Revista 23 EntrePassadissos

Ent

re P

assa

diss

osPremi Sello Europeo

2004

Juny 2011

23

9 activitatS dE cEntrE obErt a l’Entorn: - catalonia, gEroni dE moragaS, fuPar...

9 SortidES, viatgES, intErcanviS... 9 col·laboracionS dE l’alumnat 9 imatgES, inStantàniES, fotoS...

En defensa de l’ensenyament públic català!

2Entre Passadissos institut la SerretaEntre Passadissos institut la Serreta

contingutEditorial 2concurS dE traducció 2our Social EnvironmEnt 3any intErnacional dE la Química 3HiPHoP 4Studying Hard to bEcomE tEacHErS 4l’aula obErta a l’imaX 4Jack: tHE magic EngliSH tEacHEr 5coSmobEllEza 5coSmocaiXa 6montSErrat 6El ProJEctE bòdum 6contE contat, contE acabat 7bEnvingutS al circ dE la SErrEta 7diSnEy 7lES culturES dE l’aula d’acollida 8la SErrEta, molt PErSonal 9l’aigua QuE bEvEm 10on fÊtE la cHandElEur En franÇaiS 10ElS drEtS HumanS arrEu dEl món 11un to irònic i SarcàStic 11l’inStitut En imatgES 13una Sortida PEr rubí 14voluntariS dE convErSa 14un dia intErcultural 15a l’SPortEniS 15Sortida a l’ub 16EXErcici d’EmPatia 16EXcurSió al zoo 17animacionS PEr la Pau 17un bocí dE multiculturalitat 18intErcanvi a ambErES (abanS) 19viatgE a ambErES (dESPréS) 19fuPar 20carnEStoltES a la SErrEta 20Sortida cEntral tèrmica 20fEr El ProJEctE dE rEcErca 21trEballS dE rEcErca btX 21PrEvEnció dE la violència dE gènErE 21PaPElES dE don bErnardino roig 2270 añoS dESPuéS 22Sortida a l’uab 23grafit & inStantriallES 24

CE

NT

RE

Semblen satisfets, oi?

Editorial

no a lES rEtalladES!l’institut de la Serreta és un centre públic. Per funcionar fa servir re-cursos públics, diners aportats per la ciutadania. la comunitat edu-cativa de la Serreta premia l’esforç i està compromesa a oferir servei educatiu de qualitat i en la millora contínua.la ciutadania de rubí ho reconeix i tornem a tenir demanda de pla-ces per sobre de l’oferta. El professorat és justament generós en dedicació i professionalitat tot i les condicions adverses. un indica-dor significatiu són les cròniques que trobareu en aquesta revista d’activitats extraescolars i viatges.l’administració educativa, que treballa amb pressupost prorrogat, ha retallat la dotació econòmica per sufragar les despeses de man-teniment. i la nostra comunitat educativa està queixosa. Sempre hem administrat de manera austera, estem disposats a fer encara un esforç en el retall de la despesa però una reducció d’un 25% gene-ra un risc de deteriorament de la qualitat del servei. a data d’avui només tenim alguna comunicació que vol generar expectatives de millora de les condicions econòmiques en el nou pressupost de la generalitat que es pugui aprovar el proper mes de juny.ni les famílies, ni l’alumnat ni els professionals que hi treballem reta-llarem la nostra col·laboració en el procés educatiu del miler de persones que s’estan formant aquí. En conseqüència reclamem que no es retalli la dotació necessària per fer-ho en condicions dignes. El consell Escolar del centre envia una carta fent-ho constar al Presi-dent de la generalitat, al Síndic de greuges i a la consellera d’Ense-nyament com ho han fet un bon nombre de consells escolars de centres públics.fóra doblement injust si les retallades només afecten als centres públics i en canvi no es retallen (i fins i tot s’amplien) els concerts amb centres de titularitat privada.

toni almeda director

concurS dE traducció

Els alumnes de 3r que preparen amb fervor el diploma del dElf cada dimecres desprès de classe, van aprofitar la preparació per a presentar-se al Xi concurs de traducció organitzat per la universitat Pompeu fabra, l’associació de Professors de francès de catalunya i l’Escola oficial d’idiomes de lleida en col·laboració amb i l’institut français de barcelona.la cosa no ha anat gens malament, donat que a la categoria “traduc-ció del francès al català” els 4 participants: Sara, yeray, yaiza i marc, tot i no obtenir el 1r premi han aconseguit arribar a la categoria de “diplomats”. l’equip de correctors han estat agradablement sorpresos pel nivell de l’alumnat i per aquest motiu ha tingut moltes dificultats a l’hora de designar els guanyadors donat el nivell molt alt dels 350 candidats de la categoria. això demostra una vegada més interès dels alumnes per a la diver-sificació dels idiomes estrangers a les aules. moltes felicitats als diplomats!

magali chane Professora de francès

Entre Passadissos institut la SerretaEntre Passadissos institut la Serreta

3

CE

NT

RE

our Social EnvironmEnt

Ja és el tercer any que els i les alumnes de 4t d’ESo tenen ocasió de practicar més l’anglès, gràcies al projecte de llengües, que s’im-parteix com una de les opcions d’alternativa a la religió.assignatura quadrimestral que s’imparteix una vegada a l’any, el PElE de quart ajuda els estudiants a comprendre el seu entorn i a adqui-rir una major consciència ecològica, cultural, social i política. i és que en aquesta matèria tractem temes d’actualitat, qüestions que ens interessen a tots, com ara el medi ambient, la diversitat cultural o els canvis polítics al món.tot mitjançant l’ús de noves tecnologies i amb classes molt pràcti-ques, on l’opinió i participació dels alumnes és totalment necessà-ria. a més, comptem ja des de l’any passat amb una auxiliar de conversa. aquest curs tenim l’ajuda de la monica castillo, English assistant, que ens ofereix idees i ens ajuda a practicar molt més l’expressió oral.En definitiva, creiem que el projecte de llengües és una bona opor-tunitat per als alumnes per enfrontar-se a l’anglès com a llengua d’ús quotidià i al mateix temps aprendre més sobre el nostre entorn. animem els futurs alumnes de quart a escollir aquesta assignatura pel proper any, ja que segur que serà molt profitosa per a ells.

rosa roca Professora ciències Socials

ui s’ha despertat i a mans de sa mare l’han fotografiat.

felicitats verónica!

any intErnacional dE la Química

a proposta de l’assemblea de les nacions unides, enguany se ce-lebra l’any internacional de la Química. malgrat que la química so-vint té una imatge negativa, l’objectiu d’aquesta celebració és cons-cienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. des del nostre centre i especialment els alumnes de 3r d’ESo, hem volgut col·laborar creant una taula periò-dica “humana”. voldria agrair la feina feta per tothom que ha participat en el projec-te: un i cadascun dels 118 alumnes que, amb gran entusiasme i paciència, han pintat el seu el element, aquells que han fet una feina extra dibuixant les lletres i números amb les plantilles que molt ama-blement ens va fer el professor de viP Josep baños, els alumnes de

2n de batxillerat científic que van col·laborar en els prepara-tius de la fotografia i finalment a tots aquells que heu fet possi-ble que la foto final hagi estat un èxit.també agrair el recolzament del departament de ciències de la naturalesa i com no, al fotògraf Joan ma baró.ara la Química és una mica més a prop vostre!

anna Pons Professora de Química


CE

NT

RE

Studying Hard to bEcomE tEacHErS

We are rocío and nuria, two students from the màster de formació de Professorat de Secundària at the universitat autònoma de barce-lona. We are studying hard to become teachers, and here we are, at la Serreta, for our teaching practice. in november, we spent two weeks here just to observe, and we were positively impressed by the school and specially by the students. now we are back to stay at la Serreta until Easter holidays. We will have to implement a teac-hing unit about stereotypes in the ESo 3 English class. We hope that it works well… and that students learn a lot!

rocío morales i nuria villagrasa Estudiants en pràctiques

l’aula obErta a l’imaX

El passat 4 de febrer els alumnes de tercer i quart d’aula oberta vam anar a barcelona als cinemes imaX. aquest curs hem vist dos documentals, un en 3d que es titulava “océano Salvaje” que tracta-va sobre les migracions de les sardines al llarg de la costa oriental de Sud-àfrica sortejant balenes, taurons i dofins. també explicaven els plans per preservar aquesta gran migració per part de les empreses, govern i pescadors.l’altre documental es titulava “Stomp ritmes del món” i era en format omnimax i es tractava d’un recorregut sobre els diferents ritmes tradicionals i urbans del món.

Josep amaro Professor aula oberta

a la sortida del cinema

English class

HiPHoP

aquest són els dos equips de Hiphop que actualment repre-senten a l’institut la Serreta en les competicions de ball espor-tiu que organitza el consell Es-portiu de la comarca.

Entrenen dos cops per setmana a les ordres de la monitora rocio.El Hiphop és una tradició al nos-tre centre ja que des de fa 8 anys es realitza amb gran èxit de participació.

amPa


5

CE

NT

RE

coSmobEllEza

Enguany i com cada curs tots els alumnes del cicle de Perruqueria hem anat a la fira de cosmobelleza a barcelona.Pels alumnes de primer curs i del Ptt de Perruqueria ha estat una novetat. Per als alumnes de segon una nova experiència que permet prioritzar i seleccionar criteris davant la visita.

un comentari general ha estat que hi havia més productes i accessoris destinats a l’Estèti-ca que a la Perruqueria.Els pírcings i tatuatges han tin-gut bona acceptació entre els alumnes que els agraden aquestes tècniques.Pensem que la crisi es deixa notar ja que la fira ha presen-tat menor nombre d’estands.

departament imatge Personal

Jack: tHE magic EngliSH tEacHEr

“She’s a teacher, i’m a magician”. these were some of the most re-peated words in the magic show performed by Jack: the magic English teacher at la Serreta. the show took place on 2nd march in the library. the magician did a variety of tricks: the red balls, the three balls, the sticks, cutting the paper, rings, coins, where is the red card, cups and balls… and a number of jokes. all of them explained in the words of a native american speaker (Jack is a new yorker, man!) which were accompanied by visual demonstrations, so students had the feeling that they could understand real English. the students were very well behaved. they applauded with enthusiasm and laughed a lot. the magician made some jokes and some of the stu-dents made some jokes to the magician too! We all had a great time and we learned English! congratulations to all the students!useful words: the language of magic

•magic: màgia •magic case: caixa màgica • tricks: trucs •magic wand: vareta màgica • rabbit: conill • hat: barret • cups: copes •balls: pilotes • cards: cartes • coins: monedes

anna malonda Head of English department

a la biblioteca neus català

En Pau i la felicitatus heu adonat?felicitats mireia!


CE

NT

RE

El ProJEctE bòdum

Suposo que tots heu vist els cartells de l’elefant i alguns us heu parat a mirar-los perquè la veritat és que estan molt bé. Però encara estic segur que hi ha molts de vosaltres que no sabeu de què van. doncs ara us ho explicaré. Primer diré que hi hem participat i hi participem un equip de professors i d’alumnes format pel guillem martín, professor de visual i plàstica i coordinador de batxillerat, la dolors Serrano, coordinadora Pe-dagògica, i el víctor albert, clic. Pel que fa als alum-nes: alumnes de l’optativa de viP de 4t, alumnes de batxillerat artístic i altres alumnes de 4t.la finalitat de la campanya és intentar que us animeu a parlar més en català i en anglès. Hi ha bastants que ja ho feu i que de manera espontània us adreceu als profes en català, i als d’anglès en anglès; però hi ha molts que no ho feu i pensem que si no ho feu és perquè us costa, perquè teniu dificultats en fer-ho. també creiem que si no ho intenteu, mai no acon-seguireu tenir la mateixa fluïdesa en català que en castellà i no avançareu en l’anglès. molts heu d’acos-tumar-vos a canviar de llengua i, a les classes, sou vosaltres qui heu de canviar al català o a l’anglès i no el professor.

Hi ha alguns de vosaltres, pocs, que creieu que parlar català i anglès no té massa importància. nosaltres pensem que esteu equivocats i us donem a continuació algunes raons per les qual creiem que és tan important parlar català i intentar parlar anglès:

• Perquè us facilitarà buscar feina i més en èpoques de crisi. • Perquè els qui aneu a la universitat no us sentiu acomplexats davant d’altres alumnes que són totalment bilingües i parlen bé l’anglès. • Perquè la nostra experiència com a docents ens ha fet veure que els alumnes que no tenen com a llengua materna el cata-là, se senten orgullosos de parlar tan bé el català com el cas-tellà. • Perquè hi ha estudis que diuen que ser perfectament bilingüe ajuda a desenvolupar la intel·ligència. • Perquè quan més sabeu, més rics sereu. • Perquè sabem que hi ha molts de vosaltres que quan aneu al poble dels pares o dels avis que està fora de catalunya us sentiu orgullosos de parlar bé el català.

com a última cosa us vull dir que tinc a la vostra disposició unes gomes de pollastre de disseny “canvi de llengua”. tothom que vul-gui una, que passi pel meu despatx: li’n donaré una i li n’explicaré el funcionament.En la imatge de l’esquerra podeu veure el cartell final de la campa-nya, fet per l’alumna Ester marin de 4t ESo a (aula oberta) a la matèria de viP de l’itinerari d. El logotip està fet per l’alumna irene arjona de 2n de batxillerat artístic.gràcies per l’atenció.

víctor albert coordinador lic

Els nois i noies de 3r d’ESo hem visitat cosmocaixa i hem participat en el talller “matErialS SorPrEnEntS”

la redacció

Els “nois i noia” de la Serreta cami de la Xivena pujada a montserrat...

la redacció

coSmocaiXa

montSErrat


7

diSnEyaquest curs el projecte que portem desenvolupant des de fa cinc anys “bones pràctiques” s’ha inspirat en la temàtica de la factoria disney. aquest any a l’igual que el passat hem tingut la col·laboració dels nostres com-panys del cfPm Perruqueria per caracteritzar alumnes i profes-sors en personatges disney.

un cop més els nostres amics del Jeroni de moragas (Sant cu-gat) han estat convidats a parti-cipar en una jornada molt espe-cial.

Què la màgia continui...

ana marcos tutora 2n cfPm Sociosanitària

CE

NT

RE

contE contat, contE acabat

El dissabte 14 de maig els i les alumnes de 1r d’Educació infantil van participar amb la representació de contes infantils a la festa de l’En-senyament a rubí. El projecte ha consistit a crear contes adequats a la nostra societat i que alhora permeten treballar els valors i els hàbits amb els nens. altres aspectes igualment importants han estat l’elaboració dels de-corats, vestuari i el més important la posada en escena.la nostra intervenció es va organitzar de la següent manera:Primer vam fer la representació els de 1r d’Ei a amb el conte “El comandament màgic”. En aquest s’explicava la història de la lorena, una nena que s’estima més jugar a la videocònsola i veure la televisió que jugar al Parc. Precisament, són personatges de la televisió els qui la fan canviar de parer per arribar a la conclusió que jugar al parc amb altres nens és més divertit.a continuació els alumnes de 1r d’Ei c amb el conte “no diguis mentides i altres contes” on tres germans aprenen de la mà d’una fada moderna, i de les clàssiques faules les conseqüències de dir mentides, ser gandul, i no respectar els altres. Per últim els alumnes de 1r d’Ei b amb el conte musical “El follet de rubí”. En aquest, el follet de rubí apareix quan 4 nens s’estan avor-rint. El follet va donant vida a cada joguina que va explicant la seva història, i cantant la seva cançó, tot fent participar els nens.voldríem concloure dient que aquesta experiència de creació i in-teracció amb els nens ha estat, sense dubte, molt emocionant i en-riquidora, tant en el terreny personal com en el professional.

alumnes de 1r d’Ei

bEnvingutS al circ dE la SErrEtaEl passat 31 de maig el nostre institut es va convertir en un gran circ. Els nostres convidats d’honor van ser 30 persones del grup catalo-nia. aquest grup forma part d’un important projecte, destinat a l’ajuda a les persones discapacitades. amb molt esforç i molta il·lusió, vam aconseguir intro-duir els nostres convidats en el món del circ a través d’actuacions, activitats psicomotrius, espectacles malabars i màgia.tots els alumnes de 1r d’integració Social vam treba-llar junts en la posada en escena del nostre projecte, amb un resultat espectacular: alegria, sorpreses, emocions... van estar presents en tot moment.tot el nostre esforç va quedar reflectit en l’expressió d’alegria de les seves cares. tots units ens vam sentir com el que som... persones iguals.gràciES PEr fEr d’aQuESt dia una EXPEriència inoblidablE i PEr Portar al noStrE inStitut la voStra màgia intErior.

alumnes 1r cfPS iS


lES culturES dE l’aula d’acollida

as culturas da classe com es pot veure amb un simple cop d’ull, la nostra aula d’acollida és un gresol de diferents cultures que conviuen i expressen les se-ves particularitats dia rere dia. El seu nou país d’acollida s’enriqueix amb escreix d’aquesta multiculturalitat de llengües i sentiments pre-vis. com a penyora, us mostrem uns petits esbossos i retalls dels països que conformen els colors de la nostra aula: Equador, Perú, marroc àrab i amazigh, colòmbia, Xina, Senegal, veneçuela i el brasil, amb les dues noves incorporacions de la nàdia i del caique.a totes i a tots, benvingudes i benvinguts!

Josep gregori tutor aula acollida

1. colòmbia, (Santiago de cali). lisseth andrea ló-pez ESo 4d:una de les coses més característiques del meu país és ballar salsa (imatge 1). la meva ciutat és la capital del departament de valle del cauca a co-lòmbia i la tercera ciutat més poblada del país, després de bogotà i medellín. Santiago de cali, més coneguda com la capital de la salsa.

2. ShangHai, Xina. Pengcheng Wu, ESo 4d:la ciutat de Xangai o Shanghai és la segona més gran de la Xina. administrativament, Shanghai és una de les quatre municipalitats de la república Popular de la Xina, totes elles administrades direc-tament pel govern central del país. Shanghai és la capital econòmica de la Xina i compta amb més de 4.800 gratacels. ocupa una super-fície de 6.340 km2 i una població de tretze milions d’habitants.Perla d’orient (imatge 2).

3. tetuan, marroc. youssra Elbakkali, ESo 4c.: la meva ciutat es diu tetuan , al nord del marroc, coneguda com la coloma blanca. un del lloc més bonics és, ”la plaça de la cataracta” (imatge 3).

4. brasil, Sao Paulo. germans nàdia Soares 1997 i caique de crhisti-an Soares 1995. les dues darreres noves incorporacions! la imatge 4 mostra la ciutat més famosa al brasil, però al meu país hi ha les millors visites turístiques del món. la bandera del brasil (coneguda amb el sobrenom de auriverde) està formada per un rectangle verd de proporció 7:10. Sobre aquest rectangle, apa-reix un rombe groc, i dins d’aquest, un cercle blau amb una banda blanca conté el lema “ordem E ProgrESS” («ordre i Progrés» en portuguès) en color verd, així com 27 estrelles de color blanc.

Salutacions de tot l’alumnat de l’aula d’acollida

CE

NT

RE

课堂的文化

Salsa - imatge 1

Shangai - imatge 2

Plaça de la cataracta - imatge 3

Sao Paulo - imatge 4


9

CE

NT

RE

la SErrEta, molt PErSonal

En aquest número de la revista entrevistem tres alumnes que han obtingut matrícula d’Honor de batxillerat el curs 2010-11.

Xantal briSa ÁlvarEz

•com valores el servei educatiu que ofereix la Serreta?valoro molt positivament la professionalitat dels professors, la feina que hi fan. Per contra he trobat massa sovint que la informació ens arriba amb poc temps. vull aprofitar per dir que imatges negatives de falta de control que poden circular sobre aquest centre no res-ponen a la realitat.

•Quines propostes pot fer l’alumnat per millorar l’institut?augmentar la responsabilitat dels delegats, convé triar persones res-ponsables i no només els líders del grup. la funció dels delegats i la seva coordinació amb el professorat podria millorar molt el rendi-ment dels grups.

• tens pensat el teu futur acadèmic o professional?vull matricular-me en el grau de mestre d’educació primària. En cas d’haver fet el batxillerat científic hauria estudiat matemàtiques, però vaig triar l’itinerari de socials-humanístic perquè considerava que te-nia més sortides professionals. Hem participat en l’experiència de fer classes de reforç a l’alumnat de l’ESo i m’hi he trobat molt bé, m’ha agradat constatar que sabia més coses que no pensava...

natalia fErnÁndEz cabEllo

•com valores el servei educatiu que ofereix la Serreta?He pogut constatar que la suposada falta de control d’un centre públic és un mite que cal abandonar. des del meu punt de vista la relació entre professorat i alumnat és càlida i propera, m’he sentit ben atesa i acompanyada.

•Quines propostes pot fer l’alumnat per millorar l’institut?cal fer un esforç per ser més creatius i participar més, proposant noves activitats. cal que millori la motivació per part de l’alumnat. la falta de participació de part de l’alumnat de batxillerat en activitats com el “lip-dub” ha estat un mal exemple.

• tens pensat el teu futur aca-dèmic o professional?

Estic indecisa, estic pensant en alguna cosa relacionada amb la medicina però també m’atreu l’enginyeria química, tot depen-drà de la nota de tall d’aquest curs. també m’ha agradat poder fer classes, no m’importaria gens fer de professora. la crisi fa que estiguem molt pendents de les possible sortides professionals.

alba morEno rodríguEz

•com valores el servei edu-catiu que ofereix la Serre-ta?

no acabar el temari a batxillerat és un inconvenient greu que s’ha vist agreujat en algunes as-signatures per les substitucions de professorat que hi ha hagut. convindria preveure les conse-qüències de les baixes del pro-fessorat. a excepció d’aquestes qüestions, la resta de l’organit-zació em sembla bona.

•Quines propostes pot fer l’alumnat per millorar l’insti-tut?

és ben difícil trobar un delegat responsable i a més amb facilitat d’explicar-se o aportar coses.

• tens pensat el teu futur acadèmic o professional?

començaré arquitectura en una escola universitària privada. Ja des de ben petita he estat enfo-cada a aquesta dedicació pro-fessional.

toni almeda director


CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

Sl’aigua QuE bEvEm

El passat dia 2 de febrer de 2011, el grup científic i tecnològic de segon de batxillerat, vam visitar la dessalinitzadora del Prat del llo-bregat. Principalment en la visita ens van ensenyar què és el que fa una dessalinitzadora, d’on prové l’aigua que bevem i les etapes que aquesta passa abans d’arribar als nostres gots.El primer que van fer va ser una petita xerrada on ens van explicar un seguit de curiositats de la planta en què estàvem, també ens van presentar un concepte essencial per entendre tota la visita: que és realment una dessalinització: és un procés que permet separar la major part de les sals presents en l’aigua de mar per produir aigua totalment apta per al nostre consum. després ens van fer una visita per l’estació dessalinitzadora i ens van explicar els passos que es duen a terme: primer capta l’aigua del mar que a partir d’unes ca-nonades que travessen el riu ter arriben fins a la planta on li fan un

pretractament i filtració per tal de retirar les substàncies sòlides que es troben flo-tant, el següent procés pel qual passa l’ai-gua és una osmosi inversa partir d’unes membranes i una bomba d’alta pressió separa les molècules d’aigua de les sals. l’últim pas és el tractament final on li afe-geixen minerals per produir una aigua completament potable.aquesta sortida va ser realment enriqui-dora i ens va ensenyar d’on ve l’aigua que arriba a casa nostra i també, la importàn-cia d’estalviar un bé tan preuat.

glòria garcia 2n btX científic

on fÊtE la cHandElEur En franÇaiS

com cada any, hem festejat la «chandeleur» a classe de francès. Se celebra el dia 2 de febrer. la tradició consisteix a fer saltar les crêpes amb una moneda en la mà esquerra per tenir sort i diners durant tot l’any.Que ens perdonin els que van olorar tot el matí l’aroma a crêpes i xocolata sense poder provar-ho... ens ho hem menjat tot!

magali chane Professora de francès

dijous vam començar a fer les crêpes a classe. la mireia es va oferir a fer les creps amb el yeray i el ruben. la profe va insistir que tin-guessin una moneda a la mà... per tenir sort. a veure si és veritat.l’Hellen, la mary i la tamara posaven la xocolata. Evidentment, vam repetir tots.Estaven boníssimes.

yulieth astudillo ESo 3c


11

CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

SElS drEtS HumanS arrEu dEl món

o la manca d’EllS

“article 1-tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb altres”.“article 2- tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta declaració, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idi-oma, religió, opinió política o de qualsevol altre índole, origen naci-onal o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altre con-dició”.“article 3- tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona”.aquests articles de la declaració dels drets Humans són molt justos i molts bonics. un altra cosa és que es compleixin arreu del món. digue’ls als nens sobreexplotats de la Xina que amb dificultat po-den anar a escola, o a tot el poble d’Egipte, líbia, tunísia, que por-ten anys sota dictadures en què no es respecta ni una preposició dels articles d’aquesta declaració; o als nens de l’àfrica que moren de gana mentre que els caps dels seus països seuen en una mansió amb tot el menjar que poden imaginar i encara més.a Egipte s’ha donat un succés molt important pel fet que el poble egipci, després de 48 anys de dictadura, s’ha revoltat, tot i no tenir armes han aconseguit reunir tot el valor i força que cal perquè el seu dictador, mubarak, dimitís i els deixés viure com cal. Els soldats de l’exèrcit van rebre ordres de disparar a tot aquell que seguís revol-tant-se en contra d’ell. Però els soldats no podien suportar matar els seus propis compatriotes, els seus amics i els seus familiars i també es van revoltar en contra d’ell. Per tant, el dictador només podia retirar-se, renunciar als béns que obtenia per ser el dictador i deixar de fer sofrir el poble egipci.

Els soldats que van desobeir les ordres s’arriscaven a ser afuse-llats. alguns han estat assassi-nats, però el sentiment de sen-tir-se propi de la terra i la ràbia de viure 48 anys a sota la dicta-dura d’un cap que no feia res pel seu poble els va donar for-ces per unir-se a la revolta i aconseguir una nova època per a tots els egipcis, un ressorgi-ment dels drets humans a Egip-te.la llibertat ha arribat a Egipte, han aconseguit treure al dimoni del cap, el dirigent de tot l’in-fern durant 48 anys.Els sacrificis i les pors viscudes a perdre la vida han sigut recom-pensades amb allò més bàsic del món, el dret a viure, el què milions de persones encara no saben que és.

yaiza costela ESo 1a

un to irònic i SarcàStic

Els/les alumnes de cfPS d’Educació infantil i d’integració Social, vam realitzar una sortida al teatre Poliorama de barcelona el dia 10 de febrer, per veure l’obra de teatre “El mètode grönholm”.aquesta sortida estava relacionada amb el mòdul de formació i orientació laboral, ja que l’obra reflecteix els mètodes a vegades tan poc ortodoxes que s’utilitzen en una selecció de personal d’una empresa. l’obra tenia un to irònic i sarcàstic sobre la reacció de cada perso-natge en un moment molt competitiu, i també ens mostrava les es-tratègies que pot arribar a utilitzar l’empresa en un procés selectiu.la sortida ens va semblar interessant perquè creiem que no totes les sortides han d’estar relacionades amb el que estudiem, sinó que també és important estar al dia de l’oferta cultural que hi ha a les ciutats.

alumnes de 1r i 2n d’Ei i iS

12

L ’ I N S T I T u T L A S E R R E T A , E N I m A T g E S . . .L ’ I N S T I T u T L A S E R R E T A , E N I m A T g E S . . .

Sant Jordi, liPdub (doblatgE labial), bonES PràctiQuES (aSS), batukada, HiP HoP...

L ’ I N S T I T u T L A S E R R E T A , E N I m A T g E S . . .

13

L ’ I N S T I T u T L A S E R R E T A , E N I m A T g E S . . .

Sant Jordi, liPdub (doblatgE labial), bonES PràctiQuES (aSS), batukada, HiP HoP...


CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

Suna Sortida PEr rubí

Els nens i nenes de 1a d’ESo vam fer una sortida per quasi tot rubí un dilluns, dia 7 de febrer de 2011. vam sortir a les 9:30h i va ser una sortida molt llarga. vam veure algunes coses que ja sabíem i d’altres que encara no sabíem; vam estar caminant tot el matí i a les 11:30h vam començar a esmorzar al castell de rubí on el nostre tutor, Jaume Parras, ens va explicar moltíssimes coses que no sabíem sobre el castell. després d’esmorzar vam anar a caminar un altre cop per rubí i en cada lloc que desconeixíem, o que el tutor veia interessant, ens paràvem un momentet perquè ens expliqués unes quantes coses. un dels monuments que més em va agradar va ser el forn ibèric que va ser descobert per en Joan roura. aquesta ex-cursió va durar tot el matí, fins a les 13:30h.En aquesta excursió no solament hem aprés més coses de rubí, sinó que també haurem de fer un treball en Power Point sobre la sortida i les coses que ha dit en Jaume Parras. aquesta sortida ens servirà per valorar si sabem fer servir el Power Point com hauríem de saber-lo utilitzar.

gerard Serrano ESo 1a

voluntariS dE convErSa

aquest és el segon any que participo al voluntari-at i em sembla molt bona idea que alumnes ajudin a alumnes a poder entendre millor una llengua que s’utilitza cada dia com és el català. aquest programa ens ajuda a conèixer persones d’altres països amb una cultura diferent a la nostra i a tenir nou amics fora de l’escola.aquesta activitat consisteix per part dels volunta-ris a ajudar l’aprenent a utilitzar el català d’una for-ma quotidiana i no com a una obligació diària, molt important per no perdre l’interès, i per part de l’aprenent passar una bona estona a l’hora del pati practicant una llengua nova, que pot ser inte-ressant si tens ganes d‘aprendre.

recomano aquesta activitat als propers nous voluntaris perquè és una experiència diferent on fins i tot, es poden aprendre coses noves i paraules que són desconegudes pels catalanoparlants. i als nous aprenents m’agradaria dir que no han de tenir vergonya, no-més han de venir amb una mica de ganes i confiança perquè us ajudin.Podria dir moltes coses més sobre aquesta activitat però no seria just pels altres que ocupés jo tota sola una pàgina, no creieu?Espero que després d’haver llegit tot això us animeu a presentar-vos, així fareu, de pas, feliç al professor de català!

laura rodríguez voluntària de conversa ESo 4b

fotografia de la festa-cloenda dels voluntaris de conversa

que es va celebrar el passat divendres dia 13

a la Plaça montserrat roig de rubíEsperem que l’any vinent continuem

reforçant el català entre l’alumnat nouvingut


15

CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

Sun dia intErcultural

El passat dia vint de gener tot el grup de la classe de religió vam anar d’excursió a la sinagoga més antiga de barcelona i també a la casa del tibet.van ser unes visites d’allò més interessants perquè vam poder aprendre molts aspectes pràctics d’aquestes religions.Per començar vam visitar la Sinagoga, que és el temple característic jueu. aquesta sinagoga es va fundar l’any 1954 i va ser la primera construïda a Espanya des de 1492 (data d’expulsió dels jueus de la península). a la façana hi podem veure representats dos elements significatius d’aquesta religió; la menorah (o canelobre de set bra-ços) i l’Estrella de david.Ens van fer una visita guiada per l’interior del temple i ens van expli-car un munt de coses curioses sobre la torà (llibre sagrat), els casa-ments jueus, les celebracions en general, l’antisemitisme...vam tenir la sort de poder veure una torà oberta, tenir un llibre de pregaries a les mans, veure una pregaria amb el tallith (mantellet per a l’oració) i d’aprendre unes quantes paraules en hebreu. En finalitzar la nostra visita; després de treure’ns la kippà (barret jueu específic per a la sinagoga) i dir Shalom (la sort sigui amb tu) al nos-tre simpàtic guia; començàrem a fer via cap a la casa del tibet.allà vam veure una exposició d’art tibetà i d’un mandala fet de sor-ra, el qual els monjos triguen a fer fins a deu dies per després esbor-rar-lo.a part de l’art vam estar també en una sala on havia estat el dalai lama a la seva visita a barcelona l’any 2007 i en una sala de pregàries on el Wanchen (monjo tibetà) ens va explicar la seva experiència en l’ocupació Xina del tibet, l’assassinat de la seva mare i la seva infàn-cia als carrers de l’índia abans de fer-se monjo i venir a Espanya.Ens va explicar lleugerament els fonaments del budisme tibetà i les

a l’SPortEniS

El dia 1 de març del 2011 vam sortir de l’Escardívol més o menys a les 8:20 i vam arribar a l’Sportenis a les 9:00, allà ens van explicar que hi havia un circuit de cinc estacions en grup; la primera era de frontó, va estar molt entretingut encara que moltes pilotes es cola-ven perquè li donàvem massa fort, la segona era de partits de tennis individual a 7 punts i va estar molt divertir perquè jugàvem a terra batuda!, la tercera era de tennis doble i vam jugar a 5 punts i com ens va dir la anna ortega, la quarta era d’esmorzar encara que hi va haver algunes persones que van esmorzar tard o no van esmorzar i

la quinta i última era de deixar-nos jugar a fut-bol o a bàsquet encara que es va colar la pilota de futbol un munt de vega-des.

victor valero i david carrasco

ESo 2b

curiositats de la sala on érem. Per exemple, hi havia mil estatu-etes de buda (per la seva força espiritual) una taula amb ofrenes davant d’un buda més gros i al-tres deïtats juntament amb una foto del dalai lama.aquesta visita ens ha agradat molt a tots i ens ha donat a en-tendre que la convivència entre cultures ens enriqueix a tothom i només el coneixement d’elles la pot fer possible.

Sara arenas ESo 4b


Sortida a l’ub

divendres dia 28 de gener, els alumnes de 1r de batxillerat ci-entífic vam fer una sortida a la facultat de química, a la ub, acompanyats per la montse mas i en daniel macarulla. a les 9:30 vam començar amb la pràctica del fred, que consistia a veure els efectes del nitrogen líquid sobre alguns objectes. després vam fer una cromatografia d’unes substàncies per analitzar la seva composició. més tard, ens van deixar una estona per esmorzar al bar de la facultat i xerrar una mica. Seguidament vam fer reaccions químiques a escala de tub d’assaig i vam ob-servar els canvis produïts.

finalment, vam fer la detecció d’hemoglobina per luminescèn-cia, com quan a les pel·lícules hi ha hagut un crim. també vam veure la fosforescència i la lumi-nescència en alguns minerals, productes o begudes per cri-dar l’atenció dels consumidors. va ser una sortida molt interes-sant i lúdica també gràcies al Sergi, el noi que ens va atendre allà a la facultat i en va explicar les pràctiques.a alguns de nosaltres ens agra-daria tornar-hi algun dia.

Judit gavilán i adrián mejías 1r btX científic

CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

SEXErcici d’EmPatia

(dues redaccions que són una mena d’exercici d’empatia en què els alumnes s’han de posar en el lloc dels pares i explicar que tenen un fill adolescent).

la mEva filla éS una adolEScEnt

avui, la meva filla laura s’ha aixecat tard i ha arribat molt justa a l’ins-titut. com de costum s’ha enfadat amb mi per dir-li que si no se n’anava a primera hora, a la tarda no sortiria. no entenc què li passa últimament, però ja no em respecta gens i es passa el dia al carrer o a casa, connectada a internet.m’estic pensant que com continuï així, amb aquest caràcter, li posa-ré un càstig: S’haurà de quedar a casa per fer els deures i estudiar el que ha fet a l’institut.d’altra banda, al migdia ha vingut i estava molt simpàtica amb mi, i en aquests moments em sap molt greu posar-li un càstig.a la tarda ha arribat una altra vegada de mal humor, i s’ha posat a veure la televisió, quan vam quedar que li posaria un càstig si no

s’esforçava més. li he dit que anés a fer deures i m’ha començat a cridar di-ent que farà el que li doni la gana…Jo ja no sé què fer, com demà no can-viï d’actitud, parlarem seriosament…

Sílvia torrescusa ESo 4a

tinc un fill adolEScEnt

Ja feia una setmana que no ens barallàvem i que tot anava bé, però ha sigut avui quan ens hem tornat a barallar. ahir el vaig veure fumant un porro amb els amics a la nit i sap que no m’agrada que fumi sen-se que jo ho sàpiga i menys que fumi un porro.Quan s’ha llevat i ha esmorzat, l’he renyat i m’ha cridat. m’ha dit que jo no sé res de la seva vida, que sempre estic treballant (cosa que faig perquè sempre tingui tot el que vulgui), que mai em preocupo d’ell i que ja té l’edat suficient per saber el que és bo i el que és dolent per a ell. Jo, per no seguir amb la discussió, me n’he anat i m’he posat a plorar recordant la seva cara quan m’ho havia dit, una cara entre ràbia i menyspreu. El que de veritat m’ha emprenyat ha sigut que no m’ho hagués dit. l’isaac és el més bonic que tinc, és el que més m’estimo i no m’agradaria perdre’l.després quan m’ha seguit i m’ha vist plorant, m’ha demanat perdó i m’ha dit que no ho tornaria a fer. Que ho havia fet perquè ho havia deixat amb la seva núvia i que estava destrossat. Jo li he contestat que m’ho podria haver dit com feia quan era petit, quan m’ho ex-plicava tot. m’ha respost que com jo estava tot el dia treballant no

em podia explicar res. llavors hem quedat que si ell es portava bé, jo in-tentaria passar més temps amb ell i així recuperaríem el temps perdut.

Selene milanés ESo 4a

amb les correspo-nents proteccions...


17

CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

SEXcurSió al zoo

l’excursió al zoo va ser molt divertida! Quan vam arribar, vam anar a esmorzar a un parc on hi havia animals de granja: hi havia cavalls, vaques, cabres, burros i animals petits com ratolins de camp i co-nills. després vam anar a fer un taller sobre la biodiversitat dels ani-mals. al taller ens van un donar un bagul on hi havia cucs de terra, estrelles de mar, eriçons de mar... i els havíem de classificar en grups diferents. també ens van donar unes fotografies d’animals i gràcies a una taula podíem saber de quina família venien o quin tipus d’ani-mals eren. El taller va durar des de les deu fins a les dotze del matí. després ens van deixar des de la una fins a les tres lliure, jo vaig estar amb uns amics passejant pel zoo i fent fotografies als animals. El que més em va agradar va ser quan en la zona dels micos se’m va caure un tros de pera molt petit i tots els babuïns van anar corrents a aga-far el tros, gràcies a mi tots els turistes van veure els micos de més a prop. després vaig anar a esmorzar amb els meus amics a una zona de pícnic. Quan vam començar a esmorzar tots els ocells ens van envoltar. després vam anar mirant altres animals com elefants, foques marines, rinoceronts... i sobretot vam estar buscant l’estadi dels do-fins. l’espectacle dels dofins va ser el més divertit. gràcies als cuida-dors feien salts immensos, a vegades s’equivocaven en alguns trucs però la majoria els feien bé. Hi havia tres dofins: una mare, la seva filla i un mascle. El que em va agradar és que mentre feien els trucs anaven explicant coses sobre ells: quant pesaven, què menjaven, quin tipus de dofins eren... hi va a ver un truc que em va sorprendre, quan el cuidador estava a l’aigua els dofins l’empenyien amb la boca

i els dos dofins i el cuidador van saltar. també hi va haver un altre truc en què el cuidador tirava la pilota al dofí i el dofí la tirava contra el públic. l’excursió em va agradar molt i penso tornar amb la meva família.

laura calvo ESo 1c

fotogrames del treball d’en david Polo (4c)

José antonio roman (4c) i Eric lafuente (4d)

animacionS PEr la Pau

l’alumnat de 4t d’ESo de l’itine-rari d estan treballant en un pro-jecte d’animacions per la Pau que desenvolupen a les matèri-es de música i viP. Per fer aquest projecte s’han organitzat en grups de quatre treballant de manera cooperativa. a la matè-ria de música han elaborat tota la part d’àudio i a la matèria de viP estan elaborant la part visual amb la tècnica de l’animació foto a foto.

guillem martín Professor Ed. visual i Plàstica


CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

Sun bocí dE multiculturalitat

rubí i lES botiguES dE difErEntS culturES

Ja fa anys que rubí comparteix una part comercial amb els nouvin-guts, de Xina i del marroc entre altres, els quals han establert dife-rents comerços on venen productes típics del seu país o produc-tes a baix preu. aquests comerços ens obren una petita porta a noves cultures i a descobrir nous productes.Els vaig voler fotografiar per fer una sèrie relacionada amb la multi-culturalitat a rubí, plasmant la seva cultura i la seva integració a rubí. alguns establiments no van voler que apareixes ni el seu rostre ni la seva botiga a la fotografia. va ser el cas de la quarta fotografia, no-més entrar amb la càmera a la mà, la propietaria xinesa es va espan-tar, i quan vaig preguntar-li si podia fer fotos en l’interior es va negar rotundament. En canvi d’altres botiguers ens van obrir les seves por-tes amb amabilitat i curiositat pel projecte fotogràfic que plantejava.treball realitzat en la matèria de cultura audiovisual.

irene arjona 2n btX artístic

fotografia 1: En aquesta foto po-dem veure la façana d’una botiga que a més de vendre carn Halal, que és la carn permesa pel consum musulmà, també venen fruita i ali-mentació de més llocs, com l’ar-gentina o les illes canàries. El rètol està també en català!fotografia 2: aquesta fotografia la vaig fer a una botiga marroquí que ven fruites i verdures. i gràcies als colors tan vius que té transmet molt bona presència i alegria.fotografia 3: la següent també és a multicolor, i a més vaig aprofitar que el botiguer estava parlant amb un client per fer la foto mentre reia, i fa pensar que el nouvingut esta cò-mode a rubí i còmode amb la gent. vaig voler crear un efecte de qua-dre barroc, amb tants productes apilats a les prestatgeries de la bo-tiga.fotografia 4: aquesta fotografia va ser presa des de l’exterior d’una de les moltes botigues de botiguers xinesos. Si ens hi fixem, podem veure que entre les dues nines xi-neses hi ha també una figura de la verge. va ser casualitat trobar-la allà enmig, però vaig aprofitar l’ocasió per fer una fotografia contrastant dues cultures totalment diferents.fotografia 5: Per aquesta fotografia, vaig prendre tres preses d’una fa-çana, on es veia un comerç xines, un establiment de canvi de mone-da i una petita fruiteria àrab. Però a l’hora de fer el muntatge amb les tres façanes, la primera va desapa-rèixer i vaig ajuntar només dos a modus de visió fugaç i panoràmica.


19

CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

SintErcanvi a ambErES (abanS)

aquest curs 2010-2011 trenta alumnes de 1r de batxillerat farem per primera vegada un intercanvi amb els alumnes d’una escola d’amberes. El dia 14 de març agafarem l’avió camí de bèlgica, on ens trobarem amb els alumnes amb els quals ens intercanviem. Ens allotjarem a casa seva i conviurem durant una setmana amb la seva família. durem a terme algunes excursions durant aquesta setmana i tindrem un dia lliure perquè els belgues ens portin a algun lloc que ells escolliran (discoteques, parcs, fer turisme...).al maig els alumnes belgues vindran al nostre poble i serem nosal-tres els que haurem de cedir la nostra casa i compartir una setmana amb ells en companyia de la nostra família. tots estem molt emocionats a l’hora de fer aquest intercanvi i és una experiència interessant perquè coneixerem diferents costums i estils de vida i podrem practicar l’anglès.

laura gonzález 1r btX científic

viatgE a ambErES (dESPréS)

durant la passada setmana del 14 al 21 de març, alguns alumnes de l’institut la Serreta vam realitzar un intercanvi amb l’escola Sant lud-gardis de la ciutat belga d’amberes.tot va començar després d’aterrar a l’aeroport i arribar a l’escola, on ens van rebre amb una calurosa benvinguda. com ja havíem tingut contacte anterior amb els nostres companys, ja fos mitjançant l’email o les xarxes socials, va ser més fàcil reconèixer-los. Però no vam ser l’única escola que realitzava aquest intercanvi, ja que un institut valencià ens acompanyava.durant els matins, destacaven les activitats culturals per conèixer una mica més la cultura flamenca, tals com la visita a bruixes, brussel·les, maastricht o la pròpia ciutat d’amberes.les tardes eren de caràcter més lúdic, destinades a passar una es-tona amb el nostre company, aprofitant sempre per millorar el nos-tre nivell d’anglès, amb activitats més amenes.cal destacar també l’ús de l’anglès durant l’intercanvi, ja que era l’única manera de comunicar-nos, que va suposar una millora en el nostre nivell, especialment en l’oral.a la tornada tot eren cares llargues, i tot i que sabem que els torna-rem a veure en uns dies, a principis del mes de maig, l’excel·lent experiència de conviure a una casa aliena, serà difícil de repetir.

andreu Sauch i david garcía 1r btX tecnològic


CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

ScarnEStoltES a la SErrEta

la gresca va arribar al nostre institut el divendres 4 de març. a la tarda, els cicles formatius d’integració Social i Educació infantil van gaudir d’una vetllada carnavalesca.zombies, pingüins, animals de granja, pirates, sevillanes, tribus urba-nes i africanes, van desfilar pel gimnàs, ballant i cantant divertides comparses reivindicatives.al final es van atorgar diplomes i bolígrafs lluminosos als compo-nents de la comparsa més original i creativa: els zombies.una marxosa ballaruca i un apetitós berenar van posar punt i final al nostre carnestoltes.

alumnat dels cicles d’integració

Social i d’Educació

infantil

Sortida cEntral tèrmica

El passat 20 de gener els alumnes de primer de batxillerat científic-tecnològic van visitar les instal·lacions de les dues centrals tèrmiques de Sant adrià del besòs: central tèrmica convencional i central tèr-mica de cicle combinat.El grup científic va tenir l’ocasió de conèixer com funcionava l’antiga central que ja no està en funcionament, i veure de forma més pro-pera les parts que la componien, destacant les turbines de vapor de la central amb rellevància.Els alumnes d’especialitat tecnològica van tenir una visita guiada per la nova central de cicle combinat, que actualment consta de dos mòduls: l’un propietat de l’empresa Endesa (el què es va visitar), i l’altre propietat de gas natural.ambdós grups, tant científic com tecnològic, es van apropar de forma física i molt més gràfica i visual als conceptes tractats a classe: turbines de gas i de vapor, cicle combinat, alternador entre d’altres i van poder familiaritzar-se, d’alguna manera, amb el mecanisme de funcionament del sector industrial, al qual molts d’ells voldran dedi-car-se en el futur.la sortida va ser un èxit i va representar una manera lúdica però al-hora didàctica i enriquidora d’aprendre fora de les aules.

anissa El idrissi 1r btX tecnològic

fuPar

divendres 27 de maig part de l’alumnat el cicle formatiu d’atenció Sociosanitària va

compartir un espai de lleure d’activitats esportives conjuntes amb usuaris de l’associació fu-Par.

la redacció


21

CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

SfEr El ProJEctE dE rEcErca

com cada anys els de quart hem hagut de fer un projecte de recer-ca per anar-nos preparant pel treball de batxillerat. no vull entrar en tòpics i dir coses òbvies com he aprés molt etc... així que he decidit explicar uns quants punts que són essencials per fer un bon projec-te de recerca.Primer i més important, triar un tema pel treball que t’agradi moltíssim i no deixar-ho en mans del professor perquè te’l triï ell, ja que sinó quan et posis a fer el projecte, t’avorriràs i no el faràs tan bé com podries.Qualsevol dubte que et sorgeixi pregunta-li al professor, sense por, que per això està.Enfocar-ho com un treball més, sense estressar-te però tampoc dei-xant-ho fins a l’últim dia, ja que per experiència puc dir que sinó l’última setmana aniràs de cul.omplir cada dia el full de seguiment, perquè sinó et trobaràs que l’últim dia (i això també ho dic per experiència pròpia) hauràs de fer memòria i inventar-te moltes dades.

Per últim, el dia de la exposició oral no cal que t’ho hagis aprés de memòria, improvisa, intenta que sigui divertida i ho tindràs tot guanyatbé, espero que feu uns bons projectes de recer-ca, molta sort!

daniel fuentes 4t ESo

trEballS dE rEcErca btX

El mes de gener, els alumnes de segon de batxillerat de l’institut vam presentar els nostres treballs de recerca. aquests treballs tenen una durada de gairebé un any, ja que es co-mencen a primer de batxillerat, i la seva presentació és una part força important. En el meu cas, el treball tracta sobre la gent gran i l’activitat física. amb aquest treball, volia esbrinar si l’activitat física dóna una major qualitat de vida a les persones grans. Per verificar o falsejar aquesta hipòtesi, el meu treball consta d’una part teòrica, on s’explica què és l’etapa de la vellesa, quins canvis es produeixen en aquesta etapa, com és l’activitat física d’aquesta eta-pa i quines activitats són les més realitzades per la gent gran. també consta d’una part pràctica, formada per un qüestionari passat als socis de la piscina municipal del club natació rubí, una entrevista a cuidadores del casal de gent gran Primer de maig i una entrevista a assistents socials dels Serveis Socials de rubí.aquest treball m’ha aportat, a més de nous coneixements, un senti-ment cap a les persones grans que m’ajuda a entendre moltes sen-sacions i situacions en les quals es troben.

Per acabar, m’agradaria destacar que gràcies a l’esforç realitzat, durant aquest temps, molts alum-nes de segon de batxillerat hem presentat els nos-tres treballs al concurs miquel Segura de rubí. també tenim l’opció de presentar més endavant els nostres treballs a altres concursos.

Xantal brisa 2n btX Social

PrEvEnció dE la violència dE gènErE

des de l’associació de la dona maltractada ens van fer una xer-rada sobre les relacions de pa-rella als alumnes de 4t de l’ESo.Primer de tot ens van passar dos PowerPoint, un en què sortien relacions boniques, parelles agafades de la mà, fent-se pe-tons, amb una música molt suau. i després de cop amb una mú-sica trista unes imatges de pare-lles maltractades, cridant...Ens van preguntar què pensà-vem de totes aquelles imatges, si es podia passar d’una relació tant bonica a una relació obses-siva: tots vam pensar que sí.després ens van fer una mena de joc que consistia que ens passaven unes diapositives amb diferents situacions com per exemple, què faríem si la nostra parella ens registrés el mòbil, no ens pares d’enviar SmS durant tot el dia o si entendríem que s’enfadés per parlar amb el nos-tre ex, coses així. i la classe es dividia en dues parts si estàvem d’acord o no. Havíem d’anar canviant de costat de la classe segons si estàvem d’acord i si actuaríem així davant aquestes situacions. finalment ens van donar uns test en què contes-tant una sèrie de preguntes ens sortia si la nostra relació ens en-riquia com a persones o si era obsessiva.

Personalment aquesta xerra-da em va agra-dar força. Sóm joves i ens hem de valorar des d’un principi i posar una se-

guit de límits a la nostra parella per fer-nos respectar, cap per-sona és superior a cap altra.

maria albar ESo 4c


CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

S

rEdacció gEStió i col·laboradorS

amPa de l’instituttoni almedavíctor albertJoan ma baró

ana marcosanna malondaanna Ponsfernando del castilloguillem martínJosep amaroJosep gregorimagali chanenuria villagrasarocío moralesrosa rocadepartament imatge Personal

adrián mejías andreu Sauch anissa El idrissiariadna Sotelocésar fernándezdaniel fuentesdavid carrascodavid garcíagerard Serranoglòria garcíaHéctor cuencairene arjonaJudit gavilánlaura calvolaura gonzálezlaura rodríguezmaria albarSara arenasSelene milanésSílvia torrescusavictor valeroXantal brisayaiza costelayulieth astudillo

alumnat cfPS d’Educació infantilalumnat cfPS d’integració Socialalumnat de l’aula d’acollida

PaPElES dE don bErnardino roig

nota: Podeu trobar aquest número i els anteriors a la web de l’institut: (http://www.xtec.cat/iesserreta/serreta/ informacio/revista/revista.htm)

El dErrumbE dE loS tiranoS

a punto ya de retirarse de su cátedra en el instituto de tecnología aplicada, don bernardino roig, hombre que medía el tiempo según razonamientos extraños, nada semejantes a los que la gente usa de forma habitual, se asombró al oír que en oriente, allí de donde fluye la materia y los días son lánguidos y lentísimos, unos jóvenes, y otros no tan jóvenes, habían derribado a un déspota.—atiza —exclamó, en un rapto de elocuencia—, ¿qué subsistirá de los antiguos honores, y de sus dignidades y distinciones? ¿y de las lealtades, qué habrá sido de los respetos y de las deferencias? ¿de los orgullos y de los premios? ¿y de las damas, de sus olores? ¿y de los antiguos amadores?“todo —vino a creer—, todo lo muda la edad ligera, y por no hacer mella en su costumbre, también el tiempo dejará pasar estos ímpe-tus, y a sus impulsores”.Hombre apegado a extrañas fantasías, ya se sabe, no dio crédito a cuanto oía, pero se atuvo a un detalle, siniestro, claro.—atiza —volvió, y se le afeó el rostro—, pero si toda revolución se come a los agitadores, ¿a quién triturará ésta? con tal duda se acercó a la cama, que ya le esperaba, y se metió dentro, y al momento de apagar la lucecilla, se le ocurrió un cierre a sus cavilaciones:—a lo mejor esta revolución también es distinta en eso y no pulve-riza a sus promotores.dubitativo, no muy sereno, se durmió, pero dejó encendida la luz de la mesilla, ya se sabe que era hombre descontentadizo y que no admitía asombros.

fcd

70 añoS dESPuéS

El 22 de junio de 1942, alemania lanzaba la operación barbarroja, tres millones de soldados, tres mil tanques y otros tantos aviones de combate. 22 de junio de 2011, alemania es cuestionada por la bacteria E. coli en brotes de soja: 30 fallecidos y un millar de heri-dos.

fernando del castillo


23

CO

L·

LA

BO

RA

CI

ON

SSortida a l’uab

El passat dimarts dia 22 de febrer vam tenir el plaer de perdre clas-se... vull dir, de fer una enriquidora excursió a les instal·lacions de la uab. així doncs, allà hi érem: tres classes d’alumnes de batxillerat; amb el nostre posat alegre (no cada dia es té una ocasió tan su-blim), els nostres esmorzars i les nostres reserves quasi il·limitades de tabac. En fi.la jornada va començar amb una estona lliure per gaudir dels molts espais destinats a l’oci dels universitaris: tendes, cafeteries, perru-queries... aquests universitaris sí que s’ho munten bé, tot s’ha de dir. Qui deia que els estudis havien de ser avorrits? acte seguit, vàrem prendre un autobús, que ens guià per tot el campus: les facultats més recents (veterinària, per exemple), l’hotel per a familiars, les vi-vendes d’estudiants, les d’empleats... així com els vells edificis de les facultats de lletres. Era d’esperar que els humanistes fóssim dis-criminats, com sempre. la nostra ruta va acabar amb una interessant conferència sobre la uab, la selectivitat, les diferents carreres... Que personalment no em va aportar gaire, excepte reafirmar el que ja pensava: anar a la universitat és una gran opció. és clar que s’ha de treballar dur, estudiar molt... Però les facilitats i opcions són quasi infinites, i la vida universitària mereix la pena...com vam comprovar al tornar a la plaça central on havia sorgit del no res una mena de... fira? amb paradetes per a tots els gustos i aficions (manga, estudiants cristians, bisexuals... només faltava una d’alcohòlics anònims); tot allò acompanyat per menjar, beure i la veu i la guitarra d’un talentós estudiant amb dots musicals.la meva conclusió? la universitat és molt més que un lloc d’estudi -que també-: és un lloc d’intercanvi d’idees, de joves amb inquie-tuds similars compartint la seva vida amb d’altres, de festa, d’erudi-ció, de treball -molts dels estudiants fan les seves pràctiques a les mateixes instal·lacions del campus-... i a més, per a desgrat de molts dels nostres ben intencionats professors, es permet fumar.

Héctor cuenca 1r btX Humanístic

Pels voltants de l’uab fotografies d’ariadna Sotelo

grafit - retolad

ors sobre pap

er - d’en cesar fernánd

ez ESo 2c instantànies d

e rialles durant el “lip

dub”

grafit & inStantriallES

Documents

Revista 23 EntrePassadissos