Reflexions entornde la culturalitatT�he mirat als ulls i t�he descobert.

Número 17 - segona època - Febrer 1999

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

2 Entrevista.Jaume Bertranpetit

3 La celebració dela diversitat.Ramon Francolí

4 De Granollers aTijuana.A. Agustí i M. Prat

5 La diversitat ila diferència.A. Balcells - M. MoratóA. Colom / C. RocaE. Canet

9 Sobre l�educacióintercultural.Rosa Cañadell

El mot culturalitat, amb el prefix pluri- omulti- o inter- desvetlla noves reflexionsque, tot i haver-hi pensat ja abans, ara se’nsfan evidents, potser amb més força. Quantsmonòlegs! Quanta lletra escrita!Però, quants reconeixements sincers?Quantes actituds canviades? Sovint, noestaria de més un mea culpa -individual icol·lectiu- pels falsos sentiments, pels des-potismes prepotents, viscerals i incontro-lats.Per contra, una força instintiva i una intuï-ció ens empeny a parlar-ne i a centrar idees.Un teixit de reflexions conjuntes, compar-tides i consensuades en el nostre col·lectiuens indueix a veure en els nostres nois inoies –els futurs ens socials– el protago-nisme d’aquest futur que ja és. I, ¿no ésdes de l’educació –nosaltres educadors–que ho hem de fer? Allò de la coherència,de la identitat, de la pluralitat… deu en-caixar ben bé aquí, oi?És significatiu que tu siguis alt i jo baix,pigallós o rinxolat? Que t’agradi la músi-ca i a mi el cinema?

Tu ets valent i joporuc. Tu, meti-culós, jo destra-ler.Passa alguna co-sa més que l’evi-dència que somdiferents?La complemen-tarietat no és en-riquir alguna co-sa? –un conjunt complementari, els com-plements en un vestit, un complement sin-tàctic–. Per què som tan lluny de veure enl’ altre –país, ètnia, cultura, tradició, idees,creences, mites, ritus–, el prin-cipal complement d’un ma-teix? Una font d’on brolla ri-quesa infinita?El diàleg, la comunicació,l’entesa? S’ha de construir.L’apropament? S’ha de pro-duir. La voluntat, la gratuïtat ila humilitat… hi han de ser!Les meves arrels em porten a

menjar calçots i lesteves a fer dejuni.Jo no t’entenc a tu itu no m’entens ami.Potser hem d’edu-car, si a l’escola éson som, la pròpiahumilitat que menaa escoltar, a callar,a mirar i a voler en-tendre.

parlem de:parlem de:

2

Un mosaic notablementvariat d�individusParlem amb Jaume Bertranpetit.

entrevista

Jaume Bertranpetit neix a Camprodon,és biòleg i ha estat catedràtic d’An-tropologia Biològica a la Universitatde Barcelona durant molts anys. Ac-tualment, ho és a la facultat de Cièn-cies de la Salut i de la Vida de la Uni-versitat Pompeu Fabra, on fa de degà.

Les persones, som iguals o diferents?Dir que som iguals no vol dir ser més soli-daris, més demòcrates o acceptar més elsaltres. Les diferències biològiques són lesprimeres en existir, les altres: religioses,lingüístiques, ambientals, nutritives… s’a-niran sumant, introduint i multiplicant unesa sobre les altres. Cal dir que les diferèn-cies externes entre els grups humans sónmolt poc importants genèticament i pro-duïdes perquè, simplement, hi han actuatfactors de selecció, fent que uns individusestiguessin més ben adaptats, per exem-ple, amb pell fosca i d’altres, amb pell cla-ra. Podríem començar a mirar d’altres co-ses: el caràcter, els desigs, les tendències,els gens. Dins d’un grup hi ha moltes di-ferències, i no passa res. Acceptar-les voldir veure que tots, els altres i tu mateix,som diferents i igualment persones.

En això, quin és el paper de l’educador?L’educador hauria d’incidir fent elogi dela diferència. Sé que des de l’antropologiasocial es diu el mateix: no hem d’amagarla diferència, cal entendre-la per decidiroportunament. La biologia diu: si no hi hadiferència, no hi ha vida. És molt senzill,la diferència és la base de tota l’estructurade l’existència i de la possibilitat d’evolu-ció dels éssers vius. Negar la diferència ésun camí tancat i ens porta al fracàs asse-gurat. No té sentit dir que no podem serracistes perquè no som diferents.

Què hi ha al darrera d’actituds radicalstancades?Aquestes actituds en un moment determi-nat van estar basades en diferències biolò-

giques. Hem aprèsque entre tots elsgrups humans, entretots els individushumans que hi ha asobre la terra, les di-ferències biològi-ques són molt mésreduïdes que en laimmensa majoriad’animals o plantesque coneixem. Unexemple senzill: en-tre els ximpanzés hi ha moltes més diferèn-cies que no pas entre els humans dels cinccontinents i els veiem tots iguals, els xim-panzés. Si en alguna cosa hem contribuïtels qui hem intentat d’estudiar la diferèn-cia genètica entre els grups humans és ha-ver vist que la diferència és extraordinària-ment petita i que no dóna cap tipus de basea postures racistes o xenofòbiques. Hemd’aprendre a conviure amb les diferènciesentre els individus i veure que són aquí. Elmillor que podem fer és acceptar-les.

Com s’arriba a aquesta acceptació?Hem de basar l’acceptació de l’altre en ladiferència. Per mi això és l’essencial. Hemd’aprendre a conviure amb la diferènciasimplement acceptant-la; no tolerar-la sinóveure que és aquí i en mil coses diferents.Si som capaços de parlar-ne, de tenir-la adintre ens adonarem que aquesta diferèn-cia no ens dóna cap dret a pensar en supe-rior o inferior, en millor o pitjor, sinó sim-plement en diferents. No hem de pensar enser tolerants perquè siguem iguals, la grà-cia és ser tolerant quan som diferents, sinó,no té sentit. Tinc clar que l’educació per latolerància no ha de passar per negarl’existència de la diferència. És a dir, si unindividu és gitano, ho és i si un individu ésalt, ho és i no passa res! Hem de pensarquins són els mecanismes que ens fan ge-nerar aquests tipus de sentiments perquèes tracta, normalment, molt més de senti-ments que no pas d’actituds racionals.

3

La celebracióde la diversitat

Un esforç de coherència i d�equilibri.

escola pia

Jo em reconec a mi mateix entant que intento d�entendre elsaltres. Apropant-me als altres,coneixent-los i compartint és lamanera que jo tinc de reflectirel que entenc i anomeno cele-brar la diversitat.

Molt sovint, massa potser, sabem ordirdiscursos farcits d’aquells elements queestan més en boca de tothom i incorporemen els nostres enunciats paraules que enmoments determi-nats tenen actualitati vigència,: multicul-turalitat, intercultu-ralitat, diversitat,diferència…gransparaules, bones in-tencions, pràctiquesescasses o dissorta-dament allunyadesdel referent teòric.Abans que res vol-dria deixar clar que,quan jo faig serviralgun d‘aquests ter-mes- multicultural,intercultural- els en-tenc, no des d’unpunt de vista limitata població, proce-dència, cultura de-terminada, sinó moltmés ampli. No vullparlar de la cultura ala qual pertanyen lespersones, sinó d‘a-questes persones com a portadores de cul-tura. I això demana esforçar-me en allò quefaig per tenir unes actituds que ajudin acrear consonància entre el discurs i la pràc-tica. Els valors ben segur que tenen més aveure amb la pràctica que amb les idees;en com ens organitzem, en quines res-postes donem, en com vivim i en allò quefem. Les rutines que tenim i que hem anatadquirint, segurament, ens ajuden a ex-pressar, de forma més contundent que les

paraules, els valors que adoptem com a re-ferents. Difícil, però possible. Com tambého és de difícil l’art de l’equilibri, per ami, paraula clau en els propers anys. Equi-libri entre una visió local que no tanquiuna visió més universal; equilibri entre laidentitat, que ajuda en la construcció delprocés de cohesió social, i la consciènciacol·lectiva.I l´escola, en tot aquest procés, m‘atreviriaa dir que està tot just a l’inici i, en algunscasos, a les fosques, malgrat els intents fets

fins ara, amb moltbones intencions.Hem de saber traduir,fer aterrar a la pràc-tica quotidiana totesaquestes voluntats,començar a caminarvers una escola no deconfrontacions cultu-rals sinó cap a unaescola de diferentsenfocaments, on elconjunt de significa-cions compartidesl’entenguem comuna contribució enri-quidora -conseqüèn-cia de l‘esforç d‘a-daptació- perquè ensserveix i ens ajuda, atots plegats, alumnes,docents i pares, en laposada en pràctica decertes rutines de res-pecte, de tolerància,de superació, de pre-

judicis, de resolució de conflictes. Una es-cola on, com escriu Roberto Carneiro enEls professors i els nous desafiaments delsegle XXI, «ajudem a EDUCAR conscièn-cies íntegres, èticament despertes i capa-ces de discernir entre la saviesa d‘acollir iel primarisme d‘excloure».Perquè tot això em sembla queés possible, celebro la diver-sitat.

NO VULL PARLAR DE LA CULTURA ALA QUAL PERTANYEN

LES PERSONES,SINÓ D�AQUESTES PERSONES COM

A PORTADORES DE CULTURA.

ELS VALORS BEN SEGURQUE TENEN MÉS A VEURE

AMB LA PRÀCTICAQUE AMB LES IDEES.

COM TAMBÉ HO ÉS DE DIFÍCIL L�ARTDE L�EQUILIBRI,

PER A MI, PARAULA CLAUEN ELS PROPERS ANYS.

AMB PARAULES DE CARNEIRO,«EDUCAR CONSCIÈNCIES ÍNTEGRES,

ÈTICAMENT DESPERTESI CAPACES DE DISCERNIR

ENTRE LA SAVIESA D�ACOLLIRI EL PRIMARISME D�EXCLOURE.»

Ramon Francolí - Secretari General

4

No calanar gaire llunyI si ens llegim la Declaració dels Drets Humans?

De Tijuanaa GranollersUna part de nosaltres s�ha quedat allà.

reflexió

experiència

La nostra estada a Tijuana ha estat una ex-periència positiva i enriquidora, tant pro-fessionalment com personal, perquè hempogut fer l’assessorament pedagògic queens havíem proposat i tornem amb un gruixde vivències inoblidables, fruit de compar-tir el dia a dia de l’escola en un país tanllunyà i diferent al nostre.Tijuana és una de les ciutats més visitadesdel món i té habitants d’orígens molt di-versos. En els darrers anys la violència iel desordre, tant polític com econòmic hananat prenent un protagonisme incontrolat.A nivell pedagògic ens esperàvem trobarmés diferències. Les seves principals ca-rències són a nivell d’infraestructura i re-cursos i no pas a nivell de metodologia.Volem esmentar, però, que els objectiuseducatius estan directament relacionatsamb la situació social del país, és a dir, adiferència dels nostres, tenen en compteaspectes més quotidians i elementals. Es-tan més encaminats al món laboral que nopas a adquirir titulacions universitàries ode grau superior. Va ser una gran satisfac-ció per a nosaltres que el material pedagò-

gic aportat els fos útil. Tothom en va ferun ús immediat i molt profitós. Per altrapart, vam dur a terme l’elaboració del 2n i3r nivell de concreció d’Educació Infantilper facilitar l’obertura del parvulari per alproper curs, aconseguint així un dels prin-cipals objectius d’aquesta estada. Malgratutilitzar una metodologia molt semblant ala nostra hi ha idees i estratègies educati-ves que, de ben segur, podrem dur a termeamb els nostres nens i nenes i compartiramb els companys. Ocasionalment tambévam tenir la sort d’assistir i col·laborar enfestes populars i tradicionals del país i deles diferents colònies de la ciutat. No caldir que valorem molt positivament aques-ta estada a Tijuana, que sens dubte ensagradaria de repetir. S’aprèn a valorar co-ses que abans no es valoraven i a treureimportància a fets que abans en tenienmassa. Agraïm de tot cor la col·laboraciódels PP. A. Tort i S. Tudela. També volemdonar les gràcies al P. Provincial, AndreuTrilla, per l’interès demostrat durant lanostra estada.

Art. 1 – Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.Art. 2 – Tothom té tots els drets i totes les llibertats que aquesta Declaració proclama

sense distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o altra, ori-gen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.

Art. 18 – Tothom té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquestdret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i també la llibertat demanifestar-les individualment i col·lectiva, en públic i en privat, mitjançant l’en-senyament, la pràctica, el culte i l’observança.

Art. 24 – Tothom té dret al descans i al lleure.Art. 26 – Tothom té dret a l’educació. (...) L’educació ha de tenir com a objectiu el ple

desenvolupament de la personalitat humana i l’enfortiment del respecte als dretshumans i a les llibertats fonamentals. Ha de promoure la comprensió, la toleràn-cia i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups racials o religiosos.

A. Agustí i M. Prat. - Ed. Inf. - E.P. Granollers.

5

La diversitati la diferència

Un tema socialment candent.

culturalitats

N�ESTEM APRENENTAlba Balcells - Escola Pia de Balmes

És una realitat ben tangible que, cada copmés, arriba al país més gent d’altres cultu-res, però també perquè interessa omplir bo-ques polítiques de discursos i evitar, encanvi, de respondre els durs interrogantsque la qüestió planteja.Sigui com sigui, d’interculturalitat tothomen parla, se’n fan congressos, s’hi dedi-quen exemplars de revistes pedagògiques,sorgeixen debats a la premsa… Podem tro-bar grans declaracions de principis, anàli-sis sociològiques i prospectiva sobre mul-ticulturalisme.Bé, doncs, tot i així la nostra escola no hafet cap plantejament teòric sobre el tema.No hem escrit cap decàleg ni una planadel RRI, tampoc una llista d’objectius niun seguit de reunions específiques. Peraixò teníem aquella angúnia… Què publi-carem a Papers?Us podem dir que hem anat resolent elscasos que han sorgit, com hem pogut, ambuna fórmula ben coneguda: el sentit comú,esforç, paciència, intuïció i unes gotetesde bon humor. Uns cops bé i d’altres ma-lament. Segurament que no hem teoritzatperquè ens han anat arribant alumnesd’altres cultures a poc a poc, amb un ni-vell sòcioeconòmic semblant al nostre ique no ens han causat grans problemes.Avui, a posteriori, ens demanem si ens ca-lien -o ens calen- els grans plantejaments.Potser no! L’escola és un punt de trobada,d’intercanvi –si voleu. A cada escola s’hireuneix una colla de gent amb semblancesi diferències de tota mena. Les edats, elssexes i les orientacions sexuals, els rols,els orígens, les creences i els valors, lescapacitats… i l’equip de futbol. En elsdarrers anys s’hi afegeixen les diferènciesen el color de la pell i la major diversitatde llocs de naixement, llengües i cultures.Mantenir el subtil equilibri de forces i de-sigs i sentiments i problemes entre tots elscomponents d’una comunitat educativa i,avançar col·lectivament cap a metes comu-

nes dins d’uns marges de coherència, res-pecte i llibertat ja és una empresa moltambiciosa, difícil, però magnífica. Estemhabituats a intentar treballar sempre en lalínia del pacte i de l’enriquiment amb ladiferència. I, sabem que quan no ho femfracassem. Tot això vol un claustre divers,tolerant, dialogant; per tant, preparat perentomar la interculturalitat sense massadiscussió teòrica.Un home i una dona educadors sense gai-res pors, oberts i crítics faran una bona aco-llida als alumnes i intentaran d’atendrequalsevol diferència. Procuraran partir decada realitat i educar en valors i… pel seupropi tarannà aprofitaran com cal la inter-culturalitat amb què es trobin. A més, hofaran en equip, deixant-se ajudar i comp-tant amb els pares.Aprendre els uns dels altres és l’essènciade l’escola, tant si els uns i els altres sónxinesos, austríacs, sudafricans o eivissencs.No voldríem pas semblar trivials ni donar

a entendre que ho tenim tot fet. La dispo-sició a aprendre dels altres no és tan fàcil.De vegades, aquesta disposició s’ha de tre-ballar i fer créixer. I quan ja es té, s’had’anar més enllà i destapar alguns dels ta-bús que encara tenim.Per anar-hi pensant…:– El treball amb els alumnes estrangers ésd’intercanvi cultural o només de transmis-sió unidireccional de la nostra cultura?– Tenim ben entès que és normal que elsnens -i els grans- rebutgin el que és dife-

6

culturalitats rent? Sabem treballar-ho quan passa?– Hem investigat què transmet el nostrecurrículum ocult?– Tindrem respostes unitàries en situaci-ons de conflicte amb pares, veïns…?– Podrem acceptar col·lectius d’estrangers

A la vegada, a aquest nen, se li imposa unesforç important, el de l’adaptació al nouentorn. Una primera necessitat és la de co-municar-se. Res millor per a la identifi-cació amb el medi que la comunicació. Lamàxima expressió n’és la llengua.El seu domini vol temps. Mentrestant hande facilitar-se els elements necessaris perla confiança, la familiaritat i l’aprenentat-ge. Serveixen el joc, l’esport, el treball, elsnúmeros, els companys, les atencions es-pecials, la visualització, la mímica, el riu-re... És important aconseguir de captar elsinteressos, gustos i disposicions del noualumne i arribar a la màxima integració.Per això cal mantenir un equilibri que ga-ranteixi una adaptació en la qual s’ha detenir present la comoditat de l’individu finsa la naturalitat en el tracte diari que per-meti de transformar-lo en un de tants, bo irespectant la seva subjectivitat.Són aquestes unes reflexions senzilles, sen-se pretensions, però diré que vénen reforça-des per la constatació d’una experiènciaviscuda. Es tractava d’un nou alumne rusque abans dels deu anys va arribar al nos-tre país amb el bagatge de dos idiomesmaterns -rus i georgià- i amb paral·lels co-neixements d’anglès als dels nostres alum-nes. La seva facilitat d’aprenentatge va ferque considerés normal parlar les dues llen-gües oficials a Catalunya.

UNES REFLEXIONS ENTORNDE LA INTERCULTURALITATMontse Morató - Escola Pia Sarrià

La nostra societat d’avui es va avesant aveure persones estrangeres que, mica enmica, van fent que els grups humans si-guin més heterogenis.Estranger és tot aquell estrany al medi. Es-trany al medi pot ser-ho qualsevol. Però elque marca la diferència és la distància exis-tent entre les diverses maneres de conce-bre la vida.Quan un nouvingut aterra en un entorn di-ferent al seu, tot sorprèn i produeix inquie-tud. Qualsevol nimietat es fa digna de servalorada.La formació i la individualitat d’una per-sona condicionen la percepció d’allò quedesconeix o coneix vagament. Ja se sapque els nens reben les impressions amb

major novetat respecte dels adults, si bétambé és cert que posseeixen una capaci-tat d’assimilació més flexible; però si mo-difiquem el marc habitual de desenvolu-pament, la cosa es complica. El trasllatd’una cultura a una altra proporciona unafont de coneixement gratuïta, sense esforçafegit. Percebre una diferència és ja de persi enriquidor. Però és una mena de riquesamútua, recíproca, d’on poden beneficiar-se’n multiplicitat de subjectes.En el cas d’un nen que importa una cultu-ra, la seva, l’àmbit afavorit és el de l’escola.

EL PIRMI I LA INTEGRACIÓA. Colom i C. Roca - E.P. Terrassa

El PIRMI és un Programa interdepartamen-tal de Renda Mínima d’Inserció de la Ge-neralitat de Catalunya on s’acullen totesaquelles persones que no disposen de capingrés econòmic.La persona que rep aquesta ajuda econò-mica es compromet a formar-se (escolad’adults, curs de motivació laboral, forma-ció i inserció, plans d’ocupació…) amb lafinalitat d’integrar-se en el món laboral.A la nostra escola fa cinc anys que es vainiciar el curs de motivació laboral propo-sat pel Departament de Treball i BenestarSocial de la Generalitat. En aquells mo-ments suposava un repte per a tothom jaque no tan sols implicava comptar amb in-fraestructures adequades sinó que dema-

7experiència

culturalitatsnava valorar el grau d’acceptació id’integració d’aquest col·lectiu a l’escola.La infraestructura d’organització,d’aprenentatge i de funcionament (aules,material, programacions, professionals,recursos, pressupostos, horaris…), tot, esva anar consolidant gràcies a la tasca diàriadels responsables. El grau d’integraciód’aquest col·lectiu, però, no depenia no-més dels professionals implicats sinó tam-bé de la predisposició de tota la comunitateducativa i dels mateixos usuaris del PIR-MI a acceptar-se.

D’AHIR recordem:…les mirades, les primeres preguntes: quisón, què fan aquí, d’on surten, què vénena fer……els dubtes, la incertesa, els interro-gants……les explicacions, les raons, els per què……les sorpreses davant l’arribada de lesgrans furgonetes destartalades i sorollosesi les expressions de curiositat de pares imares, d’avis i àvies… compartint seientsota les palmeres amb gitanos, magrebís ipaios, uns esperant la sortida dels nens, elsaltres, l’hora d’entrar a les aules i als ta-llers.…el tímid acostament, les primeres parau-les, la conversa franca, la presentació es-pontània, l’acceptació unànime, la toleràn-cia.

AVUI , valorem:El col·lectiu PIRMI ja forma part de la nos-tra comunitat educativa.És un col·lectiu més que s’ha integrat enl’entorn de l’escola.És un grup que ha rebut tot el suport delpersonal escolar, de les famílies, dels alum-nes i dels professionals que han estatdiàriament en contacte amb ells.És un grup que sobretot s’ha enriquit ambles aportacions humanes de l’Escola Piade Terrassa.

HEM APRÈS…a apropar-nos a les diferències, a mirarde fit a fit la igualtat,…a acceptar amb naturalitat la sevapresència,…a escoltar amb força el so de la solida-ritat,…a sentir nostàlgia quan ja no hi són,…a plorar la seva mort,

…a riure amb ells,…a compartir seient,…a conversar,…a conèixer altres realitats, altres cos-tums, altres parlars.Hem après, sobretot, a VIURE i a CON-VIURE.

UNA MIRADADES DEL CASAL D�INFANTSEnric Canet - Casal d’Infants del Raval

La vegada que vaig estar per Tarifa era undia clar. Es veien els pobles a l’altre costatde l’Estret de Gibraltar. Em vaig dir: “tan-ta cosa, total per aquesta distància!”.Quan escric aquest article, els musulmansestan a punt d’acabar el Ramadà. AquestNadal els joves del Casal no han anat decolònies per la dificultat d’aplicar el rit-me, al qual estem habituats, amb gent queno menja mentre hi ha llum de sol.

Fa sis anys va començar a venir nova gental nostre centre. Ara el 50% de personessón d’ètnies del nord d’Àfrica, de l’Àsia,de Sudamèrica. L’element comú és el po-der adquisitiu baix. I si bé defensen lesseves identitats, les segueixen puramentper tradició. En el cas dels marroquins, queformen el nucli més abundant, mantenenamb orgull la seva llengua. Tendeixen aagrupar-se fins que van prenent confiançai el Casal s’accepta amb la mateixa pluri-culturalitat que l’escola on el 70% sónd’una vintena d’ètnies no peninsulars.No és qüestió de posar en dubte el que lanostra cultura occidental ha anat llaurantdurant aquests segles. En el Raval hem de

8

culturalitats

per saber-ne mésper saber-ne més

partir, no de la integració a la nostra cultu-ra, sinó d’integrar-nos tots junts en la plu-riculturalitat. Un fenomen que ens semblanou però que ha estat l’habitual de tota lahistòria del continent. Sense anar méslluny, hem hagut d’integrar-nos, fa poquesdesenes d’anys andalusos i catalans en unacultura mitjanament comuna en la qual esrespecta les diversitats i les expressionsdiferents. Per què no acceptar la diversitatdels qui vénen de catorze quilòmetres mésenllà? A més, en un barri com el nostre,són les famílies que ens aporten la infàn-cia i la joventut. No seran ells els qui assu-miran el cost de la seguretat social futura?Cal, doncs, que es trobin en confiança, co-neguin i respectin els nostres elements cul-turals. Nosaltres, per altra part, hem d’as-sumir la riquesa de la cultura dinàmica iser conscients que els elements tradicio-nals no són gaire eterns. En tot cas, a ban-da dels grans èxits de la nostra cultura, iles idees d’igualtat i de cohesió social, hemtingut grans fracassos. Les nostres veritatsi dogmes no han conduït a cap equilibrimundial ni han esborrat del nostre conti-

nent ni les guerres, ni les anihilacions del’est ni l’assassinat i maltractaments de do-nes i nens en les nostres ciutats.Finalment, intentem no reduir la pluricul-turalitat a saber fer trenetes o a menjar cus-cus, sinó a conèixer les seves formes depensar i de fer. Descobrir que ni en lesmatèries que ens semblen perfectes hi haresultats únics i el lloc des d’on fem la plu-riculturalitat fa que l’entenguem i la fementendre de maneres diferents. Tinguemen compte, a més, que, fins ara, sempreens havia arribat molta gent d’altres cul-tures que no s’integraven en les nostresescoles perquè ja posseïen les seves prò-pies escoles (l’alemanya, la suïssa, la fran-cesa, la japonesa, la jueva,...). Val la penaacollir-los, fer molt de treball amb les fa-mílies, acceptar que cap cultura té la per-fecció i que qui sigui ja veurà, d’aquí acent anys, la nova cultura que s’ha creat laqual, esperem que mantingui el gran valord’aquest final de mil·leni: és des de la di-versitat i no des de l’homogeneïtat on espot dialogar i crear nous camins d’igualtati de solidaritat.

• Bertranpetit, J. Afinitat i diversitat: els grups humans. Revista de Catalunya, 80:9-20. Desembre 93.• Bertranpetit, J. Un passeig entre la biologia i la cultura, amb una mirada cap al futur. Revista d’etnologia de Catalunya, 5:38-45.

Juliol 94.• Cañadell, R. La interculturalitat. Eumo Editorial. Senderi. Quaderns d’educació ètica. 1994• Varis. Els conflictes bèl·lics. La interculturalitat. Democràcia i participació. Llibre de l’educador. Eumo editorial. Senderi. Quaderns

d’educació ètica. 1994• Rodrigo, M. Perspectiva i diversitat. La comunicació intercultural. Suplement de Perpectiva escolar. Desembre 1998.• Departament d’Ensenyament. Educació Intercultural. Orientacions per al desplegament del currículum. Generalitat de Catalunya.

ADRECES D’ INTERÈS:• Fundació CIDOB – Àrea d’Interculturalitat

Responsable: Yolanda Onghena.URL: http://www.cidob.es http://www.cidob.es — e-mail: mailto:cidob@cidob.es cidob@cidob.es

• SOLC. Cooperació i Interculturalitat.c/ Balmes 120, 08008 Barcelona.

9

Apunts sobre unaeducació intercultural

La riquesa de cada cultura.

per millorar

B) Donar una formació a tot l’alumnat,que contempli la diversitat cultural quehi ha a la societat, que respecti i valoriles diferències, que estimuli l’intercanvicom a font d’enriquiment i fomenti acti-tuds positives vers les minories ètniques iculturals. Això implica:– Modificar el material pedagògic per talque siguin representatiu de tots els grups.– Introduir informació intercultural en elscurrículums de totes les assignatures.– Suprimir tot el que sigui negatiu i/o quemenyspreï els diferents pobles i cultures,respectant la genuïtat de cada cultura.

C) Lluitar contra el racisme, la xenofò-bia i la discriminació. Això implica:– Donar informació i elements d’anàlisi,de reflexió i de crítica per entendre les ac-tituds discriminatòries.– Estimular, dins de l’aula, relacions igua-litàries i ajudar a superar les actituds desuperioritat i/o d’inferioritat, rebuig o dis-criminació.– Analitzar la situació de l’entorn propi,escola, barri, país, etc., sobre les condici-ons sòcioeconòmiques dels col·lectius mi-noritaris i les seves causes.– Elaborar materials alternatius per a des-envolupar a l’aula aquests temes.– Promocionar actituds de compromís i delluita enfront dels problemes de desigual-tat social, de discriminació i racisme.– Fomentar la recerca, l’intercanvi d’expe-riències i les activitats escolars i extraesco-lars que ajudin els nois i noies a entendreels mecanismes pels quals les personesdefinides com a “diferents” són tractadescom a “desiguals”.– Apropar l’alumnat a les diferents reali-tats dels col·lectius minoritaris, i dels im-migrants i ajudar a vincular la seva situa-ció amb la dels propis alumnes, els seusproblemes, inquietuds...– Buscar mecanismes de col·laboració del’escola i els/les alumnes amb els col·lec-tius i organitzacions que lluiten contra elracisme i la discriminació.

L�educació intercultural parteixde la valoració de totes lescultures i de l�enriquiment quesuposa la seva interrelació,així com el dret de tots elsgrups ètnics i culturals a man-tenir la seva pròpia identitat,conservant els seus trets cultu-rals, lingüístics, religiosos�

Aquesta perspectiva proposa una educa-ció global que valori la diferència enllocd’estigmatitzar-la. Es tracta d’una educa-ció basada en l’intercanvi, la interacció ila reciprocitat entre els nens i nenes de di-ferents cultures. L’Interculturalisme, però,és quelcom més que buscar solucions con-cretes davant les necessitats dels nens inenes visualitzats com a diferents: l’edu-cació intercultural implica una acció glo-bal dirigida a tots els nois i noies per tal depreparar-los per a viure en una societatpluricultural i evitar els perills del racis-me i de la xenofòbia. I, d’altra banda, su-posa una discussió sobre quin modeld’escola cal anar creant perquè pugui aco-llir i donar resposta a la creixent diversitatcultural del nostre alumnat, evitant lesorientacions etnocèntriques i assimilado-res i oferint una visió dinàmica i positivadels intercanvis.Una educació intercultural i anti/racistahauria de contemplar i avançar cap els se-güents objectius:A) Atendre les necessitats específiquesdels nens i nenes que pertanyen a mino-ries ètniques i/o culturals. Això implica:– Conèixer i valorar les seves cultures, elspaïsos i llocs d’origen, la seva situació enel nostre país: laboral, legal, econòmica...– Fer adaptacions curriculars, materiald’aprenentatge i activitats de lleure.– Elaborar un pla de prevenció vers lespossibles actituds de rebuig per part delspares/mares, alumnes i/o professorat.– Afavorir els aprenentatges de les llen-gües minoritàries.– Incloure a APAs i Consells Escolars re-presentants dels col·lectius minoritaris.Rosa Cañadell - IES Pedraforca (L�Hospitalet)

10

Noticiari breuactualitat

CURS XARXESEl passat 12 de gener es va iniciar un curs perals tècnics informàtics de les escoles anome-nat Desenvolupament d’Aplicacions Informàti-ques Internet/Intranet. L’objectiu d’aquest cursés apropar als informàtics les noves eines peral desenvolupament d’aplicacions en l’entornd’internet per tal que puguin començar a usar-ho a les escoles.Assisteixen al curs 11 persones de les escolesde Granollers, Nostra Senyora, Sabadell, SantAntoni, Terrassa i de l’Equip de Gestió.Aquest curs finalitzarà el 12 de març.

REUNIÓ DE COORDINADORSDE FORMACIÓ PROFESSIONAL

El 14 de desembre de l’any passat ens vam re-unir amb els coordinadors de la Formació Pro-fessional de les nostres escoles per tractar i re-passar temes com el mapa de Cicles Forma-tius, els possibles lligams entre les diferents for-macions professionalitzadores, les noves com-petències, la sessió formativa per a docentsd’ESO i Batxillerat del dia 27 de gener i, ésclar, de l’Assemblea.

REUNIÓ DE RESPONSABLESDE PROGRAMES

DE GARANTIA SOCIALEl passat 10 de desembre, va tenir lloc la pri-mera de les reunions d’aquest curs amb els res-ponsables de PGS. La reunió va resultar moltinteressant, donat que aquest curs estem por-tant a terme diferents PGS a les nostres esco-les i ens va permetre d’aclarir conceptes i ac-tuacions concretes i també de plantejar inquie-tuds que es viuen en les escoles.Tots coincidirem que, atendre aquests alumnes,ens ajuda a veure l’escola com un referent dela diversitat.

TROBADA PRESIDENTS APA�SEl dia 19 de desembre es troben, a l’Escola Piade Sabadell, els representants de les juntes deles APA’s amb el Secretari General per expli-car-los el procés de l’Assemblea i demanar-los la seva col·laboració. Es treballen diferentsdocuments amb la finalitat que puguin fer arri-bar propostes i establir els projectes de treballque defineixin el futur de la Federació de lesAPA’s.

RENOVACIONSDELS CONCERTS EDUCATIUS

Durant el mes de gener se sol·licitaran les re-novacions per al curs 1999/2000 dels concertseducatius que l’Escola Pia manté subscrits ambel Departament d’Ensenyament.Enguany es demanarà concert per a 514 uni-

PRESENTEM EL NOU LOGO

Definir una imatge d’identitat corporati-va, com la de l’Escola Pia de Catalunya,ha estat un procés de treball que ens hademanat de fer un esforç de síntesi perincloure els elements identificadors decada escola –propis i, en alguns casos,ben arrelats-, les característiques pròpiesde la Institució, tot el que us significa ius distingeix, i la voluntat de poder-hoexpressar i visualitzar gràficament en unalínia, en una imatge d’escola que reflec-tís també la solidesa de les arrels de pas-sat, però amb la voluntat de créixer, i pro-jecció de futur.Unificar però, alhora, personalitzar ensha portat a definir la “marca” en termespublicitaris que us presentem. Una “mar-ca” formada per dos elements: un ana-grama (símbol) i un logotip (tipografia).El primer, l’anagrama, és l’element comú,unificador del col·lectiu i el segon, el lo-gotip, identifica l’ESCOLA PIA, tant elnom general com el de cada centre.

Exliquem l’anagrama. Hem volgut tro-bar un símbol de traç simple i de fàcilrecordar. Un color verd clar, viu i alegre.Abstracte però, ens sembla, amb conno-tacions simbòliques de la Institució: di-namisme, jovialitat, creixement, obertu-ra, transcendència, humanisme. Conno-tacions que s’afegeixen i que, en aquestcas, volem transmetre per damuntd’altres, a les ja incorporades a nivell pú-blic pel sol fet de dir el nom d’ESCOLAPIA: tradició, història i experiència.

Expliquem el logotip. Hem optat per unasolució oberta i fàcilment adaptable a lesdiferents necessitats de descripció. Unatipografia de “pal sec” en color blau fosc,de referents actuals però, alhora, neutra iatemporal que reforcin la referència a lainstitució i en destaquin, al mateix temps,l’especificitat.

Esperem que us hi sentiu identificats!Quart disseny i comunicació

11

Noticiari breu actualitat

tats de tots els nivells educatius que representaun augment del 4% respecte del nombred’unitats concertades en el curs actual.L’increment més important és degut a la reper-cussió que té la implantació amb caràcter ge-neral de l’etapa d’Educació Secundària Obli-gatòria en tots els seus nivells, en el seu darrerany de generalització.

L�ASSEMBLEA DEL SECRETARIATEl conjunt de les escoles i l’Equip de Gestió–el Secretariat– estan a punt de celebrar la sevaIII Assemblea ordinària. Es farà a l’edifici desecundària (Col·legi del Carme) de l’escola deCaldes de Montbui. El P. Provincial, com a Pre-sident de l’Assemblea, ja n’ha fet la convoca-tòria formal: la podreu llegir a les sales de pro-fessorat.També s’ha anunciat l’Ordre del Dia del’Assemblea i els membres que hi participarande cada escola, de l’Equip de Gestió o d’altresinstàncies de l’Escola Pia. Els pares, els alum-nes i els docents hauran de comunicar el nomdels seus representants, en les proporcions queen cada cas pertoquen.Tot i que la gran feina de preparació prèvia,amb implicació dels docents, dels equips di-rectius i dels altres estaments de l’escola, jas’ha fet –aquest mes és sobretot un temps derecopilació de dades i edició dels materials-caldrà fer encara un procés important.Durant el febrer s’han de construir les propos-tes globals que es debatran a l’Assemblea, apartir de les propostes concretes de cada esco-la. Aquest és un pas previ bàsic a l’establimentde les polítiques i objectius comuns.

EL PAM AL 1R CICLE D�ESOEls docents que aquest curs estan experimen-tant el PAM a 1r i a 2n d’ESO es reuniren enuna sessió de treball per fer el seguiment de lafeina que fan amb els alumnes posant en comúel material i contrastant les metodologies em-prades.

MATARÓ

JORNADESDE FUTBOL SOLIDARI

Els passats 19 i 20 de desembre, a l’Escola PiaSanta Anna, es van celebrar les terceres jorna-

El proper númeroanirà dedicat a

«TREBALL PER RACONS

I PER PROJECTES».

*

des de Futbol Solidari, organitzades pels grupsd’Amistat de l’escola. La finalitat d’aquestesjornades esportivoculturals, era recollir fons perajudar l’escola dels escolapis del barri Sam Samde Dakar.Van ser un èxit de participació, alhora que esvan recollir més 600.000 pessetes, que aniraníntegrament a ajudar que el projecte sigui unarealitat.Des d’aquestes ratlles volem felicitar els orga-nitzadors. Endavant!

CURS DE FORMACIÓPEL AL DESENVOLUPAMENTD�ACTIVITATS AMB EL CLIC

Aquests dies ha finalitzat el curs de formaciódel programa Clic, entorn pel desenvolupamentd’activitats educatives multimèdia. Aquest curss’ha fet en dues parts: una primera part, mésaviat teòrica i de fonamentació, els dies 23 i 26d’octubre i una segona part, de taller i de pràc-tica, realitzada els dies 22 i 25 de gener. Enaquest curs hi han assistit 19 persones de 12 deles nostres escoles.L’objectiu del curs ha estat donar a conèixerals docents una sèrie d’instruments per a la crea-ció d’activitats curriculars multimèdia, així comla realització d’un projecte que els permetésposar a la pràctica els coneixements adquirits.Properament s’editarà un CD ROM amb totesles activitats resultants del curs i es distribuiràa totes les escoles. Esperem que se’n pugui ferun bon ús.

COMENTEM UNA NOVETATLa Mercè León de l’E.P. de Granollers ens co-menta el llibre d’en J.A. Jordán «Multicultu-ralisme i educació». Universitat Oberta deCatalunya. Ed. Proa, 1998.Cert és que els quatre punts de l’índex (Reali-tat multicultural i educació intercultural / Cri-teris per a elaborar el currículum integral / Elprofessorat davant de l’educació integral / Es-tratègies i experiències pedagògiques), m’hansemblat molt interessants donat, potser, perquèa l’escola ens estrenem en aquest tema. Ha es-tat enriquidor pels aclariments que fa en con-ceptes, pels objectius que es proposen entorndel tema, per les orientacions que fa entorn delcurrículum intercultural i que, potser, ens per-metrà de millorar el nostre PCC (donat que larealitat escolar està canviant) i sobretot perl’assessorament sobre l’actitud i la formaciódels docents en aquest àmbit, exposant, alho-ra, les diferents estratègies i experiències pos-sibles a plantejar-nos de millorar i/o potenciaren la nostra tasca educativa. És recomanableper a qualsevol docent que s’iniciï en aquesttema.

12

Interculturalitati euroNo sempre sabem com.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

La revista Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Jordi Cadevall, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Miquel Mateo i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París

e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

El contacte entre cultures nosempre és programable peròhi hem de respondre educati-vament.

Es diu que hom parteix sempre de la sevacultura, en tant que manera de veure el móni referent per a viure en el món. Però, qui-na és la nostra cultura catalana? No és jaun mestissatge amb gent del nord i del sud,barreja d’una certa capacitat d’acollida,d’una immigració (en alguns aspectes benincontrolada) d’altres pobles de l’estat i–encara no s’ha d’oblidar- d’un derechode conquista? I, també, d’unes arrelsmil·lenàries que ens fan ser europeus imediterranis.Però ara, en un món global i interrelacio-nat, els contactes entre les cultures sovin-tegen i la mobilitat de les persones creixencara, en gran part, fruit dels terribles des-equilibris nord-sud.I parlem d’interculturalitat, com a cultu-res en contra? O de costat? O una sobrel’altra? O que es reparteixen els campsd’actuació? O que dialoguen? O que esfonen en una de nova?I quan encara tot això no sabem massa comtreballar-ho a l’escola, arriba l’euro (aler-ta, diuen els experts, amb la pronúncia: lao final és neutra i sona com una u) i ensobliga a eixamplar el referent cultural. I,sobretot, a practicar la taula del sis: 1000ptes = 6 eurus; i, per exemple, 2,45 eurus

agendaagendaFEBRER

1 • CEP-2, de 4 a 6.

4 • Reunió de coordinadors de batxillerats, de 4 a2/4 de 7 tarda.

• Visita del Secretari General a Terrassa.

6 • Trobada Jove per a alumnes de Secundària.

8 • Reunió de coordinadors de pastoral, de 2/4 de4 a 2/4 de 7 tarda.

11 • Dijous Gras.• CEP-1, de 4 a 6 tarda.

17 • Dimecres de Cendra.

18 • Reunió coordinadors del PIRMI, de 4 a 6 tarda.

20 • Trobada d’animadors de fe i responsables degrups. A Sarrià.

22 • Reunió de responsables d’informàtica, de 2/4de 4 a 2/4 de 7 tarda.

24 • Reunió de responsables d’extraescolars, de 5a 7 tarda.

25 • Reunió d’administradors, de 10 a 2.• CEP-1, de 4 a 6 tarda.

MARÇ1 • CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

11 • CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.

12-13 • III ASSEMBLEA DEL SECRETARIAT DE LESINSTITUCIONS ESCOLARS. A Caldes deMontbui (edifici de secundària).

15 • CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

18 • Reunió de coordinadors de formació ocupa-cional i borsa de treball, de 4 a 6 de la tarda.

23 • Presentació de recursos de suport d’àrees. Pro-jecte de Filosofia 6-18, de 4 a 2/4 de 7 tarda.

25 • CEP-1, de 4 a 6.• Reunió de responsables d’orientació professio-

nal, de 4 a 6 de la tarda.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als lo-cals de l'Equip de Gestió.

= 2450/6 ptes » 410 ptes, feta la divisió–ràpida– a vista.O bé, 3.400 ptes. = 3.400 x 6 : 1.000 eurus» 20,4 eurus. Per tant, la taula del sis encàlcul mental i escrit, i des de primària abatxillerat!Per sort, o per dissort, als orígens no hipodem renunciar. Per sort, o per dissort, laidentitat l’anem construint, en gran mesu-ra, amb l’imperceptible fer i desfer de ca-da dia.Zum-zum

13

agenda

Març1 Seminari formació agents de pastoral de10 a 1 migdia.CEP-2 de 4 a 6 tarda.

5 Reunió responsables zones de pastoral de10 a 1 migdia.

11 CEP-1 de 4 a 6 tarda.

12-13 III ASSEMBLEA INSTITUCIONSESCOLARS

13-14 XV FÒRUM “VIDA I EVANGELI”

15 CEP-2 de 4 a 6 tarda.

18 Reunió coordinadors formacióocupacional i borsa de treball de 4 a 6 tarda.

23 Presentació recursos suport àrees.Projecte Filosofia 6-18 de 4 a 2/4 de 7 tarda.

25 CEP-1 de 4 a 6 tarda.Reunió responsables orientació professionalde 4 a 6 tarda.

27-31 CAPÍTOL PROVINCIAL.