Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista escolar de l'IES Escola Intermunicipal del Penedès.
Citation preview
escola no s’ha distingit mai per ser un lloc excessivament innovador. Al llarg de la història ha estat, en molts casos, un lloc excessivament disciplinat, avorrit, inservible, però no innovador.
L’escola ha funcionat com una fàbrica, com una cadena de muntatge: els infants arriben i se’ls posen una sèrie de peces que els han de servir per al seu futur. Si les peces no encaixen aquests infants passen a ser: vagos, hiperactius, maleducats, desenfocats, etc.
És veritat que hi ha hagut intents de fer de l’escola un lloc on es fan preguntes i no un lloc on només es donen respostes, però per un motiu o per un altre aquests no han acabat reeixint.
L’escola catalana de la República és un bon exemple d’això: una escola de desco-berta, oberta, experimental, on els infants podien ser ciutadans.
Ara és un moment magnífi c per canviar l’escola, si cal, amb una certa radica-litat educativa. És, crec, un moment excel·lent perquè el món està canviant molt ràpid i amb la maleïda crisi en-cara més. Vivim uns temps líquids, tot canvia
d’un dia a l’altre i el que era ja no és. Això despista un xic, però hi ha un gran avantatge: ens podem inventar, com a edu-
cadors que aprenem i com a estudiants que ens construïm.
Hi ha una cosa força clara: així no podem seguir. Escoles que encara fan servir els llibres de text com a, pràcticament, única eina d’aprenentatge, aules on es mata la creativitat, procediments més propis del segle XIX, treball memorístic sense solta ni volta i algunes coses més.L’escola hauria de ser un punt de trobada del protagonista de cada procés educatiu: l’alumne i el món, i no un edifi ci on s’imparteixen classes magistrals i prou.
Les noves eines que tenim al nostre abast, les TIC, han de fer encara més possible aquest canvi d’una escola del segle XIX a una del XXI. No explorar totes les possibilitats d’aquestes fantàstiques eines és un perjudici clar contra els infants.
Els mestres estan massa acostumats a fer les coses com s’han fet sempre, sense avaluar els processos. Només hem avaluat els alumnes i moltes vegades en funció d’ítems passats de moda, si no injustos.Una altra escola és possible: una escola sense llibres de text caríssims i molt i molt inefi caços i des-fasats, una escola on es prioritzi el treball cooperatiu i alhora es respecti la individualitat de cada alumne (però de veritat i no només sobre el paper), una escola on els infants siguin els protagonis-tes del seu propi procés d’aprenentatge i on els mestres puguem aprendre alhora que acompan-yem, estimulem i liderem processos educatius lliures i adaptats al segle XXI.
Això implicarà un canvi radical en els mètodes de treball de mestres i estudiants, deixant espai a la llibertat, a la creativitat, a l’autodisciplina, al fl ux de coneixements, a experiències noves i a milions de preguntes que ens duran a moltes més preguntes. Perquè una escola que es fa preguntes és una escola viva, mentre que una escola que només té respostes és una il·lustre escola morta.El canvi, no només és possible, sinó que a més és necessari per a poder afrontar tots els reptes del present i del futur que té el nostre país.
interactiva 65setembre - desembre 2012
Ignasi Corral (pare i mestre) Una nova educació,uns nous temps.
l divendres 31 d’agost de 2012 moria Isidor Rando (l’Isi, per als amics), el mateix mes que la Te-rra ha exhaurit el seu pressupost
ecològic per aquest any, segons la Funda-ció New Economics. Vaig conèixer l’Isidor a l’Escola, quan va venir personalment a oferir-se per expli-car-nos que calia conscienciar dels proble-mes mediambientals els joves i les joves estudiants. Ell creia fermament que la informació clara i veraç és la clau perquè les generacions futu-res s’hi impliquin i empren-guin accions compromeses amb l’entorn. Amb ell i amb la col·laboració d’alumnes voluntaris de l’Escola vam fer una neteja dels vorals del Llac de Can Codorniu i activitats relacionades amb els boscos cremats de la muntanya de Su-birats. L’Isi era un humanista, amb tot el que això signifi ca, que no és poc. Era un ecologista avançat i convençut dels seus arguments fi ns a la medul·la. Duia a la pràctica aquella màxi-ma que diu: Pensa globalment i actua localment. Ell volia fer, actuar , i valorar-ne els resultats, convençut que el temps li havia de donar la raó. Va fundar el grup ecologista ADEMA i va entrar en el món de la política amb l’Agrupació Muni-cipal Independent (AMI). Va ser regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Sadurní del 2003 al 2011. A Sant Sadurní tothom re-coneix que hi ha un abans de l’Isi i un després de l’Isi, per la implantació de la recollida porta a porta, del reciclatge i per la participació ciutadana en la recerca de solucions als problemes mediambientals, la neteja, la mobilitat viària, els parcs i jardins, etc. Durant la seva etapa com a regidor d’Ensenyament sempre va fer cos-tat a l’Escola i es va oferir sempre per fer xerrades durant les Jornades Culturals.L’Isidor Rando ens ha deixat un poble més habitable, un país més sostenible i som una gran colla els amics seus que, tenint-lo com a exemple, continuarem la seva tasca.
reeixint. L’escobon bertpodi
Arl’eslitaexmo
Vid’un dia a l’a
un xic, però hi ha un gran avantatcadors que aprenem i com a estudiants que ens construï
t que la lau
t és at
Homenatge a l’Isi -
L’E
d’ei
ElNoUnfaalteye
i lant ió d la
Mira com vinc per la nitdel meu poble, del món, sense cantsni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l’has sentit?Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolord’uns ulls de cec dintre la nit.
Salvador Espriu
Prec de Nadal
dia a dia interactiva 65
Activitats, Festes, ExcursionsResum d’activitats realitzades - setembre / desembre
imecres 12 de setembre, l’endemà de la diada his-tòrica i multitudinària, va començar el nou curs 2012-2013 amb la rebuda del nou alumnat de 1r d’ESO. I dijous va començar el curs per a tota la
resta d’alumnes, de l’ESO, el Batxillerat i els Cicles Formatius.
Durant el mes de setembre Josep M. Ribas, el President de la Mancomunitat, alcalde de Sant Sadurní, va explicar la deli-cada situació econòmica de l’Escola al claustre de professorat, al personal no docent, a la junta de l’AMPA i a tots els pares i mares de l’Escola durant l’Assemblea General.
El 25 de setembre es va celebrar l’Assemblea General d’Inici de curs. Van intervenir en els parlaments el cap d’estudis, Joan Oliveras, director en funcions; el president de la Mancomuni-tat, Josep M. Ribas; la regidora d’Ensenyament, Cristina de la Cruz i Lucía Gutiérrez, representant de l’alumnat.
El 2 d’octubre hi va haver la reunió de tutories amb els pares i les mares de 1r d’ESO.
El 8 d’octubre es va celebrar l’Assemblea Anual Ordinària de l’AMPA amb la lectura dels comptes del curs 2011-2012 i l’aprovació dels nous càrrecs de president de l’AMPA i tresorer. La presidenta Montserrat Tena i el tresorer Pep Tena han es-tat substituïts pel Josep Maria Bal-sells i Vicens Bricollé, respectivament. També s’incorpora com a vocal la Sole Lorite i la Maria Antònia Virgili.
El 9 d’octubre es va fer la reunió de tutories amb els pares i les mares de 4t d’ESO i l’endemà la de 3r d’ESO.
El dijous 11 d’octubre l’alumnat de 3r d’ESO va fer la sortida de tutoria d’inici de curs al Zoo de Barcelona. El mateix dia, el de 4t d’ESO vaa-nar a Vic, també com a sortida de tutoria, i el grup de llatí de 2n de Batxillerat va visitar Empúries.
El 16 d’octubre hi va haver la reunió de tutoria amb els pares i les mares de 2n d’ESO.
El 22 d’octubre es va presentar al Casal d’Entitats el nou Pla de Dro-gues 2012-2015.
El 23 d’octubre i per l’alumnat de 3r i 4t d’ESO es va explicar la fi nalitat i funcions del curs d’agents de salut.
El 23 d’octubre es va fer la reunió de tutories amb els pares i les mares de 2n de batxillerat.
El 24 d’octubre el professor d’Educació Física Jesús Rodrí-guez va presentar la primera xerrada de Projecte Família-Escola 2012-2013 amb el títol “El pensament positiu”.
El 26 d’octubre l’infermer Mo-dest Masdeu va explicar a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO en què consisteix la seva feina d’infermeria a la Escola.
Durant les primeres se-tmanes de novembre l’alumnat de 1r d’ESO va poder participar a les
quatre sessions d’activitats lúdiques i esportives que es van fer a la Piscina Municipal de Sant Sadurní.
El 30 d’octubre es va celebrar un Consell Escolar extraordinari per debatre el tema de colònies d’aquest. Es va decidir fer les colònies de 1r d’ESO i el viatge de 1r de Batxillerat i estudiar bé la possibilitat de fer les de 4t, en funció dels mitjans humans disponibles.
El 7 de novembre els Mossos d’Esquadra van venir a fer la Xe-rrada d’Internet Segura per a pares i mares de l’Escola.
El 13 de novembre vaminiciar un nou cicle de xerrades i con-ferències sobre Els valors socials, aprofi tant el actes de la terce-
ra edició de la Setmana Solidària de Sant Sadurní. Amb la presència del regidor de Cooperació Jep Bargalló i representants de la ONG Entrepobles, es va presentar el llibre No deixis el futur a les seves mans i després es van passar 3 curtmetratges que parlaven de diverses situacions de la dona al se-gle XXI. Seguidament hi va haver un
col·loqui molt constructiu entre el públic assistent.
Del 19 al 23 de novembre es va celebrar la 17a edició de la Setmana de la Ciència a Ca-talunya i 7a a l’EIP. Els temes centrals de l’edició d’enguany han estat l’energia sostenible,
la neurociència i l’envelliment actiu.
D
interactiva 65dia a diaActivitats, Festes, ExcursionsResum d’activitats realitzades - setembre / desembre
el 22 de novembre al 3 de desembre la Comissió de Nadal de l’Escola va repar-tir bosses a l’alumnat per fer
una recollida de roba en bones condi-cions per a l’ONG Global Humanitària.
El dissabte 24 de novembre i dins del Pla Català de l’Esport a l’Escola, l’AMPA i el Seminari d’Educació Física van organit-zar la 2a caminada per a tota la comu-nitat educativa fi ns la Masia l’Olivera de Subirats amb la participació rècord de 85 persones.
El 30 de novembre, l’endemà de la Festa Major de Sant Sadurní, l’alumnat de 2n d’ESO va fer la sortida de tutoria al Parc Palau-solità i Plegamans i l’alumnat de Batxillerat van anar fi ns als cinemes d’Abrera a veure la pel·lícula Energies alternatives.
Els dies 4 i 5 de desembre el Guarda Forestal Pedro Milan del Cos d’Agents Rurals a l’Alt Penedès van fer unes xerrades per a l’alumnat de 1r d’ESO sobre la importància dels nostres boscos.
El 3 de desembre es va obrir el procés electoral per renovar el 50% dels membres del Consell Escolar i que fi nalitzarà el mes de gener de 2013.L’11 de desembre els grups de 3r d’ESO van participar a les xe-rrades que va donar el metge de Gelida Marco Casinos sobre el càncer i que organitza la Marató de TV3 2012.
El 12 de desembre l’alumnat de 4t d’ESO va assistir als tallers de prevenció d’alcohol que imparteixen els tècnics de salut de la Diputació de Barcelona.
I per la tarda nit del mateix dia el Lluís Mas-sana, fundador de l’EIP, exdirector i professor d’història, va plantejar i moderar el col·loqui sobre els Valors de l’educació i de la demo-cràcia, després de la visió del fi lm La ola.
L’Adrià García que té actualment 14 anys, és un dels actors de l’última pel·lícula dirigi-da pel guionista i actor; Joel Joan i per Ser-gi Lara, i titulada Fènix 11*23. Aquest fi lm explica la història real d’un nen de 14 anys acusat de terrorisme informàtic per defensar l’etiquetatge en català. L’enllaç per veure el tràiler de la pel·lícula i moltes més coses és http://www.fenix1123.cat. L’Adrià estu-dia actualment segon curs de l’ESO a l’EIP i ho compagina amb estudis d’interpretació i cant a l’escola de teatre musical Memory.
El passat dijous dia 13 de desmebre, dia de Sant Llucía, l’alumnat de l’aula de suport de
3r i 4t d’ESO, juntament amb les seves tutores, van tenir la iniciativa de vendre croissants farcits de xoco-lata a l’hora del pati per esmorzar. En total en van vendre 250 entre els patis de 1r i 2n cicle. Felicitats per la iniciativa!
Dins dels actes de la festa de Nadal 2012, el Depar-tament de Tècniques ha organitzat una recollida de roba usada en bon estat i una recapta d’aliments per Càritas Sant Sadurní.
D
Diputació de Barcelona. de salut de
famíla-escola / AEE /AMPA interactiva 65
Caminada PopularMasia l’Olivera - Subirats
Jacint GironaCoordinadorFamíla-Escola
l dissabte 24 de novembre es va fer la segona caminada, a la qual estava convidada tota la comunitat educativa. Aquest cop vam anar des de l’Escola fi ns a la masia del Raimon Olivella, l’Olivera de Can Bas. Hi van participar 82 persones, 2 gossos i 1 gossa. Després de fer-nos la foto de grup ens vam posar a caminar pel terme municipal de Subirats vorejant vinyes de xarel·lo,
camins d’argila, amb molts pàmpols grocs per terra... Poc més d’una hora després ens rebia el Raimon a casa seva. La masia l’Olivera va ser la parada perfecta, un lloc envoltat de natura i tranquil·litat, on els més grans van poder parlar tranquil·lament i els menuts van jugar a bàsquet, futbol sala, ping-pong o vòlei... L’AMPA i el Sisco Vendrell ens van preparar un esmorzar català de luxe: pa amb tomàquet i boti-farra esparracada, begudes i cafè. I si l’anada la vam fer pel torrent de Prunamala i les Salades, la tornada havia de ser per Can Batista. En total, poc més de deu quilòmetres caminats amb bona companyia, en un paisatge encara verge i amb molt “bon rotllo”.
a caminada a la qual estava convidada tota
E
cine-fòrum interactiva 65
Lluís MassanaVa presentar la pel·lícula LA OLA i en va moderar el debat posterior
Jacint GironaCoordinadorFamíla-Escola
l 12 del 12 del 12, el professor d’història i nostre exdirector, el Lluís Massana, va presentar per al Projecte Família-Escola la sessió de cinefòrum amb la projecció de
la pel·lícula La Ola. Va ser una satisfacció i un honor tornar-lo a veure a l’Escola fent allò que millor sap fer un bon professor: obrir el pensament d’aquell qui l’escolta. Primer va fer una breu introducció per si-tuar els esdeveniments del fi lm, explicant què és un règim totalitari i les con-dicions que calen perquè es tornin declarar aquests règims indesitjables. Tam-bé va proposar que ens fi xéssim amb molts dels detalls que són rellevants: la situació familiar de di-versos alumnes, l’autoestima d’un dels protagonistes, la seva insatisfacció ini-cial i la importància del grup per a ell, el dilema entre el sentiment amorós i el sentiment de grup, la competitivi-tat que esdevé violència, el paper del líder, la relació del professor amb la seva dona, l’actitud de les noies que no accepten “la Ola”, etc.
La Ola és una pel·lícula alemanya basada en fets reals que van passar a Califòrnia l’any 1967. Ron Jo-nes, professor d’història d’un institut de Califòrnia, va decidir fer un experiment per explicar el funcio-nament dels règims totalitaris als seus alumnes. En
només cinc dies els adolescents de divuit anys inte-rioritzen la disciplina, el seguiment cec al líder, la manca de pensament individual i de llibertats, el sentiment i la força del grup... El moviment es va dir TheThirdWave i els seus components van anar radicalitzant els seus comportaments fi ns al punt de posar en risc la vida, espiar, marginar i assetjar els dissidents, tornar-se violents... Ron Jones es va veu-re obligat a acabar amb l’experiment abans que les coses es descontrolessin més. I no va arribar-hi a temps. El director alemany Dennis Gansel va traslla-dar l’acció al s. XXI i a la seva terra natal: Alemanya.
Després de la pel·lícula hi va haver un debat, mode-rat pel Lluís, per valorar i comparar un règim tota-litari amb una democràcia, contraposar la manca de llibertats individuals al vot, entendre l’individu que forma part d’un grup i la persona... També es va parlar del paper de l’escola i de la família en
l’acompanyament de l’adolescent cap a la maduresa, dels valors de l’ordre i la disciplina que cal canalitzar correcta-ment, de la importàn-cia de formar persones amb pensament crí-tic i d’educar persones que pensin per ells ma-teixos,... ja que només
així podem ser vertaderament lliures.
Agraïm molt al Lluís la seva participació en l’acte i, un cop més, una seva gran lliçó.
E
““
alumnat interactiva 65
Article d’opinióUna manera diferent de veure les coses
Marta BarreraAlumna 1rA ESO
Realment, quin serà el nostre futur? Avui dia, tots els adults desitgen tenir feina, però...i els desitjos dels nens? I els nostres desitjos?
Si als adults els afecta la crisi, a nosaltres també... A mi, personalment, em cansa sentir cada dia el mateix: ”no hi ha feina”, “el país està molt fotut”. I això fa canviar les persones, i molt.
L’humor d’un pare o d’una mare cada cop va a pitjor. Treballen més, cobren menys, estan més cansats... i tot això porta al mal humor. Els més petits ho noten més que ningú. Per què ho han de pagar ells? Per què? En tenen la culpa? Tenen la culpa de poder estar menys temps amb els seus pares? De què els serveix negar-se a fer les coses o d’enfadar-se cada cinc minuts? No ho sé... Su-poso que, com els adults, ells també es manifestin. Tot això, a causa de la crisi. Tothom, i sobretot els polítics, hauríem d’adonar-nos que hi ha gent molt afectada i que, si no hi posem remei aviat, el país pot acabar malament.
“
“Pinta la Marató de TV3 - 3r ESO ALluita contra el Càncer
A la nostra classe de Ciències naturals de 3r A d’ESO hem participat al concurs Pinta la Marató de TV3 fent un mural gegant. Aquest any la Marató és dedicada al càncer.
Sabem que aquesta malaltia té múltiples causes: contaminació de l’aire, el tabac, components hereditaris, etc. Aquesta malaltia, si es detecta a temps, es pot curar, però si és molt tard, no. Per això cal que estiguem atents i anem al metge quan en tinguem alguna sospita.
El càncer afecta tant a joves com a persones grans. Hi ha remeis com la intervenció quirúrgica, la radioteràpia i la quimioteràpia (amb la qual es passa molt malament perquè té efectes secundaris).
Entre tots hem de poder lluitar contra la malaltia per tal de trobar noves tecnologies que serveixin per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i per això s’ha d’invertir més en investigació.
Nosaltres volem contribuir a aquesta Marató i hem dedicat algunes classes a pintar el nostre mural, expressant què és i què signifi car per a nosaltres el càncer.
A lala M
Sabecomppeting
Elqupe
cartellera interactiva 65
Informació del nostre CentreResultats, matrícula, vàris ...
En total, aquest curs tenim 1017 alumnes, som 81 professors i pro-fessores, i hi ha 12 persones que treballen a l’Escola en tasques no docents.
El 3 de desembre es va obrir el procés electoral per renovar el 50% dels membres del Consell Escolar i que fi nalitzarà el mes de gener de 2013.
Extraescolars Curs 2012/13
-FUNKY I HIP HOP: dilluns i dimecres de 16 a 18.30h-VOLEIBOL INFANTIL ESCOLAR 1r ESO: Dimarts i dijous de 16 a 18.30h-VOLEIBOL INFANTIL ESCOLAR 2N ESO: Dilluns i dijous de 16 a 18.30h-FUTBOL SALA CADET ESCOLAR: Dijous i divendres de 16 a 18.30h-VOLEIBOL JUVENIL FEDERAT 3A CATALANA (Pavelló Municipal): Dimarts i Dijous de 19.30 a 21h
Aquest curs també s’han ofertat un curs d’escacs i altre de defensa personal que fi nalment no es fan per la baixa inscripció.
exalumnes interactiva 65
Lemuel MorenoProjecte ecologista: El Despertar de la Nit
exalumne de l’aula oberta de l’EIP Lemuel Mo-reno ha iniciat el projecte ecologista El despertar de la nit a les escoles de primària de Subirats. Es tracta d’una iniciativa per contribuir a la conser-
vació d’aus rapinyaires en perill d’extinció, implicant a tota la comunitat educativa de Subirats, i conscienciar de la impor-tància de conservar aquestes espècies autòctones tan benefi cioses per a la natura i per a l’home.
Anys enrere les rapinyaires nocturnes eren molt abun-dants, però avui en dia estan en perill d’extinció. Ara, per sort, estan estrictament protegides. El projecte té una durada de sis anys i cada any es farà la repoblació no forçada d’una au rapinyaire diferent. La campanya d’aquest any porta per títol La donzella blanca i pretén la repoblació de l’òliba (Tito alba).
El primer pas va ser la construcció de caixes niu amb la par-ticipació de pares, mares i alumnat. Després es va fer una
excursió fi ns els campanars de les esglésies dels seus pobles per col·locar les caixes niu. I fi nalment s’han instal·lat una sèrie de càmeres a dins les caixes niu per gravar tot el cicle reproductiu. Al fi nalitzar la campanya, la mainada i les famílies podran veure les fi lmacions, ava- luar el grau de partici-pació i valorar els resultats
aconseguits.
Des de l’EIP desitgem que el projecte del Lemuel sigui un èxit i que iniciatives eco-logistes com aques-tes es multipliquin arreu del país.
por-
ar-na
pació i valoacon
Des que Lemui qulogitear
L’
Es van lliurar matrícules d’honor de Batxillerat del curs escolar 2011-2012 a les alumnes Berta Urpí, la Clàu-dia Boquera, la Cristina Lizano, la Gemma Cuevas i la Judit Pi. Cal destacar també que la Berta Urpí va obtenir una distinció especial a les Proves d’Accés a la Universitat al treure també Matrícula d’honor en aquestes proves.
Tambées van donar matrícules d’honor de Cicles For-matius del curs escolar 2011-2012 a les alumnes Marta Ballesteros,Tendresse-Jolie Cruz i Júlia Mostova.
VII Setmana de la Ciència - Activitats vàries
VII S
etm
ana d
e la C
iència“
“
Ciència - Activitats vàries interactiva 65
cicles formatius interactiva 65
Cicles Formatius 2012Xerrades, activitats, ...
Joana SánchezProfessora CF
OMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL PER ERADICAR LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Durant el mes de novembre d’aquest curs 2012-2013, l’alumnat dels diferents cicles for-matius i del curs d’accés han dut a terme un seguit d’actuacions de sensibilitza-ció en relació a la comme-moració del dia internacio-nal per eradicar la violència masclista. Cada grup classe ha format part d’un taller de sensibilització per conèi-xer la violència en general i especialment la violència masclista, uns tallers que van acabar el 16 de novembre amb un teatre-fòrum al mateix institut i on tothom va poder dir la seva.
Finalment, vam assistir el 28 a l’acte institucional contra la violència masclista que es va celebrar a la plaça de l’Ajuntament i que, a més de la par-ticipació dels instituts, hi van col·laborar el Centre
Vilarnau, l’Escola Municipal de Música i les entitats que conformen la Comissió per la Igualtat. En aquest acte institucional alumnes de l’inter van escenifi car diver-ses situacions de violència amb la fi nalitat de fer re-fl exionar el públic assistent.Valorem positivament aquesta participació i pen-sem que activitats de caire
social i actual com aquestes han de formar part de la formació integral dels nostres alumnes.
C
decolainl’seamfl Vaaqse
CFGM Gestió Administrativa 1r - Sheila VeraCFGM Gestió Administrativa 2n - Sònia EsquivelCFGM Atenció Persones Dependència 1r - Pepa MorenoCFGM Atenció Sociosanitària 2n - Patrícia NinCFGS Administració i Finances 1r - Eva GarroteCFGS Administració i Finances 2n - Miquel Àngel GarciaCFGS Educació Infantil 1r - Joana SánchezCFGS Educació Infantil 2n - Gemma BartoloméCurs d’Accés / CFGS - Mireia RibéTu
tors
/es
CF
2012
-13
Activitats de l’alumnat de Cicles Formatius i Curs d’Accés a Grau Superior
Tot l’alumnat: Festa de la tardor, Gimcana a l’Escola. Concurs de pastissos.
Atenció a la Dependència 1r: Visita a la Casa dels Avis de Sant Sadurní, visita al Servei d’Esterilització de l’Hospital de l’Alt Pene-dès i per acabar visita a una ortopèdia.
Atenció sociosanitaria 2n: Alguns alumnes van fer activitats durant la setmana de la Salut Mental al mes d’Octubre. Participació a un curs dirigit a Treballadors familiars en l’àmbit domiciliari.
Atenció a la Dependència 1r i Atenció Sociosani-tària 2n:Assistència xerrada sobre teràpia assistida amb animals a Igualada i participació en activitats ac-tivitats del Dia dels discapacitats a Sant Sadurní.
Educació Infantil 1r i 2n: Sortida a Cosmocaixa.
Educació Infantil 1r: Visita a la Llar Muni-cipal L’Espurna.
Gestió Administrativa 1r i 2n i Adminis-tració i fi nances 1r i 2n: Visita al Centre
d’interpretació del Cava i a Simon Coll.
vei
a
Edci
Getrac
d’inte
famíla-escola interactiva 65
Conferència El Pensament PositiuA càrrec de Jesús Rodríguez
Cada dia generem desenes de milers de pensaments (1). Cada dia fem centenars de coses. Com ens in-fl ueixen els fets negatius que vivim o escoltem? Po-dem destriar els pensaments positius dels negatius?
Podem reeducar la nostra forma de pensar per percebre la realitat i la negativitat d’una altra manera?. La resposta és sí i la manera de fer-ho és construint, no pas destruint (2).
Tots nosaltres som lliures i podem canalitzar els pensaments i les accions des d’una perspectiva més positiva (3). Hem d’aturar-nos, pensar i decidir com volem fer-ho (4)(5). La clau és ree-ducar la nostra pròpia forma de pensar per extreure’n la part positiva i portar-la a la vida quotidiana (6)(7)(8)(9).Durant la vida vivim etapes bones i altres que no ho són tan. En les unes i les altres s’ha de ser op-timista, escoltar, ser oberts, buscar formes de solucionar els problemes amb alegria, apren-dre dels errors (10), saber perdonar (11)(12), no buscar culpables, donar les gràcies, ser generosos (13)(14)(15), altruistes, humils, senzills...
Avui sabem que els sentiments juguen un paper fonamental en la manera d’interpretar el món i que la felicitat té més a veure amb com interpretem les coses que amb les coses mateixes (16)(17).És més, el tipus de pensaments pot incidir en la nostra salut i en la quantitat d’anys que viurem. Estudis recents ens diuen que els cervells de les per-sones positives, alegres i optimistes produeixen més se-rotonina, una hormona relacionada amb la felicitat i el plaer (18)(19). Ser positius té, doncs, repercussions directes en el nostre estat d’ànim, la nostra salut i la nostra autoestima (20). I amb una millor salut i autoestima ens en sortirem millor i viurem una vida més plena.
En l’àmbit familiar, el pensament positiu ens ajudarà a crear un bon ambient a casa i millorar les relacions de parella i les dels pares amb els fi lls .Podem ser pares positius i mares po-sitives valorant les potencialitats dels nostres fi lls i les nostres fi lles, parlant-hi sense renyar-los, abraçant-los sovint amb ten-dresa, acompanyant-los en el seu creixement personal, estant alegres, traspuant amor i responsabilitat... i, sobretot, donant exemple (21). I si no sabem com, ens hem de preguntar: què ens impedeix de fer-ho? (22)(23)
Aquest article sorgeix i s’inspira en la conferència que va fer Jesús Rodríguez el 24 d’octubre de 2012 a l’EIP dins del Projecte Família-Escola i de l’excel·lent programa de ràdio L’ofi ci de viure.
(1) Som el que pensem. Amb els nostres pensaments fem el món. Buda (566 aC?-486aC?). Mestre i fundador del budisme. (2) Cada individu és un creador que ha de reinventar de nou el seu propi món.Albert Hofmann (1906-2008). Químic i científi c suís.(3) La llibertat és una de les possessions més precioses de la imaginació.Ambrose Bierce (1842-1914?).Editorialista, escriptor i periodista nord-americà.(4) Entendre és difícil. Però un cop s’ha entès, actuar és fàcil. Sun Yat-sen (1866-1925). Estadista i líder revolucionari xinès.
(5) Fins i tot el passat es pot modifi car: els historiadors no paren de demostrar-ho. Jean-Paul Sartre (1905-1980). Escriptor, professor i
fi lòsof francès. (6) Res no perdura excepte el canvi. Heràclit d’Efes (544aC?-
475aC?). Filòsof presocràtic de l’escola jònica.(7) Si vols que canviï alguna cosa, has de canviar alguna cosa. Jim O’Malle(1904-1985). Cantant i actor anglès.(8) Saber però no fer, en realitat és no saber. Wang Yangming (1472-1529) Pensador i erudit neoconfucià.(9) L’autèntic viatge no consisteix a veure nous pai-satges sinó a tenir uns ulls nous. Anònim(10) L’experiència és aquell do meravellós que et permet reconèixer un error quan el tornes a come-tre. Franklin P.Jones(1908-1980) Humorista i escriptor nord-americà.
(11) Errar és humà, perdonar és diví. Alexander Pope (1688-1744). Poeta anglès.
(12) Perdonar és un dels pilars de la felicitat. Jesús Rodrí-guez (Mestre d’Educació Física, educador i conferenciant
del pensament positiu, 24 d’octubre de 2012)(13) En donar,les coses transformen la ment. Eihei Dogen
(1200-1253). Mestre budista japonès.(14) La gratitud no és mai gratuïta. Alfred Sauvy (1898-1990).Demò-
graf i economista francès.(15) El que dónes als altres t’ho dónes a tu mateix. Proverbi africà(16) L’autèntica felicitat sempre és independent de les circumstàncies externes. Només es pot trobar a l’interior. Epictet d’Hieràpolis (55-93).Filòsof grec.(17) La veritable felicitat es recolza en el lliure exercici de la ment. Aristòtil (384aC-322aC). Filòsof grec.(18) L’enveja és inseparable de la felicitat. Erasme de Rotterdam (1466-1536). Filòsof, fi lòleg i teòleg holandès, creador del moviment humanista.(19) El pessimista pot tenir raó a la llarga, però l’optimista s’ho passa més bé mentrestant. Anònim(20) Estimar-se a un mateix és el començament d’una relació que dura tota la vida. Oscar Wilde (1854-1900). Escriptor i dramaturg irlandès.(21) L’exemple no és el que més infl ueix els altres, és l’únic que ho fa. Albert Schweitzer (1875-1965). Metge, fi lòsof i Premi Nobel de la Pau 1952(22) Qui s’arronsa, no creix. Proverbi català(23) Tot és possible si ho desitges amb prou força. A i de Peter Pan, de James Matthew Barrie (1860-1937)) Novel·lista i dramaturg escocès.
Jacint GironaCoordinadorFamíla-Escola
7)(8)(9).ue no
op- de
laem.
les per-en més se-
demostrar-ho. Jfi lòsof francès
(6) Res no p475aC?
(7) Sicosa. (1904-(8)Yan(9)sat(10pertrenor
(11) E(1688-
(12) Pguez (
del pensa(13) En dona
(1200-1253). Me(14) La gratitud n
graf i economista francès.
Setmana de la Ciència
VIISETMANA DE LACIÈNCIA
Emma Domingo de 2n F amb la fotografi a Sol al matí va guanyar en la categoria de 1r cicle, Jordi Ramón de 3r E amb Perspectiva d’un ocell va guanyar en la categoria de 2n cicle; Fanny Canals de 2n de CFGS d’Administració i Finances amb Energia dins la foscor en la categoria de BATX-CF i en la de professorat, Marta Anglès per Celebrant la força de l’aigua i Narcís Farran amb Simetria Sos-tenible.
Perspectiva d’un ocell
Sol al matí
Cel
ebra
nt la
for
ça d
e l’a
igu
a
La cloenda d’energies car, jugar la setmana: mediambientals... per a l’alumnat van fer la cocció de pizzes als forns solars i fer volar coets d’aigua.
Un any més, cal felicitar per aquestes tiu i interessant l’aprenentatge de la Ciència i de la Tècnica.
Lad’calamepefe
Perspectiva d’un ocell
Energia dins la foscor
Simetria Sostenible
Jacint GironaCoordinador Famíla-EscolaProfessor Ciències
Simetria Sostenibleia Sostenible
Dester-
interactiva 65
cloenda de la Setmana de la Ciència va ser una fi ra d’energies interactiva perquè l’alumnat pogués veure, to-
jugar i fer diversos jocs i activitats preparades durant setmana: puzles, mèmoris, reciclatge de paper, dòminos
mediambientals... Les activitats que van tenir més interès a l’alumnat van fer la cocció de pizzes als forns solars i
fer volar coets d’aigua.
aquestes iniciatives tot el Departament de Ciències de l’Escola, ja que és així que es fa més atrac-tiu i interessant l’aprenentatge de la Ciència i de la Tècnica.
Aquest curs hem celebrat la VII Setmana de la Ciència entre els dies 15 i 23 de novembre i el temes han estat Les energies renovables i l’envelliment actiu.
Des de les classes de matemàtiques, física i química, ciències de la naturalesa, ciències de la Terra i del Medi Ambient, tecnologia indus-trial i dibuix tècnic s’han realitzat activitats molt interessants rela-cionades amb les energies alternatives: xerrades, conferències, veure
vídeos, tallers, activitats plàstiques, experiments al laboratori, fabri-cació d’aparells, treballs, etc.
En el concurs de fotografi a les fotos guanyadores han estat: a primer cicle d’ESO, la d’Emma Domingo; a segon cicle, la de Jordi Ramon Arasa; a Cicles Formatius, la de Fany Canals; i en la categoria de professorat i personal no docent, la de Marta Anglès.
Mar Tàpia, coordinadora del laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè, va fer la con-ferència Terratrèmols, fenòmens inesperats?.
Tres àvies van participar en les xerrades amb motiu de l’any de l’envelliment actiu a les classes de les seves nétes i néts de 1r, 2n i 3r d’ESO. L’escola agraeix la seva col·laboració i dels comentaris de l’alumnat es desprèn que activitats com aquestes s’haurien de fer més sovint.
En el coEn l Domingcategori
Mar Tàferènc
Tres àclassecome
ampa - família/escola interactiva 65
CURSPARES I MARES DELEGATS/DES
ALUMNESDELEGATS/DES
ALUMNE/ADELEGAT/DA VERD/A
TUTOR/A
ESO 1r A Mª Matilde HernandoMarta PavónSaul Alvaredo
Baltasar López Núria Roé
ESO 1r BSílvia MoragónConsol Galindo
Carla BoixedaLaia Fortuny
Núria Lleonard Mercè Mompel
ESO 1r CXavier EsteveMontse PuigPilar Salvany
Josep Riba Oualid Marouane Mercè Sadurní
ESO 1r D Carmina CabestanyJoan Montserrat Dúnia Taboada
Albert Muñoz Núria Talavera
ESO 1r ECarme Rodríguez
Carme Medina CruzAndrea Martín Lorena Pérez Francesc Forcada
ESO 1r FMarta Morgades
Josefa NovaAndrea I. Foca Nàdia Sas Maria José Cano
ESO 2n A Marta Cambronero Angels Pavón Noward Báez Jordi Quintana
ESO 2n B Rosa Maria ParelladaYulen Flores
Magda BricolléCoral Carné Alba Rosés
ESO 2n C Carme MorenoTama KhayatIngrid Comino
Ángeles Azul Àngels Sadurní
ESO 2n DSole Lorite
Adrià GarcíaMariona Marra
David Auñón Natália Gordon
ESO 2n EElisabeth Forn
Raquel RodriguezIgnasi Corral
Pol JuliàAnna Portero
Yanina Rodríguez Miquel Arnal
ESO 2n FMar Rufat
Núria NuñezEdu Sánchez
Anna SubiratsMarc Cruces
Jordina Cardús
ESO 3r A Odile Egea Dolors Antón Dani Fariñas Montse Parellada
ESO 3r B Frància GonzalezMontse Muñoz
ÈricLópezHéctor Padilla
Èric López Cinta Olivé
ESO 3r CCarme Rodríguez
Sílvia RosAda Moreno Ismael Martín Toni Lago
ESO 3r DCarme TorellóEva Giménez
Marc Gràcia Martí Gelonch Meritxell Vila
ESO 3r E Anna TornéMalena Verde
Jordi Ramón Marta Gómez Conxita Busquet
ESO 4t AImma Alvarez
Lluna VenturaDavid Benito
Zen Herrerías Jordi Castellà
ESO 4t B Núria MuñozGrani López
Míriam Castro Andrea Espejo
Zakarias Aouaj Pere Roig
ESO 4t CAntonia Campos
Ester RicartMontse Campos
Carles LleraHamed Lamin
Sergi Garriga Maite Rosell
ESO 4t DJosep Maria Balsells
Mila LunaKathleen Lingstrom
Júlia UrpíÀlex Molina
Bernat Catasús Montse Catasús
ESO 4t EMercè Garcia
Salva PachecoOriol Cachero
Gerard Casassín Josep Solé
BATX 1r AMercè BeneitJordi Esteve
Salvador Bricollé Salvador Bricollé Joan Oliveras
BATX 1r BMaryvonne RollantJoan Carles Saura
Cristina LópezFerran Planas Ruben Tórtola Joan Julibert
BATX 1r CJosé Farré
Consol SaenzJudit Giménez Francisco José Luque Anna Ruiz
BATX 2n ATeresa Ventosa
Monsterrat EsteveSara Zamora Cristina Brull Ricard Garcia
BATX 2n B
Eva GálvezMarta Cabré
Imma RedondoJoaquim Ramón
Rubén Punset Bernat Soler Josep Antón Lafuerza
BATX 2n CAnna RomeuRosa BusquetMaribel Carbó
Arnau MañéLaura Gil
Jordina Martín Eduardo Felipe
interactiva 65ampa - família/escolaCURS
PARES I MARES DELEGATS/DESALUMNES DELEGATS/DES I SUBDELEGATS/DES TUTOR/A
CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA 1
Sònia Armengol Adrià Galindo
Sheila Vera
CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA 2
Isabel Urpí Marc Ramón Sajini Durán
Sònia Esquivel
CFGM ATENCIÓ PERSONES SITUACIÓ DEPENDÈNCIA 1
Xavier JuliàJennyfer Brito
Núria MartínezPepa Moreno
CFGM ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA 2Cristina Camps
Clara TorresArés Barrado
Patrícia Nin
CFGS ADMINISTRACIÓ
I FINANCES 1
Cristian ArjonaSanti Bautista
Eva Garrote
CFGS ADMINISTRACIÓ
I FINANCES 2
Martina MartíGhizlane Essoufi
Miquel Àngel Garcia
CFGS EDUCACIÓ INFANTIL 1Irene Bravo Marta Vidal
Joana Sánchez
CFGS EDUCACIÓ INFANTIL 2Marisa Calvo
Gabriel GarcíaGemma Bartolomé
CURS D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
Mònica GutierrezMontse Busquets
Mireia Ribé
Dia i hora Lloc Xerrades / Tallers / Cine-Fòrum
24/10 - 20h Sala Actes - EIP Viure positivament, xerrada col·loqui - Jesús Rodriguez
07/11 - 20h Sala Actes - EIP Riscos d’internet i noves tecnologies - Mossos d’Esquadra
13/11 - 19:30h Sala Actes - EIP
Presentació del llibre “No deixis el futur a les seves mans”, a càrrec d’Àlex Guillamon, coordinador d’Entrepobles i co-autor de la publicació. Projecció de curts solidàris de dones fets per dones i
col·loqui moderat per Rosa Esteban, Entrepobles-Penedès.
24/11 - 09h Davant l’Escola Caminada popular fi ns la Masia l’Olivera de Subirats
12/12 - 19:30h Sala Actes - EIPEls valors en l’educació i la democràcia. Cine-Fòrum amb la pel·lícula “La Ola” a càrrec de Lluís Massana (exdirector EIP)
22/01 - 20h Sala Actes - EIP Xerrada sobre els transtorns alimentàris - Centre CATA
12/02 - 19:30h Sala Actes - EIP Xerrada sobre sortides professionals - Professorat EIP
20/02 - 19:30h Sala Actes - EIP Xerrada sobre emprenedoria - Marcel Surià (professor EIP)
09/03 - 09h Balaguer Visita guiada a l’hivernacle de plantes medicinals
12/03 - 19:30h Sala Actes - EIP Drogues, situacions de risc i prevenció - Mossos d’Esquadra
AbrilVilafranca del
PenedèsVisita a les bodegues Pinord i activitat d’iniciació al tast de vins
Maig Sant Pere de Riudebitlles Caminada Sant Pere -Sant Quintí. Partit de fútbol pares-fi lls
21/06 18:30h EIP Festa de fi nal de curs i exposició d’artistes de l’EIP
Juny / Juliol EIP Reciclatge de llibres de text
REUNIONS EQUIPS DE TUTORS - FAMÍLIES
ampa - família/escola interactiva 65
El dilluns 8 d’octubre es va celebrar l’Assemblea Anual Ordinària de l’AMPA de l’Escola. Després de tractar-s’hi els temes que marcava l’ordre del dia (com l’estat de dels comptes del curs passat) es va fer la renovació dels nous càrrecs de president de l’AMPA i de tresorer.
Per tant, la presidenta Montserrat Tena i el tresorer Pep Tena han deixat els seus càrrecs i han estat substituïts per Josep Maria Balsells i Vicenç Bricollé, respectivament. També s’incorpora com a vocal Sole Lorite.
El nou organigrama de la Junta Directiva de l’AMPA per aquest curs, 2012-2013, és el següent:
President:Josep Maria BalsellsSecretària: Deli LópezTresorer: Vicens BricolléVocals: Teresa Mateu, Raimon Olivella, Antonio Gutiérrez, Jordi Ferrer, Ramon Coral i Sole Lorite.
La Junta actual de l’AMPA, la direcció de l’Escola i el coordinador del Projecte Família-Escola, manifesten pú-blicament, un cop més, l’agraïment a Montse Tena i Pep Tena per la dedicació, el suport rebut i la generositat amb què han treballat per l’Inter aquests anys.
Junta Directiva de l’AMPA 2012-13 Renovació de l’AMPA - Assemblea Anual
espai salut interactiva 65
Seure bé, sentir-se millorHàbits saludables
A l’adoptar un hàbit incorrecte per seure en una cadira estem perjudicant la nostra columna vertebral i, en conseqüència, la nostra salut.
Per tal d’evitar lesions i dolors cal mantenir l’esquena erecta i alineada, repartint el pes del tronc equitativa-ment entre les dues tuberositats isquiàtiques (glutis), i els dos peus ben recolzats al terra. L’esquena s’ha de man-
tenir en contacte amb el respatller i la cadira ha d’acostar-se a la taula, per tal de poder recolzar els avantbraços en ella i, alhora, evitar haver de fl exionar en tronc endavant.
A casa, per estudiar, l’ús d’un faristol de sobretaula serà de gran utilitat per recolzar-hi els apunts i/o llibre i així evitar mantingudes fl exions cervicals.
Patrícia Nin Fisioterapeuta Professora CF
entrepobles interactiva 65
Xerrades sobre valors socials“Sigues tu el canvi que vols veure al món” (Mahatma Gandhi)
Jacint GironaCoordinadorFamíla-Escola
Coincidint amb la 4a Quinzena Solidària de Sant Sadurní, l’ONG Entrepobles i l’AMPA de l’Escola In-termunicipal van realitzar una activitat conjunta, oberta a tothom, el dimarts 13 de novembre a les
19.30 h a la Sala d’actes. El denominador comú de l’acte va ser el valor de la solidaritat, amb el qual el Projecte Família-Es-cola de l’Ínter inicia un cicle de xerrades sobre els valors socials.
A la primera part de l’acte, Àlex Guillamon, coordinador d’Entrepobles, va presentar i resumir els capítols del llibre No deixis el futur a les seves mans. Cooperació solidària davant la crisi del capitalisme global, del qual ha escrit el pròleg. El llibre parla de la responsabilitat de la societat que viu una crisi econòmica, que és només la punta de l’iceberg d’una crisi global més àmplia i profunda, que afecta àmbits relacionats entre si (polítiques mediambientals, energètiques, alimentàries i del benestar). Planteja com cal una vertadera transformació social que aposti per la justícia global i la sostenibilitat, promo-vent experiències pràctiques en el territori. La primera tasca, però, és crear optimisme i vèncer la sensació que no s’hi pot fer res. La política, entesa com a acció col·lectiva, com a cooperació solidària, ha d’esdevenir l’eina de capaci-tat activa i transformadora d’aquesta societat.
A la segona part de l’acte es van projectar tres curtmetratges pre-miats al certamen “Dóna’m cine”. Són tres històries: Libra, Ayúda-me i Mujeres y agua, realitzades per dones i interpretades per dones que parlen de la maternitat a la societat del primer món, de la pros-titució i de l’aigua respectivament.
Finalment és va obrir un interes- s a n t col·loqui entre el públic assistent, moderat per Rosa Esteban, d’Entrepobles-Penedès, en el qual es van plantejar qüestions suscitades per l’exposició d’Àlex Guillamon, i per la visió dels curtmetratges, com ara: el comerç just, el cooperativisme, la sobirania alimentària, la veritat oculta de la crisi, les pors d’alarmar o de crear desesperança als joves,... i el missatge op-timista de treballar per a un món més just i solidari.
ntrepobles/Entrepueblos/Entrepobos/Herriarte és una associació independent que promou canvis so-cials perquè les persones de qualsevol lloc del món, tant dones com homes, puguin exercir els seus drets
humans, polítics, socials, culturals i mediambientals. Actuem mitjançant la cooperació internacional solidària, l’educació emancipadora i el suport a moviments socials alternatius.
La cooperació solidària d’Entrepobles queda emmarcada en dues àrees temàtiques:- Recolzament a la sostenibilitat de comunitats camperoles i sobirania alimentària- Defensa dels drets i serveis bàsics per a totes les persones
Ens aquests marcs, actualment estem cooperant amb organit-zacions socials de Cuba, Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Equador, Perú i Marroc.Altrament, arreu de l’estat espanyol, estem participant en activitats de difusió, educació emancipatòria, denúncia i inci-
dència política al costat de movi-ments socials i alternatius que tre-ballen en els àmbits descrits. Mantenim presència a diferents zo-nes de l’estat espanyol, mitjançant organitzacions territorials locals coordinades per l’assemblea es-tatal. La nostra seu social està a Barcelona.Des de l’any 2000, la gent d’Entrepobles de la comarca estem col·laborant amb orga-nitzacions socials, institucions i centres educatius arreu del Pe-
nedès mitjançant l’organització d’activitats de sensibilització i inci-
dència, la difusió de testimonis i presències de gents de països empobrits que ens visiten o compartint ma-terials i publicacions que hem anat elaborant durant aquests anys.A Entrepobles hi ha lloc per a totes aquelles persones que comparteixin els nostres objectius i vulguin formar part d’un projecte associatiu replet d’esperances. En aquest projecte hi cap la participació activa de les persones que pugeu aportar el vostre compromís, coneixements, experiència, dedicació, etc. per col·laborar en les nostres campanyes i activitats.
E
a acció col·lectiva,
s s
las-
t.
dènciaments ballenMantnes deorgacoortataBaDed’Enesnice
ned’acti
dència, la difusióMagda Sech, Rosa Esteban, Jacint Girona, Jaume Canals, Alex Guillamon
Regina Mañe, Teresa Coll, Xiomara Tenorio, Jep Bargalló
Jaume CanalsEntrepoblesPenedès
primeres impressions interactiva 65
Alumnes de 1r d’ESONova Escola, nous professors, nous amics, ...
“L’horari m’agrada molt més, perquè tinc temps per fer els deures, estudiar i jugar.”
Roger Piris
“Tenim sis hores seguides de classe i di-nem molt tard, però també tenim tota la tarda per estudiar, jugar i fer altres coses.”
David Ribas
“L’horari m’agrada més perquè no hem de ser-hi a la tarda i no es fa tant pesat.”
Victor Monteagudo
“A l’escola d’abans no teníem labora-tori ni moltes altres coses...”
Ruth Gómez
“Ltii
“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“T“Tnelaco
“Lhepe
“Ato
L’HORARI
LES INSTAL·LACIONS
“Els primers dies pensava que em per-dria, però ara que em conec l’Escola penso que no és tan gran com això.”
Ismael Muñoz
“Edrpe
LA CLASSE I ELS COMPANYS
“Al principi no sabia amb qui m’asseuria, si em perdria pels passadis-sos i si m’hi acostumaria.”
Paula Rodríguez
“Am’so
“Els companys de classe em semblen molt bones persones.”
Arnau Mesquida
“Emo
“El grup m’agrada molt i m’hi sento molt a gust.”
Ana Tapia
“Emo
“Coneixes molta gent nova i això és molt divertit.”
Alba Suriol
“C“C“C“C“C“C“C“Cmomo
EL PROFESSORAT
“Estic molt content amb el professorat perquè trobo que s’expliquen molt bé.”
Marc Huerta
“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“E“Epepepepe
“M’havien dit que els professors de l’Ínter eren molt estrictes i que costava molt.” Hanna El Hamri
“M“M“M“M“M“M“M“M“M“M“Ml’l’momomomomomomomomomomomomomomomomo
“Els professors ens estan ajudant molt.”
Kevin Viver
“E“E“E“E“E
“L’any passat només tenia quatre o cinc professors i aquest any en tinc un per a cada assignatura.”
Maria Conesa
“Lcipepe
“El professorat és bo però aplica les normes al peu de la lletra.”
Joan Montserrat
“Eno
EL TRANSPORT
“M’agrada anar amb l’autocar perquè el conductor i la monitora són molt simpàtics.”
Dunia Taboada
“Melsi
* Imatge de fons: Mohamed Moaouia - 2n ESO D
sant sadurní interactiva 65
Presentació Ctrl+D2n Pla de drogues - Sant Sadurní 2012/15
l dilluns 22 d’octubre, al Casal d’Entitats de Sant Sadurní, es va donar a conèixer el 2n Pla de Dro-gues de Sant Sadurní 2012-2015. Van parlar: Francesc Saez, regidor d’Acció Social de l’Ajuntament de Sant Sadurní; Sílvia del Fresno Marimon, tècnica de Salut i Cooperació; Josep Tort, alcalde
d’Olèrdola i cap de l’Àrea del Cas de la Mancomunitat Penedès-Garraf; Josep Maria Ribas, alcalde de Sant Sadurní; Eulàlia Barqué, professora representant la direcció de l’Escola d’Art Arsenal de Vilafranca; i Josep Oliva, diputat d’Igualtat, Ciutadania i Benestar Social de la Diputació de Barcelona.
Aquest Pla té per objectius: defi nir una política municipal sobre drogues amb la participació transversal de diverses regidories, serveis i entitats del municipi, i dotar d’eines i recursos per a la prevenció de drogode-pendències i per a la reducció de danys associats al consum.
Els eixos de treball del Pla in- clouen: cursos per formar joves agents de salut, campanyes especifi - ques per reduir el consum de drogues durant les festes, una escola de pares i ma-res dedicada a la prevenció, un programa de mesures alternatives a la multa per consum o tinença de subs-tàncies il·legals en menors d’edat, espais de trobada entre familiars amb fi lls afectats per sancions,... I, el Pla, a més a més, compor- ta un increment de les acti-vitats culturals, esportives i d’oci.
Durant els mesos de maig i juny d’aquest any, es va enviar una enquesta sobre hàbits de consum de drogues a tots els centres educatius de secundària del mu- nicipi, que va ser contestada pel 90,29% dels joves.
El buidatge de l’enquesta posa de manifest que gairebé el 70% de l’alumnat de 2n d’ESO a 2n de Batxille-rat, escolaritzat a Sant Sadurní, ha consumit alguna vegada tabac, alcohol o altres drogues.
Altres dades interessants dels resultats de l’enquesta són:
• El 5,25% de joves que ha consumit drogues perquè s’ha sentit pressionat a fer-ho. • El 44% ha consumit per animar-se. • El 38% ha consumit per desconnectar.• El 71,25% sol consumir en espais públics.• El 46,25% sol consumir a casa seva o a casa d’un amic.• El 16,75% ha pujat al cotxe o a la moto havent consumit alguna droga. • El 13,25% ha gastat més diners dels que hauria per consumir.• El 27% ha consumit massa algun dia.• El 6% ha mantingut relacions sexuals sense preservatiu havent pres alcohol o altres drogues.
Durant l’acte també es va presentar el logotip guanyador del Pla realitzat per una alumna de l’Escola d’Art Arsenal de Vilafranca.
n- clouen: cursos per - qu, un
uncod’aftai d’
i juhàbi
de secundària del mu- nicipi
E
lt dr
Equip revista Interactiva:- Disseny i maquetació: Amat Centellas- Continguts: Jacint Girona,- Correció: Martí Ribas- Fotografi a: Narcís Farran, Jacint Girona*Agraïr la col·laboració de tot el professorat d’ESO, BATX i CF tant per l’aportació d’escrits com de fotografi es.
cicles formatius interactiva 65
Halloween, Sortides, ...Recull fotogràfi c (professorat de Cicles Formatius)
*Postal de Nadal: Benet Malagarriga - Professor
exalumnes interactiva 65
Un pam i dos ditsGrup de teatre
rancesc Cuéllar, Jordi Àguila, Maria Ra-mon i Iván Heredia, membres del grup sadurninenc de teatre Un pam i dos dits,
molt aplaudits.
El jove sadurninenc Fran-cesc Cuéllar, exalumne de l’Escola, amb només 18 anys, ha escrit i dirigit l’obra de teatre Persones amb tres actors de categoria: l’alumna Maria Ramon, de 2n de batxillerat, el també exalumne Iván Heredia i el polifacètic Jordi Àguila, exalumne, excel·lent cò-mic, monologuista i professor. El 10 de setembre van presentar Persones a la sala de l’Ateneu de Sant Sadurní, coincidint amb els ac-tes de les Fires i Festes del poble. L’obra de teatre entrelliga un total de 23 escenes i més de 30 perso-natges, amb escenes molt còmiques i bons gags dels grans intèrprets. Durant l’obra, el director Francesc Cuéllar ens desvetlla l’origen del nom del grup, “Un
pam i dos dits”, i ens presenta un seguit de situacions en les quals qualsevol espectador, a més de trencar-se de riure, es pot sentir plenament identifi cat.En fi nalitzar l’obra, les més de 400 persones que omplien la sala de gom a gom, van reconèixer el
mèrit del treball amb un fort i llarg aplaudiment.
L’obra es va representar també al Pla del Penedès (22 de setembre), a Mar-torell (28 de setembre), a Sant Pau d’Ordal (30 de setembre), a Santa Fe del Penedès (9 d’octubre), a Barcelona (27 d’octubre), a Sant Quintí de Mediona (10 de novembre) i novament a
Sant Sadurní per la Festa Major (29 de novembre).
Estem convençuts que, sens dubte, aquest grup de teatre, tan vinculat a l’Ínter, ha demostrat sobrada-ment el seu talent i promet molts més èxits.
F
sor.entar Persones a la sala
mèrit dell
L’ta(2toreSantsetePeneBarcSantde n
n-e s,
literatura catalana interactiva 65
Pere CaldersActe commemoratiu del centenari del seu naixement
l divendres 26 d’octubre l’alumnat de 2n de Batxillerat de literatura catala-na i de literatura universal van
participar en un acte commemoratiu del centenari del naixement de Pere Calders, a l’Agrícol de Vilafranca, juntament amb alumnes de batxillerat de diversos centres vilafranquins. A l’acte hi van assistir un fi ll i una fi lla de Calders. Després de diversos parla-ments, lectures i representacions, un grup dels alumnes de l’Ínter, els de literatura catalana, van fer també la lectura d’una tria de contes breus de l’autor i val a dir que van ser molt aplaudits.
ari del seu naixementat de tala-
mbesl i
rla- dels lana, ontes molt
E
qui és qui? interactiva 65Sònia Esquivel - professora / Qüestionari Proust Em dic Sònia i vaig néixer fa 29 anys a Barcelona. Sóc llicenciada en Economia i m’encanta la Història. Fa ja uns cinc anys la meva vida va fer un gir important, vaig canviar el treball en una gran empresa per entrar professionalment al món de l’educació. No hi ha hagut cap dia que me n’hagi penedit.
Un tret principal del teu caràcter: La sensatesa
Una qualitat que valores en les persones: L’alegria
Una qualitat que valores dels teus amics: La con-fi ança
Un defecte que no suportes: La falta de respecte
Un lloc per anar a viure: Berlin
Un lloc per anar de vacances: Qualse-vol que sigui nou i diferent
Una comarca catalana per visitar: L’Alt Empordà
Un espai de casa on et trobes bé: A la te-rrassa
Un desig: Tenir una família nombrosa
Una afi ció o passatemps: La Història
Un esport que t’agrada veure: La natació
Un esport que practiques: No practico gaire esport
Un somni o una il·lusió: Viatjar pel món
Una festa que esperes i celebres: Els aniversaris
Un color per la teva habitació: Vermell granatós i beix
Una fl or per regalar: Una rosa
Un nom bonic: Carla
Un ídol: La meva àvia
Una col·lecció que vas fer de petita: fotocòpies de dibuixos de Bola de Drac.
Un animal que et desperta curiositat: El pingüí
Un fet que t’emociona: Un somriure sincer
Un personatge històric que et produeix rebuig: Franco
Un fet històric rellevant: Un que estem vivint, l’aparició generalitzada d’Internet amb els seus usos, canvis i implicacions a nivell social, comunicatiu, di-vulgatiu...
Un/a autor/a en prosa: Cap en especial
Un/una poeta que t’emocioni: El Dionís
Un llibre que estàs llegint: 1Q84
Un llibre interessant que no oblidaràs mai: El curiós incident del gos a mitja nit i 1984
Una pel·lícula extraordinària: Good Bye Lenin i V de Vendetta
Un/a artista: Van Gogh
Un músic o compositor que escoltes sovint: Un grup, Vetusta Morla
Un menú ideal: Una paella a la platja
Un motiu per riure: Una celebració
Un motiu per plorar: La ràbia i la impotència
Una defi nició de felicitat: Satisfacció
Una professió que no t’importaria fer: Ja m’agrada la que tinc
Una qualitat del/a professor/a: La paciència
Una defi nició d’adolescència: Període de transició entre la infantesa i la joventut, ple de dubtes, canvis, inseguretats, infl uències...
Una defi nició d’educació: Procés d’aprenentatge de valors, coneixements i eines per poder desenvolupar-te socialment
Una anècdota a l’ensenyament: Quan el primer any a l’Inter vaig entrar a la secretaria de l’Escola i, con-fonent-me amb una alumna, em van dir que allà no podia passar.
““
*Dibuix: Aura Gumà (professora)
Alt
te-
Un/a a
Un/u
Un
Unmani
Un
Un
