Revista Iceberg núm. 44

Pàgina

Número 44 Desembre/ Gener 2016. INSTITUT CAMPS BLANCS ICEBERG.

Sortides

Conferències

Reportatges

Entrevistes

Número 44. Desembre/ Gener 2016. INSTITUT CAMPS BLANCS. ICEBERG

Pàgina 2

Editorial Aquesta revista és el resultat de la feina realitzada per un grup d’alumnes de 4t de l’ESO de l’institut Camps Blancs i

està dedicada al nostres companys, la resta d’alumnes del nostre institut.

El seu objectiu és donar a conèixer les diverses activitats que es fan en el centre, les activitats extraescolars, el pro-

jecte de mediació i d’informar sobre les sortides i activitats realitzades durant aquest primer trimestre.

També parlarem de les persones que formen l’equip docent i d’ex-alumnes, que ja han acabat els seus estudis al cen-

tre, per saber què han decidit fer, a través d’entrevistes que hem realitzat.

Tractarem, a més, diferents temes, alguns escollits per nosaltres, redactats des del nostre punt de vista, és a dir, d’es-

tudiants com tots vosaltres, encara que segurament, amb diferents opinions, que al cap i a la fi, és el que ens interes-

sa, compartir entre tots les nostres diferents idees.

El nostre desig és que us interessi tot el que durant aquest primer trimestre hem estat escrivint amb esforç i il·lusió.

Carlos Barbero

Oussama El Antit

Alba Beltrán

Alejandro Mateos

Ana Exposito

Naiara Perez

Ruben Ruiz

Angel Tarazaga

Xavi Castillo

Andrea Zoroa

Amanda Pino

Andrés Santa Rosa

Mariam Charara

Lídia Marín

Omar Kichouhi

Amina Ouahabi

Alba Vazquez

Mónica Viedma

Equip de redacció

Índex de continguts

Els protagonistes sou vosaltres….............................pàgina 3

Sortides de la 1a avaluació.....................................pàgina 10

Els exalumnes del centre ··············· .......................pàgina 13

Les conferències al nostre centre…........................pàgina 14

La mediació escolar……..........................................pàgina 21

El pla de l’esport……...............................................pàgina 23

Espai per la música…..............................................pàgina 26

Per saber-ne una mica més ………...........................pàgina 28

Els nostres professors………….................................pàgina 33

Activitats abans de les vacances de Nadal............pàgina 35

Espai per la poesia…….......................................…..pàgina 40

Pàgina 3


ELS PROTAGONISTES SOU VOSALTRES

1r de l’ ESO A

1r de l’ ESO B


Pàgina 4

1r de l’ ESO C

1r de l’ ESO D

Pàgina 5


2n de l’ ESO A

2n de l’ ESO B


Pàgina 6

2n de l’ ESO C

2n de l’ ESO D

Pàgina 7


3r de l’ ESO A

3r de l’ ESO C


Pàgina 8

3r de l’ ESO C

Pàgina 9


4r de l’ ESO A

4r de l’ ESO C


Pàgina 10

Sortides 1a avaluació

Amanda Pino Morillas

A l’exposició ens van explicar el significat que teni-

en els animals i els que eren més importants per als

Egipcis en l’antiguitat. També ens van explicar coses

sobre quan morien i sobre el que les feien després

de morir, ells creien molt en la vida després de la

mort, i ens van ficar en una replica d’una tomba

Egípcia per explicar-nos els dibuixos de les parets i

les característiques que tenien les tombes egípcies.

També ens van explicar coses sobre la cultura i l’a-

gricultura, i ens van ensenyar el seu abecedari, que

anava de dibuixos d’animals i signes.

Per a la civilització faraònica tot anava lligat als ani-

mals: l’agricultura, el temor a la vida quotidiana, la

guerra, les creences de la seva religió...

El dia 2 de Novembre, els alumnes de 4t de la classe de llatí vam fer una sortida a veure una ex-

posició d’animals i faraons (El regne animal a l’antic Egipte).

Ens van acompanyar dos professores: la Mireia Cabrè, professora de llatí i català i la Cristina Ri-

era, professora de castellà.

CaixaForum

Pàgina 11


Sortides 1a avaluació

FUNDACIÓ JORDI SIERRA I FABRA

Prèviament teníem la visita a la biblioteca Vapor Vell de Sants i,

posteriorment, als blocs industrials de Can Batlló, també a Sants.

L’edifici de la biblioteca del Vapor Vell fou el d’una fàbrica tèxtil

que produïa panes i teles des de 1844. La seva activitat com a

fàbrica va acabar el 1890. Vam poder veure con s’havia fet la re-

cuperació d’un edifici del segle XIX per exemple, mantenint les

bigues de fusta originals a la quarta planta.

Seguidament, vam arribar a la Fundació on ja ens estava esperant

el novel·lista. El col·loqui va ser molt interessant: ens va parlar del

camí que ha de seguir cadascú, de les il·lusions juvenils, dels pro-

jectes de vida, de les drogues i l’alcohol, dels seus viatges i de la

seva faceta com a crític musical.

Les seves paraules seran inoblidables: <<Tinc 68

anys i encara me’n queden 32 per a escriure>>,

<<Mai he pres drogues, ni alcohol>> , <<Cadascú ha

de seguir el seu camí>>, <<Cal viure de les il·lusions

i lluitar per fer-les possibles>>... En fi, el seu vitalis-

me, la seva franquesa, la seva naturalitat i la seva

honradesa ens van captivar des del començament.

El dia 16 de novembre els alumnes de 3r d’ESO de l’institut Camps Blancs vam anar a la

Fundació Jordi Sierra i Fabra per a conèixer l’autor de la novel·la Camp de maduixes.

Ramon Villalonga, profesor del departament de Català

Un momento fde la conferència


Pàgina 12

També hi va haver preguntes i no va defugir-ne

cap!. A la sortida ens vam fer una foto de grup a la

plaça Olivereta.

Després vam baixar per un carrer del Sants antic i

vam arribar a Can Batlló. Allà ens esperava un líder

veïnal, en Joan Costa, que ens va explicar l’origen

de Can Batlló, els tipus de fàbriques del recinte

industrial i la història dels amos i obrers que hi van

treballar. Després de les explicacions, vam veure

com una nau industrial havia estat convertida en

un bar i lloc d’activitats veïnals, fins i tot amb un

rocòdrom a dins.

Quan va acabar tot, vam tornar a Sant Boi des de la

Gran Via de Barcelona. Aquest ha estat un dia ino-

blidable per a nosaltres!

Jordi Sierra es va fer fotos amb

nosaltres

Foto de grup

Pàgina 13


Yóridan Martínez

Els exalumnes del centre

Yóridan Martínez, es un chico que antes estudiaba en nuestro centro y un gran jugador de

béisbol. Tiene 20 años, nació en la Habana, Cuba, y vino a España a los 12 años.

Ahora le han dado una beca para ir a estudiar a los Estados Unidos.

Nosotras le hemos hecho una entrevista, para que nos explique cómo le va todo.

A que edad empezaste a jugar al beisbol?

Comencé a jugar a beisbol cuando tenía 6 años

Que te atrajo del beisbol, para empezar a jugar?

Bueno, yo antes de comenzar a practicar beisbol, me gustaba mu-

cho pintar, dibujar... de hecho tomaba clases de dibujo en una

escuela bastante importante en Cuba, pero

un día mi padre me llevó al terreno a probar y desde ese momen-

to me encanto y seguí entrenado hasta la actualidad.

Respecto a los estudios, ¿ Eres buen estudiante?

Me considero buen estudiante.

Que bachillerato estudiaste?

Estudie el bachillerato artístico, ya que siempre me gustó la pin-

tura.

Que te hizo dar el paso para conseguir una beca?

Yo quería seguir estudiando, entonces conseguir una beca fue lo

mejor, así seguía preparándome a nivel académico y practicaba el

béisbol.

Por que decidiste pedir la beca en el extranjero y no aquí?

Bueno decidí ganarme la beca en el extranjero porque el béisbol profesional, que es a lo que quiero llegar, está aquí

en USA.

Te ha costado mucho conseguir la beca?

No me ha costado mucho porque también e tenido personas que me han ayudado a conseguirla. Que pasos has se-

guido para conseguirla?

Lo más importante fue el trabajar, entrenar y esforzarse deportiva y académicamente para luego ver estos frutos.

Te sientes afortunado, por haberlo conseguido? ¿Por que?

Me siento muy afortunado, porque han sido años de mucho esfuerzo y dedicación.

Imatgen actual de Yóridan Martinez

Alba Vázquez, Amina Ouahabi i Lídia Marín


Pàgina 14

Hablando de la carrera, ¿Qué carrera estudias?

Voy a estudiar actividad física y nutrición

Cual es tu máxima aspiración después de sacarte la carrera?

Poder enseñar a personas todas las experiencias y conocimientos que e

recibido durante esos años.

De que podrás trabajar cuando acabes la carrera?

Podré trabajar en todo lo relacionado con la actividad física y la nutri-

ción. Nutricionista, entrenador...

Donde vives ahora?

Ahora vivo en California - Los Ángeles

Que haces allí?

Estudiar

Te costo mucho dejar, en Barcelona, a las personas que te rodean?

Me costó mucho, ya que deje a personas muy importantes en mi vida,

pero tuve que tomar esta decisión para seguir un sueño.

Que es lo que mas añoras de España? Que te gusta mas de EEUU?

De España añoro todo sinceramente.

En Estados Unidos, lo mejor de todo es poder estar con mi familia que hace muchos años no los veía.

Después de acabar la carrera, volverás a España o te quedaras en Estados Unidos? Por qué?

Eso aún no lo sé, ya que me quedan varios años aquí y no sé cómo vaya el futuro.

En que equipo juegas ahora?

En el equipo de la universidad

En que equipo profesional de beisbol te gustaria

jugar?

No tengo un equipo favorito, pero si debo elegir

uno, serían los Ángeles dodgers

Que prefieres jugar a beisbol o enseñar a otras per-

sonas a jugar?

Por ahora jugar a beisbol y en el futuro poder en-

señar a personas lo que e aprendido.

Te ves como un jugador profesional?

Si .

Yoridan jugando a Baseball

Yóridan Martinez jugando a Baseball

Pàgina 15


Com et presentaries?

Hem dic Patrícia Sanz, tinc 18 anys. Sóc una persona molt nerviosa, m’a-

grada molt parlar, sóc una persona que s’altera molt

Què estudies?

Faig segon de batxillerat artístic.

Què són els vitralls?

Són un conjunt de vidres de colors que a partir d’una plantilla es fa un

dibuix, es posa normalment a les portes o a les finestres d’edificis com

esglésies o parròquies.

Com es fa un vitrall?

Primer es fa una plantilla en un full de paper de vegetal.

Aquest full es posa en una taula de fusta que a un cantó té

dos fustes en forma de L.

Es mesuren i es tallen els vidres, i desprès es van posant so-

bre la taula de fusta on esta la plantilla, es comença sempre

per el cantó i s’ en

va fent cap a munt

i cap al costat a la

mateixa vegada.

Entre vidre i vidre

es va posant plom i

quan ja estan tots

els vidres de la

plantilla posats a

El taller de vitralls Amanda Pino i Xavi Castillo

Les conferències al nostre centre

La Patricia Sanz és una noia que estudia 2n de batxillerat al nostre Institut. Després de la confe-

rencia sobre els vitralls que va fer-se al nostre centre dirigida als alumnes de batxillerat, va decidir-

se a fer el seu treball de recerca sobre els vitralls. Nosaltres l’hem entrevistat per saber-ne una mica

més.

Taller de vitralls

La Patricia Sanz fent vitralls

Eines necessàries


Pàgina 16

sobre, es solda el plom i es posa una capa d’ una massilla

especial per això, es dona la volta y es torna a posar la mas-

silla.

Ens han dit que aquest es el teu treball de recerca, com et

vas decidir per aquest tema?

Jo vaig començar a fer una novel·la, però no va resultar el

que jo m’ esperava, per tant, el Josep Manel em va plantejar

de provar a fer això dels vitralls i desprès de pensar-lo em

vaig decidir a fer-lo.

En que va consistir el taller de vitralls?

Va consistir en fer una plantilla amb un dibuix i desprès fer

el vitrall a partir d’ aquesta plantilla.

Tens previst estudiar una cosa relacionada amb el tema? En

cas que no estudiïs alguna cosa relacionada, què seria?

M’agradaria fer alguna cosa que tingués a veure, és a dir,

continuar per aquesta branca, però això és molt difícil i cal

molta precisió i com he dit abans son una persona nerviosa

que a la mínima m’ estresso i no podria continuant fer vi-

tralls, però m’ agradaria que s’assemblés.

Vitrall fet pels alumnes

Entre tots vam fer aquest vitrall

Procés per fer el vitrall

Vitrall obtingut en el taller de vitralls

Pàgina 17


Terra baixa és una de les obres més famoses del dramaturg i po-

eta Àngel Guimerà. També és una de les més representades de la

llengua catalana.

Guimerà va escriure aquesta obra pels volts de 1896.

Es planteja l’oposició entre la terra baixa, on trobem la corrupció

i el pecat, i la terra alta, la muntanya incontaminada. L’obra és prota-

gonitzada pel Manelic, un home senzill, que és convocat des de la

terra baixa per casar-se amb la Marta. Aquesta mantenia relacions

amb el seu amo, però quan s’adona de que el Manelic realment l’es-

tima, aconsegueix deixar de ser una joguina en mans del seu amo i

es rebel·la en contra d’ell. Aquest drama acaba amb la mort del Se-

bastià a mans del Manelic.

L’obra que va ser publicada és totalment diferent a l’idea original

que tenia l’autor, que consistia en fer que el Manelic disparés al Se-

bastià, ofegués a la Marta, i després d'això, se’n tornés a la terra alta.

Aquestes són algunes de les cròniques del la sortida que vam fer

els alumnes de 4rt d’ESO. Al Teatre Borràs

Les sortides del trimestre

Teatre Borràs

Portada de la primera edició

Imatge d’Àngel Guimerà

Amina Ouahabi i Naiara Perez

Angel Guimerà amb actors de l'obra

https://ca.wikipedia.org/wiki/Obra_teatral

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dramaturg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Poeta


Pàgina 18

Alba Beltrán

El dijous dia 22 d’octubre, em vaig llevar a la mateixa hora de sem-

pre. A tres quarts de vuit vaig sortir de casa per fer el camí que de

dilluns a divendres recorro.

La primera classe del dia va ser, com tots els dijous, va ser Física i

Química al laboratori on vam estar fent alguns exercicis sobre la tau-

la periòdica. En la següent hora vaig fer classe de Ciències Socials en

la qual vam corregir uns exercicis que teníem encara er corregir. En

acabar socials, van baixar al pati per reunir-nos tots i anar cap a l’es-

tació per emprendre el nostre camí al teatre. Quan arribem a la por-

ta del teatre ens van deixar 15 minuts lliures i el meu grup d’amigues

i jo vam anar a fer un volt pels carrers del voltant.

Abans de començar funció, Lluís Homar ens va dir que per a ell era

un orgull veure que gent de la nostra edat o similars s’interessessin

pel teatre. L’obra va ser tota una sorpresa per a mi, ja que no me

l’esperava d’aquella manera: el guió, la posada en escena, a interpre-

tació... Realment, va ser tota una experiència.

Cartell de l’obra de teatre

Astrid Badenas

Vam sortir de l’institut a les 10h del matí, ens vam anar

cap a l’estació de Ferrocarrils Catalans, allà vam agafar el

tren fins a la parada d'Hospitalet av. Carrilet, desprès el

metro i vam baixar a Urquinaona, que estava davant del

teatre Borràs, una vegada allà, les professores que anaven

amb nosaltres ens van deixar donar una volta mentre que

era l’hora de l’obra, a les 12h va començar l’obra protago-

nitzada per Lluís Homar, un actor molt famós i molt bo,

feia dels quatre personatges principals, només ells, tot sol.

Ho va fer molt bé la veritat, feia d’en Manelic, el Sebastià,

de la Marta i de la Nuri, s’anava canviant els papers. Tam-

bé ho havia molts efectes especials, i un joc de llums i de

música que combinaven molt bé amb l¡obra, va estar d’a-

llò més bé.

Lluis Homas fent de Marta

Pàgina 19


Amina Ouahabi

Després de llegir el llibre “Terra baixa”, tocava anar a veure l’o-

bra teatral. Vam arribar al teatre Borràs dos quarts d’hora

abans de l’hora en què estava previst l’inici de la represen-

tació, i vam tenir un quart d’hora per esmorzar.

A les dotze en punt tothom estava assegut. Quan va sortir

Lluís i ens va dir que ell seria l’únic actor, molts ens vam

quedar sorpresos, ja que no ens ho esperàvem.

L’obra em va agradar molt, des del decorat de l’escenari,

fins a la manera d’actuar d’Homar. Realment em va sem-

blar un actor genial, i m’alegro molt d’haver tingut l’opor-

tunitat d’estar present allà.

Aquesta experiència sempre serà recordada com la prime-

ra obra de teatre que he vist, i que m’ha captivat. Estic

molt segura que quan tingui l’oportunitat d’anar al teatre,

l’aprofitaré

Lidia Marin

Eldia22 d’Octubre, vam anar de excursió al Teatre

Borràs per veure l’obra de Lluís Homar que es diu

Terra Baixa i tractava del llibre que havíem llegit a

classe.

Vam anar a classe com tots els dies i vam fer les dues

primeres hores de classe, a les 10 vam anar caminant

fins a l’estació de ferrocarrils. Vam anar fins a plaça

espanya i després amb metro fins a Urquinaona. L’o-

bra començava a les 11h.

Vam entrar al teatre i de seguida en Lluís Homar surt

a l’escenari a fer la presentació de l’obra i ens va de-

manar que no féssim soroll.

L’obra va ser molt bonica, només sortia ell era l’únic

personatge, feia dels quatre protagonistes, el Sebas-

tià, la Nuri, la Marta i en Manelic. Jo pensava que no

sabria en quin moment seria cadascun dels personat-

ges, però en canvi, quan canviava de personatge m’a-

Lluis Homas, unic protagonista de l’obra

Un momenty de l’obra


Pàgina 20

Adrián Moya

L’autobús, el metro i una caminada no molt llarga, van ser suficients per arri-

bar a la casa dels actors, a teatre. L’obra era una actuació molt completa, va

complir les expectatives parlades a classe. Jo només reconec que vaig trobar

a faltar una pinzellada de vestuari. Em costava saber quin

personatge era fins les dues primeres frases, per què jo

em vaig llegir e llibre, però una persona que desconeix

l’obra pot presentar dificultats en aquest aspecte. L’esce-

na que més em va agradar va ser quan la Mart es menys-

preava davant el Manelic. Va ser el moment que vaig re-

conèixer tan sols en Lluis Homar en va dir la primera ex-

pressió.

A nivell d’experiència ho recomano totalment, per públics

majors de 12 anys. És molt enganxosa, és a dir, no perds

el fil de la història. Per l’aspecte acadèmic també la reco-

mano, perquè és un salt al passat. Durant 1 hora i 10 mi-

nuts estàs en un altre temps i en un altre ambient. Però

cal recalcar que abans cal llegir el llibre per la simple raó

de poder-te ubicar en segons que moments. Entre llegir

el llibre i anar veure l’obra prefereixo anar al teatre.

Lluis Homas és Menelic

Pàgina 21


La mediació al nostre centre

Segons la viquipedia: La Mediació és un procés voluntari en el qual dues o més parts involucrades

en un conflicte treballen amb un professional imparcial, el mediador, per generar les seves pròpies

solucions per resoldre les seves diferències.

Nosaltres pensem que la mediació es un curs, en el que uns alumnes, aprenen a ser mediador, o

sigui com ajudarien a dos alumnes que estan en un conflicte.

Fa dos anys l’Andrea i jo el Rubén van participar al curs de mediació, ens quedaven el dijous de

15:00h-16:00h de la tarda, a vegades ens quedaven fins les 17:00. Feien exercicis sobre la mediació,

dels tipus de persones, dels sentiments, etc.

També com s’aplicava el mètode de la mediació, i com havíem de fer-ho per ser professionals.

En el nostre centre la Mediació la porten La Mercè Piera,

professora del cicle formatiu d’integració social i la Mari

Carmen Baz, la TIS del nostre centre. Per poder saber una

mica més sobre la mediació hem fet aquesta entrevista a la

Mari Carmen Baz.

Ens podries explicar que es la mediació?

La mediació és davant de un conflicte quan dos persones

no es posen d’acord o hi ha un mal entès, hi ha alguna cosa

entre la relació que tenien aquestes dues persones no

funcioni be i hagi un problema. Llavors amb la mediació el

que busquem es dunar un espai cadascú de les persones

que tenen un conflicte per a que puguin parlar entre els

dos amb el mediador i buscar una solució.

En que consisteix el curs de mediació en el nostre institut?

En fer la formació d’alumnes per que al proper curs puguin

ser mediadors.

Has fet alguna mediació? Quantes?

Si, en aquest institut he fet unes 20 mediacions, durant

tots els anys que porto.

Activitats extraescolars al nostre centre

Rubén Ruiz i Andrea Zoroa


Pàgina 22

Alguna mediació de les que has fet t’ha impactat mes que les altres?

Si, però no per que hagi estat un problema greu, si no per el motiu

que a vegades dius que són amics, des de la primària sempre han

tingut una bona relació, i ara per això han tirat per terra tota la seva

amistat.

En la majoria de casos sol acabar bé la situació entre els alumnes?

Sí, però acabar bé no vol dir que entrin com ha enemics per dir-lo

d’alguna manera ni surtin com amics, l’objectiu de la mediació no és

entrar i fer-se amics, com he dit abans la solució que és busca quan

es fa una mediació, és consensuada amb totes les parts, llavors jo

personalment amb totes les que he fet sempre la solució ha estat

positiva.

Quants anys portes en el curs de mediació?

Jo el curs no el faig, el fa la Mercè Piera. Jo ajudant és el novè curs

que porto

fent mediació aquí aquest institut.

En quins horaris feu la mediació? Quins dies?

Normalment es feia els dijous de 15:00h-16:00h, al començament

de tot es feien els divendres de 13:30h-14:30h i aquest any el farem

els dimarts de 15h-16h.

Teniu previst participar en alguna activitat a nivell de Sant Boi? Quina?

Sí, normalment participem sempre en el fòrum que el fa l’ajuntament i participen tots els instituts de Sant Boi, es fa en

el Can Massallera.

Per què creus que a un alumne li podria interessar participar en el curs de mediació?

Per aprendre ha tenir eines per a resoldre els seus problemes i conflictes.

Pàgina 23


El nostre institut com ja fa alguns anys, organitza activitats esportives dirigides a l’alumnat de la

ESO. Per aquest curs s’ofereixen dues activitats esportives: Fútbol sala i dansa moderna.

El futbol sala està dirigit als alumnes de primer i segon de la ESO i les danses hi poden participar

els alumnes de primer a quart de la ESO. Hem entrevistat a l’Olga Gimenez perquè ens ho expli-

qués una mica més.

El plà de l’esport

L’equip de futbol sala participarà als jocs esportius de Sant Boi.

Al mes de maig hi ha l’entrega de premis per part de l’ajuntament de Sant Boi.

Esperem que us animeu a inscriure-us.Els horaris d’activitats seran:

Fútbol sala: 18:00-19:00. Dilluns i dimecres

Dansa moderna: 17:00-18:00. Dilluns i dimecres

Quins esports es presenten al torneig escolar?

Futbol sala i dansa moderna

Quin nombre d’alumnes va participar l’any passat?

L’any passat no vam tenir equip perquè els alumnes de

primer i de segon de ESO ja jugaven a equips de Sant

Boi. A l’any anterior van jugar 12 alumnes

I aquest any? Quants participen?

De moment només tenim 6 alumnes apuntats

Quant de temps triga en total?

Es tot el curs, des de novembre fins a juny

On es realitzen aquestes activitats?

Els entrenaments els farem aquí al gimnàs i a la pista de

futbol sala

A quina etapa del curs es realitzen?

Tot el curs

Hi ha algun tipus de premi per els guanyadors?

Si, hi ha una copa

Totes les activitats es realitzen a l’exterior?

No, el futbol fora i la dansa dins

Quins alumnes poden participar?

Al futbol sala alumnes de primer i segon de la ESO, i les

danses modernes a tots els cursos de la ESO

Com es poden inscriure els participants?

Donem un full on posa totes les dades, el pagament i

l’autorització dels pares

Quin es l’horari d’aquestes activitats?

Els entrenaments de futbol sala són els dilluns i els dime-

cres de 6:00 a 7:00, les danses modernes dilluns i dime-

cres de 5:00 a 6:00

Les activitats extraescolars del centre

Ángel Tarazaga


Pàgina 24

Francesc Boix El passat mes d’octubre els alumnes de 4t de la ESO vam anar al Museu d’Història de Catalunya

a veure una exposició fotogràfica sobre l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial. El fotògraf de les

quals va ser Francesc Boix.

Vam veure una exposició fotogràfica, on una part de

la exposició eren fotogràfies fetes per Francesc Boix,

un fotògraf i militant antifeixista espanyol.

Va lluitar en l'Exèrcit Republicà durant la Guerra Civil

Espanyola i durant la Segona Guerra Mundial va estar

internat en els Camps de concentració nazis.

A Mauthausen, Boix va treballar la major part del seu

període d'internament en el laboratori fotogràfic que

l'Administració del camp destinava principalment a

usos policials.

Fins a 1945 va aconseguir ocultar un important nom-

bre de fotografies que mostraven aspectes de la crua

realitat del camp i de les pràctiques d'extermini dels

presos.

En moltes d'elles apareixen també els rostres dels SS

responsables del camp i d'alts jerarques del nazisme

que el van visitar.

El 1946 Boix va ser testimoni en dos processos con-

tra criminals de guerra nazis: davant el Tribunal Inter-

nacional de Nuremberg va testificar contra alts jerar-

ques nazis

Grup d’alumnes de 4r el dia de l’escursió

A l’interior del museu

Ana Exposito

Pàgina 25


Per saber-ne una mica més...

El camp de

concentració de

Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també

d'extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l'Alta Àustria durant l'etapa d'ocupació

d'Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s'exterminaren militants

polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines,

persones d'altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols,...), gitanos i, sobretot, jueus

dins del pla de la Solució Final.

Així mateix fou el que engolí la majoria dels depor-

tats dels Països Catalans. Probablement fou el pri-

mer camp de concentració dels nazis que funcionà

com a camp d'extermini des del començament de

la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament

el 5 de maig de 1945.

Abans de la Segona Guerra Mundial, la font de

subsistència a Mauthausen eren les pedreres, les

quals proveïen les llambordes per a empedrar els

carrers d'Àustria. Aquest fet va fer decidir Adolf

Hitler a construir-hi un gran camp de concentració,

el més important d'Àustria.

Les condicions higièniques i de treball de Mauthau-

sen i dels Kommandos annexes eren suficients per

morir. Després de passar molts republicans per la

pedrera de Mauthausen, amb el pas del temps ana-

ren assolint llocs de treball on el tracte era una mi-

ca més suau. La majoria, però, ja havien mort. Els

que s'acostumaren a l'arbitrarietat del camp, a l'at-

zar, els qui saberen sostenir la moral fos com fos,

amb el mínim esforç a l'hora de treballar, aquests

sortiren del camp.

Mariam Charara

https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_concentraci%C3%B3

https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_d%27extermini

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mauthausen

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gusen

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alta_%C3%80ustria

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ustria

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercer_Reich

https://ca.wikipedia.org/wiki/Homosexual

https://ca.wikipedia.org/wiki/Soluci%C3%B3_Final

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans

https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_concentraci%C3%B3

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nazi

https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_d%27extermini

https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Mundial

https://ca.wikipedia.org/wiki/5_de_maig

https://ca.wikipedia.org/wiki/1945


Pàgina 26

Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz va néixer a

Màlaga, el 31 de Maig de 1989 (26 anys), popular-

ment conegut com Pablo Alborán. És un cantautor i

músic espanyol. Des del seu debut en 2010, va ob-

tenir quatre candidatures als premis Grammy Lla-

tins. Pablo Alborán ha venut més d'un milió d'exem-

plars dels seus tres primers discos a tot el món i en

dos anys i mig de trajectòria, sent l'artista més ve-

nedor a Portugal en 2012 i a Espanya per dos anys

consecutius (2011 i 2012), sumant 30 discos de

platí a Europa, dos discos d'or a Amèrica i un a Por-

tugal. Ha romàs número u en vendes per 36 setma-

nes a Portugal i 60 setmanes a Espanya (amb els seus tres discos), totalitzant 96 setmanes com a número u en vendes

de discos, en aquests dos països. La seva veu es tenor i sempre canta Pop, Balada i copla. Toca la guitarra i el piano.

ESPAI PER LA MÚSICA

La música ens ha acompanyat al llarg de tota la nostra vida, al néixer o a les nostres primeres

passes. En gairebé tots els nostres records hi ha música. Quan els artistes composen, ho fan des del

interior des del cor i l’ànima, amb molt sentiment i passió per al seu treball. Hi ha d’altres que no són

compositors, sinó que persones s'ofereixen a composar per a cantants i els artistes interpreten la

lletra que els ofereixen. A mida que anem creixent, ens decantem per un tipus de música. La música

més escoltada és el pop.

Nosaltres parlarem de dos cantants, el primer més antic al món de la música l’altre més nou:

PABLO ALBORÁN

MÓNICA VIEDMA CONEJERO I ALBA BELTRÁN NO

La música expresa el que és inexplicable

Pàgina 27


Alejandro Sánchez Pizarro va néixer a Madrid, el 18 de desembre de

1968 (46 anys) més conegut pel seu nom artístic Alejandro Sanz, és

un cantautor, compositor i músic espanyol. Va començar la seva car-

rera al 1988. Ha venut més de 25 milions de còpies dels seus discos

a tot el món i ha guanyat 17 premis Grammys Llatins i tres Grammys

anglo. Segons acrediten els Productors de Música d'Espanya

(Promusicae) compta amb més de 8 000 000 àlbums certificats en

solitari. La seva veu es tenor i sempre canta Pop-Rock, Balada pop i

Pop Llatí. Toca la guitarra i el piano.

ALEJANDRO SANZ

LACARRERA MUSICAL DE ALEJANDRO SANZ

LA CARRERA MUSICAL DE PABLO ALBORÁN

2011: Pablo Alborán

2011: En acústico

2012: Tanto

2014: Terral

2015: Vivela

2015: Tres Noches en Las Ventas

1988-90: Los chulos son pa' cuidarlos

1991: Viviendo deprisa

1993: Si tú me miras

1994: Básico

1995: Alejandro Sanz 3

1997: Más

2000: El alma al aire

2003: No es lo mismo

2006: El tren de los momentos

2008: Paraíso Express

2012 - 2014: La música no se toca

2015 - Sirope

https://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Albor%C3%A1n#2011:_Pablo_Albor.C3.A1n_y_En_ac.C3.BAstico

https://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Albor%C3%A1n#2011:_Pablo_Albor.C3.A1n_y_En_ac.C3.BAstico

https://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Albor%C3%A1n#2012:_Tanto

https://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Albor%C3%A1n#2014:_Terral

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#1988-90:_Los_chulos_son_pa.27_cuidarlos

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#1991:_Viviendo_deprisa

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#1993-94:_Si_t.C3.BA_me_miras_y_B.C3.A1sico

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#1993-94:_Si_t.C3.BA_me_miras_y_B.C3.A1sico

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#1995:_Alejandro_Sanz_3

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#1997:_M.C3.A1s

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#2000:_El_alma_al_aire

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#2003:_No_es_lo_mismo

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#2006:_El_tren_de_los_momentos

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#2008:_Para.C3.ADso_Express

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#2012_-_2014:_La_m.C3.BAsica_no_se_toca

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Sanz#2015_-_Sirope


Pàgina 28

Un dels fundadors de la Lliga i un dels equips més re-

presentatius Espanyols es El Reial Club Deportiu Espa-

nyol de Barcelona S.A.D.que és una societat anònima

esportiva catalana fundada a la ciutat de Barcelo-

na el 13 d'octubre de 1900 per una colla de joves estu-

diants encapçalats per Àngel Rodríguez Ruiz, que té la

seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat. Actual-

ment, el primer equip de l'Espanyol juga a la primera

divisió de la Lliga espanyola, mantenint-se a la setena

posició de la classificació històrica de la lliga. Els segui-

dors de l'Espanyol s'anomenen popularment

"periquitos". El club organitza anualment des

de 1974 el Torneig Ciutat de Barcelona a la pretempo-

rada d'estiu.

Altres equips populars a Catalunya son el Girona FC

que és el club de futbol més representatiu de la ciutat

de Girona i província. El 15 de juny de 2008 va aconse-

guir, 49 anys després, retornar a la categoria de plata

del futbol, la Segona Divisió, denominada oficialment i

per motius de patrocini Liga Adelante.

Els primers precedents del futbol tenen més de 2000

anys d'antiguitat. Al segle VIII el joc ja havia arribat a

Anglaterra, però no fou fins al 1868 que The Football

Association redactà les regles del joc. El 1903 es fundà

la FIFA, que s'adherí al reglament vigent i des de llavors

ha servit com a organisme rector de l'esport. La compe-

tició del futbol internacional més prestigiosa és la FIFA

World Cup, celebrada cada quatre anys. Aquest esport,

el més vist al món, té una audiència que dobla la dels

Jocs Olímpics d'estiu , podem dir qye que el futbol es

un esport molt antic i no podem deduir el seu origen.

Els antecedents més remots del joc es poden situar al

voltant de l'any 200 aC. durant la dinastia Han a la Xina.

El seu joc es deia tsu chu (tsu significa aproximadament

'donar puntades de peu' i chu denota una bola feta de

cuir farcit). Fins i tot els emperadors xinesos

El reportatge

El futbol a Catalunya Carlos Barbero

Pàgina 29


Alan Turing, pensant en màquines que pensen

Compilació feta per Silvia Gil Cordero, professora de Filosofia INS Camps Blancs

Malgrat la seva curta vida, Alan Turing va ser un dels

personatges més influents del segle XX. Entre les fites

de la seva carrera científica destaca el disseny d'una

hipotètica màquina mitjançant la qual va crear els con-

ceptes teòrics que van permetre la construcció dels pri-

mers ordinadors, a més de la creació d'una de les com-

putadores més ràpides de la seva època, la Pilot ACE.

Com criptògraf va aconseguir la fama per haver revelat

els codis Enigma, amb els que els alemanys xifraven els

seus missatges durant la Segona Guerra Mundial. A

més, va realitzar investigacions pioneres amb les que va

establir les bases de la intel·ligència artificial i la biologia

matemàtica.

L'edició especial de National Geographic Alan Turing, la

computació, té com a objectiu explicar d'una manera

amena i rigorosa la naturalesa d'aquestes aportacions

fonamentals per a l'evolució del món contemporani. A

les seves pàgines els lectors trobaran resposta a pre-

guntes com: què és un ordinador? Resolen els ordina-

dors tota mena de problemes? Quin país va inventar

l'ordinador? o ¿pot haver màquines intel·ligents?

Però sobretot, l'obra ens apropa a la personalitat polifa-

cètica d'un personatge la vida i obra, desglossada en

cinc capítols, no deixen indiferent a ningú: un viatge

apassionant guiat per una de les ments més fascinants

de la nostra història recent.

El que he fet en aquesta compilació, ha estat relacionar

el Capítol I, amb filòsofs notables com Pascal i Leibniz,

entre d’ altres.

Què és un ordinador?

Ja en el segle XVII Blaise Pascal i Gottfried Leibniz van

inventar màquines amb què es podien realitzar operaci-

ons aritmètiques elementals. No obstant això, el propi

Leibniz albergava un altre somni, crear una màquina que

fos capaç de raonar. Va caldre esperar fins al segle XX

perquè Alan Turing desenvolupés els conceptes teòrics

que van permetre la construcció dels primers ordina-

dors.

La màquina aritmètica de Leibniz

"És inapropiat d'homes excel·lents perdre hores com a

esclaus en la tasca de càlcul, que podria ser relegada

segurament a qualsevol altre si s'empraren màquines"

Leibniz es va inspirar en les idees de Pascal posades en

pràctica en la pascalina, però aviat va descobrir que per

poder multiplicar i dividir necessitava un altre tipus de

mecanismes. En 1674 va posar en marxa la seva màqui-

Per saber-ne més


Pàgina 30

na de calcular. Era un prototip de fusta que funcionava

amb moltes dificultats. En principi la va batejar com

Staffelwalfe, calculador escalonat, però aviat el va defi-

nir com a màquina aritmètica. Un rellotger li va fabricar

una en metall que és similar a la de la fotografia.

Es compon de dues parts, la superior era fixa, i la inferi-

or disposava d'un carro que es desplaçava. La novetat

de Leibniz consistia en una sèrie de cilindres en els

quals estaven inserides 9 varetes de longitud variable.

Sobre el cilindre una roda dentada muntada sobre un

eix que s'encarregarà de transmetre el moviment al to-

talitzador que està al carro. En girar el disc corresponent

a la xifra, el cilindre girava de manera que la roda denta-

da de l'eix es movia més o menys depenent de les vare-

tes que estaven a la seva altura. La roda transmetia el

gir a un disc en què apareixia la solució que es podia

veure a una finestra, a la part superior de la caixa.

La màquina fan servir tres tipus de rodes: per sumar, per

al multiplicant i per al multiplicador. Combinant-les po-

dien efectuar sumes, restes, multiplicacions i divisions.

Leibniz va estar obsessionat amb la seva màquina arit-

mètica durant tota la seva vida. Va intentar fer una vari-

ant que funcionés en sistema binari. En un manuscrit de

1679 que es conserva a la biblioteca de Basse-Saxe a

Hannover es pot comprovar com Leibniz dominava el

càlcul en aquest sistema.

Desgraciadament per a la història de la computació el

nombre de cilindres que es necessitarien per fer opera-

cions amb nombres fins i tot petits feia impossible la

construcció d'una màquina que operés en aquest siste-

ma.

No obstant això el genial Leibniz s'havia abocat al futur.

El que sí és cert és que la màquina aritmètica de Leibniz,

i no el càlcul diferencial, va ser el que li va obrir les por-

tes dels cercles científics francesos i de les Acadèmies

de tot Europa.

La màquina de Turing

En 1934 Alan Turing conclou els seus estudis a la Uni-

versitat graduant-se en matemàtiques. A l'any següent,

va tenir una beca per a un dels col·legis de la Universitat

de Cambridge. A Cambridge, Turing va tenir l'ocasió de

participar en un dels capítols més fascinants de la mate-

màtica. El filòsof i matemàtic britànic Bertrand Russell

sostenia que la lògica era un sòlid suport per a les veri-

tats matemàtiques. Aquesta idea era precisament el

nucli del seu llibre Principia mathematica, escrit temps

enrere amb el filòsof Whitehead. Dit així, res impedia

que, als seus vegada, que les matemàtiques poguessin

ser reduïdes a lògica. A principis dels anys trenta altre

filòsof i matemàtic Kurt Gödel (República Txeca; imperi

austrohongarès), havia enunciat un cèlebre principi filo-

sòfic en l'àmbit de la matemàtica. Ni més ni menys, Gö-

del va introduir l'anomenat Teorema d'incompletesa,

que pot resumir-se en la idea que hi ha enunciats mate-

màtics o proposicions que no poden provar ni refutar,

produint-se una paradoxa, que consisteix en una propo-

sició que es contradiu a si mateixa, com quan Sòcrates

va dir "Només sé que no sé res", llavors "ja sap alguna

cosa". Un exemple clàssic és el de la paradoxa del men-

tider.

Pàgina 31


La versió més antiga de la paradoxa del mentider s'atri-

bueix al filòsof grec Eubulides de Milet, que va viure al

segle IV a. C. Suposadament Eubulides va dir: Un home

afirma que va mentir. El que diu és verdader o fals?

En realitat es tracta d'una qüestió d’auto referència.

Exemple clàssic és el del llibre en la nota final afirma "tot

l'escrit en aquest llibre és fals". La qual cosa deixa oberta

la possibilitat que aquella última oració també ho sigui, i

en aquest cas la resta seria vertader o, per contra, si

aquella afirmació fos veritable la resta del llibre seria

fals. Però com l'última afirmació es troba dins del mateix

llibre, la interpretació sobre l'abast de la mateixa deixa a

la veracitat del llibre lliurada cap a l'infinit. Així, només

és possible sortir del circuit de la auto referència pre-

nent com a punt de partida un punt de vista apartat de

l'objecte que es valori. No obstant això aquest últim

exemple del llibre té una solució lògica, l'última frase

escrita és falsa, encara que això no vol dir que tota la

resta escrit en el llibre sigui veritable sinó que no tot

l'escrit en ell sigui fals, de manera que no pot dir-se que

tot l'escrit en el llibre és veritable except la última frase.

Gödel trasllada aquesta paradoxa del llenguatge a la ma-

temàtica, en particular a l'àmbit de la lògica, demostrant

en 1931 l'anomenat teorema d'incompletitud de Gödel,

on es caracteritzen els sistemes incomplets, aquells en

els quals no podem avaluar si les seves proposicions són

vertaderes o falses. És en aquesta època quan alguns

filòsofs i matemàtics es formulen la següent pregunta:

¿pot la intuïció matemàtica ser codificada en un conjunt

de regles, o, tal com es planteja la qüestió en l'actualitat,

en un programa d'ordinador? Alan Turing no va poder

resistir-se a aquest desafiament i la seva solució va ser

la màquina-a o màquina de Turing, sense existència real.

Va fer falta la 2a Guerra Mundial perquè es construís.

La "màquina-o" de Turing: ¿pot una màquina ser univer-

sal?

Una de les limitacions de la màquina de Turing és que es

comporta com un ordinador que tingués sempre un ma-

teix programa i, per tant únicament pogués fer una sola

tasca. Per tant, Turing va introduir una generalització de

la seva màquina anomenant-la màquina de Turing uni-

versal o màquina-u. Es tracta d'una màquina de Turing

capaç de simular qualsevol altra màquina de Turing, i per

tant capaç de processar diferents programes. Per tant,

un ordinador és un exemple de màquina de Turing uni-

versal. Un altre exemple, són els Smartphones, telèfons

mòbils amb prestacions d'un miniordinador. Al costat

del matemàtic nord-americà Alonzo Church va fer la

coneguda com a tesi de Church-Turing. Aquesta tesi

deia que problemes que pot resoldre una màquina de

Turing universal, i per tant un ordinador, són els que la

seva solució pugui ser expressada per mitjà d'un algorit-

me. Un algorisme és sinònim de solució.

Altres màquines de Turing

El 1982, el premi Nobel de Física Richard Feynman, va

plantejar que tant les màquines de Turing com els ordi-

nadors en general no podien ser aplicats a la simulació

de fenòmens de naturalesa quàntica, és a dir, els que

s'observen en els àtoms i per als que la física clàssica és

insuficient. Un fenomen quàntic no és computable i, no

podia ser tractat com un ordinador convencional, ja que

hauria d'estar en diversos estats simultàniament.

Un altre físic, l'anglo -israelí David Deutsh, va introduir

el 1985 una nova classe de màquina de Turing, la mà-

quina de Turing quàntica.

Drawning hands (1948), obra de Mauritis Cornelis


Pàgina 32

Alan Turing

Sempre ha estat interessat en la Segona Guerra Mundial i en especial el

la Batalla de l'Atlàntic, on centenars de vaixells mercants van ser enfon-

sats pels nombrosos submarins alemanys que vigilaven aquelles aigües.

Les comunicacions d'aquests U-Boot amb l'alt comandament alemany i fins i tot entre ells mateixos es realitzava per

codi morse. Ara bé, els missatges que s'enviaven havien estat prèviament xifrats amb la màquina ENIGMA.

El col·leccionisme d'estris criptogràfics i el contacte permanent amb col·leccionistes d'arreu del món va donar fruits

el dia en que li va sorgir la possibilitat d'adquirir una màquina NEMA (Neue ENIGMA Maschine) original.

Però, què és una màquina ENIGMA? L'Enigma era una màquina portàtil per a encriptar i desencriptar missatges.

Més exactament, "Enigma" era una família de màquines criptogràfiques electromecàniques de rotor, desenvolupades

i utilitzades durant la primera meitat del segle XX. Foren inventades per l'enginyer alemany Arthur Scherbius a finals

de la Primera Guerra Mundial, els primers models es van utilitzar en l'àmbit comercial a principis dels anys vint, tot i

que diversos països adoptaren la màquina per emprar-la en l'àmbit governamental i militar, com és el cas de l'Alema-

nya nazi d'abans i durant la Segona Guerra

Mundial. Es van produir diversos models d'a-

questa màquina, però els models alemanys

emprats per la Wehrmacht són els més popu-

lars.

Els aliats van obtenir la primera informació de

valor relativa a Enigma en 1931 de mà d'un

espia alemany, Hans - Thilo Schmidt , i consis-

tia en diversos manuals per a l'ús pràctic de la

màquina. El contacte amb Schmidt havia estat

establert per la intel·ligència polonesa, que en

aquests anys sentia ja a les seves esquenes el bleix d'una Alemanya cada vegada més bel·licosa. El departament de

criptoanàlisi polonès, conegut com Byuro Szyfrów , es va posar a treballar amb els documents de Schmidt i es va

agenciar per a això diversos exemplars de màquines Enigma sostretes als alemanys

Les conferències al nostre centre

Silvia Gil, professora de filosofia

Dimecres dia 4 Novembre va donar una conferència

Oscar Font. Com diu a la seva pàgina web, ell és dissenyador

gràfic, músic de jazz a l'orquestra LA LOCOMOTORA

NEGRA, i gran aficionat a la criptografia

Pàgina 33


Els Nostres Professors

Quan et vas incorporar al centre?

A l’any 2013 em van donar una plaça i vaig acceptar-

la.

Que t’ han semblat els alumnes i companys de treball?

Amb els companys, tot bé. Els alumnes són molt xer-

raires.

Has tingut algun conflicte amb algun pare/mare d’un

alumne? I amb un company?

No. Amb els companys de vegades discrepàncies,

però, mai un conflicte.

Se’t fa gran haver de controlar una classe d’uns 20-25

alumnes? Per què?

No. Perquè he arribat a tindre classes de 37 alumnes.

Et va costar adaptar-te al centre?

Una mica, mig any.

Et va costar treure`t la carrera?

Hem vaig treure la carrera de Física y Química a la

universitat de Barcelona. No va ser fàcil, però, tam-

poc difícil. Vaig estar cinc anys per fer-la.

Has sigut tutor? T’agrada o t’agradaria?

Sí. De vegades era molta feina.

A quin centres vas estar abans de l’ INS Camps

Blancs?

INS Montserrat a Barcelona.

Quantes assignatures donaves? Quines?

Tres assignatures. Naturals a 2n de l’ESO i Física a

1er i 2n de batxillerat.

Quina assignatura t’agradava més?

Les matemàtiques, i la que més odiava era literatura.

Nosaltres com alumnes del professor Diego Gil, creiem que com a persona és molt bo, com

tothom té els seus més i menys, però, sobretot, és un bon professor.

És una persona amigable, divertida, i molt pacient, però quan s’ha de posar seriós, més val que

t’ho prenguis de debò.

Pots confiar en ell si tens algun problema, ja que ell t’ajudarà en tot el que pugui.

Nosaltres vam escollir entrevistar a Diego Gil perquè ha sigut professor nostre i fa dos cursos va

ser el nostre tutor.

Aquesta és l’entrevista que li vam fer, esperem que us sembli interessant.

Diego Gil Andrea Zoroa i Amanda Pino

L’Andrea i l’Amanda amb el Diego


Pàgina 34

Activitats del dia 22 de desembre 2015

El dia abans de les festes de Nadal és un dia especial dins del calendar escolar, és un dia que

tanca l’any i que tanca les activitats de la primera avaluació, per això es fan activitats especials amb

els alumnes.

Els alumnes de 1r i 2n de l’ ESO van anar a la representa-

ció de l’obra de teatre els Pastorets que en Ramon Villa-

longa va preparar amb uns quants alumnes de 2n de l’E-

SO.

La representació va ser molt bonica, vam poder gaudir de

la feina que els nostres companys havien preparat durant

aquest 1r trimestre.

Van cantar, van recitar versos relacionats amb les festes

de nadal tot amb un muntatge audiovisual de fons que ho

feia molt entretingut de veure.

Alba Beltrán No

Teatre a can Ninyo

Pàgina 35


Un cop acabada la representació vam anar a la plaça de l’ Ajuntament.

Mentrestant a l’institut es feien les activitats esportives dirigides als alumnes de 3r de l’ESO.


Pàgina 36

El passat dia 22 de desembre a la nostra escola vam cele-

brar el dia dels refugiats.

El dia va començar a les 9 del matí amb una pel·lícula que

es deia Hotel Rwanda que tractava sobre dues tribus di-

ferents de l’Àfrica, aquestes tribus els hutus i els tutsi que

eren enemigues des de fa molt de temps i una de les tri-

bus va iniciar una guerra amb l’altra tribu, el que fa que hi

hagués moltíssimes morts.

Mentrestant els 3rs van participar d’una conferència so-

bre Palestina i el Sàhara Occidental esposada pel profes-

sor Josep Manel Gómez.

A les 11 mes o menys es va acabar la pel·lícula i vam sor-

tir al pati mitja hora.

A les 11:30 els/les alumnes de 4rt. vam pujar a classe i

vam fer les activitats que estaven previstes. Primer vam

simular un judici, on la classe es va dividir en el jutge, els

fiscals, la defensa, els acusats i el jurat. El judici anava

sobre la denuncia que posaven els refugiats a Austràlia, ja

que quan els refugiats arriben a Austràlia, els tanquen i

els tenen en males condicions. El judici va acabar donant

la raó als refugiats ja que tenien tota la raó.

Després sobre les 12:15 vam continuar amb l’última acti-

vitat del dia, aquesta tractava de fer un arbre en una car-

tolina on teníem que posar coses positives i negatives,

com per exemple: la generositat, l’amor...

Per la seva banda, els Batxillerats van participar en una

Jornada de les Ciències Socials Lidia Marín Rodríguez

Cartell de la pel·lícula

Imatge de persones que fugen del seu país

Pàgina 37


Els nostres Murals contra els perjudicis


Pàgina 38

El dia 2 de desembre de 2015, dimecres, els

alumnes dels dos grups de Batxillerat vam vi-

sitar la Biblioteca de Catalunya, situada entre

el carrer del Carme i de l’Hospital de Barcelo-

na.

Vam sortir de Sant Boi i, un cop a la plaça de

Catalunya de Barcelona, vam començar a fruir

d’un dia assolellat i plàcid de tardor. Tot l’am-

bient convidava a passejar i aprofitar la visita

per conèixer una infraestructura cultural cata-

lana.

Quan vam arribar davant el teatre Romea, al

carrer Hospital, tots vam poder veure l’històric

indret on es van representar moltes obres de

teatre de dramaturgs com Serafí Pitarra, Àngel

Guimerà o Manuel Angelon.

El carrer interior de l’antic Hospital de Sant

Pau és im-

pressionant.

A banda i

banda, hi ha

l’edifici medi-

eval i renai-

xentista de

l’hospital.

Des de 1906, l’edifici es va començar a usar

com a equipament cultural i continua avui dia:

Biblioteca de Catalunya, biblioteca general de

barri, teatre de la Biblioteca, Escola Massana,

Institut d’Estudis Catalans i Reial Acadèmia de

les Ciències de Catalunya.

En una sala de la Biblioteca Nacional hi va ha-

ver una sessió explicativa inicial de l’origen i la

història de la Biblioteca. També vam rebre in-

formació sobre com usar els serveis bibliote-

caris i com fer-se’n soci.

Un cop van acabar les explicacions, vam visi-

tar, dividits en dos grups, les instal·lacions cul-

turals. Vam veure els llibres de consulta de

sala, com demanar-los en préstec i com utilit-

zar els serveis informàtics. Seguidament, vam

veure algunes sales especials: la de manus-

crits incunables, la d’arxiu de llibres i la de l’e-

dició antiga

de llibres.

Semblava

una tornada

al passat a

partir dels lli-

bres antics.

Visita a la Biblioteca de Catalunya

Plaça Catalunya

Ramón Villalonga

Pàgina 39


Quan va arribar a la seva fi la visita, ens vam

reunir i vam anar cap a l’edifici històric de la Uni-

versitat de Barcelona, a la plaça Universitat, i

fundat el 1854. Pel camí, ens vam aturar a con-

templar l’edifici del Centre de Cultura Contem-

porània de Barcelona (CCCB).

Des de la Ronda de Sant Antoni, ens vam ado-

nar de l’antic recorregut de les muralles medie-

vals de Barcelona. Després, vam entrar i visitar

els dos claustres de l’edifici universitari, on es

pot estudiar Filologia i Matemàtiques. També

vam visitar els jardins i la sala magnífica de l’en-

trada i del Rectorat de la U.B.

De tornada cap a Sant Boi, anàvem recordant

totes les impressions rebudes en aquesta visita.

Tota la informació no només ens servirà com a

activitat cultural, sinó com a ús actual i modern

d’un servei de llibres necessari per a la nostra

futura vida cultural, artística i científica.

Aturada a prop del CCCB

Sala de la informació inicial


Pàgina 40

Judtih Pinilla i Nicole Pino 1r C

La por ens vol estimar,

nosaltres no la volem agafar.

De negre ens vol posar,

i a un mon lleig ens vol emportar.

El seu mon que es molt solitari

en el qual totes les ànimes

d’un lloc a l’altre

caminen a diari.

La por té olor a boira,

un soroll que no s’escolta.

Un esperit blanc i negre

i un crit que en la foscor ens envolta.

Aquest mon sembla un calaix

on hi ha molts animals,

un corb que ens persegueix,

una serp que ens ‘’pilla’’

i una bèstia que ens persegueix.

Realment es un pensament

que amb nosaltres està constantment

no ens deixa pas dormir,

i una mala estona patim.

La por ens vol estimar

Documents

Revista Iceberg núm. 44