RESIDUS TIPUS DE RESIDUS

Residus sòlids urbans: Són els que s'originen a les ciutats i àrees pròximes, i inclouen els residus domiciliaris, els generats en vies urbanes, zones verdes i recreatives, els de construcció, demolicions i obres domiciliàries, animals domèstics morts, mobles i estris, i vehicles abandonats.

Residus industrials: Els que generen les activitats industrials. Poden ser molt variats, en funció del tipus d'indústria que els generi, encara que posseeixen en comú la característica de ser potencialment perillosos.

Residus miners: Són els que s'originen durant les activitats mineres. Inclouen els procedents de les etapes de prospecció, extracció i emmagatzematge de recursos minerals, podent ser sòlids o líquids.

Residus radioactius: Generats en Centrals Nuclears, i en les instal·lacions que utilitzen materials radioactius, com ara plantes de tractament de minerals d'urani, hospitals, etc.

Residus forestals: Són els que procedeixen o bé del manteniment i millora de les muntanyes i masses forestals, quan es fan podes, neteges, etc., o bé dels residus resultants de tallar els troncs dels arbres per fer productes de fusta.

Residus agropecuaris: Poden ser agrícoles o ramaders, segons el tipus d'explotació agropecuària que els origini.

Residus sanitaris o clínics: Són els originats en instal·lacions sanitàries: hospitals, clíniques, centres de salut, que poden comportar extrema perillositat.

RECOLLIDA-SELECCIÓRecollida

La recollida selectiva requereix emprar diferents canals de recollida de cada tipus de residu. Per això de vegades s'empren contenidors i vehicles especials, i exigeix una logística més complicada, que es tradueix en una major despesa per a la teva Ajuntament. Els sistemes de recollida més habituals són:

- Bosses en punts de recollida senyalitzats - Contenidors amb rodes de baixa capacitat - Contenidors de gran capacitat: Iglús de vidre o envasos,

contenidors de paper, contenidors d'envasos ... - Contenidors de recollida lateral - contenidors soterrats - recollida pneumàtica - Serveis de recollida porta a porta - Lliurament en establiments de venda - Centres de reciclatge

Selecció:

Una planta de selecció automatitzada típica presenta una sèrie d'etapes de procés localitzades en àrees:

Àrea de recepció : En aquesta zona es reben els residus a processar.

Àrea de selecció granulomètrica : El flux de residus gestionats mitjançant pala o pop es diposita en un alimentador de cadenes que s'encarrega de transportar cap a un garbell rotatiu, també anomenada "trommel".

Àrea de selecció densimétrica : L'objectiu d'aquesta etapa del procés és la separació del flux de residus per densitats, de manera que els materials "rodants i pesats" es dirigeixen a l'etapa de selecció mecànica de subproductes, mentre que els materials "plans i lleugers" es destinen a la preparació de CSR.

Àrea de selecció de subproductes: Aquesta etapa del procés, alimentada a partir del flux de materials "rodants i pesats" generats en l'etapa anterior, té com a objectiu la selecció de subproductes segons les tipologies exigides pels diferents recicladors.

Àrea de preparació de CSR: A causa de la dificultat que presenta la seva separació en subproductes destinat al reciclatge directe i amb l'objecte de minimitzar el rebuig a Dipòsit Controlat, el flux de "plans i lleugers" originat en l'etapa de selecció densimètrica, es destina a la fabricació de un combustible anomenat CSR adequat per a la seva utilització en forns industrials com a substitutiu dels combustibles fòssils habituals.

Àrea d'expedició: En aquesta zona es preparen les diferents sortides per a la seva expedició. Aquestes es condicionen segons la seva tipologia, així:

- Els productes recuperats s'embalen mitjançant premses. - El CSR es transporta a granel mitjançant vehicles de pis mòbil. - Els rebuigs es transporten a Dipòsit Controlat mitjançant caixes obertes o

tancades.

TRACTAMENT

Els tractaments variaran depenent de la consistència dels residus , la quantitat i el tipus d'hidrocarbur que continguin. Una selecció exhaustiva dels residus en el moment de recollida pot millorar les tècniques de tractament .

Per seleccionar el tipus de tractament a realitzar es consideren els següents criteris :

La quantitat produïda, la inversió necessària i els costos de funcionament, la possibilitat de tractar residus de diferent qualitat : els processos de tractament aplicables als residus que es poden bombar no permeten l'existència de materials sòlids, restriccions en la devolució al medi ambient dels materials continguts en els

residus: en alguns casos, els residus poc contaminats haurien de ser acumulats sense tractar, depenent de si hi ha una gestió adequada dels runams, les possibilitats de dur a terme el tractament prop de les zones contaminades : caldria limitar els costos excessius del transport de residus i considerar la possibilitat d'emprar tècniques que es puguin utilitzar a prop de les zones contaminades .

Una separació selectiva en el moment de la recollida i l'emmagatzematge afavoreix el posterior tractament dels residus. L'elecció del tipus de tractament està molt relacionada amb el tipus de residu de què es tracti i les possibilitats de reciclatge o d'eliminació definitiva del residu en qüestió. Per tant és important:

- Dur a terme una valoració del tipus, quantitat i característiques (naturalesa, grandària de les partícules, contingut de substàncies contaminants, contingut d'aigua ...) dels residus.

- Triar un tractament apropiat per a cada tipus de residu per reciclar o per eliminar definitivament.

QUANTS RESIDUS GENEREM?

L’ingent volum de residus generats és un dels principals problemes de gestió ambiental que an d’afrontar actualment tant les administracions públiques com les empreses. I ho és per diferents motius:

La valorització dels residus – ja sigui a través del reciclatge, ja sigui per produir energia via metanització o processos similars – té un cost econòmic elevat i requereix d’instal·lacions especialitzades. El reciclatge, a més, implica una important despesa energètica.

Els residus que no es recuperen via reutilització o reciclatge constitueixen materials que han finalitzat el seu cicle de vida. Per tant, per mantenir l’activitat econòmica aquests s’han de substituir per noves matèries primeres, el que suposa un considerable cost econòmic i ambiental.

Aquests residus que no es valoritzen han de tenir un tractament final, que pot ser la seva deposició en abocadors controlats o la seva eliminació mitjançant la incineració. Qualsevol d’aquestes solucions comporta una agressió a l’entorn, ja sigui ocupant grans quantitats de terreny ja sigui emetent emissions a l’atmosfera.

Alguns residus que són especialment perillosos requereixen tractaments específics que impliquen un elevat cost econòmic i que comporten un risc potencial per a la salut i per a l’entorn.

Figura 1. Generació de residus municipals a Catalunya (2000-2009)

L’

any 2000 la quantitat total de residus municipals (domèstics i assimilables) generats a Catalunya va arribar a gairebé 3,5 milions de tones. Una xifra que l’any 2009 es va enfilar fins als 4,2 milions. El resultat és un augment, en termes relatius, d’un 20,8%. No obstant, tal i com es pot veure a la Figura 1, per segon any consecutiu aquesta quantitat s’ha reduït respecte a la de l’any anterior. L’any 2009 es van generar menys residus que l’any 2008 i la quantitat de l’any 2008 va ser inferior a la del 2007 quan es va tocar sostre amb un total de 4,3 milions de tones de residus.

Figura 2. Generació de residus municipals als 5 països més poblats de la Unió Europea (2000-2009)

Per la seva banda, la Figura 2 mostra l’evolució de la generació total de residus municipals entre 2000 i 2009 als 5 països més poblats de la Unió Europea: Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i Espanya. Com en el cas de Catalunya, en tots cinc països la quantitat generada l’any 2009 és inferior a la de l’any 2008 i en cap d’ells ha disminuït la població. A excepció d’Alemanya, a la resta de països la quantitat generada l’any 2008 també és inferior a la de l’any 2007. La principal diferència entre aquests països és que mentre a Espanya, Itàlia i França la generació de residus ha augmentat en el conjunt dels darrers 10 anys (com en el cas de Catalunya), al Regne Unit s’ha mantigut estable i a Alemanya ha disminuït, tot i l’augment de població. També s’ha de fer notar les diferències pel que fa al pic màxim de generació de residus.

Figura 3. Generació de residus municipals per habitant i any

La Figura 3 mostra l’evolució en la generació del residus municipals generats entre els anys 2000 i 2009 als Estats Units d’Amèrica (EUA), la Unió Europea (UE-27), Espanya, Dinamarca i Grècia. Es pot observar una important diferència entre els EUA (valor per sobre dels 700 kg/habitant/any) i la UE-27, que ha estabilitzat la xifra amb poc més de 500 kg/habitant/any. Ara bé, dins el conjunt de la Unió Europea existeixen importants diferències, tal i com es pot veure en aquesta mateixa figura i sobretot en el Quadre 3.

Quadre 3. Residus municipals generats per càpita (kg/habitant/any) als països de la Unió Europea, els Estats Units d’Amèrica i

Catalunya

Tal i com es pot observar en el Quadre 3, el país amb una generació per càpita més elevada l’any 2009 és Dinamarca amb un total de 833 kg/any, augmentant més d’un 25% la generació per càpita en els darrers 10 anys. També presenten valors superiors als 700 kg/habitant/any Xipre, Irlanda, Luxemburg i els Estats Units d’Amèrica. La principal diferència entre tots ells és que mentre als Estats Units d’Amèrica s’ha produït un descens en els darrers 10 anys a la resta s’han documentat augments de diferent magnitud. A la part baixa del quadre es troben Polònia i la República Txeca amb únicament 316 kg/habitant/any. S’ha de fer notar que 9 dels 10 països amb unes taxes més baixes són països de l’Europa de l’Est.

Figura 4. Generació de residus municipals per càpita a Espanya per comunitats autònomes (2002 i 2008)

La Figura 4 mostra les diferències territorials a Espanya a nivell de comunitats autònomes. Val a dir que en aquest cas els anys amb dades disponibles són 2002 i 2008.

Figura 5. Generació de residus municipals per càpita a Catalunya per comarques (2000 i 2009)

Si aquests resultats es comparen amb els de l’any 2009 (imatge inferior de la Figura 5) es pot comprovar com s’ha reduït tant el número de comarques amb una generació per càpita inferior als 450 kg/any com el número de comarques amb una generació superior als 650 kg/any. Les primers continuen circumscrites al sector occidental del territori, a excepció de la comarca del Gironès, mentre que les segones també continuen sent comarques eminentment turístiques. S’ha de dir, però, que en aquest darrer cas totes elles han millorats els resultats. D’aquesta manera al Baix Penedès la generació per càpita ha baixat fins a 793 kg/any i al Baix Empordà fins a 819 kg/any. S’ha de fer notar l’important empitjorament a les comarques de la Conca de Barberà, el Priorat i la Ribera d’Ebre, que han passat de generar menys de 450 kg/habitant/any l’any 2000 a més de 550 kg/habitant/any l’any 2009.

Figura 6. Generació de residus i pes del sector primari (dalt) i dels sectors serveis i construcció (baix) al PIB comarcal català

La Figura 6 mostra la relació entre la generació de residus municipals per càpita l’any 2009 amb l’aportació del sector agrícola (dalt) i amb la suma de les aportacions del sector serveis i del sector de la construcció (baix) al PIB de les diferents comarques de Catalunya. Indicar que per motius d’espai no s’han inclòs els noms de totes les comarques. En el rimer cas es pot veure una evident correlació inversa, és a dir, com més gran és el pes del sector agrícola en el PIB comarca la quantitat de residus generada per càpita és menor. I tot el contrari en el cas del sector serveis-construcció, amb una

evident correlació directa. A major aportació d’aquests dos sectors a l’economia comarcal, es generen més residus per càpita. L’activitat comercial juga un important paper en la generació de residus (plàstic, vidre, cartró, etc.).