Revista juvenil alternativa

NÚM.10307-2012REVISTA JOVE D’ESQUERRA VERDA

60 cts

NÚM. 10307-2012REVISTA JOVED’ESQUERRA VERDA

60 cts

ÍNDEX

EDITORIALAmb pAlestinA Al cor

INFORMA’TtriAt bé les combAts i els compAnys

ciu-psoe: lA pinçA de les regressions mediAm-bientAls

EL DEBAT

DIGUES LA TEVA

01

02

04

06

08

10

01

JOVENTRevista Juvenil Alternativa · Joves d’Esquerra VerdaFundada per la JCC l’any 1977Edició: Joves d’Esquerra VerdaConsell de Redacció: Pol Ardanuy Roca, Miquel Àngel Claveria Pérez, Marc Giménez Villahoz, Júlia Miralles de Imperial Pujol, Agustín Rossi, Pau Planelles Oliva, Gerard SentísGarcés, Gerard Domínguez Reig, Joan Vallvé Navarro, Anna Rovira

Prats i Júlia Mas Maresma.Directora: Alba Benedicto PentinatRedacció: Armengol, 2-8, 08003 BarcelonaWeb: www.joves.catc/e: jovent@joves.catDisseny i Maquetació: Alain Jaimez FuentesMarina López FuentesImpressió Cevagraf · Dipòsit legal b-38.281-81 · Tirada 15.000 exem-plars

Jovent expressa la seva opinió a través de l’Editorial.Els articles signats són responsabilitat dels seus autorsi autores.A Jovent intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori.Jovent s’imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.

02

03

1.300 morts, un terç d’aquests eren nens i ne-nes. Aquest és el resultat en pèrdues humanes de la intervenció militar d’Israel a Gaza durant les últi-mes setmanes. A això se li han de sumar els cen-tenars de milers de morts i ferits i els milions de refugiats que viuen en la diàspora que l’estratègia de genocidi i apartheid que ha perpetuat durant els últims 60 anys l’Estat d’Israel contra la población civil palestina.

Des de Joves d’Esquerra Verda sempre hem mostrat la nostra solidaritat amb el poble palestí, igual que ho hem fet amb tots aquells pobles que pateixen opressió o han estat víctimes de genoci-di. Avui mantenim aquest compromís i ho segui-rem fent, per molt que alguns intentin qualificar d’antisemita aquells que denuncien la barbàrie per-petrada pel Govern israelià. Igual que condemnem i ens repugna la barbàrie que va suposar l’holocaust nazi per al poble jueu, entre d’altres coses perquè milers d’homes i dones del PSUC també van passar pels camps de concentració i, per tant coneixem de primera mà la degeneració que suposava, segui-rem denunciant les violacions de drets humans de l’exèrcit israelià.Hi ha qui, a casa nostra, vol vincular el recolzament al poble palestí amb un suport implícit a les ac-cions violentes de Hamas. No enganyen a ningú, com organització pacifista rebutgem i condemnem qualsevol tipus d’acció violenta contra població ci-vil, també les de Hamas, però en cap cas, aquestes accions justifiquen el bombardeig i assassinat in-discriminat de població civil innocent.

Un altre argument dels qui no volen veure la rea-litat és apel·lar al dret de l’Estat d’Israel a defensar-se i mantenir la seva seguretat. És del tot fals que les accions de l’estat d’Israel siguin defensives. De qui es defensa l’estat d’Israel quan bombardeja es-coles de la ONU? Quin perill suposen per la segu-retat d’Israel els combois d’ajuda humanitària?

La desproporció és tant clara que per molts ar-ticles i notícies que s’intentin publicar justificant-ho la societat catalana seguirà protestant com ha fet fins ara a les diverses mobilitzacions.L’últim recurs ha estat desviar l’atenció. Mentre mi-lers de persones intentaven salvar la vida a Gaza els portaveus dels lobbys sionistes a Catalunya centraven el debat sobre si el conceller d’Interior i president d’ICV Joan Saura havia o no d’estar a la manifestació. Diuen que un càrrec públic no ha d’estar manifestantse. No sabem si haguessin dit el mateix si la manifestació hagués estat per con-demnar qualsevol altre acte de genocidi. Sembla ser que quan parlem de l’exèrcit israelià tot s’hi val. Nosaltres reclamem la presencia de càrrecs pú-blics per rebutjar aquest tipus d’accions, perquè no volem uns governants que resten passius o mirant cap un altra banda quan es parla de conflictes que no afecten directament a Catalunya.

Des de Joves d’Esquerra Verda seguim reclamant una solució pacífica i justa que asseguri la lliber-tat, la seguretat i el benestar del poble israelià i del palestí. Per això, reclamem l’acció de la comunitat internacional fent que l’Estat d’Israel respecti les resolucions de la ONU i l’Estat Espanyol aturi la venda de material militar a Israel en compliment del codi de conducta de la UE sobre venda d’armes.

04

AMB PALESTINA

AL COR

PALESTINA, ENS

SOLIDARITZEMAMB TU

20 anys de Joves són molts anys com per a voler-los resu-mir en un article. I d’aquests 20 jo en vaig viure només 13 (1993-2006). I algunes de les coses més importants per a l’organització van passar abans de 1992, amb la creació del Grup Promotor per part de la JCC, l’EJNE i persones indepen-dents. No conec tots els fets, el meu arxiu no és prou exhaustiu, no he conegut ni tan sols a totes les persones rellevants. No sóc ningú per a escriure una història de Joves, ni tan sols per a fer un esbós ràpid. En canvi, crec ha-ver conegut a fons el caràcter de l’organització, haver-ne participat i haver ajudat, com tothom qui ha passat pels locals successius de Sant Antoni, Vallespir o Armen-gol, a conformar-lo. Alguna cosa puc dir sobre això.

La política com a recerca: Des de la seva creació, Joves ha concebut la política com una re-cerca a camp obert. Primer com una recerca de la pròpia iden-titat política, després com una recerca d’uns codis i una cultura pròpia, tinc la impressió que ara com una recerca sobre les for-mes d’organitzar-se i relacionar-se amb la societat. Pot semblar una obvietat, que la política és fer-se preguntes i ser capaç de trobar respostes noves, en un món que canvia a la velocitat de la llum i en un segment de pobla-ció, el jove, que renova les seves cultures i les seves mirades com-pulsivament. Pot semblar una obvietat però no ho és. Cadas-cuna d’aquestes recerques, si es fa honestament, suposa tenir la capacitat de posar en dubte velles certeses, inèrcies, codis,

llenguatges. Identificar que cal abandonar la zona de confort de l’organització i tenir la confiança necessària per a atrevir-se a fer-ho. Diria més: Joves neix ara fa 20 anys (o 22, si comptem el grup promotor) com a encarna-ció d’aquest procés: com a ins-trument per a explorar la cons-trucció d’una identitat política i d’unes maneres de fer que per-metessin construir una esquerra alternativa nova, ecosocialista en diem des de 1993, amb ca-pacitat per a renovar el projec-te comunista en sentit històric (i per tant d’evitar el refugi en una identitat neocomunista ne-cessàriament auto-referencial). La recerca continua perquè la història continua i perquè estem molt lluny de tenir l’organització que volem tenir.

06

TRIAR BÉLES COMBATS I ELS COMPANYS

Saber de quin cantó estàs: Jo-ves viu la política com una recer-ca. Però l’organització no es viu a sí mateixa com un penell que gira en funció de la direcció del vent, o com una fusta que sura sobre l’aigua. No és un actor po-lític que explota sense direcció les oportunitats que apareixen aquí i allà. Com deia aquell, hem de tenir la ment oberta, però no tant com per arriscar-nos a que ens caigui el cervell a terra. La política és compromís amb els combats que consideres clau i amb els companys amb qui els dónes, i entendre que cada fase històrica ens imposa la seva lò-gica. Aquesta és l’única lleialtat que val, en política. No a la pa-rafernàlia, no als noms, no als

símbols; tot això pot arribar a ser important, en alguns moments, però la lleialtat és al combat i als companys. I aquest és l’altre component del caràcter de Jo-ves com a organització política: el combat és la lluita per una so-cietat de dones i homes lliures i iguals i els companys amb qui la volem construir és la gent que es guanya o es vol guanyar la vida amb el seu treball. I Joves encarna també això, en el seu naixement: la voluntat titàni-ca (la nostra estirp és de titans, deia sense cap prejudici el poeta de la fàbrica), heroica, dels ho-mes i les dones de l’esquerra transformadora de mantenir el projecte irrenunciable d’una so-cietat sense explotats i explota-

dors, fins i tot en el moment en que la història semblava haver enterrat aquest horitzó per sem-pre. En que la història semblava haver sentenciat que l’única es-querra possible era (amb sort) la socialdemocràtica. Aquesta és la decisió sobre la que es cons-trueix Joves: canviar el què cal-gui, però per a poder ser lleials al combat i als companys. I és justament perquè Joves no ha deixat mai de ser un projecte emancipatori que és per mi un honor haver pogut escriure un article per al Jovent en motiu del seu 20 aniversari. Gràcies.

Oriol Costa

(adherit a JEV 1993-2006)

CELEBREM AMB TU!

EL NOSTRE 20e ANIVERSARI!!07

MIRA AMB QUIN

PUNT DE LLIBRE

T’OBSEQUIEM! 08

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

100% JEV

REVOLUCIo

REVOLUCIO

REVO

LUCI

O

REVO

LUCI

ÓRE

VOLU

CIÓ

REVO

LUCI

ÓREVOLUCIO

Revolucio

Revolució

Revolució

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

REVOLUCIÓ

ECOLOGISME

ECOLOGISME

100% JEV

EcoLOGISME

ECOLOGISME

ECOL

OGIS

ME

ECOL

OGIS

ME

ECOL

OGIS

MEec

ologis

me

EC OLOG ISME

Ecologisme

Ecologisme

Ecologisme

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

100% JEV

EcoLOGISME

ECOLOGISME

ECOL

OGIS

ME

ECOL

OGIS

ME

ECOL

OGIS

MEec

ologis

me

EC OLOG ISME

Ecologisme

Ecologisme

Ecologisme

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

ECOLOGISME

INICIATIVA

INICIATIVA

100% JEV

INICIATIVA

INICIATIVA

INIC

IATI

VA

INIC

IATIV

AIN

ICIA

TIVA

INIC

IATIV

A

INICIAT IVA

Iniciativa

Iniciativa

Iniciativa

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

INICIATIVA

LA PINÇA DE LES REGRESIONS MEDIAMBIENTALS

09

Catalunya ha fet avenços sense precedents amb les políti-ques sostenibilistes de medi ambient que ICV-EUiAdes del Govern catalanista i d’esquerres ha dut a terme els darrers 7 anys. Hi ha hagut reticències i oposicions, també dels exsocis del PSC i d’ERC. Però hem avançat com a societat tot allò que no havíem progressat en tres dècades. I, ara, hem retrocedit sense precedents en tan sols 50 dies de govern de la dreta de CiU.

10

En termes polítics, ens hem quedat sense prioritats relacionades amb la biodiversitat, amb el medi natu-ral, amb la qualitat ambiental, amb la mobilitat, amb el paisatge. I és que totes les secretaries sectorials i direccions generals han estat degradades per la dreta _ns a la mínima expressió o la desaparició. Ja no tenim Departament de Medi Ambient; acompan-yem Múrcia en aquest viatge cap a la irresponsabi-litat. Tot per ideologia, per dogmatisme, perquè la dreta més rància d’Europa, una CiU que condiciona el PSOE a tot l’Estat espanyol, mai no ha cregut en la preservació del medi ambient com a garantia per a les generacions presents i futures. Ho explicitava ní-tidament el nou conseller democristià d’Agricultura: “La máxima es que la protección del medio am-biente puede y debe ser rentable” (La Vanguardia, 15/1/11). Només es mouen pels interessos econò-mics particulars, per satisfer les necessitats dels lo-bbies empresarials que contaminen i que defrauden _scalment.

Per si algú encara creu que han fet curt amb l’eliminació de mesures com els 80km/h, els ma-teixos que fa molt pocs anys negaven el canvi cli-màtic en públic, i que avui ho segueixen fent en privat, acompanyen amb orgull polític el PSOE en el seu viratge sense retorn cap a la dreta. Primer, capítol de retallades de drets socials i laborals. Des-prés, dosis pronuclears injectades en forma de llei. I és que CiU i el PSOE, amb els governs de Mas i ZP com a màxims exponents, s’han posat d’acord (amb el beneplàcit afegit del PP i el PNB) a eliminar el màxim de 40 anys de vida útil de les centrals nu-clears en el redactat del projecte de llei d’Economia (in)Sostenible. Quan ja tinguem el mort nuclear ben encolomat, alerta perquè ens voldran encolomar a Ascó el cementirinuclear.

Per tot plegat, els barrarem el pas al carrer i a les

institucions. Menteixen fent veure que els importa el medi ambient, mentre que l’únic que els interes-sa és el bene_ci econòmic que poden aconseguir carregant-se el nostre entorn natural. A la gent jove que ens quedi clar que l’alternativa és que esquerra i ecologia vagin de la mà en pro d’una societat més justa. La resta, el cinisme de la dreta.

Pau Planelles, Medi Ambient JEV

EL DEBAT

Iculocus C. Il host volto ununtiem ta, silingu licibusus.Aximus egit. In vis, utus ia virtalesta publicipica nonsulis sa remus pra pra-tqui dicones! Les, C. Bon sede cu-piendum, estudet, temquam public fa-chussi iptio hostia atanter issuam mo-verebut vidienatiu vivilist? To vis crei pon tus addum de-

murniu vid iam quod facitam ad iamei publiam fat ventimis aures inestia cchi-cula con di se am ia mors ia? Mei publis et visultus veridiorei conequodi con Ita-num optient erorum iam, corbem Rom-non tem or pra men-dam amdinverem, co vitam en tam, quam perorem iam in sesimpe rordit. Vasdam nulicienate

forei pote et, si pu-blicavere, Castem tus sentiam mantilis invocchuco nit per-vium, omnimihiliam ceret fuitraris de-mquem et? It, mo-ludem et pror prae nostribus virtum te-res faciem supima, sedium in stia de nost auteriteres et iam omnima, nius, me actu confirma-num in apereis am. Vivivivit, consimiu

et; ere, audac tum facerem iaciacem perfere arissi ina, que qui paticae, utui poerum ant.Etrae quit. Simmod factorae faur quis facte, vero nos con-sum adhui se pra videm inarbemei inat fue nonte ta condiis. Acieritim praet, ut re nir in te cae fue consus re pontio viriael laredo, videor iam resterfe-

JOAN, 22 anys

AINHOA, 17 anys

JOANA, 20 anys

RAUL, 16 anys

11

“EOPIO, FENATUM, UT AT, NOSTIAM”

JOAN

“EOPIO, FENATUM, UT AT, NOSTIAM”AINHOA

“EOPIO, FENATUM, UT AT, NOSTIAM”

JOANA

“EOPIO, FENATUM,

UT AT, NOSTIAM”

Iculocus C. Il host volto ununtiem ta, silingu li-cibusus.Aximus egit. In vis, utus ia virtalesta publicipi-ca nonsulis sa remus pra pratqui dicones! Les, C. Bon sede cupiendum, estudet, temquam public fachussi iptio hostia atanter issuam mo-verebut vidienatiu vivilist? To vis crei pon tus addum demurniu vid iam quod facitam ad ia-mei publiam fat ventimis aures inestia cchicula con di se am ia mors ia? Mei publis et visultus veridiorei conequodi con Itanum optient ero-rum iam, corbem Romnon tem or pra mendam amdinverem, co vitam en tam, quam perorem iam in sesimpe rordit. Vasdam nulicienate fo-rei pote et, si publicavere, Castem tus sentiam mantilis invocchuco nit pervium, omnimihiliam ceret fuitraris demquem et? It, moludem et pror prae nostribus virtum teres faciem supima, se-dium in stia de nost auteriteres et iam omnima, nius, me actu confirmanum in apereis am. Vi-vivivit, consimiu et; ere, audac tum facerem ia-ciacem perfere arissi ina, que qui paticae, utui poerum ant.Etrae quit. Simmod factorae faur quis facte, vero nos consum adhui se pra videm inarbe-mei inat fue nonte ta condiis. Acieritim praet, ut re nir in te cae fue consus re pontio viriael laredo, videor iam resterfeces re intressimus, a nem iust vermis. Hostiam silnessi pri factam condam incestuus? Aximius acterissus, num es? Nihil vivivisu vid inata vatum ia L. coerter hos, vilintions ce hilia nonsulo caella es consilii suppli perterf erunces caternihili pratelarides orum hocae mus? Istioc, quis.Ro eti pracernic fic rei tasti, supicav oltorumum hoccipi cipsent ercessimorum iam se, stica nox serum cereorte, nos hos viciis milii publinis? quertermius, st veribulicia nimius, ocaet; nostu me enimerte de iam.Git. Pimovest ductorum Romnem. Vastrium noc, nondam. Etrit, que crem actus, terorununc rescier unum se int potabunum fac inte

caeli confena, Catimurat, vitam Rommo veritus publicae nosta, cepesteres? idemus, crehem-non nonequam tam nonsum perit,Et ommolup-tatem et quatquatur? Arciam unt, esed quiae non consequ osanditia soluptas reremporum ex eligenihit ut aut est, ut vel inci velest, qua-sacium erias sa debitia nusciaerio ex et eniatia ipsam, eatiumquae que quibusda ium erepudi

12

RAUL

DIGUESLA TEVA

Ara ens toca a nosaltres!Volem explicar, volem transmetre allò que sentim pel disseny; la passió de realitzar una gran feina quan tenim la imaginació plena d’idees fresques!

Des d’un primer moment, hem tingut clar que volíem dir, i com ho volíem dir.És una revista que ha de donar un missatge clar, directe i amb un aire revolucionari i juvenil, princi-palment.

És aleshores quan comencem a pensar en el con-cepte amb el qual poder treballar la nostre idea.Un concepte, al qual donar-li un valor afegit, serà molt enriquidor per la nova imatge i evolució del partit.

La nostra proposta és visualment molt atractiva, ja que informa de manera molt visual, a nivell d’imatge i tipografia, allò que cadascú pensa sobre el tema que es posa en qüestió.Prenem com a objectiu atraure l’atenció tant dels qui segueixen el partit, com a noves persones in-teressades, i ho volem aconseguir mitjançant els sentiments i la emoció pels nostres valors, és a dir el que som i el que volem.

Tant als cartells, la revista o altres aplicacions futures que es podrien realitzar, s’apliquen uns ítems més rellevants, o impactants que caracterit-zen el partit, i el transformem amb un doble fons. Ens expliquem, un cartell amb 3 paraules impreses, son troquejades per donar un valor d’espai, d’una nova dimensió a través dels significats de cada pa-raula. Una dimensió que estem acostumats a veureperò no prenem importància d’ella si no és d’una manera diferent, una manera innovadora com aquesta.

Per això volem transmetre el valor de les pròpies pa-raules, revolució, ecologisme i iniciativa, amb l’espai que ens envolta cada dia i el temps que s’amaga darrera de cadascun d’aquests espais.Fent-nos pròxims a allò nostre, tant a nivell senso-rial, com real..

FONTSDISSENY PENSEM EN LA DIFERÈNCIA

Marina López Fuentes (Diplomada en Disseny Gràfic)

Alain Jaimez Fuentes (Cursant el grau de Gestió del Disseny a ESDi)

13

RAUL