Relacio Cb

  • View
    73.464

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Transcript

  • 1. Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Relaci de competncies bsiques Barcelona, desembre de 2003
  • 2. Departament d'Ensenyament Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu ndex Pgina El concepte de competncies bsiques..3 Les competncies bsiques a Europa.3 Les competncies bsiques a Catalunya4 Metodologia per a la identificaci i gradaci de competncies...5 mbit lingstic.7 mbit matemtic.16 mbit tecnicocientfic.25 mbit social.31 mbit laboral40 mbit de les TIC..47 mbit de l'educaci artstica..54 mbit de l'educaci fsica.. 59 Referncies bibliogrfiques63 2
  • 3. Departament d'Ensenyament Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu El concepte de competncies bsiques S'entn per competncia la capacitat de posar en prctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides. El concepte de competncia inclou tant els sabers (coneixements terics) com les habilitats (coneixements prctics o aplicatius) i les actituds (compromisos personals), i va ms enll del saber i del saber fer o aplicar perqu inclou tamb el saber ser o estar. Les competncies bsiques tenen les caracterstiques segents: Promouen el desenvolupament de capacitats: darrere del concepte de competncia hi ha una teoria psicopedaggica que posa l'mfasi en el desenvolupament de capacitats ms que en l'assimilaci de continguts, encara que aquests sempre sn presents a l'hora de materialitzar els aprenentatges. Tenen en compte el carcter aplicatiu dels aprenentatges: vincular les competncies amb les capacitats suposa destacar el carcter aplicatiu dels aprenentatges, ja que s'entn que una persona "competent" s aquella capa de resoldre els problemes propis del seu mbit d'actuaci. Es fonamenten en el seu carcter dinmic: les competncies es desenvolupen de manera progressiva i poden ser adquirides en situacions i institucions formatives de diferent tipus. Es fonamenten en el seu carcter interdisciplinari o transversal: les competncies integren aprenentatges procedents de diverses disciplines acadmiques. Sn un punt de trobada entre la qualitat i l'equitat: sota la denominaci de "competncies bsiques" o "competncies clau" (key competencies, competnces cls, etc.) s'aplega tot un moviment de preocupaci per garantir una educaci que doni resposta a les necessitats reals de l'poca en qu vivim (qualitat), mentre que es pretn que siguin assolides per tot l'alumnat perqu puguin servir aix de base comuna de tots els ciutadans i ciutadanes (equitat). Les competncies bsiques a Europa Des del 1995, any en qu la Comissi Europea va tractar per primera vegada de les competncies bsiques o clau en el seu Llibre blanc sobre l'educaci i la formaci, l'assoliment d'aquestes competncies ha estat un tema de debat de la poltica educativa europea. Les competncies figuraven en l'agenda del Consell Europeu de Lisboa de l'any 2000 i del d'Estocolm de l'any 2001, desprs del qual la Comissi Europea va constituir un grup d'experts designats pels estats membres amb la finalitat de concretar quines havien de ser aquestes competncies bsiques. A hores d'ara i amb un grau de materialitzaci divers, les competncies bsiques o clau formen part de la poltica educativa de molts estats o regions europees, com Anglaterra, el Pas de Galles, Esccia, la comunitat francesa de Valnia-Brusselles, 3
  • 4. Departament d'Ensenyament Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu Catalunya, Portugal, Alemanya, Luxemburg, ustria, Irlanda del Nord i les comunitats alemanya i flamenca de Blgica. Nascut en el context del mn laboral, on es va generalitzar en els anys 1970- 80 i passant desprs per la formaci professional, el concepte de competncia s'ha anat obrint cam arreu i s'est expandit al conjunt del sistema educatiu. Parlem de competncies bsiques o clau quan fem referncia a all que cal esperar d'una escolaritat obligatria, i definim com a competncies professionals les que serveixen per determinar quines han de ser les fites que han de guiar la formaci de les titulacions tcniques i universitries. Per aix no s gens estrany que organismes internacionals com l'OCDE tingui un projecte d'identificaci de competncies -el programa DeSeCo- (OCDE 2002), ni que la mateixa OCDE apliqui a l'avaluaci de sistemes educatius, com el conegut Estudi PISA (PISA 2000), el criteri que s'avaluen competncies i no continguts curriculars, encara que en aquest cas les competncies avaluades no tenen la consideraci de bsiques. s obvi que les noves titulacions universitries que es pretn que siguin reconegudes en tota la Uni Europea s'hauran de fonamentar en les competncies professionals corresponents. Les competncies bsiques a Catalunya A Catalunya, la preocupaci per la determinaci de les competncies bsiques va motivar que el Departament dEnsenyament promogus el 1997 la realitzaci duna recerca per identificar-les en collaboraci amb la FREREF (Fondation des Rgions Europennes pour la Recherche en ducation et en Formation), duta a terme pel Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu i dirigida per Jaume Sarramona. Aquesta recerca, en la qual participaren tamb els territoris de Balears i les Canries, va concloure amb la identificaci de les competncies bsiques en quatre mbits del currculum, el lingstic, el matemtic, el tecnicocientfic i el social, i un mbit nou, el laboral, la inclusi del qual es justific per la necessitat de recollir un conjunt de competncies de carcter transversal, algunes de les quals tenen com a objectiu la preparaci per a una incorporaci immediata al mn laboral. El resultat d'aquesta recerca es va publicar l'any 2000 amb el ttol d'Identificaci de les competncies en lensenyament obligatori. L'any 2000, una vegada acomplert el calendari d'aplicaci de la reforma educativa (LOGSE), el Departament d'Ensenyament pos en marxa la Conferncia Nacional d'Educaci 2000-2002, amb la voluntat de fer un diagnstic exhaustiu del nostre sistema educatiu i de concretar propostes de millora. La CNE, coordinada des del Consell Superior d'Avaluaci, s'organitz en set seccions que van treballar els aspectes considerats ms rellevants de l'educaci, un dels quals era el de les competncies bsiques. La secci "Competncies bsiques" de la CNE, coordinada per Joana Noguera, professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i formada pels professors Josep M. Asensio, Rafael Bisquerra, M. ngels Riera, Victria Riera i Enric Valls, va establir la gradaci entre primria i secundria de les competncies bsiques identificades en els cinc mbits de l'estudi del 2000 i va suggerir pautes generals per a la seva avaluaci, material que es public en el volum 4
  • 5. Departament d'Ensenyament Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu Conferncia Nacional d'Educaci 2000-2002. Debat sobre el sistema educatiu catal. Conclusions i propostes (Consell Superior d'Avaluaci 2002). El pas segent fou identificar les competncies bsiques en aquells mbits en qu encara no s'havia fet: tecnologies de la informaci i comunicaci (TIC), ensenyaments artstics i educaci fsica. A comenaments de l'any 2002, el Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu inici l'estudi d'identificaci de les competncies bsiques en TIC, coordinat pel professor de la Universitat Autnoma de Barcelona Pere Marqus (Estudi. Competncies bsiques en les tecnologies de la informaci i la comunicaci: http://www.gencat.net/ense/csda/tic.ht), en el qual han participat set comunitats autnomes (Astries, Castella-La Manxa, Balears, Canries, Mrcia, Pas Basc i Valncia; Arag i La Rioja van intervenir en les fases inicials del treball). L'estudi ha establert tamb la gradaci de competncies entre primria i secundria. L'ltim trimestre del 2002 es comencen tamb els estudis corresponents als mbits d'ensenyaments artstics i educaci fsica, coordinats respectivament per Sebasti Bardolet, director de l'Escola de Msica de Vic i professor de la Universitat de Vic, i Maria Antnia Cardona, professora de la UAB. Aquests estudis, que han comptat amb la collaboraci de les comunitats de Mrcia i Balears, han concls la fase d'identificaci de les competncies bsiques respectives. Metodologia per a la identificaci i gradaci de competncies Tots els estudis empresos des de Catalunya han seguit les pautes marcades en el primer de tots. S'han combinat diversos mtodes i tcniques d'investigaci, tant qualitatius com quantitatius. En una primera fase, els equips de treball de cada un dels mbits han elaborat una proposta d'identificaci de competncies bsiques a partir del currculum respectiu. Desprs s'han realitzat entrevistes a experts dels diferents nivells educatius (primari, secundari, universitari, professional) i a d'altres professionals de l'educaci (Inspecci, serveis de suport i assessorament, organismes i institucions etc.), s'han consultat els equips docents de diferents centres collaboradors distributs arreu del territori i s'han constitut grups de discussi formats per persones procedents d'mbits diferents. Tothom ha aportat la seva opini a la proposta d'identificaci inicial, que s'ha vist aix modificada i enriquida. Fruit de l'aplicaci d'aquesta