REMODELACIÓ D UN TRAM DEL CARRER DE LA … · 1 Índex CBR. 1 Contingut matèria orgànica. 1 Assaig próctor normal. 1 Contingut d humitat higroscòpiga in situ . 1500 m3terraplè

REMODELACIÓ D�UN TRAM DEL CARRER DE LA VICTÒRIA (FASE I)

ANNEX 13. TOPOGRAFIA. DEFINICIÓ DEL TRAÇAT

ANNEX 13.

TOPOGRAFIA. DEFINICIÓ DEL TRAÇAT



ANNEX 13. TOPOGRAFIA. DEFINICIÓ DEL TRAÇAT.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. TRAÇAT

2.1 ESTAT D�ALINEACIÓ EN PLANTA.

2.1.1 Eix Pavimentació

2.1.2. Eix xarxa de sanejament

2.1.3. Eix xarxa de pluvials.

2.2. ESTAT D�ALINEACIONS EN ALÇAT.

2.2.1. Eix Pavimentació.

2.2.2. Eix Xarxa de Sanejament.

2.2.3. Eix Xarxa de Pluvials.



1. INTRODUCCIÓ

La topografia emprada en aquest projecte ha estat facilitada per la Diputació de Tarragona, el treball esta en coordenades UTM. Les coordenades en representació plana són conforme Universal Transversal Mercator (UTM) establerta com a reglamentària segons Decret 2303/1970.

REMODELACIÓ D�UN TRAM DEL CARRER DE LA VICTÒRIA (FASE I) ANNEX 13. TOPOGRAFIA. DEFINICIÓ DEL TRAÇAT

2. TRAÇAT

2.1 ESTAT D�ALINEACIÓ EN PLANTA.

2.1.1 Eix Pavimentació

P.K. ELEMENTO TIPO RADIO LONGITUD X INICIAL Y INICIAL X FINAL Y FINAL X CENTRO Y CENTRO AZIMUT

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

0.000 RECTA FIJO 63.001 288572.849 4510305.198 288635.849 4510305.326 99.8711

63.001 ARCO ACOPLADO -500.000 -11.720 288635.849 4510305.326 288647.568 4510305.487 288634.837 4510805.325 98.3788

74.721 RECTA FIJO 152.176 288647.568 4510305.487 288799.695 4510309.362 98.3788

226.897 ARCO ACOPLADO -500.000 -3.279 288799.695 4510309.362 288802.972 4510309.456 288786.964 4510809.200 97.9614

230.176 RECTA FIJO 198.164 288802.972 4510309.456 289001.035 4510315.801 97.9614

428.340 ARCO ACOPLADO 500.000 0.112 289001.035 4510315.801 289001.147 4510315.804 289017.043 4509816.057 97.9757

428.452 RECTA FIJO 65.533 289001.147 4510315.804 289066.646 4510317.888 97.9757

2.1.2. Eix xarxa de sanejament P.K. ELEMENTO TIPO RADIO LONGITUD X INICIAL Y INICIAL X FINAL Y FINAL X CENTRO Y CENTRO AZIMUT

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

0.000 RECTA FIJO 53.345 288570.898 4510305.347 288624.242 4510305.621 99.6731

53.345 RECTA FIJO 64.860 288624.242 4510305.621 288689.090 4510306.841 98.8027

118.205 RECTA FIJO 40.139 288689.090 4510306.841 288729.212 4510308.006 98.1517

158.344 RECTA FIJO 38.537 288729.212 4510308.006 288767.738 4510308.923 98.4853

196.880 RECTA FIJO 43.256 288767.738 4510308.923 288810.981 4510310.005 98.4072

240.136 RECTA FIJO 80.438 288810.981 4510310.005 288891.373 4510312.699 97.8676

320.574 RECTA FIJO 70.227 288891.373 4510312.699 288961.562 4510314.994 97.9191

390.801 RECTA FIJO 50.951 288961.562 4510314.994 289012.492 4510316.458 98.1700

441.752 RECTA FIJO 46.273 289012.492 4510316.458 289058.759 4510317.226 98.9437

2.1.3. Eix xarxa de pluvials. P.K. ELEMENTO TIPO RADIO LONGITUD X INICIAL Y INICIAL X FINAL Y FINAL X CENTRO Y CENTRO AZIMUT

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

0.000 RECTA FIJO 31.848 288573.731 4510294.654 288603.263 4510306.579 75.5677

31.848 RECTA FIJO 49.429 288603.263 4510306.579 288652.686 4510307.270 99.1104

81.277 RECTA FIJO 35.186 288652.686 4510307.270 288687.863 4510308.082 98.5313

116.463 RECTA FIJO 39.686 288687.863 4510308.082 288727.541 4510308.903 98.6830

156.149 RECTA FIJO 38.786 288727.541 4510308.903 288766.315 4510309.870 98.4118

194.935 RECTA FIJO 46.432 288766.315 4510309.870 288812.729 4510311.156 98.2362

241.367 RECTA FIJO 77.089 288812.729 4510311.156 288889.775 4510313.729 97.8750

318.456 RECTA FIJO 70.180 288889.775 4510313.729 288959.913 4510316.141 97.8112

388.636 RECTA FIJO 54.379 288959.913 4510316.141 289014.274 4510317.547 98.3541

443.015 RECTA FIJO 46.053 289014.274 4510317.547 289060.326 4510317.838 99.5976



2.2. ESTAT D�ALINEACIONS EN ALÇAT. 2.2.1. Eix Pavimentació.

P.K. Cota p(%%) Cota V. Longitud Kv Bisectriz Obs

--------------------------------------------------------------------------------

0.000 73.400 0.0000 73.400 V.

20.000 72.951 -2.2462

40.000 72.502 -2.2462

55.209 72.178 -1.9438 72.160 24.195 -4000.000 -0.0183 VP

60.000 72.088 -1.8240

80.000 71.771 -1.3383

81.249 71.755 -1.3071 71.733 26.736 -4000.000 -0.0223 VP

100.000 71.550 -0.9729

115.403 71.416 -0.6953 71.400 22.208 -4000.000 -0.0154 VP

120.000 71.386 -0.5804

140.000 71.290 -0.6165

150.881 71.208 -0.8885 71.252 37.662 4000.000 0.0443 VP

160.000 71.116 -1.1165

180.000 70.856 -1.3593

187.069 70.757 -1.4851 70.760 10.068 4000.000 0.0032 VP

200.000 70.552 -1.6110

220.000 70.230 -1.6110

232.831 70.024 -1.5455 70.023 5.235 -4000.000 -0.0009 VP

240.000 69.917 -1.4801

260.000 69.621 -1.4801

269.065 69.488 -1.3964 69.487 6.699 -4000.000 -0.0014 VP

280.000 69.343 -1.3126

298.822 69.104 -1.1133 69.096 15.946 -4000.000 -0.0079 VP

300.000 69.091 -1.0838

320.000 68.903 -0.9140

339.851 68.728 -0.7326 68.721 14.510 -4000.000 -0.0066 VP

340.000 68.727 -0.7289

360.000 68.610 -0.5512

380.000 68.500 -0.5512

398.375 68.397 -0.6432 68.398 7.355 4000.000 0.0017 VP

400.000 68.386 -0.6838

420.000 68.240 -0.7351

440.000 68.085 -1.0101

450.000 67.959 -1.5101 68.019 31.000 2000.000 0.0601 VP

460.000 67.783 -2.0101

474.861 67.432 -2.9072 67.451 12.443 1000.000 0.0194 VP

480.000 67.269 -3.4211

489.110 66.948 -3.5294 66.948 V.

490.716 66.965 1.0648 66.965 V.

492.084 66.926 -2.8509 66.926 V.

493.985 66.886 -2.1094 66.886 V.

REMODELACIÓ D�UN TRAM DEL CARRER DE LA VICTÒRIA (FASE I) ANNEX 13. TOPOGRAFIA. DEFINICIÓ DEL TRAÇAT

2.2.2. Eix Xarxa de Sanejament. P.K. Cota p(%%) Cota V. Longitud Kv Bisectriz Obs

--------------------------------------------------------------------------------

0.000 71.409 0.0000

20.000 71.209 -1.0000

40.000 71.009 -1.0000

53.340 70.875 -1.0000 70.875 V.

60.000 70.799 -1.1392

80.000 70.571 -1.1392

100.000 70.344 -1.1392

118.210 70.136 -1.1392 70.136 V.

120.000 70.118 -1.0000

140.000 69.918 -1.0000

158.340 69.735 -1.0000 69.735 V.

160.000 69.715 -1.2060

180.000 69.474 -1.2060

196.880 69.270 -1.2060 69.270 V.

200.000 69.223 -1.5203

220.000 68.919 -1.5203

240.000 68.615 -1.5203

240.140 68.612 -1.5203 68.612 V.

260.000 68.392 -1.1112

280.000 68.169 -1.1112

300.000 67.947 -1.1112

320.000 67.725 -1.1112

320.570 67.719 -1.1112 67.719 V.

340.000 67.510 -1.0728

360.000 67.296 -1.0728

380.000 67.081 -1.0728

390.800 66.965 -1.0728 66.965 V.

400.000 66.873 -1.0000

420.000 66.673 -1.0000

440.000 66.473 -1.0000

441.750 66.456 -1.0000 66.456 V.

460.000 66.230 -1.2371

480.000 65.983 -1.2371

488.020 65.883 -1.2371 65.883 V.

488.023 64.934 -31646.6670 64.934 V.



2.2.3. Eix Xarxa de Pluvials.

P.K. Cota p(%%) Cota V. Longitud Kv Bisectriz Obs

--------------------------------------------------------------------------------

0.000 70.240 0.0000 70.240 V.

20.000 69.976 -1.3188

31.848 69.820 -1.3188 69.820 V.

40.000 69.738 -1.0000

60.000 69.538 -1.0000

80.000 69.338 -1.0000

81.277 69.326 -1.0000 69.326 V.

100.000 69.115 -1.1246

116.463 68.930 -1.1246 68.930 V.

120.000 68.895 -1.0001

140.000 68.695 -1.0001

156.149 68.533 -1.0001 68.533 V.

160.000 68.475 -1.5034

180.000 68.175 -1.5034

194.935 67.950 -1.5034 67.950 V.

200.000 67.899 -1.0000

220.000 67.699 -1.0000

240.000 67.499 -1.0000

241.367 67.486 -1.0000 67.486 V.

260.000 67.298 -1.0062

280.000 67.097 -1.0062

300.000 66.896 -1.0062

318.456 66.710 -1.0062 66.710 V.

320.000 66.695 -1.0000

340.000 66.495 -1.0000

360.000 66.295 -1.0000

380.000 66.095 -1.0000

388.636 66.008 -1.0000 66.008 V.

400.000 65.940 -0.6035

420.000 65.819 -0.6035

440.000 65.698 -0.6035

443.015 65.680 -0.6035 65.680 V.

443.018 65.250 -14333.3333 65.250 V.

460.000 65.091 -0.9338

480.000 64.905 -0.9338

489.068 64.820 -0.9338 64.820 V.

489.071 63.950 -29000.0000 63.950 V.


ANNEX 14. CONTROL DE QUALITAT DE L�OBRA.

ANNEX 14.

CONTROL DE QUALITAT DE L�OBRA

El control de qualitat de les obres s�aplicarà en funció del volum d�obra a executar, tant si es realitza l�obra general com si es fracciona per fases. Tanmateixes pot completar el control específic de l�obra amb la verificació de les característiques dels materials especificades en el Plec de característiques tècniquesparticulars.

1. REPLANTEIG GENERAL DE LES OBRES.

FASE DE CONTROL TREBALL INICIAL INSPECCIÓ ASSAIG UNITAT DE MOSTREIG CARACTERÍSTIQUES A ASSAJAR

Disponibilitat de la zonad�actuació

PREVI

Control de replanteig.

Previsió de mantenimentde la viabilitat

Possible existència deserveis afectats.

Comprovació dels puntsde desguàs delclavegueram i dels puntsde connexió delsdiferents serveis.

Comptabilitat amb elssistemes generals.

EXECUCIÓ

Elements existents perenderrocar o conservar.

CONFIRMACIÓSignatura ACTA DEREPLANTEIG (orde d�inicide les obres).

2. DEMOLICIONS I MOVIMENT DE TERRES


Comprovació perfilstransversals del terreny.

PREVI

Tall del paviment idemolicions.

Definició equips demoviment de terres

Definició cotes d�excavaciósegons qualitat dels sòls

Definició préstecs iabocadors.

Qualitat dels sòls:- Contingut grava i sorra.- Contingut pedra.- Contingut matèria

orgànica.- Esquerdes terreny natural.- Argiles plàstiques

perilloses.- Materials plàstics

perillosos.

Qualitat dels sòlsexistents.

2000 m2 d�esplanada endesmunt o terraplè decota roja inferior 0,50 m.

1 Granulomètrica per garbellat.1 Límits Atterberg.1 Próctor modificat.1 Índex CBR.1 Contingut matèria orgànica.1 Assaig próctor normal.1 Contingut d�humitat higroscòpiga �insitu�.

1500 m3 terraplè o canvimaterial

1 Próctor modificat.

2000 m3 terraplè o canvimaterial

1 Granulomètrica per garbellat.1 Límits Atteberg.1 Assaig pròctor modificat.

Extensió i compactaciótongades:

- Gruix.- Refinat.- Localització flonjalls.

Qualitat de sòlsemprats per a formarterraplens.

5000 m3 terraplè o canvimaterial.

1 Índex CER.1 Contingut matèria orgànica.

EXECUCIÓ

Compactació 2000 m2 Tongada ofracció diària.

5 Densitat i humitat �in situ�.

CONFIRMACIÓ

3. CONSTRUCCIÓ DEL CLAVEGUERAM I PLUVIALS I DELS CREUAMENTS DE VIAL


Replanteig en planta i alçatdels conductes.

Replanteig de la correctadistribució delsencreuaments del vial,arquetes, embornals, pousde registre, connexions i elsaltres elements singulars.

Procedència dels materials. Acceptació de laprocedència delsmaterials.

( ≤ execució). Com a mínim 1 assaig dels realitzatsen el execució.

Dimensions i gruix dels tubs.

PREVI

Acceptació dels equips demaquinària.

Comprovació geomètrica icondicions de seguretat de lesrases.

200 ml rasa oberta. 5 Mesures d�amplària, de fondària ide pendent.

Anivellament de fons de rasa.

Col·locació llits de formigó. Formigó de llits i deprotecció.

Col·locació de les canonades. Resistència de lescanonades.EXECUCIÓ

Execució formigó de protecció ianellat.Comprovacions de cota de lescanonades quant vials arasants, vials i als altresserveis.

Qualitat de sòls per areblè de rases.

400 m3 Rasacompactada o canvimaterial.



1 Granulometria.1 Límita d�Atteberg.1 Índex CBR.1 Contingut matèria orgànica.

Execució pous de registre,embornals, connexions ielements singulars.

Resistènciad�elementsprefabricats.

Cada 25 elements o1000 ml de col·lector.

1 Resistència a compressió prèviaextracció de testimoni.

Compactació de rases. Compactació derases.


5 Densitats i humitats �in situ�.

Proves estanquitat canonades Proves de pressió iestanquitatcanonades.

Inspecció de la xarxa mitjançantsistemes robòtics.

Inspecció de la xarxamitjançant sistemesrobòtics.

Tota la xarxa

CONFIRMACIÓ Fase prèvia capa subbase.

4. IMPLANTACIÓ DELS SERVEIS


Comprovació de planta ialçat de la situació decada servei a la zona devorera.

Coordinació i ordred�implantació delsdiferents serveis.

Connexions exteriorsdels diferents serveis.

Replanteig d�elementsurbans.

PREVI

Procedència delsmaterials.

Acceptació de laprocedència delsmaterials específicsde cada servei.

Homologació timbratges.Segells de conformitat, certificats deprova en fàbrica.

Comprovació geomètricarases.

Control geomètric 20 m de vial. Amplada i profunditat de rasa.

Disposició en planta ialçat de cada servei.

Col·locació canonadesd�aigua elèctriques i degas.

EXECUCIÓ

Col·locació del formigó,tubs i separadors xarxatelefònica.

Formigó per a lacanalitzaciótelefònica.

50 m3 Formigó col·locat cadaelement de formigó armat(soleres, murs i forjats)

4 Resistència compressió.1 Consistència con Abrams.

Formigó armat per aarquetes i elementssingulars.

3 Resistència compressió prèviaextracció de testimoni.3 Consistència.

Execució d�arquetes ielements singulars

Resistència elementsprefabricats.

Cada 25 elements o 1000 mlde col·lector.

1 Resistència a compressió prèviaextracció de testimoni.

Abastament d�aigua enfase prèvia.

Proves abastamentd�aigua.

Trams significatius decanonada.

1 Pressió interior.1 Estanquitat

400 m3 Rasa compactada ocanvi material.

1 Próctor modificat.Qualitat del Reblum,rases, clavegueram.


1 Granulometria.1 Límits d�Atteberg.1 Índex CBR.1 Contingut matèria orgànica.

Execució, rebliment icompactació de rases.

Compactació rasesclavegueram.


5 Densitats i humitats �in situ�.

Col·locació conductesd�enllumenat.

Col·locació punts dellum.




1 Granulomètrica per garbellat.1 Límits Atteberg.1 Assaig próctor modificat.

Terraplè coronacióvoreres.

Qualitat de sòlsemprats per a formarterramplens.


1 Índex CER.1 Contingut matèria orgànica.

CONFIRMACIÓ Acceptació de la xarxad�abastament d�aigües.

Proves definitives del�abastamentd�aigües.

Trams significatius decanonada

1 Pressió interior 1 estanqueïtat.

Acceptació de la xarxa degas.

Nomalitzats derecepció de la xarxade gas.

Trams significatius decanonada.

1 Pressió interior

Acceptació de la xarxatelefònica.

Proves de mandrinatde les conduccionstelefòniques.

Acceptació de les xarxesd�instal·lacions elèctriques.

Específics derecepció de la xarxad�alta tensió.

Específics derecepció de lesinstal·lacionselèctriques delsCentres deTransformació.

Específics derecepció de lesinstal·lacionsd�enllumenat públic.

Certificats d�instal·lacionselèctriques (Butlletins del�instal·lador, autoritzacionsconnexió).

Obtenció de certificats de lescompanyies concessionàriesacreditatius de la correctaexecució.

5. PAVIMENTACIÓ

5.1. BASE DE CALÇADA


PREVI

Acceptació de laprocedència de materials debase granular.

De la procedència(pedrera o instal·laciód�esmicolament).

Acceptació de laprocedència.

3 Mostres aleatòries delmaterial.

3 Equivalents de sorra.3 Granulomètric.1 Bares de fractura.3 Límits d�Atteberg.1 Qualitat �Los Ángeles�1 Índex CBR.

300 m3 D�aportació dematerial o fracció diària.

1 Equivalent de sorra dels àrids.

1000 m3 D�aportació dematerial.

1 Granulomètrica.1 Límits d�Atterberg dels àrids.1 Próctor modificat.

Extensió de la capa debase.

Comprovació de laqualitat del material ofracció diària.

1500 m3 D�aportació dematerial.

1 Qualitat �Los Ángeles�.EXECUCIÓ

Humectació icompactació de la capade base.

Compactació de lacapa de base.

300 m3 Capa de basecompactada o fracció diària.

5 Densitats �in situ�.5 Humitats �in situ�. En cas de basede Grava-ciment s�han de fer 10densitats i humitats �in situ� ambobtenció de dades a peu d�obra.

CONFIRMACIÓ

Acceptació definitiva devorades i rigoles abans delpaviment definitiu.Acceptació de l�acabat decoronació de pous,embornals i elementssingulars.

Refinat definitiu capa debase.Comprovació pendentstransversals

Acceptació de la capade base (Nonecessària si elpaviment definitiu escol·locaimmediatamentdesprés de la base is�hi prohibeix eltrànsit).

2000 m2 de capa de baserefinada.

5 Densitats �in situ�.5 Humitats �in situ� per el cas deTOT-U artificials.

5.2. PAVIMENTS


Acceptació de la capa base. Acceptació de lacapta base (nonecessària si elpaviment definitiu escol·locaimmediatamentdesprés de la base is�hi prohibeix eltrànsit).

2000 m2 de capa de baserefinada.

5 Densitats �in situ�.5 Humitats �in situ� per el cas deTOT-U artificials.

PREVI

Acceptació de la dosificaciódel formigó (acceptaciód�àrids

Tram de prova depaviments de formigó.

Tram de prova.Dosificació.Resistència a flexo-tracció.Resistència a compressió.Execució de juntes.Condicions de l�assecament.

EXECUCIÓ Execució delspaviments de formigó.

50 m3 de formigó col·locat. 4 Resistència a flexo-tracció.1 Consistència.

CONFIRMACIÓ Paviments de formigó Confirmaciópaviments de formigó.

500 m2 vial acabat. 5 Testimonis gruix i5 Testimonis resistència flexo-tracció.


ANNEX 15. GESTIÓ DE RESIDUS

ANNEX 15.

GESTIÓ DE RESIDUS



ANNEX 15. GESTIÓ DE RESIDUS.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

2. DEFINICIÓ DE CONCEPTES

3. TIPOLOGIA DE RESIDUS GENERATS

3.2. ALTRES RESIDUS NO ESPECIALS GENERATS DURANT LES OBRES NO

INCLOSOS EN EL CAPÍTOL 17 DEL CER

3.3. ALTRES RESIDUS ESPECIALS GENERATS DURANT LES OBRES NO INCLOSOS

EN EL CAPÍTOL 17 DEL CER

3.4. VOLUM DE RESIDUS D� ENDERROCS GENERATS EN OBRA

4. VOLUM DE RESIDUS GENERATS EN OBRA

5. VIES DE GESTIÓ DE RESIDUS

5.1. MARC LEGAL

5.2. PROCÉS DE DESCONTRUCCIÓ EN LES TASQUES D�ENDERROCS

5.3. GESTIÓ DELS RESIDUS



1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

Amb l�annex d�Estudi Gestió de Residus es pretén incorporar el Sistema de Gestió Ambiental (SGA), el seguiment i control dels residus de construcció i d�enderrocs generats en obra. L�aprovació del Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el qual se regula la producción y gestión de los residuos de construccions y demolición estableix un precedent a nivell nacional en la gestió de residus de construcció i d�enderrocs.

2. DEFINICIÓ DE CONCEPTES

Residu de construcció i d�enderrocs: qualsevol substància u objecte que, complint la definició de Residu inclosa en el article 3.a de la Ley 10/998, de 21 d�abril, es generi en una obra de construcció o demolició. Residu especial: tots aquells residus que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereixen un tractament específic i un control periòdic i que estan inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre. Residu no especial: tots els residus que no es classifiquen com a residus inerts o especials. Residu inert: residu no perillós que no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives, no es soluble ni combustible, ni reacciona física ni químicament ni de cap altre manera, no és biodegradable, no afecta negativament a altres matèries que pugui entrar en contacte de forma que pugui donar lloc a contaminació ambiental o perjudicial per a la salut humana. La lixivialitat total i la seva ecotoxicitat així com el contingut de contaminants de residus hauran de ser insignificants. En cap cas ha de suposar un risc per als éssers vius ni per la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. Productor de residus de construcció i demolició:

o La persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de construcció o demolició; en les obres que no sigui necessaris llicència urbanística, es considerarà productor de residu la persona física o jurídica titular del bé immoble objecte d�una obra de construcció o demolició.

o La persona física o jurídica que realitzi operacions de tractament, de barreja o d�una altre tipologia, que ocasioni un canvi de naturalesa o de composició dels residus.

o El importador o adquiridor en qualsevol Estat de la Unió Europea de residus de construcció o demolició.

Posseïdor de residus de la construcció i demolició: la persona física o jurídica que tingui al seu poder els residus de la construcció i demolició i ostenti la condició de gestor de residus. Tindrà la consideració de posseïdor de residus la persona física o jurídica que executi l�obra de construcció o demolició, com el constructor, els subcontractistes i els treballadors autònoms. No tindrà la consideració de posseïdor de residus de construcció i demolició els treballadors per compte aliè.

REMODELACIÓ D�UN TRAM DEL CARRER DE LA VICTÒRIA (FASE I) ANNEX 15. GESTIÓ DE RESIDUS

3. TIPOLOGIA DE RESIDUS GENERATS

A continuació es presenta un llistat dels residus que es poden produir durant l�obra i la seva classificació segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), que està en vigor des de l�1 de gener de 2002. Amb el nou catàleg, mitjançant un sistema de llista única s�estableix quins residus han d�ésser considerats com a perillosos (especials). En el nou Catàleg, els residus adopten una codificació de sis xifres, essent el format de la codificació el mateix que en el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC), tot i que aquests no tenen per què coincidir. El CRC continua essent vigent per a determinar la correcta gestió que ha de tenir cadascun dels residus (valorització, tractament o disposició), sempre que no entri en contradicció amb l�aplicació del nou Catàleg Europeu de Residus (CER), com és el cas de la seva classificació.

3.1. RESIDUS PRINCIPALS SEGONS EL CER DE LA CONSTRUCCIÓ I

DEMOLICIÓ.

Els principals residus del procés de demolició i/o urbanització son els següents: _ Terres _ Roca _ Formigó (paviments, murs, ...) _ Mescles bituminoses _ Cablejat elèctric _ Restes vegetals _ Metalls _ Maons _ Altres: fusta, vidre, plàstic, paper i cartró. Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s�inclouen en els següents grups:

RESIDUS NO ESPECIALS.

(17) Residus de construcció i d� enderrocs

RUNA:

17 01 01 Formigó

17 01 02 Maons

17 01 03 Teules i materials ceràmics

17 02 02 Vidre

17 05 04 Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03

FUSTA:

17 02 01 Fusta

PLÀSTIC:

17 02 03 Plàstic



FERRALLA:

17 04 Metalls (inclosos els seus aliatges)

17 04 01 Coure, bronze, llautó

17 04 02 Alumini

17 04 04 Zinc

17 04 05 Ferro i acer

17 04 11 Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10

RESIDUS ESPECIALS:

(17) Residus de construcció i d� enderrocs

17 09 01 Residus de construcció i demolició que contenen mercuri.

17 09 02 Residus de construcció i demolició que contenen PCB (per exemple,

segellants que contenen PCB, revestiments de sòl a base de resines

que contenen PCB, envidraments dobles que contenen PCB,

condensadors que contenen PCB).

17 09 03 Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus

mesclats) que contenen substàncies perilloses.

17 02 04 Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o estan

contaminats per aquestes.

17 04 10 Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d'hulla i altres substàncies

perilloses.

17 08 01 Materials de construcció a base de guix contaminats amb substàncies

perilloses.

17 06 01 Materials d'aïllament que contenen amiant

17 06 03 Altres materials d'aïllament que consisteixen en, o contenen,

substàncies perilloses.

17 06 05 Materials de construcció que contenen amiant.

17 05 03 Terra i pedres que contenen substàncies perilloses.

17 05 05 Llots de drenatge que contenen substàncies perilloses.

17 05 07 Balast de vies fèrries que conté substàncies perilloses.

17 04 09 Residus metàl·lics contaminats amb substàncies perilloses.

17 04 10 Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d'hulla i altres substàncies

perilloses.

17 03 01 Mescles bituminoses que contenen quitrà d'hulla.

17 03 03 Quitrà d'hulla i productes enquitranats.


3.2. ALTRES RESIDUS NO ESPECIALS GENERATS DURANT LES OBRES NO INCLOSOS EN EL CAPÍTOL 17 DEL CER

RESTES VEGETALS: El Catàleg Europeu de Residus (CER) no inclou la classificació de restes vegetals en el capítol de Residus de Construcció i Demolició. Igualment, al capítol 02, del CER s�inclou els residus de silvicultura, aquest és equivalent a les restes vegetals.

02 01 07 Residus de silvicultura.

A més a més dels residus citats es poden originar altres residus en petites quantitats com són:

o Paper i cartró o Envasos, draps de neteja i roba de treball

Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s�inclouen en els següents grups:

(15) Residus d�envasos, absorbents, draps de neteja, materials de filtració i roba de protecció no especificats en cap altra categoria. Aquests residus es consideren com RESIDUS NO ESPECIALS.

3.3. ALTRES RESIDUS ESPECIALS GENERATS DURANT LES OBRES NO INCLOSOS EN EL CAPÍTOL 17 DEL CER

Durant les obres es poden generar residus: (13) Residus d�olis i combustibles líquids (excepte olis comestibles i els dels capítols 05, 12 i 19) Es tracten de RESIDUS ESPECIALS, i com a tal hauran de tenir un tractament específic.

(02) Residus de l�agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca i residus de la preparació i elaboració d�aliments.

02 01 Residus de l�agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca.

02 01 08 Residus agroquímics que contenen substàncies perilloses.

Aquests residus es consideren com RESIDUS ESPECIALS

3.4. VOLUM DE RESIDUS D� ENDERROCS GENERATS EN OBRA

Segons l�article 4 del Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición, s�ha d�estimar el volum dels residus de construcció i demolició que es generarà en obra en l�Estudi de Gestió de Residus. Per tant, en el present apartat s�elabora una estimació del volum de residus de demolició o enderrocs que es generen en obra. La classificació dels residus es basa en la codificació dels residus d�enderrocs del Catàleg Europeu de Residus (CER), definida en l�aparat 3 del present annex.



4. VOLUM DE RESIDUS GENERATS EN OBRA

En el present apartat s�elabora una estimació del volum de residus de construcció que es

generen en obra.

La classificació dels residus es basa en la codificació dels residus de construcció del Catàleg Europeu de Residus (CER), definida en l�aparat 3 del annex. Segons l�article 4 del Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición, s�ha d�estimar el volum dels residus de construcció i demolició que es generarà en obra en l�Estudi de Gestió de Residus. L�estimació del volum de residus de construcció en l�obra s�ha fet a partir dels imports econòmics dels subcapítols d�obra considerats en el pressupost d�execució. S�adjunta taula per realitzar la esmentada estimació i considerar el següent:

PAVIMENTACIÒ

Capítols

Descripció Volum (m3)

Demolició del paviment de formigó existent amb un gruix de 20cm.

443.02

Demolicions

TOTAL TRANSPORT DE RESIDUS AL CENTRE DE RECICLATGE

443.02

Terres sobrant de l�excavació de terra per a esplanació en terreny compacte.

844.80

Terres sobrant per l�anivellació, rasanteig i neteja del carrer amb una capa d�excavació entre 10 i 15cm de gruix.

257.94 Moviments de terres

TOTAL TRANSPORT A MONODIPOSIT O CENTRE DE RECICLATGE

1102.74


XARXA DE SANEJAMENT

Capítols


Demolició de la xarxa de sanejament existent, inclòs recobriments de formigó, arquetes i pous de registre.

174.00

Demolicions


174.00

Terres sobrant de l�excavació de rases i pous de registres de la xarxa projectada.

351.72

Moviments de terres


351.72

XARXA DE PLUVIALS

Capítols


Demolició de reixes i embornals existent, arquetes de registre.

25.00

Demolicions


25.00

Terres sobrant de l�excavació de rases i pous de registres de la xarxa projectada.

1680.28

Moviments de terres


1680.28



5. VIES DE GESTIÓ DE RESIDUS

5.1. MARC LEGAL Durant les obres, tal i com s�ha descrit anteriorment, es generaran una sèrie de residus que hauran de ser gestionats correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l�entorn. La gestió de residus es troba emmarcada legalment per la següent normativa:

o ORDRE DE 6 DE SETEMBRE DE 1988, sobre prescripcions en el tractament i

eliminació dels olis usats

o LLEI 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus.

o DECRET 115/1994, de 6 d�abril, reguladora del Registre General de Gestors de

Residus.

o DECRET 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la

construcció.

o DECRET 34/1996, de 9 de gener, pel qual s�aprova el Catàleg de Residus de

Catalunya.

o DECRET 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits

controlats.

o DECRET 92/1999, de 6 d�abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel

qual s�aprova el Catàleg de Residus de Catalunya.

o DECRET 93/1999, de 6 d�abril, sobre Procediments de Gestió de Residus.

o DECRET 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol,

regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

o DECRET 219/2001, d�1 d�agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del

Decret 93/1999, de 6 d�abril, sobre procediments de gestió de residus.

o LLEI 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 5 de juliol,

reguladora dels residus.

o LLEI 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de

residus i del cànon sobre la deposició de residu.

o REAL DECRETO 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para

la ejecución de la ley 2071986, básica de residuos tóxicos y peligrosos.

o ORDEN DE 28 DE FEBRERO DE 1989 (Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo),

sobre gestión de. aceites usados.

o REAL DECRETO 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la

contaminación del medio ambiente producida por el amianto.

o REAL DECRETO 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el reglamento para

la ejecución de la ley 20/1996, de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y

Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1998 de 20 de julio.

o LEY 10/1998, de 21 de abril, de Residuos.


o REAL DECRETO 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que se regula la eliminación.

De residuos mediante depósito en vertedero.

o ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de

valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.

o REAL DECRETO 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión de los

aceites industrials usados.

o REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y

gestión de los residuos de construcción y demolición.

5.2. PROCÉS DE DESCONTRUCCIÓ EN LES TASQUES D�ENDERROCS Per a una correcta gestió dels residus generats cal tenir en compte el procés de generació dels mateixos, és a dir, la tècnica de desconstrucció. Com a procés de desconstrucció s�entén el conjunt d�accions de desmantellament d�una construcció o infraestructura que fa possible un alt grau de recuperació i aprofitament dels materials, per tal de poder-los valoritzar. Així, amb l�objectiu de facilitar els processos de reciclatge i gestió dels residus, cal disposar de materials de naturalesa homogènia i exempts de materials perillosos.

Per tal de facilitar el tractament posterior dels materials i residus obtinguts durant l�enderroc de construccions, paviments i altres elements i la desinstal·lació de xarxes en estesa aèria, majoritàriament mitjançant disposició, la desconstrucció es realitzarà de tal manera que els diversos components puguin separar-se fàcilment en l�origen, i ser disposats segons la seva naturalesa. Amb aquest objectiu es disposaran diverses superfícies degudament impermeabilitzades per acollir els materials obtinguts segons la seva naturalesa, especialment per segregar correctament els residus especials, no especials i inerts. Les accions que es duran a terme per aconseguir aquesta separació són les següents:

Adequació de diferents superfícies o recipients per a la segregació correcta dels

residus:

Asfalt.

Formigó.

Terres, roca.

Material vegetal.

Cablejat.

Metalls.

Altres: vidre, fusta, plàstics, paper i cartró.

5.3. GESTIÓ DELS RESIDUS

Els objectius generals de l�aplicació d�un Estudi de Gestió de Residus consisteixen

principalment en:



o Incidir en la cultura del personal de l�obra amb l�objectiu de millorar en la gestió dels

residus.

o Planificar i minimitzar el possible impacte ambiental dels residus de l�obra. En aquest

cas els objectius es centraran en la classificació en origen i la correcta gestió externa

dels residus.

o Consultat el �Catàleg de Residus de Catalunya�, els residus generats en la present

obra es poden gestionar, tracta o valoritzar mitjançant els següents processos:

T 11- Deposició de residus inerts.

Formigó

Metalls

Vidres, plàstics

T 15- Deposició en dipòsit controlats de residus de la construcció i demolició.

Formigó, maons

Materials ceràmics

Vidre

Terres

Paviments

Derivats asfàltics i mescles de terra i asfalt

V 11- Reciclatge de paper i cartó

V 12- Reciclatge de plàstics

V 14 - Reciclatge de vidre.

V 15 - Reciclatge i recuperació de fustes

V 41- Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics

V 83- Compostatge

El seguiment es realitzarà visual i documentalment tal i com indiquen les normes del

Catàleg de Residus de Catalunya. Documentalment es comprovarà mitjançant:

o Fitxa d�acceptació (FA): Acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s�ha de

subscriure entre el productor o posseïdor del mateix i l�empresa gestora escollida.


o Full de seguiment (FS): Document que ha d�acompanyar cada transport individual de

residus al llarg del seu recorregut.

o Full de seguiment itinerant (FI): Document de transport de residus que permet la

recollida amb un mateix vehicle i de forma itinerant de fins a un màxim de vint

productors o posseïdors de residus.

o Fitxa de destinació: Document normalitzat que te que subscriure el productor o

posseïdor d�un residu i el destinatari d�aquest i que te com objecte el reconeixement

de l�aptitud del residu per a ser aplicat a un determinat sòl, per ús agrícola o en profit

de l�ecologia.

o Justificant de recepció (JRR): Albarà que lliura el gestor de residus a la recepció del

residu, al productor o posseïdor del residu.


ANNEX 16. REPORTATGE FOTOGRÀFIC

ANNEX 16.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC




ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ.

2. PLÀNOL DE SITUACIÓ.

3. REPORTATGE FOTOGRÀFIC.



1. INTRODUCCIÓ.

Arran de les visites de camp efectuades a la zona objecte del present projecte s�ha realitzat un reportatge fotogràfic que es presenta a continuació. Prèviament es mostra un plànol on s�indica des d�on han estat preses les fotografies i la seva orientació. Aquestes fotografies mostren clarament l�estat actual del carrer on es preveu executar el projecte de remodelació d�un tram del Carrer de la Victòria, les fotografies estan preses en data 26 de novembre de 2010.



2. PLÀNOL DE SITUACIÓ.



3. REPORTATGE FOTOGRÀFIC.

Fotografia numero 1

Fotografia numero 2

Fotografia numero 3



Fotografia numero 4

Fotografia numero 5

Fotografia numero 6



Fotografia numero 7

Fotografia numero 8

Fotografia numero 9


ANNEX 17.PLANEJAMENT URBANÍSTIC

ANNEX 17.

PLANEJAMENT URBANÍSTIC



A continuació es mostra el planejament urbanístic vigent al municipi de Santa Bàrbara.



.

DOCUMENT NÚM. II PLÀNOLS

Documents

REMODELACIÓ D UN TRAM DEL CARRER DE LA … · 1 Índex CBR. 1 Contingut matèria orgànica. 1 Assaig próctor normal. 1 Contingut d humitat higroscòpiga in situ . 1500 m3terraplè