XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES 1

Josep Mª Tusell i ArmengolEnginyer de Forests. Consorci Forestal de Catalunya

REGENERACIÓ I MILLORA DE SUREDESABANDONADES A LES GAVARRES

TRACTAMENTS D’ESTASSADA I REGENERACIÓ

INTRODUCCIÓ

DISTRIBUCIÓ DE LES SUREDES

A l’Estat Espanyol la superfície ocupada per sureda ésde l’ordre de 500.000 ha amb la següent distribuciópercentual per comunitats autònomes, suberícola-ment importants (Taula 1):

Taula 1. Percentatge de superfície corresponent a suredessegons comunitats autònomes

Comunitat autònoma PercentatgeAndalusia 55,0 %Extremadura 25,1 %Catalunya 15,1 %Castella la Manxa 4,1 %País Valencià 0,7 %

A Catalunya la sureda ocupa aproximadament el 5 %de la superfície forestal total i es localitza preferent-ment a les comarques gironines costaneres (Alt iBaix Empordà, Gironès i Selva) i les del nord-est dela província de Barcelona (Maresme i Vallès Oriental)(Taula 2).

Taula 2. Percentatge de superfície corresponent a suredessegons comarques. (Font: IEFC, 2001)

Comarca PercentatgeAlt Empordà 24,2Baix Empordà 44,4Gironès 27,3Selva 27,5Maresme 17,3Vallès Oriental 5,0

En aquestes zones la sureda ocupa preferentment lesexposicions sud-sudest i es troba majoritàriament enzones de pendents poc pronunciats, entre el 10 i el30% i localitzades sobretot des del nivell del mar finsals 600 metres, tot i que podem trobar poblacionsfins als 800 o inclús els 1000 metres sobre el nivelldel mar.

Les exigències ecològiques més clares de la suredasón de caire edafològic. Apart del seu caràcter silícic(defuig dels sòls bàsics), mostra una preferència pelssòls airejats, desenvolupant-se amb problemes en elssòls compactes, argilosos, hidromorfs i vertisòls. Delsfactors fisiogràfics, el més rellevant és l’altitud, estreta-ment relacionat amb el clima i la latitud. Pel que fa alclima, a Catalunya la sureda es concentra en zones declima mediterrani subnemoral menys fred (litoral

català) i el nemoromediterrani submediterrani (subli-toral català).

En aquests àmbits ecològics, i eliminades les zones desòls bàsics i d’altitud excessiva, els factors climàticsbàsics a tenir en compte des del punt de vista demillor qualitat, possibilitat de producció i regeneraciónatural de les suredes es poden resumir als següents(Baños, 92):

• Temperatura mitja anual (T)• Temperatura mitja del mes més fred (t)• Precipitació anual (P)• Sequera estival

Els valors límits d’aquests factors són:

• Zones òptimes: 14ºC < T < 16ºC6ºC < t < 8ºCP > 600 mmSequera estival poc acusada

• Zones no potencials: P < 500 mm

Les zones no incloses en cap d’aquestes hipòtesis hau-rien de ser considerades com a potencials, però maicom a òptimes. Els estius massa llargs i sense precipi-tació poden ser un greu inconvenient per a la regene-ració d’aquest tipus de masses. A Catalunya es consi-dera que la precipitació durant els mesos d’estiu hau-ria d’estar per sobre dels 100 mm per a les zones òpti-mes. En la Figura 1 es presenta en negre les zones deCatalunya considerades com a òptimes per al suro.

EL MASSÍS DE LES GAVARRES

El Massís de les Gavarres està situat entre les comar-ques del Baix Empordà i del Gironès, a la serraladalitoral catalana. Presenta un clima típicament medite-rrani amb una temperatura mitjana anual de 14-16ºCi una pluviometria anual mitjana de 650-700 mm. Lacomarca del Baix Empordà és, després de la Selva, lacomarca amb major superfície de sureda com a espè-cie principal amb més de 14500 ha (Taula 3).

Taula 3. Distribució de la superfície arbrada (ha) de les comar-ques del Baix Empordà i del Gironès. (Font: IEFC, 2001)

Espècie Baix Empordà GironèsQuercus suber 14771 9415Quercus ilex 3603 7471Pinus pinea 3483 3173Pinus halepensis 6004 2866Bosc mixt 1801 3071Altres coníferes 1921 3173Altres planifolis 1080 5321

REGENERACIÓ I MILLORA DE SUREDES

Al mateix temps però, el Baix Empordà és la comar-ca amb un major percentatge d’aquesta superfície enestat d’abandó, arribant a superar el 60% en aquelleszones on el suro és l’espècie dominant (Taula 4).

Taula 4. Percentatge de superfície ocupada per les suredes(com a espècie present o com a espècie dominant) queactualment estan en producció. (Font: IEFC, 2001)

Comarca Presència DominànciaAlt Empordà 62,24 66,07Baix Empordà 30,54 39,83Gironès 34,50 43,48Selva 39,55 64,07

EXPERIÈNCIES D´ESTASSADES IREGENERACIÓ EN SUREDES DE LESGAVARRES

A continuació és presenta una experiència de millorai posada en producció d’una sureda en estat d’aban-dó de la finca Can Llac, situada al Baix Empordà.

DESCRIPCIÓ DE LA FINCA

• Nom: Can Llac• Superfície: 465,57 ha• Terme Municipal: Santa Cristina d’Aro i Cruïlles

(Baix Empordà)• Cota màxima i mínima: 468 – 214 msnm• Roca mare: formada per un sòl granític, àcid i poc

profund• Pluviometria: 600-800 mm• Temperatura mitjana de les màximes del mes més

càlid: 25ºC• Temperatura mitjana de les mínimes del mes més

fred: 6ºC

DESCRIPCIÓ SILVÍCOLA

La finca està situada al massís de Les Gavarres i formapart de l’EIN del mateix nom. L’espècie característicade la finca és l’alzina surera (Quercus suber) acompan-yada principalment per pi pinyer (Pinus pinea), alzina(Quercus ilex) i per altres espècies com el bruc (Ericaarborea, Erica scoparia), les estepes (Cistus sp.), el gal-ceran (Ruscus aculeatus), l’arboç (Arbutus unedo), l’a-rítjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Lonicera implexa),entre d’altres.

Segons el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal(PTGMF) d’aquesta finca el tractament per a la sure-da és de bosc mig irregular amb un torn de pela de12 anys i un període de rotació de 20 anys, és a dir,cada 2 torns de pela es passa a fer una aclarida deselecció en la qual s’eliminen els arbres malformats,malalts i sense futur per deixar lloc al regenerat. Per ala seva gestió es proposa la següent corba ideal declasses diamètriques (Taula 5).

Si comparem la corba ideal que es proposa en elPTGMF amb la distribució real dels peus/ha de suro

3

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Figura 1. Zones considerades com a òptimes per ales suredes de Catalunya. (Font: González, 1992)

Taula 5. Corba ideal proposada per a la gestió del suro en la finca Can Llac (Baix Empordà)

CD 10 15 20 25 30 35 40 45 Total

Distribució ideal (peus/ha) 221 168 117 83 66 49 34 17 755

Àrea basimètrica ideal (m2/ha) 1,73 2,97 3,67 4,07 4,66 4,71 4,27 2,7 28,8

Distància entre peus (m) 6,8 8 9,5 11 >12 >12 >12 >12

per classe diamètrica, s’observa que en aquest cas ladistribució real s’aproxima molt a la ideal teòrica(Figura 2).

Cal remarcar que en la finca les masses de suro esbarregen sovint amb pi pinyer i alzina i presenten undens sotabosc arbustiu. Les distribucions de peus/haper classes diamètriques, però, que es presenten en laFigura 2 solament consideren els peus de suro, el quesignifica que en realitat aquestes masses tenen majordensitat de peus i àrees basals totals.

Tot i que la sureda presenta una distribució de peusper classes diamètriques que s’assimila molt a la idealproposada, en la finca Can Llac s’hi ha portat a termeuna gestió “de mínims” al llarg dels darrers 30 anys.Durant aquest període de temps, no s’hi ha efectuatcap tipus de treball, només algunes aclarides esporà-diques. El que sí que s’ha anat realitzant és la lleva delsuro, que durant tots aquests anys ha estat l’únic ren-diment econòmic de la finca.

Actualment, amb la publicació de l’ordre d’ajuts a lagestió forestal sostenible, ha estat possible iniciar enaquestes masses de suro treballs de millora per tal deposar-les de nou en producció, tot potenciant elsmillors suros i assegurant la persistència de la massa.

GESTIÓ ACTUAL DE LA SUREDA

La gestió i treballs silvícoles actuals que es planifiqueni realitzen en la sureda d’aquesta finca consisteixen enuna estassada total del sotabosc, aclarida de la massaincidint bàsicament en el pins i potenciant el suros iposterior reforestació amb suro dels claps oberts, encas que sigui necessari.

Es considera molt important arribar a un equilibrientre la producció, la conservació i la regulació de lacompetència. S’ha de tendir a la màxima producciósempre respectant aquest equilibri òptim, encara que

aquest compromís suposi una certa modificació delmedi natural degut a l’aprofitament dels recursosnaturals renovables. Però evitant, en qualsevol cas, unadegradació que pot arribar a ser, en determinadesocasions, completament irreversible i al mateix tempsruïnosa si no es protegeixen adequadament els sòls.

Neteja sotabosc

Consisteix en una neteja arreu de tot el sotabosc,amb “desbrossadora de cadenes i/o martells” (Foto1 i 2), acompanyada de xerrac per arribar fins alsarbusts del costat mateix dels arbres i altres llocs inac-cessibles per la maquinària sense causar danys. Es dei-xen alguns arboços per diferents motius: per ocuparpossibles clarianes en la massa de suro, per a un pos-sible aprofitament per jardineria, per la diversitat, tantde fauna com de flora i pel seu efecte positiu sobreles característiques del sòl i el seu estat nutritiu. Lesrestes de la neteja, ben triturades es deixen al bosc,no es retiren ni es cremen, de manera que amb eltemps es podreixin i es retornin els nutrients al bosc,tancant d’aquesta manera el cicle de nutrients a l’e-cosistema (Foto 3). A més el fet de deixar les restestriturades al bosc fa que aquestes formin una capasuperficial que protegeix el sòl de l’erosió i dels raigsdirectes de la llum solar.

L’acció mecànica de les cadenes de la maquinàriaafavoreix en gran mesura la regeneració de la sure-da, ja que produeix un moviment de l’horitzó méssuperficial, enterrant d’aquesta manera les aglans i afa-vorint la filtració de l’aigua de pluja i la germinació iposterior desenvolupament de les aglans. Al mateixtemps s’aprofita per fer una petita poda dels peus quepresenten branques baixes que puguin dificultar lapela. Al cap d’uns mesos de realitzar l’estassada, lessoques de bruc i arboç ja presenten una lleugerarebrotada, encara que molt afeblida per l’acció mecà-nica de les cadenes i dels martells sobre les soques sies compara amb una estassada manual on es tallenels brots de la soca sense provocar-li cap dany. En par-cel·les estassades seguint aquests mètodes, s’ha com-provat com als tres anys de l’actuació, el regeneratque apareix de suro és suficient per assegurar la rege-neració i persistència de la massa. Aquest presentainfinitat de peus de llavor (provinent de les aglans quevan germinar gràcies a l’acció de les cadenes sobre elsòl) i també gran nombre de peus de rebrot. Aquestfet ens permetrà realitzar una selecció de tanys enunes condicions òptimes per deixar un regenerat dela millor qualitat.

Pela del suro

A l’estiu següent a la neteja del sotabosc es du aterme l’actuació de la lleva de la pela de suro, que télloc cada 13-14 anys sobre el mateix arbre. L’èpocade la pela és durant el període vegetatiu de l’arbre,

REGENERACIÓ I MILLORA DE SUREDES

Figura 2. Distribució dels peus/ha de suro perclasse diamètrica en la finca Can Llac

principalment durant els mesos de juny i juliol. En fun-ció de les condicions climàtiques es pot avançar i/oretardar el període de lleva.

Tractament fitosanitari

Aquest tractament va dirigit a evitar que el fongDiplodia mutila afecti el tronc de l’arbre i provoquidanys en la pela o que inclús provoqui la mort de l’ar-bre si l’atac és important en relació a la superfícieafectada. Els arbres situats en llocs calents, humits(canals i sots) i poc ventilats (presència d’un estratarbustiu molt dens i desenvolupat) són més vulnera-bles a ser atacats per aquest fong i per tant, per evi-

tar danys es recomana efectuar un tractament pre-ventiu concentrat a la zona d’extracció i, el mésimportant, ha de ser immediatament després de lalleva del suro. En la Taula 6 es presenten els produc-tes utilitzats per aquest tractament fungicida (percada 10 litres d’aigua).

Taula 6. Productes utilitzats en el tractament de les suredescontra el fong Diplodia mutila

Producte Dosi (per cada 10 litres d’aigua).Benomil 15 grOxiquinoleat de coure 18 ccColorant Per distingir els arbres on s’ha fet el tractament

Altres millores en la sureda (aclarides, reforestaciói ratllat )

L’any següent a l’estassada es realitza una millora dela sureda mitjançant l’eliminació de les alzines i pinsque afecten al bon desenvolupament dels suros. Pertal de fer una bona feina i deixar la massa amb unadensitat òptima, és necessari marcar amb anterioritatels peus que realment entren en competència ambals suros (els que estan situats més a prop i compe-teixen pels nutrients, aigua i llum).També s’eliminaranels suros torts, deixant els de futur i ben conformats,i arribant a un compromís per cobrir el màxim d’es-pais i no tenir un bosc esclarissat, però mantenint unespaiament mig òptim dels suros que redueixi lacompetència.

5

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Foto 1.Tanqueta de cadenes

Foto 2.Tanqueta de martells

Foto 3. Aspecte de la massa un cop realitzada l’es-tassada i triturades les restes (no s’ha realitzat acla-rida i els pins que resten es tallaran l’any vinent pertal de deixar la sureda pura)

En el cas de tenir alguna zona amb una cobertaarbòria reduïda o amb poca regeneració natural,aquesta es reforça amb reforestació artificial desuredes, amb tubs protectors per afavorir el seucreixement en alçada i en rectitud. En les reforesta-cions s’utilitzen protectors per a la planta, concreta-ment tubs de 1’5-1’8 m acompanyats d’una estaca otutor per evitar la seva caiguda i assegurar el creixe-ment recte de l’arbre.

Passats quatre anys de la lleva del suro es realitza elratllat, operació que es fa a l’hivern amb l’objectiud’obtenir panes de qualitat, ja que el tall fet a l’escor-ça de suro serveix de línia d’expansió pel creixementde la pela i d’aquesta manera la pana resultant és méshomogènia.

COSTOS DELS TREBALLS D’ESTASSADAMECÀNICA (TANQUETA DE CADENES IMARTELLS)

La massa en la que s’han realitzat els treballs d’estas-sada està molt envaïda per arboços (Arbutus unedo) ibruc (Erica arborea). El procediment utilitzat enaquests treballs ha estat obrir espais amb una tan-queta de martells, per posteriorment triturar les res-tes més petites amb una tanqueta de cadenes i fina-lització de la feina, en cas necessari, amb un operarique elimina manualment les restes que de les voresdels arbres, on les màquines per no malmetre elstroncs dels arbres no s’hi poden acostar.

Els preus d’aquests treballs poden variar molt en fun-ció de la zona, el tipus i la quantitat de vegetació, lapendent, quantitat d’hectàrees, i la maquinària a ferservir. És difícil fixar un preu mig, en la Taula 7, 8 i 9 espresenten uns preus orientatius.

RESUM ECONÒMIC ACTUACIONS D´ESTAS-SADA (PREUS ORIENTATIUS)

Una estassada manual pot oscil·lar de 1.100 a 1.250euro/ha, mentre que una estassada mecànica (ambtrituració de les restes inclosa) pot oscil·lar entre elsvalors de 900 a 1.250 euro/ha.

Des de l’any 2001, l’administració convoca uns ajuts ala gestió forestal sostenible. Hi ha diferents conceptesi quanties de subvenció, una per l’estassada i altrescomplementàries, per a l’eliminació de les restes. Elsimports establerts en l’ordre d’ajuts per al bienni2003-2004 són els que es presenten en la Taula 10.

Respecte les anteriors subvencions, en el millor delscasos, finca dins d’un espai natural protegit o PEIN idisposar de PTGMF (subvenció del 90%), es pot arri-bar a obtenir un ajut per estassada i eliminació de res-tes d’uns 785 euros/ha, i en el cas d’una finca normalque disposa de PTGMF (subvenció del 80%) seriad’uns 697 euros/ha. Les despeses poden ser de 900 a1440 euros/ha, fet que fa pensar que les subvencionsen general poden arribar a compensar prop del 50%de les despeses reals dels treballs (Taula 11).

REGENERACIÓ I MILLORA DE SUREDES

Taula 7. Costos d’estassada i trituració segons les característiques de la maquinària

Cost maquinària Cost hora Rendiment Diàmetre Pendentamb eines (euro) (euro/h) orientatiu d’estassada màxima

Martells 125.750 75 1 ha/dia Fins a 20 cm 45-50%

Cadenes 47.900 30 0,3-0,5 ha/dia Fins a 10 cm 40%

Taula 8. Costos d’estassada i trituració (euro/ha), segons les condicions del terreny i quantitat de vegetació, de les dues màqui-nes treballant juntes (martells per la feina inicial d’obertura d’espais i cadenes per repassar i acabar de desbrossar)

Zones planeres Zones amb molta pendentpoc matoll molt matoll poc matoll molt matoll

1138-1347euro/ha 1108 euro/ha 1190-1647 euro/ha 1198 euro/ha

Taula 9. Rendiments (ha/dia) segons condicions vegetació

Rendiment (ha/dia) Molt matoll Poc matollPoca densitat Molta densitat Poca densitat Molta densitat

Martells 1 0,5 1,5 1

Cadenes 0,5 0,25 1 0,5

Taula 11. Comparació entre despeses i subvencions d’es-tassada

Manual MecànicaDespeses (euro/ha) 1.100 - 1.250 900-1250Subvenció (euro/ha) 397-595 522-785 *Cost a pagar (euro/ha ) 703 - 655 378-465* Amb eliminació de matoll in situ

CONCLUSIONS

La tanqueta de martells té un rendiment més granquan treballa en condicions més adverses, és a dir,més densitat de matoll i de majors diàmetres, ja quela tanqueta de cadenes inverteix més temps en tritu-rar diàmetres grans d’arbusts i matoll. La inversió ini-cial, però, és molt superior en la tanqueta de martells,i per tant el cost per hora és també superior.

Els resultats de la combinació de les dues màquines,dóna com a resultat la total eliminació per trituraciódel matoll. La realització d’aquests treballs de maneraplanificada no implica una desprotecció del sòl.

Les estassades s’haurien de portar a terme mínimcada 4-5 anys, fent així que els costos siguin una micamenors.

Sempre és interessant deixar algunes zones de reser-va per tal d’observar la seva evolució, servint tambécom a refugi de la fauna i de diversitat.

Agraïments

Agrair especialment la col·laboració rebuda deMelcior Soler (silvicultor), Francesc Alameda i MarcAlameda (treballs forestals Alameda-Torrent S.L.).

7

XX JORNADES

TÈCNIQUES

SILVÍCOLES

Taula 10. Ajuts a la gestió forestal sostenible de la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, Centre de laPropietat Forestal (2003-2004)

Tipus d’actuació Import màxim de les actuacions % de suvbenció Import màximobjecte de subvenció (euro/ha) subvencionable (euro/ha)

Estassada de matoll 661,11 90 595,0080 528,8960 396,67

Eliminació de restes vegetals en camí 300,51 90 270,4680 240,4060 180,31

Eliminació “in situ” 210,35 90 189,3280 168,2860 126,21

BIBLIOGRAFIA

Baños, C. 1992. Conservación-Regeneración-Reforestación de alcornocales. SimposioMediterráneo sobre regeneración del montealcornocal. Sevilla.

CREAF. 2001. Inventari Forestal de Catalunya.Regió Forestal III.

González, J.R. 1992. Áreas potenciales para elalcornoque en España. Simposio Mediterráneosobre regeneración del monte alcornocal.Sevilla.

Mulet, J. 2003. Les Estassades Forestals. CatalunyaForestal, núm. 61.