Embed Size (px)
Citation preview
1
MOVIMENT DE MESTRES DE LES TERRES DE L’EBRE
PER A LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA CURS 13-14
CAP AL CENTENARI DE LES ESCOLES D’ESTIU
CENTENARI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES D’AMPOSTA
ESPAI D’HOMENATGE: RICARD SALVAT
LA JORNADA CONTINUADA A LES TERRES DE L’EBRE
GRUP CRISTÒFOL DESPUIG
PROPOSTES I EXPERIÈNCIES FER-SE RESPONSABLE. HAS FET ELS DEURES? EL GUST PER ESCOLTAR GESTIÓ DE RECURSOS DIGITALS
NOVETATS LITERÀRIES
recapte DESEMBRE 2013
1
REDACCIÓ: Adrià d’Utrech, s/n 43500 TORTOSA http://usuaris.tinet.org/mrpte [email protected] [email protected] DIRECTORA: Consol Sagrera Vilaplana COORDINADOR: Tomàs Camacho Molina MAQUETACIÓ: Anna Panisello Carles Cinta Sales de la Cruz CONSELL DE REDACCIÓ: Lluís Cabello Barcelona Anna Pilar Izuel Nadal José Carlos Pobes Àngel Ismael Hierro Anna Panisello Carles Consol Sagrera Vilaplana Cinta Sales de la Cruz Joaquim Vallespí Salvadó Francesca Valldepérez Castillo COLLABORACIONS: Albert Aragonés Salvat Anna Boveda Forcadell Carlos Ferrando Villarroya Sandra Gerónimo Mármol Albert Guiu Bagés Laura Navarro Favà Anna Panisello Carles Cinta Sales de la Cruz Eva Sancho Fibla ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: Tere Izquierdo Salom EDITA: MRP TERRES DE L’EBRE DISSENY GRÀFIC CONTRAPORTADA: Anna Panisello Carles FOTO PORTADA: Kiu Photography
ISSN: 1138-6207
SUMARI EDITORIAL GRUP CRISTÒFOL DESPUIG CENTENARI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES D’AMPOSTA LA JORNADA CONTINUADA A LES TERRES DE L’EBRE TREBALL DE RECERCA: LA POETA ZORAIDA BURGOS PROPOSTES I EXPERIÈNCIES:
FER-SE RESPONSABLE. HAS FET ELS DEURES? EL GUST PER ESCOLTAR GESTIÓ DE RECURSOS DIGITALS LA 33a ESCOLA D’ESTIU DE LES TERRES DE L’EBRE ALFABETITZACIÓ DIGITAL ALS CENTRES EDUCATIUS LLIBRES REBUTS, A LA LLEIXA I TAULA DE REMISSIONS ELS CIMS INVENCIBLES LITERATURA DE DONES A LES AULES TAULA DE REMISSIONS I REFERÈNCIES
RECAPTE no fa necessàriament seues les opinions o els criteris
exposats en les diferents col·laboracions. Distribució gratuïta a
les persones associades.
PVP: Consulteu termes d’impressió sota demanda
Podeu afiliar-vos a la nostra Associació des de la pàgina web: http://www.tinet.cat/~mrpte/soci.htm
2
EDITORIAL
100 anys d’Escola d’Estiu per a Catalunya, tot un èxit dels MRPs de Catalunya
que es veu envoltat de freqüents amenaces. Cada any que passa l’ajut de
l’Administració és més menut i més insegur. El 2010 celebràvem la 30a edició de
l’Escola d’Estiu de l’MRP Terres de l’Ebre, és a dir, l’any vinent en celebraríem la
34a. Ja es pot dir gairebé tota una vida laboral i hem de dir que un bon nombre
dels protagonistes, impulsors, organitzadors de les primeres edicions ja estan
jubilats. Afortunadament podem dir que una part de la Junta de l’MRP la formen
persones jóvens i competents, que sabran aprofundir amb èxit en un dècada del
XXI que s’ha iniciat amb dificultats però també amb oportunitats. Les noves
tecnologies ens obren unes oportunitats de comunicació insospitades quan
iniciàvem les primeres Escoles d’Estiu, però que han anat constituint una part
important del tarannà innovador que ha caracteritzat la formació promoguda per
aquestes. Una formació que, en general, està esdevenint una oferta àmplia i
variada. Hem passat, també s’ha de dir, d’una època amb grans recursos amb una
disminució notable d’estos recursos, però això no lleva l’oportunitat de la
formació de les Escoles d’Estiu, una formació de proximitat i d’intercanvi, però
que no renuncia a les figures capdavanteres de diferents sectors de la formació. La
prudència ens ha portat a una disminució de l’oferta, però hem vist, també, com
els cursos s’havien de tancar per saturació a la demanda.
El més important de les nostres activitats és que volen ser un servei,
fonamentalment, a les persones que es dediquen a la docència, però també a tota
la comunitat educativa. Per este motiu ens hem volgut implicar en una sèrie
d’actes que en el terreny educatiu s’organitzen a les nostres terres.
En definitiva, volem concloure la presentació d’esta nova revista Recapte dient-
vos que continuem oberts a les vostres inquietuds, de la mateixa manera que
estem oberts a les vostres propostes.
Consol Sagrera Vilaplana
Presidenta de l’MRP Terres de l’Ebre
3
GRUP CRISTÒFOL DESPUIG
Los col·loquis de Despuig com a eina educativa i font d’estudi
Albert Aragonés Salvat
Aquest curs 2012-2013, el grup de treball Recursos sobre Despuig ha participat en diverses activitats formatives: la taula redona «Los col·loquis com a eina educativa i font d’estudi», que es va fer el dia 19 d'abril en el marc de la VI Fira literària Joan Cid i Mulet 2013; el cicle de conferències «Propostes didàctiques de treball a l’aula a partir de Francesc Vicent Garcia (Lo Rector de Vallfogona) i Cristòfol Despuig», organitzat per l’ICE de la URV els dies 14 i 16 de maig de 2013; i en el curs «Esplendor del Renaixement i lletres del Barroc» de la Universitat d'Estiu 2013 de la URV, impartit de l'1 al 3 de juliol de 2013.
En aquestes intervencions, el grup hem destacat la gran varietat de temes que tracta el llibre Los
col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfol Despuig, una obra cabdal en la història de la literatura catalana, però també per al coneixement de la llengua, la història i l'economia de l'època, i que a més a més conté informació molt valuosa per al coneixement del patrimoni artístic de Tortosa i també de la geografia i el medi natural de les Terres de l’Ebre. És per això que, en l’aprofitament didàctic d’aquesta obra, podem parlar d’un treball vertaderament interdisciplinari.
Per mostrar justament això, el gran ventall de temes que hi trobem, us presentem uns fragments del llibre i en farem un petit comentari. Tots aquests textos formen part del treball «Unitats de mesura en Los col·loquis de Despuig» del nostre company Joaquim Sorribes, professor de Física i Química, en el qual proposa la lectura d’alguns fragments i la conversió dels pesos i mesures tradicionals al sistema internacional d’unitats.
L’EXTENSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA
Don Pedro: [...] la llengua catalana se restà i estengué per tot lo regne [de València], com per avui se parla des d’Oriola fins a Traiguera [...]
Lívio: [...] i lo mateix fonc en la conquista de Mallorca que féu lo mateix rei, i en Menorca i en Ivissa, que aprés se conquistaren, fonc lo mateix, que en totes estes illes restà la llengua catalana, com encara per avui la tenen i tal com la prengueren en los principis, perquè no han tingut ocasió d’alterar-la com los valencians. I en Sardenya, la qual conquistà l’infant don Alfonso [III, el Benigne], que aprés fonc rei d’Aragó, tenen també la llengua catalana, bé que allí tots no parlen català, que en moltes parts de l’illa retenen encara la llengua antigua del regne; però los cavallers i les persones de primor i, finalment, tots los que negocien parlen català perquè la catalana és allí cortesana.
Lívio: [...] en Aragó, tant com afronta lo regne amb Catalunya i València, no parlen aragonès, sinó cathalà tots los de la frontera, dos i tres llegües lo regne, que dins de Catalunya i València en aquella frontera no hi ha memòria de la llengua aragonesa.
En aquest fragment, s’enumeren els indrets on es parla català i destaca, en primer lloc, la notícia que el català es parlava a Oriola, on avui ja ha desaparegut; a les Illes Balears, com és sabut; a l’Alguer, si bé al segle XVI el parlaven només a la cort; i a la Franja d’Aragó, un fet avui en dia
4
d’actualitat. A més de l’extensió de la llengua catalana, doncs, tenim en poques paraules un resum de la història de la nostra llengua.
RESTES ARQUEOLÒGIQUES ROMANES
L. [...] També trobam en una pedra de jaspi que té de llargària deu palms i de gruixa a tots caires cinc, la qual fonc trobada dins la Seu d’ací, obrint un fonament poc més de trenta anys ha per a la capella de l’ardiaca Garret, dotze palms davall terra, esculpit un epigrama que diu així: P. Val. Dionisio. vir. aug. cui ord. / Dertosai ob merita eius edi honores / decrevit. P. Val. Pardus lib. VI. vir. aug. / patrono optimo. De manera que, com veu clarament, l'anomena Dertosai, que és genitiu antiquíssim.
En aquest altre fragment trobem el testimoni personal d’una troballa de restes romanes de l’antiga Dertosa romana que encara es conserva, com podeu comprovar a la imatge. En aquest sentit, vegeu la webquest “Què són els epigramesˮ, elaborada per Cinta Cabrera.*
FLAMENCS AL DELTA DE L’EBRE
F. [...] I és que en estos anys proppassats, alguns dels pescadors a ditxa trobaren un agre a on criaven un gènero d'aquestos aucells, que són los flamencs, poc menors que grues, i foren tants los ous que allí trobaren que se’n podia carregar la barca que sol portar lo peix ordinàriament ací a Tortosa, i pot portar la barca cent cinquanta quintars. [...]
D. Pedro. Amb tot que sia veritat, jo no ho gosaré dir ni contar fora d'ací.
En aquest darrer fragment de Los col·loquis que hem triat trobem el testimoni escrit més antic de la presència de flamencs al Delta de l’Ebre, una bona excusa, doncs, per estudiar aquests bells ocells.
Com veieu, Los col.loquis són un pou sense fons. Les àrees que més profit poden traure de Los
col.loquis són les de llengua catalana i la literatura, ciències socials i ciències de la naturalesa, però també poden ser útils a d’altres assignatures com ara Cultura clàssica, Economia, Tecnologia, Educació visual i plàstica, etc. Us animem que us afegiu al nostre grup i que puguem tots plegats fer el que no podem esperar que facen de fora: traure profit d’una obra excepcional que és ben nostra.
El grup de treball forma part de l’oferta formativa del Servei Educatiu del Baix Ebre i va nàixer en motiu de la celebració del cinc-cents aniversari del naixement de Cristòfol Despuig. Per al proper curs 2013-2014 el grup de treball ha ampliat l’abast del seu camp d’estudi a l’època del Renaixement.
* Trobareu tots els materials del grup de treball a Los col•loquis de Despuig Wiki. [En línia:] <http://ca.despuig.wikia.com/wiki/Los_col%C2%B7loquis_de_Despuig>.
Font: Les inscripcions romanes a Tortosa. [En línia:]
http://inscripcionsromanestortosa.blogspot.com.es/
5
CENTENARI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES D’AMPOSTA
Amb motiu del centenari de les escoles públiques d’Amposta, una comissió de treball integrada per les
regidories d’Ensenyament i Cultura de l’Ajuntament d’Amposta, pel Col·legi Miquel Granell, l’Arxiu
Comarcal del Montsià, l’Escola d’Art (ESARDI) i el Museu de les Terres de l’Ebre, està preparant un seguit
d’activitats per celebrar aquesta efemèride, i mostrar l’evolució de l’ensenyament públic a tota la ciutat en
els darrers cent anys.
Per dinamitzar, tant la participació ciutadana com la difusió de la informació, de les fotografies i dels
documents que es puguin recuperar, s’ha creat el blog escolesamposta.amposta.cat. D’aquesta manera
tots els interessats a aportar informació mitjançant textos (opinions, records, documents,...), fotografies
(dels edificis de les escoles, dels alumnes, dels mestres, de les activitats escolars o extraescolars,...), etc.
podran fer-ho a través del bloc. També tots aquells que hagin estat alumnes de les escoles o tinguin interès
per conèixer una part de la memòria col·lectiva de la ciutat, podran accedir al llarg de tot l’any al bloc per
consultar la informació que en ell es vagi mostrant i més els interessi.
Una altra d’aquestes activitats és l’exposició que l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre
tenen previst inaugurar, a la seu del Museu, al començament del proper curs escolar, sobre els darrers cent
anys d’escoles públiques a Amposta. Es tracta d’una exposició amb quatre àmbits cronològics, que
explicaran l’evolució de l’ensenyament i els centres públics que s’han anat creant a Amposta des dels inicis
del segle XX, quan es funda el col·legi , fins a l’actualitat.
Des del Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta fem una crida, per sol·licitar l’ajuda de
tothom que tingui fotografies, des dels inicis i fins al 1989, o bé objectes i documents, des dels inicis fins al
1975, relacionats amb la seva etapa escolar a Amposta i que vulgui col·laborar cedint-los en préstec per a
l’exposició.
Qui estigui interessat, cal que es posi en contacte amb l’organització, a través de:
- la pàgina web del -Museu: www.museuterresebre.cat
- el blog: escolesamposta.amposta.cat
- o bé acudint directament al Museu de les Terres de l’Ebre, els dimecres i dijous entre les 11h. 30’ i
les 14h, al c/ Gran Capità, 34 d’Amposta.
Font: https://docs.google.com/document/d/1H9PC2Vvofhm6_UWHhszdaSSqip7hOtXMiAsQ1XL8hwM/edit
6
LA JORNADA CONTINUADA
A LES TERRES DE L’EBRE Tomàs Camacho Molina
Un total de 405 dels 590 centres de secundària públics de Catalunya van presentar la petició de compactar la jornada lectiva.
El Departament d’Ensenyament va decidir autoritzar la majoria de les peticions (el 95%), la qual cosa significa que 384 instituts (el 71% dels centres de secundària públics) fan jornada compactada el curs 2012-2013.
La darrera decisió política de modificació dels temps escolars ha estat l’anunci d’un pla pilot de jornada contínua a primària de tres anys de durada a partir del curs 2012-2013, malgrat que el Departament d’Ensenyament no ha difós, de moment, els resultats de l’avaluació de la prova pilot a secundària que havien de servir per examinar l’efectivitat de la jornada contínua.
Crítica que Elena Sintes Pascual fa al procediment de sol·licitud:
S’han detectat dèficits en el procés de compactació de la jornada escolar a Catalunya tant pel que fa al procediment d’aprovació en els centres escolars com pel que fa al tipus de requisits demanats als centres. S’ha de dissenyar un nou marc d’autorització de canvi de la jornada escolar que garanteixi la legitimitat més gran del canvi i que requereixi l’existència de serveis complementaris per a les famílies que els necessitin.
• El procediment que s’ha fet servir en aquest curs escolar per sol·licitar la compactació de la jornada és molt vague. Prenent com a exemple els procediments seguits per altres comunitats autònomes per avaluar les propostes de compactació, caldria incorporar més garanties, com per exemple les següents:
− Acord de dos terços del consell escolar amb majoria absoluta dels representants del professorat i de les famílies.
− Votació d’almenys el 70% de les famílies censades i dos terços dels vots a favor, amb vots per separat dels dos progenitors.
7
− Informe de l’ajuntament on està situat el centre que inclogui la valoració de la proposta de canvi, l’anàlisi de la situació econòmica de la zona i de les repercussions previstes de la implementació de la jornada contínua.
• Entre els requisits demanats als centres per tal d’aprovar la sol·licitud de compactació hi ha d’haver el manteniment dels serveis complementaris de menjador i la programació d’activitats fora de l’horari lectiu, per part del centre, l’AMPA, l’Ajuntament i l’entorn socioeducatiu dels municipis.
• Un cop fixats els criteris per acceptar els projectes de canvi de jornada, caldrà establir un període d’adaptació dels centres que ja la tenen als nous criteris, tant de procediment com de serveis.
Aspectes que segons Elena Sintes Pascual s’haurien d’avaluar:
• Manteniment, ús i demanda dels menjadors escolars i accessibilitat a aquest servei. • Programació, ús i demanda d’activitats fora de l’horari lectiu als centres i accessibilitat a
aquestes activitats. • Accessibilitat a activitats extraescolars fetes fora del centre i tipus d’activitats proposades. • Acompanyament familiar al migdia i a la tarda, amb indicadors com ara tipus d’adults —
avis, progenitors, altres persones—, presència d’adults a l’hora de dinar, suport en la realització dels deures.
• Impacte econòmic per a les famílies.
Font: Sintes Pascual, Elena, A les tres a casa? L’impacte social i educatiu de la jornada escolar
contínua. Ed. Fundació Jaume Bofill. Col. informes breus, 40, Barcelona 2012.
Dels 22 instituts públics de les Terres de l'Ebre van presentar sol·licitud al Departament
d'Ensenyament 15, el qual va concedir-la a 14 i la denegació va ser per problemes en el
contracte del servei de menjador escolar. Quant a les famílies més del 80 % dels pares es van
manifestar favorables al nou horari. Font: Agència Catalana de Notícies.
Esta és la situació al nostre territori, una clara demostració per part de la majoria de la
comunitat educativa a favor de la mesura a Secundària.
I respecte a Primària, com està la situació? Estarem pendents dels resultats de les proves
pilot.
8
TREBALL DE RECERCA LA POETA: ZORAIDA BURGOS I MATHEU
Laura Navarro Favà
Quan vaig cursar segon de batxillerat a l’Institut Joaquín Bau de Tortosa, vaig haver de presentar el Treball de Recerca. Al principi, sembla fàcil: buscar informació i posar-la al treball. Però un cop has començat t’adones que no és així, has de buscar informació, posar-la al treball, parlar amb el tutor, canviar això, afegir allò, fer entrevistes, etc.
Tot i que em va costar escollir el tema, vaig triar fer el Treball de Recerca sobre una poeta tortosina: Zoraida Burgos i Matheu. El meu professor de Literatura Catalana, Manel Ollé, ens parlava a les seues classes de molts escriptors d’aquí de les nostres terres, entre ells Zoraida Burgos. També una persona de la meua família em va proposar fer el treball sobre Zoraida i, com que encara no se n’havia fet mai cap, em vaig decidir. Vaig començar a treballar al mes de juliol quan vaig assistir al curs d’estiu organitzat per la URV “Dones ebrenques i literatura“, on es va dedicar una sessió a comentar l’obra de Zoraida Burgos. Després vaig continuar llegint tots els seus llibres publicats, començant pels de narrativa infantil i juvenil, ja que vaig pensar que serien més fàcils de llegir per començar a conèixer l’autora. Després va tocar el torn a la poesia, que va ser més difícil, però amb ajuda me’n vaig anar sortint. També vaig recopilar articles de Zoraida o d’altres que parlaven d’ella, gràcies als diaris o revistes que hi ha desats a la biblioteca.
En acabar l’estiu, vaig començar a posar-me en contacte amb persones de diferents àmbits relacionades totes amb Zoraida Burgos: Xell Aixarch, Lluís Alpera, Albert Aragonés, Tomàs Camacho, Rosa Cubells, Manuel Pérez Bonfill, Lluís Pons, Dolors Queralt, Manolo Ripollés, Albert Roig, Mònica Sales, Andreu Subirats, Emigdi Subirats i Olga Xirinacs. En tots els casos la resposta va ser molt positiva i per això vaig pensar que Zoraida és una persona molt estimada i respectada. Però el pas més important en l’elaboració del treball, va ser quan vaig tenir l’oportunitat de parlar personalment amb la poeta i entrevistar-la. Gràcies a l’entrevista vaig poder acabar de confeccionar la seua biografia i aconseguir un poema i una narració inèdits.
El meu treball consta de tres apartats. El primer és la biografia de l’autora. A continuació hi trobem el resum i l’anàlisi de les seues obres publicades i participacions en revistes i articles de diaris. L’obra de la poeta la podem dividir en tres grups: poesia, narrativa i narrativa infantil i juvenil. El que més abunden són els llibres de poesia, amb els quals ha guanyat tres premis: D’amors, d’enyors i d’altres coses (I Premi Màrius Torres de Poesia Catalana, 1970), Blaus (XXVI Premi Guerau de Liost, 1992) i finalista en el Premi Recull de Poesia de 1974 amb Temps concret, tot i que aquest últim no es va arribar a publicar mai. De narrativa només en
Recollida del premi a la VI Fira Literària Joan Cid i Mulet, 2012. D’esquerra a dreta: Manel Ollé, Laura Navarro, Mª José Trujillo i Pep Pinyol.
9
té un: L’obsessió de les dunes, amb el qual també va obtenir un premi (Premi Pin i Soler de narrativa, 1993). De narrativa infantil i juvenil, també en té un bon grapat. Són llibres que els poden llegir tant xiquets i xiquetes menuts com els més grans, ja que són molt divertits i entretinguts. A més a més de ser coneguda per aquestes obres, també ho és per la seua participació en diverses antologies. L’obra correspondria al segon apartat del treball.
El tercer apartat està dedicat a Zoraida vista per altres, on he fet un buidatge de totes les entrevistes realitzades a persones coneixedores de l’autora, gràcies als comentaris de les quals he pogut entendre millor l’obra de Zoraida Burgos. En aquest apartat també hi he afegit els articles que s’han escrit sobre la poeta i tot el que es va llegir sobre ella a l’acte “Convivència d’aigües“ celebrat a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa el 22 de novembre de 2012 per tal de fer-li un reconeixement a la seua obra.
Per acabar el treball trobem les conclusions, la bibliografia i els annexos.
Fent el treball he pogut conèixer i llegir l’obra d’una gran poeta tortosina. M’he pogut apropar a ella tant com a escriptora, a través de la seua obra, i també com a persona, amb les coses que ella mateixa m’ha explicat de la seua vida i que he trobat força interessants. He après moltes coses gràcies a la informació que m’han aportat les persones entrevistades sobre l’obra poètica de Zoraida. Amb el treball penso que d’una manera o altra es pot donar a conèixer més aquesta escriptora, tant a les Terres de l’Ebre com a d’altres llocs.
Vull fer saber que el dia 20 d’abril de 2012, dins la VI Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, el meu treball va ser premiat. Aquest any 2013, dins de la següent edició de la mateixa fira, ha estat presentada la seua publicació.
Per acabar voldria afegir alguns apunts més sobre Zoraida que no consten al treball, ja que jo el vaig donar per acabat el gener de 2012 i la feina de Zoraida ha continuat endavant. En aquest temps ha publicat un nou llibre de poesia Absolc el temps, Premi de Poesia Vila de Lloseta 2012 i en la celebració d’aquest any 2013 del Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març, ha estat escollit un poema de Zoraida, “Només la veu”, i ha estat traduït del català a vint llengües més.
LLIBRES DE ZORAIDA BURGOS
Presentació del llibre a la VII Fira Literària Joan Cid i Mulet, 2013. Emigdi Subirats i Laura Navarro.
10
Dins la primera accepció de la paraula
responsable trobem fer-se responsable:
assumir una responsabilitat i, vinculada a
aquesta dins la segona accepció es defineix:
persona que ha de fer-se càrrec de les
conseqüències d’una acció, d’un fet, que ha de
donar-ne explicacions. Podríem interpretar
que, en definitiva, assumir la part que li
pertoca exposant el per què per tal d’intentar
corregir, millorar, compensar...
FER-SE RESPONSABLE Has portat els deures fets?
Eva Sancho Fibla
Hi ha accions que surten de la pròpia persona, però en cas contrari, també es poden aprendre a partir de la seva pràctica. Ens centrarem amb un valor molt important, la responsabilitat: qualitat de responsable; capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització d’una tasca, el compliment d’un deure.
En aquest text es presenta una eina utilitzada a l’aula per fer visible el grau de responsabilitat dels xiquets i xiquetes en relació a les activitats i tasques, és a dir, els deures. Tot plegat, amb l’objectiu d’ensenyar a regular la seva manera de fer per tal d’aprendre a fer-se responsables.
L’eina en sí està inspirada amb les piràmides que s’empren des de fa temps en algunes aules per premiar o evidenciar el comportament dels aprenents. Una versió és aquella en què es puja aquells que millor fan quelcom i es baixa per la seva mala manera de fer.
A la nova versió, nascuda per alumnes del primer nivell de cicle mitjà, se li ha donat la volta a la piràmide tallant-li la punta.
Quan es penja a la classe els aprenents diuen: - Una piràmide!
- No!
- No ho és, perquè no té punta i està al
revés.
Llavors és el moment de deixar-ho a l’aire i preguntar: a veure qui descobrirà quin nom pot tenir una figura d’aquestes característiques.
A principi de curs així va sortir. Si algú no ho averigua ans, suposo que serà quan parlarem de les figures planes que li donaran nom: un trapezi.
Quan vaig arribar a l’escola, en una reunió de coordinació amb els paral·lels, entre altres qüestions, els dos em van explicar què havien utilitzat en cursos anteriors per motivar a l’alumnat i regular determinades maneres de fer dins l’aula. Una opció era la piràmide. Vaig comentar que havia de pensar quina opció faria i així és com va sorgir la que es presenta aquí.
Per què al revés? TOTS SOM INNOCENTS
FINS QUE NO SE DEMOSTRE LO CONTRARI.
El plantejament inicial és creure en la bondat i la responsabilitat dels aprenents. El primer dia de classe, els vaig dir que jo pensava que ho eren i esperava aquest comportament. Per aquest motiu, a tota la classe amb els seus noms als diferents cartellets els vaig posar dalt de tot d’aquella figura sense nom. En tot cas, si algú anava
11
baixant era fruit de la seva manera de fer o, en aquest cas, de no fer quelcom.
La figura per dins està subdividida en quadrats al més exactes possibles per evitar susceptibilitats sobre suposats favoritismes. D’aquesta manera no és qüestionable la posició perquè matemàticament l’espai està delimitat. Els quadrats tenen la mateixa mida que les targetes on els escolars van posar el nom i decorar lliurement. En tot cas, cadascú està al lloc segons les seves accions i no hi ha marge d’error de la persona que la ubicat perquè tots els moviments es fan davant de l’afectada i amb una prèvia reflexió o explicació.
Tot pot variar, perquè a mesura que poses en pràctica les experiències pots veure els seus avantatges i les necessitats de fer adaptacions.
Les normes del joc són: quan algú no compleix se li baixen dues caselles. Automàticament, la propera vegada si actua amb responsabilitat se n’hi puja una. I així a mesura que compleix amb les obligacions pot tornar a estar dalt de tot una altra vegada, entre aquells que mantenen el seu estatus. Els aprenents es motiven i han de fer-se responsables procurant complir per estar entre els millors, que són tots els que estan a dalt de tot, inicialment tota la classe.
Excepcionalment, es pot premiar regalant posicions. Aquest és el motiu pel qual hi ha dues targes que surten de la línia superior. En certa manera, ara que hi reflexiono, m’adono que indirectament, sí que hi ha una punta de la piràmide o, més aviat, parlaríem d’alguns escolars que sobresurten.
La diferència de colors és necessària per a que els aprenents vegin que hi ha diferents trams. No he decidit quines poden ser les repercussions d’estar a no a cada tram. Es pot anar construint l’eina en funció de cada grup classe i el seu desenvolupament durant el curs.
A la meva classe, saben que al tram vermell se li comunica al director i, al tram negre, si hi ha alguna activitat extra potser no hi podran participar. En realitat són pocs els casos que estan tant avall i, malauradament, coincideixen amb escolars de famílies desestructurades. Sempre cal tenir en conte les circumstàncies personals, encara que no és motiu per desvalorar la possibilitat del seu esforç i menysprear el de la resta del grup. Si ens centrem en la figura, l’aprenent que està més amunt al tram roig s’esforça per superar-se i, de ben segur, no tardarà a estar al color blau cel. En canvi, l’altre gairebé no mostra intenció d’esforçar-se per estar a la línia de partida com la resta del grup classe. Per aquest motiu se li han donat oportunitats i encara no s’ha anat a Direcció.
Per anar acabant, el grup classe són alumnes de 3r de primària i cal tenir en compte que és un curs en el qual han de tenir més graus d’autonomia acadèmica. Personalment, l’equiparo a un P3 pel fet que en aquell nivell cal adquirir hàbits socials i d’higiene, entre altres. En canvi, en aquest curs són els hàbits d’estudi i noves maneres de fer allà on han de ser els i les protagonistes del seu propi aprenentatge: cal que aprenguin a fer-se responsables.
12
EL GUST PER ESCOLTAR Sandra Gerónimo Mármol
Sempre hem escoltat la importància de llegir per als infants. Que els nostres alumnes o fills
esdevinguin bons lectors continua sent un dels reptes de l'educació. Però, perquè és tant important que els xiquets i xiquetes tinguin models lectors? L'escolta afavoreix molts aspectes a desenvolupar i nosaltres, els adults, els podem ajudar a fer-ho. Escoltant, els nens i nenes aprenen a entendre el món que els envolta, afavoreixen un bon desenvolupament del llenguatge, els ajudem a familiaritzar-se amb vocabulari nou i, a més, s'estableix un vincle afectiu entre lector i oient.
És evident que l'entorn familiar juga un paper molt important en aquest aspecte, però també és un fet que fomentar la lectura és un procés llarg, evolutiu, que requereix de molts estímuls. És important que tant l'escola com les famílies acompanyem als infants en aquest procés, però les ganes a llegir, la lectura, és quelcom que no es pot imposar. És per això que hem de buscar estratègies, fórmules, per despertar del “cuc” de la curiositat. És important que els alumnes vegin en la lectura un recurs que, a més d'ajudar-los al dia a dia, els ajudi a distreure's i que arribin a llegir de forma lúdica. I és per aquest mateix fet, que l'experiència que vam dur a terme a l'Escola Joan Baptista Serra d'Alcanar, va ser una activitat d'escolta
activa per tal de potenciar els gust d'escoltar diferents tipologies textuals ofertes per diferents persones alienes a l'escola.
A partir del segon trimestre els alumnes de Cicle Inicial van gaudir d'una sessió mensual mitjançant la qual, venien a la classe persones de fora de l'escola. Consideràvem que, si els nens entenien que tant la lectura com la comprensió lectora eren importants fóra quina fóra la nostra professió, podríem encomanar-los les ganes a llegir. Llegir per a la feina, llegir per a passar-ho bé, llegir per a estar informats... Les mestres de Cicle Inicial (1r i 2n) vam escollir diferents tipologies textuals i vam proposar a diverses persones alienes al centre que vinguessin un dia a l'escola a llegir als alumnes.
Sessió Lector Tipologia textual
1 Mestres jubilades
CONTE Contes per telèfon “El camí de xocolata” Gianni Rodari. Ed. Joventut, 1982 Mil any de contes “En Jac i la mongereta màgica”. Diversos autors. Ed. Baula, 1998
2 Policia local NOTÍCIA (esportiva) Diari de tarragona REPORTATGE (animal) Minizoo “L'elefant, el gegant tranquil “ i “La girafa, la dama del col llarg” Ed. Cruïlla
3 Alcalde i regidora d'ensenyament
CONTE Hi havia una vegada “Lo qüento que no s'acaba mai” Maria Joana Minguet Itarte
4 Professor de llengua castellana i literatura
POEMA ¡Qué asco de bichos! El cocodrilo Enorme. Roald Dahl. Ed. Alfaguara
13
Abans de començar l'experiència, era important marcar-nos uns objectius clars: - Estimular l'hàbit i el gust per la lectura. - Gaudir de l'explicació del conte tradicional i d'altres tipologies textuals. - Enriquir la imaginació dels alumnes. - Gaudir amb la lectura per part d'una altra persona. - Ampliar el vocabulari. - Potenciar la relació intergeneracional.
L'activitat en si, no consistia solament en llegir allò que el lector portava. Amb nens d'aquestes edats, a més de demanar-los una escolta atenta, es poden plantejar diferents tipus d'activitats relacionades amb l'escolta. I com que escoltar no ha de ser una activitat passiva i silenciosa, cada lector va ser lliure de decidir quin tipus d'escolta volia que fessin els alumnes: tant l'escolta estructurada com la guiada són vàlides per aquests cursos. Amb totes dues és important establir un propòsit lector i requereixen d'un guió: preparar l'abans, el durant i el després de la lectura.
ABANS DURANT DESPRÉS
Escolta estructurada
• Tenir en compte els coneixements prèvis.
• Crear prediccions i hipòtesis.
• Establir un propòsit lector.
• Comprovar les prediccions i reformular les hipòtesis.
• Relacionar la nova informació amb els coneixements prèvis.
• Recapitular el que s'ha llegit.
• Generar preguntes diverses de comprensió (no han de ser necessàriament literals).
• Avaluar el propòsit lector.
Escolta guiada
• Establir l'objectiu de l'escolta.
• Crear expectatives i les ganes d'escoltar.
• Escoltar el text
• Introduir preguntes i comentaris per part del lector.
• Avaluar la comprensió.
• Posar en comú el text. Síntesi.
• Generar noves idees.
Hem de llegir molt (cada dia) als alumnes. El mestre ha de ser un model de lectura permanent, però el més important no és el que el mestre llegeix i pregunta, sinó tota la conversa que pot anar sorgint a partir de les aportacions dels alumnes. Per aprendre cal comunicar, i només s'aprèn a comunicar correctament interactuant, expressant les pròpies idees. És per això que és important crear situacions de conversa, i l'escolta activa d'una lectura en pot ser un bon motiu.
14
GESTIÓ DE RECURSOS DIGITALS Anna Bòveda Forcadell
Els docents sovint naveguem per internet buscant idees, materials, experiències que puguen
enriquir el nostre dia a dia a l’aula. La qüestió és que invertim temps davant l’ordinador i, com que el
temps és or, presentarem tres plataformes: Dropbox, Delicious i Pinterest que ens oferiex internet
per ser més eficients a la nostra feina.
Quantes vegades guardem documents a
la memòria usb i quan ho necessitem,
resulta que no la portem damunt? Us ha
passat alguna vegada? Si utilitzem més d’un
ordinador, Dropbox ens facilita la feina.
Dropbox ofereix un servei d’allotjament
d’arxius al núvol, és un disc dur virtual on
podem guardar documents i compartir-los.
Dropbox és una eina pràctica i senzilla,
només cal entrar a www.dropbox.com i
crear un compte (sign up). Quan ja tingueu
creat el compte, per entrar haureu de
clicar sign in.
També us podeu descarregar l'aplicació (download) a tots els dispositius que utilitzeu normalment
(PC, mòbil, ordinador de la feina). D'aquesta manera podreu tindre tots els documents sincronitzats.
A les escoles, els ordinadors estan connectats en xarxa. Normalment, hi ha una carpeta de mestres,
on cadascú té la seva carpeta i guarda els seus documents. Així, podem accedir a la nostra carpeta des
de qualsevol ordinador. Dropbox ens ofereix una cosa similar i a més a més,
ens permet compartir amb qui vulguem la carpeta que ens interesse.
I si encara teniu dubtes, seguint aquest link
http://www.youtube.com/watch?v=JWot760x2pA, entendreu una mica més
què podem fer amb Dropbox.
Una vegada entreu a dintre, a mà esquerra hi ha un menú, si cliqueu a
“introducción” ens fa una petita guia de les accions que podem realitzar.
Si, tot i això, teniu algun dubte, al youtube hi ha una gran varietat de tutorials que expliquen com
utilitzar Dropbox.
15
Delicious és una plataforma molt
interessant per als que naveguem per
internet i utilitzem més d’un ordinador.
Quan trobeu webs interessants, on
les guardeu? Les guardeu a l'apartat de
“favoritos” del vostre navegador? I si
voleu tornar a entrar a la mateixa web
des d'un altre ordinador, com ho feu?
Fa poc una companya em comentava que tenia un document word on anava copiant els links que li
interessaven. Vosaltres feu el mateix?
Delicious és un servei de gestió d'adreces d'interès a través de la web. Permet guardar i recuperar
a la xarxa les adreces d'interès que clàssicament s'emmagatzemaven des del navegador localment a
l'ordinador, de manera que són consultables en línia i no només localment.
Delicious ens permet guardar, classificar, etiquetar i compartir
links interessants.
S’ha d’entrar a www.delicious.com i crear un compte (join
Delicious). Una vegada tingueu el compte creat per accedir-hi, haureu
de clicar sign in.
Després, el funcionament és ben senzill, quan trobem una web
que us interessa la copieu, entreu al vostre Delicious, cliqueu add link
i enganxeu l’adreça.
Una vegada guardada l’adreça us demanarà tags, són les etiquetes
que vulgueu posar al link per tal de classificar-lo.
Una altra manera més ràpida i eficient de guardar els links que ens
interessen és agregar delicious a la barra del vostre navegador.
Per fer-ho cliquem tools, està escrit amb lletra petita a sota del menú de l'esquerra. Després
cliquem sobre add to delicious i ho arrosseguem fins a la barra del nostre navegador. D'aquesta
manera, quan estiguem visitant una web interessant només caldrà seleccionar l'adreça i arrossegar-la
damunt de la pestanya add to delicious que tindrem al nostre navegador.
16
Caldria destacar que Delicious no només
ens permet guardar links, sinó que també
ens ofereix la possibilitat de veure qui ha
guardat els mateixos links que nosaltres.
Per tant, uneix persones amb els mateixos
interessos i que possiblement tindran links
nous que segurament també ens
interessaran.
Per últim parlarem de Pinterest. És una xarxa social que permet organitzar i compartir imatges i
vídeos que hi ha a internet. S'assembla a Delicious però visualment és molt més atractiu.
Segur que a molts blogs dels que seguiu, heu vist per algun raconet: també estem a Pinterest! Què
espereu per fer-vos un compte? És una forma divertida de trobar imatges que t'agraden i recopilar-les
mitjançant carpetes.
L'objectiu principal de Pinterest és unir a persones de tot el món a través d'aquelles coses que
troben interessants. El mateix nom ho diu: Pinterest = Pin + interest, “enganxa els teus interessos”.
Per accedir-hi, hem de crear un compte a partir del nostre compte de facebook o a partir del nostre
mail. Una vegada creat, el compte ens farà triar alguns dels nostres interessos, hi ha més de dos-
centes temàtiques per triar però no us atabaleu. Només cal clicar-ne una, és un dels passos obligats
abans d'entrar al nostre Pinterest.
Quan hi accediu, us trobareu una pàgina
semblant a aquesta, això és com una safata
d'entrada on es publiquen totes les imatges
que han pinejat les persones que seguiu.
Per entrar al vostre espai i organitzar-ho
tot amb carpetes, haureu de clicar al vostre
nom d'usuari, a dalt de tot a la dreta. Quan
cliqueu allí, també us sortirà un menú
desplegable amb les diferents accions que
podeu fer.
I ara, només us falta pinejar! Cada imatge que trobeu interessant,
cliqueu al botó roig, on diu Pin it. És ben senzill!
Per fer-ho més còmode, us podeu instal·lar el botó de Pin it al vostre
navegador web. D'aquesta manera, si algun dia esteu navegant per la xarxa
i trobeu alguna imatge interessant, no caldrà que obriu el vostre Pinterest
sinó que només amb el fet de clicar a sobre de la icona que tindreu al
navegador web en tindreu prou.
Fonts: http://ca.wikipedia.org/
17
La 33a Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre
Anna Panisello i Cinta Sales
L’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre va arribar a la seva 33a edició de l’1 al 5 de juliol,
esdevenint, un cop més, un espai de referència entre els professionals de les nostres terres.
Per la conjuntura social actual l’oferta formativa al professorat ha minvat considerablement
i aquesta es realitza principalment als centres educatius dificultant la interacció i
l’intercanvi entre el professorat. Aquest buit el resol satisfactòriament l’Escola d’Estiu.
Ja des del curs passat el nombre de seus s’ha reduït a dos, ja que la subvenció per a la
realització de l’Escola d’Estiu cada any va minvant. Tot i les dificultats, hem volgut potenciar el
caràcter descentralitzador de l’Escola d’Estiu programant cursos en comarques diferents del
nostre territori: Baix Ebre i Montsià.
La temàtica dels cursos ha respost a la demanda actual del col·lectiu i a les exigències del
context educatiu actual. El currículum per competències ha estat l’eix vertebrador de tots els
cursos juntament amb la funció tutorial. Els cursos programats han estat tots enfocats, a
partir d’una base teòrica, a la pràctica diària del professorat i s’ha respectat el tractament
interdisciplinari i internivell de les temàtiques.
Els cursos presentats han estat 3, un menys que l'any anterior, degut a la disminució
pressupostària, tot i això, la matrícula ha estat molt satisfactòria en tots els cursos, i
l’assistència als mateixos ha estat molt alta. La varietat, quant a la temàtica dels cursos i el
seu tractament interdisciplinari, ha possibilitat l’alt nombre d’alumnat matriculat, superant
les expectatives inicials, cosa que va provocar que es tanquessin grups abans de la finalització
del període d’inscripció.
18
Els cursos ofertats han estat:
Silenci, parlem! A càrrec de Enric Queralt. Juguem amb les matemàtiques. A càrrec d’Ana Ginata i Montserrat Torra. Eines de coaching per a docents. A càrrec d’Alicia Vallespí.
El curs de Juguem amb les matemàtiques ha esdevingut un taller de creació de materials a
emprar a l’aula per facilitar un tractament competencial de l’àrea.
El curs de Silenci, parlem! ha ofert una nova perspectiva del tractament de la llengua oral a
l’aula a partir de l’experimentació conjunta i l’anàlisi reflexiva.
El curs d’eines de coaching per a docents ha estat un curs dinàmic centrat en casos i exercicis
pràctics aplicables a la realitat quotidiana dels centres.
L’avaluació i el seguiment dels cursos ha respost a la planificació general i ens ha permès
garantir la consecució dels objectius proposats. A partir de la valoració telemàtica dels
assistents podem concloure:
- Els cursos, sempre basats en fonaments teòrics, han estat de caràcter força pràctic i,
per tant, l’alumnat ha valorat molt positivament la seva aplicabilitat a l’aula.
- La tasca del personal formador ha estat valorada molt favorablement així com el
contingut i la metodologia emprada.
- El grau de satisfacció dels assistents ha estat molt elevat, superant, fins i tot, el de
cursos anteriors.
L’ús de les noves tecnologies en la gestió dels cursos i en l’avaluació d’aquests és un
element definidor i agilitzador que hem implantat al llarg dels anys i que esperem continuar
potenciant en el futur.
Així mateix, el butlletí informatiu Llaüt, que es fa arribar diàriament a tots els assistents al
llarg de l’Escola d’Estiu, facilita la gestió i l’organització d’aquesta, així com la difusió de la
informació entre tot el personal implicat.
19
ALFABETITZACIÓ DIGITAL ALS CENTRES EDUCATIUS
Carlos Ferrando Villarroya
La societat en general està experimentant una evolució constant en l’ús dels dispositius tecnològics i els centres educatius no n’estan al marge, tot i que l’evolució digital avança més lentament en aquest àmbit.
El Departament ha intentat respondre a la necessitat d’alfabetització digital dels centres amb formació específica i dotació d’equipament.
El projecte 1x1 n’és un exemple. Amb el lema “un alumne, un ordinador” el Departament pretenia la implantació de miniordinadors portàtils a les aules i la incorporació de llibres de text en aquests ordinadors.
Incidint en la idea que l’ordinador és una eina que no sols ha canviat el món sinó també l’educació, calia, doncs, incloure’l en les nostres aules oferint-nos grans possibilitats de desenvolupar les competències digitals i de respondre a les necessitats i diversitat del nostre alumnat, augmentant, alhora, la motivació dels usuaris.
Dins d’aquest projecte, a més, es va intentar resoldre el problema de la connectivitat, un dels principals esculls en què es trobaren els centres, es formà el professorat amb moltes modalitats de formació (telemàtica, cursos, assessoraments a centres, seminaris,..) i es donà suport al professorat des dels Centres de Recursos Pedagògics.
La resposta del professorat ha estat diversa. Així com l’increment d’alfabetització de l’alumnat ha estat considerable, el del professorat en molts casos no ha estat tan satisfactori. Els professionals sovint s’han vist invadits en el seu terreny i han vist les seves capacitats i coneixements, fins fa ben poc, únics i irrefutables, qüestionats i alienats per tot un seguit d’informació creixent i il·limitada.
20
Fins fa ben poc, l’educador representava una font d’informació que ell mateix s’encarregava de transmetre a l’alumnat. Avui en dia, ens cal canviar el nostre paper, mostrant les noves tecnologies com a canal d’accés a aquesta informació acompanyant els nostres alumnes, amb una actitud crítica però oberta, a tot allò que ens ofereix la
xarxa. Conceptes com fiabilitat i validesa de la informació centren el nostre paper com a educadors. Cal ensenyar al nostre alumnat no sols a accedir a la informació sinó fer-ho amb una actitud crítica i comprenent que la informació de la xarxa no sempre és fiable, ja que els filtres sovint són inexistents.
Un altre dels indicadors de l’increment de l’alfabetització digital als centres ha estat la presència a la xarxa d’aquests. L’interès per donar una bona imatge a la xarxa i de compartir informació amb la comunitat es fan realitat amb l’ús d’espais web diversos: blogs, webs, wikis, moodles,… Aquests han esdevingut punt de trobada de professionals, famílies i alumnes, obrint els centres a l’entorn i millorant la comunicació entre els seus membres.
Les noves tecnologies comporten la necessitat d’un canvi metodològic que s’ha de garantir per tal d’adaptar-nos als nous temps i les noves maneres de gestionar el coneixement. Tot i conservar trets de l’educació tradicional, hem de posar nou rumb cap a un nou paradigma educatiu.
Tot i les reticències i pors inicials, els professionals de l’educació estem aprenent a conviure amb les noves tecnologies, permetent el seu accés a les aules i a les nostres
pràctiques diàries.
El Govern Basc ha difós un
document anomenat "Marco
Teórico de la competencia digital"
que descriu la competència digital,
les seves dimensions i els
indicadors de cada
subcompetència i la graduació. En
aquesta imatge es pot observar la
portada del document.
21
ELS CIMS INVENCIBLES (ENTRE PÀNDOLS I CAVALLS), DE CARME MEIX, PAGÈS EDITORS
Autor de la ressenya: Albert Guiu Bagés
"No sé si he fet bé
d'escriure aquest
llibre, sé que no podia
deixar de fer-ho." Amb
aquestes paraules
Carme Meix, nascuda
a Gandesa l'any 1937,
tanca el seu llibre, un
llibre que s'arrela a la
terra, al foc, a l'aigua i
al vent per a donar vida literària a un seguit
de personatges tipus que representen la
variada humanitat que va donar vida a la
mortal Guerra Civil. L'autora mostra el
trencaclosques, ja acabat, de la Guerra del
'36, i hom, al llegir-lo, copsa els conjunts de
la gran unitat, aquests conjunts els cuida,
car són humans de distintes zones, de
distints pensaments, amb distintes
circumstàncies, però tots, ells i elles, es
troben de ple al bell mig d'uns incidents
majúsculs, uns i unes, per geografia, d'altres
per ideals, d'altres per escapar d'un destí
tràgicament definitiu, tots volten arreu amb
la por i les bales dansant (el gerundi vol fer
esment a una altra gran novel·la de l'autora)
la cançó del pànic i de la pobresa, però
també la de l'amistat i l'amor.
L'humanisme descrit és d'una excel·lència
narrativa exemplar al temps que
l’aprofundiment psicològic ens du als ulls
uns personatges tan creïbles com autèntics,
cada personatge s'entén en acabar l'obra
com una peça humana i literària tancada,
amb les seues llums i les seues ombres, cap
personatge ens passa inadvertit perquè
l'autora sap de qui parla, i de quan parla, tot
i fer-ho amb noms inventats, i ens fa
assimilar els seus protagonistes tal com
eren, abans de la guerra i durant la guerra, i
això sols és a l'abast d'una ploma capaç de
radiografiar qualsevol tipus de psicologia
humana. Les emocions també són
fotografiades amb les paraules de la novel·la
com si un artista de la imatge invisible fos
l'ombra dels protagonistes triats, rialles,
tristors, pors, valenties, ràbies, zels,
passions, revenges, supèrbies, innocències...
totes són amanides amb la mà curosa de qui
estima els que sofriren pel simple fet d'una
empatia humana capaç de comprendre
totes les abstraccions humanes i sensitives,
les tristes i les felices, les doloroses i les
plaents.
La història ens arriba perfectament
digerida a la ment lectora pel gustós sabor
de la funció poètica emprada per l'autora, el
llenguatge és exquisit tant en la seua funció
de camí d'una història, com d'ornament
verbal per a fer més plaent el trànsit per la
novel·la, dates i ciutats, realitats de països
amb postures ideològiques diferents i
distintes perspectives de futur, èpoques
lleugerament anteriors i posteriors es fan
memòria mentre hom llegeix aquest trànsit
d'anònims i anònimes persones que
coincidiren en el temps i l'espai d'una època,
tan oblidable per il·lògica i tràgica, com
impossible d'oblidar per l'ètica intrínseca
que se suposa al ser humà, i que el guien a
aprendre dels seus errors més majúsculs, i la
Guerra Civil fou una errada superlativa, una
22
geganta assassina, un fet que no s'hauria de
repetir.
Políticament la història apareix tal com va
rajar en el seu moment, amb moltíssimes
persones vestint-se uniformes que no
comprenien i vivint circumstàncies
incomprensibles i tan fosques que no
deixaven cavil·lar més enllà de la recerca del
pa i la farina i sobretot la supervivència.
Un cop d'estat contrademocràtic i
després una baula d'assassinats tan seguida
i tremendament reiterada que el grall del
corb es converteix en banda sonora durant
tres anys de guerra entre nacionals i
republicans, i els que seguiran després de
l'últim tret del conflicte bèl·lic, i el
començament del discurs de la veu fluixa de
valors humans de la tirania deshumanitzada
que durarà trenta-sis anys.
És una novel·la bella en el sentit més
profund del terme, una novel·la que evoca
les amistats vertaderes, una amistat que
enalteix la solidaritat humana quan les
circumstàncies són excepcionalment
tràgiques, una història de punys
d'incomprensió premuts per cors resistents,
però també els seus antònims i aquests ens
duen la guerra, i les seues debilitats, les
seues rancúnies, les seues agrors i febleses, i
a la fi del camí el llarg cementiri dels morts, i
dels que quedaren vius en mans d'uns
guanyadors robadors de llibertats,
usurpadors del dret democràtic i del dret a
la felicitat més elemental. "Espanya és un
país de més d'un milió de morts.", va deixar
escrit Dàmaso Alonso.
El llibre assoleix que qui el llegeixi faci un
pas endavant en la comprensió d'un dels
períodes històrics més tractats per la
literatura catalana i també l'espanyola, i sols
amb això ja n'hi ha prou, però a sobre
entendreix l'intel·lecte i reforça amb vigor
democràtic la sensibilitat, solidaritza el
lector amb una època tan crua que per a fer-
se comprensible, necessita d'una cuinera
literària excel·lent, i la troba en les mans
mestres de Carme Meix, perquè tot és
autènticament humà i amb aquest talent
singular i enèrgic, sensible i captivador,
compromès i solidari, denuncia la
deshumanització d'hòmens ebris de poder, i
rescata la humanitat robada de tots aquells i
aquelles que varen ser empesos dins un
Guernica immens que durà tres anys i ocupa
tot un país . Els pobles de la Terra Alta amb
les seues singularitats de fets i d'ideals, de
destrosses i de morts, d'injustícies i amistats
són humanitat viva, Barcelona és una urbs
d'humanitat en armes i contra les armes,
l'antítesi no és gratuïta, mentre la
sobrevolen els avions de la por, i els
personatges estrangers, sobretot els més
treballats literàriament, són humanitat,
perquè són ideals en defensa de quelcom
que va més enllà del poder, la supèrbia i la
vanitat... això és la llibertat, les distintes
llibertats per les quals es lluità i que foren
robades, temporalment abolides,
"temporalment", és clar, perquè són els
cims invencibles, els cims bells de la dignitat
humana, que l'autora utilitza com a títol, i
que el lector extrau com a lliçó ètica,
històrica, humana i social.
Carme Meix broda una magnífica obra literària
23
LITERATURA DE DONES A LES AULES Albert Guiu Bagés
L'estadística és una jutgessa que quan es mostra contundent pot assenyalar veritats i
certeses com a temples, però també injustícies que beuen de la irracionalitat parida de
societats i cultures masclistes d'èpoques passades, molt llunyanes algunes i prou properes
d'altres.
L' últim cas és el que defineix l'aparició minsa, gairebé insignificant en número, de noms
femenins als llibres de text de literatura tant en català com en castellà. Les excepcions
d'Isabel de Villena o Santa Teresa de Jesús, entre d'altres noms, són de les poques excepcions
que conformen el conglomerat d'autores que atorguen presència femenina, cosa que no ens
ha de dur a la confusió, fins al segle XX no trobem un estol de noms que donin consistència a
la dona com a escriptora, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Ana María Matute o Carmen
Martín Gaite, apareixen, s'instal·len i fan niu a la perennitat dels noms clàssics per a ser
metonímia d'un neguit d'igualtat tan just com necessari que esborri la sensació que podem
sentir quan llegim un índex de llibre de text i gairebé sols veu noms d'homes.
L'explicació diacrònica ens du a unes coordenades sociològiques i culturals que expliquen
l'aplastant majoria d'escriptors sobre escriptores.
El segle XIX, tan romàntic per una banda cronològica, com realista per l'altra, utilitza la
dona com a element protagonista i generador de sensibilitats, no com a sensibilitat creadora.
Rosalía de Castro o Víctor Català aquesta última a cavall entre els dos segles, representen
algunes de les sensiblitats creadores des del fet femení d'una centúria que sobretot marca
l'arrencada de la novel·la, i amb ella l'aparició de noms que viatgen a la immortalitat com a
24
personatges: Madame Bovary, Ana Ozores, Ana Karenina, Fortunata... ens transporten a l'alta
literatura però com a creacions sublims.
Els noms que resten a l'oblit d'antologies i de crítics han de ser valorats en la justa mesura
dels temps que van viure, de les dificultats per accedir a la cultura, per a ser acceptades com a
persones de cultura. La naturalista Emilia Pardo Bazán segur que ens podria explicar molt i
variat sobre aquesta presència d'ella i quatre gates més als grans manuals de literatura i
sobretot sobre l'absència que les coordenades que expliquen el món ens han dut a sofrir, i
sobretot al sofriment que escriptores de raça van patir tan sols per ser dones en uns temps
que les censuraven quan pretenien dir des de la multitud de perspectives que té la literatura.
Els historiadors de la literatura del segle
XX i els que treballen per a fer millor
literàriament els principis del XXI han
d'entendre la injustícia històrica de les
artistes de la paraula en femení, assimilar i
entendre que el segle XX ja va multiplicar
les autores enteses com de nivell, al temps
que els donava la importància que algunes
companyes de sensibilitat i de vocació
d'èpoques més antigues no van tenir. S'ha d'anar a la rel, no per a canviar tan injusta història,
això és impossible, s'han d'evitar repeticions endèmiques de visions mecanitzades per la
irracionalitat dels costums del passat i donar sensatesa i raó al present. La societat,
l'economia, els costums i la cultura segur que ajuden al fet que quan un nen o una jove obrin
un llibre de text de literatura es trobin, no més noms de dones escriptores, sinó molts més
noms de dones escriptores.
La igualtat comença per entendre el que és malentendre, i les societats teocèntriques
medievals i les dels segles que la van seguir, de visió i llei desnatural, acultural, fosca i atàvica,
d'home mascle com a generador i dominador de la cultura fins a entrat el segle XX, ha de
donar pas a la realitat sincrònica i a una anàlisi real de números, que diuen que la igualtat de
noms d'escriptors i escriptores és tan ajustada avui en dia, que fa feredat fer un passeig per la
història o per les programacions dels llibres de literatura i veure la injusta orfenesa de noms
de dones que l'oblit, la dictadura de la irracionalitat de molts, moltíssims segles, i els costums
entre d'altres "delirium tremens" de l'home com a llop per a la dona, han generat des de que
la paraula s'utilitza per a crear bellesa, pensaments i idees. L'art en general, i la literatura en
particular, és avui de tots i totes. Tot sembla cohesionat però sols cal girar el cap a la història,
o obrir un llibre de text per a comprendre el camí per fer que va suggerir el bo d'Antonio
Machado.
Font: http://ca.wikipedia.org/
25
TAULA DE REMISSIONS I REFERÈNCIES
Els llibres i els autors d’esta secció s’han obtingut del programa de la 10a Fira del Llibre Ebrenc, celebrada a Móra d’Ebre els dies 31 de maig, 1 i 2 de juny de 2013. Podeu descarregar-vos el programa sencer a:
http://www.llibresebrencs.org/wp-content/uploads/2013/05/programa-firallibreebrenc2013.pdf
En primer lloc hi figura el títol; en segon, l’autoria, i finalment, l’editor.
1- El fàstic que us cega. Juan Carlos Borrego. Labreu. 2- Marges. Roger Vilà. Barcino.
3- Licantropia. Carles Terès. Edicions de 1984. 4- La maledicció del Groc. Armando Vericat. Cossetània. 5- Xirolet i la figuera de Menares. Fina Font i Joan Miró. Fundació El Solà. 6- Terra Alta. Molt de fato. Neus Pallarès i Francesc Martínez. La Bresca d’Arnes. 7- Carlins, republicans i dinàstics. David Tormo. Patronat Pro-Batea. 8- Estrelletes de Mig Camí. Álvaro Arasa. Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre.
9- Una família exemplar. Genís Sisca. Destino. 10- El joc de Sade. Miquel Esteve. Edicions B. 11- Plàncton. Josep Igual. 4 Colors Edicions.
12- Els cims invencibles. Carme Meix. Pagès. 13- La Tercera Illa. Joan-Elies Adell (ed.). Saldonar. 14- Excursions amb nens per les Terres de l’Ebre. Barbara Vastenavond i Rafael Servent. Cossetània. 15- La Tortosa dels retratistes. Quimo Panisello. Onada.
26
16- Ponts suspensius... El Pont Cooperativa de Lletres. Onada. 17- Resposta a “Cartes Impertinents”. Marta Momblant. Arola. 18- La segona innocència. Francesca Aliern. Cossetània. 19- La clotxa i la seua festa. M. Carme Queralt. Cossetània. 20- Calaceitanes. Mercè Gimeno i Francesca Calaf. Migdia Serveis culturals. 21- L’estranya malaltia de la Cinta. Albert Torrent, Pelegrí Portolés i Adriana Merino. Diputació de Tarragona. 22- Gerard Vergés i Príncep. Emigdi Subirats. Onada. 23- Lola, la fada de l’escola. Laura Mur. Edicions del Pirata. 24- Carmel d’Ascó. Xavier Garcia. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. 25- El cor d’Horta. Àngel Vilamajó. Servitur.
27
