20-J: VAGAGENERAL

Els treballadors d’Aragó es vanmobilitzar contra el Cop de Decret

C m

y k

C m

y kAny 3 • núm. 19 • La Franja, juliol-agost de 20021,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

MA

RIB

EL S

AN

CH

O -

DIA

RIO

DE

TER

UEL

Entrevistaa MiguelGraciaEl vicepresidentde la Diputaciód’Osca diu quecal retrobarl’equilibriterritorial

Man

ifest

ació

a A

lcan

yís

el 2

0 de

juny20-J: VAGA

GENERAL

Trobada a MorellaUna vintena d’entitats culturals de lesTerres de l’Ebre acorden establir relacionsde cooperació per enfortir els seus vincles

Els treballadors d’Aragó es vanmobilitzar contra el Cop de Decret

Faió,capital dela mineriaLa vilamatarranyencava acollir elprimerSimposi sobreel patrimoniminer d’Aragó

exposicions el delta de l’ebre un oasi per a les ausels ports un paradís de pedra desideri lombarte:ataüllar el món des del molinar presentacions dellibres endevineu els ocells epistolari de desiderilombarte espurnes activitats didàctiques lo meumoixó teatre un llop boiget concert corals delmatarranya música quico el cèlio el noi i el mut deferreries presentacio disc una roella al cororganitza: col·laboren:

NS Ds e r v e i s t u r í s t i c s ANTIGUA

F Á B R I C ANOGUERA

Ajuntamentde Beseit iberCaja

Associació Cultural

EL PALAU

Adscrita alAssociacióCultural

d e lMatarranya

AssociacióCultural

d e lMatarranya

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A.Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J.Boix, D. Borbon, V. Borbon, T.Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga-lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell-nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M.Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R.Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q.Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V.Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat,J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola,J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M.Martínez, Mauri, C. Massagué, M.Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I.Micolau, J. Micolau, G. Miret, J.Montclús, H. Moret, J. Motis, A.Orús, J. Pallarol, J. Puche, A.Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M.Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez,J. Salleras, M. Sampietro, J. SanMartín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L.Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac,R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P.Vidal, D. Vidallet, G. Xacon.

CORREU ELECTRÒNIC:tempsdefranja@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000

EN VENDA A:

Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Estanc Bollic,Llibreria CabreraLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaKiosko Hermanos VidalTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Els ciutadans entenen consolidats uns dretspolítics i socials, conquerits en un llarg procésque va començar en la lluita contra la Dictadu-ra –en què la defensa dels drets laborals es vaunir a la lluita pels drets polític–, que va conti-nuar durant la transició política, a voltes ambgrans pactes socials –el Pactes de la Moncloa–,a voltes amb vagues i lluites de llarga durada.Vint-i-cinc anys després d’aprovada la Consti-tució, qualsevol reforma a la baixa dels drets quecataloguem dins del concepte «estat del benes-tar», produirà una reacció contundent, inde-pendentment del govern que la promoga.

En aquest cas, les mesures aprovades en soli-tari pel Partit Popular van més enllà d’unasimple reforma del sistema de l’atur i encobreixgreus conseqüències en la precarització decol·lectius com ara els treballadors fixos discon-tinus, en l’abaratiment de l’acomiadament ques’amaga darrera la desaparició dels salaris detramitació, en la situació de terra de ningú enquè quedarà el més del milió de prejubilats quepassaran a ser qualificats d’aturats i que esveuran obligats a acatar el cop o ha enfrontar-s’hi, ells o les autoritats autonòmiuqes –LaJunta d’Andalusia amenaça amb la rebel·lió, laGeneralitat de Catalunya es nega aoferir feinaals prejubilats tal com fixa la norma delGovern...– o en l’atac a la qualificació profes-sional que s’amaga darrera «el compromís d’ac-

ESTISORESMiguel Estaña

tivitat». En definitiva, mesures que, en conjunt,suposen un autèntic cop a la qualitat de l’ocupa-ció a Espanya. Tampoc s’hi val a mirar com estanels treballadors a la UE o què vol fer el Cance-ller Schroeder a Alemanya. Si comparem, compa-rem-ho tot.

La important participació en les manifestacionsi concentracions aclareixen els dubtes sobre ladimensió de la resposta dels ciutadans. A lesnostres comarques, la jornada de vaga general vadeixar patent que la transformació en el sistemaproductiu ha anat distribuint en el territori unnotable teixit industrial a vegades imperceptible.Montsó, Binèfar, Ballovar, Fraga, Mequinensa,Casp, Alcanyís, van visualitzar la jornada de vagaamb l’aturada gairebé total en les seus principalsindústries, en el transport i en la construcció.

Els esdeveniment posteriors han vingut a eviden-ciar que no solament es va rebutjar el contingutd’un decret llei sinó el tarannà d’una forma degovernar autoritària i superba. Un 60% dels espan-yols, segons estadístiques recents, demanen laretirada del «cop de decret» d’Aznar i un 88%dels enquestats reclamen al Govern que s’asseguia negociar amb els sindicats, fins i tot dins delssegment de votants del PP, que ho fan en un 84%.Els segment d’enquestats d’estatus socioeconòmicalt/mitjà opinen, en un 90% que el Govern ha denegociar –El clamor pel diàleg és aclaparador.Les espases, per ara, segeuixen en alt.

Vaga general a la Franja

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 2

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002TEMPS DE FRANJA 33

s u m a r i salutació del directorPareix que la vaga del 20 de juny hagués set un mal somni,

algo tan passatger com una tarda de tempesta estiuenca. Un badalld’una fera, abans ferotge, que després d’allargar la pota, conti-nuà amb la seua perllongada somnolència. Dissortadament, ala Franja, al no tenir entorn els seus nuclis urbans grans polí-

gons industrials ni empreses amb un número important de treballadors, la vaga no va tenir amplesrepercussions socials ni ressò en els mitjans de comunicació. Tal volta els aturs parcials en alguncentre educatiu d’Ensenyament Secundari i a alguna gran empresa de Fraga, i concentracions d’emi-grants i sindicalistes a les seus de l’INEM de la capital del Baix Cinca, van ser les úniques dadesque van sobreeixir a l’atonia general sortint de l’anonimat mediàtic.

De totes formes, la societat civil de base es continua bellugant, com podeu apreciar llegint aques-ta revista: gent del Matarranya es reuneix a la Terra Alta amb gent de Catalunya i València pertractar temes culturals comuns; es recupera per al municipi el poble bell de Mequinensa; els actesde les Jornades Culturals del Torricó contaren amb una gran participació de la població… Epursi muove.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsFelicitacions

Últimament he pogut posar-me en contacteamb uns amics de Fraga. A través d’ells m’haarribat a les mans la seva Revista per primeravegada. Els felicito per la Revista que conté unainformació rica, variada i molt concreta de lesComarques Catalanoparlants d’Aragó

Els dono l’enhorabona i els desitjo moltd’èxits.

Un català més que estima la Terra i la Llengua.

Joan Maria Farrés

Lo TimóEl Timó, associació declaradament penjoll de

la FACAO i una mica espargit per tota la Fran-ja, on fa un parell d’anys eren una catxilada de70 no té bona acollida a les nostres comarquesencara que ells pensen el contrari. Diuen que sis’apren el català renunciem a la parla dels nostresavantpassats, a la nostra identitat, que som venutsi cervells rentats per Catalunya, que per aixòestem contra Aragó, que una Franja té dos fron-teres i ells només en tenen una. Això ho he llegitpersonalment a una publicació de Tamarit, onalgunes persones escriuen tal com sona la nostraparla (ome, historia, pllou, que –per que hi–, lin,etc.) dient que això és l’idioma literano. Sensecap gramàtica. No és d’estranyar que la Llei deLlengües estiga feta un embolic a Saragossa.

J.M. PurroyBarcelona

Rectificar, de savis!M’agradaria rectificar la meua carta sobre la

web de la Franja (TdF, abril 2002). Crec que emva ig p r ec ip i t a r c r i t i c an t una pàg ina–http://www.lafranja.net– que encara no he vist(ni ningú perquè encara no està activa). Vaig seruna mica irreflexiva en els meus comentarisdavant del fet que el substantiu «Franja» unifi-qués les associacions històriques de defensa dela nostra llengua i cultura a les nostres comar-ques (Consells Locals de la Franja, Institut d’Es-tudis del Baix Cinca i Associació Cultural delMatarranya). De fet, els nouvinguts a aquesta llui-ta tenim un deute amb aquestes. La persistèn-cia d’aquestes entitats i el treball (ni reconegut,ni remunerat) al llarg de molts anys han contri-buït notablement a que avui encara estiguemparlant de «Franja». No creieu que tenen tot eldret del món a presentar-se sota el nom de «Fran-ja» tal com ho van fer en aquesta revista? Amés, m’han informat que el nom respon a qües-tions estratègiques i que en cap cas es preténexcloure cap entitat amb els mateixos objectiusi que sigui mereixedora de respecte pel seucoratge en la lluita per la nostra llengua i cultu-ra i alhora pel seu comportament ètic. Tampocs’ha volgut fer enciclopèdia i posar tot el que estroba per internet sobre la nostra terra com si escuinés olla barrejada.

Elisenda RoigBaix Cinca

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaMiguel Gracia, vicepresident

de la Diputació d’Osca

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:Faió fou la capital de la mineria

i la geologia ibèrica

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió:Congrés mundial

sobre polítiques lingüístiques

2

3

3

4

7

10

12

15

16

17

18

19

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 3

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002 TEMPS DE FRANJA4

Trobada d’entitats culturalsde les Terres de l’Ebre a Morella

Mercè Gimeno

EL MATARRANYA

CO

ETS

Vaga generalL’altre dia, mentre tota

Espanya estave de vaga, jo larecolzava des de casa, fentnomés serveis mínims (parartaula) i se’m va acudir que,vista la situació de desempa-rança en què està la nostra llen-gua a l’Aragó i la presa de pèlque representa una Llei deLlengües paralitzada i raquíti-ca, seria qüestió també deproclamar una vaga general perpart dels catalanoparlants, tantde forma oral com escrita, demanera que els franjolins passà-rem un dia sense parlar encatalà o sense escriure la carta,l’article o la columna acostu-mada. D’esta manera els quemanen se n’adonarien delnostre descontent i potser corre-rien a parlamentar per evitar-la,però natres aguantaríem tossuts,sense obrir la boca ni trepitjaruna tecla, si no tiren endavantuna Llei més engrescadora.S’haurien de pactar, clar, elsserveis mínims, que jo reduiriaa entendre-mos en los menutsque no entenen el castellà i quees pensarien que ens hem tornatbojos, sense dir res o parlantuna llengua estranya. I escriu-ria només els títols o l’en-capçalament de les cartes, senseafegir-hi res. Jo crec que,amenaçant en una cosa així,els governants ja tremolarien ital vegada correrien a redactarla Llei en qüestió. I si s’apun-taven a la protesta els companysde l’aragonès, molt millor. Peròsi no tinguérem més remei queanar a la vaga, estic segur quea l’endemà natres diríem quemolts mils d’aragonesos s’hanmanifestat, mentre que els orga-nismes oficials dirien quenomés érem quatre eixelebrats,els descontents de sempre.Quin país!

Miquel Blanc

El passat dia 1 de juny es vacelebrar a l’Ajuntament deMorella la Trobada d’Entitatsi Associacions de les comar-ques de la Diòcesi de Tortosa.La trobada havia estat progra-mada primerament per a latardor passada amb motiu delI Congrés Cultura i Territori ala Diòcesi de Tortosa, però vahaver de ser suspesa a causad’una forta nevada.

Una vintena d’associacions icentres d’estudi de les comar-ques valencianes i catalanes quepertanyen a la Diòcesi de Torto-sa, i de la comarca del Mata-rranya van acordar a Morellaestablir relacions de coopera-ció per tal d’enfortir els vinclesculturals i lingüístics que lesuneixen i que la realitat admi-nistrativa sovint ignora.

Carles Ripollès (del Centred’estudis dels Ports) va iniciarl’acte fent un resum de lesconclusions d’una enquestaque prèviament s’havia adreçata totes les associacions cultu-rals per tal de conèixer-ne lescaracterístiques. La majoriad’aquestes entitats són derecent constitució i són moltpoques les que compten ambprou recursos per a realitzaractivitats culturals destacades.La majoria depenen, per a laseua financiació, de la bonavoluntat o de l’enteniment ambels poders polítics locals,provincials o autonòmics de

torn. Són molt poques les quetenen un pressupost anual fixque els permeta publicar i teniruna activitat cultural regular.

Els portaveus de les asso-ciacions van fer un breu resumde l’activitat i les finalitats decada entitat.

Emili Fonollosa (de l’Asso-ciació Amics de Vallibona) vaexplicar l’experiència d’aques-ta entitat pel que fa a l’aprofi-tament de les diferents possi-bilitats que ofereix internet pertal de promocionar la tascacultural que duen a termeaquestes associacions ubica-des en pobles petits i amb pocainfraestructura. A partir de laseua experiència, es va acordarcrear, com un primer pas, unportal a internet que recullatotes els activitats i publica-cions d’aquestes associacions,i una llista de correu per tal demantenir el diàleg i la coope-ració entre trobada i trobada(http://www.elistas.net/lista/associacions). Durant aquestproper any, mentre no se cele-bra la segona trobada, la llis-ta de correu permetrà comen-tar i proposar act iv i ta tsconcretes de col·laboracióentre les entitats, el desenvo-lupament de les quals es valo-rarà en la següent trobada quese celebrarà a Calaceit l’any2003.

Josep Sebastià Cid, actualcoordinador de Cultura de la

Generalitat de Catalunya a lesTerres de l’Ebre, que va assis-tir a la Trobada com a repre-sentant del Centre d’Estudisde la Ribera d’Ebre, va presen-tar la propera creació de l’Ins-titut Ramon Muntaner que volser un instrument al servei delscentres d’estudi. La Fundacióserà portada per un patronatque actualment compta amb elsuport de la Generalitat deCatalunya i de la Coordinado-ra de Centres d’Estudi de lesTerres de Parla Catalana. L’ob-jectiu en un futur és que s’hiintegren altres governs delDomini Lingüístic català.L’Institut Ramon Muntanertindrà la seua seu a les Terresde l’Ebre, probablement en unmunicipi de la Ribera, per lasituació d’aquestes terres coma punt de cruïlla entre tots elsterritoris de parla catalana.

Josep Santesmases (presi-dent de la Coordinadora decentres d’Estudis de les terresde parla catalana) va fer notara Cid que la Coordinadora deCentres i les diferents associa-cions han de treballar inde-pendentment de l’InstitutRamon Muntaner, i que aquestnomés hauria de ser un instru-ment al servei de tots.

Per acabar l’acte, JuliàPastor, coordinador de la troba-da, va fer una valoració moltpositiva de la mateixa atenentsobretot a l’èxit de la convo-catòria. Per a Pastor, l’encon-tre de Morella és un primer pasimportant per a fomentar larelació entre les entitats quehan d’esforçar-se per treballarconjuntament

Els representants de les dife-rents associacions assistents aMorella van ser rebuts per laregidora de l’Ajuntament deMorella Elena Domènech, laqual va oferir la col·laboraciódel consistori.

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 4

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

La toponímia al Baix Aragó i al Matarranya: un gran pas endavant

Artur Quintana

El 15 d’abril d’enguany s’hapublicat al BOA la Llei deCreació de la Comarca delMatarranya, i el 3 de maig ladel Baix Aragó. En ambdueslleis en indicar per quins ajun-taments és formada la respec-tiva comarca se’n donen elsnoms tant en la forma caste-llanitzada com en la pròpiacatalana. Amb aquestes lleisels noms dels ajuntaments –i enel cas de la Comarca del Mata-rranya també el de la comarcamateix– en la forma pròpiacatalana esdevenen oficials, iefectivament ja se’n comen-cen a veure alguns cartells desenyalització per les carreteres.En el text de la llei de consti-tució de la Comarca del Mata-rranya s’indica, a més, que elcatalà, la llengua pròpia és–cito– «uno de los elementos

El premi Baldiri Reixac per a l’estudi públic de la GinebrosaEl projecte del català a l’Ara-

gó que ha realitzat l’escolapública de la Ginebrosa haobtingut el prestigiós premiBaldiri i Reixac dotat amb migmilió de pessetes. El guardóha estat atorgat «per l’alt graude responsabilitat i sensibili-tat pedagògica de l’equip demestres, que ha introduït lallengua del poble a l’escola enuna situació no gens fàcil. Itambé per l’ús decidit de lesnoves tecnologies i pel desen-volupament de tot un seguitd’activitats de descoberta del’entorn natural que potencienl’arrelament dels alumnes alpaís» –segons diu el veredictedel jurat del premi–.

L’escola de la Ginebrosa,que forma part de la recentcreada comarca del BaixAragó, formada per dosmestres i catorze alumnes,

situada a la frontera de la llen-gua, té editada una magníficapàgina web on ens mostra partdel treball ara premiat a partd’altres continguts. Mestres ialumnat han estudiat a fons lallengua de la seua vila i, peraixò, han redactat una comple-ta gramàtica, han recollit unagran part del lèxic que l’hanclassificat per temes, han gravatla pronunciació, han recuperatles tradicions de la seua vila ihan arreplegat, localitzat i foto-grafiat els interessants topò-nims del terme municipal.

A més la informació quedóna la web es pot llegir ambles tres llengües aragoneses: elcastellà, el català i l’aragonès.Una autèntica lliçó sobre lanormalització lingüística enuna vila aragonesa i en unaescola rural on, curiosament, notenen mestre de català.

que le confieren [a la Comar-ca del Matarranya] una acusa-da personalidad». Per a feraixò, vull dir, per a oficialitzarel nom propi en català delsajuntaments d’aqueixes comar-ques, els legisladors no fan sinóaplicar la Constitució i l’Esta-tut que declaren que el catalàés llengua oficial i ha de serespecialment protegida irespectada. Es recuperen així,oficialment, els topònims origi-nals en català d’aqueixescomarques que la castellanit-zació obligada havia relegatquasi només a l’ús oral, i finsi tot, en alguns, pocs casos,havia aconseguit de fer-losoblidar de la memòria col·lecti-va –si no hagués estat perquèen aquests casos es disposa dedocumentació antiga, hauriaestat impossible de recuperar-

los. Totes les localitats de llen-gua catalana de les dues comar-ques tenen noms doblesoficials, en la versió pròpia encatalà i en la versió castella-nitzada, llevat dels dos casos,és c lar, en què ambduesversions coincideixen: LaPortellada i La Ginebrosa.

Aquesta reforma de la topo-nímia era un pas que calia fer,perquè era de justícia, i se n’hade felicitar els legisladors queho han fet possible. Esperemque a aquesta acció d’unaimmensa càrrega simbòlica, ensegueixen d’altres d’oficialit-zació, protecció i respecte dela llengua catalana, pròpia detota la comarca del Matarran-ya i d’una part de la del BaixAragó. Potser ni caldria dir queés un exemple que hauran deseguir les altres comarquestotal o parcialment de llenguacatalana i/o aragonesa delnostre país.

Mirant amb detall la llista detopònims publicats a les lleisque acabo de citar hi he obser-vat alguns petits errors quefàcilment es podran corregir.Alguns són clares errades d’im-premta: Ràfels hi apareix escritequivocadament amb accentgreu [Ráfels]; a Fondespatla hiha una «t» sobrera després dela «n» [Fontdespatla]; La Gine-brosa és escrita «La Ginebro-

sa/la Ginebrosa», quan evident-ment s’ha d’escriure només «LaGinebrosa», igual, doncs, encatalà com en castellà, com jahe indicat més amunt. D’altreserrades tenen diverses motiva-cions: és un encert haver afegitel determinant «de Bergantes»a Aiguaviva, ja que altrament hihauria confusió amb altres«Aiguavives» que hi ha aEspanya, raó per la qual calafegir «de Matarranya» aFórnols, «de Tastavins» aMont-roig –aquest darrer escrit«Montroig» a la llei– i «d’Al-gars» a Lledó. Un cas especialés Bellmunt que necessitatambé un determinant ja que aEspanya hi ha més d’un «Bell-munt» i d’un «Belmonte»;aquest determinant era fins fapoc «de Mesquí» en català i«de Mezquín» en castellà,després ha estat canviat oficial-ment en castellà en «de SanJosé», que en català és «de SantJosep», o si és volgués mante-nir el típic diftong del catalàdel Mesquí fóra «de SantJosiap». Un cas greu és el de laSorollera; ací hom ha oblidat deposar el topònim en català propid’aquesta vila.

I això és tot. Un cop mésfelicitem-nos d’aquest pasendavant, d’un pes simbòlictan gran, en el necessari fomentdel trilingüisme al nostre país.

Carrer de la Ginebrosa

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 5

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

VIL

ES

I G

EN

TS Parlar i escriure

A voltes, com sol parlemper parlar, el resultat fa plorar.

A voltes com sol escrivimper escriure, el que surt publi-cat pot fer riure; com no sigueque a l’anar a omplir el papert’agafon ganes de ser més lliu-re i escomenços a posar el quesents i desitges, perquè la vidaés massa dura i no has deperdre l’ocasió d’emburlar-ted’ella. Ha estat oportú M. B. deCalaceit, senyalant que el Reino ha dit ni piu en la nostra llen-gua quan ha passat pel Mata-rranya fent campanya, encaraque el bon home en sap prou ino li falten néts catalans de laCristina. I amb més motiusquan els reis que antigamentpassaven per les nostres viles,potser no parlaven altra cosaque català. O és que no hansigut importants els Reis de laCorona d’Aragó en la confor-mació de l’actual Estat Espan-yol. Però als que aconsellenals del protocol, i als queescriuen el que han de dir elsCaps d’Estat, els sol faltar finu-ra i tacte a cabassos.

Tampoc li ha resultat moltfina que diguem, la tira encha-purriau, rriau, rriau, que l’au-tora d’aquest invent anti-g ramàt ic ha ded ica t al’eminent compositor Berna-ola recentment desaparegut.Perquè el fa autor de dos melo-dies populars molt conegudes,quan ell com a molt les haaprofitat o les ha recreat ensintonies i altres obres seues:el Mambrú se’n va a laguerra… es coneix per totaEuropa com a mínim des del’època de Napoleó; i ElCocherito, leré… és un joc iuna cançoneta que ja coneixienlos nostres iaios i els de Berna-ola quan jugaven de xiquets alcarrer. Dit i aclarit això, calreconèixer també l’entusias-me i la incansable bona volun-tat de la C.P. que, a la seuamanera, defense com ningúels valors de la nostra cultura.

Tomàs Bosque

Declaració d’esglésies «BIC»al Matarranya i el Maestrat

Elena Cebrián

Presentació del llibre Aproximació a la Toponímia rural de Nonasp

Hipòlit Solé

En data recent, el Governd’Aragó ha declarat Bé d’In-terès Cultural l’església de SantJoan Baptista del Mas de lesMates, la casa consistorial dela Freixneda i l’església deSanta Maria Magdalena deTronchón, totes elles en la cate-goria de monument.

Sobre la primera cal dir quees tracta d’una construccióbarroca del segle XVIII queconsta de tres naus, essent-ne lamajor la central, creuer no carre-gat en planta i capçalera recta.Aquesta construcció va patirgreus danys durant la GuerraCivil, després de la qual deguéser reconstruïda, amb l’excep-ció de la portalada i la torre.

El segon edifici constitueixun magnífic exemple de casaconsistorial del Baix Aragóconstruït a les darreries del segleXVI, i que conjuga elementsgoticistes i renaixentistes.

L’església de Santa MariaMagadalena de Tronchón, alMaestrat, data de finals delsegle XVI i principis del XVII,i aplega elements tardogòtics,renaixentistes i barrocs.

És motiu d’alegria el reconei-xement del valor i la importàn-

Porxos de l’ajuntament de la Freixneda

cia d’aquests tres magníficselements del patrimoni culturalaragonès i el fet que se’ls hagi

dotat del màxim règim de protec-ció que la Llei de PatrimoniCultural Aragonès preveu.

El dia 15 de juny i dintre delsactes de la Setmana Cultural orga-nitzats per la Comissió de Cultu-ra a l’Ajuntament de Nonasp,l’Associació Amics de Nonasp,va fer la presentació del llibreAproximació a la Toponímia ruralde Nonasp i va donar el premi«Nonaspí de l’any 2001».

L’acte el va obrir la Regido-ra de Cultura Agustina Barberan,que va elogiar la tasca que fal’Associació Amics de Nonasp.

Després es va presentar el darrernúmero de la revista l’Eixam.Merche Llop va fer la presenta-ció del llibre Aproximació a laToponímia rural de Nonasp deMarc Martinez. Va destacar laimportància del llibre, així comels records que ens fa veniralguns topònims. Marc Martínezva fer un repàs de la seua obrarecordant que sol és una apro-ximació, un començament i quecaldria fer una obra més comple-

ta, tot agraint a les persones queli van aidar a fer el llibre.

Per acabar, el president del’Associació Amics de Nonasp,Daniel Maza va donar el premiNonaspí de l’any 2001 al grupde Jota de Nonasp «Mare deDéu de les Dos Aigües» per larecuperació de jotes que escantaven a Nonasp antigament.

El llibre es pot comprar al preude 3 €, demanant-lo a Amics deNonasp-50794 Nonasp.

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 6

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002TEMPS DE FRANJA 7L’H

AM

EL BAIX CINCA

L’Acadèmia del Sotet

A mitjans de març, D. Fran-cisco Caja, professor de laUniversitat de Barcelona, vaimpartir una conferència, invi-tat pels Amics de Fraga, sobre«La llibertat de la llengua», desd’un plantejament polític. Nopassaria res si no fos que D.Francisco és president deConvivencia Cívica de Cata-lunya. En poques paraules, l’as-sociació vidalquadrista, anti-catalanista i blavera acèrrima,que fa la guerra per Catalunyacontra tots els partits de l’arcparlamentari… des de mésenllà de la dreta, per dir-ho fina-ment. Es tractava de donar untoc acadèmic als plantejamentsd’all i ceba dels Amics deFraga. Posteriorment, el direc-tor de la Voz del Bajo Cinca,cunyat del president dels Amicsde Fraga, li va concedir unapàgina per tal que els lectorss’il·lustressen. Però el tret els vaeixir per la culata, ja que, quanla periodista li va preguntarsobre què era això que parlema Fraga, l’home, amb tot el senydel món, amb tota la humilitati la modèstia, va contestar: «jono sóc lingüista i no m’atre-veixo a sentenciar». Línies mésavall, reblava dient: «el proble-ma no és que siga una llenguao un dialecte: possiblement, enaquest tema, cal escoltar elslingüistes i punt. Però eixa ésuna qüestió acadèmica…».

La cúpula dels Amics deFraga, Sr. Caja, ja fa dies quesí s’han atrevit a sentenciarperquè són tots lingüistes, noho sabia? I s’han escoltat ellsmateixos: són l’Acadèmia delSotet. Per pertànyer-hi noméscal estar mancat de seny, demodèstia i d’humilitat.

Josep Galan

L’Ajuntament de Fraga demanarà la cessió del castell

Jaume Casas

La Subdirecció General dePatrimoni del Ministeri deCultura podria cedir en untermini de cinc a sis mesos elCastell de Fraga (antiga esglé-sia de Sant Miquel) a l’Ajun-tament de Fraga, per tal deprocedir a la seua restauració.L’alcalde de Fraga, VicentJuan, es va entrevistar recent-ment a Madrid, amb respon-sables d’aquesta Subdirecció.En la reunió va quedar palèsque, actualment, el castell éspropietat de l’Estat, tal comdefensava l’Ajuntament deFraga. A partir d’ací, la Subdi-recció General de Patrimonide l’Estat iniciarà una rondade contactes amb tots els minis-teris de l’Administració Centralde l’Estat, per si algun d’ellsestà interessa en el seu ús.Posteriorment, s’iniciarà elcorresponent expedient decessió a l’Ajuntament, que,paral·lelament, treballarà en laredacció del projecte de restau-ració, per al qual s’esperacomptar amb finançament del’ú per cent cultural de les obresde la variant de la Nacional IIa Fraga.

Una volta aclarida la titula-

ritat de l’edifici del castell,que pertany actualment a l’Es-tat, la ronda de consultes ambtots els ministeris, la cessió al’Ajuntament serà qüestió detemps. En principi es tracta dedemanar una cessió d’ús per untermini de cinquanta anys, ambuna primera pròrroga de vint-i-cinc que s’anirà prorrogantde manera automàtica en elfutur, sempre que se’n mantin-ga l’ús cultural. Segons l’al-calde de Fraga, «el Subdirec-tor General de Patrimoni esva dur una impressió proubona de l’avantprojecte derestauració del castell redactatper l’Ajuntament, per la qualcosa es pot dir que la decisiója està presa. És una qüestió detemps, encara que els tràmitspoden allargar-se cinc o sismesos». Mentrestant, l’ajun-tament aprofitarà per acabarde perfilar el projecte defini-tiu.

L’Ajuntament compta jaamb un avantprojecte, valoraten uns 150 milions de pesse-tes, que contempla la restau-ració del castell per tal deconvertir-lo en una sala multiu-sos de caràcter cultural. Per a

la seua execució s’ha sol·lici-tat al Ministeri de Foment, l’úper cent del pressupost de lesobres de la variant de la N-II,que s’ha de destinar per llei aobres de caràcter cultural.Vicent Juan considera que «uncop solucionat el tema de lapropietat pública del castell, elMinisteri de Foment té tots elsarguments necessaris perincloure’n el projecte entre elsque reben part d’eix ú per centcultural». L’ú per cent de lavariant serà la part principaldel pressupost de la rehabili-tació del castell. La restal’aportarà l’ajuntament deFraga i s’hi compta amb elcompromís d’una entitat finan-cera que va mostrar la seuadisposició a col·laborar en elfinançament de l’obra, aixícom amb les aportacions quepuguen fer altres administra-cions com són ara la DGA o lamateixa Diputació Provincial.Vicent Juan considera que «larehabilitació del castell i la seuaconversió en un espai de lleu-re cultural, serà la primerapassa d’un condicionamentglobal de tota eixa zona altade Fraga».

RA

MO

N M

ESA

LLES

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 7

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Activitats de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEAAteneu Cultural de Fraga

Les entitats fragatines que promouen la creació de l’AteneuCultural de Fraga (Associació El Puente-Lo Pont, Consell dela Joventut, Associació de Veïns i Amics del Casc Històric deFraga, Grup d’Art, Geganters de Fraga i Institut d’Estudis delBaix Cinca IEA) estudiaran aquest estiu les diferents possibi-litats jurídiques que existeixen per a legalitzar aquesta novaentitat. En un principi, s’ha pensat en un sistema de federa-ció, on s’haurien de definir entre altres coses, les quotes de parti-cipació de cada agrupació a nivell de finançament, de la propie-tat del patrimoni que es pugui generar, etc. Ara bé, tampoc esdescarta la possibilitat de dissenyar un sistema que integripersones que no pertanyin a cap de les entitats promotores.

Paral·lelament a aquest procés, l’Ateneu Cultural de Fragaelaborarà un programa d’actes culturals per a la tardor.

Curs de català per a adultsL’IEBC ha obert el període d’inscripcions per al curs de català

per a adults que està previst que comenci el proper mes d’oc-tubre. En principi es constituiran dos grups de treball d’acordamb el nivell de l’alumne matriculat (iniciació i perfecciona-ment). Aquesta activitat està subvencionada pel Govern d’Ara-gó i és totalment gratuïta. Més informació a: EPA «BaixCinca» Centre Educatiu «Les Monges» (3r pis). C/ Airetas, 17.22520 Fraga (Osca). Tel. 974453733 o a IEBC. Tel. 974473611.

Acampallengua de la FranjaPer una altra part, la nostra entitat dóna suport als actes de

l’Acampallengua d’Arenys de Lledó (Matarranya, del 5 al 7 dejuliol) organitzats pels Casals Jaume I i la Plataforma per a la Llen-gua de Ponent. L’aportació de l’IEBC consisteix en la xerradadel seu president, Josep Galan: «Català i Franja: passat i futurcomuns» programada per al dissabte 6 de juliol a les 12 hores.

Campanya d’informació lingüística per a alumnes de secundària

L’IEBC-IEA va organitzar amb el Consell de la Joventutd’Aragó dues conferències a l’IES Ramon J. Sender de Fraga.Les xerrades, que van tenir lloc a la sala d’actes el passat 19de juny, es van centrar en la problemàtica de les llengües mino-nitzades i minoritàries. Per una part, Carlos Abril, membre delLligallo de Fablans, va explicar als alumnes de 3r d’ESO la situa-ció de l’aragonès i el català en la nostra comunitat autònoma;i per altra i per als alumnes de 4t d’ESO, Xabier Tomàs, membrede l’Associació d’Escriptors en Llengua Aragonesa, es vacentrar en definir la situació de les llengües al món en general;i en particular, la de l’aragonès i el català a l’Aragó.

Aquestes conferències pretenen fer reflexionar els estudiantsd’ESO sobre la realitat trilingüe d’Aragó.

Pep Labat

Després d’anys de reclama-ció finalment aquest mes demaig l’ajuntament de Mequi-nensa ha aconseguit recuperar

les terres i restes de la Mequi-nensa que fou expropiada en ladictadura per la hidroelèctricade l’Estat.

Després de més de 40 anys d’expropiació, Mequinensa recupera el seu poble

Guillem Chacon

El poble fou pres entre l’any1957 i el 1964 i gràcies a lasignatura d’un conveni entreEndesa i l’alcalde, JaumeBorbon, les vuit hectàrees imitja de terreny que ocupava elpoble vell han estat retorna-des.

Actualment al vell pobleencara es conserven tres edifi-cis i l’ajuntament té previstrehabilitar tota la zona. Així, lesautoritats municipals estudienposar en una de les dependèn-cies un museu i reconstruir unaltre edifici per mostrar comera un habitatge típic de lapoblació adés que desapare-gués a causa de l’embassament.

Una desaparició que no eranecessària, ja que la pràcticatotalitat de la vila va quedarfora de l’aigua i la part inun-dada es podria haver evitat tansols rebaixant en quatre metresla pressa de Riba-roja. Així i tot

van enrunar tot el poble i vanforçar a marxar a d’altresciutats a la major part de lapoblació.

Segons va explicar JaumeBorbón, «la zona afectadaencara guarda una gran càrre-ga emocional per a molts veïnsde la localitat». Per aquestmotiu, l’equip de govern enténque s’han de plantejar aquesttipus d’actuacions urbanísti-ques.

Així l’ajuntament consideraque l’actuació més adequadaseria la construcció d’un museuen un d’aquests edificis: el queallotjava un dels dos cines del’antiga població. En un altre,s’instal·larien les oficines delmuseu i un taller de recupera-ció de materials antiús, i latercera casa –la més pròxima alr iu– es reconstruir ia permostrar com era un habitatgetípic de Mequinensa.

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 8

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

L’editorial Prames S.A. haposat recentment al mercat, encastellà, la guia Itinerariosnaturalísticos por el BajoCinca , de què són autorsD.Badia, G. Chacon, J.L.Escuer, C. Enríquez i E. Royes,coordinats pel primer delsautors esmentats i en la qualtambé hi participen un nombrósgrup de naturalistes que hi sónesmentats. La guia recull unasèrie d’excursions per tota lacomarca amb la pretensió demostrar els punts que, a parerdels autors, posseeixen majorvalor paisagístic, florístic ifaunístic, que alberguen multi-tud de formes de vida vegetali animal i que, barrejats ambelements antròpics, constituei-xen un paisatge de gran interés,probablement pendent de serdescobert fins i tot per gran partdels seus habitants.

Les excursions proposades,en bicicleta, a cavall o en cotxe,

s’han dividit en tres grups enbase a la diferencial disponi-bilitat hídrica de la comarca:

• El primer abasta la partoccidental i meridional, almarge dret del Cinca i del’Ebre, amb seques planes quealternen amb boscoses serres.

• El segon inclou la vegadels rius i les planes de reg,afectades per un important graude transformació antròpica,com ara la complexa xarxa debasses, canals i sèquies.

• El tercer, que discorre denord a sud pels rius Alcanadrei Cinca, fins a la seua unió ambel Segre i l’Ebre, i pel mateixEbre embassat (preses deMequinesa i Riba-roja)

Òbviament, no és la intencióde l’autor d’aquest bitllet expo-sar tot el contingut d’aquestaguia, d’aquest «Itinerari», peròsí que ho és convidar als inte-ressat a gaudir de la lecturad’aquest interessant llibre. La

riquesa, això sí, de la nostracomarca tindrà un lloc perma-

nent a les pagines del BaixCinca de TdF.

Segona Carta oberta al Sr. President Marcel·líIglésias i al conseller deCultura Sr. Javier Callizo

Francesc Serés

ESTAMPES RIBERENQUES

En un número anterior de TDF dirigia una carta al Presidenti al Conseller de cultura, tot dient que pensava que em farien uncas com un cabàs, com efectivament ha estat. Com que no m’hancontestat, he de pensar que s’han pogut produir tres circumstàn-cies que cito tot seguit:

a) la primera, és que no m’hagin llegit,b) la segona, és que no m’hagin entès,c) la tercera, és que cap de les dues anteriors siguin veritat i que,

per tant, m’hagin llegit, però m’hagin fet el sotsdit cas com un cabàs.Mire’m-ens-ho bé, opció per opció.a) Si no m’han llegit vol dir que 1) a tot un senyor Conseller

de Cultura, que hauria de tenir la delicadesa de llegir l’única revis-ta que s’edita en català arreu de l’Aragó catalanòfon, no li inte-ressen les inquietuds culturals que es poden expressar en ella ique 2) el President del Govern, que enraona, llegeix i escriu elcatalà, no llegeix aquesta publicació.

b) Pel que he dit abans, descarto que el President del Governno m’hagi entès. Potser m’hagi entès massa bé, però aquest ésun altre tema. Però, i el Senyor Conseller de Cultura. Ens enténquan enraonem? Parla una mica la nostra llengua? No és un tema

senzill, és veritat. No se li pot exigir a ningú que estudiï lanostra llengua, però, algú del Govern que se suposa també hade representar els interessos dels aragonesos catalanoparlants,ha de tenir un coneixement de la realitat lingüística i de la llen-gua mateixa? Algú que no ho faci, es pot considerar Consellerde tothom o només d’una part de la població? Cal recordar quefins i tot José María Aznar va dir que parlava català en la inti-mitat. (Pot ser era un record dels llibres Florido Pensil en quèes deia que el vasco se habla entre las familias de los caseríosy, el catalán, entre los payeses de las masías).

c) La tercera opció és la més lletja, encara que no per això,menys probable. És el que tècnicament se li diu ’silenci admi-nistratiu’, aquella tècnica kafkiana que diu que no cal fer cas, opotser no, que el que cal és dir que sí però que ja veurem, quecal anar a poc a poc, que s’han de mirar totes les possibilitatsque no s’han de ferir susceptibilitats, que es necesario el consen-so, bla, bla, que vuelva usted mañana, que piense usted que hayproblemas más importantes que el suyo que tampoco resolve-mos, bla, porque también hace falta consenso y no se han de herirsusceptibilidades, i bla i bla i bla, que és el mateix que el silen-ci administratiu.

Si he de ser sincer, ni esperava que em llegissin, ni que ho enten-guessin ni que contestessin. Ara bé, una cosa que ha de fer refle-xionar a tothom és l’actitud d’aquest partit que governa, és a dir,no de la coalició, sinó del Partido Popular, perquè, si alguna cosademostren PAR i PSOA, és que qüestió de llengua, si alguna cosasón, són oposició, una oposició a la llengua pròpia de la Franja.

Guia naturalista pel Baix CincaD. Sarrau

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 9

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Miguel Gracia, vicepresident de la Diputació d’Osca

«L’obligació de tots els que gestionem institucion

Nascut a Areny, casat i parede dos fills, és treballador iempresari dins del sector agrí-cola-ramader. Actualment,compagina els càrrecs de Vice-president de la Diputació d’Os-ca, President de la Mancomu-nitat de Ribagorça Oriental iAlcalde del municipi d’Areny

Pregunta: Per encetar laconversa, en quin momentcomença la seva relació amb lapolítica?

Resposta: En les eleccionsmunicipals de l’any 83, en quèun grup, llavors de gent jove,vam formar una llista en elmunicipi d’Areny, i hi vaigestar com a concejal.

P. Creu que, en el seu cas, les

reunions prèvies i la participa-ció en la tercera època del diariEl Ribagorzano , als anysvuitanta, van ser decisives perentrar dins d’aquest món?

R. Sí, sense cap dubte. Elpoder treballar i fer alguna cosapel nostre territori va ser la raóper la qual «vam gestionar» ungrup de gent El Ribagorzano enla seva tercera època, i un delsdebats més enriquidors va serla incorporació de la major partd’aquell grup de persones ensectors socials per poder conti-nuar treballant pel desenvolu-pament del nostre territori. Iun altre d’aquests camps vaestar la política.

P. Pot revelar-nos quins

factors han influït a l’hora dededicar-se exclusivament a lapolítica?

R. Sobretot, els compromi-sos personals que s’adquireixenen el dia a dia.

P. Quines coses enyora, si ésaixí, de la seva anterior profes-sió?

R. Poder-li dedicar temps auna professió que he exercit lamajor part de la meva vida.

P. Ens pot enumerar breu-ment algunes de les tasquesd’un Vicepresident de la DPOen un dia de feina «normal»?

R. Atendre i intentar enca-rrilar els nombrosos problemesque els diferents alcaldesd’aquesta difícil província enspoden plantejar.

P. Com es veu la comarca dela Ribagorça Oriental des dela Diputació d’Osca?

R. Un territori amb un granpotencial per desenvoluparperò amb mancances demogrà-fiques i d’infrastructures.

P. Dels objectius aconseguitsdes que és Vicepresident de laD.H., de quin se sent més satis-fet?

R. D’aquells que faciliten lagestió i aplanen les dificultatsals ajuntaments d’aquestaprovíncia. Entre d’altres, valo-ro molt positivament la coman-da de gestió que s’ha dut aterme durant aquesta legisla-tura de tots els accessos muni-cipals.

P. Des del seu càrrec i des delseu coneixement d’Aragó,quins diria que han estat elsllocs o les zones més desafa-vorits i els més afavorits per lesinstitucions governamentals il’Administració?

R. L’obligació de tots els quegestionem institucions públi-ques és d’intentar el reequilibriterritorial. Dit això, penso queSaragossa i la seva àrea metro-politana no pateixen els matei-

xos problemes que la resta del’Aragó, allí pateixen els ques’ocasionen pels grans centresurbans, vivendes, transportpúblic, etc., i la resta d’Aragó,en gran part, els ocasionats perla despoblació i en algunscasos, la proximitat als serveisbàsics.

P. El President de la Manco-munitat de la Ribagorça Orien-tal, ens pot explicar quins sónels objectius primordialsd’aquesta institució?

R. Generar un desenvolupa-ment basat en els serveis i lesempreses del sector del turis-me a tot arreu del territorid’aquesta Mancomunitat.

P. Com sap, recentment, s’hacreat el Centre d’Estudis Riba-gorçans, què en pensa d’aques-ta iniciativa?

R. Molt positiva i necessàriaper a la nostra zona. Penso quepot treballar i aportar propostesmolt positives en l’àmbit de lacultura i en la coordinació ambla part de la Ribagorça catala-na per a la nostra comarca.

P. De ben segur, que el futurPolígon industrial d’Areny i laimplantació d’una àrea d’ITV,suposaran una millora per almunicipi del qual n’és l’alcal-de. Com es duran a termeaquests projectes?

R. Dins dels programes de laDGA i de la DPH estem treba-l lant en molts municipisd’aquesta província per a fixarla població actual i crec quesense determinats serveis, queens han de venir donats persectors empresarials autònoms,serà pràcticament impossible;per això, crec que aquest objec-tiu, ha de ser un objectiu cons-tant de qualsevol alcalde d’unmunicipi xic.

P. Quan tindran definitiva-ment un espai museístic elsdinosaures d’Areny?

R. Aquest és un projecte en

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 10

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

ns públiques és intentar el reequilibri territorial»què e s t em t r eba l l an t encol·laboració amb la Univer-sitat de Saragossa i el Governd’Aragó. En aquests momentss’està en fase de neteja de lesrestes trobades i l’Ajuntament,mitjançant diversos plans, estàconstruint l’espai museístic.Ambdues tasques preveiemconcloure-les en un termini dedos o tres anys.

P. Aquest museu està previstque estiga relacionat amb d’al-tres centres que tracten lamateixa temàtica, com sónIsona, Pena-roja?

R. Mitjançant el departamentde Paleontologia de la Univer-sitat de Saragossa hem mantin-gut alguns contactes amb d’al-tres centres que tracten aquestamateixa disciplina. Evident-ment, el nostre interès estariaa establir una relació ambaquests centres i d’altres quesón a la part francesa. En aquestsentit, sol·licitarem a l’InstitutAragonès de Foment la inclu-sió d’aquesta iniciativa dinsdel projecte de Dinòpolis.

P. Una de les mostres cultu-rals de la seua comarca és elCentro de Interpretación de laRibagorça d’Areny. Quina és laseva difusió en el món turístici cultural?

R. Jo crec que és un elementmolt important dins de la Riba-gorça i per entendre el seupassat històric, cultural i patri-monial. És un centre que es vafer amb amplitud comarcal ino cenyit a un territori xic.

P. Creu que la Llei de Llen-gües a l’Aragó es resoldrà demanera satisfactòria per a lesllengües minoritàries, com ésel cas del català parlat a algu-nes comarques de les tresprovíncies aragoneses?

R. No tinc cap mena de dubteque es resoldrà de manera satis-factòria, perquè, per damuntdels qui gestionem els assump-

tes públics i dels nostres inte-ressos partidistes, existeix unarealitat històrica i cultural en elnostre territori fronterer, queés la llengua catalana.

P. Les vies de comunicacióde la Ribagorça necessitenalguna millora, segons vostè?

R. Evidentment, s’hauriende finalitzar els eixos nord-sud, que estan paralitzats desde fa anys per part del Minis-teri de Foment, així com laconeguda transpirenaica (elPont de Suert - Castilló de Sos),sense cap tipus d’inversió.

També considero necessari iimprescindible realitzar unavia de comunicació entre lestres valls (Noguera Riba-gorçana - Isàvena - Éssera),que articule tota la Ribagorçaen la seva zona mitja.

P. I sobre El Pla Hidrològicde l’Ebre, el suposem al costatdel President de la DGA,Marcelino Iglesias. És així?

R. Així és, des d’aquestaDiputació Provincial s’han presnombrosos acords contraris alPHN i al transvasament del’Ebre, així com hem partici-pat en diferents campanyescontra aquesta política quetanca possibilitats de futur a lanostra província.

P. Té alguna proposta d’am-pliar les relacions administra-tives entre els municipis de laRibagorça Oriental aragonesai l’Alta Ribagorça catalana?En quins aspectes?

R. Mantenim unes relacionsexcel·lents amb les adminis-tracions catalanes veïnes, tantamb els Consells com amb elsAjuntaments, així com amb elConsorci del Montseny. Pensoque tots treballem per facilitarles relacions humanes delsnostres veïns per damunt deles administratives.

P. Quin futur veu per a laRibagorça Aragonesa?

R. Dependrà molt de la novaconstitució de la comarca i dela capacitat d’enteniment delsresponsables en aquesta insti-tució. De totes maneres, crecque la Ribagorça té un granpotencial per desenvolupar decara al futur dins del camp delturisme mediambiental i patri-monial.

P. Pot coordinar bé els trescàrrecs que té o arriba massa

estressat al cap de setmana?R. És impensable que sense

la delegació a persones i tècnicsdel teu voltant es poguessengestionar aquestes institucions.

P. Dins de la Diputació, parlacatalà amb algú?

R. Amb tots aquells la llen-gua materna dels quals és elcatalà, que hi són tant en lapart política com en la funcio-narial.

Glòria Francino

Relacions entre la literatura popular i la culta

CURS DE LA UNIVERSITAT D’ESTIU DE LES TERRES DE L’EBRECalaceit del 29 al 31 de juliol

Coordina: Artur Quintana, professor de filologia Romànica,Universitat de Heidelberg.

Durada: 15 horesDestinataris: estudiants de magisteri, filologies, mestres i

professorat d’IES, animadors culturals, investigadors i personesinteressades.

Horari: de 9,30 a 14 el dimecres i fins 17 a 19 hores eldilluns i dimarts.

PROGRAMADILLUNS, 29 DE JULIOL

Josep M. Pujol de la Facultat de Lletres URV, Llegendes urbanes.Carlos Gonzalez, llicenciat en hispàniques, El conte popu-

lar i la literatura culta.

DIMARTS, 30 DE JULIOLChusé Inazio Nabarro, llicenciat en hispàniques, La influèn-

cia de la literatura popular aragonesa en la culta.Hèctor Moret, llicenciat en filologia catalana, Taller de crea-

ció literària.Artur Quintana, La literatura popular en l’obra de Verdaguer.

DIMECRES, 31 DE JULIOLCarles Sancho, llicenciat en Història, La literatura popular

en l’obra de Desideri Lombarte.Carme Alcover, Llicenciada en Filologia Romànica, La tradi-

ció oral en l’obra de Jesús Moncada, amb la presència i poste-rior debat amb l’escriptor Jesús Moncada

Informació i inscripció a:Camí B, ctra. Simpàtica, 5 • 43500 TortosaTel. i Fax: 977510683a/e: uete@tinet.fut.es • www.ateneu-inf.es/uete

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 11

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002 TEMPS DE FRANJA1212

Atraure el turismedel Principat

He llegit amb molt interèsl’informe que ha fet, en eldarrer número de TdF, JosepPuche sobre la visita queSSMM han fet a tres pobles delMatarranya. A Vall-de-rouresel rei Joan Carles va fer uninteressant discurs on vareconèixer que el futur de lazona passa per desenvolupar elturisme i la indústria agroali-mentària. Els qui li van fer oinspirar el discurs no deuenconèixer o estimar gaire aques-tes terres, perquè el rei va fertot el discurs en castellà i no enva fer cap de referència, a lacultura pròpia. Si el rei haguésfet part del discurs en català o,si més no, hagués fet unesreferències a la llengua o a lacultura, entre d’altres coses,els mitjans de comunicació delPrincipat s’hagueren ocupatdel tema. Tot plegat, a més defer el que calia, hauria estatuna bon publicitat gratuïtasobre la zona que sempre vamolt bé per atraure el turisme.

Hem de pensar que el turis-me que visita el Matarranyaprové principalment del Prin-cipat i és el que deixa mésdiners. Avui és palès que laFranja, i en especial el Mata-rranya, estan perdent pes espe-cífic en l’interès dels barcelo-n in s i d e l a s eua à r eametropolitana. La competèn-cia turística és molt forta a totarreu i les complicitats no sónles mateixes que abans.

Ara, una bona part delspobles matarranyencs estàrecollint els fruits que des dela dècada dels 70 s’hi vansembrar. Avui, malgrat lesaparences, s’ha de dir que sesembra molt poc i dintre d’unsanys, si les coses no canvien,pagarem les conseqüències.

Si, fins ara, el turisme delPrincipat venia espontània-ment, ara toca als pobladors dela Franja atraure aquest turis-me i no deixar-lo escapar.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

OLA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Éxit de participació de les«Jornades culturals» del Torricó

Anna Enjuanes

El Consell Escolar i elDepartament d’Educació de laDGA han arribat a un acordque possibilitarà l’ensenya-ment en català d’algunes matè-ries en l’àmbit de l’educaciósecundària. Tot plegat signifi-carà la posada en pràctica d’unprograma pilot que es durà aterme durant el curs vinent al’IES La Llitera de Tamarit i al’IES Ramón J. Sender deFraga. De cara al futur esprevist estendre aquesta accióen d’altres centres de la Fran-ja. I en el cas que l’aplicació del’esmentada innovació s’acom-pleixi de manera satisfactòria,hom podrà considerar ques’haurà donat un pas de grantranscendència en el procés denormalització lingüística de les

comarques aragoneses de parlacatalana. Fins ara s’ha donatcabuda a l’ensenyament delcatalà, que és un primer pas enaquest llarg procés, però ésprecís que de la llengua se’nfaci ús: emprar el català en elmón de l’ensenyament és peraixò un esdeveniment de granimportància.

El Govern de Madrid va tras-passar competències en matè-ria educativa a l’Aragó l’any1998. Des d’aleshores, els tretsdistintius de les regions queabasta l’Administració arago-nesa s’han anat incorporant,progressivament, en els currí-culums escolars. Així mateix,a més del projecte pilot apun-tat més amunt, el Departamentd’Educació està treballant a

Ensenyament en català a la Llitera

Aleix Castellnou

El Torricó celebrà durant elsmesos de maig i juny la XVIIIedició del «Cultural 2002» quefinalitzen a finals del mes dejuny amb el torneig de futbolsala local.

El «Cultural 2002» es vainiciar el passat 4 de maig ambel lliurament dels premis del’octau certamen de poesia irelat curt que organitza labiblioteca municipal amb motiude la Diada de San Jordi.També destacar la quarta rutaper la Llitera on en aquestaedició es va poder conèixerAlins, la paret fòssil i les Sali-nes de Peralta de la Sal, la presade Canelles, Natjà, i l’aula denatura «Ramón Vives» deCastillonroi.

A més d’un cicle de cinemadedicat al director Stanley

Kubrick i que va ésser presen-tat per Agustí Faro, professorde l’IES La Llitera i estudiósdel cinema d’aquest director;l’actuació dels Pixie & DixieStreet Jazz Band a la plaça

d’Espanya així com una expo-sició de joguines antigues,conferències, teatre, esports,titelles i jocs per als més petitshan completat la divuit ediciód’aquest «Cultural 2002».

Lliurament dels premis de l’octau certamen de poesia i relat curt dl Torricó

AN

NA

EN

JUA

NES

hores d’ara en l’elaboraciód’una un Llei per a l’educaciópermanent –un dels principisbàsics del nostre sistema educa-tiu– basant-se en les peculiari-tats i necessitats aragoneses.

IES La Llitera. Tamarit

JM L

ATO

RR

E

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 12

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Fa pocs anys, el 1987, l’escriptor pallarès Pep Coll publicavala novel·la El segle de la llum, una epopeia humana, entre histò-rica i costumista, que narra l’arribada de la transformació hidro-elèctrica de la Vall Fosca (Pallars Jussà), literàriament anome-nada «la Vall Negra». Una aparent contradicció: la vall mésfosca passava a produir la llum que enllumenava l’àrea indus-trial de Catalunya, possibilitant així, al primer terç del segle XX,la modernització de la conurbació de Barcelona. Modernitzacióparal·lela als inicis del despoblament de gran part del Pirineu ide la pròpia vall que produeix l’energia. Vet ací la gran parado-xa: el Pirineu fabrica electricitat i els pirinencs se’n van correntsa treballar a la capital. L’últim que apagui la llum. Sens dubte,una gran lliçó que ens pot fer pensar en la conveniència o no dedeixar-se muntar damunt del propi territori determinades infra-estructures que serveixen exclusivament per al desenvolupa-ment urbà (qui ha dit les paraules Plan Hidrológico Nacional?).Ara per ara, el concepte de reequilibri territorial és una entelè-quia, una fal·làcia dels programes electorals dels nostres polítics.

Gira llum!

Ramon Sistac

M’hi ha fet pensar l’estada que he fet aquest cap de setmanaa la Vall Fosca, justament en companyia, entre d’altres, del PepColl, en la IX Trobada d’Escriptors al Pirineu. Ha estat l’opor-tunitat de voltar per una vall preciosa, de transició entre Pallarsi Ribagorça; segons alguns, una de les darreres valls verges delPirineu. Una exageració, ja hi podeu comptar. Les darreres vallsverges ho van deixar de ser per allà al neolític, a tot estirar. Lacentral reversible de Sallente, per exemple, és una bona mostrad’enginyeria puntera, i l’impacte de la hidroelèctrica hi és presentpertot arreu. Sí que cal reconèixer, però, que per ser una zonad’innegable atractiu turístic –jo diria que d’una espectacularbellesa paisatgística– encara és desconeguda del gran públic, adiferència de les veïnes valls de Boí, Aran i d’Àneu, per posarun exemple.

Una bona prova de l’estat de conservació del seu patrimonicultural, a més de la pervivència i ús quotidià del seu dialec-te, és l’actualitat de la seua gastronomia ancestral. A la FondaArturo de la Pobleta de Vellveí (com és possible un nom de lloctan bonic?), encara hi podreu menjar uns peus de corder ambgirella que us en llepareu els dits i us faran recordar aquellaèpoca en què menjar encara era un ritual col·lectiu, que esgaudia perquè se n’apreciava el valor. Si, a més a més, veieumés de cent persones en un acte cultural, en un dels indrets mésdespoblats del Pirineu, us asseguro que encara us vindrà mésgana.

L’Aiguabarreig acollirà un encontre d’aragonesos i catalans contra el PHN

Guillem Chacon

Després de dos anys de mobi-litzacions contra el Plan Hidro-lógico Nacional (PHN), laPlataforma en Defensa del’Ebre ha tornat a fer una cridaa la ciutadania de les terres del’Ebre per mantenir l’ambientantitransvasament, en una novaetapa en la que s’obren nousfronts de lluita, com el Consor-ci per a la Protecció Integral

del Delta de l’Ebre (Cpide), elprojecte, que s’analitza horesd’ara, d’aprofitament del canalXerta-Sénia per al transvasa-ment o el rellançament delsembassaments projectats a laconca del Matarranya, dins laFranja de Ponent.

Tots són identificats per laPlataforma com «xantatges alterritori», al contemplar espe-

rades inversions en la zona,però vinculades al transvasa-ment.

En la cinquena assemblea dela Plataforma celebrada elpassat 15 de juny a Tortosa vanassistir prop de 800 persones ies va anunciar una nova rondade mobilitzacions entre les quedestaca l’encontre d’aragone-sos i catalans contra el trans-

vasament. Es farà a cavall entreCatalunya i Aragó, a l’Aigua-barreig, la confluència delSeg re , C inca i Eb re , l aconfluència fluvial de majorriquesa biològica de la Penín-sula Ibèrica i una de les àreesafectades pel PHN. El munici-pi que acollirà l’encontre, ésMequinensa (el Baix Cinca).

TON

I P

ENA

Al març Guillem Chacon i diferents experts acompanyats de Lluís Llach van parlar dels problemes del PHN sobre l’Aiguabarreig

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 13

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002 TEMPS DE FRANJA1414 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

D’una banda, després del’aprovació de la Llei de lacomarca del Matarranya, s’hapublicat en el Butlletí Oficiald’Aragó del dia 8 de maig de2002, la Ley 10/2002, de 3 demayo, de creación de la Comar-ca del Bajo Aragón, amb seu icapitalitat a Alcanyís. Caldestacar que en la esmentadacomarca s’integren municipiscatalanoparlants (Aiguaviva deBergan tes , Be l lmun t deMesquí, la Canyada de Beric,la Sorollera, la Codonyera, laGinebrosa i Torre de Vilella),que no van optar per incorpo-rar-se a la comarca del Mata-rranya, com van fer, no obstantaixò, els termes de Mont-roigde Tastavins i Torredarques. Ellegislador aragonès semblaseguir sensibilitzat amb lesdenominacions bilingües(castellà i català) de les locali-tats catalanoparlants, encaraque no reconeix expressamentl’adscripció d’aquests parlars ala llengua catalana.

En qualsevol cas, cal lamen-tar-se de l’oportunitat perdudapel fet de no haver integrat atots els municipis catalans del’esmentat Baix Aragó en lacomarca, ja constituïda, delMa ta r r anya ( f i n s i t o t ,mitjançant la creació de duescomarques –o subcomarques–,Alt i Baix Matarranya, i laincorporació del Mesquí). Aixímateix, s’ha desaprofitat l’oca-sió per recuperar denomina-cions tradicionals en catalàd’altres viles, avui de parlacastellano-aragonesa, repobla-des amb catalans durant l’Edatmitjana i, en conseqüència,d’influència catalana fins elsegle XVII (Alcanyís, Caste-llot, Castellserás, Mas de lesMates, Valldalgorfa).

De l’altra banda, en el Butlle-tí Oficial d’Aragó del dia 31 demaig de 2002, es va publicar la

Les lleis de creació de les comarques del Baix Aragó i de la Ribagorça

Xavier Sebastià

Ley 12/2002, de 28 de mayo,de creación de la Comarca dela Ribagorza. La seva exposi-ció de motius fa memòria del’històric comtat de Ribargorça,amb seu a l’antiga i monu-mental capital de Roda, però noesmenta, en cap moment, laseva personalitat lingüística,força acusada i diferenciada.La presència de parles delcatalà, de l’aragonès i dedialectes mixts de transicióentre l’una i l’altra llengua, alvoltant de la conca del riuIsàvena, o fins i tot en la zonaseptentrional de la Vall deBenasc (on s’ha encunyat l’ex-pressió «la franja de la franja»)no ha estat objecte, segonssembla, d’interès per al legis-lador aragonès. La pròpia deno-minació catalana de la Ribar-go rça no acompanya l acastellano-aragonesa en el títolde la llei, la qual cosa ja éspremonitòria del seu futur trac-tament juridicolingüístic.

Ara bé, l’article primer de lanorma procedeix a la creacióde la comarca de la Ribar-gorça, amb capital i seu admi-nistrativa a la vila de Graus, ienumera els municipis que laintegren. Aquí, les denomina-cions ja no són bilingües,tampoc trilingües, sinó multi-lingües. Ens vam trobar enversió bilingüe (castellana icatalana) els següents termesmunicipals: Areny de Nogue-ra, Benavarri, Castilló de Sos,Estopanyà (del Castel l) ,Monesma i Queixigar, Monta-nui, Pont de Montanyana,Tolba, Viacamp i Lliterà. Ambtot i això, la versió castellanad’algunes localitats és coinci-dent amb la catalana (Bisaurri,Bonansa, Castigaleu, Seira,Sopeira). En uns altres, comara els termes municipals deBenásc, Les Paüls i Vilanova(d’Èssera), s’han adoptat les

denominacions de l’aragonèsestandaritzat (Benás, Laspa-úls, Billanoba, en versió arago-nesa). En fi, s’han mantingut encastellà altres poblacions, senseacollir cap d’aquestes versions:són els casos de Beranui,Camp, Capella, Gia, Foradada(del Toscar), Graus, Isàvena,Lasquarri, Perarrua, la Pobla deCastre, Saünc, Santa Liestra,Sesué, Torlarribera, Vall deBardaixí, Vall de Lierp, quemantenen, de manera inexpli-cable, el seu tractament caste-llanitzant (Campo, Chía, Isábe-na, Lascuarre, Perarrúa, LaPuebla de Castro, Sahún, Vallede Bardají, Valle de Lierp,Veracruz, en versió castella-na).

No pot entendre’s aquestabarrejada, ni des d’un punt devista lingüístic, per descomptat,però tampoc es troben raons detipus jurídic que avalin aques-ta indecisió. Com s’ha dit mésamunt, en la històrica comarcade la Ribargorça conviuen tressistemes l ingüíst ics , dosd’aquests, català i aragonès,massa interrelacionats, sola-pats i barrejats com per marcaruna separació neta. Per tot això,una solució pacífica haguésestat, per exemple, establir unprecedent en versió bilingüe deles parles autòctones (català iaragonès) per als municipis que

es troben en les respectiveszones de transició i influència(del català a l’aragonès o del’aragonès al català). L’altrasolució, que van mantenir algu-nes poblacions catalanopar-lants, relativa a la creació d’unaRibargorça oriental (de llen-gua catalana) amb capitalitat aBenavarri i una Ribargorçaoccidental (de parla aragonesa)amb seu a Graus, no ha pros-perat.

En definitiva, caldrà valorar,en la seva justa mesura, elmanteniment de la unitatcomarcal (encara que podienhaver-se inclòs altres localitatshistòriques com a Estada, Esta-della i Fonts, de les comarquesde Barbastre i Mig Cinca, finsi tot la Vall de Gistau, ficada enel Sobrarb, on es parla el dialec-te gistaví), doncs la riquesalingüística ribagorzana i la sevaconsegüent complexitat iden-titària –el dialecte ribagorçà hatingut sempre un caràcter híbridcatalano-aragonès–, podrienaportar motius suficients per ala creació de tres comarques osubcomarques, però s’ha desa-profitat l’ocasió, una vegadamés, per resoldre la polèmicaderivada de la seva majoritàriaadscripció lingüística catalanaen aquesta zona de trobada iagermanament entre l’Aragó iCatalunya.

Paisatge de la Ribagorça

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 14

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

El 3, 4 i 5 de maig la vilamatarranyenca de Faió vaacollir el Segon Simposi Ibèricsobre Geologia, Mineria,Patrimoni i Societat, i coinci-dint amb ell, el Primer Simpo-si sobre el Patrimoni MinerAragonès. Hi van assistir uncentenar d’experts de lageografia peninsular, així comde França i Nicaragua. Durantel transcurs del Simposi vantenir lloc diverses ponènciesde destacats experts com araJoaquin Guerrerro, JoaquinLahoz, Paulino Pérez i Marce-lino Lago, sobre el patrimonigeològic i miner d’Aragó isobre la seua conservació.

També es van presentar unavintena llarga de comunica-cions sobre els temes anteriors.Entre elles cal destacar lesrealitzades sobre el patrimoniminer del Baix Cinca, sobre elpatrimoni miner de la Riberad’Ebre i sobre les noves apli-cacions dels carbons immadurs(o leonardites). Tot i així, laque va tenir més ressò es laque va tocar el tema de la possi-bilitat de crear un parc minero més clarament del que espodria denominar TerritoriMiner de l’Aiguabarreig.

Un projecte que s’impulsades de fa uns anys des del propiAiguabarreig per l’EstacióBiològica de l’Aiguabarreig il’equip d’en Josep Maria Mata,de la Federació Espanyola deGeologia i Mineria i queinclouria un parc geològic iminer entre les viles d’Alma-tret, Faió, Mequinensa i laGranja d’Escarp.

Una de les activitats ambmés caliu humà va ésser lataula rodona efectuada eldissabte per la nit amb la parti-cipació d’antics miners i llaü-ters de Faió. Uns i altres vanparlar de les seues experièn-cies a la mina i al riu, en un actemolt emotiu. Durant el Simpo-si es van fer també eixides decamp. Una el divendres, visi-tant pel matí les instal·lacionsde la Carbonífera del Ebro (pelmatí), i el patrimoni minerd’Almatret, Serós, la Granjad’Escarp i Mequinensa (per latarda). L’altra es va efectuar eldiumenge pel matí, recorrentdiversos indrets del terme deFaió, participant-hi alguns delsminers i llaüters que havienintervingut en la taula rodonadel dia anterior.

Cal esmentar la presència de

A les sessions finals d’aquest simposi, es va procedir a l’es-tabliment de les conclusions del mateix. Aquestes, es podenconcretar com segueix:

1) El patrimoni miner no es redueix solament a la conser-vació dels restes de les explotacions o de les instal·lacions mine-res, sinó que una part molt fonamental d’aquest patrimoni ésla memòria històrica de les persones que han viscut de lamineria. Es podria concretar que els miners i els llaüters (enaquesta zona), que han treballant a les activitats mineres i lesseves famílies són el principal patrimoni miner.

2) Es fa necessari inventariar totes les restes mineres de la ConcaMinera de Mequinensa, també anomenada de l’Aiguabarreig.

3) Un cop fet aquest inventari, es fa necessari establir unesrutes d’uns indrets a altres, amb la finalitat d’articular territo-

Faió fou la capital de la mineria i geologia ibèrica

Josep Maria Mata*

l’alcalde de Faió Josep Arbo-nés, de Ramon Pallàs, alcalded’Almatret, Jaume Borbon,alcalde de Mequinensa iGuillem Chacon, coordinadorde l’espai natural de l’Aigua-barreig. També, com a convi-

dat hi era Josep Roig, alcaldede Cubells (Berguedà).

Finalment es va procedir al’elaboració d’unes conclu-sions.* President de la Federació Espanyo-la de Geologia i Mineria. Assessor del’Estació Biològica de l’Aiguabarreig

Torre de la iglésia de Faió

A.

MO

RA

GR

EGA

/V.

VID

AL

Conclusions entorn al territori miner de l’Aiguabarreig o parc Miner del Baix Segre, Baix Cinca, Ebre i Matarranya (Segrià, Baix Cinca, Matarranya i Terra Alta)

rialment aquest gran patrimoni miner, dintre del que es podriadenominar com a TERRITORI MINER DE L’AIGUABARREIG.

4) És fonamental la coordinació entre empreses mineres, admi-nistracions, gestors, promotors,… per a poder procedir a unordenament territorial coherent, que permeti utilitzar turística-ment, culturalment, científicament, econòmicament tots els recur-sos del patrimoni miner d’aquest territori.

5) És fonamental que es pugui establir un circuit a un cantó ia l’altre de l’Ebre, per això és important que es completi ambels ponts que els enllacen (el de Riba-roja, el de Mequinensa iel futur de Faió). Per aquesta raó, els assistents al Simposi es vanmostrar favorables a l’Ajuntament de Faió en els seus desitjosde fer un pont que comuniqui les dues parts del municipi ara divi-dides pel riu Ebre.

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 15

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Concert per la Llei de Llengües

Encara hi ha camí per recórrer…Antoni Bengochea

Més de quatre hores de bonamúsica, gairebé tota festiva, vadurar el concert reivindicatiuper la Llei de Llengües, orga-ni tzat pel LIGALLO DEFABLANS DE L’ARA-GONÉS, i que va tindre lloc eldia 8 de juny a la Sala Multiu-sos de l’Auditori de Saragossa.

S i l a FESTA DE LACULTURAARAGONESA enla que va participar l’Associa-ció Cultural del Matarranya espot considerar tot un èxit(malgrat que s’hi van trobar afaltar moltes associacions) elfet que el concert per la Llei deLlengües no fora gratuït, valimitar l’assistència a unes vuitcentes persones, que no semprees mostraren prou actives(m’han assegurat que a altres

actes similars hi havia hagutmés assistència).

Com era d’esperar, ja quel’acte l’organitzava el Ligallode Fablans, la reivindicació esva centrar quasi exclusivamenten l’aragonès, i la presènciadel català va ser pràcticamenttestimonial. El presentador apenes va fer al·lusió a la terce-ra llengua, la nostra. Malgrataixò, i curiosament, gairebé noes va parlar en aragonès: lespresentacions dels grups i elstemes es feien en castellà, i el80% dels textos de les cançonsforen també en castellà, fentpatent la total diglòssia quepateix l’aragonès. (AntonAbad, com de costum, ho vacantar tot en català, traduïntels textos més enrevessats).

Ens va donar la impressió queles llengües minoritàries tenenencara molt camí per fer a Sara-gossa.

Musicalment hi va haver detot, des d’una diablada percomençar l’acte, que va resul-tar prou interessant, fins lescorrosives i divertides lletresde grups com A compañia deChesús, passant pel folklorepurista dels Gaiteros de Ester-cuel i el rock potent de grupscom Mallacan i Esferra a lapart final del concert. Moltdestacada l’actuació dels grupsfolk, especialment la músicade Hato de Foces i els aspec-tes vocals de La ronda de Bolta-ña o la sempre divertida ianimada Orquestina del Fabi-rol. Molt lloable la tasca delscantautors Anton Abad i Hugode Paula (malgrat que consi-dero dubtosa la fusió que vafer de música aragonesa, elCant de la Llibertat de Labor-deta i la Salsa cubana).

L’Anton Abad va ser (commoltes vegades) l’únic repre-sentant de la cultura catalano-parlant. Va afrontar el seu reci-tal amb serietat i valentia, comés habitual en ell, aportant elsmoment més ínt imamentpoètics del concert, amb un tocrític i reflexiu que el feia nadara contracorrent, ja que gairebétot es desenvolupava ambmúsica sorollosa i ambientfestiu. També cal assenyalarque duia l’agrupació musicalmés precària. Malauradamentva ser rebut amb indiferència,fins i tot amb mala educació perun petit grup instal·lat a la barradel bar. A més a més, va patirproblemes de so. Tinc laimpressió que es va trobar méssol que la una davant de moltagent, i no és d’estranyar, perquèla representació dels franjerolsva ser mínima, per no dir nul·la.

S’havia dit que s’intentava queels parlants de l’aragonès noforen estrangers a la seuaterra… i natres los catalano-parlants? En un ambient aixípareixem extraterrestres(«marcianos», em va dir unamic). I jo em pregunto, és aixòel que volem? Un dia o altres’haurà d’afrontar aquest debat.

L’Anton va cantar algunesde les seues millors cançons:Viatjarem, El rodamón o l’ex-quisida i definitiva Sóc de poblei Sant Valeret, que es va inte-grar bé a l’ambient festiu de lavetllada. De totes maneres, lamajor part del públic es vamostrar correctament i respec-tuosa. Atrevit i oportú va estarel cantant saidinès quan va dir:«Tampoc he vingut a canviarres; només espero que la indi-ferència no em faigue canviara mi».

Destacar també el momentmés interessant de la vetllada,quan es va desplegar unapancarta trilingüe dins de l’ac-tuació de la Ronda de Boltaña,reivindicant la Llei de Llen-gües. Cal felicitar a aquest grup,ja que el seu presentador va ferconstants al·lusions a les TRESLLENGÜES i va anomenarvaries vegades la llengua cata-lana com a pròpia d’Aragó.Enhorabona.

Finalment, podem avaluarl’acte amb un optimisme mode-rat. Es pot considerar un èxitdiscret. També s’ha de dir quela difusió prèvia va ser notable(molts cartells a la ciutat), peròel ressò als mitjans de comu-nicació va ser mínim. Tanma-teix em va cridar l’atenció lespoquíssimes (jo no en vaigveure cap) personalitats del’àmbit polític, social o cultu-ral que hi van assistir. Com, hedit adés, hi ha molt camí perrecórrer.

Anton Abad i els seus músics participaren al concert de Saragossa

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 16

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002TEMPS DE FRANJA 1717GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Quaderns de les Cadolles

Esteve Betrià

Com bé recordareu la majoria dels lectors de Temps de Fran-ja, ara fa deu anys es trobava en ple procés d’edició els Quadernsde la Glera, una col·lecció de textos de creació literària en catalàpublicada gràcies a l’esforç de l’Associació de Consells Localsde la Franja, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’AssociacióCultural del Matarranya i Sisalls edicions. Dels Quaderns de laGlera s’editaren, del novembre de 1991 al març de 1993, nouvolums en dotze números (alguns volums, els més gruixuts,havien de dur numeració doble), i els gèneres literaris que hitrobem representats foren la poesia, la narrativa i el teatre. D’al-guna manera, els Quaderns de la Glera van nàixer amb la ideade ser la resposta de les tres associacions a la paralització –deienque per manca d’originals o d’escriptors aragonesos d’expres-sió catalana– en aquells anys de la col·lecció Pa de Casa de laDiputació General d’Aragó.

Ara l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultu-ral del Matarranya han pensat en reemprendre, actualitzada,aquella iniciativa editorial; és a dir, aquestes dues associacions

culturals han cregut convenien la creació d’una nova col·lecciótancada (12 números) de llibres de format breu (entre 50 i 70 pàgi-nes) per ajudar a donar a conèixer textos literaris en català(contes, narrativa curta, poesia, assaig, teatre, etc.) d’autors origi-naris de qualsevol població de l’Aragó catalanòfon, o vinculatsa aquest territori.

N’Hèctor Moret, l’antic coordinador dels Quaderns de laGlera, està en aquests moments ocupat treballant en altresparcel·les de la cultura catalana a l’Aragó i per això m’ha dema-nat que si em volia encarregar jo de la coordinació de la novacol·lecció de textos de creació literària. He dit que sí i per aixòen nom de l’Associació Cultural del Matarranya i de l’Institutd’Estudis del Baix Cinca faig des d’ací una crida pública als escrip-tors de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranyaperquè facen arribar les obres inèdites que creguen oportunes ales seus de les dues associacions adés esmentades per tal deprogramar, abans de la tardor de 2003, els 12 volums que cons-tituiran els Quaderns de les Cadolles, que així és com he pensatbatejar la nova col·lecció de textos literaris. Les obres, un copexaminades pel consell editorial –format per membres de les duesassociacions que donen soport als Quaderns de les Cadolles– espublicaran, quan el consell editorial ho crega oportú, en edicióde butxaca amb un tiratge d’entre 500 i 1000 exemplars. Cadados mesos es publicarà un nou títol de tal manera que, si tot vacom cal, la col·lecció durarà un parell d’anys.

Arantxa Santamaria, model del Torricó, triomfa a les passarel·les internacionals«La hipocresia està present a totes les professions»

Anna Enjuanes

Aquesta jove del Torricós’inicià en el món de la modaquan tenia tan sols quinze anysde la mà de l’agència demodels de Binéfar MaygraModel. A partir de llavors laseva carrera ha estat meteòri-ca. Treballs per les passarel·lesde Milà, París, Barcelona,Madrid, amb dissenys d’Ar-mani, Ángel Schlesser, Rober-to Verino, Albertí Ferreti peranomenar-ne alguns, donencompte del seu bon fer. Enuns moments en què ha fina-litat els seus estudis de COUi aspira a passar la selectivi-tat per escollir la carrerauniversitària que més li agra-da, periodisme i decoraciód’interiors. Però això hauràd’esperar un parell d’anysperquè vol anar a viure a fora,Milà, París…

A pesar de les seves respon-sabilitats amb tan sols dinouanys intenta portar una vidacom qualsevol noia d’aquestaedat, però des de molt jove,Arantxa Santamaría, ha estatuna noia molt madura i moltsegura de sí mateixa. Quan seli preguntar per la hipocresia ila frivolitat que envolta el mónde la moda, ella diu «que no solestà en el món de la moda sinóque també n’hi ha en altresllocs i professions».

Troba a faltar la seva casa,–el caliu que allí s’hi respira–els seus pares, avis, i els amicsa més a més de l’ordre i la tran-quil·litat. Aquest és un món queno pots fer plans d’avui perdemà, les coses et canvien enmenys de segons. Per això araja no se sorprèn i es pren lescoses amb tranquil·litat.

TOT ENSENYANT LES DENTS

Temps de Franja 19 8/7/02 11:05 Página 17

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

El solstici d’estiu és també un temps de fer balanços, com quanacaba l’any. Temps de notes escolars, potser temps de prendredecisions d’acord amb els resultats; s’aturen les activitats parla-mentàries de les quals, per cert, poc que en sabem la gent delcarrer; temps de foc purificador, el de Sant Joan, de gran valorsimbòlic a les terres dels Països Catalans; i temps de planejarvacances, una cosa que forma part d’aquest paisatge estiuenc:s’ha de fer vacances.

Aquest semestre, però, ens ha vingut marcat per una sèrie defets que, lluny de poder-ne fer una valoració definitiva, segura-ment, quan acabe l’estiu encara seran actuals i, qui sap si, tris-tament actuals. Fem-ne memòria: la llei de qualitat de l’en-senyament, que no ha fet gens ni mica de gràcia als docents i alpúblic en general perquè ningú no hi sap veure on serà la quali-tat del títol; la llei de partits, que a hores d’ara és per a un partitque té nom i cognoms i que, en endavant, vés a saber a qui lipot tocar; o el decret de la reforma de l’atur que ja ha estatconstestada per una Vaga General que ha il·lusionat els sindi-cats mentre que el del bigoti se l’ha passat pel bigoti.

Al món, el conflicte d’Orient Mitjà no té aturador i ens té benaclaparats; els problemes econòmics i socials de l’Argentina idel Brasil ens recorden els aspectes neoliberals de la globalit-zació; Pakistan i l’Índia tornen a dirimir els seus problemescentrats en el Caixmir i recorden la utilitat que poden tenir les

armes nuclears. Ja ho veuen, molts fronts oberts –massa i massaoberts– sense possibilitat de fer-ne una valoració definitiva quevoldria dir que ja estan superats…

Prop de casa, vaja, a casa, també hi ha balanços que fan de malfer: per exemple quin resultat ha tingut la llei de llengües de l’Ara-gó? Sí, ja ho sé que el meu veí de revista, l’estimat Ramon Sistac,ens ha recordat que no hi ha hagut encara la llei i que per tant araun servidor pixa fora de test. Però no vindrà d’un article més, nid’un manifest i del que calga perquè s’adonen que això s’ha defer encara que només siga per poder començar a fer-ne balanços!

És clar que als altres països també deuen estar veient visionsi no els ixen els números a l’hora de valorar els seus èxits: comhauran valorat la suspensió de la inauguració de la Porta delsPaïsos Catalans, a Salses, a la Catalunya del Nord? (els n’haviaparlat ací mateix, no fa massa). I quin balanç deu fer allò queen diuen Acadèmia Valenciana de la Llengua quan, enmig de lafeinada, se’ls ha colat gols com el de la prohibició dels autorscatalans en els programes escolars de literatura o la no exigèn-cia del requisit de l’acreditació del coneixement del català pertreballar a l’administració. A les illes potser estan més cofois:celebren diades per la llengua, i diuen que els va anant bé; peròfixem-nos amb quins eslògans: Ara, encara hi som a temps! Lectu-ra positiva?, lectura negativa? Posem-hi esperançadora.

I al Principat? «Tot va molt bé, tot va molt bé» (recordeuaquella cançó de La Trinca i la senyora baronessa?). Tot, si nofos perquè… (podeu omplir els punts suspensius, per exemple:si no fos pel baix ús social de la llengua, si no fos pels pactesamb el PP, si no fos…)

Vaja, que tenim uns balanços ben galdosos i el setembre és atocar. Val més que abaixem la persiana i pengem-hi el castís:«Tancat per vacances».

Balanços

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

Llengües de l’EstatVicent Pitarch

En contextos en què és descri-ta la diversitat que caracteritzael panorama sociolingüístic, hientropessem sovint amb leterme «modalitat», un recurshabitual per assenyalar la varia-ció amb què es manifesten elsparlars i que, emprat amb aquestvalor precís, considero un termenotòriament ambigu, confús iàdhuc tendenciós.

M’afanyo a indicar que,tanmateix, el mot «modalitat»se’m fa nítid i operatiu quan ésemprat per indicar l’estatut del’oració (enunciativa, interro-gativa, exclamativa, etcètera),això és, la mena de relació quel’oració estableix, en el discurs,entre parlant, oient i contingutdel missatge. Així doncs, al’encert conceptual que repre-

senten les «modalitats oracio-nals» s’oposa l’embull que hiha implícit en l’expressió«modalitats lingüístiques».

Dissortadament, aquestembull pren consistència aixíque la «modalitat» comença acircular en contextos lingüísticsde caire jurídic. Els gestors del’administració pública, i enca-ra més els oficials de la juris-prudència, han dotat el termede connotacions polítiques,segons les quals la «modali-tat» apuntaria a manifestacionsde la variació lingüística quehan estat prèviament estigma-titzades com a degradades i,en tot cas, com a formes perifè-riques del sistema lingüísticestatal.

Clar i ras, des de l’òptica de

l’administració central, lesmoda l i t a t s e sdevenenexcrescències de la llengua del’estat. La «modalitat», inves-tida de prejudici de variantlingüística subalterna, contéun to inequívocament pater-nalista, posada en boca delsvaledors centrals de l’estat.Així, hi sentireu a parlar demodalitats del gallec o del basco del català o de l’aragonès,no pas, però, de l’espanyol.Heus ací una jugada capciosa,que va difondre, amb unafórmula de certa elegància,l’article 3.3 de la Constitucióespanyola i tot seguit les«modalitats» feien el seu propiforat a l’Estatut d’Autonomiade les Illes Balears i a la sevalegislació subsegüent.

Aquest ús sectari de les«modalitats» introdueix encontextos de caire polític –noel trobareu pas en textos delingüística– elements confu-sionaris que cooperen a esta-blir-hi una ratlla discriminatò-ria entre l’espanyol i la resta delpanorama sociolingüístic del’estat. Al capdavall, en oposi-ció a l’espanyol –llenguaexempta de «modalitats» i,doncs, unitària i compacta– lesaltres llengües –marcades perles «modalitats» intrínseques-es debatrien entre la incon-sistència interna i la segmen-tació constant; inviables, endefinitiva, per exercir lesfuncions estàndards que recla-men les tecnologies de lacomunicació.

Temps de Franja 19 8/7/02 11:06 Página 18

Núm. 19. Juliol-Agost de 2002TEMPS DE FRANJA 1919OPINIÓ

Congrés mundial sobre polítiques lingüístiques

Natxo Sorolla

La discussió sobre el futurde la diversitat lingüística ambel creixement i accentuació deles interaccions s’ha convertiten el centre del debat sociolin-güístic d’àmbit mundial. Quèrepresenta esta diversitat peral progrés de la humanitat i quèfan les comunitats lingüísti-ques amb el seu futur són elsgrans temes de fons que es vantractar al Primer CongrésMundial de Política Lingüísti-ca, celebrat a Barcelona del 16al 20 d’abril.

La convocatòria del congrésva estar en mans de l’InstitutLinguapax, vinculat al CentreUnesco de Catalunya, amb lacol·laboració de la Generalitatde Catalunya i el suport delGovern de les Illes Balears, laUNESCO, la Fundación Cultu-ra de Paz i el Fòrum Barcelo-na 2004 (Ajuntament de Barce-l ona ) . Una vegada mésconsta tem l ’absència decol·laboració del GovernAragonès, que té entre les seuesmans la definició d’una políti-ca lingüística pròpia que garan-teixi la continuïtat de les comu-nitats lingüístiques catalana iaragonesa dintre el seu territo-ri i el reconeixement dels seusrespectius drets lingüístics.

Els eixos principals en què esva estructurar el congrés vanser molt diversos. Els partici-pants van abordar-hi els reptesque representen, per a les llen-gües minoritzades, de les novestecnologies de la informació ide les indústries culturals; les

formes de gestionar la diversi-tat lingüística als grans centresurbans; els nous enfocamentsd’ensenyament de llengüesminoritzades, amb especialatenció a les discriminacionsexercides en models educatiusaparentment igualitaris; elpaper de les llengües en lesidentitats col·lectives; lespotencialitats de les lleislingüístiques com a instrumentsde foment de les llengües, apartir d’algunes de les expe-riències més reeixides dins lapolítica lingüística; i el valor dela societat civil i les organit-zacions com a generadores iimpulsores de polítiqueslingüístiques oficials.

Fèlix Martí, president del’Institut Linguapax va mostrarla preocupació que es viu desde la UNESCO pel darrerinforme sobre les llengües,segons el qual 3.000 de les6.000 llengües vives tenen unrisc de desaparició imminent.La mateixa investigació infor-ma que s’està acabant l’aïlla-ment de les comunitats locals,la qual cosa potencia la preo-cupació que viuen totes lescomunitats lingüístiques (gransi menudes) pel seu futur, inclo-sa la llengua anglesa. Simultà-niament, s’ha estès un consensgeneral sobre el sentit positiude la diversitat lingüística. Ésa partir d’estos principis d’onva nàixer la voluntat d’estecongrés: presentar les políti-ques necessàries per fer viablela sostenibilitat de la diversitat.

De l s t emes t r ac ta t s a lCongrés mostrarem aquí elsmés importants per al català i,concretament, per al català aAragó.

Vi rg in i a Unamuno vapresentar l’anàlisi feta perMercator de la Carta Europea

de les Llengües. Destacava quela signatura feta per l’EstatEspanyol només serà aplica-ble completament a les llen-gües reconegudes com aoficials als estatuts, reservantper les que els estatuts d’auto-nomia protegeixen i emparenl’aplicació de les disposicions(…) que puguin raonablementaplicar-se. Així, la conseqüèn-cia és que es reconeixen unsdrets lingüístics ja aplicats apartir dels estatuts i lleis depolítica lingüística mentre esmanté la postergació legal deles llengües no reconegudescom a oficials als Estatuts, comés el cas del català a Aragó,precisament les que corren mésrisc de substitució.

Gotzon Egia va presentar elprogramari lliure informàticcom a futura aposta per asse-gurar la presència de les llen-gües minoritàries a les novestecnologies. Així va dir que lapolítica actual de subvenció deles traduccions dels programesde Microsoft no era viableperquè ben aviat queden obso-lets, i que s’havia d’apostar pelprogramari lliure com Linux,de propietat universal i que esconstrueix a partir de l’esforçvoluntari dels programadors.

Joe Mac Donnacha va expo-sar el cas del gaèlic a Irlanda,assenyalant que resulta difícilampliar l’ús d’aquest idioma

en l’àmbit institucional, entrealtres coses perquè els parlantstendeixen identificar el gaèlicamb l’administració local il’anglès amb l’administracióestatal.

Un dels projectes civils depolítica lingüística de majorèxit que es va presentar va serel de Bai Euskarari nascut l’any97. Amb l’adhesió preliminarde les Cooperatives Mondra-gon, l’Athletic de Bilbao iELA, es va firmar un compro-mís d’adoptar l’euskara com allengua normal de les empreses(retolació, publicitat, requisitper a les noves contractacions,l lengua de funcionamentintern…). Aquesta adhesió vaveure’s seguida per l’adhesió de899 grans empreses amb untotal de 200.000 socis. Així, elcompliment dels compromisoss’assegura amb l’expedició decertificats Bai Euskarari querepresenten una potent armade publicitat per a les empre-ses. L’experiència era valoradacom un èxit rotund.

En termes generals, calremarcar l’èmfasi que va fer-seal llarg de tot el congrés a favord’un aprenentatge de llengüesde caràcter additiu i no subtrac-tiu. En altres paraules, l’apre-nentatge de llengües no ha defer-se a costa del coneixementde la llengua materna, sinó alseu costat.

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 93 • 93 805 02 70

Temps de Franja 19 8/7/02 11:06 Página 19

20-J: VAGAGENERAL

Els treballadors d’Aragó es vanmobilitzar contra el Cop de Decret

C m

y k

C m

y kAny 3 • núm. 19 • La Franja, juliol-agost de 20021,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

MA

RIB

EL S

AN

CH

O -

DIA

RIO

DE

TER

UEL

Entrevistaa MiguelGraciaEl vicepresidentde la Diputaciód’Osca diu quecal retrobarl’equilibriterritorial

Man

ifest

ació

a A

lcan

yís

el 2

0 de

juny20-J: VAGA

GENERAL

Trobada a MorellaUna vintena d’entitats culturals de lesTerres de l’Ebre acorden establir relacionsde cooperació per enfortir els seus vincles

Els treballadors d’Aragó es vanmobilitzar contra el Cop de Decret

Faió,capital dela mineriaLa vilamatarranyencava acollir elprimerSimposi sobreel patrimoniminer d’Aragó

exposicions el delta de l’ebre un oasi per a les ausels ports un paradís de pedra desideri lombarte:ataüllar el món des del molinar presentacions dellibres endevineu els ocells epistolari de desiderilombarte espurnes activitats didàctiques lo meumoixó teatre un llop boiget concert corals delmatarranya música quico el cèlio el noi i el mut deferreries presentacio disc una roella al cororganitza: col·laboren:

NS Ds e r v e i s t u r í s t i c s ANTIGUA

F Á B R I C ANOGUERA

Ajuntamentde Beseit iberCaja

Associació Cultural

EL PALAU

Adscrita alAssociacióCultural

d e lMatarranya

AssociacióCultural

d e lMatarranya