TEMA 7: ELS REGNES

CRISTIANS HISPÀNICS

2n ESO

Ciències Socials

1. ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA

CRISTIANA

2. ELS REGNES I COMTATS

OCCIDENTALS

Pàgines 116 – 117

Exercicis: fotocòpia mapes

1. ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CRISTIANA

Les àrees càntabres i pirinenques (nord

peninsular) varen ser les úniques que van quedar

lliures del domini musulmà

Entre els segles VIII i IX es formaren en aquestes

àrees els regnes cristians hispànics:

Regne astur-lleonès a la serralada Cantàbrica.

Regne de Navarra i els comtats aragonesos i

catalans als Pirineus.

2. ELS REGNES I COMTATS OCCIDENTALS: EL

NAIXEMENT DE CASTELLA

En el segle X (califat de Còrdova), es va

consolidar el poder de Castella un territori

fronterer on s’havien alçat nombrosos castells

que es convertí en baluard enfront a les

incursions musulmanes

El comte Fernán González va unir sota la seua

autoritat els comtats que formaven Castella

Finalment, el 1035 Castella es va convertir en

regne independent (de Lleó)

COMTAT DE CASTELLA

1. ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CRISTIANA

Els regnes

cristians i Al-

Àndalus van

coexistir des del

segle VIII al XV:

comerciaren,

intercanviaren

coneixements i

lluitaren pel

territori

peninsular.

2. ELS REGNES I COMTATS OCCIDENTALS: EL

REGNE ASTUR – LLEONÈS

El regne d’Astúries es va crear el 718 quan els

visigots refugiats a la serralada cantàbrica

elegiren rei a Pelagi. La cort a Oviedo.

La batalla de Covadonga(722), una

escaramussa dels cristians contra els

musulmans, va permetre a Pelagi afermar-se en

el poder.

Aquest regne va estendre el seu domini sobre

terres més al sud (màxim esplendor amb Alfons

III) i el 910 va traslladar la seva capital a Lleó,

passant a nomenar-se regne de Lleó.

BATALLA DE COVADONGA

REGNE D'ASTÚRIES: REI PELAGI, OVIEDO

REGNE DE LLEÓ: ALFONS III, LLEÓ

3. ELS NUCLIS PIRENAICS

Pàgines 118 – 199

Exercicis: fotocòpia mapa

3. ELS NUCLIS PIRINENCS

La regió pirinenca formava part de l’imperi

carolingi, es deia la marca hispànica i s’havia

convertit en una regió fronterera entre el regne

franc i el territori andalusí.

Es varen formar tres nuclis:

1) Regne de Navarra màxim esplendor amb Sanç

III.

2) Comtat d’Aragó rei Ramir els uneix

3) Comtats catalans Guifré el Pelós els uní i

governà amb autonomia respecte dels reis francs.

LA MARCA HISPÀNICA

REGNE DE NAVARRA, COMTATS D'ARAGÓ I

COMTATS CATALANS

4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS

Pàgines 120

4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS

Reconquesta. Procés

pel qual els regnes

cristians de la

península Ibèrica

conquistaren el

territori dominat pels

musulmans entre els

segles VIII i XV.

L’anomenen així

perquè es consideraven

els hereus del regne

visigot.

4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS

LES ETAPES:

L’avanç fins el Duero segles IX-X: els

regnes cristians avancen fins la vall del riu

Duero. Zona quasi deserta, l’avanç cristià consisteix en colonitzar

la terra per grups de camperols.

4. L’AVANÇ DELS REGNES HISPÀNICS

Duero

4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS

La conquesta de les valls del Tajo i de

l’Ebre segles XI-XII: (Al-Àndalus dividit en

taifes pàries)

Portugal i Castella conquisten fins Sierra Morena.

Aragó conquereix Saragossa i Terol.

Catalunya s’expandeix fins Tortosa (Ebre)

4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS

4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS

La conquesta de la vall del Guadalquivir , Llevant i

Balears segle XIII

Batalla de Las Navas de Tolosa (1212), els reis

cristians es van unir davant l’empenta almohade

i van derrotar els musulmans. A partir d’aquest

moment:

Portugal conquistà l’Algarve

Castella s’apoderà d’Andalusia i Múrcia

La Corona d’Aragó es va expandir per València i Balears.

4. L’AVANÇ DELS REGNES CRISTIANS

DESPRÉS DE LA BATALLA DE NAVAS DE

TOLOSA

VÍDEO EXPLICATIU I MAPA ANIMAT

https://www.youtube.com/watch?v=ci2jTnI2qqk

http://www.onogueras.com/comtats_catalans/map

es.htm

5. L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS

CRISTIANS

Pàgina 121

Exercici ordres militars

5. L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS

CRISTIANS

El rei té la màxima autoritat

Presa de decisions polítiques

Al capdavant de l’exèrcit

Cort itinerant: els consellers es

traslladen

Guerra pràctica habitual

Xarxa de fortaleses castells

No hi ha exèrcit regular relació

vassallatge

Nobles o caps militars defensen les

terres repoblades

Riquesa

Agricultura, ramaderia i explotació

de boscos

ARNÈS DEL CAVALLER

http://www.xtec.cat/~acarre/aspectes/arnes.htm

ORDRES DE CAVALLERIA

Els ordes de cavalleria eren unes institucions

creades per organitzar els cavallers en la defensa

dels seus ideals:

Lluitar sempre a favor del bé, de l’Església i dels

febles

Funcionaven com unes germandats en què els

cavallers s’havien jurat lleialtat i ajuda mútua

Sorgiren a l’Edat Mitjana com una reacció a

l’expansió de l’Islam

Els ordes de cavalleria sovint estaven relacionats

amb un ideal religiós i amb les croades, és a dir, amb

la voluntat de conquerir terres en nom de la

cristiandat.

ACTIVITATO

rdre

s m

ilit

ars

Castella

Calatrava

Sant Jaume

Alcántara

Aragó Montesa

Montesa

7. LA CONVIVÈNCIA DE LES TRES

CULTURES

Pàgina 122

Exercici en grup: Déu té més d’un nom

7. LA CONVIVÈNCIA DE LES TRES

CULTURES

Conseqüència de la conquesta, als regnes cristians coexisteixen tres cultures:

1) Islàmica,

2) Jueva

3) Cristiana.

Aquestes cultures no es van integrar, la població de cadascuna:

vivia en barris separats,

no es casaven entre ells

cada grup mantenia els seus costums.

Aquesta diversitat fomentà l’enriquiment cultural, especialment a Toledo, “ciutat de les tres cultures” on es va fundar l’Escola de Traductors on es van traduir al llatí obres clàssiques, àrabs i jueves.

7. LA CONVIVÈNCIA DE LES TRES CULTURES

PRÀCTICA: DÉU TÉ MÉS D’UN NOM

Dibuixar el SÍMBOL

Cercar :

EL LLIBRE SAGRAT

EL FUNDADOR

El nom deDÉU

LLOC D’ORACIÓ I REUNIÓ

Les FESTIVITATS

ISLAMISME CRISTIANSIME JUDAISME

Llibre Sagrat: Alcorà

Fundador: Mahoma

Déu: Al·là

Lloc d’oració i reunió:

mesquita

Festes:

- Ramadà

- Aïd al-Fitr

- Aïd al Adha (dia del

Sacrifici)

Llibre Sagrat: Bíblia

Fundador: Jesús de

Natzaret

Déu: Déu

Lloc d’oració i reunió:

església

Festes:

- Pasqua

- Setmana santa

- Nadal

- Pentecosta

Llibre Sagrat: Torà

Fundador: Abraham,

Isaac i Jacob

Déu: Jahvè

Lloc d’oració i reunió:

sinagoga

Festes:

- Xabat

- Pèsah (pasqua)

- Roix Ha- Xanà (cap

d’any)

- Iom kipur (dia del

perdó)

8. LA CORONA DE CASTELLA

9. LA CORONA D'ARAGÓ

Pàgines 124 - 129

8. LA CORONA DE CASTELLA

Corona territori format per

diversos regnes sota l’autoritat

d’un mateix rei o monarca.

CORONA DE CASTELLA.

Monarquia formada per la unió

dels regnes de Castella i Lleó

El 1230 que constituïren un únic

estat amb unes institucions comunes

i una mateixa llei.

BANDERES , EMBLEMES I BLASONS

Fins militars

poder identificar

els seus exèrcits

a les batalles

Hissada als

campaments

militars

Control del

territori

castells i naus

Lleó símbol de vigilància,

d’autoritat, domini, majestat i

valentia

Castell grandesa, elevació,

protecció i asil

8. LA CORONA DE CASTELLA

GOVERN I INSTITUCIONS

REI Ferran I (Duero), Alfons VI (Toledo), Ferran III i Alfons X (Andalusia) Governa

Elabora lleis

Declara la guerra

Jutja

CORTS CASTELLANES formades per la noblesa, el clergat i les ciutats: Estaven subordinades al rei,

perquè no podien legislar.

Votaven els impostos sol·licitats pel rei.

Aconsellaven al monarca i li feien peticions.

8. CORONA DE CASTELLA ECONOMIA

ECONOMIA castellana es basava en:

L’agricultura

La ramaderia especialment de la cria de l’ovella merina que produïa una llana d’alta qualitat. Ramat transhumants que circulaven

per carrerades (xarxes de camins): N (estiu) i S (hivern)

Els ramaders es reunien en assemblees (mestes). Alfons X va reconèixer el Honrado Concejo de la Mesta.

Desenvolupament de l’artesania i dels comerç (exportació de la llana a Flandes). El creixement de l’economia va

provocar l’auge de fires com la de Medina del Campo.

8. CORONA DE CASTELLA CRISI

Males collites + fams + pestes

La població decreix i s’abandonen terres de cultiu

Comencen les revoltes i les persecucions

contra els jueus

Els pagesos es subleven perquè els nobles els hi

pugen els lloguers

Els nobles s’enfronten entre ells i també contra el rei

Nova dinastia agafa el poder ELS TRASTÀMARA

(Enric)

Segle XV conquesta de Gibraltar i Canàries

9. LA CORONA D'ARAGÓ

CORONA D’ARAGÓ Monarquia formada el 1137 per la unió dels comtats catalans (Ramon Berenguer IV) i el regne d’Aragó (Peronella)

Es van unir per conquesta el regne de València i Mallorca (Jaume I), i posteriorment Sicília, Sardenya i Nàpols (Pere el Gran)

Era una unió dinàstica, ja que cada territori mantingué les seves pròpies lleis, institucions i costums, que els reis es comprometeren a respectar.

BANDERES , EMBLEMES I BLASONS

Fins militars

poder identificar els

seus exèrcits a les

batalles

Hissada als

campaments

militars

Control del territori

castells i naus

Llegenda de les 4 barres el rei

dels francs mullà la seva mà en la

sang de les ferides de Guifré el Pilós,

i tot passant després quatre dits per

damunt de l'escut daurat del comte

de Barcelona li digué: «aquestes

seran les vostres armes, comte».

9. CORONA D’ARAGÓ GOVERN I

INSTITUCIONS

REI (Alfons II) El poder del rei era

menor que el del rei castellà:

Pactava amb les corts l’establiment de nous

impostos i noves lleis.

CORTS DE VALÈNCIA, D’ARAGÓ I

DE CATALUNYA

Pactaven amb el rei les noves lleis i impostos

GENERALITAT A VALÈNCIA I A

CATALUNYA, I JUSTÍCIA A ARAGÓ

Vetllaven pel compliment de les lleis i pel

respecte dels furs (lleis de cada regne) quan

les corts no estaven reunides.

9. CORONA D’ARAGÓ ECONOMIA

Agricultura i ramaderia eren les principals activitats de les quals vivien la població. Destaquen:

A València les hortes

A Aragó la ramaderia ovina

Comerç.

Els regnes de la Corona d’Aragó mantenien contactes fluids amb altres països

Comptaven amb consolats (institucions jurídiques i mercantils creades en l’edat mitjana per a arbitrar conflictes entre mercaders.

Les competències del cònsol estaven regulades en el Llibre del consolat del mar, codi que va afavorir el desenvolupament del dret mercantil i marítim)

S’importaven espècies, blat i cotó.

S’exportaven teixits, manufactures de ferro i armes.

Manufactures, gran desenvolupament gràcies al comerç:

Treball del ferro

Construcció naval

Indústria tèxtil

9. CORONA D’ARAGÓ CRISI

Crisi demogràfica = descens de la població: Epidèmies

Conflictes socials

Guerra civil

Martí l’Humà mor sense descendència la dinastia dels TRASTÀMARA (Joan I) ocupa el poder quan cadascun dels regnes signa EL COMPROMÍS DE CASP

Situació caòtica:

Pagesos vs. Nobles

Burgesos vs. Nobles

València nova capital

Expansió cap al Mediterrani

RECURSOS

Vídeo resum de les dues corones

Trivial

Educaplay

EL LLEGAT CULTURAL A L’EDAT MITJANA

Art asturià Art

mossàrab

Art romànic Art gòtic Art mudèjar

Es desenvolupa al

regne d’Astúries

entre els segles

VIII i X

Es caracteritza per

esglésies menudes

i ús de l’arc de mig

punt.

Orfebreria

Va sorgir als

regnes cristians en

el segle X,

(cristians que

vivien en territori

musulmà i que

emigraren)

Esglésies d’aspecte

oriental (arcs de

ferradura)

Còdex

S’introdueix en els

regnes cristians a

través dels

Pirineus i que

s’estén cap al sud

durant els segles

XI i XII

Utilitza l’arc de

mig punt i la volta

de canó.

S’estén per la

península Ibèrica

entre el segle XIII

i el XV

Empra l’arc

apuntat i la volta

de creueria.

Neix al segle XII i

desenvolupat per

musulmans en territori

cristià.

Es caracteritza per l’ús

de rajola i els motius

decoratius propis de

l’art islàmic.

10. REGNE DE MALLORCA

Pàgines 130 – 139

Treball amb nota

TREBALL

PORTADA: Títol Regne de Mallorca (lletres gòtiques)

Dibuix escut del Regne de Mallorca

CONTINGUTS:

Eix cronològic amb Les dates de les conquestes de les illes

El regnats dels reis mallorquins

Arbre genealògic amb els reis de Mallorca Començar per Jaume I el Conqueridor

Explicar Carta de Franquesa, Llibre de Repartiment i Cartografia

Art explicar breument els monuments artístics

10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE

DE MALLORCA

Conquesta Balears succeïda al llarg del s. XIII:

Mallorca 1229

Eivissa 1235

Menorca 1286

Tres etapes:

1) Conquesta de Mallorca i Eivissa: 1229-1276 (mort

rei en Jaume)

2) Regne privatiu: 1276-1343

3) Reincorporació a la Corona Catalano-Aragonesa:

1343

10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE

DE MALLORCA

o 5 Set1229 salpava una flota dels ports catalans de Salou, Tarragona i Cambrils + exèrcit per conquerir les Mallorca

o Intenció desembarcar a prop de Pollença, però el mal temps els va fer desviar, i esquivant la tempesta, es dirigien cap a les costes d’Andratx a la recerca d’un lloc adequat per efectuar el desembarcament.

10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE

DE MALLORCA

Desembarcament de Santa Ponça (nit de 9 a

10/9/1229).

Continuades batalles entre cristians i

musulmans mallorquins:

Batalla important Batalla del Coll de sa

Batalla (Calvià) victòria cristiana avanç cap a

Medina Mayurqa.

Batalla de la Font de Mallorques en direcció a

Valldemossa victòria dels cristians.

13/9/1229 la flota fondeja a Portopí i s’inicia el

setge de Medina Mayurqa.

10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE

DE MALLORCA

Rei Jaume rebutjà els intents de negociació amb el valí musulmà (AbúYahya) de Madina Mayurca

31/12/1229 es produeix el darrer assalt.

Durant mesos la ciutat patí el saqueig musulmans moriren o foren esclavitzats pel vencedors.

10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE

DE MALLORCA

Amb la presa de la capital no s’havia consumat

la conquesta de Mallorca:

Zona del Pla fàcilment dominada.

Àrees muntanyoses males de dominar

musulmans s’havien refugiat i resistien:

Serres de Tramuntana

Serres de Llevant

Exèrcit cristià s’havia reduït cap el 1230 una

vegada consumat el saqueig de la ciutat, la majoria

de cavalls i peons retornaren als seus llocs d’origen.

10. CONQUESTA I NAIXEMENT DEL REGNE

DE MALLORCA

Jaume I torna a Mallorca 1231 per:

Retre els castells d’Alaró, Santueri i Pollença.

Sotmetre Menorca mitjançant el Tractat d’infeudació de Capdepera.

Tractat de Capdepera:

Perill que des de Menorca enviés un exèrcit.

Per tal d’impedir-ho decidí enganar-los encesa de grans focs (un gran exèrcit preparat per envair-los)

ORDENACIÓ DEL TERRITORI CONQUERIT

Jaume I 1230 repartiment de Mallorca d’acord amb del sistema pactat a Barcelona abans de la conquesta = 8 parts: Quatre per els reis (porció reial)

Quatre entre els membres de l’alta aristocràcia (que havien participat en la conquesta): Bisbe de Barcelona

Compte del Rosselló

Nunó Sanç

Vescomte de Bearn

Compte d’Empúries

Rei i els grans feudataris repartiren, a la vegada, les seves terres entre: Cavallers i peons que quedaren a viure a Mallorca.

Nombrosos repobladors que al llarg dels anys següents vendrien a establir-s’hi.

El repartiment de la porció reial se coneix per un important document: Llibre del Repartiment.

ORDENACIÓ DEL TERRITORI CONQUERIT

Ordenació jurídica i institucional:

Rei atorgà Carta de Franquesa

(març de 1230):

S’expressen els drets i privilegis dels nous

pobladors de l’illa.

Mallorca + Eivissa + Menorca

s’organitzarien de la mateixa manera:

Nucli urbà com a capital de cada illa amb

una jurisdicció sobre les terres interiors

La societat s’organitzà a imatge de la

catalana de l’època = institucions +

estructura social + costums:

Religió cristiana

Llengua catalana

REGNE PRIVATIU DE MALLORCA

Mort Jaume I repartí el regne entre els dos fills Pere i Jaume: Pere III (el Gran) rei d’Aragó,

València i comtats catalans

Jaume II es creava el

Regne Independent de Mallorca = REGNE PRIVATIU

Història del regne de Mallorca independent fou breu, però intensa

Tres reis

1) Jaume II, el prudent: Castell de Bellver i Seu

2) Sanç I, el pacífic: vassall d’Aragó

3) Jaume III, el temerari: perd la Batalla de Llucmajor a mans de Pere el Cerimoniós

4) Jaume IV i Elisabeth (reis a l’exili)

L’ECONOMIA EN EL REGNE DE MALLORCA

Empori comercial

• Control de les rutes marítimes d’Orient, de Llevant i d’Àfrica

• Ports importants Palma, Maó, Ciutadella i Eivissa

• Rutes expedicions i navegants (Jaume Ferre)

Mercaders i comerciants

• Monedes i bancs

• Llonges i consolat de mar

Productes

• Oli i teles (Mallorca), pells i formatges (Menorca) i sal (Eivissa)

• Blat (Sicília i Àfrica)

CARTOGRAFIA

Ciutat de Mallorca destacà el foment del coneixement aplicat a la navegació, una de les principals activitats econòmiques de Mallorca.

Segles XIV-XV important producció de cartografia nàutica

Escola Cartogràfica de Mallorca elaborà portolans i cartes de navegació.

Eren considerades entre les més prestigioses de l’època en un context en què la cartografia experimentava una profunda renovació basada sobretot en la utilització de la brúixola.

ATLAS CATALÀ (1375) = obra cabdal Abraham i Jafudà Cresques

ART I CULTURA DEL REGNE DE MALLORCA

Art gòtic:

La Seu

Castell de Bellver

Palau de l’Almudaina

Llonja

Artistes:

Escultor GUILLEM SAGRERA

Pintor PERE NIÇARD

Jocs florals GUILLEM DE TORROELLA

RAMON LLULL

ANSELM TURMEDA