Embed Size (px)
DESCRIPTION
llibre butxaca canon ternari alumnes preimpressió 2008
Citation preview
“sota la pluja desplego un abanic”
3
va néixer el 19 de gener de l’any 1919 al barri barceloní de Sant Gervasi, concretament al carrer de Wagner. La seva infància es desemvolupà al voltant d’aquest carrer que, per un caprici del destí, portava el nom de qui més tard es convertiria en un dels seus compositors preferits.
Des de ben petit Brossa es sentí més identificat amb la familia del seu pare, que treballava de gravador, que no pas amb la de la seva mare, una antiga cantant de “zarzuela” que havia crescut en un ambient molt més conservador.
El petit Joan, que va ser fill únic, anava sovint al teatre amb el seu pare i ja desde ben jovenet es va sentir atret
per aquest gènere. Peró la mort del pare quan Brossa encara era un nen l’obligà a conviure més amb la familia de la mare.
En referir-se a la seva etapa d’estudiant Joan Brossa sempre ho va fer amb poc entusiasme. En realitat considerava que l’escola
4
era una mena d’estafa on només ensenyaven “cultura d’opereta”. Així ho demostra una de les seves frases predilectes: “Les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen”.
La primera exposició antològica de la obra de Joan Brossa fou l’any 1986 a la Fundació Miró de Barcelona i duia per títol “Joan Brossa o les paraules són les coses”. L’èxit d’aquesta fa que proliferin noves exposicions i estimula la confecció de nous objectes, així com noves instal·lacions. En aquest sentit cal destacar també l’exposició “Joan Brossa 1941-1991” feta al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid l’any 1991 i la que es va fer al Palu de la Virreina de Barcelona l’any 1994 sota el títol “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”.
A més, producte d’un treball constant al llarg dels anys, la seva poesia arriba al carrer amb diversos poemes visuals corporis en espais públics com el “Poema visual transitable” (1984) del Velòdrom de la Vall d’Hebrón de Barcelona, un altre poema transitable a l’entrada del teatre Poliorama de Barcelona consistent en un rellotge que apareix i desapareix segons la situació de l’espectador (1985), l’”Homenatge al llibre” (1994) a la cruïlla de la Gran Via i el Passeig de Gràcia de Barcelona o l’”Antifaç” de la Rambla de Barcelona. Tots ells són poemes que podríem qualificar d’urbans, que ja s’integren en la realitat quotidiana de la capital catalana.
Un altre fita que els anys li han reconegut a Joan Brossa és l’esforç i la vinculació que va tenir sempre amb
5
el teatre. La seva obra en aquest àmbit és tan extensa com poc coneguda. El teatre de l’absurd, els diàlegs aparentment irrellevant, les situacions grotesques que sovint plantejen, encara no han arribat al gran públic però ja han trobat un cau on desenvolupar-se gràcies a l’Espai Brossa del Born barceloní.
Podem dir que els anys 90 van ser els seus anys de collita, pel que fa a reconeixements públics. Seria massa farragós enumerar-los aquí però el cert és que els premis van començar a ploure sobre el seu cap sorprès. Ell mai va perseguir-los, només volia tranquilitat per desenvolupar la seva obra. “El paisatge ha canviat però jo segueixo sent el mateix”, afirmava davant l’allau de lloances que patia. I tenia raó. Joan Brossa va ser sempre exemple d’austeritat i enemic del materialisme. Militant actiu de l’anticapitalisme, anticlericalisme i l’antimilitarisme, Brossa va ser sobretot una persona coherent amb les seves idees.
Idees que el 30 de setembre de 1998, sobtadament, van deixar de brollar. Joan Brossa va caure per l’escala de casa seva i trobà la mort a l’edat de 79 anys. Avui, amb la objectivitat que només dóna el temps, no és exagerat afirmar que Joan Brossa, dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta -que era com més li agradava definir-se-, va deixar una de les obres més colpidores del segle XX català. Sens dubte aquesta obra, si és adeqüadament difosa, esdevindrà el seu millor testimoni i la seva millor herència.
6
poema visual
concebut al 1970 i realitzat
al 1978. El poema esdevé
una arma tant o més poderosa que qualsevol
arma de foc.
7
"ROMANÇA"
És un petit detall, peròno anteposeu el senyoral meu cognom quanem dirigiu la paraula.Gràcies!
"CAMÍ"
Les petjades dels bous eren així:C C C C
C C C CA l'altra banda devia estarla quadra.
8
concebut al 1969 i editat al
1982. Brossa li dóna la
volta a la “A” i descobreix un
cap de bou, una figura
omnipresent a la nostra
cultura.
cap de bou
9
"HÀLIT"
Trec el regle, la caixa de compassos,i començo a traçari dibuixar.
Passa un ocell i acaba el poema.
“SILENCI”
Escolteu aquest silenci
“GAG”
Harpo KeatonBuster Marx
10
concebut al 1971 i realitzat
al 1982. La clau té aquí un
alfabet enlloc de les serres, les
lletres són ara la clau que ajuda
a obrir noves portes.
poema visual
11
"FINAL!"
-Havies d'haver fet una altra fi;et mereixies, hipòcrita, un mur aun altre clos. La teva dictadura,la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,prou t'havia d'haver estovat la durafosca dels pobles, donat a tortura,penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,t'esqueia una altra mort amb violència,la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,sol i hivernat, gargall de la ciènciai amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,ha mort el dictador més vell d'Europa.Una abraçada, amor, i alcem la copa!
20 de novembre de 1975
12
1986. Una lletra “A”, majúscula com
sempre, duu un barret de burgès.
El títol fa referència a la primera lletra de l’alfabet grec,
del qual és deutor el nostre.
alpha
13
"PRELUDI"
Aquests versos, comuna partitura, no són mésque un conjunt de signes per adesxifrar. El lector del poemaés un executant.Però, avui, deixo estarel meu esperit en el seu estat natural. Novull que l'agitin pensamentsni idees.
TANT SE M'EN DONA
El que em molesta de les competicionsés que sempre es tracta de guanyaro de perdre i no tant només de córreramigablement una petita aventura.
14
poema visual
1989. De sobte una lletra “L” ens
mira de reüll. Una lletra pren vida tot obrint-nos a
una nova manera d’interpretar els
signes i les lletres.
15
ACTITUD
¿Qui cal considerar culpable: els soldatsque han passat a mata-degolla la població,els oficials que han donat les ordreso la guerra que els ha emmerdats tots?
LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TE…
La gent no s’adona del poder que té:amb una vaga general d’una setmanan’hi hauria prou per a ensorrar l’economia,paralitzar l’Estat i demostrar queles lleis que imposen no són necessàries
PASSA UN OBRER
Passa un obrer amb el paquet del dinar.Hi ha un pobre assegut a terra.Dos industrials prenen cafèi reflexionen sobre el comerç.
L’Estat és una gran paraula
16
poema visual
1989. Cada persona té una
única empremta, i Brossa l’enmarca
aquí dins un joc que utilitza les paraules
com és el dels mots encreuats.
17
EL JOC DE L'OCA
Em surt un número que m’obligaA situar-me damunt una oca.Torno a tirar.Laberint. Pago cinc punts.19. Posada. Pago tres punts i reposo dues jugades.És de tots conegut l’èxit aconseguit pel joc de l’oca.Arribo segon al número 63.
FLOR
Flor flor flor flor florflor flor flor flor
flor flor florflor flor
florVas de terrissa de formacilíndrica i sense nanses.
18
el tren de les lletres
1989. La màquina d’aquest
peculiar mitjà de transport és,
com no, una lletra “A”.
19
SUBTERRANI
Un tren posa en comunicacióels barris extrems de la ciutat.
“MOTS”
FührerDuce
Caudillo
(Uns mots de pobres diablesque es cagaven pels estables.)
20
1982. La música era la
font d’inspiració preferida pel
poeta com ho demostra a en aquest poema:
el piano està farcit de lletres
poema visual
21
PUBILLA 92
La noia que es presenti a l’eleccióha de tenir de 16 a 22 anysi ha d’estar empadronada a la ciutat.Ha de presentar una fotocòpia del DNIi una fotografia actualitzada.
I tot això distreu més que explicarles penes a una pedra.
•Al principi
la materia i l’energiade l’univers estaven concentrades en un punt
22
1988. Lletres i
nombres es poden
complementar per descriure una mateixa
realitat de figures i ombres.
dos
23
“SONET MIG TAPAT” BLANC blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blancblanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc sotablanc blanc blanc blanc blanc blanc la bótablanc blanc blanc blanc blanc el barranc
blanc blanc blanc blanc blanc blanc un esvorancblanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s’enllotablanc blanc blanc blanc la fa negrosa totablanc blanc blanc serres enllà sobre el fang
blanc blanc el tasta turmentat i jurablanc o marca les gotes al desert,frontera resplendent on no s’atura
la servitud, que és flor de lligaduraen el combat de qui ha descobertque sotmetre’s als rocs és un encert.
24
hitchcock
1982. El cinema és
una altra de les grans
passions de Joan Brossa.
I Hitchcock un dels seus
directors predilectes.
Una vocal, la "O" pren aquí la
seva forma
25
“LLUNA”
7 8 9 10 14 18 11 1 2 3 4 5 6 7 8 1222 23 40 13 27 28 29 3040 32 12 8 15 29 7 42 6 16
29 7 42 6 16 7 8 9 10 14 18 11 40 32 12 8 15 1 2 3 4 5 6 7 8 1227 28 29 3022 23 40 13
22 23 40 13 29 7 42 6 16 27 28 29 307 8 9 10 14 18 11 1 2 3 4 5 6 7 8 1240 32 12 8 15
40 —lluna— 32 i 15
26
elegia al che
concebut al 1969 i realitzat
al 1978. En homenatge al Che Guevara, l’autor treu de
l’alfabet les lletres que
formen el seu nom creant un
“buit”.
27
EXTINTOR
EL PIANISTA
El pianista explica que escriu a màquinaamb dos dits; no ha aconseguit mai d’escriure amb els cinc dits de cada mà, ni amb quatre,ni amb tres
INC
EN
DI
28
poema visual
concebut al 1970 i realitzat
al 1978. La sinuosa lletra
“S” apareix aquí amb el cap i la cua d’un peix.
29
EL TALLER
La seva mare va morir en l’explosiód’un taller de pirotècnia.El taller constava de tres casetes. L’explosióes va produir a la del mig i per simpatiaes va estendre a les altres
“PEIX DE CERA”
Per no haver escrit el poema,el lector es queda sense saberen què podria consistir aquestpeix de cera.
30
poema visual
1990. La primera
lletra de l’abecedari,
l’origen, el punt de partida de
l’escriptura i la comunicació
té, a la vegada, una altra “A” al
seu peu.
31
“HOMENTAGE A SALVAT-PAPASSEIT” Com que era teva la llum, la fogataEs gela sota els arcs. Dóna’ns les mans.Net de peix el terrat, la fosca ens mata:Salvat, ajuda’ns a portar els instants.
Ens hem de batre sota una aigua ingrata,La nostra força és pobra aquí al voltant-Aquell peix al terrat era de plata-;Però ens sabem valents, l’empresa és gran.
La pàtria, esguerrada, duu careta.Que mai no sàpigues el que ha passat;Al cel d’abans no hi ha columna dreta.
I si esborrem molts noms que hem heretat,El teu és ple de ramells blancs, poetaDe la claror: no t’oblidem, Salvat!
32
solstici
1989. Les lletres dibuixen
els focs artificials que
serveixen per celebrar
una festa tan ancestral com
l’home i el mateix foc: el
solstici.
33
“LA PREMSA ESPANYOLA, EN VUIT NOTÍCIES”
1. Extraordinario éxito de una emisión de 5.000 millones de pesetas en cédulas de inversión.
2. Sensación y simpatía universales ante el anunciado viaje del Papa.
3. Se ensalza un importante proyecto luso-español para tender un puente sobre el Guadiana.
4. Fracaso ruidoso de un plan agrario de Kruschef.
5. Checoslovaquia: Catastrófica situación en la energía eléctrica.
6. Málaga recibe jubilosa el brazo incorrupto de Santa Teresa.
7. Gratitud del pueblo norteamericano a España.
8. Las juventudes han ofrecido un honroso homenaje al Ejército
34
contra l’atzar
1989. Unes petites
modificacions en uns daus
poden fer que l’atzar quedi en un segon
terme.
35
“ESCALA I ASCENSOR”
L’ascensorés un mecanismeque serveix per a pujari baixar persones i cosesd’un nivell a un altre.L’escalaés un seguit d’esglaons des d’unnivell a un altre que permetpujar i baixar caminant.
36
Faune
1988. El faune és una figura que apareix
constantment amb Brossa.
Símbol del carnaval i la transgressió toca aquí la seva flauta
entre la “A” i la “Z”.
37
“AGAFO EL MOT” Agafo el motmarxar.Al davant, hi posoM’agradaria poder.I tincM’agradaria poder marxar.
38
poema visual
1988. De nou la lletra “A” però
esquinçada, partida en dues
meitats, una de les quals
es precipita en el buit, obrint nous camins interpretatius
39
NOIA ROSSA
pla generalEl subjecte és una multitud.
pla americàApropa la càmera a la noia rossa
primer plaApropa-t’hi més a fons: fes ressaltarl’expressió de la noia
A Tomàs Pladevall
40
quixot
1989. Un Quixot, que si us hi fixeu bé, està dibuixat només amb números,
números vermells.
41
“UN HOME ESTERNUDA”
Un home esternuda.Passa un cotxe.Un botiguer tira la porta de ferro avall.Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua.Me’n vaig a dormir.Això és tot.
42
oda a Marx
1983. Brossa es posiciona
políticament i dedica aquesta Oda al pare del
marxisme. Un mar enbravit
s’ajunta a la lletra “X” per formar el nom de l’ideòleg
anglès.
43
FI
—Apunta abans de tirar.Quan estiguis segur vencara no tiris.A l’ultim n’estaràs tan segurque ja no et caldrà tirar
