Resum paradetes gener 2015

  • View
    215

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Compilació de resums de la comissió de formació per les paradetes de l'assemblea de Sant Cugat (Versió Gener 2015)

Text of Resum paradetes gener 2015

  • !

    Compilaci de Resums de la Comissi de Formaci

    Assemblea Sant Cugat

    Gener 2015

  • INDEX

    Resum Procs Independncia

    Resum Economia

    Resum Corrupci

    Resum Encaix de Catalunya a Espanya

    Resum Reconeixement Internacional

    Resum Integraci a Europa

    Resum Llengua Catalana

    Resum Histria

  • !RESUM PROCS INDEPENDNCIA Aquest Resum s provisional, a l'espera de l'acord que es pugui produir entre els partits poltics sobiranistes sobre com continuar el procs poltic catal a partir del 9N. L'escenari que es planteja en aquest document s una mescla dels plantejaments formulats pblicament pels lders dels dos principals partits a Catalunya, i t com objectiu mostrar un possible cam per assolir la independncia i donar resposta als molts dubtes que genera aquest procs. Cal destacar que s l'nic cas a la histria que un procs d'independncia s impulsat des de la societat civil, d'una manera alegre, pacfica i democrtica. ! El president del Govern de Catalunya convoca eleccions autonmiques. ! Els partits sobiranistes es presenten afegint un lema i un punt com al

    programa que indiqui clarament que volen la independncia. Aix s perfectament legal i no pot ser impugnat per l'Estat espanyol.

    ! En cas d'uns resultats electorals que donin majoria dels partits sobiranistes, el Parlament fa una Declaraci Unilateral d'Independncia (DUI), que no vol dir que es comenci a exercir la independncia, sin que s'obre el procs per assolir-la al cap d'un cert temps. Declaraci dirigida a la poblaci, a lEstat espanyol i a la comunitat internacional. La Carta de les Nacions Unides de 1945 i la resoluci del Tribunal Internacional de Justcia de l'any 2010 suporta poder fer aquesta DUI.

    ! Comena el perode de transici nacional, que en funci de lactitud dels interlocutors espanyols, podria ser ms o menys llarga, per que raonablement tindria una durada d'uns dos anys. En el qual es fan bsicament:

    o Construir les estructures d'Estat que falten: agncia tributria, seguretat social, organismes reguladors, banc central, servei postal, duanes, sistema judicial, codi penal, etc.

    o Activitat diplomtica per obtenir el reconeixement internacional. o Redactar la Constituci catalana de la forma ms transversal possible,

    amb tota la garantia democrtica de llibertat, participaci i pluralisme. o Negociaci amb l'Estat espanyol per la repartici dels Actius i Passius.

    Aix es pot fer en un escenari de collaboraci amb l'Estat o no. En aquest darrer cas s'hauria de demanar la mediaci de la UE i organismes internacionals. L'acceptaci de part del Deute espanyol s una de les principals eines de negociaci, que interessa molt als creditors.

    o Gesti de govern del dia a dia. El pas seguir funcionant com fins ara i la Generalitat ha de seguir fent la seva feina.

    ! Com s l'Estat qui recapta els impostos i en retorna noms una part a Catalunya (gran dficit fiscal actual), s de suposar que les actuals tensions de tresoreria augmentaran i que s'hagi de recrrer a finanament extern. Tamb per poder completar les estructures d'Estat que falten. Quan Catalunya recapti els seus impostos tindr diners suficients per gestionar b el seu deute.

    ! Un cop acabat el perode de transici s'haur de fer un referndum d'aprovaci de la nova Constituci i a la proclamaci de la independncia. s l'acte de trencament legal amb Espanya.

  • !RESUM ECONOMIA

    Definici de Dficit Fiscal: diferncia entre els impostos que lEstat recapta a un territori (IVA, IRPF, Societats, Especials,...) i els que torna a aquest territori en forma de transferncies al seu govern autonmic i obra pblica estatal.

    ! Del 2006 al 2011 Catalunya ha tingut de mitjana un dficit fiscal anual mig d'uns 16.000 milions deuros (8,2% del PIB).

    ! Lany 2011 Catalunya va aportar el 19,5% dels impostos i va rebre el 9,4% de la despesa (amb el 16% de la poblaci). Una dada: Catalunya t un PIB/cpita un 77% ms alt que el d'Extremadura i rep un 40% menys de despesa pblica per cpita (dades 2014).

    ! Aix vol dir que en mitjana cada persona a Catalunya ha pagat una mitjana 2.250 euros anuals de ms (sn 9.000 al any per una famlia de 4).

    ! Sense aquest enorme dficit continuat Catalunya no hagus hagut de fer les grans retallades en serveis bsics. El dficit equival a tota la despesa en Sanitat, Educaci i Serveis Socials (75% del pressupost).

    ! En el perode 2006-2010 Espanya ha rebut 27.472 M dels fons de cohesi europeus, que sacaben el 2014. En el mateix perode Espanya ha detret 90.660 M de Catalunya. Disminuir aquest dficit fiscal en el futur?: NO. Forma part del disseny de l'Estat.

    ! Els costos d'un nou Estat catal serien de 383 per persona i any, molt menors que el dficit fiscal que patim, de 2.251. Balan clarament positiu.

    ! Catalunya t una economia molt oberta (25% exportacions d l'estat) i un PIB/cpita superior a la mitjana de la UE. Sense la sagnia fiscal, i amb una poltica industrial adequada, es reduiria molt l'atur (del 20% al 10%) i podrem estar entre els pasos europeus ms prspers.

    ! Els efectes del boicot comercial seran temporals i baixos, sobre productes de consum clarament identificables (de fet ja en tenim ara de boicot): 1% al 2% del PIB. Far crixer encara ms les exportacions.

    ! Espanya t un Deute d'un bili d'euros (97% PIB), que creix rpidament. En el pitjor dels escenaris de negociaci, Catalunya, que ara t uns 60.000 M de deute propi, quedaria amb uns 200.000 M, un % del PIB similar a la mitjana de pasos UE. No s greu. El que ser important s controlar el futur dficit pblic.

    ! Les pensions es paguen cada mes amb els diners recaptats de cotitzacions dels treballadors. Catalunya pot garantir millor les pensions, doncs t una poblaci ms jove, menys atur i salaris ms alts. Un sistema propi hagus perms pensions un 10% ms altes.

    ! Espanya s el pas d'Europa amb ms economia submergida (28% del PIB) i ms frau fiscal, estimat en 89.000 M. Lgic, en el pas amb la corrupci ms alta de la UE. s un problema estructural.

    ! Segons un informe de la OIT Espanya s el segon estat de la UE en desigualtat. Un 1% de la poblaci t el 27% de la riquesa. Tenen el poder econmic i poltic. A Espanya s on ms ha crescut la desigualtat als darrers 5 anys. Mentre el 10% de la poblaci ms rica ha perdut un 3% de poder adquisitiu, el 10% ms pobre ha perdut un 43%. Hi ha una forta pressi fiscal sobre les rendes del treball, per no sobre les del capital ni els beneficis de les grans empreses.

  • Algunes referncies: Presentaci ampliant aquest resum: https://ancsantcugat.files.wordpress.com/2013/10/economia-v4-amb-annexos.pdf Estudis del Centre Catal de Negocis: http://www.ccncat.cat/estudis/ Balances fiscals: http://www.vilaweb.cat/noticia/4118488/20130524/balances-fiscals-explicades-sala-martin.html http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/economia_del_sector_public/estadistiques_i_informes_del_sector_public/la_balanca_fiscal_de_catalunya_amb_l_administracio_central Mitjans escrits i Vdeos del Collectiu Wilson: http://www.wilson.cat/ca/mitjans-escrits/articles-dels-membres.html http://www.wilson.cat/ca/audiovisuals.html Viabilitat econmica d'una Catalunya independent: http://www.catdem.org/cat/downloads2/5.-005_informe_bosch_ca.pdf http://www.ciu.cat/media/76874.pdf http://www.esquerra.cat/documents/la-viabilitat-economica-de-catalunya-estat.pdf

  • !RESUM CORRUPCI Segons Transparency Internacional, una definici de corrupci s l'abs del poder per a benefici privat. Exemples sn suborn, malversaci, frau, nepotisme, trfic d'influncies, s d'informaci privilegiada, cobrament indegut de comissions, etc. Els costos de la corrupci sn poltics, econmics, ambientals i socials. DADES DE CORRUPCI A ESPANYA I CATALUNYA Espanya ocupa la posici 37 en el rnquing de corrupci mundial i una de les ms altes de la UE. s l'Estat on ms ha augmentat la corrupci l'any 2013. Fins l'inici de la crisi no s'ha fet res contra la corrupci. Forma part de la prpia estructura del sistema. A 4/2014, hi havia 1700 causes obertes a poltics, 500 estaven imputats i noms 20 condemnats. A ms a ms l'Estat ha indultat ms de 230 poltics i funcionaris. A cada persona la corrupci pblica li costa uns 845 anuals . El 95% dels espanyols creuen que la corrupci s una prctica generalitzada. Del 1983 al 2013, el PP ha tingut 226 casos de corrupci, el PSOE-PSC 212, CiU 26 i IU-ICV 18. A Catalunya la corrupci tamb s excessiva i cal atacar-la decididament. Ara b, el seu ndex de corrupci s el ms baix de l'Estat (16% de la poblaci - 7% dels casos), tot i que molts mitjans ho presenten distorsionadament, doncs s on ms poltics han estat imputats (1984-2013). La ra s que aqu hi ha ms vigilncia i menys tolerncia. La distribuci per nombre de casos s: CiU 26, PSC 12, ERC 4, ICV 1. RECOMANACIONS PER MINIMITZAR LA CORRUPCI Disposar de:

    Una agncia independent de control. Unes institucions absolutament transparents. Una legislaci adequada, amb una justcia rpida i penes exemplars. Uns partits i lders poltics que tinguin un comportament exemplar. Una ciutadania formada i amb tolerncia zero en vers la corrupci.

    LLUITA CONTRA LA CORRUPCI A CATALUNYA

    Oficina Antifrau de Catalunya: s una instituci independent del govern que treballa, amb neutralitat poltica, per enfortir la integritat del sector pblic, mitjanant la prevenci de la corrupci i la investigaci de conductes sospitoses. Sota control del Parlament, va comenar el 2009.

    ndex de Transparncia: ndex estatal per avaluar la transparncia de les CCAA El 2014 Catalunya va assolir el mxim ndex, 100. Ens hem comenat a posar les piles.

    Llei de Transparncia: Aprovada el el 22/12/14, entrar en vigor el 6/2015. Regula i garanteix la transparncia de l'activitat pblica i el dret d'accs dels ciutadans a la informaci i la documentaci pblica. s aplicable a la Ge