Upload
suporteducatiu
View
18
Download
5
Embed Size (px)
DESCRIPTION
historia
Citation preview
TEMA 7: ELS REGNES
CRISTIANS HISPÀNICS
2n ESO
Ciències Socials
1. ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA
CRISTIANA
2. ELS REGNES I COMTATS
OCCIDENTALS
Pàgines 116 – 117
Exercicis: fotocòpia mapes
1. ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CRISTIANA
Les àrees càntabres i pirinenques (nord
peninsular) varen ser les úniques que van quedar
lliures del domini musulmà
Entre els segles VIII i IX es formaren en aquestes
àrees els regnes cristians hispànics:
Regne astur-lleonès a la serralada Cantàbrica.
Regne de Navarra i els comtats aragonesos i
catalans als Pirineus.
2. ELS REGNES I COMTATS OCCIDENTALS: EL
NAIXEMENT DE CASTELLA
En el segle X (califat de Còrdova), es va
consolidar el poder de Castella un territori
fronterer on s’havien alçat nombrosos castells
que es convertí en baluard enfront a les
incursions musulmanes
El comte Fernán González va unir sota la seua
autoritat els comtats que formaven Castella
Finalment, el 1035 Castella es va convertir en
regne independent (de Lleó)
COMTAT DE CASTELLA
1. ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CRISTIANA
Els regnes
cristians i Al-
Àndalus van
coexistir des del
segle VIII al XV:
comerciaren,
intercanviaren
coneixements i
lluitaren pel
territori
peninsular.
2. ELS REGNES I COMTATS OCCIDENTALS: EL
REGNE ASTUR – LLEONÈS
El regne d’Astúries es va crear el 718 quan els
visigots refugiats a la serralada cantàbrica
elegiren rei a Pelagi. La cort a Oviedo.
La batalla de Covadonga(722), una
escaramussa dels cristians contra els
musulmans, va permetre a Pelagi afermar-se en
el poder.
Aquest regne va estendre el seu domini sobre
terres més al sud (màxim esplendor amb Alfons
III) i el 910 va traslladar la seva capital a Lleó,
passant a nomenar-se regne de Lleó.
BATALLA DE COVADONGA
REGNE D'ASTÚRIES: REI PELAGI, OVIEDO
REGNE DE LLEÓ: ALFONS III, LLEÓ
3. ELS NUCLIS PIRENAICS
Pàgines 118 – 199
Exercicis: fotocòpia mapa
3. ELS NUCLIS PIRINENCS
La regió pirinenca formava part de l’imperi
carolingi, es deia la marca hispànica i s’havia
convertit en una regió fronterera entre el regne
franc i el territori andalusí.
Es varen formar tres nuclis:
1) Regne de Navarra màxim esplendor amb Sanç
III.
2) Comtat d’Aragó rei Ramir els uneix
3) Comtats catalans Guifré el Pelós els uní i
governà amb autonomia respecte dels reis francs.
LA MARCA HISPÀNICA
REGNE DE NAVARRA, COMTATS D'ARAGÓ I
COMTATS CATALANS
4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS
Pàgines 120
4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS
Reconquesta. Procés
pel qual els regnes
cristians de la
península Ibèrica
conquistaren el
territori dominat pels
musulmans entre els
segles VIII i XV.
L’anomenen així
perquè es consideraven
els hereus del regne
visigot.
4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS
LES ETAPES:
L’avanç fins el Duero segles IX-X: els
regnes cristians avancen fins la vall del riu
Duero. Zona quasi deserta, l’avanç cristià consisteix en colonitzar
la terra per grups de camperols.
4. L’AVANÇ DELS REGNES HISPÀNICS
Duero
4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS
La conquesta de les valls del Tajo i de
l’Ebre segles XI-XII: (Al-Àndalus dividit en
taifes pàries)
Portugal i Castella conquisten fins Sierra Morena.
Aragó conquereix Saragossa i Terol.
Catalunya s’expandeix fins Tortosa (Ebre)
4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS
4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS
La conquesta de la vall del Guadalquivir , Llevant i
Balears segle XIII
Batalla de Las Navas de Tolosa (1212), els reis
cristians es van unir davant l’empenta almohade
i van derrotar els musulmans. A partir d’aquest
moment:
Portugal conquistà l’Algarve
Castella s’apoderà d’Andalusia i Múrcia
La Corona d’Aragó es va expandir per València i Balears.
4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS
DESPRÉS DE LA BATALLA DE NAVAS DE
TOLOSA
VÍDEO EXPLICATIU I MAPA ANIMAT
https://www.youtube.com/watch?v=ci2jTnI2qqk
http://www.onogueras.com/comtats_catalans/map
es.htm
5. L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS
CRISTIANS
Pàgina 121
Exercici ordres militars
5. L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS
CRISTIANS
El rei té la màxima autoritat
Presa de decisions polítiques
Al capdavant de l’exèrcit
Cort itinerant: els consellers es
traslladen
Guerra pràctica habitual
Xarxa de fortaleses castells
No hi ha exèrcit regular relació
vassallatge
Nobles o caps militars defensen les
terres repoblades
Riquesa
Agricultura, ramaderia i explotació
de boscos
ARNÈS DEL CAVALLER
http://www.xtec.cat/~acarre/aspectes/arnes.htm
ORDRES DE CAVALLERIA
Els ordes de cavalleria eren unes institucions
creades per organitzar els cavallers en la defensa
dels seus ideals:
Lluitar sempre a favor del bé, de l’Església i dels
febles
Funcionaven com unes germandats en què els
cavallers s’havien jurat lleialtat i ajuda mútua
Sorgiren a l’Edat Mitjana com una reacció a
l’expansió de l’Islam
Els ordes de cavalleria sovint estaven relacionats
amb un ideal religiós i amb les croades, és a dir, amb
la voluntat de conquerir terres en nom de la
cristiandat.
ACTIVITATO
rdre
s m
ilit
ars
Castella
Calatrava
Sant Jaume
Alcántara
Aragó Montesa
Montesa
7. LA CONVIVÈNCIA DE LES TRES
CULTURES
Pàgina 122
Exercici en grup: Déu té més d’un nom
7. LA CONVIVÈNCIA DE LES TRES
CULTURES
Conseqüència de la conquesta, als regnes cristians coexisteixen tres cultures:
1) Islàmica,
2) Jueva
3) Cristiana.
Aquestes cultures no es van integrar, la població de cadascuna:
vivia en barris separats,
no es casaven entre ells
cada grup mantenia els seus costums.
Aquesta diversitat fomentà l’enriquiment cultural, especialment a Toledo, “ciutat de les tres cultures” on es va fundar l’Escola de Traductors on es van traduir al llatí obres clàssiques, àrabs i jueves.
7. LA CONVIVÈNCIA DE LES TRES CULTURES
PRÀCTICA: DÉU TÉ MÉS D’UN NOM
Dibuixar el SÍMBOL
Cercar :
EL LLIBRE SAGRAT
EL FUNDADOR
El nom deDÉU
LLOC D’ORACIÓ I REUNIÓ
Les FESTIVITATS
ISLAMISME CRISTIANSIME JUDAISME
Llibre Sagrat: Alcorà
Fundador: Mahoma
Déu: Al·là
Lloc d’oració i reunió:
mesquita
Festes:
- Ramadà
- Aïd al-Fitr
- Aïd al Adha (dia del
Sacrifici)
Llibre Sagrat: Bíblia
Fundador: Jesús de
Natzaret
Déu: Déu
Lloc d’oració i reunió:
església
Festes:
- Pasqua
- Setmana santa
- Nadal
- Pentecosta
Llibre Sagrat: Torà
Fundador: Abraham,
Isaac i Jacob
Déu: Jahvè
Lloc d’oració i reunió:
sinagoga
Festes:
- Xabat
- Pèsah (pasqua)
- Roix Ha- Xanà (cap
d’any)
- Iom kipur (dia del
perdó)
8. LA CORONA DE CASTELLA
9. LA CORONA D'ARAGÓ
Pàgines 124 - 129
8. LA CORONA DE CASTELLA
Corona territori format per
diversos regnes sota l’autoritat
d’un mateix rei o monarca.
CORONA DE CASTELLA.
Monarquia formada per la unió
dels regnes de Castella i Lleó
El 1230 que constituïren un únic
estat amb unes institucions comunes
i una mateixa llei.
BANDERES , EMBLEMES I BLASONS
Fins militars
poder identificar
els seus exèrcits
a les batalles
Hissada als
campaments
militars
Control del
territori
castells i naus
Lleó símbol de vigilància,
d’autoritat, domini, majestat i
valentia
Castell grandesa, elevació,
protecció i asil
8. LA CORONA DE CASTELLA
GOVERN I INSTITUCIONS
REI Ferran I (Duero), Alfons VI (Toledo), Ferran III i Alfons X (Andalusia) Governa
Elabora lleis
Declara la guerra
Jutja
CORTS CASTELLANES formades per la noblesa, el clergat i les ciutats: Estaven subordinades al rei,
perquè no podien legislar.
Votaven els impostos sol·licitats pel rei.
Aconsellaven al monarca i li feien peticions.
8. CORONA DE CASTELLA ECONOMIA
ECONOMIA castellana es basava en:
L’agricultura
La ramaderia especialment de la cria de l’ovella merina que produïa una llana d’alta qualitat. Ramat transhumants que circulaven
per carrerades (xarxes de camins): N (estiu) i S (hivern)
Els ramaders es reunien en assemblees (mestes). Alfons X va reconèixer el Honrado Concejo de la Mesta.
Desenvolupament de l’artesania i dels comerç (exportació de la llana a Flandes). El creixement de l’economia va
provocar l’auge de fires com la de Medina del Campo.
8. CORONA DE CASTELLA CRISI
Males collites + fams + pestes
La població decreix i s’abandonen terres de cultiu
Comencen les revoltes i les persecucions
contra els jueus
Els pagesos es subleven perquè els nobles els hi
pugen els lloguers
Els nobles s’enfronten entre ells i també contra el rei
Nova dinastia agafa el poder ELS TRASTÀMARA
(Enric)
Segle XV conquesta de Gibraltar i Canàries
9. LA CORONA D'ARAGÓ
CORONA D’ARAGÓ Monarquia formada el 1137 per la unió dels comtats catalans (Ramon Berenguer IV) i el regne d’Aragó (Peronella)
Es van unir per conquesta el regne de València i Mallorca (Jaume I), i posteriorment Sicília, Sardenya i Nàpols (Pere el Gran)
Era una unió dinàstica, ja que cada territori mantingué les seves pròpies lleis, institucions i costums, que els reis es comprometeren a respectar.
BANDERES , EMBLEMES I BLASONS
Fins militars
poder identificar els
seus exèrcits a les
batalles
Hissada als
campaments
militars
Control del territori
castells i naus
Llegenda de les 4 barres el rei
dels francs mullà la seva mà en la
sang de les ferides de Guifré el Pilós,
i tot passant després quatre dits per
damunt de l'escut daurat del comte
de Barcelona li digué: «aquestes
seran les vostres armes, comte».
9. CORONA D’ARAGÓ GOVERN I
INSTITUCIONS
REI (Alfons II) El poder del rei era
menor que el del rei castellà:
Pactava amb les corts l’establiment de nous
impostos i noves lleis.
CORTS DE VALÈNCIA, D’ARAGÓ I
DE CATALUNYA
Pactaven amb el rei les noves lleis i impostos
GENERALITAT A VALÈNCIA I A
CATALUNYA, I JUSTÍCIA A ARAGÓ
Vetllaven pel compliment de les lleis i pel
respecte dels furs (lleis de cada regne) quan
les corts no estaven reunides.
9. CORONA D’ARAGÓ ECONOMIA
Agricultura i ramaderia eren les principals activitats de les quals vivien la població. Destaquen:
A València les hortes
A Aragó la ramaderia ovina
Comerç.
Els regnes de la Corona d’Aragó mantenien contactes fluids amb altres països
Comptaven amb consolats (institucions jurídiques i mercantils creades en l’edat mitjana per a arbitrar conflictes entre mercaders.
Les competències del cònsol estaven regulades en el Llibre del consolat del mar, codi que va afavorir el desenvolupament del dret mercantil i marítim)
S’importaven espècies, blat i cotó.
S’exportaven teixits, manufactures de ferro i armes.
Manufactures, gran desenvolupament gràcies al comerç:
Treball del ferro
Construcció naval
Indústria tèxtil
9. CORONA D’ARAGÓ CRISI
Crisi demogràfica = descens de la població: Epidèmies
Conflictes socials
Guerra civil
Martí l’Humà mor sense descendència la dinastia dels TRASTÀMARA (Joan I) ocupa el poder quan cadascun dels regnes signa EL COMPROMÍS DE CASP
Situació caòtica:
Pagesos vs. Nobles
Burgesos vs. Nobles
València nova capital
Expansió cap al Mediterrani
RECURSOS
Vídeo resum de les dues corones
Trivial
Educaplay
EL LLEGAT CULTURAL A L’EDAT MITJANA
Art asturià Art
mossàrab
Art romànic Art gòtic Art mudèjar
Es desenvolupa al
regne d’Astúries
entre els segles
VIII i X
Es caracteritza per
esglésies menudes
i ús de l’arc de mig
punt.
Orfebreria
Va sorgir als
regnes cristians en
el segle X,
(cristians que
vivien en territori
musulmà i que
emigraren)
Esglésies d’aspecte
oriental (arcs de
ferradura)
Còdex
S’introdueix en els
regnes cristians a
través dels
Pirineus i que
s’estén cap al sud
durant els segles
XI i XII
Utilitza l’arc de
mig punt i la volta
de canó.
S’estén per la
península Ibèrica
entre el segle XIII
i el XV
Empra l’arc
apuntat i la volta
de creueria.
Neix al segle XII i
desenvolupat per
musulmans en territori
cristià.
Es caracteritza per l’ús
de rajola i els motius
decoratius propis de
l’art islàmic.
10. REGNE DE MALLORCA
Pàgines 130 – 139
Treball amb nota
TREBALL
PORTADA: Títol Regne de Mallorca (lletres gòtiques)
Dibuix escut del Regne de Mallorca
CONTINGUTS:
Eix cronològic amb Les dates de les conquestes de les illes
El regnats dels reis mallorquins
Arbre genealògic amb els reis de Mallorca Començar per Jaume I el Conqueridor
Explicar Carta de Franquesa, Llibre de Repartiment i Cartografia
Art explicar breument els monuments artístics
10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE
DE MALLORCA
Conquesta Balears succeïda al llarg del s. XIII:
Mallorca 1229
Eivissa 1235
Menorca 1286
Tres etapes:
1) Conquesta de Mallorca i Eivissa: 1229-1276 (mort
rei en Jaume)
2) Regne privatiu: 1276-1343
3) Reincorporació a la Corona Catalano-Aragonesa:
1343
10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE
DE MALLORCA
o 5 Set1229 salpava una flota dels ports catalans de Salou, Tarragona i Cambrils + exèrcit per conquerir les Mallorca
o Intenció desembarcar a prop de Pollença, però el mal temps els va fer desviar, i esquivant la tempesta, es dirigien cap a les costes d’Andratx a la recerca d’un lloc adequat per efectuar el desembarcament.
10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE
DE MALLORCA
Desembarcament de Santa Ponça (nit de 9 a
10/9/1229).
Continuades batalles entre cristians i
musulmans mallorquins:
Batalla important Batalla del Coll de sa
Batalla (Calvià) victòria cristiana avanç cap a
Medina Mayurqa.
Batalla de la Font de Mallorques en direcció a
Valldemossa victòria dels cristians.
13/9/1229 la flota fondeja a Portopí i s’inicia el
setge de Medina Mayurqa.
10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE
DE MALLORCA
Rei Jaume rebutjà els intents de negociació amb el valí musulmà (AbúYahya) de Madina Mayurca
31/12/1229 es produeix el darrer assalt.
Durant mesos la ciutat patí el saqueig musulmans moriren o foren esclavitzats pel vencedors.
10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE
DE MALLORCA
Amb la presa de la capital no s’havia consumat
la conquesta de Mallorca:
Zona del Pla fàcilment dominada.
Àrees muntanyoses males de dominar
musulmans s’havien refugiat i resistien:
Serres de Tramuntana
Serres de Llevant
Exèrcit cristià s’havia reduït cap el 1230 una
vegada consumat el saqueig de la ciutat, la majoria
de cavalls i peons retornaren als seus llocs d’origen.
10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE
DE MALLORCA
Jaume I torna a Mallorca 1231 per:
Retre els castells d’Alaró, Santueri i Pollença.
Sotmetre Menorca mitjançant el Tractat d’infeudació de Capdepera.
Tractat de Capdepera:
Perill que des de Menorca enviés un exèrcit.
Per tal d’impedir-ho decidí enganar-los encesa de grans focs (un gran exèrcit preparat per envair-los)
ORDENACIÓ DEL TERRITORI CONQUERIT
Jaume I 1230 repartiment de Mallorca d’acord amb del sistema pactat a Barcelona abans de la conquesta = 8 parts: Quatre per els reis (porció reial)
Quatre entre els membres de l’alta aristocràcia (que havien participat en la conquesta): Bisbe de Barcelona
Compte del Rosselló
Nunó Sanç
Vescomte de Bearn
Compte d’Empúries
Rei i els grans feudataris repartiren, a la vegada, les seves terres entre: Cavallers i peons que quedaren a viure a Mallorca.
Nombrosos repobladors que al llarg dels anys següents vendrien a establir-s’hi.
El repartiment de la porció reial se coneix per un important document: Llibre del Repartiment.
ORDENACIÓ DEL TERRITORI CONQUERIT
Ordenació jurídica i institucional:
Rei atorgà Carta de Franquesa
(març de 1230):
S’expressen els drets i privilegis dels nous
pobladors de l’illa.
Mallorca + Eivissa + Menorca
s’organitzarien de la mateixa manera:
Nucli urbà com a capital de cada illa amb
una jurisdicció sobre les terres interiors
La societat s’organitzà a imatge de la
catalana de l’època = institucions +
estructura social + costums:
Religió cristiana
Llengua catalana
REGNE PRIVATIU DE MALLORCA
Mort Jaume I repartí el regne entre els dos fills Pere i Jaume: Pere III (el Gran) rei d’Aragó,
València i comtats catalans
Jaume II es creava el
Regne Independent de Mallorca = REGNE PRIVATIU
Història del regne de Mallorca independent fou breu, però intensa
Tres reis
1) Jaume II, el prudent: Castell de Bellver i Seu
2) Sanç I, el pacífic: vassall d’Aragó
3) Jaume III, el temerari: perd la Batalla de Llucmajor a mans de Pere el Cerimoniós
4) Jaume IV i Elisabeth (reis a l’exili)
L’ECONOMIA EN EL REGNE DE MALLORCA
Empori comercial
• Control de les rutes marítimes d’Orient, de Llevant i d’Àfrica
• Ports importants Palma, Maó, Ciutadella i Eivissa
• Rutes expedicions i navegants (Jaume Ferre)
Mercaders i comerciants
• Monedes i bancs
• Llonges i consolat de mar
Productes
• Oli i teles (Mallorca), pells i formatges (Menorca) i sal (Eivissa)
• Blat (Sicília i Àfrica)
CARTOGRAFIA
Ciutat de Mallorca destacà el foment del coneixement aplicat a la navegació, una de les principals activitats econòmiques de Mallorca.
Segles XIV-XV important producció de cartografia nàutica
Escola Cartogràfica de Mallorca elaborà portolans i cartes de navegació.
Eren considerades entre les més prestigioses de l’època en un context en què la cartografia experimentava una profunda renovació basada sobretot en la utilització de la brúixola.
ATLAS CATALÀ (1375) = obra cabdal Abraham i Jafudà Cresques
ART I CULTURA DEL REGNE DE MALLORCA
Art gòtic:
La Seu
Castell de Bellver
Palau de l’Almudaina
Llonja
Artistes:
Escultor GUILLEM SAGRERA
Pintor PERE NIÇARD
Jocs florals GUILLEM DE TORROELLA
RAMON LLULL
ANSELM TURMEDA