Recull de

Premsa

Publique sus anuncios enABC por teléfono9 2334556, fa 9132 4629/913399 51 en nuestra eb .tusanuncios.com

Madurita 618619145

adinerada, busco se o. Gratifico.

TUS ANUNCIOSa b c . e s / t u s a n u n c i o s

P. M.-H. BARCELONA

Este domingo la Fundació Orfeó Ca-talà-Palau de la Música comenzará las celebraciones de los 125 años de la fun-dación del Orfeó Català que nació el 6 de septiembre de 1891 por iniciativa de los músicos Lluís Millet y Amadeu Vives. La entidad, fruto del poder de emprendimiento de la sociedad civil catalana, fue creada con el objetivo de difundir el repertorio coral y de cohe-sionar a la población a través del can-to comunitario, como ya lo habían he-cho antes los coros de Clavé en el ám-bito obrero. Para celebrarlo el Palau acogerá durante un año un total de sie-te conciertos, una exposición y una mesa redonda.

El concierto del domingo, a cargo del Orfeó Català y de la Orquestra Ca-mera Musicae, contando con los solis-tas Marta Mathéu, Gemma Coma-Ala-bert, Joan Cabero y Josep-Ramon Oli-vé, servirá además para despedir de la titularidad del Orfeó al maestro Josep Vilà, quien ha estado a cargo del coro durante 18 años. Él mismo dirigirá un programa que incluye una obra dedi-cada al conjunto y encargo del Palau, «Veni Creator Spiritus», además de su

«Te Deum». Más adelante, según ex-plicó el director del Palau, Joan Oller, se ofrecerán otras seis veladas «que forman parte de la temporada y que conformarán el homenaje»: serán los del 12 de septiembre, a cargo del Or-feó y de la London Symphony Orches-tra con el «Requiem» de Verdi ya con Simon Halsey como nuevo titular del coro; 26 de noviembre con el Orfeó jun-to al Cor de Cambra del Palau que es-trenarán una obra de encargo al com-positor Salvador Brotons; el tradicio-nal Concert de Sant Esteve del 26 de diciembre; el del 15 de marzo de 2017, junto a la Sinfónica Simón Bolívar de Venezuela y bajo la dirección de Gus-tavo Dudamel, con la «Novena» de Beethoven; el del 5 de abril, fecha exac-ta del primer concierto del Orfeó y que marca esos 125 años de actividad mu-sical; para finalizar el 14 de abril con un concierto del Cor de Cambra dedi-cado a los maestros del Orfeó.

Oller también explicó que al con-cierto del domingo asistirán unos 50 ex miembros del Orfeó como parte del primer encuentro de «ex cantaires» del coro, quienes participarán en un taller y actuarán en la plaza del Palau.

El Orfeó Català celebra sus 125 años con conciertos y estrenos

La entidad coral comienza el domingo sus festejos,

Los informáticos

también lloran

LA PEIXERA

Autor: Toni Cabré. Dirección: Òscar Molina. Intérpretes: Òscar Molina, Joan bentallé, Miquel Sitjar, Jaume Casals, Pep Papell. Versus Teatre

SERGI DORIA

La falacia más reiterada a finales de si-glo XX fue la de la liberación laboral gra-cias a las nuevas tecnologías. Al ocupar-se de los trabajos repetitivos, los apara-tos computadores iban a brindar un amplio espacio a la iniciativa, la creati-vidad y el ocio en unas empresas don-de el papel habría desaparecido en poco tiempo. Nacía una clase privilegiada, los informáticos, unos nuevos oráculos de la tribu únicos poseedores de un len-guaje de arcanos que podía bloquear la producción en cualquier momento. Cuando el sistema quedaba colgado, aparecían ellos y ante la sorpresa de sus compañeros, profanos en la materia, so-lucionaban el problema como si fuera un juego de magia.

En «La peixera», puesta en escena de la obra de Toni Cabré «L’efecte 2000», los cinco miembros del departamento

de informática de una empresa reciben la noticia de que la compañía ha exter-nalizado los servicios que ellos presta-ban hasta ese momento. Su primera reacción es bloquear el sistema como protesta, pero pronto sabrán que «allí arriba» ya operan con el nuevo sistema contratado. El espacio subterráneo en el que trabajan se ha convertido en una sórdida prisión donde van a enfrentar-se para conservar unos puestos de tra-bajo que creían imprescindibles.

Al estilo de «El método Gronhölm» o películas como «Smooking room» o «El jefe de todo esto», Toni Cabré pone el desnudo la lucha por la superviven-cia en un mundo laboral donde cada vez hay menos ocupación, incluso para los trabajadores especializados. El otro fe-nómeno de este «efecto 2000» es el de los patrones sin rostro, escudados en departamentos bautizados de forma cí-nica con la etiqueta de «recursos huma-nos». Con un buen trabajo interpreta-tivo, los cinco componentes de «La pei-xera» se mueven como peces en las aguas cenagosas de una rivalidad en-cubierta de buenas maneras... hasta que llega el momento crucial de salvar la piel. La obra refleja la inutilidad de la rebeldía: último recurso de la lucha obre-ra del siglo XX. Como repite el jefe de la sección clausurada (Òscar Molina) lo mejor es irse a casa, tomarse dos copas y dormir: el sueño eterno de los conde-nados a la muerte laboral. Porque aho-ra los informáticos también van al paro.

Teatro

MARÍA GÜELL BARCELONA

A la tercera va la vencida. Esta tarde arranca la tercera edición de «El paper de l’Art» con una fiesta en la terraza del Museu d’Història de Catalunya. Un to-tal de dieciséis galerías reivindican el papel del arte en un circuito de exposi-ciones heterogéneas con obras que via-jan desde el siglo XVII hasta la actuali-dad. Este año se presentan dos rutas, la del Eixample y la de Ciutat Vella.

El público juega un papel dinamiza-dor en esta gincana del arte. «El pasa-porte es una iniciativa que permite par-ticipar a la gente –explica Gabriel Pi-nós, presidente del Gremi de Galeristes

d’Art de Catalunya-– En esta edición hay dos sorteos a través de los sellos del pa-saporte, uno de tres mil euros para ad-quirir obra de arte y otro para conse-guir un viaje a Suiza con un pase espe-cial para asistir a varios museos y a la Feria de Art Basel». La de este año es una edición de impasse hacia un mode-lo más ambicioso que el año que viene prevé sumar más exposiciones, galerías y público, especialmente el joven y de los niños, que contarán con actividades y talleres temáticos.

La Galería Barbié presenta obra de artistas tan conocidos como Fernand Léger, Victor Vasarely o Botero; Àmbit

Galeria presenta la serie «Redes» de Mi-guel Rasero y Artur Ramon ofrece la

oportunidad de revisitar los años 40 y 50 de la mano de Tàpies y Miró, entre otros. En la Galería Eude podemos ver dibujos originales y obra gráfica de Ja-vier Mariscal.

Mariscal está con ganas de exponer y con fuerzas para el evento que se ha organizado para el jueves 26 de mayo a las seis de la tarde en la calle Consell de Cent. «Este año hemos programado una acción especial en la calle; haremos una obra colectiva cuyos beneficios serán para Sant Joan de Déu», desvela Pinós. Mariscal colaborará con Miquel Paton, Fina Olivart, Esegé y Jaume Rovira.

Otra de las novedades es la propues-ta de la Galería Clavell&Morgades que convoca una exposición sobre «El pa-pel de los galeristas», donde mostrará las obras coleccionadas por los propios galeristas para «educar con el ejemplo» y mostrar que creen y transmiten su amor al arte.

Mariscal participará en la obra colectiva de «El paper de l’Art»

Maratón artístico

Uno de los originales de Mariscal

abc.es/cultura JUEVES, 5 DE MAYO DE 2016 ABC60 CULTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3179

Diario

191 CM² - 21%

778 €

60

España

5 Mayo, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

37

culturaara DIJOUS, 5 DE MAIG DEL 2016

MÚSICA

L’Heliogàbal paga la multa amb un concert al Razz

Pagar els 18.000 euros de multa que arrossega la sala Heliogàbal és l’ob-jectiu més prosaic del concert que se celebra avui al Razzmatazz a par-tir de les 20 h, i en què actuaran Mis-hima, Za! i el grup sevillà Pony Bra-vo. Ahir al vespre ja se n’havien ve-nut més de 900 entrades anticipa-des a 15 euros, i també seguia activa la fila zero. “Hem vist molt clar que hi ha molta gent que valora tota la feina que hem fet”, explica el direc-tor adjunt de l’Heliogàbal, Miquel Cabal. En aquest concert benèfic hi col·laboren de manera altruista els músics i la sala Razzmatazz, que ce-deix el local per a un concert que també és una crida a favor de la mú-sica en viu. Cabal se sent reconfor-tat per aquest suport, però sap que la vida seguirà i que tornar a progra-mar concerts a l’Heliogàbal no serà fàcil. “Hem passat de l’optimisme al desastre perquè de les reunions amb el districte de Gràcia no en sur-ten solucions”, diu Cabal.

Un del problemes que afecten l’Heliogàbal és que la modificació de la normativa sobre la música en viu anunciada per l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) encara no s’ha signat. Al març es va dir que seria imminent, però la tramitació està sent un llarg i sinuós camí. Dani Granados, assessor de l’Icub, reco-neix que el procés s’està allargant. “S’està treballant amb els districtes i amb diferents departaments de l’Ajuntament. És un canvi molt im-portant i cal que tothom tingui clar quins seran els protocols per a la modificació de les llicències”, diu Granados, que assegura que en el cas de l’Heliogàbal estan acompa-nyant la sala de Gràcia en les nego-ciacions amb el districte per trobar una solució.e

BARCELONAX.C.

L’Orfeó Català celebra 125 anys amb set concerts

“Me’n vaig molt content. En aquests divuit anys he viscut l’etapa de con-solidació definitiva dels cors. Hem arribat a un final feliç, i ara estic molt il·lusionat tant pel futur de la casa com pel meu”, va explicar ahir Vila precisament a la sala d’assaig de l’Orfeó.

El concert de diumenge (18 h), que comptarà amb els solistes Joan

Cabero, Marta Mathéu, Gemma Co-ma-Alabert i Josep-Ramon Olivé, s’obrirà amb el Te Deum per a cor i orgue que Vila va estrenar l’any 2000 a Flix, tot i que al Palau se n’in-terpretarà la versió per a cor i or-questra presentada a Vilafranca del Penedès el 2002. Després arribarà l’estrena de Veni Creator Spiritus, una obra que parteix de l’himne lla-tí que Vila fa dialogar amb textos de Ramon Llull, San Juan de la Cruz, Walt Whitman, Dante, Christine de Pisan i Friedrich Hölderlin. “La pe-ça és una reflexió davant les tragè-dies del món i una lloança als valors que han ajudat la humanitat a supe-rar períodes de crisi –explica Vila–. És un cant a la generositat, la pau i l’optimisme de viure”. L’amalgama de textos d’aquesta obra en set llen-gües comporta també “una amalga-ma estètica” que la fa “molt plural, molt universal”.

Grans obres i grans orquestres Les celebracions del 125è aniversa-ri de l’Orfeó Català, ja amb Halsey com a director titular, seguiran el 12 de setembre amb la Missa de rèqui-em de Verdi interpretada amb la London Symphony Orchestra sota la direcció Gianandrea Noseda. El 26 de novembre s’hi estrenarà una obra de Salvador Brotons encarre-gada per a l’efemèride. No hi falta-rà el tradicional concert de Sant Es-teve, i el 15 de març l’Orfeó i el Cor de Cambra compartiran escenari amb la Simfònica Simón Bolívar de Gustavo Dudamel per interpretar la Novena de Beethoven; l’endemà fa-ran el mateix a Madrid.

Els dos últims concerts tindran un caràcter ben especial. El progra-ma del 5 d’abril inclou l’Ave verum de Mozart, una peça que es va can-tar en el primer concert públic del cor fa 125 anys. I el 14 de maig el Cor de Cambra, dirigit per Xavier Puig, interpretarà un programa dedicat a grans mestres vinculats a la histò-ria de l’Orfeó Català com ara Eduard Toldrà, Francesc Pujol, Joan Ma-nén, Lamote de Grignon i, esclar, els dos fundadors del cor: Amadeu Vi-ves i Lluís Millet, impulsors del cant coral coral català.e

01. L’Orfeó Català a Terrassa l’agost del 1896. CEDOC 02. L’Orfeó i el Cor de Cambra al Palau de la Música amb la Staatskapelle Berlin, sota la direcció de Barenboim, el 2015. A. BOFILL

La commemoració comença aquest diumenge

Josep Vila s’acomiada aquest diu-menge com a director de l’Orfeó Ca-talà i del Cor de Cambra del Palau de la Música amb un concert especial: la inauguració de la commemoració del 125è aniversari de la creació de l’Orfeó Català. El cor, acompanyat de l’Orquestra Camera Musicae, in-terpretarà dues obres de Vila, una de les quals la va compondre ex-pressament per a aquest concert. “Va ser una idea del Joan Oller [el director general del Palau de la Mú-sica], que volia que hi estrenés una obra. Poder mostrar la meva músi-ca simfònico-coral és un regal que m’ha fet la casa”, diu Vila, que al se-tembre serà substituït per Simon Hasley al capdavant de l’Orfeó.

BARCELONAXAVIER CERVANTES Estrena

Josep Vila ha compost una obra per al concert de diumenge

01

02

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

119000

12978

Diario

495 CM² - 59%

2625 €

37

España

5 Mayo, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Los cocineros han organizado un banquete en el Chateau d’Arcangues de Biarritz para el viernes 27

:: ANIA M. SEISDEDOS TOLOSA. Con el objetivo de pro-mocionar su cocina en Iparralde, los parrileros de Tolosa Matías Go-rrotxategi, de Casa Julián, y Pedro Ruiz, de Casa Nicolás, y Orio, Mi-kel Manterola, del Bodegón Joxe Mari, Luis Mari Uranga, del Xixa-rio, y José Miguel Zendoia, del Katxiña, han organizado la jorna-da gastonómica ‘La parrilla vasca’, consistente en un banquete que tendrá lugar el viernes 27 de mayo

en el Chateau d´Arcangues de Bia-rritz a las 19.00 horas.

Los asistentes al convite, que de-berán pagar 75 euros, degustarán un menú consistente en algunos de los mejores platos servidos ha-bitualmente en los asadores de las dos localidades guipuzcoanas: gil-

da de guindilla de Ibarra ‘Zubelzu’ con antxoa de Orio y aceituna gor-dal; revuelto de huevos de caserío con setas y verduras de primavera del mercado de Tolosa; crema de alubia de Tolosa; Besugo ‘Orio es-tilora’, asado en sus parrillas; chu-leta de vaca Goya al ‘estilo Tolosa’ con pimientos del piquillo confi-tados; queso D.O. Idiazabal ‘Mar-tin Txiki’ y pantxineta de Rafa Go-rrotxategi. El festín estará acom-pañado por el tinto de Rioja Alave-sa ‘El tercer día’ elaborado por Ro-berto Ruiz y su equipo en La Pue-bla de Labarca, y txakolí Katxiña de Orio.

La jornada ha sido impulsada por Roberto Ruiz, propietario y cocine-ro del Restaurante Frontón, que aprovechó su amistad con Jean-Luc Cousty, director del Hôtel du Palais y con el marqués Michel d´Arcan-

gues, para conseguir que ambos ce-dieran de manera totalmente desin-teresada sus instalaciones para la presentación que se hizo en el cita-do hotel y el banquete del próximo día 27.

En la presentación de ‘La parrilla vasca’, que se celebró el pasado lu-nes, participó la alcaldesa de Tolosa Olatz Peon. En el mismo acto se ho-menajeó además al periodista fran-cés Jacques Ballarin, que escribe so-bre gastronomía en el periódico Sud Ouest, a menudo sobre restauran-tes vascos.

Aunque ‘La parrilla vasca’ se tra-ta de un convite dirigido principal-mente al público de Iparralde, la ini-ciativa estará abierta y aquellos in-teresados en asistir pueden hacer sus reservas en el restaurante Fron-tón o llamando al número de telé-fono 943.65.29.41.

Los parrilleros de Tolosa y Orio promocionarán su cocina en Iparralde

Mikel Manterola, L. Mari Uranga, Matías Gorrotxategi, Olatz Peon, Pedro Ruiz, J. Miguel Zendoia y Roberto Ruiz, en la presentación. :: IÑIGO ROYO

Jornada gastronómica: ‘La parrilla vasca’ Cuándo: Viernes, 27 de mayo. Dónde: Chateau d’Arcangues, Bia-rritz. Participantes: Matías Gorrotxategi de Casa Julián, Pedro Ruiz de Casa Nicolás, Mikel Manterola del Bo-degón Joxe mari, Luis Mari Uran-ga de Xixario y José Miguel Zen-doia de Katxiña.

EL DATO

¡Vuelven las XIV Horas! :: MIGUEL ÁNGEL BERMÚDEZ Hace muchísimos años un grupo reducido de amigos mendizalez partieron de Tolosa, antes de amanecer, con la intención de disfrutar de un día completo en el monte. Y así ocurrió. Anduvieron hasta bien entrada la noche, y el itinerario que escogieron fue el siguiente: Tolosa-Gorriti-Lekun-berri-San Miguel (Santuario)-To-losa. Misa, almuerzo, cena... El re-corrido era todo por monte. A los pioneros, chapeau, por aquella iniciativa tan deportiva y que ha cosechado tanto éxito.

A mediados del siglo pasado, la entidad Amigos de Aralar or-ganizó la marcha regulada de las XIV Horas, donde participa-ron en el evento los pioneros, la mayoría socios de dicha enti-dad, la sociedad asesorada por los pioneros marcaron la ruta a seguir. Patrullas de tres perso-nas, donde era obligatorio lle-var una mochila o un macuto, sin avituallamientos, la regula-ridad era muy estricta, en nin-gún momento se podía correr, etc. Hubo premios a las mejores regularidades, el calzado que se empleaba era variado; chirucas, albarcas, alpargatas... Algunos llevaban hasta tres pares de al-pargatas en la mochila. Esto era debido a que la suela de la al-pargata (que era de esparto) se desgastaba con el paso de las horas. La participación fue alta en dicho evento.

Transcurrieron dos décadas aproximadamente para cuando se organizó la marcha de las cumbres de Aralar (la llamada ‘9 cumbres’). El evento lo organizó la misma entidad de montaña Amigos de Aralar; años más tar-de cogería el testigo la sociedad Oargi, agregando tres cumbres más al recorrido, donde pasó a llamarse las ‘12 cumbres’. Al año siguiente, y coincidiendo con las Olimpiadas, se organizó oficial-mente la conocida Marcha de las XIV Horas, siguiendo cada cua-tro años hasta la actualidad.

En las décadas sesenta, se-tenta y ochenta hubo participa-ciones no tan concurridas como las actuales. Miguel García (Pelu), Inaxio Zuriarrain (Koe-ti), Ina Alberdi (Parte Vieja), compañeros mendizales de aquellas marchas, tan lejanas, apodos obligados, en el Alpino Uzturre, era la norma.

Muy acertados los cambios previstos para la próxima edi-ción de la Marcha, donde vol-verá a sus orígenes, no habrá avituallamientos, cada uno de los participantes deberá llevar lo necesario a sus espaldas, y como alternativa al camino por la carretera entre Amezketa y Tolosa, se abrirá una nueva ruta por monte que comenzará en Arritzaga, pasando por Larron-do, Ardile, Zárate, Añi y Altzo, llegando finalmente a Tolosa.

BUZÓN

:: DV TOLOSA. Abesbatzen Munduko Sinposiumaren XI. edizioa Bartze-lonan egingo dute 2017ko uztaila-ren 22tik 29ra bitartean, eta bertan izango da KUP taldea, Gabriel Bal-tes maisuaren zuzendaritzapean.

Bartzelona abeslari, zuzendari, musikagile, musika arloan profe-sionala, editorea eta, oro har, mu-

sika maite duten entzuleen elkar-gune bilakatuko da. Sinposiumak dirauen egunetan jardunaldiak, tai-lerrak, master class ezberdinak, kontzertuak, partituren aurkezpe-nak, eta abar egingo dira, non izen handiko zuzendari, profesional eta abesbatzek parte hartuko duten.

Abesbatzen Nazioarteko Federa-zioak (IFCM) antolatzen du mun-

du mailako sinposiuma hiru urte-tik behin, eta XI. edizio honetan na-zioarte mailan entzute handikoak diren 24 abesbatzek hartuko dute parte, non KUP taldea tartean izan-go den.

Hautaketa-prozesu zorrotza gain-ditu behar izan dute abesbatzek, eta ibilbide azpimarragarria egiaztatu. Halaber, azken urteetan nazioarte

mailan entzute eta arrakasta esan-guratsua erdietsi duten mundu mai-lako abesbatzak izango dira Bartze-lonan.

2017ko Sinposiumaren leloa ‘The colors of Peace’ izango da (Bakearen koloreak), eta ideia horretan oina-rrituta prestatu beharko dituzte eu-ren egitarauak, zeinak Bartzelona-ko leku ezberdinetan entzungo di-ren, Palau de la Música, L’Auditori, Santa María del Pi edota Sagrada Fa-milia bezalako antzokietan.

KUP taldeak dio ohore handia dela mundu mailako Sinposium ba-tean euskal abesbatzen ordezkari izatea.

KUP Taldea XI. Abesbatzen Munduko Sinposiumean izango da Bartzelonan

Jueves 05.05.16 EL DIARIO VASCOTOLOSA14

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LOCAL

228000

Diario

218 CM² - 19%

849 €

1

España

5 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8 ELPAÍS Jueves 5 de mayo de 2016

CATALUÑA

En 2001 el bretón Yann Tiersencargaba ya con una respetablecarrera musical a sus espaldasperomás allá de supaís práctica-mente nadie se había enterado.Ese año Amélie, la película deJean-Pierre Jeunet, fueunautén-tico bombazo y con ella su ban-da sonora firmada por el tal Tier-senn. El vals que acompañabalas andanzas de Amélie Poulainpor un Montmatre de cuento degnomos se convirtió en la reti-cente banda sonora de cualquiercena de esas que ahora llamaría-mos hipster que se preciara.

Tiersen lo teníadifícil para so-brevivir a un éxito así que, ade-más, se apartaba ligeramente desu trabajos habituales. Pero nosolo lo consiguió sino que ha po-dido enterrar ese recuerdo yacercar su música a un públicomuchomás amplio. El Palau vol-vió a llenarse el martes, y Tier-sen consiguió un triunfo tan so-nado comomerecido. El públicose entregó a la propuesta que tu-vo que ofrecer cuatro bises y nocontinuó porque las luces de lasala se encendieron.

Tiersen ha conseguido sobre-vivir a Amélie sin bajar la guar-dia ni adocenar su trabajo. En elPalau se presentó en solitario enun escenario sumido en la pe-numbra. Comenzó ante el piano

acompañándose de una cintamagnetofónica que leía un viejoRevox de bobinas convertido enel centro del escenario. Más queuna interacción real, Tiersenplanteó su presencia como unfondo un tanto ruidista que con-trastaba con la ligereza y suavi-dad del toque pianístico. Los te-mas se fueron sucediendo contal naturalidad que era necesa-rio que el pianista apartara lasmanos del teclado y se inclinaraa buscar la botella de cervezaque le acompañaba para que elpúblico se atreviera a aplaudir.

Unos cincuenta minutos deminimalismo acariciante a losque siguieron unas propuestasmás duras en el aspecto repetiti-vo, primero con el violín y untoque realmente potente, agresi-vo, y después con dos pianitos dejuguete que tocó de rodillas conuna mano en cada uno. El soni-do metálico y lacerante de lospequeños teclados golpeadoscon energía fue sin duda lo másimpactante de la velada. Des-pués regresó al piano, usó unamelódica de forma anecdótica, yvolvió a suavizar las aristas enoleadas de notas sencillas perotremendamente impactantes en-volviendoal público enuna sedo-sa tela de araña de la que eraimposible escapar. Nadie se acor-dó de Amélie Poulain.

Vida despuésde ‘Amélie’Yann Tiersen ha conseguido sobrevivir ala película de Jeunet sin bajar la guardia

Los actores norteamericanosJohn Wayne y Rock Hudson to-mando una copa en una fiesta enS’Agaró y en elHotel Cap sa Sal deBegur respectivamente; AvaGard-ner durante un descanso en el ro-daje de la película Pandora y elholandés errante en Tossa de Mary Kirk Douglas durante el rodajede la película El faro del fin delmundo en Cadaqués; una atracti-va Elizabeth Taylor pasea porS’Agaró acompañada de su hijo ysu actual esposo y Lady Dy y laReina Sofía posan enPeralada. Es-tas son algunos de los personajesglamurosos que en los últimos 60años han visitado la Costa Brava yha sido inmortalizados por las cá-maras de los fotógrafos de laAgencia Efe.

Costa Brava. Glam and click, esunamuestra que se ha confeccio-nado con 101 instantáneas del ar-chivo fotográfico de la agencia,que cuenta en su conjunto conunos 16millones de imágenes. Enlugar de estar ordenadas cronoló-gicamente, han apostado por uncriterio más actual, explica su co-misario David Álvarez: siguiendoel ordendemayor amenor núme-ro de resultados en Google de losprotagonistas, personajes que enalgúnmomento visitaron yqueda-ron fascinados por la Costa Brava.Encabeza el ranking John Waynecon 228 millones de búsquedas,seguido de Elisabeth Taylor 205millones y del rey del balón, elargentino Leo Messi.

La exposición se inauguró deforma simultánea en el CaixaFo-rum de Girona (20 fotos) y en elHotel Guitart Monterrey de Llo-ret deMar y se podrá ver tambiénen los 18 establecimientos que laAsociación Costa Brava Hotels deLuxe tiene en las comarcas del’Empordà, la Selva y el Pla de l’Es-tany. Las 101 instantáneas han si-do copiadas y ampliadas e incor-poran un código QR que permiteacceder a través delmóvil a infor-mación complementaria. A pie defoto, se han mantenido los textosoriginales tal como se redactaron

en cada época.A los actores norteamericanos

de fama se les suman cantantescomoFrank Sinatra oDianaRoss,que actuó por primera vez en Es-paña en el Festival de CapRoig en2005 y Enrique Iglesias, Sting oAlejandro Sanz —de quien es lafoto más reciente, agosto de2015— que interpretaron sus can-ciones y fueron inmortalizadosen diferentes años en el conocidofestival de la Costa Brava.

También aparecen deportistasde la talla del golfista Sergio Gar-cía omonarcas como Juan CarlosI con la Reina Sofía y el entoncespequeño Príncipe Felipe tras visi-tar el Museo Dalí de Figueres.También está inmortalizada lapresencia del diestro FranciscoRivera Ordóñez antes de una co-

rrida en Olot o el arquitecto Nor-man Foster en Portbou en 2002.

La representación gerundensela encarnan, entre otros, el pintorampurdanés Salvador Dalí, queaparece en una fotografía realiza-da en su domicilio de Portlligatacompañado porWalt Disney, asícomo el escritor Josep Pla, en Pa-lafrugell.

Les exposiciones tienen la en-trada gratuita y cada hotel ha es-cogido para mostrar en sus insta-laciones las imágenes con mayorrelación con su situación geográfi-ca. Algunas instantáneas están re-petidas en diferentes hoteles. Lamuestra podrá visitarse hasta el30 de septiembre y, a partir deentonces, itinerará por diferenteslocalidades de las comarcasgerundenses.

MIQUEL JURADO, Barcelona

La Costa Brava más glamurosa,en un centenar de fotosLas imágenes se ordenan por el resultado de búsquedas de Google

Yann Tiersen durante su actuación en el Palau.

Elisabeth Taylor con su hijo y su marido en S’Agaró.

MARTA RODRÍGUEZ, Girona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

119000

20657

Diario

305 CM² - 27%

2902 €

8

España

5 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DIJOUS56 5 DE MAIG DEL 2016

Yann Tiersen, en versió íntimaCRÒNICA Va preestrenar ‘EUSA’, peces només per a piano, al Palau

JUAN MANUEL FREIREBARCELONA

Barcelona mai en té prou, de Yann Tiersen. El públic de la ciutat respon regularment a la seva crida, costi el que costi i independentment del for-mat en què es presenta. Dimarts a la nit, en l’actuació al Palau de la Músi-ca en el marc del Guitar BCN, el mú-sic bretó va arribar amb una aposta de cert risc: presentar davant el pú-

blic un disc que ningú coneix, EUSA, previst per al setembre i fins ara no-més disponible com a llibre de parti-tures. Només ell i el seu piano de cua. Res d’acordió, res de banda amb què acostar-se a l’electrònica o el rock ex-perimental alemany dels 70. En realitat, també hi va haver un parell de pianos de joguina, el seu vi-olí i la seva melòdica, tot reservat per a la segona part del concert. En la pri-

mera, va interpretar sigil·losament el repertori d’EUSA, que porta per títol el nom bretó d’Ouessant, illa i comuna francesa on viu. Cada una de les com-posicions fa referència a un dels seus llocs i s’alimenta dels seus sons ambi-entals i animals, al Palau reproduïts per Tiersen amb ajuda aparent d’un magnetòfon de bobina oberta. Com-pletant el sobri disseny escènic, uns llums de terra. Intimitat rigorosa.

peces com 7:PM (del llunyà Les retrou-vailles) i, ja al bis, la inevitable (i insu-perable) Sur le fil. Amb els segons va treure el seu costat més pròxim a Pascal Comelade i va recuperar la versió original del 1995 de La valse des monstres, única referència (vetlla-da) a la banda sonora de la pel·lícula Amélie. El piano no va quedar del tot apartat; va servir per recordar, per exemple, La longue route, de la banda sonora d’una altra cinta, Tabarly (2008). Hi va haver algun crit d’«¡Amélie!», però Tiersen no va cedir (no a tocar el famós vals central) i amb el ma-teix caràcter reservat que va arribar a l’escenari se’n va anar, després de llançar una breu salutació. Minima-lisme traslladat a totes les esferes. H

Al contrari que en la preestrena al Barts de ∞ (Infinity) (2014), el públic va mantenir un silenci sepulcral da-vant les noves peces. S’ho mereixi-en: són enèsims exemples de l’olfac-te melòdic de Tiersen, la seva habili-tat per cultivar la melancolia sense caure en terreny lacrimogen (només algun cop se’n va quedar a un mil-límetre) i la seva elegància a l’hora d’elegir referents pianístics; Frédé-ric Chopin, Erik Satie i el Michael Nyman més emocional van ressonar entre els murs del Palau.

EL SEU COSTAT MÉS COMELADE / A la se-gona part del xou, Tiersen va deixar una mica el piano de cua i es va acos-tar també al violí i als pianos de jo-guina. Amb el primer va interpretar

Compte enrere per a ‘El hombre de las mil caras’3 El film d’Alberto Rodríguez sobre Paesa s’estrenarà al setembre

OLGA PEREDAMADRID

EL PERIÓDICO va mostrar ahir en exclusiva el cartell d’El hombre de las mil caras, nou treball del llorejat di-

rector Alberto Rodríguez (La isla míni-ma) que s’estrenarà al setembre. Ba-sada en la novel·la del periodista Manuel Cerdán, la pel·lícula és un thriller ambientat en els anys 90 que gira al voltant de la vida de l’agent se-cret Francisco Paesa i el seu determi-nant paper en la fuga i posterior en-trega del llavors cap de la Guàrdia Ci-vil, Luis Roldán. «És un film de tramposos que parla de les clavegue-res de l’Estat», avança José Coronado,

que dóna vida al millor amic de Pae-sa (interpretat per Eduard Fernán-dez) i el seu soci en els tripijocs. Producció de Zeta Cinema, Atres-media, Atípica Films, Sacromonte Films i Telefónica Studios, El hombre de las mil caras explica com, en ple-na crisi del GAL, Paesa –responsa-ble d’una important operació con-tra ETA– és traït pel Govern i es veu obligat a fugir del país. Quan torna, està arruïnat econòmicament i mo-ralment. Llavors rep la visita de Luis Roldán (Carlos Santos), que li ofe-reix un milió de dòlars per ajudar-lo a salvar 1.500 milions de pesse-tes sostrets de l’erari. Li brinda així l’oportunitat idònia de millorar la

PRESENTACIÓ DEL CARTELL

seva situació econòmica i, a més, de venjar-se de l’Executiu espanyol en una magistral operació digna del millor espia.

CINC MILIONS DE PRESSUPOST / Amb un pressupost de cinc milions d’euros i rodada a França, Espanya, Singapur i Suïssa, la pel·lícula serà una de les grans cites del cine espanyol de l’any. A més, tindrà vocació interna-cional, ja que els productors han ar-ribat a un acord amb distribuïdors francesos. L’equip de la cinta no ha tingut contacte amb Paesa, que actual-ment viu instal·lat a París. «Quan ro-dàvem al riu Sena, estàvem conven-çuts que des d’algun lloc ens estava veient. És un tipus que va fer grans

barbaritats, com enviar un avió re-gular a Sarajevo en plena guerra dels Balcans. El va inundar d’adhe-sius de la Creu Roja i se’l va empor-tar ple d’obres d’art», afegeix Coro-nado. Rodríguez –que va arrasar en els premis Goya amb el seu anterior tre-ball– afirma que El hombre de las mil caras és una pel·lícula «d’estafadors en què mai ningú diu la veritat». Ex-plicada, a més a més, des del punt de vista dels corruptes, de manera que, segons l’opinió del cineasta, «impli-ca una gran càrrega d’ambigüitat moral». El cartell d’El hombre de las mil ca-ras ha sigut realitzat pel prestigiós il-lustrador i artista cordovès Gabriel Moreno. H

33 Eduard Fernández, caracteritzat com a Francisco Paesa en un fotograma d’‘El hombre de las mil caras’.

33 El cartell de Gabriel Moreno.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

489000

87909

Diario

276 CM² - 26%

5019 €

56

España

5 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| 35EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 DE MAIG DEL 2016

Cultura i Espectacles

Josep Vila i Casañas (Sa-badell, 1966) s’acomiada-rà diumenge del seu càr-rec com a director titularde l’Orfeó Català, queexerceix des del 1998,amb l’estrena, al Palau dela Música, d’una obra sevad’encàrrec. Es tracta deVeni Creator Spiritus, untext llatí del segle IX atri-buït a Rabanus Maurus,versionat per Gustav Mah-ler en la primera part de laseva Vuitena Simfonia ique, ara, Vila, amb “l’as-sessorament“ de MiquelDesclot, completa ambtextos en sis altres idio-mes de Ramon Llull, SantJoan de la Creu, WaltWhitman, Christine de Pi-san, Friedrich Hölderlin iDante Alighieri. “És uncant que he escrit des d’unpla més humà que musi-cal”, revelava ahir qui haestat el vuitè director del’Orfeó, dedicat en cos iànima a la composiciód’aquesta peça en l’últimany i mig. “És una reflexió iuna lloança dels valors bà-sics de la humanitat persuperar moments de crisimolt difícils. Intel·ligèn-cia, generositat, emo-cions... Coses que ens do-nen optimisme cada copque les detectem.”

Veni Creator Spiritusserà abordada per quatreveus solistes catalanes(Marta Mathéu, GemmaComa-Alabert, Joan Cabe-ro i Josep-Ramon Olivé),així com per l’OrquestraCamera Musicae dirigidaper Tomàs Grau; es com-pletarà amb una altra peçade Vila (Te Deum, estrena-da per a la benedicció,l’any 2000, del nou orguede Flix), i marcarà l’inicidels actes de commemora-ció del 125è aniversari del’Orfeó Català.

Sis concerts més, una

exposició al Foyer del Pa-lau que es podrà visitar apartir del 26 de setembre,i una taula rodona pelmaig de l’any vinent sónels actes de festeig previs-tos. Al capdavant de l’Or-feó, però, ja no hi haurà Jo-sep Vila (responsable que

el cor “hagi assolit enaquests divuit anys fitesinoblidables i hagi prota-gonitzat concerts histò-rics”, segons defensavaahir Mariona Carulla, pre-sidenta de la institució) si-nó Simon Halsey. El direc-tor londinenc, de 58 anys,

es posarà al capdavant del’Orfeó en plats forts comara la interpretació de laNovena de Beethovenamb l’Orquesta Simón Bo-lívar de Gustavo Dudamel(15 de març del 2017) o elconcert que, el 5 d’abril,rememorarà el primer re-

cital públic del cor, i que in-clourà la mateixa peça quees va cantar aquell dia farà125 anys exactes: Ave Ve-rum de Mozart.

L’Orfeó Català va serfundat l’any 1891 perLluís Millet i Amadeu Vi-ves amb l’objectiu de di-fondre el repertori coralcatalà i universal. Ha pro-tagonitzat les primeres in-terpretacions a l’Estat es-panyol de la Missa en Simenor i la Passió segonsSant Mateu de Bach, laMissa Solemnis de Beet-hoven i la Segona de Mah-ler; ha ofert les primeresaudicions a Barcelonad’obres com la NovenaSimfonia de Beethoven; iha tingut l’honor de ser di-rigit i elogiat per RichardStrauss en la interpreta-ció de les seves obres. ■

Un cant a les emocionsGuillem VidalBARCELONA

Josep Vila s’acomiada com a director de l’Orfeó Català amb l’estrena de ‘VeniCreator Spiritus’, que diumenge obre els actes de 125è aniversari del cor

Fruit de la voluntat “estratè-gica” d’internacionalitzar elcor que tenen els actuals res-ponsables del Palau, l’OrfeóCatalà i el Cor de Cambraprotagonitzaran aquestespròximes setmanes una giraper Itàlia amb la Novena Sim-fonia de Beethoven. Els cors,al costat de la Mahler Cham-ber Orchestra, tots sota la di-recció de Daniele Gatti, ac-tuaran a Torí (27 de maig),Ferrara (28), Bèrgam (29) iBrescia (30). La gira dónacontinuïtat a les últimes ex-pedicions del cor (Londres,l’abril de l’any passat, i Viena,el juny del 2013) i s’afegeixals diferents viatges que hafet el cor al llarg dels seus 125anys d’història, amb actua-cions a Madrid, Bilbao, Gra-nada, Tolosa de Llenguadoc,Nàpols, Utrecht i Lisboa, en-tre altres ciutats.

Josep Vila, director titular del cor els últims divuit anys, i l’Orfeó en una imatge de l’any 1900 ■ A. BOFILL / ARXIU ORFEÓ CATALÀ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

De gira perItàlia amb la‘Novena’ deBeethoven

“L’obra és unalloança delsvalors que té lahumanitat persuperar crisismolt difícils”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23138

Diario

1073 CM² - 100%

8211 €

35

España

5 Mayo, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑA

Carlos SALA - Barcelona

A los trece años, la escritora Wendy Guerra era una niña como cual-quier otra. Vivía en La Habana, una ciudad de la que nunca pien-sa renunciar. Algunas clases le gustaban, otras no tanto, como a cualquier otra niña. Había una, especialmente, que no le gustaba demasiado. No estamos hablando de literatura, ni de química, ni de educación física, ni siquiera de matemáticas, sino de una con el curioso nombre de Operación Militar. «Te ponían una metralleta en las manos, una arma rusa, y te enseñaban a usarla. Ese día pier-des la inocencia para siempre», comenta Guerra. La escritora era como cualquier niña, claro, en especial como cualquier niña cu-bana, y eso es otra cosa distinta.

La escritora vuelve a su tema favorito, la Cuba en la que ha vivi-do, vive, y sobre todo, le gustaría vivir en «Domingo de Revolución» (Anagrama). La protagonista, Cleo, un alter ego de la autora, es una joven poeta que regresa a la isla tras recibir premios y aplausos en el extranjero, sólo para que la Seguridad del Estado y el Ministe-rio de Cultura piensen que es una especie de espía de la CIA por sus comentarios críticos. Al mismo tiempo, los exiliados cubanos no acaban de confi ar en ella, y la til-dan de infi ltrada de la inteligencia cubana. «El título habla de domin-go de revolución porque ese es el día que no sabes si acaba o empie-za la semana. Estamos en ese momento en Cuba, que no sabe-mos si estamos en el fi nal o el principio de la revolución», asegu-ra la escritora

De esta forma, en una especie de descripción del presente cuba-no tal cual se está produciendo, Cleo nos descubrirá la vida en la isla y todo lo que queda oculto porque nadie tiene derecho o va-lor para decirlo. «Los periódicos

cubanos mienten. La única verdad que dicen es el día en que se pu-blican. Por eso escribo, para dejar constancia de lo que ocurre en realidad», señala Guerra.

Como no podía ser de otra for-ma, la novela, narrada en «real time», también tiene espacio para

Wendy Guerra busca la isla que los cubanos no pueden ver

En «Domingo de revolución», utiliza la autofi cción para narrar las historia invisibles de Cuba

comentar la apertura de relacio-nes entre Estados Unidos y Cuba tras 40 años de bolqueo. «Para nosotros Obama es como un afro-cubano. Nos ha encantado y ha posibilitado que los cubanos ten-gamos que pensar en otro enemi-go y que no seamos los mismos

cubanos», asegura.El libro, en ningún caso, es un

listado de quejas o afrentas, ni si-quiera una forma de saldar cuen-tas y exigir venganza, sino que es un canto duro, pero optimista, para iniciar, entre todos, la cons-trucción de una nueva Cuba. «He intentado que la poesía, el lengua-je en defi nitiva, se cuele en las te-rribles circunstancias que narro. Es como esas serie americanas como “El séquito” que los actores se interpretan a sí mismos y se ríen de sus propias miserias. Yo he in-tentado reírme de la fi gura del escritor con todos los problemas

normales que soporta, pero bajo el yugo de una dictadura», dice.

El libro nació de un cuento titu-lado «El espía». Se lo dejó a Ana María Moix y ésta le dijo que esta-ba bien, pero que era una novela. A partir de aquí la historia se fue haciendo más grande y transfor-mando a medida que las noticias sobre Cuba iban llegando. «Para ser curadas, las heridas deben ser nombradas, y para esto también sirve la literatura», comenta la escritora, que recuerda con cariño sus discusiones con Gabriel García Márquez sobre el tema. «El libro es un regalo para Gabo. Mirába-mos Cuba de forma distinta, pero nos escuchábamos», asegura.

Wendy Guerra pasó ayer por Barcelona para presentar su última carta de amor a la Cuba que es y, sobre todo, a la que podría ser

«DOMINGO DE REVOLUCIÓN»Wendy Guerra ANAGRAMA224 páginas 16,90 euros

GUERRA SE CONVIERTE EN LA NOVELA EN CLEO, UNA POETA QUE DEFIENDE SU VOZ CRÍTICA SOBRE LA ISLA

Efe

La Razón

El Orfeó Català celebrará su 125 aniversario por todo lo alto

Josep Vila dirigirá el concierto inaugural de los actos de celebra-ción del 125 aniversario del Orfeó Català, junto a la Orquestra Ca-mera Miusicae, con una compo-sición original escrita para despe-dir sus 18 años como director. Vila presentará «Te Deum», una ver-sión de 18 minutos de la obra sinfónica con orquesta que com-puso en 2002, antes de proceder con «Veni Creator Spiritus». Este acto despedirá al que ha sido di-rector del Orfeó Català desde 1998 e iniciará un programa conme-morativo con un total de 7 con-ciertos y 2 actividades que cele-

R. B. - Barcelona brarán los 125 años del coro, fundado en 1891.

En septiembre se podrá disfru-tar de la «Misa de Réquiem» de Verdi en un concierto del Orfeó Català y el Cor Jove junto a la Lon-don Symphony Orchestra. En noviembre programará un con-cierto de tres obras con el Orfeó Català y el Cor de Cambra. Ade-más, se presentará una exposición con fotografías histórica a partir del 26 de noviembre, y en diciem-bre se realizará el Concert de Sant Esteve. En 2017 habrá tres con-ciertos dirigidos por Simon Halsey y Xavier Puig, con la Orquestra Sinfónica Simón Bolívar, y habrá gira por Italia.

El Orfeó Català

celebra su 125

aniversario con siete

conciertos

5LA RAZÓN • Jueves. 5 de mayo de 2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

12000

Diario

310 CM² - 30%

1058 €

47

España

5 Mayo, 2016

ORFEO CATALA

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIJOUS, 5MAIG 2016

La periodista nord-ame-ricana Renata Adler s’acos-

ta als 80 anys en plena forma ipublicant dues novel·les en caste-llà. Demà té previstd’intervenir al fes-tival literari Prime-ra Persona, que secelebra al CCCB.PÀGINA 39

LA SEGONA

Dinermés negre quemorat

ELBancCentralEuropeuhadeciditposarfialsbitlletsde500euros.Noseràunamortsobtada,jaqueescontinuaranimprimintfinsal2018.Nitampocnoseràunfinaldefinitiu, jaqueespo-

drancontinuarutilitzantcomamitjàdepagament. FeiatempsqueelBCEexploravaunafórmulaperposarenmar-xaaquesta iniciativaafidelluitarcontraelblanqueigdediners iel finançamentdel terrorisme.Eragairebépitjorqueli trobessinaalgúunbitlletmoratasobrequeunaarma.Ésmés,elserveideprevenciódeblanqueigdecapitals(Sepblac)haviadonat instruccionsalsbancsperquèelsquivolguessincanviarelsbitlletsde500afinestretahaguessind’identificar-se ideixar l’empremtaenl’operació.Pel fumsesapd’onveel focielsagentsdelMinisterid’Economiabuscavendinernegreapartird’unbitlletmorat.

ElsanomenatsBinLadenerendinerssotasospita,nonoméspelseusobrenom,sinóperquènocirculaven.ElBCEcalculavaqueel2007laquartapartelsbitlletsemesos

peraquestvalorerenaEspanya.Elpaísdelsprodigisesvaconvertirenpocsmesosenlapàtriadels indignats,peròtot iaixíescalculaqueenl’actualitatundecadavuitestàacobert.Bonapartd’aquests36.000milionsd’eurosenbit-lletspúrpuraestanforadelcontrold’Hisenda.Ladesaparicióseràgradual:esdeixarandeproduirperò

continuaransentdecurs legal.MarioDraghis’hasortitamblasevaalconselldegoverndelBCE,quereuneixelssismembresdelconsellexecutiuiels19governadorsdelsbancscentralsdelspaïsosdel’euro.ElBundesbankvaserquivaposarméspeguesalasupressió.Undelsargumentsdefinitiushaestatqueel56%delseuropeusnon’havienvistmainiun.Jadiuunproverbiàrabqueelgosquetédinersl’anomenensenyorgos.L’in-convenientdelsBinLadenésquequiels feiaservirperpagarnoerapercebutcomuncava-ller, sinócomundelinqüent.

�

JosepVila, director de l’Or-feó Català i del Cor de

Cambra, s’acomiada aquest diu-menge –el substituirà SimonHalsey– en un con-cert amb què l’enti-tat començarà elsactes de comme-moració dels seus125 anys. PÀGINA 42

�

L’exbarcelonista GuillermoAmor(48)està triomfanta la

Lliga australiana des de la banque-ta de l’Adelaida United. El que vaser migcampista haconquerit el cam-pionat amb un jocbrillant i amb l’estilque va aprendre a laMasia.PÀGINA54

�

Laboratorio Echevarne,l’empresa independentmés

important del sector d’anàlisisclíniques, està creixent amb lacompra de centresassistencials, l’últimla clínica SagradaFamila, i construiràuna nova seu sociala Sant Cugat. PÀG. 62

�

La presumpta adjudicació aditdecontractesmunicipals

a l’empresa Inipro, circumscritainicialmentaTarragona, jaesquit-xa altres consistoris,com el de Vilade-cans, el tinent d’al-calde del qual, Joa-quínGuerrero,vaserdetingutahir.VIURE

�

El fisc, contrales prostitutesDavant la falta de proves delsMossos per acusar dos clubsnocturns d’exercir la prosti-tució, la policia catalana hapensat en el cas d’Al Capone,que va acabar a la presó per-què no pagava al fisc, i hasol·licitat a Hisenda queinvestigui els clubs esmen-tats per no haver declaratels seus beneficis com cal.

La CUP, sense urgències Socis incompatibles

Lajunta de portaveus de l’Ajuntament de Barcelonaes va reunir ahir per aprovar la urgència que justi-fica la convocatòria del ple extraordinari en

el qual es debatrà la modificació pressupostària de 275milions d’euros. Curiosament, la CUP, el grup responsa-ble que aquesta sessió hagués d’ajornar-se durant unsdies per acabar de negociar amb el governmunicipal, vavotar en contra d’aquesta urgència. Al contrari que elgrup de CiU. En principi, el ple s’hauria d’haver celebratdemà al matí, però un compromís familiar de l’exalcaldeXavier Trias va fer que els convergents sol·licitessinavançar la convocatòria a dijous. La petició va ser atesaper la resta de formacions polítiques. En qualsevol cas,el règim assembleari de la CUP, que allarga els processosde presa de decisions, està començant a marcar l’agendamunicipal. També en aquest aspecte, els cupaires estantraient partit del vot dels seus tres regidors, necessariper a Colau.

Nosembla massa seriós que unes aportacions alscomptes que sumen pocmés de cinc milionsd’euros siguin el motiu pel qual la CUP ha endar-

rerit l’aprovació de la modificació pressupostària queel govern d’Ada Colau necessita per fer front a una sèried’inversions i despeses que fins ara s’hanmantingut blo-quejades. Sembla un preumassa barat. És evident quel’acord entre BComú i la CUP no es pot limitar als puntsque figuren a l’informe en el qual figuren els ítems pac-tats, que darrere aquest acord hi ha una sèrie de compro-misos molt més importants. Cal veure com altres forma-cions disposades a establir aliances amb l’alcaldessa deBarcelona, com Esquerra Republicana i, sobretot, el PSC,accepten algunes de les contrapartides a la formacióantisistema que són incompatibles amb el seu programapolític. El panorama a l’Ajuntament de la capital catalana,lluny d’aclarir-se, sembla complicar-se cada diaunamica més.

EI web de

E-KONOMIAL’aniversarid’AmancioOrtega.

LOCALCarmena posa fi a la llei seca aMadrid.

BIG VANGComes pot veure aquesta nit laplujad’estrelles.

REPORTATGEEl gadità que triomfa a TheWashingtonPost.

‘VIVO’El mercat més exòtic de Lon-dres.

Internacional 3Política 13Opinió 22Tendències 28Necrològiques 34Cultura 36Cartellera 44Esports 48Economia 55Anuncis classificats 61

PÀGINES 80

Renata AdlerESCRIPTORA I PERIODISTA

Josep VilaDIRECTOR DE L’ORFEÓ CATALÀ

Guillermo AmorENTRENADORADELAIDAUNITED

Fernando EchevarnePRES. DE LABORATORIO ECHEVARNE

Joaquín GuerreroREGIDOR DE VILADECANS

ÍNDEX

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

Hollande i Gayet‘surten de l’armari’LarelacióentreelpresidentfrancèsFran-çoisHollande il’actriuJulieGayetabando-na ladiscrecióenquès’hadesenvolupat

SUMARI

INTERNACIONAL

Assassinat a BangkokLa Fiscalia de Tailàndia acusaformalment Artur Segarra dematar el consultor català DavidBernat, el cos esquarterat delqual va ser trobat al riu ChaoPhraya a finals del mes de ge-ner. PÀGINA 10

POLÍTICA

Diputada per BarcelonaLa renúncia de CarlesMartídeixa la via lliure aMertixellBatet per liderar la candidaturadel PSC a les pròximes elec-cions generals. PÀGINA 18

EDITORIALS

De bitllets i titulacionsEl final progressiu dels bitlletsde 500 euros decretat per lesinstitucions europees; i la faltad’esperit emprenedor d’unabona part dels llicenciats uni-versitaris. PÀGINA 22

OPINIÓ

La vida continua igualFrancesc-Marc Álvaro escriusobre les perspectives polítiquesde la repetició electoral: “El PP iel PSOE no tenen cap altre pro-jecte que continuar amb la dinà-mica bipartidista instaurada desde la transició; C’s té el projected’esdevenir la peça clau indis-pensable per fer qualsevol go-vern, en substitució de naciona-listes catalans i bascos; i Podemté el projecte de reduir el PSOEa la mínima expressió per con-vertir-se en el partit gran del’esquerra”. PÀGINA 26

TENDÈNCIES

La vida embrionàriaGràcies a un avenç tècnic, unequip de científics ha pogutestudiar per primera vegadauna etapa decisiva del desenvo-lupament humà. PÀGINA 33

CULTURA

El diàleg com a síntesiL’escriptora cubanaWendyGuerra publicaDomingo deRevolución, una novel·la prota-gonitzada per una jove poeta del’Havana considerada una infil-trada per la dissidència i l’èxitde la qual és vist per la seguretatde l’Estat com una arma dedesestabilització fabricada perl’enemic. PÀGINA 38

ESPORTS

La psicologia culerEl Barça viu amb frustració elfet d’haver de veure el desenllaçde la Champions League pertelevisió, però tant el presidentcom l’entrenador del club hancombatut el desengany tot re-calcant que encara es pot culmi-nar un exercici sensacional ambla Lliga i la Copa. PÀGINA 51

ECONOMIA

Alegria primaveralLa creació d’ocupació a l’abrils’ha saldat amb 158.038 nousllocs de treball, el segonmillorregistre dels últims anys, encaraque l’atur continua estant persobre dels quatre milions depersones. PÀGINA 57

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

634000

131497

Diario

204 CM² - 18%

5040 €

2

España

5 Mayo, 2016

ORFEO CATALA

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 5MAIG 2016

125anys fent el dodepitL’Orfeó Català celebra la seva efemèride amb set concerts que comencen diumenge

ESTEBAN LINÉSBarcelona

Aquest diumenge vinent comen-cen formalment els actes comme-moratius del 125è aniversari de lafundació de l’Orfeó Català, ambun concert del cor al Palau de laMúsica. Serà només el primerd’una sèrie d’actes que s’allarga-ran fins l’any que ve i que inclou-ran sis concerts més, una exposi-ció i una taula rodona.La presidenta de l’Orfeó,

MarionaCarulla, va recordarahirqueaquestaprolongadavidade lainstitució “l’ha construïda demaneradesinteressada la societat

catalana”.La cita musical de diumenge

servirà també per dir adéu al finsaradirectorde l’Orfeó idelCordeCambra, Josep Vila, després dedivuit anys al capdavant d’aques-tes dues entitats.Al concert, on el cor estarà

acompanyat de l’Orqestra Came-ra Musicae i dels cantants Gem-ma Coma-Alabert, Marta Ma-théu,JoanCaberoiJosep-RamonOlivé,VilahiestrenaràVeniCrea-tor Spiritus, un text basat en unhimne del teòleg alemany Raba-nusMaurius i en llatí que el com-positor ha completat amb músi-ques sobre textosdeRamonLlull,

ni jo ni l’Orfeó segur que no pen-sàvem, quan vaig acceptar, queaquesta relació duraria tant. I es-tic content perquè me’n vaig, amés, en un moment que l’Orfeóestàmolt bé i té un futur crec quemolt bo”.A més del concert d’aquest cap

de setmana, al setembre es podràgaudir de laMissa de Rèquiem deGiuseppe Verdi en un concert del’OrfeóCatalà ielCorJovedelOr-feóamblaLondonSymphonyOr-chestra, mentre que al novembretindrà lloc un concert de tres

obres amb l’Orfeó Català i el CordeCambra.Amés, es presentarà una expo-

sició amb fotografies i documen-tació històrica a partir del 26 denovembre al foyer del Palau de laMúsica, que destacarà els princi-pals moments i personalitats dels125 anys de recorregut del cor ca-talà, i al desembre hi haurà el tra-dicional concert de Sant Esteveambtota lafamíliacoraldelPalau.El 2017 es podrà gaudir de tres

concerts dirigits per Halsey i Xa-vier Puig en què destaquen la in-terpretació de la Simfonia núm. 9de Beethoven, amb l’OrquestraSimfònica Simón Bolívar dirigidaper Gustavo Dudamel, i la d’Aveverum, deMozart, que rememorael primer concert públic del cor.De cara a l’any que ve s’ha in-

clòs una taula rodona titulada Lahistòria de l’Orfeó i els seus orí-gens, amb Xavier Puig, Lluís Mi-llet i l’historiador Joan B. Culla, iamb Àlex Robles com a modera-dor, a més d’una proposta anualper reunir antics cantautors i, fi-nalment,unagiraperItàliaamblaMahlerChamberOrchestra iambla novena simfonia de Beethovencomaobra de referència.�

Quan s’acabi latemporada, JosepVila abandonaràla direcció del cordesprés de divuit anys

CARLOS PÉREZ DE ROZAS / ARXIU

LluísMillet dirigint el cor de l’Orfeó Català al CampNou el 1959 ambmotiu de la proclamació del Barça com a campió de Lliga

RomanticismeruralYannTiersen

Intèrprets:YannTiersenLlocidata:Palaude laMúsica(3/V/2016)

RAMON SÚRIO

El francès Yann Tiersen gaudeixde tanta fama i tant prestigi queomple locals sense tenir publica-da la música que hi presenta. Vapassar alGuitarBCN, onva estre-narEusa, que sortirà al setembre.De moment només ha editat lespartitures i els sons de camp am-bientals que inclou, reproduïts endirecte amb un antic magnetòfonde bobines. Es tracta d’un fons

amb onatges, vents, cants d’ocellsi altres elements dels llocs de l’illabretonad’Ushant, onviu, quehaninspirat la sevanovamúsica.Laideaéscrearunmapasonor,i

peraixòhabatejat cada temaambels noms geogràfics i les coorde-nadesonestàsituat.I,malgratquealvídeoelsinglePorzgoret l’inter-pretaambunpianodeparet,alPa-lau va disposar d’un piano de cuamagnífic per desgranar els temesperordre, començantperunPernquevaservirpersituarelmooddelseunouromanticismecampestre,amb un component minimalistaque, de tota manera, no menystégensnimica lamelodia.Repetitiu ineoclàssic,nomésva

tenir un indici experimental a

l’inici de Lok gweltaz, furgant lescordesdelpianoabansd’asseure’sper interpretar lapeçamésemoti-va, d’un intimisme melodramàticmoltdebandasonora,ambunfra-seig lent amb el mateix ritme delmar de fons que va servir de nexeperempalmarambPennar roc’h.ArribatsalasolemnitatdeKere-

on , va acabar amb la cascada denotesquevacoronarKadoran. Depropina, hi va oferir diverses pe-ces,alternant-sealviolí iadospia-nos de joguina, abans de tornar alpianoper rescatar primer Naval idesprés Nursery rhyme núm. 2.Una segona ronda li va servir pertocar unMonsters waltzmolt co-meladià i introduir la melòdica alsumptuós final. En els bisos vaatacar amb vehemència l’arc delviolí, fins a trencar els crins en larecuperaciódelSur le fil (Amélie),abans de ser acomiadat ambaplaudiments i aclamacions.

CRÍT ICA DE MÚSICA CONTEMPORÀNIA

MésqueunapromesaJosep-RamonOlivé-JordiArmengolObres:Schumann,Ravel,Casals,Morera iToldràLlocidata:SalaAliciadeLarro-cha (L’Auditori) (3/V/2016)

JAUME RADIGALES

Jove, molt jove (27 primaveres),però molt més que una jove pro-mesa, el baríton Josep-RamonOlivé demostra cada vegada quel’instrument treballa i que la veues perfecciona. I ho fa a còpiad’irisacions cromàtiques que vanmés enllà de recursos efectistes,percentrar-seenuntreball seriós

i d’un gran instint musical. L’au-toritat d’Olivé es vamanifestar enmolts dels 16 lieder que integrenelDichterliebedeSchumann:can-visdecoloraImRhein,aUndwüs-sten’s die Blumen i a Aus altenMärchen, i rotunditat en el cèle-bre Ichgrollenicht.La segona part va començar

amblasimpatiailateatralitatcon-trolada de lesHistoires naturellesde Ravel, amb una dicció i unapronunciacióperfectes de la llen-gua francesa, abans d’un petit ci-cle dedicat a la cançó catalana: si-nuós en Silenci deCasals i expan-siu en les tres cançons de Toldrà,abansd’unbisesplèndid, l’expan-siuZueignungdeRichardStrauss.HabeDank, Josep-Ramon!

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

sant Joan de la Creu, Walt Whit-man, Christine de Pisan, Hölder-lin i Dante Alighieri. El concerts’obrirà ambTeDeum, una versióde 18 minuts de l’obra simfònicaamborquestraquevacompondreel 2002.L’adéu de Vila –que a finals

d’aquesta temporada serà substi-tuït per SimonHalsey– es va con-vertir en l’altre protagonista del’acte informatiu celebrat pelsresponsablesde l’Orfeó,on tambéhi havia membres molt lligats alcorcomelcompositorAntoniRosMarbà o el director general delPalau de la Música, Joan Oller.Ros Marbà no va desaprofitar

l’ocasió per recordar que “l’Orfeóésuna institucióquedesprésde laGuerra Civil va passar uns anysmolt difícils en què els cantairesvan estar sotmesos a unes cir-cumstànciesmolt dures.”També va tenir paraules de re-

coneixement i agraïment a la tas-ca que Vila ha desenvolupat totsaquests anys –compartides perMontserrat Carulla i JoanOller–,“que ha estat extraordinària; amés, és destacable que en ell s’es-cau la circumstància que té la do-ble condició de director i compo-sitor i músic, que ha procurat nodescuidar”. L’al·ludit va assegu-rar que “me’n vaig molt content;

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

204 CM² - 18%

5040 €

42

España

5 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 5MAIG 2016

125anys fent el dodepitL’Orfeó Català celebra la seva efemèride amb set concerts que comencen diumenge

ESTEBAN LINÉSBarcelona

Aquest diumenge vinent comen-cen formalment els actes comme-moratius del 125è aniversari de lafundació de l’Orfeó Català, ambun concert del cor al Palau de laMúsica. Serà només el primerd’una sèrie d’actes que s’allarga-ran fins l’any que ve i que inclou-ran sis concerts més, una exposi-ció i una taula rodona.La presidenta de l’Orfeó,

MarionaCarulla, va recordarahirqueaquestaprolongadavidade lainstitució “l’ha construïda demaneradesinteressada la societat

catalana”.La cita musical de diumenge

servirà també per dir adéu al finsaradirectorde l’Orfeó idelCordeCambra, Josep Vila, després dedivuit anys al capdavant d’aques-tes dues entitats.Al concert, on el cor estarà

acompanyat de l’Orqestra Came-ra Musicae i dels cantants Gem-ma Coma-Alabert, Marta Ma-théu,JoanCaberoiJosep-RamonOlivé,VilahiestrenaràVeniCrea-tor Spiritus, un text basat en unhimne del teòleg alemany Raba-nusMaurius i en llatí que el com-positor ha completat amb músi-ques sobre textosdeRamonLlull,

ni jo ni l’Orfeó segur que no pen-sàvem, quan vaig acceptar, queaquesta relació duraria tant. I es-tic content perquè me’n vaig, amés, en un moment que l’Orfeóestàmolt bé i té un futur crec quemolt bo”.A més del concert d’aquest cap

de setmana, al setembre es podràgaudir de laMissa de Rèquiem deGiuseppe Verdi en un concert del’OrfeóCatalà ielCorJovedelOr-feóamblaLondonSymphonyOr-chestra, mentre que al novembretindrà lloc un concert de tres

obres amb l’Orfeó Català i el CordeCambra.Amés, es presentarà una expo-

sició amb fotografies i documen-tació històrica a partir del 26 denovembre al foyer del Palau de laMúsica, que destacarà els princi-pals moments i personalitats dels125 anys de recorregut del cor ca-talà, i al desembre hi haurà el tra-dicional concert de Sant Esteveambtota lafamíliacoraldelPalau.El 2017 es podrà gaudir de tres

concerts dirigits per Halsey i Xa-vier Puig en què destaquen la in-terpretació de la Simfonia núm. 9de Beethoven, amb l’OrquestraSimfònica Simón Bolívar dirigidaper Gustavo Dudamel, i la d’Aveverum, deMozart, que rememorael primer concert públic del cor.De cara a l’any que ve s’ha in-

clòs una taula rodona titulada Lahistòria de l’Orfeó i els seus orí-gens, amb Xavier Puig, Lluís Mi-llet i l’historiador Joan B. Culla, iamb Àlex Robles com a modera-dor, a més d’una proposta anualper reunir antics cantautors i, fi-nalment,unagiraperItàliaamblaMahlerChamberOrchestra iambla novena simfonia de Beethovencomaobra de referència.�

Quan s’acabi latemporada, JosepVila abandonaràla direcció del cordesprés de divuit anys

CARLOS PÉREZ DE ROZAS / ARXIU

LluísMillet dirigint el cor de l’Orfeó Català al CampNou el 1959 ambmotiu de la proclamació del Barça com a campió de Lliga

RomanticismeruralYannTiersen

Intèrprets:YannTiersenLlocidata:Palaude laMúsica(3/V/2016)

RAMON SÚRIO

El francès Yann Tiersen gaudeixde tanta fama i tant prestigi queomple locals sense tenir publica-da la música que hi presenta. Vapassar alGuitarBCN, onva estre-narEusa, que sortirà al setembre.De moment només ha editat lespartitures i els sons de camp am-bientals que inclou, reproduïts endirecte amb un antic magnetòfonde bobines. Es tracta d’un fons

amb onatges, vents, cants d’ocellsi altres elements dels llocs de l’illabretonad’Ushant, onviu, quehaninspirat la sevanovamúsica.Laideaéscrearunmapasonor,i

peraixòhabatejat cada temaambels noms geogràfics i les coorde-nadesonestàsituat.I,malgratquealvídeoelsinglePorzgoret l’inter-pretaambunpianodeparet,alPa-lau va disposar d’un piano de cuamagnífic per desgranar els temesperordre, començantperunPernquevaservirpersituarelmooddelseunouromanticismecampestre,amb un component minimalistaque, de tota manera, no menystégensnimica lamelodia.Repetitiu ineoclàssic,nomésva

tenir un indici experimental a

l’inici de Lok gweltaz, furgant lescordesdelpianoabansd’asseure’sper interpretar lapeçamésemoti-va, d’un intimisme melodramàticmoltdebandasonora,ambunfra-seig lent amb el mateix ritme delmar de fons que va servir de nexeperempalmarambPennar roc’h.ArribatsalasolemnitatdeKere-

on , va acabar amb la cascada denotesquevacoronarKadoran. Depropina, hi va oferir diverses pe-ces,alternant-sealviolí iadospia-nos de joguina, abans de tornar alpianoper rescatar primer Naval idesprés Nursery rhyme núm. 2.Una segona ronda li va servir pertocar unMonsters waltzmolt co-meladià i introduir la melòdica alsumptuós final. En els bisos vaatacar amb vehemència l’arc delviolí, fins a trencar els crins en larecuperaciódelSur le fil (Amélie),abans de ser acomiadat ambaplaudiments i aclamacions.

CRÍT ICA DE MÚSICA CONTEMPORÀNIA

MésqueunapromesaJosep-RamonOlivé-JordiArmengolObres:Schumann,Ravel,Casals,Morera iToldràLlocidata:SalaAliciadeLarro-cha (L’Auditori) (3/V/2016)

JAUME RADIGALES

Jove, molt jove (27 primaveres),però molt més que una jove pro-mesa, el baríton Josep-RamonOlivé demostra cada vegada quel’instrument treballa i que la veues perfecciona. I ho fa a còpiad’irisacions cromàtiques que vanmés enllà de recursos efectistes,percentrar-seenuntreball seriós

i d’un gran instint musical. L’au-toritat d’Olivé es vamanifestar enmolts dels 16 lieder que integrenelDichterliebedeSchumann:can-visdecoloraImRhein,aUndwüs-sten’s die Blumen i a Aus altenMärchen, i rotunditat en el cèle-bre Ichgrollenicht.La segona part va començar

amblasimpatiailateatralitatcon-trolada de lesHistoires naturellesde Ravel, amb una dicció i unapronunciacióperfectes de la llen-gua francesa, abans d’un petit ci-cle dedicat a la cançó catalana: si-nuós en Silenci deCasals i expan-siu en les tres cançons de Toldrà,abansd’unbisesplèndid, l’expan-siuZueignungdeRichardStrauss.HabeDank, Josep-Ramon!

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

sant Joan de la Creu, Walt Whit-man, Christine de Pisan, Hölder-lin i Dante Alighieri. El concerts’obrirà ambTeDeum, una versióde 18 minuts de l’obra simfònicaamborquestraquevacompondreel 2002.L’adéu de Vila –que a finals

d’aquesta temporada serà substi-tuït per SimonHalsey– es va con-vertir en l’altre protagonista del’acte informatiu celebrat pelsresponsablesde l’Orfeó,on tambéhi havia membres molt lligats alcorcomelcompositorAntoniRosMarbà o el director general delPalau de la Música, Joan Oller.Ros Marbà no va desaprofitar

l’ocasió per recordar que “l’Orfeóésuna institucióquedesprésde laGuerra Civil va passar uns anysmolt difícils en què els cantairesvan estar sotmesos a unes cir-cumstànciesmolt dures.”També va tenir paraules de re-

coneixement i agraïment a la tas-ca que Vila ha desenvolupat totsaquests anys –compartides perMontserrat Carulla i JoanOller–,“que ha estat extraordinària; amés, és destacable que en ell s’es-cau la circumstància que té la do-ble condició de director i compo-sitor i músic, que ha procurat nodescuidar”. L’al·ludit va assegu-rar que “me’n vaig molt content;

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

850 CM² - 75%

21000 €

42

España

5 Mayo, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

HÈCTOR PARRA MIS À L’HONNEUR PAR L’EIC À BARCELONE Le 3 mai 2016 par Michèle Tosi

Concert, La Scène

Barcelone. Palau de la Música. 28-IV-2016. Hèctor Parra (né en 1976) : Sirrt die Sekunde, symphonie de chambre n° 3 pour ensemble ; Moins qu’un souffle, à peine

un mouvement de l’air pour flûte et ensemble ; Pierre Boulez (1925-2016) : Dérive I pour six instruments ; Yan Maresz (né en 1966) : Eclipse pour clarinette et

quatorze instruments ; Jonathan Harvey (1939-2012) : Death of Light / Light of Death pour ensemble de chambre. Sophie Cherrier, flûte ; Jérôme Comte,

clarinette ; Ensemble Intercontemporain, direction : Pablo Rus Broseta.

Espagne Barcelone

Reçu au Palau de la Música, édifice prestigieux du modernisme catalan, l’Ensemble Intercontemporain met à l’honneur le compositeur barcelonais Hèctor Parra, actuellement en résidence auprès de l’Orchestre Symphonique de sa ville natale.

Compositeur prolifique, Hèctor Parra, tout juste 40 ans, affiche rien moins que cinq opéras à son catalogue. Actif dans tous les domaines

de la création sonore, et notamment dans celui de l’électronique (il enseigne à l’Ircam dans le cadre du Cursus), ce tempérament de dramaturge se nourrit d’inspirations multiples, de l’astrophysique à la

peinture (qu’il a lui-même pratiquée) en s’attachant plus intimement encore à la littérature, comme en témoignent les deux oeuvres instrumentales au programme.

Le titre de la symphonie de chambre n° 3 Sirrt die Sekunde (2008)

avec laquelle s’ouvre le concert, cite un vers du poème Stimmen de Paul Celan. Ce « drame abstrait », selon les termes du compositeur, génère une musique éruptive, d’une grande intensité lumineuse où la

flûte (rayonnante Emmanuel Ophèle) est souvent en dehors. L’écriture instrumentale est extrêmement fouillée et d’une vitalité étonnante ; il faut aller voir sur le site du compositeur ses schémas colorés pour

évaluer le travail en amont. Sollicitant des modes de jeux originaux, Parra façonne une pâte sonore très élaborée au sein d’une trajectoire qu’il articule souplement. Galvanisés par le geste du jeune chef valentien Pablo Rus Broseta, les virtuoses de l’EIC donnent à l’œuvre une interprétation fulgurante.

Un frisson d’émotion parcourt la salle à l’écoute presque recueillie de Dérive I de Pierre Boulez, bel hommage rendu au créateur de

l’EIC à travers la matière vibratile et la transparence des textures d’une œuvre si délicatement ciselée. Emmenée par le geste félin du pianiste Dimitri Vassilakis, cette courte pièce magnifiquement jouée par les six interprètes révèle sa dimension ritualisante. Avec Eclipse (celle, fameuse, de 1999) de Yan Maresz, partition très enlevée qui termine la première partie de concert, c’est la clarinette

solaire et racée de Jérôme Comte qui est en vedette, assumant avec une aisance déconcertante la ligne ornementale et volubile de la partie soliste. Animé d’une pensée électronique, Maresz transfère dans l’écriture de l’ensemble instrumental l’action amplificatrice et déformante que l’outil informatique serait à même de réaliser en direct avec le son de la clarinette, à travers un jeu ludique et virtuose

assumé par les musiciens avec une éblouissante réactivité.

L’œuvre de Jonathan Harvey Death of Light / Light of Death pour cinq instruments, qui débute la seconde partie, n’est pas dirigée. Le compositeur britannique s’inspire du retable d’Issenheim de Matthias Grünewald, plus précisément du panneau central de la crucifixion, dans cette oeuvre exigeante et singulière. Elle sollicite les hautbois et cor anglais solistes (expressif Didier Pateau),

instruments associés ici à la lamentation, aux côtés des cordes frottées et de la harpe, liée quant à elle aux visions spirituelles. Chacun des cinq mouvements correspond à l’un des personnages du tableau, induisant une dramaturgie et des alliages de timbres très spécifiques. Dans le dernier mouvement (Jean-Baptiste), sous l’action du tam-tam joué par la harpiste, le thrène aux lignes tendues et

hiératiques confine au sublime.

Pàgina 1 de 2Hèctor Parra mis à l’honneur par l’EIC à Barcelone « Concert « La Scène « ResMus...

05/05/2016http://www.resmusica.com/2016/05/03/hector-parra-mis-a-lhonneur-par-leic-a-barcel...

Moins qu’un souffle, à peine un mouvement de l’air est le très beau titre de la seconde œuvre d’Hèctor Parra qui couronne la soirée. Il est extrait du roman Trois femmes puissantes qui vaut à Marie NDiaye le Prix Goncourt en 2009. Cette partition fascinante pour flûte

solo et ensemble amorce en 2012 une collaboration fertile entre le compositeur et l’écrivaine avec qui Parra va concevoir dans la foulée son monodrame Te craindre en ton absence (2013) et un troisième opéra Das Geopferte Leben (2013) créé sur la scène de Munich durant la Biennale. La pièce entendue se soir nous projette dans l’univers sonore des mots de Marie NDiaye grâce à la flûte

soliste (captivante Sophie Cherrier) et un ensemble instrumental mû par une narration sous-jacente, avec ses attentes, ses élans, ses blancs et ses déchaînements soudains. Parra s’inspire du jeu de la flûte peule, intégrant le grain de la voix et les pulsions rythmiques des chants ethniques, pour écrire une partie soliste très originale, colorée et envoutante, qui explore tous les registres de l’instrument,

du piccolo à la flûte basse. L’écriture de l’ensemble instrumental (cordes pincées et frottées uniquement), foisonnante autant que discontinue, est rehaussée d’une percussion très active, une fréquence scintillante dans l’aigu colorant souvent l’espace de résonance. L’onirisme engendré par un univers sonore protéiforme rejoint l’ambivalence entre rêve et réalité qui habite l’écriture de Marie

NDiaye. On sent un souffle dramaturgique puissant traverser l’œuvre à travers l’interprétation luxueuse du chef et de ses musiciens.

Crédits photographiques : Hèctor Parra © DR

Andris Nelsons reçoit le prix Glashütte

du Festival de Dresde

•

— Naturellement un

excellent chef mais comment faire travailler

en même temps les orchestres de Leipzig

Thomas Hampson parrain du futur

musée Gustav Mahler de Hambourg

•

— Quel lien

Mahler/Hambourg ? Il a été premier chef de

l'opéra de 1891 à 1897 mais s'agit-il

Une jeune violoniste baroque parmi les

victimes des attentats de Bruxelles

•

— Elle avait également

travaillé pour Forum Opéra... Effroyable que

de voir des vies si prometteuses disparaître

Le NDR Sinfonieorchester change de

nom

•

— Heureuse ville avec donc

2 orchestres de haut niveau : celui-ci qui est

l'orchestre de la NDR ( radio ) et la …

RESMUSICA

0 Commentaires 1

Pàgina 2 de 2Hèctor Parra mis à l’honneur par l’EIC à Barcelone « Concert « La Scène « ResMus...

05/05/2016http://www.resmusica.com/2016/05/03/hector-parra-mis-a-lhonneur-par-leic-a-barcel...