2014

Irene, Laia, Maria, Max i Martí

Escola Garbí

12/06/2014

Resum Colònies Delta de l’Ebre

Introducció al Crédit

Una vegada vam assegurar-nos que ens quedàvem amb el Resum Il·lustrat de tema, vam començar a repartir-nos les feines com

vam poder. Dues tasques principals, vídeo i resum, i la de fer fotografies durant les colònies. Senzill de repartir. O almenys això

pensàvem.

En un principi l’idea era que només s’havia de fer un vídeo, el qual tindria un resum de les activitats que es van donar a terme

incorporat, possiblement gravat en àudio per algun membre del grup i més tard afegit al vídeo. Teníem molt clar aquesta part, però

no havíem pensat en el dossier que s’havia d’imprimir i lliurar, el que era el Crédit en la seva essència.

Òbviament, aquest dossier ens obligaria a dividir el grup, ja que ara teníem una tasca més que afrontar.

Finalment vam acordar que Martí i Max faríem la part del resum de les colònies, per escrit i l‘Irene, Maria i Laia prenien fotos per fer

el reportatge dels tres dies que passaríem al Delta de l’Ebre.

Primer Dia

Vam arribar a l’escola a les 9h com és habitual, vam deixar les maletes a la entrada i ens vam trobar a la classe.

A les 9:20 vam tornar a la entrada i vam pujar a l’autocar. El viatge va ser llarg, va durar unes dues hores. La gent es va distreure escoltant

música, jugant amb l’iPad o parlant amb el company de viatge més proper.

Vam parar a en una benzinera per a esmorzar i fer les nostres necessitats.

El Parc Eòlic Després de una hora i mitja de viatge vam arribar al parc eòlic, allà una senyora molt acollidora va rebre’ns i ens va explicar el funcionament

del parc i ens va proporcionar dades molt interessants. Finalment ens va ensenyar una pala d’uns 15 metres i una part del tronc d’un

aerogenerador que ens va sobtar molt.

A dos quarts de dotze vam arribar a l’alberg, vam dinar mentres ens explicaven el funcionament del alberg i ens vam instal·lar a les nostres

habitacions. Més tard vam entrar en una sala per a rebre una petita presentació del Delta del Ebre. La presentació era molt interessant, ens

introduïa el delta des del punt biològic, social i històric i ens explicava els problemes als que s’exposava actualment.

Iniciació a la Vela Com que no ens sobrava el temps, vam agafar l’autocar i ens vam dirigir cap al port de Sant Carles de la Ràpita on ens havien de introduir a la

vela. Quan vam arribar al lloc indicat els monitors van partir els alumnes en dos grups, el primer es va preparar per fer vela, es va posar les

armilles salvavides i es va embarcar.

El segon es va seure a l’ombra i va rebre una classe de com fer nusos mariners, al final ens vam poder quedar la corda que havíem fet servir

per si ens volíem fer un braçalet. Quan cada grup, va acabar la seva activitat, es van intercanviar els llocs. El grup que feia vela es separava en

4 vaixells de mida mitjana. A cada vaixell hi cabien 5 persones més el monitor, que ens ensenyava com fer anar el vaixell.

El timó s’havia de moure cap el sentit contrari al que es volia girar, es a dir si es volia girar el vaixell cap a la dreta el timó s’havia de moure cap

a l’esquerra. Ni el floquet ni la vela major podia flamejar, ja que es perdia velocitat.

El monitor ens ensenyava tot això mentres ens allunyàvem del port i veiem els nostres companys més i més petits i el paisatge més complet,

muntanyes i caps es revelaven davant els nostres ulls. Havent sortit de la badia que envoltava el port el monitor ens va deixar que ens

banyéssim. L’aigua era calenta deguda al sol ardent del delta i vam passar una bona estona gaudint del dia magnífic.

Al tornar a l’alberg vam banyar-nos a la piscina i vam tenir temps lliure, vam dutxar-nos i acabar de instal·lar-nos. El sopar era bo, vam sopar

en un gran menjador amb taules allargades.

Després de sopar va tocar discoteca, ja que havíem de celebrar l’aniversari de la senyoreta Menéndez, alguns van preferir ballar mentre altres

van preferir voltar pel jardí amb la parella o els amics.

Havia arribat la hora de anar a dormir i, encara que molts no ho van fer, aquí va acabar el primer dia.

Segon Dia

Vàrem despertar-nos a les 8h, i molts de nosaltres, ens vam dutxar a conseqüència del calor de la nit anterior. Vam sortir a fora i

experimentar la còmoda temperatura del matí tarragoní.

Vam procedir a entrar, tan ordenadament com el son ho va permetre, a el menjador, per esmorzar i recuperar energies.

El planning d’aquell dia era senzill ; pel mati, aprofitant que la temperatura havia cedit una mica i el sol no era tant estrident,

l’objectiu era fer la visita turística a Tortosa, m’entres que a la tarda, aniríem amb BTT, ( és a dir, amb bicicleta ) pels vastos camps

d’arròs per tal d’arribar a la platja, i discutir diversos temes.

Tortosa Al final, la temperatura al arribar a Tortosa, no va ser tan òptima com s’esperava, el que es

va fer notar durant tot el viatge, amb efectes potenciats per la falta d’aigua potable, que a

l’Alberg, no abundava. Una vegada allà, i sota el pes dels estridents rajos de sol vam iniciar

la visita, i amb aquesta, la recerca de fonts o bars on poder hidratar-nos.

L’explicació va començar amb la explicació de la antiga ciutat de Tortosa, hi havien tres cultures convivint de forma, més o menys

pacífica, al menys en els inicis. Les cultures eren la Musulmana, la Jueva i la Cristiana. La Cristiana era la que tenia problemes a

l’hora de conviure, problemes de tolerància en concret. Després de la conquesta pel comte Ramon Berenguer IV l'any 1148, la

ciutat va passar a ser dels Cristians.

La visita s’inicia ascendint fins el Castell de la Suda, castell situat en el punt més estratègic de la ciutat. Aquest castell va pertànyer

a molts dels conqueridors que van obtenir la ciutat bèl·licament.

Seguidament, vam procedir fins a els Reials Col·legis, que havien estat els arxius de la ciutat, i fins a la Catedral de Santa Maria,

on la monitora ens va explicar la llegenda de la cinta de Tortosa, una cinta regalada per Santa Maria i amb poders sobrenaturals,

utilitzada en rituals religiosos i per les dones embarassades, per tal de que el part anés com era planejat.

Després de reunir els dos grups, vàrem retornar a l’aparcament i vàrem pujar al bus per tornar a l’Alberg i posar-nos a cobert del

sol del migdia.

Visita amb bicicleta Al arribar amb autocar, la visita es preveia dura. Feia una calor potent, de plena tarda, i el sol no es quedava curt. Tot i que no ens

preocupava gaire ja que la idea de passejar en bicicleta ens engrescava amb, o sense calor.

Després d’una estona organitzant el tema de cascos i bicis per tothom, el gran grup que érem vam avançar finalment per la

carretera, formant una fila certament caòtica. Les vistes eren extraordinàries i el sol s’havia tapat amb els núvols que anaven

avançant al nostre pas i omplint el cel. Algun va caure de la bici, sí, però en general tot va anar com era previst. A més el cotxe

amb bicis provisionals ens acompanyava d’ aprop, i avisava si s’apropava algun altre vehicle o ens recollia si algú es feia mal.

Fent parades de tant en tant per explicar les barraques, la flora, o la geografia del terreny, els instructors sobre rodes van explicar

temes sobre el delta de l’actualitat i l’antic, fets que havien ocorregut, o informació sobre l’economia del lloc.

Vam arribar a una platja, amb mar a un costat i aiguamoll per l’altre, el monitors ens va explicar la economia del delta basada en la

sosa, una planta a partir de les cendres de la qual es produïa el sabó i el vidre. També ens van parlar de les barraques,

construccions típiques del delta, cobertes de plantes pel sostre, per tal de absorbir l’aigua de la pluja o, més ben dit, repel·lir-la. Les

parets, fetes de canyes i fang, s’encalcinaven per desinfectar-les.

Després de ràpidament resumir les salines restants al delta, i de l’explicació d’unes altres plantes amb efectes certament

interessants, vam donar mitja volta i tornar per on havíem vingut. Ja començàvem a estar cansats.

A la tornada vam tenir l’oportunitat de entrar en un observatori d’aus, mentres se’ens explicava breument certs aspectes de les aus

de la zona. També vam rebre una explicació sobre la vida dels vilatans de la zona el segle passat.

Quan finalment vàrem retornar a l’ inici de trajecte, se’ns va ennuvolar el cel ràpidament, tot i que just a temps, ja érem al bus. El

problema va ser que després, un cop a l’alberg, amb el vent i mal temps en general, se’ns van treure les ganes d’anar a la piscina.

Un cop banyats i dutxats, i havent sopat, alguns van fer una gimcana curta i divertida, mentres els altres miraven. Aquell dia la

majoria ens vam retirar abans a dormir ja que estàvem cansats de les activitats i de la nit anterior.

Tercer Dia

El tercer dia, que era l’últim, va tocar llevar-se i conseqüentment recollir les pertinences per tal de deixar-ho tot llest per marxar, i

netejar l’habitació.

Teníem que recollir els llençols i deixar-los davant la nostra porta, i el passadís estava ple de aquests “bunyols” de llençols. Una

vegada vàrem arreglar-ho tot per deixar les bosses a l’entrada i esmorzar, vam pujar al bus per anar al magatzem d’arròs Montsià.

Visita al magatzem Arròs Montsià Un cop dins, una guia ens va explicar breument l’antiga separació o processos pels diferents arrossos amb una màquina situada a

l’entrada. A continuació, vam entrar directament en la zona t’emmagatzemen, on vàrem observar en primera persona el procés,

parcialment i des de dalt.

Uns minuts més tard ens va portar a una sala de conferències, on va explicar el procés que es seguia, des de la recollida fins a la

venta, donant dades importants com que s’emmagatzemaven unes 45 tones d’arròs a l’any i que a la sortida ens donarien una

mostra de 100 grams gratuïta. Va ser una visita curta però entretinguda.

Creuer per la desembocadura Una vegada varem arribar al lloc on pujaríem al creuer, el calor ja tornava a deixar la samarreta xopa de suor, tot i que per sort no

quedaríem a l’aire lliure.

Passant per la cabina i obtenint una entrada per persona, vam estar esperant deu minuts entretenint-nos mirant les tendes per

turistes, més que curioses, amb animals de granja ben grans de ceràmica, i pensant de comprar un gelat en alguna de les

botigues, o potser una beguda. El vaixell tenia tres pisos, però nosaltres el vàrem ocupar quasi tot, de manera que només uns

quants turistes estrangers més hi cabien.

Uns quants, inclòs jo, vàrem preferir entrar a la part coberta abans que estar a la superior, tot i que al final vam acabar passant la

major part del creuer en la part de proa per les vistes. El pis inferior, era la vista submarina, però no s’hi veia res i els vidres

estaven completament coberts per algues, ja que “L’Empresa no es fa responsable de la visibilitat del riu”. El viatge va ser tranquil i

relaxant en general. Una vegada vam tornar, sent ja tard i amb hores de plena calor, molts van comprar gelats o begudes per

suportar la xafogor, i vàrem finalment pujar el bus de tornada a casa.