Click here to load reader

Regnes Cristians Castella vs Aragó

  • View
    361

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

historia

Text of Regnes Cristians Castella vs Aragó

  • IESMOIXENTREGNES CRISTIANS CORONA DE CASTELLA I ARAG.

  • 1.-Quan i com es va formar la Corona de Castella?2.-Quan i com es va formar la Corona dArag?

    3.- Quin dels dos regnes va tindre ms protagonisme en la Reconquista? Raona la teua resposta.4.- Cap a on va orientar els seus afanys de conquista la Corona dArag desprs de la conquista de Valncia? Enumera territoris.5.- Compara el model destat de la Corona de Castella amb el model destat de la Corona dArag? NO ACNS. No elaborar alumnes amb ACNS6.- Compara el poder del rei de Castella amb el poder del rei dArag.7.- Compara les corts castellanes amb les corts aragoneses?

  • 8.- Quina activitat econmica va assolir especial rellevncia a Castella durant ledat mitjana? Raona la teua elecci . Relaciona aquesta activitat amb altres activitats econmiques de la Corona de Castella.

    9.- Defineix dos termes vinculats a aquesta activitat econmica: Honrado Concejo de la Mesta i transhumncia.

    10.- Quina activitat va adquirir gran importncia en leconomia de la Corona dArag a partir del segle XIII? Raona la teua elecci amb algun argument que evidencie lascens daquesta activitat econmica.

    11.- Defineix Consolat del Mar.

  • 1.-FORMACI I EXPANSI UNI DEFINITIVA CASTELLA I LLE 1230 DURANT EL REGNAT DE FERRAN III EL SANT. SEPARATS DES DE LANY 1157 A LA MORT DALFONS VII.

    REGNES QUE MS ES VA EXPANDIR DURANT LA RECONQUESTA EN LA PENNSULA IBRICA. CORONA DARAG ES VA FORMAR LANY 1137 AMB EL MATRIMONI DE PERONELLA HEREVA DARAG I RAMON BERENGUER IV COMTE DE BARCELONA. EL PRIMER REI VA SER ALFONS II FRUIT DAQUELL MATRIMONI.

    EN EL SEGLE XV (1412) TINGU LLOC UN CANVI DE DINASTIA. VA ACCEDIR A LA CORONA LA DINASTIA DELS TRASTMARA.

    PROTAGONISME EN LA RECONQUESTA PENINSULAR VA SER MENOR QUE CASTELLA.

    CONCLOSA LA RECONQUESTA PENINSULAR DIRIGEIXEN EL SEU AFANY DE CONQUESTA CAP AL MEDITERRANI A) PERE EL GRAN, FILLDE JAUME I CONQUESTA SICLIA A FINALS DEL SEGLE XIII (1282) B) JAUME II EL JUST CONQUESTA SARDENYA A PRINCIPIS DEL SEGLE XIV (1323)C) ALFONS V EN EL SEGLE XV CONQUESTA NPOLS

  • EXPANSI MEDITERRNIA DE LA CORONA DARAG

  • COMPROMS DE CASP (1412)ARRIBADA AL TRON DELS TRASTMARASANT VICENT FERRER VA RECOLZAR LA CANDIDATURA DE FERNANDO D ANTEQUERA DE LA DINASTIA CASTELLANA DELS TRASTMARA.

  • 2.- INSTITUCIONSCORONA DE CASTELLA S UNA MONARQUA UNITRIA. CORONA FORMADA PER UN NIC REGNE O ESTAT AMB UNA NICA LLEI I INSTITUCIONS.

    REI

    CORONA DE CASTELLA RESPON A UN MODEL DE MONARQUIA AUTORITARIA ON EL REI GAUDEIX DE GRANS PODERS: ELABORAR LLEIS, DECLARAR LA GUERRA I JUTJAR CORONA DE ARAG S UNA MONARQUA FEDERATIVA. CORONA FORMADA PER DIFERENTES REGNES: CATALUNYA, ARAG, VALNCIA I MALLORCA. CADA REGNE T LES SEUES PRPIES LLEIS I INSTITUCIONS.

    REI

    CORONA DARAG RESPON A UN MODEL PACTISTA ON EL REI T UN PODER MENOR PERQU PACTA RESPECTAR LES LLEIS I COSTUMS DE CADASCUN DELS REGNES. A MS LA POTESTAT LEGISLATIVA (ELABORAR LES LLEIS ) RECAU EN LES CORTS.

  • INSTITUCIONSLES CORTSSN ASSEMBLEES FORMADES PER REPRESENTANTS DE LA NOBLESA, CLERGAT I REPRESENTANTS DE LES CIUTATS, LA BURGESIA. NOVETAT: LA BURGESIA ACCEDEIX A INSTITUCIONS POLTIQUES. COM A CONTRAPARTIDA AL SUPORT PRESTAT A LA CORONA EXIGEIX PARTICIPAR EN LA VIDA POLTICA DEL REGNE. LES CORTS EREN CONVOCADES PEL REI I EREN TEMPORALS, ES DISSOLIEN UNA VEGADA TRACTATS ELS ASSUMPTES. LES PRIMERES CORTS CASTELLANES VAN SER LANY 1188 A LLE

    NOMS UNES CORTS A CASTELLA

    PODERES O ATRIBUCIONS REDUDES: APROVAR O NEGAR ELS IMPOSTOS SOLLICITATS PEL MONARCA I ASSESSORAR AL MONARCA.

    CORTS A CASTELLA CORTS A ARAGLES PRIMERES CORTS A LA CORONA DARAG VAN SER A CATALUNYA EN LLEIDA LANY 1214.CORTS A CATALUNYA, ARAG I VALNCIA.PODERS O ATRIBUCIONS MAJORS: APROVACI DE NOUS IMPOSTOS I APROVACI DE NOVES LLEIS.ES VA CREAR UNA COMISSI PERMANENT UNA VEGADA DISSOLTES LES CORTS ANOMENADA DIPUTACI DEL GENERAL (GENERALITAT) I COMPOSTA PER REPRESENTANTS DELS TRES ESTATS LES FUNCIONS DELS QUALS ERA VETLLAR PEL COMPLIMENT DE LES LLEIS APROVADES EN LES CORTS I PEL RESPECTE DELS LLEIS O FURS DE CADA REGNE

  • 3.-ECONOMIALECONOMIA CASTELLANA ES BASAVA EN LAGRICULTURA I LA RAMADERIA.

    LA RAMADERIA VA ACONSEGUIR UNA GRAN IMPORTNCIA. ES VA CENTRAR EN LA CRIA DE LOVELLA MERINA, LA LLANA SUSAVA EN LARTESANIA O SEXPORTAVA A FLANDES

    ELS RAMATS ERAN TRANSHUMANTS, CIRCULAVEN A TRAVES DUNA XARXA DE CAMINS ANOMENATS CARRERADES.

    ELS PRINCIPALS PROPIETARIS RAMADERS (NOBLESA, ORDES MILITARS, CORONA) VAN CREAR UNA ASSOCIACI PER A DEFENSAR EL SEUS INTERESSOS ANOMENADA HONRADO CONCEJO DE LA MESTA, LANY 1273 QUE VA GAUDIR DE LA PROTECCI DE LA CORONA EN LA SEUA LLUITA CONTRA ELS LLAURADORS, JA QUE ELS RAMATS ENVAEN LES TERRES DE CONREU

    LECONOMIA DE LA CORONA DARAG ES BASAVA EN A) AGRICULTURA INTENSIVA DE REGADIU EN EL LITORAL VALENCI.B) RAMADERIA OVINA A ARAGC) ACTIVITATS MANUFACTURERES A LES CIUTATS: CONSTRUCCI NAVAL, TEXTIL.

    L'ACTIVITAT ECONMICA QUE ADQUIREIX GRAN IMPORTNCIA A PARTIR del SEGLE XIII S EL COMER EXTERIOR CENTRAT SOBRETOT A LREA MEDITERRNIA. PROVA DE LA RELLEVNCIA DEL COMER S LA CREACI A BARCELONA, VALNCIA I PALMA DE TRIBUNALS QUE RESOLIEN PLETS RELATIUS A LA NAVEGACI I EL COMER ANOMENATS CONSOLATS DEL MAR.

  • LECONOMIA CASTELLANA: EL PROTAGONISME DE LA RAMADERIA OVINA

  • L'Honrado Concejo de la Mesta de pastores era una agrupaci de ramaders castellans que regulaven la transhumncia en l'edat mitjana i edat moderna.Va ser creat lany 1273 per Alfons X, reunint a tots els pastors de Lle i de Castella en una associaci nacional i atorgant-los importants privilegis com ara lliurar-los del servei militar, de testificar en els judicis, drets de pas i pasturatge.CARRERADA (CAADA)

  • DESTACA LA FIRA DE MEDINA DEL CAMPO (VALLADOLID)

  • 4.CRISI DEL FINAL DE LEDAT MITJANA (SEGLES XIV-XV)Els segles XIV i XV van estar marcats per una profunda crisi demogrfica, social i poltica. A Castella la crisi va tenir el seu apogeu al segle XIV, mentre que a Arag i Catalunya el moment pitjor va ser el segle XV. CASTELLACRISI DEMOGRFICA PRDUA DE POBLACI PER MALES COLLITES, PESTES I FAM.CRISI SOCIALSPERSECUCI DELS JUEUS (POGROMS): SEVILLA 1392REVOLTES CAMPEROLES CONTRA ELS SENYORS CAUSA:ELS SENYORS NO ESTAN DISPOSATS A REDUIR ELS SEUS INGRESSOS PER LA PRDUA DE POBLACI , LLAVORS AUGMENTEN LA PRESSI I L'EXPLOTACI SOBRE ELS CAMPEROLS. EXEMPLE: REVOLTA DELS IRMANDIOS. GALCIA 1467-69CRISI POLTICA (GUERRES CIVILS)ENFRONTAMENTS ENTRE LA CORONA I LA NOBLESACAUSES: EL REI PRETN AUGMENTAR EL SEU PODER SOBRE LA NOBLESA LA NOBLESA DAVANT LA SITUACI DE CRISIS VOL REIS FEBLES QUE ELS ATORGUEN PRIVILEGIS I TERRESEXEMPLE: GUERRA ENTRE EL REI PERE I T EL SUPORT DE LES CIUTATS I EL SEU GERM BASTARD ENRIC II AMB EL RECOLZAMENT DE LA NOBLESA. TRIOMF DENRIC II LANY 1369.

  • ARAGL'EPICENTRE DE LES CRISIS SOCIALS I POLTICA DE LA CORONA D'ARAG SER CATALUNYA, SITUACI QUE AFAVORIR L'ACTIVITAT COMERCIAL DE VALNCIA Al SEGLE XV.

    CRISI DEMOGRFICAESPECIAL RELLEVNCIA A CATALUNYA 1300 : 450.000 HABITANTS; 1480 260.000 HABITANTS

    CRISI SOCIALSPERSECUCI DE JUEUS A BARCELONA I VALNCIA. VALNCIA LA JUERIA VA SER ASSALTADA (1391)REVOLTES SOCIALS. A) REVOLTA DEL CAMPEROLS (REMENCES) CONTRA ELS SENYORS QUE RESTABLIEN ANTICS IMPOSTOS I SERVITUDS (MALS USOS)JA OBLIDATS PER MANTENIR ELS SEUS INGRESSOS. B) REVOLTES URBANA A BARCELONA. BUSCA CONTRA BIGA. ELS XICOTETS ARTESANS I COMERCIANTS (BUSCA )ARRUNATS PER LA CRISI ES VAN REVOLTAR CONTRA L'OLIGARQUIA URBANA (BURGESOS RICS BIGA) QUE ACAPARAVEN EL PODER MUNICIPAL. ELS PRIMERS REIVINDICAVEN PARTICIPAR EN EL PODER LOCAL.

    CRISI POLTICAGUERRA CIVIL A CATALUNYA (1462-1472) ENFRONTA A JOAN II, AMB EL SUPORT DELS CAMPEROLS I DE LA BUSCA CONTRA LA NOBLESA I LOLIGARQUA URBANA , BIGA CAUSA: EL REI PRETN AUGMENTAR LA SEUA AUTORITAT I ACABAR AMB EL MODEL PACTISTA LA NOBLESA I LOLIGARQUIA URBANA NO VOLEN PERDRE ELS SEUS PRIVILEGIS I RESISTEIXEN LAUTORITARISME REIAL.