Recull de

Premsa

6 . A G E N D A QUADERN Dijous, 5 de març del 2015

Recomanem...FLAMENC / HIP-HOPper C. del Val

COMPRAR I BEUREMercat Susi Sweet Dressper A. L.

Amb l’arribada de la Set-mana Santa, la tradicióaterra a tot Catalunya.

Tal com cada any són puntualsels bunyols de Quaresma i lesmones de Pasqua, que inundenles pastisseries, la temporadade passions torna a estar pre-sent a la cartellera teatral dediverses localitats catalanes. Apartir d’aquest diumenge i finsa començaments de maig, enciutats com Olesa, Esparregue-ra i Cervera —només per citar-ne tres exemples— s’alçarà denou el teló de les populars re-presentacions dramatitzades,en els dos sentits de la paraula,que narren la vida, mort i resur-recció de Jesucrist. Són autèn-tics esdeveniments ciutadanscapaços de conferir un marcatcaràcter cívic a un ritu mil·le-nari que aconsegueix atraureun públic heterogeni i transver-sal, i no exclusivament religiós.

Oberta al públic internacio-nal, la Passió d’Olesa de Mont-serrat és un espectacle que esmanté viu al municipi des de1538, i que, tanmateix, ha sa-but adaptar-se a les exigènciesde l’auditori del segle XXI. Ambel propòsit de modernitzarconstantment el format tradi-cional, enguany Olesa estrenaun flamant equip de direcció—liderat per Ignasi Camp-many—, nous actors i un reajus-tament experimental del pri-

mer acte. “Tractem de relacio-nar totes les escenes de la pri-mera part per crear mésfluïdesa, tal com passa en elsactes segon i tercer, i eliminarels espais negres durant larepresentació”, revela Sam Car-rique, president de la Passiód’Olesa, que participa en el via-crucis teatral des que témemòria. “És un llegat que estransmet de pare a fill. Quanera nadó, la mare em feia sor-

tir en algunes escenes de la re-presentació”. Ara per ara, laPassió d’Olesa, a més de rebreel 2002 la Creu de Sant Jordide la Generalitat, també té elrècord mundial de presènciesen la mateixa escena, amb untotal de 729 actors. Una altranovetat d’un esdeveniment alqual cada any acudeixen mésde 15.000 persones és lasubtitulació de l’espectacle permitjà d’una pantalla que expli-

carà les escenes simultània-ment en castellà, català i an-glès. “És una forma d’obrir laPassió d’Olesa al turisme, per-què aquells que no siguin d’a-quí puguin incorporar-s’hi iviure-la plenament”.

L’eterna rival d’Olesa, laveïna Esparreguera, es prepa-ra per arrencar aquest diumen-ge la seva temporada de passió,amb l’objectiu d’aproximar-secada vegada més a la gent. “Pro-

curem arribar al cor de l’espec-tador gràcies a la música endirecte, i conscients que senseemotivitat no es pot mantenircap tradició”, assegura el seuportaveu, Francesc Alert, queironitza així mateix sobre el mí-tic antagonisme amb l’adja-cent localitat del Baix Llobre-gat. “Al llarg dels anys han sor-git relacions d’amor i odi al vol-tant de les dues actuacions. Noobstant això, es tracta d’unacompetició sana que permet ales dues avançar i millorar”.

Qui diumenge passat ja va

inaugurar la seva peculiar nar-ració de les últimes hores d’ago-nia de Jesucrist és el municipilleidatà de Cervera. La paraulaclau de la Passió més antiga detot Catalunya —que es remuntaa 1477— és “renovació”. Direc-tor nou, canvi d’actors, mésrèpliques, dinamització inter-pretativa i l’eliminació delcastellà com a idioma prefe-rent. “Comença una nova etapaamb l’objectiu de complir 100anys”, assenyala el president,Xavier Cañabate.

LLIBRES Barris i veïnsper B. C.

A 79 anys, el compositorestonià Arvo Pärt segueixapostant per la senzillesa

per entendre la naturalesa de lamúsica comuna experiènciamís-tica. I encara que mai li ha agra-dat l’etiqueta depare delminima-lisme sacre, gaudeix amb resig-nació d’un èxit que l’ha convertiten el compositor viu més inter-pretat del món. El Palau de laMúsica celebra a l’avançada elseu vuitantè aniversari —vanéixer l’11 de setembre de 1935 aPaide (Estònia)— consagrant-liun cap de setmana en el qual esrevisarà una part de la seva obracoral en tres concerts a la basíli-ca de SantaMaria del Pi, a càrrecdel Latvian Radio Choir i la fa-mília coral de l’Orfeó Català.

Familiaritzat amb les avant-guardes, Pärt va treballar com aenginyer de so per a la Ràdiod’Estònia abans de convertir-sea la fi dels anys seixanta en uncompositor a la recerca del seupropi llenguatge. Va viure gaire-bé tres dècades a Berlín i la sevamúsica va guanyar adeptes a totel món. L’estudi intensiu delcant gregorià, l’Escola de Notre-Dame i la polifonia vocalclàssica van canviar radical-ment el seu univers musical i,després d’anys d’experimen-tació, va posar en pràctica un ori-ginal llenguatge musical que vaanomenar tintinnabuli (de tintin-nabulum, campaneta en llatí) ique ha marcat la seva obra des

demitjans dels anys setanta. Pe-ces com Für Alina, per a piano,Cantus in Memory of BenjaminBritten, o Spiegel im Spiegel vanconsolidar el seu credo musical,amb fermes arrels en el cristia-nisme. El retrat coral s’obrirà di-vendres amb la presència delcompositor i l’actuació del Lat-vian Radio Choir —un dels corsde cambra professionals més

prestigiosos del panorama inter-nacional— dirigit per SigvarsKlava. En aquesta primera cita,quatre obres del compositorcatalà Bernat Vivancos compar-tiran protagonisme amb lamúsi-ca de Pärt. El punt culminantdel cicle tindrà lloc dissabteamb l’audició en la seva versiócompleta de la Passió segonssant Joan, dirigida per Klava. Elcompositor estonià confia el re-lat de la Passió a un quartet vo-cal (evangelista), en coherènciaamb l’estètica dels tintinabulli.

La veu mística d’Arvo Pärt

Dijous 5La Bien Querida. Pop amb ac-cent electrònic per a tauletade nit. Amb nou disc:Premeditación, Nocturnidad yAlevosía. Music Hall. 21.00 h(13 euros).

Ginger Baker. Un fragmentd’història amb el grup JazzConfusion i el nou disc Why.Nova Jazz Cava. Terrassa.22.00 h (35 euros).

Gipsy Klezmer Orchestra. Labanda de músiques popularsofereix un concert especial ambconvidats de Turquia, Eslovènia i

gitanos dels Balcans. Apolo.21.00 h (12 a 15 euros).

Divendres 6MaceoParker. El Black Music Fes-tival havia d’incloure un clàssicdel funk. La fúria de JamesBrown es manté en ell. AuditoriGirona. 21.00 h (25 a 32 euros).

Mishima & Joana Serrat. Ex-cel·lent cartell del Let’s Festivalamb uns consolidats i un noutalent femení. Salamandra.21.3o h (18 euros).

Dissabte 7Femení Singular. Un munt de

veus femenines actuals (deMaika Makovsky a LouiseSansom) en un concert per aveus femenines. Apolo. 20.30 h(15 euros).

Diumenge 8Lee Ranaldo. Després de SonicYouth hi ha vida. Lee ha gravat aBarcelona Acustic Dust. BartsClub. 20.00 h (22 euros).

Dimarts 10PabloMilanés. Després de gaire-bé cinc anys sense compondrematerial nou, Pablo torna ambRenacimiento. L’Auditori. 21.00 h(24 euros).

ART Palau Güellper B. C.

A Olesa, Esparreguerai Cervera dramatitzenla mort de Jesúsdes de fa segles

LA PASSIÓOlesa de Montserrat/ Esparreguera / CerveraFins a començaments de maig

FOLK LAIETÀ35 anys del discLo poder del cantL’Auditori. Avui, 21 h (12 euros)

Tres concerts explorenaquest cap de setmanal’obra coral delcompositor estonià

Des de fa uns anys, l’estètica vinta-ge domina les tendències de lamoda internacional temporada re-re temporada. Després d’una pau-sa de nou mesos, el mercat sím-bol d’aquest estil nostàlgic iromàntic, el Susi Sweet Dress,aterrarà demà de nou a la CasaCapell en ple barri de Gràcia. Du-rant tres dies, el basar sorgit fatres anys de la mà i la passió perla moda de Susana Bas, actriu ca-talana coneguda pel seu paper ala sèrie El cor de la ciutat, oferirà

més de 800 vestits vintage exclu-sius a preu únic: 30 euros. Mésenllà de faldilles, camises, samarre-tes i complements, Susana i el seuequip pretenen convertir el mer-

cat vintage enuna experièn-cia cada vega-da més àmplia.Demà es faràun taller de cos-tura gràcies ala col·labora-ció de les alum-nes de l’Escolade Disseny Feli-cidad Duce Mo-da, i a les 21 ho-res es farà un

aperitiu-festival protagonitzat perla parella artística Nico & Sunset.

Rambla de Prat, 27, Barcelonasusisweetdress.com

Semblen paraules que no po-den anar unides: folk ilaietà. Sumem-n’hi una al-

tra, jazz, i la barreja semblarà im-possible. Doncs aquest “atrevi-ment” tornarà aquesta nit al da-munt d’un escenari, 35 anys des-prés de l’edició de Lo poder delcant, disc de 1980 que amb aques-ta barrejamusical es va presentaren un concert al Palau de laMúsi-ca. Però què era Lo poder del canti qui hi havia al darrere?

Jordi Fàbregas, un dels crea-dors del Tradicionàrius, a més demúsic i activista de la música po-

pular, recorda: “Un cop va acabarCoses, el grup on estava, vaig vol-tar per Catalunya a la recercad’informació sobremúsica de fes-tes, ball, cançons populars, etc. Alfinal vaig donar forma a un reper-tori i vaig començar a veure ambqui el podia defensar”. Van res-pondre a l’oferiment Jordi XavierBatllés, que llavors acabava ambla Mirasol Colores —continuaciósalsera de l’Orquestra Mirasol— iPepCabré, que venia de lamúsicaantiga. Així va prendre forma elrepertori del futur disc Lo poderdel cant, que es va gravar desprésde voltar per Catalunya interpre-tat en format de trio durant un

any. “Passat aquest temps”, recor-da Jordi Fàbregas, “vampensar lapossibilitat de gravar les cançons,i com que van rebre suport grà-cies a un patrocini, ens vam dedi-car a tirar de telèfon i cridar elsamics. Així van aparèixer músicscomara JoanAlbert Amargós, Fe-liu Gasull, Carles Benavent, JoanSaura, Saki Guillem, Eliseo Parra,Marcel Casellas i Martí Soler...”.Havia nascut l’Harmònica Brava,l’orquestra que acompanyaria eltrio inicial en la gravació del disc ien la presentació delmateix al Pa-lau de la Música.

L’àlbum era una aproximaciódel tot inusual a la música popu-

lar, que Fàbregas volia de fusió,barrejant-la amb ritmes llatins,sons de rondalla, jazz laietà, etc.“El folk i la música popular nosónmai una realitat immòbil i to-tèmica, però tot i així vam voleracostar-nos-hi sense prejudicis iamb el cap obert”, recorda Fàbre-gas. Ara, 35 anys després, es tor-nen a ajuntar bona part d’aquellsprotagonistes, amb la presència icol·laboració de Joan AlbertAmargós, Carles Benavent, SakiGuillem i, és clar, Fàbregas, Bat-llés i Cabré. La banda principal,una formació orquestral, estaràcomposta per set músics dirigitsper Eduard Iniesta, encarregat de

rellegir aquelles cançons i adap-tar-les als temps que corren.

Són tres generacions de mú-sics reunits per un repertori que,si bé endisc no va sermassa popu-lar, ha deixat a la memòria unamanera de treballar amb el mate-rial popular plena de desimboltu-ra, justificada segons Fàbregas:“Tot i que és cert que melòdica-ment tenimunmaterial extraordi-nari al nostre folklore, la qüestiórítmicano la tenim tandesenvolu-pada. Una mica és per això quevam fer una barreja de diversesmúsiquesper trobarunpunt d’en-riquiment”. I per evitar l’oblit, elconcert serà enregistrat per TV-3.

Concerts

LATVIAN RADIO CHOIRBasílica de Santa Maria del PiDivendres 6 i dissabte 7 (20.30 h)Diumenge 8 (17.30 h)

Passió a la catalana

Per veure i també entendre l’ex-posició Palau Güell: mirades al mo-biliari a través del cicle de con-ferències Estètica per a un canvide segle, que té com a eix el mobi-liari de l’edifici que s’ha conservatal llarg dels anys. Serà el críticd’art i comissari de l’exposició Jo-sep Casamartina qui obrirà avui elcicle, amb una conferència en laqual detallarà l’evolució d’estils,des del medievalisme a la moderni-tat. (Palau Güell, 19 hores. Entradagratuïta)

Barris, veïns i democràcia. El movi-ment ciutadà i la reconstrucció deBarcelona (1968-1986), tot un re-trat del moviment veïnal durantaquestes dècades decisives. El lli-bre, editat per L’Avenç, es presentaavui al Centre Cívic Can Felipa—que és el que és per les reivindica-cions dels ciutadans de Poble-nou— amb el seu autor, Marc An-dreu, en conversa amb dos nomspropis del tema: el dirigent veïnalCarles Prieto i la periodista MariaEugània Ibáñez (20 hores).

E l poeta anglès Percy B. She-lley va dir que el llenguat-ge va crear el pensament,

que és unamanera de dir que nohi ha pensament sense llenguat-ge, i la lingüística moderna hasabut demostrar que Shelley te-nia raó. Un exemple: en les nos-tres llengües, la petjada que elnacionalisme deixa en el diccio-nari es detecta amb el sufix -ista.És curiós que els diccionaris in-cloguin catalanista i espanyolis-ta, però cap diccionari inclou,per exemple, portugalista, ni gi-bralterista, ni andorranista, etc. Ia Europa tampoc tenim anglater-rista, francesista, holandista, etc.Només en els diccionaris cata-lansmés recents trobem basquis-ta, galleguista o valencianistaamb connotacions nacionalistes.A l’Alcover-Moll només hi ha va-lencianista.

Podríem pensar que els adjec-tius en -ista només existeixen als

països amb conflictes nacionalis-tes; però no! A Anglaterra, ontambé n’hi ha, si bé aquests ad-jectius no existeixen, les denomi-nacions tenen dues paraules: na-cionalista escocès, nacionalistagal·lès, etc., que és una altra ma-nera de dir el mateix.

A Espanya, pel que fa als par-

tits polítics, tenim no pocs partitsnacionalistes. A Euskadi (PNB), aGalícia (BNG, ara escindit) i aValència (BNV). A Catalunya, te-nim CiU i ERC (Nacionalistesd’Esquerra ja ha passat a millorvida, igual que, a les Balears, lacorrupta Unió Mallorquina). Enl’àmbit estatal, també trobem na-cionalistes espanyols que tampocincorporen l’adjectiu en el seunom, comara PP iUPyD, sobretotaquests dos. A vegades em pre-gunto si no hi hauríem d’inclouretambé altres partits que, senseser específicament nacionalistesespanyols, tenenmembres que esposen nerviosos quan es parla dela llengua catalana.

No he comptat mai el nombrede vots de tots aquests partits na-cionalistes (com amínim sis, sen-se comptar els que potser apa-reixeran durant aquest any tanelectoral); però em sembla que elnombre total seria una mica es-

cruixidor, perquè elnacionalisme sem-pre ha demostratque no pot crearsinó malestar i con-flictes, sovint moltgreus, sobretot quanté el poder. El nacio-nalisme no dialogamai amb altres na-cionalismes i la sevatendència és el re-buig de qui no hiestàd’acord. En la se-va identitat, hi ha in-closa la guerra, comla història ha demos-trat, perquè es basaen el “jo sóc millorque tu i tinc mésdrets que tu, perquèhe nascut uns quilò-metres més enllà omés ençà”. Jo, quesemprehe sentit des-confiança pels nacio-nalismes, sobretotpels més poderosos,penso que els quepreferim la pau, latranquil·litat, elsbonsaliments, les lle-tres i les arts, no po-drem encaixar maien cap nacionalis-me, ni identificar-nos en cap grup -istaque designi unadèria nacional.

El seny, doncs,hauria d’aconsellar,als catalanistes, de

fer-se dir catalans i prou. Potserdeixant de banda el sufix -ista enel sentit que hem vist, aconsegui-ríem afinar el pensament per talque aquest no es deixi enganyarpel llenguatge. Però no n’hi hau-ria prou: també hauríem d’inten-tar que el mot nacionalista aca-bés sent un arcaisme, a base decol·locar-lo al seu lloc (tan tacatde conflictes!). Potser aleshores,en lloc de fer-nos la guerra elsuns als altres, podríem co-mençar a dialogar, que és el quefan els éssers racionals, alsquals, com va dir molt bé She-lley, el llenguatge els configura elpensament.

La Passió d’Olesa, el 2011, un espectacle que ha modernitzat constantment el seu format. / xavier calzada

Folk, laietà i jazz, barreja possible

OPINIÓ

NacionalismesSalvador Oliva

Cal afinar el pensament perquè aquest no es deixienganyar pel llenguatge.

El compositor Arvo Pärt, de qui el Palau celebra el 80è aniversari.

Programa doble de l’avantguardis-ta ballarina de flamenc Rocío Moli-na: Felahikum i Bosque ardora. Elprimer és un duo amb la coreò-grafa Honji Wang, on el flamencs’oposa al hip-hop. En el segon, enun quimèric boscatge es desfermauna lluita per la dominació. Dansacontemporània i butho en un balltràgic. (Felahikum, avui i demà.Bosque ardora, 7 i 8 de març. Mer-cat de les Flors. 20.30 h. 16 euros)

Adriano LucianiJavier Pérez Senz

Luis HidalgoEl seny hauriad’aconsellar elscatalanistes de fer-sedir ‘catalans’ i prou

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

148000

25725

Semanal

2262 CM² - 200%

17880 €

6-7

España

5 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...FLAMENC / HIP-HOPper C. del Val

COMPRAR I BEUREMercat Susi Sweet Dressper A. L.

Amb l’arribada de la Set-mana Santa, la tradicióaterra a tot Catalunya.

Tal com cada any són puntualsels bunyols de Quaresma i lesmones de Pasqua, que inundenles pastisseries, la temporadade passions torna a estar pre-sent a la cartellera teatral dediverses localitats catalanes. Apartir d’aquest diumenge i finsa començaments de maig, enciutats com Olesa, Esparregue-ra i Cervera —només per citar-ne tres exemples— s’alçarà denou el teló de les populars re-presentacions dramatitzades,en els dos sentits de la paraula,que narren la vida, mort i resur-recció de Jesucrist. Són autèn-tics esdeveniments ciutadanscapaços de conferir un marcatcaràcter cívic a un ritu mil·le-nari que aconsegueix atraureun públic heterogeni i transver-sal, i no exclusivament religiós.

Oberta al públic internacio-nal, la Passió d’Olesa de Mont-serrat és un espectacle que esmanté viu al municipi des de1538, i que, tanmateix, ha sa-but adaptar-se a les exigènciesde l’auditori del segle XXI. Ambel propòsit de modernitzarconstantment el format tradi-cional, enguany Olesa estrenaun flamant equip de direcció—liderat per Ignasi Camp-many—, nous actors i un reajus-tament experimental del pri-

mer acte. “Tractem de relacio-nar totes les escenes de la pri-mera part per crear mésfluïdesa, tal com passa en elsactes segon i tercer, i eliminarels espais negres durant larepresentació”, revela Sam Car-rique, president de la Passiód’Olesa, que participa en el via-crucis teatral des que témemòria. “És un llegat que estransmet de pare a fill. Quanera nadó, la mare em feia sor-

tir en algunes escenes de la re-presentació”. Ara per ara, laPassió d’Olesa, a més de rebreel 2002 la Creu de Sant Jordide la Generalitat, també té elrècord mundial de presènciesen la mateixa escena, amb untotal de 729 actors. Una altranovetat d’un esdeveniment alqual cada any acudeixen mésde 15.000 persones és lasubtitulació de l’espectacle permitjà d’una pantalla que expli-

carà les escenes simultània-ment en castellà, català i an-glès. “És una forma d’obrir laPassió d’Olesa al turisme, per-què aquells que no siguin d’a-quí puguin incorporar-s’hi iviure-la plenament”.

L’eterna rival d’Olesa, laveïna Esparreguera, es prepa-ra per arrencar aquest diumen-ge la seva temporada de passió,amb l’objectiu d’aproximar-secada vegada més a la gent. “Pro-

curem arribar al cor de l’espec-tador gràcies a la música endirecte, i conscients que senseemotivitat no es pot mantenircap tradició”, assegura el seuportaveu, Francesc Alert, queironitza així mateix sobre el mí-tic antagonisme amb l’adja-cent localitat del Baix Llobre-gat. “Al llarg dels anys han sor-git relacions d’amor i odi al vol-tant de les dues actuacions. Noobstant això, es tracta d’unacompetició sana que permet ales dues avançar i millorar”.

Qui diumenge passat ja va

inaugurar la seva peculiar nar-ració de les últimes hores d’ago-nia de Jesucrist és el municipilleidatà de Cervera. La paraulaclau de la Passió més antiga detot Catalunya —que es remuntaa 1477— és “renovació”. Direc-tor nou, canvi d’actors, mésrèpliques, dinamització inter-pretativa i l’eliminació delcastellà com a idioma prefe-rent. “Comença una nova etapaamb l’objectiu de complir 100anys”, assenyala el president,Xavier Cañabate.

LLIBRES Barris i veïnsper B. C.

A 79 anys, el compositorestonià Arvo Pärt segueixapostant per la senzillesa

per entendre la naturalesa de lamúsica comuna experiènciamís-tica. I encara que mai li ha agra-dat l’etiqueta depare delminima-lisme sacre, gaudeix amb resig-nació d’un èxit que l’ha convertiten el compositor viu més inter-pretat del món. El Palau de laMúsica celebra a l’avançada elseu vuitantè aniversari —vanéixer l’11 de setembre de 1935 aPaide (Estònia)— consagrant-liun cap de setmana en el qual esrevisarà una part de la seva obracoral en tres concerts a la basíli-ca de SantaMaria del Pi, a càrrecdel Latvian Radio Choir i la fa-mília coral de l’Orfeó Català.

Familiaritzat amb les avant-guardes, Pärt va treballar com aenginyer de so per a la Ràdiod’Estònia abans de convertir-sea la fi dels anys seixanta en uncompositor a la recerca del seupropi llenguatge. Va viure gaire-bé tres dècades a Berlín i la sevamúsica va guanyar adeptes a totel món. L’estudi intensiu delcant gregorià, l’Escola de Notre-Dame i la polifonia vocalclàssica van canviar radical-ment el seu univers musical i,després d’anys d’experimen-tació, va posar en pràctica un ori-ginal llenguatge musical que vaanomenar tintinnabuli (de tintin-nabulum, campaneta en llatí) ique ha marcat la seva obra des

demitjans dels anys setanta. Pe-ces com Für Alina, per a piano,Cantus in Memory of BenjaminBritten, o Spiegel im Spiegel vanconsolidar el seu credo musical,amb fermes arrels en el cristia-nisme. El retrat coral s’obrirà di-vendres amb la presència delcompositor i l’actuació del Lat-vian Radio Choir —un dels corsde cambra professionals més

prestigiosos del panorama inter-nacional— dirigit per SigvarsKlava. En aquesta primera cita,quatre obres del compositorcatalà Bernat Vivancos compar-tiran protagonisme amb lamúsi-ca de Pärt. El punt culminantdel cicle tindrà lloc dissabteamb l’audició en la seva versiócompleta de la Passió segonssant Joan, dirigida per Klava. Elcompositor estonià confia el re-lat de la Passió a un quartet vo-cal (evangelista), en coherènciaamb l’estètica dels tintinabulli.

La veu mística d’Arvo Pärt

Dijous 5La Bien Querida. Pop amb ac-cent electrònic per a tauletade nit. Amb nou disc:Premeditación, Nocturnidad yAlevosía. Music Hall. 21.00 h(13 euros).

Ginger Baker. Un fragmentd’història amb el grup JazzConfusion i el nou disc Why.Nova Jazz Cava. Terrassa.22.00 h (35 euros).

Gipsy Klezmer Orchestra. Labanda de músiques popularsofereix un concert especial ambconvidats de Turquia, Eslovènia i

gitanos dels Balcans. Apolo.21.00 h (12 a 15 euros).

Divendres 6MaceoParker. El Black Music Fes-tival havia d’incloure un clàssicdel funk. La fúria de JamesBrown es manté en ell. AuditoriGirona. 21.00 h (25 a 32 euros).

Mishima & Joana Serrat. Ex-cel·lent cartell del Let’s Festivalamb uns consolidats i un noutalent femení. Salamandra.21.3o h (18 euros).

Dissabte 7Femení Singular. Un munt de

veus femenines actuals (deMaika Makovsky a LouiseSansom) en un concert per aveus femenines. Apolo. 20.30 h(15 euros).

Diumenge 8Lee Ranaldo. Després de SonicYouth hi ha vida. Lee ha gravat aBarcelona Acustic Dust. BartsClub. 20.00 h (22 euros).

Dimarts 10PabloMilanés. Després de gaire-bé cinc anys sense compondrematerial nou, Pablo torna ambRenacimiento. L’Auditori. 21.00 h(24 euros).

ART Palau Güellper B. C.

A Olesa, Esparreguerai Cervera dramatitzenla mort de Jesúsdes de fa segles

LA PASSIÓOlesa de Montserrat/ Esparreguera / CerveraFins a començaments de maig

FOLK LAIETÀ35 anys del discLo poder del cantL’Auditori. Avui, 21 h (12 euros)

Tres concerts explorenaquest cap de setmanal’obra coral delcompositor estonià

Des de fa uns anys, l’estètica vinta-ge domina les tendències de lamoda internacional temporada re-re temporada. Després d’una pau-sa de nou mesos, el mercat sím-bol d’aquest estil nostàlgic iromàntic, el Susi Sweet Dress,aterrarà demà de nou a la CasaCapell en ple barri de Gràcia. Du-rant tres dies, el basar sorgit fatres anys de la mà i la passió perla moda de Susana Bas, actriu ca-talana coneguda pel seu paper ala sèrie El cor de la ciutat, oferirà

més de 800 vestits vintage exclu-sius a preu únic: 30 euros. Mésenllà de faldilles, camises, samarre-tes i complements, Susana i el seuequip pretenen convertir el mer-

cat vintage enuna experièn-cia cada vega-da més àmplia.Demà es faràun taller de cos-tura gràcies ala col·labora-ció de les alum-nes de l’Escolade Disseny Feli-cidad Duce Mo-da, i a les 21 ho-res es farà un

aperitiu-festival protagonitzat perla parella artística Nico & Sunset.

Rambla de Prat, 27, Barcelonasusisweetdress.com

Semblen paraules que no po-den anar unides: folk ilaietà. Sumem-n’hi una al-

tra, jazz, i la barreja semblarà im-possible. Doncs aquest “atrevi-ment” tornarà aquesta nit al da-munt d’un escenari, 35 anys des-prés de l’edició de Lo poder delcant, disc de 1980 que amb aques-ta barrejamusical es va presentaren un concert al Palau de laMúsi-ca. Però què era Lo poder del canti qui hi havia al darrere?

Jordi Fàbregas, un dels crea-dors del Tradicionàrius, a més demúsic i activista de la música po-

pular, recorda: “Un cop va acabarCoses, el grup on estava, vaig vol-tar per Catalunya a la recercad’informació sobremúsica de fes-tes, ball, cançons populars, etc. Alfinal vaig donar forma a un reper-tori i vaig començar a veure ambqui el podia defensar”. Van res-pondre a l’oferiment Jordi XavierBatllés, que llavors acabava ambla Mirasol Colores —continuaciósalsera de l’Orquestra Mirasol— iPepCabré, que venia de lamúsicaantiga. Així va prendre forma elrepertori del futur disc Lo poderdel cant, que es va gravar desprésde voltar per Catalunya interpre-tat en format de trio durant un

any. “Passat aquest temps”, recor-da Jordi Fàbregas, “vampensar lapossibilitat de gravar les cançons,i com que van rebre suport grà-cies a un patrocini, ens vam dedi-car a tirar de telèfon i cridar elsamics. Així van aparèixer músicscomara JoanAlbert Amargós, Fe-liu Gasull, Carles Benavent, JoanSaura, Saki Guillem, Eliseo Parra,Marcel Casellas i Martí Soler...”.Havia nascut l’Harmònica Brava,l’orquestra que acompanyaria eltrio inicial en la gravació del disc ien la presentació delmateix al Pa-lau de la Música.

L’àlbum era una aproximaciódel tot inusual a la música popu-

lar, que Fàbregas volia de fusió,barrejant-la amb ritmes llatins,sons de rondalla, jazz laietà, etc.“El folk i la música popular nosónmai una realitat immòbil i to-tèmica, però tot i així vam voleracostar-nos-hi sense prejudicis iamb el cap obert”, recorda Fàbre-gas. Ara, 35 anys després, es tor-nen a ajuntar bona part d’aquellsprotagonistes, amb la presència icol·laboració de Joan AlbertAmargós, Carles Benavent, SakiGuillem i, és clar, Fàbregas, Bat-llés i Cabré. La banda principal,una formació orquestral, estaràcomposta per set músics dirigitsper Eduard Iniesta, encarregat de

rellegir aquelles cançons i adap-tar-les als temps que corren.

Són tres generacions de mú-sics reunits per un repertori que,si bé endisc no va sermassa popu-lar, ha deixat a la memòria unamanera de treballar amb el mate-rial popular plena de desimboltu-ra, justificada segons Fàbregas:“Tot i que és cert que melòdica-ment tenimunmaterial extraordi-nari al nostre folklore, la qüestiórítmicano la tenim tandesenvolu-pada. Una mica és per això quevam fer una barreja de diversesmúsiquesper trobarunpunt d’en-riquiment”. I per evitar l’oblit, elconcert serà enregistrat per TV-3.

Concerts

LATVIAN RADIO CHOIRBasílica de Santa Maria del PiDivendres 6 i dissabte 7 (20.30 h)Diumenge 8 (17.30 h)

Passió a la catalana

Per veure i també entendre l’ex-posició Palau Güell: mirades al mo-biliari a través del cicle de con-ferències Estètica per a un canvide segle, que té com a eix el mobi-liari de l’edifici que s’ha conservatal llarg dels anys. Serà el críticd’art i comissari de l’exposició Jo-sep Casamartina qui obrirà avui elcicle, amb una conferència en laqual detallarà l’evolució d’estils,des del medievalisme a la moderni-tat. (Palau Güell, 19 hores. Entradagratuïta)

Barris, veïns i democràcia. El movi-ment ciutadà i la reconstrucció deBarcelona (1968-1986), tot un re-trat del moviment veïnal durantaquestes dècades decisives. El lli-bre, editat per L’Avenç, es presentaavui al Centre Cívic Can Felipa—que és el que és per les reivindica-cions dels ciutadans de Poble-nou— amb el seu autor, Marc An-dreu, en conversa amb dos nomspropis del tema: el dirigent veïnalCarles Prieto i la periodista MariaEugània Ibáñez (20 hores).

E l poeta anglès Percy B. She-lley va dir que el llenguat-ge va crear el pensament,

que és unamanera de dir que nohi ha pensament sense llenguat-ge, i la lingüística moderna hasabut demostrar que Shelley te-nia raó. Un exemple: en les nos-tres llengües, la petjada que elnacionalisme deixa en el diccio-nari es detecta amb el sufix -ista.És curiós que els diccionaris in-cloguin catalanista i espanyolis-ta, però cap diccionari inclou,per exemple, portugalista, ni gi-bralterista, ni andorranista, etc. Ia Europa tampoc tenim anglater-rista, francesista, holandista, etc.Només en els diccionaris cata-lansmés recents trobem basquis-ta, galleguista o valencianistaamb connotacions nacionalistes.A l’Alcover-Moll només hi ha va-lencianista.

Podríem pensar que els adjec-tius en -ista només existeixen als

països amb conflictes nacionalis-tes; però no! A Anglaterra, ontambé n’hi ha, si bé aquests ad-jectius no existeixen, les denomi-nacions tenen dues paraules: na-cionalista escocès, nacionalistagal·lès, etc., que és una altra ma-nera de dir el mateix.

A Espanya, pel que fa als par-

tits polítics, tenim no pocs partitsnacionalistes. A Euskadi (PNB), aGalícia (BNG, ara escindit) i aValència (BNV). A Catalunya, te-nim CiU i ERC (Nacionalistesd’Esquerra ja ha passat a millorvida, igual que, a les Balears, lacorrupta Unió Mallorquina). Enl’àmbit estatal, també trobem na-cionalistes espanyols que tampocincorporen l’adjectiu en el seunom, comara PP iUPyD, sobretotaquests dos. A vegades em pre-gunto si no hi hauríem d’inclouretambé altres partits que, senseser específicament nacionalistesespanyols, tenenmembres que esposen nerviosos quan es parla dela llengua catalana.

No he comptat mai el nombrede vots de tots aquests partits na-cionalistes (com amínim sis, sen-se comptar els que potser apa-reixeran durant aquest any tanelectoral); però em sembla que elnombre total seria una mica es-

cruixidor, perquè elnacionalisme sem-pre ha demostratque no pot crearsinó malestar i con-flictes, sovint moltgreus, sobretot quanté el poder. El nacio-nalisme no dialogamai amb altres na-cionalismes i la sevatendència és el re-buig de qui no hiestàd’acord. En la se-va identitat, hi ha in-closa la guerra, comla història ha demos-trat, perquè es basaen el “jo sóc millorque tu i tinc mésdrets que tu, perquèhe nascut uns quilò-metres més enllà omés ençà”. Jo, quesemprehe sentit des-confiança pels nacio-nalismes, sobretotpels més poderosos,penso que els quepreferim la pau, latranquil·litat, elsbonsaliments, les lle-tres i les arts, no po-drem encaixar maien cap nacionalis-me, ni identificar-nos en cap grup -istaque designi unadèria nacional.

El seny, doncs,hauria d’aconsellar,als catalanistes, de

fer-se dir catalans i prou. Potserdeixant de banda el sufix -ista enel sentit que hem vist, aconsegui-ríem afinar el pensament per talque aquest no es deixi enganyarpel llenguatge. Però no n’hi hau-ria prou: també hauríem d’inten-tar que el mot nacionalista aca-bés sent un arcaisme, a base decol·locar-lo al seu lloc (tan tacatde conflictes!). Potser aleshores,en lloc de fer-nos la guerra elsuns als altres, podríem co-mençar a dialogar, que és el quefan els éssers racionals, alsquals, com va dir molt bé She-lley, el llenguatge els configura elpensament.

La Passió d’Olesa, el 2011, un espectacle que ha modernitzat constantment el seu format. / xavier calzada

Folk, laietà i jazz, barreja possible

OPINIÓ

NacionalismesSalvador Oliva

Cal afinar el pensament perquè aquest no es deixienganyar pel llenguatge.

El compositor Arvo Pärt, de qui el Palau celebra el 80è aniversari.

Programa doble de l’avantguardis-ta ballarina de flamenc Rocío Moli-na: Felahikum i Bosque ardora. Elprimer és un duo amb la coreò-grafa Honji Wang, on el flamencs’oposa al hip-hop. En el segon, enun quimèric boscatge es desfermauna lluita per la dominació. Dansacontemporània i butho en un balltràgic. (Felahikum, avui i demà.Bosque ardora, 7 i 8 de març. Mer-cat de les Flors. 20.30 h. 16 euros)

Adriano LucianiJavier Pérez Senz

Luis HidalgoEl seny hauriad’aconsellar elscatalanistes de fer-sedir ‘catalans’ i prou

QUADERN Dijous, 5 de març del 2015 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

148000

25725

Semanal

2262 CM² - 200%

17880 €

6-7

España

5 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Coses per fer

A la vostm disposici6El concurs Maria Canals omple la ciutat depianos de cua, un any m~.s. Per M. Junyent

El concurs de planistes MariaCanals ardba a la 61a edici~amb I’objectiu de convertirBarcelona en la capital del pianoi arab activitats programadesdurant gaireb~ tot el rues. Si b~el nucli ~s el prestig~Ss concursde pianistes que se calebra alPalau de la MDsica de113 a127de mar~, i Que acosta a la ciutat82 pianistes de 22nacionalitats, I’OFF MariaCanals -centrat en la divulgaci~musical a tray,s de lapertleipacl~ ciutadana- es

¯ refowa cada edici<~. Uactivitatm~s pepular de I’OFF ~s El MadaCanals Porta Cua, i consisteixen el desplegament de 60pianos de cua als espaispOblics, a disposici5 de qui elsvulgui tocar, I a on puntualments’or~anitzen actuacionsprotagonitzades per estudiants

de mOslca lpeals, amateurs,conoursants i professionals.

Una de les cites m~sinteresssnts t~ Iloc el dissabte14, d’11 a 20 h, quans’instal.len deu pianos de cuaalIlar~ del pesseig de Gr&cia, arabla banqueta Ilesta perqu8 s’hiassegui tothom qui vulgui. 0 lamarat~ del divendres 13 a lapla(;a Reial, de 12 a 21 h. Perb eldegoteig de pianos arreu de laciutat comen(;a abans. Eldissabte 7, d’lla 19 h, n’hihaur~ un al vestlbul del MACBA,que a m~s a m~s ofereix entradagratis a qui interpreti una pe~a.Les setmanes vinents elspianos continuen el pelegrlnatgeper equipements cuiturals ialtres racons de la ciutat.

L’OFF Maria Canals programaactlvltats fins a127 de mar~.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

156 CM² - 30%

1101 €

26

España

5 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

AMB HOMiCOGHOM

MARK LANE~ANVie estar-,se vuit anys sense publioar

un ~ibum es solita~i, per~ desde ’Blues funerat’ (2012) que

poila una ratxa de disc per any.Presenta ’Phantom radio’ (2014)

amb un quartet de corda i elmultiiestmmentista Duke Garv,~od.

Bildni. Dimarts 10.

lEE RANALDOL’ex-guita n’ista de Sonic Youthtamb~ ha fel: disces corn xurrosdes que el gmpes ya acomiaderel 2011. L’~ltJm ~s ’Acoustic dust"(2014), gravat a Barcelona arab

Ra0i Fernandez, Refres, quedefensa al fes~’el Guitar BCN.

BART$. Diumenge 8.

FRAN~O BA111ATOE] xou arab qu~ I’(del sicili~ va

presentar’~ S~samo’ (2012)va ser tan fabul6s que si hi vau set,repetJreu. I si us el vau perdfe, nodesaprofiteu io no~ oportunitat:busqueu el centre de gravetat.Palau de la Mdsica, Dijous 12.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

104 CM² - 20%

844 €

45

España

5 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens agrada!

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

104 CM² - 20%

734 €

44

España

5 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

104 CM² - 20%

734 €

48

España

5 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

80 anys d’Arvo P irtEl Palau de la M~sica homenatja el pare del minimalisme sacre iel convida quan celebra vuit d~.cades de vida. Per Marta PorterArvo P~rt, el compositor viu ruesinterpretat del mSn, ser~ aBarcelona aquest cap desetmana per celebrar els seus80 anys. El Palau de la MGsicaI’ha convidat alstres concertsd’homenatSe que esfaran a labasgica de Santa Maria del Pi.

Pare del minimalisme sacra, elcompesitor estoni8 6s un delsm~sics m~s respactats arreumdn i un dels pecs compositorscontemporanis que ha sabuttmspassar les fronteras de lamOsica cl~ssica acostant-se apL~blics j~ves i molt diversos. Laseva m~isica estb fora de modesi, malgrat aixb, es enormementpepula r, corn demostra el let queha estat utilitzada en mes d’unacincluantena de pel.i~cules cornL es amants clu Pont-Neuf, deLeos Carax, Fahrenheit 9/11, deMichael Monte, Gerry, de Gusvan Sant, o Elegy, d’lsabelCoixet.

Inspirant-se en la mOsicasacra i medieval i arab un fort

component espidtual, P~r~utilitza sovint els cors arabacompanyament d’orEue i buscales reverberacions de lesantigues parats de les es~l~sies,let pel qual el Palau ha dacidittrasliadar elstres concerts a labasi]ica de Santa Mada del Pi.

El compositorvlu m~s tocat delm~n, s’inspira enla m,~sica sacra imedieval

Arvo P~rt vindr~ a Barcelonael divendres 6 per assistir a lconcert que oferir~ el Cor de laR~dio de Letbnia, un dels cotsde cambra professionals m~sprestigiosos del panoramaintemacional, dirigit perSiEvards Klava, en qubinterpretar~ diverses peces

seves, i tamb~ I’estrenanacional d’O virgo splendens,del compositor catal8 BernatVivancos.

Dissabte 7, el Latvian RadioChoir interpretar~ la varsidcornpleta de la PassidsegonscantJcan de P~rt, una de lesobres cabdais del seu corpu scompositiu, a m~s de Soffe~gio,tamb~ de P~rt, I’estrenamondial de Lasciatemi morire,de Vivancos i I’estrana aCatalunya de The fruit ofsliencedel compositor letd PeterisVasks, una pe(;a basada en onameditacid de Teresa de Calcuta.

Finalment, diumenge 8, el Corde Cambra, el Cot Infantil, el Cotde Noies i ~’Orfed Catal~interpretaran alEunes de lesseves composicions m~sbrillants per a veu, acompanyatsde I’or~anista Mem~ Banchis.

Arvo P~rtse~ homenatlat de4dlvendms 6 al diumen~e 8 aSanta Maria del PI.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

312 CM² - 60%

2203 €

48

España

5 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ManelFuentes"DE MOMENTO CREO QUEESTOY DE BUEN VER"

DOblado~UNA GAVIOTA.Es el personaje a] quepone voz en Bob Esponja,un h@roe fuera del agua.Antes rue un pelicano enBuscando a Nemo y unping,,ino en Madagasca~

Sehizo popular como humofista gracias

a CmSn!c,,a,,~ Man’ktnm, pero es tm pefiodis-

Igual ilnita a su idolatvado roquero Bru-ce Spfingsteen que escribe de telnas de enjundiaen su secci6n "AI contraataque" del diario E/PeriMico que presenta l~s ~?qernes al showjunto a

nay ~* ~zzm me sue~u~ mira (todos en An tena 3).Y no abandona la radio en nilagfin momento.

ta mayorla de la gente te conoce comohumorista, pero escribes sobre pol|tica enEl Perlddico./.Sir yes para todo?MANEL FUENTES: lntento prepararme

del pdblico; hay que intentar dar la talla.

Dreams, y te defines como "guerrillero"...Me gusta la creatividad. E1 grueso de la plan-tilla de la e~npresa somos guionistas. Hacemosuna serie web y un programa deportivo dehmnor en Catahlnya Rkdio todas las noches,y nos encantata hacer radio de ~imbito estatal.

La productora tambi61a fabrica los guiones devarios de los programas que he presentado yestamos trabajando eta tma obra de teatro.

Se ha dicho que el reciente Los vlernes atshow era un programa de humor blanco./.Tal vez para compensar Io ’negros’ queest~n los cludadanos de este pais?Sonre~r dtlrallte tin btlen i~to, Sill estar pen-dientes de tanta desgrada, tanta corrupd6n ytanto mangoneo como nos de~ubren los in-R)nnativos, era el ob]etivo. W dos posicionesen la vida, confiar en la gente o no. Ha,v queseguir confiando en los demis, porque es con-fiar en nosotros mismos. Hemos despertadode un suefio con demasiado ’buenismo’, perod mundo sidle givando. Ahora somos m~?joresy tenemos futuro, peru ha)’ que pelear pot ello.F.st ~i todo por hacer, no ha,v que rendirse.

/.Qu~ tal trabaJar con otro humoristacomo Arturo Vails? LHay guerra de egos?Nuestra relaci6n es la que se ve ell televisi6n.HW mucha generosidad, mucho respeto ylnucha camaraderfa desde siempre. Cuando

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

311000

97190

Semanal

1040 CM² - 200%

24500 €

6-7

España

4 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

trabajamosjuntos en Caiga quien cai~o’anos llevibamos muy bien. Somos amigos,hemos compartido vacaciones en Cada-quds (Girona) y salimosjuntos cuandotrabajamos en Madrid.

No hab~is podido con S~lvameDeluxe, LVence el ’coraz6n’ al humor?E1 Sdlvame Deluxe es un producto umyasentado y muy bien hecho. Otra cosa esque te interese o no el ’corazdn’; a misonalmente no me entretiene. Guaudoempezamos Los viernes alshow ya dije queintentibamos hacernos un huequecito,desde el humor, para el que le intereseotro tipo de programa. No competimospot el mismo ptiblico.

Tienes una banda de rock, ManelFuentes & The Spring’s Team, con la queinterpretas temas de Bruce Springsteen./.El rock es un estilo de v|da?Creo que sL Cuando trabajaba en infor-mativos matinales, me dijeron que miestilo de hater radio era roquero, direcm:esa actitud ha marcado mi trayectoria. ABruce Springsteen le vi por primera vezen el afio 1988 y me inocul6 su veneno,pot su capacidad de comunicar y trans-mitir emociones.

LO has entrevistado dos veces. ~.Siguesiendo tu |dolo o te ha decepcionado?Lo admiro afin mis. Su coherencia a ]olargo de tantos afios de profesidn hace quecompita s61o consigo mismo, cualquierotra comparacidn es imq.able. Y sus cancio-nes y su energfa generan camaraderiaentre [a gente. Ese espiritu es el que inten-tamos mantener en los conciertos de mibanda yen la obra de teatro que preparo.

Con tu programa an Catalunya R~dio,Problemes domestics (Problemasdom~sticos). ~.apuestas pot la igualdad?IL~ una re~ista satfrica donde saco a relucirmi vis cd~nica, pero ahora hablamos milsde deportes que de polftica. Site d!ievaqueen casa hago 1o mismo que mi nmjer,mentMa. Clara [Clara Cabezas, su pareja]~ne supera con creces. Pero si no tratamosde alcanzar esa igualdad entre hombre ymujer, nos retrotraemos a la prehistoria.

Eres el pingflino m,’is famoso desdeque doblaste Madagascar. LFuiste elidolo de tus hiJos Max y Bruna?

na rnini y Los viernes al show, valoran miimagen, pero hasta ahora lo mils impor-tame que habia hecho su padre era elpelicano de Nem0y el pingiiino de Mada-grara~ Ahora Arturo Vails y yo somos unassimpiticas y gamberras gaviotas queacompakamos al pirata Antonio Bandevasen Bob Esponja, un hiroe fuera del agua.

8us inioios

CR~NICAS MARCIANAS,el show de Javier Sard~ e~Tele¢inco, Io dio a conocerentre 1997 y 2001.

RoqueroSPRINGSTEEN es su granJdoIo, Lo ha entrevistado,son amigos y hateversiones de sus temascon The Spring’s Team.

De tal palm..SU HIJO MAX(13 a~os) imitoa Bruno Mars

suena mini, conmucho ~xito.

/.Qu~ te ha ensefiado trabajar connihos en Tu tara me suena mini?Hay una inocenda ~ una ~crdad en los ni-

pregunms o rcflcxioncs, tc poncn dclanlcde un esp~jo en el quc los lllaVOrcs ilo cs-tamos habituados a mirm-nos. Los nifios

contmdicciones del Inundo aduho. Si quie-res. puedes aprendc~ much~ de ellos.

Tiene/lama de puntual...SW irritante de 1o pure ual que sob Vienede mi ~poca del colcgio. Vivia fucra deBarcelona y. cuando quedaba con mis’novietas’, tcnia que coger el tl-en y podfallegar diez minutos antes o dicz desptff.s,y yo pre~>rfa Ilegar ames ? pasear pot loscentros comevciales, l.uego, en mis pri-meras cilas de trah~o llegaha hasta unahora antes para poder reaccionar antecualquier imprex isto.

t~e has topado con situacionesdificiles de torear en tu carrera?En la mahaua de la radio. &amos los dni-cos que destap~bamos noticias del casodel Palau de la blfisica de Bavcchma. Teniapresiones externas, peru lo insdlim eracomprobm queen la propia emisora bahiapresiones. Tare dkcusiones complicadascoil el director pot CtlCStiOut:s poHticas.

’7.Un lema? iEntr@gate!No seas r cano

con tu energia, porquemafiana no sabes Sl la

tendras para disfrutar."

Polifac6ticoLOS VIERNES AL SHOW(Antena 3, junto a Arturo Vails)rue su Oltimo reto lelevisivo.Tambi~n escribe, hace radio...

Ik- das cuenta al final de que lo ~n;is serio

ntimeros qne cumplir y respeto pot par-te rio los vesponsahlcs de las cadenas.

Has obtenido varios premios Ondas.~Qud significa para ti estar en la onda?Eslar cn la olld~l si~nifica set consecuen-

Ilcgado a cste ptmto. En 2014 he ~vcibidootros pt emios, el de la ~ex ista (kvm~pd~m.

han x ahnad,~ Io que hago en televisidn.

La imagen es importante en tutrabao. ~Te preocupa?

mira para combatir la sequedad de la piel,icon tanto maquill~je en ~elevisidn~ Peromi estilo de xvstit es de tejanos, camisetasy hotas, porque me siento roquero.

44 afios, &T~ asusta ~1 paso del tiempo?

[rk’]. He vMdo un acontccmfiento que me

dre me ha hecho replmuearme la ~qda. En

coach y me tim bien. Ahora eslo prepal~ll-do tltl proveto en el que mezclo ~omhi*~gy depo~te, qtte puede audm a mucha

Un lema de vida.;Enudgate’. No ~’as l~¢ano cou tu eum gqa,

Imnos aquf para disli-utar yo soy una pe~sona a~vadecida. Tengo qte &r ~aci~s ~r

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

311000

97190

Semanal

1040 CM² - 200%

24500 €

6-7

España

4 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Regió7DIMECRES, 4 DE MARÇ DEL 201534

CULTURES

L’òpera còmica de Gioacchino Rossini L’italiana in Algeri es podrà veure avui al teatre Kursaal, a les 21 h, per mitjàdel cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell (sota la direcció de Daniel Gil de Tejada) i l’Orquestra Simfònica del Vallès(dirigida per Santiago Serrate). El muntatge, en dos actes, sobre un llibret italià d'Angelo Anelli, i basat en un textanterior de Luigi Mosca, es va estrenar al teatre San Benedetto de Venècia el 22 de maig del 1813. La posaran enescena Laura Vila (mezzosoprano), Toni Marsol (baix-baríton), Joan Ribalta (tenor), Carles Daza (baríton), XimenaAgurto (soprano), Xavier Aguilar (baix-baríton) i Carla Mattioli (mezzosoprano). El musicòleg Ovidi Cobacho oferirà ales 20 h una xerrada prèvia per aprofundir en el muntatge. Les entrades tenen un preu de 48 euros.

L’òpera còmica «L’italiana in Algeri» de Rossini engega l’any al Kursaal

El periodista i escriptor XavierBosch (Barcelona, 1967) ha canviatles trames policíaques del perio-dista Dani Santana per la històriasecreta d’amor entre un galeristad’art francès i una dona casada.Aquest és l’argument principald’Algú com tu (Planeta), la seva úl-tima novel·la, que li ha valgut elPremi Ramon Llull. Per a Bosch, enaquest nou registre literari hi hamés d’ell que en cap de les ante-riors novel·les. El periodista expli-ca que la novel·la vol reivindicar l’a-mor «sense mitges tintes» i, alho-ra, fer un homenatge als llibreters,als seus pares i a la idea que cincdies poden canviar una vida.

«En aquests moments d’incer-teses vitals, tinc la sensació que hiha pocs referents sòlids i íntims ique l’amor és la resposta, la granil·lusió, la palanca que mou elmón». A Algú com tu ha volgut «ar-riscar» literàriament, com ho ha in-tentat fer en la seva vida profes-sional, que li ha permès «allunyar-me del periodisme i acostar-me al’escriptura». Bosch reconeix quetenia necessitat de sorprendre’s perno tenir la sensació de «fer» sem-pre el mateix, amb el risc d’acabarsent l’autor de només un perso-natge. La idea de la seva última no-

vel·la va sorgir per la motivació dededicar un llibre als seus pares quehavia de ser una veritable «histò-ria d’amor». L’obra ha esdevinguttambé un homenatge a les llibre-ries i als llibreters, a París -un per-sonatge més de la novel·la i l’últi-ma ciutat on Bosch va viatjar ambla seva mare, que va morir quan elltenia 18 anys- i a la «passió».

Els protagonistes de l’obra sónPaulina Homs, una dona casadaamb una filla, i Jean-Pierre Za-nardi, galerista a la Rive Gauche.Entre tots dos naixerà un amor in-esperat que sacsejarà les seves vi-des per sempre. Anys després, la fi-lla de Paulina Homs, la Gina, re-construirà aquest «puzle de 10.000

peces». Bosch es reconeix en laGina, que perd la mare als 9 anysi que als 38 s’adona que «ha passatmés temps sense ella que ambella» i sent la necessitat de refer lavida de la seva mare. «Enyoraraixò és molt bèstia». També hiveu «similituds personals» amb elpersonatge de Jean-Pierre, un ga-lerista apassionat per Schubert.

La novel·la defensa que la mà-xima il·lusió la porta l’amor. Peròcom en les composicions de Schu-bert que Jean-Pierre posa a Pauli-na, malgrat que el compositor lesfes per reivindicar-lo, tot deriva endolor. «Amor i pena són vasos co-municants. L’un no hi és sense l'al-tre». Bosch també se serveix d'a-questa trama per instar els joves aperdre la por i llançar-se a l'amor.

Guanyador del Sant Jordi 2009per Se sabrà tot i del Ramon Llull,Xavier Bosch no es planteja gua-nyar cap altre premi però, fent unsímil futbolístic, bromeja en elsentit d’obtenir el Josep Pla i «fer un‘hat-trick’».

V. GUMÀ/ACN | BARCELONA

Xavier Bosch: «hi ha mésde mi en aquesta últimanovel·la que en les anteriors»L’escriptor «arrisca» i canvia les trames policíaques del periodista Dani

Santana per una història d’amor a «Algú com tu», darrer premi Ramon Llull

AAOS

El periodista Xavier Bosch

V.G./ACN

IMATGE PROMOCIONAL

Manresa tornarà a acollir un any més un concert de celebració de laFrancophonie. Serà aquest divendres, a les 21 h i a càrrec de Marie d’Épizon,que interpretarà peces de tres grans dames de la cançó francesa (Edith Piaf,Barbara i Juliette Gréco). Però avui, a les 20 h, i com acte previ al concert, esprojectarà a l’auditori de l’Espai Plana de l’Om de Manresa el documentalBardot. La méprise, de David Tebuil (2013), un homenatge a aquesta míticaactriu a partir d’arxius inèdits que inclouen films familiars rodats pel seu pare.

Brigitte Bardot arriba en documental a Manresa

Breus ARXIU/ACN

El Reial Monestir de Santa Ma-ria de Pedralbes obrirà avui als vi-sitants la capella de Sant Miqueldesprés de dos anys de tasques derestauració. Per primera vegada,l'accés no estarà limitat per unacabina transparent, sinó que seràtotalment lliure. El període detreballs, precedit per una investi-gació científica, ha permès re-soldre els problemes de conser-vació de l’estructura interna i as-segurar l’adhesió de la pintura almur. Per ara, s’ha culminat la res-tauració del pany principal, ano-menat Triomf de la Verge. L’A-juntament de Barcelona va optarpel finançament col·lectiu peraconseguir els fons necessarisper restaurar la Capella de SantMiquel.

ACN | BARCELONA

Obre parcialmentrestaurada la capellade Sant Miquel

MONESTIR DE PEDRALBES

El Govern ha decidit atorgar a Neus Català, Josep Maria Espinàs i JoanRodés la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Amb el reco-neixement, l’executiu honora Neus Català, supervivent als camps de con-centració, per la seva vida, per la lluita per la justícia social i per les lli-bertats democràtiques, com un referent de la lluita contra els totalita-rismes. Josep Maria Espinàs rebrà la distinció per la seva trajectòria des-tacada en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó, i per ser unreferent de les lletres catalanes. El Govern distingeix el doctor Joan Ro-dés per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicinai sobretot en la investigació de les malalties de fetge.

ACN | BARCELONA

Neus Català, Josep Maria Espinàs i JoanRodés, medalles d’or de la Generalitat

RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL

El músic igualadí Jordi Savalldirigirà per primer cop La Passiósegons sant Mateu de Bach, el 15 demarç al Palau de la Música, i al cap-davant de les seves formacions, LaCapella Reial de Catalunya i LeConcert des Nations. El recital,que pràcticament ha exhaurit leslocalitats, sorgeix de la petició queel mateix Palau va fer al mestre Sa-vall. El concert de l’igualadí s’in-clou en el cicle «Palau 100 Bach»,engegat el novembre. Bach és uncompositor emblemàtic per a l’Or-feó Català i el Palau de la MúsicaCatalana.

REDACCIÓ | MANRESA

Savall pràcticamentexhaureix entradesal Palau de la Música

ESTRENA DE BACH

La novel·la reivindica l’amor ihomenatja París, l’últimaciutat on Xavier Bosch vaviatjar amb la seva mare

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

30000

6844

Diario

90 CM² - 10%

279 €

35

España

4 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

5/3/2015 El Palau de la Música celebra els 80 anys d’Arvo Pärt amb tres concerts a Santa Maria del Pi | Revista Musical Catalana

http://www.revistamusical.cat/el­palau­de­la­musica­celebra­els­80­anys­darvo­part­amb­tres­concerts­a­santa­maria­del­pi/ 1/2

0 Tweet 0

Actualitat, Coral

El Palau de la Música celebra els 80 anys d’Arvo Pärt amb tres concerts a Santa Maria del PiRedacció 4 març, 2015 0 comments

Arvo Pärt assistirà al primer dels tres concerts

El Palau de la Música Catalana dedica aquest cap de setmana a celebrar els 80 anys d’Arvo Part, el compositor viu més interpretat del món i pare del minimalisme

sacre. Un esdeveniment excepcional i únic per donar visibilitat a l’obra de Pärt, compositor convidat del Palau de la Música Catalana aquesta temporada, l’obra del

qual està present en alguns dels concerts dels diversos cicles que organitza la Fundació Orfeó Català­Palau de la Música. La seva música escrita per a cor serà

la protagonista dels tres concerts que se celebraran els dies 6, 7 i 8 de març a la basílica de Santa Maria del Pi amb la participació del Latvian Radio Choir –un

dels cors de cambra professionals més prestigiosos del panorama internacional– i els cors de l’Orfeó Català.

En el primer, divendres, 6 de març (20.30 h), un concert en què gaudirem de la presència de Pärt, el Latvian Radio Choir, dirigit per Sigvards Klava, interpretarà

obres del compositor estonià al costat de peces de Bernat Vivancos, igualment compositor convidat de la temporada 2014­15 del Palau i que serà també present al

concert, tot establint un diàleg musical únic, espiritual i minimalista. Una ocasió immillorable per presenciar la simbiosi de dues tradicions musicals completament

distintes, però que comparteixen la fascinació per la veu humana i la seva funció com a vehicle del transcendent. En aquest concert es produirà l’estrena nacional

de l’antífona montserratina O Virgo Splendens de Bernat Vivancos.

La segona cita, dissabte, 7 de març (20.30 h), també amb el Latvian Radio Choir i sota la direcció novament de Klava, suposarà el punt àlgid del cicle dedicat al

compositor estonià amb l’audició en la seva versió completa de la Passió segons sant Joan. Pärt confia el relat de la Passió a un quartet vocal, mentre que com és

tradicional les veus de Jesús i Pilat són interpretades per un baríton i un tenor, respectivament, i el cor assumeix el paper de poble. Sorprèn que sigui un quartet

vocal qui faci d’evangelista, en lloc d’un solista, però es tracta d’un plantejament perfectament coherent amb l’estètica dels tintinabulli de Pärt, en què les diverses

veus són més aviat accents diferents d’una de sola. El programa es completarà amb Solfeggio de Pärt i l’estrena mundial de Lasciatemi morire de Bernat

Vivancos, a més de l’estrena a Catalunya de The fruit of silence del compositor letó Pēteris Vasks, peça basada en una meditació de Teresa de Calcuta.

Finalment, el diumenge, 8 de març (17.30 h), el concert de cloenda reunirà la família coral de l’Orfeó Català i el Palau de la Música al voltant d’algunes de les seves

composicions més brillants per a veu i orgue. Amb l’acompanyament de l’organista Mercè Sanchis, les veus del Cor de Cambra, el Cor Infantil, el Cor de Noies i

l’Orfeó Català s’escamparan per la basílica de Santa Maria del Pi per coronar tres dies de música lluminosa, contemplativa i necessària.

Com a acte previ al cicle, avui dimecres, 4 de març, tindrà lloc a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català del Palau de la Música Catalana (19.30 h) laconferència “Arvo Pärt: una música necessària”, a càrrec de Mireia Barrera, directora del Cor Madrigal, organitzada per la «Revista Musical Catalana»(entrada lliure, aforament limitat).

S’ofereix un abonament als tres concerts de 45 euros; el preu únic per concert és de 20 euros. Més informació i venda d’entrades a: www.palaumusica.cat

m f w s

on /

0Like

(http://ad.nuvol.com/openx/www/delivery/ck.php?oaparams=2__bannerid=198__zoneid=39__cb=9a86ec038b__oadest=http%3A%2F%2Fwww.macba.cat%2Fca%2Fexpo­osvaldo­

lamborghini%3Futm_source%3Dnuvol%26utm_medium%3Dbanner1%26utm_content%3Dexpo­lamborghini%26utm_campaign%3Dpremsa­digital)

Barcelona, 5 de Març 2015 Connecta't(http://twitter.com/nuvol_com)(https://www.facebook.com/elnuvol)(http://www.nuvol.com/feed/)(http://www.vilaweb.cat/)

Portada (/) Notícies(/castafiore/noticies/)

Crítica(/castafiore/critica/)

Entrevistes(/castafiore/entrevistes/)

Opinió(/castafiore/opinio/)

Vinyetes(/vinyetes/)

L’Avenç(/lavenc/)

Cercar Cercar

(http://www.nuvol.com/autor/elsa­alvarez­forges)

Elsa Álvarez Forges(http://www.nuvol.com/autor/elsa­alvarez­forges)20 articles publicats

http://blocs.mesvilaweb.cat/stendhal(http://blocs.mesvilaweb.cat/stendhal)

https://www.facebook.com/elsa.a.forges(https://www.facebook.com/elsa.a.forges)

@elsaaforges

(http://www.twitter.com/elsaaforges)

Altres articles d'aquest autor

Cadaqués romàntic

(http://www.nuvol.com/critica/cadaques­

romantic/)

L’Artemis Quartet, cambra de somni

(http://www.nuvol.com/noticies/lartemis­quartet­

cambra­de­somni/)

A la Pedrera amb de la Rosa i Caravaca

(http://www.nuvol.com/noticies/a­la­pedrera­

amb­de­la­rosa­i­caravaca/)

Maria João Pires i Julien Libeer interpreten

Schubert (http://www.nuvol.com/noticies/maria­

joao­pires­i­julien­libeer­interpreten­schubert/)

András Schiff: els adéus a la sonata

(http://www.nuvol.com/noticies/andras­schiff­els­

adeus­a­la­sonata/)

Follow @nuvol_com 0Tweet 10

Nicola Benedetti enlluerna el PalauElsa Álvarez Forges (http://www.nuvol.com/autor/elsa­alvarez­forges). Barcelona(http://www.nuvol.com/lloc/barcelona)./ 3.03.2015

Dins el cicle Palau 100 – Constel·lacions hem pogut gaudir d’un concertextraordinari dedicat al barroc italià, amb uns intèrprets especialistes delrepertori com són La Cetra Barockorchester Basel, dirigida pel seu titular,Andrea Marcon, i la jove violinista escocesa Nicola Benedetti com a solista. Vaser un concert dedicat a Les quatre estacions, a les quals es van afegir tresconcerts més de Vivaldi, i un de Geminiani. Va ser una vetllada meravellosaimbuïda de l’estil barroc italià més autèntic.

(http://www.nuvol.com/wp­content/uploads/2015/03/NICOLA­BENEDETTI.jpg)

Nicola Benedetti

La Cetra és una de les moltes orquestres que toquen amb instruments d’època, i això és un

gran atractiu en la interpretació de la música barroca. El barroc italià, a diferència del

francès, és un estil marcat pels contrastos abruptes d’intensitat i per un so tosc i estripat de la

corda. Així és com va sonar l’stradivarius que toca Nicola Benedetti. Andrea Marcon, gran

coneixedor de la música antiga, va fer tocar els tretze músics de l’orquestra gairebé sempre en

primeres posicions i sense vibrar, per acostar­se tant com fos possible al so que Vivaldi volia.

(/)

(http://www.nuvol.com/castafiore/)

Calàndria (/calandria/)

Punt de llibre (/punt­de­llibre/)

Homo Fabra (/homo­fabra/)

El web negre (/elwebnegre/)

L’Apuntador (/apuntador/)

Cast@fiore (/castafiore/)

Pantalles (/pantalles/)

Galeries (/galeries/)

Sa Il·lustríssima (/sa­illustrissima/)

7M'agrada

(http://www.nuvol.com/ebooks)

(http://ad.nuvol.com/openx/www/delivery/ck.php?

oaparams=2__bannerid=192__zoneid=54__cb=6354818b90__oadest=http%3A%2F%2Felborncentrecultural.bcn.cat%2Fca%2Ftaxonomy%2Fterm%2F259)

+ Llegits

1 Degeneració lingüística(http://www.nuvol.com/opinio/degeneracio­linguistica/)

2 Per què els nostres fills diran coses quenosaltres no hem dit mai?(http://www.nuvol.com/noticies/per­que­els­nostres­fills­diran­coses­que­nosaltres­no­hem­dit­mai/)

3 Duel lingüístic amb Pau Vidal(http://www.nuvol.com/critica/duel­linguistic­amb­pau­vidal/)

4 La Vanguardia reacciona davant Sánchez Piñol(http://www.nuvol.com/noticies/la­vanguardia­deixa­caure­sanchez­pinol/)

5 Zarzalejos, lejos lejos(http://www.nuvol.com/noticies/zarzalejos­lejos­lejos/)

6 Muscheln, Muscheln, Muscheln(http://www.nuvol.com/critica/muscheln­muscheln­muscheln/)

7 Les millors apps del món a Barcelona(http://www.nuvol.com/noticies/mobile­premier­awards­2015/)

8 Keep calm and read Espinàs(http://www.nuvol.com/noticies/keep­calm­and­read­espinas/)

9 Un món interior de ritmes, acords i polles ambvinagre (http://www.nuvol.com/opinio/un­mon­interior­de­ritmes­acords­i­polles­amb­vinagre/)

10 De mestretites Catalunya n’és ple(http://www.nuvol.com/noticies/de­mestretites­catalunya­nes­ple/)

Enviar

Subscriu­te a Núvolcorreu electrònic

Tweet 10 0

(http://www.nuvol.com/noticies/el­liceu­

presenta­la­temporada­1516/)

Terry Gilliam i JohnMalkovich a la novatemporada del Liceu(http://www.nuvol.com/noticies/el­liceu­presenta­la­temporada­1516/)

(http://www.nuvol.com/opinio/carta­al­

ministre­wert/)

Carta de Jordi Savall aJosé Ignacio Wert(http://www.nuvol.com/opinio/carta­al­ministre­wert/)

(http://www.nuvol.com/noticies/cabaret­

a­lauditori/)

Cabaret a l’Auditori(http://www.nuvol.com/noticies/cabaret­a­lauditori/)

(http://www.nuvol.com/noticies/el­

musical­dels­mobils/)

El musical dels mòbils(http://www.nuvol.com/noticies/el­musical­dels­mobils/)

(http://www.nuvol.com/noticies/shakespeare­

en­concert/)

Shakespeare en concert(http://www.nuvol.com/noticies/shakespeare­en­concert/)

(http://www.nuvol.com/noticies/renaixement­

musical­a­la­biblioteca/)

Renaixement musical ala Biblioteca(http://www.nuvol.com/noticies/renaixement­musical­a­la­biblioteca/)

+ Trending + Populars

El concert núm. 12 de Geminiani, sobre la Follia de Corelli, va servir per presentar el tutti de

La Cetra, un conjunt molt compacte que tocava amb un so ple, a la corda, i completament a

l’estil del barroc italià. Des del clavecí estant, Marcon va saber infondre un ritme àgil i enèrgic

que donava forma i vida al repertori italià. Després de Geminiani, tot va ser Vivaldi: el

Concert per a cordes RV 157, el Concerto grosso op. 3 núm. 10 per a quatre violins, RV 580 i

el Concert per a violí i cordes op. 7 núm. 11, RV 208.

Nicola Benedetti va aparèixer a escena a partir del concert per a quatre violins. Els altres tres

solistes van ser el concertino de l’orquestra i dos altres violinistes. Val a dir que es va notar

una diferència de qualitat interpretativa entre Benedetti i el concertino d’una banda i els

altres dos solistes de l’altra, però en conjunt, l’execució del concert va ser excel·lent. Cal

destacar la gran competència tècnica del concertino, que va tocar amb estil propi i exercint

lideratge.

A la segona part va venir el plat fort: Les quatre estacions, és a dir, els concerts de l’op. 8,

núm. 1­4. Aquí Nicola Benedetti va brillar amb llum pròpia, va demostrar una tècnica

solidíssima, un so aspre molt ajustat al barroc italià, i com l’orquestra, va tocar en primeres

posicions i gairebé sense vibrar. Això va fer que en alguns moments el so esdevingués un pèl

massa poc consistent, però és un detall molt menor. Amb una afinació perfecta i un legato

preciós, va captivar l’atenció de la sala. Va demostrar que feia el que volia amb l’stradivarius, i

els grans intèrprets sempre es distingeixen perquè fan que sembli fàcil tot el que toquen.

Andrea Marcon no va voler que s’aplaudís a l’acabament de cadascun dels concerts, però

entre «La tardor» i «L’hivern» es va produir un incident inesperat: a Nicola Benedetti se li va

trencar la corda del mi i va haver d’anar a dins a canviar­la. Mentre ho feia, Marcon va optar

per repetir el concert de Geminiani. Quan Benedetti va tornar a sortir, com és de rigor, va

afinar el violí i tots plegats van tocar «L’hivern». Un hivern amb un contrast marcadíssim

entre la gelor del tutti i i la calidesa del solo de Benedetti. Va ser una vetllada meravellosa

protagonitzada per un barroc italià interpretat de manera excelsa.

7M'agrada

(http://ad.nuvol.com/openx/www/delivery/ck.php?oaparams=2__bannerid=198__zoneid=39__cb=528ce7e807__oadest=http%3A%2F%2Fwww.macba.cat%2Fca%2Fexpo­osvaldo­

lamborghini%3Futm_source%3Dnuvol%26utm_medium%3Dbanner1%26utm_content%3Dexpo­lamborghini%26utm_campaign%3Dpremsa­digital)

Barcelona, 5 de Març 2015 Connecta't(http://twitter.com/nuvol_com)(https://www.facebook.com/elnuvol)(http://www.nuvol.com/feed/)(http://www.vilaweb.cat/)

Portada (/) Notícies(/castafiore/noticies/)

Crítica(/castafiore/critica/)

Entrevistes(/castafiore/entrevistes/)

Opinió(/castafiore/opinio/)

Vinyetes(/vinyetes/)

L’Avenç(/lavenc/)

Cercar Cercar

(http://www.nuvol.com/autor/andreu­martinez­miret)

Andreu Martínez Miret(http://www.nuvol.com/autor/andreu­martinez­miret)2 articles publicats

@Andreu_M_Miret

(http://www.twitter.com/Andreu_M_Miret)

Altres articles d'aquest autor

Semperoper Ballett o l’èxtasi de la dansa

(http://www.nuvol.com/noticies/semperoper­

ballett­o­lextasi­de­la­dansa/)

(http://www.nuvol.com/ebooks)

Follow @nuvol_com 0Tweet 6

Brotons, entre muses i sonsAndreu Martínez Miret (http://www.nuvol.com/autor/andreu­martinez­miret). Barcelona(http://www.nuvol.com/lloc/barcelona)./ 4.03.2015

La Banda Municipal de Música de Barcelona, sota la batuta de SalvadorBrotons, obria les tardes de març al Palau de la Música Catalana tot fent galadel brillant estat en què es troba la formació, amb un concert compost perobres de Lamote de Grignon, von Weber, Ketelbey, Khatxaturian i León.

(http://www.nuvol.com/wp­content/uploads/2015/03/Brotons.jpg)

Jordi León i Salvador Brotons en acabar el concert. FOTO I EDICIÓ: Andreu M. Miret

Travessava les portes de Palau, la música de la ciutat. D’ençà que Salvador Brotonsassumís la direcció de la formació d’ancestral tradició musical a la Ciutat Comtal, no només

s’ha aconseguit assolir un compromís cultural amb el poble català, sinó que la BandaMunicipal de Música de Barcelona es troba actualment en un dels moments mésesplendorosos de la seva trajectòria. Com si d’un segon renaixement es tractés, es podria

assimilar al moment de creixement artístic que tingué ara fa un segle, sota la direcció del

mestre Joan Lamote de Grignon.

La primera part del programa retia precisament un homenatge a la nissaga Lamote de

Grignon, dels quals alguns dels seus descendents eren presents a la sala de concerts. En un

obrir i tancar d’ulls, el Palau esdevenia un escenari idíl·lic d’aires pastorals per a les 18

(/)

(http://www.nuvol.com/castafiore/)

Calàndria (/calandria/)

Punt de llibre (/punt­de­llibre/)

Homo Fabra (/homo­fabra/)

El web negre (/elwebnegre/)

L’Apuntador (/apuntador/)

Cast@fiore (/castafiore/)

Pantalles (/pantalles/)

Galeries (/galeries/)

Sa Il·lustríssima (/sa­illustrissima/)

7M'agrada

(http://ad.nuvol.com/openx/www/delivery/ck.php?

oaparams=2__bannerid=192__zoneid=54__cb=df52285d36__oadest=http%3A%2F%2Felborncentrecultural.bcn.cat%2Fca%2Ftaxonomy%2Fterm%2F259)

+ Llegits

1 Degeneració lingüística(http://www.nuvol.com/opinio/degeneracio­linguistica/)

2 Per què els nostres fills diran coses quenosaltres no hem dit mai?(http://www.nuvol.com/noticies/per­que­els­nostres­fills­diran­coses­que­nosaltres­no­hem­dit­mai/)

3 Duel lingüístic amb Pau Vidal(http://www.nuvol.com/critica/duel­linguistic­amb­pau­vidal/)

4 Zarzalejos, lejos lejos(http://www.nuvol.com/noticies/zarzalejos­lejos­lejos/)

5 Muscheln, Muscheln, Muscheln(http://www.nuvol.com/critica/muscheln­muscheln­muscheln/)

6 La Vanguardia reacciona davant Sánchez Piñol(http://www.nuvol.com/noticies/la­vanguardia­deixa­caure­sanchez­pinol/)

7 Les millors apps del món a Barcelona(http://www.nuvol.com/noticies/mobile­premier­awards­2015/)

8 Un món interior de ritmes, acords i polles ambvinagre (http://www.nuvol.com/opinio/un­mon­interior­de­ritmes­acords­i­polles­amb­vinagre/)

9 Keep calm and read Espinàs(http://www.nuvol.com/noticies/keep­calm­and­read­espinas/)

10 El rescat de les llengües de Grècia(http://www.nuvol.com/opinio/el­rescat­de­les­llengues­de­grecia/)

donzelles mig encabides dins dels mosaics. Entre muses i sons, Salvador Brotons prenia

enèrgicament la batuta tot dirigint l’Scherzo sobre un tema popular català, del citat mestre

Joan Lamote de Grignon. Un tema popular que, tot i no mencionar­ne el títol,l’identificàvem com la cançó de La Filadora i les seves múltiples variacions, en una reiteració

del tema, cada vegada més crescut, i que arribava al seu zenit al so punyent i brillant de

l’única tenora i solista, Jordi Figaró, capaç de sobrepassar i diferenciar­se per sobre de totel conjunt. Una combinació que remarcava l’esperit d’aquesta peça: alegre, dansaire i de la

terra.

Amb instrumentació per a banda de Joan Alfonso, la Fantasia sobre motius del mestre Josep

Serrano de Ricard Lamote de Grignon, ens traslladava a les terres del Túria, l’Horta deValència. O potser, inclús una mica més enllà del “caloret” faller, ens apropava fins a Alcoi.

Des de la llunyania, a pas marcial s’intuïa l’adveniment militar de desfilades de moros i

cristians a la crida de les trompetes: una arribada que no es festejaria del tot fins a l’apoteòsic

final. Encomanats per la flaire de tarongina, fruit d’un passat de melodies aràbigues, el tronc

principal d’aquesta fantasia girava entorn de diferents fragments populars de les múltiples

composicions i sarsueles del mateix Josep Serrano, totes elles de marca valenciana. Fou undels moments del concert en què tota la secció de metalls podia demostrar la seva immensitat

envolupant, de forma majestuosa. Mentrestant la secció de vent­fusta va brodar els passatges

més plàcids i piano creant moments de bellesa sublims a l’arpegiat de l’arpa. La tenora tornà

a ser la cirereta del pastís en culminar amb el tema principal, aportant un color màgicament

oriental al conglomerat sonor de la banda.

En especial incís a aquesta obra, Salvador Brotons s’observava plenament còmode ientregat al llarg de la fantasia, transmetent en tot moment les dinàmiques corresponents a

cadascun dels passatges tot recreant­se en la seva particular expressivitat. Val a dir que no

era la primera vegada que la sala de concerts era menester d’aquesta composició, ja que sis

mesos enrere, l’OJIPC (Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans) la va poderinterpretar sota la direcció del mateix Brotons.

La segona part, centrada a fer un repàs d’obres de reconeguts autors internacionals dels

segles XIX i XX, s’iniciava amb l’obertura de l’òpera Eurymanthe, a inicis del romanticisme

alemany de Carl Maria Von Weber. Una peça èpica i virtuosa que determinava ser àgil,tasca acomplida amb gran rigor, sobretot per la secció de clarinets. Interessant el diàleg que

s’anava alternant entre el vent­fusta i els metalls en aquesta adaptació per a banda adaptada

per Lluís Oliva.

Seguint el recorregut, sobre camells travessàvem les portes d’un transitat mercat persa, on s’hi

apleguen venedors ambulants, captaires, malabaristes i encantadors de serps. TohruTakashashi féu una adaptació de l’arxiconeguda obra orquestral de l’anglès AlbertWilliam Ketelbey, En un mercat persa, no per això menys valorada. Alguns passatges, enespecial el moment de l’arribada de la princesa persa, es veien reforçats per l’evocació

romàntica de la secció de saxòfons que dotaven l’escena d’un caire més sensual al costat dels

arpegiats de la idíl·lica arpa.

Finalment, el concert cloïa amb una selecció dels ballets Grayneh i Spartacus del “tità”

armeni Aram Khatxaturian. Un seguit de passatges que posaven a prova de foc, el poder,la sofisticació, la síntesi i l’agilitat del conjunt de la Banda Municipal de Música deBarcelona.

La dansa del sabre fou interpretada en un frenesí absolut, però tot i així quadrat de forma

exacta i precisa al tempo marcat, en una coordinació plena. El Gopak fou interpretat,

acceleradament i amb bon resultat, tot demostrant el gran poder i la sinèrgia dels metalls

pesants: tubes, trombons, fiscorns i bombardins. La Dansa de les donzelles va destacar per la

seva prominència del vent­fusta i la seva constant rítmica en el control de l’aire. L’Adagio

d’Espartac i Frígia oferí a la banda l’oportunitat de desembolcallar tota la càrrega mística,

passional i romàntica amb el bon seguiment dels fraseigs de les llargues frases. Finalment,

amb Lezghinka es tancava aquesta selecció folklòrica, amb un darrer moviment excels, amb

un gran mèrit per la secció de clarinets, tot resumint el conjunt d’agilitats possibles del vent­

fusta i el poder dels metalls al contrapès.

El concert fou aplaudit amb una gran ovació pel públic, que es concentrava entre la platea i

el primer pis, celebrant el treball de la Banda Municipal de Música de Barcelona.

De propina, Salvador Brotons va oferir un bis fora de programa amb La font del racó,

sardana composada pel mestre flabiolaire Jordi León, oboè de la mateixa formació, que peruns instants agafà el flabiol per interpretar també la seva peça, festiva i lluminosa, amb

passatges de lluïment per al mateix flabiol que denoten la llarga experiència del seu

compositor en l’àmbit tradicional de la cobla.

Activitat recent

No emprenyeu el comissari | Núvol10 persones ho recomanen.

Miró a les fosques | NúvolSigues el primer dels teus amics en recomanar­ho.

Joan Miró, més enllà de l’estrella | NúvolSigues el primer dels teus amics en recomanar­ho.

Pepe Serra: “El museu ha de qüestionar lesseves regles i els seus límits” | Núvol3 persones ho recomanen.

Complement social de Facebook

(http://ad.nuvol.com/openx/www/delivery/ck.php?

oaparams=2__bannerid=200__zoneid=55__cb=6d15bc0e20__oadest=http%3A%2F%2Fbs.serving­

sys.com%2FBurstingPipe%2FadServer.bs%3Fcn%3Dtf%26c%3D20%26mc%3Dclick%26pli%3D12538132%26PluID%3D0%26ord%3D6d15bc0e20)

(http://www.bcn.cat/jocsflorals/)

Enviar

Subscriu­te a Núvolcorreu electrònic

Tweet 6 0

Etiquetes:

Albert William Ketelbey (http://www.nuvol.com/tag/albert­william­ketelbey/)| Aram Khatxaturian

(http://www.nuvol.com/tag/aram­khatxaturian/)| Banda Municipal de Música de Barcelona

(http://www.nuvol.com/tag/banda­municipal­de­musica­de­barcelona/)| Carl Maria Von Weber

(http://www.nuvol.com/tag/carl­maria­von­weber/)| Joan Lamote de Grignon.

(http://www.nuvol.com/tag/joan­lamote­de­grignon/)| Jordi Figaró

(http://www.nuvol.com/tag/jordi­figaro/)| Jordi León (http://www.nuvol.com/tag/jordi­leon/)|

Lluís Oliva (http://www.nuvol.com/tag/lluis­oliva/)| Ricard Lamote de Grignon

(http://www.nuvol.com/tag/ricard­lamote­de­grignon/)| Salvador Brotons

(http://www.nuvol.com/tag/salvador­brotons/)| Tohru Takashashi

(http://www.nuvol.com/tag/tohru­takashashi/)

(http://www.nuvol.com/noticies/el­liceu­

presenta­la­temporada­1516/)

Terry Gilliam i JohnMalkovich a la novatemporada del Liceu(http://www.nuvol.com/noticies/el­liceu­presenta­la­temporada­1516/)

(http://www.nuvol.com/opinio/carta­al­

ministre­wert/)

Carta de Jordi Savall aJosé Ignacio Wert(http://www.nuvol.com/opinio/carta­al­ministre­wert/)

(http://www.nuvol.com/noticies/cabaret­

a­lauditori/)

Cabaret a l’Auditori(http://www.nuvol.com/noticies/cabaret­a­lauditori/)

(http://www.nuvol.com/noticies/el­

musical­dels­mobils/)

El musical dels mòbils(http://www.nuvol.com/noticies/el­musical­dels­mobils/)

(http://www.nuvol.com/noticies/shakespeare­

en­concert/)

Shakespeare en concert(http://www.nuvol.com/noticies/shakespeare­en­concert/)

(http://www.nuvol.com/noticies/renaixement­

musical­a­la­biblioteca/)

Renaixement musical ala Biblioteca(http://www.nuvol.com/noticies/renaixement­musical­a­la­biblioteca/)

+ Trending + Populars

Nom *

Comentari *

Lloc web

Correu electrònic *

Un concert que començava i acabava amb aquella música que de vegades ens pot recordar

qui som o ens fa saber sobre quin passat tenim posats els peus. I que provablement, sigui

aquella la música que ens indiqui en quin moment del camí ens trobem. És ara el moment

idíl·lic pel continu creixement de la Banda Municipal de Música de Barcelona. Quemalgrat en un passat fou escapçat per una fosca guerra, la lluita dels nostres dies segueix

latent, invicte i sonora davant de qualsevol silenci.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

7M'agrada