-- RReeffuuggiiaattss,, ddeessppllaaççaattss ii eexxii ll iiaattss –– dduurr aanntt llaa GGuueerr rr aa CCiivvii ll EEssppaannyyoollaa aa

CCaammpprr ooddoonn

GGeerr aarr dd TTrr aavveessaa ii PPrr aattss

AAsssseessssoorr aa:: CCaarr mmee GGuuaarr ddaaddoo

II EESS –– SSEEPP LL aa GGaarr rr oottxxaa

22nn ddee BBaattxxii ll lleerr aatt SSoocciiaall

88 ddee nnoovveemmbbrr ee ddeell 22000055

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

2

Dedico aquest treball a la meva família i amics per haver-me ajudat elaborar-lo; a la

meva assessora Carme Guardado, per haver-me prestat el seu temps quan no tenia

perquè fer-ho; i a Manel Pujol, per la seva ajuda inestimable.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

3

Índex

1. Presentació .............................................................................................................. 4 2. Context històric ....................................................................................................... 5

2.1. Desenvolupament de la guerra civil ................................................................. 5 2.1.1. A Espanya i Catalunya ............................................................................. 5 2.1.2. A la Vall de Camprodon ........................................................................... 9

2.2. Situació econòmica ........................................................................................... 9 2.2.1. A Espanya i a Catalunya ........................................................................... 9 2.2.2. A la Vall de Camprodon ......................................................................... 11

2.3. Situació política a la Vall de Camprodon ....................................................... 12 3. Investigació ............................................................................................................ 13

3.1. Els primers refugiats ....................................................................................... 13 3.2. La rebuda ........................................................................................................ 13 3.3. La peculiar situació de Camprodon ................................................................ 14 3.4. Institucions implicades ................................................................................... 15

3.4.1. La Generalitat de Catalunya ................................................................... 15 3.4.2. El Comitè d’Ajuda als Refugiats i el Comissariat d’Assistència als Refugiats ................................................................................................................ 15 3.4.3. L’ajuntament de Camprodon i Assistència Social .................................. 17 3.4.4. La Junta Provincial de Proveïments ....................................................... 18 3.4.5. Altres institucions ................................................................................... 19

3.4.5.1. El govern de la república ................................................................ 19 3.4.5.2. El Gobierno de Euzkadi .................................................................. 19 3.4.5.3. El Comitè d’Avituallament i el Consell de Gastronomia ............... 19

3.5. Estudi dels refugiats ....................................................................................... 20 3.5.1. Estudi en nombres de la població refugiada ........................................... 20 3.5.2. Procedència ............................................................................................. 23 3.5.3. Allotjament, vestit, aliment, higiene i altres ........................................... 23 3.5.4. Subsidis i ajudes ..................................................................................... 29 3.5.5. La organització dels refugiats i les seves tasques ................................... 30 3.5.6. Colònies infantils .................................................................................... 31 3.5.7. Els refugiats d’Euzkadi ........................................................................... 32 3.5.8. Relació amb la població autòctona ......................................................... 33 3.5.9. Els últims refugiats, la fugida cap a França i el seu retorn ..................... 33 3.5.10. Un refugiat especial: el doctor Negrín .................................................... 35

4. Conclusió ............................................................................................................... 37 5. Bibliografia ............................................................................................................ 40

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

4

1. Presentació

El present treball és un estudi d’uns moviments demogràfics molt concrets que es van

donar en una població dels Pirineus catalans, fronterera amb França, tal i com és

Camprodon, durant l’etapa de la Guerra Civil Espanyola. És una anàlisi de la vida

d’unes persones que es van veure obligades a fugir de casa seva i de la seva pròpia regió

a causa d’aquesta guerra i que van arribar a la vila de Camprodon.

Figura en aquest treball un primer apartat en què hi podem trobar informació

general pel què fa a l’etapa de la Guerra Civil: el desenvolupament del conflicte, la

situació econòmica, política i social que es vivia, etc. Aquest apartat introdueix el

següent, que és el d’investigació pròpiament dita. Aquesta segona part d’investigació es

concreta amb l’estudi d’uns organismes encarregats de tractar el problema que

representava els refugiats i evacuats (el Comissariat d’Assistència als Refugiats,

l’ajuntament de Camprodon, etc.) i un estudi d’aquests mateixos refugiats residents a

Camprodon (nombre, procedència, manutenció, organització, etc.).

Com a últim apartat figura el de les conclusions, en què hi ha els raonaments

finals que s’han pogut extreure després de tot aquest procés d’estudi. En elles s’hi fa

constar el perquè de la situació de conflicte que es va donar entre els refugiats de la vila,

a part que també es valora el funcionament de les institucions implicades en aquests

afers i de com van poder tractar-los.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

5

2. Context històric

2.1. Desenvolupament de la guerra civil

2.1.1. A Espanya i Catalunya

El conflicte de la Guerra Civil espanyola s’inicià el 17 de juliol de 1936. Els sectors

conservadors s’oposaven a la democratització política i al reformisme social de la

República mentre que les reformes agràries portades a terme pel govern no van agradar

tampoc a molts sectors de la població, cosa que va provocar simpaties a favor dels

partits de dretes. Tot això esdevingué en una acció colpista i, més tard, la Guerra Civil.

L’inici de la guerra

La insurrecció militar

començà a les

possessions espanyoles

del Nord d’Àfrica i

poc després s’estengué

per la península amb

l’enfrontament dels

sublevats contra la

resistència popular, els

cossos policials i part

de l’exèrcit. Al

principi es pensava que

seria un enfrontament

que duraria poques

setmanes i l’optimisme

era viu en gran part de

la població. El conflicte,

però, s’anà agreujant encara més, desembocant inevitablement en guerra.

La batalla de Madrid

A Catalunya la República era defensada pels voluntaris. D’entre ells, uns 30.000 van

anar a l’Aragó amb la intenció de reocupar les capitals de província en mans dels

sublevats, cosa que no pogueren aconseguir. També s’intentà recuperar Mallorca, sense

èxit tampoc, mentre el front a l’interior de la península s’estabilitzava. Mallorca era un

La situació del conflicte a Espanya el 20 de juliol del 1936

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

6

important punt estratègic que servia de base per l’aviació feixista i com a plataforma

logística.

Pel què fa als nacionals, aquests aconseguiren ocupar part del territori republicà

occidental, alhora que les tropes d’Àfrica entraren a la península i aconseguiren eliminar

la resistència de Badajoz, junt amb l’exèrcit nacional del Nord. Aquest mateix exèrcit

havia aconseguit també ocupar tota una zona que s’estenia dels d’Irun i Donosti fins al

centre. Franco va passar a ser dirigent dels nacionals l’octubre de 1936. Posteriorment

s’emprengué l’ocupació de Toledo i a finals d’aquell mateix mes ja estava a les portes

de Madrid. La resistència popular aconseguí deturar l’ocupació de la ciutat tot i les

envestides de l’exèrcit nacional i la força de l’aviació Còndor alemanya, mentre les

brigades internacionals i la columna Durruti1 es dirigien a la zona en qüestió per tal

d’ajudar a la defensa de la ciutat. Tot això féu que Franco desistís d’ocupar la capital i

que la seva nova estratègia s’encaminés llavors a aïllar Madrid de la resta de la

República.

La batalla del Nord

L’estratègia de Franco per aïllar la capital va provocar les batalles de Jarama2 (febrer de

1937) i de Guadalajara3 (març de 1937). En la primera el resultat de la batalla fou incert;

en el segon, els republicans guanyaren, cosa que significà l’afebliment del bàndol

nacional i de la seva pressió sobre la capital.

La nova estratègia nacional se centrà en el Nord. El general Mola4 dirigí l’atac contra

Biscaia a finals de març. El 26 d’abril l’aviació nazi destruí Gernika5 per ordre de

Franco i dos mesos després, el 19 de juny, Bilbao seria ocupada. El 5 de juliol els

republicans iniciaren una ofensiva a Brunete (proper a Madrid) i el 3 de setembre a

Belchite (a prop de Saragossa) per tal de mirar d’alleugerir l’ofensiva nacional al nord

de la península, encara que no van poder evitar l’entrada de les tropes de Franco a

Santander i a Astúries. Pel desembre del 1937 els republicans s’apoderaren de Teruel,

tot i que els nacionals la reocuparen el febrer de l’any següent.

1 Batalló format per voluntaris provinents dels sindicats de la CNT de Barcelona i dirigit per Buenaventura Durruti amb l’objectiu de reocupar les capitals de l’Aragó del bàndol nacional. 2 Batalla produïda prop del riu Jarama, afluent del Manzanares.

3 Ciutat propera a Madrid des d’on els nacionals intentaren ocupar la capital. 4 Oficial de l’exèrcit nacional. 5 Població situada al País Basc, la qual fou bombardejada per les tropes aliades a Franco poc abans de l’ocupació de la capital amb un objectiu merament civil.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

7

A l’octubre del 1937 el nord de la península ja estava ocupat, provocant la pèrdua per

part dels republicans d’una important zona industrial i minera, que proveïa primeres

matèries, en benefici dels rebels. A més una gran onada de persones procedents

d’aquests territoris buscaren refugi a Catalunya.

Les milícies es dissolgueren per donar lloc a l’Exèrcit Popular republicà. Aquest

exèrcit adoptà una nova estructura organitzativa. Estava estructurada en cossos,

divisions i brigades mixtes, dirigides per militars professionals o oficials procedents de

les dissoltes milícies. Els comissaris polítics controlaven mentrestant els comandaments

de dubtosa fidelitat a la república. El fet que es conformés aquest exèrcit provocà

tensions entre sectors anarquistes i el POUM en creure que era una traïció a la utopia

revolucionària.

Pel govern republicà, però, era la única via per fer front al bàndol nacional donat el seu

imparable avanç.

El desembre del 1937 el general Vicente Rojo passà a assumir el control de l’exèrcit

republicà i planificà la batalla de Terol, que en principi representà un èxit. No obstant,

una duríssima contraofensiva feixista, pel febrer del 1938, obligà les tropes republicanes

a evacuar la ciutat.

La batalla de Catalunya

El 9 de març de 1938,

l’exèrcit nacional inicià la

campanya d’Aragó amb el

conseqüent desplaçament

del front de guerra a

Catalunya. Lleida,

Gandesa, Balaguer,

Tremp i Camarasa foren

ocupades entre el 3 d’abril

i els dies posteriors a

aquest. Les centrals

hidroelèctriques eren

ocupades, per tant.

L'ofensiva nacional a Catalunya

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

8

L’ofensiva nacional continuà cap al sud, fins assolir el Mediterrani, passant per Vinaròs

i amb València com a objectiu principal. D’aquesta manera la República quedà partida

en dos.

La batalla de l’Ebre fou l’última ofensiva protagonitzada per l’exèrcit republicà.

Aquesta ofensiva buscava aturar l’atac feixista a València i guanyar temps per a què

s’iniciés la guerra mundial. Pel setembre del 1938 es firmà l’Acord de Munic, pel qual

Gran Bretanya i França junt amb Alemanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, etc. negaven cap

tipus d’ajuda a qualsevol dels dos bàndols, si bé ni Alemanya ni Itàlia entre d’altres no

ho respectaren ajudant el bàndol nacional i la URSS el republicà.

La batalla s’inicià amb èxit el 25 de juliol entre Mequinensa i Benifallet, amb

Gandesa com a objectiu principal. La contraofensiva franquista s’imposà el 16 de

novembre, però. Finalment, el 23 de desembre, Franco decidí ocupar la resta de

Catalunya amb una resistència escassa, ja que l’exèrcit popular quedà molt debilitat i la

població estava esgotada. Tarragona i Barcelona foren ocupades el 15 de gener i el 26

d’aquest, respectivament. El 10 de febrer Franco proclamava la fi de la guerra a

Catalunya i l’ocupació de tot el Pirineu català, si en veritat fins el 13 d’aquell mateix

mes encara hi hagueren enfrontaments entre l’exèrcit de l’Est i els nacionals.

Després de la caiguda

de Catalunya

Franco no acceptà en

cap moment una

negociació de pau i

menys durant la fi de

la guerra, volent una

rendició sense

condicions. El que

quedava de l’exèrcit

republicà a l’oest, al

centre i al llevant de

La situació del front abans i després de la batalla de l'Ebre

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

9

la península s’anà lliurant als vencedors.

A finals de març, Madrid, València i Alacant foren ocupades. L’1 d’abril es donà la

guerra per acabada amb el triomf dels nacionals sobre els republicans. Quedava de tota

manera una Espanya devastada, amb greus problemes econòmics i socials i endeutada.

2.1.2. A la Vall de Camprodon

Les conseqüències més directes de la guerra no es començaren a notar fins cap al final

del conflicte, ben entrat l’any 1938. Alguns habitants del poble en edat militar hagueren

d’abandonar-lo i anar cap al front, que cada vegada estava més proper a la línia de la

frontera. Arribà el moment en què l’exèrcit nacional aconseguí ocupar les principals

comarques catalanes, entre elles la de Barcelona. Temps després l’ocupació arribà al

Ripollès.

2.2. Situació econòmica

2.2.1. A Espanya i a Catalunya

Si abans del conflicte l’economia ja estava debilitada, durant el conflicte va estar-ho

encara més. L’escassetat de primeres matèries primeres i de queviures va donar-se a tots

dos bàndols, de la mateixa manera que la pobresa i la fam. La producció es va veure

dràsticament reduïda i les exportacions van disminuir fins al punt de ser quasi

inexistents.

L’economia al bàndol republicà

La guerra va provocar la fugida de gran part dels empresaris. Les empreses van quedar

aleshores sense direcció, de manera que els sindicats van impulsar la gestió i direcció de

les indústries per part dels treballadors. Es van conformar llavors comitès obrers, que

portaven a terme les funcions de control de les fàbriques.

La guerra, però, va provocar l’establiment d’un nou model d’organització del

treball i de l’activitat productiva, a causa de les dificultats econòmiques derivades del

conflicte, com són l’obtenció de finançament, el proveïment de primeres matèries, etc.; i

les dificultats socials, tals com la falta de mà d’obra o la mobilització d’aquesta,

l’arribada de refugiats, etc.

El sistema productiu va haver d’encaminar-se cap a la producció basada en les

necessitats bèl·liques. La Comissió d’Indústria de Guerra era l’organisme encarregat de

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

10

la direcció i coordinació de les empreses químiques, metal·lúrgiques i mecàniques. Fou

creat l’any 1936 i estava format per representants d’obrers, tècnics militars i govern.

Catalunya, a part de desenvolupar una indústria de guerra, va passar a ocupar un lloc

central en el sistema econòmic. Les forces polítiques i sindicals van voler planificar i

reglamentar els aspectes fonamentals de l’activitat econòmica. Per aquest motiu es va

crear el Consell d’Economia de Catalunya6 i es va dissenyar un pla socialista de

reorganització del país. La col·lectivització que s’havia portat a terme fins aleshores es

va legalitzar a partir del Decret de Col·lectivitzacions7 de la Generalitat el mateix any

1936. Les empreses van quedar agrupades llavors en col·lectivitzades i privades. Les

institucions bancàries estaven intervingudes també per la Generalitat. A diferència del

que va passar a la resta de comunitats, a Catalunya no hi va haver una col·lectivització

agrària important a causa del predomini de la petita i la mitjana propietat, l’oposició del

govern autònom i dels sindicats i partits polítics.

El govern regulava el sistema econòmic amb el control de la banca, les

expropiacions, el control de salaris, la municipalització del sòl urbà, etc. S’intentava

aconseguir així mantenir l’activitat productiva i les necessitats de subsistència de la

població. Alhora, el govern republicà, era qui tenia sota el seu control l’ús de l’or del

Banc d’Espanya, un recurs del qual l’exèrcit nacional no disposava.

L’escassetat de queviures va afectar tot el territori republicà ja que les principals

zones de producció agrícoles estaven sota el control dels sublevats. La falta de

productes va afavorir la pujada de preus, la devaluació de la moneda i fam. El mercat

negre es va estendre i la mala qualitat dels productes va degenerar en malalties com ara

la tuberculosi o el tifus.

Per altra banda, el govern republicà va rebre importants ajudes econòmiques i

grans recursos materials per part de la Unió Soviètica, enemiga del feixisme. Altres

països com Mèxic van oferir també ajuda, però en aquest cas logístic.

6 Organisme creat per tal d’ordenar el caos produït poc després de l’esclat de la guerra pel què fa a l’economia. 7 Segons aquest decret les empreses podien ésser col·lectivitzades en règim d'autogestió, privat o en agrupacions, legalitzant les col·lectivitzacions que hi havia hagut fins aleshores.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

11

L’economia al bàndol nacional

A la zona controlada pels nacionals es va seguir una política econòmica basada en el

retorn de les terres als seus antics propietaris després de la reforma agrària. A més es va

exercir un fort control agrari, sobretot pel què fa al blat, ja que era un element que

abundava molt en les zones que tenien ocupades (a diferència del bàndol republicà) i

que era una matèria primera indispensable per a la elaboració del pa, entre d’altres.

Es comptava amb l’ajuda d’Alemanya i Itàlia, totes dues potències feixistes que

proveïen subministraments, armament, ajuda logística, etc. Portugal per altra banda

oferia també al bàndol nacional ajuda, permetent la lliure mobilitat de soldats de

l’exèrcit espanyol per les seves terres. L’economia es va basar sobretot en les

importacions que es feien de l’exterior, fent que el deute extern augmentés de tal

manera que el seu pagament es va allargar dècades després del conflicte.

2.2.2. A la Vall de Camprodon

Com a la major part de Catalunya i la resta de la república, la Vall de Camprodon va

patir una greu crisi econòmica basada en la paralització de l’activitat industrial i el

consegüent atur, el control cada vegada més restringit dels preus, l’escassetat d’aliments

i altres utensilis de primera necessitat, manca de comunicacions terrestres per la falta

des gasolina, etc. La fàbrica de galetes Birba, per exemple, va haver de parar la

producció, tot i que el seu propietari va seguir pagant els salaris als seus treballadors

fins mesos més tard. Alguns industrials fugiren del poble abandonant la fàbrica,

formant-se de seguit les cooperatives que les dirigirien durant el temps que els permetés

l’arribada de les matèries necessàries per a la producció.

L’activitat turística que tant caracteritzava la vall va aturar-se, contrastant amb

l’arribada constant de refugiats, soldats, transeünts, etc. Aquest fet agreujava també el

problema dels aliments, que si ja eren escassos, amb l’arribada de tot tipus de gents del

país encara van escassejar més.

El transport era dificultós per les males comunicacions de l’època, a la vegada

que el preu de la gasolina era altíssim donada la seva manca, encarint també el preu dels

productes. L’estraperlo va ser en aquella època habitual, de la mateixa manera que els

petits furts i altres activitats econòmiques de tipus il·legal. Això va provocar que la gent

ingerís aliments en mal estat, provocant la consegüent proliferació de malalties.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

12

A mesura que els fets de la guerra s’anaven succeint, l’economia cada vegada es

veia més afectada. Més i més homes en edat hàbil per a treballar van haver d’anar al

front.

2.3. Situació política a la Vall de Camprodon

El partit de govern de la vila, a data del 9 de setembre del 1938, estava format pel

següent:

Josep Vila Dalmau Alcalde Esquerra Republicana de Catalunya

Josep Feliu Rodà Alcalde 2n Esquerra Republicana de Catalunya

Josep Güell Coma Alcalde 3r Partit Socialista

Josep Pagès Cunill Conseller Partit Socialista Unificat

Patllari Vila Solà Conseller Partit Comunista Unificat

Pere Danés Cudinach Conseller Partit Comunista Unificat

Antoni Juncà Illa Conseller Partit Comunista Unificat

En la seva pràctica totalitat no hi havia cap membre d’un partit de dretes. Eren tots

partidaris de la república, cosa que demostra un clar rebuig als partits de dretes per part

de la gent de la vila. Els partidaris del conservadorisme eren considerats desafectes al

règim republicà, encara que no era ni de bon tros la majoria. Eren els industrials que

tenien una fàbrica a la vila en la seva major part, que poc després n’acabarien fugint per

evitar represàlies. Els identificaven pintant una taca negra a la porta de casa seva.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

13

3. Investigació

3.1. Els primers refugiats

Es considerava refugiat tota persona que estava caracteritzada per seguir uns certs

criteris i que, per aquest motiu, rebia un subsidi d’ajut. Aquests criteris van variar a

mesura que avançava el conflicte, provocant que molts cops s’haguessin d’enretirar les

ajudes subsidiàries a aquests refugiats.

Les ajudes es donaren en un principi per part dels ajuntaments a tots els

nouvinguts, sense tenir en compte cap criteri, pel fet que es creia que el conflicte seria

merament un conflicte intern que duraria poc temps. Després més tard, seguint els

criteris que exigia la Generalitat, podien rebre subsidi totes aquelles persones que no

tinguessin mitjans econòmics de què subsistir, ni amics ni familiars, i que no fossin

homes sans d’entre 20 i 45 anys (soldats o desertors, per tant), havent els ajuntaments de

redistribuir les ajudes.

Amb tot això, els evacuats que rebien subsidi van ser durant tot el conflicte una

minoria davant del total d’evacuats que no en rebien. A Camprodon es classificaven els

refugiats segons si pertanyien a Assistència Social, l’organisme que s’encarregava

d’allotjar-los, vestir-los, alimentar-los, etc.; i els refugiats d’Euzkadi, la manutenció dels

quals anava per compte del Govern d’Euzkadi. Aquests rebien subsidi seguint uns

criteris diferents dels que seguien els refugiats d’Assistència Social.

3.2. La rebuda

A Girona ciutat arribaven els principals grups de població evacuada procedents de

Barcelona, que llavors era el principal punt d’arribada d’aquests. Eren distribuïts per

ordre del Comissariat d’Assistència als Refugiats des d’allà fins a la resta de poblacions

gironines, entre les quals es trobava Camprodon. Els primers refugiats en arribar

provenien de Madrid, i a mesura que anaven arribant la resta, l’ajuntament mirava de

buscar-los allotjament i aliment. La població per altra banda oferia la seva ajuda i

col·laboració, sense deixar de banda el fet que estaven vivint un fet desconcertant i nou.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

14

Mapa geogràfic de la zona de la Vall de Camprodon i altres zones veïnes

3.3. La peculiar situació de Camprodon

Camprodon és una petita localitat situada al Pirineu Oriental, a la comarca del Ripollès,

el municipi de la qual porta el mateix nom. Està situada a uns 950 metres sobre el nivell

del mar, en la confluència dels rius Ter i Ritort, provinents de les valls veïnes de

Setcases i Molló, respectivament. La frontera amb França se situa a uns 10 kilòmetres

en línia recta, amb sortida al coll d’Ares, passant per la vall de Molló.

Durant el període de la Guerra Civil espanyola, el municipi de Camprodon

comprenia una superfície poc més gran d’una hectàrea, tenint de veïns els municipis de

Llanars i Freixenet. D’aquesta manera el nucli urbà ocupava pràcticament tot el territori

del municipi, essent així aquest el més petit de tota la província de Girona en aquell

temps. No quedava llavors cap porció de terra hàbil per a cultivar-hi aliments. Cal dir

que el territori a Catalunya estava subdividit per unes zones anomenades “regions”, que

posteriorment, l’any 1937 i durant el conflicte, van passar a anomenar-se vegueries.

Camprodon estava situada llavors a la Vegueria VI, amb capital a Vic.

La zona fronterera, en estar situada tan a prop de Camprodon, va ser una de les

principals causes d’arribada de persones de tot tipus, des de desplaçats fins a soldats,

traficants, refugiats, etc.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

15

Ja des de feia molts anys Camprodon era un reclam turístic, per la burgesia

sobretot. Aquesta era el fet pel qual molts d’aquests burgesos posseïen una torre o

mansió dins del terme municipal. Alhora, el poble disposava de varis serveis per atendre

aquest turisme, tals com hotels, cafès i restaurants, entre d’altres.

Poc territori per a cultivar-hi aliments, moltes torres d’estiueig on encabir-hi a

gent nouvinguda o proximitat amb la frontera francesa són algunes causes que feien

Camprodon certament particular.

3.4. Institucions implicades

3.4.1. La Generalitat de Catalunya

El Govern de la Generalitat va encarregar-se de constituir primerament el Comitè d’Ajut

als Refugiats i posteriorment, el Comissariat d’Assistència als Refugiats. Les

competències pel què fa al tema dels refugiats les va donar a aquest òrgan, si bé seguia

realitzant altres funcions de manera no tant directa.

Era la Generalitat qui s’encarregava de realitzar el pagament dels subsidis a

través del Comissariat d’Assistència als Refugiats, de manera que s’encarregava també

d’obtenir el finançament necessari per tal de realitzar-los. Coordinava i seguia un

control de la resta d’institucions, ja fos el Comissariat d’Assistència als Refugiats o la

Junta Provincial de Proveïments, per exemple. Tanmateix col·laborava amb el govern de

la república i la resta de govern autònoms en conjunt per tal de buscar la millor solució

al problema dels refugiats.

3.4.2. El Comitè d’Ajuda als Refugiats i el Comissariat d’Assistència als

Refugiats

El dia 18 d’octubre de l’any 1936 la Conselleria de Sanitat i Assistència social de la

Generalitat de Catalunya va donar l’ordre de que es constituís el Comitè Central d’Ajut

als Refugiats a la ciutat de Barcelona. Totes aquelles poblacions que tinguessin més de

10.000 habitants, havien de tenir aleshores un Comitè Comarcal d’Ajut als Refugiats,

des d’on es coordinaven i es portaven a terme totes les mesures referents als refugiats.

Ripoll, si bé no arribava a tenir 10.000 habitants, va haver de crear el seu propi comitè

comarcal.

D’aquesta manera, la notícia de la constitució d’aquest comitè va arribar a

l’ajuntament de Camprodon cap al 10 de desembre. Com a tasca principal, aquest

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

16

Comitè s’encarregava d’elaborar el cens de població refugiada a partir de les dades que

rebia dels diferents ajuntaments de cada poble on se n’acollia. Posteriorment enviava

aquestes dades a la seu central del Comissariat d’Assistència als Refugiats. Aquestes

relacions de tipus nominal eren enviades des dels ajuntaments en uns dies molt concrets

de cada mes, entre l’1 i el 5. Els impresos en els quals s’hi inscrivien els refugiats els

proporcionava directament la delegació del comissariat, ja que era un document oficial.

En aquestes llistes hi figuraven diverses dades, entre les quals hi havia: nom i cognoms

del refugiat, edat, origen, ofici, data en què el refugiat s’havia donat d’alta o en cas que

es donés de baixa, la data en què es va produir i el lloc cap a on s’havia traslladat. Era

imprescindible també que per part de l’ajuntament hi constés la signatura de l’alcalde i

el segell del municipi. En algunes ocasions es retornaven les relacions pel fet que hi

mancaven dades i l’ajuntament les havia d’acabar de complimentar i posteriorment

reenviar.

A partir del 9 de gener de l’any 1937 la Generalitat de Catalunya va començar a

trametre unes ajudes als ajuntaments la població dels quals acollia refugiats: 2 pessetes

diàries per cada un d’ells. A més d’això, es comprometia a pagar les despeses anteriors

a aquesta data, en cas que es poguessin justificar.

El 14 d’agost de 1937 es van dissoldre el Comitè d’Ajut als Refugiats i es va

constituir el Comissariat d’Assistència als Refugiats. El motiu es deu al fet que el

problema dels refugiats cada vegada era més complex i calia fer alguns canvis

organitzatius. Aquest nou organisme estava subordinat a la Direcció General

d’Assistència Social i s’encarregava a partir d’aleshores d’elaborar els censos, distribuir

els refugiats, realitzar tasques d’informació i inspecció, etc. El Comissariat

s’encarregava, a més, de transmetre les ordres que rebia des de la seva seu central de

Barcelona a tots els ajuntaments de poblacions on s’acollien refugiats. Alguns d’aquests

avisos eren, per exemple, l’ordre del 22 de setembre de 1937, per la qual no es podien

enviar refugiats a Barcelona donat el gran volum d’arribada d’aquests. Gràcies a algun

d’aquests avisos podem saber que els desplaçaments dels refugiats que es realitzaven

cap a Barcelona eren costejats pel mateix comissariat, amb fons de la Generalitat, i que

el govern republicà no se’n feia càrrec.

El Comissariat s’encarregava de realitzar els pagaments dels subsidis als

ajuntaments a partir de les relacions que aquests enviaven, amb diners provinents de la

Generalitat. Dintre de les tasques d’inspecció, s’encarregava també d’optimitzar les

relacions entre les diferents institucions involucrades. Tal i com diu a la missiva nº25,

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

17

mirava d’aconseguir un rendiment òptim en l’elaboració de les relacions i el seu

enviament.

El Comissariat, portant a terme les seves funcions de distribució dels refugiats,

controlava tots els desplaçaments de refugiats entre municipis. Els ajuntaments

comunicaven al comissariat la petició de trasllat d’un o més refugiats i aquest analitzava

la proposta. Feia les gestions pertinents amb la seu central de la capital catalana i

donava permís o no, depenent del cas, per portar-se a terme el trasllat del refugiat i

alhora el del seu subsidi. Seguint aquesta mateixa regla, el comissariat s’encarregava

també d’avisar als ajuntaments de noves arribades de refugiats a la seva pròpia vila.

El comissariat sovint s’encarregava també de proporcionar informació referent a

altres refugiats que no estaven sota el seu control a la resta d’institucions que així ho

demanaven.

A partir del 15 de juny de 1938 el comissariat només tractava temes directament

amb els refugiats durant dos dies en setmana, per tal d’evitar desplaçaments inútils.

Ja per acabar, cal dir que s’encarregava també de denunciar a les autoritats

judicials tots aquells organismes que no complissin les ordres manades. D’aquesta

manera, si l’ajuntament de Camprodon, posem per cas, no enviava les relacions de

població o enviava les dades alterades de manera intencionada, el comissariat passava a

denunciar-lo a les autoritats judicials i a més li retirava tots els pagaments dels subsidis.

Era, per tant, un òrgan força independent que actuava moltes vegades en funció

de les necessitats.

3.4.3. L’ajuntament de Camprodon i Assistència Social

L’ajuntament de Camprodon es va fer càrrec ja des d’un bon principi de les arribades de

refugiats. Si bé a l’octubre de l’any 1936 ja arribaven els primers procedents de Madrid,

no va rebre l’ordre d’acollida directament fins el mes de desembre d’aquell mateix any,

moment en què es va constituir el Comitè Comarcal d’Ajut als Refugiats. L’ajuntament

es va encarregar llavors d’elaborar uns censos o relacions en els què hi feia constar el

nom, l’edat i altres dades d’interès referents als refugiats. L’ajuntament, per altra banda,

s’encarregava de gestionar els pagaments de subsidis als refugiats. Reclamava els

pagaments dels subsidis a la Generalitat quan aquests no arribaven, o bé a la seva

Delegació a Girona o bé a la seu central del comissariat. Entre altres funcions, també hi

havia la de gestionar l’allotjament a tots aquells refugiats que arribaven, de procurar per

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

18

la bona convivència d’aquest amb la gent del poble, solucionar els possibles conflictes

que es poguessin donar entre aquests, gestionar les peticions de trasllat de refugiats amb

els altres pobles i el Comissariat d’Assistència als Refugiats així com també les baixes i

les altes dels seus subsidis, enviar relacions de població, etc. D’aquesta última funció en

depenia el proveïment d’aliments i l’arribada dels subsidis destinats als refugiats. És per

aquest motiu que es feia necessari enviar les relacions amb puntualitat. Enviava, a partir

de principis de 1938, les relacions de població fixa, accidental, etc. a la Junta Provincial

de proveïments, des de la qual rebia els aliments necessaris per alimentar la població.

De tota manera, aquests mateixos aliments trigaven mesos en arribar o directament no

ho feien.

Una altra tasca que realitzava l’ajuntament, davant dels constants problemes que

es presentaven pel què fa al proveïment d’aliments, era la gestió de les ajudes

internacionals. Va ser important llavors l’ajuda que es va rebre del Fondo de Ayuda

Internacional o de Ayuda Frentes de Andalucía, per exemple. La gestió d’aquestes

ajudes les portava en un principi l’ajuntament, si bé més tard creava altres institucions

que se n’encarregaven, de la gestió.

Com a altres funcions menys importants, consten la de cercar refugiats la

situació dels quals era desconeguda (moltes vegades sense poder dir-ne massa cosa) o la

tramesa d’informació a altres institucions a petició seva sobre qualsevol afer relacionat

amb ells, tals com el govern d’Euzkadi o simples famílies.

En definitiva, l’ajuntament s’encarregava de solucionar els problemes que li

sorgien de manera força autònoma, alhora que seguia les ordres que rebia del

Comissariat d’Assistència als Refugiats, la Generalitat o qualsevol altre òrgan superior.

3.4.4. La Junta Provincial de Proveïments

Altrament anomenada Dirección General de Abastecimientos, aquest organisme

subordinat al Ministerio de Hacienda y Economía, se situava a la capital de la vegueria,

a Vic. A través de les relacions que rebia dels ajuntaments podia saber la quantitat de

proveïments que havia de subministrar (verdures, fruites, cereals, llet, olis, greixos,

sabons, etc.). D’altra banda també s’encarregava de saber la quantitat d’aliments que

cada municipi produïa al llarg de cada mes. Reclamava tots els productes que es

produïen, excepte una quantitat reservada per les Col·lectivitats, Sindicats, etc.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

19

destinades al consum de les pròpies famílies i socis. Aquesta quantitat la fixava aquesta

junta.

En cas que l’ajuntament no enviés les relacions, es veuria privat de

subministraments provinents d’aquest organisme i, en cas de reincidència, seria

denunciat als tribunals per no prestar auxili a un òrgan de govern. En cas que algun

Sindicat, Col·lectivització, etc. es negués a entregar l’excedent de producció, li seria

decomissat aquest excedent i alhora seria denunciat a les autoritats judicials.

Per altra banda cal dir que Camprodon, en no tenir ni terres de cultiu ni d’altre

tipus, no podia donar excedent de producció, perquè no n’hi havia. Aquest és el motiu

pel qual l’ajuntament sempre feia constar en les relacions que enviava a aquest

organisme que la producció del municipi era nul·la.

3.4.5. Altres institucions

3.4.5.1. El govern de la república

El paper del govern de la república durant la guerra pel què fa als refugiats no va ser

gaire important a Catalunya. El Comité Nacional de Refugiados mantenia les funcions

d’òrgan encarregat dels afers relacionats amb els refugiats. El 30 de gener del 1937,

però, aquestes funcions les va traspassar al Ministeri de Sanitat i Assistència Social.

Per ordre del govern republicà, es varen evacuar moltes persones residents a

nuclis urbans que havien patit bombardejos o que eren susceptibles de patir-ne. Així el

govern es va encarregar de donar l’avís d’evacuació de les ciutats per mirar de salvar la

gent indefensa dels atacs dels nacionals.

3.4.5.2. El Gobierno de Euzkadi

Els refugiats provinents d’Euskadi, durant la guerra civil, eren alimentats i vestits amb

diners provinents del seu propi govern. Aquest procurava per la bona gestió dels

recursos que proporcionava a les poblacions on aquests refugiats s’estaven.

El govern d’Euskadi tenia a Ripoll un delegat que s’encarregava de supervisar la

gestió dels recursos i de seguir les ordres que li enviaven des del govern basc.

3.4.5.3. El Comitè d’Avituallament i el Consell de Gastronomia

L’aliment que rebien els refugiats era gestionat pel Comitè d’Avituallament, que

s’encarregava de proveir-lo. Aquest organisme formava part del Consell de

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

20

Gastronomia, creat el 17 d’octubre de l’any 1936 per ordre de la Generalitat de

Catalunya i s’encarregava d’atendre els indigents, els refugiats, la gent que es trobava a

l’atur, etc. En un principi d’aquestes funcions se n’encarregava el Departament de

Proveïments, però a partir del gener del 1937 tots els proveïments es realitzaven des

d’aquest Comitè d’Avituallament.

3.5. Estudi dels refugiats

3.5.1. Estudi en nombres de la població refugiada

Durant l’any 1937 l’ajuntament de Camprodon no estava obligat a enviar el cens a cap

tipus d’organisme de govern. Va ser més tard quan la Junta Provincial de Proveïments

va demanar relacions numèriques de població i de producció agrícola, cap a principis de

l’any 1938. Aquestes relacions eren enviades per l’ajuntament cada mes. Hi constaven

diverses dades, d’entre elles, parlant en termes generals, la població fixa, en què també

hi feia constar el nombre de persones col·laboradores amb la Cooperativa de Consum de

Camprodon; tots els menors de dos anys; la població evacuada, fent-hi constar que la

majoria eren evacuats forçosos; i refugiats amb dret a subsidi. En alguns casos es feia

constar que residien al poble, a més, una important càrrega de població hospitalitzada,

soldats, carrabiners, oficials, policies, etc.

En fer-se les relacions nominals de la població, podem saber per la

correspondència de l’època que el Comissariat d’Assistència als Refugiats permetia en

la inclusió de les llistes diferents persones provinents d’altres viles catalanes,

traslladant-los el subsidi de què se’n beneficiaven, de la mateixa manera que permetia el

trasllat dels refugiats del propi poble cap a d’altres si les circumstàncies ho permetien.

Sovint aquests trasllats els protagonitzaven famílies senceres o grups de persones d’un

mateix territori d’origen, el motiu del trasllat de les quals era les relacions que

poguessin tenir amb refugiats o evacuats d’altres pobles, tant amics com familiars o

coneguts. Justament les institucions intentaven reagrupar les famílies que havien hagut

de separar-se per les causes que fossin.

Durant l’any 1938 es van passar a enviar relacions numèriques de població a la

Junta Provincial de Proveïments, alhora que seguia enviant relacions nominals al

Comissariat d’Assistència als Refugiats de Ripoll.

De les relacions numèriques, en podem extreure el següent:

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

21

Observacions:

• La població fixa és tota aquella que residia en cases particulars dins del mateix

municipi de manera no temporal, sinó fixa, a diferència dels refugiats i

evacuats.

• La població refugiada era aquella rebia una paga en concepte de refugiat.

• La població accidental era tota aquella que es trobava a la vila de manera

temporal i a causa de la guerra. Els evacuats es trobaven dins d’aquest grup.

• Els col·laboradors són aquells que pertanyien a una cooperativa de consum, de

manera que tenien una cartilla de racionament. Els no col·laboradors, per tant,

serà la resta de població que no en formava part.

• En la taula de dades i en al gràfic hi manquen dades corresponents als mesos de

gener, maig, juny, setembre i desembre, ja que no s’han pogut trobar.

Mesos Febrer Març Abril Juliol Agost Octubre Novembre Població fixa 1350 1350 1350 1350 1350 1418 1418 Col·laboradors -- -- -- 319 430 319 319 No col·laboradors -- -- -- 1031 920 1099 1099 Població accidental 441 441 500 680 600 725 768 Població refugiada 139 143 150 162 164 166 166 Altres 30-35 -- 300 -- -- -- -- Total 1930 1934 2000 2192 2114 2309 2352

Variació de la població de Camprodon durant l'any 1938

0

500

1000

1500

2000

2500

Gen

er

Febre

r

Mar

ç

Abril*

Mai

gJu

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octu

bre

Novem

bre

Desem

bre

Població fixa Població accidental Població refugiada

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

22

Solament en aquest període de l’any 1938 podem observar un augment constant de la

població. El nombre d’habitants fixes es va mantenir durant la major part de l’any,

excepte els últims mesos en què es va produir un creixement sobtat. Els evacuats

(població accidental en la seva major part) es van anar incrementant de manera

constant: a diferència del nombre de refugiats, que va experimentar un augment molt

més modest. Finalment, com a resultat de tot això, podem observar que la població local

va passar de 1.930 habitants el mes de febrer a 2.352 el mes de novembre; 422 persones

més.

Per acabar, resta per dir que el desembre de l’any 1939 hi havia a Camprodon un

nombre total de 1.318 habitants (gairebé els 1.350 habitants que hi havia l’any 1938 de

mitjana), 29 hospitalitzats i 50 persones més en hotels. Això fa pensar que ja no

quedaven al poble gairebé refugiats, sinó tot just uns quants ferits hospitalitzats i poca

cosa més.

02468

101214161820

Nombre

Menors de 15anys

Entre 15 i 45 anys Més de 45 anys

Relació de la població femenina i la masculina dels refugiats d'Euzkadi

Homes

Dones

Aquest altre gràfic correspon a la població refugiada pertanyent al grup d’Euzkadi l’any

1938. Hi podem apreciar tres grups diferents: els refugiats menors de 15 anys, els

d’entre 15 i 45 i els de més de 45. En tots tres grups es fa una agrupació d’homes i una

altra de dones. En el primer grup, la dels menors de 15 anys, podem veure que la

població masculina i la femenina era més elevada que la resta, i encara la població

masculina estava per sobre de la femenina. En el segon grup, però, aquesta situació

canvia: les dones passen a ser més nombroses que els homes. Això es deu al fet que en

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

23

aquesta edat la majoria dels homes estan o bé al front o bé treballant, i si no ho fan és

perquè pateixen algun tipus de malaltia o afecció que no els ho permet. En el tercer grup

també es pot apreciar un major nombre de dones que homes, la gran majoria d’elles

jubilades i en el cas d’ells, la majoria amb massa edat per anar a la guerra o per

treballar. En conjunt podem veure que les dones eren molt més nombroses que els

homes i que en el cas dels menors de 15 anys, podem considerar que els nens tenien

més possibilitats de viure que les nenes o bé que nasquessin menys nenes que nens.

3.5.2. Procedència

La procedència de la majoria d’evacuats de guerra és desconeguda, pel fet que no es

registraven com a refugiats i no constaven, per tant, en cap llista o relació. De tota

manera, queden diversos documents en què hi consten la procedència. Els més

importants són tot el seguit de relacions que s’enviaven al Comissariat d’Assistència als

Refugiats i en les quals s’anotaven els llocs d’on eren originaris. D’aquesta manera

podem comprovar que durant l’any 1938 a Camprodon hi havia 57 refugiats

d’Assistència Social i la resta, d’un total d’uns 150 o 160, eren refugiats d’Euzkadi.

D’aquests 57 refugiats, la major part d’ells són provinents de Castella i Lleó i Madrid.

Naturalment, els refugiats d’Euzkadi provenien de les diferents zones del País Basc,

encara que es desconeix si havien estat evacuats des de Sant Sebastià o des d’Irún per

via terrestre o des de Bilbao per via marítima. Es té constància de l’estada al poble

durant una bona temporada d’uns refugiats provinents d’Andalusia.

3.5.3. Allotjament, vestit, aliment, higiene i altres

Allotjament

L’ajuntament de Camprodon va incautar totes les torres d’estiueig del municipi, de la

mateixa manera que l’ajuntament de Freixenet. Aquestes torres estaven intervingudes

pel Comissariat d’Assistència als Refugiats, que en tenia la clau. Els principals hotels de

la vila i sales d’espectacles estaven també intervinguts. Un dels més importants és

l’hotel Rigat, finançat durant bona part del conflicte per la mateixa Generalitat. En

aquest mateix emplaçament hi treballaven unes 200 persones, que servien a un total

d’uns 800 refugiats. Temps després aquesta situació va canviar, donada la manca de

recursos financers per part de la Generalitat, fent que els mateixos refugiats haguessin

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

24

Situació dels principals emplaçaments os hi havia refugiats instal·lats

de servir-se. Un altre hotel destinat al mateix ús va ser el Güell, que més tard, junt amb

l’hotel Rigat, es van convertir en hospitals de sang.

Al llarg de tot el carrer València, actualment artèria comercial de la vila i

principal carrer, s’allotjaven en cases de particulars diversos refugiats. Un exemple és el

nº17 d’aquest carrer, on aparentment s’allotjaven evacuats que provenien d’una zona

propera a Madrid. A la Plaça Doctor Robert i la Santa Maria eren també altres

localitzacions on se’n podien trobar.

Com a torres incautades, consten la torre Maristany, la torre Germans Garcia

Nieto, la torre propietat de Cayetano Vilella, torre Fraderas, torre Miró, torre Martin,

torre Guardiola, torre Felip, torre Mas de Xaxàs, torre Dr. Robert, torre Villa Carmen,

torre Roig, torre Torrent i torre Vidal i Ribas. Aquesta última, a finals de març de l’any

1937 es va incendiar. El motiu d’aquest incendi està lligat amb els refugiats. La majoria

de torres eren d’estiueig i estaven més preparades per la calor que pel fred i aquesta

concretament estava situada a prop del riu Ter, una font d’humitat important Les peces

de vestir que portaven els refugiats que s’hi allotjaven eren més aviat d’estiu i alhora

s’unia el fet que mancava combustible per escalfar-se. Això va fer que els refugiats

busquessin la manera d’obtenir aquest combustible a través de la mateixa construcció.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

25

En uns bidons hi cremaven la fusta que extreien dels marcs de les portes i finestres, els

terres, els mobles, etc. Aquest va ser doncs el motiu de l’incendi.

A part de les torres d’estiueig, també hi havia la casa Mateu i la casa Campa, que

inicialment van ser refugis d’acollida i que més tard es van convertir en hospitals de

sang. Hi havia també una casa destinada a acollir als refugiats de telèfons (que

treballaven per la companyia telefònica), els quals van tenir molts inconvenients per

allotjar-se a la vila degut a un error entre administracions. L’hospital municipal i les

escoles municipals eren llocs d’acollida de ferits de guerra, però, molt a principi del

conflicte, també s’hi podien trobar refugiats.

A través d’unes dades

extretes pel setembre de

l’any 1938, podem saber

que hi havia altres finques

destinades a usos diversos.

Així doncs sabem que la

torre Armengué acollia els

infants d’una colònia; la

torre Serra estava ocupada

per un coronel de l’exèrcit;

la torre Winker, ocupada

pel comandant del

Ministeri d’Hisenda; la

torre Parellada, ocupada

per refugiats d’Euskadi

situada al passeig de la

Font-Nova; la torre Casino,

destinada a la colònia

infantil Natura; i finalment

la torre Oliveda, destinada a carrabiners.

D’aquesta manera, cap al setembre de l’any 1938 podem saber que ja no es

disposava de més finques o construccions incautades per instal·lar-hi res ni allotjar-hi a

ningú.

Tal i com deia la Generalitat, el percentatge màxim d’acollida de refugiats era el

10%, que més tard va ser el 20%. Si ja no quedaven finques disponibles per instal·lar-hi

Torre Roig, on es van acollir nombrosos refugiats i actualment en estat ruïnós

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

26

a gent evacuada, l’ajuntament podia allotjar-los en propietats privades, especialment

aquelles on els seus propietaris eren desafectes al règim republicà.

Vestit

La roba era un d’aquelles elements que es feien més escassos. Molts dels refugiats que

van arribar del sud provenien de zones agrícoles pobres i sense gaires recursos.

D’aquesta manera van arribar a Camprodon sense gairebé pertinences i encara menys de

roba. Vestien les mateixes peces de vestir amb què van arribar a la vall, en molts casos.

Aquesta roba no estava pensada per suportar l’hivern, veient-se obligats en molts casos

a demanar ajuda a la gent del poble. Gràcies als pocs documents escrits que ens han

arribat en els nostres dies, podem saber que els refugiats d’Euskadi també tenien

dificultats pel què fa a la roba. Els problemes es donaven sobretot durant l’hivern. El

govern d’Euskadi va assabentar-se que aquests mateixos refugiats passaven per greus

dificultats. D’aquesta manera va demanar al delegat d’aquests refugiats que els enviés

una llista amb els noms de les persones que vivien temporalment a la torre Parellada. El

Comissariat d’Assistència als Refugiats mirava d’evitar els problemes de manca de roba

demanant relacions de població refugiada a l’ajuntament, per així poder proporcionar-

ne.

L’alimentació dels refugiats

Els aliments durant la guerra no van ser especialment abundants. El municipi de

Camprodon disposava d’uns pocs horts per a cultivar, ja que el terme municipal era tan

petit que no hi havia camps de conreu. D’aquesta manera era normal veure com en

qualsevol racó de la vila, per més inusual que fos, s’aprofitava per a cultivar-hi. Un

d’aquests llocs va ser, per exemple, el mateix Pont Nou de Camprodon, en la seva part

més alta, en què hi havia una zona plana on cultivar. El municipi de Freixenet, molt més

extens i per tant amb més recursos, disposava de camps de cultiu. En diferents zones es

van cultivar els camps per tal de prevenir la manca de existències que es creia que es

donaria i que efectivament es va donar més tard.

L’aliment que rebien els refugiats provenia del Comitè d’Avituallament, si bé

bona part d’aquest aliment també provenia de les ajudes que rebia l’ajuntament de

Camprodon d’organitzacions antifeixistes i sense ànim de lucre, tals com Ayuda Frentes

de Andalucía o el Fondo de Ayuda Internacional.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

27

Els aliments a Camprodon es rebien des de diferents zones geogràfiques,

proveïdes per la Junta Regional de Proveïments. En moltes ocasions no se’n rebien

durant llargs períodes de temps, tot i que els refugiats seguien rebent-ne. Aquest fet va

provocar que, durant alguns mesos, en només rebre farina per alimentar a la població

local, van començar a aparèixer veus dins del mateix poble que es queixaven d’aquest

fet. Els refugiats d’Assistència Social, d’Euzkadi, els soldats i carrabiners, etc., és a dir,

tota la gent que s’estava temporalment a la vila, rebia aliment i la gent del poble, en

canvi, no. En veritat aquest aliment solia ser solament algunes patates i poca cosa més.

Tot i així es va donar el cas que pel juny de l’any 1938, quan aquesta situació ja es feia

inaguantable, un grup de dones de la vila es va manifestar pacíficament i una comissió

va presentar-se davant l’alcalde reclamant la fi d’aquella situació. En alguns casos els

refugiats realitzaven labors de les quals n’obtenien un benefici econòmic, cosa

incompatible amb les percepcions dels subsidis. En d’altres, els refugiats rebien aliment

i la part sobrant de les seves activitats agrícoles era venuda, provocant una situació

d’allò més paradoxal. Rebien aliment de manera gratuïta i alhora n’obtenien un benefici.

Els organismes competents miraven de solucionar aquesta situació de picaresca tan

insolidària, deixant de donar subsidis als refugiats de la vila i fent-los fora dels refugis

on s’allotjaven. Aquesta situació tan extrema es va donar pel maig de l’any 1938, si bé

no vol dir que l’ajuntament deixés de prestar ajuda als refugiats ni els fes fora dels

refugis.

Molt abans es va donar un cas ben particular pel què fa a la manutenció dels

refugiats. La Generalitat s’encarregava de finançar el manteniment dels refugiats

allotjats l’Hotel Rigat. Per tal de retallar pressupost, la Generalitat va desatendre els

refugiats d’aquest hotel, desemparant-los inevitablement. L’ajuntament de Camprodon

no tenia recursos suficients per alimentar tot aquell volum de persones i, per tant, es van

veure obligats a buscar-se la vida pel seu compte. D’aquesta manera es van donar molts

casos de pillatge en els pocs horts de la vila i la resta de camps de cultiu dels municipis

propers. Aquests refugiats robaven verdures dels horts i en més d’una ocasió eren vistos

fent-ho. La situació es va anar reproduint al llarg de tot el conflicte, i l’ajuntament

mirava de solucionar els conflictes que anaven sorgint amb els propietaris dels camps i

els refugiats.

Per altra banda, diverses organitzacions solidàries ajudaven a l’ajuntament,

oferint-li aliments sobrants d’altres zones, és a dir, aliments que pel seu gran volum no

podien ser consumits completament per una sola població i que per tant podien

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

28

distribuir-se per altres viles. L’alimentació dels nens i nenes residents a les colònies

infantils i els monitors que els acompanyaven provenien de la Junta Provincial de

Proveïments. Junt amb aquests nens, la resta d’infants del poble rebien esmorzar, basat

en llet condensada i pa o brioix proporcionat pel Fons de Solidaritat Internacional i

l’ajuntament.

La població resident de la vila, junt amb els evacuats de guerra, rebien unes

targes de racionament que dispensava l’ajuntament. Amb aquestes targes podien anar a

buscar aliments a les diferents botigues de la vila (sempre i quan en tinguessin). En

alguns casos els propis botiguers es negaven a proporcionar aliment, ja que el pagament

d’aquest es feia per part de l’ajuntament i en molts casos els diners no arribaven o si

arribaven ho feien amb molt de retard.

Sanitat

Els refugiats havien de conviure en espais molts reduïts i bruts, cosa que feia

indispensable l’ús del sabó, recurs que no abundava en especial. Per aquest motiu es va

donar en més d’una ocasió casos de sarna, veient-se obligats a traslladar els afectats a

altres llocs per tal d’evitar epidèmies. Es van portar a terme algunes campanyes de

vacunació de les quals se’n beneficiaven els refugiats i la pròpia població de la vila. El

Ministeri d’Instrucció i Sanitat, per la seva banda, va posar un control fronterer per tal

de desinfectar, vacunar i registrar tota aquella persona que passés per allà. Aquest fet va

afectar inevitablement als refugiats, de la mateixa manera que els vilatans i la gent de

pas.

Recursos

Els recursos de què disposaven els refugiats per portar una vida normal eren per regla

general escassos.

Els combustibles per escalfar-se durant l’hivern eren difícils d’obtenir. La

població havia crescut enormement i n’hi havia manca. Per aquest motiu l’ajuntament

durant els anys de guerra demanava al Servei d’Obres Públiques de Girona que els

permetés podar els arbres plantats al peu de les carreteres. Alhora s’aconseguia donar

feina a la gent que es trobava en l’atur. Aquest problema es va anar reproduint durant

els durs hiverns, tant l’any 1937 com el 1938, que era quan més es necessitava el

combustible. Els aliments que rebien els infants de les colònies infantils eren escalfats

amb fusta provinent d’un bosc de propietat privada, per posar un exemple.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

29

D’altres recursos eren encara més escassos d’obtenir. Trobar oli per il·luminar-

se, paper per escriure, sabó per rentar-se o qualsevol altre utensili d’ús quotidià era

d’allò més complicat. Per posar un exemple, en el moment que es va donar l’ordre de la

creació de la colònia infantil Natura, els objectes de què va disposar, com ara llençols,

coixins, olles, plats, etc. provenien de l’hotel Rigat, utilitzat ja des d’un principi com a

lloc de refugi de desplaçats.

3.5.4. Subsidis i ajudes

De la mateixa manera que a la vila de Camprodon hi avia uns refugiats que formaven

part d’Assistència Social i uns altres que eren d’Euzkadi i estaven sota la responsabilitat

del seu govern, també hi havia un tipus de subsidi propi per cada un d’ells.

Els refugiats d’Assistència Social, per una banda, rebien un subsidi d’unes dues

pessetes per persona i dia, finançades per la pròpia Generalitat de Catalunya a partir del

9 de gener de l’any 1937. Fins llavors no es realitzaven cap tipus de pagaments, la qual

cosa significa que els refugiats havien de mantenir-se per ells mateixos, ja fos pel treball

propi o per recursos financers propis. El pagament d’aquests subsidis es feia de la

següent manera: l’ajuntament de Camprodon allistava tota la població desplaçada que

així ho volia i que, en cas de complir unes exigències mínimes que demanava la

Generalitat (ja expressades en un anterior apartat), tenia dret a subsidi; posteriorment

aquestes llistes o relacions de tipus nominal eren enviades a la Delegació del

Comissariat d’Assistència als Refugiats de Ripoll, que en verificava l’autenticitat, les

revisava i, en cas que hi manquessin dades o aquestes estiguessin incorrectament

expressades, les retornava a l’ajuntament de Camprodon. En cas que tot estigués

correcte, les enviava a la seva seu central de Barcelona, on es procedia a fer les gestions

pels pagaments. L’ajuntament de Camprodon havia d’anar a buscar aquests diners que

més tard li servirien per seguir pagant els subsidis.

Cal dir però, que aquest procés era moltes vegades interromput pel retard en els

pagament. Petits errors de gestió, organització o altres causes podien provocar un retard

força considerable com per a què l’ajuntament es veiés obligat a retallar despeses i a

suspendre els pagaments de subsidi diari. Els refugiats però seguien rebent les seves

corresponents pagues tot i l’amenaça d’aquesta situació, sense veure’s massa afectats.

El fet que no tota la població desplaçada reclamés subsidis es pot trobar a partir

de diverses raons. Una d’elles és el fet que el caràcter transitori dels refugiats en la seva

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

30

estada no els permetia esperar-se tant de temps com per allistar-se en aquestes relacions

i posteriorment rebre els pagaments. Una altra raó ben simple és que aquests refugiats

tinguessin una feina remunerada i, per tant, no complissin els requisits exigits per

percebre subsidi.

Els refugiats d’Euzkadi, per la seva banda, cobraven uns subsidis provinents del

seu propi govern, d’una quantitat de 1.550 pessetes mensuals cap a l’any 1937 i de

4.216 a mitjans 1938. Les situacions de picaresca també es donaven entre aquests

refugiats, cobrant els subsidis que els assignava el seu govern regional i alhora els de la

Generalitat, cosa que es va voler evitar per part de les administracions perjudicades.

3.5.5. La organització dels refugiats i les seves tasques

A Camprodon l’organització dels refugiats estava definida de tres maneres. Una part

dels refugiats estava dins del grup d’Assistència Social, una segona part estava dins del

grup dels refugiats d’Euskadi i la tercera i última estava formada pel de les colònies

infantils. Els dos primers grups estaven representats per un delegat elegit

democràticament mitjançant la votació. L’alcalde era l’encarregat de certificar l’elecció

dels delegats a través d’aquest mitjà, és a dir, donava conformitat a la seva decisió i

l’acreditava. Hi havia un delegat interventor, que s’encarregava de supervisar el

racionament d’aliments i altres recursos, i un altre delegat que s’encarregava de

representar el grup. Se’ls encomanava molts cops la tasca de fer el recompte de

refugiats. Tot i així es va donar algun cas de conflicte entre el delegat i els refugiats

mateixos a qui ell representava, la qual cosa indica una certa discrepància d’interessos o

opinions. Els refugiats d’Euzkadi, per exemple, en un moment donat van voler elegir un

nou delegat per aquest mateix fet, encara que no va resultar-los possible ja que el seu

govern va voler-ne saber el motiu. L’organització de les colònies, el tercer grup, era

diferent. Hi havia un responsable o encarregat que se n’encarregava de la seva gestió i

control.

Com a tasques, els refugiats treballaven en activitats complementàries d’ajut. La

població autòctona estava en la seva major part a l’atur. Les fàbriques estaven parades i

els camps estaven en molts casos sense cultivar, pel fet que la major part dels homes

hàbils per a treballar estaven al front o havien fugit. D’aquesta manera els refugiats

tampoc tenien massa feina per fer.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

31

Una de les feines més destacades que tenien era procurar per ells mateixos, és a

dir, realitzar les tasques que ningú altre els feia. Per posar un exemple, si els refugiats

necessitaven roba neta, qui s’encarregava de netejar-la era en la major part dels casos

una refugiada. Es pot afirmar refugiada en aquest cas pel fet que de les feines

quotidianes se n’encarregaven les dones. A l’hora de fer les relacions, en la classificació

per oficis, la gran majoria era classificada com a “sus labores”. D’altres feines,

físicament més dures, ja no se n’encarregaven les dones, sinó els homes. La construcció

de la carretera cap a la frontera francesa va ser feta amb mà d’obra refugiada. Uns 40

d’ells van acabar-la a mitjans de l’any 1938.

Els menors d’edat, però, no realitzaven cap tasca important. Es consideraven

menors els que menys de 15 anys. Qui tenia menys d’aquesta edat, la seva única

ocupació era estudiar. La major part dels nens i nenes refugiats no podien anar a l’escola

municipal pel fet que el nombre de places ja estava complet. Així havien de fer classes

en altres llocs i amb altres professors.

3.5.6. Colònies infantils

Va ser a finals d’abril de l’any 1938 quan la Federación de Cooperativas de España, a

petició de l’ajuntament, va organitzar a la vila de Camprodon unes colònies infantils.

Aquestes colònies es van situar en dues torres intervingudes durant l’inici del conflicte,

la torre Armengué i la torre Conde. Qui se n’encarregava de costejar el manteniment

dels residents a les colònies era aquesta federació, si bé l’ajuntament solament va haver

d’oferir alguns recursos materials provinents d’una intervenció a l’hotel Rigat de

Camprodon (anteriorment mencionats). Pel juny d’aquell mateix any es va crear la

Escuela Natura, una colònia infantil organitzada pel Sindicato Fabril, Textil, Vestir y

Anexos de Barcelona, el representant de la qual era un sindicalista escollit pel Centre

Republicà d’Esquerra. En aquesta colònia hi havia uns 100 nens i nenes i professors, en

total (a finals d’aquell mes n’hi havia un total de 191).

La funció d’aquestes colònies era acollir als menors amenaçats pels atacs aeris

de l’armada feixista. La majoria d’aquests menors eren d’origen pròpiament català,

encara que alguns provenien de Madrid i Castella.

Els recursos de subsistència d’aquestes colònies eren d’allò més limitats.

Depenien de la Junta Regional de Proveïments per a la seva alimentació i de la resta

d’ajudes que rebien de les diferents associacions, sindicats, etc. sense ànim de lucre. El

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

32

pa era un element de la seva alimentació causant de varis conflictes amb la gent del

poble. Era un aliment de què disposaven aquestes colònies, a diferència de la població

de la vila, encara que amb moltes mancances.

Aquestes colònies van desaparèixer pel gener de l’any 1939, unes setmanes

abans de l’ocupació nacional de Catalunya. Van fugir cap al país veí, establint-se

temporalment en els camps de concentració francesos, deixant com a únic rastre els

antics llocs que havien ocupat i les peticions dels pares que feien a l’ajuntament volent

saber què se n’havia fet dels seus fills. Els monitors i professors d’aquestes colònies, tot

i no cobrar cap tipus de salari, van seguir procurant pels menors en la seva fugida a

França. Gran part d’aquests menors van retornar, encara que una part va ser reconduïda

cap a Rússia, els anomenats actualment nens de la guerra. D’altres menors van ser

adoptats per la gent de la vila i encara avui viuen amb el record d’aquells temps i de les

seves antigues famílies, que molt probablement no han tornat a veure.

3.5.7. Els refugiats d’Euzkadi

Per tal de conèixer aquest grup tan diferenciat de refugiats, primer cal parlar del seu

tipus de vida a la zona d’on provenien.

El poble basc, junt amb el català, són culturalment semblants en alguns sentits.

Tots dos grups estan situats geogràficament al nord de la península, unes zones molt

industrialitzades. Mantenien formes tradicionals i de caràcter tancat, encara que, en

opinió de molts, era gent autosuficient i treballadora, ben organitzada i de bon veure.

Comparant-los amb els refugiats andalusos, ben poca cosa tenien a veure. Tothom

acceptava la presència de refugiats bascos, veient-los com a gent respectuosa. Per dir-ho

d’una altra manera, a la població autòctona no els despertava cap sentiment de rebuig.

A Camprodon concretament no van causar cap conflicte, si més no de manera

directa. El seu sosteniment, com que corria a càrrec del Govern d’Euzkadi, no

provocava massa problemes a l’ajuntament. L’únic inconvenient que presentaven era

que ocupaven un parell de torres d’estiueig, que d’aquesta manera ja no es podien fer

servir per altres usos (això al principi). Mentre que la població de la vila no rebia

aliments, els refugiats bascos n’estaven ben proveïts, més i tot que els refugiats

d’Assistència Social. Es va despertar un conflicte sense tenir-ne la més mínima intenció.

En la seva major part, aquests refugiats eren menors d’edat. Els seus principals

problemes van ser l’escassetat de recursos, com la roba o la manca d’higiene, tot i que el

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

33

seu govern se’n preocupava tant com per manar al seu delegat de Ripoll que els

solucionés ràpidament.

3.5.8. Relació amb la població autòctona

No és fàcil per a cap comunitat acceptar un grup de població tan gran i desconegut a

casa seva, amb una cultura tan diferent i uns costums tan diferents. La situació bèl·lica

que es vivia en aquell moment va obligar a la població a acceptar la situació d’arribada i

acolliment d’una gent desconeguda. Els va requerir un esforç la seva acceptació i cal dir

que aquest esforç es va donar de molt bon grat en la majoria dels casos, tant a

Camprodon com a la resta de pobles del principat.

Al principi la gent de la vila va oferir la seva ajuda a aquella gent que arribava

tan cansada i desvalguda, que havia fugit de casa per salvar les seves vides, abandonant

alhora les seves possessions. Els oferien aliments i roba, per exemple.

Amb el temps la població va tenir altres problemes per solucionar, abans que

oferir ajuda als refugiats. La manca d’aliments ja era prou problema com per a més

donar-ne a una gent desconeguda. Els refugiats van començar a robar als horts i als

cultius, i l’ambient que es vivia cada vegada estava més crispat.

Van arribar a un punt en què s’acusava als refugiats dels mals que hi havia al

poble. Es va començar a viure una situació de rebuig, que es reflecteix en els diversos

intents per part de l’ajuntament d’expulsar refugiats acusats de fer algun mal en concret

del tipus que fos. Per exemple, uns refugiats que van tallar uns arbres per obtenir-ne

llenya durant el mes de desembre de l’any 1938, segurament per escalfar-se, van ser

acusats d’atemptar contra els interessos econòmics de la vila i se’ls va voler fer fora.

Molts altres casos van anar succeint-se, fins arribar al final del conflicte. Es va

acabar llavors la convivència obligatòria de la població autòctona amb la gent forana,

quan aquest últims van retornar a casa seva o bé van fugir.

3.5.9. Els últims refugiats, la fugida cap a França i el seu retorn

Setmanes abans de l’ocupació nacional a Camprodon, van arribar grans quantitats de

persones des de tots els punts de Catalunya per tal de creuar la frontera cap a França.

D’aquesta manera, gent provinent del Vendrell, Vilanova, Sitges, Barcelona i altres

localitats van arribar amb unes poques possessions. Eren sobretot dones acompanyades

dels seus fills, que havien arribat amb tren fins a Ripoll. Més tard el tren va deixar de

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

34

funcionar, fent que haguessin

d’arribar amb camions, cotxes

o caminant. El fred de

l’hivern les va sorprendre a

totes elles, que no venien

preparades per resguardar-

se’n. Les poques robes que

portaven posades no les

protegien i havien de passar

fred junt amb els seus fills,

que en més d’un cas morien.

S’allotjaven en cases

particulars i en les esglésies

de Santa Maria i la del

Carme. La Joventut Socialista

del Maresme, per posar un

exemple, va ser una de les

organitzacions que van mirar de fugir a través de la frontera francesa amb Molló,

passant per Camprodon. Poc temps després va arribar el col·lapse total. Els nacionals

havien ocupat gairebé totes les ciutats importants del principat i els serveis sanitaris,

entre molts altres, ja no funcionaven. Les institucions estaven diluïdes. Els visats ja no

s’expedien i molta gent s’havia d’allotjar al poble esperant-lo. El govern francès

permetia l’entrada de la gent fugitiva sense el permís corresponent, donat aquell el cas

excepcional. Milers de fugitius s’exiliaven a França a traves del Coll d’Ares i

Camprodon era un continu degoteig de gent que anava en una única direcció. A mesura

que anaven arribant a la frontera, havien d’abandonar els seus vehicles en cas que

haguessin arribat allà amb un. Soldats, refugiats, desertors, etc. fugien. Dotzenes de

cotxes es despenyaven muntanya avall, alhora que la resta d’armes de què disposava el

ja gairebé inexistent exèrcit republicà eren destruïdes i abandonades. Tots ells fugien a

través de la carretera acabada de construir de feia poc, en previsió del que finalment va

acabar succeint, amb mà d’obra refugiada. La neu i el fred complicava la caminada i

molta gent no arribava al final del camí. Tots ells es dirigien als camps de concentració

francesos, el més proper dels quals era el de Prats de Molló, on milers d’altres refugiats

hi havien anat arribant a mesura que se succeïen els esdeveniments de la guerra. El

Església del Carme, en la qual s'hi van instal·lar temporalment refugiats

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

35

Cotxes despenyats just al peu del Coll d'Ares, a la frontera amb França

bestiar era també evacuat, de manera que després més tard va servir d’aliments als

refugiats que estaven allotjats en els camps de concentració.

La guerra arribava a la seva fi i el flux de refugiats minvava, a diferència del flux

de ferits, que es va anar accelerant a mesura que arribaven els nacionals. Cada vegada hi

havia més i més soldats ferits i faltava lloc on tenir-los acollits. Molts d’ells morien per

falta de recursos, doncs molts d’ells se’ls havien emportat o havien estat destruïts pels

republicans abans d’abandonar la vila. Finalment els nacionals arribaren, ja quan tota la

població havia fugit per evitar els enfrontaments directes amb els soldats. Franco havia

proclamat la fi de la guerra i la seva dictadura estava completament establerta a

Espanya. Va ser llavors quan el govern civil de la província va voler retornar les

persones estranyes del municipi a les seves altres províncies d’origen. D’aquesta manera

els refugiats van desaparèixer de Camprodon i les seves rodalies.

3.5.10. Un refugiat especial: el doctor Negrín

Durant alguns mesos hi va haver a la vila de Camprodon la presència d’una persona

molt important en els afers de la república. Aquest home era el doctor Negrín8, que junt

amb la seva família s’allotjava tot sovint en una de les zones residencials del poble, allà

on les torres dels estiuejants rics eren més nombroses, concretament a la torre Garcia, al

passeig Maristany. Ell, en veritat, venia sovint a la vila amb altres dirigents importants

del govern republicà. El fet que elegís la vila de Camprodon com a residència temporal

es pot trobar en què la zona estava molt apartada dels camps de batalla i el conflicte, per

8 Juan Negrín López (1891-1956), polític i metge espanyol, president del govern (1937-1939) durant la Guerra Civil i president del govern republicà en l'exili (1939-1945).

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

36

tant, quedava lluny dels atacs enemics i els bombardejos. La seva família i ell mateix

estaven més segurs a Camprodon que no a Barcelona, per posar un exemple, on gairebé

cada dia hi havia un atac aeri feixista. També és veritat que la proximitat de la frontera

pot ser un altre motiu pel qual en Negrín havia escollit aquell lloc.

Durant un temps aquella torre va ser la seu del govern republicà. La vigilància

de la residència estava formada per carrabiners, que patrullaven la zona i vigilaven el

pas de vehicles i desconeguts. Aquesta vigilància, però, no va evitar que el bàndol

nacional descobrís l’emplaçament on s’estava refugiat en Negrín, obligant-lo a fugir. La

direcció que va prendre ell i la seva família és del tot desconeguda.

La relació que va tenir aquest home amb la gent del poble va ser d’allò més

cordial, ja que tot sovint comerciava amb els vilatans (no de manera directa, és clar) o

els oferia certes ajudes que d’altra manera no podrien obtenir.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

37

4. Conclusió

Al llarg de la història s’han donat innumerables guerres i junt amb aquestes guerres,

èxodes que han marcat un abans i un després. La Guerra Civil espanyola va ser un

conflicte sense precedents i va marcar aquest abans i aquest després en la societat

espanyola. La història reservada als refugiats és només una part de tantes altres històries

tant o més interessants, però que es mereixen també una part de la nostra atenció. Els

refugiats que van arribar a Camprodon són sinònim de vida i esperança i la població

d’aquesta vila ho són de misericòrdia i generositat.

Els refugiats que van arribar a la vila de Camprodon si van donar tants de

problemes és a causa de la situació que es vivia. Per una banda, si la Generalitat no

s’hagués vist obligada a retallar despeses a causa de la guerra, els refugiats no s’haurien

vist obligats a robar aliments dels horts dels vilatans. Per una altra banda, els mateixos

refugiats no tenien prou aliment com per sobreviure, com la majoria de gent del poble.

A mesura que augmentaven en nombre, també augmentaven els problemes que

generaven. La majoria eren dones acompanyades dels seus fills, cosa que explica la

urgència d’obtenir aliment fos com fos. Necessitaven menjar per evitar l’amenaça de

morir de gana i fer front a les malalties que cada vegada s’estaven propagant més. Els

seus marits estaven a la guerra o treballant a molts kilòmetres de distància a prop del foc

enemic. D’altres eren jubilats, massa grans per poder treballar i massa dèbils com per no

menjar i alhora fer front a una malaltia.

Únicament el que ells feien era subsistir amb el poc que tenien i amb el poc que

podien obtenir, encara que a vegades fos de manera il·legal i anés en detriment seu. És

veritat que al principi la gent del poble s’oferia a ajudar tant com podia, però també s’ha

d’entendre que amb el temps se’n van anar cansant d’haver de passar els dies amb unes

patates i poca cosa més per després haver d’ajudar a una gent que cada vegada s’estaven

guanyant més i més mala publicitat. La gent era comprensiva fins a cert punt. Havien de

veure com setmana rere setmana passaven gana i el rumor de que els refugiats rebien

aliments i ells mateixos no, es va anar escampant. Aquest rumor a vegades era cert i a

vegades no, però tot i així el rebuig era cada cop més gran.

Les institucions buscaven solucions pràctiques i en el cas de l’ajuntament, molts

cops, era mirar d’expulsar-los del poble. L’actitud de totes les parts és comprensible. És

comprensible que els vilatans tinguessin com a cap de turc una gent que no treballava i

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

38

rebia aliment, a diferència d’ells. És comprensible que els refugiats volguessin obtenir

aliments i altres utensilis de la manera que fos possible. És també comprensible que hi

haguessin discriminacions per part dels vilatans, doncs els refugiats eren hostes i

tampoc podien treure’n profit de la situació. Si la qualitat de vida dels vilatans es veia

afectada per aquesta gent, s’entén que aquests no ho acceptessin i volguessin trobar

solucions, sovint equivocades. La convivència no era idíl·lica, però també cal dir que

aquesta situació es donava a tot arreu i Camprodon no era una excepció. Cal valorar el

sentit de concòrdia de molta gent que verdaderament estava a favor de la república, una

república igualitària, d’agermanament i d’uns valors humans d’allò més moderns. La

gent estava prou mentalitzada que havien d’ajudar els seus camarades, que és com molts

cops s’anomenaven. I si bé una part de la població no n’estava gaire contenta d’aquesta

situació, també és veritat que una altra part veia en els ulls d’aquesta gent el mateix

patiments que ells tenien. Veien que al cap i a la fi, de tots aquells refugiats, era ben cert

que els seus marits, dones, fills i filles estaven al front lluitant per la causa o que havien

hagut de fugir després de veure morir molta gent propera a ells. No se’ls podia culpar

d’haver fugit de casa seva i haver mirat de sobreviure, ni tampoc se’ls podia culpar que

alguns dels seus companys es dediquessin a abusar de la solidaritat dels altres i

volguessin treure profit de la situació.

Per tal d’afrontar tots aquests problemes i d’altres es va formar el Comissariat

d’Assistència als Refugiats, la Junta Provincial de Proveïments, el Consell de

Gastronomia, etc. Tots aquests organismes institucionals no estaven coordinats del tot,

per molt que s’esforcessin a canviar la situació. Els diners destinats als pagaments de

subsidis tardaven mesos en arribar, de la mateixa manera que els aliments o altres tipus

d’ajudes igual de necessàries. Un funcionament perfecte no es va donar. Si els aliments

arribaven amb retard no era perquè la Junta Provincial de Proveïments desestimés les

peticions d’ajuda de l’ajuntament, sinó perquè el seu transport resultava impossible o

perquè senzillament no hi havia aliments. Si els subsidis no arribaven a temps no és

perquè el Comissariat demorés expressament el seu pagament, sinó perquè a vegades la

Generalitat tardava molt en fer-los efectius. Són moltes les raons que expliquen aquesta

manca de coordinació i la principal és que eren temps de guerra i durant les guerres no

hi ha res fàcil d’aconseguir.

Les mesures que es prenien eren sovint inútils, tant per part dels ajuntaments

com per part de la Generalitat. Aquesta havia d’amenaçar els ajuntaments en portar-los

davant dels tribunals si no complien les seves ordres al peu de la lletra, cosa que

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

39

significa una situació de descontrol prou evident. Els decrets que es publicaven eren

molt sovint paper mullat i es tractaven només d'una redacció de bones intencions.

En definitiva, el pas dels refugiats per aquesta vila ha quedat oblidat durant molt

de temps, tant com les milers de morts de persones innocents i de soldats, tant com les

injustícies que hi van haver. Una dura postguerra i una llarga dictadura van difuminar i

esborrar el record d’aquesta gent de la nostra societat, un record que ha quedat reflectit,

en part, en aquest treball.

Treball de recerca – Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra Civil espanyola a Camprodon

40

5. Bibliografia

BORRÀS, Mercè. Refugiats/des (1936-39). Girona: Diputació de Girona/Caixa de

Girona, 2000.

CASTILLO, Sofía; CAMPS, Olga. La Guerra Civil a Ripoll (1936 – 1939). Girona:

edicions municipals, 1994.

GARCÍA, M.; GATELL, C; PALAFOX, J.; RISQUES, M. Horitzó. Barcelona: Vicens

Vives, 2003.

PRATS, Joaquim; TREPAT, Cristòfol-A. Història. Barcelona: Barcanova, 2005.

PRUJA, Jean – Claude. Premiers camps de l’exil espagnol Prats-de-Mollo, 1939. Alan

Sutton, 2003.

PUJOL, Manel. Camprodon: crònica de cent anys (1892 – 1992). Girona: Curbet &

Marquès, 1993.

SERRALLONGA, Joan. Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra 1936 –

1939. Barcelona: Base, 2004.

http://www.valldecamprodon.com

http://www.arxiucomarcalderipoll.org/

http://www.fortunecity.es

http://www.ca.wikipedia.org