REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUARnúmero 27

0 eurossetembre-octubre-novembre-desembre 2004

LA BANDA DEGUADASSUAR

GUANYA ELPRIMER

PREMI ALCERTAMEN

DE CAMPO DECRIPTANA

ES CELEBRAAMB GRANÈXIT ELII CURS DEMÚSICAANTIGA

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

SUMARINous Músics .............................................. 2Programa Santa Cecília ........................... 3Activitats .................................................... 4Certamen de Campo de Criptana ............. 5Curs de Música antiga .............................. 81979-2004, 25 anys .................................... 9Notícies ...................................................... 10La Banda de Música als anys 40 .............. 12Faristol ...................................................... 16Escola de Música ...................................... 18Recull de premsa ..................................... 21Fitxer 1984 ................................................ 24Biblioteca Municipal ................................. 25Llibres per a regalar ................................ 25El Fosquibrut Desafinat ............................ 26

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes,Agustín RoigFOTOS: Josep Ribes, Salvador Colomer, SalvadorRibes, Antonio Noguera, Reyes Gimeno, Javi Boïls,Mario Ribes, Vicent Sais.

Edició internet: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

Loteria de Nadalde la Música.

No et quedes sense ella.

Com d’habitual, volem donar la benvinguda als nousmúsics que s’incorporaren el dia del Cristo tant a la Bandacom a l’Orquestra en les seues agrupacions joves.Esperem que estudien molt i perseveren i axí poder veure’lscol·laborant en futurs triomfs en certàmens per tot el món.Són els següents: Isabel Boïls Bernat i Núria Ferrer Añó(clarinets), Andrés Oliver Camarasa i Mario Ribes Boils(bombardins), Eliseo Escribà Arlandis (trombó), MariaVallés Pastor, Antoni Añó Ribera, Francisco MartínezGimeno, Guillem Gimeno Alabau i Maria Jesús Biosca Tello(percussió), Lídia Úbeda Torres i Núria Medes Cléries (violí).

No volem oblidar aKristin King (clarinet)que els dies que vaestar al poble va parti-cipar en totes lesactivitats de la banda,com pasacarrers,processons, concerts,esmorzars, soparstant de la Banda comde la Banda Jove i aqui li desitgem que tor-ne el proper estiu.

NOUSMÚSICS2004

Foto cedida perMario Ribes

30412

525 exemplars

REVISTA DE LA

societat musical

3

FESTES DE LA MÚSICA 2004FESTES DE LA MÚSICA 2004FESTES DE LA MÚSICA 2004FESTES DE LA MÚSICA 2004FESTES DE LA MÚSICA 2004FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

PROGRAMA D’ACTES

DISSABTE, 20 DE NOVEMBREBANDA DE MÚSICA

Concert de Santa Cecília19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

DILLUNS, 22 DE NOVEMBRE

DIA DE SANTA CECÍLIA19 HORES: Missa a l’Església en record dels músics, socis i amants de lamúsica difunts.

DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE

FESTA DE SANTA CECÍLIA18’15 HORES: Cercavila

18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Ermita.

19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília. A continuacióprocessó des de l’ermita al Musical.

22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.

DISSABTE, 11 DE DESEMBREConcert Homenatge als socis

BANDA DE MÚSICA19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

DIUMENGE, 26 DE DESEMBRE

CONCERT DE NADALPATROCINAT PER LA COOPERATIVA CRIST DE LA PENYA

23 hores CATÒLIC

DATA SENSE DETERMINARConcert de solistes

ORQUESTRA DE CAMBRA

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARISS’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

4

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2004

• CONCERT DE LA BANDA. Diumenge 18 dejuliol, Pati antic Col·legi Balmes, 22.30 h.

Com a preparació del certamen de Campo de Criptana, unconcert monogràfic amb les obres que s’havien d’interpretarallà i que el públic aguantà d’allò més bé.

• CERTAMEN A CAMPO DE CRIPTANA.Dissabte 24 de juliol, Auditori «El Ferial», 23 h.

La Banda participà i guanyà en el «XXXI Certamen Nacio-nal de Bandas de Música» celebrat a esta poblaciómanxega.

• CONCERT DE TOTSTROPERCUSSIÓ.Divendres 30 de juliol, Carrer Major, 23.30 h.

Organitzat pel pub Capri, i per a continuar el costum iniciatel passat any amb un grup de trombons, el grup depercussió de la nostra Societat oferí un ambientat concertd’estiu.

• CONCERT DE LA BANDA JOVE. Diumenge1 d’agost, Plaça Major, 22.30 h.

Potser el concert més internacional de la Banda Jove, ontocaven dos residents aFrança, una d’EEUU i dos deBenifaió.

• CONCERT DETOTSTROPERCUSSIÓA CAUDETE DE LASFUENTES. Dimecres4 d’agost, Casa deCultura 19 h.

Continuant amb els concertsfora del nostre poble, n’oferirenun quasi al límit de la ComunitatValenciana, on acudí unnombrós grup deguadassuarencs. Com podeuvore en la foto i tal com enstenen acostumats, oferiren ungran espectacle. Per això elscontracten ara tan a sovint.

Foto Josep Ribes.

• CONCERT DEL CRIST. Dijous 5 d’agost,Plaça Major, 23 h.

Un concert de festes amb regust encara del certamen deCampo de Criptana.

• CONCERT DE SANT ROC. Dilluns 16d’agost, Plaça Major 23.30 h.

El concert de la banda amb major audiència de l’any onfesters, i també festeres, ho passen d’allò més bé. Es vatocar La boda de Luis Alonso, del mateix autor quel’obligada del certamen, potser per a deixar bon gust deboca, o potser per a anunciar subliminarment el que passàdivendres de danses.

• CONCERT DE TOTSTROPERCUSSIÓ ABENIFAIRÓ DE LES VALLS. Diumenge 5de setembre, Casa de Cultura 19.30 h.

Totstrop tornà de nou al mateix poble on actuà el passatmaig, senyal d’haver triomfat, però ara a un altre lloc i ambaltre tipus de programa a més de l’aire que feia, no massaadequat per a cap tipus d’actuació.

REVISTA DE LA

societat musical

5

LA NOSTRA BANDA DE MÚSICA GUANYAEL CERTAMEN DE CAMPO DE CRIPTANA

De nou els nostres músics han donat la talla. L’esforçs’ha vist recompensat. Després de molts dies d’assajosal musical i al pati del Balmes vell hem tornat a triomfar aun Certamen. Sent els preparatius al certamen com foren(sopar o torrà de carn entre els assajos de la vesprada i dela nit) el resultat final no podia fallar: Primer Premi. Menciód’Honor per que no n’hi havia.

Tots els músics que han participat estan citats en lespàgines següents, però volem ressaltar l’esforç de aquellsque deixant a la família s’han desplaçat del seu lloc deresidència per a posar el seu granet. També el d’aquellsque feia temps que no col·laboraven i ara han trobat ocasióper a fer-ho. Sempre seran benvinguts tots aquells que vulguenarrimar el muscle. Tot això sense oblidar que alguns músics,volent fer-ho, no han pogut participar per motius professionalso familiars i que sabem que podrem comptar amb ells enproperes ocasions. Gràcies a tots.

Per últim i no per això menys important, cal ressaltar iagrair el gran l’esforç de les persones que durant els diesprevis al certamen s’encarregaren de que les taules, labeguda, la carn els dies que tocava... estigueren semprea punt. A ells també els correspon una part, i no xicotetadel premi aconseguit.

ANECDOTARI DEL CERTAMEN

El dia 16 de juliol es pogueren vore 2 fliscorns junts en laBanda fet que no es produïa des de feia anys. Tant d’assaigfeia ambient de certamen d’estiu. I ambient també desprésd’assajar, són les nits d’estiu. Per exemple, dijous anterioral certamen era per a vore els rotgles a la porta de l’MV:molts músics, inclús els que més lluny viuen (Ximo fagot...),els membres de Luur Metalls que es trobaven a Alzira, i elsbarrocs de La Dispersione que venien d’assajar. Varietat iqualitat.

Uns dies abans del certamen una “comissió” formada pel tioJoaquin i Vicent el Roig es traslladaren a explorar el terreny.

Bon passeig (quatre hores danadai quatre més de tornada).

El dia del certamen,president, vice-president itresorer han de moure abans, alcàrrec de la furgona delsinstruments de percussió i delsentrepans per arribar a la reunióprevista a l’Ajuntament de Cam-po de Criptana. Ells més queningú pogueren notar la calor dela Mancha en plena vesprada. Al’hora oficial, quatre autobusoseixien només dinar. Com quesempre s’ha dit que anar a uncertamen és sacrifici, Ximo Cor-tina s’ho prengué al peu de lalletra i portava dos tubes!! ell sol.Pareixia que anàvem a l’altrapunta del món: quatre hores deviatge, parada a berenar a meitatde camí inclosa. Alguns els va

REVISTA DE LA

societat musical

6

eixir més barat que a altres... i el tio Joaquín buscavadesesperadament en aquell gran i modern edifici, algú queli servira un café i un conyac com Déu mana. No fou possible.

En arribar, perfecta organització dels col·laboradors dela nostra banda (admiració de l’organització i delscomponents de les altres bandes participants que encaraestan esperant un entrepà o una botelleta d’aigua per favorque fa molta calor), i un entrepà per a sopar i agafar forces.I els músics que no deixaren ni un sol paper per terra!!(Serà per a guanyar-se un pròxim viatge?). Forces moltnecessàries, sobretot en vore que havíem d’anar caminantfins el centre del poble on començava el passacarrer idesprés tornar tocant, clar. Quan més lluny més miraculós!!Segona llarga distància després de la feta amb l’autobús.

Els acompanyants de la nostra banda, després de lesquatre hores d’autobús, va i els fan pagar cinc euros!!d’entrada. (Encara com que es va guanyar finalment).

Comencen a tocar les altres dos bandes. I a escoltaren altres versions la ja famosa Cinematógrafo Nacional,preguntant-nos com es pot tocar així (d’avorrit per exemple)o com es pot una persona llepar tantes vegades el dit per apassar pàgina al llarg d’una actuació.

Després, a passar el control. Als músics se’ls haviarepartit un paperet amb un número... que encara estemesperant saber per a què servia (alguns preguntaven al finalde la nit si ja s’havia fet la rifa).

Els presentadors aguantaren d’allò més bé i pronunciarencorrectament sempre el nom del nostre poble, noméshavien dit Llosa de Ranés, però... en una de les últimesvegades, ja amb la banda dalt l’escenari, es va oir “Guadasar”(qué difícil!).

En començar a tocar, feia un aire impressionant daltl’escenari. El pasdoble i l’obra obligada van ser dirigidesper Paco quasi amb una maneta, però per a la lliure, Fina,que lliurava a la percussió, va fer de subjeta-papers senta-da davant Paco (com fa anys Canut als certàmens de laPlaça de Bous). Tampoc faltà l’emocióde Zaida en oir el solo de flauta de lesMetamorfosis.

En acabar de tocar, la diferència en-tre les bandes havia quedat clara, però...les coses que poden passar!. La famosapancarta que altres vegades ens haviaacompanyat també lluïa “Guadassuar,això sí que és bufar!!”. (Segon entrepàper als músics).

I tan clara estava la cosa que el premisonà ràpid, tan ràpid que pillà un grapatde músics canviant-se, feren tard, i noho oïren en el moment, igual que passàa Múrcia, on també en pillà moltsdespistats. Seguidament i de maneraràpida (s’havia d’eixir cap a casa), esmuntà el numeret de celebració allímateix, alguns bevien també ràpidament,i com no, Ximo D. L. N. improvisàsorprenent de nou “a propios y extraños”,

sobretot quan pronuncià bebebebebebe, on es quedà comenganxat, sense saber si era com cant gregorià que haviaintroduït al seu repertori, o que convidava a tots a beure.

A les 3 hores i 11 minuts de la matinada s’eixia cap acasa. De les 4 hores de viatge, Riki només tocà durant 2hores. Mentrestant, a l’altre autobús actuava Boils de laNoche. A la parada a meitat de camí, tots a menjar i beure,que s’ho havien guanyat. Allí ens va felicitar un saxo deLlanera de Ranes que ha vingut amb nosaltres algunesvegades, i volia canviar-se de banda.

A les 7 de la matinada s’arribava a Guadassuar, idirectament, “de la Mancha al Manchego”. La celebracióno fou molt allà pel gran cansament dels músics i l’horaque es va fer. Altres ho comparaven amb el que li haviapassat al València CF, que això de guanyar tantesvegades... ja no es celebra igual. A més, deia algú, igualque el València passeja el ventall, la Banda de Guadassuarpasseja la famosa pancarta.

Fotos Josep Ribes

REVISTA DE LA

societat musical

7

RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTSEN EL CERTAMEN DE CAMPO DE CRIPTANA

FlautaBay Royuela, NicolásBoïls Ibiza, Juan BautistaCalatayud Tomás, M DoloresGimeno Alabau, AntoniGimeno Palop, InmaculadaMartínez Navarro, AlteaSais González, Laura

OboeAlonso Gimeno, M. JesúsBoïls Gimeno, TeresaRibera Boïl, TeresaVidal Bay, M. JoséVidal Garcia, LeopoldoVidal Navarro, Elvira**

Corn AnglésMoltó Romero, David**

ClarinetAlonso Sentamans, PabloAñó Montalva, GemaBataller Martínez, SilvanaBigorra López, LauraBonet Ribes, AnnaBou Ortega, MarioCamarasa Baixauli, ElenaCamarasa Cleries, CatalinaCleries Diaz, JoseEstarelles Camarasa, VíctorFuertes Gimeno, ÀureaGarcia Barrios, EnricGimeno Añó, JoseGimeno Añó, ReyesGinestar Boïl, ZaidaGonzalez Monleon, AliciaMartín Esteve, AdriánMartínez Soriano,Victor*Oriola Font, SalvadorOsca Barrios, JoaquínPalau Ibiza, TeodoraPerez Ortega, SamuelRubio Galán, VicentaSais Ibiza, EliaSignes Barbera, InocencioTimor Pau, Remedios

RequintRibes Villalba, Josep

Clarinet baixColomer Torres, SalvadorOriola Requena, Salvador

SaxoAlmerich Soldado, David**Boïls Olivares, FernandoCalatayud Esteve, JordanCastells Salom, EloyGarcia Añó, DanielPérez Garcés, Jaime

Saxo tenorBoïls Sais, VicentRicart Navarro, Jose David*

FagotGarrigues Casanova, MarioGimeno Torres, EnriqueMasip Gimeno, SantiagoOriola Requena, FernandoOsca Pons, Joaquin

TrompetaAlonso Gimeno, JoaquinBay Royuela, Jose MiguelBoïls Gimeno, MoisesGimeno Ribes, JoseMarques Colomer, RubenRibera Boil, VicenteSais Gonzalez, Jose Carlos

FliscornBoils Ibiza, JavierJornet Año, Jose Javier

TrompaBlanco Colomer, NatàliaBoïls Gimeno, Jose EnriqueCamarasa Cleries, CarlosFuertes Raga, JoaquínGimeno Ribes, DavidJornet Alòs, DanielOliver Villalba, Maria AmparoSargatal Miguel, Rafael**

TrombóEsteve Andreu, JorgeGarcia Noguera, DiegoGimeno Torres, FranciscoMartínez Martínez, Miguel*Osca Año, Vicent

BombardíAlòs Ibiza, RicardoOsca Barrios, ManuelPolanco Olmos, Rafael

TubaCortina Barbera, JoaquínGimeno Asensi, FranciscoMarco Moncho, Alejandro*Noguera Alòs, Antonio

VioloncelAsensi Canet, CarinaAsensi Canet, Marta ClaraCanet Peirotén, GustavoFerrero Noguera, ZaidaGarcia Asensi, AnaGarcia Ribes, PaulaRoig Barrios, Marta

ContrabaixOsca Añó, Perfecto

PercussióAudí Gimeno, InésCucarella Montalva, LídiaEscrivà Arnandis, MaraGimeno Colomer, JavierGimeno Torres, FinaGrau Diaz, VicentMarqués Marqués, HectorOsca Gonzalvez, LuisRibes Mut, SalvadorSentamans Asensi, Bernat

AbanderatDolz Escribano, Ricardo

REVISTA DE LA

societat musical

8

II CURS DE MÚSICA ANTIGAA GUADASSUAR

Per segon any consecutiu s’ha portat a cap al nostrepoble el Curs de Música Antiga. Enguany ha estat formatper tres apartats. Al primer, un grup format per setsacabutxos i quatre cornetes treballaren canzones deGabrielli amb el professor Francisco Rubio. Entre eixosset sacabutxos es trobaven Paquito Gimeno i Vicent Osca,que tingueren ocasió de tocar aquestos instruments nomassa habituals, a més de vore també a Javi Boïls alcorneto. El segon apartat fou un concert comentat a laCasa de Pedra on escoltarem en un ambient quasi màgicllaüts, vihuela, tiorba i guitarra barroca. I al tercer apartat,es treballà repertori d’orquestra, música “més habitual” quela anterior, amb el professor Agostino Cirillo.

Els tres concerts tingueren lloc als tres edificis històricsmés representatius de la nostra població: l’Església, laCasa de Pedra (Biblioteca) i l’Ermita, amb el que el públicpogué gaudir de manera especial de la música i de l’entorn.Un públic nombrós, fidel i molt respectuós que acudí inclúsde pobles del voltant.

Com a oients al curs assistiren molts músics de lanostra Societat Musical a més d’altres de diferentspoblacions. D’entre els prop de vuitanta assistents,cinquanta-sis d’ells sol·licitaren i aconseguiren un certificatde trenta hores expedit pel CEFIRE d’Alzira, molt útil pera oposicions, trasllats, etc.

Acudiren alumnes, per exemple, de Xàtiva, Llíria, Alzira,Algemesí, Alcàsser, Catadau, Muro, Moncada, Quesa,Albalat de la Ribera, València, l’Olleria, Bunyol, Baena(Còrdova), Madrid, Salteras (Sevilla), Ginés (Sevilla), Bar-celona, Badalona, Còrdova...

Així, “per culpa” del curs, del nostre poble han parlaten tots eixos pobles a més dels més de cent enviamentsa conservatoris i centres de música, les aparicions alsmitjans de comunicació escrits (revistes, carteleres,periòdics...) i també a televisió (Ribera TV amb programesespecials i en directe, o notícies de Canal 9).

Des de la comissió organitzadora volem agrair a totsels que han col·laborat en la costosa organització del curs,especialment l’Ajuntament, la Parròquia i tots els queindividualment (molts de la Societat Musical) han aportatalguna cosa, que per poca que parega han contribuït aque el curs fora un èxit a tots els nivells. Gràcies a tots.En marxa està ja la tercera edició.

Fotos Josep Ribes.

REVISTA DE LA

societat musical

9

··· 25 anys: 1979-2004···En aquell any l’entrada de nous

músics es va fer de manera escalo-nada i repartida al llarg de les festes.En primer lloc a la fira entrarenImmaculada Noguera Puchol iImmaculada Navarro Climent, les dosamb el saxo. De Imma Noguera, filladel tio Antonio Noguera (tuba),podem comentar que tota la famíliavivia al Musical, que aleshores estavaal carrer Salvador Mahiques onactualment està el reten de la PoliciaMunicipal. Son pare exercia deconserge i professor de solfeig. Vadonar classes de solfeig a tots elsque passaren pel musical en aquellsanys setanta quan l’Escola de Mú-sica encara no era com la coneixemara. Imma Navarro continua molt vin-culada al món de la música doncsdona classes en l’IES els Évols del’Alcudia, i Nicolás Esteve, el seumarit també es músic, professor detrombó en el Conservatori de Cullera.

Per Setmana Santa tinguérem una altra remesa MerxeCalatayud Tomás i Sergio Pérez Amores al clarinet i Joa-quín Osca Pons al fagot. Era el primerfagot que entrava en la banda des delsanys 40. Pel Cristo va entrar EustàquioBarberà Boïl amb la percussió. Si enshem oblidat d’algú ens ho perdoneu, ensho comuniqueu i a la propera revista hopublicarem. Els nostres arxius millorenamb la col·laboració de tots.

XIMO FAGOTDe Joaquín Osca, Ximo fagot per als

músics que ja portem uns quants anysa la banda, es poden dir moltes coses itotes bones. Els que hem tingut la sortde tocar al seu costat en passacarrers,processons, concerts, falles i moros, notenim mes que bons records d’ell. Igualel tenies tocant un solo amb el seuinstrument que el bombo en una entra-da de moros i sempre amb el seu habi-tual bon humor. Sols vull ressaltar d’ellque sempre que ha estat a disposicióde la banda, vivint com viu lluny delpoble. Les dos frases que li recorde detotes les ocasions en que hem anat aun certamen son “quin dia és el certa-men?” i “quan he d’anar a assajar?”.

Des de que va eixir del poble, quejo recorde ha format part de laJONDE, ha treballat al Conservatoride Saragossa (on crec que solamenttenia un alumne, doncs va ser el pri-mer professor de fagot que hi va haver)i al de Granada, i en l’actualitat tre-balla a l’Orquestra Ciutat de Grana-da. La seua dona Ruth toca elvioloncel al mateix lloc i crec que elsfills que tenen porten camí de sermúsics també. Li vaig demanar queens escribira alguna cosa i ens vaenviar un correu electrònic en el queno va voler parlar d’ell i si de les per-sones que l’introduïren en la banda:

“Fa 25 anys que vaig entrar enla banda i per a rememorar talcommemoració em demanen queescriga alguna cosa per a la revis-ta. De totes les coses que recordevull contar el perquè de que jo to-que el fagot i a la persona quegràcies a ella jo sóc fagotista:

Vicent Esteve “el Brigo”Jo ja sabia música, doncs havia estat a l’Escolania de

la Verge dels Desemparats a València.Però volia entrar en la banda i mon pareem va acompanyar al musical. Allí enl’antic musical, Vicent el Brigo que erael president de la banda, ens va dir quefeia falta un fagot en la banda. Com queera una forta inversió, all es comprometiaa traure els diners per a comprar-lo si joem comprometia estudiar-lo.

Jo ni sabia el que era un fagot i llavorsens va parlar del tio Pepe Vidal que haviatocat el fagot en la banda i que ja estavaretirat. El seu fagot era del sistema fran-cés, que ja estava en desús, i jo tèniaque tocar el de sistema alemany. Al capde tres mesos va arribar el meu “Sono-ra” (la marca del fagot) i mon pare i jovam anar a l’assaig del divendres. D’allívam anar a Alzira a que Miguel Simó –fagotista – m’ensenyara a muntar-lo.

Tot açò ho va organitzar Vicent elBrigo a qui sempre portaré en el record ique en un dia com aquest voldria rendir-li el meu just homenatge de gratitud.”

Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

10

notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotíciesOposicions. No han estat gens malal nostre poble les oposicions del passat juliol.De la nostra Societat Musical aprovaren LuisOsca i Javi Gimeno a Conservatoris enl’especialitat de percussió (2 de les 4 placesque hi havia), i Julio Roig (saxo) i José JavierJornet (trompeta) en secundària (especialitatmúsica, clar), a més de molta gent, segonsens han dit, de diverses especialitats deprimària, alguns d’ells exmúsics, pares dexicotets músics... Enhorabona a tots.

Aniversaris de l’Escola i de laBanda Jove. En la revista número 11 jacommemorarem els 20 anys i pareix que no passa eltemps. Al curs que acabem de començar l’Escola de Mú-sica compleix 25 anys. Com que tenim temps per davant,ho anirem comentant a les properes revistes. També al’agost de 2004 ha fet 20 anys de la primera actuació delque hui és la Banda Jove (ho podeu vore al fitxer de lapàgina 24). Clar és que no s’ha celebrat res. Es guarda totper als 25. De tota manera, a la pròxima revistacompletarem el fitxer de concerts de la Banda Jove que esva iniciar a la revista número 9.

PREMIS EUTERPE 2004. Els premis queconcedeix el últims anys la Federació de SocietatsMusicals han canviat enguany una mica. Han ampliat lescategories i organitzaren una cerimònia (com la dels Oscaro els Goya...) al Teatre Principal de València amb nominats,discursos, etc. Fou el passat 17 de juliol. Entre lesnominacions estava la nostra Societat Musical en la secciód’innovació per organitzar del Curs de Música Antiga. Al’acte acudiren dos representants, i... no es va guanyar,però ahí estàvem.

La Dispersione, l’orquestra barroca de la queformen part diversos membres de la nostra Societat Musi-cal, actuà el passat 23 de juliol a Cartagena obrint el fes-tival “Cartagena en clave. VII Festival de música del Medi-terráneo”. Curiosament (era el dia abans del certamen deCampo de Criptana) interpretaren D. Quixote de Telemanni pareix que donà sort per a l’endemà. També un bon grapatde músics, tant de corda com de vent i percussió i el direc-tor, participaren el 11 de juliol en la “VIII Bienal de Música deBuñol” en una gala lírica on l’orquestra acompanyà 4 solistesvocals que interpretaren àries d’òpera i de sarsuela.

JONDE. Per a la foto estaven durant el passatencontre de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya. En undels grups de cambra tocava Paco Gimeno (membre del’agrupació) i Ximo Fuertes (convidat a l’encontre), dirigintManolo Pérez, membre de Luur Metalls i professor de metall

REVISTA DE LA

societat musical

11

Ja és una secció habitual a la nostra revista la de lacorrecció d’errades al número anterior. En aquesta ocasiós’han detectat més “despistes” de l’acostumat, producted’haver-la fet amb una mica menys de deteniment que lesanteriors per diverses ocupacions dels redactors. Anem aintentar millorar-la:

A la pàgina 10, el segon cognom d’Elia és Tello.Al parlar de les obres de Gerónimo Giménez (p.

4) se’ns passà La Torre del Oro, interpretada moltesvegades per la nostra Banda.

Al concert del 13 de març de Totstropercussió (p.10) falta l’espectacular lloc on tocaren: la Casa Guarner

A petició d’un dels intérprets del concert “Percussiói +” (p. 10), anem a anotar el nom de tots els quecol·laboraren amb Luis, “després de la feina que ens costà”digué el de la petició. Foren Rubén, Xaua, Perfecto, XimoCortina i Javi Gimeno.

On es parla de Campo de Criptana (p. 3) i diu “elconegut compositor Luis Cobos”, s’hauria d’haver dit si decas “arreglista” i persona famosa que de vegades fa dedirector. No s’ha de confondre mai este Luis Cobos ambJosé Luis López Cobos, prestigiós directorinternacionalment reconegut que actualment és titular delTeatre Real de Madrid.

El concert de Primavera de la Coral Llorenç Ruizfou el 12 de juny. El 6 d’abril fou el de Setmana Santa.

ACLARIMENTS ALNÚMERO ANTERIOR CONSULTORI

Quina diferència hi ha entre un Certamen i un Festival?En el contexte bandístic (no en altres) un Certamen és unconcurs on es donen premis, i un festival és una actuacióconjunta de diverses bandes on no hi ha cap premi niconcurs.

Quins instruments formen un quintet de vent?La flauta, l’oboè, el clarinet, el fagot i la trompa.

I un quintet de metall?Dos trompetes, una trompa, trombó i tuba.

I un quartet de corda?Dos violins, una viola i violoncel.

(Existeixen moltes altres agrupacions de música decambra, però aquestes tres últimes han sigut de les mésutilitzades)

en eixe encontre. També a Paquito, com a membred’aquesta agrupació el poguerem veure a Informe Sema-nal del 2 d’octubre en el reportatge que dedicaren als 20anys de funcionament de la Jove Orquestra.

Salutacions. Salva Oriola des dels Estats Units, ontots sabeu que està estudiant, ens ha enviat un correu electrònicamb salutacions per a tots. Sabem que està triomfant per allí iestà oferint concerts com a solista amb gran èxit.

Repertori per al carrer. També és notíciaque per als passacarrers de l’estiu s’han inclòs un bongrapat de pasdobles i marxes de processó noves i d’altresque feia molts anys que no es tocaven per tal de renovaruna mica el que s’escolta pel carrer.

Premis. Bona senyal és que els dos únics premisliteraris a nivell local que s’atorgaren el passat 9 d’octubreper part de l’Ajuntament foren a dos músics de la BandaJove, Guillem Alabau i Núria Ferrer. Enhorabona als dos.

Queixa. No és per res, però a l’últim número de larevista de l’Ajuntament podrien haver posat encara quefora un paràgraf, una notícia breu, una ressenya... d’uncertamen que hem guanyat aquest estiu. Amb la calorque passàrem portant el nom del poble per terres de laManxa. Si no arribem a guanyar...

Tradicions recuperades. De nou, el passat4 d’agost poguérem oir el toc manual de campanes recuperatel mes de gener i en el «toc de retorn» que anuncia lesfestes grans del nostre poble. Com que els percussionistesestaven tots de concert, pujà al campanar un quartet formatper músics i exmúsics. Entre ells estava Paco el president(en la foto), el que més s’afanyava de tots.

REVISTA DE LA

societat musical

12

Durant la dècada dels anys 1940, malgrat les penúriesi dificultats que es van viure en la postguerra de la contesaespanyola i després la II Guerra Mundial, la banda demúsica de Guadassuar, primer Banda Municipal i després,l’any 1942, Banda Unió Musical Santa Cecília, desplegàuna fecunda trajectòria: més de 240 concerts, 12certàmens, festivals, homenatges i actuacions en la ràdio,avalen la fructífera labor que va desenrotllar la banda durantl’esmentat decenni, sota la direcció del mestre VirgilioBeltrán Cléries.

Els alumnes d’instruments de metall gaudiren a més,de les lliçons del propi director, trompeta solista de laBanda Municipal i de l’Orquestra Municipal de València.També fou un luxe comptar amb el professor Agustí RoigCerveró. El mestre Roig, destacat pianista i primerestudiant de música de Guadassuar titulat en elConservatori de València va transmetre els seusconeixements a les noves promocions de músics queeixien de l’Escola de Música.

Amb tot això, a pesar de l’antiguitat, diferències denacionalitat i fabricació de gran part de l’instrumental, labanda aconseguí un bon nivell d’afinació i qualitat sonora,

amb matisos suaus, lluny de sons estridents , i cresquéel seu renom pels guardons guanyats en certàmens, sentcontractada per pobles i ciutats per a actuar en festes iconcerts: Falles de València; Setmana Santa, falles ifestes d’Alzira; concerts a Algemesí, Sollana, Almussafes;festes d’Albalat de la Ribera, Carcaixent, Algemesí,L’Alcúdia de Crespins, Tous, Novetlé, Benicull, etc.

Noves altes de músics.En la Revista de la Societat Musical núm. 9 del 4t

trimestre de 1999 es va publicar la plantilla de la bandade música que es va formar després de la guerra civil1936-39, composta de músics veterans que van pertànyera diverses bandes que existiren abans de la guerra.Després d’esta primera plantilla es van produir noves altesde músics veterans Antonio Gimeno Lledó i Vicente GimenoLledó (percussió), José Vidal Plaza (fagot), JoaquinCamarasa Puig (portabandera i percussió), Salvador

LA BANDA DE MÚSICA DE GUADASSUAREN LA DÉCADA DELS 40

Març de 1944. Segón premi del concurs de pasdoblede la Junta Central Fallera. El diploma la foto enca-ra el podeu vore al musical. El premi era de 1000pessetes. Foto Arxiu Musical.

REVISTA DE LA

societat musical

13

Montañana Añó (dipositari i violoncel). Joaquin Esteve Boils(portabandera). Com a Caporal Furrier, es succeïren: Ber-nardo Peris Aleixandre, Salvador Perales Garcia i Salva-dor Llopis Alonso.

En la festa de Santa Cecília de 1939 ingressà la pri-mera promoció de músics educands encapçalada pelsgermans bessons Reginaldo i Juan Barberá Jornet.Portaven estudis avançats per haver rebut formació musi-cal que s’impartia, durant la guerra, en les EscolesPúbliques, a càrrec del professor Agustí Roig.

Esta escola es va traslladar, l’any 1941, amb ladenominació “Acadèmia de Música”, al local social id’assajos de la banda, situat al carrer Salvador Mahiquesnúmero 1. L’ensenyança era mixta i en 1950, quan ungrup de xiques pretengué ingressar en la banda,entropessaren amb el prejudici que discriminava per acertes activitats a les dones, i encara pitjor, es restringíl’ensenyança gratuïta només per als alumnes del sexemasculí que havien d’ingressar en la banda.

Al llarg dels anys 40, ingressaren en la banda,procedents de l’Escola de Música (* músic solista):Flautí: Salvador Oliver Olmos*.Flauta: Reginaldo Barberá Jornet*, Agustí Roig Barrios*,Celestino Boils Osca.Oboe: José Signes Ruiz , Joaquin Ribera Llopis*.Clarinet: José Camarasa Barrachina*, Vicente MarquésAlonso, Agustín Boils Camarena, Salvador Casanova Lledó,José Maria Sais Ribera, Arturo Pastor Noguera*, Joaquin

Llopis Garcia, Joaquin Ribera Osca, Vicente Domingo Alonso.Clarinet baix: José Marqués España, Joaquin MeseguerColomina.Saxo soprano: Juan Barberá Jornet, Agustí Estruch Puig,Joaquin Boïl Añó, Joaquin Camarasa AñóSaxo alt: Carlos Beltrán Garcia, José Maria JornetAlonso.Saxo tenor: Heliodoro Añó Osca, Joaquin Añó Osca,José Pascual Osca.Trompeta: José Gimeno Montalvá*, Vicente NogueraMontañana, Alfonso Marqués España, Vicente SaisMontalvá.Fliscorno: José Maria Osca Vidal.Trompa: Alfonso Crespo Benito*.Trombó: Elias Oliver Castells, Leopoldo AlventosaMoscardó, Joaquin Roig Pastor.Bombardí: Ramón Llácer Montalvá, Joaquín Oliver Beltrán,Vicente Ortega Bonafé, Joaquin Domingo Bonafé, Salva-dor Llopis Gil.Tuba: Antonio Noguera Alós*, Bautista Sais Oliver, Sal-vador Perales Galán, Vicente Esteve Mut.Caixa: José Maria Boïl Pals.Plats: Salvador Olmos Noguera.

Març de 1947. Primer premi del concurs de pasdoblede la Junta Central Fallera. El diploma que apareixa la foto encara el podeu vore al musical. El premiera de 2000 pessetes. Foto Fernando Boïls.

REVISTA DE LA

societat musical

14

Participació en certàmensAl llarg d’aquesta dècada i en distints certàmens, la

nostra banda va obtindre els següents guardons:

1940. 1r premi de la 2a secció del Certamen de la Fira deJuliol, amb l’obra de lliure elecció “Rosamunda”, oberturade Schubert.

1943. 1r. premi del Concurs del Pasdoble de la Junta Cen-tral Fallera. Pasdoble obligat “El Fallero” de José Serrano.

1r premi del Certamen de Carcaixent. Pasdoble obligat“Puenteareas” de Soutullo i Vert. Lliure elecció “Lo cantdel València” de Pedro Sosa.

1944. 2n premi del Concurs del Pasdoble de la JuntaCentral Fallera. Pasdoble obligat “Cifesa” de V. Ballester.

1946. 1r premi del Concurs del Pasdoble de la Junta Cen-tral Fallera, Pasdoble obligat, “Casal Fallero” de BernabéSanchis; lliure elecció “El Fallero” de José Serrano.

1947. 1r premi del Concurs del Pasdoble de la Junta Cen-tral Fallera. Pasdoble obligat “Burjassot” de López Laguarda.

2n premi Certamen de Cullera.2n premi del Certamen de Catarroja. Obra obligada

“Dia de Pascua en Catarroja” de José Manuel Izquierdo.1r premi del Certamen de Carcaixent.

1948. 1r premi del Certamen de Carcaixent.La banda de Guadassuar va ser desqualificada en el

certamen de la fira de juliol de 1948. Participà en la 1asecció amb l’obra obligada “El Caserío” de Guridi, obralliure “Capricho Español” de Rimsky Korsakov. El certa-men es dividia en dos audicions, vesprada i nit Es podienportar tres músics forans i la banda de Guadassuar vacanviar l’executant de caixa de la vesprada per un trompaper la nit. Consultat este canvi al jurat no posà capinconvenient. La banda de Guadassuar rebé la màximapuntuació però sorgí la polèmica, promoguda per l’Artísticade Buñol, al·legant que el canvi d’un músic dels tres foransautoritzats suposava que eren quatre els músics “llogats”.No hagué manera de posar-se d’acord, pel qual es deixàper a que decidiren, el dia següent, els juristes del’Ajuntament de València, els quals consideraren que en-cara que no més actuaven tres músics “llogats” dalt del’entaulat en realitat eren quatre subjectes estranys i pertant s’anul·lava la participació de la banda de Guadassuar.

La Banda Municipal de Guadassuar es convertix enBanda Unió Musical Santa Cecília.

Satisfets tots amb el director Beltrán començà a pre-ocupar la notícia que pel Cos Nacional de Directors deMúsica Civils, es pretenia donar ple vigor a la Llei de 20de desembre de 1932 que establix que els Ajuntamentsque creen bandes de música hauran de nomenar directora qui figure en el citat Cos de Directors. Per no estarsupeditats a la dita Llei i a més gaudir els músics de major

autonomia i no dependre dels avatars dels dirigents polítics,la banda es va independitzar de l’Administració Local el18 de juny de 1942 i es va convertir en “Entitat culturalartística” amb el nom de «Banda Unió Musical SantaCecília”, en la qual els seus components, per mitjà d’uncontracte-reglament firmat davant del notari Juan Quinzád’Algemesí es comprometien a pertànyer a la banda durantquatre anys.

El suport que rebia la banda de l’Ajuntament vacontinuar igual, establit per mitjà d’un contracte en elqual el sou del director i gratificacions als músics escompensava amb les actuacions que la banda donavaal municipi. L’Ajuntament cedia a més un local a la ban-da per a les seues activitats, i costejava els uniformes il’adquisició i reparació d’instrumental.

La Comissió Municipal de Música, després Junta Di-rectiva

Segons el Reglament de la Banda Municipal de Mú-sica de Guadassuar d’11 de maig de 1939: “Esta Bandaestá sometida a la inspección de la Corporación Munici-pal y a la inmediata de la Comisión de Música.”

Va ser nomenat president de la Comissió FanciscoGimeno Montalvá, regidor de l’Ajuntament, secretari Vi-cente Vidal Plaza i dipositari, el propi director de la ban-da Virgilio Beltrán, “con la obligación de llevar la contabi-lidad interna de la Banda. El director de la Banda desig-nará los músicos que hayan de ayudarle en los trabajosburocráticos”.

En 20 de maig de 1943, quan la Banda s’independitzàde la Corporació Municipal l’assemblea general vanomenar la primera Junta Directiva, la qual la constituïrencom a President Antonio Gimeno Lledó, Vicente VidalPlaza com a Secretari, com a dipositari SalvadorMontañana Añó i dos vocals.

Orquestra i Cor Santa CecíliaUna de les activitats de la Banda de Música que va

tindre prou èxit va ser l’Orquestra i Cor Santa Cecília, laqual actuava en les representacions de sarsuela i en lesmisses de les festes patronals. Baix la direcció del mestrede la banda Virgili Beltrán, el cor el formaven veus mixtesen les que van destacar el tenor Joaquin Camarasa Puigles tiples Teresa Barberá Bonafé, Emilia Osca Martinez,Adela Colomina Montalvá, etc. L’orquestra la componiendiversos instruments de vent, un violoncel, un contrabaixa càrrec de Domingo Año Cleries i l’harmònium quetocava el mestre Roig.

En 1942 el nou rector En Salvador Cotanda Mateudecidix aplicar el Motu Propio de 1903 de Sant Pius Xsobre Música Sacra amb les limitacions dels cors mixtosen l’església, per la qual cosa es van retirar les dones i elcor es va reduir només als hòmens. El cor de xiquets del’escola de Música va reemplaçar les dones. En 1948l’arquebisbe de València Marcelino Olaechea publicà eldecret pel qual prohibia l’ús de tot instrument musical enl’església, a excepció de l’orgue i podent tocar, amb un

REVISTA DE LA

societat musical

15

permís especial, instruments de corda en les festespatronals. El cor d’hòmens continuà amb l’acompanyamentd’orgue fins a 1949 quan es dissolgué.

La festa de Santa CecíliaTots els anys en el dia propi del calendari litúrgic se

celebrava la festa de Santa Cecília amb el corresponentconcert, missa, processó, paelles i sopars. L’actual imatgede Santa Cecília es beneí en la festa de 1940. Va sercostejada amb les cinc-centes pessetes (tres euros alcanvi) del primer premi guanyat per la banda en el certa-men d’Albalat de la Ribera.

En la dècada dels anys 1940 passaren pel púlpit del’església de Guadassuar en la festa de Santa Cecília,destacats predicadors: Juan Benavent, José Zahonero,P. Efrén de la Madre de Dios, Juan de Unzalu, elscaputxins P. Salvador de Rafelbuñol, P. Estanislao deGuadassuar, P. Angel de Novetlé, Frai Federicod’Almoines, autor de la lletra i himne a Santa Cecília.

Per a la cavalcada de la Repartició de la Carn del 21de gener de 1941, el poeta local Josep Maria CleriesSabater va compondre diverses dècimes dedicades a labanda en les què elogia el director Virgili Beltran quehavia compost els gojos i himne a Santa Cecília l’anyanterior. També els músics solistes mereixen l’admiraciópel poeta.

Virgili és mestre disposti glòria a la banda dóna,gojos i himne a la patronaSanta Cecília ha compost.Sense importar-los el costels músics han acordat:que del premi d’Albalatla seua imatge es costegei tots els anys es festegeen goig i solemnitat.

Esta banda reunixmúsics de categoria,a part de la gran valiadel mestre que dirigix.Reginaldo es distingixcom un virtuós flautista,Coronel, clarinetista,toca com un campió,i Alfredo és, en el trombóexcel·lent instrumentista.

Agustí Roig Barrios Ex-secretari de la Societat Musical

Encara que no la tenim datada podria ser de juliolde 1948, pel lloc on està feta, la plaça de bous deValència. Deu correspondre a aquell certàmen«fallat». Foto Arxiu Musical.

REVISTA DE LA

societat musical

16

Faristol

Sinfonia sevillanaSinfonia sevillanaSinfonia sevillanaSinfonia sevillanaSinfonia sevillanade Joaquín Turinade Joaquín Turinade Joaquín Turinade Joaquín Turinade Joaquín Turina

Hary JanosHary JanosHary JanosHary JanosHary Janosde Zoltan Kodalyde Zoltan Kodalyde Zoltan Kodalyde Zoltan Kodalyde Zoltan Kodaly

Compositor hongarés. Va estudiar ciències en laUniversitat de Budapest i composició en el Conservatoriamb Hans Koessler, mestre de Béla Bartók. Este professor,encara que alemany, va saber entusiasmar al seus alumnesper la música nacional d’Hongria, que començava a perdre’sper l’amanerament de les músiques cíngares i lesinfluències exòtiques. Igual que Bartók, Kodály vacomençar a recórrer el seu país a fi d’arreplegar la músicapopular. En col·laboració, van analitzar i van classificarmilers de cançons. Des de la seua joventut Kodály va ad-mirar Brahms i Debussy, però impregnat el seu pensamentdels ritmes característics i melòdics de la música del seupaís, el seu estil va prendre este caràcter, encara que nova utilitzar cap melodia popular concreta com a base deles seues composicions. Destacà també com a pedagogamb el seu sistema d’entonació del do “mòbil” utilitzat pera introduir el cant als més menuts.

Entre les seues produccions destaquen Hary Janos,les Danses de Marossázék i les Danses de Galanta; elballet Kuruc Estire, Felszállott a tita, variacions per aorquestra; Concert per a orquestra, Missa Brevis i Tombadels Màrtirs. Kodály, sense ser un compositor revolucionari,va adoptar tècniques modernes. Les seues obres tenensempre gran colorit i vibrant vigor.

HARY JANOSEl 1926 es va estrenar la seua òpera humoristica Hary

János en la que ens conta la victòria d’un heroi hongarésdavant les tropes de Napoleó. Deixa clar el sentit de l’humorque caracteritza a Kodaly, la paròdia del saxofón burlant-se de la derrota de l’exercit francés.

La suite o selecció que escoltarem a la banda constade les cinc parts: El conte de fades comença; El rellotgemusical vienés; Cançó; Batalla i derrota de Napoleó; En-trada de l’Emperador i la seua cort.

Recomane la versió (amb video VHS) de Georg Soltiamb la insuperable Orquestra Filarmónica de Viena.

Va nàixer a Sevilla. Des de la seua infància va cultivaruna especial atracció cap a la música. Començà a estu-diar la carrera de medicina, però prompte la va abandonar,estudiant piano i harmonia. Va debutar com a pianista en1897 i després del seu èxit es va animar a traslladar-se aMadrid a fi de poder estrenar una òpera, La sulamita, em-presa que no va poder realitzar. Allí va conéixer Manuel deFalla, a través del qual començà a interessar-se pelnacionalisme musical. En 1905 es va traslladar a París,on va continuar estudiant amb Moritz Moszkowski i ambVincent d’Indy, vinculant-se també a Debussy i Ravel iposteriorment, seguint els consells d’Albéniz, va adoptarun estil purament nacionalista espanyol.

REVISTA DE LA

societat musical

17

Margarita la torneraMargarita la torneraMargarita la torneraMargarita la torneraMargarita la tornerade Ruperto Chapíde Ruperto Chapíde Ruperto Chapíde Ruperto Chapíde Ruperto Chapí

Va nàixer a Villena (Alacant) el 27 de març de 1851. Vamorir a Madrid el 25 de març de 1909. Fill d’un modestbarber, va rebre les primeres lliçons de son pare, músicaficionat. Precoç en extrem, als 12 anys va dirigir la bandadel seu poble. Toca el flautí inicialment i el cornetí després,amb el que arriba a ser un excel·lent intèrpret sol·licitat endiverses agrupacions musicals de la zona.

Als 16 anys va a Madrid a estudiar harmonia amb Mi-guel Galiana, i composició amb Arrieta. En 1872 va sermúsic major de la banda d’un regiment. En 1874 va anar aRoma com a pensionat en l’Escola Espanyola de BellesArts i allí va compondre l’òpera La filla de Jefté. En 1878,com a pensionat de mèrit de l’Acadèmia de Roma, es va

Margarita la tornera (òpera-1909)Està basada en una llegenda escrita per l’escriptorespanyol del segle XIX José Zorrilla, autor també de laconeguda obra teatral “Don Juan Tenorio”.Margarita, monja tornera en un convent de Palència, ésseduïda pel Don Juan, encara que aquest promptes’enamora d’una altra dona més mundana, la ballarinaSirena. En el transcurs d’una festa Don Juan fereixl’amant de Sirena; Margarita, en un gest desinteressat, liajuda a fugir de la justícia. Dos anys després d’aquestsfets Margarita rebutja amb decisió l’amor d’un regeneratDon Juan i decideix retornar al seu convent. Però enarribar comprova com la tornera segueix aparentmenten el seu lloc; i és que la mateixa Mare de Déu, accedintals precs de Margarita, l’ha suplit miraculosament durantla seua absència.

El primer gran èxit com a compositor el va obtindreamb l’estrena de La procesión del Rocío amb l’OrquestraSimfònica de Madrid, dirigida per Enrique Fernández Arbós.A partir d’este moment es va convertir en un dels autorsespanyols de més prestigi i en 1926 va obtindre el PremiNacional de Música pel seu Trio amb piano, opus 35. Vaocupar diversos càrrecs de rellevància, entre ells el decatedràtic de Composició en el Conservatori de Madrid imembre de l’Acadèmia de Sant Fernando. Va morir en1949 a Madrid.

SIMFONIA SEVILLANADel repertori d’obres orquestrals destaquen La proce-

sión del Rocio, les Danses Fantàstiques i la SimfoniaSevillana. Aquesta última és una de les obres mésimportants de la música espanyola, formant part, ja desde la seua estrena, del repertori de la majoria d’orquestreseuropees de l’època.

traslladar a París. De nou a Madrid, es va dedicar de ple ala producció de música escènica, desplegant unafecunditat i una inspiració que li van guanyar incessantstriomfs. Fundador de la Societat d’Autors Espanyola en1893, va ser també igual que Tomás Bretó i Federico Chue-ca professor de Manuel de Falla.

Sens dubte, és el major compositor de Sarsuelesperquè va estrenar 155 en la seua gran majoria ambèxit. La seua fama es deu especialment a La Tempestad,La Bruja, El Rey que rabió, El Tambor de Granaderos, LasBravias i, certament, el seu més adorat treball, La Revol-tosa. També va escriure algunes òperes, entre elles Circei Margarita la tornera, estrenada aquesta última en el TeatreReal poques setmanes abans de la seua mort. Entre lesseues produccions orquestrals ressalten la Fantasia mo-risca i Los gnomos de la Alhambra.

ESCOLA DE MÚSICA

25 ANIVERSARI

CURS 2004-2005

CALENDARI ESCOLAR

Del 15 de setembre al 17 de juny

No hi haurà classe: diumenges 9 i 12 d’octubre 1 de novembre 22 de novembre 6 i 8 de desembre

del 23 de desembre al 9 de gener 21 i 22 de gener 19 de març del 24 de març al 5 d’abril

AVALUACIONS

EXAMENS ENTREGA DE BUTLLETINS 1r TRIMESTRE del 9 al 15 de

desembre del 16 al 22 de desembre

2n TRIMESTRE del 7 a l’11 de març del 14 al 18 de març 3r TRIMESTRE del 6 al 10 de juny del 13 al 17 de juny

AUDICIONS FINALS DE CURS

22 juny: flautes, saxos, trompes, violoncels, contrabaixos, pianos i percussió.

23 juny

clarinets, trompetes, violins, guitarres i cor.

24 juny oboes, fagots, trombons, tuba, bombardins, alumnes d’iniciació i Banda Jove.

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

9

ESCOLA DE MÚSICA

HORARIS CURS 2004-2005

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR/A

Bach DILLUNS I DIMECRES

de 17.30 a 18.30

Sala de Juntes

Mozart DILLUNS I DIMECRES

de 18.30 a 19.30

Sala de Juntes

PEPE GIMENO

Beethoven A

DIJOUS I DISSABTE

de 17.30 a 18.30

de 10 a 11

Sala de Juntes

Beethoven B

DIJOUS I DISSABTE

de 18.30 a 19.30

de 11 a 12

Sala de Juntes

INICIACIÓ MUSICAL

Beethoven C

DIJOUS I DISSABTE

de 19.30 a 20.30

de 12 a 13

Sala de Juntes

INMA CALPE

1r A DIMARTS I DIJOUS

de 17.30 a 18.30

2

1r B DIMARTS I DIJOUS

de 18.30 a 19.30

2

TERE RIBERA

2n DILLUNS i DIJOUS

de 17.30 a 18.30

1 AMPARO OLIVER

3r DIMARTS i DIVENDRES

de 17.30 a 18.30

1

4t A DIMARTS i DIVENDRES

de 18.30 a 19.30

1

4t B DIMARTS i DIVENDRES

de 19.30 a 20.30

1

5é DIMARTS i DIVENDRES

de 20.30 a 21.30

1

JOSEP RIBES

6é DIVENDRES de 18 a 20

7 PACO ZACARÉS

LLENGUATGE MUSICAL

Adults

DIJOUS de 20.30 a 21.30

2 TERE RIBERA

ANÀLISI I HARMONIA

DIVENDRES

de 20 a 21

7

PACO ZACARES

1r DILLUNS de 17.30 a 18.30

AULA GRAN

CONJUNT CORAL

2n DILLUNS de 18.30 a 19.30

AULA GRAN

LOURDES CASTELL

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

10

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR/A

VIOLÍ tots DISSABTE de 10 a 12 6 JOSEP RIBES

CONTRABAIX tots DIJOUS de 9 a 14 3 PACO LLUCH

FLAUTA tots DILLUNS de 17.30 a 21

3 DOLORES CALATAYUD

OBOÈ tots DIJOUS de 19.30 a 21.30

4 TERE RIBERA

DIVENDRES de 16 a 21

5 VÍCTOR ESTARELLES

DISSABTE de 10 a 13.30

5 SAMUEL PÉREZ

CLARINET

tots

DIMARTS de 18 a 19.30

5 INNO SIGNES

tots DIMARTS de 18.30 a 21.30

FAGOT tots DIVENDRES de 16.30

a 19

3

JUANJO

CHORNET

SAXÒFON tots DILLUNS de 17.30 a 21

3

VICENT BOÏLS

TROMPA tots DIMECRES de 17.30 a 19.30

4 AMPARO OLIVER

DIMARTS de 17.30 a 19.30

8

PACO GIMENO

TROMBÓ, BOMBARDÍ

i TUBA

tots

DILLUNS de 17.30 a 19.30

8 VICENT OSCA

DIMECRES de 16 a 19.30

8 RUBÉN MARQUÉS

TROMPETA

tots

DIJOUS I DIVENDRES

de 17 a 19

8 MOISÉS BOÏLS

DIMARTS de 18.30 a 21

PERCUSSIÓ

tots

DIVENDRES de 15.30 a 13

AULA GRAN

LUIS OSCA

GUITARRA tots DIMARTS de 17.30 a 19.30

3 ASUN BARRIOS

PIANO tots DISSABTE de 10 a 14 7 OLGA PEIROTEN

ORQUESTRA (BANDA JOVE)

tots

DISSABTES

de 12 a 14

AULA GRAN

REVISTA DE LA

societat musical

21

··· RECULL DE PREMSA···

REVISTA DE LA

societat musical

22

EL PAÍS 3-9-2004

··· RECULL DE PREMSA···Que el curs de música antiga ha estat un èxit ningú ho dubta. L’èxitde participació tant a nivell de participants actius com de públic aixího demostra. En quant a ressò en la premsa escrita ahí va unamostra, doncs no hem volgut posar tots els retalls on ha aparegut.Tan sols citarem el Butlletí d’Informació Municipal Així Som del nostrepoble del més de juliol i l’últim del més d’octubre a pàgina completa,la Revista Música i Poble (de la federació de Societats Musicals) enel seu número corresponent a juliol-agost, La Ribera del 15 de juliol,Las Provincias i el Levante del 18 d’agost, la Cartelera Túria del 20d’agost, La Cartelera del 20 d’agost i del 3 de setembre, el País iLas Provincias de 3 de setembre...

REVISTA DE LA

societat musical

23

LAS PROVINCIAS 3-9-2004

LAS PROVINCIAS 18-8-2004LEVANTE 18-8-2004

··· RECULL DE PREMSA···

FITXER 1984 Algunes curiositats respecte a les actuacions de la Banda del 1984. Es feren concerts al Catòlic i al Cine Rex (no Sala Rex). Encara no hi havia concert de Sant Roc ni del 9 d’octubre, i sí festival de bandes el dia del Crist i concert de Nadal. El 15 d’agost actuà per primera vegada la que hui anomenem Banda Jove (la segona actuació tardà quasi 3 anys). Per primera vegada també, el concert de Corpus (i la festa) es feia diumenge, i no dijous.

Divendres 30 de març / El Catòlic, 22.30 h. / IV Retrobem la Nostra Música Torre de Muza

A la lluna de València Siluetes

Preludio y danza Danses valencianes (Adam Ferrero)

Luisa Martín Diumenge 8 d’abril / Cine Rex, 12 h.

El juez Concert per a dos trompetes (Vivaldi)

Capricho italiano

Gayaneh Concert per a trompa nº 4 (Mozart)

América Rienzi

Diumenge 21 de juny / Plaça / Concert de Corpus Ciudad Benifaió

La venta de los gatos Ciclo de ríos

Una nit d’albaes Es xopà hasta la Moma

La Revoltosa Ciclo de ríos

Himne a Guadassuar Himne Regional Valencià

Diumenge 15 de juliol / Plaça En er mundo

En las estepas del Asia Central Mari-Celi

Las Golondrinas

La corte de Granada La reina mora En er mundo

Diumenge 22 de juliol / Plaça Islas Canarias

Las hijas del Zebedeo América

La Torre del oro

Rienzi Tres Danses (Khachaturian)

Dilluns 6 d’agost / Plaça, 23 h. / IV Festival de Bandes (SOCIETAT INSTRUCTIVA

“UNIÓ MUSICAL “ de MONSERRAT)

(UNIÓ MUSICAL d’ALGEMESÍ)

Ciclo de ríos Capricho italiano

Dimecres 15 d’agost / Plaça / Concert de la Mare de Déu d’agost (SECCIÓ JUVENIL) La Gran Vía

El Príncep Igor Diumenge 21 d’octubre / Cine Rex, 12.30 h. / V Retrobem la Nostra Música

Traner Ibérica

El rossinyol de l’horta

Divertimento (Adam Ferrero) Danses valencianes (Blanquer)

Batalla Imperial Diumenge 2 de desembre / Cine Rex, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília

Edinburg L’Alesienne (suite)

Rapsòdia hongaresa núm. 2

Danses valencianes (Blanquer) La Dolores (jota)

Dimecres 26 de desembre / Cine Rex, 19 h. / Concert de Nadal (GRUPS DE CAMBRA) Los Planetas (Marte)

Del Guadalquivir

REVISTA DE LA

societat musical

25

LLIBRES DE MÚSICA A LA NOSTRABIBLIOTECA MUNICIPAL

La Biblioteca Municipal també té present la música ide manera destacada. Ens ha enviat a la Societat Musi-cal un llistat de tots els llibres de la Secció de Músicaque podeu consultar al tauler d’anuncis del Musical.

En podeu trobar de divulgació, de diferents tipus demúsica... molt interessants i potser útils per a treballs,per a consultar dubtes, etc. Per exemple podríem desta-car el de Bernstein sobre les seues classes per a xiquets,la Història de la Música de Grout, la Guia Akal, el Diccionarid’instruments de R. Andrés, Cómo escuchar la música,de Copland, el conte El maravilloso mundo de la música,o els 10 volums de l’excel·lent Diccionario de la músicaespañola e iberoamericana de recent publicació perl’ICCMU.

També podeu trobar allí bastants discos, entre els queestan dels de Luur Metalls, per exemple, o els dos cur-sos de música antiga de Guadassuar (els 4 concerts) enDVD, o totes les revistes de la Societat Musical. O tambépodeu anar a estudiar o a consultar qualsevol cosa perinternet. Un luxe.

Recordeu que és debades. Com diu l’anunci nomésfa falta una foto de carnet i el DNI. Per estar dins la Xarxade Lectura Pública de la Generalitat Valenciana es potconsultar tot el que hi ha per internet(www.xlpv.cult.gva.es). Per als que no tinguen moltacostum d’anar, la Biblioteca Municipal està a la Casa dePedra, antigues “Monges”, excel·lent lloc i excel·lent bi-blioteca. Recomanable visitar amb assiduïtat.

LLIBRES PER REGALAR

A la revista del novembre passat es recomanavenuna sèrie de llibres de música per a regalar davant laproximitat de les festes nadalenques (ningú ens ha contatres ni de bo ni de roí).

Enguany vos presentem set llibres, o millor dit, setnovel·les on la música està present, és una excusa per ala trama, sense ser llibres de música en sí. Podríem dirque son novel·les “amb música de fons”.

- El violín negro de Maxence Fermine (ed. Anagrama –c. 8 €)- El stradivarius perdido de John M. Falkner (ed. Valdemar– c. 14 €)

- El afinador de pianos de Daniel Mason (ed. Salaman-dra – c. 17 € )- La chica del trombón d’Antonio Skármeta (ed. Debolsillo– c. 8 € )- Canto castrato de César Aira (ed. Mondadori – c. 15 €)- La novela de la ópera de Franz Werfel (ed. Espasa – c.12 €)- Diabulus in musica de Espido Freire (ed. Planeta – c.10 €)

I no digueu que son cars que no és cert. Algú ens podriadir per a la revista de febrer si li han fet algun d’aquestosregals.

REVISTA DE LA

societat musical

26

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Ja ho tensprou...

...de parar

la holade la societat musical

El passat 7 de juny es va casar M. Ángeles Gimeno (flau-ta). Com en tots els casos volem desitjar-li la major felicitat enesta nova etapa de la seua vida. Ací la podem veure amb lesxiques de la banda que assitiren a la seua boda.

Encara que hauríem d’haver-ho assenyalat a l’anteriorrevista, la distància pareix que es va fer notar. El cas ésque el passat maig naixia a Sevilla Sofia, la xiqueta deVicent (el Roget) i Sara. Tots tres visitaren el passat juliolun assaig de la Banda per al certamen.

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

Amb la revista ja tancada però encara a temps, ens arriba lanotícia de que divendres 5 de novembre de bon matí, ha nascutLluc, fill de Tere i Perfecto. Observeu que a l’igual que l’anterior,ha resultat d’una combinació de contrabaix i oboé.

Pregunta. A Campo de Criptana se’ls havia avariat l’airecondicionat a tot el poble?.

Es fa saber. L’MV sol·licita que hi haja, almenys, uncertamen al mes.

Es fa saber 2. El bar Pepe el Brigo sol·licita que hihaja un certamen, com a mínim, cada 25 anys.

Es fa saber 3. Jo demane que cada vegada que anema un certamen el guanyem. Com siga.

Pregunta de novato. Des de que he entrat a la ban-da hem guanyat ja dos certamen. Això és sempre éssempre aixina?

Dubte transcendental. Com s’encenen de maneraespectacular les llums interiors d’un autobús?

Wanted. Un tal Rubén (de fora del poble) espera notíciesdes de falles d’una jove clarinetista de Guadassuar.

Notícia extraordinaria. S’ha vist a un tal Rubén (delpoble) tocant les danses amb una trompeta. Habitualmenta la primera dansà.

Travallengües. Qui ha dit que no tinc cap pel al cap?Ja els voreu de color roig.

Casting. Escola d’actors “El Musical”. Actuen tan béque pareixen reals (i reials).

Anunci. La casa Dodot ha regalat a la Banda un caixóde “panyalins” o bolquers (el voreu a l’entrada de la salad’assaig) per a que se’ls posen, abans de començar cadaassaig, el joves músics que baixen a pixar cada dia (i noés problema de pròstata que encara són massa joves).

Invents. Al concert del 9 d’octubre, Triptic Thodal: quèbonic és inventar paraules. I si és per a un títol fins i totqueda bé.

Hay Jamón! Eixa obra deu estar bé. Va dir un jovemúsic en vore una parti-tura de Hary Janos.

Més invents. Desprésde llegir a l’anterior núme-ro de la revista el que deiaMúsica i Poble sobre elpremi de loteria, MarioBou declarà: “Jo no vaigdir res d’això”.

Fan cara de bonsxics i diuen que són deGuadassuar. Algú elsreconeix? Imatge captadaa la processó d’Algemesí.(foto Vicent Sais)

REVISTA DE LA

societat musical

27

DANSES AGOST 04L’ALTRA BODA

Ningú dubta ja de que el dia més esperat de lesdanses és el divendres. I enguany no va defraudar.Junt a totes les demés animacions que les diferentscolles preparen per a eixe dia, la dels músics cadaany és més espectacular.

Enguany ens sorpreneren com tots sabeu amb la«Boda Reial» més espectacular. Banda de Música dela Guardia Civil amb uniforme de gala, policiamotoritzada, el rei, la reina, els infantets, les casesreials europees, les cases reials àrabs, Agata, elsbisbes, els paparazzis, els guardaespatles... No vafaltar de res.

Ara, la questió més comentada de la nit va ser laperfecció amb que la banda va desfilar. Ambmarcialitat, marcant el pas. Més d’un dels espectadorsi dels músics més joves veieren per primera vegadaals músics de Guadassuar portant el pas.

Que és això de portar el pas?- preguntaven músicsi public de la banda més jove, doncs no ho havienvist mai. Ah! però és que saben portar-lo?- comentarenalguns més majors.

Al final va estar tot molt divertit però ens asalta eldubte: a partir de ara la banda desfilarà com en eldivendres de danses en tots els passacarrers iprocessons?

hist

òrie

sdel

par

e v

icen

t 10 avi

ENHORABONA TERE!ENHORABONA PERFECTO!BENVINGUT LLUC!!!

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum

No apareixendatades aquestesfotos que sempre

han estat a uncuadret al musicalperò evidentment

corresponen aaquells certàmensque organitzava la

Junta CentralFallera i quepatrocinava

CIFESA. Durantels anys 40 la

nostra banda vaparticipar en

nombrosesocasions i amb

gran èxit.Fotos Arxiu

Musical.