Revista de la Comunitat Educat iva 12/12

167

Jesuïtes Gràcia · Col·legi Kostka · C. Riera Can Toda, 29-31 · Barcelona 08024Tel.: 93 210 36 05 · www.kostka.fje.edu · info.kostka@fje.edu

sumariRevista Nº 167 · Desembre 2012

Portada

Sumari

Editorial

Horitzó 2020

Educació Infantil

Cicle Inicial Primària

Cicle Mitjà Primària

Cicle Superior Primària

Educació Secundària Obligatòria

Batxillerat

Entrevista

Activitats escolars

Col.laboracions alumnat

Col.laboracions professorat

Llengües estrangeres

Pastoral

Paraescolars

Antics alumnes

Escola de música

AMPA-KOSTKA

Contraportada

1

2

3

4-5

6

7

8

9

10

11

12

13-14-15

16

17-18

19-20-21

22-23

24

25

26

27

28

Consell de redaccióOriol Navarro, Narcís Bausà, Núria Estévez, Virginia Menéndez, Joaquim Molina, Jordi Pascual, Albert Sáenz i Carme Targarona.

3editorial

Hem arribat ja al final del primer trimestre del curs 2012-

2013. Un curs que ha començat amb la comunicació d’una

notícia que tindrà una transcendència molt gran pel futur

de l’escola: el projecte d’integració del Col·legi Cormar

al Col·legi Kostka. Al llarg d’aquest trimestre, hem volgut

comunicar els motius que justifiquen el projecte, l’escenari

final desitjat i el procés previst per a arribar-hi. I hem volgut

fer aquesta comunicació de manera clara i directa a tots

els estaments de les dues comunitats educatives i també

a entitats properes del nostre entorn. És important que el

punt de partida sigui conegut i compartit per tothom.

N’estem convençuts de la fortalesa de la proposta conjunta,

tot i les incerteses de l’entorn social i econòmic en el que

ens trobem immersos. I potser és el moment per això.

Hi ha qui diu que és justament en situacions com aquesta,

quan calen prendre decisions valentes amb una visió clara

del futur. Fem una aposta decidida per a poder mantenir i

reforçar l’oferta educativa per la que totes les famílies de les

dues escoles han optat. És la nostra vocació.

Ja ha acabat doncs el moment de la comunicació, i hem

iniciat l’etapa de la construcció. Hem començat a recollir

ja aportacions personals, neguits i propostes concretes. El

termini està obert. D’uns i d’altres. De famílies, del personal

de les escoles, de la direcció i de l’alumnat. És el moment de

concretar els reptes i apuntar i trobar solucions. Junts.

També hem iniciat el procés per apropar-nos i conèixer-

nos, de posar en comú allò que som i de compartir allò

que sabem fer bé. Ja fa setmanes que hem començat a

coordinar-nos; hem fet ja les primeres reunions conjuntes;

l’alumnat de 6è ha compartit una tarda esportiva; i finalment

el professorat del Kostka i del Cormar, ens hem presentat

i hem visitat les dues escoles. Estem començant un camí

apassionant. I només ha passat un trimestre. Tenim temps

per a fer-ho bé.

De manera paral·lela i sense que inicialment tingui res a

veure, hem iniciat conjuntament amb la resta de les escoles

de Jesuïtes Educació, un procés de reflexió en el marc del

projecte Horitzó 2020. Estem convençuts que hem de

provocar, aquests propers anys, una profunda transformació

de l’escola i dels processos d’ensenyament i aprenentatge

que duem a terme. I volem fer-ho perquè sabem que el

model actual de l’escola no dóna les respostes adequades

que l’entorn, les famílies i el mateix alumnat ens reclama.

El primer pas és reflexionar sobre com volem que sigui

l’escola d’aquí a vuit anys i definir un horitzó volgut i desitjat.

I també ho volem fer junts. Hem començat ja a definir

aquest horitzó 2020. Al llarg d’aquestes properes setmanes,

tot l’alumnat i el personal de les 7 escoles de JE, però

també moltes famílies interessades, tindrem l’oportunitat de

col·laborar en aquest procés de definició d’aquest horitzó.

Participem-hi activament: només junts serà possible!

En el nostre cas, amb més motiu. Tenim la possibilitat de

començar a definir aquest horitzó en el marc de la integració

del Cormar al Kostka. Des d’ara mateix. Es tracta doncs,

d’una oportunitat magnífica que no podem i no volem

desaprofitar.

Estem ja a les portes del Nadal. Jesús ens vol recordar,

com cada any, que va ser un infant. Ell és el nostre veritable

Horitzó. I ens proposa un camí per arribar-hi. Seguim-lo!

Bon Nadal!!

Oriol Navarro i OllerDirector General

L’Horitzó

Aquest curs, la nostra xarxa Jesuïtes Educació finalitza el pla estratègic 2008-12, que va significar, junt amb el Congrés de Pedagogia de l’any 2005, una de les fites més importants del nostre treball en xarxa dels darrers anys. Hem decidit aprofitar aquesta situació per a donar un pas més en el nostre somni de profunda transformació de l’educació: dotar JE d’un MARC ESTRATÈGIC per als propers anys.

Ens plantegem de nou una pregunta permanent en la tradició d'Ignasi de Loiola: on anem i a què?

Volem avançar d'una manera decidida, concreta i eficient cap a una profunda transformació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge a les nostres escoles per a oferir una millor educació a les famílies.

Durant el 2012-13, entrem en una etapa de reflexió, de participació i de disseny del Marc Estratègic on l’opinió i col·laboració de tota la comunitat educativa és fonamental. Per això, posem en marxa un procés de reflexió àmpliament participatiu per part de tots els estaments de Jesuïtes Educació. Aquest procés de participació i reflexió l’hem batejat amb el nom d’HORITZÓ 2020.

De tot aquest treball i col·laboració, sortiran els elements fonamentals per a definir l’educació que desitgem en l’HORITZÓ 2020. És a dir, es tracta d’imaginar el futur i decidir com voldríem que fossin les nostres escoles l’any 2020 per, a partir d’aquí, anar fent els canvis necessaris en els anys que falten per arribar-hi. Això és el marc estratègic i això és el que pretenem.

El marc estratègic ens ha de portar a un canvi profund de l'educació. A una millora clara en el procés d’ensenyament i aprenentatge. El MARC ESTRATÈGIC es composa de tres elements: Horitzó, Escenaris i Projectes.

• HORITZÓ: expressa desig; és a dir, on volem estar l’any 2020 com a escoles i com a xarxa. Mostra el gran objectiu de canvi i concreta la gran intuïció del somni.

• ESCENARIS: ens aportarà anàlisi de les situacions de futur. L’objectiu és treballar les tendències del futur que ens trobarem.

• PROJECTES: són la nostra eina de transformació. Ens ajudaran a guanyar el futur desitjat.

Avui, en el nostre camí en xarxa ens és imprescindible tenir marcs comuns de futur compartits per avançar.

Per això estem demanant la participació a tots els membres de la comunitat educativa:

• Mestres i professors: convidem tots els docents a participar en una sessió de dues hores (UBP, Unitat Bàsica de Participació) per a donar la seva opinió i fer les seves propostes.• Alumnes: tots els alumnes, mitjançant el seu tutor de grup i en el marc d’una activitat anomenada APA (Activitat de Participació dels Alumnes), podran fer propostes al voltant de l’escola que els agradaria tenir en el futur.• Pares i mares d’alumnes: mitjançant les juntes de les AMPA i els delegats de curs, tots els pares i mares que ho desitgin estan convidats a participar en una sessió de dues hores (UBP) per a donar les seves idees de futur per a nostres escoles.

Per això, et convidem, us convidem, a participar en la reflexió, el debat i la imaginació col·lectiva d’aquest futur diferent que desitgem. L’HORITZÓ 2020 és això. És una manera de recollir les teves idees i propostes, perque els teus somnis i propostes de futur formin part del somni col·lectiu de JE.

Aquest curs, la nostra xarxa Jesuïtes Educació finalitza el pla estratègic 2008-12, que va significar, junt amb el Congrés de Pedagogia de l’any 2005, una de les fites més importants del nostre treball en xarxa dels darrers anys. Hem decidit aprofitar aquesta situació per a donar un pas més en el nostre somni de profunda transformació de l’educació: dotar JE d’un MARC ESTRATÈGIC per als propers anys.

Ens plantegem de nou una pregunta permanent en la tradició d'Ignasi de Loiola: on anem i a què?

Volem avançar d'una manera decidida, concreta i eficient cap a una profunda transformació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge a les nostres escoles per a oferir una millor educació a les famílies.

Durant el 2012-13, entrem en una etapa de reflexió, de participació i de disseny del Marc Estratègic on l’opinió i col·laboració de tota la comunitat educativa és fonamental. Per això, posem en marxa un procés de reflexió àmpliament participatiu per part de tots els estaments de Jesuïtes Educació. Aquest procés de participació i reflexió l’hem batejat amb el nom d’HORITZÓ 2020.

De tot aquest treball i col·laboració, sortiran els elements fonamentals per a definir l’educació que desitgem en l’HORITZÓ 2020. És a dir, es tracta d’imaginar el futur i decidir com voldríem que fossin les nostres escoles l’any 2020 per, a partir d’aquí, anar fent els canvis necessaris en els anys que falten per arribar-hi. Això és el marc estratègic i això és el que pretenem.

El marc estratègic ens ha de portar a un canvi profund de l'educació. A una millora clara en el procés d’ensenyament i aprenentatge. El MARC ESTRATÈGIC es composa de tres elements: Horitzó, Escenaris i Projectes.

• HORITZÓ: expressa desig; és a dir, on volem estar l’any 2020 com a escoles i com a xarxa. Mostra el gran objectiu de canvi i concreta la gran intuïció del somni.

• ESCENARIS: ens aportarà anàlisi de les situacions de futur. L’objectiu és treballar les tendències del futur que ens trobarem.

• PROJECTES: són la nostra eina de transformació. Ens ajudaran a guanyar el futur desitjat.

Avui, en el nostre camí en xarxa ens és imprescindible tenir marcs comuns de futur compartits per avançar.

Per això estem demanant la participació a tots els membres de la comunitat educativa:

• Mestres i professors: convidem tots els docents a participar en una sessió de dues hores (UBP, Unitat Bàsica de Participació) per a donar la seva opinió i fer les seves propostes.• Alumnes: tots els alumnes, mitjançant el seu tutor de grup i en el marc d’una activitat anomenada APA (Activitat de Participació dels Alumnes), podran fer propostes al voltant de l’escola que els agradaria tenir en el futur.• Pares i mares d’alumnes: mitjançant les juntes de les AMPA i els delegats de curs, tots els pares i mares que ho desitgin estan convidats a participar en una sessió de dues hores (UBP) per a donar les seves idees de futur per a nostres escoles.

Per això, et convidem, us convidem, a participar en la reflexió, el debat i la imaginació col·lectiva d’aquest futur diferent que desitgem. L’HORITZÓ 2020 és això. És una manera de recollir les teves idees i propostes, perque els teus somnis i propostes de futur formin part del somni col·lectiu de JE.

6 educació infantil

• Els racons ens permeten organitzar l’aula en petits grups, cadascun dels quals realitza una tasca determinada.

• En la primera sessió la mestra presenta les diferents activitats (tantes activitats com taules hi ha a la classe).

• Les tasques engloben les diferents àrees, on es consoliden els continguts dels diferents aprenentatges.

• Quan tots els grups de taules han passat per tots els racons, s’introdueixen uns de nous.

Els racons de treball a Infantil

• Els nens i nenes aprenen a treballar en equip i a les mestres ens permet dedicar una atenció més individualitzada de cada nen.

Racons Infantil 3 Racons Infantil 4

Racons Infantil 5

7cicle inicial primària

A les classes de cicle inicial hem donat un pas endavant gràcies al recolzament de la PDI (pissarra digital interactiva).

En diferents matèries els mestres hem pogut treballar més a fons els objectius que ens plantegem, ja que poder treballar amb la PDI a la mateixa classe ens ajuda a millorar les nostres explicacions i a aprofundir molt millor en tots els temes que plantegem.

També cal remarcar que treballar per mitjà de la PDi ens ajuda a treballar amb els nostres alumnes d’una manera molt més pràctica i d’aquesta manera, ells/es assimilen molt millor els diferents conceptes i participen activament en les activitats proposades.

La PDI en el cicle inicial

8 cicle mitjà primària

Ens agradaria compartir amb tots vosaltres la forma en què treballem la plàstica a quart de Primària, ja que considerem que és una idea diferent. Els nostres alumnes de quart treballen la plàstica en dues hores repartides en el seu horari setmanal. En observar que els nens i nenes aprofitaven molt aquestes dues hores, les tutores juntament amb la mestra de plàstica de quart vam pensar en enfocar la plàstica des d’una perspectiva diferent: per que no, treballant en una hora la plàstica curricular i en l’altra, realitzar totes aquelles feines manuals que, per manca de temps, no es poden realitzar a les altres assignatures. Per exemple, les matemàtiques o el medi, en les que es poden realitzar treballs manuals molt enriquidors.De moment hem fet molta feina! En aquest primer trimestre, hem realitzar feines artístiques relacionades amb les matemàtiques, medi i anglès. Pel que fa a la primera assignatura, els nostres alumnes i per grups, van realitzar un mural sobre les taules de multiplicar que hem penjat al passadís per tal que els pugui ajudar de tant en tant a recordar aquelles taules que se’ls hi escapen. Cal tenir present que aquestes idees sempre les prenen les tutores juntament amb la mestra d’anglès.Pel que fa a medi, els nostres alumnes van realitzar per grups, uns murals sobre les cadenes alimentàries. Cal dir

La Plàstica Interdisciplinària de quart de Primària!

que aquest tema ja l’havia treballat prèviament a Medi en Víctor Raduà Carnicer (actualment a 2n ESO B). Un cop acabats, els vam exposar (explicant com s’havien organitzat, qui havia portat les fotografies, els resultats,...). Com van quedar ben macos, estan penjats a les classes corresponents. Els alumnes van gaudir molt, sobretot a l’hora d’haver de portat imatges de diferents animals i classificar-los per tal d’elaborar la cadena.Finalment, els nens i nens de quart han elaborat una “English Corner”. Per grups, van elaborar els dies de l’any, dies de la setmana, mesos de l’any i temps. Un cop acabats, la mestra els ha plastificat; per què? Perquè a l’assignatura d’anglès, uns alumnes responsables (que aniran canviant cada setmana) enganxaran la data en anglès als apartats corresponents en un mural que està penjat a l’aula. Això els ajudarà molt a l’hora de conèixer l’estructura en anglès.I això no s’acaba aquí! Ara començarem a treballar manualitats relacionades amb el nadal i esperem poder ajudar a decorar les classes i l’escola. Tot perquè quedi ben maca!Espereu que us hagi agradat la noticia! Us deixem algunes fotografies.

Anna Navarro, mestra d’Anglès i Plàstica de Cicle Mitjà

9

Reunió dels delegats i delegades de 6è amb el Director GeneralQuina experiència!!!

Som la Míriam Longàs, el Lucas Dotú, la Carla Serdà i la Sara Toribio. Som els delegats de sisè de Primària i us volem explicar una experiència com a delegats.

Hem tingut una reunió amb el director general de l’escola, Oriol Navarro, el director de Primària, Joaquim Molina i amb les nostres tutores, la Marta Martí i la Núria Borque. Ens va semblar una experiència molt interessant i una mica curiosa perquè mai l’havíem viscut.

Ens vam sentir molt a gust, al principi una mica nerviosos i tallats, però a mesura que ha passat l’estona ens vam anar acostumant. La veritat és que aquesta experiència no l’oblidarem i ens agradaria repetir-la.

L’Oriol Navarro ens va estar explicant la nova incorporació del Cormar a la nostra escola , vam saber més coses que després vam transmetre a l’assemblea als nostres companys.

També vam parlar sobre l’activitat realitzada el 5 de desembre. Els nens i nenes del Cormar van venir a la nostra escola a fer unes activitats esportives: futbol al mini estadi, basquet al gimnàs, tennis-taula a l’auditori i hockei a la terrassa de l’edifici de Batxillerat.

Estem molt contents d’haver pogut viure una experiència com aquesta.

Gràcies!!!

cicle superior primària

10 educació secundària obligatòria

El passat 25 de novembre, vam anar tot el grup classe de 4rt d’ESO a Montserrat. Era una excursió de convivència. Tot i que ja portem molts anys junts, sempre és bo saber una mica més dels altres. També, aquest curs, tenim un nou company, el Pablo Camacho que, gràcies a tots, s’ha pogut integrar prou bé.

Després d’arribar en tren a Manresa, vam agafar el cremallera fins al Monestir de Montserrat. Un cop allà, i havent esmorzat, una guia ens va explicar la història del Monestir, de la muntanya i de l’Escolania de Montserrat . Amb ella vam poder aprofundir els nostres coneixements i aprendre coses noves.

A continuació, vam poder escoltar l’Escolania de Montserrat, cantant al Monestir abans de la missa de les 12h. Va ser un moment especial per la significació que té l’Escolania i pel marc –grandiós– que és, sens dubte, el recinte del Monestir.

Després, vam agafar el funicular de Sant Joan, on, un cop a dalt, vam dinar. Una mica més tard, vam començar la tornada a peu

cap al Monestir. Tot i que el temps no ens va acompanyar, vam arribar-hi tots, sense cap lesionat!

Ja de tornada al Monestir, alguns per l’esgotament i d’altres perquè ja l’havien vist es van quedar allà, al costat del Monestir, mentre els altres vam anar a veure la Mare de Déu de Montserrat -també coneguda com la Moreneta-, que és la patrona de Catalunya. A més, vam encendre algunes espelmes com a ofrena a la Mare de Déu.

La tornada a casa, encara que amb una arribada més tard de la prevista, va ser més tranquil·la que l’anada, ja que en l’únic que pensàvem tots era en dormir i descansar.

Aquesta excursió ens ha ensenyat a valorar els petits detalls de les coses i a ajudar els companys quan ho necessiten. En algun moment, mentre baixàvem la muntanya, vaig poder observar que realment som un grup, ens ajudem i fem el que sigui millor pel company o companya, encara que ens suposi un esforç.

Article sobre l’excursió a Montserrat

11batxillerat

Sortida a Folgueroles (ruta Jacint Verdaguer)

A finals d’octubre, els alumnes de primer vam fer una ruta literària per conèixer més a fons la figura de Jacint Verdaguer.

Després d’un llarg viatge, ens vam endinsar en un poblet farcit de banderes independentistes anomenat Folgueroles, que, a més de ser conegut per la seva deliciosa coca, també va ser el bressol d’un dels poetes més notables de la literatura catalana.

Havent esmorzat, ens vam desplaçar fins a la casa-museu on començaria l’explicació. Un passeig per la masia que va veure créixer al jove Verdaguer i el vídeo que ens van passar després, ens van ajudar a entrar en la situació de l’època. Un cop immersos en el context del poeta, vam anar voltant pel poble acompanyats per una guia, que, a més d’anar-nos explicant fets i anècdotes de la vida de Verdaguer, també ens va deixar esmaperduts amb la seva apassionada manera de recitar i la seva admirable memòria. Durant el camí d’anada a l’ermita on Mossèn Cinto havia exercit de capellà per primera vegada, vam poder admirar aquell bonic paisatge que temps enrere l’havia inspirat i que ens va fer oblidar per un instant de l’estrès i la contaminació de la cuitat.

Al final del dia, amb la poesia al cor, la coca sota el braç i un peu davant de l’altre, vam enfilar cap a casa entenent, una mica més que abans, uns dels poetes més estimats pel nostre país.

Txell López i Pilar Vidaurre, 1r BAT

12 entrevista

Después de una larga trayectoria en el colegio, Benito Caldas se ha jubilado. Acabó su vinculación laboral a finales del mes de junio pasado y, durante el aperitivo que todo el personal compartimos, y que como cada año sirve para despedir el curso escolar, se le hizo un pequeño acto de homenaje. Después de un tiempo de no verle, lo encontramos contento, feliz y en forma.

Benito, nos alegramos de volver a verte. ¿Nos recuerdas cuántos años has estado trabajando en el colegio?Pues, que consten oficialmente, son 32 años, desde 1980. Pero ya había trabajado antes cinco años más en una época entre 1968 y 1973.

¿Cómo fue tu llegada al entonces Colegio SEK? ¿A través de quién comenzaste a trabajar?Fue a través de Francisco Paz, que es casi familia mía y con el que me une una buena amistad. Él me recomendó al hermano Moré. Empecé a trabajar en la cocina (con Francisco, Guillermo, Elena y Dolores), ya que en este ámbito tenía experiencia previa, pues también había estado trabajando de cocinero para los jesuitas de la comunidad de la calle de Llúria.

En todos estos años, ¿qué tareas has realizado en el colegio?La verdad es que he hecho de todo, como todos los que estábamos allí (Francisco, Guillermo,…), fundamentalmente de cocinero, pero también de pintor, paleta, jardinero,…En los últimos años, al acabar de la cocina al mediodía y después de comer, formaba parte del equipo de mantenimiento del cole.

Explica alguna anécdota divertida y algún momento crítico, que te hayan pasado a lo largo de tus años en el coleLa verdad es que todos los recuerdos que tengo son buenos; tengo por costumbre olvidarme si hay alguno no tan bueno, pero…hombre, los últimos años en la cocina, después de que se fueran Francisco (por jubilación) y Guillermo (pasó a mantenimiento), no fueron precisamente los mejores para mí…

Respecto de las anécdotas divertidas, la mayoría se refieren a los momentos pasados en Gualba, con las disputas entre nosotros y los monitores con los jóvenes del pueblo, las bromas (algunas pesadas), los malos entendidos en clave divertida,…

¿Cómo valoras tu tarea en el plano educativo?Aunque nunca he dado clases, siempre me he sentido un educador en el término más amplio de la palabra. Desde la cocina (haciendo y sirviendo menús), desde el mantenimiento, en el contacto con los chavales en los pasillos y los patios, siempre me he sentido muy cómodo. Si debía llamar la atención, lo hacía. Y si debía motivar, también.Por otra parte, mi carácter ha hecho que yo siempre me llevara bien con alumnos, compañeros y jefes.Estoy convencido de que nuestra manera de ser, y nuestro ejemplo en la dedicación, en el trabajo cotidiano, en la actitud, etc, es muy educativo.

¿Qué haces a partir del momento de la jubilación? ¿Qué ocupa ahora tu tiempo?Pues estoy muy feliz y contento, ¿no se nota? (ja, ja,…). Como mi esposa también está jubilada, pasamos largas temporadas en la casa de Lliçà d’Amunt donde me entretengo haciendo tareas de mantenimiento. También paseamos mucho (2 horas diarias), descansamos,… ¡pero no cocino!

Y de paso, disfrutamos mucho de Hugo, nuestro nieto, y de toda la familia.

Gracias por tu tiempo, Benito, nos ha encantado volver a saludarte. Un fuerte abrazo.

Albert Sáenz

Benito Caldas

Noves incorporacions a l’Escola

Rosa MayolProfessora Cultura Audiovisual a Secundària

Virginia MenéndezDirectora Educació Secundària i Batxillerat

Álex LuqueProfessor Tecnologia i Robòtica a Secundària

13activitats escolars

Anna NavarroProfessora Anglès i Plàstica a cicle mitjà de Primària

Mònica BravoProfessora Visual i Plàstica a Secundària i Dibuix Tècnic a Batxillerat

Sorkunde OlivaresProfessora Música a Secundària i Cap d’Estudis de l’EMKostka

Educació infantil, Cicle Inicial i Cicle MitjàLa tarda del passat dimecres 31 d’octubre vam celebrar la tradicional castanyada on petits i, no tant petits, vam menjar aquest fruit torrat i vam expresar en forma de cançons i rodolins la festa.

Aquí teniu una mostra.

Cançó de la castanyera

Quan ve el temps de menjar castanyes,la castanyera, la castanyera,ven castanyes de la muntanyaa la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,la faldilla li fa campana,les sabates li fan cloc-cloc!I al ballar sempre gira així.

Sona la música larà larà larero,sona la música larà larà laró.

Cançó de picar fusta

Marrameu torra castanyesa la voreta del foc; ja n’hi peta una als morros,ja tenim Marrameu mort.

Pica ben fort!Pica ben fort!Que piques fusta,pica ben fort!

Pica ben fluix!Pixa ben fluix!Que piques fusta,pica ben fluix!

Marrameu i Marrameuas’emboliquen en un llençol;feia veure que era un homei era una fulla de col.

Pica ben fort!Pica ben fort!Que piques fusta,pica ben fort!

Pica ben fluix!Pica ben fluix!

Que piques fusta,pica ben fluix!

Marrameu ja no s’enfilaper terrats i per balcons,que té una gateta a casaque li cus tots els mitjons.

Pica ben fort!Pica ben fort!Que piques fusta,pica ben fort!

Pica ben fluix!Pica ben fluix!Que piques fusta,pica ben fluix!

Rodolins

- Quan la nit és ploranera fa córrer al llit la castanyera.

- Entre fulles i pellons, castanyes i rovellons.

- Humit el bosc, a la llar encès el foc. Cada fulla pren color quan s’instaura la tardor.

Celebrem la castanyada a l’escola!

14 activitats escolars

Convivències Primària

15

Com ja sabeu, el calendari d’activitats previstes per a aquest curs 2012-2013 inclou dos dies en els que l’escola celebra dues festes. La primera, St. Estanislau de Kostka (dimarts 13 novembre), patró de la nostra escola, que consisteix en un discret homenatge a aquest jove polonès del s. XVI, figura decidida i emblemàtica per la generosa resposta que va donar a la seva crida vocacional, i St. Ignasi de Loiola (dimarts 12 març), la qual celebrarem juntament amb la resta de les escoles de la nostra xarxa JE.

El costum de fer memòria d’aquestes dues figures històriques de la Companyia de Jesús –Estanislau, el més jove dels jesuïtes sants, mort quan encara no havia fet els 18 anys, i Ignasi Loiola, el fundador- es deu a que són molt contrastades, però complementàries, donant així un caràcter universalista dels dons i els carismes que cal potenciar en les comunitats educatives. I ho celebrem no perquè és tradició, sinó perquè és molt recomanable recordar una de les dimensions del sentit de la nostra vocació educativa: la de posar les nostres aptituds humanes i el nostre esforç al servei de la societat i a l’abast de les nostres famílies i alumnes. Si això ho celebrem, ens ho comuniquem i compartim amb activitats variades i un bon ambient, aconseguirem ajudar-nos i aprendre els uns dels altres, millorant el clima de convivència a la nostra escola.

A partir de la figura de St. Estanislau de Kostka podem aprendre a cercar la il·lusió en les petites coses i fets que passen en el dia a dia de la nostra escola. Amb St. Ignasi de Loiola podem ajudar-nos, com a comunitat educativa, a trobar profunditat i/o Déu en totes les coses (que ens passen a la vida) i estimar-les, perquè si les contemplem des de la perspectiva de l’amistat, del servei a les persones i de la fe, podrem descobrir un xic més la grandesa del ‘misteri’ de la vida.

Equip de Pastoral de l’escola

Els ‘sants’ de l’escola i nosaltres...

Ja em queden lluny els meus primers dies de curs!

Quins nervis abans d’entrar!

Només recordo quan les meves mans s’allargaven d’allò més per seguir enganxades a les del meu pare o la meva mare. Quin disgust quan ens vam separar!

De sobte, davant d’una aula gegant plena d’altres persones com jo, igual de petites, amb les mateixes expressions a la cara i amb la motxilla penjant.

Ah!! Però, a l’instant, una amable i dolça imatge em va envoltar. Era la senyoreta de la meva classe!!

És aquesta nostra classeÉs aquesta nostra classe,entreu alegrementque farem del temps que passiun gran divertiment.

Obriu els ulls i les orellesi la capseta de pensarque hem vingut a passar un cursple de sorpreses per xalar.

Un dies farà sol,d’altres s’enfosquiranalguns caurà pluja o nevarà...

Però a la nostra classeun cel privat ens aixoplugarà.

Els meus primers dies de curs

col.laboracions alumnat16

17col.laboracions professorat

És de tots conegut que aquest any el col·legi Kostka s’ha iniciat al món de la Robòtica, per tal de donar una visió més global de la societat que ens envolta als nostres alumnes.

Aquesta activitat es realitza a tots els nivells d’ESO i Batxillerat, tots els grups estan funcionant molt bé, ja que amb les activitats plantejades poden experimentar com treballa un enginyer ; així podem donar lloc a l’increment de vocacions tecnològiques. A més, es treballen valors com el respecte, cooperació, treball en equip, descobriment i inclusió, aspectes importants alhora d’educar als nostres joves del Kostka.

La forma de treballar que tenim en aquesta activitat és en grups cooperatius, és a dir en grups de 4 o 5 persones, i cada membre del grup pot desenvolupar un rol al llarg de la sessió. Els alumnes podem adoptar rols com: programador, enginyer mecànic, portaveu, dissenyador, secretari... Aquests rols són intercanviables al llarg de les sessions.

Tots voldreu saber quin material utilitzem per portar a terme aquesta activitat. En aquest primer trimestre tots els alumnes utilitzen el Kit LEGO Mindstorms for Education, el qual dona facilitats alhora de fer muntatges, programar i actuar com autèntics enginyers. L’aspecte que canvia en cada cicle és el software de programació, a primer cicle d’ESO programen amb l’NXT Programs, a segon cicle de l’ESO programen amb Bricks i a Batxillerat amb LabView for LEGO Mindstorms. S’ha decidit aquest criteri per tal de cobrir tots els aspectes formatius a tots els cicles. Mostra d’aquest fet són les següents imatges, on hi són els més petits de l’ESO i els alumnes de Batxillerat.

També s’ha a condicionat la sala d’informàtica per tal de tindre tots els recursos necessaris, perquè els nostres alumnes puguin portar a terme les seves creacions. S’ha instal· lat un tapet sobre el qual els alumnes desenvolupen una sèrie de desafiaments.

A Batxillerat també s’integrarà el telèfon mòbil dins les aules; així els alumnes realitzaran una aplicació per tal de governar els moviments del robot. Una vegada fet això els alumnes dissenyaran i construiran el seu propi Humanoide.

L’objectiu d’aquesta activitat és augmentar la manca de vocacions tecnològiques que en aquest moment trobem a la nostra societat.

Aquest ha estat l’inici al món de la Robòtica, però això no es quedarà aquí, sinó que el propòsit de l’escola és impulsar aquesta activitat als més menuts de l’escola, és a dir començar a fer activitats des de Primària.

El nostre eslògan és: Jugar a ser enginyer pot ser divertit i formatiu

Àlex Luque i Julio Monge

Robòtica al Kostka

18 col.laboracions professorat

El treball “La por: causes, reaccions i repercussions entre la població infantil” realitzat per les nostres alumnes Marian Mesa, Sònia Mestre i Maria Sánchez i coordinat per la professora Mª Carmen Gómez, va ser seleccionat per participar en el Certamen Jóvenes investigadores 2012 celebrat a Mollina (Málaga) entre els dies 30 de setembre i 5 d’octubre. Les nostres alumnes van presentar el seu treball en aquests congrés i han estat guardonades amb un tercer premi.

El jurat va destacar el rigor científic i la metodologia emprada en aquest treball.

Un any més el jurat d’aquest important certamen valora molt positivament la feina que des de l’escola fem per fomentar la recerca científica.

Joves investigadors

Jugar a ser enginyer pot ser divertit i formatiu

19llengües estrangeres

One of the best parts of the festive season last year was learning about the Christmas traditions here. You have Santa Claus and The Three Kings? You beat a log until it defecates presents? There’s a man doing what in the nativi ty scene?! It was with great anticipation that I awaited finding out what you all did to celebrate the 31st of December i.e. the biggest party of the year. I was sure you were going to have something equally crazy but brilliant up your sleeves for New Year… I cannot describe my let down when the answer came: és habitual celebrar la nit de cap d’any menjar-se dotze grans de raïm. Oh my goodness… you all… eat twelve grapes?? Since when has a party consisted of eating a predetermined quantity of fruit?! My disappointment must have been obvious. Si no t’agrada menjar raïm, pots menjar olives! Olives?? Dear friends, olives are not the solution to this lack of festivity! For one of the most culturally rich places I have ever encountered, there is a serious gap in your calendar… and its name is Hogmanay.

When it comes to Christmas, your traditions are very hard to beat but we’ve got New Year down to an art. Scotland is the only place in the UK to have a two day celebration -we get the 1st and 2nd off work- for what, strictly speaking, is marked by the rest of the world in just one night. Before 12 o’clock there’s usually a nice dinner and a ceilidh (pronounced ‘Kaleigh’, not that that helps), a party with lots of dancing and generally being merry, then a countdown to the bells followed by everyone crossing hands to sing ‘Auld Lang Syne’. We think of absent friends, appreciate the ones that are with us and vow to make the most of the new start that comes with a new year.

Lots of the traditions are shared across Scotland, but some places have their own special celebrations. In Edinburgh there’s a huge street party and fireworks are set off from the castle. In Stonehaven, a pyroshow begins around midnight and ends with giant fireballs being thrown into the local harbour.

First-footing is celebrated across Scotland and it’s my favourite of the Hogmanay traditions. It is said that the first man to cross your door after midnight is a bringer of good luck and, in a touch of detail I par-ticularly appreciate, it is considered especially lucky if the first-footer is tall, dark and handsome. A true first-footer will arrive with gifts to bring good fortune for the coming year : shortbread or cake, in order that you never go hungry; a drink (preferably whisky), that you never go thirsty; salt, that your life be full of flavour; and coal, that your life be full of warmth. Most people make it their mission to go door-to-door visiting as many friends as possible.

The morning after the night before, people in Edinburgh head down to the firth for the ‘Loony Dook’, so called because you’d have to be pretty crazy to go for a dip in Scottish waters in January, especially after you’ve been up all night! It’s the perfect way to wash away everything that you want to forget from the past and focus on a fresh start. Many a resolution has been made under that bridge and this year I might just add mine to them.

There’s no place like home at Hogmanay but, truth told, I will be sad to miss another Catalan Christmas: Piqueu el Tió ben fort per mi, canteu moltes nadales, mengeu molts torrons, beveu cava i després… get over to bonnie Scotland for the 31st and find out what’s more fun than eating 12 grapes! We’ll even let you bring l’home dels nassos; he’d make a great first-footer.

Merry Christmas and a happy Hogmanay to all!

Kaleigh Boulter - Kostka Teachers’ assistant (PAC=Programa d’Auxiliars de Conversa)

Welcome to Hogmanay (Scotland’s New Year’s Eve)

20 llengües estrangeres

It has been twelve years now since our school started network-ing with other EU partners on new initiatives in education, such as Socrates-Comenius innovating projects (Euro-Mag.net, Euro-Work, Student Voice, Every Child Matters). We have just set up a renovated partnership to dream of the future in education by focussing on prac-tical issues that aim at new needs and challenges in upper Secondary year forms. ‘Skilled 4 Europe’ is the name of our new two-year-long project, intending to orientate and support our older students to successfully apply for the right career in an easier way. TOLWORTH GIRLS’ in London is the co-ordinating school. Our six other partners are Bertha-von Suttner in Berlin, Fördegymnasium Flensburg –also in Germany-, Simon Langton Grammar School For Boys (Canterbury – GB), XXXVII Liceum Ogólnokształcące (Warsaw – POLAND), Liceo Scentifico Statale Galileo Galilei (Catania – ITALY) and RSG’t RIJKS (Bergen op Zoom – THE NETHERLANDS).

INSTANT INFORMATION: The students will be helped to develop their technical and entrepreneurial skills as our results will be made available as a downloadable software App created as an enterprising venture by the student teams.

Recent research shows that employers find that graduates lack cer-tain key skills when entering the work force for the first time. ‘Skilled 4 Europe’ is intended to allow all age groups to access training in employability skills irrespective of their future direction, which is espe-cially pertinent in the current economic climate. We intend to involve students from the many cultural and economic backgrounds within our partnership.

The eight partner schools will aim to create an intercultural dialogue both within and between the partner schools through the establish-ment of student focus groups, creating a platform for students to share ideas and opinions about the core aspects and challenges of employability and empower students to have a say in the creation of a new Employability & Skills programme for schools and the European University Application App

Pau de la Cuesta (BAT1), Pol Hervella (BAT2), Alex Luque & Pedro Rivero

‘Skilled 4 Europe’ - A new Comenius partnership to look ahead

We wish to explore the employability of students in each of the part-ner school countries and create an Employability & Skills Programme for EU Secondary Schools involving local businesses in the process. We also wish to look into the different University application proce-dures within the partnership countries by working collaboratively with Universities that are local to partner schools and disseminate the results, making the application process for EU Universities intelligible.

21

A continuació us presentem un requadre amb els projectes d’intercanvi que portarem a terme a la nostra escola durant aquest curs 2012-13.

Desitgem a tots els participants que l’experiència els sigui ben profitosa i enriquidora!

Montse Fradera - Cap de Relacions Internacionals

Gute Reise! Alles Gute!

Bon voyage et bon courage!

Have a nice trip! Best wishes to you all!

Projectes d’intercanvi amb l’estranger 2012-13

llengües estrangeres

22 pastoral

Un dels principals motius que els cristians tenim per poder i voler celebrar l’Any de la Fe és que ens sentim Església, comunitat frater-na, Cos heterogeni arrelat en Crist mateix, que és qui ens fa poder donar testimoni homogeni. I per això volem enfortir la nostra fe re-novant tot allò que no és clarament llum per a la comunitat universal. El nostre món d’avui té moltes mancances, però també esperances i encertades intuïcions que fan o poden fer la vida de les persones d’arreu millor. Aquí és on ens volem situar, fent una decidida aporta-ció no només en l’ordre moral o doctrinal, sinó en els escenaris més variats i plurals on la dignitat de la persona està en joc.

La nostra escola, el Kostka, com a institució apostòlica, té la missió principal d’educar persones lliures d’esperit, és a dir, competents, comprensives, compassives, creïbles i compromeses. Estar preparats o educats en la llibertat no significa anar a favor del corrent del ca-prici o del que ‘em ve de gust’, sinó del creixement en allò que dóna sentit a la vida. La Fe és un do o element d’impuls que intervé de forma decisiva en tot aquest procés. És una força espiritual, interior, que facilita la recerca del sentit i que es manifesta en totes les di-mensions de la persona, fins i tot l’exterior. És projecció cap en fora i cap en dins.

L’actualitat ens presenta reptes de tota mena i no sempre previsibles. Segur que no els podrem afrontar tots. Però sí podrem ‘encaixar-los’ tots, des d’una adequada competència espiritual. El món de la ciència i de la cultura (tradicions, art, coneixements) poden, ben treballats, completar aquest encaix amb la Fe, obrint un nou horitzó i albirant noves expectatives. La nova evangelització, que és l’eina de treball principal d’aquesta celebració de l’Any de la Fe, contempla descobrir de nou el tresor del misteri de Crist, Déu i Home alhora. En altres paraules, la riquesa i el goig de la vida no rauen de les habilitats i mè-rits propis de la persona, sinó del descobriment i ‘repartiment’ amb la humanitat del tresor que tots portem a dintre.

A la nostra escola, celebrar l’Any de la Fe serà apostar per trans-parentar la Fe des de totes les activitats educatives, prenent cons-ciència de que ‘AMB TU, tot és MÉS’. Les nostres accions docents i formatives han de prendre a casa i a l’aula una dimensió de servei per amor i amb amor. A tothom ens espera el repte constant de guanyar en qualitat humana... Aquí continua el camí cap a Betlem... BON NADAL!

Pedro Rivero

Any de la Fe 2012-13

Octubre de 1962. S’inicià el Concili Vaticà II, convocat pel Papa Joan XXIII (ara beat), per tal de trobar un espai de revisió de les formes de viure i celebrar la fe i, si més no, aclarir el contingut de la fe cristiana, fent èmfasi en el nucli essencial de la mateixa. El resultat (8 desembre 1965) va ser una renovació que llavors posà al dia l’Església Catòlica. Aquell ag-giornamento va ser, i encara és, peça fonamental del tramat de la vida de les comunitats de fe. Som al 2012. Des del proppassat 11 d’octubre i fins al 24 novembre del 2013, solemnitat de Crist Rei, estem immersos en una celebració que vol donar impuls, no només a la cristiandat, sinó al món sencer en un sentit ampli. L’objectiu és comunicar, explicitar i integrar de forma entenedora i testimonial el valor de la Fe cristiana i com aquesta és ara la clau de volta de la vida cristiana, des del més quotidià fins allò de més extraor-dinari. Aquest objectiu no és gens fàcil. Només fent comunitat autèntica i revivint l’esperit de la primera evangelització serà possible presentar de nou el Jesucrist etern al món d’avui.

La Sagrada Família, des de la seva dedicació (7 novembre 2010) feta pel Papa Benet XVI, ha esdevingut icona universal de la Nova Evangelització. Noves formes creatives, que arrelades en el passat, s’eleven per transcendir i deixar resplendir la llum de la Veritat, el Crist, Déu encarnat.

23pastoral

El proppassat mes de novembre al voltant de la festa patronal de Sant Estanislau de Kostka 28 nois/noies de la nostra escola van celebrar la seva primera comunió.

Aquest any hi havia una novetat important: després de molts anys cele-brant l’Eucarista a l’Església del Col·legi del Sagrat Cor del carrer Casp, retornàvem a celebrar-la a l’escola.

Els patiments, dubtes i nervis per crear un espai digne per a la celebració eucarística, es van esvair només començar les celebracions. No només s’havia aconseguit un espai digne, sinó a més, era el nostre desig, un espai humà acollidor que ens acompanyà al llarg de tota la litúrgia.

Des d’aquestes breus ratlles voldríem destacar i agraïr els següents as-pectes:

• A la mateixa Escola per facilitar el fet de fer les celebracions a “a casa”.• La disposició del Pedro Rivero, que com a mossèn ens va presidir la ce-

lebració, per ser proper en les paraules i els gestos, a totes les persones que vam poder gaudir de la celebració.

• A les mares-pares que van preparar la celebració amb entusiasme, amb gestos, símbols, pregàries.... i que la seva participació de respecte, silenci i pregària van afavorir un clima de fraternitat, el més apropiat per l’Euca-ristia,

• Als catequistes, sobretot a la Georgina, per les seves inquietuds, dedica-ció i entrega a acompanyar al llarg de dos cursos a les noies/nois en la seva preparació i a que la festa de les celebracions, primer la celebració del Perdó i després del Sagrament de l’Eucaristia fossin una veritable experiència de recolliment, de fe i de pregària compartida.

• Als nois i noies que salvant l’aspecte teològic i de fe (el veritable “prota-gonista” és sempre Jesús), van ser els protagonistes il·lusionats i alegres que es van acostar a l’altar de l’Eucaristia amb gran emoció i respecte.

Després van iniciar l’Advent en la nostra particular celebració a la “Segona Comunió”. La vam participar amb Les Germanetes dels Pobres, amb les que ens uneix la gratitud pel seu servei vers les necessitats de la gent gran.

Per acabar el desig i l’esperança de que aquest mes tan intensiu, espiritual-ment parlant, ens estimuli i encoratgi a fer més celebracions eucarístiques de caire familiar, celebracions del perdó o altres litúrgies que ens man-tinguin en comunió, ens enforteixi la fe i ens aplegui en l’esperança d’un Regnat de Déu que anem fent present amb el nostre testimoniatge cristià

Ricard Toledo, teòleg i catequista

Primeres comunions

24 paraescolars

Canvi a la coordinació de paraescolars esportives

Pel que fa a la coordinació de les paraescolars esportives, aquest curs el col·legi ha apostat per una persona que coneix i participa de la vida del Kostka des de fa molts anys, en Rubén Zubillaga. Ell ens ajudarà amb la seva experiència en tasques de coordinació i formació dels monitors i alumnes.Tot seguit ell mateix es presenta...

Soy Rubén Zubillaga Jiménez. Nací el 02-07-1973 en Barcelona, al lado de un monumento tan bonito y emblemático como es la Sagrada Familia. Actualmente resido en Mataró, disfrutando cuando el trabajo me lo permite de la belleza del mar.Aunque mi profesión es la informática, la pasión por el deporte me llevó a estudiar y prepararme a muy temprana edad como entrenador de baloncesto, llegando a obtener la titulación de Entrenador Nacional de Baloncesto. Empecé mi andadura como entrenador a los 13 años junto a Marga Sota y Joan Plaza (actual entrenador del Zalguiris Kaunas). Ambos me ayudaron a terminar de formarme y me dieron la oportunidad de aprender los entresijos de este deporte. En el año 1987 dirigí mi primer equipo, el ADEDI en la localidad de San Adrià del Besos, donde estuve 6 inolvidables temporadas y disfruté como nunca de este deporte. A partir de entonces mi carrera despegó con más ilusión, demostrándome que no me había equivocado de profesión. Continué entrenando y formándome en diversos Clubs y escuelas, entre las que se encuentra

el SEK, que es el nombre con el que conocí esta escuela en el año 1996.Recuerdo a todas las personas que me ayudaron, tanto jugadores/as, compañeros y superiores, mención especial por el tiempo y las horas que pasamos a Enric Serred, una de las personas que ha apostado siempre por el deporte en el Kostka, y que me contrató para entrenar por primera vez.Actualmente se me ha ofrecido la posibilidad de ser responsable de los equipos de la FCBQ y de la formación de monitores, cargo que compagino entrenando al equipo de fútbol sala de 4º de Primaria, lo cual es una responsabilidad que me motiva e ilusiona y espero realizar con la mayor solvencia posible.Además realizo el seguimiento de las sesiones de entrenamiento y reuniones de planificación, además de tareas administrativas.El objetivo final es que entre todos seamos capaces de ofrecer la mayor calidad posible en las actividades paraescolares y como no, EDUCAR EN VALORES por medio de los hábitos que genera el deporte.

Donem la benvinguda al nou pati de l’edifici Pompeu!

Un cop finalitzades les obres del pati de l’edifici de Pompeu, us informem que les paraescolars esportives, així com la resta d’activitats del col·legi, ja disposen d’un nou espai que permet la pràctica de diferents esports.Aquest és un pas més, dintre de molts, en el camí d’adequar la nostra escola a les necessitats implícites en l’augment del nombre de participants a les paraescolars esportives, i evidentment, a l’augment progressiu de línies.

25antics alumnes

Dice Paulo Coelho que ‘Las personas cambian cuando se dan cuenta del potencial que tienen para cambiar las cosas’. Curiosamente ayer mi hijo de ocho años decía algo como ‘yo soy así. No lo puedo cambiar’. Mal andamos si a los ocho años creemos que ya no podemos cambiar y peor estamos y estaremos si creemos que no tenemos capacidad o potencial para cambiar las cosas.

Sea con ocho, ochenta u ochenta y ocho todos podemos cambiar. Podemos cambiar la manera de ver las cosas, podemos cambiar las cosas que hacemos, cambiar los hábitos, cambiar las palabras que usa-mos, cambiar el porcentaje de tiempo que le dedicamos a cada cosa,... podemos cambiar infinidad de detalles que al final cambian una vida o la vida de muchas personas.

La diferencia entre las personas que se sienten felices y realizadas y el resto es que las primeras encontraron un día un sentido al hecho de marcar la diferencia, encontraron significados al hecho de ser diferen-tes y actuar conforme a su conciencia y pese a la resistencia ambiental de su entorno.

Nunca ese cambio es fácil. Nunca está garantizado el éxito. Nunca es evidente el resultado. Pero lo que hacen esas personas no es diferente

a lo que podemos hacer cada uno de nosotros y que lo hagamos o no es lo que realmente marcará la diferencia.

Así que espero convencer a mi hijo de que puede y debe cambiar muchas cosas en este mundo, empezando por su propia percepción de las circunstancias y de sus propias capacidades.

Fue Alfred Tennyson quien dijo que ‘Nunca será tarde para buscar un mundo mejor y más nuevo, si en el empeño ponemos coraje y espe-ranza’. Yo añadiría a los requisitos de Tennyson el tener una visión inte-gradora del entorno. Frente a las actuales corrientes disgregadoras la historia nos ha dejado infinidad de ejemplos de que son las sociedades que integran hábitos y costumbres de otras ajenas las que al final se enriquecen, crecen y triunfan. En un mundo globalizado, aislarse es una estrategia segura para la extinción.

Por lo tanto, adaptarse al cambio es aceptar las diferencias, enrique-cerse con otras formas de ver la realidad y aceptar el reto de querer marcar la diferencia pese a la resistencia del entorno con la seguridad de que, con coraje, con tenacidad, esfuerzo y esperanza es posible cambiar el mundo.

Sergio Carol

Adaptación al cambio

26

Jo tenia 11 anys quan el mestre Eduard Toldrà ens deixà. D’això ara ha fet cinquanta anys. El Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona havia gaudit d’un bon mes-tre i excel·lent compositor entre el ja excepcional i magnífic claustre de professors. Un Eduard Toldrà que deixà empremta de saviesa i d’amor a la seva terra entre els alumnes que en aquells difícils anys de la postguerra gaudiren del seu mes-tratge.

Dimecres dia 21 de novembre l’Escola de Música celebrà el ja tradicional concert en honor a la patrona de la música Santa Cecília, amb una dedicació especial al record d’aquest gran mestre català del segle XX. Els professors de la nostra escola van oferir el bo i millor dels seus coneixements musicals a un auditori ple de nois i noies acompanyats per les seves famílies. Un bon grup d’aquests nois i noies que veien com el seu pro-fessor oferia amb el seu instrument els diferents temes mu-sicals amb el major del seu sentiment, reberen el seu primer diploma certificant d’aquesta manera la llavor artística que en el treball amb els professors estan aconseguint dia a dia tal i com el mestre Eduard Toldrà feu també.

El professor de violí Francesc Planella acompanyat pel de piano Juan Diego Fidalgo, interpretà el Sonetí de la Rosada d’Eduard Toldrà a la part central del concert; tot un luxe pels amants de la música que evoca paisatges i essències catalans. L’efusió d’aplaudiments demostrà com havia plagut la partitu-ra com la impecable interpretació del professor Planella.

A més d’aquest homenatge poguérem escoltar diferents agrupacions de professors tocant música de tots els temps: del Barroc de Haendel passant pel classicisme de Mozart i els músics nacionalistes com Falla, Lecuona o Piazzola. No vull oblidar la intervenció de Miquel i Caterina Bagó -pare i filla al clarinet-, interpretant una obra pròpia del nostre professor de piano Joaquín Gabriel Hernández dedicada precisament a pare i filla.

Per cloure aquest concert en honor a la santa patrona i com és tradició des de fa dos anys, els alumnes del darrer curs de Nivell Avançat s’uniren als professors per interpretar conjun-tament la peça final: Kindersinfonie (Simfonia de les joguines) de Léopold Mozart, pare d’Amadeus Mozart. Una interpretació també molt reeixida i que obtingué l’entusiasta aplaudiment de tot l’auditori. Prèviament Paula, alumna de Saxofon, es posà en el lloc del seu professor i tocà la peça Tenor Midness del gran mestre de Jazz John Coltrane; un bon repte per alumne i professor que confia en el seu mestratge tot donant oportu-nitats als deixebles que els segueixen.

Els alumnes seguint l’exemple dels seus professors d’instru-ment; heus ací l’esperit del magisteri d’Eduard Toldrà durant molts anys al Conservatori barceloní. Que per molts anys això pugui ser una realitat a Kostka i a la resta d’institucions musicals del nostre País.

Josep M. Garcia Plaja - Coordinador tècnic

escola de música

Tot recordant el mestre

27ampa-kostka

Segur que molts de vosaltres contesteu amb un SÍ rotund a la pregunta però... compte!!!. Com a metgessa oftalmòloga dedicada a la cura dels ulls dels nens us puc dir que no ho sabreu fins que els vostres fills passin una revisió oftalmològica complerta. Pensareu que sóc una exagerada però és així i l’explicació és molt senzilla.

Potser hi veuen perfectament, però només amb un ull. Potser hi veuen bé però ...bé respecte a qui? I... ells saben què és veure-hi bé???

Els nens per sota de 6-8 anys, tot i veure-hi malament, no es queixen mai. Si sempre han vist malament, per a ells la seva visió serà normal i, si han perdut visió a poc a poc, no se n’adonaran fins que la pèrdua sigui important. Això inclús passa en els adults.

Com veieu no podrem estar segurs de si els nens hi veuen bé o no fins que no els fem una bona exploració oftalmològica. Només cal preguntar a les famílies dels nens que porten ulleres i probablement us diran que ells no havien notat res i que va ser una sorpresa quan el metge oftalmòleg els va parlar de la necessitat de portar ulleres.

I ara us preguntareu... a quina edat s’han de fer aquests controls? Les revisions que marca la Generalitat de Catalunya estan fixa-des al néixer, als 2, 4 i 12 mesos, als 3-4 anys, als 6, als 8 i als 12 anys. És important que els pares tingueu present que aquests controls s’han de fer, sobretot, el dels 3-4 anys ja que és una edat en que podem saber perfectament si el nen o nena hi veu bé i si hi ha alguna cosa que ens hagi de preocupar.

A cada edat s’ha de mirar unes determinades coses. En els pri-mers mesos de vida i fins a l’any d’edat, cal mirar que la forma i estructures de l’ull estiguin ben formades, que els ulls estiguin ben alineats (que no es desviïn) i que el color de la retina (capa interna de l’ull) sigui correcte. A més a més, haurem de mirar l’agudesa visual que es una mesura que tenim per a quantificar la visió dels nostres pacients. Per a cada edat hi ha un mètode diferent. En els més petits (abans de l’edat verbal) es mira comprovant si al tapar un ull i després l’altre, el nen fa alguna mostra de que amb un dels ulls no hi veu bé. Els bebès que no hi veuen bé amb un ull ploren o s’enfaden quan se’ls tapa l’altre. També tenim proves més específiques.

Quan el nen comença a parlar podem ensenyar-li dibuixos en una pantalla (per a nens de 2 a 4 anys), o bé una lletra E que es posa en diferents posicions (de 3 a 5 anys). En alguns nens a partir dels 4 anys ja els ho podrem mirar amb els números o les lletres que utilitzem per als més grans. En cas que el nen no col·labori, tenim mètodes objectius per a determinar si hi veu bé o no. No cal esperar que el nen parli o llegeixi per mirar-li la visió. Aquest és sovint l’error més gran que cometen els pares.

La visita més important és la que es fa als 3-4 anys. En aquest control el nen ja col·labora molt bé i podrem mirar la visió i la seva graduació per saber si és adequada a la seva edat. Això, en el cas dels nens, sempre s’ha de fer prèvia admi-nistració d’unes gotes per dilatar la pupil·la. La graduació

Hi veuen bé els nostres fills?

normal d’un nen de 3-4 anys és de fins a 2-3 diòptries d’hi-permetropia. A mesura que el nen creixi, aquesta graduació anirà baixant. Si el nen té una graduació que no és adequada a la seva edat, seran necessaris controls més sovint o bé cal-drà posar ulleres. Si es diagnostica un estrabisme o ull gandul també posarem ulleres.

I qui ha de fer aquests controls? La Generalitat de Catalunya estableix unes edats en que els nens han de ser sotmesos a diferents proves però no exigeix que sigui un oftalmòleg qui realitzi aquests exàmens. La realitat és que en sanitat pública aquests exàmens els sol fer el pediatre i, en sanitat privada, la majoria de pediatres prefereixen que els faci l’oftalmòleg des del primer moment.

• Les pautes anteriors són valides per a la població general però hi ha matisos que ens faran variar el calendari de revisions. En els següents casos us recomanaria que sigui un oftalmòleg el que faci una exploració complerta:

• En el cas de nens amb antecedents a la família de malaltia oftalmològica greu o malaltia de la mare durant l’embaràs, cal fer una exploració complerta tant aviat sigui possible. Els bebès es poden explorar des del primer dia de vida.

• Als nens amb pares molt miops (més de 5 diòptries), hi-permetrops (més de 3 diòptries en l’edat adulta), amb antecedents d’estrabisme o ull gandul, cal fer un control durant el primer any de vida.

• En el cas de nens totalment sans i sense antecedents a la família, el primer control es recomana al voltant dels 3-4 anys. A mitjans del curs d’EI 3 és una bona edat perquè el nen ja es mostra molt col·laborador.

El motiu de tots aquests controls no és més que diagnosticar i tractar a temps un problema que, si no, és irreversible. És el que s’anomena ull gandul, un ull que no “aprèn ” a veure-hi.

El fet que s’apliquin aquests controls i que els pares s’impli-quin en la bona salut visual dels seus fills fa que, de vegades, se solucionin problemes de baix rendiment escolar però, so-bretot, permet tractar problemes que si no, en l’edat adulta, són irreversibles i constitueixen una causa d’incapacitat parcial important.

Per a més informació podeu consultar el que s’anomena Proto-col d’activitats preventives i de promoció de la salut en l’edat pedi-àtrica, més conegut com a Protocol del nen sa. Es una guia que edita la Generalitat de Catalunya i que serveix com a referència a metges pediatres. A la pàgina 78 trobareu les recomanacions en Oftalmologia. Si introduïu a qualsevol cercador d’Internet “Protocol nen sa” o “Protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut en l’edat pediàtrica” hi arribareu fàcilment.

Sílvia Alarcón i Portabella, mare de la Ivet (PRI2) i la Queralt (EI5), és metge especialista en Oftalmologia Pediàtrica a l’Hospital Materno-Infantil de la Vall d´Hebron de Barcelona. Núria Estévez - Representant del col·lectiu de Mares i Pares.