Recull de

Premsa

EL MUNDO. LUNES 23 DE MARZO DE 2015

23

i OTRAS VOCES

@alexsalmonbcn alex.salmon@elmundo.es

>No sé si Forcadell s’ ha grillat. No presentar se a les generals xq guanyi Podemos i així serà fàcil negociar ? ?

@joanmiro10 Joan Miró

>Luis Enrique ha deixat fora de la convo-cat`roia al jutge Vidal. Molt fort.

@Mas_Enfurecido Mas enfurismat

>Justo Molinero està a una frequència de ser independentista

@encampanya Autobús de campanya

>Diria la meva opinió sobre les noves comar-ques, però no em vull Moià.

@maiolroger Maiol Roger

VOTWITERÍAS

JORDI SOTERAS

Con el tráfico parcialmente cor-tado y un puñado de activida-des destinadas al público fami-liar, la avenida Diagonal vivió ayer el primero de seis domin-gos peatonales programados para atraer el ciudadano a esta nueva arteria de la ciudad. La ampliación de las aceras y la habilitación de un nuevo carril bici han inyectado energía a la avenida, aunque queda una asignatura pendiente: el Ayun-tamiento todavía no ha resuelto la petición de licencia de terra-za de 25 negocios de restaura-ción sólo en el tramo reforma-do, entre la plaza Francesc Ma-cià y paseo de Gràcia.

LA IMAGEN DEL DÍA

La Diagonal, peatonal

JOAN OLLER

Estrellas para la nueva temporada del Palau

7 El director general del Palau de la Música presentó hace unos dí-as un cartel de relum-brón. Estrellas como Anna Netrebko, Daniel Barenboim, Gustavo Dudamel, Vladimir Ashkenazy o Juan Die-go Flórez –además de algunas de las mejores orquestas del mundo– garantizan una tempo-rada 2015-2016 apasio-nante para los amantes de la música. El presu-puesto es de 3,2 millo-nes de euros, un 28% superior al actual.

BOI RUIZ

Un impago intolerable tras cuatro años

8 El impago de 340 mi-llones de euros a las far-macias catalanas por parte del Departament de Salut y del Ministerio de Sanidad promete con volver a poner en pie de guerra al sector. Cuatro años de retrasos y el in-cumplimiento del calen-dario acordado justifi-can una movilización de la que ya ha advertido el presidente de los farma-ceúticos. Solucionar la situación debe ser una prioridad para los res-ponsables de la sanidad pública.

CARME FORCADELL, la presi-denta saliente de la Assemblea Nacional Catalana (ANC), debe de sentirse ya muy poco vincula-da al cargo, aunque aún le que-dan dos meses de ejercicio. Si no es así, no se entiende la propues-ta surrealista que lanzó ayer: pa-ra las elecciones generales, que todavía no tienen fecha, pidió que los partidos independentistas o bien se presenten en una lista conjunta o bien directamente no se presenten. Esta última idea re-coge la llamada vía Claver, una idea que circula desde hace tiem-po en los círculos soberanistas más extremados. Al margen del absurdo que supone –desde un punto de vista nacionalista– dejar en manos de las formaciones que se oponen a la ruptura con el res-to de España toda la representa-ción parlamentaria de Cataluña en el Congreso, la presidenta de

la ANC completa su reflexión con un colofón delirante: «Si no se presenta ningún partido sobe-ranista, facilitaríamos que gana-se Podemos, y negociar con un gobierno de Podemos será más fácil que con el PP».

Es decir: la presidenta de la en-tidad más influyente en el sobe-ranismo –al menos, hasta que las tensiones internas en la ANC em-pezaron a provocar grandes sos-pechas de que en realidad es una marca blanca de CiU y ERC– prácticamente pide el voto para un partido que se declara abierta-mente no independentista. Por-que la otra opción que propone, la de la lista única, que ERC re-chaza, no parece más que el últi-mo favor a Artur Mas de Forca-dell, cada vez más escorada ha-cia Convergència y a quien seguramente no le importaría en-cabezar esa candidatura.

Forcadell cae en el absurdo por intentar ayudar a Mas

PARECE QUE la Forcadell leyó alguno de los Apuntes. Me refie-ro a aquéllos en los que analiza-ba los errores de la estrategia soberanista. Desde un punto práctico, la negociación de una presunta independencia no pue-de hacerse en el Parlament por-que no tiene competencias; una institución con una capacidad de autonomía que llega hasta don-de el Estado le otorga. Es lo que ocurre en todos los países demo-cráticos. Sin embargo, el Con-greso y el Senado sí son cáma-ras donde competen las decisio-nes territoriales.

Mis argumentos eran los si-guientes: la oportunidad del inde-pendentismo está en la crisis del bipartidismo en España. Una lis-ta única independentista presen-tándose a las elecciones genera-les ocuparía un tanto por ciento elevado en el juego de las mayo-rías. Por ello es muy posible que la lista más votada en España pu-diera necesitar pactar con esa su-puesta lista. Es el democrático juego de las mayorías. Claro que ello significaría darle a España la legitimidad que tiene y que ellos niegan en su imaginario. Así que cuando Forcadell habla de uni-dad de lista, acierta. Claro que también ve la posibilidad de que no se presentara nadie, demos-trando desconocimiento electo-ral. Los diputados se reparten por porcentajes, voten 10 perso-nas o 3 millones, lo que nos lleva a pensar que prefieren el camino al objetivo final.

Unidos en Generales

EL APUNTE

ÁLEX SÀLMON

NO ES MUY normal que dos personas a quienes ningún ciudadano ha votado, Carme Forcadell y Muriel Casals, se hayan conver-tido durante años en protagonistas de pri-mera fila de la política catalana. Digo dos y no tres porque, si con la presidenta de la ANC y la de Òmnium Cultural algún alma cándida puede albergar la duda de que no se

mueven por intereses partidistas, con Josep Maria Vila d’Abadal no hay duda posible. El ex alcalde de Vic, que dirige la Associació de Municipis per la Independència (AMI), trató de relevar a Josep Antoni Duran Lleida sin éxito hasta el último minuto de su militancia en Unió, y su inclusión posterior en el grupo de élite del llamado soberanismo civil obede-

ce a la voluntad de Convergència de contro-lar también ese ámbito del procés.

No es muy normal, decíamos, que Forca-dell y Casals se hayan convertido en refe-rentes políticos. Pero menos normal es que la aún presidenta de la ANC proponga aho-ra que los partidos independentistas no se presenten a las elecciones generales, por-

que, según ella, eso facilitaría la victoria de Podemos y, también según ella, «negociar» la independencia con el partido de Pablo Iglesias será mucho más fácil que con el PP o con el PSOE.

La presidenta de la ANC seguramente no tiene en cuenta que, aún en la remota cir-cunstancia de que alguien le hiciera esta vez

caso –no pasó cuando pidió elecciones en marzo, ni cuando estableció una hoja de ruta que situaba el Sant Jordi de este año como el día en que Cataluña sería ya independiente, ni ha pasado nunca en general cuando su en-tidad se ha querido apartar un milímetro del plan que le marcan CiU y ERC–, sería impo-sible que Cataluña no se implicara junto al resto de España en la sacudida generalizada que se produciría en toda la Península. La úl-tima encuesta del CEO, un organismo de la propia Generalitat, muestra que el número de quienes se oponen ahora mismo a la indepen-dencia es superior al de quienes la quieren; es evidente que la idea de Forcadell sólo podría ser útil si la inmensa mayoría de catalanes compartieran sus ansias de «desconexión» con las instituciones españolas.

Estos experimentos vinculados con la in-geniería social sirven para evidenciar el ner-viosismo de un amplio sector del soberanis-mo. Desde la gran manifestación de la Dia-da de 2012, el Govern y sus medios afines han repetido machaconamente que una abrumadora mayoría de la sociedad catala-

na ha hecho suyo el proyecto independentis-ta. Ahora que se han descolgado el PSC e ICV, ahora que Convergència no consigue convencer ni siquiera a Unió, ahora que el Govern y Esquerra muestran a diario su mu-tua desconfianza, la propuesta de la líder de la ANC se antoja una ocurrencia para tratar de levantar los ánimos a su parroquia.

Por no hablar de su ingenuidad con respec-to a Pablo Iglesias. Cada vez parece más cla-ro que Podemos bascula hacia la socialdemo-cracia y aparca sus primeros planteamientos más rupturistas. El partido quiere convertir-se en la versión moderna e incorrupta del PSOE, y sus mensajes con respecto a la es-tructura territorial de España se parecen ca-da vez más a los de cualquier partido que as-pire a gobernar. Por mucho que sean más sensibles con respecto a la realidad plurina-cional del Estado, hay dos circunstancias evi-dentes: la primera, el debate identitario no es una prioridad para ellos; la segunda, que su objetivo será en todo caso que los catalanes se sientan cómodos en España, no propiciar las condiciones para que se vayan.

Iglesias el libertador

BULEVAR

DANIEL G. SASTRE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

45000

8860

Diario

103 CM² - 10%

600 €

23

España

23 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PAÍS, lunes 23 de marzo de 2015 5

CATALUÑA

Pijama, zapatillas, pasta de dien-tes, mochilas, maletas…. forma-ban el nada habitual equipa-miento para ir al Palau de la Mú-sica de Barcelona. No se tratabade un concierto, aunque hubomúsica, sino de una excepcionalexperiencia de una cincuentenade personas que durmieron enla sala noble al participar en unaacción del artista Eugenio Ampu-dia. Él durmió encima del pianode cola del Palau la noche del 24de septiembre pasado y llegó a laconclusión de que era una expe-riencia para compartir: la de darun uso personalísimo al Palau,lejos de su función habitual: “Setrata de hacer algo distinto enun espacio de cultura y de que lagente que participe piense: voy aentrar íntimamente en un tem-plo de la cultura”.

La iniciativa de Ampudia, quese plantea el significado de lasobras de arte y la percepción dequien las contempla, forma par-te de uno de sus trabajos, Dóndedormir. Y dentro de ese trabajo,el artista ha dormido en el salónde embajadores del palacio deCarlos V de Granada y bajo elcuadro de los fusilamientos delDos deMayo de Francisco de Go-ya en el museo del Prado. “En elPrado no acabó de funcionar

bien porque dos guardias de se-guridad no se alejaron de la salani un momento”, recordaba Am-pudia que reconoce la complici-dad y facilidades que ha tenidoen Barcelona —fue el Institutode Cultura el que le propuso ha-cer alguna acción— y, especial-mente, en el Palau de la Música.

El Palau organiza en las últi-mas temporadas un programade diálogo con las artes plásticasy no dudaron en apoyar la expe-

riencia que proponía Ampudia.Empezando por la presidenta,Mariona Carulla, que fue una delas durmientes. “Yo me apunto aun bombardeo”, comentaba altiempo que se calzaba unas có-modas zapatillas y preparaba elsaco de dormir junto con el restode los participantes, bajo la aten-ta mirada de Beethoven, una delas esculturas que jalonan el es-cenario. Miembros del equipodel artista, trabajadores del Pa-

lau, abonados, melómanos y al-gunos periodistas con muchascrónicas de conciertos en su ha-ber no dudaron en apuntarsetambién. “Llevo trabajando en elPalau 25 años y lo único que nohabía hecho todavía era pasar lanoche”, comentaba TeresaMartí-nez. “¿Qué, vienes a ocupar el Pa-lau, María?”, bromeó un respon-sable del Palau al ver a MaríaMas, mochila al hombro, que en-traba en la sala. La mujer, socia

del Orfeó Català, es una históricalíder vecinal del Casc Antic y unade las promotoras de la causa ju-dicial contra la construcción delhotel del Palau, la única por laque Félix Millet pisó la cárcel ypor la que está condenado: “Sí,porque la otra sigue durmiendoen los juzgados, qué vergüenza”,se lamentaba. Mahala Alzamora,fundadora de la agencia de co-municación que lleva su nom-bre, tampoco dudó en apuntarse:“He venido con toda la familia”.

A partir de las diez de la no-che, los participantes en la expe-riencia fueron situando sus este-rillas y sacos —cedidos por el Pa-lau de laMúsica-—para disponer-se a pasar la noche en un lugarinsólito, con la oportunidad decontemplar los artesanados queesculpió Domènech i Montanerdesde un ángulo nada habitual:el suelo. A las doce de la nochelas luces se apagaron y fueronentrando en vigilia con la músi-ca interpretada al piano de lasVariaciones Goldberg de JohanSebastian Bach, que reciben esenombre porque fueron escritaspara ser interpretadas por Jo-hann Gottlieb Goldberg, uno desus alumnos destacados. Un en-cargo que hizo el conde Her-mann Carl von Keyserlingk a Ba-ch porque le costaba conciliar elsueño, según explica el biógrafodel compositor, Johann Niko-laus Forkel.

Después, el silencio. Y así has-ta las siete de la mañana, cuandohan sido despertados para asis-tir a la sinfonía de colores y luzdel amanecer a través de los vi-trales del Palau.

Dulces sueños en el Palau de la Música50 personas duermen en el escenario de la sala en una acción artística

BLANCA CIABarcelona

Una pareja del grupo que pasó la noche en el escenario del Palau. / massimiliano minocri

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

148000

25725

Diario

576 CM² - 51%

5411 €

5

España

23 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

4 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE MARÇ DEL 2015

L’exconsellerfa balanç d’unaèpoca que va desde la seva infantesafins al 23-F

La presidenta de l’ANCplanteja als partitsindependentistes quees presentin junts a leseleccions espanyoles

Sanuypresenta‘Diuen quetinc memòria’

Forcadell volla unió delsobiranismea les generalsPolítica

La insatisfacció amb la po-lítica ocupa el segon lloc enel rànquing dels principalsproblemes que els ciuta-dans creuen que té Catalu-nya en aquests moments.Almenys així ho revelal’última enquesta publica-da pel Centre d’Estudisd’Opinió (CEO). Una dadaespecialment rellevant enun any que està marcat perun cicle electoral molt in-tens: municipals, catalanesi espanyoles. Si bé des delspartits s’intenta lluitar con-tra la desafecció i presen-tar-se com a formacionstransparents, hi ha diver-sos casos vinculats a mal-versació de fons públics isuborn en diversos estadisjudicials. Aquests són al-guns dels més importants:

Cas Pretòriab El jutge de l’AudienciaNacional Pablo Ruz va dic-tar la setmana passadal’obertura de judici contraels onze acusats pel casPretòria, de corrupció ur-banística, a Santa Colomade Gramenet, Badalona iLlavaneres, destapat el2009, i de blanqueig de ca-pitals. El magistrat, a més,els va imposar una fiançatotal de 102 milions percobrir les possibles res-ponsabilitats. Hi ha nouacusats, entre els qualsl’exdiputat socialista LuisAndrés García, Luigi; l’ex-secretari de Presidènciade CiU Lluís Prenafeta; laseva dona, M. Lluïsa Mas;l’exconseller d’Economia

de CiU Macià Alavedra, il’exalcalde de Santa Colo-ma de Gramenet Barto-meu Muñoz (PSC), que ésacusat de dos delictes desuborn: l’operació Palla-resa i l’adjudicació de laneteja a Limasa.

Cas Mercurib Els Mossos, a travésd’escoltes al telèfon del’exalcalde de Sabadell Ma-nuel Bustos, van veure in-dicis de delictes vinculatsa una presumpta trama decorrupció urbanística i co-brament de comissions al’Ajuntament. Inicialmentinvestigaven un cas depresumpta corrupció rela-cionat amb l’exportaveudel PP Jordi Soriano sobreuns terrenys. Segons lesescoltes, els empresarispagaven entre 120.000 i300.000 euros de comis-sions a Soriano i a altrespersones de l’Ajuntament,sumes que arribaven a re-presentar en alguns casosfins al 3% del cost del’obra, a canvi de l’adjudi-cació. Les escoltes telefò-niques també situen l’on-cle de Bustos i presidentdel Gremi de Construc-tors, Melquiades Garrido,com un interlocutor clauen la trama, especialmenten les requalificacions.Entre altres coses, a Bus-tos se’l va acusar per diver-sos casos de tràfic d’in-fluències, malversació defons i omissió del deure deperseguir delictes. El casva comportar la dimissióde Bustos i que judicial-ment s’obrissin fins a 31peces separades, inclosos

els casos Montcada, el del’FMC i el Capdevila.

Cas Montcadab S’investiga la contrac-tació a dit de Carmina Llu-mà, exalt càrrec del tri-partit de la Generalitat, al’Ajuntament de Montca-da. Llumà va guanyar unaplaça tot i que durant elprocés de selecció se l’ha-via qualificat de no apta.Les converses telefòni-ques intervingudes pel casMercuri van revelar l’in-terès de l’exsecretari d’or-ganització del PSC DaniFernández i els germansPaco i Manuel Bustos per-què ella tingués la feina ipressions a l’alcaldessa deMontcada, María ElenaPérez, per aconseguir-ho.Pendent de sentència.

Cas Capdevilab El TSJC va imputar el2014 la diputada socialis-ta Montserrat Capdevilaper un presumpte delictede malversació de cabalspúblics en haver fet serviruna targeta de Renfe pa-gada pel Parlament per aús personal. Com a conse-qüència, va deixar els càr-recs al partit, però conti-nua com a diputada. Ac-tualment s’està fent la ins-trucció del cas.

Cas FMCb L’Audiència de Barcelo-na va acceptar aquestasetmana el recurs presen-tat per una desena dels 33alcaldes imputats per lajutgessa del cas Mercuri iva arxivar la investigaciósobre la malversació de

fons públics en el cobra-ment de presumptes so-bresous a la Federació deMunicipis de Catalunya(FMC). No obstant això, laimputació de vint alcaldesper haver rebut un rellotgecom a regal de l’FMC conti-nua oberta. És la peça 25bis A del cas Mercuri, i espreveu que la magistradatambé l’arxivi en breu.

Cas Pallerolsb Els fets delictius vancomençar el 1994, quanl’empresari Fidel Pallerolsva impartir cursos de for-mació a aturats amb l’aju-da de subvencions de laUnió Europea, prop de noumilions. A canvi de rebrela subvenció, el 10% esdestinava al finançamentd’Unió. L’any 2005, el cases va arxivar i el 2006 l’Au-diència de Barcelona el vareobrir. El gener del 2013,es va tancar amb una sen-tència de conformitat pac-tada entre la fiscalia i elsacusats, que van acceptarpenes mínimes de presó acanvi d’assumir els fets.Van ser condemnats FidelPallerols i els excàrrecsd’UDC Lluís i Vicenç Ga-valdà. Però finalment l’Au-diència va revocar el pactei va decidir que els acusatsingressessin a la presó.

Cas ITVb El 2012 es va fer públicque un informe de l’Agèn-cia Tributària situavaOriol Pujol com a “col·la-borador necessari” d’unatrama empresarial que in-tentava trucar la conces-sió d’estacions d’ITV i ad-

judicar-les a empresesamigues. Segons això,s’hauria anul·lat el con-curs aprovat pel tripartit is’hauria rebut la col·labo-ració de Josep Tous, nú-mero dos a la Diputació deBarcelona. El 19 de marçdel 2013, el Tribunal Su-perior de Justícia de Cata-lunya va imputar Pujol perun delicte de tràfic d’in-fluències, juntament ambTous i els empresaris SergiAlsina, Sergio Pastor i Ri-card Puignou. La instruc-ció del cas està a punt definalitzar.

Cas Cañasb L’exdiputat de Ciuta-dans Jordi Cañas va re-nunciar a la seva acta dediputat al Parlament des-prés de rebre una provi-dència del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalu-nya (TSJC) en què el citavaa declarar com a imputatper presumpte frau fiscal.La imputació de l’exdipu-tat vol determinar si és cul-pable d’haver col·laboraten la confecció de facturesfalses que van permetre al’empresa d’un familiar–Cañas és l’exparella de lagermana de l’administra-dor d’aquesta companyia–defraudar a Hisenda gai-rebé mig milió d’euros enl’impost de societats, l’any2005. Cañas va presentarrecurs a l’Audiència, queestà a punt de resoldre’s.

Cas ACMb La fiscalia ha sol·licitatcinc anys i mig de presó, setanys d’inhabilitació absolu-ta i el pagament d’una mul-

ta de 30.900 euros per aJosep Maria Matas, exse-cretari general de l’Associa-ció Catalana de Municipis(ACM), i per a l’excap delsserveis jurídics de l’ensmunicipalista Xavier Solà,als quals ha acusat d’un de-licte continuat de malver-sació impròpia i d’un altrede continuat de falsedatper haver-se embutxacatmés de 800.000 euros (Ma-tas) i 189.912 euros (Solà)de l’organisme.

Cas Crespob El cas Clotilde va co-mençar amb l’escorcoll del’ajuntament de Lloret per

RedaccióBARCELONA

La taca de lacorrupció s’esténENQUESTA Els ciutadans consideren la insatisfacció amb la política el segon problema mésimportant al país, segons el CEO AL JUTJAT Els casos de malversació de fons públics i suborn hanestat una constant en els darrers anys ESTADIS La majoria es troben encara en fase d’instrucció

Casos de malversació de fons públic a Catalunya

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

13684 €

4-5

España

23 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Política | 5EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE MARÇ DEL 2015

La CUP hi va de capL’APUNT falls que les veus dels diputats, la CUP edifica de pen-

sament polític un camí que ha de convertir-se en lagran avinguda per transitar cap a la independència.Ells només són tres diputats però pensen en carrersamples i lluminosos, altres en són molts més però elsseus camins són estrets i costeruts. La CUP no té res aperdre i molt a guanyar, els altres no volen perdre res.Emma Ansola

A Manresa plou i la roda de premsa dels tres diputatsde la CUP prevista en una plaça es trasllada a les ofici-nes del Col·legi de Periodistes. La diputada Isabel Va-llet no hi pot assistir per una qüestió personal d’últimahora, i David Fernàndez i Quim Arrufat seuen davantuna petita taula parapetada de cartells polítics en quèsobresurt la paraula lluita. Ni més escenaris ni escara-

part dels agents de laGuàrdia Civil i la fiscaliaanticorrupció el gener del2013 en el marc d’una ope-ració contra la màfia rus-sa. En l’operació van dete-nir Andrei Petrov, acusatde blanquejar 50 milionsen negocis diversos du-rant dos anys. Al cap depocs dies d’entrar a l’ajun-tament, la Guàrdia Civil vadetenir el llavors regidord’Urbanisme, Josep Valls,i va imputar més endavantl’exalcalde i diputat de CiUXavier Crespo per pre-sumpte suborn i possibleprevaricació administrati-va quan van facilitar a Pe-

trov, a través de la sevaempresa DDC, la transfor-mació de la plaça de brausen centre comercial, su-posadament estalviant-seimpostos. Com a contra-prestació, Petrov hauriapagat 300.000 euros depatrocini als clubs d’ho-quei i futbol. Més enda-vant es va descobrir quePetrov tenia 42 milions ala banca andorrana. Abanda de Petrov, l’Audien-cia Nacional manté impu-tats Konstantin Misxa-nin; Borís Petrov, el pared’Andrei; la secretària Jes-sica Oleguin; el presidentdel club d’hoquei, Joan Pe-

rarnau; Valls; Crespo, i Pi-lar Gimeno, entre moltsaltres. Actualment totsestan lliures. L’últim a sor-tir de la presó, ara fa unmes, va ser Andrei Petrov,que va pagar 80.000 eu-ros. La fiscalia anticor-rupció demana dos anys isis mesos de presó per aCrespo com a presumpteautor d’un delicte de sub-orn passiu continuat, i dosanys i tres mesos per a Jo-sep Valls.

Cas Palaub El cas es relaciona ambun desfalc realitzat per Fè-lix Millet, president del pa-

tronat de l’Associació Or-feó Català-Palau de la Mú-sica, amb la implicaciód’alguns dels seus col·labo-radors, com Jordi Montull.Es desviaven fons del Pa-lau cap als comptes i el pa-trimoni personal dels im-plicats. Millet ha admès undesfalc de 3,3 milions i ha-ver pagat comissions i al-tres despeses en diner ne-gre. El cas incloïa el pre-sumpte finançament irre-gular de CDC –5,1 milionssegons el jutjat, que s’hau-rien rebut a través de l’em-presa Ferrovial via adjudi-cacions–. El cas continuaen instrucció.

Cas Innovab Investiga el mal ús de di-ners públics en la gestió deles empreses municipalsde Reus, que a la vegada téramificacions en altresciutats i organismes deCatalunya. Les investiga-cions judicials es van ini-ciar amb força després deconèixer el pagament de720.000 euros sense IVAde l’hòlding reusenc, pre-sidit per Josep Prat, a l’ex-director del CatSalut Car-les Manté per uns treballsque mai s’haurien realit-zat. A partir de llavors, eljutge del cas, Diego Álva-rez de Juan, ha obert, com

a mínim, deu peces se-parades, que han suposatla imputació d’una cin-quantena de polítics i càr-recs, entre els quals el tri-partit del 2007-2015, ambl’exalcalde Lluís MiquelPérez. Totes les peces estroben en fase d’instruc-ció, i en només tres s’haaixecat el secret de suma-ri: les que investiguen elspagaments dels ajunta-ments de Reus i Vila-seca al’arquitecte Jorge Bateste-za, i la presumpta adjudi-cació a dit del concurs detransport sanitari a Am-bulàncies Baix Ebre. Ladarrera novetat del cas ésque l’Audiència ha traslla-dat de Reus a Tarragona lainvestigació referent alCAR de Vila-seca i quemanté imputat l’alcalde,Josep Poblet.

Cas Mangab El cas Manga va esclatarfa més de dos anys com asatèl·lit d’una operació decorrupció que s’havia co-mençat a investigar a Lu-go, el cas Pokemon. El casja fa gairebé un any que esva dir que es traslladaria aGirona, però els advocatsdels vuit imputats ja fatemps que ho esperen. Elcas va començar ambl’escorcoll, per part delsagents de vigilància duane-ra, del Consell Comarcal dela Selva, entitat que va es-tar en l’epicentre d’unatrama de corrupció, ambRobert Fauria (CiU), ales-hores president de l’ens iexalcalde de Sant HilariSacalm, en un lloc destacatde la trama, que mostravacom presumptament s’ha-via prevaricat per adju-dicar places a dit i s’havienmanipulat concursos pú-blics. El cas va esquitxartambé els màxims res-ponsables de l’empresaque gestionava els tributsdels ajuntaments selva-tans, GRS Arc Local; ÀlexRos i Josep Maria Franch;el funcionari del ConsellJoan Carles Feliu; el direc-tor del Patronat de Turis-me Girona Costa Brava,Ramon Ramos, i el regidorde Figueres Manuel Toro.

[Informació recollidaper N. Forns, D. Brugué,E. Bella, M. Piulachs i E.Canovaca.] ■

A l’esquerra, Millet entrant a declarar. A la dreta, Bustos en una rodade premsa després de l’escorcoll a l’ajuntament, Crespo abandonant eljutjat i Muñoz sortint de la presó després de pagar la fiança ■ ARXIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

13684 €

4-5

España

23 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE MARÇ DEL 20154 |

L’exconsellerfa balanç d’unaèpoca que va desde la seva infantesafins al 23-F

La presidenta de l’ANCplanteja als partitsindependentistes quees presentin junts a leseleccions espanyoles

Sanuypresenta‘Diuen quetinc memòria’

Forcadell volla unió delsobiranismea les generalsPolítica

La insatisfacció amb la po-lítica ocupa el segon lloc enel rànquing dels principalsproblemes que els ciuta-dans creuen que té Catalu-nya en aquests moments.Almenys així ho revelal’última enquesta publica-da pel Centre d’Estudisd’Opinió (CEO). Una dadaespecialment rellevant enun any que està marcat perun cicle electoral molt in-tens: municipals, catalanesi espanyoles. Si bé des delspartits s’intenta lluitar con-tra la desafecció i presen-tar-se com a formacionstransparents, hi ha diver-sos casos vinculats a mal-versació de fons públics isuborn en diversos estadisjudicials. Aquests són al-guns dels més importants:

Cas Pretòriab El jutge de l’AudienciaNacional Pablo Ruz va dic-tar la setmana passadal’obertura de judici contraels onze acusats pel casPretòria, de corrupció ur-banística, a Santa Colomade Gramenet, Badalona iLlavaneres, destapat el2009, i de blanqueig de ca-pitals. El magistrat, a més,els va imposar una fiançatotal de 102 milions percobrir les possibles res-ponsabilitats. Hi ha nouacusats, entre els qualsl’exdiputat socialista LuisAndrés García, Luigi; l’ex-secretari de Presidènciade CiU Lluís Prenafeta; laseva dona, M. Lluïsa Mas;l’exconseller d’Economia

de CiU Macià Alavedra, il’exalcalde de Santa Colo-ma de Gramenet Barto-meu Muñoz (PSC), que ésacusat de dos delictes desuborn: l’operació Palla-resa i l’adjudicació de laneteja a Limasa.

Cas Mercurib Els Mossos, a travésd’escoltes al telèfon del’exalcalde de Sabadell Ma-nuel Bustos, van veure in-dicis de delictes vinculatsa una presumpta trama decorrupció urbanística i co-brament de comissions al’Ajuntament. Inicialmentinvestigaven un cas depresumpta corrupció rela-cionat amb l’exportaveudel PP Jordi Soriano sobreuns terrenys. Segons lesescoltes, els empresarispagaven entre 120.000 i300.000 euros de comis-sions a Soriano i a altrespersones de l’Ajuntament,sumes que arribaven a re-presentar en alguns casosfins al 3% del cost del’obra, a canvi de l’adjudi-cació. Les escoltes telefò-niques també situen l’on-cle de Bustos i presidentdel Gremi de Construc-tors, Melquiades Garrido,com un interlocutor clauen la trama, especialmenten les requalificacions.Entre altres coses, a Bus-tos se’l va acusar per diver-sos casos de tràfic d’in-fluències, malversació defons i omissió del deure deperseguir delictes. El casva comportar la dimissióde Bustos i que judicial-ment s’obrissin fins a 31peces separades, inclosos

els casos Montcada, el del’FMC i el Capdevila.

Cas Montcadab S’investiga la contrac-tació a dit de Carmina Llu-mà, exalt càrrec del tri-partit de la Generalitat, al’Ajuntament de Montca-da. Llumà va guanyar unaplaça tot i que durant elprocés de selecció se l’ha-via qualificat de no apta.Les converses telefòni-ques intervingudes pel casMercuri van revelar l’in-terès de l’exsecretari d’or-ganització del PSC DaniFernández i els germansPaco i Manuel Bustos per-què ella tingués la feina ipressions a l’alcaldessa deMontcada, María ElenaPérez, per aconseguir-ho.Pendent de sentència.

Cas Capdevilab El TSJC va imputar el2014 la diputada socialis-ta Montserrat Capdevilaper un presumpte delictede malversació de cabalspúblics en haver fet serviruna targeta de Renfe pa-gada pel Parlament per aús personal. Com a conse-qüència, va deixar els càr-recs al partit, però conti-nua com a diputada. Ac-tualment s’està fent la ins-trucció del cas.

Cas FMCb L’Audiència de Barcelo-na va acceptar aquestasetmana el recurs presen-tat per una desena dels 33alcaldes imputats per lajutgessa del cas Mercuri iva arxivar la investigaciósobre la malversació de

fons públics en el cobra-ment de presumptes so-bresous a la Federació deMunicipis de Catalunya(FMC). No obstant això, laimputació de vint alcaldesper haver rebut un rellotgecom a regal de l’FMC conti-nua oberta. És la peça 25bis A del cas Mercuri, i espreveu que la magistradatambé l’arxivi en breu.

Cas Pallerolsb Els fets delictius vancomençar el 1994, quanl’empresari Fidel Pallerolsva impartir cursos de for-mació a aturats amb l’aju-da de subvencions de laUnió Europea, prop de noumilions. A canvi de rebrela subvenció, el 10% esdestinava al finançamentd’Unió. L’any 2005, el cases va arxivar i el 2006 l’Au-diència de Barcelona el vareobrir. El gener del 2013,es va tancar amb una sen-tència de conformitat pac-tada entre la fiscalia i elsacusats, que van acceptarpenes mínimes de presó acanvi d’assumir els fets.Van ser condemnats FidelPallerols i els excàrrecsd’UDC Lluís i Vicenç Ga-valdà. Però finalment l’Au-diència va revocar el pactei va decidir que els acusatsingressessin a la presó.

Cas ITVb El 2012 es va fer públicque un informe de l’Agèn-cia Tributària situavaOriol Pujol com a “col·la-borador necessari” d’unatrama empresarial que in-tentava trucar la conces-sió d’estacions d’ITV i ad-

judicar-les a empresesamigues. Segons això,s’hauria anul·lat el con-curs aprovat pel tripartit is’hauria rebut la col·labo-ració de Josep Tous, nú-mero dos a la Diputació deBarcelona. El 19 de marçdel 2013, el Tribunal Su-perior de Justícia de Cata-lunya va imputar Pujol perun delicte de tràfic d’in-fluències, juntament ambTous i els empresaris SergiAlsina, Sergio Pastor i Ri-card Puignou. La instruc-ció del cas està a punt definalitzar.

Cas Cañasb L’exdiputat de Ciuta-dans Jordi Cañas va re-nunciar a la seva acta dediputat al Parlament des-prés de rebre una provi-dència del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalu-nya (TSJC) en què el citavaa declarar com a imputatper presumpte frau fiscal.La imputació de l’exdipu-tat vol determinar si és cul-pable d’haver col·laboraten la confecció de facturesfalses que van permetre al’empresa d’un familiar–Cañas és l’exparella de lagermana de l’administra-dor d’aquesta companyia–defraudar a Hisenda gai-rebé mig milió d’euros enl’impost de societats, l’any2005. Cañas va presentarrecurs a l’Audiència, queestà a punt de resoldre’s.

Cas ACMb La fiscalia ha sol·licitatcinc anys i mig de presó, setanys d’inhabilitació absolu-ta i el pagament d’una mul-

ta de 30.900 euros per aJosep Maria Matas, exse-cretari general de l’Associa-ció Catalana de Municipis(ACM), i per a l’excap delsserveis jurídics de l’ensmunicipalista Xavier Solà,als quals ha acusat d’un de-licte continuat de malver-sació impròpia i d’un altrede continuat de falsedatper haver-se embutxacatmés de 800.000 euros (Ma-tas) i 189.912 euros (Solà)de l’organisme.

Cas Crespob El cas Clotilde va co-mençar amb l’escorcoll del’ajuntament de Lloret per

RedaccióBARCELONA

La taca de lacorrupció s’esténENQUESTA Els ciutadans consideren la insatisfacció amb la política el segon problema mésimportant al país, segons el CEO AL JUTJAT Els casos de malversació de fons públics i suborn hanestat una constant en els darrers anys ESTADIS La majoria es troben encara en fase d’instrucció

Casos de malversació de fons públic a Catalunya

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

80000

10253

Diario

2146 CM² - 200%

8216 €

4-5

España

23 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE MARÇ DEL 2015 | Política | 5

La CUP hi va de capL’APUNT falls que les veus dels diputats, la CUP edifica de pen-

sament polític un camí que ha de convertir-se en lagran avinguda per transitar cap a la independència.Ells només són tres diputats però pensen en carrersamples i lluminosos, altres en són molts més però elsseus camins són estrets i costeruts. La CUP no té res aperdre i molt a guanyar, els altres no volen perdre res.Emma Ansola

A Manresa plou i la roda de premsa dels tres diputatsde la CUP prevista en una plaça es trasllada a les ofici-nes del Col·legi de Periodistes. La diputada Isabel Va-llet no hi pot assistir per una qüestió personal d’últimahora, i David Fernàndez i Quim Arrufat seuen davantuna petita taula parapetada de cartells polítics en quèsobresurt la paraula lluita. Ni més escenaris ni escara-

part dels agents de laGuàrdia Civil i la fiscaliaanticorrupció el gener del2013 en el marc d’una ope-ració contra la màfia rus-sa. En l’operació van dete-nir Andrei Petrov, acusatde blanquejar 50 milionsen negocis diversos du-rant dos anys. Al cap depocs dies d’entrar a l’ajun-tament, la Guàrdia Civil vadetenir el llavors regidord’Urbanisme, Josep Valls,i va imputar més endavantl’exalcalde i diputat de CiUXavier Crespo per pre-sumpte suborn i possibleprevaricació administrati-va quan van facilitar a Pe-

trov, a través de la sevaempresa DDC, la transfor-mació de la plaça de brausen centre comercial, su-posadament estalviant-seimpostos. Com a contra-prestació, Petrov hauriapagat 300.000 euros depatrocini als clubs d’ho-quei i futbol. Més enda-vant es va descobrir quePetrov tenia 42 milions ala banca andorrana. Abanda de Petrov, l’Audien-cia Nacional manté impu-tats Konstantin Misxa-nin; Borís Petrov, el pared’Andrei; la secretària Jes-sica Oleguin; el presidentdel club d’hoquei, Joan Pe-

rarnau; Valls; Crespo, i Pi-lar Gimeno, entre moltsaltres. Actualment totsestan lliures. L’últim a sor-tir de la presó, ara fa unmes, va ser Andrei Petrov,que va pagar 80.000 eu-ros. La fiscalia anticor-rupció demana dos anys isis mesos de presó per aCrespo com a presumpteautor d’un delicte de sub-orn passiu continuat, i dosanys i tres mesos per a Jo-sep Valls.

Cas Palaub El cas es relaciona ambun desfalc realitzat per Fè-lix Millet, president del pa-

tronat de l’Associació Or-feó Català-Palau de la Mú-sica, amb la implicaciód’alguns dels seus col·labo-radors, com Jordi Montull.Es desviaven fons del Pa-lau cap als comptes i el pa-trimoni personal dels im-plicats. Millet ha admès undesfalc de 3,3 milions i ha-ver pagat comissions i al-tres despeses en diner ne-gre. El cas incloïa el pre-sumpte finançament irre-gular de CDC –5,1 milionssegons el jutjat, que s’hau-rien rebut a través de l’em-presa Ferrovial via adjudi-cacions–. El cas continuaen instrucció.

Cas Innovab Investiga el mal ús de di-ners públics en la gestió deles empreses municipalsde Reus, que a la vegada téramificacions en altresciutats i organismes deCatalunya. Les investiga-cions judicials es van ini-ciar amb força després deconèixer el pagament de720.000 euros sense IVAde l’hòlding reusenc, pre-sidit per Josep Prat, a l’ex-director del CatSalut Car-les Manté per uns treballsque mai s’haurien realit-zat. A partir de llavors, eljutge del cas, Diego Álva-rez de Juan, ha obert, com

a mínim, deu peces se-parades, que han suposatla imputació d’una cin-quantena de polítics i càr-recs, entre els quals el tri-partit del 2007-2015, ambl’exalcalde Lluís MiquelPérez. Totes les peces estroben en fase d’instruc-ció, i en només tres s’haaixecat el secret de suma-ri: les que investiguen elspagaments dels ajunta-ments de Reus i Vila-seca al’arquitecte Jorge Bateste-za, i la presumpta adjudi-cació a dit del concurs detransport sanitari a Am-bulàncies Baix Ebre. Ladarrera novetat del cas ésque l’Audiència ha traslla-dat de Reus a Tarragona lainvestigació referent alCAR de Vila-seca i quemanté imputat l’alcalde,Josep Poblet.

Cas Mangab El cas Manga va esclatarfa més de dos anys com asatèl·lit d’una operació decorrupció que s’havia co-mençat a investigar a Lu-go, el cas Pokemon. El casja fa gairebé un any que esva dir que es traslladaria aGirona, però els advocatsdels vuit imputats ja fatemps que ho esperen. Elcas va començar ambl’escorcoll, per part delsagents de vigilància duane-ra, del Consell Comarcal dela Selva, entitat que va es-tar en l’epicentre d’unatrama de corrupció, ambRobert Fauria (CiU), ales-hores president de l’ens iexalcalde de Sant HilariSacalm, en un lloc destacatde la trama, que mostravacom presumptament s’ha-via prevaricat per adju-dicar places a dit i s’havienmanipulat concursos pú-blics. El cas va esquitxartambé els màxims res-ponsables de l’empresaque gestionava els tributsdels ajuntaments selva-tans, GRS Arc Local; ÀlexRos i Josep Maria Franch;el funcionari del ConsellJoan Carles Feliu; el direc-tor del Patronat de Turis-me Girona Costa Brava,Ramon Ramos, i el regidorde Figueres Manuel Toro.

[Informació recollidaper N. Forns, D. Brugué,E. Bella, M. Piulachs i E.Canovaca.] ■

A l’esquerra, Millet entrant a declarar. A la dreta, Bustos en una rodade premsa després de l’escorcoll a l’ajuntament, Crespo abandonant eljutjat i Muñoz sortint de la presó després de pagar la fiança ■ ARXIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

80000

10253

Diario

2146 CM² - 200%

8216 €

4-5

España

23 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUNYA23 de marzo de 2015

Lunes

S&P duda sobre el pago de Fomento a Abertis por la AP-7 P3

BOLSA DE BARCELONA

BCN Mid-50 19.506,95 +232,91 +1,21%

BCN Global-100

��

958,04 +28,28 +3,04%�

La empresa creada hace un año para relanzar la histórica marca catalana de motos ya tiene las primeras 110 unidades vendidas, aunque no saldrán de la factoría hasta mayo.

Bultaco Motors, la empresa creada hace un año por un grupo de emprendedores y el apoyo de la familia Bultó, empieza a producir las pri-meras unidades de su mode-lo Brinco en Montmeló (Va-llès Oriental). La firma está realizando las preseries, con el objetivo de que este mode-lo llegue al mercado en mayo. Gerald Poellmann, presiden-te de Bultaco, asegura que las primeras 110 unidades ya es-tán vendidas. La empresa ha contratado a 50 empleados y espera que en las instalacio-nes trabajen unas 60 perso-nas a finales de año. Bultaco Motors negocia la entrada de inversores en el capital. P3

Bultaco arranca la producción de motocicletas en Montmeló

La planta de la compañía está ubicada en Montmeló (Vallès Oriental), donde trabajan 50 personas.

La actividad industrial comienza con una plantilla de 50 empleados y tres modelos

Las marcas de moda de empresarios de origen chino ya se han instalado en las principales calles del centro de Barcelona. Marcas como CVG, Punto Marques, Florencia y GXG buscan un mayor volumen de clientes y han ocupado ejes comerciales como Rambla Catalunya, Portal de l’Àngel y Portaferrissa. Otras, como Mulaya y Okeysi todavía buscan un hueco para desembarcar en la capital catalana. P4

Las tiendas chinas de moda se atreven con el centro de Barcelona

ABA English prepara su desembarco en el mercado asiático P5

El Hotel W Barcelona renovará todas sus habitacionesCinco años después de su construcción, el Hotel W Bar-celona, gestionado por la ca-dena Starwood, ya planea la renovación completa de sus 470 habitaciones. Otros esta-blecimientos de cinco estre-llas con alrededor de un cen-tenar de habitaciones, como El Hotel Palace, el Claris y el Hilton se gastaron entre 20 y 30 millones en modernizar sus estancias y ponerlas al día ante la apertura continua de nuevos hoteles de cinco estre-llas en Barcelona. P5

Siga todos los contenidos de Expansión CATALUNYA

en twitter.com/exp_catalunya

CCIC inaugura un laboratorio de certificaciones en L’Hospitalet P3

El Puzle de la semana

El discurso de Isabel Rubió en CelsaLa viuda del fundador de Celsa, Francisco Rubiral-ta, se dirigió a 500 emplea-dos del grupo en un acto celebrado el viernes en Castellbisbal. P8

Isabel Rubió. / Elena Ramón

E.R

.

La compañía está en negociaciones con posibles inversores interesados en entrar en el capital

ELIGE ÉXITO

Madrid • Barcelona • Valencia • Sevilla • Zaragoza • Navarra • Málaga • Bilbao • Granada

// esic.edu

// 934 14 44 44// info@ismarketing.com

Impulsamos tus desafíos

ESPECI ALISTAS Y LÍDERES EN FORMACIÓN DE COMPE TENCIAS EN ECONOMÍA DIGITAL ECONOMÍADIGITAL

BUSINESS+DIGITAL+EXPERIENCE+INNOVATION //19 AÑOS DE EXPERIENCIA // MÁS DE 6.000 ALUMNOS FORMADOS EN ESIC A TRAVÉS DE ICEMD// TRAMITAMOS MÁS DE 3.500 OFERTAS PROFESIONALES ALAÑO // ACCESO A TITULACIONES MÁSTER COMBINANDO PROGRAMAS Y MODALIDADES // CLAUSTRO DE EXPERTOS PROFESIONALES EN SU ÁMBITO

Prácticasprofesionales ybolsa de empleoAsesoramientoindividualizadoHeadhunters

%Beca

Plazas limitadas

años

Hasta

HastaOfrecida por Banco Popular

5 marzo

Plan Desarrollo Profesionalplandesarrolloprofesionalesic.com

Financiación

31Hasta el

// CUSTOMER RELATIONSHIPMANAGEMENT

// MOBILE MARKETING// CREACIÓN DE UNA START-UP

// E-COMMERCE// ANALÍTICA DIGITAL// PUBLICIDAD DIGITAL

// DIGITAL BUSINESS// MARKETING DIGITAL// SOCIAL MEDIA

MANAGEMENT

Programas Formativos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

25000

5853

Lunes a sábados

1180 CM² - 110%

5115 €

1,8

España

23 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Lunes, 23 de marzo de 2015

www.expansion.com/catalunya

CATALUNYAEL PUZLE DE LA SEMANA

ISABEL RUBIÓ, VIUDA DE FRANCISCO RUBIRALTA, HABLA A LOS EMPLEADOS DE CELSA. PORT AVENTURA CONSTRUIRÁ EL ÚNICO PARQUE TEMÁTICO DE FERRARI DE EUROPA. LUIS CONDE DIRIGIRÁ UN CONCIERTO DE GUSTAV MAHLER. SEAT Y MANGO PONEN DE MODA EL COCHE BEIGE Y CUP&CAKE ABRE EN L’ILLA.

El discurso de la dama del acero

SEAT Y MANGO PONEN DE MODA EL COCHE DE COLOR BEIGE El año pasado, Seat estrenó su primera colaboración con una firma de moda al lanzar una edición especial de su modelo más pequeño, el Mii de la mano de Mango. Aunque el Mii no es el superventas de la filial de Volkswagen, esta alianza ha permitido al grupo que preside Jürgen Stackmann encontrar un nicho de mercado entre el público femenino. En 2014, Seat comercializó 25.707 unidades del Mii, 392 más que en el ejercicio precedente. El 15% de todas los coches de este modelo vendidos en Europa son Mii by Mango, y el 70% de las unidades se producen en beige, un color muy poco habitual en el histórico de Seat, pero el favorito de las compradoras.

CUP&CAKE ABRE EN L’ILLA DIAGONAL La cadena barcelonesa de desayunos Cup&Cake ha abierto un nuevo local en el centro comercial L’illa Diagonal, en Barcelona, bajo el nombre de Brunchelona. Ubicado en la planta 1 del centro, tiene una superficie de 85 metros cuadrados y una terraza para 30 comensales. La empresa nació en 2010 de la mano de Manex Susaeta, quien decidió abrir una pequeña tienda de desayunos en el 145 de Enric Granados. “A mí me encanta desayunar, y vi que no había ninguna tienda especializada”, comenta Susaeta. Desde entonces, el éxito de Cup&Cake ha propiciado la apertura de un nuevo local al año. En sus establecimientos no faltan el café 100% ecológico, los brunch y las famosas magdalenas cup&cake.

LUIS CONDE, DE CAZATALENTOS A DIRECTOR DE ORQUESTA Seeliger y Conde (SyC) celebrará el jueves su 25 aniversario en el Palau de la Música Catalana con un concierto del compositor Gustav Mahler. El director de la orquesta será el propio fundador de la firma de cazatalentos, Luis Conde. El empresario quiere “transmitir que con pasión y esfuerzo [y dos años de ensayos] casi todo es posible en la vida”. Conde descubrió a Mahler en un concierto en el Metropolitan de Nueva York impartido por otro director aficionado que en realidad era un reconocido editor neoyorquino. El experto en cazatalentos explica que se marcó este reto “dado que SyC lleva 25 años buscando directores para dirigir las orquestas empresariales de este país”.

Isabel Rubió, viuda del fundador de Celsa, Francisco Rubiralta Vilaseca, y madre del actual líder del grupo siderúrgico, Francesc Rubiralta Rubió, sorprendió a propios y extraños el pasado viernes en sus palabras a la plantilla de la empresa en Castellbisbal.

Paseándose arriba y abajo entre 500 empleados, Rubió destacó el papel de su marido como “catalizador del talento humano” . “Los dos amores de Paco –dijo– eran la familia y la empresa”. “En casa , cada noche teníamos consejo de administración”

El próximo mes de mayo se pondrá la primera piedra de Ferrari Land, un nuevo parque temático dedicado a la escudería del cavallino rampante que se ubicará dentro de Port Aventura. Hasta ahora, sólo había uno ubicado en Abu Dhabi, y el que se construirá en Tarragona tiene la

licencia en exclusiva para toda Europa, lo que descarta cualquier otra apertura futura en el continente. Pese a que el 50% del capital del parque es italiano, parece ser que en Italia, donde están tan orgullosos de la escudería roja, se sienten un poco celosos.

PORT AVENTURA SERÁ LA ENVIDIA DE LOS ITALIANOSEL DISCURSO DE ISABEL RUBIÓ A LA PLANTILLA DE CELSA

Elen

a R

amón

.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

25000

5853

Lunes a sábados

1180 CM² - 110%

5115 €

1,8

España

23 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

’Bon rotllet’CLASSICA

Orquestra Sim~onlcadelVall~s

Cor de Cambra del Palau

Director. Ruben GimenoLloeidata: Palau de la Mfisica(21/m/20~)

JAUI~IE RADIGALES

No s6 si t6 massa sentit plantejarl’audici6 del magnific oratori DieSch6pfangde Haydn arab una se-miescenificaci6, retallant tots elsrecitatius, eliminant dos nflme-ros musicals i sense que el p6blics~tpiga el que s’est~ cantant. En elcasque ens ocupa, la lectura diri-gida "teatralment" per Marta G.Otln no va set suficient perqu~ elpflblic entengu6s qu6 estava pas-sant. Aix6 si, mfisics i cantants esmiraven entre ells arab un som-riure molt en la llnia del bon rot-llet tlpicament postmodern, cornsi s’alegressin realment que D6u-nostre-Senyor hagu6s fet el m6nen sis dies. Que ning6 m’acusi depurista: crec que l’obra de Haydnpot teatralitzar-se, per6 deixantque el text de Van Swieten sobretextos de Milton i del G6nesi pu-gui seguir-se per tal que s’enten-

gui el seu sentit pregon, que no 6sel que transmetia el que es veia al’escenari del Palau.

Sortosament, el capitol musi-cal tot i els excessius tails es-mentats es va resoldre amb mi-llor fortuna. En primer lloc, per lalectura vigorosa, meticulosa iatenta de Rub6n Gimeno davantd’una Simf6nica del Vall6s decorda aguda transparent i bonequilibri entre fustes i metalls. De

L’obra de Haydnes pot teatralitzar,per6 deixant queel text es pugui seguirperqu6 s’entengui

seguida, pel treball espl6ndid delCor de Cambra del Palau, homo-genii contagiat pel vigor de Gi-meno. I, 6s clar, per tres solistesde casa, Marta Math6u, DavidAlegret i Enric Martlnez-Casti-gnani, de ple en l’estil clfissic deHaydn i molt professionals da-vant del moviment esc6nic quese’ls exigia mentre desgranavenles/~ries destinades als arc~tngels,a Adam i a Eva.o

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

170 CM² - 15%

4470 €

39

España

23 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DILLUNS, 23MARÇ 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 37

Crònica d’una nit en què el públic es va posar el pijama per gentilesa de l’artista Eugenio Ampudia

OccupyelPalauMARICEL CHAVARRÍABarcelona

A llò de la visita guia­da al Palau de laMúsica és una sim­ple anècdota al cos­tat de l’experiència

de pernoctar­hi i despertar­se apuntadediaambla tènue llumfil­trant­se per les vidrieres. Aixòvan viure mig centenar de perso­nes abans­d’ahir a la nit, atretsper l’artista Eugenio Ampudia(Valladolid, 1958) i la seva sèrieOn dormir, amb la qual des del2008 proposa a la gent que es faciseus espais icònics, que trenqui ladistància que els separa dels tem­ples de la cultura. I tot això a par­tir d’un gest, d’una actitud quoti­diana com és posar­se el pijama,rentar­se lesdents i sentir­se coma casa.Sacs de dormir, estoretes i coi­

xins es desplegaven per la matei­xa fusta que ha suportat històri­ques orquestres i grans solistes. Iun cop apagats els llums, un pia­nista va interpretar lesVariacionsGoldberg, que Bach va compon­dre suposadament per combatrel’insomni d’un noble.“En el meu cas era l’únic que

emquedavaper fer enaquesta ca­sa. Des dels cinc anys vinc a can­tar, però l’experiència de passar­hi la nit ha estat una cosamolt di­ferent, penses en la infinitat devivènciesquehantingut llocaquí,

penses en tota aquesta energia”.Qui parla és Marta Solé, cantairede l’Orfeó iunade les49personesconvidades, amb consocis, abo­nats,personaldelPalau i amicsdel’artista, per als qualsAmpudia vaprojectar a tall de manual d’ins­truccions el vídeo de la seva per­noctació individual durant lapas­

sada Nit de Nadal, en què va ferservir el piano com a catre.“És el grau d’intimitat que ne­

cessita la gentper sentir­se apropde la cultura”, apunta Ampudia,la sèrie del qual va arrencar alMuseu del Prado, quan va passarla nit davant d’Els afusellamentsdel 2 demaig.

“Existeix una relació entre elssomnis i els espais expositius, jadesde les vuit horesde sondeJoeDiMaggio que va rodar Warholfinsa les invitacionsque faSophieCalle a la gent adormir al seupro­pi llit... Però segurament no s’haconcretat fins al punt de ‘m’hiquedo apassar la nit i em faig l’es­

pai meu”, comenta l’artista resi­dent aMadrid. “Jovaig començarel 2008 i de sobte la gent va co­mençar a anar als llocs i s’hi que­dava: tot elsmovimentsd’OccupyWall Street o Ocupa museus vancomençar a funcionar molt bé,perquè la manera més perillosa

d’actuar la gent era senzillamentno fer res, només quedar­s’hi”.Quedar­s’hi no va ser exacta­

ment el que van fer els convidatsal Palau. A les 6.25 de diumenge,el director artístic, Víctor Garcíade Gomar, artífex d’aquesta festaamb el galerista Llucià Homs, vapitjar el play i van sonar polifo­nies del segle XIII i fragmentscorals delCodex Calixtinus, men­tre l’alba anava adquirint inten­sitat i cessavenels roncs, queenelfons afavorien l’anhelada nor­malitat.Futures pernoctacions?Ampu­

diaaspiraaportar l’experiènciaalmausoleu de Lenin o la CiutatProhibida de Pequín. En aquestsmoments, la FundacióMiró exhi­beix dues peces seves .c

PALAU DE LA MÚSICA

Alguns dels inquilins del Palau, preparant­se per passar­hi la nit

“Desdelscincanysvincacantar,peròpassar­hilanithaestatunacosamoltdiferent”,diuunacantaire

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

612 CM² - 54%

16092 €

37

España

23 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Regió7DILLUNS, 23 DE MARÇ DEL 201534

CulturesTEATRE | MÚSICA | LLETRES | DANSA | ART | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

ÒPERA INFANTIL La temporada d’hivern-primavera del Cicle de Música per a Berga va incloure ahir a la tarda un espectacle diferent: unaòpera infantil del compositor Benjamin Britten que va moure prop de 150 persones entre músics, solistes, nens de la coral infantil i personaltècnic. El teatre de la ciutat es va omplir per veure aquesta producció que combina música i teatre, una unió que agrada al públic berguedà

«Quin goig que feia tants nens al’escenari, oi?». Aquest és un delscomentaris que se sentien entre elpúblic que marxava del teatre uncop acabada l’estrena d’El petitescura-xemeneies, l’òpera infantilque va presentar ahir l’Escola Mu-

nicipal de Música de Berga(EMMB). I és que només obrir-seel taló prop de 120 infants d’entre7 i 14 anys, membres de la coral in-fantil de l’EMMB, van començar acantar acompanyats per la músi-ca d’un conjunt instrumental for-mat per piano, quartet de corda i

percussió. Poc després, entravena escena onze solistes vocals més,concretament set nens i quatreadults.

Un decorat gens complicat peròeficaç: dues escales a banda i ban-da de l’escenari, una de les qualsrepresentava la xemeneia on que-

da atrapat el petit Sam, l’escura-xe-meneies (Nil Farrés). A partir d’ai-xò, la trama es desenvolupa i lamainadera (Judit Subirana) i elsnens de la família per a la qual tre-balla Sam enginyen una estratègiaper ajudar-lo a fugir dels sinistresBob i el seu fill Clem (Miquel Àn-

gel Gili i Ricard Sabata), sota la mi-rada de la nerviosa senyora Bag-gott, minyona de les claus (QueraltSales).

El ritme de l’obra va ser ràpid,lleuger i amb intervencions cons-tants dels diferents personatges. Elcaràcter de la música acompa-nyava el que s’anava desenvolu-pant durant la funció. Es barreja-ven petits diàlegs parlats amb can-çons que anaven interpretant elssolistes i la coral de nens, que vamantenir-se en escena durant total’estona. Tampoc no hi van faltarpetits tocs d’humor per fer riure elpúblic, tant grans com petits.

Una història simple, clara, en-tretinguda i amb els nens com aprotagonistes indiscutibles tal comBenjamin Britten, el compositor del’òpera, tenia pensat. Aquesta és laquarta experiència musical, jun-tament amb Brundibár, Oliver iAnnie, que ha portat a termel’EMMB, i és que fins ara la com-binació entre la música i el treballescènic ha deixat un bon gust deboca a Berga.

CLARA DUARTE | BERGA

Els infants irrompen a l’escena de BergaL’Escola Municipal de Música representa amb èxit l’òpera «El petit escura-xemeneies»

Un moment de la funció d’ahir a la tarda, que va moure prop de 150 persones, entre músics, solistes, nens de la coral infantil i personal tècnic

CLARA DUARTE

El Teatre Municipal de Berga es va omplir de famílies

Pares, mares, avis i nens, tot ila pluja d’ahir a la tarda, van

omplir les butaques. El fet que fosuna obra curteta i entretinguda, d’a-proximadament una hora, la va ferideal per a tots els públics i edats.

L’APUNT

ORQUESTRA CAMERA MUSICAE La Cinquena de Beethoven i Judith

Jáuregui. � DIA: diumenge, 22 demarç. Teatre Kursaal (Manresa).

uan les guerres napoleò-niques assetjaven Euro-pa, Beethoven no tenia ni

quaranta anys, estava quedantsord i enllestia, a pesar de tot, ladescomunal Cinquena Simfonia,una de les obres clàssiques méspopulars i interpretades de tots elstemps, estrenada el 1908. Ahir a latarda, dos segles després, la co-neguda partitura en Do menordel compositor alemany va so-

nar al teatre Kursaal de Manresa,a càrrec de l’Orquestra CameraMusicae (OCM).

La formació tarragonina, amb eldirector Tomàs Grau, va abordaramb encert el repte artístic de l’a-nomenada Simfonia del Destí,una creació estructuralment per-fecta, que conté, segurament, lesquatre primeres notes més famo-ses de la història universal de lamúsica.

L’energia rítmica es va palpardamunt de l’escenari conformantuna onada de tonalitats i transac-cions explosives, amb paisatgesèpics i lapses impetuosos de dra-matisme extrem. Les cordes del’OCM, sobretot, van destacar enels allegros i andantes magistralsde Ludwig Van Beethoven (1770-1827), l’últim compositor clàssic iel primer romàntic.

El canvi de dinàmiques a quèobliga la mateixa partitura (del

forte al pianissimo) va ser ben re-solt pels intèrprets, respectant elspatrons melòdics notablement.

Abans de la Cinquena Simfonia,la primera part de l’actuació d’ahirva estar dedicada a l’audició delConcert per a piano i orquestra

núm.3, op.37, també del geni deBonn, i igualment en un atractiuDo menor. En aquest cas, l’OCMva comptar amb la participació dela pianista Judith Jáuregui (Sant Se-bastià, 1985), que va fer palès perquè se la considera una de les

pianistes actuals amb més pro-jecció de l’Estat i va mostrar unaprivilegiada delicadesa i habilitata les tecles.

En ambdues obres, la intensitati la tensió dels moviments alta-ment lírics van seduir el públic, en-lluernat pels colors més llumino-sos i pacífics de Beethoven, fins ales ombres furioses i compassosviolents de l’alemany, que a voltesrecorden els quadres de Goya.

L’Orquestra Camera Musicae il’artista donostiarra, que acabend’iniciar la seva gira per Catalunya,van demostrar en tot moment elpoder i les possibilitats de la mú-sica instrumental i els seus re-cursos expressius amb una unitatsimfònica convincent, però sensearribar a l’entesa plena, en unconcert que, dissabte que ve, do-narà el tret de sortida a la terceratemporada de producció pròpia del’OCM al Palau de la Música.

Q

TOTS ELS COLORS DE BEETHOVEN

Damià Vicens MANRESA

MÚSICA CRÍTICA

La pianista Judith Jáuregui va ser la convidada ahir de l’OCM

MARTA PICH

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

30000

6844

Diario

306 CM² - 34%

632 €

34

España

23 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

BARCELONA

El Palau de la Música Catalana está dis-puesto a hacerse un nombre a nivel in-ternacional pero no solo gracias a las evidentes virtudes que representa el edi-ficio modernista de Domènech i Mun-taner, sino también por su programa-ción. Lejos quedan la compra de giras a ciegas, ahora todo cobra sentido en un discurso artístico cada vez más am-bicioso pero con los pies bien puestos sobre la tierra: la propuesta incluye 127 conciertos, un 16 por cien más que el curso pasado, oferta que cuenta con un presupuesto de 3,2 millones de euros fi-nanciado en gran parte por la propia venta de entradas. Y como las cosas le van bien en este terreno –continúa su-biendo la venta de localidades y de abo-nos-, ahora se ha lanzado a solucionar asignaturas pendientes. Si la anterior administración nunca quiso retomar la histórica trayectoria vocal del Palau ex-cusándose en temas financieros, ahora se pasa página presentando una espec-tacular temporada de grandes voces de la lírica, la mejor de España: «Palau 100 Grans Veus» propone seis veladas pro-tagonizadas por Anna Netrebko (13 / VII, con Ekaterina Gubanova, Aleksandrs Antonenko, Ildar Abdrazakov y la OBC bajo la batuta de Marco Armiliato), Xa-vier Sabata (17 / VII), Juan Diego Flórez (3 / II), Rolando Villazón (13 / III, solis-ta en la ópera «Il re pastore» de Mozart junto a Martina Jankova, Mojca Erd-mann, Angela Brower y Emiliano Gon-zález Toro, con William Christie en el podio), Magdalena Kozena (16 / III) y Matthias Goerne (14 / IV, con el «Win-terreise» en una propuesta escénica del videoartista William Kentridge).

A la oferta vocal se suma un concier-to de Cecilia Bartoli dirigida por Diego Fasolis al frente de I Barocchisti (Palau 100, 3 / XI), un recital de Mark Padmo-re (Palau 100 Cambra, 4 / IV) y, final-mente, con la actuación de Patricia Pe-tibon y David Alegret, quienes en el mar-co del Cicle Coral Orfeó Català participarán en un concierto con un pro-grama integrado por el «Stabat Mater» de Poulenc y la «Cantata a la Verge Ma-ria» de Blancafort, bajo la batuta de An-toni Ros Marbà (7 / VII).

Pero hay mucho más: la consolida-ción del ciclo «Palau 100 Bach» en su segunda edición, la celebración de los 125 años del Orfeó Català, el fichaje de Héctor Parra como compositor en resi-dencia y la apertura al repertorio de los siglos XX y XXI –se interpretará la es-pectacular «Sinfonía Turangalila», de Messiaen-, una muestra de Jaume Plen-

sa, más conciertos en el ciclo de cáma-ra y de piano... Y muchos nombres mí-ticos o mediáticos: los Filarmónicos de Viena, Daniel Barenboim y la Staatska-pelle Berlin, Gustavo Dudamel, Vladi-mir Ashkenazy, Daniele Gatti, John Eliot Gardiner, Mitsuko Uchida, Christian Za-charias, la Orquesta del Concertgebouw

de Ámsterdam, Anne-Sophie Mutter, Andras Schiff, Jordi Savall, Grigori So-kolov, Mark Minkowski, Javier Perianes, el Coro Arnold Schoenberg, William Christie...

Nuevamente se levantará el telón en julio, de la mano de Palau 100 y Baren-boim, para terminar con el último con-cierto del Cicle Coral en julio de 2016, una temporada que no se olvida de los creadores locales y que conmemorará el centenario de la trágica muerte de Enric Granados. Continúa la flexibili-dad en la venta de abonos, ahora tam-bién con la apertura de nuevos canales de venta incluyendo internet.

El Palau de la Música se rinde a las grandes voces líricas∑ En su próxima

temporada lanza un ciclo con cantantes de primera

ABC Anne Netrebko

SERGI DORIA BARCELONA

Jordi Nopca escribe cuentos desde los siete años. Cumplida la treintena, si-gue aplicando la misma ecuación: ob-servar-digerir-transformar. Vestido con chándal y zapatillas deportivas «converse» —fingiendo que practica el Running— escudriña situaciones aparentemente anodinas, personas atadas a rituales cotidianos que aca-ban convirtiéndose en personajes.

Después de su celebrada novela «El ta-lent», el escri-tor y periodis-ta ha agavillado en «Vente a casa» (Libros del Asteroide-L’altra editorial) diez historias en las que las relaciones de pareja y la pre-cariedad social se despliegan en un retablo matizado con tintes de ácida ironía. La diferencia con su anterior entrega, señala, «es que a los treinta empiezas a ver morirse gente y se aca-ba la euforia vitalista…». La crisis hace el resto: «El paro es el sino de mi ge-neración, muy formada, muy maltra-tada y sometida a la sobreexplota-ción. Perdemos la vida para continuar trabajando».

Los cuentos del ganador del pre-mio Documenta tienen como deno-minador común ese microclima de la vida compartida —con tu pareja, con tus vecinos, con tus mayores— y cómo esta puede llegar a ser un in-fierno. Un título que cobra todo su sentido al leer el primer cuento y que resuena como un leit motiv a lo lar-go del libro: «Te resignas o te enfren-tas: he aquí el dilema», apunta el au-tor. Entre las apariciones estelares, el escritor Peter Stamm. Nopca lo en-trevistó en 2011 cuando publicó «Sie-te años» y conectó con el universo anodino y a la vez perturbador del suizo.

«A partir del amor y el maltrato imaginé la peripecia de una pareja muy estable que viaja a Suiza para encontrar a Stamm y acaban actuan-do como dos psycho-killers…». Todo eso aliñado con un paseo humorísti-co por la literatura de ese país: de la autora de Heidi a Hermann Hesse, pasando por Agota Kristof. Pese a esas menciones, Nopca detesta escribir sobre escritores: «Parece que te psi-coanalizas y acabas haciendo nove-la de autoayuda».

La Barcelona turística asoma, pero no ocupa todo el paisaje narrativo. El autor nos recuerda que él nació en La Bordeta, concretamente en Santa Eulàlia: «La Barcelona del Eixample —un buen lugar para un crimen—, o la de Gràcia me son más ajenas que Nou Barris o L’Hospitalet», subraya.

Jordi Nopca: «Perdemos la vida para continuar trabajando»

Premio Documenta

ABC Rolando Villazón

ABC Gustavo Dudamel

Arranque clásico Una vez más, a temporda alzará el el telón en julio, de la mano de Palau 100 y Barenboim

abc.es/cultura DOMINGO, 22 DE MARZO DE 2015 ABC82 CULTURA SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

11000

4847

Diario

646 CM² - 71%

4308 €

103

España

22 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

60 DIARIO 2 Diario de Navarra Domingo, 22 de marzo de 2015

La campaña de Lotería de Navidad, Gran Premio del Certamen de Creatividad

DN Pamplona

El mayor premio es compartirlo, la campaña de Lotería de Navidad realizada por Leo Burnett para Loterías y Apuestas del Estado, se ha llevado el Gran Premio del XVI Certamen de Creatividad Es-pañola. Un jurado integrado por 24 profesionales y presidido por Rafa Antón (China) concedió un

Boris Izaguirre presentó anoche en Baluarte la gala de entrega de premios, en la que se otorgaron 50 galardones

total de 50 galardones: 5 oros, 11 platas y 12 bronces, en el apartado de Ideas, y 3 oros, 11 platas y 10 bronces, en los de Ejecución (Grá-fica, Audiovisual y Digital/Expe-riencial). El jurado seleccionó un total de 144 piezas, entre las que se incluyen los citados metales y el Gran Premio, que formarán parte del XVI Anuario de la Crea-tividad, que el Club de Creativos publicará el próximo otoño. Las piezas se dieron a conocer duran-te la gala de entrega de premios celebrada anoche y presentada por el escritor y presentador Bo-ris Izaguirre. A propósito del Gran Premio, Rafa Antón señaló que “el jurado ha venido a refren-

dar de forma prácticamente uná-nime algo que ya se intuía: que la de Loterías es la campaña del año. Es una campaña que ha tras-cendido lo estrictamente publici-tario para convertirse en un fenó-meno social y en un reencuentro con el poder de las emociones”. En el apartado de Ideas, han sido premiadas con un oro El mayor premio es compartirlo, de Leo Burnett para LAE, Pay per laugh de Cyranos/McCann para Teatre Neu, Nada, nada, nada, de &Rosàs para Decathlon, Líbero, de Lola para la revista Líbero, y Singslator, de TBWA para Ani-cols. Por lo que respecta a Ejecu-ción, se han llevado oro, de nuevo,

El escritor Boris Izaguirre se encargó de presentar la gala. BUXENS

El mayor premio es compartirlo, de Leo Burnett para LAE, en el apartado de Audiovisual; la cam-paña Pájaros, Casas con flores y

Burbujas, de SCPF para Solvia, en Gráfica; y, de nuevo, Pay per laugh, de Cyranos para Teatre Neu, en Digital.

NEREA ALEJOS Pamplona

S U manera de percibir la realidad es propia de una película de ciencia-ficción. Desde hace

más de diez años, el artista britá-nico Neil Harbisson (Londres, 1982) distingue los colores con la ayuda de una antena que lleva implantada en su cráneo. Él na-ció con acromatopsia, una ano-malía en la visión por la cual sólo podía ver en blanco y negro. La solución pasaba por implantarse un eyeborg y convertirse de esta forma en un ciborg, es decir, un ser humano dotado de un dispo-sitivo cibernético.

Ayer, en el marco de la segun-da y última jornada del Día C, or-ganizado en Baluarte por el Club de Creativos, Harbisson protago-nizó una intervención que no dis-taba mucho de cualquier monó-logo de El Club de la Comedia, a juzgar por las risas del público que llenó la Sala de Cámara.

El artista británico contó có-mo el eyeborg había transforma-do su vida. En algún caso, tam-bién la había trastocado. Para empezar, las autoridades británi-cas no le permitían renovar su pasaporte porque él quería apa-recer con aquella antena en la ca-beza, pero en las fotografías no se admitía que las personas lleva-ran ningún tipo de dispositivo. Finalmente, logró que el Gobier-no británico le reconociera como ciborg y mostró su actual fotogra-fía en el pasaporte, posando con su eyeborg.

Como artista visual y composi-tor, a Harbisson le encanta expe-

rimentar con su capacidad de percibir los colores a partir de unas frecuencias de sonido que parten de una gama de 360 mi-crotonos de la escala musical. Ayer bromeaba con su ropa.“De-pendiendo de los colores que lle-ves puestos, puedes crear una melodía. Hay una melodía de mú-sica electrónica que me gustó y la pasé a una corbata. Así es como suena la corbata”. Y puso la melo-día para que el público lo com-probara.

Según explicó, la clave de que un color ‘suene’ de una manera u otra está en el grado de satura-ción. Así, a mayor saturación, mayor sonido. “Para mí, los su-permercados se han convertido en discotecas. Es donde hay más combinaciones de colores, sobre todo en la sección de limpieza”. Y luego apuntó: “Por ejemplo, la le-che no suena”.

Cada vez que visita un museo, los artistas se transforman en compositores. “Andy Warhol sue-na mucho, puedes escucharlo des-de muy lejos porque suena más al-to que otros pintores. Los clásicos suenan bastante menos, porque están menos saturados”, detalló.

Retratos sonoros Gracias a su eyeborg, Harbisson también puede escuchar el color de diferentes partes del rostro, como los ojos o el cabello. En uno de tantos experimentos, se detu-vo a analizar cómo percibía las caras de varios personajes famo-sos y presentó algunos ejemplos de estos “retratos sonoros”.

“Judi Dench tiene un pelo si-lencioso, al igual que la barba de James Cameron, que tampoco suena. Woody Allen suena muy Neil Harbisson, ayer en el escenario de Baluarte. CALLEJA

suave, muy bajo”, describió mientras mostraba fotografías de sus encuentros con estas cele-bridades. Asimismo, reproducía los sonidos asociados a algunas caras. “Yo puedo acercarme a ca-da persona y decirle: Tu cara me suena”, bromeó mientras el pú-blico se desternillaba.

Según aclaró, no distingue el color de la piel de las personas. “Escucho el mismo sonido tanto si es una piel blanca como negra. En realidad todos somos naran-jas: la gente negra en realidad es un naranja muy oscuro, y la gente blanca es un naranja muy claro”.

Otro proyecto que realizó fue visitar diferentes capitales euro-peas para captar los colores de cada ciudad. En cada una detectó dos colores predominantes: por ejemplo, Madrid era de color ám-bar y terracota; mientras Lisboa era amarilla y turquesa.

El año pasado, Harbisson lle-vó a cabo otro curioso experi-mento: un “concierto de colores” en el Palau de la Música de Barce-lona. “Los intérpretes podían to-car música sin leer la partitura, simplemente a través del color. Dependiendo de la música que quería que tocasen, cambiaba el color en el escenario”, contó.

Harbisson está convencido de que la unión entre lo humano y lo tecnológico “es muy natural”. “Los tiburones y las palomas pueden percibir dónde está el norte, y algunos peces pueden crear luz cuando no la hay en las profundidades del océano”.

Para él, la incorporación de “nuevos sentidos” al cuerpo del ser humano supone un valor aña-dido desde el punto de vista de la expresión artística. Hace cinco años decidió crear la Fundación Cyborg para ayudar a otras per-sonas que quieran convertirse en ciborgs. Contó el caso de la ar-tista Moon Ribas, quien lleva co-nectado a su cuerpo un sensor sísmico que se activa cada vez que hay un terremoto en un lugar determinado del planeta. Él ya tiene claro su siguiente paso: “Quiero conectarme al espacio para empezar a percibir los colo-res extratarrestres”.

El arte de ser un ‘ciborg’

El artista británico Neil Harbisson vive con una antena implantada en su cráneo que le permite percibir los colores a través de diferentes tonos de sonido. Ayer habló de su experiencia en Pamplona, en la segunda y última jornada del Día C del Club de Creativos.

dd2SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

197000

44100

Diario

693 CM² - 77%

6003 €

60

España

22 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cultura DIUMENGE72 22 DE MARÇ DEL 2015

La polèmica llueix al Macba3La tensió no minva malgrat l’exhibició de la caricatura de Joan Carles

NATÀLIA FARRÉBARCELONA

Not dressed for conquering i l’exposició que l’acull, La bèstia i el sobirà, són des d’ahir accessibles al Mac-

ba. Però que ningú s’enganyi: que la mostra finalment s’hagi obert no sig-nifica que la polèmica que ha com-portat des de la seva suspensió, dime-cres, hagi escrit el seu capítol final. Ni de bon tros. El que hi va haver ahir no és més que un nou acte del sainet en què s’ha convertit la censura, per part de la direcció del museu, de la ca-ricatura del rei Joan Carles. Demà n’hi haurà un nou episodi quan es re-uneixi la Comissió Delegada per ava-luar la situació. A l’espera de la reunió, la tensió entre les parts enfrontades no min-va, i com a mostra, el desacord –esce-nificat a manera de discussió a l’atri

EL MUSEU OBRE L’EXPOSICIÓ CENSURADA ‘LA BÈSTIA I EL SOBIRÀ’

del centre– entre els protagonistes de la polèmica (el director del mu-seu, Bartomeu Marí, i els comissa-ris, Valentín Roma i Paul B. Preciado) sobre la conveniència d’obrir sense més ni més o d’obrir gratuïtament i amb inauguració. Va guanyar la institució i el mu-seu va franquejar l’accés com un al-tre dissabte qualsevol, previ pas per taquilla. El públic va augmentar en un 48% respecte a altres dissabtes, i hi va haver expectació mediàtica. També, declaracions dels comissa-ris, no del director, que va desapa-rèixer d’escena. «No podem criticar l’actitud del terrorisme islàmic da-vant les caricatures de Mahoma de Charlie Hebdo i anul·lar una exposi-ció en què hi ha una caricatura re-alitzada en l’absoluta tradició artís-tica de la caricatura», afirmava Paul B. Preciado. «Res certifica que sigui Joan Carles. És una caricatura del po-der colonial sobirà. El que s’està cri-ticant són les relacions d’explotació sexual colonial entre l’imperi espa-nyol i l’Amèrica Llatina. Va molt més enllà de la persona de Joan Carles, és un imaginari», va afegir.

PREGUNTA BOMBA / Un cop aclarida l’absurditat de la censura, hi va ha-ver temps per parlar de l’absurditat del que va passar. «La direcció i el pa-tronat n’estaven al corrent». «No s’ha fet res irregular. S’han seguit els tràmits. No hi ha cap obra de 120 quilos que vingui volant des de Vie-na i es col·loqui sola a les sales». L’es-poleta que va fer esclatar la bomba va ser la pregunta que els comissaris van fer a Marí, dilluns, mentre repas-saven els detalls de l’obertura: «¿Què diràs als periodistes si se’ls acut pre-guntar per la possible semblança d’aquesta escultura amb el Rei?». A partir d’aquí, la crisi i l’intent de convèncer Marí que la censura era inapropiada: «No hi ha hagut mane-ra», massa «pressions». El que va venir després ja és cone-gut. Suspensió, polèmica, obertura. I el futur a l’aire: la presentació de la programació –firmada per Preciado i Roma– s’ha cancel·lat; els comissaris han sigut apartats del Comitè d’In-vestigació; tots han sigut desautorit-zats, i les institucions del consorci ca-llen a l’espera de la reunió de demà. Mentrestant, la part alemanya del projecte –la Württemberg Kunstve-rein de Stuttgart– observa atònita la situació. H

JOAN CORTADELLAS

33Valentín Roma, Paul B. Preciado, Iris Dressler i Hans D. Christ, els quatre comissaris de l’exposició.

JOAN CORTADELLAS

Uns visitants es fan un ‘selfie’ amb la polèmica caricatura de Joan Carles.

JOSEP GARCIA

UNA ‘PERFORMANCE’ CONVERTEIX EL PALAU EN DORMITORI

Barcelona q Des de fa temps, l’art plàstic està present al Palau de la Música. El temple dissenyat per Domènech i Montaner ha acollit exposicions de Tàpies i Bourgeois, i maridatges d’art i música com el que van realitzar el Quartet Qvixote i Perejaume, al mes de febrer. Ara el torn és per a Eugenio Ampudia, que, a més d’exposar a la Sala Millet, ahir va passar la nit amb 50 convidats a l’escenari de l’auditori durant la performance Dormir al Palau.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89794

Diario

244 CM² - 23%

6803 €

72

España

22 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ANDRÉS AMORÓS

Ilusionante debut con caballos del jo-ven mexicano Leo Valadez: corta una oreja, igual que Climent.

Programación insólita, con dos no-villadas al final de la Feria; y ésta, al día siguiente de la «Cremá»: de ahí la pobre entrada. Tarde de perros, con

lluvia y un vendaval que hubiera jus-tificado la suspensión.

El madrileño Francisco José Espa-da, el más toreado, muestra su correc-to oficio en el primero, apagado. El cuarto, complicado, le propina una fuerte voltereta. Le saca más de lo es-perado pero mata mal.

El valenciano Cristian Climent, al que aconseja Javier Vázquez, ha torea-do muy poco. Banderillea desigual, luce voluntad y estilo sorista, en el se-gundo. Mata con decisión: oreja. El quinto es el más complicado.

El mexicano Leo Valadez, discípu-lo de Encabo, causa excelente impre-sión. Fácil en banderillas en el terce-ro, recibe un pitonazo en la cara, re-suelve las dificultades pero falla al matar. Al poner un par al quinto, es arrollado, recibe una paliza. En el úl-timo, serio y encastado, vuelve a mos-trar soltura y variedad con el capote, notable firmeza en los naturales: jus-ta oreja. Más allá del trofeo, parece te-ner un claro futuro.

En el coso valenciano, tan cuidado y céntrico, se impone pensar en una cu-bierta móvil: esta Feria hubiera cam-biado radicalmente. Estar hoy en los tendidos era un suplicio; torear con este ventarrón, un absurdo muy peligroso.

Buen debut de Leo ValadezToros

FERIA DE FALLAS

PLAZA DE TOROS DE VALENCIA.

Viernes, 20 de marzo de 2015. Octa-

va de feria. Pobre entrada. Novillos

de López Gibaja, serios, apagados 1º

y 2º, complicados 3º, 4º y 5º, encas-

tado el 6º.

FRANCISCO JOSÉ ESPADA, de

blanco y oro. Estocada (saludos).

En el cuarto, tres pinchazos, esto-

cada atravesada y descabello.

Aviso (palmas).

CRISTIAN CLIMENT, de azul y oro.

Estocada (oreja). En el quinto, esto-

cada atravesada y cinco descabe-

llos (silencio).

LEO VALADEZ, de verde y oro.

Cuatro pinchazos y tres descabe-

llos. Aviso (palmas). En el sexto,

estocada deprendida (oreja).

D. MORÁN BARCELONA

Con su inconfundible pelo canoso y ese porte de emisaria de otra época, mensajera de unos tiempos que pare-cían que iban a cambiar pero al final no, Joan Baez encarna a la perfección la memoria de la música popular así como la más genuina habilidad a la hora de releer las líneas maestras del folk. Virtudes todas ellas que el jueves en el Palau de la Música de Barcelona sacó a relucir una vez más mientras el público celebraba con una intermina-ble salva de aplausos su versión del «Rossinyol que vas a França» y se ve-nía arriba con el estribillo del «Imagi-ne» de John Lennon.

El impacto no fue el mismo que, cuando hace cinco años, se presentó con el «Day After Tomorrow» produ-cido por Steve Earle, pero para cuan-do cayeron, ya en los bises, una catár-tica y coral «No nos moverán» en ver-sión bilingüe castellano-catalán y el clásico «(Here’s To You) Nicola & Bart», nadie quería irse a casa. Coros, palmas y reverencias para despedir una no-che que la cantautora empezó fuerte, arrimándose a Steve Earle con «God Is Good» e invocando el espíritu mal-trecho de Phil Oachs para adentrarse

en «There But For Fortune». Todo a so-las, armada únicamente con su guita-rra y una voz que, algo quebradiza al principio, empezó a volar alto cuando apareció la banda –un percusionista y un multiinstrumentista que saltaba del bajo al piano– y retrocedió aún más para exhumar la tradicional «Lily Of The West». En castellano atacó «La llorona» y «Las tres heridas» y, acto seguido, cambió de continente para recuperar el himno proletario «Joe Hill» y sorprendió al público improvisando «Itaca», de Lluís Llach.

Pedazos de historia con los que Baez ha entretejido su propia carre-ra y que anoche repasó una vez más con gran elegancia y sobriedad, alter-nando citas a material más reciente como «Just The Way You Are», com-puesta por uno de sus músicos, con las inevitables reverencias ante maes-tros como Dylan, Leonard Cohen o Johnny Cash. Así, entre el amor y la revuelta, entre la ternura y la protes-ta, Baez volvió a coronarse como gran dama del folk. En realidad, el trono nunca ha estado en cuestión pero, por si acaso, la cantautora echó el resto con una pletórica «Gracias a la vida», remate a un viaje a las entrañas de la buena memoria del folk.

Joan Baez, la genuina memoria del folk

MENÚ

36 € ADULTOS y 20 € NIÑOS

• SURTIDO DE EMBUTIDO IBÉRICOS(Jamón ibérico de bellota, Chorizo deSalamanca, Salchichón ibérico y Queso

Manchego)

• CHORIZO FRESCO DE PUEBLOA LA PARRILLA

• MORCILLA DE ARROZ DE BURGOS

• LOS FRITOS DE LA MATANZA• TORREZNOS DE IBÉRICO ADOBADOS• COSTILLAS DE CERDO AL ESTILO

DEL CASERÓN• JUDIÓN DEL VALLE DE LOZOYA CON RABO,

MORRO Y OREJA• ENSALADA DE ESCAROLA CON AJO

Y TOMATE “ESPURRIADO”• CORDERO LECHAL O COCHINILLO ASADO

EN HORNO DE LEÑA CON PATATAS PANADERA

CANUTILLOS DE LA ABUELA RELLENOSDE CREMA PASTELERA

CAFÉ E INFUSIONES

VINO TINTO D.O. CA. RIOJAAGUAS MINERALES, REFRESCOS Y CERVEZAS

LICORES DE FRUTAS, PATXARÁN Y ORUJOS

NUESTRA TRADICIONAL FIESTA DE LA MATANZAAHORA TAMBIÉN SE CELEBRA EN ARACELI VILLALBA.

PODRÁ DESGUSTAR TÍPICAS ESPECIALIDADESCON LA GARANTÍA DE GRUPO ARACELI.

“MATARIFE”

Grabado del siglo XVIII

en

LA MATANZA

14, 15, 21, 22, 28 y 29 de MARZO DE 2015

7ª JORNADAS GASTRONÓMICAS DE

INFORMACIÓN Y RESERVAS:TEL. 91 840 60 66

CTRA. DE COLLADO A MORALZARZAL, KM. 2,40028400 COLLADO VILLALBA (MADRID)

14, 15, 21, 22, 28 y 29

deMARZOde 2015

1ª JORNADASGASTRONÓMICAS

LA MATANZA

NUESTRA TRADICIONAL FIESTA DE LA MATANZAAHORA TAMBIÉN SE CELEBRA EN ARACELI PUENTE-CULTURAL.

PODRÁ DESGUSTAR TÍPICAS ESPECIALIDADESCON LA GARANTÍA DE GRUPO ARACELI.

INFORMACIÓN Y RESERVAS:TEL. 91 654 59 01AVENIDA PUENTE CULTURAL, 1

28700 SAN SEBASTIÁN DE LOS REYES (MADRID)

NUESTRA TRADICIONAL FIESTA DE LA MATANZAAHORA TAMBIÉN SE CELEBRA EN ARACELI PUENTE-CULTURAL.

PODRÁ DESGUSTAR TÍPICAS ESPECIALIDADESCON LA GARANTÍA DE GRUPO ARACELI.

abc.es/culturaABC SÁBADO, 21 DE MARZO DE 2015 CULTURA 51

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

11000

3818

Diario

191 CM² - 21%

893 €

51

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CLASSICA

XAVIER CERVANTESBARCELONA

Anna Netrebko, Juan Diego Fldrez,Matthias Goerne, Rolando Villazdn,Magdalena Kozenfi i Xavier Sabatasdn els protagonistes de Palau 100Grans Veus, un nou cicle que el Pa-lau de la Mflsica incorpora a la tem-porada 2015-2016. "Els concerts degrans veus que hem fet han sigut un~xit i han tingut un pflblic que no 6sl’habitual del Palau 100. Per tant, encomptes d’omplir la programaci6del Palau 100 de veus, hem deciditfer-ne un cicle propi’, va explicarahir Joan Oller, director general dela Fundaci60rfed Catal~ - Palau dela Mflsica ,Catalana. "No som gaireoriginals. Es una estrat~gia que se-gueixen altres institucions europe-es’, afegeix Oller defensant la cohe-r~ncia del title.

E1 Palau 100 Grans Veus ~s laprincipal novetat estructural de lanova temporada del Palau de la Mfl-sica, que per segon any consecutiuinaugurar~ Daniel Barenboim alcapdavant de la Staatskapelle deBerlin, aquesta vegada amb dos con-certs: un programa wagnerih el 6 dejuliol i un altre de verdi~ l’endem~.

E1Palau de la Mflsica afronta latemporada 2015-2015 esperonatper l’augment de l’assist~ncia alsconcerts, un ereixement sostingutdes de12011. S’ha passat de 94.000espectadors fa quatre anys alsi66.000 de12014. "Ser~ una tempo-rada molt ambiciosa i molt fimplia,la qual cosave donada pels bons re-sultats", assegura Oller. Les xifressdn molt eloqfients: el pressupostartistic de la programacid s’enfilafins als 3,2 milions d’euros, un 28%

Grans veus per a unatemporada " ambiciosa"E1 Palau de la Mflsica augrnenta el pressupost artistic iinelou un nou ciele liric en la programaei6 2015-2016

m~s queen l’exercici anterior, quanva arribar als 2,47 milions. I la pre-visid d’Oller 6s que la recaptacid co-breixi el 90% de la despesa artlstica."L’objectiu 6s arribar a recaptar tresmilions d’euros amb les entrades.Ser~ una temporada de creixementquantitatiu i esperem que tamb~qualitatiu’, diu el director general.Pel que fa a la quantitat, no hiha dis-cussid: es programaran 127 con-certs, divuit m~s que l’any passat.

La qualitat la dictaran les presta-cions dels artistes, tot i que sobre elpaper no falten arguments a favordel pronbstic d’Oller. E1 title PalaulO0,1ajoiadelacoronadelaprogra-macid, inclou concerts de l’Orques-tra Filharmbnica de Viena dirigidaper Daniele Gatti, la Royal Concert-gebouw d’Amsterdam dirigida perSemyon Bychkov i la Filharmbnicade Londres dirigida per LeonidasKavakos, a mils de la Gulbenkian so-ta la batuta de Nikolai Lugansky iamb obra de Kaija Saariaho en elprograma i una nova pres~ncia dela Simfbnica Simdn Bolivar ambGustavo Dudamel i la pianista Yu-j a Wang, que interpretaran la Sim-fonia Turangalila de Messiaen.

Oller no amaga que els concertsde grans orquestres sdn deficitaris,

PressupostEl cost artisticde la novatemporadaser~ de3,2 milionsd’euros

perb el Palau els pot programar grh-cies a la polltica que segueix des defauns anys de potenciar els recitalsde grans pianistes, i ara de gransveus, que proporcionen, marges debenerici m6s positius. Es a dir, unacosa compensa l’altra.

Bach en mans de luxe"La temporada oferirh una visi6m6s ~mplia del repertori, amb m6smfisica antiga i m6 s mflsica contem-por~nia que mai", explica el directorartistic adjunt, Victor Garcia de Go-

mar, que reeorda que el Palau eom-memorarh el centenari del naixe-ment d’Enric Granados i que elcompositor resident seth el barce-lonl H~ctor Parra, de qui s’interpre-taran vint obres.

Un any m6s, es mant~ el compro-mls amb Bach amb rites com ara laPassi6 segons sant Mateu, que diri-girh John Eliot Gardiner, laintegralde Sonates i Partites, que interpre-tarh la violinista Isabelle Faust, laMissa en si menor, que enlairarh Wi-lliam Christie al capdavant de LesArts Florissants, i L "art de la fuga se-gons el pianista Evgeni Koroliov.

Corn 6s habitual, els cors de la ca-sa tindran un protagonisme especi-al. Per exemple, el Cor de Cambratancar~ la celebraci6 del seu 25~aniversari amb 1’o ratori Israelin Eg-ypt de H~indel ijuntament amb l’Or-re6 Catalh que far~ 125 anysacompanyarh I’OBC i la soprano Pa-tricia Petibon a Stabat Mater, dePoulenc, i la Cantata a la Verge Ma-ria, de Manuel Blancafort.~

Hbctor Parra, compositor resident

H6ctor Parra (Barcelona, 1976), vintena d’obres corals ide cambra,que resideix a Paris des de fa tret-ze anys, serh el compositor resi-dent del Palau de la Mfisica durantla temporada 2015-2016, una con-dicid que tamb6 tindr~ a L’Audito-ri. "Ha sigut una easualitat’, diu eldirector general del Palau de laM~sica, Joan Oller. Tanmateix, lacoincidbncia permetr~ diversificarl’oferta, perqub L’Auditori se cen-trar~ en el repertori que Parra tre-ballarh amb I’OBC. El Palau, per laseva banda, en programarh una

entre les quals hi haur~ dues estre-nes, una de les quals titulada Un se-cret iinspirada en l’obra de l’artis-ta plhstic Jaume Plensa.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

840 CM² - 100%

4450 €

49

España

21 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

lescaresdeldia

EXITOS COMPROMESA

Josep OliuE1 Banc Sabadell va culminar ahiramb bxit l’operaci6 de compra delbanc brithnic TSB, el seth del Reg-ne Unit. Per fer-ho sense patir, elbanc del Vallbs farh una ampliaci6de capital de 1.600 milions d’euros.

Joan BaezLa nord-americana Joan Baez vacantar,dijous un fragment de lacan~6Itaca de Lluls Llach en el seuconcert del Palau de la Mflsica. E1pflblic hiva respondre amb un llargaplaudiment.

PRESSIONAT RECTIFICAT

Alexis TsiprasE1 primer ministre grec va rebreahir un ultimatum de part dels seussocis de l’euro perqu~ presenti unpla de reformes si vol rebre els di-ners del rescat. De moment ahir esvan desbloquejar 2.000 milions.

Bartomeu MarlE1 director del Macba es va veureobligat a rectificar ahir i finalmentavui s’obrir~ la mostra La bbstia ielsobir?~, amb la pol~mica esculturadel rei Joan Carles. El seu credit,perb, ha quedat tocat.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CLAVES

132000

14121

Diario

210 CM² - 25%

1007 €

2

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Per qub Joan Baezva cantar Llach al

Palau de la Mdsica?La carta d’una seguidora explicant-li,el cascatalh acaba arab la interpretaci6 d"Itaca’

Cronlca

VlPuBaig anar a veure la Joanaez al Palau ah, ir al ves-re. La seva musica erana part fonamental demeva educaci5. Vaig

aprendre francbs per entendre lalletra de dues can~ons a Wildflower.Vaig apropar-me al piano peraprendre a tocar la introducci6 tanmaca de Both sides, now. Perb sobre-tot tinc uns records molt dol~os dema mare, una feminista empedreY-da als anys 70, que treballava molteshores i sempre havia d’assistir a al-guna reuni6 i, nomds molt de tantentant, cosa que ho feia rods especi-al encara, agafava una guitarra i can-tava. Corn a mare, la veig cantant.Don’t think twice, it’s all right. Su-zanne. Hey, that’s no way to saygoodbye. Where have all the flowersgone?

A l’institut vaig aprendre DonnaDonna i la vaig agafar com una lliq6de vida (tambd ds un bon missatgeper als catalans!): "Deixa de quei-xar-te, diu el pages, qui t’ha dit quehavies de ser tu elvedell? Per qu$ notens ales per volar, com l’orenetatan orgullosa i lliure?"

Aixi, quart al desembre vaig llegir,en nn article de l’Ignasi Aragay aI’AI~, que venia la Joan a fer unconcert ique en un concert de11977a Barcelona la cantant havia conf6sl’estima a l’idioma i la cultura cata-

lanes amb una esp~cie de naciona-lisme mal encarat, vaig decidir es-criure-li. Confesso que no ~s la pri-mera vegada que he escrit cartes acompatriotes famosos que no co-nec. Admeto que segurament no se-rh l’flltima.

Li vaig explicar la importhncia del’idioma per a la gent aqul, la insis-tbncia en la no-viol~ncia, la deter-minaci6 de votar i guanyar la inde-pend~ncia d’un estat que no com-prSn el pa/s. Livaig enviar un exem-plar del meu llibre What’s up withCatalonia? Nora,s vaig demanarque tingu~s en compte que la gentvol que canti en catalh perqu~ ~s elsen idioma, res m~s complicat.

Una postdata com a invitaci6No va ser fins a finals de febrer quevaig rebre una resposta del seu as-sistent. Gr~cies per la carta i el lli-bre, l’hi fard arribar. Molt correcte.Llavors una PD especial: %Ets lamateixa Elizabeth Castro que es-criu llibres sobre HTML? Tinc dosdels teus ]libres, s6n les meves du-es blblies’. No vaig dormir gaireaqualla nit.Aquella PD era una invi-taci5. Li valg tornar a escriure, des-crivint el meu nou llibre, Molts gra-nets de sorra, una col.lecci6 de foto-grafies que expliquen la varietat in-crei"ole d’iniciatives creatives,paclfiques, democrhtiques i tambdalegres que han emprbs els catalansper fer sentir les seves veus. Vaig ex-plicar que aquest era just el tipus demoviment del qual la Joan estariaorgullosa de formar part. Livaig de-manar si ens vindria a parlar, a ins-pirar, a donar-nos hnims.

La nord-americana Joan Baez va oferir dij ous i divendres dos concerts al Palau de laMfisica dins el Banc Sabadell Festival del Mil.lenni. C~UA*TSET

AnirnsEn un trossetde paper livaig prornetrequeel publiccantariaambella

Aquella nit vaig rebre un mail dela Joan mateixa. No sabeu la il-lu-si6 que em va fer! Va insistir quecontinua sent no nacionalista, queha desitjat un m6n sense nacionsestat des de]s 15 anys. Perb tambddeia que entenia ’Temoci6 i la ra6"darrere de ]a ]]uita catalana, i ens fe-licitava pe] "coratge i ]a passi6" delnostre moviment. I llavors em vademanar quina canq6 podria cantarper demostrar la seva alianqa amb lanostra causa. Una altra nit sensedormir. Quina gran responsabilitat.Volia una canq6 coneguda, fhcil decantar per aun no catal~, inspirado-ra i, sobretot, maca. Desprds de sen-tir-la cantada pels meus companysdel Cor Pals Meu, vaig triar Mdslluny, de Lluls Llach. L’hivalg tradu-ir i n’hi vaig enviar una versi6 quehavia trobat a YouTube. Em va dirque era preciosa.

Ahir al vespre, quan vam arribaral Palau, vaig rebre un altre mail de

la Joan. Havia decidit no cantar lacan~6, al final; alguna gent li haviadit que no era prou coneguda. Em vasaber molt greu. Vaig fer un flltimintent: en un trosset de paper quevaig confiar al senyor de recepci6 livaig prometre que elpflblic cantariaamb ella i que ningfl no s’oblidariad’aquella nit.

St que ]a vam cantar amb ella, imai no oblidarem quan la Joan Ba-ez va fer servir la mflsica de LlulsLlach per animar-nos a anar m~slluny, sempre m~s lluny.

Despr6s del concert, la Joan ensva convidar a passar darrere de l’es-cenari per saludar-la. Li vaig portaruns CD de mflsica catalana: Mariadel Mar Bonet, Marina Rosselli unacompilaci6 d’artistes catalans, en-tre els quals en Llach. $6 que 6s lamflsica queens lliga, que ens ajudaa entendre’ns. Potser tindrem unaaltra sorpresa la prbxima vegadaque canti a Catalunya.~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

579 CM² - 69%

2780 €

48

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

E1 Palau apuestapor grandesvoces comoNetrebko yDiego F16rezEFEIBARCELONA

¯ E1Palau de la Mfisica Cata-lana apuesta pot las grandesvoces con la soprano AnnaNetrebko o los tenores JuanDiego F16rez y Rolando Vi-llaz6n en un nuevo ciclo queincorporari en la temporada2015-2016, que tambi6n con-tarl con flguras como Ba-renboim, Gardiner, Bartoliy Uchida.

La temporada 2015-2016serfi ~mls amplia y plurab>,con 127 conciertos frente alos 107 de la temporada an-terior, segfin explicaron ayeren la presentaci6n de la pro-gramaci6n la presidenta dela Fundaci60rfe6-Palau dela Mfisica Catalana, Mario-na Carulla, y el director ge-neral de la entidad, Joan Ol16.

E1 <~crecimiento cualita-tivo y cuantitativo>> de laoferta de E1 Palau respon-de a la voluntad de presen-tar <~una nueva linea de dis-curso artlstico propio>>, queOl16 considera avalado potel crecimiento del pfiblico.

E1 ciclo Palau 100 GransVeus, que se propone ofre-cer conciertos de grandesvoces, mils alll de su con-texto operlstico habitual, esla principal novedad de latemporada, y arrancarl conla actuaci6n de la sopranoruso-anstrlaca Anna Netre-bko, considerada como la di-va del momento.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

142000

11179

Diario

86 CM² - 16%

500 €

60

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

E M 245

CULTURA

EL MUNDO. SÁBADO 21 DE MARZO DE 2015

ANA MARÍA DÁVILA BARCELONA Más presupuesto artístico, más con-ciertos y una rutilante constelación de estrellas para iluminar una tem-porada musical que quiere ser un re-ferente para toda la ciudad. Así será la programación de la temporada 2015-16 del Palau de la Música Cata-lana, que contará con la presencia de estrellas como Anna Netrebko, Da-niel Barenboim, Gustavo Dudamel, Vladimir Ashkenazy o Juan Diego Flórez, además de algunas de las mejores orquestas del mundo, empe-zando por la Filarmónica de Viena, Concertegebouw de Ámsterdam y Staatskapelle de Berlín.

Serán, en total, 127 conciertos –16% más en el presente curso–, que arrancarán en el mes de julio con la Staaskapelle de Berlín, dirigida por Daniel Barenboim, que ofrecerá dos conciertos; el segundo de ellos con la colaboración del Orfeó Català y el Cor de Cambra del Palau.

Una de las grandes novedades de la temporada será el nuevo ciclo Pa-lau 100 Grans Veus, de la mano del cual se han previsto auténticas estre-llas del género lírico, como Anna Ne-trebko, Juan Diego Flórez, Rolando Villazón y Matthias Goerne. «Hace tiempo que los conciertos vocales de Palau 100 se venían llenando de un público que no es el habitual del Pa-lau, por lo cual nos pareció lógico crear un ciclo de grandes voces, al igual que hacen otros escenarios eu-ropeos», señaló el director general de la institución, Joan Oller.

Otra novedad importante será la atención especial que la nueva tem-porada prestará a la música contem-

poránea, con estrenos de composito-res como Agustí Charles o Kaija Saa-riaho; la presencia de formaciones como el Ensemble Intercontempora-ine, con un monográfico dedicado a Pierre Boulez y, en particular, la resi-dencia artística del compositor Héc-tor Parra, que en el mismo periodo será también compositor invitado en L’Auditori de Barcelona.

«Ha sido una feliz coincidencia que nos permite focalizar aún más la mirada sobre el más internacional de los compositores catalanes», puntua-lizó Oller. De Parra se interpretarán una veintena de obras, que en el ca-so del Palau se centrarán en la crea-ción coral y pianística del autor.

Como siempre, el ciclo Palau 100 aglutinará los principales nombres del cartel: London Philharmonic, Ce-cilia Bartoli, Gustavo Dudamel, Yuja Wang, Mitsuko Uchida, Katia y Ma-rielle Labèque, Marc Minkowski y la Filarmónica de Viena con Daniele Gatti al frente. Asimismo, se mantie-nen los proyectos de largo recorrido de anteriores temporadas y se crea uno nuevo, con William Christie y Les Arts Florissants, que en tres años interpretarán los grandes oratorios de Bach, Händel y Vivaldi. Y por lo que respecta a la música catalana, el Palau conmemorará el próximo cur-so el centenario de la muerte de En-ric Granados y el 150 del nacimiento de Enric Morera.

Con esta oferta el Palau aspira a abrirse a nuevos públicos e incluso, convertirse en un polo de atracción turística para la ciudad. El presu-puesto previsto es de 3,2 millones de euros, un 28% que el curso actual.

El director venezolano Gustavo Dudamel hace un año en el Palau. A. BOFILL

MÚSICA TEMPORADA

EL PALAU LLENA SU PROGRAMACIÓN CON GRANDES ESTRELLAS

Fundación AenaXX Edición

LUIS AZCÁRRAGAContribuciones singulares para eltransporte aéreoTrabajos relacionados con la organización, gestióne innovación del transporte aéreo, así como con lapreservación medioambiental, realizados en 2014.Premio anual dotado con 12.000 euros.

JOSÉ RAMÓN LÓPEZ VILLARESProyectos Fin de GradoProyectos Fin de Grado y Fin de Máster deingeniería aeronáutica y aeroespacial realizadossobre aeropuertos o navegación aérea, aprobadosdurante el año 2014.Cuatro premios anuales dotados con 3.000 euroscada uno.

PERIODISMOTrabajos periodísticosTrabajos periodísticos sobre aeropuertos ytransporte aéreo en prensa escrita, radio, TV ypublicaciones on line difundidos durante el año2014.Premio anual dotado con 12.000 euros.

FOTOGRAFÍATema LibreTres premios dotados respectivamente con 10.000,6.000 y 3.000 euros.

P r e m i o s2 0 1 5La Fundación Aena tiene como objetivola promoción y difusión de las disciplinasrelacionadas con los aeropuertos, lanavegación y el transporte aéreo, así comosus facetas económicas, jurídicas, sociales ymedioambientales. También se encarga deatender las colecciones artísticas de Enaire.

Solicitud y plazo de presentaciónLas Bases de los premios podrán descargarse en:www.fundacionaena.como solicitarse en la dirección de correo:fundacionaena@aena.es y en el domicilio socialde la Fundación:Fundación AenaC/ General Pardiñas, 116, 3º28006 MadridTel. 91 321 18 00 / 01 / 02El plazo de entrega concluye el 31 de marzode 2015.

Fundación Aena

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

45000

8860

Diario

621 CM² - 60%

3600 €

45

España

21 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 21 DE MARÇ DEL 2015 49DISSABTE

L’actor, el frare, la loteria... i Roberto Bolaño

L’11 de juny del 2014 a Roy Cockrum li va tocar la lo-teria. 259 milions de dò-lars. El pot més quantiós

que hi havia hagut mai en la popular Powerball americana (una cosa així com la Bonoloto d’aquí). Roy s’havia arriscat amb una sola aposta. I va te-nir «sort espaterrant». Havia sigut, durant set anys, «el germà Roy», mon-jo episcopalista, que va penjar els hà-bits al morir el seu pare, el 2010, per tornar a Knoxville (Tennessee), el seu poble natal, a tenir cura de la seva mare. Però abans de sentir la crida del convent Roy havia sigut actor. Un ac-tor professional que havia obtingut bones critiques pels seus treballs a Off-Broadway. I alguna, fins i tot, su-perlativa per la seva interpretació a

Rinoceront, de Ionesco, a New Jersey. El primer que va fer Roy al reco-llir el seu premi gros va ser una apas-sionada declaració d’amor al teatre. I anunciar, tot seguit, que pensava de-dicar aquella fortuna a obres benèfi-ques (ordes religiosos, en primer lloc)

i a tot allò que tingués a veure amb les arts escèniques. Roy va explicar que, en un viatge a Londres, el 2003, poc abans de fer-se frare, va veure, al National Theatre, la versió teatral de His dark materials (la famosa trilogia de Philip Pullman) i va quedar impressionat per la qualitat i magnificència d’un espectacle capaç de mantenir bocabadat durant mol-tes hores un públic eminentment jo-ve. «I em vaig adonar –afegeix Roy– que la falta d’ajudes governamentals als EUA feia impossible que s’abor-dessin produccions com aquella per a públics com aquell. Em vaig prome-tre que si algun dia ho podia fer con-tribuiria, com fos, a aconseguir, per als meus paisans, un tipus de teatre amb aquell nivell d’ambició». La notícia d’aquesta setmana és

Josep Maria PouACTOR I DIRECTOR DE TEATRE

La generositat de Roy Cockrum permetrà que Chicago aculli un muntatge de ‘2666’

que Roy Cockrum ha regalat al Good-man Theatre de Chicago (un dels te-atres «no comercials» de més prestigi als Estats Units) els milions de dòlars necessaris (molts) per fer possible un espectacle de cinc hores sobre 2666, la novel·la de Roberto Bolaño que ja va tenir una primera versió teatral –¡extraordinària!– al Teatre Lliure de Barcelona, el 2007, de la mà de Pablo Ley i Àlex Rigola. Ara seran Robert Falls, director, i Seth Bockley, autor resident, els que donaran nova forma a aquell text, monumental en tots els sentits. Me n’alegro per Bolaño i per la se-va obra. I em pregunto si no hi haurà algun actor –o frare– per aquestes la-tituds amb afició a la Bonoloto, al tea-tre i a fer feliços els altres. Un. Només un. Només que n’hi hagués un… H

puntsa

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

De la memorable Iolanta del 2013 a aquest malaguanyat Tristany i Isolda. La diferència entre la cita amb l’òpera de Txaikovski i la de dimecres al Liceu amb la mítica obra de Wagner està en el reparti-ment. La primera, amb un càsting encapçalat per Anna Netrebko, va enlluernar. Aquesta vegada, en canvi, el resultat va decebre. És inconcebible que Valeri Guerguiev i el Mariinski hagin deixat que el seu fins ara irreprot-xable currículum barceloní s’ha-gi tacat amb aquesta infumable proposta. Robert Gambill i Lari-sa Gogolevskaia, els dos protago-nistes, van estar molt lluny d’ofe-rir el rendiment que exigeixen els rols de Tristany i Isolda. El pri-mer, escàs de recursos, va estar so-brepassat pel volum orquestral. Gogolevskaia no va poder dissi-mular la seva falta de control so-nor i la seva incapacitat per trans-metre emocions. El sumptuós so de l’aquesta vegada irregular or-questra russa no va poder salvar el que era insalvable davant un des-equilibri tan notori. Va ser penós l’intens duo dels amants en el se-gon acte i part del públic va reac-cionar amb esbroncades seguides de moltes desercions de la sala. Gogolevskaia va arribar sen-se força dramàtica al passatge fi-nal de la mort per amor i el tenor va aguantar com va poder. Ni tan sols la bona feina del sòlid Mikha-ïl Petrenko (rei Marke) va compen-sar, però tant la seva actuació com la de Matotxkina (Brangiana), de bella i ben projectada veu, van ser un bàlsam enmig de la mediocri-tat. Cinc hores per oblidar. H

Malaguanyat ‘Tristany i Isolda’CRÒNICA Un mal repartiment es carrega l’obra de Wagner

El Palau atrau les grans veus líriques3Netrebko, Villazón, Flórez i Bartoli brillaran en la nova temporada

MARTA CERVERA BARCELONA

Juan Diego Flórez, Anna Ne-trebko, Rolando Villazón, Magdalena Kozená i Mathi-as Goerne integren el selecte

i exclusiu repartiment de grans veus líriques de la primera edició de Pa-lau 100 Grans Veus, la gran novetat de la temporada 2015-16 del Palau de la Música Catalana, presentada ahir i que comptarà també amb la reina del cant Cecilia Bartoli, que tornarà a l’auditori modernista per interpretar àries de Vivaldi. Ser la casa dels cants però anar molt més enllà de la música coral, amb «una nova línia de discurs ar-tístic propi», és l’objectiu de l’equip que dirigeix Joan Oller, que va dis-senyar un ambiciós pla estratègic per refundar artísticament el Palau després de l’escàndol Millet. Mentre aquest segueix encallat al jutjat, la programació ha adquirit una cohe-rència que abans no tenia, en què la música coral i les formacions de la casa, l’Orfeó Català i el Cor Cambra, disfruten d’un nou protagonisme. També Mark Minkowski i Les Musi-ciens du Louvre tornaran a comptar amb el Cor de Cambra en una gira europea i al Palau amb la Gran missa en Do menor i el Rèquiem de Mozart. Amb un pressupost de 3,2 mili-ons d’euros (un 28% més que l’exer-cici anterior), la Fundació Orfeó Ca-talà-Palau de la Música augmentarà el nombre de concerts de 107 a 127 el 2015-16 com a conseqüència de la

pujada d’abonats al Palau, que sem-bla haver superat la crisi. L’aclamat Daniel Barenboim, al capdavant de la Staatskapelle de Berlín, obrirà boca el 6 i el 7 de juliol. El seguiran altres grans orquestres com la del Concertgebouw, dirigida per Seyom Bychkov, la Filharmònica de Viena, amb Daniele Gatti, i la Filharmònica de Londres, amb Jurowski. L’Orfeó català i el Cor de Cambra tornaran a participar en molts concerts amb formacions de primera fila, com en el de Barenboim, en les Quatre peces sacres, de Verdi. WILLIAM CHRISTIE I ELIOT / En el cicle Pa-lau 100 Bach destaca la primera de les tres col·laboracions de William Christie amb Les Arts Florissants, que interpretaran els grans oratoris de Bach, Händel i Haydn les pròxi-mes tres temporades, començant amb la Missa en Si menor, de Bach. John Eliot Gardiner dirigirà la Passió segons Sant Mateu. La música dels segles XX i XXI tin-drà més presència amb el compo-sitor català Héctor Parra, que des-cobrirà per a l’Auditori i el Palau les seves obres recents i les noves que prepara. També Agustí Char-les estrenarà obra, que compartirà protagonisme amb la de Kaija Saa-riaho, John Rutter i Olivier Messi-aen, de qui Gustavo Dudamel, que tornarà al capdavant de l’Orquestra Simón Bolívar, interpretarà la Sim-fonia Turangalila amb Yuja Wang com a solista. H

REFUNDACIÓ ARTÍSTICA PER AL 2015-16

33 La mezzosoprano Cecilia Bartoli interpretarà àries de Vivaldi.

A. BOFILL

33 Gustavo Dudamel tornarà al Palau al capdavant de la Simón Bolívar.

33 La soprano rusoaustríaca i gran diva del moment Anna Netrebko.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89305

Diario

659 CM² - 62%

15257 €

49

España

21 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DISSABTE50 21 DE MARÇ DEL 2015

Joan Baez, severa i sensibleCRÒNICA La poeta va recórrer la seva carrera amb enteresa al Palau

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Potser el cant no pot canviar el món, com es va arribar a pensar als 60, pe-rò sí fer sentir a l’oient que partici-pa d’una cosa transcendent. I bella, com la veu que conserva Joan Baez als 74 anys, amb un punt de rigidesa pastoral, severament dolça, de nou portadora de mots poètics i lluita-dors, com vam comprovar dijous en el primer dels dos recitals al Palau. Si en la seva anterior visita, fa cinc anys, també al Festival del Mil·lenni, no va omplir, aquest cop les seves dues actuacions es van saldar amb

plens (o quasi: la primera nit van quedar unes 40 entrades per ven-dre), un contrast al qual és difícil tro-bar una explicació. La seva última obra segueix sent la mateixa: Day af-ter tomorrow (2008), disc d’on va sor-tir la primera cançó del recital, God is God, de Steve Earle, que va oferir so-la, acompanyada de la guitarra. Després, amb un banjo i un per-cussionista, instruments als quals es van unir en altres cançons el piano i una veu corista, Baez va viatjar a la memòria folk nord-americana a tra-vés d’It’s all over now, baby blue (Dylan) i va desenterrar la seva tel·lúrica Di-

amonds and rust, que molts rockers van descobrir (heretgia) a través de la versió de Judas Priest. L’espanyol de Baez és precari, quasi nul, però sempre cau alguna cançó en aques-ta llengua, i dijous van sonar La lloro-na i Llegó con tres heridas.

REFERÈNCIA A LLACH / La seva versió d’El rossinyol és un altre clàssic del seus recitals per aquí, que ahir a la nit va venir acompanyada d’una al-tra peça en català, aquesta molt in-esperada, Més lluny, fragment del Vi-atge a Ítaca de Llach que va interpre-tar amb un senzill suport de piano. El repertori històric de la protest song la va portar fins a Joe Hill i un No nos moverán mutat en No serem moguts a través de la tràgica cançó jueva Don-na, Donna, Gracias a la vida i el punt fi-nal de Here’s to you, la balada de Sac-co i Vanzetti. Cants aïrats i, en la seva veu, radicalment sensibles. H

33 Joan Baez, durant el concert de dijous a la nit al Palau de la Música.

FERRAN SENDRA

AnimalsE-mail anuncios@elperiodico.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89305

Diario

468 CM² - 44%

8494 €

50

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 2015 | Cultura i Espectacles | 31

El CAC confirmal’evidència

L’APUNT contra, també inclou una contesta a Societat Civil Ca-talana en què es diu que el documental d’ Isona Passoladefensa la independència, però això no vol dir que TV3la defensi. La decisió del CAC no agradarà als que ve-uen fantasmes en tot el que fa referència a Catalunyai, en canvi, permeten que s’insulti els catalans desde mitjans públic i privats amb total impunitat.Joan Ventura

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha con-clòs que l’emissió del documental L’endemà no va in-fringir la normativa audiovisual i no ha trobat contin-guts de banalització de violència masclista en el paral-lelisme que s’hi representa entre els ciutadans de Cata-lunya i els de la resta de l’Estat, com va denunciar el PP.L’acord, que s’ha pres per quatre vots a favor i un en

Sense tenir tan-tes noves coses adir com en la sevaanterior visital’any 2010 (ales-hores presentavaun excel·lent discde reafirmació ar-tística, Day aftertomorrow, i

aquesta vegada no tenia res per es-trenar), Joan Baez ha reforçat enca-ra més els seus vincles amb Catalu-nya amb dos recitals, ahir i dijous,en un Palau de la Música ple a ves-sar. Concerts –vam assistir al pri-mer– marcats per una inesperadaversió de Més lluny, part del Viatge aÍtaca de Lluís Llach, així com per lainterpretació de la ja habitual El ros-sinyol (que, fa més de quarantaanys, Baez va incloure en el discGracias a la vida) i No serem mo-guts, en la traducció que Xesco Boixva fer de l’espiritual We shall not bemoved i que Joan Manuel Serrat–tal com recorda Baez en el seu lli-bre de memòries– va donar a lacantant en els primers recitals queaquesta va fer a Catalunya, l’any1977. Si, per a molts artistes de fora,cantar en català sol ser un gest decara a la galeria per esgarrapar qua-tre aplaudiments amb facilitat, pera Baez –que dimarts a Bilbao haviaadaptat Txoria Txori de Mikel La-boa– s’inscriu en aquesta conscièn-

cia universal de la cançó que, amb74 anys, la preserva com una de lesfigures més genuïnes i reals del folk.“Ara farem un experiment, ajudeu-nos”, va demanar la cantant de Sta-ten Island mentre es col·locava alfaristol un llibret amb la lletra deLlach.

Més enllà d’aquests gestos decomplicitat, Baez va protagonitzarun recital de poc menys d’una hora imitja, calmat, amable, ple de cantsa la vida i a l’idealisme, i que va al-ternar moments d’ella sola amb laguitarra amb d’altres amb un per-cussionista, un multiinstrumentistai una corista. Va començar, sola,amb God is god (de Steve Earle) iThere but fortune (de Phil Ochs, queBaez canta fa més de mig segle) i, jaamb banda, va començar a recórrera temes habituals del seu repertoricom les tradicionals Lily of the west–una peça que cantava abans i tot

de conèixer Bob Dylan– i La llorona.Va abordar, altre cop sola, Llegó contres heridas, una altra de les can-çons –en aquest cas, extreta deldisc que Serrat va fer amb la poesiade Miguel Hernández– de Gracias ala vida, i Joe Hill, tot recordant elsesforços d’aquest agitador sindica-lista assassinat per “crear un mónmés just”. Va canviar una mica deregistre amb Just the way you are;va reivindicar-se com a composito-ra amb una sempre màgica Dia-monds & rust; va recórrer a l’indefu-gible cançoner de Dylan (primeramb It’s all over now baby blue i,més tard, amb Seven curses); vaposar veu al cançoner hebreu (Don-na Donna) i àrab (Jari ya Hammou-da); va marcar-se uns distesos pas-sos de ball amb Give me cornbreadwhen I’m hungry; i, en el tram final,va encadenar clàssics del segle pas-sat un rere l’altre com House of therising sun, Suzanne (Leonard Co-hen), Long black veil (popularitzadaper Johnny Cash), Gracias a la vida(Violeta Parra), Imagine (John Len-non) i Here’s to you (el tribut a dosanarquistes, amb música de Morri-cone, que Baez va escriure per alfilm Sacco e Vanzetti, del 1971).

Tot i la consideració cada vegadamés elevada de llegenda que es téde Joan Baez, els seus recitals con-tinuen traspuant empatia, calidesa iproximitat.

Baez viatja a Ítaca

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònicacançó

Joan Baez, dijous, en el primer dels dos recitals que va oferir al Palau de la Música ■ ORIOL DURAN

Joan Baez, que vadebutar a Catalunya el1977, va cantar també‘El rossinyol’ i ‘Noserem moguts’

GuillemVidal

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelona

havia d’haver ofert l’octu-bre passat, finalment sus-pès. Les sèries Piano,Bach, Cambra i Constel·la-ció de Palau 100, d’altrabanda, tenen en programasis noms: Sir John EliotGardiner, Grigory Soko-lov, Lars Vogt, Jordi Sa-vall, Milos Karadaglic iAnne-Sophie Mutter.

Centenari de GranadosLa figura del compositorconvidat de la tempora-da, creada fa quatre anyscom a “compromís enversla creació contemporà-nia”, l’ocuparà HèctorParra (1976). “Vaig can-

tar cinc o sis anys amb elCor Jove i tornar al Palauem fa sentir molta escal-for al cor”, confessavaahir Parra, que fa tretzeanys que viu a París. D’al-tra banda, fruit del diàlegque el Palau de la Músicavol establir amb les artsplàstiques, impulsat tam-bé des de fa quatre tempo-rades, Jaume Plensa i Wi-lliam Kentridge exercirand’artistes convidats.

El Palau de la Músicatambé vol incidir en el cen-tenari d’Enric Granados(1867-1916), de qui es re-cuperarà l’obra en onzeconcerts dels diversos ci-cles, i en els 150 anys delnaixement d’Enric More-ra, amb un concert amb laversió íntegra de La SantaEspina. Finalment, i des-prés de les cites interna-cionals a Lisboa, París iLondres, l’Orfeó Català i elCor de Cambra del Palauintervindran al costat d’al-gunes de les millors forma-cions i directors en algunsdels concerts més desta-cats de la temporada. ■

Jaume Plensa ésl’artista plàsticconvidat i escommemora elcentenari d’EnricGranados

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Diario

708 CM² - 66%

5419 €

31

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

30 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 2015

Cultura i Espectacles

Esperonats pels bons re-sultats de públic així comper l’increment en el nom-bre d’abonats, els màximsresponsables del Palau dela Música van desvelarahir una temporada2015/16 “àmplia i plural”,que creix tant en nombrede concerts (127, un 16%més que l’anterior) comen pressupost (3,2 mili-ons, un 28% més elevat).“El projecte que vam ence-tar fa quatre anys s’ha con-vertit en un model d’èxit”,

proclamava ahir MarionaCarulla, presidenta de lainstitució.

Grans veusEl cicle Grans veus, inspi-rat en el que ja fan gransauditoris europeus i ins-crit en la programació dePalau 100, és la novetatmés rellevant de la tempo-rada. Tornen, després deser aclamats en edicionsanteriors, Anna Netrebko(13 de juliol del 2015, ambun programa d’àries d’ò-peres italianes i russes),Xavier Sabata (17 de juli-ol, amb Haendel, Ariosti i

Hasse), Rolando Villazón(13 de març del 2016, ambIl re pastore de Mozart) iMatthias Goerne (14 d’a-bril, cantant Schubert) idebuten al Palau el peruàJuan Diego Flórez (3 de fe-brer, amb cançons napoli-tanes) i la mezzo txecaMagdalena Kozená (16 demarç, amb àries de Monte-verdi). S’hi sentiran, al Pa-lau, moltes grans veus, pe-rò en el marc, en aquestaocasió, de Palau 100. El ci-cle estrella de la programa-ció començarà aquest ma-teix estiu amb Daniel Ba-renboim i la Staatskapelle

Berlin (6 i 7 de juliol, ambun primer programa basaten la influència de Wagneren la música anglesa i,amb un segon amb Quat-

tro pezzi sacri de Verdi,que marcarà la primeracol·laboració entre el mes-tre argentí, l’Orfeó Català iel Cor de Cambra del Pa-lau). Ja passat l’estiu, hiactuaran la London Phil-harmonic Orchestra (5d’octubre, amb el violinis-ta Leonidas Kavakos), Ce-cilia Bartoli (3 de novem-bre, cantant àries de Vival-di), el veneçolà GustavoDudamel (el 7 de gener alcapdavant d’una de les or-questres del moment, laSimón Bolívar, amb YujaWang al piano i una Simfo-nia Turangalila de Mes-

siaen que, al Palau, no s’es-colta des del 1985), la moltreputada Royal Concert-gebouw Orchestra d’Ams-terdam (31 de gener), Vla-dimir Ashkenazy (que noactua a Barcelona com apianista des de fa vintanys, i a qui es podrà sentirinterpretar Schubert,Brahms i Rakhmaninov el25 d’abril de l’any vinent) il’Orquestra Filharmònicade Viena (27 de juny, ambDaniele Gatti). L’anome-nat “tenor dels tenors”, Jo-nas Kaufmann, ha repro-gramat pel 9 de juny del’any vinent el recital que

La temporada 2015/16 del Palau de la Música, amb un 16% més de concerts quel’anterior, incorpora un cicle amb alguns dels cantants més cotitzats del moment

El Palau de les veusG. VidalBARCELONA

Juan Diego Florez,Anna Netrebko iRolando Villazónparticiparan en elnou cicle ‘Gransveus’ del Palau de laMúsica ■ ARXIU

El Palau de laMúsica proposa127 concerts (un16% més) i té unpressupost un28% més elevat

Temporada 2015/16 del Palau de la Música

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Diario

1437 CM² - 134%

9168 €

30-31

España

21 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 2015 | Cultura i Espectacles | 31

El CAC confirmal’evidència

L’APUNT contra, també inclou una contesta a Societat Civil Ca-talana en què es diu que el documental d’ Isona Passoladefensa la independència, però això no vol dir que TV3la defensi. La decisió del CAC no agradarà als que ve-uen fantasmes en tot el que fa referència a Catalunyai, en canvi, permeten que s’insulti els catalans desde mitjans públic i privats amb total impunitat.Joan Ventura

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha con-clòs que l’emissió del documental L’endemà no va in-fringir la normativa audiovisual i no ha trobat contin-guts de banalització de violència masclista en el paral-lelisme que s’hi representa entre els ciutadans de Cata-lunya i els de la resta de l’Estat, com va denunciar el PP.L’acord, que s’ha pres per quatre vots a favor i un en

Sense tenir tan-tes noves coses adir com en la sevaanterior visital’any 2010 (ales-hores presentavaun excel·lent discde reafirmació ar-tística, Day aftertomorrow, i

aquesta vegada no tenia res per es-trenar), Joan Baez ha reforçat enca-ra més els seus vincles amb Catalu-nya amb dos recitals, ahir i dijous,en un Palau de la Música ple a ves-sar. Concerts –vam assistir al pri-mer– marcats per una inesperadaversió de Més lluny, part del Viatge aÍtaca de Lluís Llach, així com per lainterpretació de la ja habitual El ros-sinyol (que, fa més de quarantaanys, Baez va incloure en el discGracias a la vida) i No serem mo-guts, en la traducció que Xesco Boixva fer de l’espiritual We shall not bemoved i que Joan Manuel Serrat–tal com recorda Baez en el seu lli-bre de memòries– va donar a lacantant en els primers recitals queaquesta va fer a Catalunya, l’any1977. Si, per a molts artistes de fora,cantar en català sol ser un gest decara a la galeria per esgarrapar qua-tre aplaudiments amb facilitat, pera Baez –que dimarts a Bilbao haviaadaptat Txoria Txori de Mikel La-boa– s’inscriu en aquesta conscièn-

cia universal de la cançó que, amb74 anys, la preserva com una de lesfigures més genuïnes i reals del folk.“Ara farem un experiment, ajudeu-nos”, va demanar la cantant de Sta-ten Island mentre es col·locava alfaristol un llibret amb la lletra deLlach.

Més enllà d’aquests gestos decomplicitat, Baez va protagonitzarun recital de poc menys d’una hora imitja, calmat, amable, ple de cantsa la vida i a l’idealisme, i que va al-ternar moments d’ella sola amb laguitarra amb d’altres amb un per-cussionista, un multiinstrumentistai una corista. Va començar, sola,amb God is god (de Steve Earle) iThere but fortune (de Phil Ochs, queBaez canta fa més de mig segle) i, jaamb banda, va començar a recórrera temes habituals del seu repertoricom les tradicionals Lily of the west–una peça que cantava abans i tot

de conèixer Bob Dylan– i La llorona.Va abordar, altre cop sola, Llegó contres heridas, una altra de les can-çons –en aquest cas, extreta deldisc que Serrat va fer amb la poesiade Miguel Hernández– de Gracias ala vida, i Joe Hill, tot recordant elsesforços d’aquest agitador sindica-lista assassinat per “crear un mónmés just”. Va canviar una mica deregistre amb Just the way you are;va reivindicar-se com a composito-ra amb una sempre màgica Dia-monds & rust; va recórrer a l’indefu-gible cançoner de Dylan (primeramb It’s all over now baby blue i,més tard, amb Seven curses); vaposar veu al cançoner hebreu (Don-na Donna) i àrab (Jari ya Hammou-da); va marcar-se uns distesos pas-sos de ball amb Give me cornbreadwhen I’m hungry; i, en el tram final,va encadenar clàssics del segle pas-sat un rere l’altre com House of therising sun, Suzanne (Leonard Co-hen), Long black veil (popularitzadaper Johnny Cash), Gracias a la vida(Violeta Parra), Imagine (John Len-non) i Here’s to you (el tribut a dosanarquistes, amb música de Morri-cone, que Baez va escriure per alfilm Sacco e Vanzetti, del 1971).

Tot i la consideració cada vegadamés elevada de llegenda que es téde Joan Baez, els seus recitals con-tinuen traspuant empatia, calidesa iproximitat.

Baez viatja a Ítaca

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònicacançó

Joan Baez, dijous, en el primer dels dos recitals que va oferir al Palau de la Música ■ ORIOL DURAN

Joan Baez, que vadebutar a Catalunya el1977, va cantar també‘El rossinyol’ i ‘Noserem moguts’

GuillemVidal

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelona

havia d’haver ofert l’octu-bre passat, finalment sus-pès. Les sèries Piano,Bach, Cambra i Constel·la-ció de Palau 100, d’altrabanda, tenen en programasis noms: Sir John EliotGardiner, Grigory Soko-lov, Lars Vogt, Jordi Sa-vall, Milos Karadaglic iAnne-Sophie Mutter.

Centenari de GranadosLa figura del compositorconvidat de la tempora-da, creada fa quatre anyscom a “compromís enversla creació contemporà-nia”, l’ocuparà HèctorParra (1976). “Vaig can-

tar cinc o sis anys amb elCor Jove i tornar al Palauem fa sentir molta escal-for al cor”, confessavaahir Parra, que fa tretzeanys que viu a París. D’al-tra banda, fruit del diàlegque el Palau de la Músicavol establir amb les artsplàstiques, impulsat tam-bé des de fa quatre tempo-rades, Jaume Plensa i Wi-lliam Kentridge exercirand’artistes convidats.

El Palau de la Músicatambé vol incidir en el cen-tenari d’Enric Granados(1867-1916), de qui es re-cuperarà l’obra en onzeconcerts dels diversos ci-cles, i en els 150 anys delnaixement d’Enric More-ra, amb un concert amb laversió íntegra de La SantaEspina. Finalment, i des-prés de les cites interna-cionals a Lisboa, París iLondres, l’Orfeó Català i elCor de Cambra del Palauintervindran al costat d’al-gunes de les millors forma-cions i directors en algunsdels concerts més desta-cats de la temporada. ■

Jaume Plensa ésl’artista plàsticconvidat i escommemora elcentenari d’EnricGranados

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Diario

1437 CM² - 134%

9168 €

30-31

España

21 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La crisi que s’ha destapatamb la cancel·lació de l’expo-

sició ‘La bèstia i el sobirà’ al Museud’Art Contemporani de Barcelona(Macba) per la decisió del seu direc-tor, Bartomeu Marí, de retirar la pe-ça ‘Not dressed for conquering’, enla qual apareix una figura que evocael rei Joan Carles sent sodomitzat, ila posterior rectificació que ha por-tat el director a obrir avui l’exposiciói posar el càrrec a disposició delConsorci del Macba, planteja un de-bat que va més enllà de la importantqüestió de la censura: la de la crisidel seu model.

Des de la seva polèmica ges-tació, en què el debat es va centraren els límits cronològics del seucontingut, el Macba no ha acabatmai de viure etapes en què es pro-duís coincidència de plantejamentsentre les institucions que formen elconsorci, la direcció, el públic i elsector. La línia d’art polític, concep-tual i provocador no ha acabatd’atraure un públic majoritari. DelMacba s’ha dit que és críptic i quees concentra massa en la creacióinternacional i deixa de banda l’artcatalà.

Aquests motius, als quals calafegir el malestar intern de la insti-tució, expressat ahir amb un mani-fest dels treballadors, fan pensarque la polèmica que envolta el Mac-ba va molt més enllà de la censurad’una peça, i afecta el seu model,que no ha trobat prou encaix en lasocietat en què s’ubica. És cert quel’art contemporani encara és unaassignatura pendent en aquest paísde grans creadors avantguardistes–però que, paradoxalment, es mos-tra conservador pel que fa als gus-tos artístics–, però també és certque una de les tasques del Macbahauria de ser ajudar a la comprensióde l’art de difícil assimilació.

Macba, mésenllà de lacensura

EDITORIAL

La frasedel dia

“No seria honesta si no reconegués que em faria il·lusióser al nou Parlament que proclamarà la independència”

Carme Forcadell, PRESIDENTA DE L’ANC

Emprenyamentment aquest, del cabreig, que hi hacontra algunes maneres de fer de finsara. Una protesta contra els projectesfaraònics i contra la despesa mal pro-jectada i mal controlada. Però una pro-testa que va també en contra d’algunesaltres coses que allà, a Frankfurt, nos’hi veien però que planegen en l’am-bient. Contra la supèrbia del món de labanca, que ens ha refregat per la carales seves targetes opaques; contra elsseients reservats en els actes oficials;contra les estructures tradicionals delspartits encara sovint preocupats no-més sobre com perpetuar-se; contradecisions cíniques i impopulars; con-tra algunes pràctiques obscenes, i con-tra aquesta cosa tan complicada de de-finir quan diem que estem cansats“dels de sempre”. Vaja, que algunes co-ses remouen. El BCE, no.

d’haver-hi milers i milers de ciutadansa fora, esperant a entrar per veureaquesta suposada meravella, resulta,deia, que el que hi havia a fora eren mi-lers i milers de ciutadans protestantcontra aquest malbaratament. Potserm’equivoco, però jo ho vaig veure comuna mena de metàfora de l’emprenya-

l que havia de ser un gran diaper al Banc Central Europeu esva convertir, aquesta setmana,en una batalla campal. El dia

de la inauguració de la nova seu delBCE a Frankfurt, milers de persones,prop de deu mil, es van manifestar alcarrer i van provocar tota mena d’alda-rulls que van acabar amb més de tres-cents cinquanta detinguts. Una metà-fora, tot plegat. Era el dia en què els di-rigents del BCE culminaven un projec-te faraònic, el de la nova seu, que hacostat prop de 1.300 milions d’euros.1.300! Pràcticament un 50% més delque s’havia pressupostat inicialment.Una obra espectacular, faraònica, depisos i més pisos un damunt de l’altre,en forma de dues grans torres amb unafaçana presidida per dues grans pla-ques de vidre. I resulta que en comptes

E “La protesta contrala nova seu del BCEno deixa de ser totauna metàfora”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A la tres Xevi Xirgo xxirgo@elpuntavui.cat

na de les entitats que fan de motor del procéscatalà cap a la seva independència, Òmnium

Cultural, ha presentat una altra iniciativa innovadora icreativa. Es diu Catalan Weekend i consisteix a fer quemilers de catalans facin d’amfitrions a d’altres milersd’estrangers que vindran a Catalunya del 25 al 28 dejuny per tal de conèixer de primera mà aquest pobleentossudit a aconseguir la seva plena llibertat. Semprehom parla de la necessitat d’explicar el procés al’exterior, però pensem en els líders internacionals i enels governs. Evidentment, és important arribar-hi, i enaquesta direcció es mou el govern amb l’obertura denoves oficines i delegacions, però tant o més importantés explicar-nos a la gent del carrer, especialmentd’aquesta Europa de la qual formem part indestriable.Òmnium ha programat tot un seguit d’activitatsculturals i festives durant el Catalan Weekend, i facilitaràals amfitrions material divulgatiu per informarclarament els visitants del procés català. L’efectemultiplicador que pot tenir la iniciativa és extraordinari,quan els estrangers que ens visitin tornin a casa seva iexpliquin als seus familiars, amics i companys de feinaque no estem pas bojos, que ho tenim molt clar, i que noens faran canviar d’opinió pel que fa a les nostresllibertats nacionals. Hem fet la manifestació més grand’Europa, hem fet la cadena humana, hem fetla V, ara hem de fer del Catalan Weekend unaexperiència inoblidable.

U

Germà Capdevila

Xocolata espessaJo m’apunto alCatalan Weekend

Les cares de la notícia

Un elogi merescut per a la cantautora nord-america-na, no només per haver omplert dos dies el Palau de laMúsica, sinó per la connexió amb el públic tot i ser unallegenda. Va tornar a cantar en català, El rossinyol i Noserem moguts, però aquest cop hi va afegir Més lluny,de Llach, la seva contribució al viatge a Ítaca.

SECRETARI D’ESTAT DE COMERÇ

Autèntica i compromesa

Unes dades trucades són una farsa i no serveixen deres. És el que passa amb les dades d’inversió estran-gera que dóna el secretari d’estat de comerç espa-nyol, que comptabilitzen a Madrid inversions que esfan realment a Catalunya (o altres llocs) i desprésdiuen que a Madrid puja la inversió i a Catalunya baixa.

-+=

-+=

Una operació avantatjosaJosep Oliu

Dades trucadesJaime García Legaz

-+=

Joan Baez

La compra del TSB, el setè banc del Regne Unit, amb8.600 treballadors, 631 sucursals i 4,5 milions declients, suposarà un desemborsament important(2.300 milions) i una ampliació de capital, però refor-çarà la internacionalització del Sabadell i aportaràoportunitats de negoci per a l’entitat.

PRESIDENT DEL BANC SABADELL

CANTAUTORA

| 3EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

151000

14413

Diario

236 CM² - 22%

1806 €

3

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Temporada 2015/16 del Palau de la Mdsica

La temporada 2015/16 del Palau de la MOsica, amb un 16% m~s de concerts queI’anterior, incorpora un cicle amb alguns dels cantants m~s cotitzats del moment

I:1 Palau de les veusG. Vidal

Esperonats pels bons re-sultats de pfiblic ~ cornper l’increment en el nom-bre d’abonats, els m~ximsresponsables del Palau dela Mfisica van desvelarahir una temporada2015/16 "~tmplia i plural",que c~L~ rant en hombrede concerts (127, un 16%m~s que l’anterior) comen pressupost (3,2 mili-ons, un 28% m~s elevat)."Elprojecte que van] ence-tarfa quatre auys s’hacon-vertit en un model d’~xit",

proclmnava ahir MarionaCarulla, presidenta de lainstituci6.

Grans veusE1 cicle Grans veus, inspi-rat en el que ja fan gransauditoris europeus i ins-crit en la programaci5 dePalau 100, ~s la novetatm~s rellevant de la tempo-rada. Tornen, despr~s deser ac]amats en edicionsanteriors, Atom Netrebko(13 de juliol de12015, arabun programa d’~tries d’5-peres italianes i russes),Xavier Sabata (17 de juli-ol, arab Haendel, Ariosti i

Hasse), Rolando Wfilaz6n(18 de mar~ de12016, arabI1 re pastore de Mozart) Matthias Goerne (14 d’a-bril, cantant Schubert) debuten al Palau el peru~tJuan Diego F16rez (3 de fe-brer, amb canQons napoli-tanes) i la mezzo txecaM~gdalena Kozen~ (16 derm~r~, arab ~u’ies de Monte-verdi). S’hi sentira~, alPa-lau, moltes g~ns veus, pe-r5 en el marc, en aquestaocasiS, de Palau 100. E1 ci-cle es~rella delaprograma-ci5 comenQarh aquest ma-teix estiu arab Daniel Ba-~nboim i la Staat skapelle

Berlin (6 i 7 de juliol, ambun primer programabasatenlainflu~ncia de Wagneren la mfisica anglesa i,amb un segon a~nb Quat-

El Palau de laM dsica proposa127 concerts (un16% m~s) i t~ unpressu post u n

0 "28 Vo rnes elevat

tro pezzi sacri de Verdi,que marcar~ la primeracol.laboraci5 entre el mes-tre argenti, l’Orfe6 Catal~t iel Cor de Ca~nbra del Pa-lau). Ja passat l’estiu, hiactuaran la London Phil-harmonic Orchestra (5d’octubre, amb el violinis-ta Leonidas Kavakos), Ce-cilia Bartoli (3 de novem-bre, cantant ~wies de¥-]val-di), el veneqol~t GustavoDudamel (el 7 de generalcapdavant d’una de les or-questres del moment, laSimSn Bolivar, amb Y~aWang alp iano i mm Simf o-nia TurangcdzTa de Mes-

siaen que, alPalau, no s’es-colta des de11985), la moltreputada Royal Concert-gebouw Orchestra d’Ams-terdam (8 ~ de gener), Vla-dimir Ashkenazy (que noactua a Barcelona corn apianista des de fa vintanys, i a qni es podr~t sentirinterpretar Schubert,Brahms i Rakhmmni~ov el25 d’abrfl de l’anyvinent) l’Orquestra Fi]harmbnicade Vie~a (27 de juny, ambDaniele Gat~i). L’anome-nat "tenor dels tenors", Jo-nas Kaufmann, ha repro-gramat pel 9 de juny del’auy vinent el recital que

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

80000

10253

Diario

1448 CM² - 135%

5545 €

30-31

España

21 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

havia d~haver ofert l’octu-bre passat, fm~ment sus-pds. Les s~ries Piano,Bach, CambraiConstel-la-ci5 de Palau 100, d’altrabanda, tenen enprogramasis noms: Sir John EliotGardiner, Grigory Soko-lov, Lm~ Vogt, Jordi Sa-vail, Milos Karadag]ic iAnne-Sophie Mutter.

Centenari de GranadosLa figura del compositorconvidat de la tempora-da, creada fa quatre anyscorn a"compromis enversla creaci5 contempor~t-~fia", l’ocupar~ H~ctorParra (1976). ’~Vaig can-

Jaume Plensa sl’artista pl sticconvidat i escommemoraelcentenari d’EnricGranados

tar cinc o sis anys amb elCor Jove i tornar al Palauem fa sentir molta escal-for al cor", confessavaahir Parra, que fa tretzeanys que viu a Paris. D’al-tra banda, fi’uit del di~tlegque el Palau de la Mfisicavo] establir ambles artspl~stiques, impulsat ta~n-b~ des de fa quatre tempo-rades, Jaume Plensa i Wi-lllam Kentridge exercirand’artistes convidats.

E1 Palau de la Mfisicatamb~volincidir en elcen-tenari d’Enric Grm-~ados(1867-1916), de qui es re-cuperar~ ]’obra en or~zeconcerts dels diversos ci-cles, i an els 150 anys delnaixement d’Enric More-ra, arab un concert amb laversiSintegra deLa SantaEspina. Finalment, i des-pros de les cites interna-cionals a Lisboa, Paris iLondres, l’Orfe5 Cat~l~i e]Cot de Cambra del Palanintervindran alcostat d’al-gunes deles millors forma-cions i directors en algunsdels concerts m~s desta-cats de la temporada. ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

80000

10253

Diario

1448 CM² - 135%

5545 €

30-31

España

21 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Les cares de la noticiaSECRETARI D’ESTAT DE COMER~

Jaime Garcia LegazDades trucadesUnes dades trucades s6n una farsa i no serveixen deres. les el que passa ambles dades d’inversi6 estran-8era que d6na el secretari d’estat de comer£ espa-nyol, que comptabilitzen a Madrid inversions que esfan realment a Catalunya (o altres Ilocs) i despr~sdiuen que a Madrid puja la inversi6 i a Catalunya baixa.

PRESIDENT DEL BANC SABADELL

Josep OliuUna operacid avantatjosaLa compra del TSB, el set~ banc del Regne Unit, amb8.600 treballadors, 631 sucursals i 4,5 milions declients, suposar& un desemborsament important(2.300 milions) i una ampliaci6 de capital, per6 refor-qar~ la internacionalitzaci6 del Sabadell i apor~ar~opor~unitats de nesoci per a I’entitat.

CANTAUTORA

Joan BaezAut~ntica i compromesaUn elogi merescut per a la cantautora nord-america-na, no nora,s per haver omplert dos dies el Palau de laM0sica, sin6 per la connexi6 arab el p~blic tot i ser unaIlesenda. Va tornar a cantar en catal& E/rossinyol i Noserem moguts, per5 aquest cop hi va af.esir M~s Iluny,de Llach, la seva contribuciO al viatse a Itaca.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EDITORIAL

80000

10253

Diario

225 CM² - 21%

1029 €

3

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cataluña

DANIEL BARENBOIM

JUAN DIEGO FLÓREZ

que se propone ofrecer concier-tos de grandes voces, más allá de su contexto operístico habitual, es la principal novedad de la tem-porada, y arrancará con la actua-ción de la soprano ruso-austríaca Anna Netrebko, considerada como la diva del momento. De los seis conciertos de este ciclo, des-taca también el debut en El Palau del tenor peruano Juan Diego Flórez, que se enfrentará por pri-mera vez a la canción napolitana, así como el retorno de Rolando Villazón, tenor franco-mexicano que se hará cargo de una partitu-ra de la juventud de Mozart. La checa Magdalena Kozená, una de las más destacadas mezzosopra-nos actuales; el barítono alemán Matthias Goerne y el contratenor

BARCELONA- El Palau de la Mú-sica Catalana apuesta por las grandes voces con la soprano o los tenores Juan Diego Flórez y Rolando Villazón en un nuevo ciclo que incorporará en la tem-porada 2015-2016, que también contará con fi guras como Baren-boim, Gardiner, Bartoli y Uchida. La temporada 2015-2016 será «más amplia y plural», con 127 conciertos frente a los 107 de la temporada anterior, según expli-caron ayer la presidenta de la Fundació Orfeó-Palau de la Mú-sica Catalana, Mariona Carulla, y el director general de la entidad, Joan Ollé.

El ciclo «Palau 100 Grans Veus»,

L. R.

Un Palau con las mejores voces de la líricacatalán Xavier Sabata, completan la apuesta por las voces más ilus-tres de la ópera internacional.

La inauguración de la tempo-rada, que comienza el 6 de julio de 2015 y se extenderá hasta junio de 2016, irá a cargo de Daniel Baremboin y la Staatskapelle Berlin, que ofrecerán un segundo concierto al día siguiente, en co-laboración con el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana y el Orfeó Català.

«Palau 100» continúa con la Royal Concertgebouw Orchestra, a cargo de Semyon Bychkov o la Wiener Philharmoniker, a las ór-denes de Daniel Gatti.

Por lo que respecta a otros ci-clos más específi cos, «Palau 100 Bach» se consolida bajo la batuta

del prominente director británico Sir John Eliot Gardiner, con «La Pasión según Mateo» y el norte-americano William Christie, que conducirá «Missa en Si Menor». Con artistas como William Chris-tie, con Les Arts Florissants, el Palau se propone profundizar en relaciones a medio o largo plazo y plantea el regreso del director por tercer año consecutivo.

Otras citas destacables de la extensa programación son el re-greso de la mezzosoprano Cecilia Bartoli con arias de Vivaldi, la interpretación de «Missa Solm-nis» dirigida por Jean-Christophe Spinosi y la participación del Cor de Cambra en el recital de Chris-tian Zacharias, el monográfi co de Mozart por la pianista japonesa Mitsuko Uchida, acompañada por la Mahler Chamber Orches-tra.

El documento de préstamo fi rmado por

Marí que demuestra

que conocía del contenido

de la polémica obra

desde hace tres semanas

Una imagen del director del Macba, Bartomeu Marí

Efe

El director del Macba queda contra las cuerdas después de las críticas recibidas

ujak aseguraba ayer que el direc-tor del Macba estaba informado del contenido de «Not Dressed for Conquering» desde el pasado 25 de febrero.

El concejal de cultura Jaume Ciurana decidió ayer, antes de hacerse pública la carta de Marí, convocar para este lunes por la tarde a las administraciones re-presentadas en el Macba una re-unión con carácter de «urgente». Fuentes cercanas al consistorio confi rmaron que lo que se quiere es «abordar la crisis» vivida en los últimos días en el museo. Para ellos se contarán con represen-tantes del Ayuntamiento, el Mi-nisterio de Cultura, la Conselleria de Cultura y la Fundación del Macba.

Bartomeu Marí se echa atrás y expone desde hoy la escultura contra el Rey

Víctor Fernández

BARCELONA- Donde digo dije. El director del Museo de Arte Con-temporáneo de Barcelona (Mac-ba), Bartomeu Marí, mantuvo ayer la tensión hasta las últimas horas del día. Cuando muchos pensa-ban que iba a presentar la dimi-sión tras las críticas que habían realizado contra él la artista Ines Doujak y los trabajadores del mu-seo en sendos comunicados, Marín decidió rectifi car.

En una carta pública, Marí anunció que hoy se inaugurará la exposición «La bestia y el sobera-no», con la polémica obra que alude al Rey Juan Carlos, realizada por Ines Doujak. En la misma nota, el director del Macba pide disculpas disculpas y pone su cargo a disposición del consor-cio.

«Si inicialmente pensé que la no inclusión de la obra de Ines Dou-

jak o la no apertura de la mues-tra protegería al Macba como institución cultural dedicada al servicio público, las conse-cuencias de esto han sido las contrarias a las deseadas», escribe Marí en la citada carta. A este respecto, añade en la misiva que «la publicidad dada a la obra y las opiniones emitidas por muy diferentes sectores de la sociedad, des-de el mundo del arte y la cultura hasta la política y los medios de comunicación, así como los profesionales inter-nacionales del arte, me han hecho reconsiderar la decisión inicial de no inaugurarla. Nunca he creído que mi gesto fuera de censura: lo percibí como un desacuerdo con la presencia de una obra concreta y los efectos de sus posibles lectu-ras».

El pasado miércoles, el Macba tomaba la decisión de suspender la exposición «La Bestia y el Sobe-rano» al considerar «inapropia-da», en palabras de Marí, la inclu-sión de la pieza titulada «Not Dressed for Conquering», en la que se retrata al Rey Juan Carlos de manera vejatoria. Marí aseguró a este diario que se había enterado el pasado lunes de la presencia de esta instalación, tratando de con-vencer a los comisarios de la muestra de la conveniencia de la

retirada de la misma. No hubo acuerdo.

Ayer se supo que Bartomeu Marí sabía de la polémica pieza muchoa antes, como mínimo hace tres semanas, cuando fi rmó el documento en el que se solici-taba el préstamo de la misma. El documento contiene una imagen de la pieza. Por su parte, Ines Do-

4 Sábado. 21 de marzo de 2015 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

18000

Diario

207 CM² - 20%

932 €

40

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

46 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 21 MARÇ 2015

El festival engega el 28 demarç amb un concert que “farà història”

Strenes ambsorpresaSÍLVIA OLLERGirona

Un concert sorpresaque farà història, quefarà parlar molt i quemarcaràunabans i un

després a la ciutat de Girona.D’aquesta enigmàtica manera,els organitzadors del FestivalStrenes, convertit elseu tercer any de vidaen un referent de lesestrenes musicals deCatalunya, vanpresentar ahir l’es­pectacle inaugurald’aquesta edició quese celebrarà a Gironaentre els dies 10 i 25d’abril. No van es­mentar eal grup o so­lista que deixarà elpúblic bocabadat pe­rò sí que van revelaralguns detalls que en­volten la misteriosaactuació, d’entre 30 i40minuts de durada ique tindrà lloc dis­sabte vinent 28 de març, a les 18hores al terrat de l’Oficina deTurisme de la Rambla. L’eleccióde l’escenari no és casual ja queés un dels llocs més icònics de laciutat.La posada en escena d’aquest

concert­incògnita s’inspira enaccions promocionals realitza­

des en altres ciutats del planeta.És el cas, per exemple, de l’últimconcert deTheBeatles queva te­nir lloc el 1969 al terrat delsestudis Apple Records de Lon­dres o l’actuació que el grup U2va realitzar el març del 1987 alterrat d’una botiga de licors deLos Angeles.Aquests espectacles, caracte­

ritzats pel seu efecte sorpresa,van reunir milers d’espectadors.A diferència d’aquells con­

certs, l’actuació de Gironacompta amb un element que noexistia llavors: les xarxes socialsi els smartphones, demanera queels organitzadors del Festivalconfien en l’efectemultiplicador

del concert que anticipen quetindrà un gran impacte mediàtici del qual apareixeran referèn­cies fins a la sopa. “Serà una ac­ció històrica que situarà al mapael festival i la ciutat de Girona”,va exposar ahir el director delcertamen, Xavi Pascual.El Festival Strenes aquest any

ha programat unes 50 actua­cions, entre elles l’ini­ci de gira dels 40 anysdel grup ElèctricaDharma així com lesestrenes dels treballsde Joan Miquel Oli­ver (Antònia Font),Blaumut, Cris Juani­co o Macedònia, l’es­pectacle familiar deLax’n’Busto. Els es­pectadors podransentir en primícia lacantant i líder de Pas­tora, Dolo Bertrán,que actuarà per pri­mera vegada en soli­tari, o Maika Ma­kovski, que avançaràalgunes de les can­

çons que formaran part del seunou àlbum d’estudi.El certamen, al qual l’any pas­

sat van assistir unes 13.000 per­sones (un 40% més de públicque en la primera edició), surtaquest any al carrer amb la cele­bració d’altres actuacions musi­cals gratuïtes.c

AfortunatsJoanBaez

Lloc i data:Palau de laMúsica(19/III/2015)

DONAT PUTX

Ens diuen que no hi ha res a fer.Que el tempsde les ideologies java passar. Que oblidem els som­nis, i aspirem com a màxim auna millor gestió del que hi ha.Per fortuna, comptemambveusdisposades a desmentir el des­coratjador discurs dominant.Amb veteranes com Joan Baez,que al seu pas pel Festival delMil∙lenni va traçar una esplèn­dida lliçó d’art, vida i com­promís.En el primer dels seus dos

concerts consecutius en el Pa­lau, Baez es va permetre el queella mateixa va anomenar “unexperiment”: interpretar unapart del Viatge a Ítaca de LluísLlach, provocant el lògic agraï­ment del públic. Tot un detall,encara que no passés de feliçanècdota.En companyia de l’excel∙lent

multiinstrumentista Dirk Po­well, i del seu propi fill GabrielHarris a la percussió –a més delpuntual concurs d’una segonavocalista–, la icònica dama delfolk va començar versionantSteve Earle, convocant posteri­orment déus grans comBobDy­lan, Phil Ochs, Leonard Cohen,

Violeta Parra o John Lennon.Peces comDiamonds and rust,

Donna Donna o la seva famosaadaptació de Rossinyol, van fi­gurar també entre el més desta­cat del concert de qui, als seus74 anys,manté bon to i exhibeixun aclaparador domini escènic,forjat en innombrables concertsdes de famés demig segle. Així,Joan Baez va embastar el genuí

esperit de la cançó folk, enver­nissant la nit amb un poderósvector comunitari, unamena decomunió fraternal entre artistesi públic units naturalment per lamúsica, però també per un an­hel comú de justícia i autènti­ques llibertats.Podem sentir­nos afortunats

en continuar comptant ambella.c

CRÍT ICA DE FOLK

ÀLEX GARCIA

La cantant, al PalauFESTIVAL STRENES

Els U2, actuant a Los Angeles

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

249 CM² - 22%

6160 €

46

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 LAVANGUARDIA DISSABTE, 21 MARÇ 2015

Joan Oller

L’Arxiu Històric del Po-blenou, que presideix Jordi

Fossas, ha recuperat la memòriad’una de les senyes d’identitatdel barri, la Torrede les Aigües, queha restaurat Agbar ique diumenge seràescenari d’una granfesta popular. VIURE

Jordi Fossas

The Sun ha publicat un ví-deo en el qual la cap de Ga-

binet de la ultradretana i euroes-cèptica Atkinson demana a unbar que li infli unafactura per carre-gar-la a l’Eurocam-bra. Demoment, At-kinson ha estat sus-pesa. PÀGINA 11

EURODIPUTADA BRITÀNICAJanice Atkinson

Les accions de Banc Saba-dell van pujar un 4,5% ahir

després de l’ampliació de capitalper comprar l’entitat financerabritànica TSB. Ambaquesta operació, elbanc català elevaràdel 5% al 22% elsseus actius a l’ex-terior. PÀGINA 62

PRESIDENT BANC SABADELLJosep Oliu

El Consell de Ministres vaaprovar ahir, sense acord

amb els agents socials, la reformade la formació professional, ambla qual persegueixuna millora de laqualitat dels cursosi n’obre la gestió a lalliure concurrència.PÀGINA 61

MINISTRA D’OCUPACIÓFátima Bañez

El Palau de la Música pre-senta un programa per al

2015-2016 que inclou la Filharmò-nica de Viena, Daniel Barenboimamb la StaatskapelleBerlin, Ana Netreb-ko, Juan Diego Fló-rez i Rolando Villa-zón entre els 127concerts. PÀGINA 42

DIRECTOR DEL PALAU DE LA MÚSICA

ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU

ELS SEMÀFORS

SUMARI

c

A LGUNS polítics es vesteixen de bombersperò actuen com a piròmans. És veritat queestem en una campanya electoral perma-nent, però un míting no pot ser una mala

versió d’El club de la comedia. La final de la Copa delRei, a què han arribat FC Barcelona i Athletic de Bil-bao, està fent córrer rius de tinta i tsunamis de disba-rats, quan encara falten dos mesos. L’última ocurrènciacorrespon a María Dolores de Cospedal, secretària gene-ral del PP, partidària de desallotjar els aficionats quexiulin l’himne el 30 de maig. S’afegeix així a l’opinió deJavier Tebas, president de la Lliga, que va proposar di-rectament de suspendre la final si es produïen xiuletsa La marxa reial o al Rei. S’imaginen l’embolic d’ordrepúblic d’una mesura disciplinària d’aquesta mena?Més enllà que és una desconsideració xiular himnes,

banderes o institucions, no sembla que un Estat demo-cràtic hagi de voler trencar nous a cops de mall, ni res-

pondre a descortesies amb càstigs massius. No nomésla Constitució empara la llibertat d’expressió, sinó quel’Audiència Nacional va dictar que les protestes als sím-bols no són il·legals en un estadi. Així que les propostesde Tebas i Cospedal no només són desafortunades, sinótambé contràries al dret. I al sentit comú. Per cert, nil’un ni l’altra no van mostrar la mateixa preocupacióquan fa dos anys, amb el PP en el poder, La marsellesava ser xiulada durant el partit que Espanya va disputarcontra França al Vicente Calderón.El més preocupant és comprovar com, de vegades, es

prefereix retallar la llibertat d’expressió en lloc de prote-gir-la, menysprear la desafecció abans que posar-se atreballar per corregir-la. Qui-na raó que tenia Woody Allenquan va declarar que la voca-ció del polític de carrera és ferde cada solució un problema.

PEL FORAT DEL PANY

INTERNACIONALLa salvació de GrèciaLa Comissió Europea assumeixel diagnòstic de Syriza i allargala mà al Govern de Grèciaper ajudar-lo a resoldre lacrisi social que viu el país ambl’anunci d’ajuts comunitaris pervalor de 2.000 milions d’euros.PÀGINA 7

POLÍTICACartes de navegarDuran ajorna els debats sobreel full de ruta que ha de guiarUDC davant les eleccionsdel 27 de setembre. PÀGINA 18

EDITORIALSEls temes del diaLa decidida reforma de laformació laboral que ha emprèsla ministra d’Ocupació; i ladescomposició de l’Estat libicom a rerefons de l’expansiódel terrorisme islàmica Tunísia. PÀGINA 22

OPINIÓEl final del bipartidismeJuan-José López Burnioles mostra contrari a unaaliança PP-PSOE després deles pròximes eleccions gene-rals: “La dissolució d’aquestsdos partits no s’evitarà mitjan-çant l’enrocament numantíque suposaria un govern decoalició PP-PSOE, llançanta les tenebres exteriors delsistema la resta de les forcespolítiques presents, molt possi-blement equiparables a ellsen dimensió i força”. PÀGINA 29

TENDÈNCIESCercador omnímodeL’autoritat antimonopoli delsEstats Units considera queGoogle utilitza tàctiques contrala competència i abusa del seupoder monopolístic. PÀGINA 35

CULTURAPolèmic i polifacèticUn any després de la mort del’artista Josep Maria Subirachs,el polèmic escultor de la Sagra-da Família, a la Xina s’inaugurauna exposició sobre la sevaobra, que també protagonitzauna mostra en el Centre delCarme de Valencia en la qual, amés d’escultures, poden veure’sdibuixos, pintures, litografies,gravats, tapissos i fins i tot unllibre de bibliòfil. PÀGINA 45

ESPORTSComunicat de baixesA Sergio González se li compli-quen les coses de cara al partitde l’Espanyol contra el Deporti-vo a Riazor. El club blanc-i-blau no podrà comptar, entrealtres, amb Sergio García, queno ha superat les molèsties alsisquiotibials de la cama dreta.PÀGINA 58

ECONOMIALes borses s’alegrenLes paraules de la cancelleraalemanya, Angela Merkel, enquè descartava que Grècia sortísde l’euro, impulsen el verda les borses europees. PÀGINA 62

c

c

c

c

Enguàrdia contra el delicte

Retorn a la terradels avis

Màrius Carol DIRECTOR

PÀGINES 96

PENSEM QUE...

Gambús deixa el galliner

Carteristessuburbans

LA SEGONA

ÍNDEX

L’eurodiputat d’Unió, Francesc Gambús, potpresumir des d’aquesta setmana de rebretractament de cap de delegació nacional del

Partit Popular Europeu, cosa que suposa haver passatd’ocupar l’escó 504 al 67 al Parlament Europeu. Untrasllat des del galliner a les primeres files de l’hemici-cle, al costat dels principals representants dels altrespartits del grup popular. Gambús, que ja va ser assistentde l’eurodiputada Concepció Ferrer –va ocupar un escóa la Cambra Europea entre el 1987 i el 2004–, va recor-dar a Esteban González Pons, actual cap de la delegaciódel PP, que en aquella època Ferrer participava coma cap de delegació nacional en les reunions del grup,encara que fos de manera informal. L’acord informals’ha acabat convertint en formal i, en l’últim ple, Unióha guanyat en visibilitat al Parlament Europeu i Gam-bús ho té molt més fàcil per establir contactes amb elscaps de les delegacions.

E ls balanços sobre l’activitat delictiva no seranmai del tot satisfactoris, però el que van presentarahir el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i

l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, mostra una evoluciópositiva, sobretot si s’observa des d’una perspectiva delsquatre anys de mandat municipal. En línies generals, elsfets delictius han baixat des del 2011, quan hi va haver elcanvi a l’Ajuntament de la capital catalana. Aquest perío-de va començar amb la decisió que els Mossos i la Guàr-dia Urbana baixessin a les instal·lacions del metro percombatre la plaga de robatoris que hi tenien lloc. Aquellamesura va donar el resultat desitjat, tot i que l’últim anys’ha observat un repunt de la presència de delinqüents enel transport públic que ha obligat a reforçar de nou lapresència policial. La tranquil·litat dels mateixos barcelo-nins i la bona imatge de la ciutat requereixen aquest ti-pus d’esforços sostinguts en el temps, la necessitat de noabaixar la guàrdia.

Malgrat les patrulles conjun-tes de la Guàrdia Urbana iels Mossos d’Esquadra a laxarxa de metro de Barcelona,els delictes que es cometensota terra han augmentatrespecte als que es cometena peu de carrer. Els pispesaprofiten les badades delsviatgers per robar-los la carte-ra i altres objectes de valor.

Trencar nous a cops demall

Internacional 3Política 14Opinió 22Tendències 32Necrològiques 38Cultura 40Cartellera 49Esports 54Anuncis classificats 60Economia 61

Praga ret home-natge a l’actriud’origen txecMarilyn Pauli-ne Novak, queper a la històriadel cinema ésKim Novak.

EI web de

ENTREVISTAJoan Massagué:“Coneix els teus talents,persegueix la teva passió”

BARÇA-MADRIDSegueix en directe les rodesde premsa de Luis Enriquei d’Ancelotti prèvies al clàssic.

LA LLIGA BBVA EN DIRECTEEl relat del partit entre l’AtlèticdeMadrid i el Getafe, al minut.

BLOG DEL LECTOR“El carter sempretruca dues vegades”,per Xavier Martínez Gil.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LA SEGUNDA

677000

141874

Diario

215 CM² - 19%

5320 €

2

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 21 MARÇ 2015

ElPalauno troba límitsBarenboim,Dudamel, Gardiner, Flórez, Bartoli i Netrebko, a la temporada 2015­16

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Del més comercial al més refinat,delmésantic alméscontemporani.Aquestaés l’ambiciódelPalaude laMúsica pel que fa a la programaciópròpia. La sala es desborda: 127concerts la temporada 2015­16 quesuposaranun 16%mésque l’any encurs. I quins concerts. De momenthi seran presents dues de les tresprincipals orquestres europees, ai­xòés,laFilharmònicadeViena,quevindrà dirigida per Daniele Gatti, il’Orquestra del Concertgebouw(precisament de la qual el milanèsserà titular el 2016). I com a platinaugural, en ple juliol, un altre in­tocable del star­system de la clàssi­ca:DanielBarenboim, que al costatdelaStaatskapelleBerlinoferirànoun concert, sinó dos, ja que elmes­treargentíhaacceditadirigirelCordeCambra i l’Orfeóen la sevasego­na jornada... amb peces sacres deVerdi.Mèrit sens dubte del savoir­fairedeladireccióartísticade laca­sa.Aixòésart.Les highlights al terreny de les

manté el preu. Sí, és cert que lesgrans orquestres són sempre defi­citàries, i que també ho són algunsprojectes del cicle de l’Orfeó, peròper contra el Palau programa unbonnombrederecitalsdepianoidegrans veus, la qual cosa sol donarnúmerospositius.Enaquest sentit, depianon’hiha

per donar i per vendre. Als habi­tuals com Grigory Sokolov cal afe­gir­hi ara el retorn després de 20anys d’absència com a pianista enaquesta casadeVladímirAshkena­zy, que acudirà amb el seu fill i unpaquet de grans obres del romanti­cisme sota el braç. A més tornenKhatia Buniatishvili, Lars Vogt,Benjamin Grosvenor, AndrásSchiff,queproposaunviatgeperlesúltimessonatesdequatrecomposi­tors vienesos (Mozart, Haydn, Be­ethoven i Schubert)... i un assorti­ment de noms del país com IvanMartín, Enrique Bagaría i IgnasiCambra, que afegits a la presènciade Javier Perianes formant quintetambelsQuiroga representenelmi­llorde lageneració joveespanyola.Peròtornemalesorquestres(de­

ficitàriesono), jaquel’ofertaésàm­plia. Torna Gustavo Dudamel i laseva Simfònica Simón Bolívar,aquesta vegada amb un projectesingular (únic concert a Espanya)que comptarà amb Yuja Wang alpiano: la Simfonia Turangalila deMessiaen, el millor de la segonameitat del segle XX. Elmés nou decostat amb el barroc, ja que VíctorGarcía de Gomar, el director artís­ticdelPalau,haaconseguitSirJohnEliot Gardiner en ni més ni menysque la Passió segons santMateu deBach, interpretada pel seu CorMonteverdi ielsseusEnglishBaro­que Soloists, que ja va portar al seudiaL’Auditori. Inocontent ambai­xò, el Palau n’anuncia també aWi­lliam Christie i Les Arts Floris­sants,amb una Missa en si menorque serà el primer dels tres gransoratoris que interpretaran en suc­cessives temporades.Ah, la màgia dels projectes de

llargrecorregut!Elproperanyfina­litza René Jacobs al Palau la sevatrilogiaMozart­DaPonte,ambCosìfan tutte, i l’Orquestra del Festivalde Budapest prossegueix amb les

obres simfòniques deMahler, diri­gidesper IvánFischer.Alerta perquè els cors de l’Orfeó

–del qual se celebra el 125èaniversari– tindran també el privi­legi de ser dirigits per Gardiner enaquesta Passió, i per Fischer a laTercera Simfonia de Mahler. I alcostat del Cor de Cambra, lasoprano Patricia Petibon i l’OBCcantaran el Stabat Mater de Pou­lencirecuperenlaCantataalaVer­geMariadeManuelBlancafort. Entot cas, la cita indiscutible a l’apar­tat coral seràambl’ArnoldSchoen­berg Chor i els cants del roman­ticismealemany.AixícomambTheTallis Scholars, que interpretaranl’espectacular Missa PapaeMarcelli de Giovanni Palestrina,

cim del segle d’or de la polifonia.Pel que respecta al compositor

convidat, el Palau fa la mateixaaposta que L’Auditori el pròximcurs: Héctor Parra, el més interna­cional de la nostra nova generacióde compositors. “No importa –diuOller–, al contrari, ésmillor focalit­zarperaconseguirmésimpacte, i lamúsica contemporània catalanahonecessita”. D’ell es tocaran 20 pe­ces, dues d’elles encàrrecs. I, sabeuquè? Tots dos s’inspiren en JaumePlensa, l’artista plàstic convidat alseu torn la pròxima temporada.“Els vaig presentar i va sorgir unamàgia tremenda”, afirma De Go­mar. Parra no pot sermés feliç. Haviatjat des de París per a la presen­tació i recorda, amb calor, que ellmateixvasermembredelCorJovedelOrfeó.Era tenor.c

EN TERRENY DEL LICEU

Al Palau se sentiranles veus deNetrebko,Villazón, Flórez,Goerne i Kozená

MÉS DINERS

El pressupost artísticdel centre haaugmentat de 2,5 a 3,2milions d’euros

I M P E R D I B L E S

Daniel Barenboim. Inaugu­racióamblaStaatskapelleBerlin.6/VII/2015

Ana Netrebko.Fragmentsd’òperes italianes i russesambl’OBC. 13/VII/2015

Jean­Guihen Queyras +Alexander Melnikov. Inte­gral sonatespervioloncel ipianodeBeethoven.7/IX/15

The Tallis Scholars.MissaPapaeMarcellidePalestri­na.20/IX/2105

London Philharmonic.AmbLeonidasKavakosalviolí.5/X/2015

Cecilia Bartoli.AmbIBaroc­chisti cantantàriesdeVival­di.3/XI/2015

Gustavo Dudamel.AmbYujaWang i laSimónBolí­var.7/I/2016

Mitsuko Uchida.AmblaMahlerChamber. 11/I/16

Concertgebouw Orchestra.ConcertEmperadordeBeethoven iStrauss31/I/16

Juan Diego Flórez.Cançonsnapolitanes.3/II/16

John Eliot Gardiner.PassiósegonssantMateu. 15/III/16

Arnold Schoenberg Chor.Romanticismealemany.12/IV/2016

Matthias Goerne.Winterrei­seambvideocreaciódeWilliamKentridge.14/IV/16

William Christie.MissaensimenordeBach. 16/VI/16

Wiener Philharmoniker.DirigidaperDanieleGatti.Strauss iBrahms.27/VI/16

veus sónmoltes i fins i tot pot sem­blar que pertanyen al terreny delmateix Liceu: Anna Netrebko (enuna gala amb amics propis), JuanDiegoFlórez (ambcançonsnapoli­tanes), Rolando Villazón (amb unMozart de joventut dirigit perWi­lliam Christie), Matthias Goerne(amb un Winterreise singular ambvideocreació de l’artista WilliamKentridge) o Magdalena Kozená(amb àries de Monteverdi) se si­tuen en un nou cicle del Palau,Grans Veus, mentre que CeciliaBartoli continua a les files del ciclePalau 100, aquesta vegada amb unconcert de Vivaldi. Està clar que lacasadelscorshovol ser tambéde lalírica...“Hihapúblicpera tothom”,apuntaJoanOllerrespecteal’even­tual competència ambelGranTea­tredelLiceu.Quantitat i qualitat. Imés de tots

dos.Elquesuposaunincrementdel28%enelpressupostartístic:de2,5milionsd’euros en la temporadaencurs a3,2per a laqueara s’anuncia.Qui en dóna més. I la casa comptaamb cobrir el 90% d’aquesta xifraamb la taquilla, en la qual, anuncia,

PALAU DE LA MÚSICA

Gustavo Dudamel torna acompanyat de la pianista YujaWangPALAU DE LA MÚSICA

La soprano AnnaNetrebkoPALAU DE LA MÚSICA

El director d’orquestra Daniel Barenboim

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

1134 CM² - 100%

28000 €

42

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

3Cultura|sLa

Vanguardia

Dissabte,21

març2015

IMPRESCINDIBLES

festival

aquestes imatges que captenl’emoció d’un rostre o d’un ins-tant. Reuneix en aquesta exposi-ció quatre dècades de treballpublicat en diaris i revistes.

DIMARTS 24ARTS SANTA MÒNICA1 DIA, 1 FOTO, 31 FOTÒGRAFS, 365 DIES,CATALUNYA 2014

Salvados s’aferra a la realitatamb tanta força com els 31 fotò-grafs que l’han empaitada du-rant els 365 dies del 2014 perimmortalitzar un dels períodesmés atrafegats de la històriarecent de Catalunya. Évole propo-sa gaudir de la fantasia ambl’exposició dedicada a Pixar.

DIJOUS 26LICEU / SUITE FESTIVALARA MALIKIAN

No només importa el què, sinótambé el com. De la mateixamanera que Évole ha conqueritun periodisme amb veu pròpia,Malikian és molt més que unvirtuós del violí. Amb una presèn-cia escènica poc habitual en elpanorama de la música clàssica iun repertori que s’endinsa tanten les seves arrels armènies comen el flamenc o el tango, el violi-nista s’ha convertit en un feno-men popular més enllà dels cer-cles melòmans.NURIA CUADRADO

Aquest suplement dedica avui elseu dossierMirade/s a David Bo-wie, ben definit per Ignacio Juliàcom a figura icònica del nostretemps, no només en el camp musi-cal, sinó per a tot un espectrecultural bastant ampli.

Atesa la seva constant transfor-mació i reinvenció, el personatgeofereix èpoques més afortunadesque d’altres, però gairebé tothomté “una” cançó favorita de Bowie.Les dues meves, i em temo queresultaré molt vulgar, són Spaceoddity i Changes.

En termes generals Bowie espresenta com una figura moltcaracterística de la cultura post-moderna. El terme ha quedat tandesprestigiat que ja gairebé ningúno s’atreveix a utilitzar-lo. Però elpostmodernisme va estar molt bé.Va arrencar als anys setanta i esva consolidar sobretot als vui-tanta. Com a concepte el van po-sar en òrbita els arquitectes (i lasetmana passada moria el mésinfluent d’ells, Michael Graves) is’hi van anar sumant artistes plàs-tics, escriptors, músics, dissenya-dors... I també filòsofs, com elfrancès Jean François Lyotard,que va intentar sistematitzar-lo,encara que de forma tirant aplúmbia.

El postmodernisme va intentar–i va aconseguir– trencar amb eldogmatisme ideològic de l’universcultural de la Guerra Freda, i ambel puritanisme estilístic que havi-en implantat en les arts els pala-dins racionalistes del MovimentModern. Els postmoderns postula-ven a canvi una cultura lúdica,irònica, amb sentit de la bellesa–terme aleshores prohibit–, deci-dida a recrear a la seva maneraels elements temàtics i estilísticsdel passat. Va reflectir un períoded’optimisme i autoconfiança. Vatenir el seu gran moment i des-prés va derivar cap a la seva prò-pia caricatura. Però va deixarempremta i no està gens mala-ment recuperar-lo. La mort deMichael Graves i l’exposició deDavid Bowie ens animen a fer-ho.

batecs

Darrerede la sevabonhomia s’amagaunade les veusméscrítiquesde l’actual panoramaperiodístic. Amb ‘Salvados’, cadasetmanaescriuun capítol de lahistòria de la televisió

música

SERGIO VILA-SANJUÁN

FESTIVAL DE TITELLES DE BARCELONA.POBLE ESPANYOL. 21 i 22 de març

concurs

n INVASIÓ DE TITELLES Avui i demàles marionetes tornaran a envair elPoble Espanyol amb el Festival deTitelles de Barcelona. Tretze pro-postes de companyies del país imés de 100 funcions per al públicfamiliar i per al sector professional.Forani Teatre, Jordi Bertran, Bigo-tis Teatre, Anita Maravillas i Ram-bling Puppets, entre molts d’altres.

FESTIVAL BIS CC ALBAREDA (27 març) iESPAI JOVE LES BASSES (28 de març)bisfestival.com

CONCURS INTERNACIONAL DE MÚSICA MARIA CANALS PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Dimecres 25 de març a les20.30 h www.mariacanals.cat

PATROCINAT

PER

Iconesd’un temps

n FIRA DE DISCOS Els propers 27 i28 de març tindrà lloc el festivalBIS,mercat on se citen tant profes-sionals (segells, empreses demana-gement, etcètera) com amants dela bona música independent deBarcelona, i on també hi haurà es-pai per a les actuacions en directedeCARLA,CálidoHome,WindAt-las Primogénito López i Pacífico.

n FINAL MARIA CANALS El proper dimecres se celebra-rà al Palau de la Música Catalana la Gran Final amborquestra del 61è Concurs Internacional de MúsicaMariaCanals. Durant les darreres setmanes s’ha cele-brat aquest prestigiós concurs (80 talents del pianoentre 18 i 30 anys procedents de tot el món) que desdels seus inicis ha comptat amb un important suportde la societat civil de Barcelona i Catalunya. Des de1954 s’han organitzat 110 concursos de les branquesdepiano, cant , violí, violoncel, guitarra, flauta, percus-sió imúsicade cambra; i hanparticipat uns 7.000 con-cursants demésd’un centenardepaïsos dels cinc con-tinents, amb 180 jurats procedents de tot el món.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

677000

141874

Semanal

110 CM² - 10%

2980 €

3

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Regió7 DISSABTE, 21 DE MARÇ DEL 2015 47

CULTURES

Ara fa sis anys, Amics de l’Art Ro-mànic del Bages es proposaven fergaudir el públic de temples ro-mànics de la comarca, sovint pocconeguts, a través de la música.Una proposta que torna aquestaprimavera amb un nou cicle dequatre concerts que tindrà el can-tautor Roger Mas en l’obertura iuna proposta inèdita per al tan-cament: la unió del reputat conjuntde música antiga instrumental LaCaravaggia, que encapçala el man-resà Lluís Coll, amb la coral mas-culina Lupulus Emsembla, quedirigeix Oriol Vila.

El cicle començarà el 26 d’abrilamb una visita a l’església romà-nica de Sant Pere de Santpedor i elconcert de Roger Mas a l’Auditoridel Convent de Sant Francesc; el 10de maig, l’escenari serà l’església deSant Mateu de Bages, de la qualdestaca el campanar de torre delsegle X, preromànic. En aquestindret actuarà L’Incantari, un con-junt que recrea les cançons anti-gues a través de la veu i la instru-mentació de l’època i que integrenLucía Samitier, Arturo Palomaresi Ana Cerezo; la tercera proposta,el 23 de maig, portarà els oients alMoianès, a Sant Feliu de terras-sola, al terme municipal de SantaMaria d’Oló. Allí es podrà escoltarOrientCat, un duet format per Al-bert G. Galbany –coordinador delcicle– i Joan Miró, que proposenuna visió contemporània de lescançons medievals i tradicionalscatalanes, amb influències orien-tals. La cloenda, amb La Caravag-gia & Lupulus Emsembla, es faràa Sant Benet de Bages.

S.PAZ | MANRESA

Roger Mas obrirà el cicle de música iromànic que tancarà La CaravaggiaLa sisena edició començarà el 26 d’abril inclourà quatre concerts fins al juny El conjunt

de música antiga actuarà en un concert inèdit amb la coral masculina Lupulus Emsembla

DeParranda porta avui (12 h) al’Auditori del Convent de SantFrancesc de Santpedor el seu dar-rer muntatge, En contes d’un cove.Un espectacle de contes creat apartir de cistelles de vímet que esconvertiran en un tren, un taxi, unamuntanya, un poble, un pastísgegant... La protagonista és la Ket-ty K. Gues, pubilla de la masia decan tidubi, que no sap què vol serde gran i, per això, viatja per tot ar-reu. A través de diferents vehiclesconeixerà la gent, els costums i lesmaneres de fer de cada lloc. AmbAnna Bertran i Joel Grau i taquillainversa.

REDACCIÓ | MANRESA

Santpedor veu avuil’espectacle «Encontes d’un cove»,de deParranda

ARXIU/MIREIA ARSO

El músic solsoní oferirà un viatge musical cap alcostat més tel·lúric i místic del seu repartiment. Lavisita guiada a l’església romànica de Sant Pere,antigament anomenada Sant Pere d’Or, la conduiràJosep Maria Feixas (18.30 h) i el concert es farà al’auditori del Convent de Sant Francesc.

ROGER MASSantpedor. Església parroquial i Convent de SantFrancesc. 26 d’abril. 18.30 h. Preu: 15 euros

IMATGE PROMOCIONAL

Lucía Samitier i Arturo Palomares amb Ana Cerezointegren aquesta formació nascuda el 2008. El 2014va publicar el seu primer treball, titulat Échate a lamar. L’Incantari actuarà a Sant Mateu, una esglésiaromànica envoltada de camps i masies. La visitaguiada, prèvia al concert, la farà Marc Vilarmau.

L’INCANtARISant Mateu de Bages. Església de Sant Mateu.10 de maig. 18.30 h. Preu: 10 euros

IMATGE PROMOCIONAL

OrientCat està format per Joan Miró (veu, llaüt, neyturc, guitarra, monocordi, baglama) i Albert G. Galbany,(canti, bansuri indi, clarineau, sànsula). Actuaran aSant Feliu de Terrassola, església documentada desde l’any 927, totalment restaurada el 1970. RoserParcerisas s’encarregarà de la visita guiada.

ORIENtCAtSanta Maria d’Oló. Església de Sant Feliu deTerrassola. 23 de maig. 19.30 h. Preu: 10 euros

ARXIU/MIREIA ARSO

Proposta inèdita per a un repertori de polifoniareligiosa, principalment del renaixement. Amb LaCaravaggia –Marc Clos, Xavier Banegas, JoaquimGuerra, Jordi Giménez i Lluís Coll a la direcció- i la coralLupulus Emsembla, dirigida per Oriol Vila. Actuaran aSant Benet i la visita la guiarà Francesc Villegas.

LA CARAVAGGIA & LUPULUS EMSEMBLASant Fruitós. Sant Benet de Bages.7 de juny. 19 h. Preu: 10 euros

El cicle «Palau 100 Grans Veus»,que es proposa oferir concerts degrans veus més enllà del seu con-text operístic habitual, és la prin-cipal novetat de la temporada delPalau de la Música Catalana. Ar-rencarà amb l'actuació de la so-prano russoaustríaca Anna Ne-trebko, considerada la diva delmoment. Dels sis concerts d’a-quest cicle, destaca també el debutal Palau del tenor peruà Juan Die-go Flórez, que s'enfrontarà perprimera vegada a la cançó napo-litana, així com el retorn de Ro-lando Villazón, tenor francomexi-cà que es farà càrrec d’una parti-tura de Mozart. La txeca Magda-lena Kozená, una de les més des-tacades mezzosopranos actuals; elbaríton alemany Matthias Goernei el contratenor avianès Xavier Sa-bata (que actuarà el 17 de juliol) ,completen l’aposta per les veusmés il·lustres de l’òpera interna-cional. La nova temporada tambéconvidarà figures com Barenboim(que obrirà temporada el 6 de ju-liol), Gardiner, Bartoli i Uchida, itambé amb l’Orquestra Montsal-vat, d’orígens bagencs, que, diri-gida per l’esparreguerí FrancescPrat, actuarà amb el violinista Ser-guei Malov, el 26 d’octubre. Latemporada 2015-2016 programa-rà 127 concerts, vint més que l’an-terior. El pressupost creix fins als3,2 milions d’euros.

EFE | BARCELONA

La temporada inclourà,també, un concert del’Orquestra Montsalvat,d’arrels bagenques

El contratenoravianès XavierSabata, en el noucicle «Palau 100Grans Veus»

El director del MACBA, Barto-meu Marí, va decidir ahir, «davantla pràctica unanimitat de veusd’associacions professionals i sec-torials, entitats i individus», re-considerar la cancel·lació de l’ex-posició La bèstia i el sobirà i inau-gurar-la avui amb l’escultura NotDressed for Conquering, que re-presenta una escena sexual entreel rei Joan Carles I, una activista bo-liviana i un gos pastor alemany. És

la polèmica escultura que va pro-vocar la retirada de l’exposicióque s’havia d’inaugurar dimecres.Marí demana disculpes i posa elseu càrrec a disposició del Con-sorci del Museu d'Art Contempo-rani de Barcelona, que abans delcomunicat, havia anunciat unareunió de crisi per dilluns.

Marí assenyala que «si inicial-ment vaig pensar que la no inclu-sió de l’obra d’Ines Doujak prote-giria el MACBA com a instituciócultural dedicada al servei públic,les conseqüències d’això han estatles contràries a les desitjades».Precisament, ahir, abans del co-municat de Marí, Doujak va con-tradir-lo i va assegurar que des del25 de febrer el director de l’equi-

pament sabia de la polèmica obrai no des de dilluns passat, com ha-via sostingut Marí.

La publicitat donada a l’obra i lesopinions emeses per molts i dife-rents sectors de la societat, des delmón de l’art i la cultura fins a la po-lítica i els mitjans, així com els pro-fessionals internacionals de l’art,«m'han fet reconsiderar la decisióinicial de no inaugurar-la». Marídefensa que mai va creure que laseva decisió fos censura, sinó queva percebre el seu gest com «undesacord amb la presència d'unaobra en concret i els efectes de lesseves possibles lectures».

A les veus contràries a la sus-pensió, ahir s’hi van sumar el CoN-CA i els treballadors del MACBA.

EFE | BARCELONA

Marí demana disculpes,diu que no va creure que laseva decisió fos censura iposa el càrrec a disposició

El MACBA rectifica i obre avui la mostraamb l’obra que al·ludeix a Joan Carles I

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

30000

6844

Diario

108 CM² - 12%

302 €

48

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

49GUÍASEGRE

Sábado, 21 de marzo de 2015 CULTURA/ESPECTÁCULOS

Carteles‘míticos’del cineen el IEI con laMostraExposición deMacario Gómez, ‘Mac’, hasta el 26 de abril

CERTÁMENESARTE

El presidente del Centro Latinoamericano, la coordinadora de la exposición y el director de la Mostra.

LLEONARD DELSHAMS

❘LLEIDA ❘ La 21 edición de la Mos-tra de Cinema Llatinoamericàde Catalunya, que se celebraráen Lleida del 10 al 17 de abril,ya empieza a abrir boca. Bue-na muestra de ello quedó pa-tente ayer con la inauguraciónde la exposición MAC, carte-llista, en la sala Montsuar delInstitut d’Estudis Ilerdencs (IEI),donde podrá visitarse hasta el26 de abril. La muestra inclu-ye selección de obras de Maca-rio Gómez Quibus (Reus,1926), considerado el último

gran cartelista del cine español.Conocido artísticamente comoMac, de sus lápices y pinceleshan salido más de 4.000 crea-ciones, entre carteles, guías ycarátulas de vídeo, que testi-monian sus grandes dotes ar-tísticas, que merecieron inclu-so el reconocimiento en Ho-llywood.Algunos de los car-teles más destacados de Macson los que creo para las pelí-culas Ivanhoe (1952),MoulinRouge (1953),La tentación vi-ve arriba (1955),Mientras Nue-

vaYork duerme (1956), LosDiezMandamientos (1956),Elzurdo (1958), La momia(1959), Carmen, la de Ronda(1959),Cid (1961), Pecado deamor (1961),Desde Rusia conamor (1963), El verdugo(1963), Lamuerte tenía un pre-cio (1965), El doctor Zhivago(1965),Primera plana (1974),Lucky Luciano (1974) o Losjusticieros del Oeste (1975). Suúltimo cartel fue el de la pelí-culaEl placer dematar, del año1988.

Conferencia de David Esterri en el Auditori Granados❘ LLEIDA ❘ La Biblioteca – Fonoteca del Auditori Municipal En-ric Granados acogió ayer una conferencia de David Esterriy LleidArt Ensemble enmarcada el proyecto Montsech: depedres i altres viatges esterrians, uno de cuyos frutos seráun concierto previsto para el próximo 7 de mayo.

Dos años de cárcel para el electricista de Picasso

❘ PARÍS ❘ La Justicia francesa ha condenado a dos años de cár-cel a Pierre Le Guennec, de 75 años, que trabajó como elec-tricista de Pablo Picasso, y ha ordenado que devuelva a losherederos del pintor las 271 obras que durante 37 años man-tuvo ocultas. El valor estimado de las piezas ocultas es deentre 60 y 120 millones de euros.

SpandauBallet, en junio en los Jardins de Pedralbes

❘ BARCELONA ❘ El grupo británico Spandau Ballet, que en su díafue faro de la new wave, actuará el 20 de junio en el Festi-val Jardins de Pedralbes de Barcelona, anunció ayer la orga-nización del evento. La banda, que también actuará en el Fes-tival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, ha vuel-to al primer plano de la actualidad con la gira Soul Boys oftheWesternWorld Live.

Rihanna estrena dos nuevas canciones

❘ MADRID ❘ Después de mostrar días atrás Towards the Sun, laestrella del pop Rihanna estrena dos nuevas canciones, Asreal as you and me y Dancing in the dark, ambas pertene-cientes a la banda sonora de la película animada Home. Es-tas dos canciones no formarán parte del nuevo disco de es-tudio de Rihanna, en el que la diva lleva meses trabajando yque se espera para este año 2015.

AMADO FORROLLA

Lamagia deDisney llena laLlotja demúsica

ESPECTÁCULOSFAMILIAR

Los famosos personajes de Disney protagonizan estos días el musical en la Llotja.

❘ LLEIDA ❘ La Llotja acogió ayer laprimera de las cinco funcionesdel musical Disney Live!Mickey’s Music Festival. El es-pectáculo, pensado para que losmás pequeños puedan soñar conla magia de Disney casi a tocar,contó con algunas de las cancio-nes más conocidas de películascomo La Sirenita,Aladdín y ToyStory. Con estilos musicales quevan desde el hip-hop al country,pasando por el pop, el swing,el reggae o el rock, el espectá-culo, cantado en castellano, pu-so encima del escenario a per-sonajes tan conocidos de la fac-toría como Mickey y MinnieMouse, Donald y Goofy,Ariel,

AMADO FORROLLA

Sebastián, Úrsula, Yasmín,Aladdín y Geni,Woody, Buzz oJessi, para citar solo algunos delos famosos nombres.

El resto de las funciones ten-drán lugar hoy sábado (16.00h

y 19.00h) y mañana domingo(12.00h y 16.00h). El precio delas entradas es de 34 euros y de29 euros para losAmics de laLlotja. En un primer momentose habían previsto cuatro fun-

ciones, pero la alta demanda pro-pició que los responsables de laLlotja sumaran una quinta se-sión, la última del domingo, pa-ra la que ya están vendidas lamitad de las entradas.

Con cinco funcioneshasta mañana

Barenboim,Netrebko yBartoli, en elPalau

MÚSICA

❘ BARCELONA ❘ La temporada2015-2016 del Palau de laMúsica Catalana de Barcelo-na estará protagonizada porel director de orquesta y pia-nista Daniel Barenboim, el di-rector y violinista GustavoDudamel y los cantantes Ce-cilia Bartoli,Anna Netrebkoy Juan Diego Flórez, entre los127 conciertos que habrá,frente a los 109 de la anterior.Acogerá dos de las tres me-jores orquestas del mundo: laWiener Philarmoniker con-ducida por Daniele Gatti y laholandesa ConcertgebouwOrchestra y Semyon By-chkov, entre otras. Tambiénconmemorará el centenariode la muerte de Enrique Gra-nados (1867-1916) y el 150aniversario del nacimiento deEnric Morera.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

105000

10788

Diario

84 CM² - 10%

370 €

49

España

21 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Opinión 17Diari de Terrassa Viernes, 20 de marzo de 2015

L’Àngels Poch

El dimarts dia 17, la meva cunyada Àngels va acabar el seu pelegrinat-ge aquí a la terra entre nosaltres. Com va dir el seu germà Toni en la cerimònia d’enterrament: -“Des-prés de la seva última funció, l’Àn-gels ha abaixat el teló”. Li vam de-dicar un molt llarg i fort aplaudi-ment.

Adéu Àngels, una forta abraçada i que els àngels t’acompanyin en el teu últim destí.

M. Dolors Puig Ustrell

L’economia no és de plastilina Els partits polítics comencen a pre-sentar els seus programes econò-mics, lògic esforç per atreure el ma-jor nombre possible de votants.

Fa uns dies li va tocar el torn a Ciutadans, un dels partits emer-gents que se situen al centre-cen-tre, sense límits en els extrems, i que, fins ara, havia restringit la seva presència a la comunitat catalana. El gran mèrit de Ciutadans ha con-sistit a haver sabut assumir l’espa-nyolitat de Catalunya per sobre de l’ofensiva separatista, donant la im-

pressió d’anar més enllà que el ma-teix Govern, sobre el qual recau, com a primera obligació, la defen-sa de la Constitució com a garantia d’estabilitat i convivència.

Però ara, en obrir-se a tota la ciu-tadania espanyola , el partit Ciuta-dans s’ha ocupat de donar a la seva estructura una base econòmica que sembla una economia com si fos de plastilina i la Hisenda pública no és una inesgotable caixa de cabals de

la qual es poden treure diners a gust de cada partit.

Pedro J. Piqueras Ibáñez

La familia

Conozco una familia numerosa con siete hijos desde 7 a 20 años. No hace mucho, han podido realizar el sueño de la madre que era hacer un

viaje con toda su familia. Pusieron hace siete años una pequeña hucha donde han ido guardando simples monedas, pequeños cambios… Al final la abrieron y han podido visi-tar una hermosa capital europea. Al volver nos visitaron y pregunté al más pequeño: “¿Qué es lo que te ha gustado más de todo lo que has vis-to?”. El niño me respondió rápida-mente: “Lo que más me ha gustado ha sido estar con la familia”. Miré a

D O N E D I

c a r t a ssus padres sorprendida, porque sé que es una familia unida y sin pro-blemas de connivencia, entonces ellos me aclararon: allí el transpor-te era muy caro y más para noso-tros al tener que multiplicar por nueve el precio del billete , así que íbamos andando a todas partes. Vi-sitamos iglesias, museos, jardines, parques preciosos, palacios…, re-sultando excursiones de dos y tres horas. Andábamos de dos en dos, y el pequeño casi siempre iba de la mano de su hermana mayor, es un niño muy hablador y tenía constan-te conversación con ella. Habitual-mente los pequeños van al cole, los mayores estudian, trabajan y hacen deporte, no es posible estar tantas horas juntos.

El pequeño, con siete años, dio valor a lo maravilloso que es tener una familia pero hay millares de hi-jos de todas las edades que nunca podrán dar una respuesta semejan-te. Como una niña de 10 años hija de padres separados que cuando ha de ir a casa del padre llora desespe-radamente, porque según dice, aquella no es su casa, con una mu-jer que no es su madre, y unos hi-jos de ella que no son sus herma-nos…

Maria Rosa Bonals

Imprime: IMPRINTSA Impressions Intercomarcals SA

Los textos destinados a la ssección de cartas no deben exce-der de un folio. Deben ir firmados por sus autores con cons-tancia de su DNI, domicilio y número de teléfono. DIARI DE TERRASSA se reserva el derecho a publicarlos, extractarlos o resumirlos, y no facilitará información postal o telefónica so-bre los mismos. Para remitir colaboraciones para esta sección, puede utilizar el sistema tradicional de correo o la dirección electrónica opinion@diarideterrassa.es

*Diari de Terrassa no comparte necesariamente las opiniones que aparecen en sus páginas.

Esta publicación no puede ser reproduci-

da; ni en todo ni en parte, ni registrada

en, o transmitida por, un sistema de re-

cuperación de información, por ningún

medio, sea mecánico, fotoquímico, elec-

trónico, magnético, electroóptico, por fo-

tocopia, o cualquier otro, sin el permiso

por escrito de la empresa editora.

Política i cràpula

l’espai públic, a l’àmbit polític, social i econòmic, hi ha un con-junt de gent que pot ésser qua-lificat de cràpula. Un cràpula és

una persona immoral, cínica, l’acte de la qual es caracteritza per la desmesura, per l’excés en relació amb el menjar/beure, el sexe, el de-sig de posseir, el voler ser. El cràpula és un afeccionat ultra del “joc” de la gola, luxúria, cobdícia i supèrbia.

En la tensió que tota persona sent entre ob-tenir el que ella vol o obeir les lleis i l’ètica, és a dir, haver de decidir-se entre seguir l’interès propi o les lleis i l’ètica, entre actuar per satis-fer el propi interès sense tenir en compte els altres o fer el que és correcte, el cràpula es de-cideix estrictament pel seu interès egoista. Gekko (Michel Douglas), el protagonista del film “Wall Street” (Oliver Stone, 1987), n’és un

JOAN BOLDÚ

A

exemple. Diu a un grup d’accionistes: “La cob-dícia és bona”. I no solament és bona, afirma, sinó que respecte a la vida, amor, riquesa i co-neixement és la força impulsora de l’evolució humana i el progrés. Conclusió: per a Gekko el propi interès és i ha de ser el factor princi-pal que guiï la nostra conducta.

La majoria dels films de Hollywood que tracten sobre aquests temes acostumen a aca-bar bé: hi ha qui essent un amoral cínic, un cràpula, es torna més tard una persona decent o bé hi ha qui no canvia, però finalment és descobert i castigat. Tanmateix, a la vida real no sempre s’esdevé així i el mal aconsegueix sortir impune força sovint.

El concepte de cràpula es pot aplicar a la po-lítica. La imatge de polítics que sovint obser-vem és la de cràpules, marcats per la corrup-ció, l’astúcia, l’oportunisme, l’amiguisme, la dissimulació i disposats a tot. La mentida dels polítics cràpules impedeix que el seu compor-tament sigui compatible amb la dignitat del seu càrrec. Tenen un discurs contradictori, ja que el polític cràpula nega la malifeta que co-met o que ha comès: quan roba no admet que

roba, quan menteix no reconeix que menteix i, a més, tots ells aparenten un comportament sense màcula. Pensem en el Bárcenas, en el PP, en la Gürtel, en el Pujol i família, en el Millet i el Palau de la Música, en el PER, en Bankia i les targetes black i una llarga llista. Cap d’ells ha robat, diuen, cap d’ells menteix, afirmen. Quin cinisme!

El polític cràpula es defensa sempre de tota sospita de voler fer mal. Putin annexiona Cri-mea, diu, per salvar els “russos” del perill ucra-ïnès; hi ha qui mata en nom d’Al·là clement i misericordiós; partits xenòfobs que cremen asils d’immigrants i els volen expulsar del país d’acollida en nom de la “seguretat i el tre-ball”… En tots aquests actes hom troba una “bona” intenció fraudulenta, la qual suscita ir-ritació i indignació. És “la paradoxa de la mo-ral” en el sentit de Nietzsche: la meta de tota “bona” intenció moral provoca efectes dolents i se li han d’atribuir les conseqüències més pa-lesament immorals i innobles. En efecte, el de-sig d’actuar amb “bona intenció” sovint té com a efecte provocar el mal.

Com es diu habitualment, la paraula em-

mascara el pensament, però, de vegades, l’ex-posa a la llum del dia. El polític expressa, de vegades, a contracor, allò que de veritat pen-sa. Aleshores, la veritat li cau de la boca per mitjà de les paraules que normalment l’em-mascaren. Són els lapsus: dir allò que hom no vol dir, però que sí que pensa. Els lapsus de-mostren que no hi ha mentida sense falla. És per això que Rajoy parlà de “la confianza de los inversores”; Cospedal (Las Jornadas del Buen Gobierno) envià aquest tuit: “No vamos a perder ni un minuto en luchar contra los que defraudan en la democracia”; José Manuel Castelao, exdiputat del PPdeG, digué que “las leyes son como las mujeres, están para violar-las”; un polític peruà jurà el seu càrrec “¡por Dios y por la plata!”; en un míting, es presen-tà a Esperanza Aguirre com “la candidata a la alcaldía de España”. Sense comentaris. Els lap-sus parlen! Davant d’aquest crapulós panora-ma cal dir “ja n’hi ha prou!” i pensar i actuar perquè l’urgent i necessari canvi vagi esdeve-nint al llarg d’aquest 2015.

* L’autor és filòsof

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TERRASSA

4147

Martes a sábados

378 CM² - 33%

346 €

17

España

20 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURA & ESPECTÁCULOS

21 l MENORCA ● «Es Diari» l VIERNES, 20 DE MARZO DE 2015 l

L.B.

El Casino 17 de Gener de Ciutade-lla acollí ahir la presentació de lanova novel·la de Florencio Her-nández Galmés. «El abuelo deHawai» és una novel·la d’acció i deviatges, que desvetlla la trajectòriavital d’un home de 80 anys que alfinal de la seva vida reflexionasobre l’aprenentatge vital i sobrela relació amb Déu.

«Només el seu autor sap que hiha d’autobiogràfic, quines expe-riències i fets viscuts formen partd’aquesta obra; i quines altres són

fruit de la seva portentosa imagi-nació i capacitat descriptiva», afirmàJosep Pons Fraga, editor del MENOR-CA ● «Es Diari», qui presentà l’acte.

«Però Florencio Hernández, queconeix la fragilitat de la naturale-sa humana, reivindica el compro-mís i el sentit de Déu en aquestmón material i fugisser; perquècal explicar a l’agnòstic i a l’ateuque hi ha raons de pes per creu-re», assenyalà.

UNA TRAMA QUE ATRAPAJosep Pons Fraga destacà que ambaquesta novel·la Florencio Her-

Florencio Hernández, entre Josep Pons Fraga i Simeón Anglada. ● FOTO G. ANDREU

Florencio Hernándezviatja i reflexiona a«El abuelo de Hawai»

nández es desplega «com escrip-tor i filòsof en estat pur, de mira-da neta, que despulla els seus sen-timents i afectes; polèmic potser,però d’idees clares, que destil·lenmoltes lectures i haver recorregutmolt de món».

El presentador, qui feu un reco-rregut per la trajectòria vital del’escriptor i les seves arrels ciuta-dellenques, destacà que «aquestanovel·la és en realitat un assaigsobre la naturalesa de l’home i laseva relació amb Déu».

LAURA BAÑÓN

80 anys després de la seva darrerainterpretació, el «Miserere» de mes-tre Benet Andreu tornarà a sonaramb tot el seu esplendor i delica-desa musical a l’escenari original:l’Església de Santa Maria de Maó.Serà el proper 31 de març, a les 21hores, Dimarts Sant, amb la preten-sió de reprendre l’antiga tradiciód’interpretar l’obra cada SetmanaSanta.

El baríton Lluís Sintes i Josep Mer-cadal són els promotors i impul-sors de que el «Miserere» torni asentir-se en la seva versió originali íntegra, tal com va sonar des dela seva estrena l’any 1878 fins l’any1935, període en que l’obra s’oferíde manera ininterrompuda dinsels actes més importants de la Set-mana Santa a Maó.

TRADICIÓEl «Miserere» és l’obra cabdal i mésrecordada de mestre Benet AndreuPons (1803-1881), que era interpre-tada cada Dijous Sant a l’Esglésiade Santa Maria fins el 1935, any enque morí el seu nebot, també sacer-dot i compositor, Damià Andreu,qui mantenia viva la tradició.

Curiosament, familiars de JosepMercadal, qui dirigirà el «Misere-re» en aquesta ocasió tan especial,van ser músics que van interpre-tar l’obra, per la qual cosa s’ha entre-gat de ple en la recuperació d’aquestprojecte musical.

El novembre de 2013, el barítonLluís Sintes va recuperar l’obra com-pleta i la va estrenar al Palau de laMúsica Catalana, on va ser rebuda

MÚSICA l Lluís Sintes i Josep Mercadal faran possible que el proper 31 de març l’obra de Benet Andreues torni a interpretar a Santa Maria per Setmana Santa, en un concert a benefici de l’AECC de Maó

amb sorpresa i admiració. Darre-rament, el passat mes de febrer,s’ha tornat a presentar a l’EsglésiaAdventista de Barcelona, on nova-ment el públic ha dedicat granslloances a les precioses harmonies

El ‘Miserere’ torna 80 anys després

● ● ●

Les entrades-donatiu,a un preu de 6 euros,ja estan a la venda a laseu de la Junta Localde l’AECC

El baríton Lluís Sintes, Josep Mercadal i Tomé Olives, en el primer assaig celebrat a Santa Maria. ● FOTO JAVIER COLL

de l’il·lustre compositor menorquí.Lluís Sintes i Josep Mercadal hanaglutinat un equip de músics denivell perquè el «Miserere» retor-ni al seu lloc d’origen, on va ser estre-nat. El passat dimarts, dia 17, va tenirlloc el primer assaig a l’Església deSanta Maria, en un primer contac-te entre les veus protagonistes iamb Tomé Olives, que interpretaràl’harmònium (que ben podria serel mateix que sonava antigament).Aquest concert prèn una vàluainsòlita: el rescat musical de la peçaantiga amb una finalitat benèfica.

L.B.

Núria Pujolàs (Cànoves, 1971),coneguda a les xarxes socialsamb el pseudònim de Miramels-mots, acaba de publicar el poe-mari «V de bes» i arriba a Menor-

ca per presen-tar-lo. La poetamenorquina Llu-cia Palliser ésuna de les auto-res del pròlegcol·lectiu delpoemari, qui

acompanyarà a Núria Pujolàsa la presentació d’avui a la lli-breria Espai 14 de Maó (20.30hores) i demà a la llibreria vaDlli-bres de Ciutadella (19 hores).

El poemari«V de bes» espresenta a l’Illa

� VICTÒRIA RIERAmezzosoprano

� JAUME OLIVEStenor

� LLUÍS SINTESbaríton

� JOAN CARLES ESTEVEbaix baríton

� CORAL SANT ANTONISecció d’homesDirectora: Mertxe Orfila

� GRUP INSTRUMENTALDE CORDA

Miquel Gonell (violí so-lista)

Pau Gomila i JúliaCamps (violins 1)

Carme Cardona i AlbaSeguí (violins 2)

Clare Henderson i Cami-la Tudurí (violes) i Óliver Vi-nent (violoncel)

Jaume Coll (contrabaix) iTomé Olives (harmònium).� JOSEP MERCADAL

Direcció

Intèrprets

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

31000

4378

Diario

721 CM² - 75%

1557 €

21

España

20 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La nueva temporada del Palaude la Mtlsica apuesta a ganarLa pr6xima programaci6n retine a lo m ts granadode las voces y de los directoras de orquesta

BLANCA CIA, Barcelona

E1 Palau de la Mflsica quiereatraer a m~is pflblico y una for-ma de hacerlo es contar con lasgrandes figuras de la mfisica sin-f6nica y tambiEn del bel canto.De ahi que el calendario de lapr6xima temporada 2015-2016retina a una parte importantedel firmamento musical sinf6ni-co y de las estrellas m~is cotiza-das, algunas de las cu~iles ya ha-bian estado, como la sopranoAnna Netrebko (13 de julio de2015), el tenor Rolando Villaz6n(13 de marzo de 2016), el barito-no Mathias Goerne (14 de abrilde 2016) y el contratenor XavierSabata (17 de julio de 2015) que se suma uno de los tenorescon rn~is renombre, Juan DiegoF16rez (3 de febrero de 2016)--que tiene en Barcelona una de

sus plazas favorita~ y la mezzo-soprano Magdalena Kozen~ (16de marzo de 2016).

Sus voces, con repertorios deconcierto, integran un nuevo ci-clo que pone en marcha esteafio el Palau; Palau 100 GrandesVoces y que es la consecuenciadirecta de la buena aceptaci6n ybuena recaudaci6n que han teni-do algunos conciertos prograrna-dos en esta temporada y anterio-res. "Ha sido una consecuencia16gica de ver que habia un hue-co para hacer ese tipo de recita-les porque el Palau no solo es lacasa de la mtisica sinf6nica y dela coral. Adem~s, es una tenden-cia de otras grandes salas de con-cierto de Europa, como Viena yParis, y nosotros nos hemos su-mado", ha explicado el directorgeneral del Palau, Joan Oiler.Los gestores del Palau no yen

que con ello se repita, en ciertomodo, la oferta musical de la ciu-dad Juan Diego F16rez actflaen el Liceo la pr6xima tempora-da con la 6pera Lucia di Lammer-moor de Gaetano Donizertti--porque el repertorio es comple-tamente distinto: "En el Palau,F16rez cantar~t canciones napoli-

La temporada pr6xima delPalau tendr~ 127 conciertos--los que promueve el Palau, sincontar con los de promotores ex-ternos frente a los 109 de laactual. TambiEn tiene mayorpresupuesto: 3.200.000 frente alos 2.500.000 euros de la que secerrar~i dentro de unos meses.Una tendencia que el Palau hainiciado en los flltimos afios,una vez superado el desastre deFElix Millet. Desde el 2011, el Pa-lau no ha dejado de ganar abona-

Juan Diego FI6rez.

dos y ptiblico que pasa por taqui-lla. En 2011 fueron 94,000 perso-nas las que asistieron a los con-ciertos y 166.000 el afio pasado.

La temporada pr6xima el ci-clo Palau 100 tendr~i tambiEnm~is conciertos que abrir~i, porsegundo afio consecutivo, la Sta-

atskapelle Berlin con Da-niel Barenboim al frentecon dos dias programa-dos (6 y 7 de julio), unodedicado a Wagner yotro a Verdi. A Palau 100regresa este afio CeciliaBartoli (3 de noviembre2015) con arias de Anto-nio Vivaldi. Otros platos"fuertes" de la oferta sin-f6nica ser~in la OrquestaFilarm6nica de Viena(27 de junio de 2016) con-ducida pot otro directorilustre, Daniele Gatti,con un programa deBeethoven, Strauss yBrahms; la Filarm6nicade Londres (5 de octubre2015) dirigida pot Vladi-mir Jurowski y con Leo-nidas Kavakos como so-lista; la repetidora Or-questa Sinf6nica Sim6nBolivar (7 de enero 2016)con el carism~tico Gusta-

vo Dudamel y la Mahler Cham-ber Orchestra (11 de enero 2016)con Mitsuko Uchida al piano ycon la batuta con un monogr~ifi-co de Mozart. A esa oferta hayque sumar recitales, entre ellosel de Christian Zacharias y el delpianista Vladimir Ashkenazy.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

148000

25725

Diario

452 CM² - 40%

4244 €

37

España

21 Marzo, 2015