RECULL DEL DEBAT DE L’AIGUA

1 de desembre 2008 - 9 de febrer 2010

Barcelona, juny de 2010

2

3

ÍNDEX

pàg

1. Metodologia..................................................................................... 5

1.1. Per què els debats de l’aigua?

1.2. Dinàmiques desenvolupades: Consens i dissens

1.3. Model del procés de Debat

1.4. Elements de suport

1.5. Valoracions dels grups parlamentaris

1.6. Localització

2. Calendari de sessions ..................................................................... 11

3. Aportacions al debat....................................................................... 12

3.1. Diagnosi.................................................................... 12

3.2. Contaminació i sanejament.................................. 19

3.3. Ecosistemes aquàtics i cabals ambientals........... 25

3.4. Zones Inundables..................................................... 30

3.5. Ús de l’aigua i eficiència........................................ 36

3.6. Aportació de nous recursos.................................... 48

3.7. Costos del cicle de l’aigua..................................... 54

4. Valoracions dels grups Parlamentaris .............................................. 60

5. Avaluació quantitativa de la participació........................................ 77

4

5

1. METODOLOGIA

1.1. Per què els debats de l’aigua?

En el procés de transició de la Taula Nacional de la Sequera cap a la Taula de l’Aigua s’ha plantejat aprofitar l’estructura representativa de la Taula per tal de poder abordar l’inici d’un procés de debat de l’aigua a Catalunya en una perspectiva a mitjà i llarg termini.

La implementació de la Directiva Marc de l’Aigua suposa el disseny i desenvolupament d’un model participatiu que permeti la ciutadania incidir en la redacció del Programa de Mesures i del Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya.

• Tot aquest procés s’ha iniciat l’1 de desembre 2008 i acabaria el 9 de febrer de 2010 just quan són a informació pública el PdM i PGAC; subratllar que coincideix quasi exactament amb el termini que, d’acord amb el calendari establert per la Directiva Marc de l’Aigua, ha d’estar redactat el Pla de Gestió. Aquest fet atorga una significació especial als debats de l’aigua en tant que en paral·lel s’estarà treballant intensament amb l’instrument que ens ha de permetre assolir els objectius de qualitat per a l’any 2015.

Amb aquest procés dels debats de l’aigua com un procés de posar en comú el coneixement de l’administració de l’aigua i de les mesures que té previstes per a resoldre les diverses problemàtiques a partir de la posada en comú de la informació i la seva discussió, bé és cert que la composició de la Taula Nacional de la Sequera, amb presència dels grups polítics presents al Parlament i de les principals entitats i associacions del país interessats amb el món de l’aigua, bé sigui com a usuaris, bé sigui com a agents socials, econòmics, ambientals, professionals i universitaris, hauria de servir també per a consensuar i acordar solucions a mig termini i més enllà de l’any 2025, que permetessin aplicar polítiques de l’aigua amb garanties d’èxit polític i acord social.

1.2. Dinàmiques desenvolupades: Consens i dissens

Durant tot el debat hem volgut comptar amb tots els participants possibles que ens poguessin garantir no només la representativitat sinó també i molt especialment la diversitat de visions i interessos vers l’aigua:

o econòmic, social i mediambiental

6

Aquest debat per tant s’ha anat desenvolupant recercant aquest equilibri a cadascuna de les sessions realitzades, durant l’inici de totes aquestes hem anat conformant grups de debat compensant amb aquesta diversitat i pluralitat de visions amb l’objectiu de garantir major riquesa en el debat i a les aportacions ja sigui al diagnòstic com al conjunt de mesures agrupades per cadascun del 6 eixos temàtics.

Així mateix, ja que aquest debat que s’ha volgut obrir i impulsar no es basa exclusivament a criteris de representativitat sinó de DIVERSITAT, era imprescindible poder treballar amb l’argumentari de cada posició com eix central i dinàmica de les sessions.

La recerca del CONSENS des de la direcció de la dinamització de totes les sessions, l’argument, la deliberació de les diferents visions ha conduit el rumb del debat, sempre complementant-lo amb la recollida del DISSENS, i els arguments que els acompanyen a cada reflexió, com a forma de recollida d’aquesta pluralitat, que implica una dinàmica més harmònica, ja que fuig de les votacions, majories i minories com a eina, sinó que obre les portes a l’argumentari com a clau del procés deliberatiu que es perseguia.

És per aquest motiu que hem estructurat les aportacions en 3 apartats dins de cada temàtica:

• CONSENS

o Aquelles aportacions i/o arguments que tots els participants durant els grups de debat han coincidint o assentit amb la proposta realitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua o d’altres participants al debat.

• PROPOSTES D’ALERTA, MILLORA O CRÍTICA

o Aportacions i/o argumentacions on els participants plantegen elements de discrepància i millores però coincideixen amb els objectius de la proposta o actuació.

• DISSENS SOCIAL

o Aportacions i /o argumentacions dels participants amb posicions de fons enfrontades, contraposades, on hem pogut detectar un conflicte d’interessos, dissens de qüestions bàsiques dins del debat d’aquesta temàtica. Poden existir diferents visions en actuacions concretes que hem identificat com UNA MIRADA, UNA ALTRA MIRADA

7

1.3. Model del procés de Debat

1.3.1. Informació diagnosi

Es planteja aprofitar l’estructura representativa de la Taula Nacional de la Sequera per tal de poder abordar l’inici d’un procés de Debat de l’Aigua a Catalunya en una perspectiva a mitjà i llarg termini. El procés del Debat comença amb una primera sessió que ha comptat amb els següents eixos:

1. Presentació del Debat de l’Aigua

2. Explicació de la metodologia del procés, calendari, i de l’aplicatiu web.

3. Informació relativa a la Diagnosi de les aigües de Catalunya: IMPRESS i Document guia de planificació

4. Torn obert de paraules

En aquesta sessió s’han lliurat els dos documents que han servit de base pel debat en la sessió següent:

• IMPRESS (diagnosi sobre l’estat de les masses d’aigua)

• DOCUMENT GUIA DE PLANIFICACIÓ

1.3.2. Debat de diagnosi (10 de febrer de 2009)

S’ha realitzat el debat amb l’estructura següent:

• Breu introducció dels objectius del debat i ubicació del debat

• Debat de la Diagnosi a través de grups de debat paral·lels que permeten compartir visions i treballar cap al consens.

• Al final de la sessió, en plenari, es compartiran les reflexions de cada grup.

1.3.3. Debats de mesures (Febrer 2009- Octubre 2009)

Posteriorment, el mes de febrer va començar el primer debat temàtic, dels 6 que es plantegen en total. Les temàtiques i el calendari d’aquestes són les següents :

• Contaminació i sanejament

• Ecosistemes aquàtics i cabals ambientals

• Zones inundables

• Ús de l’aigua i eficiència

8

• Aportació de nou recurs

• Costos del cicle de l’aigua

Tots el membres del Debat de l’Aigua han pogut fer propostes per escrit fins una setmana abans de les sessions i han estat difoses a tots els participants mitjançant el web de Debat.

Les sessions temàtiques d’una durada aproximada de 4 hores han tingut el següent format:

• Informació de l’ACA dels plans i programes específics d’aquesta temàtica

• Exposició de diferents experts plantejant mesures alternatives entre elles

• Dinàmica de grups per encetar el debat

• Plenari per compartir conclusions amb l’elaboració d’un document de propostes (variable depenent de la sessió)

El document de resultats s’ha basat, únicament, en la deliberació presencial.

1.3.4. Jornada de conclusions

Aquesta sessió es planteja en una jornada de 4 hores amb l’objectiu de posar en comú totes les propostes generades al voltant de cada temàtica.

Consta de la presentació del document elaborat per cada taula temàtica i un temps de preguntes i propostes del plenari.

Al final d’aquestes presentacions es farà el recull de totes les conclusions per traslladar-les al si del Govern de Catalunya.

9

1.4. Elements de suport

Web:

• S’ha comptat amb un espai web amb accés restringit (amb usuari i password) als membres del Debat de l’Aigua en el que s’ha penjant la documentació.

• Al web de l’ACA hi haurà l’apartat “debataigua.gencat.cat”. En aquest accés hem comptat amb una breu explicació sobre els objectius i el perquè s'ha constituït aquest espai de debat per analitzar el model de planificació i gestió de l'aigua a llarg termini i, així mateix per anunciar que quan finalitzi la seva tasca es faran públiques les conclusions de tot aquest debat.

• Les aportacions dels membres del Debat prèvies a les sessions s’han fet en un apartat específic del web sota l’epígraf “comentaris dels participants” mitjançant un formulari electrònic tipus . En aquest mateix apartat els membres han pogut consultar els comentaris que s’han fet arribar.

10

1.5. Valoracions dels grups parlamentaris

• Les aportacions dels grups parlamentaris que s’ens han lliurat al final del

debat, hem valorat que responen a una anàlisi global, reflexions de qüestions estratègiques que han merescut poder ser incloses en aquest document final, Recull del Debat de l’Aigua, i tractades en un capítol de forma específica.

1.6. Localització

• El lloc de celebració de les sessions serà la Casa Convalescència – UAB CAMPUS Barcelona, (consultar els accessos a l’adreça web, http://www.uabcampus.com/cat/index_vert3.html )

11

2.CALENDARI DE SESSIONS

12

3. APORTACIONS AL DEBAT

3.1. Diagnosi

Consens EXTRACCIÓ D'AIGUA I REGULACIÓ DEL CABAL

L'incompliment del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment. Caldria consensuar la seva aplicació.

La consideració del cabal ecològic com a un ús no està integrada per tothom

El govern central no ha incorporat l'estudi de la FNCA sobre cabals ecològics

La concentració de captacions al sistema Ter-Llobregat

Presència de grans embassaments que es van colmatant

Malauradament la regulació i l'extracció són necessàries i encara no s'han plantejat alternatives suficients per no abusar-ne

ALTERACIONS DEL RÈGIM DE CABALS PER APROFITAMENT HIDROELÈCTRIC

Manca una revisió del sistema concessional

Manca de reconversió del sector

Pes dels beneficis econòmics i socials front als beneficis ambientals

El sector hidroelèctric contribueix a les energies netes i renovables.

La contribució d'altres fonts de subministrament elèctric disminuirà la dependència energètica de les hidroelèctriques i s'alliberaran cabals

CONTAMINACIÓ D'ORIGEN INDUSTRIAL

La imbricació del sanejament de les activitats industrials amb el sanejament urbà dificulta la gestió

Les noves tecnologies ens ajuden ja a reduir aquest problema

CONTAMINACIÓ ASSOCIADA A LES PRÀCTIQUES AGRÍCOLES

Descoordinació entre les administracions (ambiental i agrària) alhora de trobar solucions efectives.

13

Cal cercar l'equilibri entre les necessitats de producció o els efectes negatius que pugui comportar l'activitat agrària.

CONTAMINACIÓ PER INSUFICIENT TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS URBANES

Imperatiu continuar amb el desplegament del PSARU

Dimensionament insuficient de les infraestructures de sanejament i depuració que no s'adapten al creixement de la població.

Manca de tractaments terciaris.

Manca de comprensió del problema per part de la ciutadania

La problemàtica dels nitrats és ampliable també a productes veterinaris diversos, fangs de depuradores aplicats als camps i composts de brossa urbana

CONTAMINACIÓ PER ADOBS D'ORIGEN RAMADER

Es un problema complex i molt estès, on no s'aplica la repercussió de costos

És un problema parcialment heretat (per la concessió de permisos ramaders en zones poc apropiades)

ESPECIES INVASORES

L'augment de les espècies invasores. Es subratllen sobre tot les relatives a fauna (silur, cranc americà, musclo zebrat)

ALTERACIONS MORFOLÒGIQUES MARGES FLUVIALS I ZONES HUMIDES

Es constata l'existència de situacions irreversibles. S'inclouen també algunes llacunes costaneres que han desaparegut

Increment de l'erosió per la pèrdua de bosc de ribera

Invasió i artificialització de l'espai fluvial

Increment dels efectes negatius de les inundacions i avingudes

Existència d'algunes experiències interessants a Catalunya de recuperació d'espais fluvials i de zones humides

Desenvolupament creixent dels PEF (Plans d' Espais Fluvials)

14

CONTAMINACIÓ PER RUNAMS SALINS

Costos associats de descontaminació són molt elevats. No s'entén que es contempli l'ampliació d'extraccions sense valorar-ne els costos associats

DESCÀRREGA DE COL·LECTORS UNITARIS D' AIGÜES PLUVIALS I SANEJAMENT

L'impacte de les xarxes de sanejament per les pèrdues de distribució (infiltracions al medi).

Impacte de la política urbanística. Necessitat d'una millor coordinació amb els POUM

CANVIS MORFOLÒGICS A LA COSTA

Desaparició de platges (afeccions als dipòsits de sorra)

GENERACIÓ DE RESIDUS EN PORTS, EMBARCACIONS PER ÚS LÚDC DE LES MASSES D'AIGUA

Males praxis de les embarcacions (ex.neteja de dipòsits, que acaba arribant a la costa)

La generació de residus en ports es pot agreujar per l'impacte de les problemàtiques

La gestió de les embarcacions pot tenir relació directe amb l'expansió d'espècies invasores

INCOMPLIMENT DE LA NORMATIVA PESQUERA

Mala praxis en alguns professionals del sector que repercuteix en una sobreexplotació dels recursos marins

CONTAMINACIÓ D'ORIGEN DOMÈSTIC DE NUCLIS SENSE SANEJAMENT

Als nuclis petits s'estan diferint la posta en marxa o renovació dels sistemes de sanejament i depuració

Urbanitzacions sense sistemes de sanejament

El problema del fòsfor s'ha reduït molt darrerament

15

CONTAMINACIÓ ASSOCIADA A INFRAESTRUCTURES LINIEALS SOTERRADES

Filtracions i fuites contaminats procedents d'oleoductes

Infraestructures de transport viari, com el metro, poden contaminar les masses d'aigua en el moment d'execució de l'obra i poden interrompre el flux natural del freàtics

Pèrdues freqüents de les xarxes de sanejament.

Propostes d’alerta, millora o crítica EXTRACCIÓ D'AIGUA I REGULACIÓ DEL CABAL

Els aqüífers són limitats i se n'està fent una explotació excessiva

L'aparició i l'increment d'espècies invasores

La dependència de Barcelona de l'aigua del Ter

El desconeixement sobre les aigües subterrànies

Augment de nous usos (per abastaments, regadius) incrementa la demanda de cabal

La contaminació creixent des aqüífers. Es posa en dubta les dades d’increment

Situació actual de les concessions i dificultats per a "posar ordre"

El mal ús de l'extracció sembla més problemàtic que no pas els volums d'extracció en sí mateix

Existència d'un gran potencial de recursos alternatius (reutilització, d'aigües, dessalinització)

S'està potenciant l'estalvi i l'eficiència tots els usos

La complexitat competencial a Catalunya en matèria d'aigües

ALTERACIONS DEL RÈGIM DE CABALS PER APROFITAMENT HIDROELÈCTRIC

El cabal ambiental preval sobre els usos hidroelèctrics

Mala gestió de la capacitat de regulació que afecta al règim de cabals

Existència de petites explotacions hidroelèctriques que deixen trams de riu sec

Manquen mecanismes de compatibilització amb els drets concessionals adquirits

Maquinària obsoleta en algunes minicentrals

16

La normativa existent els controls haurien d'evitar aquesta situació.

Les dotacions resultants dels càlculs dels cabals ambientals

CONTAMINACIÓ D'ORIGEN INDUSTRIAL

Alguns episodis puntuals amb impacte clar sobre les masses d'aigua o els sistemes de depuració

Complexitat en els sistemes de control

La normativa vigent per reduir la contaminació d'origen industrial és prou exhaustiva

Es considera un problema residual, heretat

CONTAMINACIÓ ASSOCIADA A LES PRÀCTIQUES AGRÍCOLES

Presència d’aqüífers contaminats

Detecció de contaminacions (minerals, de plaguicides) per damunt dels límits permesos

La manca de manuals de bones pràctiques adaptats a les diverses realitats territorials

L'ús estès (per la Política Agrària Comú i les Directives -com ara la de nitrats-) de les bones pràctiques agràries, d'obligat acompliment segons les polítiques europees.

Existència d'altres fonts de contaminació no agràries.

CONTAMINACIÓ PER ADOBS D'ORIGEN RAMADER

Incertesa sobre el grau real de contaminació

Contribució a la fertilització dels adobs d'origen orgànic -no de síntesi-

El nitrogen és imprescindible per a la producció

ALTERACIONS MORFOLÒGIQUES MARGES FLUVIALS I ZONES HUMIDES

Mala praxis en la recuperació / restauració d'alguns espais fluvials

17

CONTAMINACIÓ PER RUNAMS SALINS

Qualitativament és un problema greu

Els costos estan repercutint als afectats, més que als productors

Bona part de les inversions per evitar-ho, ja s'han fet. S’exposa també que resten els trams d’Abrera, aigües amunt del col·lector de salmorres i la protecció dels runams acumulats (només s’està en fase de protecció i aïllament d’un sol d’ells)

DESCÀRREGA DE COL·LECTORS UNITARIS D' AIGÜES PLUVIALS I SANEJAMENT

Manca de doble xarxa separativa d'aigües pluvials i residuals

CANVIS MORFOLÒGICS A LA COSTA

Ocupació del domini públic

Alteració de la dinàmica marina

Incompliments en la normativa de costes, especialment en relació als interessos urbanístics.

Us privatiu del domini públic (proliferació d'activitats comercials d'usos

privats) Per una altra banda no es considera que estadísticament es

pugui parlar de proliferació ni de tendència a l’alça dels usos

comercials a la zona de costa.

GENERACIÓ DE RESIDUS EN PORTS, EMBARCACIONS PER ÚS LÚDC DE LES MASSES D'AIGUA

El seu impacte sobre l'abastament és mínim

Elevats costos per mantenir les platges netes. S'està invertint molts

esforços i diners en la recollida de residus a les platges. Caldria fer

diferència sobre quins costos són atribuïbles als usuaris de les platges i

els derivats de l’activitat portuària i nàutica esportiva.

CONTAMINACIÓ PER LIXIVIATS D'ABOCADORS I DIPÒSITS DE RESIDUS

Les filtracions de les cubetes d'alguns abocadors

18

INCOMPLIMENT DE LA NORMATIVA PESQUERA

Menys productivitat marina

Promoció des del propi sector de les aturades biològiques

CONTAMINACIÓ D'ORIGEN DOMÈSTIC DE NUCLIS SENSE SANEJAMENT

Previsions del PSARU en la construcció de noves depuradores.

Dissens social No existeix dissens social.

19

3.2. Contaminació i sanejament

Consens RESPONSABILITAT COMPARTIDA AMB ELS MUNICIPIS EN EL PSARU

La descentralització de la gestió i la gestió integrada

La incorporació en major grau de la realitat territorial

S'apropa la presa de decisions al municipi.

La millora de la gestió i la planificació pel coneixement local que es té des dels municipis.

Els problemes poden ser tractats de manera més directa i amb més celeritat.

Major responsabilitat compartida en tot el cicle integral de l'aigua.

La descentralització és una bona opció si va acompanyada d'un major desenvolupament normatiu a escala local.

Grau de responsabilitat municipal en la gestió

La tendència a que la responsabilitat, especialment en la gestió, sigui 100% dels municipis. La gestió s'està passant als municipis.

La capacitat dels municipis de gestionar des de la proximitat i dinamitzar a la societat.

Dimensions del municipi

la importància de la dimensió municipal mínima per garantir una bona gestió del sanejament :

- Els Ajuntaments grans tenen prou capacitat i els petits tendeixen a agrupar-se en altres figures de règim local.

Recursos econòmics i finançament

ajudarien a superar les limitacions econòmiques:

- La possibilitat de constituir Entitats Locals de l'Aigua (ELA) de caràcter supramunicipal (economia d'escala pels Ajuntaments petits).

- Recursos financers i d'inversió aportats per l'ACA a través del cànon de l'aigua.

20

- Aplicació de criteris objectius en la redistribució del les inversions.

Convenis urbanístics

D'una banda es comenta la oportunitat que suposa incloure les mesures contemplades el PSARU en els convenis urbanístics (que venen condicionats per la garantia de subministrament d'aigua que ha d'acreditar l'ACA)

Subcontractacions

Es comenta que cal estar alerta amb la subcontractació dels serveis (fer-ne un bon seguiment). Es considera necessari un control social per millorar l'eficàcia en la gestió del servei. Cal una aposta clara per la transparència en la gestió i la informació.

Avaluació de la planificació: coherència amb els objectius del PSARU

Es comenta que caldria promoure auditories del PSARU o donar garanties de que el sistema actual millorarà a mig i llarg termini.

Control de la gestió i dels costos

La millora en l'eficàcia en la gestió que suposa l'establiment de mecanismes d'avaluació de costos i rendiment de processos.

Es considera que és clau que la corresponsabilitat s'apliqui també en les despeses.

La flexibilitat del sistema permet que en cada cas es pugui optimitzar l'explotació a través de la forma de gestió més adient concertada amb l'ens local.

Definició de competències

Elements consolidats sobre els que ja es podria començar a treballar:

- L'establiment de competències que ja fixa la llei

- La possibilitat que tenen els Ajuntaments de delegar competències a ens supramunicipals.

21

La capacitat tècnica dels ajuntaments

Eines actualment disponibles:

- El Decret 130 (2003) permet dotar de més recursos humans (tècnics i d'inspecció).

- Mitjançant convenis entre Ajuntaments o a través dels Consells Comarcals es podria assolir una adequada capacitat tècnica.

QUINES MESURES PODEN CONTRIBUIR A DISMINUIR LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES?

Llistat de propostes

Minimització a l'origen de productes contaminants

Bones pràctiques agràries i ramaderes

Suport tecnològic per eliminar substàncies perilloses

Programes de descontaminació gradual

Deduccions fiscals vinculades a I+D+i destinada a l'eliminació de substàncies perilloses.

Formació, educació, conscienciació sensibilització

Millorar el control de les substàncies contaminants (especialment fertilitzants i pesticides

Plans de renovació del clavegueram.

Recerca i desenvolupament sobre la capacitat de regeneració dels ecosistemes aquàtics

Aplicar criteris de sostenibilitat ambiental per a cada territori

Major intervenció en la redacció de les normatives europees

Preservar els cabals ambientals

Anàlisi de problemes ocasionats per noves substàncies contaminants. Contaminants emergents.

22

Propostes d’alerta, millora o crítica

RESPONSABILITAT COMPARTIDA AMB ELS MUNICIPIS EN EL PSARU

La descentralització de la gestió i la gestió integrada

Inconvenients o riscos:

- La descentralització pot provocar un efecte escala (desequilibri territorial).

- S'han de poder garantir les tasques d'inspecció i control per part de l'entitat competent. Si la competència és compartida la responsabilitat penal també ho hauria de ser.

- Les responsabilitats compartides entre l’ACA i el món local, en la solució del sanejament en baixa i dels impactes de les descàrregues dels sistemes unitaris en temps de pluja, el model de gestió i el seu finançament, han de ser acordats prèviament entre les dues parts, definint quins costos assumeix cada part.

- La poca consciència sobre el mapa d'abastament i sanejament dificulta que des de l'àmbit local es tingui la visió integral de l'aigua que requereix la DMA.

- Risc d'haver d'externalitzar la gestió obligatòriament.

- La gestió pot ser descentralitzada però la planificació ha de ser a nivell de país.

- Pot dur a l'aplicació de criteris diferents segons els municipis.

- La descentralització hauria d'anar acompanyada d' una disminució del personal de l'ACA a favor del personal dels Ajuntaments.

- Manca de confiança entre l'ACA i les administracions gestores d'infraestructures (lligat probablement a la manca de recursos)

Grau de responsabilitat municipal en la gestió

Inconvenients o riscos:

- La responsabilitat de penalitzar és més difícil d'assumir des de la proximitat.

- S'expressen dubtes sobre si se sap realment què en pensen els Ajuntaments.

23

Dimensions del municipi

Es destaquen com a principals dificultats:

- La poca capacitat tècnica dels Ajuntaments petits per gestionar depuradores i altres serveis associats.

- La necessitat d'incrementar els recursos econòmics dels municipis per fer-se càrrec de la gestió.

Recursos econòmics i finançament

Dificultats:

- Els costos associats al model de sanejament. En cas de descentralitzar podem tenir problemes alhora d'assumir els costos per part d'alguns municipis.

- El model de gestió actual i el seu finançament requereix una reflexió.

- Si s'assumeix la gestió a nivell municipal, caldrà estudiar mecanismes que permetin recaptar diners als Ajuntaments via cànon o sancions.

- Dubtes sobre l'objectivitat dels criteris aplicats que si no es vigila pot crear situacions de competència deslleial entre municipis.

Convenis urbanístics

Es reclama que la planificació del PSARU hauria de néixer des del municipi i derivar-se per tant de la planificació urbanística

Control de la gestió i dels costos

Problemàtiques:

- La sensació de què alguns Ajuntaments es limiten a passar els costos a l'ACA perquè cobra el cànon de l'aigua. Alguns participants volen destacar que no es generi la visió de culpabilitzar els ajuntaments quan només l’ACA té ingressos, encara que insuficients, per a fer front als costos dels sistemes de depuració.

- S'ha perdut una ocasió d'haver constituït espais supramunicipals de control.

- Amb el model actual l'ACA s'ha de controlar a ella mateixa, la qual cosa resta credibilitat al sistema.

24

- La proliferació de mecanismes provoca confusió i pot duplicar costos en alguns casos.

Definició de competències

Problemàtiques:

- El desconeixement d'alguns Ajuntaments sobre les seves competències en Sanejament.

- Els antecedents històrics (que van traslladar provisionalment les responsabilitat del sanejament al Govern de la Generalitat).

La capacitat tècnica dels ajuntaments

Dificultats:

- La manca de personal tècnic especialitzat en municipis petits.

- La manca de recursos econòmics.

- Es recorda que és relativament complex: no només es tracta de gestionar la depuradora sinó la gestió integral dels abocaments (fangs).

- La manca d'experiència en alguns Ajuntaments.

QUINES MESURES PODEN CONTRIBUIR A DISMINUIR LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES?

Concentrar les competències en matèria hidràulica a l'ACA, algun participant està a favor de mantenir les competències municipals en aquest aspecte.

Aplicar un cànon de sanejament específic per les substàncies prioritàries, cal remarcar que hauria de ser avaluat en una revisió de l’esquema fiscal global, perquè no sigui contraproduent.

Dissens social

No existeix dissens social.

25

3.3. Ecosistemes aquàtics i cabals ambientals

Consens MESURES MÉS EFICACES PER A LA IMPLANTACIÓ DELS CABALS DE MANTENIMENT

Fomentar l'estalvi i l'eficiència en l'ús de l'aigua

Revisió i aplicació exhaustiva de les possibilitats legals per exigir cabals de manteniment.

Analitzar els béns i serveis econòmics i socials derivats de l'aplicació dels cabals de manteniment a cada territori Es proposa fer una anàlisi de costos per saber quant costa tenir un riu un mal estat.

Planificar territorialment en funció de la disponibilitat d'aigua. Per fer-ho caldria reforçar el caràcter vinculant dels informes de l'ACA i millorar la coordinació interdepartamental.

Implementar de forma més efectiva l'aplicació del marc legal. Es considera que per assolir els cabals ambientals ja tenim les eines legals. Es valora que és un tema més de voluntats polítiques .

Propostes a nivell operatiu

Difondre el diagnòstic sobre la planificació hidrològica i debatre sobre les alternatives més viables que es contemplin actualment

Adequació per trams. Tal i com està previst en els PZCM, contemplar les peculiaritats de cada tram de riu en el moment d'implementar els cabals de manteniment

Optimitzar el funcionament de les EDARs. Millorar el seu rendiment i dimensionament per tal d'alliberar cabals.

Fonts d'aigua alternatives. Es proposa alliberar cabals via:

- Reutilització

- Aprofitament d'aigües pluvials i extensió de les xarxes separatives.

Campanya de comunicació sobre els cabals ambientals. Concretament es proposa:

- Campanya per explicar què són els cabals de manteniment, com es calculen i què suposa la seva implantació. Tot això pot ajudar a entendre millor els volums proposats, a vegades percebuts com a massa elevats.

- Campanyes educatives i divulgatives sobre el bosc de ribera i el bon estat ecològic dels rius.

Millorar la gestió dels aqüífers i la qualitat de les seves aigües.

Control de l'aigua de drenatge de les infraestructures

26

Manteniment de la qualitat hidromorfològica del riu

Recuperació del bosc de ribera

QUINES MESURES PER ASSOLIR EL BON ESTAT?

Propostes a nivell estratègic

Control de la introducció d'espècies al·lòctones. Aspecte molt vinculat a la pròpia qualitat hidromorfològica del riu (que en principi afavoreix o impedeix la presència de determinades espècies). Complicat de gestionar si no es fa de forma integral.

Millorar la connectivitat fluvial. Eliminar barreres al riu.

Implementar de forma més efectiva l'aplicació del marc legal. També en aquest cas es considera fonamental l'acompliment urgent del que exigeix la llei de cara a l'assoliment del bon estat de l'ecosistema fluvial.

Adoptar una visió integral. Per assolir objectius tan complexos cal una bona coordinació que no servirà de res ni no va associada a recursos econòmics.

Propostes a nivell operatiu

Reduir la contaminació agroramadera. Reduir i controlar les fonts de contaminació difosa d'origen agroramader.

Promoure l'educació ambiental a les escoles. Fonamental per assolir una sostenibilitat ambiental de cara al futur.

Xarxes separatives pluvials-residuals. Tot i que és un aspecte abordat a l'anterior sessió és reforça la seva contribució al manteniment de la qualitat dels ecosistemes.

Regulació adequada d'activitats recreatives al riu. Es citen els possibles impactes del ràfting (danys a zones de fresa) o dels accessos a la llera (per anar pescar o gaudir dels entorns riberencs).

Sanejament dels sòls contaminats en zones inundables (C), de cara a evitar l'arrossegament de contaminants fins al riu quan hi ha inundacions.

Evitar la implantació d'activitats potencialment nocives vora al riu Tot i que ja està previst per la llei, s'insisteix en la importància d'evitar els riscos potencials per les masses d'aigua associats a determinades activitats.

Campanyes de conscienciació sobre el component aigua que incorporen tots els productes. Aquestes campanyes han de superar els criteris que s'apliquen a vegades a la publicitat sovint enganyosa.

27

Millorar el tractament de les aigües. S'insisteix en ampliar la xarxa de les EDARs i el controlar possibles abocaments de qualsevol origen (industrial, agrícola) que poden afectar el seu funcionament i l'estat general de l'ecosistema.

Reutilitzar. La reutilització com a font d'estalvi i preservació de la qualitat de les aigües.

Manteniment de les lleres. Es consideren fonamentals pel la conservació dels ecosistemes aquàtics totes les accions orientades al manteniment de les lleres.

Protecció i regeneració dels aqüífers, controlant alguns pous il·legals connectats, la salinització i la contaminació d’origen agrícola.

Dissens social MESURES MÉS EFICACES PER A LA IMPLANTACIÓ DELS CABALS DE MANTENIMENT

QUINES MESURES CREIEU QUE SÓN MÉS IMPORTANTS PER ASSOLIR EL BON ESTAT?

A. Una mirada

Implantar incentius fiscals i econòmics, especialment relacionats amb el sector hidroelèctric. Hi ha un dissens marcat en com valorar aquests incentius. La diversitat de casuístiques requereix estudiar cada cas en detall.

Recreixement dels embassaments. La necessitat d'ampliar-los (amb criteris de garantia), augmentar les reserves com a element prioritari per sobre de cabals de manteniment.

No reduir el consum ni el creixement.

• La relació entre els recursos actualment disponibles a l’AMB, l’ús de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat i els cabals de manteniment del Baix Ter. Els càlculs hidràulics hauran de ser molt detallats i cal avançar cap a un preu únic de l’aigua en alta a Catalunya per a modernitzar i “despolititzar” la gestió. Aquesta mesura evitaria que els ciutadans/es de l’AMB hagin de suportar un major cost de l’aigua dessalinitzada per a garantir els cabals ambientals del Baix Ter. Mentre aquesta tarifa més equitativa no fos possible, la Generalitat hauria de compensar de manera temporal el sobrecost que recau sobre el ciutadà o les activitats econòmiques de l’AMB.

• Concessions. Es considera que no cal revisar les concessions corresponents

a proveïment de poblacions, ja que defensen la validesa de les atorgades.

28

B. Una altra mirada

Reequilibrar territorialment la producció agrària i ramadera quan aquestes activitats puguin generar impacte sobre les masses d'aigua (vinculat a la gestió dels purins i a algunes pràctiques agràries).

Incrementar el nivell de protecció legal de l'espai fluvial per poder assolir un bon estat de l'ecosistema.

Adaptar el preu de l'aigua a la seva disponibilitat limitada. La proposta aspira a revaloritzar l'aigua i millorar l'eficiència en el seu ús. Pot ser complicat en alguns sectors com l'agrari.

Reduir el consum i el creixement. Es planteja el decreixement com una possible via per aconseguir el bon estat ecològic.

Concessions. La revisió de les concessions obrirà forçosament el debat sobre drets, preus, nous usos actuals vinculats a concessions antigues.

Fer més locals els cicles de l'aigua. Es proposa en dos dels grups, subratllant que:

- implicaria una major eficiència en l'ús de l'aigua i contribuiria a una menor dependència de recursos llunyans.

- obligaria a buscar recursos propis a l'Àrea Metropolitana (alliberant cabals que podrien retornar progressivament al Ter, per exemple).

Propostes d’alerta, millora o crítica MESURES MÉS EFICACES PER A LA IMPLANTACIÓ DE CABALS DE MANTENIMENT

Treure connotacions partidistes en referència a la gestió de l'aigua. Es demana màxima transparència i democratització de les decisions.

Ampliar el debat sobre la planificació energètica i més específicament sobre la contribució del sector hidroelèctric (a dos nivells: minicentrals i grans hidroelèctriques) i la seva interacció amb la implantació dels cabals de manteniment.

Coordinació de polítiques. Per assolir objectius tan complexos cal una bona coordinació que no servirà de res si no va associada a recursos econòmics.

Promoure la concertació social en l'establiment final dels cabals. Es un debat delicat que afecta d'una banda a drets adquirits i d'altra a les noves exigències legals.

29

Fonts d'aigua alternatives. Es proposa alliberar cabals via:

- Dessalinització, condicionada als costos energètics.

Manteniment de la qualitat hidromorfològica del riu

Aplicació del principi de la UE de "preu just". Revisar la política de preus per a contribuir a l'eficiència i estalvi en l'ús de l'aigua. S’alerta de què és un terme molt inconcret.

QUINES MESURES CREIEU QUE SÓN MÉS IMPORTANTS PER ASSOLIR EL BON ESTAT?

Evitar abocaments i millorar les depuradores. Major control de tots els abocaments autoritzats i sobretot evitar abocaments incontrolats. Caldrà valorar econòmicament el preu associat a un major nivell d'exigència.

Estudi i revisió de les concessions. Es fa la proposta amb l'expectativa de què fent una rigorosa revisió es poden alliberar cabals i millorar els ecosistemes aquàtics. No és un tema estrictament legal. L'adaptació ha de passar per un procés de concertació social.

Des d’altres perspectives la visió és que qualsevol tema relacionat amb les concessions és estrictament legal i en qualsevol cas no es pot ni plantejar que una revisió de concessions pugui ser el resultat d’un procés de concertació social.

Escales de peixos a les rescloses. Es proposa la instal·lació d'escales de peixos als assuts de les minicentrals, tot i que cal un millora del seu disseny.

I+D en matèria de dessalinització. integrant la component energètica en el balanç.

30

3.4. Zones Inundables

Consens ACTUACIONS ESTRUCTURALS PER A LA PROTECCIÓ DAVANT INUNDACIONS

Aprofitar zones drenants i buscar zones d’infiltració que carreguin el freàtic i contribueixin a la laminar les avingudes.

Construir petites basses de laminació que puguin també utilitzar-se com a reservoris d’aigua (inclús amb finalitat productiva – es citen els vivers de planta ornamental per exemple-). La proposta s’hauria de debatre un xic més ja que podria tenir algunes dificultats de tipus tècnic.

Elaborar els estudis necessaris per construir si s’escau, infraestructures de regulació per protegir de les inundacions i aprofitar l’aigua. Per alguns dels assistents la construcció de noves infraestructures de regulació seria la darrera opció a considerar.

ACTUACIONS ESTRUCTURALS PER AL MANTENIMENT DE LA CAPACITAT DE DESGUÀS DE LES LLERES

Desenvolupar plans estratègics per zones (adaptats a les diferents realitats territorials – per exemple es cita el contrast de comportament del fenomen de les inundacions entre el Maresme i el Delta de l’Ebre)

Donar més continuïtat a les actuacions preventives en el manteniment de lleres.

Reforçar els protocols de col·laboració i actuació conjunta entre els ens locals i la Generalitat.

Sistematitzar els criteris d’intervenció (directrius clares) que haurien d’estar orientats al manteniment de l’estat natural del rius i a preservació i regeneració del bosc de ribera. Els dissensos a aquest nivell són justament sobre si els criteris a aplicar han de ser més o menys “naturalitzants”.

Promoure la implicació dels agents locals en les intervencions.

Estudiar vies més innovadores (com ara la permeabilització d’algunes barreres)

Revisar l’efectivitat d’algunes neteges (com ara les de canyota) i contemplar la possibilitat d’aplicar mesures erradicants. Hi ha diversitat d’opinions sobre el “grau” d’agressivitat de la intervenció.

31

ACTUACIONS ESTRUCTURALS D’URGÈNCIA PER AL MANTENIMENT DE LA CAPACITAT DE DESGUÀS DE LES LLERES

Preveure compensacions perquè el sector agrari pugui fer front a les pèrdues generades per inundacions excepcionals. Novament hi ha un assentiment tàcit a la proposta mentre no es visibilitzi una competència pels recursos públics assignats.

REVISIÓ I REDACCIÓ DE NORMATIVA I CRITERIS

Promoure la participació pública en els processos de redacció de la normativa per aconseguir una millor adaptació dels continguts a cada realitat territorial.

Contemplar l’adaptació d’algunes construccions a certs nivells de risc d’inundació, sense que això suposi abusar de la infal·libilitat tècnica.

Difondre més els continguts de la normativa.

ZONIFICACIÓ TERRITORIAL DE L’ESPAI FLUVIAL

Aplicar una gestió activa (en continua revisió) per a recuperar i dignificar les zones inundables.

Es demana que les delimitació de les zones inundables sigui clara, unívoca i “personalitzada” (adaptada al màxim a les peculiaritats de cada situació)

A més de caracteritzar els riscos d’inundabilitat caldria també contemplar si el l’ impacte és assumible o és insostenible. Definir els usos possibles de l’espai fluvial en funció dels riscos.

Es proposa que els Consells de Conca esdevinguin un instrument de connexió entre la realitat del territori i la seva aplicació. Existeix un elevat grau d’acord i força expectatives en el paper que un futur immediat poden tenir els Consells de Conca en la gestió “territorialitzada” de l’aigua.

CARACTERITZACIÓ I DIAGNOSI DEL MEDI

Es proposa que es tinguin en compte aquelles entitats que estan treballant en temes similars i que poden aportar informació a l’ACA rellevant per a la caracterització i diagnosi del medi.

Es reforça la necessitat d’una caracterització exhaustiva del medi per a una millor gestió.

La caracterització i diagnosi s’ha de fer estacionalment (com en el cas dels cabals ambientals) i considerant en cada moment les connectivitats dels espais.

32

GESTIÓ DEL CONEIXEMENT MITJANÇANT LA INFORMACIÓ, LA DIVULGACIÓ I LA DEFINICIÓ DEL ROL DELS DIFERENTS ACTORS IMPLICATS

Tenir en compte les entitats que treballen en espais fluvials i que estan relacionades amb la societat civil (és una oportunitat de col·laboració).

Potenciar els processos de participació i els programes de voluntariat amb la gent del territori.

Promoure la sensibilització de la població en el tema de les inundacions (política educativa i formativa que ajudarà a millorar preventivament la gestió dels riscos). Recolzar-se sempre en canals d’informació contrastats i rigorosos (de la pròpia administració o externs)

GESTIÓ DEL PROPI PLA

Es considera una mesura fonamental sempre que estiguin ben coordinades la Comissió de Prevenció i la Comissió de Seguiment.

PLA DE GESTIÓ DEL RISC D’INUNDACIONS

Es confirma que el Pla de Gestió del Risc d’inundacions ha de ser una eina bàsica. Hi pot haver un gran avenç quan els Plans d’ Espais Fluvials siguin normatius (llavors quedaran més clares les regles del joc).

Els Plans de gestió hauran d’anar acompanyats de Plans d’Emergència (que pautin l’actuació de les administracions i la ciutadania)

Propostes d’alerta, millora o crítica ACTUACIONS ESTRUCTURALS PER A LA PROTECCIÓ DAVANT INUNDACIONS

Garantir la coordinació interadministrativa per donar coherència a qualsevol actuació estructural amb finalitats protectores.

La implantació d’infraestructures de regulació s’ha de fer d’acord a un model de país (territorial i de desenvolupament) i a un model de conca (valorant impactes aigües amunt i avall d’on es fa la intervenció). Hi ha qui posa en dubte si efectivament existeix aquest model de país que guií les diverses intervencions.

33

ACTUACIONS ESTRUCTURALS PER AL MANTENIMENT DE LA CAPACITAT DE DESGUÀS DE LES LLERES

Cal formar correctament a les persones que executen les intervencions. Es proposen inclús sistemes d’homologació de les empreses. Queda pendent aclarir més detalladament els condicionants empresarials associats a aquestes homologacions.

Evitar que les zones agràries i espais cultivats es converteixin en zones de laminació. S’alerta de que potser una proposta no conforme amb la norma. Lògicament són els potencialment afectats els que expressen aquest neguit, que pot resultar en inevitable segons els criteris que finalment s’apliquin com a model per a gestionar les avingudes.

La Directiva d’ Inundacions ja contempla algunes de les propostes (obligatorietat de preveure zones d’infiltració, per exemple) . Les dificultats deriven del seu correcte desplegament.

Preocupa l’impacte que les infraestructures poden provocar en la connectivitat ecològica dels rius.

De cara a evitar actuacions estructurals d’urgència, s’insisteix en la necessitat d’implementar de manera més efectiva el programa de manteniment de lleres.

REVISIÓ I REDACCIÓ DE NORMATIVA I CRITERIS

Molta de la normativa existeix (per exemple les obligacions que fixa la pròpia Llei d’Urbanisme). El problemes venen més de:

- el grau d’incompliment i la permissivitat

- la coordinació entre les administracions alhora d’ubicar infraestructures (edificis, instal·lacions) potencialment afectades per risc d’inundacions.

- Pesen més els criteris econòmics que els tècnics. A nivell local, especialment pel pes financer que té l’urbanisme.

La normativa ha d’estar més adaptada. S’han de tenir molt clares les diferencies de comportament de les avingudes i del règim de cabals de cada zona (per exemple en el cas de l’Ebre). Es demana ser més curós a l’hora de fixar criteris comuns i calcular els riscos.

Es proposa “refondre” normativa per facilitar-ne la seva interpretació i precisar la seva aplicació la casuística de situacions.

La normativa no és prou clarificadora respecte als usos i la seva projecció cartogràfica.

34

Es percep una certa inseguretat jurídica en el sector agrari quan a la delimitació dels usos admissibles. Es una aportació sectorial sobre la que no es s’aprofundeix.

ZONIFICACIÓ TERRITORIAL DE L’ESPAI FLUVIAL

Replantejar els criteris de zonificació i planejament de les zones inundables aplicats fins ara. Es complicat partir de zero ja que ens trobem amb construccions consolidades en zones inundables.

Es manifesten dubtes sobre el caràcter vinculant de la zonificació tot i que estigui aprovada per Govern (les repercussions econòmiques de l’actiu que passa a ser sol públic i en aquests moments és privat condiciona la capacitat real d’intervenció).

Es recorda que la Llei d’urbanisme ja recull una zonificació.

La zonificació dels usos a l’espai fluvial es considera poc entenedora en la seva projecció pràctica sobre el terreny.

Des d’una mirada més ample, la zonificació ha de ser coherent amb un model de territori al que aspirem com a país. Les divergències d’enfocament es poden donar a nivell del model de país que s’imagina cadascú.

Insuficient col·laboració entre els diferents ens locals i administracions.

Una de les actuacions que demanda la Directiva d’inundacions són les laminacions, en aquest context no te sentit intentar defugir la realitat del territori i buscar alternatives que no existeixen.

CARACTERITZACIÓ I DIAGNOSI DEL MEDI

A nivell de detall, hi una bona part del territori sobre la que el coneixement del medi és insuficient. Els desacords poden venir alhora de fixar el nivell de detall al que s’ha d’arribar.

Qui té la responsabilitat sobre les gestió de les zones inundables ha d’assumir i integrar aquests coneixements.

GESTIÓ DEL CONEIXEMENT MITJANÇANT LA INFORMACIÓ, LA DIVULGACIÓ I LA DEFINICIÓ DEL ROL DELS DIFERENTS ACTORS IMPLICATS

S’alerta sobre la tendència d’alguns mitjans de comunicació a amplificar les alarmes socials sobre aquests temes.

També es remarca el repte i la complexitat de gestionar amb transparència tota la informació disponible sense crear alarma social.

35

GESTIÓ DEL PROPI PLA

La gestió del Pla es complica en la mesura que hi intervenen diverses administracions (Organismes de Conca, Protecció civil).

S’alerta de que per fer una bona gestió cal, a més de les voluntats, una estructura de reforç per implantar-lo.

Es desconeixen els mecanismes efectius que té previstos l’Administració per a recuperar zones inundables actualment destinades a usos incompatibles.

PLA DE GESTIÓ DEL RISC D’INUNDACIONS

Es perceben possibles conflictes de coordinació entre organismes (per exemple l’ACA pot tenir el pla i la voluntat i obligació de gestionar-lo però es pot trobar que alguns Ajuntaments no hi estiguin d’acord). El fet que hi hagi diversos actors que entren en joc pot dificultar la determinació de responsabilitats i l’assumpció de costos.

Dissens social ACTUACIONS ESTRUCTURALS PER A LA PROTECCIÓ DAVANT INUNDACIONS

“Desurbanitzar” quan sigui possible. En aquest tema el dissens és manifest i hi ha qui no vol sentir-ne ni a parlar de desurbanitzar.

36

3.5. Ús de l’aigua i eficiència

Consens 1. L’EFICIÈNCIA EN ELS USOS URBANS

SUBVENCIÓ PER A LA REDACCIÓ DE PLANS DIRECTORS D’ABASTAMENT MUNICIPALS EN MUNICIPIS DE MENYS DE 5.000 HAB (80%)

Ajudaria a la implantació de la mesura si s’ampliés el marge que pot tenir l’ACA en l’establiment del preu d l’aigua.

SUBVENCIONS PER A LA INSTAL·LACIÓ DE COMPTADORS EN ALTA EN MUNICIPIS PETITS (80%)

En un termini màxim de 10 anys tots els municipis haurien de disposar de comptadors.

Es valora com una mesura interessant si també va acompanyada de: 1) la instal·lació de comptadors a nivell particular (mancança sovint comú precisament en municipis petits de l’àmbit rural); 2) d’ecoauditories que permetin corregir pèrdues en l’abastament municipal, El debat suggereix als participants dos temes relacionats; es podrien activar subvencions per a: 1) la instal·lació de comptadors a les Comunitats de Regants; 2) l’eliminació de canonades de plom de pressió i aforaments a l’entorn metropolità.

SUPORT A LA IMPLANTACIÓ DE SERVEIS TÈCNICS SUPRAMUNICIPALS (CONSELLS COMARCALS, CONSORCIS, ETC)

Completament d’acord, ampliant la tecnificació a la gestió global de l’aigua.

ESTUDI I PROMOCIÓ DELS APROFITAMENTS D’AIGÜES GRISES: PROMULGACIÓ D'UNA NORMATIVA TECNICOSANITÀRIA

L’aprofitament de les aigües grises (de la dutxa, de la rentadora o el rentaplats) és un tema de futur tant per la reutilització en espais verds com en altres usos domèstics (wàter).

En els espais verds públics i privats es proposa promoure l’aprofitament de les aigües grises especialment en noves zones a urbanitzar.

Una mesura d’aquest tipus s’ha d’acompanyar d’un suport als promotors per adaptar-se a les ordenances en les noves promocions o als propietaris per reconvertir les seves instal·lacions.

Cal recuperar mesures que s’utilitzaven tradicionalment, com les cisternes i sistemes per a l’aprofitament de l’aigua de teulada d’edificis privats, públics i industrials per neteja, reg, etc.

37

L’àmbit públic hauria de donar exemple i incorporar sistemes d’us eficient de l’aigua. A molts municipis ja es fa servir l’excedent d’aigua freàtica per a reg, però es podria millorar la gestió de les aigües pluvials. A Madrid, per exemple, hi ha un programa de reutilització de l’aigua, que pretén arribar fins al 30% d’aprofitament d’aigua de pluja, aigües freàtiques, i dels dipòsits de sota les places per a neteja de carrers i reg.

Hi ha hagut una manca de previsió i regulació per part de l’administració. Els darrers anys s’ha construït molt i no s’ha aprofitat per a incloure la normativa. Ara caldrà adaptar els habitatges (tants anys parlant de l’estalvi d’aigua i no hi ha cap llei que obligui, per exemple, a les cisternes doble botó). S’ha perdut una oportunitat única per replantejar el sistema.

Cal començar a implantar aquestes mesures amb normativa i ajudes ara que tenim els pantans plens, si no després serà massa tard.

NOUS JARDINS: OBLIGATORIETAT DEL REG AMB AIGÜES PLUVIALS O GRISES (NO AMB AIGUA POTABLE)

Es considera una mesura lògica en zones de clima mediterrani com la nostra. En el mateix sentit es parla d’un “canvi de cultura del verd”. Es suggereix que per establir l’obligatorietat es faci a través d’una Llei a nivell de tota Catalunya o de les ordenances municipals.

Especialment aplicable a nous jardins de noves urbanitzacions i especialment en jardins públics. La seva planificació es podria preveure en el POUM.

S’està d’acord amb la normativa i s’apunten accions complementàries.

És bàsic de l’ús d'espècies autòctones. Dins del cicle mediterrani no tenim la gespa, caldria adaptar la jardineria i utilitzar altres tipus de planes per als jardins.

És imprescindible la promoció de la Xerojardineria. Cal treballar amb les empreses de jardineria per a sensibilitzar.

Les empreses de parcs i jardins haurien de començar donant exemple, i que la normativa també ho contemplés.

38

SUPORT TÈCNIC I ECONÒMIC A LA REDACCIÓ D’ORDENANCES MUNICIPALS D’ESTALVI D’AIGUA

És imprescindible millorar la coordinació entre Govern, Generalitat i Govern Local, perquè a vegades van en direccions diferents. No només en el suport econòmic i tècnic, sinó també en un treball teòric, amb criteris conjunts i no de dalt a baix.

En els Debats de l‘Aigua el Departament de Medi Ambient és el màxim responsable, quan la base del problema està a d’altres departaments. En aquest sentit, es detecta manca coordinació amb altres departaments, com el d’Agricultura i Ramaderia, i el de Política Territorial i Obres Públiques

REDUCCIÓ DELS CONSUMS MUNICIPALS: SUBVENCIONS APROFITAMENT DE RECURSOS NO POTABLES (FREÀTICS, REGENERATS, ETC.)

Es confirma l’interès de recuperar la qualitat dels freàtics e incidir en actuacions de descontaminació.

SENSIBILITZACIÓ PER A LA MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN EL CICLE DE L’AIGUA: MESURES PER PROMOURE L'ESTALVI D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA

Fer programes de sensibilització sobre les instal·lacions previstes com ara les dessaladores, explicant el funcionament de les plantes, els costos, l’eficiència, etc. S’invita a recolzar-se en instruments de participació pública per obrir el debat.

Alguns participants inclourien en aquest apartat de sensibilització per a la millora energètica tot allò que té a veure amb “la nova cultura del verd”; és a dir, amb el conjunt de mesures que permetrien adaptar el nostres jardins al clima mediterrani (amb plantes més adaptades al nou context climàtic). La utilització per exemple de gespes càlides en lloc de la gespa anglesa requereix d’un reforç en la sensibilització de la ciutadania.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ: PREMSA, RÀDIO, EXPOSICIONS ITINERANTS, ETC.

Efectivament cal conscienciar a l’opinió pública sobre la repercussió que té la seva conducta vers el consum global de l’aigua.

Es important iniciar la sensibilització a les Escoles i entre la joventut (educar sobre el valor i l’ús de l’aigua la responsabilitat que tenen ells sobre el consum).

Ja tenim algunes bones pràctiques de referència. Per exemple la campanya de Barcelona sobre consum d’aigua.

Les campanyes haurien de ser permanents i no limitades als moments més crítics (com ara la sequera).

39

En general, els temes de sensibilització, ubicats com “Eficiència en els usos urbans” es podrien ubicar a d’altres àmbits, perquè no haurien d’estar adreçats exclusivament a la població urbana sinó també al sector agrari i industrial.

És molt important reorientar les campanyes de sensibilització i introduir noves línies de conscienciació – existeix una manca d’informació important entorn als temes relacionats amb el consum de l’aigua (gran part dels temes que s’han comentat en les presentacions d’avui són desconegudes per part de la població, i no hauria de ser així).

Cal fer accions de sensibilització en relació al cost de la producció agrícola. L’agricultura llança molta fruita perquè ha de complir uns estàndards, però no es coneixen les dimensions de l’empremta hídrica ni el que comporten aquests comportaments.

SUPORT A CAMPANYES D'ESTALVI PROMOGUDES PELS ENS LOCALS

Es confirma que efectivament és a l’àmbit local on es poden aconseguir millors resultats en les campanyes d’estalvi, sempre que s’adaptin a les particularitats i característiques de cada municipi. Prova d’això és el gran esforç a l’àmbit metropolità de l’estalvi domèstic d’aigua.

Les campanyes haurien d’anar adreçades principalment als col·lectius professionals i en última instància a l’usuari particular.

2. L’EFICIÈNCIA EN ELS USOS INDUSTRIALS

FOMENT DE LA REDUCCIÓ DE LA CÀRREGA CONTAMINANT AMB MESURES TRIBUTÀRIES (CÀNON DE L’AIGUA )

Relacionant-ho amb aquesta mesura, es proposa un replantejament de cap a on va la indústria a Catalunya (reordenar el sector preveient les necessitats d’aigua i el pes decreixent de les indústries més consumidores –com ara papereres, indústria tèxtil, adoberies, etc..)

Es constata que el sector industrial ha fet un gran esforç els darrers anys, apostant per la innovació i la tecnologia. Així mateix aquest sector fa anys que esta descontaminant els seus efluents, a això moltes de les nostres empreses han col·laborat, i per tant està interioritzant el costos de la descontaminació a més del cànon.

La mesura no ha d’eximir l’aplicació del principi de precaució i actuar, sempre que es pugui, abans de que es produeixi la càrrega contaminant.

40

PROMOCIÓ D'ACTUACIONS DE REUTILITZACIÓ DES DE DEPURADORES PÚBLIQUES PER USOS INDUSTRIALS, DESLLIURANT RECURSOS PER ALTRES USOS

Totes les EDAR haurien de tenir un pla de reutilització de l’aigua per a usos industrials, urbans i agraris.

La indústria pot ser un usuari molt important d’aquest servei perquè normalment està situada a prop d’on estan les depuradores, a l’àrea metropolitana.

Aquesta mesura perd força si no es generalitza la implantació dels sistemes terciaris.

Un dels problemes per aplicar aquestes mesures és que el Reial Decret per a la Reutilització d’Aigües Depurades és molt restrictiu. Es demanen moltes analítiques molt cares, i s’ha de veure com es repercuteix el seu cost. Encara que l’empresa tingui una depuradora pròpia també te problemes per reutilitzar les aigües degut als límits legals.

FOMENT DE LA INNOVACIÓ I L’ESTALVI: CONVENIS AMB ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

Es proposa disminuir els consums mitjançant la implantació de les millors tecnologies disponibles.

També caldria potenciar la relació del sector industrial amb l’administració i les Universitats en recerca aplicada.

3. L’EFICIÈNCIA EN ELS USOS AGRARIS

MODERNITZACIÓ DELS REGADIUS TRADICIONALS (DAR)

El sector agrari considera que aquest modernització, pel seu caràcter estratègic de subministrament d’aliments, ha d’anar acompanyada de recolzament públic i s’ha de repercutir a tota la societat. Aquest aspecte és com comentàvem un dels elements dissens.

Vistes les diferencies de la importància relativa del consum d’aigua per part del sector agrari entre les conques internes i les compartides, es demana que s’analitzi cas per cas. No es veu que es pugui estendre de forma generalitzada la modernització arreu del país.

La mesura es considera fonamental per tecnificar les Comunitats de Regants, repercutint en un major estalvi i en una disminució de la contaminació difosa.

41

PROMOCIÓ D'ACTUACIONS DE REUTILITZACIÓ DES DE DEPURADORES PÚBLIQUES PER USOS AGRARIS, DESLLIURANT RECURSOS PER ALTRES USOS

Acompanyar la mesura d’algun incentiu que motivin als usuaris a la utilització d’aquest tipus d’aigua.

Cal l’aplicació als àmbits geogràfics amb una disponibilitat i potencial real. Per exemple, no tindria sentit a Terres de l’Ebre perquè hi ha poca aigua depurada, en canvi sí al Baix Llobregat.

Existeixen resistències a la utilització d’aigua depurada per qüestions d’imatge. Hi ha una percepció contrària per part del sector: no es vol l’aigua procedent de depuradora perquè el producte es veu com a inferior encara que assaigs científics demostren que és més adequada l’aigua depurada que la de riu.

El Reial Decret per a la Reutilització d’Aigües Depurades és molt restrictiu. Es demanen amb molta freqüència anàlisis de l’aigua molt cares, i s’ha de veure com es repercuteix el seu cost: consumidors, depuradora municipal,...

Cal realitzar accions de sensibilització tant a la població com al sector agrari per transmetre que aquesta mesura comporta un valor afegit. Fer campanyes a favor de la mesura, relacionant-ho amb l’empremta hídrica.

CONVENIS AMB COMUNITATS DE REGANTS PER PROMOURE MILLORES EN LES INFRAESTRUCTURES, DESLLIURANT RECURSOS HÍDRICS

Ampliar els convenis ACA-DAR-Comunitats de Regants pel fiançament de la modernització de regadius. Es demana generositat i recolzament a les Administracions per a dur a terme les millores (de la xarxa de distribució comunitària, de la instal·lació del reg a la parcel·la i de les despeses energètiques quan es treballa a pressió).

L’ús agrícola fa un gran consum d’aigua, incidir en aquest sector pot ser molt positiu, ha de ser una mesura prioritària.

COL·LABORACIÓ TÈCNICA AMB EL SECTOR PER REDUIR ELS CONSUMS (PLA D’EFICIÈNCIA EN L’ÚS DE L’AIGUA PER A REG AGRÍCOLA, ETC.)

S’està d’acord amb la mesura si es valora l’impacte ambiental de la reducció dels consums d’aigua en cada cas. Es tractaria de garantir que l’estalvi d’aigua no comporta major risc de salinització, redueix efectivament la contaminació difosa, etc.

42

Propostes d’alerta, millora o crítica 1. L’EFICIÈNCIA EN ELS USOS URBANS

SUBVENCIONS PER A LA INSTAL·LACIÓ DE COMPTADORS EN ALTA EN MUNICIPIS PETITS (80%)

Es recorda que moltes de les actuacions a nivell municipal sols es concreten en moments d’emergència.

Els ens locals han de ser vigilants amb les empreses privades que s’encarreguen de la gestió de l’aigua. S’afirma també, des d’una altra perspectiva que els ens locals son vigilants amb els gestors de l’aigua, tant si són públics com si són privats i que el paper de les empreses privades com a concessionàries també pot ser de qualitat.

Ecoauditories: encara que es destaca que sent la competència i titularitat de l’abastament de responsabilitat local, i més atesa la gran dificultat de fer comparacions entre tipologies de xarxes que, sovint han servit –les auditories- per a fomentar confusió.

ESTUDI I PROMOCIÓ DELS APROFITAMENTS D’AIGÜES GRISES: PROMULGACIÓ D'UNA NORMATIVA TECNICOSANITÀRIA

Algunes aigües grises poden ser més contaminants que les aigües efluents d’una depuradora. Caldria preveure un mínim tractament abans de ser utilitzades per a determinats usos.

S’hauria de quantificar la inversió real que suposa transformar les instal·lacions.

La recuperació d'aigües grises és complexa. Són mesures cares i complicades d’executar a llocs ja edificats. A més, sanitàriament no és tan fàcil. Cal tenir en compte el cost, que pot ser molt elevat. A Madrid es varen aprofitar les canalitzacions, que ja existien.

NOUS JARDINS: OBLIGATORIETAT DEL REG AMB AIGÜES PLUVIALS O GRISES (NO AMB AIGUA POTABLE)

Caldrà clarificar qui es fa càrrec dels costos que suposen aquestes noves obligacions. A qui li repercutim els costos?

Moltes vivendes amb jardins nos disposen de l’espai ni les condicions per instal·lar-se, amb posterioritat a la construcció, la infraestructura necessària pel reaprofitament de pluvials o aigües grises.

Es planteja un debat sobre si la gespa sintètica (de plàstic) és més adient que la natural. Per una banda comporta un estalvi d’aigua, però la gespa natural retè CO2 i, a més, la fabricació de gespa sintètica també genera un cost energètic.

43

El sector de la jardineria ja que perceben que pel seu caràcter obligatori pot repercutir en l’activitat econòmica per diverses raons: sobrecost d’instal·lacions, controls sanitaris, qualitat de les aigües.

SUBVENCIONS PER A LA REDACCIÓ DE PLANS DE GESTIÓ DE LA DEMANDA EN MUNICIPIS MITJANS I GRANS

Prèviament s’haurien d’establir mesures per ordenar la demanda.

En un àmbit supramunicipal s’hauria d’orientar a les empreses sobre quina pot ser la seva millor ubicació per a tenir més disponibilitat de recurs.

REDUCCIÓ DELS CONSUMS MUNICIPALS: SUBVENCIONS APROFITAMENT DE RECURSOS NO POTABLES (FREÀTICS, REGENERATS, ETC.)

Es considera imprescindible que s’imputin els costos de la regeneració als causants de la contaminació.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ: PREMSA, RÀDIO, EXPOSICIONS ITINERANTS, ETC.

En general s’està d’acord amb la mesura, una alerta però sobre el nivell de la intensitat de les campanyes i del fet de promoure-les exclusivament en moments crítics (la sequera).

Possiblement el sistema més eficaç sigui conscienciar a través de la factura o el rebut, per exemple indicant el nombre de litres consumits enlloc dels metres cúbics.

També es recorda que els hàbits d’alimentació tenen una repercussió molt alta sobre el consum de l’aigua.

DISTRIBUCIÓ D'EQUIPS D’ESTALVI D’AIGUA, DIRECTAMENT O AMB PARTICIPACIÓ DELS ENS LOCALS

També es relativitza la importància de la mesura sobre el percentatge total d’estalvi d’aigua que es pot aconseguir amb altres propostes.

SUPORT A CAMPANYES D'ESTALVI PROMOGUDES PELS ENS LOCALS

Les campanyes locals han d’acompanyar-se també de campanyes més generalistes.

Caldria millorar-ne els continguts (sobre els consums reals i els costos)

44

2. L’EFICIÈNCIA EN ELS USOS INDUSTRIALS

FOMENT DE LA REDUCCIÓ DE LA CÀRREGA CONTAMINANT AMB MESURES TRIBUTÀRIES (CÀNON DE L’AIGUA)

Caldria garantir que les empreses paguin en relació al que contaminen.

PROMOCIÓ D'ACTUACIONS DE REUTILITZACIÓ DES DE DEPURADORES PÚBLIQUES PER USOS INDUSTRIALS, DESLLIURANT RECURSOS PER ALTRES USOS

Aquesta mesura perd força si no es generalitza la implantació dels sistemes terciaris.

Un dels problemes per aplicar aquestes mesures és que el Reial Decret per a la Reutilització d’Aigües Depurades és molt restrictiu. Es demanen moltes analítiques molt cares, i s’ha de veure com es repercuteix el seu cost. Encara que l’empresa tingui una depuradora pròpia també te problemes per reutilitzar les aigües degut als límits legals.

3. L’EFICIÈNCIA EN ELS USOS AGRARIS

MODERNITZACIÓ DELS REGADIUS TRADICIONALS (DAR)

Per modernitzar els regadius caldria millorar la coordinació interadministrativa amb el Ministerio de Medio ambiente, Rural y Marino.

PROMOCIÓ D'ACTUACIONS DE REUTILITZACIÓ DES DE DEPURADORES PÚBLIQUES PER USOS AGRARIS, DESLLIURANT RECURSOS PER ALTRES USOS

Molts dubtes i incerteses per dur-la a la pràctica. La proposta genera dubtes com ara qui fa el seguiment de la qualitat de les aigües per poder-les utilitzar per usos agraris i a qui li repercutim els costos (l’agricultor no vol que li suposi un cost addicional i el consumidor final tampoc vol que li repercuteixin).

Caldrà garantir una qualitat suficient de les aigües especialment pel que fa a conductivitat i metalls pesats. Això suposa controls exhaustius.

El manteniment de les infraestructures d’aigües regenerades és més elevat.

Clarificar les condicions administratives de la permuta d’una concessió actual per aigua reutilitzada de les depuradores.

Vigilar segons el tipus de cultiu (especialment en productes de consum en verd).Alguns proposen recórrer a la reutilització puntualment, en moments de sequera.

45

Dissens social 1. L’EFICIÈNCIA EN ELS USOS URBANS

SUBVENCIONS PER A LA REDACCIÓ DE PLANS DE GESTIÓ DE LA DEMANDA EN MUNICIPIS MITJANS I GRANS

A. Una mirada

Subvencions per a la redacció de Plans de gestió de la demanda en municipis grans i mitjans: Acompanyar la mesura amb l’establiment d’un límit de consum habitant/dia.

Cal regular/ limitar les dotacions en alta als municipis o si més no establir penalitzacions per a limitar els consums al llarg de tot l’any (no només en èpoques de sequera). Així el municipi que vulgui créixer ho farà de forma més eficient en la gestió de l’aigua.

B. L’altra mirada

Alguns participants no admeten establir limitacions, que estarien vulnerant el dret de gaudir de diferents tipologies de vivendes, entre d’altres llibertats de l’individu. No es pot plantejar regular/ limitar les dotacions en alta als municipis ni establir penalitzacions per a limitar els consums al llarg de tot l’any, ja que les tipologies urbanístiques arrosseguen necessitats de consums també molt diferents, així com no veuen necessari l’establiment de penalitzacions per aquests conceptes, entenen que limiten les decisions municipals aquestes propostes.

La regulació o limitació de les dotacions en alta als municipis no serien una bona eina per generar estalvi, ja que des de la perspectiva del sector d’enginyeria ja es treballa amb aquests objectius.

2. L’EFICIÈNCIA EN ELS USOS INDUSTRIALS

A. Una mirada

Caldria garantir que les empreses paguin en relació al què contaminen. Revertir la tendència a la socialització de les pèrdues i en canvi a la privatització dels beneficis.

46

B. L’altra mirada

Respecte a revertir la tendència a la socialització de les pèrdues i en canvi a la privatització dels beneficis: existeix la visió del sector econòmic que qüestiona rotundament aquesta afirmació.

3. L’EFICIÈNCIA EN ELS USOS AGRARIS

CONVENIS AMB COMUNITATS DE REGANTS PER PROMOURE MILLORES EN LES INFRAESTRUCTURES, DESLLIURANT RECURSOS HÍDRICS

En aquest punt el dissens es concreta en tres elements: a) l’abast de la modernització (puntual – extensa); b) el finançament de les obres (públic – privat); c) la finalitat dels cabals alliberats amb la modernització (per a més producció agrària o per cabals de manteniment).

Aquests tres aspectes estan relacionats ja que si per exemple l’administració de l’aigua participa en el finançament de la modernització pot condicionar el seu suport a què els cabals alliberats amb la millora de l’eficiència siguin per assolir els cabals de manteniment i el bon estat ecològic.

A. Una mirada

També des del sector es considera que la modernització dels regadius sols serà efectiva si també s’activen altres plans estratègics pendents (per exemple, el Pla Integral del Delta.)

La substitució del reg a manta per reg a pressió s’ha d’estudiar detalladament (eficiència del reg, rendiment dels cultius, balanç energètic dels consums lligat al reg, etc..) però sobretot en aquells casos en els que les pèrdues del reg produeixin beneficis ambientals (recàrrega d’aqüífers, alimentació de cursos fluvials o generació de nous ecosistemes)

Hi ha bastant desconeixement de què vol dir tècnicament modernitzar el reg.

A alguns els preocupa que a la pràctica els cabals ambientals no tinguin preferència davant els usos agraris (situació que es podria donar si el finançament ve d’un altre Departament que no sigui Medi Ambient, com ara el DAR) .

Cal tenir en compte que amb la DMA hi ha nous usuaris: els rius i la mar, és a dir, els ecosistemes.

47

B. L’altra mirada

El dissens més rellevant en aquest punt vindria del grau d’obligatorietat –per raons d’interès general- de destinar els recursos hídrics alliberats a cabals de manteniment. Les entitats conservacionistes no estarien d’acord amb que s’atorguin ajudes al sector agrari per estalviar aigua i que després aquesta aigua s’utilitzi per incrementar les hectàrees de regadiu.

Les comunitats de regants veuen amb cert recel la mesura, especialment quan es parla –en un dels grups - de “despatrimonialitzar les concessions d’aigua”.

És molt important veure quin sistema de finançament hi haurà, perquè el pagès no ho pot pagar.

48

3.6. Aportació de nous recursos

Consensos generals Aquesta sessió comptà amb la intervenció de 3 experts precisament per la singularitat de la temàtica. Aquest fet impedí disposar del temps habitual per al debat, malgrat haver convocat amb posterioritat una sessió extraordinària que no cristal·litzà per motius d’agenda dels convocats. A partir del que es començà a treballar en la sessió de debat d’aquell dia i de les aportacions posteriors de diverses entitats a la bústia dels Debats de l’Aigua, existeix consens general amb les següents temàtiques.

GESTIÓ DE LA DEMANDA

ESTALVI I EFICIÈNCIA

RECUPERACIÓ DE POUS I AQÜÍFERS AL CONJUNT DE CATALUNYA

AIGUA REGENERADA

INTERCONNEXIÓ DE XARXES

Hi ha consens en què les interconnexions de xarxes són elements essencials per a reduir la vulnerabilitat en la garantia dels abastaments urbans a Catalunya atès que aporten seguretat i flexibilitat a les xarxes d’abastament en alta. El dissens apareix una vegada es clarificia que l’actual Pla de Gestió 2010-2015 a informació pública no conté cap interconnexió de xarxes que suposi, alhora, una interconnexió entre els dos àmbits de planificació diferents que hi ha a Catalunya: el del districte de conca fluvial i el de les conques catalanes de l’Ebre.

DESSALINITZACIÓ

Hi ha consens en què la dessalinització és una mesura de nova disponibilitat d’aigua que aporta garantia al sistema d’abastament. El dissens apareix en la interpretació que aquesta sigui l’única font de garantia de nova disponibilitat, pel seu cost energètic i per mostrar-se insuficient a mig termini en contraposició a l’opció dels transvasaments.

Tanmateix, la singularitat d’aquesta sessió no acabà aquí. Tot seguit es reflecteix una qüestió que suscità un intens debat en els grups d’aquella sessió: la necessitat de disposar d’una única administració de l’aigua a tot el territori de Catalunya. Per això ha estat introduïda sota l’epígraf de Nova Proposta.

49

Propostes d’alerta, crítica o millora

Nova Proposta

Una única administració hídrica a Catalunya: Cal un plantejament general on es tingui en compte l’aigua que hi ha a tota Catalunya, no només la que hi ha a Conques Internes. S’han de coordinar totes les mesures en una gestió unificada. Es considera que l’existència de l’ACA demostra una voluntat de tenir una única gestora de l’aigua a Catalunya. S’opina que qualsevol país ha de poder controlar i planificar amb quins recursos naturals compta, i com han de ser utilitzats. Es considera aberrant la situació que viu Catalunya amb les CIC i les CCE. En aquest sentit es demana que es cedeixin les competències de la gestió de les CCE a l’ACA. Amb aquestes competències, des del govern (que és des d’on s’ha d’implicar a tots els departaments) s’ha de planificar un projecte de país, un model de desenvolupament.

Estacionalitat i garantia: Consideren que a Catalunya hi ha zones amb molta estacionalitat i es creu que la interconnexió de conques contribuiria al millor funcionament i garantia d’abastament.

Confiança en l’Administració hídrica catalana: Es considera que la interconnexió no és un problema. Confien en què l’ACA té prou experiència i bona voluntat per portar a terme la millor gestió possible.

La unificació en part ja és un fet. La gestió de l’aigua a Catalunya ja està unificada a nivell de conques internes de Catalunya (CIC).

Facilitar el principi de solidaritat. Seria una manera més fàcil d’aplicar el principi de la solidaritat. Tot i això cal tenir cura i fer atenció amb aquest terme, ja que l’aplicació d’aquest criteri pot resultar perversa si acabem apostant pels espais on hi ha major concentració de població (Àrea Metropolitana de Barcelona) en detriment dels espais més descentralitzats i marginals. S’han de canviar les tendències actuals de desenvolupament territorial (descentralització) i apostar per un model de demanda coherent, conseqüent i real.

Un instrument més proper per fer el seguiment dels Plans Hidrològics de Conca. Després de la definició del PH a nivell de tota la Conca seria desitjable una aplicació territorial any rere any. Una administració directa des de Catalunya.

La gestió unificada passa per la interconnexió de xarxes. Cal tenir infraestructures per a situacions puntuals d’emergència (les interconnexions en aquest sentit serien una bona solució, pensant en el Segre i en projectes com el Canal Segarra-Garrigues). No interessa una nova font contínua d’aigua com es proposa amb el transvasament del Roine. Necessitem fonts modulables, flexibles, no contínues. A més, la qualitat de l’aigua del Roine és molt baixa.

50

Nivell adequat de garantia. Les solucions són molt diverses, les proposades, l’aigua pluvial, i moltes més. Ens falta aquest plus per viure tranquils amb un nivell adequat d’aigua.

El problema de la gestió competencial: Es parla de la necessitat de tenir una única autoritat que s’ocupi de la gestió de l’aigua a tota Catalunya, ara bé, la gestió unificada pot suposar un problema de gestió competencial, ja que en la gestió de l’aigua hi entren en joc diverses Administracions.

Diferenciar entre gestió integrada i gestió unificada. Cal plantejar la diferència entre el que es una gestió integrada i la gestió unificada. La gestió integrada és un concepte més tècnic (combinació de recursos). Però la gestió unificada fa referència a un concepte més administratiu, de decisió en tot un àmbit territorial (Catalunya), que no necessàriament comporta intercanvi o transferències de recursos. Per això caldrà definir uns criteris de fins a on es vol arribar. Aquesta part més administrativa no es creu que sigui molt diferent del que es fa ara. Caldria una major implicació i pressió tant de l’ACA com del Govern de la Generalitat

D’altra banda es planteja el dubte de si en el cas hipotètic de que l’ACA fos l’Administració competent en la gestió de l’aigua a tota Catalunya es farien interconnexions amb l’Ebre, o si pel contrari, se seguirien plantejant només a les CIC.

La gestió unificada comporta coordinació interdepartamental: Es posa èmfasi que si es plantegés una gestió unificada caldria una coordinació interdepartamental.

Trencar amb sistemes d’organització consolidats històricament. La DMA planteja com a novetat la divisió per demarcacions (Conca Hidrogràfica) però a Espanya aquesta divisió ja és històrica. Trencar aquest plantejament seria anar contracorrent i enrere.

Necessitat d’una visió global a nivell de conca. Necessitem d’una visió global per evitar contradiccions i garantir que arribi aigua al Delta del Ebre. El problema és la distribució de les competències entre l’Estat i les Autonomies.

Partim de dos models de gestió hidrològica diferenciats. Sembla que el model actual no permet una unificació de criteris del que es fa a CIC i a CHE principalment perquè existeixen dos models de gestió hidrològica ben diferenciats.

51

Dissens A. Una mirada

Equilibri territorial: Si es volgués utilitzar l’aigua derivada de la modernització per a Barcelona hi hauria una condició: s’hauria de tenir en compte que el desenvolupament territorial ha de ser equilibrat, i Lleida també requereix una disponibilitat d’aigua per a créixer, ja que no només ha de viure de l’horticultura, també es pot desenvolupar indústria. En definitiva, es demana que abans de prendre decisions es tingui en compte a tot el territori. A més el reequilibri territorial no és possible perquè no podem assumir migracions massives des de l’àrea metropolitana a la conca de l’Ebre, per exemple.

Es constata que no hi ha una interconnexió de xarxes prevista ni una previsió d’aportacions d’altres conques i es creu que cal considerar-les com una mesura més.

Model de desenvolupament: Es qüestiona el model d’aportació de recursos a la “gran ciutat”. Es creu que la centralització del desenvolupament a la metròpoli té molts problemes de dependència (energia, aigua, aliments, etc), i té més punts de feblesa que les xarxes d’abastament. Es considera que una proposta interessant seria replantejar un re-equilibri territorial, i d’aquesta manera no caldria plantejar transvasaments.

Afectació de les interconnexions al sector agrari: Es percep que darrere la pregunta hi ha una redistribució de la gestió de l’aigua a Catalunya. Es planteja que, en qualsevol cas, el que s’ha d’evitar és comprometre els usos de determinats usuaris, ja que si hi ha uns usuaris urbans que no es veurien afectats, s’ha d’assegurar que d’altres usuaris, com l’agricultura, tampoc.

Dependència estatal per parlar d’interconnexió entre les CIC i les CCE i possibles transvasaments cap al sud: Es considera que és molt diferent parlar d’interconnexió a les CIC que entre les CIC i les CCE. Alerten que per a fer actuacions d’aquest tipus depenem de l’Estat i que aquesta redistribució d’aigua també es planteja cap al País Valencià o Andalusia. Es demana que es tingui en compte que acceptar una interconnexió entre CCE i CIC és acceptar transvasaments cap al Sud, perquè tant dret té Barcelona, com València, Múrcia o Almeria.

Gestió unificada no té per què ser gestió centralitzada: Tot i que es considera que la gestió unificada és positiva, es planteja el dubte de què gestió unificada hagi de voler dir gestió centralitzada. Més aviat es plantejaria una gestió unificada que derivés a la micro-escala i a diferents sectors.

Contemplar altres opcions sobre les que no tenim suficient informació: A banda de les interconnexions es vol deixar constància de què a Catalunya hi ha un dèficit d’informació en relació a les aigües subterrànies, i s’insisteix en la recuperació de pous, creació d’algun pou nou, i la recàrrega d’aqüífers (ex. a través d’aigües procedents d’EDAR, aigües de segones qualitats que podrien aprofitar-se)

52

Es proposa el control de les extraccions il·legals com a mesura complementària: Tot i estar d’acord amb la gestió unificada de nou es demana que es tinguin en compte mesures de detall, més personalitzades i que afecten directament a l’individu, com els comptadors. Es proposa com a mesura bàsica per a solucionar el problema de les extraccions d’aigua subterrània il·legals.

Satisfer les necessitats de les conques cedents en primer lloc: En el cas de que es fes l’interconnexió es considera oportú satisfer, en primer lloc, les necessitat de les conques cedents.

Les compensacions: Es demana que es tinguin en compte les compensacions als estudis corresponents relacionats amb projectes d’interconnexió, ja que considera que mai es tenen en compte. No tenir-los en compte es creu que contribueix a deduir que l’aigua vindrà gratuïtament a Barcelona a través dels estalvis de la modernització.

Interconnexió i dessalinització: Davant la possibilitat de funcionament de les dessalinitzadores al 50% es percep que la interconnexió haurà de ser pràcticament permanent. La bidireccionalitat de les interconnexions: En relació a la interconnexió de conques es percep que els fluxos poden anar i venir, és a dir, que no només vagin en una direcció. Es planteja que amb interconnexió de xarxes la sequera passada hauria estar menys greu. Es planteja que es basi en l’equitat econòmica i el benefici global, tant per les conques cedents com per les receptores. Revisió amb criteri econòmic de prioritat cap a interconnexions per sobre de l’aprofitament de les aigües pluvials, la reutilització de cabals i aprofitaments eficients, analitzant la situació de crisi econòmica global.

Es planteja una gestió de l’aigua centralitzada, en xarxa, una major integració de les xarxes actuals i en conseqüència l’execució del nomenat CAT-ATL seria una de les actuacions a nivell estructural més necessàries en l’àmbit d’aportació de nous recursos.

Més enllà de l’Àrea Metropolitana. No s’hauria de focalitzar la problemàtica de reserva d’aigua només en l’AMB perquè també existeixen altres zones (Muga, Sud) que pateixen els mateixos problemes.

Garanties de millora en la gestió. Alguns consideren que la gestió unificada en teoria permetria una millor distribució però dubten de què passaria a la pràctica. S’ha d’anar a una planificació el més amplia possible que permeti resoldre el problema de l’aigua a llarg termini

Es considera que si la societat no s’implica en el seu fiançament difícilment es durà a terme aquesta modernització ja que econòmicament a l’agricultor no li és rendible el canvi.

Anem pel bon camí. Les demandes urbanes s’han estabilitzat malgrat l’augment de la població, la modernització dels regadius ens aporta flexibilitat davant de pressions més altes o més baixes.

53

B. L’altra mirada

La modernització de regadius i l’estalvi: Es relaciona la modernització de regadius amb la recuperació de centenars d’hm³ que podrien ser utilitzats per altres usos. S’explica que actualment hi ha molts regadius ineficients i que cal implantar regadius amb noves tecnologies i deixar de fer ús del rec a manta.

Interconnexió=política d’oferta: Es percep que la interconnexió segueix promovent l’oferta i que la direcció a seguir és la gestió de la demanda, i que el que s’ha de flexibilitzar són les demandes. En aquest sentit es creu que coordinar i promoure una col·laboració entre tots els actors tenint en compte l’equilibri territorial és la línea a seguir.

Interconnexió no suposa disminució de la vulnerabilitat: En relació als arguments de reducció de la vulnerabilitat gràcies a les interconnexions o transvasaments es creu que en realitat no es redueix, ja que a llarg termini la vulnerabilitat serà igual a totes les conques, per tant, tot i que estiguin interconnectades no suposaria una reducció de la vulnerabilitat del sistema.

El desenvolupament econòmic no va lligat necessàriament a la interconnexió, sinó més aviat al bon estat dels ecosistemes aquàtics: No s’està d’acord en què no fer la interconnexió suposi un fre al desenvolupament econòmic, perquè a llarg termini, si no tenim els ecosistemes en bon estat el cost que pagarem serà molt més elevat.

La interconnexió no ha de suposar la detracció de nous recursos.

Costos que estem disposats a assumir. Alguns consideren aquest aspecte com a bàsic. Saber els costos i qui els paga. Si no s’integra aquesta variable parlar d’aportacions de nous recursos és fugir endavant.

Altres prioritats abans de les interconnexions. Cal seguir treballant amb l’aprofitament de les aigües pluvials, la reutilització de cabals i tot el que sigui un aprofitament eficient dels recursos propis, abans de recórrer a recursos externs.

Respecte al sistema natural. Una certa interconnexió es necessària però no és bo ni el 100% d’un costat ni de l’altre. No s’ha d’oblidar el sistema natural. Es tracta d’una visió antiga de donar possibilitats per portar l’aigua d’un costat a l’altre. L’aigua forma part del lloc on és i conforma un paisatge i una entitat. El risc és convertir-ho tot igual.

54

3.7. Costos del cicle de l’aigua

Consens AMB EL CÀNON DE L’AIGUA ES RECUPERA ENTRE EL 73% I EL 90% DELS COSTOS DE L’ACA. QUANT ESTARÍEM DISPOSATS A ASSUMIR?

Aspectes destacats que recolzarien una contribució creixent i una disposició a assumir el 100% dels costos:

Voluntat de contribuir al desenvolupament de la gestió. Alguns assistents estarien en disposició d’assumir el 100% de recuperació de costos si això suposa contribuir al desenvolupament de la gestió i les infraestructures.

Apel·lar a la responsabilitat ciutadana. Contribuir apel·la a la corresponsabilització del ciutadà en la gestió d’un bé públic. Lògicament el ciutadà hauria de ser sensible i proactiu per evitar el dèficit.

Increments progressius i adaptats. S'ha de treballar per incrementar les tarifes però ajustant els blocs i tenint en compte que hi ha un mínim que ha ser gratuït. Tanmateix s'ha de mantenir dins l'espai públic l'accés gratuït a l'aigua (fonts).

Coherent amb el criteri d'internalitzar costos per aconseguir una racionalitat econòmica. El repte és que aquest aspecte requereix un pacte territorial i social.

Coherent amb l'actualització de molts serveis bàsics. Es recorda que tots els serveis bàsics (llum, residus, IBI) s'estan sotmetent a una "actualització de preus”. La tendència serà que amb l'aigua passi el mateix.

Acompanyar-ho amb una bona campanya informativa a la ciutadania. La ciutadania estaria disposada a pagar l'increment necessari sempre i quan estigui ben informada. Hi ha un marge d'increment assumible sempre i quan es coneguin i s'expliquin comprensiblement les raons.

Algunes recomanacions que plantegen els participants.

Cercar noves fórmules que no gravin tant. S’opina que els costos d’amortització s’han d’incorporar per a poder fer valoracions de sostenibilitat econòmica. En aquest sentit sembla adequat el sistema de blocs i tarifes però es proposa buscar noves fórmules que no gravin tant (per exemple part de l’IVA d’un servei públic podria destinar-se a l’Administració pública).

Potenciar una política que incentivi la reducció del consum. L'estalvi en el consum pot alliberar recursos econòmics per incrementar el percentatge de recuperació de costos.

55

Que el dèficit acumulat sigui assumit pel Govern. Alguns proposen que s'operi com s'ha fet per exemple amb la televisió pública.

Separar més clarament entre les despeses d'inversió i les d'explotació. Es considera que pot ajudar al seguiment econòmic dels costos de l'aigua.

QUI HA DE FINANÇAR LES INVERSIONS D'INFRAESTRUCTURES D'ABASTAMENT I SANEJAMENT: LA GENERALITAT? L'ESTAT? L'USUARI?

Els participants proposen que globalment la solució passa per:

Un sistema mixt amb tendència a l'assumpció de costos per part de l'usuari. Es creu oportú que es treballi amb sistemes mixtos, ara bé, es considera que la tendència ha de ser que els usuaris assumeixin els costos perquè són ells qui s'estan beneficiant d'un servei. Tot i així es considera que perquè ho assumeixi l'usuari s'hauria de definir molt clarament a quins usuaris se'ls hauria de repercutir cada infraestructura i això es prou complicat a més de córrer el risc de produir diferències de preu a nivell territorial.

Establir un preu socialment sostenible, buscant economies d'escala o establint sistemes de solidaritat amb transparència.

Garantir el cofinançament públic de determinades inversions. Via el nou Estatut i el Contracte Programa.

Propostes d’alerta, crítica o millora AMB EL CÀNON DE L’AIGUA ES RECUPERA ENTRE EL 73% I EL 90% DELS COSTOS DE L’ACA. QUANT ESTARÍEM DISPOSATS A ASSUMIR?

Dificultats assenyalades per assolir aquest increment.

El cost de l’aigua no és significatiu. Si ho comparem amb altres recursos de primera necessitat, l’aigua no és un bé car i per tant s’hauria d’assumir la totalitat del seu cost per part de tots els usuaris. Alguns consideren que tenim dues dificultats bàsiques: a) socialment tenim la idea que l’aigua ha de ser gratuïta; b) s’accepta amb excessiva normalitat un cànon de l’aigua “anormalment” baix..

Criteris de racionalitat econòmica no sempre compartits. Caldria avançar més en aquest sentit ja que és important diferenciar els serveis en funció de la seva significança social (hi ha serveis que suposen un benefici social i altres en canvi tenen com a imput la producció).

Separar el cost de l’aigua amb o sense subvenció. Molt important a l’hora de veure com s’imputen els costos, ja que per fer el càlcul del cost real no s’hauria d’incloure la possible subvenció a determinades activitats econòmiques.

56

Disminuir els costos. Els costos són sempre millorables: minorar-los rebaixaria l’impacte en la ciutadania. Alguns recorden que la preocupació no és tant la reducció de la recaptació del cànon de l'aigua sinó l'increment de les despeses que en els darrers anys s'han multiplicat per tres. La integració d'aquestes despeses són la clau del nou model de finançament.

Missatges contradictoris dirigits a la ciutadania. Alguns consideren que s'ha d'anar amb compte amb el tipus de missatge que es dirigeix a la ciutadania: d'una banda s'incentiva a l'usuari a reduir el consum però per l'altra banda s'incrementa el preu. El repte: aconseguir que el consum baixi sense que això tingui una repercussió significativa en la recaptació del cànon.

Garantir una aigua de qualitat creixent. L'usuari està disposat a assumir un major cost sempre i quan l'aigua tingui major qualitat i no hagi de buscar altres fonts d'aigua per al consum (com l'aigua embotellada).

El cànon ha de reflectir aquelles despeses d'activitats lligades a usuaris concrets. S'assenyala que hi ha activitats relacionades amb el medi que no tenen usuaris directes i que per tant no s'haurien de finançar amb el cànon sinó amb altres línies pressupostaries. Potser no cal arribar al 100% de la despesa a càrrec de l'usuari. Si s'ha de fomentar o subvencionar a algun col·lectiu concret, es tractaria d'una decisió política i com a tal hauria d'anar associada a una dotació econòmica específica d'un altre origen i no recaure en la resta dels usuaris directes.

Poc pes de l'usuari a l’hora de decidir. Es manifesta certa impotència per la poca representativitat d'alguns sectors socials en els espais en els quals es decideixen què pagarà l'usuari.

Política tarifaria dels ajuntaments. Una de les principals dificultats per a recuperar els costos és la política tarifària dels ajuntaments: la impopularitat d'una possible pujada de preus, sovint els fa fer-se enrere i és notòria la dispersió de sistemes de tarificació municipals que hi ha al país.

QUI HA DE FINANÇAR LES INVERSIONS D'INFRAESTRUCTURES D'ABASTAMENT I SANEJAMENT: LA GENERALITAT? L'ESTAT? L'USUARI?

Alguns aspectes de relfexió en relació a:

El pes dels diferents actors. En un dels grups es remarca que donat que l'aigua és un tema d'interès general, en els pressupostos de la Generalitat s'hauria de contemplar el finançament de les inversions que són totalment imprescindibles tal i com es fa en altres infraestructures d'interès general.

La manera més estratègica d'invertir. Alguns consideren que la manera més estratègica és en el manteniment de la funcionalitat del sistema hídric (ja que si aquest es malmet tindrà una repercussió negativa en tots els usos). Altres opten per prioritzar les inversions en millorar la sostenibilitat de

57

determinats sectors econòmics pel seu caràcter estratègic (com l'activitat agrària).

El millor percentatge per l’usuari és el mínim. Sense que amb aquesta

expressió es vulguin evitar responsabilitats, l’aspiració com a consumidors es que la repercussió sigui mínima. També en aquest punt alguns sostenen que per més informació que rebi l'usuari sempre li costarà pagar més.

Problemes de viabilitat per algunes empreses. Alguns sectors com l’agrari alerten que la repercussió del 100% pot dificultar la viabilitat d’alguns sectors econòmics. En aquest cas es considera necessari fer un càlcul de costos a repercutir en funció dels ingressos per activitat i tipologia d’usuari. En aquest punt es manifesta un dissens en relació a la capacitat de pagament:. Altres pensen que és possible que els usuaris l’assumeixin i que seria incorrecte replantejar el pagament en funció dels ingressos.

Grau de "cofinançament" del cànon. En la línia de l'anterior raonament, hi ha un marcat dissens sobre la repercussió del cànon a l'usuari final segons l'activitat econòmica. Es debat de forma recurrent el difícil equilibri en alguns sectors com l'agrari que considera legítim un tractament diferencial des d'una política pública que consideri el seu sector com a estratègic.

El cànon no ha de ser l’únic mecanisme de recuperació de costos. Alguns participants posen en qüestió aquest aspecte, si és que es sobreentén així de la pregunta formulada.

Transparència en les xifres. Alguns participants manifesten certa desconfiança vers les xifres presentades tant pel que fa als costos que ha d'assumir l'Agència com pels conceptes que incorpora el preu que es cobra a través del cànon.

Sistema mixt o pur en el finançament de les inversions. S’obre un debat en què no s’arriba a cap acord concret, relatiu a la possibilitat que a la llarga a Catalunya (model mixt) s’apliqui el model d’Alemanya (exemple de model pur) on tot es paga a través de la tarifa. La dificultat és que la comparació amb altres països és complicada per les diferències en el poder adquisitiu i en els costos de les inversions.

Tracte desigual en la instal·lació de comptadors. En aquest punt hi ha certes divergències entre els assistents. Alguns consideren que és absurd parlar del cànon quan encara hi ha poblacions que no tenen comptadors i paguen menys que la resta. Altres consideren que es tracta de nuclis petits, dispersos, on els consums no són significatius.

58

Dissens A.- Una mirada

Debat ciutadà sobre les possibilitats de tarificació. Es planteja la possibilitat

d’obrir un debat ciutadà a través de mecanismes de participació pública en relació a les possibilitats de tarificació.

El grau de privatització del servei. Privatitzar progressivament la gestió de

l'aigua (per les dificultats econòmiques que pot tenir la pròpia administració pública) pot distorsionar (segons els marges de beneficis) el costos finals que s'imputin als usuaris.

El profit privat de la tarifa. La voluntat de corresponsabilització ciutadana a evitar el dèficit s’esvaeix en parlar de la tarifa on es percep que hi va a parar gran part del profit privat.

Que les empreses subministradores redueixin els seus beneficis. Es proposa per exemple que apliquin "tarifes verdes".

Revisar el sistema de finançament de les entitats locals en relació a la gestió del cicle de l'aigua. Previsiblement facilitaria la corresponsabilització i l'assumpció de competències.

Una anàlisi de la viabilitat de les inversions. S'opina que totes les inversions

viables i rendibles han estat assumides pel sector privat i que quan no es rendible aleshores es busca la subvenció. Aquesta situació es considera que ha portat a una gran despesa de diner púbic gestionat de forma poc transparent, amb un resultat de problemes greus de gestió de les inversions per part de les Administracions i fragilitat econòmica del sector públic. Des de la gestió pública es demana consciència social a l'hora de fer inversions, transparència, racionalitat econòmica i corresponsabilització.

Un ajust dels costos econòmics de les diferents mesures és necessari amb caràcter previ, com ho és la introducció de la variable econòmica en la decisió sobre l’ús del recurs. De cara a futurs i necessaris increments, la millora de la qualitat de l’aigua, és una oportunitat a aprofitar donant tot el suport mediàtic a la comunicació dels resultats. Sense oblidar els principis de la DMA en quan a recuperació de costos del cicle de l’aigua, tendir a un preu únic de l’aigua en alta i traslladar als pressupostos de la Generalitat, els costos de les mesures ambientals de reequilibri ecològic del país.

59

B.- L’altra mirada

No s’entén la necessitat del debat ciutadà ja que s’al·lega que els mecanismes, les tramitacions, aprovacions i responsabilitats en el procés estan prou determinades pel marc legal, tant del règim local, com de comerç i consum

Una mala regulació pot portar a l’aplicació de tarifes poc coherents amb els veritables costos del cicle de l’aigua, cosa que avui passa sense el concurs de l’empresa privada.

Sobre el beneficis de les empreses privades. Es planteja que ja estan revisats

per la Comissió de Preus de Catalunya, o que poden seguir el model de regulació de l’AMB, i que no es pot plantejar com a objectiu la reducció del benefici sinó mesures que incentivin comportaments, etc..

Davant la proposta de revisar el sistema de finançament de les entitats locals en relació a la gestió del cicle de l'aigua, una altra visió considera que està ben regulat, potser seria més eficaç incidir en verificar que el servei de l’aigua no estigui finançant aspectes aliens.

• Les empreses subministradores permeten que tots el ciutadans de Catalunya disposin d’aigua de qualitat a la seva vivenda, fàbrica o lloc d’activitat econòmica.

Des del sector econòmic es considera que les inversions en el món de l’aigua, tant siguin privades o públiques, gestionades pel sector privat són realitzades amb gran responsabilitat.

El debat sobre la privatització o no del servei del aigua cal fer-ho des de l’eficàcia i qualitat del servei, no des d’apriorismes distorsionadors del debat.

60

4 . VALORACIONS DELS GRUPS PARLAMENTARIS

61

POSICIÓ DEL GRUP PARLAMENTARI DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE EL DOCUMENT FINAL DEL DEBAT DE L’AIGUA.

1- El Grup Parlamentari de CiU ha participat activament en el Debat de l’Aigua, com a integrant que és de la Taula de l’Aigua, tot aportant-hi les seves reflexions. El passat 9 de febrer, la Direcció del Debat va presentar el document “Debat de l’Aigua. 1 de desembre 2008 - 9 de febrer 2010” que recull tant la metodologia emprada, com bona part de les aportacions fetes a la diagnosi i als diferents aspectes tractats (contaminació, ecosistemes, eficiència en l’ús de l’aigua, costos del cicle de l’aigua, etc.).

2- En cap cas, però, el Grup Parlamentari de CiU, assumeix com a pròpies les

conclusions que s’hi recullen, tant pel que fa a la Diagnosi, com pel que fa a les propostes d’actuació, als consensos o als dissensos en ell recollits. CiU considera aquest document com un document més de treball, atès el diferent grau de representativitat dels membres participants en els debats, i la disparitat i el diferent grau d’importància atorgada dels temes debatuts.

3- Pel Grup Parlamentari de CiU, els documents i àmbits de treball

veritablement importants, atesa la seva transcendència de cara a la política de l’aigua que necessita el nostre país, són el Pla de Districte de Conca de Catalunya i el Programa de mesures que l’acompanya. Documents que es troben actualment en fase d’informació pública i respecte els quals la Federació CiU, bé sigui a través del Grup Parlamentari, bé sigui des de les institucions en les que és present, farà les aportacions que consideri oportunes.

4- Arribats a aquest punt, el Grup Parlamentari de CiU es reafirma -amb major

rotunditat si cal- en els dos aspectes que han de merèixer una atenció especial a l’hora de dissenyar la política de l’aigua que Catalunya necessita els propers anys:

- La urgència d’un debat i posterior replantejament de l’actual

model de finançament del cicle de l’aigua, atès que s’ha evidenciat que aquest no permet fer front a les exigències derivades de la Directiva Marc de l’Aigua.

- La necessitat de continuar treballant per tal d’incrementar la garantia d’abastament, sense prescindir de cap de les solucions

62

tecnològicament viables que tenim a l’abast, enteses sempre des del prisma de sostenibilitat econòmica i ambiental.

5- Per últim, el GP de CiU vol fer constar la seva valoració positiva respecte la

tria dels ponents que han obert les diferents sessions, tant per la qualitat de les seves intervencions, com per la pluralitat de mirades que en el seu conjunt han representat. Així mateix, el GP de CiU agraeix la qualitat de la informació lliurada per part dels representants de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Barcelona, 19 de febrer de 2010.

63

64

65

66

67

68

69

Grup Parlamentari

APORTACIÓ FINAL DEL GRUP PARLAMENTARI D’ESQUERRA AL DEBAT DE L’AIGUA

− El Grup Parlamentari d’Esquerra va ser un dels impulsors i a participat activament en el Debat de l’Aigua de Catalunya, entès com a una constatació de la voluntat compartida de contribuir a la implementació de la Directiva Marc de l’Agua en la planificació i gestió de l’aigua a Catalunya que prioritza la restauració ambiental, la qualitat de l’aigua i la garantia de l’abastament sota criteris d’eficiència, estalvi, participació i recuperació dels costos del cicle de l’aigua.

− El Debat de l’Aigua de Catalunya ha servit per abordar de manera

responsable i rigorosa el que era una evidència, Catalunya, té un recurs limitant que és l’aigua. Aquesta evidència ja l’hem pogut corroborar amb períodes de sequera severa que han posat en tensió el sistema d’abastament d’aigua. Més que revertir aquesta situació amb falses i costoses solucions, cal trobar la forma d’adaptar-s’hi de la manera més competitiva i menys costosa possible. Tot i així, s'ha fet un avenç significatiu en la implementació de la nova cultura de l’aigua: l’abandonament de les polítiques de transvasaments, les inversions emblemàtiques de les que ja s'han pogut començar a rebre els fruits o la decisió valenta de reintroduir l'aigua regenerada al cicle de l'aigua potable, marquen un abans i un després.

− El Debat de l’aigua ha estat un procés que ha comptat amb la participació

representativa de la diversitat de visions i interessos vers l’aigua en els vessants econòmic, social, ambiental, i també polític.

− El treball realitzat en el decurs de les sessions del Debat de l’aigua ha estat

definit per la recerca de la major riquesa de les aportacions que resulten d’un procés de debat del diagnòstic de les principals problemàtiques, i de mesures sobre : la contaminació i sanejament; els ecosistemes aquàtics i cabals ambientals; les zones inundables; els usos i l’eficiència; els nous recursos; i els costos.

− El desenvolupament del Debat ha esdevingut un procés deliberatiu obert a la pluralitat de visions en el que s’han recollit, de manera argumentada, els consensos, els dissensos , i les reflexions, en cadascuna de les sessions.

− El Debat ha constituït un espai de diàleg per afavorir l’acord social i polític que,

en un horitzó a mitjà i llarg termini, aconsegueixi reduir la vulnerabilitat dels principals sistemes d’abastament de Catalunya, tot fent compatible el desenvolupament del territori amb una gestió integral de l’aigua i amb el respecte als ecosistemes.

70

− Per tot això, considerem de gran valor el Debat efectuat, que ha comportat una reflexió ambiciosa i rigorosa sobre els objectius assolits en els darrers anys, així com sobre els reptes que en matèria de política hidràulica haurà d’afrontar el nostre país de cara al futur. El Debat que s’ha dut a terme posa les bases de com ha de ser la planificació i gestió hídrica a llarg termini i els objectius per a la redistribució de l’esforç. Aquesta planificació s’ha de basar en dos elements clau: el desplegament complet de la Directiva Marc i els criteris de la nova cultura de l’aigua i ha de garantir la suficiència econòmica i de mitjans del sistema d'abastiment i sanejament.

EN EL CAMÍ ADEQUAT... − Els diferents documents treballats en el si del Debat posen de manifest la

magnitud de la tasca efectuada en les darreres dues legislatures. Els esforços en matèria d’abastament han permès disposar, després d’un llarg període d’inacció en la matèria, de noves fonts de subministrament per a la majoria de la població catalana. La promoció de l’estalvi i l’eficiència han permès reduir les xifres absolutes de subministrament d’aigua per a usos domèstics i industrials, tot i l’increment de població de la darrera dècada. S’han introduït noves tecnologies com la dessalinització, la regeneració d’aigua amb utilització per a finalitats de manteniment dels cursos fluvials i dels aqüífers; i s’han millorat les instal·lacions d’aprofitament de l’aigua subterrània i les de potabilització. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la connexió entre la xarxa procedent del Ter i la del Llobregat configuren un sistema més flexible; mentre que a la demarcació de Tarragona s’han millorat de forma notable els sistemes de potabilització i emmagatzematge d’aigua. I tot això s’ha fet aplicant el principi de proximitat, és a dir, optimitzant l’aprofitament de l’aigua disponible en l’entorn del punt de consum abans d’anar a buscar-la cada vegada més lluny. Com a conseqüència de la política desenvolupada, avui el nostre país disposa de majors garanties d’abastament per fer front a la demanda d’aigua, i al mateix temps que disposa de majors marges de maniobra per tal de complir progressivament les exigències de manteniment de cabal ambiental dels nostres rius.

− Així mateix, s’ha continuat amb un notable esforç inversor en matèria de

depuració d’aigües residuals, avançant cap a l’objectiu de la DMA de garantir el sanejament de tots els nuclis de població de més de 2.000 habitants per a l’any 2015.

− També ha estat en aquest període en que mitjançant l’aprovació del Pla

Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya s’han posat les bases per assolir, dins del territori en que l’autoritat hidràulica correspon al Govern de Catalunya, un estat satisfactori des del punt de vista mediambiental dels rius i les masses d’aigua.

... AMB REPTES IMPORTANTS PER DAVANT

71

− Cal recordar que l’ACA arrossega des de la seva creació un dèficit econòmic

derivat de l’endeutament procedent de les entitats que s’hi van integrar i que se li va transferir des del seu inici, de la insuficiència de les seves fonts de finançament, i de l’assumpció dels costos derivats de la funció d’administració hidràulica i de despeses no vinculades a la disponibilitat, al sanejament o al manteniment del medi hídric (campanyes platges, neteja de rieres, incidències per emergències...). A més, l’ACA ha assumit íntegrament les despeses per contingències extraordinàries a més de les inversions per fer front a la sequera dels anys 2007/2008. Les necessitats financeres derivades de la suma d’aquest factors han comportat una utilització intensiva dels límits d’endeutament autoritzats pel Parlament, sense que l’evolució dels ingressos permeti mantenir un raonable equilibri financer.

− El nostre país haurà de fer front en els propers anys a les inversions requerides

pel Compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, amb esforços importants en matèria de sanejament; del compliment del Pla del Cabals de Manteniment, de recuperació de la qualitat ambiental del medi hidrològic i de la millora de les infraestructures d’abastament. I això caldrà fer-ho d’acord amb els requeriments de la pròpia Directiva Marc, i amb el coneixement i la complicitat de la societat catalana.

− El país ha avançat en l'aplicació dels criteris de la nova cultura de l'aigua, ens

hem demostrat capaços d'un elevat nivell d'estalvi sense renunciar al benestar quotidià i ens hem dotat de modernes infraestructures que no només garanteixen l'abastiment d'ara i del futur, sinó que permeten internalitzar adequadament els costos reals del nostre consum hídric, ara cal anar un pas més enllà i reconèixer que l'aigua és un element estratègic de primer ordre i que la seva planificació.

− Cal establir la disponibilitat d’aigua com a eix estructurador a l’hora de

planificar o fomentar la implantació de nova activitat econòmica i productiva al territori, obtenint com a resultat un reequilibri real en funció de la disponibilitat d’un recurs escàs i costós. Per tot això proposem:

a. Un “Pacte Nacional sobre l’Aigua”, per a la propera legislatura, que defineixi com ha de ser la planificació i gestió hídrica a llarg termini i els objectius per a la redistribució de l’esforç. Aquesta planificació s’ha de basar en dos elements clau: el desplegament complet de la Directiva Marc i els criteris de la nova cultura de l’aigua i ha de garantir la suficiència econòmica i de mitjans del sistema d'abastament i sanejament. b. Completar la definició del règim de cabals mínims que s’ha de mantenir en els sistemes naturals de manera consensuada i sota criteris objectius. c. Treballar per a que l’administració catalana assoleixi la màxima competència possible en el marc legal actual en la gestió dels seus recursos.

72

d. Desenvolupar els Plans de Conca derivats del Pla de gestió de districte de conca fluvial de Catalunya, sota criteris de segregació de conques, de manera que cada conca de cada riu tendeixi a ser tractada separadament. e. Garantir el progressiu i ràpid retorn de l’aigua del transvasament del Ter cap a la seva conca.

Per tot això, el Grup Parlamentari d’Esquerra considera especialment rellevants aquelles línies del document de conclusions que fan referència als aspectes següents:

-­‐ Consolidar l’Agència com a l’administració hidràulica i l’organisme de conca del Govern de la Generalitat, que executa les funcions que resulten de la legislació d’aigües de Catalunya i de l’aplicació de la Directiva Marc de l’aigua i les que, en aplicació d’aquest marc normatiu, l’hi encomana el mateix Govern i per les quals cal continuar dotant-la dels instruments financers suficients, estables i Millorar les estructures de gestió i participació en matèria del cicle de l’aigua, acostant-les al territori i incorporant les exigències de la Directiva Marc de l’Aigua.

-­‐ Consolidar el procés de participació, que preveu la DMA, amb la creació i

impuls dels Consells de Conca, veritables instruments de participació arrelats al territori, d’acord amb els estatuts vigents de l’Agència.

Anna Simó i Castelló Portaveu Grup Parlamentari d’Esquerra Palau del Parlament, 3 de maig de 2010

73

APORTACIÓ FINAL DEL GRUP PARLAMENTARI D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA SOBRE EL DEBAT DE L’AIGUA − El grup parlamentari ICV-EUiA ha impulsat i participat activament en el Debat

de l’Aigua de Catalunya, entès com a una constatació de la voluntat compartida de contribuir a la implementació de la Directiva Marc de l’Agua en la planificació i gestió de l’aigua a Catalunya que prioritza la restauració ambiental, la qualitat de l’aigua i la garantia de l’abastament sota criteris d’eficiència, estalvi, participació i recuperació dels costos del cicle de l’aigua

− El Debat de l’aigua ha estat un procés que ha comptat amb la participació

representativa de la diversitat de visions i interessos vers l’aigua en els vessants econòmic, social, ambiental, i també polític.

− El treball realitzat en el decurs de les sessions del Debat de l’aigua ha estat

definit per la recerca de la major riquesa de les aportacions que resulten d’un procés de debat del diagnòstic de les principals problemàtiques, i de mesures sobre : la contaminació i sanejament; els ecosistemes aquàtics i cabals ambientals; les zones inundables; els usos i l’eficiència; els nous recursos; i els costos.

− El desenvolupament del Debat ha esdevingut un procés deliberatiu obert a la

pluralitat de visions en el que s’han recollit, de manera argumentada, els consensos, els dissensos , i les reflexions, en cadascuna de les sessions.

− El Debat ha constituït un espai de diàleg per afavorir l’acord social i polític que,

en un horitzó a mitjà i llarg termini, aconsegueixi reduir la vulnerabilitat dels principals sistemes d’abastament de Catalunya, tot fent compatible el desenvolupament del territori amb una gestió integral de l’aigua i amb el respecte als ecosistemes.

− Per tot això, considerem de gran valor el Debat efectuat, que ha comportat

una reflexió ambiciosa i rigorosa sobre els objectius assolits en els darrers anys, així com sobre els reptes que en matèria de política hidràulica haurà d’afrontar el nostre país de cara al futur.

EN EL CAMÍ ADEQUAT... − Els diferents documents treballats en el si del Debat posen de manifest la

magnitud de la tasca efectuada en les darreres dues legislatures. Els esforços en matèria d’abastament han permès disposar, després d’un llarg període d’inacció en la matèria, de noves fonts de subministrament per a la majoria de

74

la població catalana. La promoció de l’estalvi i l’eficiència han permès reduir les xifres absolutes de subministrament d’aigua per a usos domèstics i industrials, tot i l’increment de població de la darrera dècada. S’han introduït noves tecnologies com la dessalinització, la regeneració d’aigua amb utilització per a finalitats de manteniment dels cursos fluvials i dels aqüífers; i s’han millorat les instal·lacions d’aprofitament de l’aigua subterrània i les de potabilització. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la connexió entre la xarxa procedent del Ter i la del Llobregat configuren un sistema més flexible; mentre que a la demarcació de Tarragona s’han millorat de forma notable els sistemes de potabilització i emmagatzematge d’aigua. I tot això s’ha fet aplicant el principi de proximitat, és a dir, optimitzant l’aprofitament de l’aigua disponible en l’entorn del punt de consum abans d’anar a buscar-la cada vegada més lluny. Com a conseqüència de la política desenvolupada, avui el nostre país disposa de majors garanties d’abastament per fer front a la demanda d’aigua, i al mateix temps que disposa de majors marges de maniobra per tal de complir progressivament les exigències de manteniment de cabal ambiental dels nostres rius, complint els compromisos de retorn a rius que en les darreres dècades han estat clarament sobreexplotats.

− Així mateix, s’ha continuat amb un notable esforç inversor en matèria de depuració d’aigües residuals, avançant cap a l’objectiu de la DMA de garantir un sanejament adequat per als tots els nuclis de població.

− També ha estat en aquest període en que mitjançant l’aprovació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya s’han posat les bases per assolir, dins del territori en que l’autoritat hidràulica correspon al Govern de Catalunya, un estat satisfactori des del punt de vista mediambiental dels rius i les masses d’aigua.

.... AMB REPTES IMPORTANTS PER DAVANT − Cal recordar que l’ACA arrossega des de la seva creació un dèficit econòmic

derivat de l’endeutament procedent de les entitats que s’hi van integrar i que se li va transferir des del seu inici, de la insuficiència de les seves fonts de finançament, i de l’assumpció dels costos derivats de la funció d’administració hidràulica i de despeses no vinculades a la disponibilitat, al sanejament o al manteniment del medi hídric (campanyes platges, neteja de rieres, incidències per emergències...). A més, l’ACA ha assumit íntegrament les despeses per contingències extraordinàries a més de les inversions per fer front a la sequera dels anys 2007/2008. Les necessitats financeres derivades de la suma d’aquest factors han comportat una utilització intensiva dels límits d’endeutament autoritzats pel Parlament, sense que l’evolució dels ingressos permeti mantenir un raonable equilibri financer.

− El nostre país haurà de fer front en els propers anys a les inversions requerides

pel Compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, amb esforços importants en matèria de sanejament; del compliment del Pla del Cabals de Manteniment, de recuperació de la qualitat ambiental del medi hidrològic i de la millora de les infraestructures d’abastament. I això caldrà fer-ho d’acord amb els

75

requeriments de la pròpia Directiva Marc, i amb el coneixement i la complicitat de la societat catalana.  

 Per tot això, el nostre grup parlamentari considera especialment rellevants aquelles línies del document de conclusions que fan referència als aspectes següents:

1) Consolidar l’Agència com a l’administració hidràulica i l’organisme de conca del Govern de la Generalitat, que executa les funcions que resulten de la legislació d’aigües de Catalunya i de l’aplicació de la Directiva Marc de l’aigua i les que, en aplicació d’aquest marc normatiu, l’hi encomana el mateix Govern i per les quals cal continuar dotant-la dels instruments financers suficients, estables i Millorar les estructures de gestió i participació en matèria del cicle de l’aigua, acostant-les al territori i incorporant les exigències de la Directiva Marc de l’Aigua, i més concretament proposem:

Impulsar l’actualització del contracte-programa pel període 2011-2018, per

tal de consolidar el marc financer que garanteixi la viabilitat econòmica a llarg termini de l’administració hidràulica.

Major implicació del Pressupostos Generals, amb aquestes aportacions l’Agència hauria de poder fer front a les despeses de tipus general i transversal i no associades al consum, per raó de disponibilitat i contaminació (campanya de platges, neteja de rieres, incidències per emergències, ...etc), recuperació i manteniment de la qualitat del medi hídric així com les de suport al món local i les que contribueixen al reequilibri territorial, despeses per funció d’administració hidràulica, entre d’altres.

Finançament de les inversions en curs i pendents, d’acord amb el Programa de Mesures, amb càrrec al finançament previst per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en la seva Disposició Addicional 3ª, i en concordança amb el que preveu el Pla Catalunya per a les infraestructures hidràuliques.

Acordar amb el DMAH i el DEiF un programa de contenció de l’endeutament i posterior reducció gradual i parcial del deute acumulat per l’Agència.

Acordar políticament i concertar socialment l’aplicació del principi de recuperació de costos a càrrec dels usuaris que preveu la DMA, de forma gradual en el temps i progressiva, considerant a les administracions també com a usuàries de l’aigua. Millorar els mecanismes de tarifació social en l’abastament d’aigua domiciliària, per tal de garantir el dret de tota persona a rebre un subministrament d’aigua potable suficient per a cobrir les seves necessitats bàsiques, sigui quina sigui la seva situació econòmica.

Concertar amb el món local i amb les empreses distribuïdores d’aigua en baixa les mesures per tal d’homologar els trams de tarifació progressiva del cost de subministrament d’aigua, segons consum efectiu, amb els trams del cànon de l’aigua, tot diferenciant el cost de connexió i manteniment del servei.

Aprovar el Pla de Gestió i del Programa de mesures amb màxim consens possible, per tal que siguin efectius i duradors en el temps.

76

Donar major impuls als sistemes de reutilització i estalvi d’aigua, amb mesures d’estímul fiscal i tarifari.

2) Mantenir el règim de gestió pública de les activitats estratègiques dins del

cicle de l’aigua, com a servei d’interès públic de caràcter estratègic , conforme a les previsions de la Directiva Europea de Serveis.

3) Consolidar el procés de participació, que preveu la DMA, amb la creació i

impuls dels Consells de Conca, veritables instruments de participació arrelats al territori, d’acord amb els estatuts vigents de l’Agència

Parlament de Catalunya. abril 2010

Dolors Camats i Luis Daniel Pi i Noya Portaveu Diputat

77

5. AVALUACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ

Assistència i pluralitat en els debats de l’aigua

Temps dedicat al debat

Els debats han comptat amb gairebé 20 hores de treball en grups, del total de 40 hores de durada del conjunt de les sessions. És l’equivalent a 2 jornades i mitja de debat efectiu en el marc d’una setmana laboral.

Evolució de l’assistència al llarg del temps

L’assistència ha estat entre 38 i 68 persones per sessió, amb oscil·lacions a l’alça i a la baixa al llarg del temps. Això significa un total de 419 assistències (és a dir, cada assistència a una sessió determinada). La més concorreguda va ser la sessió dedicada a la contaminació i el sanejament i la menys la darrera sessió, dedicada als costos.

La mitjana ha estat de 52 assistents per sessió.

Presència de la pluralitat social

En general, les sessions han estat plurals, amb presència de la diversitat social a l’entorn de l’aigua, llevat l’absència significativa del sector pesquer, que hagués pogut donar major perspectiva sobre les masses marítimes d’aigua. Cal pensar que el mar és la darrera baula de cadena de l’aigua.

En el disseny del procés es va classificar els assistents en diversos grups, amb la sola intenció de garantir la seva presència en totes les dinàmiques deliberatives i aconseguir el major equilibri possible. Els grups, amb les seves assistències totals, van ser els següents:

Assistència a

sessions %

Poders públics 102 24

Empreses de serveis i industrials

92 22

Pagesia i regants en general

69 16

Entitats mediambientals i socials

78 19

Experts i acadèmics 78 19

78

Amb aquestes xifres, podem concloure que el debats de l’aigua han estat equilibrats.

A continuació, descrivim l’evolució de l’assistència per grups. Hem exclòs la sessió de presentació perquè no tenia grups deliberatius i, per tant, no ha pogut influir de cap manera en els resultats.

Poders públics

Inclou els grups parlamentaris i les persones de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals, llevat del personal de l’Agència Catalana de l’Aigua i de la Direcció General de Participació Ciutadana.

Les seves prioritats han estat les zones inundables i els nous recursos.

79

Empreses de serveis i industrials

Agrupa tant empreses usuàries com gestores de l’aigua. Se n’exceptuen les empreses agràries.

Les seves prioritats han estat els cabals i els costos.

Pagesia i regants en general

Hem separat els representants de l’activitat agrària de la resta d’activitat productiva tan per la seva extensió territorial com per ser objecte de polítiques governamentals específiques.

Les seves prioritats han estat el sanejament (inclou contaminació) i els cabals

80

Entitats mediambientals i socials

Totes aquelles entitats que aportaven una visió de l’aigua diferent dels usos productius (medi natural, ús social...).

Les seves prioritats han estat el sanejament i els nous recursos, tot i que molt seguit d’ús i eficiència.

Experts i acadèmics

Persones coneixedores de la matèria des del punt de vista tècnic. Inclou els col·legis professionals.

Les seves prioritats han estat els cabals i els nous recursos.

81