Recull de

Premsa

Recomanem...Cine de dones a la plaçaper A. R.

COMPRAR I BEURESucs ‘detox’per Carlos Orquín

Roland Barthes potser va exage-rar quan, al discurs de recepcióal Collège de France, va dir que

la llengua era feixista, és a dir, massanormativa,massa autoritària,massa rí-gida. Vist des de l’òptica dels parlants,la llengua no passa de ser una eina quetothom sap com ha de fer servir; i elscatalans ens entenem entre nosaltresamb la nostra, igual com s’entenien elsromans amb una llengua gramatical-ment molt complicada. Si no hi haguésnormes gramaticals, arribaria un diaque ja no ens entendríem.

Tanmateix, és un fet que tota lahistòria de la literatura, molt en es-pecial de la poesia, ha forçat els lí-mits de la norma gramatical per in-ventar el que ha volgut, en generaldins els límits del que Eugenio Cose-riu, el gran lingüista romanès, ano-menava el “sistema”d’una llengua, que ésmés ample que la sevanorma. Això sí: quanuna llengua s’aparta ab-solutament del sistemaque li dónamoltes possi-bilitats d’articulació, lla-vors no s’entén res deres: els superrealistesvan jugar a aquest joc, ide vegades s’entén quel-com, i de vegades és im-possible fer-ho.

Però sempre hi ha ha-gut un altre terreny enquè s’eludeixen les lleisde la gramàtica, almenysles del lèxic; i els creadorsde llengua oral, o els es-criptors —ja sigui permetaforització, o niaixò— inventen paraulesi expressions que es tro-bendecididament a l’exte-rior de la norma i, més en especial, aldefora de les convencions socials enl’ús del llenguatge. On sempre s’ha ex-tremat aquesta manera de procedir haestat, des de l’antigor, en el camp de lesbarroeries i marranades sexuals.Freud tenia tota la raó quan observava,al llibre L’acudit i la seva relació ambl’inconscient, que això ens permet alli-berar-nos una mica de la càrrega derepressió que la cosa sexual semprecomporta. Vegeu, en aquest sentit, elspoemes priàpics de la tradició grega, laHistòria Augusta llatina, el Llibre de lesdones, de JaumeRoig, omoltes pàginesde Rabelais. Per no parlar del Marquèsde Sade, brut com el sutge.

Jean-Claude Carrière, un dels guio-

nistes de Luis Buñuel, va escriure unllibre—que també funciona comaobrade teatre— en què s’esplaiava a pler enl’àmbit de les marranades sexuals. Arael tenim en magnífic català —cosa nofàcil, perquè moltes expressions i pa-raules relatives al sexe no tenen unaequivalència exacta en dues llengüesdiferents—, per a satisfacció dels lec-tors de casa nostra: una casa, val a dir,en què les grolleries sexuals i escato-lògiques són més vives i més riquesque a molts altres llocs de l’àmbitromànic: Jean-Claude Carrière, Elsmots i la cosa, adaptació de RicardBorràs, epíleg d’Anton Maria Espada-ler (Barcelona, Blackie Books, 2016).En una adaptació així, era d’esperar re-ferències als trobadors provençals,com Guillem de Berguedà, i a VicençGarcia, rector de Vallfogona, que és un

dels nostres escriptors més gongorí ialhora més groller. Borràs adapta unsversos de Carrière amb aquests del se-nyor rector: “No saben tots que en vos-tra claveguera / entren mil regueronscada setmana, / i que en l’obert clivelld’eixa magrana / piquen tots los par-dals d’esta ribera”. Més clar, l’aigua.

Amb l’ajut del millor medievalista

que conec, Espadaler, amic de la san-dunga—mot que es fa servir als encon-torns de la vila de Tiana, al Mares-me—, Borràs cita Joanot Martorelld’aquesta faisó: “E com véu que sen’anava e ab les mans no la podia to-car, allargà la cama, e posà-la-hi davallles faldilles, e ab la sabata tocà-li en lolloc vedat, e la sua cama posà dins lesseves cuixes”. Aquests valencians!També surt el famós Llibre de Tres, delXIV, que Riquer va editar sense fer es-carafalls: “Tres coses es poden fer alllit sense llevar-se: Déu pregar e ado-rar bé a si mateix e gratar lo cul”, on“adorar bé a si mateix” equival a allòque normalment en diem “pelar-se-la”, “remenar-se-la”, “fer-se un pallot”o “matxucar-se-la”.

Borràs diu, adaptant Carrière, queuna dama del XVI deia, referint-se al

sexe anal: “Així eixamplo el cercle deles meves amistats”. (En realitat, elsqui eixamplen el cercle de les sevesamistats són més aviat els gais.) Al lli-bre aprendreu que la figueta, que tot-hom sap què vol dir, també pot dir-se lapatatona, la tavella, l’albercoc, el mus-clo, l’eterna cicatriu, i més coses, comara la llagueta o la ferida lluminosa. Oque la titola té els sobrenoms decarbassó, cornamusa, gavarrot, tiroliroi xirivia.

Us ha semblat groller l’article ques’acaba? Doncs llegiu el llibre sencer ija veureu com es pot gaudir d’aquestescoses sense la nosa i el dispendi d’ha-ver-les de fer. És sabut: al juliol —que jas’acosta—, ni dona ni cargol.

L a revista mensual Saó és molt poc conegudaa Catalunya, tot i que és, amb diferència, ladegana de la premsa en català al País

Valencià, amb els seus 40 anys d’existència i 415números publicats. Fundada el 1976, va ser el fruitd’una confluència afortunada entre catòlics pro-gressistes i nacionalistes d’esquerra, i en aquestllarg període ha viscutmoltes vicissituds i haman-tingut sempre una alta qualitat i una evident em-penta crítica.

No ha tingut precisament una existència fàcil.De l’església valenciana, tradicionalment castella-nitzadora (i amb l’arquebisbe Cañizares la cosa noha canviat), no ha rebut gaire suport, i les institu-cions públiques tampoc li han sigut amables en lesdues últimes dècades, per raons que no cal enume-rar. Que haja continuat eixint cada mes és unad’aquelles coses que fins i tot els agnòstics mésempedreïts, com ara un servidor, estem temptatsd’atribuir-ho a un miracle del Nostre Senyor, pot-ser amb la intermediació de sant Vicent Ferrer,que en feia de grossos. En qualsevol cas, fe no elsn’ha faltat mai als qui la fan possible, encara quehan hagut de treballar en circumstàncies moltprecàries. Per això fa un bon goig de veure que elsúltims números ha recuperat pàgines i que tornaa tindre el llustre dels seus millors temps. Prous’ho mereixen.

En el número demaig hi hamoltes coses d’inte-rés, com sempre: reportatges, ressenyes, bons arti-cles de fons i entrevistes a gent valuosa, com l’edi-tor Josep Gregori, la investigadora Núria Flames,el cantant Dani Miquel, el savi mallorquí JosepMassot o el polític castellonenc Enric Nomdedéu.Crec que, per agafar el pols dels nous aires políticsque corren al País Valencià, aquesta és una entre-vista útil, amb algú que diu coses molt sensates:“Sóc més amic de les evolucions que de les revolu-cions, perquè l’evolució és una revolució que aca-ba triomfant”. Sí, corren uns altres aires al nostrepaís, i Saó sap fer-se’n eco.

Coincidint amb els seus 40 anys de vida, s’hapublicat també un llibre, La revista Saó (1976-1987):Cristians i esquerrans nacionalistes, que estudia elsprimers 12 anys de la seua trajectòria, a càrrec deFrancesc Martínez Sanchis (Sanchis, sense accent.Com Gomis, Peris o Ferrandis. Els catalans s’em-prenyen molt quan un castellà no sap pronunciarCastelldefels i ells mateixos s’entesten a pronun-ciarmalament, com aMadrid, el cognommés habi-tual dels valencians. Aquest és el nivell). L’enco-miàstica ressenya que Rafael Roca li dedica subrat-lla l’encert en l’anàlisi de les idees i les aspiracionsdel grapat de gent que inicià “aquest singular pro-jecte comunicatiu” que és Saó. Un projecte que,“després d’un parell de dècades ben complicades”,torna a tindre el futur obert. I per molts anys. Elcert és que, en el molt hipotètic cas que a Catalu-nya hi haja algú que de veritat vulga saber què escou i que hi ha de viu i vàlid al País Valencià, Saó ésuna revista imprescindible.

Dijous 2Leo Genovese Trio. El pianistaargentí, soci d’Esperanza Spalding,presenta en gira europea el seuprimer projecte com a trio propi.Jamboree. 20.00 i 22.00 (15 a18 euros).

Divendres 3Cass McCombs. Delicat, un puntmelancòlic i, per sobre de tot,gran compositor, el nord-americàofereix una actuació gratuïta dinsels Primavera Al Raval. CCCB SalaTeatre. 14.30 (gratuït).

Bombarderos. Amb diverses in-

terrupcions a la seva carrera, elcas és que el grup de rock surenycompleix 30 anys. La celebracióprou que mereix un concertespecial. Razzmatazz 2. 19.30(12 euros).

Ken Ishii. Una de les figures mésimportants i consagrades del’escena electrònica niponaprotagonitzarà una altra sessió alsplats. Completa cartell Fabrice Lig.Razzmatazz. 01.00 (17 euros).

Dissabte 4Invisible Harvey. Sota aquestnom s’amaga un activista que és

músic, guionista i director decinema. I entusiasta. Presenta elseu primer disc en solitari. CCCB.Sala teatre. 12.30 (gratuït).

Robert Forster. Sempre se’lrecordarà com un Go Betweens,però ja té una consistentcarrera en solitari i sòlidescançons pop amb molta ànima.Placa Joan Coromines. 15.00(gratuït).

Diumenge 5Mudhoney. Banda històrica deSeattle que presumeix de ser-hiabans que Nirvana, tenen material

recent, un Vanishing Point quezona a rock petri. PlaçaCoromines. 19.30 (gratuït).

Andrea Motis i Joan Chamor-ro. En aquesta ocasió, el jazz s’acos-ta a les cordes amb l’OrquestraNacional Clàssica d’Andorra perfer un recorregut panoràmic peljazz clàssic. L’Auditori. 21.00(20 euros)

Dilluns 6Joshep Arthur. Descobert als no-ranta per Peter Gabriel, elcantautor nord-americà fa servirpedals i efectes per construir un

veritable rock de club. Sidecar.21.30 (20 euros).

Dimarts 7Andrés Calamaro. L’artista ar-gentí es presenta amb piano i veuper repassar temes propis aixícom de Gardel i Piazzola. Palau dela Música. 21.30 (20 euros).

Dimecres 8José Luis Perales. A un reperto-ri inabastable encara hi podenentrar més cançons. Per exempleles de Calma, el nou disc del’artista. Palau de la Música. 21.00(25 euros).

BARCELONA DESIGN WEEKDel 2 al 12 de junywww.barcelonadesignweek.com#BDW2016

I si la solució fos el Disseny? Elsuggeridor títol de la con-ferència inaugural de l’onze-

na edició de la Barcelona DesignWeek (# BDW2016) dóna el tretde sortida, aquesta tarda, a lesmés de 70 activitats multidisci-plinàries que celebren el dissenyen totes les seves facetes i conso-liden la capital catalana com aciutat de referència en aquestcamp. “Fa 40 anys que treba-llem per normalitzar el dissenyen les nostres vides quotidianes,des del punt de vista personal iprofessional. Una setmana decelebració és important per po-sar en relació el talent i les em-preses locals amb l’escena inter-nacional més puntera i per rei-vindicar Barcelona com a focusde creativitat present a les lli-gues internacionals de totes lesdisciplines”, indica Isabel Roig,directora del BCD BarcelonaCentre de Disseny, creador i or-ganitzador d’un esdevenimentque al llarg d’onze anys s’ha fetcada vegada menys endogàmic imés obert i comprensible.

Sota el títol La invasió del dis-seny (#DesignInvasion!), durant11 dies la BDW programarà ungran nombre d’iniciatives, nonomés a la seva seu principal, elDisseny Hub Barcelona, sinó pertota la ciutat gràcies al progra-ma BDW City, que reuneix mésde 20 activitats, seleccionades através d’una convocatòria ober-ta. Entre aquestes destaca, a l’Es-

cola Superior Elisava, Next De-sign Innovation, una mostra desis projectes inèdits de sis jovescreadors.

“Hi ha activitats per a tot ti-pus de públic, tot i que algunes,com el congrés Design is Future:innovation through design con-gresstival, s’adrecenmés directa-ment a empreses, professionals

i estudiants, interessats a poten-ciar el valor econòmic i socialdel disseny”, afegeix Roig, quedestaca que els conceptes deba-tuts es posaran en pràctica enun seguit de tallers impartitspels mateixos ponents. Entreells es troben els grans noms delnou disseny, sostenible, ecològici destinat a resoldre i millorar

situacions diverses, com el bar-celoní Laszlito Kovacs, nou di-rector creatiu deWe Transfert, iel mallorquí establert a HolandaMiquel Ballester, cofundador deFairphone, una empresa de mò-bils que lluita contra l’obsoles-cència programada que ha es-tructurat el mercat tecnològicde l’última dècada.

També hi seran Ed Gillespie,cofundador de Futerra, una con-sultora que ajuda les empresesen la transició ecoresponsable, iDoug Powell, líder del canvi capa la cultura del disseny a IBM,que ara compta amb una planti-lla de 1.200 professionals de totel món. Des de l’àmbit sanitari,Cristina Bustillo explicarà coms’ha aplicat el Service DesignThinking, és a dir, la idea deldisseny al servei de l’usuari, enl’atenció als petits pacients del’hospital infantil Sant Joan deDéu. “El disseny ja no és un pro-ducte de luxe destinat a les elits.S’han obert nous camps de tre-ball i s’ha comprovat que pot re-sultar eficaç en els àmbits mésdiversos, fins i tot per millorarla vida dels refugiats en els cam-paments”, assegura Roig.

La relació entre disseny i gas-tronomia, exemples d’innova-ció i bones pràctiques al voltantdel món i les perspectives futu-res del disseny, seran altresdels temes tractats en presenta-cions, debats i tallers que contri-bueixen a demostrar la im-portància del disseny i dels dis-senyadors per a les estratègiesempresarials i, en general, permillorar la societat. Entre les ac-tivitats gratuïtes destaca l’ex-posició Interfícies: 100 anys dedisseny a Simon, que recorre latrajectòria d’aquesta empresacatalana i, alhora, d’un segle enl’evolució de la cultura del dis-seny, a través dels seus produc-tes més icònics.

Les dietes detox —un pla pereliminar toxines per mitjà delmenjar saludable— arrasen.Amb l’arribada de l’estiu, s’incre-menta la necessitat de beurequalsevol cosa fresca, i la con-junció de totes dues coses, enprincipi, podria semblar difícil.La restauradora Teresa Carlesofereix una línia de sucs de frui-tes i verdures per complemen-tar aquesta tendència. La tècni-ca, expliquen des del seu negoci,és innovadora perquè aconse-

gueix no perdre tants nutrientsdurant el procés d’elaboració.Els sucs es fan per extracció enfred: primer es trituren els ali-ments i després se sotmeten a

un premsatgehidràulic. Es ve-nen en paquetsde sis a la web,amb un preu de35,70 euros.També es po-den comprarals tres restau-rants que la cui-nera té a Barce-lona: Flax & Ka-le (Tallers, 74),Teresa’s (Argen-

teria, 31) i el Teresa Carles (Jove-llanos, 2).

Teresa’s Juiceryteresasjuicery.com

L a segona generació de pintors ho-landesos del XVII descobreix en es-tat pur el que l’art, de manera su-

bordinada, no havia deixat mai de bus-car: la primacia de les formes. La im-portància del tema representat és sovinttan escassa, que en alguns casos fins i tottendeix a ser nul·la; amb aquest descobri-ment l’obra no perd sinó que realça elsseus atributs essencials. D’aquí prové,crec, l’entusiasme amb què aquells pin-tors es van posar a pintar natures mortesi figures humanes en actituds quotidia-nes, banyades en la llum de matí que

entra pel finestral d’un menjador o esfiltra suaument per les vidrieres d’unacambra; en l’equilibri d’ombres i clarorsde les diferents hores del dia i dels ob-jectes que s’hi conformen. Com explicaGombrich, la gent —de segle en segle tanfidel a si mateixa— compra natures mor-tes per decorar les parets dels menja-dors, però els pintors no les pinten perevocar res; les pinten per estudiar la inci-dència de la llum en la textura i el colord’una poma, una copa de cristall, una lla-gosta de mar d’un vermell suprem.

Vermeer, que només va pintar pel goig

de la pintura, és el gran pintor d’aquestmoment transcendent, però els crítics iels especialistes mediocres —molts mésdel que se sol pensar— s’han interessat ies continuen interessant per esbrinar elsentit exacte de les seves enigmàtiquescomposicions. Un quadro de Vermeer,Donzella adormida, ha estat i és objected’especulacions temàtiques, presididestotes per la certesa que la missió d’uncrític d’art només es podrà veure real-ment acomplerta en el moment en quèaquest crític fixi rigorosament el signifi-cat d’una obra. El quadro al·ludit repre-senta una noia que dorm recolzada enuna taula. La mitja penombra que banyal’escena i la llum, més intensa i unifor-me, que es pot observar, a través d’unaporta entreoberta, a l’estança del fons do-nen al quadro tota la seva presència. Perla similitud de la postura de la noia ambun gènere de dibuixos i pintures de l’èpo-

ca que es complauen a recrear, entre al-tres prejudicis socials, el tòpic de la mi-nyona que, en comptes de fer la feina,s’emborratxa i s’adorm, s’ha explicat unai altra vegada que aquest és també eltema de Vermeer. Altres, fixant-se en elvestit i les joies de la noia, han dubtat quees tracti d’una minyona i han pensat mésaviat que és la senyora de la casa. Laradiografia del quadro ha permès desco-brir que, a l’habitació del costat, el pintorhi havia esbossat un home i un gos, laqual cosa voldria dir que la noia es trobasota la vigilància del senyor de la casa odel marit. Si Vermeer va tapar aquestsesbossos és probablement perquè no liinteressava facilitar aquesta classe d’in-terpretacions i perquè volia que tot sor-gís de l’equilibri de la llum i les formes. Adiferència dels gravats i dibuixosmoralit-zants, els seus quadros fugen de tot elque és explícit.

ConcertsPROVOCACIONS

Incidència de la llumFerran Toutain

40 anysdesprésEnric Sòria

Invasió d’innovació

MARGINALIA

Sexe i esbravades verbalsJordi Llovet

CARTES DE MÉS A PROP

Algunes peces de l’exposició dedicada als 100 anys de disseny a l’empresa de components elèctrics Simon.

Homes i dones practicant sexe. Crater de la Grècia clàssica.

La places de Barcelona de la Virrei-na (dimarts, 22 hores), de SalvadorSeguí (el dia 12) i de Sant Pere (el 16de juny i el 17 de juliol) són elssorprenents escenaris a l’aire lliurecomplementaris de la 24a MostraInternacional de Films de Dones deBarcelona, que tenen el seu eix a laFilmoteca (8-12 de juny). Per co-mençar, ben animats cap a la Virrei-na, amb els curts de Janet Perlmani els seus pingüins multipremiats.

Roberta Bosco

A ‘Els mots i la cosa’,Jean-Claude Carrières’esplaia a pler en l’àmbitde les marranades sexuals

QUADERN Dijous, 2 de juny del 2016 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

119000

20657

Semanal

282 CM² - 25%

3187 €

7

España

2 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS34 2 DE JUNY DEL 2016Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelonaCanvi polític a BCN LLL

REVISIÓ D’UN PASSAT DESCONEGUT

tar la seva mare que buscava men·jar. L’animal albí es va convertir en una icona barcelonina tan reconei·xible com el Barça i l’arquitectura de Gaudí. Des de la seva arribada al zoo (1966) fins que va morir (2003) va ser una celebritat mundial. Va arribar a ser rebut per l’alcalde José María de Porcioles a l’ajuntament i fins i tot va tenir carnet d’identitat, a més de portades a la premsa inter·nacional i festes amb pastís de frui·tes en tots els seus aniversaris. «Les campanyes etnogràfiques a Guinea van estar molt vinculades a les que feia el Zoo de Barcelona amb captures i caça», asseguren els comissaris de l’exposició, Alberto López Bargados, professor d’Antro·pologia Social a la Universitat de Barcelona; Andrés Antebi, antropò·leg, documentalista i un dels fun·dadors de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ); l’historiador Eloy Martín, i l’antropòleg Pablo González. En concret, Ikunde va es·tar finançat pel zoo, Parcs i jardins de l’ajuntament i el mateix Museu

«Un passat tan recent com des-conegut de la nostra ciutat». Amb aquesta premissa s’anuncia Ikun-de, Barcelona, metròpoli colonial, l’ex·posició que marca un abans i un després en la nova orientació ide·ològica del Museu de Cultures del Món, més compromesa amb te·mes de memòria històrica i de de·núncia social. La seva inauguració està prevista per al 10 de juny i el títol fa referència al centre d’adap·tació i experimentació zoològica que l’Ajuntament de Barcelona va instal·lar el 1959 a la selva guinea·na durant la colonització espanyo·la d’un país ric en cotó, cacau, ca·fè, canya de sucre, fustes nobles i minerals. Va ser a Ikunde on el primatò·leg Jordi Sabater Pi, que era el di·rector del centre, va adquirir Flo·quet de Neu, un exemplar de goril·la blanc únic, que Benito Mañé, un guineà d’ètnia fang, va capturar en una plantació després de ma·

C. S.BARCELONA

BCN va saquejar GuineaLa pròxima exposició del Museu de Cultures critica l’explotació colonial de la capital catalana en la dècada dels 60 H La mostra rememora la captura del goril·la albí Floquet de Neu

PÉREZ DE ROZAS

Vigilants del centre Ikunde fundat per l’ajuntament a Guinea, el 1959.L’alcalde franquista José María de Porcioles amb Floquet, el 1967.

el Museu de cultures del Món gira cap al debat social

L’equipament inicia una etapa de més compromís amb l’antropologia crítica

El centre del carrer de Montcada es va inaugurar el 2015 amb controvèrsia

CRISTINA SAVALLBARCELONA

El Museu de Cultures del Món canvia, a partir del 10 de juny, radicalment de rumb. Deixa enrere la re·

ducció esteticista d’exhibir objectes d’Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania pri·oritzant·ne únicament el valor artís·tic i inicia una etapa més compro·mesa amb els principis de l’antropo·logia social basada en l’anàlisi de la realitat humana. Aquest dia, s’inau·gurarà Ikunde, Barcelona, metròpoli co-lonial, una exposició que indaga en un passat fosc de Barcelona, quan el 1959 l’ajuntament va instal·lar un centre a prop de Bata, capital econò·mica de Guinea Equatorial, que du·rant una dècada va proveir els fons zoològics, arqueològics i botànics a la capital catalana. Eren temps en què empreses catalanes es van enri·quir amb explotacions de cacau i ca·

fè de la que en aquell temps era una colònia espanyola. «Compleixo l’encàrrec d’Ada Colau. L’Etnològic, a Montjuïc, i el Museu de Cultures del Món, al car·rer de Montcada, ara són un únic museu amb dues seus que seguei·xen una mateixa línia que no ama·ga els temes conflictius i que aborda les qüestions compromeses amb les bases científiques que aporten els investigadors universitaris», indica Josep Fornés, director dels dos cen·tres. Per a ell, un museu és un espai de confiança on mantenir converses i reflexions complexes. «Aquest canvi d’orientació és un signe de vitalitat de la política muse·ística empresa per Barcelona», consi·dera Alberto López Bargados, profes·sor d’Antropologia Social a la Uni·versitat de Barcelona. «Hem preparat aquesta exposició sobre el passat colonial de Barcelona

amb la sana autocrítica que li cor·respon a una societat madura que revisita el seu paper en l’espoli de Guinea», defineix Fornés, que du·rant els últims anys del mandat de Xavier Trias va veure perillar el ca·ràcter universal de l’Etnològic i no va estar d’acord amb l’enfocament artístic i poc científic del nou mu·seu del barri de la Ribera, les obres del qual van superar els nou milions d’euros.

PSC, ICV I PP COINCIDEIXEN / El govern convergent va voler orientar el cen·tre de Montjuïc gairebé exclusiva·ment a les tradicions, les festes i els costums de Catalunya, decisió que va provocar enceses protestes en el sector universitari, a l’Institut Cata·là d’Antropologia i en l’oposició po·lítica, especialment PSC, ICV i PP. El Museu de Cultures del Món va ser inaugurat el febrer del 2015. Des

Deixarà de donar prioritat a les peces etnològiques d’altres continents només pel seu valor artístic

Màscares africanes al Museu de Cultures del Món, el 25 de maig passat.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

489000

87909

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

34-35

España

2 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Canvi polític a BCN LLL

DIJOUS 352 DE JUNY DEL 2016

REVISIÓ D’UN PASSAT DESCONEGUT

Etnològic, que aleshores dirigia Au-gust Panyella. L’exposició no deixa canya dre-ta. Apunta als polítics franquistes, els missioners claretians que es van carregar els costums de les tribus i els empresaris catalans que es van enriquir en aquella Guinea colonial amb mà d’obra tan barata, entre ells el pare de Fèlix Millet, saquejador confés del Palau de la Música, que va enviar el seu fill a adquirir experi-ència de jove a les seves plantacions africanes, propietat de la Compañía Agrícola Industrial de Fernando Poo, que ell presidia. Tampoc se sal-ven l’ajuntament, el zoo i el mateix Museu Etnològic, que llueix a les vi-trines tresors de la cultura fang. «El que va fer Barcelona en aquella co-lònia africana va ser un espoli i un saqueig. Es van emportar diners a cabassos sense cap tipus d’escrú-pol», critica Antebi.

Imposició catòlica

«Els missioners claretians van mo-dificar violentament la religió, l’es-tructura familiar, la manera de ves-tir-se i els hàbits dels guineans», assenyala al seu llibre Guinea Equa-torial, història en blanc i negre Gustau Nerín, antropòleg i historiador es-pecialitzat en l’estudi del colonia-lisme espanyol a l’Àfrica i un dels as-sessors d’aquesta exposició. «I con-tinuem encara exercint polítiques colonials sobre els immigrants que

viuen a Barcelona», declara López Bargados. «A diferència del que la gent s’imagina, l’autèntica metròpo-lis de Guinea colonial no va ser Madrid sinó Barcelona», assegu-ra Josep Fornés, director de l’Etno-lògic i del Museu de Cultures del Món. La mostra confirma els vin-cles entre Barcelona i la colònia africana a través de documents

procedents del zoo, l’Arxiu de Catalunya, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Bibliote-ca Nacional de Catalunya, el ma-teix Etnològic i l’Arxiu Comarcal d’Osona. En aquest últim hi ha da-des i fotografies de les missions empreses pels Claretians, que te-nen la seu central a Vic. H

Hi havia empreses enriquides amb el cacau i el cafè i evangelització amb missioners

«La metròpolis autèntica de Guinea no va ser Madrid sinó BCN», sosté Fornés

ARXIU MUSEU ETNOLÒGIC

dels seus inicis la controvèrsia va acompanyar aquest equipament cul-tural impulsat per Jaume Ciurana, en la seva etapa com a tinent d’alcal-de de Cultura, i per Josep Lluís Alay, llavors director de Patrimoni, Mu-seus i Arxius de l’ajuntament que va acabar sent el director del museu, però només tres mesos, fins al maig del 2015, quan Barcelona en Comú va guanyar les eleccions. A l’octubre, l’Etnològic va reo-brir les portes aconseguint inclou-re-hi altres cultures, a més a més de la catalana, i també un espai desti-nat a exhibir tresors universals pro-cedents d’altres continents, encara que les millors peces de la seva col-lecció se’n van anar a les prestatge-ries del Museu de Cultures del Món, moltes procedents de les col·leccions de la fundació Folch i de l’Arqueolò-gica Clos.

UNA CATALUNYA «MESTISSA» / A la festa de reobertura, Colau va reconèixer que durant anys l’ajuntament no s’havia cuidat del Museu Etnològic. «No l’hem mimat. Barcelona té un deute amb aquest recinte, perquè la nostra ciutat es mereix un espai que li permeti explicar-se a si mateixa i al món, un lloc allunyat de les mirades colonials i de tòpics folklòrics. No només ha de ser un centre de con-templació, sinó també d’investiga-ció amb dues seus que comparteixin una mateixa mirada plural de la so-cietat», va argumentar l’alcaldessa,

que va acabar el discurs dient que Catalunya serà «mestissa» o no serà. Cultures del Món, ubicat als pa-laus del Marquès de Llió i de Nadal, va néixer com una plataforma de preservació, presentació, difusió i projecció social del patrimoni artís-tic, allunyada de conceptes etnolò-gics i antropològics. Molts antropò-legs i historiadors es van manifestar

al davant de la seva porta el dia de la inauguració, criticant que la seva política cultural prioritzés el valor estètic de les peces. Van qualificar l’obertura d’«etnocentrisme total», d’operació de colonialisme simbò-lic amb una mirada occidental que no avaluava la importància real de cada objecte. H

El nou espai, que va costar nou milions, i l’Etnològic de Montjuïc formaran un únic museu amb dues seus

«S’abordaran els temes compromesos amb bases científiques i universitàries», diu el director Josep Fornés

RICARD CUGAT

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

489000

87909

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

34-35

España

2 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cultura DIJOUS52 2 DE JUNY DEL 2016

Harun Farocki: cinema, feina i anti-Vietnam3 La Fundació Tàpies recorre l’obra del cineasta i artista alemany

ANNA ABELLABARCELONA

No podia faltar a Empatia, l’exposició que fins al 16 d’octubre recorre l’obra de Harun Farocki (1944-

2014), a la Fundació Tàpies i en el marc del festival Loop, la imatge pro-bablement més recordada del cine-asta, artista i activista alemany: ell davant la càmera apagant-se a l’avantbraç un cigarret i explicant que crema a 400 graus mentre que el napalm, usat a la guerra del Vietnam, a 4.000: «Si us mostrem els efectes del napalm en les seves víctimes, tancareu els ulls. Primer tancareu els ulls davant les imatges. Després davant el record d’aquelles imatges. Després davant els fets». Era Un foc in-extingible, que es pot veure amb les seves altres cinc primeres, i ja tren-cadores, pel·lícules militants, del 1966 al 1969, on assenyalava el distancia-ment anestesiant que produïa el bombardeig d’imatges del Vietnam en les notícies. Comissariada per Carles Guer-ra, director de la Fundació Tàpi-es, i per Antje Ehmann, viuda i col-laboradora de Farocki, l’exposició exemplifica l’obsessió pel cine i la fei-

na que recorre la producció d’aquest referent de la segona meitat del se-gle XX. En una primera sala l’espec-tador troba, entre altres obres, 12 monitors a terra que reprodueixen vídeos (de Lumière a Lars von Trier o Michelangelo Antonioni, passejant amb Monica Vitti per un paisatge in-dustrial) que recuperen el concepte dels treballadors sortint de la fàbri-ca en la història del cine. Aquest llaç cinema-feina arriba al títol, Empatia, sorgit d’un text de Farocki on, explica Guerra, afirma-va que «els 60, quan es va imposar el distanciament de Brecht, vam rega-lar aquesta paraula a l’enemic: la in-dústria de l’entreteniment i el cine-ma de consum. Ell va reconsiderar aquesta empatia per mostrar el món del treball sense intervenir-hi, mi-rant, observant i empatitzant». Per això, la mostra «revisa la seva imat-ge de difícil, fred i distant». En una altra sala, Ehmann pre-senta per primera vegada a Espanya la instal·lació Treball en una sola presa (2011-2014), que va realitzar junta-ment amb el cineasta i que projecta en grans pantalles suspeses 54 films de nou ciutats, d’un a dos minuts de durada, realitzats per estudiants de

en eL MARC DeL LOOP

cinema. Mostrant treballs remune-rats o no, tradicionals i nous, mate-rials o no, tots es pregunten què és avui la feina. Una altra obra mostra diferents maneres de fabricar totxos a Àustria (ho fa un obrer des d’una

sala de control), França, Burkina Fa-so o l’Índia (fets per dones). Els inicis militants de Farocki permeten a la Fundació fer dialogar l’alemany amb Tàpies perquè, asse-nyala Guerra, «tots dos es van preo-

cupar entre el 1966 i el 1976 per com fer política amb les seves obres»: el català a l’Espanya franquista i Fa-rocki en la contracultura berlinesa de postguerra. «Tàpies va donar la cara a la Caputxinada (1966), en la protesta a Montserrat (1970) pel ju-dici de Burgos... i va polititzar la se-va obra sense abandonar el seu art matèric i objectual». Per exemple, el seu Pila de plats (1970), símbol dels di-es tancats en la frugalitat francisca-na; o la pintura Composició amb núme-ros (1976). S’hi aprecia un forat com de bala sobre una taca vermella, que evoca la mort de l’anarquista Oriol Solé Sugranyes, abatut per la Guàr-dia Civil després de fugar-se de la presó de Segòvia, quan amb Franco ja mort la societat demanava una amnistia general que no arribava. Com a colofó, les sis pel·lícules militants de Farocki. Creia que el ci-nema no podia ser només entrete-niment i va criticar Wim Wenders i Fassbinder per vendre’s a la indús-tria. Cinema, política i feina. H

33 La instal·lació ‘La feina en una sola presa’, a l’exposició de Harun Farocki, a la Fundació Tàpies.

AUGUST BLÁZQUEZ RUBÍ

33 Una visitant observa un dels vídeos.

AUGUST BLÁZQUEZ RUBÍ

Un pont musical amb VenèciaSONIA ÁVILA BARCELONA

Entre Venècia i Barcelona hi ha un pont musical antic. Al segle XVIII, quan la ciutat italiana es va conver-tir en epicentre artístic, compositors catalans van traçar al seu mapa una

ruta cap a aquesta seu. De Domènec Terradellas als germans Joan i Josep Pla van portar les seves obres instru-mentals a Venècia, on van coincidir amb mestres com Antonio Vivaldi. Aquest vincle del passat és l’origen de la primera edició a Barcelona del

festival de música barroca Vespres d’Arnadí: Da Venezia a Barcellona, que rescata melodies antigues. Interpretades amb instruments d’època, les presentacions seran a l’església barroca de Sant Felip Neri el 15 i 22 de juny i el 7 i 14 de juliol

FesTivAL De COMPOsiCiOns bARROques

a la història de la música catalana. Per crear un públic assidu, s’ofe-rirà una conferència prèvia als con-certs oferta pel musicòleg Josep Dol-cet en què parlarà del procés d’inves-tigació de la música antiga i la seva rellevància en la història. El grup Vespres d’Arnadí, creat el 2005 i amb tres produccions disco-gràfiques, centra la seva investiga-ció i producció en el repertori barroc que, en certa manera, està oblidat però forma part del patrimoni musi-cal espanyol. És el mateix esperit del festival en què s’interpretaran per primer cop les òperes Artaserse i Ime-neo in Atene de Domènec Terradellas. Dels germans Juan Bautista i Josep Pla també es presenta un con-cert per a oboè. La música dels cata-lans va de la mà de la de Vivaldi. La formació musical dirigida per Dani Espasa també estrena la se-va tercera producció discogràfica, Anna Maria Strada. La favorita de Hän-del, que presentarà el 2 de juny al Pa-lau de la Música. És un homenatge al compositor alemany, però, sobre-tot, a la soprano Strada, a qui el mú-sic va dedicar 24 òperes. H

33 Els components del grup Vespres d’Arnadí.

amb un aforament de 350 persones cada concert. El festival, organitzat pel grup Vespres d’Arnadí, neix amb la intenció de consolidar l’aprecia-ció de composicions barroques i la investigació d’autors locals que en la seva època van ser importants per

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

489000

87909

Diario

372 CM² - 35%

6757 €

52

España

2 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 2 DE JUNY DEL 2016 | Apunts | 45

BARCELONA20.30 CONCERTQuartet Casals. El tan-cament de la temporadade cambra de L’Auditoriés a càrrec del QuartetCasals.

BARCELONA20.30 CONCERTMaria Espada + Ves-pres d’Arnadí. Al Palaude la Música, obertures iàries d’òperes de Haendeldedicades a la sopranoAnna Maria Strada delPò.

BARCELONA20.00/22.00 CONCERTLeo Genovese. El pianis-ta argentí presenta aJamboree el seu projectede trio.

BARCELONA20.00 CONCERTCarmen Moreno i Octa-vio Santos. La sopranoCarmen Moreno i el vio-loncel·lista i pianista Oc-tavio Santos proposen alCentre Cívic Sagrada Fa-mília un concert íntim iclàssic.

L’agenda

Mirades femenines als VerdiUn any més, el PrimaveraBARCELONAMÚSICAAvui al Fòrum se celebra la segona jornada del festi-val Primavera Sound.

BARCELONA22.00 CINEMAEl primer dijous de cada mes, els Verdi presentenun curt d’una directora; avui, Aina Clotet.

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Horitzontals:1. Desmamat d’una vegada, l’infant. Arriba a taula carregat de sal. 2. Com-posició musical cantada. Mai no troben un lloc on viure. Menys de mil. 3. Eixam-plada a mitja llargària o alçària. Les que encara mante-nen el coneixe-ment. 4. Mig aliatge de zinc. Cançoneta a finals d’any. Les parts d’un tot a distribuir. 5. Ordres o decrets publicats per l’autoritat. Lliga-ria a l’estil mari-ner. 6. Flueix per la ciutat de París. Escotadures. La més salada. 7. Llavor comestible. Lloc de la casa romana per al culte domèstic. Tanca el cercle. 8. Compàs obert. Ple d’humor serós. Oferim un merescut homenat-ge. 9. Farà fora branques malaltes. No té pètals. 10. Escoltava tres vocals. S’assembla molt a l’oboè. Comentar un Parenostre. 11. Gairebé tot. Féssim avançar la barca. Correcte, anyell. 12. No és pesat quan ha amidat la llargària de la roba amb el llistó. Tots dos, l’un i l’altre. 13. Conducte natural. La més noble dels escacs. Bella habilitat. 14. En forma de braç de molí. Lliurava a la decisió d’algú.

Verticals: 1. Números de dotzenes. Altura de cadascuna de les cares laterals d’una piràmide regular. 2. Deduï-des sense princi-pis. Que causen fort tedi. 3. Oncle famós als Estats Units. Inaudita. S’omple menjant i es buida parlant. 4. Pàrquing. Dels indis del sud d’Amèrica. De cla-veguera o de biblioteca. 5. Que fa ondes, el seu cabell. Les millors artèries. Creu cristiana. 6. Bui-dades d’aigua, les basses. Veremar vinyes. 7. Abans de les dotze del

migdia. Porto uns anys a la residència. Segones a Grècia. 8. Escletxa entre roques. Relatius a l’aparell olfactori. Iot sense popa. 9. Treballador entre països. Col·locant figues a la bàscula. 10. Magre com un gaig. Faré servir com cal. Presideix oracions a la mesquita. 11. El refugia políticament. Recolzada molt pronunciada. A la dreta del pare. 12. Dos catets. Estar mig adormit, algú. I tot seguit beneït. 13. Expressava el seu parer més sincer. Transformi quelcom a base de treball. 14. Dismi-nuïrem la superfície lliure de les veles. Roba de manera matemàtica.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.573) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.776)

Negres juguen i guanyen. Els dos alfilsnegres i el cavall són els protagonistesd’aquest mat conegut com el deBlackburne. És una rematada bonica ielemental de la partida Anger – Tarrasch.

� � � �� �������� � � �� � � �

� � � �� � � ���� � ����

Solucions d’ahir

Encreuats (8.572)( )D E M A F O G A T A O UE T A R R A A R A B I C SS A E I X A L A R R I AE P I C A R I B O S A RN E N L A C O S E C T AE S V E L T A C O G U I NS I D E O O R S A N T

A T E R R I D A I D E MT R A M G L A N E R L AO C E R A L A N E L L SC A N S A A C T A I A CA R I E N D O S S A T AD M A N I A C T R I A RA M I S T A A M A N S I A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.775)

Sudoku

1…DxC!; 2.AxD - C6A +;3.R1A - A4CD +;4.D4A - AxD mat.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

131000

23138

Diario

268 CM² - 25%

2052 €

45

España

2 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Jueves 2 junio 201644 Expansión

DIRECTIVOS

PISTAS

La estación de Sol y la Línea 2 de Metro de Madrid dejaron de tener ayer el nombre de Vodafone. Se acaba así el patrocinio de tres años que la firma de telecomunicaciones firmó con la Comunidad de Madrid a razón de un millón por cada ejercicio. Se estima que cada año pasan 20,1 millones de viajeros por la estación de Sol, unas 60.000 personas al día.

El crucero más grande del mundo ya está en Vigo, desde donde partirá a Málaga mañana. Tras una pequeña escala en el puerto andaluz, el Harmony of the Seas llegará a Barcelona el próximo domingo. La Ciudad Condal será el puerto base esta temporada de este crucero de Royal Caribbean, que hará escalas semanales en Palma de Mallorca.

El sólo adultos Barceló Illetas Albatros, en Mallorca, lanza para esta temporada el Sprunch. Así, el hotel aúna los conceptos de brunch y spa para que los clientes puedan disfrutar de una mañana de relax con el circuito termal del spa U-Wellness y la gastronomía del Restaurante Blue. El menú se compone de nueve entrantes, plato principal, postre y maridaje.

‘Brunch’ y spa en una sola jornada

El crucero más grande del mundo, en España

El metro de Sol deja de ser Vodafone

Ana

Gon

zále

z R

ueda

S. Saborit. Barcelona El sector del cava da un sal-to significativo en su estra-tegia para prestigiar el po-pular vino espumoso espa-ñol y posicionarlo en el seg-mento más alto del merca-do. Tras un largo periodo de tramitación y de discusio-nes entre los elaboradores, el pleno del Consejo Regu-lador del Cava –institución dependiente del Ministerio de Agricultura– acaba de aprobar una nueva norma-tiva que permitía lanzar al mercado los denominados cavas de paraje calificado.

Se trata de una nueva ca-tegoría que posibilitará que las bodegas singularicen aquellos cavas elaborados con uvas procedentes de un paraje que determinan co-mo excepcional por sus condiciones climáticas o geológicas. La idea es que

estas botellas lleven una dis-tinción específica, como ya ocurre en la actualidad con los cavas reserva y gran re-serva.

Todos los cavas de paraje serán gran reserva, ya que su crianza mínima será de 36 meses, pero se trata de ir más allá y crear en el merca-do una gama de productos premium que se considera-rán la Fórmula 1 del sector.

El Consejo Regulador presentará oficialmente los cavas de paraje calificado el próximo 13 de junio, en un acto que se celebrará en el Palau de la Música de Bar-celona. Aunque se guardan con celo los detalles de la nueva normativa, ya ha trascendido que las uvas que se utilicen deberán pro-ceder de viñedos con un mí-nimo de diez años y será obligatorio que la vendimia sea manual. Asimismo, la producción máxima de uvas por hectárea no podrá superar los 8.000 kilos.

Nacen los cavas de paraje

NOVEDAD

Pedro Bonet preside el Consejo Regulador.

La Liga aumenta un 6% sus ingresosVíctor M. Osorio. Madrid La Liga facturó 2.100 millo-nes de euros durante la tem-porada 2014/15 –la última ce-rrada–, lo que supone un 6% más (120 millones) respecto al ejercicio anterior, según el estudio Annual Review of Football Finance, elaborado por Deloitte. El informe man-tiene al campeonato español como la tercera liga que más dinero genera del continente, tras la Premier y la Bundesli-ga, aunque eso podría cam-biar pronto. La razón es que la venta colectiva de dere-chos de televisión ha elevado sustancialmente los ingresos de los clubes en España, por lo que se espera que La Liga supere este año en el terreno económico a la Bundesliga (facturó 2.400 millones el ejercicio pasado).

La Premier, de otro planeta El fútbol europeo generó 22.000 millones de euros la temporada 2014/15, de los que 12.000 millones (54,5%) corresponden a los cinco grandes campeonatos (Ingla-terra, Alemania, España, Ita-lia y Francia). Dicho eso, el estudio le dedica una especial atención al fenómeno de la Premier, que sigue amplian-do su dominio económico entre las grandes ligas con un aumento de ingresos del 10% el pasado ejercicio, hasta los 3.900 millones de euros, de los que casi dos tercios co-

rrespondieron a la televisión (2.337 millones). Y las dife-rencias seguirán creciendo, ya que para el año que viene el torneo británico alcanzará los 5.575 millones en total.

Las cifras del fútbol inglés son escalofriantes. Seis equi-pos generan hoy más dinero que toda la Premier en la temporada 1991/92, mientras que el nuevo contrato de tele-visión firmado con Sky y BT valora ahora cada encuentro en 10,2 millones de libras, frente a los 15 millones que generaba por esta vía toda la competición hace 25 años.

En cambio, el poder de la Bundesliga radica en sus con-tratos de patrocinio y sus alianzas comerciales, que su-

ponen el 48% de sus ingresos. También La Liga está cre-ciendo en este terreno, un 8% (45 millones de euros) en la última temporada. Pese a ello, el dato esconde una de-bilidad: ese crecimiento se debió sobre todo a nuevos acuerdos de Atlético de Ma-drid, Barcelona y Real Ma-drid. Los tres equipos supo-nen el 86% de los ingresos co-merciales de La Liga.

El negocio aumenta El Annual Review of Football Finance de Deloitte muestra que el fútbol en general es una industria en pleno creci-miento, que alcanzará los 25.000 millones de euros en Europa en la temporada 2016/17. Pero eso no significa que hablemos de un sector falto de retos, entre los que destaca atajar el aumento en el gasto en salarios de los clu-bes: crecieron el ejercicio pa-sado un 10%, hasta los 7.400 millones, en las cinco grandes ligas, donde los costes salaria-les suponen ya el 61% de los ingresos de los equipos.

En España, los salarios cre-cieron un 6%, aunque tam-bién en este dato hay truco. Los costes aumentaron 112 millones en el caso del Barça y el Real Madrid, frente a 70 millones en el total de la Liga. Dicho de otra forma, los dos grandes gastaron mucho más y el resto de equipos reduje-ron su masa salarial.

DEPORTE

Deloitte estima que, cuando se cierre este año, La Liga ya ingresará más que la Bundesliga.

Efe

FÚTBOL Con 2.100 millones, se acerca a la Bundesliga.

La Premier, con 3.900 millones de euros, domina económicamente el fútbol europeo

Real Madrid, Barça y Atlético reúnen el 86% de los ingresos comerciales de La Liga

El 61% del dinero que entra en los equipos se destina a pagar los salarios de los jugadores

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DIRECTIVOS

146000

42136

Lunes a sábados

300 CM² - 28%

4452 €

44

España

2 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA JUEVES, 2 JUNIO 2016

Esta noche empieza el VI festival de la especialidad, la más sutil seducción

ElMolinovuelve alBurlesque

EL MOLINO

Betty Boop, una de las estrellas sorpresa del VI Festival de Burlesque de ElMolino

EstanocheElMolinopresenta pa-ra el público el VI Festival de Bur-lesque, que se prolongará hasta elpróximodomingodía 12.Para esta ocasión el emblemáti-

cominicoliseo del Paral·lel ha pre-parado un programa que incluyeestrellas internacionales de la es-pecialidad. La italiana ScarlettMartini y la húngara Melitta Ho-neycupseunirána la compañía re-sidente para configurar un espec-táculo especial, que será a su vez labasedel inmediatoshowdelacasa.Ambientadoenelmundodelcirco,el festival presentará a una LadyMolino mas felina que nunca, unatónica que no abandonarán suscompañeras,MaiteFernández,Ai-na Montmartre y Geni Sánchez,protegidas por el maestro de cere-monias Juli Bellot, el gran jefe depista, Roger Salvany, y el debut deSebastián Yanucci, todos bajos elmanto protector de la eternaMer-cheMar.Yhabráunpardesorpre-sas. Por un lado, actuarán algunasde las alumnas más destacadas dela escuela de burlesque que dirigeVanessaGarcía, ladyMolino.Yporotraparte,harásuapariciónestelaruno de los más emblemáticos per-sonajesdelgénero,BettyBoop,quebajarádel inanimadomundodelossueños para reencarnarse en unade lasmásbellasheroínasdel festi-val.A mediodía de ayer aterrizó en

Barcelona la italiana ScarlettMar-tini, gran estrella de la especiali-dad. Tiene treinta y tres años, estácasadadesdehace seis conunpro-fesorde laUniversidadAmericanadeRomayentresusplanesestáfor-marunafamiliaamedioplazo.Estáconsiderada la número dos de Eu-ropa de la especialidad y goza deuna excelente posición en el ran-kingmundial. Y esoque sólo sede-dica al burlesque desde hace ocho

otrodelospaísesenlosquetrabaja.“Eraunapelículadecrímenes”,es-pecificaconingenuidad,ungéneroque le fascina. De hecho, su nom-bre artístico no tiene como refe-rencialaJohanssonni laO’HaradeLoqueelvientose llevó, sinounodelospersonajesdeun juegodemesaitaliano, una especia de rol, que sellama Clu. “Ella es la killer”, dicesonriendo bajo un flequillo quequita diez años a su juventud. Pre-fiereserverdugoantesquevíctima

y dice que esa es su función tam-biénenelescenario,unaseduccióndondemanda lamujer. “Cuandoelhombre quiere ver a una mujerdesnudándosesevaaunstriptease,porque allí él ordena. En cambio,en el burlesque lamujer dirige”. ElnúmeroestrellaquetraeaBarcelo-naesunoconmuchosglobosblan-cos.Amedidaquevanestallandoseva apreciando su anatomía. “¿Des-nudo total? Nunca, siempre quedaun cache-sexe y unas pezoneras”.Hecha la salvedad, dice que orga-niza sus números con distintas ba-ses. “A veces me inspira una can-ción,otrasmeseduceuntraje,ave-ces es un objeto; un amigo meregaló unos tentáculos de pulpopara colocarlos en los dedos y ten-dría quever lo quehago conellos”.Pues nos quedaremos con las ga-nas,porqueno lo traeaeste show.

Yesuna lástima.�

ScarlettMartiniyMelittaHoneycup sonlas estrellasinvitadas dela especialidad

RodadeBarà, de cine

L’Adopció, de Daniela Fejerman;y el documentalPaddling to alas-ka, deRai Puig, son los dos platosfuertes del día del Festival Inter-nacional de Cinema en Català(Fic-Cat), que tiene instalada laalfombra roja en Roda de Barà(Tarragonès)hastadomingo.El certamen arrancó con el es-

treno de la película Ebre, bressolde la batalla, de Román Parrado;continuó con un homenaje al ci-neasta Pere Portabella y la pro-yecciónde suúltimo filme, Infor-megeneralII.Elnourapted’Euro-pa, y continúa hasta el domingoconlacompeticiónoficialdepelí-culasydocumentalesdelargadu-ración, aunque también se pro-yectarán quince cortometrajes.Un dia perfecte per volar deMarcRecha; Darrere la porta, de Pere

Solés y David Gimbernat; Segonorigen,deCarlesPorta;Elvirusdela por, de Ventura Pons y El ReiBorni, de Marc Crehuet, son lostítulosquecompitenenlasecciónde largometrajes con los trabajosde Parrado y Fejerman. El certa-men, que celebra su novena edi-ción con numerosas actividades,gira este año en torno a la facetade losdirectoresdandoaconocera losmás jóvenes y estableciendopuentesentregeneraciones.�

Emergencias ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policía ............................................ 091Guardia Civil ................................... 062Guardia Urbana Barcelona .............. 092Bomberos de Barcelona .................. 080Información carretera ....... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Cerrajeros 24 h ................ 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Áltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciudad

Cançó. Concierto de guitarrade Ferran Talarn. Gratuito.Biblioteca Montbau Albert Pérez-Baró- Arquitectura, 8 (19 horas).

Confessions d’un culer defec-tuós. Conversación sobre estelibro entre el autor, SergiPàmies, y Joan de Sagarra.Llibreria Jaimes. València, 318(19 horas).

Barcelona DesignWeek 2016.Fiesta inaugural dirigida atodos los amantes del diseño,la innovación y la creatividad.Disseny Hub Barcelona. Pl. de lesGlòries Catalanes, 37-38 (19horas). Gratuita previa inscrip-ción: barcelonadesignweek.com

Amy (La chica detrás del nom-bre). Proyección de este docu-mental sobre la cantante AmyWinehouse.Centro cívico Cotxeres Borrell.Viladomat, 2-8 (19.30 horas).

Concert al pati. Concierto acargo del Daniel Foll Trio.Casa Golferichs. Gran Via, 491(20 horas).

El Documental del Mes. Estrenodel documental Síria: Unahistòria d’amor, de SeanMcAllister, Reino Unido,2015, 76 minutos, VOSC.Aribau Multicines. Aribau, 8-10(20 horas). 6 euros.

Dues tasses. Espectáculo deQuico Pi de la Serra, acompa-ñado por el armonicista JoanPau Cumellas y el guitarristaAmadeu Casas. 10 euros.El Born Centre de Cultura i Me-mòria. Pl. Comercial, 12 (20 h).

Jazz. Concierto de ArianaBarrabés y Carlos Cruz.Reservar al 934-536-480.Centro cívico Urgell. Comted’Urgell, 145-147 (20.15 h).

Vestigium. En el marco delDocfield>16, se inaugura estaexposición de fotografías deSergi Alcàzar, que documen-tan la vida y muerte del barriode la Catalana (distrito anti-guo de la Mina) en un periodode casi cinco años.Espai Fotogràfic Can Basté.Paseo Fabra i Puig, 274 (21 h).

Jam Sessions.Mathew Simon,uno de los trompetistas másimportantes de la escenabarcelonesa, lidera esta nuevajam session.Café del Conservatori del Liceu.Nou de la Rambla, 88 (21 h).

TELÉFONOS ÚTILES

LA AGENDA

SI DESEA PUBLICAR UNA ACTIVIDAD ENESTA PÁGINA O EN LA AGENDA DIGITALDE LA VANGUARDIA, ENTRE Y CREE SU

CUENTA EN:WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Music-hall

VI FESTIVALDEBURLESQUEEL MOLINO,2-12 JUNIO

Cine

CITAS

SARA SANS

Händel d’Arnadí

Vespres d’Arnadí, el conjunto ca-talán especializadoen repertoriobarroco que dirigen el pianista yclavecinista Dani Espasa y eloboísta Pere Saragossa, presentahoy en concierto su último traba-jo discográfico,AnnaMaria Stra-da, la favorita de Händel, editadopor Musiepoca. Se trata de ober-turas y arias de óperas –Giustino,Atalanta, Sosarme, Alcina, Arian-na in Creta, Orlando, Poro yArio-dante–queHändeldedicóa la so-pranoAnnaMariaStradadelPo.“Se fue a Italia en busca de una

soprano que en aquel tiempo noencontraba en Inglaterra –expli-ca Espasa–; hizo un casting y sequedó con la cantante venecianaMariaStrada,quienestrenóhasta24óperas suyas, las que compusoHändelhastapasarsealoratorio”.

LaStrada,comoselaconoceríaenlos mentideros venecianos de laépoca, es sin dudamenos notoriaquelaCuzzoniolaBordoni,“peromerece dedicarle un disco”. Ma-ria Espada hace suya la delicade-zaenel fraseoytambiénel timbreque distinguieron el canto deStrada en esta producción que seestrenó en el festival Händel deHalle del 2015, con buena acogi-da, yqueahora llegaalPetitPalauenunúnicoconcierto.�

Clásica

VESPRES D’ARNADÍ. STRADA,LA FAVORITA DE HÄNDELPETIT PALAU 20.30 H. 15 EUROS

MARICEL CHAVARRÍA

JOSEP SANDOVAL

años, en que “vi un espectáculo enInglaterra ydije quierohacer eso”.Y lo hizo. Su país idóneo para tra-bajaresAlemaniapor“sutradiciónde teatro de cabaret”. Y habla deBrecht, Weill y demás autores decierta referencia con el género, noen vano estudió Literatura en launiversidad y siguió cursos de tea-tro que ha aprovechado en peque-ñospapelesenlastablasyentelevi-sión. En cine participó en Burles-que Assasins, rodada en Canadá,

ElmundodelcircoyBettyBoopprotagonizanestaedicióndelclásicofestival

Vespres d’Arnadípresenta suhomenaje a lasopranoMariaStrada, la que fuemusa deHändel

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMAEN CATALÀ. CASINO MUNICIPAL.RODA DE BARÀ. HASTA EL 6/VI

LanovenaedicióndelFic-Catgiraentornoalafiguradeldirectoryestablecepuentesentregeneraciones

del día

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

147 CM² - 13%

3640 €

44

España

2 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Astres alemanysDiana Damrau i Jonas Kaufmann canten aBarcelona aquests dies. Per Marta Porter

Aquesta setmana coincideixena Barcelona les actuacions dedues de les Erans veusalemanyes de I’actualitat: DianaDamrau, I’ess~ncia de lasoprano belcantista, al Liceu, iJonas Kaufmann, el tenor total,al Palau de la Mt~sica Catalana.

Blana I)amrau (Gran "~eat redel Liceu, dv. 3), aplaudida perles seves interpretations deMozart, Mahler i Strauss,destaca pel seu virtuosisme enles notes m~s agudes (arriba alla bemoll de la sisenaoctava), un color net i clari una t~cnica superior. AILiceu, acompanyada deI’OBC i del baix-ba rl’tonNicolas Test~, didgits perFrancesco Ivan Ciampa,interpretar8 el que es preveuque ser~ un gran festival del

¯ belcantoambSdesdeLasonnambula de Bellini, ItbarbierediSiviElia de Rossini,Romeo etJufiette de Gounod iManon de Massenet, entrealtres.

Pel que fa a Jona~Kaulmar=e (Palau de LaMdsica, dj. 9), I’anomenattenor perfecte per la sevaversatilitat interpretativa,arab papers que van del

delicat Werther de Massenet aI’ heroic LohenErin de Wagnersense oblidar els classics delliededsme alemany cornSchubert o Schumann.oferir~un recital mott m6s intimistaacompanyat pel gran pianistade lied Helmut Deutsch. Juntsescalfaran el terrenyambMahler i Britten per endinsar-sedespr~s a I’on~ric mSn musicalde Richard Strauss.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

63000

Semanal

202 CM² - 39%

2901 €

47

España

2 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

I video più visti di Rainews.it

Pubblicità

bMENU VIDEO FOTO BLOG

37Comparteix

Daniele Gatti e Beethoven: amore e

consacrazione

Daniele Gatti e la Mahler Chamber Orchestra chiudono il ciclo che

in un anno e mezzo li ha portati ad eseguire l'integrale delle

sinfonie di Beethoven. Per il direttore italiano una consacrazione

in attesa di aprire la prossima stagione dell'Opera di Roma con il

Tristano e Isotta di Wagner. Il servizio di Paolo Pacitti

30 MAGGIO 2016

SPETTACOLO

NON SOLO MARS: MILIONI DI SNACK RITIRATI DOPO LA SCOPERTA DELLA PLASTICA IN UNA BARRETTA. ECCO QUALI

STUDENTESSA TROVATA CARBONIZZATA ALLA PERIFERIA DI ROMA: FERMATO L'EX RAGAZZO - VIDEO

METEO: LE PREVISIONI DEL TEMPO PER DOMENICA 29 MAGGIO - VIDEO

IL BAMBINO CADE NEL RECINTO DEL GORILLA

SALVATORE GIRONE: LE IMMAGINI DELL'ARRIVO IN ITALIA

LE PREVISIONI DEL TEMPO OGGI IN ITALIA: IL METEO DI RAINEWS24

SPETTACOLO

PEPPE VOLTARELLI: "CANTO OTELLO PROFAZIO PER RACCONTARE MEGLIO QUESTO PAESE"

VITTORIO GRIGOLO ALLA ROYAL OPERA HOUSE

CINEMA, CONSEGNATI A ROMA I PRIMI CINQUE NASTRI D'ARGENTO

NOTHING IS REAL, I BEATLES E L'ORIENTE

STEFANO BOLLANI: "LA MUSICA È L’ARTE DELL’INCONTRO"

Pàgina 1 de 2Daniele Gatti e Beethoven: amore e consacrazione - Video - Rai News

02/06/2016http://www.rainews.it/dl/rainews/media/Daniele-Gatti-e-Beethoven-amore-e-consacra...