ANY DE JOAN

MARAGALL APADRINA UNA PARAULA CATALANA

Del 22 de novembre al 3 de desembre de 2010

Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Us presentem el recull de les paraules que han apadrinat l’alumnat, el voluntariat i el personal del

SLC de Sant Boi de Llobregat que ha participat en el Concurs de l’any de Joan Maragall.

Les paraules catalanes estan ordenades alfabèticament, amb les definicions i els exemples del

Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. En el cas de les paraules que tenen diferents significats, hem

subratllat el significat al qual es referien les persones que les apadrinaven. Només hem inclòs al

recull paraules d’origen català, ja que era l’objectiu de la nostra proposta .

Us agraïm molt la vostra participació en el concurs, esperem que aquest recull us agradi, que us sigui

útil, i us proposem d’ampliar-lo amb noves aportacions més endavant.

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Desembre de 2010

PARAULES APADRINADES

Acaronar

v tr 1 Acostar la cara (d'un infant) al pit.

2 Acostar (algú) amorosament a si com per protegir-lo, per emparar-lo.

3 fig Acariciar.

Afeixugar

v tr Una càrrega, fer sentir fortament el seu pes sobre el qui la suporta. Els farcells, els sacs i les maletes afeixugaven els qui

fugien del país.

Aixopluc

m 1 Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja. Cercar un aixopluc.

2 a aixopluc loc adv Ésser a aixopluc.

3 posar-se a aixopluc Aixoplugar-se.

Ametller

m 1 BOT/AGR Petit arbre de la família de les rosàcies (Prunus amygdalus), de fulles lanceolades i dentades, de flors blanques o

rosadenques i de fruit (l'ametlló) amb una llavor comestible (l'ametlla). Cal esmentar l'ametller d'ametlles dolces (P. amygdalus

var dulcis), que fa ametlles comestibles, i l'ametller amarg (o agre) (P. amygdalus var amara), varietat de llavors amargues

emprades en farmàcia.

Ànima

f 1 FILOS/RELIG 1 Principi vital dels éssers vivents, especialment de l'home.

2 1 Ésser humà, persona. La platja era buida: no hi havia ni una ànima.

3 1 Part moral i emocional de l'home (en contraposició a la part intel·lectiva)

4 Allò que és, respecte a una cosa, com l'ànima respecte al cos, part essencial d'una cosa, que li dóna vida, vigor, força, etc.

Ésser l'ànima d'una empresa.

5 fig 1 Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc. Reforçar amb una ànima de ferro un objecte de fusta.

Atzavara

f BOT/JARD 1 Planta de la família de les agavàcies (Agave americana), d'una gran talla i amb fulles carnoses molt grosses,

espinoses a les vores i acabades en un fort mucró.

2 p ext Qualsevol planta del gènere Agave semblant a una atzavara, com A. bracteata, A. attenuata i A. sisalana, el sisal.

Atzucac

m 1 Carreró o camí que no té sortida.

2 fig L'autonomia ha entrat en un atzucac.

3 JOCS En el joc d'escacs, situació en què qualsevol moviment que faci el jugador implica un afebliment de la seva posició

Baliga-balaga

m i f Persona que no té formalitat en res; taral·lirot.

Barrabassada

f Disbarat gros, acció insensata.

Barretina

f 1 1 Lligadura de llana o d'estam en forma de bossa que hom plega sobre el cap de diverses maneres. Barretina vermella,

musca, morada.

2 no cabre (una cosa) a la barretina fig No saber-se'n avenir.

3 passar (alguna cosa) per la barretina fig Acudir-se.

4 treure's (alguna cosa) de la barretina fig Treure's del cap.

2 p anal Peça de tela en forma d'embut per a colar un líquid.

Binocle

m ÒPT Instrument òptic format per dues ulleres de baixa potència, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport i

graduables.

Bocí

m 1 1 Tros (de menjar), un poc (de menjar). Sucar bocins de pa. Un bocí de formatge.

2 abs Un poc de menjar. Menjar un bocí per berenar.

3 agradar-li (a algú) els bons bocins Agradar-li els talls molt selectes.

4 bocí de mal empassar (o de mal pair) fig Qüestió difícil, desagradable.

2 1 Tros d'un sòlid trencat, tallat, etc.

2 fer bocins (una cosa o d'una cosa) Trencar-la en bocins.

3 Tros de camí. Fins a casa hi ha un bon bocí.

4 donar mal bocí FOLK Segons una certa superstició, influir damunt una altra persona pel fet d'haver-li lliurat algun objecte de

propietats màgiques.

Boscúria

f 1 Bosc gran i dens.

2 Espessor d'un bosc.

Càntir

m 1 1 Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo

(tòt) i l'altre, més petit (galet), per a beure.

2 Contingut del càntir. S'ha begut un càntir d'aigua.

3 anar-se'n com el broc del càntir fig Tenir diarrea continuada.

4 tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca Refrany que adverteix del perill de posar-se repetidament en ocasió de

prendre mal.

2 METROL Antiga mesura de capacitat per a líquids dividida en dotze porrons.

Capicua

m 1 Dit del nombre que no s'alteraria posant la primera xifra en l'últim lloc, la segona en el penúltim, i així successivament. El

nombre 87078 és un capicua.

2 p ext Bitllet de la rifa, d'autobús, de tramvia, etc., el nombre del qual és un capicua. Fer col·lecció de capicues.

3 TÈXT Llana de baixa qualitat que prové del cap i la cua del be.

Clapir

v intr Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobreix la caça. Vam sentir els gossos que clapien i vam

tornar a casa, no fos cas que s'escapés cap tret.

Cràpula

1 f 1 Embriaguesa.

2 p ext Disbauxa.

2 m Home que viu en la disbauxa.

Crispeta

ALIM 1 Roseta. (*)

2 pl Flocs de sèmola de blat de moro, torrats i ensucrats, que hom pren remullats en llet.

(*) Roseta

2 ALIM Gra de moresc que en torrar-se s'obre en forma de flor.

Delit

m 1 Viu plaer de l'ànim o dels sentits. Els delits del món. Trobar delit en el treball.

2 Ànim, vitalitat. D'ençà que he estat malalt no tinc gens de delit. Jugava ple de delit

Dèria

f Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per

una cosa.

Doll

m 1 1 Gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per a guardar oli o

olives i, antigament, també vi.

2 Càntir.

2 1 Raig d'aigua que brolla amb força d'un orifici o obertura. Rajar un doll d'aigua com el braç. Beure al doll de la font.

2 p ext Massa d'un fluid (líquid o gas) que brolla amb força, impetuosament, del lloc on és contingut, generalment a través

d'una obertura reduïda. Doll de gasos. Propulsió per doll de gasos. De la ferida li rajava un doll de sang.

3 a doll (o a dolls) loc adv En abundància. La gent hi va comparèixer a dolls.

Eixavuiro

m dialectal Esternut.

Eixerit –ida

adj 1 Viu, despert, deseixit. En Patufet és petit i eixerit.

2 p ext Uns ulls eixerits. Brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida.

3 eixerit com un pèsol (o com un gínjol) (o més eixerit que un pèsol [o que un gínjol] ) Molt eixerit, despert.

Embolic

m 1 Efecte d'embolicar o d'embolicar-se.

2 esp Complicació d'esdeveniments, circumstàncies, etc., de què no és fàcil de deseixir-se. Armar un embolic. Desfer un

embolic.

Englantina

f 1 BOT/JARD 1 Arbust caducifoli de la família de les oleàcies (Jasminum grandiflorum), de tiges primes, fulles imparipinnades

oposades i flors blanques i fragants.

2 Flor del roser silvestre mediterrani o roser englantiner (Rosa sempervirens).

2 LIT Als jocs florals, flor d'or amb què hom premia la millor poesia de temes patriòtics.

Euga

ZOOL Egua (*)

Egua (*)

f ZOOL Cavall femella.

Esma

f 1 Aptesa per a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. Caminar d'esma.

2 perdre l'esma Perdre l'orientació, la facultat de saber per on es va o què es fa.

Esquirol

m ZOOL 1 Gènere de mamífers de l'ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids (Sciurus sp), de cua llarga i peluda i dits

forts amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d'enfilar-se pels arbres.

2 esquirol volador Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, proveïts de patagi que

els permet de saltar i planar.

m Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga.

Estel

m 1 ASTR 1 Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.

2 1 p anal Figura, dibuix, emblema que representa convencionalment un estel.

3 p anal Clapa blanca que tenen al front alguns cavalls, conills, etc.

4 JOCS Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que

pren en conjunt una forma poligonal, lligat a un cordill llarg que hom deixa anar perquè s'elevi amb l'impuls de l'aire.

Estimar

v tr 1 1 Determinar en tant o tant el valor, el preu d'alguna cosa. El pèrit ha estimat la casa en tres-cents mil euros.

2 esp ECON Determinar el preu o el valor d'un bé o una magnitud econòmica d'acord amb determinades dades de referència.

3 p ext Hom estima la distància de la Terra al Sol en milions de quilòmetres. Tots els observadors han estimat que assistiren als

funerals més de tres mil persones.

2 fig Judicar, reputar, considerar. Alguns crítics estimen que és una obra genial: d'altres, que no val res.

3 fig 1 Tenir bona opinió del que val algú o alguna cosa. És una celebritat: la gent l'estima, l'admira. Tots els col·legues estimen

en gran manera la seva eficiència.

2 Agrair. Si véns a veure'm, t'estimaré la visita.

3 esp Amar. És lletja, però ell l'estima. Només estima els diners.

4 estimar-se més Preferir. Què t'estimes més: una pilota o una bicicleta? Més m'estimo de no anar-hi.

4 DR 1 Acceptar un jutge, un tribunal (les peticions efectuades per les parts).

2 estimar la demanda Donar lloc el jutge, el tribunal, en la seva sentència, a les peticions efectuades per l'actor en el seu escrit

de demanda.

Estisores

f pl Tisores (*)

Tisora (*)

1 1 Cadascuna de les dues làmines d'unes tisores.

2 de tisora Dit de diferents coses constituïdes per dos elements encreuats i articulats com les làmines d'unes tisores.

Cadira de tisora.

3 fer la tisora ESPORT En el futbol, rematar la pilota saltant amb totes dues cames.

4 fer la tisora ESPORT En la lluita, agafar amb les cames el cos, el coll, etc., de l'adversari.

2 plural 1 OFIC Instrument de tallar constituït per dues làmines entrecreuades i unides en el punt d'entrecreuament per

un piu al voltant del qual poden girar, obrint-se en forma de X, proveïdes generalment d'un mànec cadascuna.

2 TECNOL Cisalla.

Faldilla

1 [ generalment en pl ] INDUM 1 Peça exterior de vestir, especialment de la dona, que va de la cintura en avall cobrint

conjuntament les cames o part d'elles.

2 faldilla pantaló (o faldilles pantaló) Faldilla dividida en dos camals com els pantalons.

2 MOT Part lateral del pistó dels motors de combustió interna.

Família

1 1 ANTROP SOC Unitat social formada per un grup d'individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.

2 p ext Conjunt de persones que viuen en una mateixa casa.

3 1 Conjunt de persones o coses que es consideren del mateix origen o de les mateixes característiques

Feixuc –uga

adj 1 1 Difícil de moure, d'alçar, a causa del seu pes. Un paquet feixuc.

2 fig Difícil de suportar; penós, aclaparador. Una feina feixuga. Uns imposts feixucs. Un temps feixuc.

3 fig Difícil de pair. Una menja feixuga.

4 fig Dit d'una persona molesta, enfadosa. És feixuc, aquell xicot!

5 son feixuc Son profund, del qual és difícil de despertar.

2 1 Mancat d'agilitat. És un home molt feixuc. Tinc les cames feixugues. El pas feixuc dels bous.

2 fig Una intel·ligència feixuga. Un estil feixuc.

Floreta

f Paraula afalagadora que hom endreça a algú, especialment a una dona, lloant-ne els atractius.

Galifardeu

m 1 1 Esbirro, algutzir.

2 p ext Home capaç de fer-ne de totes.

2 col·loq Xicot, bordegàs.

Galzeran

m JARD 1 BOT Planta arbustiva, de la família de les liliàcies (Ruscus aculeatus), amb fil•locladis ovals punxeguts, flors trímeres

menudes i baies rodones i vermelles.

2 galzeran major Planta de jardí de la família de les liliàcies (Ruscus hypophyllum), semblant al galzeran

Gínjol

m 1 BOT 1 Fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral.

2 Lliri.

2 més content (o trempat, o eixerit, etc.) que un gínjol fig Molt content, trempat, eixerit, etc.

Grèvol

m 1 ORNIT Ocell de l'ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids (Tetrastes bonasia), de color gris terrós, tacat a

franges.

2 BOT Arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies (Ilex aquifolium), perennifoli, dioic, amb fulles alternes, coriàcies,

llustroses, de marge ondulat i espinós, i amb fruits drupacis vermells.

Hereu –eva

m i f 1 1 DR CIV Persona que rep una herència, o només una part, per capítols matrimonials, disposició testamentària o legal.

2 hereu legítim (o abintestat) DR CAT Persona que, a manca de testament, rep l'herència per disposició legal.

2 DR CAT Institució jurídica catalana per la qual el primogènit (que quan és una dona s'anomena pubilla) rep els béns dels seus

pares.

3 fig És l'hereu d'una llarga tradició familiar.

4 hereu escampa Home pròdig, malgastador.

Jovenalla

f Conjunt de joves.

Lilà

[ pl -às ]1 m BOT 1 JARD Arbust o petit arbre caducifoli de la família de les oleàcies (Syringa vulgaris), de fulles simples,

oposades i cordiformes i de flors liles i oloroses agrupades en inflorescències paniculars.

2 1 m Color morat clar, com el que presenten les flors del lilà comú.

2 adj inv De color de lilà.

Llamborda

f CONSTR 1 Pedra grossa i plana emprada generalment en pavimentació.

2 Llambordí

Llesca

f 1 1 Porció relativament prima i de gruix uniforme treta d'un pa tallant-lo de banda a banda per la seva amplada. S'ha menjat

una llesca de pa. Una llesca sucada amb oli.

2 fer la llesca (a algú) fig Fer-li la guitza.

2 SUR Peça de suro tallada a la mida apropiada per a fer-ne carracs o taps.

Llibertat

f 1 DR 1 Estat o condició del qui no és esclau.

2 Estat o situació del qui no està empresonat.

3 Manca de subjecció i subordinació.

4 pl Prerrogatives, privilegis, llicències.

Mainada

f 1 HIST DR/MIL Del segle XI al XVI, agrupació de gent armada, organitzada sota un comandant i al servei del príncep, del rei o

d'un baró, de manera permanent.

2 1 Conjunt de criatures d'una casa.

2 p ext Conjunt de criatures, xicalla.

Mastegot

m Cop donat a algú amb la mà.

Menester

m 1 Allò que hom necessita.

2 esp 1 fer menester Ésser, algú o alguna cosa, útil o imprescindible a algú. No t'ho enduguis, que encara em fa menester. Si no

et faig menester, me'n vaig.

2 haver de menester Caldre, algú o alguna cosa, a algú. Vine, que t'haig de menester una estona! Hauré de menester molts

llibres, per a fer aquest treball.

Miratge

m 1 ÒPT Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d'aire a diferent temperatura.

2 fig Il·lusió seductora.

Molsut

adj 1 Que té molsa.

2 esp Abundant de matèria carnosa; carnut.

Muller

f DR Dona, amb relació al marit, dintre el matrimoni civil o canònic.

Nano -a

m i f col·loquial Infant, noi petit.

Nap-buf

m Nom aplicat a una criatura, especialment quan és la petita entre d'altres, o a una persona de poca alçada.

Nosa

1 Cosa que, amb la seva presència, dificulta una acció, intercepta el pas, roba espai per a fer una cosa, priva el bon

funcionament, l'arranjament, etc., d'alguna cosa, etc. Tinc una nosa al coll que no em deixa empassar res. L'he deixat perquè

sóc una nosa per a ell.

2 fer nosa Obstruir, dificultar o privar d'obrar, de funcionar, etc. Aquesta taula fa nosa per a passar. Si us faig nosa, digueu-

m'ho.

Nyèbit

m 1 Noi que va perdut pels carrers.

2 despectiu Persona que no té la menor distinció, gens de sentiments elevats.

Nyigui-nyogui

Mot emprat en l'expressió de nyigui-nyogui loc adj Fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble.

Oreneta

f ORNIT 1 1 Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Hirundo rustica), de cua notablement forcada,

amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses.

2 una oreneta no fa estiu .Una flor no fa estiu.

Oriünd

adj 1 Que té l'origen en tal o tal lloc, originari.

2 ESPORT En alguns esports, especialment el futbol, dit del jugador que, nascut fora del país on és fitxat, és fet passar per

originari del país.

Orni

m Mot emprat en l'expressió fer l'orni loc verb Fer el desentès.

Papallona

f 1 ENTOM 1 Qualsevol insecte de l'ordre dels lepidòpters.

2 fer el (o la) papallona fig Papallonejar.

2 ESPORT Estil de natació en posició ventral consistent a fer amb els braços un moviment circular que produeix tracció quan és

sota l'aigua i que esdevé recuperació quan n'és fora i les cames esbateguen d'una manera simultània.

3 TECNOL Obturador, que pot girar al voltant del diàmetre menor i estrangular més o menys el pas del conducte on és situat.

Panoli

1 m PAST Coca feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent, cuita al forn.

2 adj i m i f fig Beneit, curt d'enteniment, ignorant.

Roina

f METEOR Plugeta fina; plovisqueig.

Rosella

f 1 1 BOT Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver rhoeas), de fulles pinnatipartides, flors de color

vermell viu i fruits en càpsula.

2 Flor de la rosella.

Saüc

m BOT 1 FARM Arbust o petit arbre de la família de les caprifoliàcies (Sambucus nigra), de fulles oposades i compostes, fulles

blanques i fruits negres en baia; hom n'empra la medul·la, blana i blanca, per a fer talls histològics, i les flors per llurs

propietats sudoríferes i antiinflamatòries.

Solidaritat

1 El fet d'ésser solidari amb altres, de compartir-ne les idees, els propòsits i les responsabilitats.

2 Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d'una comunitat,

col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns.

3 DR Conjunció o acord de diverses persones per a tenir un dret o complir una obligació.

4 DR Quasicontracte establert entre dos o més propietaris pel qual es comprometen a respondre cadascun en particular als

danys fortuïts que sobrevinguin als seus béns respectius.

5 LING Interdependència.

Somiatruites

m i f col·loquial Visionari, persona que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes.

Suca-mulla

f El fet de sucar pa en vi. Fer suca-mulla.

Talòs –ossa

1 adj i m i f Dit d'una persona obtusa, espessa, toixa, mancada de vivor.

2 m Tros de fusta gruixut; soc.

Tarannà

[pl -às ] m 1 Caràcter d'una persona, manera d'ésser i d'obrar.

2 p ext Bous i vaques solen tenir un tarannà excel·lent.

Tramuntana

f Vent que bufa del N i que sol ésser molt fred i fort.

Trencaclosques

m 1 Problema o endevinalla de difícil comprensió o resolució.

2 esp JOCS Joc consistent a reconstruir una determinada figura combinant trossos de cartó, fusta, plàstic, etc., en cadascun

dels quals hi ha part de la figura total.

Trapella

m i f Persona que, amb habilitat, falsedat, arteria, procura enganyar els altres.

Trencacaps

m Cosa, assumpte, que exigeix molta reflexió, de difícil solució, que preocupa molt.

Trinxeraire

1 adj Propi d'un trinxeraire.

2 m i f 1 Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.

2 Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici.

Virolai

m LIT/MÚS Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, les quals en termes generals són constituïdes per dos peus,

susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tota o en part l'estructura del refrany, de

vegades afegint-hi, a més, algun vers sencer.

Virolat –ada

adj 1 Que presenta colors varis i vius. Una camisa virolada.

2 fig Un estil virolat.

Xiuxiuejar

v 1 intr 1 Parlar en veu molt baixa, com quan hom parla a l'orella d'algú. No volíem que ens sentissin i per això xiuxiuejàvem.

2 Xiuxiuar.

2 tr Dir (alguna cosa) xiuxiuejant. Li va xiuxiuejar un secret.

Ziga-zaga

f Línia trencada en forma que recorda la Z.