La religió a Roma

LES RELIGIONS DESAPAREGUDES

Egipte

Meso

po

tàm

ia

Grècia

ROMA

la religió romana

El naixement de Venus. BOTTICELLI

Júpiter

NEPTÚ. La Fontana di Trevi

L’Esculapi d’Empúries

Estàtua d'August com a pontífex màxim, Musei Vaticani, Roma

Dos relleus del s.l que representen

sengles sacrificis amb el sacerdot amb el

cap cobert davant el foc de l'altar: amunt,

el sacrifici d'un toro, procedent del temple

del geni d'August al fòrum de Pompeia

A la detra una suovetaurilia, la immolació conjunta d'un toro, un moltó i un porc (Musée du Louvre).

Temple de Vic, segle I o II dC. totalment reconstruït a principis del segle passat.

EL TEMPLE

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la TríadeCapitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva, igual que elCapitoli de Roma, o bé al culte de l'emperador.

Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició centralcom per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també enaltres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres, consagrats a diversesdivinitats.

El primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic.S'aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al quals'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingutper columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella) onsolia haver-hi una imatge del déu.

Més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per lainfluència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grecera que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple greccompletament i no solament per la façana de davant. Així és que elsconstructors romans van intentar acostar-se al model grec, fosallargant la columnata pels dos costats del temple o completant-latot al voltant del temple, però amb mitges columnes adossades a lesparets.

El temple era considerat tant en la religió grega com en laromana la residència del déu i els homes no entraven apregar-li.

Per això la seva monumentalitat del temple era exterior, expressadasobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte -oracions i sacrificis- que es realitzava a fora, principalment entorn del'altar (ara), situat en general just davant l'edifici.

Temple de Vesta a Roma

Verges vestals a Roma

EL CULTE DELS MORTS

La concepció de la vida d'ultratomba en lareligió tradicional romana és vaga, malgrat queles idees sobre el món dels morts provinentsde Grècia les trobarem reflectides també en laliteratura llatina -per exemple en el descensals inferns d'Eneas.

En realitat per als romans els morts nodesapareixen completament, per bé quecontinuen existint en forma d'uns esperits pocpersonalitzats i amb necessitats materials.

Tampoc no s'allunyen del tot, sinó que podeninfluir en els vius per bé o per mal. .

Per això l'actitud dels romans amb els seusdifunts és ambivalent:

1. els morts són honrats i recordatsen l'àmbit familiar, sobretot aquellsavantpassats il·lustres les gestes delsquals omplen de glòria les nissaguesnobles, que en guarden zelosament lesimagines.

2. Tanmateix també els temen, perquèels morts poden causar desgràcia alsvius si aquests no els respecten.

Sepultures al Museu de Badalona

L'anomenada Torre dels Escipions, un monument funerari d'una família desconeguda situat vora l'antiga Via Augusta,a prop de Tarragona, s.I dC.

Aquests sentiments contradictoris es tradueixen en lesdiverses denominacions que reben les ànimes delsmorts, no sempre clarament distingibles entre si:

- ELS MANES (Manes), amb el significatoriginal de „els bons', són els esperits delsmorts en general. Els familiars han de retre'lsels honors que els són deguts: celebrar els seusfunerals, dotar-los d'una sepultura, dipositar ala seva tomba flors, aliments com faves,llenties o ous, llet, vi i mel per nodrir-los justdesprés de ser enterrats, en l'aniversari de laseva mort o bé en les certes festivitats com elsParentalia, al febrer. Si els familiars nocompleixen amb els seus deures i no elsalimenten, els Manes se'n venjaran provocant-los malsons, malalties o d'altres desgràcies.

- ELS LÈMURS (Lemures) també són lesombres dels morts que tornen a les cases perturmentar els vius durant els Lemuria, els dies9, 11 i 13 de maig. El paterfamilias elsallunyava amb un ritual en el qual escopiamongetes per la casa i recitava fórmules perallunyar-los.

- LES LARVES (Laruae) són espectres queaterreixen i angoixen els vius, els esperits delsqui van ser malvats o dissortats en la seva vidai volen prendre's la revenja amb els vius.

Necròpolis de la plaça de la vila de Madrid, Barcelona, on es poden veure cupae i altres classes de sepultures a banda i banda del que era una via romana.

necròpolis a Catalunya

Ritual d'un enterrament romà

“Quan han retirat el cadàver de casa és portat cap al fòrum amb la resta deguarniments, al davant de la tribuna (...)

Estant tots els assistents al voltant, si el difunt deixa un fill major d'edat i hiés present, aquest, i, si no, algun dels altres membres de la família, puja a latribuna i hi parla de les virtuts del mort i de les gestes realitzades en vida(...)

Desprès d'aquest acte enterren el cadàver i, tan bon punt han fet els ritualshabituals, posen una estàtua del difunt en el lloc més visible de la casa, enuna fornícula de fusta (...)

En les festes públiques exposen les imatges arrenglerades amb cura. Quanalgun familiar il·lustre mor, també les porten a l‟enterrament (...) i sónconduïts damunt de carros, mentre que al davant hi van els feixos, lesdestrals i les altres insígnies que el solien acompanyar d'acord amb lacategoria de cadascú en vida i en la seva activitat política.”

POLIBI 6,53,1-8