RevistaDeuanysalapassarel·la

ALBA IGLÉSIAS

DISSABTE,19DEFEBRERDEL2011

MIrIaMPonsahaaconseguItobrIr-secaMíenelMóndelaModaaMbunProductecentPercentManresà

SalutLa pol·lució atemptacontra la salut 12

REVISTAÉSUNSUPLEMENTSETMANALDEREGIÓ7

ViatgesLjubljana. De cor romàntic,de pell moderna 14

DIRECTOR:MARCMARCÈ I CASAPONSA.EMPRESAEDITORA:EDICIONS INTERCOMARCALSSA.

FaunaL’aligot comú 15

EntrevistaTamzin TownsendGarantia d’èxit 6

ReportatgeDenominació d’origenPlats amb nom propi 7

a dissenyadoramanresanaMi-riam Ponsa (1973) –sí, Miriamsenseaccent–faunadècadaqueva llançar-se al buit i va decidir

engegar el seupropinegoci. Es va establir al’antiga fàbrica de vetes per a espardenyesdels seus besavis Francesc Ponsa i TeresaCasajuana, del número 25 del carrer delBruc–fundadael1885 ique feia15anysqueestavaendesús–i lavaconvertirenuntallerdedisseny i confeccióde robad’avantguar-da.Avui,lafirmaMiriamPonsaésunadelesveteranes a la passarel·la de dissenyadorsindependents080BarcelonaFashion,onhaguanyat un premi a la millor col·lecció; hadesfilat a les passarel·les Cibeles i a l’antigaGaudí; i a l’Athenes Fashion Week. Té tresbotigues pròpies (dues a Barcelona i una aManresa),totiquelessevescreacionsespo-dentrobarenunatrentenadebotiguesmul-timarca.Endeuanys, el segellMiriamPon-sahacreat 20 col·leccions (no sen’ha saltatni una, jaquecadaany tédues temporades

icol·leccions:tardor-hiverniprimavera-es-tiu); iharebutcomandesinternacionals,deFrança i el Japó, per exemple.

Dins l’estudide laplantabaixade la vellafactoria iassegudadavant la taulaonhaima-ginat,dibuixat iplasmat infinitatdedissenys,MiriamPonsa recordacomels inicis vanserdurs: «al principi ningú no ens feia cas. Noemvolienvendre teixits i noemvoliencon-feccionar, perquè no en demanava prouquantitat.Noarribavaalsmínims.Amés, la

logística se’mmenjava tot el temps, invertiamolt temps a fer comandes i nome’n que-davaperdissenyar».Tot i això,MiriamPon-sa i el seu reduït equip –avui són ella, el seucompany, una treballadora i dues o tresnoiesdepràctiques–va rebreunaempenta,jaqueamblasegonacol·leccióquevancrear«ja vam anar a París i allà vam tenir quatreocinccomandesinternacionals».Aquestaex-periència va ensenyar a la dissenyadoracomvendreuna col·lecció i li va aportar unpetit coixí econòmic. Des d’aleshores i finsavui, el creixementde lafirmaMiriamPon-sa ha estat imparable.

«No vull vendre per un tub»MiriamPonsadeixaclardesdelprincipiqueella ésunadissenyadora independent, unaartista que no segueix tendències. Es des-marca totalmentde lamodademasses, ladeDolce&Gabbana, Louis Vuitton o CarolinaHerrera,queomplen lespassarel·les i revis-tesmésmediàtiques. Ladissenyadoraho téclar i és contundent: «jo no vull vendre perun tub, jo el quevull és créixer, tenirunbonequipidonar-meaconèixer,peròsempretre-ballant amb llibertat».

Davant lesveusquecritiquen la indústriade lamoda i la qualifiquen de banal o inú-til,Ponsareplica iasseguraquequiopiniaixí«segurquenoéscreador».Afegeixque«res-pecto molt que no puguin entendre-ho,però hi hamolta gent que sí que ho entén.A mi m’interessa aquesta gent, amb ells hipuc establir un diàleg. M’interessa molt elconcepte, elprocés, elsmètodesemprats, lafuncionalitat,m’interessa tot d’aquestmóni no acostumo a banalitzar-lo ni destruir-lo amb paraules, sinó que intento cons-truir de lamillor formapossible».

Quan Ponsa vol explicar a algú quina ésl’essènciade lamodaqueella i el seuequipcreenagafa l’Imaginari, unamenad’àlbum,de recopilacióde làmines (vegeu imatgesdeladreta),onexpressa totelquehihadinsdelseucap.Ensenyant l’ImaginariéscomsiMi-riamPonsaesdespullés imostrés totallòquela inspira.A l’Imaginari,hiveiemimatgesan-tiguesde la fàbricadels seusbesavis. Ponsadetallaque l’ambient industrial «emcondi-cionamolt, sobretot anivell gràfic; femser-vir tampons com els que es feien servir faanys per marcar la roba». Té un gran inte-rès per les textures i és per això que els de-dica un capítol: «m’agrada investigar nousmaterials, comel làtex, imesclar-losambelstradicionals». També té un especial interèsper la fusta. Explica que «la fusta ens agra-daperquèésviva; lautilitzemenpetitesdo-sis; és tot un món. La treballem artesanal-ment i la femservir a les solesde les sabates,enpetitscomplementsderoba i, sobretot,enelmobiliari de lesnostresbotigues». La fas-cinaciópelprocésartesanalnos’acabaambla fusta, sinóquees faextensaaltres camps.Es pot dir que la dissenyadoramira el pas-sat per crear peces d’avantguarda.Del pro-césartesanal lamotivael fetque, segonsdiu,«ésmolt intuïtiu,necessitamolt temps».Unaaltrade lespàginesde l’Imaginari ladedicaalgrup,una ideaquevoltaambforçapelcapde la Miriam. Ponsa explica, mostrant unaimatged’unscastellers,queambel tempshaaprèsadelegar ique«dinsdelnostregrupca-dascú és una peça clau».

L

L’empresa de la dissenyadora manresana Miriam Ponsa ha complert deuanys. Establerta a l’antiga fàbrica de vetes dels seus besavis, al carrer delBruc, Ponsa beu dels seus orígens: assegura que l’ambient fabril quel’envolta, el procés artesanal i l’estètica del passat la influeixen molt.S’autodefineix com una dissenyadora independent, allunyada delscànons dictats pel gran imperi de la moda. PerAlba Iglesias

MiriamPonsaUNADÈCADACREANTARTPERVESTIR

«Qui opini que lamoda és banal segurque no és creador. M’interessa elconcepte, el procés, elsmètodes usats i lafuncionalitat d’aquestmón»

«Al prinicipi ningú no ens feia cas, no ensvolien vendre teixits ni ens volienconfeccionar. Però vam anar a París i vamaprendre comvendre una col·lecció»

2DISSABTE, 19 DE FEBRER DEL 2011 | Regió7

REVISTA�REPORTATGE

La dissenyadora parti-cipa pràcticament entot el procés de crea-

ció. A la imatge, cosintamb unamàquina Sin-

ger al seu taller delcarrer del Bruc

MIR

IAM

PON

SA/A

LBA

IGLE

SIA

S

En aquest taller és on es creen els proto-tipus dels dissenys