RESUM D´AULA

A tenir en

compte en el

proper exàmen!

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Per educar un infant…

«Cal tota una tribu» sí, però hi ha uns llocs

«màgics» amb uns professionals que no fan

màgia, però tenen instruments i eines per

afavorir la descoberta, l’experimentació, la

imaginació, la fantasia…

Amb uns companys i companyes per

relacionar-se, compartir, aprendre a

conviure…

Una «selva» on sentir-se acollit, estimat,

acceptat, atès, respectat, escoltat, protegit,

estimulat, juntament amb la família, expressar-

se i comunicar, plena d’oportunitats per créixer

i fer possible la meravella… d’esdevenir

persona!

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

D’on partim?

• D’una llarga experiència educativa en l’educació dels infants de 0 a 3 anys en el nostre país.

• D’un alt nivell de qualitat i renovació pedagògica en el desenvolupament de l’acció educativa en l’àmbit de les escoles bressol o llars d’infants

• Del coneixement del desenvolupament de l’infant, de les seves necessitats i interessos.

• De la reflexió i l’anàlisi del context, de les demandes socials i les possibilitats que pot oferir l’escola bressol als infants i les famílies.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

D’on partim ? Marc normatiu de referència

• Marc constitucional i estatutari: els drets dels

infants i de les famílies

• Marc específic d’infància: Convenció Drets

dels Infants (1989) i Llei dels Drets i les

Oportunitats de la Infància (2010)

• Marc específic educatiu: LOE (2006), LEC

(2009), Decret 282/2006 (requisits dels

centres de primer cicle), Decret 101/2010

(currículum primer cicle), Decret 102/2010

(d’autonomia dels centres educatius), Decret

181/2008 (currículum segon cicle).

• Altres normatives en matèria de serveis

socials, salut, generals o específiques

d’infància o per a la llar d’infants.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

L’etapa d’educació infantil

LOE Etapa educativa amb identitat pròpia (0-6 anys), que cal concretar en una PPC.

Caràcter voluntari

Finalitat: contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intelectual dels infants

Cooperació dels centres amb les famílies

Ordenació en dos cicles: primer (0-3) i segon (3-6)

LEC Etapa educativa

dividida en dos cicles:

primer (0-3) o

primera infància i

segon (3-6), o primer

ensenyament.

Objectiu:

desenvolupament

global de les

capacitats dels

infants.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Aspectes específics de la LEC Funció de prevenció i compensació de les

desigualtats.

Detecció precoç de les NEE i de les manifestacions

de risc de trastorn.

Cooperació estreta centres-famílies

Mesures de flexibilitat en l’organització del primer

cicle i ampli marge d’autonomia pedagògica per

adaptar el currículum de segon cicle al projecte de

centre i l’entorn.

Avaluació global del desenvolupament i de

l’aprenentatge, facilitadora de l’AD.

Informació a les famílies de l’evolució dels infants.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Desplegament de la LEC: Decret 282/2006

Regulació del primer cicle d’educació infantil:

requisits exigibles dels centres, capacitació del

personal educador, modalitats de servei,

denominació, introducció de la «llar d’infants rural»,

català com a llengua vehicular, entre d’altres, ràtios

personal educador/infants, etc.

Ús exclusiu dels espais, dependències i requisits

mínims.

Condiciona l’estructura organitzativa i de

funcionament de la llar d’infants.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Desplegament curricular Decret 101/2010, 0-3

Educació comuna, inclusiva i

coeducadora

Atenció a la diversitat dels infants i la

detecció precoç de les NEE,

intervenció primerenca en les dificultats

del desenvolupament

Cooperació entre el centre educatiu i la

família

Decret 138/2008, 3-6 Educació comuna, inclusiva i

integradora

Atenció especial a la diversitat dels

infants

Relació amb les famílies

(cooperació, participació)

Detecció i intervenció primerenca en

les dificultats d’aprenentatge

Motivació i integració de les

experiències i aprenentatges de

l’alumnat.

Adaptació al ritme de cada infant.

Coordinació amb primer cicle

d’educació infantil i primer cicle

d’educació primària.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Elements del nou currículum Orientacions

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

LOMCE?

Finalitat Contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i un entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge.

Les capacitats que desenvoluparan els infants al llarg de tota l’etapa giren al voltant dels següents eixos:

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Aorendre a ser i actuar de

forma cada vegada més autònoma

Aprendre a pensar i a comunicar

Aprendre a descobrir i

tenir iniciativa

Aprendre a conviure i habitar el

món

Capacitats

Són potencialitats i aptituds que tenim i que es poden desenvolupar a través de l’experiència. Ens permeten aprendre, desenvolupar-nos, adquirir habilitats i es desenvolupen al llarg

de tota la vida. Es continuen amb l’assoliment de competències. El currículum en defineix un total de 9 capacitats.

• Exemples:

- Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment

i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

- Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix o mateixa i de les altres persones.

- Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions

quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

Es concreten en els objectius de cicle, en

relació amb els continguts de les àrees.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Tipologia de capacitats

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Capacitats cognitives Capacitats motrius

Capacitats afectives

Capacitats d’inserció i

actuació social

Capacitats de relació

interpersonal

Objectius de cicle A partir de les capacitats de l’etapa s’estableixen els objectius de cicle i els continguts educatius que s’han de desenvolupar en cadascuna de les àrees de desenvolupament i àmbits d’experiència. Precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el cicle de llar d’infants, en relació als continguts de les àrees i es formulen un total de 8 en el currículum. Exemples: Dominar progressivament el cos i l’adquisició d’habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva I emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar les pròpies emocions i sentiments. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Àrees: àmbits d’experiència i desenvolupament

• Integren els continguts de forma globalitzada.

• Predomini de continguts procedimentals.

• Podem vincular-los a uns objectius de cicle determinats.

• Impliquen metodologies d’intervenció (activitats, projectes) globalitzades.

• Continguts de llenguatge matemàtic incorporats també a la descoberta de l’entorn

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Descoberta d’un mateix i dels altres

Descoberta de l’entorn

Comunicació i llenguatges

Continguts

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Desenvolupament del moviment i el control corporal

Primeres manifestacions

de la comunicació i el llenguatge

Pautes elementals

de convivència i relació social

Descoberta de l’entorn proper

Distribució de continguts per àrees

• Descoberta d’un mateix i dels altres:

Autoconeixement i gestió de les emocions

Joc i moviment

Relacions afectives i comunicatives

Autonomia personal i social

• Descoberta de l’entorn:

Exploració de l’entorn

Experimentació i interpretació

Raonament i representació

• Comunicació i llenguatges

Observar, escoltar i experimentar

Parlar, expressar, comunicar

Interpretar, representar, crear

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

El PEC (Proj. Educ. Centre)

• És l’eix estructural de la planificació.

• Cal elaborar o reelaborar el projecte educatiu, incorporant:

L’anàlisi del context

Concreció per al desenvolupament del currículum (proposta pedagògica, amb totes les mesures de flexibilització necessàries):

- Com traspassarem les nostres idees pedagògiques sobre l’educació 0-3 a l’acció educativa a la llar d’infants (fonamentacions pedagògiques, psicopedagògiques...)

- Criteris generals d’organització del temps a l’escola bressol

- Criteris generals d’organització dels espais

- Tot el temps és educatiu; la organització ha de facilitar l’acció autònoma dels infants, la descoberta i l’exploració.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Infants i famílies com a subjectes de drets i responsabilitats

(han de poder participar i decidir).

Caràcter educatiu de l’etapa.

Infant competent, amb moltes potencialitats, en procés de

desenvolupament, de gran trascendència vital.

Importància dels contextos educatius (model ecològic), de la

xarxa de relacions i vincles afectius.

Un infant al qual donem un «bon tracte» i acompanyem en el

seu procés de desenvolupament, ple de canvis en un breu espai

de temps.

Unes famílies amb les quals compartim la tasca educativa i a les

quals acompanyem.

Treball en equip dels professionals de l’escola.

Un infant que conquesta la seva autonomia en interacció amb

els altres.

La llar d’infants com a integradora i oberta a l’entorn.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Principis

del

PEC

El projecte educatiu de centre

Incorporar la definició del cicle 0-3 (primera infància) i de la seva finalitat en la definició de centre.

Concrecions metodològiques:

Cal organitzar l’horari dels infants en funció de les activitats quotidianes lligades a la satisfacció de les necessitats bàsiques, del nombre d’alumnes, dels espais i dels recursos disponibles a cada centre, dels criteris d’agrupament dels infants.

Concreció dels mitjans de relació amb les famílies

Concreció dels criteris d’educació inclusiva, coeducadora i d’atenció a la diversitat.

Concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l’infant

S’inclou el Projecte lingüístic (tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge; ús de les llengües al centre). Les activitats internes i externes de la comunitat educativa i les comunicacions, tant orals com escrites, han de ser normalment en català.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

El projecte educatiu de centre

Es poden incloure les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC), equivalent en part a l’antic RRI.

-Organització de l’horari escolar: pla d’acollida, pla d’adaptació dels infants i les famílies.

-Es pot incorporar el Protocol d’actuació en casos de maltractaments greus i abús sexual (Síndic de Greuges, 2006), les normes higiènico-sanitàries, de protecció de dades, etc.

Organització general del centre: recursos personals, funcionals, materials.

Pot incorporar altres projectes del centre, o vinculats a altres entitats o administracions de l’entorn.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Concreció de les estratègies d’intervenció amb les famílies

El coneixement mutu permetrà conèixer els patrons de criança i

interacció pares-fills, la relació i la vinculació afectivo-emocional No

es tracta d’homogeneïtzar criteris i principis d’intervenció, però sí

coordinar-los, compaginar-los indicador de qualitat

Tampoc emetre judicis sobre les pràctiques educatives familiars, sinó

acollir-les, acompanyar-les, facilitar les relacions i el

desenvolupament de la seva percepció de competència.

En el PEC s’han de recollir totes les accions que es proposen per

establir la cooperació i la participació de les famílies: establiment

d’horaris i calendaris lectius, torns de prestació del servei més

flexibles…

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Concreció de les estratègies d’intervenció amb les famílies

Carta de compromís educatiu amb les famílies: es defineixen

les línies bàsiques del PEC de la llar d’infants, s’anoten les dades

de la família i la persona de l’escola que signa la carta

(Direcció/tutor-a), es llisten els compromisos de cadascuna de les

parts i els compartits. Pot haver un espai per a compromisos

específics. S’inclou la data de signatura i la de la revisió dels

acords, si s’escau.

Calendari de reunions i entrevistes (mínim, 1 entrevista

individual a l’inici de l’escolaritat, una altra al llarg de cada curs i

una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun delss cursos del cicle) i

es recullen altres mecanismes de comunicació (llibreta viatgera o

diari d’aula, cartellera d’informació diària o setmanal, blog d’aula,

etc.) Inform. seguiment i evolució educativa de l’infant.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Concreció dels criteris d’atenció a la diversitat

En part ja es tracten en definir el centre educatiu en el PEC i

també com a apartat específic.

Diversitat en sentit ampli, juntament amb la detecció i

intervenció precoç en casos de dificultats i trastorns del

desenvolupament o altres NEE.

Quins criteris i accions apliquem per afavorir una educació

inclusiva i coeducadora? Com acollim els infants i les

famílies? Com respectem la individualitat i els ritmes de cada

infant? A quina xarxa de relacions amb altres serveis

educatius, socioeducatius, socials, sanitaris, etc. ens

vinculem? Com adaptem les nostres propostes a les

singularitats de cada infant? Les nostres propostes, recursos,

permeten fer variacions? Amb quins suports específics

comptem per donar resposta a les NEE?

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Programació general de centre (PGA) i Memòria anual de centre (MAC)

• PGA: Concreta les accions per a un curs (organització del temps: horari (lectiu, del personal, etc.), calendari, agrupaments d’infants, funcions i dades del personal, càrrecs, etc. Es concreten els projectes , els objectius per al curs, el procés per assolir-los, els recursos, entre d’altres aspectes.

• MAC: Recull i valoració de les activitats del curs avaluació de la PGA i de les activitats realitzades al llarg del curs i propostes de millora.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Proposta pedagògica de centre • Contextualitza el currículum en el nostre centre i recull les

propostes d’intervenció contextualitzades segons la nostra realitat.

• Forma part del projecte educatiu de centre (PEC).

• Podem seguir la següent seqüència de concreció:

Analitzar i identificar les diferents capacitats que apareixien en un objectiu

Adaptar els objectius a les nostres característiques i projectes

(es pot prioritzar alguna capacitat i justificar-ho a partir de la nostra realitat/modificar o matissar algun objectiu/incorporar comentaris explicatius, etc.)

Seqüenciar els continguts: anàlisi i temporització, tenint en compte quina és la progressió que s’espera, per assolir els objectius. I organitzar-los dins el cicle, a partir de les situacions de la vida a l’escola.

• Seqüenciació dels continguts de les àrees al llarg dels tres nivells del cicle. objectius de cicle

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Proposta pedagògica de centre • Es pot estructurar per àmbits d’activitat i experiència

(activitats de vida quotidiana), globalitzadores:

Arribada i comiat

El període d’adaptació

L’estona del dinar

L’estona de descans

Jocs d’imitació

Jocs motrius

Rutines vinculades als hàbits d’higiene...

• I també amb altres propostes d’activitat planificades (globalitzades):

Tallers

Sortides

Joc heurístic

Altres experiències

• Seqüenciació dels continguts de les àrees al llarg dels tres nivells del cicle. objectius de cicle

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Concepció constructivista de l’aprenentatge: afavorir aprenentatges

significatius (activitat de l’infant, globalització, partir del nivell de

desenvolupament dels nens i nenes…)

Importància dels aspectes afectius i relacionals (vinculació amb

l’autoconcepte, l’autoestima)

Organització de l’ambient com a context facilitador d’experiències

de qualitat, que permet la interacció amb els objectes i amb les

persones i que permeten l’infant posar en marxa processos com

l’atenció, la imitació, la observació, la reflexió, l’associació, la

memorització…

Treball en equip

Relació amb les famílies

Importància de les activitats de vida quotidiana com a oportunitats

de desenvolupament i aprenentatge

Concepció àmplia de diversitat en el cicle 0-3

Agrupaments diversos

Afavorir el desenvolupament de l’autonomia

Posar en contacte l’infants amb recursos variats: diversitat de

materials, ben seleccionats…

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Principis

de l a

PPC

Programació d’aula

• Flexibilitat en les propostes per a cada grup d’infants a partir de la proposta general.

• Concreció dels objectius d’aprenentatge

• Concreció de la metodologia per àmbits d’activitat i en funció de cada nivell del cicle.

• Podem programar propostes que incloguin els interessos dels infants (petits projectes) i incorporin les troballes i descobertes dels infants.

• Cal partir del grup concret d’infants i les seves característiques

• Pot haver un model? Sí, amb caràcter d’orientació, per algunes de les propostes més planificades, sempre amb un caràcter obert i flexible, però no per a totes ens serviria un protocol.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

V. Romero, (IOC)

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

V. Romero, (IOC)

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Una programació d’aula…

Que projecta les relacions i l’establiment de vincles a l’escola

Que organitza l’ambient i les relacions entre els adults,

educadors, equip i famílies

Que organitza l’expressió i la comunicació a través dels

múltiples llenguatges dels infants

Que facilita l’experimentació amb l’entorn

Que crea ocasions de joc, de recerca, de descoberta

Que planteja problemes, permet fer hipòtesi, relacionar,

canviar…

Que es fonamenta no sols en els objectius definits sinó que

incorpora també el que va passant, de processos i no sols de

resultats

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

…que té en compte els processos i les estratègies: projectació o programació?

«Treballar amb infants vol dir haver de fer comptes amb poques certeses i molta incertesa. Allò que ens salva és el fet de buscar i no perdre el llenguatge de la meravella que perdura, en canvi, als ulls i a la ment dels infants. És necessari tenir el coratge de produir de manera obstinada projectes i eleccions. Això és competència de l’escola i de l’educació» (Loris Malaguzzi)

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Elements protocol UP

Dades d’identificació (Títol, període, curs, educadors/res) Objectius d’aprenentatge i capacitats Continguts d’aprenentatge de les 3 àrees Seqüència didàctica: a) Activitats inicials b) Activitats de desenvolupament c) Activitats de síntesi Activitats i orientacions metodològiques Concreció de recursos: espais i materials Agrupament dels infants Mesures d’atenció a la diversitat Temporització Indicadors/criteris d’avaluació Reflexions sobre la pràctica educativa (autoavaluació)

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Com educar els infants?

“L´experiència ens confirma que els infants necessiten molta llibertat per

indagar, provar, equivocar-se i corregir. Per triar on i amb qui volen invertir la seva curiositat, les seves emocions; per apreciar els infinits recursos de les mans, de la vista, de l’oïda, de les formes, dels sons i dels colors”.

Loris Malaguzzi

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Què avaluem?

Els progressos i els aprenentatges dels infants

Es parteix com a referència del desenvolupament dels objectius

de cicle i els criteris d’avaluació

La nostra intervenció: facilitem? dirigim? acompanyem?

observem al llarg de tot el procés?

L’organització dels espais (acollidors, segurs, oferidors

d’experiències, estètics, accesibles…)

L’organització del temps (rígida/flexible, adaptada a les

individualitats i també al grup, respon als interessos dels infants?,

de les famílies? dels professionals?

Els mecanismes de relació família-escola: suficients, variats,

adequats als objectius?

Els recursos que posem a disposició dels infants i les propostes

d’activitat que fem als infants.

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Què avaluarem, quan i com ho farem?

• Concretant els indicadors d’avaluació per conèixer, per a cada UP:

a) el procés de desenvolupament de l’infant, els aprenentatges realitzats

b) Altres aspectes de la intervenció

• Amb l’observació i la recollida de dades en les diverses fases de la UP:

a) Graelles o escales d’estimació i altres instruments

b) Altres registres i documents dels processos documentació (de caràcter més complert i qualitatiu: enregistraments, diari...)

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Importància de la documentació pedagògica «Procés cooperatiu d’observació i interpretació que ajuda els mestres a escoltar i observar

millor els infants amb els quals treballen i les experiències que duen a terme. La documentació

recollida, interpretada i verificada de forma col·legiada permet entrar en l’acció educativa i

representar idees i pensaments d’una manera (…) que té en compte els infants protagonistes

de l’acció educativa»

Ofereix als infants la oportunitat d’adonar-se de les pròpies conquestes i interioritzar millor

les experiències.

Als educadors els permet construir sabers a partir de l’experiència viscuda i la posterior

reflexió.

Fa sentir i apropa la vida a l’escola a les famílies.

Explica i dóna a conèixer el que es fa a la llar d’infants a la comunitat. (A.L. Giardini i S. Iozzelli)

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Seguiment del desenvolupament de l’infant • El seguiment constant ha de permetre conèixer les seves

condicions inicials i individuals i constatar els progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i el grau d’assoliment dels objectius previstos.

• L’equip decideix sobre els aspectes d’avaluació a incloure en la programació (és aconsellable, de la mateixa manera que en el cas dels objectius d’aprenentatge, que siguin pocs indicadors i ben escollits i que la recollida d’informació sigui adequada i complerta, i ens permeti anar més enllà d’una valoració quantitativa o, en el pitjor dels casos de l’etiquetatge de l’infant).

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Arxiu personal de l’infant

En iniciar l’escolaritat en el cicle

• Fitxa de dades bàsiques

• Resum d’escolarització

• Documents oficials d’avaluació

• Informe global individualitzat de final de cicle (en alguns centres és el darrer informe que fa l’escola bressol, en el tercer nivell del cicle)

Informació a les famílies

Coordinació amb el segon cicle

• Segons model establert per l’Administració (en el cas de la fitxa de dades bàsica i el resum d’escolarització)

• Amb supervisió de la Inspecció educativa (seguiment del procés de desenvolupament de l’infant en cada centre

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

I un parell de reptes més...

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Incorporar les accions del Pla integral de Polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats (Departament d’Educació) en l’etapa d’educació infantil.

Per exemple: • Utilitzar un llenguatge visual i gràfic amb un tractament equitatiu per a

ambdós sexes i lliure d’estereotips de gènere. • Promoure els jocs simbòlics, les activitats i els racons potenciadors de

valors coeducatius sense fer distinció de rols tradicionals per gèneres. • Treballar contes amb protagonistes femenines i masculins no

estereotipats, i que promoguin models d’igualtat entre gèneres. • Distribuir equitativament tasques i funcions entre l’alumnat. Incorporar les TAC com a recurs en algunes propostes adreçades als

infants i a les famílies.

• «L’infant no és una ampolla que cal omplir, sinó un foc que cal encendre»·

• Michel de Montaigne

Ro

ser

Vilà

i V

end

rell

Moltes gràcies per la vostra atenció!