Revista Idees 2011

Revista nº 9 Revista nº 9 Revista nº 9 Revista nº 9 ---- Abril 2011 Abril 2011 Abril 2011 Abril 2011

i es

Porta

da i m

untatge: E

ncarna M

artín

ez L

osco

s

ADÉU A L’AULA D’INFORMÀTICA Les tecnologies de la informació i la comunicació han recorre-gut un llarg camí per a fomentar la innovació en l'ensenya-ment i millorar els processos i els resultats de l'aprenentatge. El Projecte eduCAT1x1, a més de noves dotacions a les aules (pissarres digitals interactives, més connectivitat wi-fi) i la disponibilitat d'un ordinador portàtil per cada alumne, com-prèn el desplegament exploratori dels llibres de text en for-mat digital. Aquesta actuació vol ser una aportació més desti-nada a l'adquisició i el desenvolupament de les competències necessàries en la societat del coneixement. A l’Institut d’Alcarràs s’està consolidant el projecte edu-CAT1x1 als nivells de primer i segon d’ESO. Encara presenta algunes dificultats pel que fa a connectivitat amb els llibres digitals. Però estem avançant en la utilització de les pissarres digitals cada vegada més i també en la utilització dels ordina-dors en les diferents classes. Podem dir que quan volem tre-ballar digitalment, els equips docents i els alumnes de 1r i 2n d’ESO ja no anem a l’aula d’informàtica. Tenim les nostres aules informatitzades.

Ramon Baches, Director

Pàgs.

• Portada 1

• Sumari / 1x1 /Nou Consell Escolar 2-3

• Intercanvi 4-5

• Treballs de recerca 6-7

• Va de ciència 8-11

• Des de l’Aula d’ Acolllida 12-13

• AMPA 14-17

• Sortides 18-23

• TV3 ens visita 24

• Tallers d’escriptura 25-31

• Salut i Escola 36-37

• Jornades 38

• A un col�laborador / E.Física 39

• Educació Física : Esquí a la Molina 40-41

• Passatemps 42-44

• To finish in English 45

• Agraïments 48

• Darrera hora...Brussel�lesl / Sant Jordi 46-47

• Dels llibres a la pantalla 34-35

• Correspondència 32-33

iiii eseseses dededede 2011201120112011 2222 SUMARI

Convivència a Butsènit 2010-2011

Un altre curs els alumnes de 1r d’ESO vam anar caminant fins a Butsènit el dia 24 de setembre per fer una jornada de convivència. Entre jocs i rialles vam aprofitar per a conèixer-nos tots una mica. I és que, d’ara endavant, comencem un camí d’uns quants anys

Educat 1x1

CONSELLS • No mostris el teu portàtil

en espais públics no segurs.

• Cal tenir cura i vigilar on

deixem el nostre en tot moment.

• Personalitza el teu ordi-

nador amb adhesius

3333 iiii eseseses dededede 2011201120112011

EDUCAT 1x1 Ja els tenim aquí !!

Nou curs i també renovació en el Con-sell Escolar del centre. Aquí teniu la relació dels nous membres i adreces de correu. Us seran d’utilitat si, com a represen-tants del vostre sector, voleu contac-tar amb algun d’ells per demanar aclariments o aportar suggeriments a debatre en el si d’aquest òrgan de govern de l’INS

Direcció INS………………………...…………….. Cap d’estudis………………………………………... Secretari ……………………………………………….. Representant Ajuntament ……………….. AMPA ………………………………………………………. Pares ……………………………………………………….. Pares ……………………………………………………….. Professors………………………………………………. Professors………………………………………………. Professors………………………………………………. Professors………………………………………………. Professors………………………………………………. Personal no docent,,……………………………. Personal PAS (administr. i serveis) Alumnes,,,,,,……………………………………………. Alumnes,,,,,,…………………………………………….

Ramon Baches ……………………. Enrique Infantes……………….. Jesús Campa ……………………… Antònia Ribes……………..……… Francesc Monné ……………….. Albert Sisó Miró ………………. Ramon Costa …………………..…. Jaume Estiarte………………….. Ignasi Guitart ……………………… Encarna Martínez ………………. Karme Martínez ……………….. Pilar Prats ………………………….. Ismael Talarn……………………. Carme Crous ………………………. Ariadna Montoy…………………. Mireia Escolà……………………….

[email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected]

Aquest any els alumnes de 1r i 2n d’ESO hem deixat una mica de banda els llibres de paper, les llibretes, els lla-pis, el guix i els re-

toladors Velleda, i els anem substituint pels ordinadors, els USB, els llibres digitals i les pissarres digitals perquè... Tot va començar l’any passat, quan ens va arribar la proposta del pla “educat 1X1”. Els nostres pares la van acceptar i llavors la vam enviar a la Generalitat perquè l’aprovés. Passats uns mesos ens van comunicar que l’any següent, l’actual 2010-11, treballaríem amb ordina-dors. Setmanes després d’això va començar la digitalització de les aules. Es van posar, en lloc de canons i pantalles, un sol equip com-

Nou Consell Escolar de l’INS d’Alcarràs

post per: una pissarra digital amb els seus corresponents retoladors, un canó i uns altaveus. Després també ens van canviar l’ordinador i ens van instal�lar una centraleta d’Internet a cada classe. Quan tot això va estar arreglat, cap allà al desembre, van arribar els ordinadors. Passats dos mesos ens van comunicar que ja podíem portar-los a l’aula.

De mica en mica van ficant més coses per ajudar el funcionament dels ordina-dors i les classes: armaris per guardar els portàtils, ventiladors, un seguit de normes,...

Esperem que això segueixi igual de bé que ara, al menys pels que fem 1r i 2n, ja que els que vénen el curs vinent qui sap si podran gaudir d’ordinadors.

Laura Puyuelo, 2n d’ESO

Les noves tecnologies arriben a l’INS Alcarràs

iiii eseseses dededede 2011201120112011 4444

Tal i com anunciàvem en el número anterior de la revista IdeES, el nos-tre centre va presentar una sol�licitud per participar en un pro-jecte multilateral escolar de la xar-xa Comenius. Com ja sabeu, es tracta de projec-tes de col�laboració entre diferents centres europeus d’ensenyament secundari i que consisteixen en la realització d’una sèrie d’activitats conjuntes durant dos cursos esco-lars i una sèrie de trobades de pro-fessors i alumnes en els diferents centres participants (Polònia, Grè-cia, Portugal, Bèlgica, Escòcia i Al-carràs). Es tracta de projectes que tenen com a objectiu treballar un centre d’interès comú, tot utilitzant, a més de les llengües dels països participants, una llengua comuna. En el nostre projecte, l’anglès és la llengua que serveix per posar en

comú un seguit d’activitats tan diverses com ara l’elaboració d’un test sobre activitat física, un llibre de receptes de cuina, un disseny per a samarretes o flash-cards sobre lèxic esportiu i que ens servei-xen per reflexionar sobre els hàbits de vida salu-dable. Us expliquem el nostre projecte step by step. First step/Primer pas: del 9 al 13 de gener de 2010: visita preparatòria a Dallmelington (Escòcia). Enmig d’un fred que a nosaltres ens semblava polar, les coor-dinadores de l’activitat, Marta Ingla i Gemma Aldevert, vam participar en una trobada a l’institut escocès per elaborar el projecte de col�laboració: Health4life. Cinc dies de fred i de treball intensos, dels quals ja us vam informar en l’última edició de la revista. Second step/Segon pas: el passat mes de juny de 2010 ens van confirmar que el projecte en què participa l’institut havia estat avaluat positivament i, per tant, la Unió Europea ens atorgava la subvenció per portar a terme les activitats i les trobades. Third step/Tercer pas: El nostre centre va acollir del 4 al 8 d’octubre de 2010 la primera de les trobades. Du-rant cinc dies un grup de professors dels diferents cen-tres participants vam estar dissenyant el calendari de trobades i donant els últims retocs a les activitats que vam dissenyar a la trobada d’Escòcia. El grup de pro-fessors visitants va quedar agradablement sorprès per les instal�lacions del nostre institut i molt satisfet per l’acollida que vam donar-los tant l’alumnat, com l’AMPA, les autoritats locals i el professorat. Els nervis i les corredisses per preparar les jornades de treball i les

INTERCANVI El projecte Comenius de l’INS step by step

visites culturals a Lleida i Barcelona van tenir la seva recompensa. Des d’aquí, novament, donem les gràci-es a tothom que d’una manera o altra va participar en la trobada i que va donar el “cop de mà” que tant s’agraeix. Fourth step/Quart pas: del 21 al 25 de març dos pro-fessors del centre, Ramona Huguet i Baldiri Salvadó, juntament amb quatre alumnes de primer de Batxille-rat ( Meritxell Escolà, Àxel Curcó, Joel Monné i Genís Sisó), han participat en la trobada celebrada a Char-leroi, Bèlgica, i de la qual us informem amb més de-tall en la ressenya de la trobada que han fet els pro-pis protagonistes. Fifth step/Cinquè pas: del 9 al 13 de maig tindrà lloc la propera trobada del projecte, en aquest cas a Wie-licki (Polònia). Juntament amb Marta Ingla i Gemma Aldevert, participaran en la trobada dues alumnes de quart d’ESO…….FALTA POSAR ELS NOMS!!!! Podreu llegir el diari de la setmana en el proper número d’IdeES. Les nostres col�laborades us en faran un re-sum ben acurat, i més tenint en compte que el lloc que visitem no ens resulta pas proper! Sixth and next steps/Sisè pas i següents: durant el proper any acadèmic tindran lloc les trobades a Grè-cia, Portugal i Escòcia, centre que com a coordinador del projecte tancarà l’última de les trobades. Us infor-marem també puntualment de totes les trobades en el proper número de la revista.

Marta Ingla i Gemma Aldevert

INTERCANVI Health 4 life iiii eseseses dededede 2011201120112011 5555

Visita d’autoritats d’Alcarràs

Logo guanyador del projecte Health 4 Life (Portugal)

Lleida TV i el diari “Segre” van recollir la notícia de l’intercanvi

Tot va començar quan un bon dia del curs anterior el nostre professor de Ciències de la Terra, José Manuel Pérez, va entrar a la classe de 1r de Batxillerat i ens va propo-sar construir un rellotge de sol. En aquell moment ningú no va sortir voluntari però a mi em va seduir la idea del tema del Sol. Així doncs, a l’acabar la classe vaig anar a parlar amb ell i em vaig oferir per construir-lo. Van anar passant els dies i el projecte ti-rava endavant, fins al punt que el José Manuel em va suggerir construir el rellot-ge de sol vertical, és a dir, col�locant-lo a la paret. I així va ser com jo mateix em vaig ocupar de fer-ho. De bon principi em pensava que no seria una feina de gaire complexitat, però m’equivocava. Vaig començar agafant les coordenades del centre per localitzar la ubicació del rellotge en un programa ano-menat “Shadows 3.1”. Aquest programa seria el que ens proporcionaria els plànols per imprimir i calcar-los sobre la fusta d’avet.

Fins aquí sembla un treball fàcil de fer, però la cosa es va complicar a l’hora de marcar-ho a la fusta ja que, primer, vaig començar repassant les línies molt acuradament amb una punta d’acer perquè després, en cre-mar la fusta amb un pirogravador, el camp ja estigués fet.

Treballs de recerca Un rellotge solar en el pati de l’INS iiii eseseses dededede 2011201120112011 6666

Tot aquest treball, en el qual es necessitava molta paciència, va suposar invertir unes 24 hores de treball, repartides en una set-mana. Una vegada acabat el rellotge es va haver de penjar a la paret d’on havíem ob-tingut les coordenades. Ha estat un treball de bastantes hores de dedicació, però al veure el resultat crec que ha valgut la pena.

Raül Palau Roca, 2n Batxillerat

Treballs de recerca Un rellotge solar en el pati de l’INS iiii eseseses dededede 2011201120112011 7777

El treball ”Exercicis amb el Sol" ”Exercicis amb el Sol" ”Exercicis amb el Sol" ”Exercicis amb el Sol" de Raül PalauRaül PalauRaül PalauRaül Palau, alumne de 2n de batxillerat, ha estat seleccionat a les "Quartes jornades de treballs de recerca de batxillerat""Quartes jornades de treballs de recerca de batxillerat""Quartes jornades de treballs de recerca de batxillerat""Quartes jornades de treballs de recerca de batxillerat", de l’àmbit cientifico-tecnològic que convoca cada any l’Insistut d’Estudis Iler-Insistut d’Estudis Iler-Insistut d’Estudis Iler-Insistut d’Estudis Iler-dencsdencsdencsdencs. Les Jornades tindran lloc els dies 6 i 7 d’abril de 2011 6 i 7 d’abril de 2011 6 i 7 d’abril de 2011 6 i 7 d’abril de 2011 a la seu de l’IEI a Lleida.

Felicitats, Raül

Resultat final del treball i situació del Rellotge Solar en el pati de l’INS d’Alcarràs.

iiii eseseses dededede 2011201120112011 8888 VA DE CIÈNCIA

Initiation astronomy workshop Last Friday,28th January, José Manuel Juárez (Grup Amateur de Tre-balls Astronòmics del Montsec –GATAM) organized an initiation as-tronomy workshop for the INS Al-carras' students. In this workshop, he taught us the relationship between photography and astronomy. He also told us how to use the program Registax which serves to catch photos from a video. In this activity, we had fun and we learned a lot of new things about pho-tography. If you want to know more, visit our blog:

Alba Varela i Laia Martí, 3r d’ESO

Fotografies obtingudes al curs de vídeo de José Manuel Juárez

T'agrada l'astronomia? GAIA, el Grup d'Astronomia de l'INS Alcarràs, està format per alumnes i professors de l'institut. Ens trobem el segon i quart dimecres de cada mes, de 7 a 11 de la nit. Si vols més informació pots parlar amb el coordi-nador del grup, José Manuel Pérez.

Vols formar part de GAIA?

Sagitari-oest (GAIA)

Doble cúmul (GAIA)

Mart Saturn

Lluna

elceldelalaiailaba.blogspot.com

iiii eseseses dededede 2011201120112011 9999 RETALLS DE CIÈNCIA

Dia de “La ciència al carrer”

El darrer dissabte de maig es cel�lebra a Lleida el "Dia de la ciència al carrer". Per segon cop els nostres alumnes de batxillerat van participar en aquest esdeveniment, aquest cop presentant l'activitat "El riu Segre a l'IEI". Després d'un gran treball durant els dies anteriors, aquella tar-da van ensenyar els organismes que viuen al riu, uti-litzant la peixera del laboratori, dos microscopis, dos lupes binoculars i 5 pòsters. Van atendre centenars de persones, entre les que podem destacar el Conseller d'Educació en aquelles dates, Sr. Ernest Maragall, i el Delegat d'Educació a Lleida, Sr. Antonio López.

Els dies 1, 2 i 3 d'octubre de 2010 Marc Guiu (alumne de batxillerat) i José Ma-nuel Pérez (tutor del treball de recerca) van presentar el treball “El Sol” a “Ciencia en acción 2010” (Santiago de Compostela), on va ser premiat amb una “Mención de ho-nor”.

El mateix treball va ser premiat a les “Jornades de treballs de recerca” que organitza l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida i a la “Jornada de treballs de recerca” de la Uni-versitat de Lleida UdL

Cada any, per necessi-t a t s d ’ i m p r e s s i ó d’IdeEs, hi ha activitats que no podem incloure-hi perquè es realitzen poc abans o immediata-ment després de la seva publicació. Aquí les recordem per-què l’INS i els nostres alumnes en són els pro-tagonistas destacats.

“Ciencia en acción” (Santiago de Compostela)

iiii eseseses dededede 2011201120112011 10101010 QUÈ EN SABEU DE…?

L’Atlàntida

El filòsof i escriptor grec Plató, 300 anys abans del naixement de Jesucrist, va parlar en un dels seus llibres de l’existència d’un país, l’illa Atlàntida, situada més enllà de l’actual estret de Gibraltar.

Plató descriu l’illa destacant la seva grandesa i la peculiar característica de que estava habita-da per gent molt sàvia i valenta; de fet la des-criu com si fos el paradís. Malgrat tot, l’illa va ser víctima d’un cataclisme que la va enfonsar sota el mar.

Actualment, aquesta narració es considera una creació literària de Plató que la va inventar com a exemple per als habitants d’Atenes. No obs-tant els savis actuals creuen que l’illa d’Atlàntida va existir i estava situada aproxima-dament al lloc on la situa Plató. Únicament des-tacar que aquest continent va desaparèixer abans de que l’home aparegués sobre la Terra.

Així doncs, l’illa Atlàntida és una fantasia crea-da per Plató, encara que segons els investiga-dors hauria pogut existir.

Elisabet Solé Mingot, 2n ESO

L’aurora boreal Una aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions prope-res a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar contra el camp mag-nètic de la Terra. Aquest fenomen a les latituds situades en l'he-misferi nord es coneix com aurora boreal i a l'hemisferi sud com aurora austral. Les aurores polars terrestres són causades per electrons, protons i partícules alfa, i la seva llum es produeix quan xoquen amb els ions de l'at-mosfera del planeta, principalment d'oxigen i de nitrogen. L’oxigen és el responsable dels colors primaris,

el verd/groc d’una transició d’energia a 557.7 nm, i el color més roig el produeix una transició menys freqüent, a 630.0 nm. El nitrogen produeix llum blavosa. Les partícules d’heli són les responsables del color roig/púrpura de les parts més baixes de les aurores i de les parts més externes corbades.

Neus Esteve, 3r d’ESO

Poden haver terratrèmols a Catalunya?

Doncs la veritat es que sí, ja que Catalunya està situada en una zona de fregament entre dues plaques tectòniques. Mireu si en pot ha-ver, que el dia 2 de febrer de 1428, en va ha-ver un a Olot de 6,5 graus a l’escala de Ric-hter. Va provocar més de 1000 morts. Aquest terratrèmol és el més important que ha sacse-jat Catalunya fins ara.

Quins són els llocs més propers a patir-ne un?

Destaquen la zona de la Garrotxa i el Ripollès, també els Pallars i la Vall d'Aran. En aquest grup també hi trobem la zona de l'Alt Mares-me i el Montseny. En canvi, a la Plana de Llei-da i al Camp de Tarragona hi ha menys terra-trèmols i són de més baixa intensitat. Final-

ment, les Terres de l'Ebre són les que eviten més els terratrèmols i els seus efectes. Si pensem bé, sense els ter-ratrèmols no hi hauria Pirineus!

Altres terratrèmols a Catalunya

A principis del 1995 en va haver un a la

Selva i la Garrotxa de 3 graus.

El 15 de maig altre a Barcelona que va

saquejar tota la costa. Aquest terratrèmol

va ser de 4,2 graus.

Un terratrèmol recent va ser el 21 de se-

tembre de 2004 al Ripollès. Va produir

danys lleus però es va sentir àmpliament

a les comarques de Barcelona i Girona.

Anna Quílez, 2n d’ESO

iiii eseseses dededede 2011201120112011 11111111 QUÈ EN SABEU DE…

Llúdries al Segre? Les llúdries o llúdrigues són mamífers en perill d’extinció. La seva extinció es deguda a la davallada de peixos, causada per la contaminació de les aigües provocada per la mineria. Per aquesta causa en molts llocs, està prohibida la seva caça. A Catalunya

no n’hi ha moltes, però en uns dels rius on han tornat les llúdrigues és l’Ebre, en el tram que va des de l’aiguabarreig del Segre i el Cinca, a la Granja d’Escarp (el Segrià) fins a l’assut de Xerta (el Baix Ebre). Són mamífers carnívors, membres de la gran família Mustelidae, i n’hi ha 13 espècies. Posseeixen una pell impermeable que els permet conservar la calor del seu cos. Són juganeres, esquívoles i són grans nedadores, s’alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca.

La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l’any, no obstant la seva reproducció és lenta i irregular, encara que observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d’ells poden resultar dos o tres criatures que neixen cegues i sense dents.

Núria Esquerda, 2n d’ESO

Risc sísmic a Catalunya

Informació de:

http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=319

http://www.3cat24.cat/noticia/375697/catalunya/Radiografia-sismica-de-Catalunya

蒙特塞拉特的老鄰居喚醒蒙特塞拉特的老鄰居喚醒蒙特塞拉特的老鄰居喚醒蒙特塞拉特的老鄰居喚醒 mătură cântând si bătând as cortinas pesadas se abren esprigrisan

<JKL;M< CNK ا<GHIة AB CD;E@? ا<=>;ج وراء und das Gespräch schmilzt wie Zucker im Kaffee Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, Damunt els caps un sol ben insolent Il�lumina descarat tot l'espectacle de la gent. En el centro de la plaza la pescadera atiende con paciencia a Consuelo że gaworzy i daje grandes souffles d’alcool 石凳和休息石凳和休息石凳和休息石凳和休息 bunicul Josep nu se lasă sa piardă niciun detaliu e com os olhos pergunta

اcن ه`JB أآ^[ \]J[K أB;م Bon dia... Kinder schreien, Katze Uringeruch vecinas que en cuanto has pasado te critican ludzie rzucają śmieci za et un attardé d’un air moqueur te regarde et dit... BON DIA...

iiii eseseses dededede 2011201120112011 12121212 ACOLLIDA

Bon dia!

Com us ho diria? Fa anys vaig començar aquesta tasca i no seria justa si no reconegués que a banda d’ensenyar llengua a moltíssims alumnes que hi han passat, també jo he après moltes coses. He viatjat a cadascun dels seus records i vivències i m’han permès esgarrinxar una miqueta de la seva intimitat. Tot aprenent català hem enderrocat fronteres. Em sento afortunada. Els vaig obrir la por-

ta i de fet, saben que sempre la tenen oberta. Moltes mercès. Amb l’excusa que una de les primeres pa-raules que aprenen és BON DIA, he pensat en posar-vos una mítica cançó de Els Pets, i excepte la TORNADA, he traduït la lletra en cadascuna de les llengües d’aquest vi-atge que vaig començar fa vuit anys… BLANCA NIUBÓ

La vella Montserrat, desperta el barri A cops d'escombra tot cantant, Les primeres persianes, s’obren feixugues badallant. Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat. Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, Damunt els caps un sol ben insolent Il�lumina descarat tot l'espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça La peixatera pren paciència amb la Consol Que remuga i regala Grans bafarades d'alcohol. I al pedrís reposant L'avi Josep no es deixa perdre cap detall I amb esguard es pregunta Quants dies més té de regal. Bon dia... Nens xisclant, olor a pixum de gat, Veïnes que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d'amagat I un retardat que amb ulls burletes et mira I diu Bon dia...

ELS FRUITS SABOROSOS Pels volts de la Castanyada i a partir de les fruites típiques de la tardor, els alumnes de l’Aula d’Acollida de segon any van treballar algun poema dels Fruits saborosos de Josep Carner. Tot seguit podem llegir els poemes que van escriure ells mateixos. Alba Pascual

LA FRUITA ÀCIDA Taronja, , , , la fruita per excel�lència de la tardor.... D’un color taronja molt fort, , , , que li agrada a tothom.... Dolça com la mel i sucosa com un glop d‘aigua freda....

Florencia Posse

POMA Té una forma rodona i el seu gust és dolç.... És molt bona!!!! Té un color vermell per fora i per dins és blanca.... Agrada molt a la gent.... Paula Castro

LES FIGUES GUSTOSES Són les fruites més gustoses,,,, són molt saboroses i tenen un color molt bonic.... Per dins són vermelles i per fora, , , , liles.... Són les fruites més bones del món!!!!

Georgiana Bogdan

I SÓN MADUIXES!!!! Diries que és el fruit més dolç que hi ha.... Té un color vermell molt alegre.... És molt saborós.... I avui encara és molt plaent. . . .

Johana R. . . . Capera

EL FRUIT MÉS GUSTÓS, , , ,

el préssec És el fruit més gustós....

Avui encara és saborós.... És d’un color taronja preciós....

Ayoub Bouferma

LES CIRERES AROMÀTIQUES

A l’estiu es poden menjar. Són rodones i petites, amb un gust aromàtic

que a l’hivern no el trobes.

Evelina Baciu

iiii eseseses dededede 2011201120112011 13131313 ACOLLIDA Sentiments

AQUESTA SERIA LA HISTÒRIA D’UNA ALUMNA D’ACOLLIDA PERÒ PODRIA SER BEN BÉ LA DE GAIREBÉ TOTS… Canviar de país és una vivència molt forta. No saps amb què et troba-ràs. No coneixes ni la cultura ni la llengua i et sents perduda. Tot és molt estrany. Ets en un lloc on ni tan sols el menjar s’assembla al teu. Sents català per primer cop i penses...me’n sortiré? Allà, ben lluny, has deixat la teva família i els amics. Allò que per a tu

és el més important. Ja no ho tens. L’enyor és immens. Poc a poc això canvia. Comences a conèixer i comences a tenir nova gent a la teva vida. Pots entendre. Pots fer. I malgrat el canvi és enorme i tot et costa molt saps que en treuràs profit a la teva vida i que aquest és el futur que els qui t’han portat volien per a tu.

P.C

iiii eseseses dededede 2011201120112011 14141414 AMPA

Secretaria de l'AMPA

L’ horari d'atenció al públic és el di-mecres d’11 a 14 hores. L'oficina la trobareu al vestíbul de l'institut (pregunteu a consergeria).El telèfon és el 663648336 (Maricel Castells) o també podeu enviar un correu electrònic a l’adreça:

[email protected]

QUÈ ÉS L’AMPA ? Som un col�lectiu de mares i pares que opten per intervenir activament en l’educació dels seus fills en una entitat sense ànim de lucre, recone-guda legalment al Registre d’Associacions i pre-sents en la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC). QUINES FUNCIONS TÉ L’AMPA?

- Donar suport a les famílies, al professorat i a l’equip directiu del centre educatiu en tot el que es refereix a l’educació dels fills.

- Fer d’interlocutor amb l’equip directiu i els pro-fessors per tractar els temes que afecten tot el col�lectiu de famílies.

ORGANITZEM XERRADES

Adreçades als pares, en temes d'interès que ens afecten en la relació amb els nostres fills.

COL�LABOREM AMB LES ALTRES AMPES DEL POBLE

Respecte a la promoció de les activitats de formació de pares, xerrades i activitats esportives conjuntes.

PARTICIPEM I REPRESENTEM ELS PARES EN EL CONSELL ESCOLAR DE CENTRE

Participem al Consell Escolar de Centre,l'òrgan màxim de govern dels centres educatius, a través dels suggeriments i les propostes que fem arribar als nostres representats.

FINANCEM ACTIVITATS DE L'INSTITUT

Donem suport logístic a actes i activitats del centre (Festa de la Pau, lliurament de les orles de final de curs, etc) i econò-mic a les excursions educatives. Els nostres associats gaudeixen gratuïtament de la fotografia de final de curs. COL�LABOREM EN L'ADQUISICIÓ DE MATERIAL ESCO-LAR EDUCATIU i ESPORTIU

Donem suport a les activitats que proposen els professors amb iniciatives personals que pretenen millorar la qualitat de l'ensenyament dels nostres fills. GESTIONEM SERVEIS

L'AMPA gestiona el servei de guixetes del centre i dóna su-port a la venda de llibres amb descomptes per als nostres associats. SUPERVISEM ACTIVITATS I SERVEIS

Formem part de l'Associació Esportiva de l'INS i fem el segui-ment del servei de menjador, vetllant perquè el seu funcio-nament sigui correcte. Aquest curs dotarem el servei de cuidadores d'un carret de servei, i tindrem material esportiu per als alumnes que es queden a dinar. ASSESORACIÓ I MEDIACIÓ ENTRE PARES I CENTRE

Ens fem ressò de les queixes i problemes que els fills dels nostres associats poden tenir a l'institut o vinculat amb ell (queixes respecte professors, problemes d'adaptació, etc) i fem accions de mediació per tal de solventar-los. FEM ACTIVITATS EXTRA-ESCOLARS

Orientades a millorar el rendiment i a uns preus assequibles.

ACTIVITITATS EXTRAESCOLARS Actualment fem les activitats de reforç de matemàtiques i de deures per els alumnes que vulguin millorar el seu nivell, i us recor-dem que l'AMPA organitza qualsevol activi-tat en la qual tinguin interès, com a mínim, 3 alumnes del centre. COMISSIONS EN MARXA Us recordem que si esteu interessats a for-mar part d’alguna comissió, com la de se-guiment dels menús del menjador, gestió d’activitats extraescolar, poseu-vos en con-tacte amb la Junta. Entre tots farem que les coses vagin millor!

Els socis de l’AMPA són l’element essencial de l’Associació. Us convidem a participar-hi formant par de la Junta Directiva, assistint a les assemblees, participant en les activitats o aportant les vostres reflexions i comenta-ris a

[email protected]

Què fem?

Classes de reforç iiii eseseses dededede 2011201120112011 15151515 AMPA/Informacions

sortides de l’Institut d’Alcarràs. Els nous horaris per tal de donar resposta a la necessitat dels alumnes de Torres de Segre que estudien a l’INS d’Alcarràs són els següents: - Sortides de Torres a les 8:45 - Sortides d’Alcarràs a les 15:00

MODIFICACIÓ D’HORARIS DEL SERVEI TORRES DE SEGRE - ALCARRÀS

Una de les reivindicacions que des de l'AMPA teníem com a prioritària era la modificació de l’horari del servei de transport públic entre Tor-res de Segre i Alcarràs. Aquest fet permetrà que els alumnes que un cop acabada l’ESO vulguin continuar fent batxi-llerat no tinguin l'inconvenient del transport per anar a les classes, evitant la dis-persió cap altres centres educa-tius millor comunicats. Les gestions per part dels mem-bres de la Junta assignats per aquesta tasca han estat decisi-ves, i els donem l’enhorabona per la tasca ben feta. Us adjuntem la informació que la ATM posa a disposi-ció dels usuaris: A partir del proper dilluns 4 d'octubre de 2010, les expedicions d'anada i tornada entre Torres de Segre i Alcarràs es modifiquen d'ho-ra, amb l'objectiu d’adaptar els horaris de la línia Torres de Segre – Alcarràs a les entrades i

Parlem de reforç educatiu quan ens referim a una acció puntual sobre un alumne que es realitza durant un període de temps i que està referit a continguts ja treballats. Es rea-litza amb alumnes que encara que no presen-ten necessitats educatives especials si que presenten certa dificultat en algun aspecte d'alguna assignatura determinada. Les classes de reforç sempre han estat considerades com l'eina per resoldre els pro-blemes que els nostres fills tenen en el mo-ment que una assignatura es posa travesse-ra, però l'assistència a classes de repàs es utilitzada amb d'altres finalitats que també hem de tenir present com a pares en la respon-sabilitat de l'educació dels fills. Ens referim a la prevenció del fra-cas escolar mitjançant una forma-ció més solida, que els hi permeti entendre a la primera el que el professor explica, i amb la possibi-litat d'una segona oportunitat per aclarir els dubtes de classe al re-pàs, deixant els apunts enllestits no tan sols per treure l'examen de torn, sinó perque el dia de demà, que no sigui una formació secun-dària dèbil el que li tanqui les por-tes del que vulgui continuar estu-diant.

Volem comentar també que hi ha alumnes que fan ús de les classes de reforç o bé per afany de superació, perquè els pares els han donat permís per fer-ho a condició de treure el màxim nivell de notes. L'AMPA posa a l'abast dels seus associats aquest servei per aquelles assignatures en què hi hagi un mínim de 3 alumnes interessats a fer-la. Contacteu amb la secretaria del AMPA per més in-formació.

REFORÇ DE MATEMÀTIQUES HORARIS PREUS

A més de fer les activitats que es alumnes tenen, el professor explica els temes i resol els dubtes dels alum-nes.

dilluns i dijous de

17.15 a 18.45

Socis: 12€/mes

No socis: 24 €

REFORÇ DE DEURES

Fan els deures i al mateix temps el professorat fa les explicacions necessàries so-bre els dubtes que tenen els alumnes en les diferents ma-tèries. És molt important que un alumne, quan acaba els deu-res, estigui segur que els ha fet bé!

dimarts i dijous de

17.15 a 18.45

Socis: 12€/mes

No socis: 24 €

Nous horaris bus Torres-Alcarràs

iiii eseseses dededede 2011201120112011 16161616 AMPA/Escola de pares

On és la cultura de l’esforç? Aquesta pregunta me la faig jo tot sovint quan observo molt joves que m’envolten. Gran part de la joventut actual sembla creu-re que les coses en aquesta vida, títols acadè-mics, feina, parella .... els seran concedides per la gràcia de l’Esperit Sant. Degut a la meva feina tracto contínuament amb adolescents i veig que la majoria d’ells no senten la més mínima necessitat d’esforçar-se, ja no per treure bones notes!! sinó tan sols per aprovar. Quan han de fer una tasca, el que més els preocupa és quant de temps els portarà fer-la, no els interessa fer-la ben feta, tan sols aca-bar-la ràpid; tampoc no els interessa fer-la per aprendre, només perquè no els posin un nega-tiu. Recordo els meus temps d’estudiant d’institut, on tant jo com els meus companys ens passàvem força temps fent les tasques acadèmiques, caps de setmana sense sortir per preparar els exàmens de la setmana següent (ja que entre setmana arribàvem a casa prop les 8 de la tarda). Ens llevàvem aviat per aca-bar de repassar abans del control , ens amagà-vem als soterranis de l’Institut Marius Torres, després de dinar, perquè ens deixessin tancats allí i poder estudiar amb tranquil�litat per l’examen de la tarda.... Sabíem que per obtenir resultat calia esforçar-s’hi i treballar durament, perquè ningú no ens regalaria res, ni allí ni en-lloc.

Quan prepa-ràvem un ex-amen o una tasca no tení-em un temps prefixat i des-prés tant si estava bé o no la deixà-vem perquè ja era l’hora, ens hi està-

vem el temps necessari per tal que la feina estigués acabada i ben feta. El normal no era que et quedes-sin 4 o 5 assignatures cada tri-mestre sinó que les aprovessis totes, i si te’n quedava alguna procuraves recuperar-la i que el trimestre següent anés millor, entre altres coses perquè els nostres pares potser no eren tan comprensius amb els suspensos com ho som nosaltres ara, i per-què com em deia sempre la me-

va mare, aquesta era la nostra obligació com a estudiants, donar el màxim de nosaltres matei-xos. Treure bones notes no era motiu de burla entre els companys, sinó de respecte. Ser polit, lliurar treballs amb cara i ulls, ser

r e s p o n s a -bles ...és una manera de mostrar-nos al nostre en-torn i al món. No és només una obliga-ció, és una carta de pre-sentació.

Expliquem-ho als nostre fills i alumnes. Avui en dia s’ha perdut la cultura de l’esforç, no tan sols a nivell acadèmic, també dins la socie-tat en general. Quan veig certs programes televisius, on l’únic mèrit que han fet alguns contertulians per estar allí és haver participat en algun “reality-show”, m’irrita notablement, perquè el que es-tan transmetent als nostres fills, és que l’important a la vida és ser famós i guanyar diners, no gràcies al propi esforç (que llavors encara tindria disculpa) sinó a costa de qualse-vol cosa. Per què estudiar periodisme? per exemple,si qualsevol personatge d’aquests shows pot tre-ballar a la TV i guanyar-hi molts diners sense haver-s’ho treballat durant anys? Dons bé, jo el que els diria a tots aquests joves és que contràriament al que pensin ara, a poc a poc ja s’adonaran que normalment tot en aquest vida té un preu. Per treure`s uns estudis, cal esforçar-s’hi; per trobar feina, cal esforçar-s’hi; per mantenir-la, cal esforçar-s’hi; per tenir parella, cal esforçar-s’hi .... o sigui que per aconseguir qualsevol cosa a la vida que valgui la pena,

CAL ESFORÇAR-S’HI!.

Junta de l’Ampa

"Els temps avancen que és una barbaritat", ja som al segle XXI i la utilització de les no-ves tecnologies ha deixat de ser ciència ficció per passar a ser una eina bàsica en la vida quotidiana. Des de l'AMPA hem començat a introduir-nos en el tema de les comunicacions utilitzant els mitjans que la tecnologia actual posa al nos-tre abast i és per això que estem actualitzant les adreces de correu electrònic dels associ-ats, per tal d'establir un canal de comunica-ció ràpid i efectiu, amb el qual poder tenir-vos informats de les activitats que des de la Junta organitzem. Fins ara ens comunicàvem mitjançant notifi-cacions en fotocòpies que donàvem als alum-nes, i que la major part de les vegades aca-ben al fons de la cartera en el millor dels ca-sos; per tant, volem millorar aquesta via de

comunicació amb nous mitjans. Els correus electrònics ens permeten arribar

AMPA/Escola de pares AMPA 2.0 iiii eseseses dededede 2011201120112011 17171717

directament als pares, amb una informació mes completa, i al mateix temps ofereix una resposta directa i personalitzada per part nostra. Una altra eina és la nostra pàgina web, on publiquem les xerrades i activitats que fem, i els SMS, la nostra via ràpida de contacte.

Actualment estem enllestint altres canals com són el blog, les RSS, facebook i twitter, esperant que de cara al curs vinent estaran ja al servei de tots. Si esteu interessats a rebre les notificacions de l'AMPA per via electrònica, envieu-nos un correu electrònic a l'adreça [email protected] amb el vostre nom i el del alumne en el cas de que actualment no rebeu cap missatge nostre per aquesta via.

http://www.alcarras participa.cat/ampaies

L’esmorzar, el gran oblidat L’esmorzar és la primera menjada impor-tant, i d’alguna forma, condiciona la ingesta d’aliments i de nutrients en l’equilibri nutrici-onal diari. La contribució de l’esmorzar a la ingesta energètica suggereix que hauria d’aportar entre un 25 i 30% de les necessitats diàries, i la seva qualitat nutricional es veuria afavo-

rida per la inclusió de làc-tics, fruita i cereals. Diversos estudis posen de manifest des de fa temps la influència que l’esmorzar té sobre el rendiment físic i intel�lectual en les activitats realitzades durant el matí. Cada cop més, l’esmorzar passa a un segon pla davant el ritme frenètic que existeix en totes les llars a primera hora del matí. En la majoria de les famílies els nostres fills surten de casa, preparats per afron-tar tot un matí ple de clas-

ses i tasques acadèmiques amb tan sols un got de llet al seu cos, després d’haver estat 8 o 9 hores sense ingerir cap aliment. Si bé és cert que a mig matí (al voltant de les 11:30) tots ells mengen algun entre-pà, fruita..., no fóra millor fer-ho a l’inrevés?, hauríem d’intentar que surtin esmorzats de casa, havent fet un àpat abundant i equilibrat, que aportés la sufici-ent energia als postres fills per poder fer front a les activitats i reptes que els espe-ren. Difícilment es pot rendir acadèmica-ment, si el cervell no té l’energia necessà-ria per treballar d’una forma plena i satis-factòr ia. Aquest fet condic iona l’aprenentatge dels nostres fills i comporta un descens en el seu rendiment acadèmic. L’esmorzar o la carència d’aquest, influeix en l’estat físic, mental i emocional, no tan sols dels infants i adolescents, sinó de qual-sevol persona, sigui quina sigui la seva edat. Junta de l’AMPA

iiii eseseses dededede 2011201120112011 18181818 SORTIDES

Escola Bressol d’Alcarràs El curs passat un grup d’alumnes de 2n i de 1r d’ESO vam anar a visitar els nens i nenes de l’Escola Bressol d’Alcarràs. Ens van agradar tant aquells petitons que vam decidir fer-los-hi un regal: Una repre-sentació del conte “ La rateta presumida “. A les senyoretes de l’escola Bressol els hi

va semblar molt bona idea i vam començar a triar personatges, assa-jar i ens vam di-vertir molt fent les màscares per re-presentar el conte la setmana de Sant Jordi. El dia de la repre-

sentació estàvem bastant nerviosos, però tot va sortir molt bé i els nens i nenes ens van aplaudir molt. Ens va semblar una experiència tan inte-ressant que ara ja estem preparant una altra representació pel proper Sant Jordi: “Les set cabretes i el llop”. Noemí, Lidia, Ismael, Raimon, Pau, Abdessamí, Àlex, Ianos, Beni i Paco.

Revista “Altanto” d’Alcarràs

Alguns alumnes de 3r C i 2n D el dia 10 de novembre vam visitar la revista ALTANTO d’Alcarràs perquè a l’Institut es-tem aprenent a redactar notícies locals.. L’Anna, una periodista de la revista, ens va explicar què és una notícia i com es redacta. Amb exemples pràctics ens va ensenyar a diferenciar els fets que són notícia dels que no ho són. Ens ho va explicar molt i molt bé. Després a l’Institut vam

començar a redactar notícies a partir de les 6Q, tal i com l’Anna ens va ensenyar. Fins i tot vam sortir com a notícia a la revista Altanto nº 8 de gener de 2011 en la secció d’actualitat. Gràcies, Anna.

Laura Charles, 2n d’ESO

El dimarts 8 de febrer de 2011 alumnes de 3r C i de 2n D vam visitar la biblioteca Joaquim Montoy d’Alcarràs . A l’ Institut estem treballant les notícies dels diaris i volíem conèixer les diferents revistes que tenen a la biblioteca per a la nostra edat i tot el que hi podem trobar. La Dolors i la Montse, les bibli-otecàries, ens van ensenyar moltes revistes juvenils, sobre-tot d’animals i de natura amb imatges molt vistoses que ens aju-daven a comprendre el text. En aquestes publicacions també hi havia reportatges breus, informacions de música, còmics, personatges, passa-temps... Entre les dues ens van preparar un treball que ens ensenyava a buscar les notícies de les revistes. Aquest treball, el vam fer a la biblioteca amb la seva ajuda. Treballàvem per pare-lles i buscàvem la informació en un munt d’exemplars que ens tenien preparats. Tot ens ho van fer a par-


Biblioteca Joaquim Montoy (Alcarràs)

tir de jocs perquè trobéssim les revis-tes al lloc corresponent segons el tema que elles ens indicaven. La Dolors i la Montse ens van rebre molt bé i ens ho van preparar amb molt d’afecte. Per això els volem agrair l’atenció que tenen amb nosaltres sem-pre que hi anem.

$$$$$$$$$$

USEE


Gardeny i els templers

Aquestes notes són els meus apunts presos durant la sortida de socials al mu-seu de Lleida. Els com-panys de classe i el pro-fessor m´han ajudat a ex-pressar millor allò que volia comunicar. Mágradaria compartir-los amb tots vosaltres a fi que ens ser-veixin per recordar aquesta sortida escolar.

Danjo Diawara, 2n d’ESO

Els comtes catalans, Ramon Berenguer IV i Ermengol VI van donar als templers, uns monjos guerrers, els terrenys de Gardeny per haver-los ajudat en la conquesta de Lleida sobre els musulmans.

• Gardeny va ser una comanda dels templers fundada lány 1156, que tenia com a seu el turó del mateix nom. Aquest espai va ser cedit per Ramon Beren-guer IV als Templers en agraïment a lájuda que van tenir en la conquesta de la ciutat de Lleida. I allà van situar la seva comanda i van construir el Castell de Gardeny.

• LÓrde del Temple va ser una institució medieval de caràc-ter religiós i militar, nascuda poc després de la primera croa-da. Les croades eren lluites entre els musulmans i els cristi-ans per conquerir Jerusalem.

• El comte de Barcelona prometé al Temple la desena part dels territoris que fossin incorporats a la Co-rona i la cinquena part de tot allò que fos guanyat als musulmans.

• L’any 1149, Ramon Berenguer IV s’establí al turó de Gardeny per a començar el setge, la paga donada pel comte de Barcelona als templers per la presa de Lleida fou el turó i castell de Gardeny.


Mare de Déu del Blau

SORTIDES Notes de la Lleida medieval

• A Lleida, a començament del s.XIII, es va cre-ar la primera universitat del país. Era la Uni-versitat de Lleida. Els estudiants venien a Llei-da des d’altres llocs. Aquesta universitat esta-va on fins fa poc hi havia el mercat del Pla.

• Després de la conquesta de Lleida (1149), en

aquesta ciutat hi van conviure tres cultures i tres religions: la cristiana, la jueva i la musul-mana.

• El barri musulmà estava situat on avui hi ha

l’església de Sant Llorenç. El barri jueu es tro-bava damunt del carrer Major, en lánomenat "seminari vell"; s´hi accedia per la costa del Jan, unes escales donaven accés al barri de la jueria o call. La resta de Lleida l’ocupen els cristians .

Canelobre de set braços (jueu)

La mà de Fàtima (musulmà)

Crismó (cristià)

Antiga Costa del Jan

(call jueu)

• A Lleida hi havia adoberies, lloc on es treballa ven les pells. Aquetes es trobaven prop de láctual carrer de lÁudiència.

• En el museu de Lleida vam veure les pintures murals de la Pia Almoina que era un menjador per a pobres. Estava situat dalt de la Seu Vella. Allí hi passa-ven i menjaven els pelegrins que anaven a Santiago de Compostella. Segons es veu en les pintures murals el menjar era: vi, bols de brou i pa. L´únic cobert que feien servir era el ganivet. • Els personatges rics de la ciutat amb les seves

donacions mantenien els pobres de la Pia Almoina. • En el museu de Lleida també vam veure una porta de la Seu Vella de fa 800 anys, amb deco-

ració musulmana perquè a Lleida havia artesans musulmans. • I una escultura de la marededéu del Blau.

Rodalies de Sant Llorenç

(barri musulmà)

SÍMBOLS DE LES TRES CULTURES

Diu la llegenda que el mestre artesà va fer una escultura de la marededéu, però el seu alumne en va fer una altra i li va sortir millor que la del mestre. Aquest , enfadat, li va donar un cop de martell al front i per això rep el nom de la marededéu del Blau.

… i la seva llegenda La imatge és una escultura en pedra policromada realitzada per l’escultor Jordi Safont l’any 1447 i que va ser creada per ser col�locada a la porta dels apòstols de la Seu Vella (Catedral Vella) de Lleida. Actualment es venerada en la cate-dral de Lleida, on ha estat col�locada recentment al lateral dret de l’ altar. La seva festivitat es cele-bra el 2 de febrer . El nom li ve perquè té un blau en el front.


Una sortida “especial” El passat mes d ’ o c t u b r e l’alumnat de Bat-xillerat va fer una sortida extraesco-lar a Barcelona. El

projecte inicial era fer al matí una visita a la Universitat Politècnica (UPC) per vis itar e l seu “superordinador” i assistir a una sessió de teatre a la tarda. Ja sabem, però, que res mai no surt com teníem pensat i dos dies abans de la sortida la universitat ens va comunicar que cancel�lava la visita degut a motius tècnics. El departament de tecnologia es va posar en marxa i va remoure cel i terra per buscar una visita alternativa que acceptés, d’avui per demà, 50 alumnes. Us ben assegurem que la tasca no va ser fàcil. A cada nova trucada topàvem amb un “no”. Finalment, ens vam ha-ver de conformar amb una visita pels diferents edificis de la Universitat amb un guia “de la ca-sa”: de casa nostra, volem dir perquè va ser un dels professors acompanyants, Jesús Campa, qui ens va guiar pel campus. Per arrodonir el matí, i sense gaire convicció, tot s’ha de dir, vam arranjar un recorregut pel port de Barcelo-na a bord d’una de les populars “golondrines”. La visita, però, va ser una autèntica sorpresa i les explicacions de la tripulació de l’embarcació sobre el port i la fina ironia del pilot, tot s’ha de dir, van satisfer la curiositat de tots plegats. Una visita molt i molt recomanable.

La tarda va ser una nova sorpresa, aquesta ve-gada, però, amb un cert to negatiu. L’obra que anàvem a veure, Joan Maragall, la llei de l’amor, exigia una preparació sobre la vida i els textos del poeta que bona part del públic, inclosa una part del nostre alumnat, no havia tingut temps

de preparar degudament: textos poètics, barre-jats amb fragments d’epístoles i esquitxats amb fragments d’articles periodístics demanaven, ho hem de reconèixer, una lectura bastant acurada de l’obra maragalliana. “Si hi poguéssim tornar ara!” ha estat el comentari repetit una i altra vegada pels alumnes de literatura catalana que han llegit i comentat l’antologia de textos de Ma-ragall quan el calendari de la matèria ho preveia. Va ser una sortida una mica accidentada, arran-jada sobre la marxa, però creiem que el bon hu-mor de tothom i les ganes de passar-ho bé -combinades amb una crítica ferotge de l’obra de teatre al llarg del viatge de tornada- ens com-pensen dels alts i baixos del dia. Tornarem l’any vinent. Esperem que la fortuna ens sigui més favorable!

Departament de Tecnologia i Departament de Llengua Catalana.


Praga UNA EXPERIÈNCIA PER RECORDAR

Aviat farà ja un any que la nostra breu visita txeca va acabar. Era al març de l'any passat que els alumnes que ara estem cursant segon de Batxille-rat vam estar a Praga, la capital de la República Txeca.

La nostra estança allí es va allargar una setmana (i ens va semblar massa poc). Vam sortir del nos-tre institut ben d'hora per poder agafar el vol des de Barcelona. En arribar, un autocar, que havia estat del president, ens va traslladar al que seria el nostre allotjament "l' Hotel Vitoria".

Només arribar ens vam adonar de seguida que aquella ciutat era força diferent al que nosaltres estàvem acostumats a veure. Praga és una ciutat històrica, plena d'encant i subtilesa. És antiga, pels seus edificis emblemàtics i moderna en els grans carrers principals on les botigues s'aple-guen.

Les normes allí també contrasten amb les nostres. Destaquem la manera en què es circula: els moto-ciclistes, per exemple, no duien casc.

Parlarem ara de tot allò que vam visitar. Cada dia vam poder veure un lloc diferent, un racó nou per explorar i que ens sorprengué gratament. Volem seleccionar aquelles destinacions que més ens van sobtar, com el pont de Sant Carles, el camp de concentració de Tezerin, la plaça del rellotge as-tronòmic, així com un petit passeig amb barca pel riu Moldava. També volem ressaltar una escenifi-cació al Teatre Negre, molt curiosa i interessant.

Per Praga ens movíem amb tramvia, un dels transports més utilitzats allà. A més a més, volem recomanar-vos el petit però fantàstic pub Tiki-Taka que ens va acollir meravellosament cada nit.

En resum, vam aprofitar molt aquesta setmana i creiem fermament que, gràcies a l’organització que ja dúiem programada, vam ser espectadors del millor que pot oferir la capital txeca. No ens importaria, però, tornar-hi ja que segurament Praga té molts racons amagats que no vam tenir temps de descobrir.

Els alumnes de segon de batxillerat recomanem a tots aquells que puguin, que viatgin a Praga. És una ciutat que no us decebrà i on podeu trobar entreteniment tant de dia com de nit.

ALUMNES DE SEGON DE BATXILLERAT

(PROMOCIÓ 2010-2011)

Romeu i Julieta (W.Shakespeare) iiii eseseses dededede 2011201120112011 24242424 A la ciutat de Verona hi ha dues famílies en-frontades des de fa moltes generacions: Els Capulet i els Montagut. Els Capulet donen una festa de disfresses en la qual s'infiltren, coberts amb màscares uns quants joves de la família Montagut. Entre ells està l'únic fill dels Monta-gut, Romeu. Julieta, la filla dels Capulet, s'ha promès aquell mateix dia al comte Paris però en la festa con-eix Romeu i els dos s'enamoren. Aquella mateixa nit, Romeu acu-deix a la finestra de la seva esti-mada i es juren amor etern. A l'endemà, Romeu va a la capella de Fra Llorenç perquè els casi secretament. Tibald, cosí de Juli-eta, sospita l'amor que Romeu sent per la seva cosina i el repta a un duel, cosa que està seve-rament prohibida pel príncep de Verona, que vol evitar el cons-tant vessament de sang capuleta i monteguesca. Romeu, que ja està secretament casat amb Juli-eta, intenta dissuadir Tibald però aquest insisteix i al final és Mercutio, íntim amic de Romeu qui mor a les mans de Tibald. Romeu perd la calma i es bat llavors amb Tibald per a venjar la mort de Mercutio, com resultat Ro-meu mata a Tibald. El príncep de Verona decreta l'exili per a Romeu que ha de partir a Màntua. L'última nit la passa

amb la seva jove esposa i després se'n va. Ju-lieta està desesperada i, per a alleujar els seus mals, Capulet accelera les noces de la seva filla amb el comte Paris, però Julieta es nega a ca-sar-se i el seu pare l'amenaça amb repudiar-la si no accedeix a la boda. Julieta acudeix a de-

manar consell a Fra Llorenç i aquest li dóna una poció amb la qual romandrà com morta durant dos dies i després tor-narà a la vida. Julieta pren la poció i és enterrada amb gran pompa en el panteó dels Ca-pulet. Però el patge de Romeu és més ràpid que el missatger de Fra Llorenç i com a conse-qüència Romeu creu que Juli-eta ha mort veritablement. Romeu cavalca cap a Verona i s'introdueix en el panteó on jeu la seva estimada i es lleva la vida als peus de la tomba de Julieta. Quan aquesta desperta troba el cos sense vida de Romeu i ella, al seu torn, es lleva la vida.

En el solemne enterrament que és procurat als joves esposos, les famílies Montagut i Ca-pulet juren que les seves rivalitats acabaran definitivament.

Ariadna Montoy, 2n BTX

DEL LLIBRE A LA PANTALLA

West Side Story (Director: Robert Wise)

que han de lluitar molt per estar junts perquè pertanyen a bàndols i classes socials diferents, encara que al final Tony mor. Hem llegit Romeu i Julieta, i tam-bé hem vist West Side Story per-què la pel�lícula del director Ro-bert Wise està basada en l’obra immortal de Shakespeare i porta-da a la modernitat.

Ariadna Montoy, 2n BTX

Al barri West Side de Nova York Riff és el cap dels "Jets" i Bernat el de "Els Taurons”. Són enemics. En un ball es prepara un bon desafiament. Per Maria el ball és també molt important. En el ball i en plena rivali-tat arriba Tony, ex-membre dels "Jets". Tots dos experi-menten una mútua atracció. En ballar els dos junts, es provoca l'incident i l'ocasió que Riff desafiï Bernat. En la lluita, Bernat mata Riff, i Tony, amb el ganivet de Riff, apunyala Bernat. Maria, que el vol odiar per la seva acció, no pot perquè l'estima. Una confusió fa creure a Tony que Maria ha mort a mans del Xinès, que era el promès de Maria; un Tauró. Trontollant, surt al carrer cridant: "vine i dispara sobre el meu, Xinès". De sobte apareix Maria i Tony, in-crèdul, es dirigeix cap a ella, moment que aprofita el Xinès per disparar. Tony mor i Maria corre cap a ell, el rep als seus braços. Darrere d'ells, les dues colles co-mencen a reunir-se. Aixecant el cos de Tony acaba la pel�lícula. Podem trobar moltes semblances entre ambdues històri-es. El tema principal en tots dos casos seria un amor impedit per les seves famílies o entorn social ja que a Romeu i Julieta són dos enamorats que pertanyen a fa-mílies enfrontades i a West Side Story són dos amors


DDDDEEEE LIBROSLIBROSLIBROSLIBROS AAAA

PELÍCULASPELÍCULASPELÍCULASPELÍCULAS

Nosotros, los alumnos de segundo de la ESO del ins-tituto de Alcarràs, tuvimos la magnífica oportunidad de leer el libro Rebeldes (The Outsiders en versión original) durante el primer trimestre. El libro es uno de los mejores que he leído hasta la fecha, muy inte-resante y enganchaba mucho. La autora del libro Susan E. Hinton se inspiró en las bandas adolescentes que pelean entre ellas para ser más populares o mejor vistas en la comunidad. El libro tuvo tanto éxito que en 1983 el director de cine Francis Ford Coppola lo llevó a la gran pantalla. La autora, muy contenta de su gran éxito, escribió una segunda parte pero con diferentes personajes. El libro se titula La ley de la calle (Rumble Fish en versión original) y realmente es un muy buen libro, pero me gustó más Rebeldes. En esta ocasión Susan E. Hinton basa los hechos en un solo chico que tiene un hermano mayor que fue el lider de una banda de su ciudad y él soñaba con ser como su hermano, pero en su época ya no exis-tian las bandas... En Rebeldes todo lo que allí era placidez y luz, aquí es nervio y sombras. Y aunque en aquella, a pesar de la dureza en el retrato de una juventud desampa-rada, aún quedaba algo de esperanza, en esta se

siente la pérdida de la ilusión. Esos adolescentes vagan por las oscu-ras calles de la ciu-dad, haciendo fies-tas en el río con chicas al azar, des-conocidas, fumando y bebiendo cual-quier cosa que se les ponía delante. Al final del libro se ve dónde realmente la autora quería lle-gar: Los peces de colores luchadores. De ahí viene el títu-

lo en inglés, Rumble Fish. Los peces de colores que luchan para que los otros no les roben su comida ni su espacio; esos peces que son estos dos ado-lescentes que protagonizan la historia robaron, y por esa ac-ción se les llevó a los dos de vuelta al reformatorio, donde ya habían estado pocos años atrás. Este segundo libro, como era de esperar, también tuvo mu-cho éxito y Francis Ford Coppo-la volvió a llevar la segunda parte del libro a la gran panta-lla, pocos meses después de Rebeldes (“The Outsiders”). El director afirma que dirigir estas dos películas ha sido lo más grande de su carrera.

Andrea Bosch Cazorla, 2º de ESO

Tot va començar un divendres quan la nostra tutora, la Mª Àngels Claramunt, ens va donar una in-esperada notícia. El programa de TV3 “No me la puc treure del cap” vindria a gravar a la classe de 1rC. Per

una estona seríem actors! El dia 20 de desembre tots ens vam despertar molt nerviosos, alguns no podíem ni dormir... El matí va començar força malament, amb un examen de matemàtiques, però a les classes següents no vam fer brot. A l’hora del pati, vam veure que la MªÀngels portava una safata d’entrepans a l’equip de TV3 i nosaltres la vam seguir. Després del pati, l’equip de TV3 ens va col�locar de la forma més adient, per poder gravar amb les millors condicions possibles. Ens van fer pre-guntes sobre la cançó “Paraules d’amor” de Jo-an Manuel Serrat. Quan van començar a gravar, no es sentia ni el trepig d’una formiga, però després ens vam oblidar de la càmera i ens vam comportar amb naturalitat. Quan havia passat una hora vam fer un petit descans, la majoria de nosaltres, vam marxar amb l’excusa de anar al lavabo, però ens vam anar a pentinar i a buscar paper perquè l’equip de TV3 firmés autògrafs.

TV3 ENS VISITA No m’ho puc treure del cap iiii eseseses dededede 2011201120112011 26262626

"Després de mirar el programa m'he sentit molt bé però amb molts nervis. Quan hem sortit a la televió els telèfons de casa no paraven de sonar...En el moment en què em viag veure per televisió em sentia un personat-ge important. Va ser una experiència inoblidable que recordaré tota la vida. Quan vaig anar a dormir no vaig poder aclucar l'ull du-rant molta estona perquè encara no em tranquil·litzava dels nervis” MAFANTA DIABY

Quan va acabar la gravació ens els van firmar autògrafs. Ens vam sentir com formant part d’un fet històric.

Alumnes de 1r d’ESO

Paraules d’amor (J.M.Serrat) Ella em va estimar tant... Jo me l'estimo encara. Plegats vam travessar una porta tancada. Ella, com us ho podré dir, era tot el meu món llavors quan en la llar cremàvem només paraules d'amor... Paraules d'amor senzilles i tendres. No en sabíem més, teníem quinze anys. No havíem tingut massa temps per aprendre'n, tot just despertàvem del son dels infants. En teníem prou amb tres frases fetes que havíem après d'antics comediants. D'històries d'amor, somnis de poetes, no en sabíem més, teníem quinze anys... Ella qui sap on és, ella qui sap on para. La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la. Però sovint en fer-se fosc, de lluny m'arriba una cançó. Velles notes, vells acords, velles paraules d'amor…

iiii eseseses dededede 2011201120112011 27272727 TALLERS D’ESCRIPTURA

Carta als Reis A Melcior, Gaspar i Baltasar: Aquest any he tingut algunes estones de bons comporta-ments i algunes de no tan bones; per això us demano un cavall que no estigui domat per poder-lo ensenyar jo com els meus pares fan amb mi. Li ensenyaria que s’ha de compartir tot el que tenim com regals, material escolar, rialles i alguns diners. Si me’l portéssiu viatjaria amb ell fins i tot als països poc desenvolupats per poder do-nar tots els

meus regals dels anys passats o tot allò que m'ha-gués quedat petit, com la roba. També donaria alguns estalvis dels que he aconse-guit perquè allí poguessin tenir la mateixa educa-ció que estic rebent jo, tant dels pares com de l'INS i , quan tornés contaria als amics les meves histò-ries tan entretingudes i, amb totes elles publicaria un llibre d’aventures. BoN nAdAl Rubèn Monclús, 1r d’ESO

El senyor Ramon és un home d’uns cinquanta-cinc anys. És una persona una mica grassoneta i no gaire alta, aproximadament fa un metre i sei-xanta-cinc centímetres. Té la pell d’un color pàl�lid. El seu cabell és de color negre, amb algun pèl blanc de tant en tant. Té la cara arrodonida amb ulls foscos, el nas una mica punxegut, la boca gran amb els llavis secs i una mirada fixa, observadora. És molt callat i no li agrada parlar per parlar.

Vesteix uns pantalons grisos amb camisa i cor-bata. És redactor d’un diari d’esports, en con-cret de la secció de futbol i això li suposa anar a veure els partits en directe el dia que es ju-guen. Aquest fet li dóna valor a la seva feina, doncs el que explica als lectors ho ha viscut prèviament. Malgrat tot, anar a veure tants partits de futbol li ha fet veure de mica en mica la realitat: nervis, insults, crits..., no ho entenc, deia quan ho explicava.

A partir d’aleshores els seus comentaris afegei-xen una frase més:

“calma, senyors, que només és futbol”.

Roger Mesalles Juncà, 1r d’ESO

El senyor Ramon Després d’esperar-los amb candeletes, tant com es desitja l’arribada dels Reis, finalment tenim portàtils i estem decidits a fer-ne ús per animar-nos a escriure. Aquí teniu una mostra d’algunes pràctiques que hem fet amb la descripció.

La casa de la meva àvia iiii eseseses dededede 2011201120112011 28282828 TALLERS D’ESCRIPTURA

… i aquella altra en el mar La casa que jo descriuré, està just al costat del mar, damunt d’un turonet des d’on podem divisar tots els voltants i contemplar com s’amaga el sol al vespre.

La casa havia estat habitada per un mariner, que segons conten estava boig per culpa d’una tempesta que li va destrossar el vaixell. Des de llavors deia que el mar estava embruixat per culpa del mal que vivia en les profunditats de l’immens oceà.

La casa, d’una sola planta, té una porta petita i dues finestres per on es veu l’ampli menjador en el qual, al fons, en un racó, hi ha un gran foc terra; i en un costat, una gran taula de fusta que da-munt té, dins d’una ampolla de vidre, un vaixell de vela. Sobre la teulada hi jeuen dos gats que sem-bla que prenguin el sol, i de tant en tant juguen amb les teules gastades pels anys i per la humitat del mar.

Prop de la casa, sobre la sorra, hi descansa una petita barca amb la pintura feta malbé per culpa del sol que li toca cada dia, i per totes les hores que ha estat dins del mar, acompanyant als mariners en la pesca.

Ara un bosc d’herba i matolls, que abans havia estat un bonic jardí de flors i arbres, envolta la casa, i un caminet mig amagat per la sorra ens porta fins la platja on els pescadors preparen les seves barques i els seus estris de pesca, per sortir quan es faci l’hora.

Elena Companys, 1r d’ESO

La casa de la meva àvia era una casa vella, molt antiga. Era una casa gran, ple-na de mo-bles vells.

Tenia unes portes molt altes i al mig de la façana unes grans finestres. Les parets eren d’un color molt fosc, estaven fetes de pedra i tenia un sostre alt de fusta.

A la casa hi havia una cuina enorme amb un rebost molt ampli i fred i una cuina an-tiga amb la qual, a més de fer menjar, també s’escalfava l’espai.

Al jardí del darrere hi tenia un pou molt gran i fondo , amb una tapa feta de fus-ta perquè no entrés res.

També hi havia una sala enorme on hi guardava la palla i el menjar per a les ga-llines. A més, al cos-tat de la casa tenien un gran estable on hi criava dos porcs i una dotzena de galli-nes i a l’entrada ho vigilava tot un gos amb molt males puces.

Alin Ciortan, 1r d’ESO


És una casa ve-lla, feta de ma-ons de fang, amb el sostre fet de canyes i fang i per dintre unes bigues de f u s t a q u e aguanten el pes de la teulada. La distribució és la d’una casa antiga de pa-gès: el paviment és de terra. Hi havia un menjador gran amb un foc a terra en un ex-

trem de la casa, per donar calentor i fer el menjar i una gran taula al mig, de fus-ta, amb les seves ca-dires; tantes, com habitants de la casa. A més hi havia dues habitacions separa-

des per cortines amb llits de matalàs de pa-lla, cadascun amb el seu orinal a sota i al costat dret del capçal una tauleta petita de fusta. De lavabos no n’hi havia i s’havia d’anar a

Construïda en una illa de grans penya-segats i a vuit quilòmetres de la costa hi ha una an-tiga presó de màxima seguretat. Només s’hi pot arribar en vaixell i es tarda uns vint-i-

cinc minuts a fer la traves-sa.

La presó té quatre torres de vigilància col�locades estratègicament al períme-tre i un mur de formigó de tres metres d’altura. La presó té tres plantes; la primera, on hi ha l’entrada i el departament dels guàr-

fora a fer les necessi-tats, normalment on estaven els animals, als corrals, i per ren-tar-se les mans i la cara s’omplia amb ai-gua d’una gerra una mena de gibrell que desprès abocaven al carrer. Al costat de la casa hi tenien l’estable, amb els cavalls, les vaques i alguna cabra. El corral, on tenien les gallines, algun porc per matar-lo a l’hivern i te-nir carn, no estava gaire lluny. Al davant hi havia també un solar on, a

les nits d’estiu, pre-nien la fresca i on jugaven els nens.

Clàudia Camarasa 1r d’ESO

Una casa de pagès

dies, la segona, on hi ha la cuina, el menjador i la sala comunitària i la ter-cera, on hi ha els calabossos. Aquests tenen inscripcions de tots els presos que han passat per la presó i també algunes amenaces de mort per als guàrdies. A la primera planta bona part del mobiliari està fet malbé perquè els reclusos, quan tenien algun atac de cò-lera, el reprimien contra aquest. A la cuina hi ha una colònia de rates cada vegada més petita pels pocs aliments que encara hi queden.

En un calabós, al final d’un passadís, hi viuen dos rat-penats que sempre fan un soroll que produeix es-garrifança.

Roger Mesalles Juncà, 1r d’ESO

Presó abandonada

Tot estava molt fosc, totes les fines-tres eren tancades, totes menys una que quedava entreoberta i deixava passar una mica de claror. A través de les reixes entrava claror d’una llum fluorescent. Tot restava en si-lenci, tot menys un soroll de fons, que semblava com una aixeta que degotava aigua o alguna altra subs-tància, qui sap.

Les parets eren pintades d’un tètric color blanc brut, desgastades pel temps que havia passat sobre elles. El terra es veia tot escrit. Mots, mots de gent que abans que jo havien estat aquí, en aquesta cambra tan inquietant i esgarrifosa, sa-bent que era el seu final i volien que algú els recordés, encara que només fos per un instant.

M’agradaria saber què els va passar. El meu destí serà el mateix? Tinc molta por. Em quedo en silenci i quieta en un racó, esperant.

Shakira Faridi

1r d’ESO

Mots, mots i mots...

les pedres del camí... U n es h o r e s m és t a r d , en t r e els núvols blancs, sortia el sol. Em semblà que ja podria tornar a casa.

Eduard Escolà, 1r d’ESO

Era un paisatge fosc, molt humit per la pluja que havia caigut feia unes hores. La lluna es reflectia en l'aigua clara i dolça. Feia olor a terra humida i ara es sentien els cants dels grills i, si caminaves, t'arri-bava el soroll de quan s’aixafen els cara-gols. De tant en tant t’entrebancaves amb

Després de la pluja

humitat, ensumava la seva olor i feia fred, com si estés a la muntanya, però no tenia ni idea d’on estava. A les parets semblava que hi havia dibuixos però no ho sabria dir exactament . No ho veia gaire i la pila de

la llanterna s’acabava. Inten-to anar a la porta però estava tancada, no sé si amb cade-nat. Ja no veia res. La pila s’havia acabat.

Oriol Ribes, 1r d’ESO

A les palpentes iiii eseseses dededede 2011201120112011 30303030 TALLERS D’ESCRIPTURA

Hi havia una total obscuritat. Feia poc que m’havia aixecat de dormir i no hi havia res de llum. De cop re-cordo que ahir portava a la butxaca una llanterna i l’agafo,.L’engego, es-tava molt espantat perquè la llanterna no feia gaire llum. Les finestres estaven ta-pades com si ho fos-sin amb una làmina de ferro, les parets eren de fusta, com el terra. Hi havia molta


Historia de una pizarra

Desde el área de Lengua Castellana nos han propuesto escribir relatos cortos en los que los protagonistas fueran objetos cotidianos. Aquí tenéis una muestra. ¡¡Que sean de vuestro agrado!!

Un muñeco de nieve Este año ha nevado mucho, y por esta ra-zón la familia Pérez me han formado a mí. Los otros niños de la calle también han hecho unos muñecos de nieve. Es muy divertido porque todos nosotros nos creamos en la calle los días que hace mucho frío. Primero sólo notas como un cosquilleo por todo el cuerpo, que es cuando los humanos recogen la nieve de nuestro alrededor y empiezan a hacernos las piernas. Al cabo de un rato, tienes una sensación como si acabaras de comer y te sientes empachado, que supongo que es cuando te construyen la barriga. Entonces notas un dolor de cabeza impresionante, que es cuando te hacen la cabeza. A partir de aquel momento hasta que te acaban de for-mar, sabes que ya estás en el mundo pero no lo puedes percibir. Cuando por fin te ponen los ojos, la boca, la nariz y los brazos puedes saber dónde estás situado. Cuando era pequeño disfruté un montón, por-que todos los niños se fijaban en mí. Me apreciaban tanto que me ponían sus gorros y sus bufandas para que yo no tuviese frío. Pa-sábamos horas juntos, jugábamos hasta que oscurecía, entonces los niños iban a sus ca-

sas y para mí llegaba la hora de descan-sar. Eran días felices… Empezó a hacer más calor y yo me puse muy triste porque mis nuevos amigos ahora preferían ir en bicicleta. Además tenía un enemigo, el sol. Cada vez brilla-ba con más fuerza y hacía que enveje-ciera muy rápido. La familia Pérez vino hacia mí y me quitaron los ojos, la nariz y la boca. Entonces solo podía percibir por el tacto; notaba que de repente me podía tocar los pies. Estaba llegando la hora, mis días estaban llegando a su fin.

Lídia Escolá, 2º de ESO

Hola, soy la pizarra de la clase de se-gundo B. Estoy muy triste porque han traído a la clase una pizarra digital, más cómoda y práctica que yo, que me hace la competencia. Sus rotuladores son más divertidos que los míos. Temo que tengan que llevarme a otro sitio y que nunca pueda ver más niños. Pero tengo una ventaja, de momento los profesores no saben utilizar-la y, mientras, me usan a mí. Me encanta ver los niños cómo se ríen de los profesores cuando sus bolígrafos no rayan. Sin duda los niños siempre tendrán que aprender a escribir y siempre ten-drán que recurrir a mí.

Arnau Castells, 2º de ESO


Hoja seca recién caída del árbol... Ahí está el árbol que he visto crecer y un día voy a ver desaparecer. Las hojas caerán, el árbol se romperá, se desmayará y caerá…

Hace frío y las hojas se mueven, se tambalean a punto de caer. Su color ha desaparecido, del verde tierno de la primavera, al café oscuro seco y duro del otoño. Muchas hojas mueren, el viento se las lleva, o simplemente des-aparecen… Y de repente el viento se lleva un hoja, se desprende de la rama y vuela. Me pregunto hasta dónde la llevará… ¿Por donde pasa-

rá?... pasará por miles de lugares, miles de playas, miles de calles, a lo mejor hasta vuelve al árbol que le dió la vida y la creó o irá a un parque, jardín, campo, casa, don-de conozca miles y miles de hojas más que el viento se las llevó y de la rama cayeron. Y esperarán a que un niño salte en el montón de hojas, y ría y ría sin parar, y llega-rá el otoño otra vez y la hoja se endurecerá y entonces alguien la pisará, y se partirá en miles y miles de pedaci-

tos pequeñitos de hoja que volarán y volarán, ¿Pero.. dónde irán?... Y me doy cuenta, miles y miles de hojas caen, se encuentran, viven, pa-

san por miles de calles, playas, ca-sas… conocen mundo, viajan a toda partes, donde el viento las lleve…

Lucía Arias, 2º de ESO

Soy una muñeca de trapo, bueno, no sé si se me puede decir muñeca, porque al escuchar este nombre, seguro que a la cabeza te vie-ne una muñeca bonita, bien vestida... pero soy todo lo contrario. Al principio todo era muy bonito, era la más bonita de la tienda, llevaba un vestido rosa, con unos zapatitos negros de charol... por eso me compraron y me regalaron en el quinto cumpleaños de una niña llamada Mar-tita, ahora Marta. Ahora ella tiene trece años, ya es una ado-lescente y hace aproximadamente unos dos años que ni me mira. Ella y su madre hicie-

Un juguete viejo y roto ron limpieza de su habitación, cambiaron los peluches por los pintalabios, los pósters de dibujos animados por los de cantantes de moda… y yo no podía ser menos, también me cambió, y eso que era su muñeca favorita, tanto que hasta me puso nombre: Rosita, por el vestidito rosa que llevaba… Me cogieron, me tiraron en la caja de jugue-tes viejos, y me llevaron a una ONG para que jueguen conmigo otras niñas de diferentes países del mundo. Seguramente pocas que-rrán jugar conmigo, porque estoy sucia, ten-go un ojo que no me cierra bien, ya no llevo aquellos zapatos de charol, ni aquel vestido tan bonito de color rosa… pero puedo estar contenta de una cosa, y es que he hecho feliz la infancia de Martita. Eso para un juguete es lo más importante que le puede pasar, hacer feliz la infancia de un niño.

Meritxell Arcal, 2º de ESO

Por desgracia, se re-pite constantemente, todos los días. Yo, una pobre mochi-la, tengo mis horas de reposo absoluto y horas de trabajo to-tal. Mi día empieza a las ocho de la mañana, cuando Javier se le-

vanta, se va a almorzar. Después vuelve a la habitación y empieza lo peor: me echa todos los libros encima, me carga sobre su espalda y ¡al trabajo!

Javier ya es un chico que hace segundo de ESO y lleva la mo-chila muy cargada, así que me toca su-frir todo el día con unos cinco kilos a la espalda. Después de tanto trabajo, agradezco mucho cuando llega la noche, me saca to-dos los libros de encima, y puedo dormir tranquila. ¡La noche es fantástica! Y a las ocho ¡de vuelta al trabajo!

Oriol Mesalles, 2º de ESO


La peor hora: las ocho de la mañana

Estoy dentro de una caja de cartón de unos 9 centímetros de largo por 6 de ancho con mu-chos compañeros. Estoy apretujado. ¡Deseo salir de aquí! Aunque antes prefiero saber a dónde iría a parar por-que dos de mis compañeros han conseguido sa-lir, pero no han vuelto a entrar. Supongo que será porque se está mejor ahí afuera que no aquí dentro encerrado, rodeado de demasia-dos compañeros. Hay algunos que no conozco, pero… ¿cómo será el mundo exterior? ¡Oh Dios mío! ¡se está abriendo la caja! ¡Otro de mis compañeros se va!. ¡Silencio!... De repente se oye: -¡Qué lindo es estar aquí afuera!

¡Un momento! ¿Qué es eso? ¡FUEGO! ! ¡OH! ¡NO!,¡NO!,NO, ¡POR FAVOR!... Todos desde dentro estábamos aterrorizados por los llantos de nuestro compañero.

Creíamos haber oído algo sobre Fuego. ¡Qué espanto! Al principio deseábamos salir de aquí, pero ahora deseamos que no se abra más la caja. Al cabo de unos 20 minutos de repente la tapa se abre otra vez y… ¡me tocó a mí! No ¡Por favor! ¡Socorro!... Vi la llama del mechero de tan cerca que…

Jessica Ungria, 2º de ESO

Pasar de ser algo a no ser nada…

8 de enero del 19538 de enero del 19538 de enero del 19538 de enero del 1953

Querida Ana:Querida Ana:Querida Ana:Querida Ana:

No puedo describir el dolor que siento. Han pasado ya tres años desde mi liberación en No puedo describir el dolor que siento. Han pasado ya tres años desde mi liberación en No puedo describir el dolor que siento. Han pasado ya tres años desde mi liberación en No puedo describir el dolor que siento. Han pasado ya tres años desde mi liberación en

el campo de Auschwitz, he tardado meses a descubrir lo ocurrido y sé que no volveréis con-el campo de Auschwitz, he tardado meses a descubrir lo ocurrido y sé que no volveréis con-el campo de Auschwitz, he tardado meses a descubrir lo ocurrido y sé que no volveréis con-el campo de Auschwitz, he tardado meses a descubrir lo ocurrido y sé que no volveréis con-

migo. Quiero reflejar, aquí, al igual que tú, en un diario, todo aquello que no fui capaz de migo. Quiero reflejar, aquí, al igual que tú, en un diario, todo aquello que no fui capaz de migo. Quiero reflejar, aquí, al igual que tú, en un diario, todo aquello que no fui capaz de migo. Quiero reflejar, aquí, al igual que tú, en un diario, todo aquello que no fui capaz de

decirte en vida, porque ahora sé que tendría que haber demostrado mi cariño y afecto. decirte en vida, porque ahora sé que tendría que haber demostrado mi cariño y afecto. decirte en vida, porque ahora sé que tendría que haber demostrado mi cariño y afecto. decirte en vida, porque ahora sé que tendría que haber demostrado mi cariño y afecto.

Después de todos los contratiempos y problemas ocurridos, he hecho realidad tu sue-Después de todos los contratiempos y problemas ocurridos, he hecho realidad tu sue-Después de todos los contratiempos y problemas ocurridos, he hecho realidad tu sue-Después de todos los contratiempos y problemas ocurridos, he hecho realidad tu sue-

ño, tu diario ha sido publicado y ahora, mundialmente conocido. El ño, tu diario ha sido publicado y ahora, mundialmente conocido. El ño, tu diario ha sido publicado y ahora, mundialmente conocido. El ño, tu diario ha sido publicado y ahora, mundialmente conocido. El

día en de nuestra captura, Miep fue al anexo y cogió todos los libros, día en de nuestra captura, Miep fue al anexo y cogió todos los libros, día en de nuestra captura, Miep fue al anexo y cogió todos los libros, día en de nuestra captura, Miep fue al anexo y cogió todos los libros,

fotos y documentos, entre ellos tu diario, el cual conservó hasta mi fotos y documentos, entre ellos tu diario, el cual conservó hasta mi fotos y documentos, entre ellos tu diario, el cual conservó hasta mi fotos y documentos, entre ellos tu diario, el cual conservó hasta mi

liberación.liberación.liberación.liberación.

Me siento afortunado, por ser yo el único superviviente, pero Me siento afortunado, por ser yo el único superviviente, pero Me siento afortunado, por ser yo el único superviviente, pero Me siento afortunado, por ser yo el único superviviente, pero

ahora me arrepiento; tal vez tu hubieras tenido que ser la elegida y disfrutar ahora de mi ahora me arrepiento; tal vez tu hubieras tenido que ser la elegida y disfrutar ahora de mi ahora me arrepiento; tal vez tu hubieras tenido que ser la elegida y disfrutar ahora de mi ahora me arrepiento; tal vez tu hubieras tenido que ser la elegida y disfrutar ahora de mi

privilegio.privilegio.privilegio.privilegio.

Como ya sabrás, mamáComo ya sabrás, mamáComo ya sabrás, mamáComo ya sabrás, mamá y Margot han fallecido y en estos momentos tan difíciles estoy y Margot han fallecido y en estos momentos tan difíciles estoy y Margot han fallecido y en estos momentos tan difíciles estoy y Margot han fallecido y en estos momentos tan difíciles estoy

solo.solo.solo.solo.

10 de enero de 195310 de enero de 195310 de enero de 195310 de enero de 1953


Ha terminado todo, los judíos son libres. La verdad es que ahora, Ha terminado todo, los judíos son libres. La verdad es que ahora, Ha terminado todo, los judíos son libres. La verdad es que ahora, Ha terminado todo, los judíos son libres. La verdad es que ahora,

en la situación en la que me encuentro, ser libre ya no me hace tan en la situación en la que me encuentro, ser libre ya no me hace tan en la situación en la que me encuentro, ser libre ya no me hace tan en la situación en la que me encuentro, ser libre ya no me hace tan

feliz. Y es que si pienso que hace años, cuando estábamos escondi-feliz. Y es que si pienso que hace años, cuando estábamos escondi-feliz. Y es que si pienso que hace años, cuando estábamos escondi-feliz. Y es que si pienso que hace años, cuando estábamos escondi-

dos, deseábamos escuchar estas palabras, poder salir a la calle, y dos, deseábamos escuchar estas palabras, poder salir a la calle, y dos, deseábamos escuchar estas palabras, poder salir a la calle, y dos, deseábamos escuchar estas palabras, poder salir a la calle, y

vivir la vida como antes, con libertad, cuando lo oigo ahora yo, vivir la vida como antes, con libertad, cuando lo oigo ahora yo, vivir la vida como antes, con libertad, cuando lo oigo ahora yo, vivir la vida como antes, con libertad, cuando lo oigo ahora yo,

siento la mitad de esta alegría, ya que una libertad sin una familia a la que querer, no es na-siento la mitad de esta alegría, ya que una libertad sin una familia a la que querer, no es na-siento la mitad de esta alegría, ya que una libertad sin una familia a la que querer, no es na-siento la mitad de esta alegría, ya que una libertad sin una familia a la que querer, no es na-

da; os necesito a vosotras para ser feliz.da; os necesito a vosotras para ser feliz.da; os necesito a vosotras para ser feliz.da; os necesito a vosotras para ser feliz.

Tres años, este es el tiempo que ha pasado desde que os fuisteis, y continúo igual, sintiendo Tres años, este es el tiempo que ha pasado desde que os fuisteis, y continúo igual, sintiendo Tres años, este es el tiempo que ha pasado desde que os fuisteis, y continúo igual, sintiendo Tres años, este es el tiempo que ha pasado desde que os fuisteis, y continúo igual, sintiendo

miedo, y sin duda, soledad. miedo, y sin duda, soledad. miedo, y sin duda, soledad. miedo, y sin duda, soledad.

Vivir así duele. Vivir así duele. Vivir así duele. Vivir así duele.

iiii eseseses dededede 2011201120112011 34343434 Tres dias del padre de Anna Frank CORRESPONDÈNCIA

iiii eseseses dededede 2011201120112011 35353535 Tres dias del padre de Anna Frank CORRESPONDÈNCIA

Aquí podéis leer unas hipotéticas cartas que Otto Frank, padre de Anna Frank, bien pudiera haber escrito a la hija que había perdido. Textos redactados por Nathalia Alarcón y Elisa-bet Solé de 2º de ESO a partir de la lectura de El diario de Ana Frank

13 de enero de 195313 de enero de 195313 de enero de 195313 de enero de 1953


Actualmente vivo en Basilea, Suiza, junto a mi hermano y hermana. Resido en una Actualmente vivo en Basilea, Suiza, junto a mi hermano y hermana. Resido en una Actualmente vivo en Basilea, Suiza, junto a mi hermano y hermana. Resido en una Actualmente vivo en Basilea, Suiza, junto a mi hermano y hermana. Resido en una

pequeña casa de campo, aislada de cualquier centro urbano. Ana, cómo te hubiese gustado pequeña casa de campo, aislada de cualquier centro urbano. Ana, cómo te hubiese gustado pequeña casa de campo, aislada de cualquier centro urbano. Ana, cómo te hubiese gustado pequeña casa de campo, aislada de cualquier centro urbano. Ana, cómo te hubiese gustado

estar aquí, compré la casa pensando cómo hubieras jugado en los prados junto a tu hermana estar aquí, compré la casa pensando cómo hubieras jugado en los prados junto a tu hermana estar aquí, compré la casa pensando cómo hubieras jugado en los prados junto a tu hermana estar aquí, compré la casa pensando cómo hubieras jugado en los prados junto a tu hermana

y hubieseis cogido frutos de los árboles más altos y frondosos. Cada día, cuando en la puesta y hubieseis cogido frutos de los árboles más altos y frondosos. Cada día, cuando en la puesta y hubieseis cogido frutos de los árboles más altos y frondosos. Cada día, cuando en la puesta y hubieseis cogido frutos de los árboles más altos y frondosos. Cada día, cuando en la puesta

del sol salgo al jardín, te veo a ti, sentada cerca de la ventana del anexo, contemplando uno del sol salgo al jardín, te veo a ti, sentada cerca de la ventana del anexo, contemplando uno del sol salgo al jardín, te veo a ti, sentada cerca de la ventana del anexo, contemplando uno del sol salgo al jardín, te veo a ti, sentada cerca de la ventana del anexo, contemplando uno

de los mejores momentos del día. Oh Ana, la tristeza me invade el alma cada día a esa hora, de los mejores momentos del día. Oh Ana, la tristeza me invade el alma cada día a esa hora, de los mejores momentos del día. Oh Ana, la tristeza me invade el alma cada día a esa hora, de los mejores momentos del día. Oh Ana, la tristeza me invade el alma cada día a esa hora,

al recordar tu sonrisa, y tu mirada. Oh Ana, pensar que os he perdido me envenena, y lloro al recordar tu sonrisa, y tu mirada. Oh Ana, pensar que os he perdido me envenena, y lloro al recordar tu sonrisa, y tu mirada. Oh Ana, pensar que os he perdido me envenena, y lloro al recordar tu sonrisa, y tu mirada. Oh Ana, pensar que os he perdido me envenena, y lloro

todas las noches vuestra muerte. Solo una cosa me consuela, tu diario, Ana lo he leído un mi-todas las noches vuestra muerte. Solo una cosa me consuela, tu diario, Ana lo he leído un mi-todas las noches vuestra muerte. Solo una cosa me consuela, tu diario, Ana lo he leído un mi-todas las noches vuestra muerte. Solo una cosa me consuela, tu diario, Ana lo he leído un mi-

llón de veces y aún soy incapaz de creer lo mucho que maduraste esos dos años. En aquellos llón de veces y aún soy incapaz de creer lo mucho que maduraste esos dos años. En aquellos llón de veces y aún soy incapaz de creer lo mucho que maduraste esos dos años. En aquellos llón de veces y aún soy incapaz de creer lo mucho que maduraste esos dos años. En aquellos

días yo aún pensaba que eras una niña, como cuando aún íbamos al parque, no quise ver quedías yo aún pensaba que eras una niña, como cuando aún íbamos al parque, no quise ver quedías yo aún pensaba que eras una niña, como cuando aún íbamos al parque, no quise ver quedías yo aún pensaba que eras una niña, como cuando aún íbamos al parque, no quise ver que

habías crecido, y tú te diste cuenta.habías crecido, y tú te diste cuenta.habías crecido, y tú te diste cuenta.habías crecido, y tú te diste cuenta.

Esmorzars saludables

sessió interactiva pos-terior. Els alumnes de 2n a 4t han tingut 2 sessions a l’aula. Els alumnes de 1r i 2n participen en el programa “Classes sense fum”, que és un concurs per prevenir l’inici de l’hàbit tabàquic. Els alumnes de 4rt han visitat i treballat l’exposició “Febre del Divendres nit”. Al tercer trimestre està programat treba-llar el tema de la salut afectiva i sexual.

En el marc del Programa Salut i Escola, les activitats formatives en matèria d’educació per a la salut es van succeint trimestre rere tri-

mestre amb la finalitat de millorar les com-petències personals dels adolescents per tal de promoure la salut i estimular l’adquisició d’hàbits saludables. Això es tradueix en la voluntat de prevenir les conductes de risc i de fomentar l’autoresponsabilització dels joves en la cura de la seva salut. Per dur a terme aquestes activitats, la infermera referent del programa, l’Alícia, ha participat i participa en algunes hores de tutoria abordant diferents temes relacionats amb la salut. En concret, aquest curs 2010-2011, s’ha treba-llat al primer trimestre l’alimentació. Tots els cursos de l’ESO han tingut una sessió i a més durant el mes de novembre, tots el divendres es va muntar a l’hora del pati l’activitat “Esmorzars saludables”, on els alumnes de 1er curs prepara-ven i repartien fruita, làctics i pa amb oli. Aprofitant el dia mundial contra la sida -l’1 de desembre- es va organitzar, amb la col�laboració d’un grup d’alumnes de 4rt, una gimcana oberta a tot l’institut per tal de sensibi-litzar sobre la malaltia i prevenir el contagi del VIH. Els cartells resultants de la gimcana van estar exposats a la Plaça St. Joan de Lleida tot el dia. El segon trimestre el dediquem a la prevenció de les drogodependències. Aquest tema es treballa paral�lelament amb pares i alumnes. La reunió amb els pares va consistir en la visita a l’exposició “Drogues, educar per prevenir” i una

iiii eseseses dededede 2011201120112011 36363636 SALUT I ESCOLA

Un any més del Salut i Escola

Programa

“Classes sense fum” Exposició

“Drogues, educar per prevenir”

Desembre Jornada contra la Sida

Novembre Esmorzars saludables

Exposició “Febre del Di-vendres nit”

Consulta Oberta a l’institut funciona tots els divendres de 9 a 12h i s’ubica a l’aula de mediació.

I ja sabeu, per qual-sevol dubte, pregunta, qüestió, informació... relacionada amb temes de salut, esteu convi-dats a venir. Ah! I és totalment confidencial!!!

Alícia

Des d’aquesta publicació volem agrair la col�laboració que vénen fent amb la campanya “ESMORZARS SA-LUDABLES” les següents entitats, empreses i comer-ços locals:

� Ajuntament d’Alcarràs

� Bodega Jordi

� Bon Preu

� Fruits de Ponent SCCL

� Pastisseria Gòdia

� Pastisseria Montero

El día 1 de diciembre se conmemora el día mundial de la lucha contra el sida. ¿Qué es el sida ? El sida es una enfermedad infecciosa producida por un virus llamado VIH. ¿Cuándo fué descubierto? El virus fue descubierto a principios de los años 80, cuando algunos pacientes en los hospitales se que-jaban de unas neumonías muy raras. Los que se quejaban de esto, normalmente, eran pacientes con defensas bajas. Probablemente estaban infec-tados por el VIH. ¿Qué significa tener el sida? Se trata de la aparición de una o varias enfermeda-des, debido a que las defensas están bajas, por lo que se le llama síndrome. Entonces la persona in-fectada pierde la capacidad de defenderse de las infecciones como podrían ser una faringitis , una gripe … ¿Cómo se transmite el VIH?

� La transmisión por la sangre Se puede transmitir cuando se comparten agujas , jeringuillas y otros objetos como podrían ser el uso de drogas inyectadas. La sangre que queda en es-tos objetos puede ser suficiente para transmitir el virus.

� La transmisión sexual A través de la práctica sexual. De ahí la necesidad de conocer los métodos de prevención, como los preservativos, y usarlos con responsabilidad.

� La transmisión perinatal Cuando una mujer infectada por el VIH está emba-razada, durante el embarazo la madre puede trans-mitir el virus a su hijo. Las probabilidades están entre el 20% y el 25%.

¿Por qué hay que hacerse la prueba ? En el mundo hay muchas personas que desconocen tener el VIH. Al principio no lo notan, pero a lo lar-go de los años el virus se va extendiendo y bajan las defensas y empiezan a aparecer enfermedades raras y que se van complicando. Por eso es conve-niente hacerse la prueba, que consiste en un senci-llo análisis de sangre que detecta la presencia de anticuerpos del VIH.

¿Quién tendría que hacerse la prueba?

� Los hombres y mujeres que han teni-do relaciones sexuales sin preservativo.

� Las mujeres embarazadas o que pien-san tener un hijo.

� Las parejas estables que quieren de-jar de utilizar el preservativo en sus relaciones sexuales.

� Las personas que han compartido el material de inyecciones.

� Las personas que han tenido alguna infección de transmisión sexual.

La mejor manera para combatir la presencia y la resistencia del SIDA en nuestra sociedad es la PREVENCIÓN y la INFORMACIÓN. Eso im-plica, sobre todo, RESPONSABILIDAD. ¿Qué debemos saber sobre el sida?

• Es muy poco resistente a las condicio-

nes ambientales. • No se propaga por vía aérea. • No se transmite por vía digestiva. • Se destruye con el calor, con los de-

tergentes etc. • Si lo pensamos bien, el riesgo de in-

fección se encuentra limitado a unos pocos tipos de contactos que, gene-ralmente, se producen de forma vo-luntaria.

• Por eso si algún familiar, amigo o compañero tiene el virus no debemos evitarlo ni marginarlo .

Y por eso también, el día 1 de diciembre en el Instituto hicimos una gincama para informar-nos mejor sobre el VIH/sida. Allí hicimos muchas actividades sobre el sida. Teníamos que dibujar nuestra mano en un papel y pegarla en un mural, escribir una frase sobre el sida referente a las precauciones que debíamos tomar, y hacer una encuesta sobre el sida. Al acabar las actividades, nos daban un bolígrafo de color rojo o unos imanes y papeles, revistas y documentación para info-marnos mejor.

Alba Ibars y Sandra Godia. 1º ESO

iiii eseseses dededede 2011201120112011 37373737SALUT I ESCOLA Lucha contra el sida

Dia de la No Violència i la Pau

El Dia Mundial de la No-violència i la Pau (DENIP) es celebra el 30 de gener , o els dies propers a l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Aquesta diada vol ser una reflexió per prendre consciència que arreu del món hi ha conflictes bèl�lics, causats quasi sempre per l’ambició d’uns quants, i és la població civil qui rep totes les conseqüències. Segons Llorenç Vidal, fundador del DENIP, aquesta celebració:

Imatges de les activitats de la gimcana que es va organitzar en el pati el dia 1 de desembre amb motiu de la Jornada mundial de lluita contra la Sida. Els cartells que es van fer van ser exposats després a la plaça de Sant Joan de Lleida per l’entitat Anti-sida de Lleida.

iiii eseseses dededede 2011201120112011 38383838 JORNADES

Diada Anti-Sida

“ Es basa en una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.”

Nosaltres a l’ Institut el dia 28 de gener vam cele-brar un acte simbòlic al pati fomentant valors com l’altruisme , la cooperació, el compartir, l’ajudar... Alumnes de 1r i 2n d ‘ESO, i d’altres molt generosos, van portar pastissos fets a casa. A l’hora del pati ens vam concentrar tot l’alumnat del centre per fer un esmorzar solidari acompanyat de lectures d’alumnes i de música relacionada amb el tema de la Pau , i comptant amb el suport de l’ AMPA. L’esmorzar va ser molt participatiu i d’esplèndida presentació, resultant, per 2n any consecutiu un acte lluït. A més l’activitat implicava una aportació econò-mica voluntària, que ens ha permès fer una senzilla col�laboració a MANS UNIDES de 214 € pels nens i nenes d’arreu que no poden viure ni jugar en lliber-tat.

Teresa Olomí, Depart. de Psicopedagogia, USEE

EDUCACIÓ FÍSICA

Pla Català Esport a l’Escola Aquest any com a activitats continuades en ho-rari extraescolar, es fa tennis (20 alumnes), handbol cadet masculí ( 16 alumnes), volei-bol mixte ( 12 alumnes) , bàdminton ( 7 alumnes) , funky ( 8 alumnes) futbol sala infantil femení (10 alumnes) i bicicleta tot camí ( 12 alumnes).

=0=0=0= Està previst participar en l’Olimpíada Escolar a Alcarràs.

=0=0=0= També participarem en futbol 7 infantil i cadet en categoria femenina i masculina, i juvenil masculí , en el marc dels Jocs Escolars de Ca-talunya.

=0=0=0= Trobada de secundària a Mollerussa, el dia 31 de març per alumnat de 2n d’ESO

=0=0=0=

Activitats 2010-11 iiii eseseses dededede 2011201120112011 39393939

Esquí Escolar Els dies 26, 27 i 28 de gener l'IES Alcarràs rea-litzà una sortida a la natura. El lloc escollit era l'estació d'esquí de la Molina. Malgrat fer bas-tant fred vam poder gaudir de la pràctica de l'esquí, aprofitar al màxim els serveis que ens oferia l'estació i posar en pràctica tot el que els professors d'esquí ens ensenyaven. Tot va anar força bé, llevat de una desgraciada caiguda del Patri Castillo que li ocasionà la fractura de la tíbia. Li desitgem una recuperació ràpida i to-tal.

=0=0=0=

Cursa solidària “Kilòmetres de solidari-tat”. S’havia de fer el 21 de desembre, però la pluja ens ho impedí. Es posposà fins al dia 5 d’abril .

=0=0=0=

Ignasi Guitart, Dept E. Física

Al col·laborador incondicional ELS TRUCS D’EN GERARD Recordes Gerard ? A finals del curs passat alguns alumnes de 1r i 2n et vam proposar que ens fessis uns trucs de màgia, ja que durant el curs t’apropaves i ens feies uns tastets de la teva màgia acompanyada del teu saber fer

amb bon humor, carinyo i simpatia...... i ens deixaves embada-lits. Així doncs al juny ens vas dedicar una festa màgica, ens vas mostrar una sèrie d’entreteniments amb objectes que sortien de la teva caixa màgica: cartes, llet, barrets, espasa, ulleres, foc, una taronja.... Al final ens vas explicar un secret dels teus trucs de màgia , ens vas fer jugar amb la nostra imaginació i ens vas tenir amb mol-ta atenció i entusiasme fins al final. Ens va agradar molt la teva actuació.

iiii eseseses dededede 2011201120112011 40404040 EDUCACIÓ FÍSICA

El punt de vista d’un professor Tarda del dimarts, després d’una tarda enfeinada… a les 10 de la nit i sense sopar, em disposo a fer la motxilla per a l’excursió d’esquí amb l’institut. Aquest és el meu primer any, anem amb 78 alumnes, a passar tres dies d’esquí a la Molina. Cap allà les 11 em disposo a passar a net el llistat de les habitacions dels alumnes. Tot va bé fins que a l’hora d’imprimir, missatge de la impressora: “capçal danyat o incompatible amb la impressora” Comença bé l’excursió: no puc imprimir la llista!! Pensava que això era l’excusa preferida dels alumnes a l’hora d’entregar els treballs però veig que també passa als profes. El despertador sona a les 3.40 del matí. Tot endormiscat i xocant amb tots els mobles em disposo a fer els entrepans per al dia d’avui. Agafo les motxilles vigilant que no em deixi res i cap a les 4.30 em passen a buscar per anar a

Alcarràs. Arribem sobre les 5 a l’institut on els més mati-ners ja ens esperen. Al carrer fa un fred…… A les 5.30 aproximadament enfilem l’autobús, pas-sem llista i cap a la Molina falta gent!!

Arribem a les pistes puntuals, després d’esmorzar a Orga-nyà. Els responsables distribueixen el material per als alumnes. Els més petits tenen unes feinades ... “aquestes botes no volen entrar!!! “. A les 12 tots els i les alumnes puntuals comencen les classes d’esquí. El primer dia l’aprenentatge és molt gran i els alumnes estan contents. De tornada a l’alberg anècdotes i històries són els temes de conversa. El temps ha acompanyat des del primer mo-ment, un sol radiant ens ha il�luminat durant tot el dia. Arribem a l’alberg i després dels petits malentesos típics amb les habitacions, sopem sobre les 8 de la tarda. Per cert, un senyor sopar! Crec que ni l’Obèlix es podria aca-bar tot el menjar que ens han donat.! Molts de nosaltres, després de sopar aprofitem per veure el Barça, que torna a golejar. Finalment i sobre les 12.30 imposem el toc de queda, com sempre hi ha alumnes que s’hi resisteixen i s’empesquen les estratègies més inimaginables per burlar-lo. Tot i així no hi ha cap problema i tots i totes dormim sense cap pro-blema. Dijous. Esmorzem puntualment, o aquesta era la intenció. Ens enfilem cap a la Molina després de deixar-nos alguna cosa i haver de baixar del bus per enèsima vegada. Avui el temps ja no ens acompanya i com si d’un mal presagi es tractés comença a nevar quan arribem. Ens posem les botes, i cap a esquiar! Fins que a mig matí un alumne es fa mal a les pistes i ens traslladem a la infermeria. Allí ens trobem que el Patri s’ha trencat la tíbia per tres llocs! Fi-nalment un professor acompanya l’alumne cap a Lleida amb taxi el mateix dijous a la tarda. A tots ens sap molt de greu, esperem que et recu-peris aviat Patri!

De tor-nada al bus se’ns o c o r r e que podrí-em f e r uns jocs després de sopar amb tots els alumnes. Dit i fet! Alguns alumnes m’ajuden a preparar uns jocs en que esperem riure molt i molt. Així que des-prés de sopar i micròfon en mà comen-ça el xou!! Acudits, teatre, animals, princeses…. Un gran espectacle! A l’acabar torna la creativitat dels alumnes per eludir el toc de queda; finalment la guàrdia al passadís acaba i tots i totes podem descansar. Hora d’esmorzar i sembla que a molts no els ha sonat el desperta-dor. En acabar, motxilles al coll i habitacions netes, corredisses, sacs de dormir que no volen ficar-se a la funda, coses que no volen aparèixer, papers que no volen anar a la paperera… Finalment tornem a dirigir-nos cap a la Moli-na per última vegada. Avui els alumnes ja estan més cansats. Com sempre el ritual de posar-se les botes, esquís… Avui hi ha una mica de boira que dificulta els descensos però els nostres alumnes són valents i es-quien fins a l’últim moment. Tornem cap a casa i sembla que tots dormen, han estat tres dies intensos. Els més petits han hagut d’espavilar-se solets, els més grans han estat respon-sables, hem aprés moltes coses, i ens ho hem passat molt i molt bé tots junts!!

Fortu Solé, Dept d’Educació Física

26262626

Esquiada Tot va començar el dia 26 de gener. Ens vam aixecar a les 5 del matí i vam començar el camí cap a La Molina de 3 a 4 hores de camí. Quan vam arribar directes a buscar els esquís i, quan tothom ja els tenia, van deixar-nos un temps lliure i després a treballar amb els moni-tors. El primer dia tot molt bé i una bona esquiada. Cap a les cinc van donar una hora més lliure i, després de deixar els esquis, vam pujar a l’autocar i cap a l’alberg. Allí es van repartir les claus de les habitacions menys els que no te-nien grup, desgraciadament jo era un d’ ells, així és que els que vam quedar ens vam ajun-tar tots i ens vam donar l’habitació 22, si no recordo malament. Vam agafar la llitera en que qual dormiríem i vam deixar les maletes. Des-prés a esperar a l’hora de sopar i a les 8:30, si no m’equivoco, vam sortit de l’habitació i vam anar a fer cua per sopar. Sort que hi havia poca gent! Allí vam agafar el menjar que més ens agrada-va, del que podíem elegir clar, i en acabar tots a l’habitació a jugar una mica mentre es feia l’hora de veure el Barça, que aquell dia justa-ment jugava. Quan va acabar ja sí que tots ens vam anar a dormir i a esperar que l’endemà els professors ens despertessin... Ja eren les 7 del matí. Ens aixequem, anem a esmorzar i a ficar-nos el mono d’esquí i a l’autocar. Sobre les 8 van repartir esquís i tot bé, de moment. Va ser llavors, quan estava esquiant amb un amic, després que havíem baixat la pista mol-tes vegades amb normalitat , quan vaig dir:

EDUCACIÓ FÍSICA i el d’un alumne. iiii eseseses dededede 2011201120112011 41414141

ESQUÍ A LA MOLINAESQUÍ A LA MOLINAESQUÍ A LA MOLINAESQUÍ A LA MOLINA

“Aquesta és l’última que baixem i anem amb el monitor”, i quan estàvem a mitja pista rellisco pel gel i... patacada i al terra!! . El que menys esperava va passar: em doblego el peu i... ohhhhhh!, que no em puc aixe-car!!!!. Em feia molt mal i no em podia moure!! Esta-va molt preocupat pel que m’havia fet. Els meus amics van cridar al professor i un guarda de zona, em van venir a buscar en una moto de neu on vaig pujar com vaig poder i vam anar a l’ hospital de La Molina. Allí vaig entrar amb cadira de rodes perquè no podia caminar, em van fer radiografies i...el resultat va ser: TÍBIA TRENCADA PER TRES LLOCS!! No m’ho podia acabar de creure, però sí, m’havia trencat la cama. Em van enguixar tot, des del peu fins dalt i vaig estar en una camilla fins que van trucar als pares, els van informar i van trucar un taxi perquè em portés a l‘hospital de Lleida acompanyat d’un professor. Després de tres hores vam entrar ja amb els pares a l’hospital, amb cadira de rodes, em va atendre el metge, van fer-me noves radiogra-fies, van treure el guix que portava i em van posar un altre millor. Finalment vaig sortir de l’hospital i vaig anar a casa amb les crosses. No m’acaba de creure el que va passar però sí, us ho asseguro, va passar.

Patricio Castillo Hierro,

1r d’ESO

X= -4 + 52 +1

LES TRES EDATS A la classe de Matemàtiques un estudiant intenta saber certa informació sobre la seva professora. Peter: Quants fills té vostè, Mrs Smith? Mrs Smith: Tres. Peter: Quants anys tenen? Mrs Smith: Si multipliques les tres edats, obtindràs el nú-mero 72. Peter: Aquesta dada no és suficient, Mrs Smith. Mrs Smith: Si sumes les tres edats obtindràs el número del rètol d’aquesta classe. Peter: Encara no en tinc prou per saber les tres edats, Mrs Smith Mrs Smith: La més petita es diu Amanda. Peter: Gràcies. Ara ja sé quants anys tenen! QUANTS ANYS TENEN?

Solucions a la pàgina 47

BALANÇA Tenim 8 boles de mida semblant, però una d’elles pesa més que les altres. Te-nim una balança de platets. Amb dues pesades intenta descobrir la bola que pesa més.

iiii eseseses dededede 2011201120112011 42424242 PASSATEMPS

Incògnites matemàtiques

ACUDIT Un home compra una bossa de patates al bar i paga amb un bitllet de 500 €. - Ho sento", li diu al cambrer. No tinc cap moneda de 1 €. - No s’amoïni, respon. Aviat en tindrà 499.

PASSATEMPS Sudoku i Laberint iiii eseseses dededede 2011201120112011 43434343

1.- Què diries que és una llamborda? A) Allò que es veu d’un sol cop d’ull. B) Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s’utilitza per a pavimentar carrers i carreteres. C) Lladruc amenaçador d’un gos. 2.- I llambrejar? A) Emetre rajos de llum per reflexió. B) El soroll que feia la Lambretta quan es posava en marxa. C) Qui lo sa... 3. - Stromboli és... A) Un grup musical de Constantí B) El nom de la pizzeria de la cantonada C) Una illa situada en el mar Tirrè 4.– Si et parlen de Malpensa... A) És el que fan els profes quan remeno l’estoig en un examen o sota la taula. B) Estic a l’aeroport de Milà. C) És que una persona no s’ha entès amb el seu interlocutor.

5.– Per cert, amb què relacionaries Lambretta? A) Amb una maqueta de l’Alhambra de Grana-da. B) Un electrodomèstic per a netejar i planxar amb vapor. c) Tipus de motocicleta 6. - Enguany s’han produït moviments de pro-testa en diversos països àrabs. Amb quin país relaciones Muḥammad Ḥusnī Sayyid Mubārak A) Egipte B) Tunísia C) Líbia 7.– Marca l’expressió correcta A) Hem d’incloure les dades de les urbanitzaci-ons dels afores en la gràfica actualitzada. B) Hem d’incloure les dades de les urbanitzaci-ons de les afores en la gràfica actualitzada. C) Tenim que incloure les dades de les urbanit-zacions dels afores en la gràfica actualitzada. 8. - Pedra de Tartera és una novel�la de: A) Jaume Cabré B) Maria Barbal C) Jesús Moncada

Orienta’t i ajuda al perso-natge a sortir del laberint. Sabràs fer-ho?

7 1 3

4

9 1 2 3 8

1 8 2

9 3 1

5 8 9

8 9 6 1 2

3

9 5 7

Ah! I què me’n dius d’intentar fer un SUDO-KU ??

Recordes com? El SUDOKU és un trencaclosques que consisteix en omplir les cel�les amb xifres de l’1 al 9 amb tres condicions: - No repetir cap xifra en les 9 cel�les verti-cals. - No repetir cap en les 9 horitzontals. - No repetir cap nú-mero de l’1 al 9 en els requadres de 3x3 que tens en blanc i acolorits.

SORT!!!

Per als més savis !! Solucions a la pàgina 47

En aquesta sopa de lletres hi ha paraules antònimes de cada una de les següents: dòcil,divertit,disminuir, resistit, deixar, despert i prim. Ets capaç de trobar-ne tres?.Les pots trobar escrites en qualsevol direcció. Classifica-les en quatre llistes, una per a cada grup d’antònims

dòcil:……………………………. …………………………………………

divertit:………………………. …………………………………………

resistir:………………………… …………………………………………

deixar:…………………………. …………………………………………

despert:………………………. …………………………………………

prim:……………………………. …………………………………………

Un cop hagis solucionat aquests mots encreuats, trobaràs dotze paraules en què l’ortografia de B i V en català és diferent de la del castellà.

i i i i eseseses dededede 2011201120112011 44444444 PASSATEMPS Jocs lingüístics

disminuir:……………………… …………………………………………


Most students have done English since the first year of Primary school, but they really learn about this lan-guage in Secondary school. In fact, for learning, we need reading. For this reason, this year many stu-

dents have dis-cove red the world of books. Pa ren ts and teachers told us to read more in Spanish and Catalan because we make a lot of mistakes and we can learn some

new things. Now, imagine, we are reading in English… There is a lot of vo-cabulary we don’t know and we have to look it up in the dictionary or some typical English ex-pressions that we didn’t learn in les-sons. If you read, you can stop the time, learn more, explore the world, dream, imagine, grow and the most important, have a good time!

Elisabeth Solé 2nd ESO

TO FINISH IN ENGLISH!! Enjoy reading

TO FINISH IN ENGLISH !!

Reading Reading Reading Reading

means means means means

learninglearninglearninglearning

Some people say that reading means learn-ing. Is this true? Some scientists say that reading helps you learn more about what you are reading and at the same time it helps you learn vocabu-lary and grammar of the language you are reading this book in. We, the students of second grade of “ESO”, can check if this rumour is true. In this term, we all read some books that our teacher taught us and, I can swear you, they all were incredible! We all enjoyed every single story of every single book and we could learn vocabulary, grammar and a lot of things! In my opinion, I wish we can repeat this whole thing the next term and all the next grades.

I really recommend reading, it helps you so much and it’s really fun!.

Andrea Bosch, 2nd ESO

iiii eseseses dededede 2011201120112011 46464646 DARRERA HORA...

Tot just acabats d’arribar de Brussel·les Les 4 de la matinada Dins un taxi, nosaltres, la Ramona i el Baldiri ens dirigíem cap a Barcelona-El Prat. Carregats d'il�lusió; les ganes eren moltes, les paraules, poques. Us assegurem que en aquesta hora l'ésser humà té minvada la seva capacitat de parlar. Vàrem intentar dormir, tots una mica, però poc a poc, entre paraula i paraula, la conversa es va animar, i ja érem a Barcelona. Esperant l'avió, varèm anar a fer el cafè. Aquest fet ja va provocar la total explosió de paraules. Havíem despertat. Un cop a Bèlgica, vam estar dinant amb els dos coordinadors principals, l'Arlette i el Jan. La situa-ció era bonica. Sis persones de tres nacionalitats diferents, a Bèlgica, dinant en un restaurant italià. Al capvespre, van començar a arribar els estudi-ants dels altres països, els components del projecte Comènius: Escòcia, Grècia, Portugal, Polònia, Bèl-gica i Catalunya. Poc a poc, ens vam agafar confi-ança, a l'hora de conèixer, de parlar, de riure. És una experiència gratificant veure com persones de 6 nacionalitats diferents, amb 6 llengües diferents enceten tantes converses ajudant-se de l'anglès, de la comunicació no verbal i de les ganes de fer-ho. Va ser aquest fet, el dia a dia, el que més ens va enriquir, per sobre dels debats o del programa establert. Referent als debats, vam estar comen-tant els diferents graus de salut. Quin era l'esport principal, quantes vegades a la setmana es feia esport a cada país, hàbits alimentaris hi havia a cada lloc, entre d'altres. Aprofitant aquest punt us recomanem a tots seguir forts amb l'esport, i menjant saludable, bastant-vos en la dieta medi-terrània. Aquesta dieta és un model a seguir a tota Europa! No sabeu com vàrem trobar a faltar l'oli, o la tomata, o l'hora de l'esmorzar. Depèn de vosal-tres estar com nosaltres, que som forts com un roure! No, ara, deixant estar la broma, el camí de la vida saludable és el més bonic que podreu tro-bar. És hora de situar-nos al mapa. Estem ben entrats en el text i encara no ho hem fet. Estàvem a Char-leroi, a tocar de Brussel�les. De Charleroi, és desta-cable que va veure néixer un gran autor com és Hergé, pare de còmics com el marsupilami, o Lucky Luke. Brussel�les, és capital, és ciutat gran. Vam visitar el Manneken pis, o el museu de la xocolata entre d'altres. No podíem passar per Brussel�les sense degustar l'excel�lent xocolata que hi ha! Estàvem a la vigília de la nostra estada, i vàrem gaudir d'un dels moments més entranyables, quan alumnes i professors vam fer una barbacoa. Acom-panyats per la música d'un cantautor que tocava versions conegudes com Losing My Religion de REM. Vam gaudir d'una magnifica vetllada que es va acabar amb un afectuós comiat. L'endemà, car-regats de grans records i quantitats immenses de xocolata, tornàvem a casa.

Àxel Curcó, Meritxell Escolà, Joel Monné i Genís Sisó

(1r. Batxillerat)

Solucionari als passatemps BALANÇA Primer agafem 6 boles i les repartim en els platets de la balança, tres a un costat i tres a l’altre. Si pesen igual, la més gran està entre les altres dues i amb una altra pesada en tenim prou. Si pesen diferent, agafem dues boles del grup més pesat i les posem a la balança. Si pesen diferent, la més pesada és la

que ha quedat fora. LES TRES EDATS: Hay 12 conjuntos de tres números cuyos productos son 72: [1, 1, 72], [1, 2, 36], [ 1, 3, 24], [1, 4, 18], [1, 6, 12], [1, 8, 9], [2, 2, 18], [2, 3, 12], [2, 4, 9], [2, 6, 6], [3, 3, 8] y [3, 4, 6]. Pero, ¿qué ocurre con el número de la clase? ¿Cómo le ayuda a Sally la respuesta de Mrs Smith? Suponemos que Sally conoce ese número. Todas las ternas de números suman cantidades diferentes EXCEPTO [2,6,6] y [3,3,8], que suman ambas 14. Por tanto, el número de la clase debe ser 14, ya que en otro caso la información que le dio la profesora hubiese sido suficien-te para averiguar las tres edades. En consecuencia, la terna correcta tiene que ser una de esas dos. Finalmente, puesto que Amanda es la más pequeña, ella no puede ser una de los gemelos, y la terna correcta es [2, 6, 6]. Por tanto, ya sabemos que Mrs Smith tiene una hija de 2 años que se llama Amanda y dos gemelos que tienen 6 años.

Sant Jordi, la princesa i … un drac iiii eseseses dededede 2011201120112011 47474747 I COM SEMPRE...

Sabíeu que drac en euskera rep el nom de “Marraco”?Sabíeu que drac en euskera rep el nom de “Marraco”?Sabíeu que drac en euskera rep el nom de “Marraco”?Sabíeu que drac en euskera rep el nom de “Marraco”?

Aquí tenim Sant Jordi, la princesa i el drac que , segons ens explica la llegenda, esfe-




reïa la població amenaçant de cruspirreïa la població amenaçant de cruspirreïa la població amenaçant de cruspirreïa la població amenaçant de cruspir----se els seus habitants. se els seus habitants. se els seus habitants. se els seus habitants.

A Lleida, Lo Marraco ha estat el monstre encarregat d’esporuguir la canalla perquè




fessin bondat ja des del segle passat, quan en el 1907 fou creat per primer cop en




cartró.cartró.cartró.cartró.

Per als savis de debò

1. B 2. A 3. C 4. B

5. C 6. A 7. A 8. B

LES CLAUS

Un nou curs i nous agraïments a tots els que feu possible IdeES

Gemma & Encarna

Documents

Revista Idees 2011