Primer dia dinsti, el teu millor amic fa lESO a un institut fora de la provincia, i tu te les has darreglar per a fer amics nous. La gent que et coneix avui, soblida de tu al dia segent, com pot ser? Jo tinc amics,si, pero millors amics, en tinc ara? No, perqu dentrada aquest curs ja mhan decepcionat persones que no esperava. Gent bona no sen troba mai quan en necessites, per aix els profes son amb els que mhi puc entendre millor. Un dia, vaig veure una xiqueta que semblava interessant. Per ja no volia conixer mai ms ning, perqu potser em decepcionarien de nou. Llavors a lhora del pati com de costum em quedava a classe repassant historia. I el profe, que corregia exmens, em va preguntar:

Per que no baixes al pati? Perqu hi ha gent que mha decepcionat, i no vull conixer a ning ms, per por de que torni a passar.

El profe va callar durant uns instants i va dir:

Es el dolent que t l institut, que coneixes gent molt diferent a tu... El meu amic i jo no tenem gaire b res en com, per rem amics i mai ning sha ficat entre nosaltres.

El profe va tornar a callar, i em va dir directament:

El que vols dir a la gent, ha de sortir de dintre del teu cor. No has damagar mai la persona que tens dintre teu. I mai de la vida se tacudeixi aparentar el que no ets. I espero que spigues que ets nic i que com tu no hi ha cap.

Em vaig quedar en blanc no sabia que dir. La gent pujava per les escales cap a classe. Tocava tutoria, en aquesta classe parlvem de conflictes o coses que hi havia entre nosaltres. La tutora comenava a explicar de qu aniria la classe. Havem de dir coses que tinguin a veure amb lamistat i tot aquest tema. Per sort era de les ltimes de la llista, per lestona despera sem va fer curta. Em tocava dir alguna cosa commovedora, i vet aqu el que vaig dir: Un vell amic em va dir que encara que les coses estiguin difcils, no perdi lesperana. Que encara que no trobis un amic en que confiar no thas de rendir, i que per trobar un bon amic, no cal amagar la persona que tens dintre teu, sin al contrari, lhas de fer sortir. I que per expressar un sentiment damistat o damor, ha de sortir del cor, i que si una cosa no surt del cor, esque no te res despecial. El que ens

fa especial es la personalitat que tenim dins, i no ens hem davergonyir daix. Us podeu imaginar com van reaccionar davant aix: gent que shavia donat compte de moltes coses, gent que shavia sorprs tant que li havien menjat la llengua el gat etc. Ara podeu imaginar qu passaria desprs de tot aix.