Recapitulació:1. Decisions individuals: “El que guanyes es deu

únicament a la teva decisió”. Teoria: Maximització de l’utilitat esperada

2. Decisions estratègiques: “El que guanyes depèn de la teva decisió i de la decisió dels demés”. Teoria: Equilibri de Nash

a. Dilema social: “El grup hi guanya si tothom coopera, però l’individu pot guanyar en un període determinat no cooperant”.

b.Equilibris múltiples. “En quin ens coordinem”

Avui veurem:

c. Repartiment (Negociació bilateral): “el que jo guanyo es el que tu perds”. Teoria: guanyar el més possible

“[When] self-interest and ethical values with wide verbal allegiance are in conflict, much of the time,

most of the time in fact, self-interest theory … will win”.

George Stigler (1981)

ULTIMATUM: Un joc ben senzill de resoldre per un economista.

L’economista suposa que es compleixen els tres supòsits següents:

1. El que respon maximitza els seus guanys en diners

2. El que proposa maximitza els seus guanys esperats en diners

3. El que proposa espera que el que respon segueixi 1.

Com resol el joc l’economista?

L’any 1982, Güth, Schmittberger i Schwarze experimenten amb el joc i observen uns resultats que només podien sorprendre a un economista:

Per terme mig, el que proposa deixa un 40% dels diners

La meitat de les vegades, el que respon refusa acceptar quantitats menors del 20%.

A què pot ser deguda la decisió de no deixar l’altre persona (quasi) a zero en el joc de l’ultimàtum?

1. consideracions d’equitat (lo just és que ens ho repartim de forma equitativa).

2. però també a consideracions estratègiques (qui sap si l’altre em rebutjarà si li faig una oferta massa baixa).

Si vols veure si en les decisions anteriors no juguen consideracions estratègiques pensa’t un experiment en que no pugui haver-hi confusió.

El joc del DICTADOR!(Kahneman, Knetsch i Thaler, 1986)

Variacions:

1. Quantitat en joc. Som economistes i pensem que si es pagues més, en sortiria un altre cosa, oi?

2. Repetició.Som economistes, i estem interessats en el comportament d’equilibri, oi? (“Groundhog Day” amb Bill Murray. L’entorn estacionari li permet aprendre a respondre òptimament. Aquí l’entorn és el mateix però les accions dels demés poden canviar)

3. Anonimitat.Fàcil en el joc del dictador. Però com fer-ho en el del ultimàtum? Per què no fer un experiment “de camp”, deixant p.e. cartes o carteres. O doblement cec.

4. Demografia.Sexe, estudis (economics-major effect seems to be born,

not made), edat (efecte de l’experiència, socialització),… Edat: 3 fases: menys de 5, només pensen en ells, de 5-7, igualitaris estrictes, per damunt de 7.

5. Cultura. (posar transpa i respostes qüestionari)

Problemes metodològics amb cross-cultural experiments. Machiguengas en el Peru (offer mode 15% and acceptances high!) Els únics que es comporten com diuen els economistes son un grup de camperols poc educats!

6. Biologia (nivells de testosterona: agressivitat)Més refusos, ...però també ofertes més generoses

7. Biologia (cocu)No es nota

8. Biologia (atracció física: interessant des del pdv econòmic perquè se sap que els paguen salaris més grans a la gent

guapa: “beauty premium”) Homes no són més generosos cap a les dones atractives...

Però les dones són més generoses cap els homes atractius!!De fet, l’oferta mitja de les dones cap els homes guapos és de més de la meitat: es tracta de l’únic grup “occidental” que

ofereixi més de la meitat!

9. Biologia. Autisme (dèficits de “mind reading”)Autistes són els únics que es comporten de forma “racional”!

Activació del cervell quan juga el joc de l'ultimàtum

To investigate the neural substrates of cognitive and emotional processes involved in economic decision-making

Unfair offers: activity in brain areas related to both negative emotion (anterior insula and anterior cingulate cortex) and cognition (dorsolateral prefontal cortex)

Rejected offers: more activity in anterior insula (emotions)

The test provide direct empirical support for economic models that acknowledge the influence of emotional factors in decision-making behavior,

and provide a first step for quantitative measures to constraint the social utility function

Per tant, en resum:

--El joc de l’ultimàtum barreja altruisme i estratègia “del que proposa” (40% de mitjana) i la reciprocitat negativa (desig de castigar) “del que respon” (refusa el 50% de les ofertes <20%)

--El joc del dictador permet mesurar l’altruisme de la gent (dona 20% de mitjana)

Sembla doncs com si existís un instint humà de reciprocar, lo qual no sorprèn puig que els humans han evolucionat jugant jocs repetits en grups molt compactes.

Quin joc ens inventem ara per calibrar la “reciprocitat positiva”?

El joc de la confiança! (trust)

A te 100€ i en pot donar una part a B.

La part rebuda per B es multiplica per (1+r).

B s’ho pot quedar tot o retornar-ne una part a A.

Transpa de resultats

Tornem als nostres cervells

Comportament social entre els mamífers no humans:El neurotransmisor OXYTOCINA facilita els vincles emocionals. Els nivells de la oxytocina pugen quan es pareix, quan es dona de mamar i quan es copula.

Trust game:

Quant més rep el receptor més alt és el seu nivell de oxytocina i més dona. La oxytocina puja quan algú confia en tu, i facilita que augmenti la teva confiança en ell/a.

El mecanisme fisiològic de vinculació emocional que fa que els mamífers tinguin cura dels seus fills, s’ha activat en un laboratori estèril, entre humans i sense veure’s ni tocar-se. En la més completa anonimitat.

Els nivells d’oxytocina són un bon predictor de la resposta. Però no estan relacionats amb la “personalitat psicològica”

En el PD, quan els jugador cooperen, se’ls encenen unes àrees del cervell amb neurones que responen a la dopamina, el neurotransmisor associat amb els comportaments adictius.

Conclusió:

1.En el context de negociació a dos, la teoria de jocs no sembla ser un gaire bon model descriptiu del comportament.

2. Es una bona regla prescriptiva?No ho sembla. (Ochs i Roth (1988), aquells que més a prop van seguir les estratègies de la teoria de jocs no van ser els que van fer mes diners. De fet en la meitat dels casos, el jugador amb la

demanda mitja més alta va ser el que menys va guanyar.)

3.Té això alguna rellevància en la vida real?Sembla que sí. (Exemple de la platja i la beguda (Thaler))

En general, els consumidors tendeixen a refusar els intercanvis en els que sembla que l’altre part s’emporta una part desproporcionada de l’excedent. Nocions com “equitat” “preu just”, etc., poden jugar un paper determinant en el resultat de negociacions… i en la conducta del consumidor.

Ens cal una teoria que expliqui tots aquests resultats.

Es tractaria d’una teoria de les preferències socials (equitat, altruisme, reciprocitat, aversió a la desigualtat...). Una teoria prou general per cobrir casos i fenòmens diferents.

Ens seria molt útil per dissenyar contractes dins de les organitzacions, les famílies, entendre els conceptes de justícia, negociar etc.

Existeix?