Recull de

Premsa

>EL HUNDO DE CHINA

M sica, canto, danza y artes marciales orientales Ilenasde simbolismo triunfan en el Petit Palau de la IVl sica

Un arte irrepetible yde raices milenarias

Melodias ofientales al son de instm-mentos tradicionales; la c61ebre6pera de Pekin y sus int6rpretescapaces de modular su voz de mil

formas distintas, danzas que rezuman sensua-lidad amerced de las volutas que las bailari-nas trazan con las largulsimas mangas de sus

vestidos o con paraguas de papel... Una mues-tra de espect~iculos folcl6ricos chinos lleg6 aBarcelona el pasado sfibado 19, Dia del Insti-tuto Confucio de Barcelona, de la mano de lacompaflia SISU Arts Troupe de la Universidadde Estudios Internacionales de Shanghgd. Laganadom del Premio a la Mejor Actuaci6n del

Golden Hedgehog University Students DramaFestival est/~ compuesta por un coro, un cuer-po de balley de actores y una orquesta y rea-liz6 su exhibici6n ante el aforo del edificio Pe-tit Palau del Palau de la Mfisica Catalana.

La noche profunda, Las hijas Dai y la lluvia

y Levanta tu velo, Alamuhan son las tres dan-zas que la compafiia interpret6. Las dos dlti-mas son propias de las etnias Dal y Uigur pro-cedentes, respectivamente, de la provincia deYunnan, al sur del pals, y de Xinjiang, al no-roeste. <<En el sur las chicas son guapas y del-gadas; en el norte son m~is fuertes, porque vi-ven en las llanuras con los caballos. Eso se re-fleja en sus danzas>>, cuenta Zebing Lu,profesora del Instituto Confucio.

Tambi6n hubo espacio para el canto, de-mostraciones de Kung-fu y espada y tres pie-zas de la singular 6pera de Pekin: La gran be-lleza, La concubina borracha y La cara pinta-da. <<Originalmente la 6pera era unentretenimiento para el pueblo>>, explica Ze-bing, hasta que, en la dinastia Qing, los funcio-

narios de un emperador in-vitaron a un gmpo de Anhuia cantar en Pekin y maravi-llaron a la corte. Estas obrasreflejan valores tradiciona-les, como el respeto y laobediencia a los mayores.

Los instrumentos chinosson finicos y est/~n dotadosde un fuerte simbolismo.Zebing revela que elguzheng, <<el piano chinook,simboliza la armonia entrela montafia y el agua. E1 pi-pa, rey de los instrumentosde cuerda chinos, es compa-rado en un poema con per-las grandes y pequefias quecaen en un plato de jade. E1erhu, pot su parte, llamado<<el violin chinook, procede deAsia central y sus cuerdasse elaboraban en origen concrines de caballo.

Tres bailarinasejecutan ’Lanoche profunda’,una de las danzasdel espectrZculo.XESCO ORTEGA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

44000

8860

Semanal

362 CM² - 35%

2100 €

7

España

29 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS 4729 DE SETEMBRE DEL 2015

Martí Gasull i Coral (1919-1994) feia fotografies. De vuit a deu del matí. I des del Pilar fins al dia

de Tots Sants. Les millors hores i les millors dates per retratar Barcelona. Llums suaus i rasants, i ombres allar-gades. Unes llums i unes ombres que ja no existeixen –la contaminació, l’asfalt i les parets netes que té ara la ciutat les han canviat–. I unes llums i unes ombres que Gasull va captar com ningú a la dècada dels 50. Ho va fer per amor a l’art, perquè li agrada-va. I ho va fer fora de l’horari d’ofici-na, passejant amb la càmera a la mà pel barri de la Ribera, el seu barri, abans d’entrar a treballar. A vegades també arribava fins a Montjuïc, d’al-tres fins a Francesc Macià, i algunes altres fins al parc Güell o el Somor-rostro. I el port, la gran atracció dels fotò-grafs de l’època. Potser perquè l’en-trada estava prohibida sense el per-mís pertinent. O potser per la seva plàstica. Parlem per exemple de la instantània dels tres soldats cami-nant pel moll carregant el farcell. La més espontània de les seves fo-tografies i una de les que més mi-rades atrau. Però també una de les que menys agradaven al seu autor. No en va, l’art de Gasull es troba-va als antípodes del de Xavier Mise-rachs. Aquest caçava mentre que Gasull componia. Que és el mateix que dir que Miserachs no busca-va, trobava i disparava; i que Gasull no premia el disparador fins que di-buixava la imatge a la retina. I la del port no és una instantània pensada; és una instantània trobada. La passió per la imatge va acompa-nyar sempre Gasull, com a fotògraf i com a laboratorista, encara que la seva especialitat eren els números. Treballava de comptable al Col·legi de l’Art Major de la Seda, al fantàs-tic edifici barroc del carrer de Sant Pere Més Alt amb la façana esgrafia-da amb atlants i cariàtides. I des del qual va captar més d’una imatge del Palau de la Música, com la que di-buixa amb tots els grisos possibles la melancolia d’un plujós dia de tar-dor. Fotògraf de matinada, compta-ble al matí i laboratorista a la tarda. Ja que quan acabava de fer núme-ros, Gasull remenava papers, emul-sions, fixadors i cubetes. Els seus po-sitivats eren els millors. I la seva cli-entela, la més reconeguda: allà hi duien el seu material Oubiña, Mas-pons i Masdéu. Martí Gasull i Avellán (1944), l’al-tre Gasull, va heretar la tècnica del seu pare i és un dels millors fotògrafs d’art que hi ha hagut en aquest país. En ell han confiat artistes com Miró, Tàpies, Guinovart, Subirachs, Clavé, Brossa, Plensa i Ràfols-Casamada, per posar-ne alguns exemples. Tam-bé és un dels grans defensors de l’art del seu progenitor: «Hi ha molts fo-tògrafs de postguerra, com el meu pare, que no és que hagin sigut obli-

Del Pilar al dia de Tots Sants

dats, és que han sigut ignorats», afir-ma. I de la seva tècnica: «Positivava de meravella. La prova són les fotos que vaig trobar amuntegades en un traster; malgrat les condicions extre-mes en què s’han passat anys, estan intactes».

El Quadern RobatAnna Belsa és la tercera protagonis-ta de la història. La galerista durant 27 anys va treballar a la Joan Prats i el 2014 va decidir reinventar-se. El resultat és El Quadern Robat, un pe-tit i personal espai en un principal del carrer de Còrsega on només ex-posa allò que li agrada. «La relació amb un col·leccionista o comprador és d’extrema confiança. De manera que quan recomanes un artista hi has de creure. És l’única condició.

Martí Gasull va fotografiar com ningú les llums i les ombres de la Barcelona dels 50

MÒnIcA TuDELA

33 Martí Gasull i Avellán explica l’obra del seu pare, Martí Gasull i coral, dimarts passat a El Quadern Robat.

nATÀLIA

FarréBARCElOnEjAnT

L’art ja és prou intangible perquè hi hagi altres condicionants», explica. La relació entre els tres personat-ges és evident. I la resumeix un ena-morament artístic. Belsa va veure les fotografies de Gasull i Coral que Gasull i Avellán havia trobat al tras-ter i ho va tenir clar: «Es mereixia un reconeixement i s’havia d’expo-sar». Dit i fet. A El Quadern Robat s’exposen, fins al 3 d’octubre, 26 còpies d’època realitzades pel ma-teix Gasull, sota el títol Barcelona i la llum d’aquells anys. «Són les que més li agradaven, les que va ampliar i va muntar», afirma el seu fill. I ja posats, després de veure el treball de Gasull, demanin veure el d’Oriol jolonch, un jove fotògraf barceloní amb exposició a Can Fra-mis i fons d’art a El Quadern Robat que és pura poesia. H

El govern d’Ada Colau ha no-menat l’antropòloga gallega Lo-la López, experta en temes mi-gratoris, comissionada d’im-migració de l’Ajuntament de Barcelona. López dependrà de la tinència d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Trans-parència, que dirigeix el regidor Jaume Asens. Lola López, nascuda a Galícia el 1957, és llicenciada en Geogra-fia i Història i la seva especialit-zació és l’Antropologia Cultural. Des de l’any 2012 ha sigut la di-rectora del Centre d’Estudis Afri-cans i Interculturals i ha treba-llat com a investigadora durant 25 anys. Aquesta experta en intercul-turalitat, convivència i migraci-ons també és membre de la Mesa per a la Diversitat a l’Audiovisu-al al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i membre fun-dador del col·lectiu Stop als Fenò-mens d’Islamofòbia (SAFI). Pertany a la comissió directo-ra de la Xarxa Antirumors i ha treballat en diversos programes de l’Ajuntament de Barcelona sobre la convivència en el marc del Pla Barcelona Interculturali-tat 2010-2014. H

NOMENAMENT

L’antropòloga Lola López, comissionada d’immigració de Barcelona

El PERIÓDICOBARcELOnA

33 Lola López.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COSAS DE LA VIDA

501000

89305

Diario

723 CM² - 68%

16734 €

47

España

29 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TelèfonsEmergències 112Urgènciesmèdiques 061CreuRoja 93.300.65.65

Clínic 93.227.54.00SantPau 93.291.91.91Valld’Hebron 93.274.60.00SantJoandeDéu 93.280.40.00Mossosd’Esquadra 112

GuàrdiaUrbana 092PoliciaNacional 091Bombers-urgències 080Inf.ciutadana 012TMB 93.318.70.74

Inf.Renfe 902.320.320RodaliesRenfe 900.410.041Inf.aeroport 902.404.704Inf.port 93.298.60.00FerrocarrilsGen. 93.205.15.15

FarmàciesTelèfon93.244.07.10www.farmaceuticonline.cat

RàdioTaxi 93.303.30.33TaxiMinusv. 93.420.80.88Serv.Funer.BCN 902.076.902ÀltimaServ.Funer. 902.230.238SíndicdeGreuges 900.124.124

Barcelona

cineVídeo Projecció del primer vídeo musical d’Amics de la Gent Gran presentat pels protagonistes i els autors de la banda sonora, el grup Desconeguts. Cinemes Girona. Girona, 175. 17.00 hores. Gratuït. Reserves: 93.207.67.73 i info@amicsdelagentgran.org

Etnogràfic5a Mostra de Cinema Etnogràfic amb les projeccions d’Els camins del pessebre, de MartíSala, Els Encants ¿Vells?, de MartíHerrera i D’àligues, falcons i cava-llets: festa major de Barcelona, de RogerCanals. Finca Sansalvador. Mare de Déu del Coll, 79. 19.30 h.

circ‘NitdelCirc’ Trobada del circ català en què actuaran més de 20 artistes acompanyats de la música del grup HoradeJoglar. A la gala s’entre-garan els premis Zirkòlika. Auditori. Lepant, 150. 20.00 h. 12 i 15 euros.

conFerènciesEmprenedors L’Ateneu de Fabri-cació Ciutat Meridiana organitza la xerrada Emprenedoria i coo-perativisme. Què he de fer per emprendre? Rasos de Peguera, 232. 17.30 hores.

Còmic JordiColl pronunciarà una conferència-col·loqui sobre l’obra L’hivern del dibuixant, de PacoRoca. Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta. Plaça de Carmen Laforet, 11. A les 19.00 hores. Entrada lliure.

Avortament Jornada L’avortament i les adolescents i joves a Catalunya. Es garanteixen els seus drets? La Fontana. Gran de Gràcia, 190. De 16.00 a 19.00 h. Gratuït. Reserves: administracio@centrejove.org i al telèfon 93.415.75.39.

Cançó MiquelPujadó comenta i canta les cançons de GeorgesMoustaki. Llibreria Jaimes. Valèn-cia, 318. A les 19.00 hores. Gratuït.

CaixaForum Comença el cicle Diàlegs per a la generació de la qualitat democràtica amb Qui som, quants i com serem els europeus del futur?, amb JoaquínArango i EugenioAmbrosi. Ferrer i Guàrdia, 6. A les 19.00 hores. 4 euros.

JoanBrossa Taula rodona Brossa hipnagògic, amb ArnauPuig, JordiMarrugat i ManelGuerrero, moderats per VicençAltaió. La Casa de la Paraula. Rosselló, 154. A les 19.30 hores. Entrada lliure.

Alzheimer ErnestGiralt parlarà d’Alzheimer. Lanzaderas-ambulancia para curar el cerebro. CCCB. Montalegre, 5. 19.00 hores. Gratuït.

AteneuBarcelonès Aquest espai organitza un debat sobre La presidència letona de la Unió Europea, amb GundegaPumpure i StefanRating. Canuda, 6. A les 19.00 hores. Entrada lliure.

FiresLlibre 64a Fira del llibre d’Ocasió Antic i Modern al passeig de Gràcia, que aquest any homenatja l’escriptor JosepFontana. De 10.00 a 21.00 h.

inFànciaMarionetes En el desè aniversari de La Titellada el CentredeTitellesdeLleida interpretarà el seu espectacle Gúlliver, al país del Líl·liput. Plaça dels Titellaires. A les 18.00 hores.

MúsicaAcordió Concert Música de cinema amb l’OrquestradeCambrad’AcordionsdeBarcelona. Col·legi de Metges. Passeig de la Bonanova, 47. 20.30 hores. Gratuït.

Fnac El músic sevillà CapitánCobarde actuarà en directe a Fnac Arenas. Gran Via de les Corts Catalanes, 373. 19.00 h. Gratuït.

Tarragona

exposicionsArqueologia Deltebre I. La història d’un naufragi... Un episodi del setge i de l’ocupació de Tarragona (1811–1813) es pot visitar al MNAT fins al 4 d’octubre. Plaça del Rei, 5. De 9.30 a 20.30 hores. 4,50 euros.

Girona

conFerènciesCaixaForum En el marc de l’exposició Gabriel Casas. Fotogra-fia, informació i modernitat. 1929-1939, JuanNaranjo parlarà sobre Gabriel Casas. La Nova Visió. Ciutadans, 19. 19.00 h. Gratuït.

Lleida

FesTesTardor El dia de Sant Miquel, portes obertes als museus de la ciutat, desfilada de l’imaginari cultural (plaça Paeria. 11.30 h), havaneres amb ArrelsdelaTerraFerma i Arjau (plaça de Sant Joan. 19.30 h) i focs artificials (marge esquerre del riu Segre. 22.00 hores).

S agar Forniés, un dels grans autors de l’anomenat còmic periodístic amb obres tan ve-

nerades com Los vagabundos de la chatarra (Norma), va recórrer Bar-celona durant mesos per il·lustrar enclavaments turístics com la plaça de Sant Felip Neri, el parc Güell i la basílica del Pi, però també llocs més

ELPERIÓDICOBARCELONA

La Barcelona de Sagar

llibres 3 il·lUsTracions Urbanes

L’il·lustrador Sagar aporta una nova mirada a la capital catalana amb dibuixos de còmic que es publiquen dins de la col·lecció ‘Barcelona carnet de viatge’.

Propostes Dimarts 29.9.2015

33 De dalt a baix, el parc del Tibidabo, el mercat de Santa Caterina, el Palau de la Música i el barri 22@.

SAGAR

nes. Per a ell, l’important és capturar el temps. «Per això em centro tant en la llum, ja que és l’aspecte més efí-mer dels espais que il·lustro», exposa l’autor, líder dels urban sketchers bar-celonins. H

amagats que formen part del seu passeig diari com el bar La Nena. L’editorial Zahorí de ideas, amb el suport de l’Ajuntament de Bar-celona, ha publicat una nova entre-ga de la seva col·lecció Carnet de Viat-ge amb aquests dibuixos. De la mateixa col·lecció, Sagar és també autor de Redescobrim l’Eixam-ple, on també retratava amb el seu quadern i llapis escenes quotidia-

33‘Barcelonacarnetdeviatge’,deSagarFornies.CoeditatperZahorídeideasil’AjuntamentdeBarcelona.www.zahorideideas.com

DIMARTS48 29 DE SETEMBRE DEL 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COSAS DE LA VIDA

501000

89305

Diario

1064 CM² - 100%

19306 €

48

España

29 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

OpiniónMartes 29 septiembre 201554 Expansión

ELECCIONES 27-S QUÉ SE JUEGA CATALUÑA

L a celebración de las elecciones autonómicas en Cataluña nos ha mantenido durante sema-

nas con una gran inquietud. Preocu-paba advertir el incremento de la cris-pación, las declaraciones malinten-cionadas y equívocas que no explica-ban los peligros de una quiebra consti-tucional, las consecuencias de dar un portazo al proyecto europeo, los ries-gos de la inseguridad jurídica y finan-ciera que devendrían si se persistía en la ceguera de retroceder a otros siglos con un nacionalismo excluyente. Los resultados nos permiten inspirar un poco de aire para seguir... seguir aten-tos porque la situación continúa sien-do muy complicada.

Hemos superado algunos obstácu-los. Porque los números, y no las de-claraciones pueriles o sin sentido de quienes siempre se creen ganadores de todos los combates, nos conducen a varias consideraciones. La primera, que quienes convocaron las eleccio-nes para conseguir un suficiente apo-yo popular con el que pretender expli-car su salida del marco constitucional y de la Unión Europea no han visto ra-tificadas sus expectativas. Los dos conglomerados de partidos políticos y movimientos que se presentaron lla-mando la atención sobre ese desvío hacia el precipicio no han cosechado ni dos millones de votos de los más de

5,3 millones de posibles votantes. En términos porcentuales, han alcanza-do un 36,82%. Incluso si no se consi-deran a todas aquellas personas que no acudieron a votar, a quienes vota-ron en blanco o realizaron un voto nu-lo (¡y son votantes a los que hay que respetar!), el porcentaje es inferior al 50%. Es cierto que la peculiar forma de atribuir escaños otorga a esas dos candidaturas una mayoría en el Parla-mento catalán. Veremos cómo actúan esos diputados electos que, no ha-biendo conseguido su objetivo, que era en lo único en lo que coincidían, deben tratar ahora de ponerse de acuerdo en otros aspectos.

Hay que tener en cuenta, además, que prácticamente todas estas forma-ciones han perdido votos y represen-tatividad con relación a las Asambleas

anteriores. Convergencia ha reducido en mucho sus escaños y también los republicanos. Sólo en esta amalgama la CUP ha incrementado su número de diputados. Pero no parece fácil que unos y otros se pongan de acuerdo pa-ra ejercer de manera coordinada las funciones de Gobierno.

Responsabilidades Igualmente, han mermado su repre-sentación otros partidos políticos co-mo el popular o el socialista. ¿Será ello una muestra del alejamiento de los votantes cansados ya de tantos casos

de corrupción y de la falta de asunción de una mínima responsabilidad polí-tica? Me gustaría pensarlo. Presentir que la pérdida de adhesión a los parti-dos políticos involucrados en graves casos de corrupción (además de los que tienen incidencia en otras regio-nes, como la Gürtel o los ERE en An-dalucía): el caso Palau, el Pallerols, las comisiones en las adjudicaciones de los contratos, las donaciones irregula-res a sus fundaciones y otros bochor-nosos sucesos que generan un largo etcétera, han originado ese cambio de opción política. Sería una buena señal que los electores comprendieran que su derecho de voto tiene importancia y que conlleva aparejadas algunas obligaciones. Entre ellas, la de exigir responsabilidad a los dirigentes políti-cos por su gestión.

Y es que ha sido el partido que se ha presentado explicando que quiere re-generar la vida política, Ciudadanos, el que más ha crecido en representa-ción. Un incremento que le permite intentar –a pesar de contar con sólo 25 diputados– plantear la formación de un Gobierno de transición para atender a tantas necesidades acu-ciantes de la sociedad que vive en Ca-taluña. Urge esforzarse, pues no fal-tan asuntos que reclaman mejoras: la atención sanitaria y hospitalaria, el cuidado de las personas dependien-tes, el impulso a la educación, el ade-cuado control del gasto público y la reducción de la deuda pública, la cul-minación de infraestructuras públi-cas... Y, sobre todo, restañar tantas heridas y destrozos que algunos deli-rios han generado.

En otros países europeos no extra-ña que tras las elecciones las fuerzas políticas se sienten a precisar compro-misos concretos de mejora de los ser-vicios públicos. Es una ilusión soñar con esos comportamientos que res-ponden a una madurez democrática. No obstante, ahora los nuevos repre-sentantes públicos del Parlamento ca-talán tienen una ocasión para retomar con sensatez el discurso político. Po-drían aprovechar la oportunidad para aunar esfuerzos y trabajar despiertos en los muchos desafíos europeos de este siglo XXI. La situación es com-pleja. Al menos nos hemos desperta-do por un momento de la pesadilla del conflicto.

Despertar de la pesadilla

Catedrática de Derecho administrativo

Mercedes Fuertes

O liver Wendell Holmes, juez del Tribunal Supremo de Es-tados Unidos durante el pri-

mer tercio del siglo pasado y precur-sor del realismo jurídico, decía de las doctrinas judiciales imperantes en su época que debían someterse todas a un buen baño de ácido cínico, cosa a la que se aplicó incansablemente en sus famosos votos discrepantes. Este mé-todo es igualmente aconsejable a al-gunas de las grandilocuentes afirma-ciones de las contiendas electorales.

En el día de después de las eleccio-nes catalanas, cuando se va asentan-do la polvareda y se vislumbra eso que alguien ha llamado el paisaje des-pués de la batalla –gran título de un barcelonés premio Miguel de Cer-vantes–, empieza a adivinarse lo que queda en pie y lo que no ha aguantado más que unas pocas horas tras la resa-ca de la noche electoral. No se man-

tiene en pie el mito del Gran Movi-miento Nacional surgido de la calle, superador de los partidos políticos e investido con la misión de alumbrar un nuevo orden constitucional.

Para alumbrar un nuevo orden constitucional que sustituya al anti-guo hay que ser lo que el abate Sieyés llamó un poder constituyente origina-rio. Pero los poderes constituyentes surgen de una revolución, de una gue-rra o del simple derrumbe del poder anterior por la ley de la gravedad polí-tica. Es un espejismo suponer que por el hecho de ganar unas elecciones au-tonómicas uno se convierte en un po-der constituyente capaz de dar carta de naturaleza a un texto legal previa-mente elaborado en su casa por un se-ñor. Todavía más ilusoria es la creen-cia de que esa operación fundacional de un nuevo orden puede desarrollar-se a través de una negociación de die-ciocho meses con un Estado. Los po-deres constituyentes no negocian.

Se dirá que la Constitución de 1978 fue fruto de una Transición de la ley a la ley. Pero la verdad es que el poder constituyente que alumbró ese texto

constitucional surgió tras la inmola-ción del régimen anterior, basado en un poder personal y autoritario pre-viamente desaparecido. La Constitu-ción de 1978, con todos sus defectos –¿qué ley no los tiene?–, ha servido para garantizar un sistema de liberta-des y una descentralización política muy superior a muchos Estados fede-rales. Es un espejismo pensar que la Constitución y los poderes que de ella derivan se encuentran en situación poco menos que terminal. Goza de buena salud, aunque sin duda puede necesitar una puesta al día: por tanto, es muy difícil que uno de esos poderes derivados pueda convertirse en un poder constituyente originario.

Tras el oportuno baño de ácido cí-nico, queda en pie una coalición elec-toral que no tiene mayoría absoluta y que va a encontrar serias dificultades para formar Gobierno. Por sorpren-

dente que parezca, se trataba de eso. Las elecciones son un método para formar gobiernos. El Gran Movi-miento Nacional interpartidario care-ce de un proyecto de gobierno. Su de-nominador común era la indepen-dencia, pero su numerador es tan am-plio y contradictorio que no sirve para resolver los problemas cotidianos de la sociedad a la que debe servir.

Teoría derrotada No se mantiene en pie la teoría de que una gran movilización de personas partidarias de la independencia exige una respuesta jurídica por parte del Estado, porque “hay un problema que debe ser resuelto”. La época de las grandes demostraciones de masas más o menos uniformadas ha pasado. Lo que queda en pie es el dato de que los que no se movilizaron eran más y pensaban de otra manera.

También queda en pie, por cierto, la Nación que alumbró la Constitución de 1978. El lenguaje oficial del nacio-nalismo se refiere a esa realidad socio-lógica, política y económica como “el Estado español”: es un grave error,

porque puede llevar a creer a algunos que se trata de un conjunto de oficinas o funcionarios, cuando ciertamente es mucho más que eso, como se ha podi-do vislumbrar estos días tras un nuevo baño de realismo político.

Ahora bien, hay otras reflexiones de fondo que deben ir más allá del día de después de las elecciones. Muchos españoles se preguntan qué ha ocurri-do para que una sociedad que hace unos años era clara y mayoritaria-mente ajena al independentismo, no diré que se levante una buena mañana independentista, pero sí que al cabo de esos años presente una división en dos bloques enfrentados. Se pregun-tan qué se ha transmitido desde hace años a muchas de esas personas y por qué medios, qué se les ha enseñado y dónde, con qué ayudas o consenti-mientos, con qué dinero. De la ade-cuada respuesta a estas preguntas de-pende que dentro de unos pocos años tengamos que encontrarnos de nuevo en esta tesitura. Y entonces puede que el resultado sea distinto.

Un baño de ácido cínico

José Manuel Sala Arquer

Catedrático de Derecho administrativo

Se presenta ahora la oportunidad para retomar con sensatez el discurso político

Lo cierto es que los que no se movilizaron en la calle eran más y pensaban de otra manera

Los líderes de Junts pel Sí, en su comparecencia de ayer, con Artur Mas, Raül Romeva y Oriol Junqueras en el centro.

Efe

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

163000

30464

Lunes a sábados

611 CM² - 57%

8892 €

54

España

29 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L’inici de temporada de la Simf )nicaomplir aquest vespre el PalauCinc corals amb 120 cantaires han assajat a Sabadell el ’Carmina Burana’ d’Orff

En pie pont de laMerce, la SimfSnicaomplir~ el Palau dela Mdsica Catalanaaquest vespre (19h), en I’inici dela temporada aBarcelona. Gairebes’han exhaurit lesIocalitats. Per~ amb elCarmina Burana d’Orffal programa, amb cinccorals rera I’orquestrasabadellenca, el majorrepte es produir& daltde I’escenari.

JOSEP ACHE

Es tracta d’un dels sis con-cerLs que la SimfSnica no fa aSabadell per5 s[al Palau, onn’ha programat tretze aquestatemporada. Per(~ la produc-ci(~ve de la seu de I’orques-tra, al carrer de Narc[s Giralt,on ahir divendres i abansd’ahir dijous, en els assajosd’aquest Carmina Burana esvan concentrar m@s de cent

Bs cantaires ha. vingut d’lgualada i Granollers per assajar amb la Simf~nica, dijous i divendres

vint cantaires procedents decinc corals de fora de la ciutat.

Corn I’OBC, la SimfSnica solfrequentar la sabadellencaLieder C~mera, sobretot enprogrames compromesos.Aquest cop ha convocat el Corde Cambra i el prestigios[ssiminfantil dels Amics de la Uni(~de Granollers, junt arab el de

Cambra i d’homes d’lgualada.Comptant amb la setantenaIlarga de mdsics, en la forma-ci(~ refor£ada de I’orquestra, eltitular de la SimfSnica, RubenGimeno, tindr& dos-cents inter-prets davant. Mo[ta foroa.

,Per mi ~s molt excitant, perI’obra en si pel repte de dirigirels instrumentistes i aquest

conjunt de veus,,, reconei-xia ahir a DS Ruben Gimeno.Tamb(~ I’emociona la pers-pectiva de tenir a I’esquenatot I’aforament pie del Palau.Almenys es tornar~ a repetiren el concert de cloenda, afinals de maig amb la Novenade Beethoven amb coralsencara per determinar, cosa

que permet si m~s no d’imagi-nar la participack~ d’alguna desabadellenca.

A programa per setmana

Ruben Gimeno, que des de fasis anys ha encapqalat I’~pocade major projecci(~ en els mesde vint-i-cinc anys de la Sim-f0nica, mira arab goig i espe-ran0a el programa de la novatemporada. Hi van simfoniesdel gran repertori, per~) sobre-tot al Palau mes que pica0esd’ullet ales mdsiques popu-lars. La SimfSnica acollir~ elclarinetista Paquito D’Rivera.dins I’acabat d’engegar Fes-tival de Jazz de Barcelona, iacompanyar~ Pasi~n Vega enun recital de tangos argentins.

I a m~s del programa dedicata bandes sonores del cinema.un altre reunir~ els Romeu iJulieta de Txaikoski, Prok0fievi Nino Rota, aquest pel filmde Zefirello. ,,Prokofiev tambeva fer mdsica per peFl~cules.i Txaikovski hauria estat mag-nfflc, d’haver conviscut arab elcinema,,, apunta el director.Tot plegat en el benent~s ,,quecada setmana es un programadiferent. L’orquestra no para,,.que diu amb orgull ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

481 CM² - 52%

702 €

45

España

26 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CAL BOLET I L’AUDITORI FARANUNA VINTENA D’ESPECTACLES

Alguns dels protagonistes de la temporada, dimarts a Cal Bolet. ~J.~L~F~C~

EIs equipaments deVilafranca presenten elprograma fins gener

REDACCI(~VILAFRANCA D~L PENED~S

L’Orfe6 Catal& o L’al~ de la vida s 6ndues de les propostes destacadesde la programaci6 del Teatre CalBolet i l’Auditori de Vilafrancaque es va presentar en p~bl/c eli-marts pass at al teatre vilafranquL

Entre octubre de 2015 i generde 2016, els dos equipaments pro-gramen 20 espectacles de teatre,m~isica i dansa, a mds de sis espec-

tacles per a tot pOblic, en col.la-boraci6 amb la Xarxa d’Especta-cle Infantil.

En mt~sica, l’Orfe6 Catalh far&un repertori de temes catalans ialemanys; hi haur& un concertd’homenatge a Ovidi Montllor(22t12t2015), l’Orquestra de Cam-bra del Pened~s tocar& la 8a de Be-ethoven (411012015) i E/amorBru-jo (2211112015); hi haur& concertsen petit format de David Carab~n(23110t2015) i de Ferran Palau(27/11/2015)itamb~ de Lax’n’Bus-to {1811012015).

Passaran pel teatrede Cal Boletles companyies Flyhard, Sixto PazProduccions, Titzina Teatre i Pel-m~nec Teatre, i els vilafranquins

El TAG arrancael 4 d’octubreEl Teatre ~ngel Gulmer~, alVendre~l, arranca temporadae~ 4 d’octubm amb’Sulte de

dla de b wevlmiimoa Cado-

mat ’Blteb per a nadons’; elconcert dels gagecs Luar na

Jo~n I~m, I ’1:~1~ P~t~’, oom

Toni Regueiro i Montse Rios. Des-taca. per6 la pres6ncia de Merc~Ar&nega i Anna Gtiell a L’a~ de lav/da. La dansa tanca la cartelleraarab la companyia Lali Ayguad~ iel seu Incdgn/to + Saba.

Aquesta temporada, van anun-ciar els responsables de la Regido-ria de Cultura vilafranquina, ques’est& a punt d’arribar ales 3.000persones arab carnet d’Amic deCal Bolet i de l’Auditoti, cosa qued6na dret a adquirir, a parer de 1’1d’octubre, importants descomp-tes en els diferents formats d’abo-naments: per a tota la temporada,per 6 espectacles de divendres odijous o pels de diumenge.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

5262

Semanal

425 CM² - 50%

514 €

56

España

18 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA