LLOSETARevista Independent d'Informació Local

ANY X - NUMERO 125 - SETEMBRE 1993 EDICIÓ ESPECIAL

XXXIIIHOMENATGEALAVELLESA

LLOSETA i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i^^

LLOSETA

Apartat de Correusnúmero 6

Telèfon: 514164Fax: 514222

07360 LLOSETA

Deposit Legal:P.M. 747-1983

REDACTORS ICOL·LABORADORS:Jaume Morro Ripoll

Bmeu. Bestard BestardJaume Servera Coll

Gabriel Rieras SalomJosep M* Escudero Pol

Joan GuaspAntoni Santandreu Ripoll

Rafel Horrach LJabresGabriel Mairata ValloriAntoni Cifre BestardMateu Moranta GrauBartomeu Coll Ramis

FOTÒGRAFS:Miquel Ramon CalatayudLlorenç Ramon BorràsAntoni Mulet Ramon

MUNTATGE:Llorenç Ramon BorràsPau Reynés VillalongaFrancesc Villalonga B.

DIRECTOR:Pau Reynés Villalonga

IMPRÈS A:Gràfiques GOYA

Lloseta

Publicació membre del'Associació de Premsa

Forana de Mallorca

Els articles, cartes icomunicats publicats

en aquesta revista solsexpresen l'opinió dels

seus autors.

Dels anteriors homenatges

Edició Especial - Setembre I 93 - Pag. 2

LLOSETA

•

•

1

¡

1

XXXIII HOMENATGE ALA VELLESA

8 SETEMBRE 1993

PROGRAMA D'ACTESa les 6,30 del capvespre

* Concentració de Vells i "Madrinas"* Proclamació del

XXXIII HOMENATGE A LAVELLESA

* Acte d'acció de gràcies* Actuació de l'escola de balls de

l'Estel del Coco* Breus Parlaments* Entrega d'obsequis

*************

Aquest XXXII HOMENATGE A LA VELLESA de Lloseta, ha estat organitzat ¡patrocinatpel Magnífic Ajuntament de Lloseta i la Caixa de Balears SA NOSTRA amb lacol·laboració de la Parròquia de Lloseta.

NOTA.- Els vells homenatjats que, per circunstancies d'impediments físics, no puguinassistir als actes, seran visitats al seu domicili, el mateix dia, a partir de les 9 del matí,per fer-los entrega dels obsequis.

Edició Especial - Setembre I 93 - Pag. 3

LLOSETA

Catalina Ramon Pou 97Catalina Jaume Cañellas 94Catalina Pou Coll 94Maria Ramon Comas 93Joan Estrany Morro 93Catalina Ramis Morell 92Franciscà Reynés Ramon 92Magdalena Ramon Comas 91Miquel Abrines Ramon 91Franciscà Bestard Abrines 91Antoni Coll Pons 91Francisca Amengua! Amengua! 91Paula Pou Català 90Maria Ferragut Fiol 90Antònia Ferragut Ramon 90Francesc Pons Salom 90Pedrona Morro Rosselló 89Josep M uñar Bestard 89Rosa Morell Salva 88Antonia Amengua! Amengual 89Joan Moya Carbonell 89Catalina Monserrat Juan 89Joan Bta. Borràs Coll 89Jaume Ramon Català 89Catalina Servera Llabrés 89Bartomeu Bibiloni Cañellas 89Teresa Muñoz Aranda 88Franciscà Català Fiol 88Magdalena Bestard Ferragut 88Margalida Ferragut Guardiola 88Maria Ramon Moya 88Isabel Molina Rubio 88Miquel Coll Mut 88Eugènia Real Bibiloni 88Margalida Amengual Rotger 88Maria Pons Salom 88Margalida Abrines Serra 87Bartomeu Coll Pou 87Gabriel Villalonga Beltran 87José Muñoz Aranda 87Antoni Munar Alberti 87Maria Serra Esteva 86Vicenç Villalonga Jaume 86

Guillem Coll Ramon 86Magdalena Mateu Riera 86Miquel Fiol Pou 86Antoni Segui Marques 86Joana Aina Comas Fiol 86Miquel Vallespir Pou 86Maria Pons Ramon 86Josep Jaume Ramon 86Maria Mut Abrines 86Joana Aina Florit Pou 86Guillem Coll Bestard 86Margalida Villalonga Cañellas 86Bartomeu Coll Mut 85Jerónia Salas Garcia 85Franciscà Abrines Ramon 85Antoni Coll Coll 85Magdalena Pons Salom 85Guillem Villalonga Català 85Llorenç Horrach Beltran 85Jerónia Riera Abrines 85Andrés Ruiz Ruiz 85Catalina Coll Ramon 84Gabriel Coll Morro 84Franciscà Capó Ramon 84Franciscà Mora Santandreu 84Sebastià Seguí Marques 84Magdalena Mateu Jaume 84Manuela Sánchez Domènech 84Emilia M. Tornissi Gambassi 84Francisca Coll Gelabert 84Aina Villalonga Ripoll 84Guillem Coll Barceló 84Catalina Coll Llabrés 84Franciscà Caimari Tortellà 83Andreu Solà Bermejo 83Margalida Crespí Coll 83Guillem Villalonga Cañellas 83Antònia Coll Coll 83Maria Pou Bou 83José Ruiz Chamizo 83Damiana Vallespir Pou 83Magdalena Comas Fiol 83Antònia Pou Coll 83

Franciscà Ramon Beltran 83Pedró Torres Ruiz 83Bartomeu Ferragut Coll 83Magdalena Ramon Pons 83Bàrbara Ripoll Martorell 83M6 Magdalena Pol Mateu 83Antònia Coll Morro 83Joana Aina Ferragut Fiol 82Magdalena Coll Coll 82Margalida Pons Segui 82Miquel Ramon Reus 82Maria Bestard Riera 82Joan Espases Borràs 82Catalina Reus Palmer 82Llorenç Ramon Ramon 82Antònia Ramis Fiol 82Lope Fernández Tomás 82Bartomeu Alcover Isern 82Margalida Bauzà Pons 82Encarnación Soler Hernández 82Soledad Caravaca Martínez 82Bartomeu Ramon Vic 82Ginés Lorente Vivancos 82Catalina Ramis Quetglas 82Jaume Coll Nicolau 82Bàrbara Ripoll Coll 82Esperança Bestard Abrines 82Joan Ramon Pons 82Franciscà Ramon Villalonga 82Magdalena Coll Cañellas 81Magdalena Ferrer Martorell 81Antònia Campins Mercadal 81Catalina Coll Gelabert 81Margalida Hernández Mora 81Isabel Contreras Manceras 81Catalina Coll Reus 81Lorenç Coll Coll 81Magdalena Coll Bibiloni 81Miquel Pons Coll 81Gabriel Riera Martorell 81Gabriel Villalonga Ramon 81Guillem Coll Morro 81Antònia Jaume Ramon 81

Edició Especial - Setembre I 93 - Pag. 4

LLOSETA

Els noushomenatjatsun per un (notes biogràfiques)

Magdalena CollCañellas

Va néixer a Lloseta el 25 degener de 1912. A caseva les deiende Ca'n Maiol i ella era la que feiasis de vuit germans.

El dia 30 d'agost de 1934, el diade Santa Rosa, es va casar amb enJoan Real Mut "Tiet" que ara ja fa18 anys que és mort. Tenia 22anys i, com tothom en aquelltemps, anaren de viatge de noviisa Lluc amb el cotxe del seu germà.Ens conta que una vegada al mo-nestir fa fer una tempesta de tronsi llamps que frissaren de tornar.

«A,*A,íKNA.T^í

Dels seu matrimoni tingueren sisfills, del quals dos ja són morts(els dos Peres). Un d'ells moríquan tenia cinc anys i l'altre Pereva morir quan feia poc temps decasat amb n'Agustina, sense saberque la seva dona estava embara-ssada, ja que poc abans de noumesos va tenir un nin. Els altresEdició Especial - Setembre I 93 - Pag. 5

fills són: Franciscà, Joan, Magdale-na i Maria.

De joveneta va fer de camperolaa sa casa d'Amunt amb l'amonBiel "Poteco" que era el majoral.Ella era molt cantadora i li deia:"Venga, "Monjol", canta una cançóperquè pareix que es tai dorm". Ijo cantava: "En el cielo no hayfaroles, lo que hay son estrellitas,la perdición de los hombres son lamujeres bonitas".

Quan vaig ser un poc més granvaig començar a fer feina a untaller de sabates d'Inca, a Ca'nMelis. Després vaig passar a Ca'nNoguera per, finalment, a Ca'nCurt de Baix que feia de "ronya-dora" durant 11 anys, fins que vaarribar l'edat de jubilar-se.

Els meus mestres d'escola forendonya Aurora Arnica i donyaFranciscà Catany. Estudiava a Ca'nSirena (en el carrer de s'Estació) itambé en el Celler de Sa Plaça:-"Jovaig tenir es "Grado elemental" ime tocava es "Medio", ens diu.

Segons ens conta no ha sortitmolt de viatge, però tal volta elque més recorda fou el viatge del'any 80 amb el rector don AndreuLlabrés, a Roma. També ha estat aBarcelona, Eivissa i València.

Del temps del "Moviment" liqueden algunes cançons dins elseu cap: "Los niños lloran por pan,los hombres por tabaco, las muje-res por aceite, esta es la España deFranco". Una altra diu:

"Sentiu aquesta ramor,és un avió que passa,mos ha vist es pa de casa,està negre amb so sagó".

Per acabar diu que es troba bé desalut, duu un aparellet per sentirmillor i té una alegria molt grossa

per a poder assistir a aquest ho-menatge que fan als més vells.

Magdalena FerrerMartorell

Ma dò Magdalena, amb llinatgesben mallorquins, va néixer a Ar-gentina. Va venir a Mallorca quantenia cinc anys amb el seus pares.Varen viure a Caiman d'on era laseva mare.

L'intenció de la família era tor-nar-se a l'Argentina però vàriesdificultats feren que es quedassina Mallorca per a sempre.

Per espai de 12 anys va estarinterna en el col·legi de Ca'n Ca-pas del Pont d'Inca, essent alumnade la superiora sor Calixta Muñozi de les monges sor Amparo, sorCecília, sor Dolores i sor Joaquina.D'aquest col·legi va sortir quantenia 18 anys i anava a casevasolament els caps de setmana. En

LLOSETA

aquell temps això es podia consi-derar un petit luxe.

Es va casar a Caiman amb elllosetí Josep Munar Bestard i a onva viure per espai de sis anys perdesprés passar a Lloseta. Del seumatrimoni ha tengut dues filles:Antònia i Franciscà. Recorda quede viatge de noviis varen anar aManacor i alguns pobles més.

No va fer feina a fora de casasempre va cuidar de la família.

Ella està molt contenta de parti-cipar a la festa dels vells quan elseu marit ja fa uns quants anysque hi va. Dubte si podrà anar a laplaça per la manca de salut.

Antònia CampinsMercadal

Viu al carrer Mont de Llosetaamb el seu únic fill Josep. Encaraque va néixer a Santa Eugèniadesde molt petita viu a Lloseta.

No va anar mai a escola. De benpetita l'enviaven a collir olives as'Estorell amb un pam de neu.També va estar empleada bastantsd'anys a Cals Reis, a Orient, fentfeina del que li manaven amb talde treballar.

Es va casar a Lluc el dia 16 dejuliol de 1955, varen quedar uns

quants dies allà que va ésser comla seva lluna de mel. El seu marit,Guillem Coll Coll, ja mort, tenia 44anys quan es varen casar i ella entenia 42. Tots dos treballaren moltper poder pagar l'escola del seufill que estava intern a un col·legide ciutat. El seu home, a Ca'nPiquero i ella fent net per les ca-ses.

No pot negar la seva alegria depoder assistir a la festa dels vells imés de que l'hagin convidada.

Catalina CollGelabert

En el carrer d'Avall, avui Gui-llem Santandreu, a la casa delceller de Ca'n Carrossa, va néixerma dò Catalina el 18 de març de1912. Ella era la tercera de sisgermans: Francese i Llorenç, jamorts, i Francisca, Magdalena iMaria.

L'entrevista es duu a terme a lescases de Son Bâtie a on viu, junta-ment amb el seu marit i la sevagermana. Degut al mes d'agost,mes de vacances, trobam amb ellala seva família que viu a França; lafilla Caty, el seu gendre Gilbert ila néta Catherine.

Una vegada asseguts a la fresca,a l'ombra del casal de Son Batle,ens conta moltes coses. De petitava anar a escola amb la mestredonya Aurora fins que va fer laprimera comunió. Els seus pares,Guillem i Catalina, tenien cafè ifonda al carrer de Guillem San-tandreu. Quan tenia 12 anys vapartir cap a França, a Chambery, aca uns tios que tenien un comerçd'alimentació; era l'any 1924. Tresanys després, va sofrir una opera-ció d'apèndix, i per recuperar-setornà a Lloseta a on va viure perespai de 3 anys, temps que apro-fità per aprendre de cosir a Inca.

Després, una altra vegada cap aFrança, a Avignon, a casa d'unaltre tió seu. Allà, a aquella ciutatfrancesa, va conèixer, coses de lavida, a un jove binissalamer, en

Joan Moya Carbonell, que tambéparticipa a l'homenatge.

Es varen casar a 1937. Tenendues filles, Rossette i Caty. Estancasades i viuen a França i que lihan donat dos néts i una néta.

Va treballar molts d'anys a uncomerç de venta de fruites fins ala seva jubilació a 1974. A partird'aquest any passà el matrimoni aviure al nostre poble, juntamentamb el seu pare i la seva germanaFranciscà.

No passa cap any que les sevesfilles, gendres i néts no venguin apassar una bona temporada aLloseta.

Com a curiositat ens conta quequan tenia 50 anys, a França, vaaprovar el carnet de conduir, i desde llevors sempre li va agradarmanar cotxe. Creu que és una deles dones més majors que tenen elcarnet i que tenen, dia a dia, elvolant dins les mans.

Està molt contenta de poderparticipar a l'homenatge a la ve-llesa ja que, a partir d'enguany,tots els de casa prenen part a lafesta. Ens recorda que el seu pare,l'amon Guillem "Mandi", va parti-cipar a molts d'homenatges i du-rant molts d'anys fou el padrímajor d'aquesta festa.

Edició Especial - Setembre I 93 - Pag. 6

LLOSETA

Sor MargalidaHernández Mora

Sor Margalida és una mahonesamolt atenta i simpàtica que vanéixer a la ciutat de Mahó el dia14 d'abril de 1912.

Va començar el noviciat de reli-giosa franciscana, Filla de la Misa-ricòrdia, al mes d'octubre del 1914a Pina. Mig de postulant i un denovicia, és a dir, va sortir de Pinal'any 1951. Sempre ha estat servintal germà malalt i quasi sempre aresidències. A Mahó hi va estar 6anys.

Després, a 1961, le varen destinara Amèrica, a Sucre (Bolivià), allàva estar al servici dels seminaristesque arribaren a ser 160. Mongesnomés eren cinc, però hi haviaaltres dones que feien el treball decasa. Les germanes franciscanescuidaven l'església del seminari il'església catedral, que estava molta prop del seminari.

Després d'estar nou anys a Sucrele destinaren a Patilla, a més de170 kilometres com enfermera al'hospital d'allà. Ella reconeix o-bertamenet que sempre ha rebutmolt més que el què ha donat iens explica que per sudàmerica lagent té més esperit de pobresa,que aguanta més les malelties i ésmolt conscient d'ella mateixa. Enqualsevol adversitat, en tot mo-

Edició Especial - Setembre I 93 - Pag. 7

ment, té el cor obert.Era l'any 1972 quan retornava a

Mallorca. Passà a servir a la guar-deria "Hogar Infantil del NiñoJesús" a on està tres anys, és quan,a 1975, fou destinada al covent deLloseta, per després,passar a Mer-cadal i ara a Biniamar des de fa 11anys. Sor Margalida encara estàempadronada a Lloseta.

Ens despedeix agraint el que ha-gin pensat en la seva humil per-sona a la vegada que desitja a totsel llosetins unes bones festes pa-tronals.

Isabel ContrerasManceras

La señora ísabelita, como la lla-ma su marido, nació,, un venturoso13 de junio de 1912, en un pueblode pocos habitantes. Según cuentay recuenta, con ese salero andaluzque la caracteriza, se casó en An-tequera hace 67 años, y, al parecer,se casó el año 1926, siendo, desdeentonces, su marido José MuñozAranda.

Tuvieron 10 hijos, de los cualeshan fallecido 6, de manera que lequedan en este mundo 3 niñas y 1niño. Preguntada sobre el parti-cular, de viaje de bodas, nada de

nada. Respeto a su quehacer estu-vo empleada en un hotel de Mar-bella durante la friolera de 14años. En lo que concierne a susestudios, ninguno, pues toda suvida tuvo que trabajar mucho parapoder subsistir y después mante-ner a sus hijos. Por añadidura suesposo estuvo en prisión, poralguna que otra tontería de anta-ño, durante tres años, quitándoleun hijo de 14 meses, que, segúnlos que lo recogieron, la señoraContreras "no podía mantener".Poco tiempo después le notificaronque el niño había fallecido. Nuncapudo ver los restos del pequeño yhay la duda si aún vive.

Como anécdota curiosa cuentaque su marido, en Vera de Ante-quera, tenía que levantarse muytemprano para preparar el desay-uno, el café. Cuando estaba ha-ciendo dicho café, me dio un fuer-te mareo y me desplomé, cayendoal suelo con estrépito. Vinieron aauxiliarme y me llevaron a mihabitación. Me tenían por muertay así se lo comunicaron a mi ma-rido. Imagínese el susto. Cuandodesperté, en lugar de caras ale-gres... aquello parecía un entierro.

Le pedimos que nos desgloseuna clopa. Nos dice que no sabe,en cambio, el marido que lo haoído, la suelta enseguida:

Una vez que fuicon una aceitunerame hicieron de pasarel río sin pasarela.

ísabelita bonita,hija del corregidor,si no te quieren tus padresmejor es que esté yo aquí.

Simpática señora que finalmentenos dice que está muy contenta depoder asistir al Homenaje a laVejez, deseando que todos los quevayan a la fiesta tengan una felizjornada y que puedan gozar desalud por largos años.

LLOSETA

CatalinaColl Reus

El carrer de Sa Costa, va veurenéixer a madò Catalina l'any 1912.Ella va ésser la tercera de cincgermans, abans d'ella va morí unagermana que també es deia Cata-lina.

A caseva vivien del conreu de lesseves finques i algun jornal més.Ella va anar a escola amb la mes-tre Da Aurora Arnica i també a "cases monges" fins als 12 anys. Des-prés i ja que la seva germanaMagdalena feia de brodadora, ellatambé va prendre l'ofici que els vaensenyar na Magdalena "Coixeta".

Les dues germanes feien moltafeina, brodaven per a particulars ytambé per cases de Palma comPons i Boned o en Miquel Triai.Primerament brodaven a mà: feiencalat, adreços de taula, adreços denoviatge, etc. Després en MiquelTriai les va proposar dur-lis unamàquina que, per aprendre demanejar-la, havien d'anar a Bi-nissalem. Quan en va saber du-gueren una a Lloseta i va haver dedepositar 50 duros como a garan-tia de que ella no ensenyaria amanejar-la a altra persona. Per

brodar una mantelería tardavenentre 5 i 6 dies i solien treure unjornal d'uns quatre duros a lasetmana.

El dia 30 d'abril de 1935 es vacasar amb en Guillem Villalonga"Moliner". Com a caseva del marittenien forn i botiga, després de laguerra passaren al front del nego-ci. No varen tenir fills i el matri-moni es jubilà abans de complir elseixanta anys.

Viatjaren a París, Roma, Grècia,Argel, Lourdes, etc. El seu homemorí l'any passat i també assiti al'homenatge a la vellesa, encaraque un poc trista, està contenta dequè, també ella, hi hagi pogutanar.

LlorençColl Coll

Li diuen també Llorenç "Metei" iva néixer a Lloseta el dia de lafesta patronal del poble, el 8 desetembre de 1912. A caseva era eldarrer de cinc germans. De jove-net, va anar a escola a La Salled'Inca, juntament amb un altrellosetí, en Joan "Gotleu". Eren elsdos únics llosetins i el director delcol·legi els va propossar anar alPont d'Inca com a pensionistes, ellhi va anar fins que tingué 16 anys.

Després va començar a fer feinaen el taller de sabates den Joan"Pepe", per passar, més tard, aCa'n Piquero d'Inca. En TomeuAlcover li proposà fer feina ambell i acabà treballant, fins a lajubilació, al taller de Ca'n Jaume"Carrossa". Sempre el seu ofici haestat de tallador de pell.Està casat amb na Maria Martí

Cañellas "Maca" i quan es casarentenia 33 anys -ara en fa 48- i deviatge de nuvis anaren a Sóller entren. De fadrí ja vivia al carrerPastora ja que la casa li corresponper herència. Del seu matrimoni tédos fills: Antònia i Guillem.

De la seva joventut recorda queli agradava molt el ball. Tambérecorda que va jugar a futbol amb

el "Llosetense". Com anècdota ensconta que a l'any 43 varen anaramb varis llosetins a veure unafinal de futbol de la Copa Genera-líssim a Madrid. De casat ha sortitdues vegades de viatge, a Lourdesi a Roma.

No va fer el servici militar, peròdagut a la guerra civil fou movi-litzat i va prendre part a la "Bata-lla del Ebro".

De la vida de llevors a la d'araens diu que ara és més bona, hi hamés de tot.

Durant l'entrevista hi ha presentla seva dona que comenta que aell li sap greu arribar a aquestafesta, ja que és senyal de què hatornat vell. Així i tot es troba béde salut i diu que ha estat cincvegades operat de la trencadura.

Comenta que el poble ha canviatmoltíssim. Va veure fer el carrerde s'Estació, Camí d'Avall, SaTanca, Ses Flexes, etc. Només hihavia el carrer Nou, el Pou Nou,es Quatre Cantons, Es Monili i escarrer des Puig.Ens diu que ja no va a les excur-

sions de la tercera edat, perquè ala dona li costa molt el caminar. Elmatrimoni fa una vida molt tran-quila i pròpia de la seva edat.

Edició Especial - Setembre I 93 - Pag. 8

LLOSETA

Magdalena CollBibiloni

Ens conta que va néixer el 30 desetembre de 1912, però el DNI diuque nasqué el dia 12 del mateixmes i any. Lo cert és que neixia ala possesió "des Filicomis". És lamajor de 8 germans i també viudade Miquel Batle Coll. El seu pareera des "Filicomis" i la seva marede "Massanella". Del seu propimatrimoni no tingué descendènciai fa 23 anys que morí el seu maritun 23 d'abril.

Es va casar a Lluc el 18 de generde 1940. Era un dia de molt defred, d'una gran nevada, els cara-mells de les teulades de Lluc arri-baven a terra. Era molt "guapo",però feia molt de fred.

Ens conta que tan sols varenfestejar un poc més d'un any. Vaconèixer el seu home a Lluc ma-teix, ell estava a Albarca i ella aCa s'Amitger.

La seva vida i feina sempre atranscorregut de possessió enpossessió. Feines de la casa i de lacuina, donar sopar i dinar a mol-tes persones. Ha viscut a les pos-sessions de Filicomis, Binibona,Albarca, Ca'n Beneit i ca s'Amit-ger.

Va anar a escola a ca ses monges,

però una persona va veure que hihavia cap i marge per estudiar i liposaren una mestra a caseva, unamonja de la Puresa: la MadreConcepció Barceló.

Diu que de la joventud de lle-vors a la d'ara no es poden com-parar, perquè avui hi ha molta dellibertat. Ha sortit tres vegades deviatge: França, a Barcelona a uncongrés i a Tortosa. De jove liagradava cantar, especialmentquan li posaven un bon covo deroba per a planxar.

Quan morí el seu marit, ens diuque s'acabaren les alegries i festes,no té il·lusió d'anar a le festa delsvells però està contenta d'haverarribat a aquesta edat.

Per acabar diu que allà on viuenfa una bona fresca, però que elcotxes que passen fan molt de re-nou i amb enyorança recorda latranquilitat d'Albarca que tan solssentia el renou dels picarols. Nopromet que vagi a la festa.

Gabriel RieraMartorell

Es va casar amb una llosetinal'any 1946 i fa molts d'anys queviu a Lloseta. Ell va néixer a Bi-niamar l'li de novembre de 1912.

Sempre ha fet de teixidor i a-bans, a més de teixir, tenia unabarberia a Biniamar, ja que als dosoficis els practicava en aquell veípoblet.

Va anar a escola a Biniamarmateix amb un mestre d'escola deSineu que li deien don Bartomeu.Després va anar al col·legi "LaSalle" d'Inca per espai de dosanys.

Va començar l'ofici de teixidorquan tenia 15 anys i va tenir permestre al seu pare que també erabiniamer. Ara el seu fill segueixidèntica professió a Lloseta i ésconsiderat un vertader artesà.

Fent el servici militar va haverd'anar a la guerra civil espanyolaamb el primer batalló d'Inca. Vaestar al front de Guadalajara, Sa-

m*mm**

ragossa i Madrid. A causa de lafalta de menjar i d'aigua ho passa-ren molt "pillo". A vegades tenientanta fam que menjaven aglansagres.

Del temps present opina que s'hadisberatat molt. Per altra bandacomenta què el que prepara i pa-trocina la festa dels vells es mereixun fort apludiment, perquè aquestdia hi ha persones que reviven,encara que no és tan alegre permolts que complim els 81. De lameva quinta érem una quinzena iara en quedam ben pocs.

Guillem CollMorro

És conegut com a Guillem "Tacó"i va néixer a Lloseta el 15 de de-sembre de 1912. La seva mare vamorir l'any 18 quan ell tenia 6anys.Va estudiar al seminari uns anys

i, després, va treballar com ofici-nista a Ca'n Pujades d'Inca i aCa'n Curt d'Alt a on es va jubilar.

L'any 1936, quan va estallar laGuerra Civil, va estar movilitzatdurant tres anys i va formar partdel batalló Ciclista a diferentsfronts de batalla i a l'ofensiva deCatalunya, de tot allò conserva unorgullós diari.

Edició Espècia/ - Setembre I 93 - Pag. 9

LLOSETA

L'any 1944 es va casar amb naMargalida Rosselló Rotger i varentenir dues filles, na Joana Aina ina Maria.

Va ser regidor de l'Ajuntament deLloseta en el consistori de TomeuMarquès Coll i, més tard, des del1961 al 1967 fou primer TinentBatle en el consistori de BernatColl Abrines.

Va prendre part activa en nom-broses activitats i secretari de laCongregació Mariana, també fousecretari del grup polític d'AccióPopular i també secretari del C.D.Llosetense durant molts d'anys. Detot això conserva molts de recordsi anècdotes divertides.

Es va presentar a les primereseleccions democràtiques i va serelegit Batle per majoria absolutades de 1979 al 1983, anys d'intensadedicació i activitat i del que espot destacar, con un fet important,la instalació de les aigües potables,entre altres coses.

Recorda amb especial estima elsviatges realitzats amb la seva donaa França, Bèlgica, Holanda, Suissai Alemanya.

Està molt content de la vida id'haver arribat a participar a a-quest homenatge a la vellesa que,quan era regidor de l'Ajuntamentva ajudar a fundar. Mira amb

optimisme cap el futur.

AntòniaJaume Ramon

El dia de la mitjana festa deNadal de 1912, va néixer a Llosetamadò Antònia. És, per tant, laprimera vegada que anirà a lafesta de la vellesa. Le vàrem aga-far de sorpresa, va quedar un pocen la boca badada ja que no sabiaque enguany li tocava anar a lafesta.

A casa seva eren sis germans,avui, tan sols, en queden dos, ellai en Pep. Li diuen de "Ca's Berra-got".

Es va casar amb en Martí Paye-ras Pons "Pobler" i no tenen fills.Es casaren a l'església de SantFrancesc d'Inca perquè era un diaque tots els capellans de Llosetatenien missa i hagueren d'acudir aInca. De viatge de noviis anaren aLluc.

Festejaren set anys i sortien poc,tant sols anaven qualque vegadaal Cinema Novedades i el seu pareno volia que anassin tots sols.

De nina, quan era joveneta, vacaure i se li va rompre una cama,per això no ha pogut mai fer fei-nes feixugues. Va anar a cullir oli-

ves a Ca'n Jeroni, va treballar al'hort de "Es Vergés d'Esporles" itambé a "Son Pelai".

No sap lletra. Tan sols va anar acostura a ca ses monges amb SorTeotista, però ens conta que liagradava més anar a jugar a "te-tes" que entrar a costura. De fa-drina vivia al carrer des Sol, allà aon ara viu el seu germà Pep, i desde que es va casar, fa 52 anys, viual carrer de la Glòria.És dos anys més vella que el seu

home i no ha sortit mai de Ma-llorca.

De la vida d'abans a la d'aratroba que hi ha molta diferència.Li agradava més la vida d'abansperquè era més tranquila a pesarde que avui hi ha més avanços.

NOTA:

Aquest número ha estat possiblegràcies a tot l'equip de la revista

LLOSETA «SSi

Revista Independent d'Informació Local

Entrevistes realitzades per:

- Jaume Morro- Bartomeu Coll Ramis- Guillem V. Villalonga- Pau Reynés- M. Coll

Fotografies:

- Ramon- Mulet- Mir

Edició Especial - Setembre / 93 ~ Pag. 10

LLOSETA iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii semm

D'UN HOMENATGE A L'ALTREENS HAN DEIXAT

Margalida BastardBestard (19-10-92)

Francesc RipollMartorell (20-10-92)

Joan Truyol Martí(20-10-92)

Llorenç CatalàF/o/ (9-4-93)

'! '" " i

Catalina NiellBonafé (20-3-93)

Catalina Escudero Maria PuigrosMartí (7-5-93) Nicolau (18-7-93)

JL.Gabriel FloritRipoll (7-8-93)

Esperança MarcosBotia (8-8-93)

Catalina TorrensRigo (7-3-93)

Mana Fio/Mut (20-7-93)

Maciana RamonPons (23-10-92)

Jaume LJabrósMateu (3-8-93)

Edició Especial - Setembre / 93 - Pag. 11

La present edició ha estatpossible gràcies a

Ajuntament de Lloseta

WSANOSTRA"

CAIXA DE BALEARS