Revista Mà 4 Osona

4

Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

u

l*

El Pla de Barris aconsegueix transformar el futur incert d’aquest barri

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

Revista gratuïta

Número 4Abril 2008

“Hay que tener en cuenta a las mujeres

para cambiar la sociedad”

ixasa adawacan ahamiya itamgharin bac anbadar almujtamaà

“To change society, women have to be involved”

«On ne peut pas ignorer les femmes si l’on veut changer la société»

ENTREVISTAP. 4-5“La immigració està molt lligada a l’exclusió social. Els problemes que trobem no són tant de cultura o religió, sinó de pobresa i exclusió social”

Salwa El GharbiPresidenta de l’Associació de

Dones Amazigues

El Plan de Barrios consigue

transformar el futuro incierto

del barrio

almoxatat an radcur yiwad adyag ij nalmustaqbal yasbah idcar

The ‘Neighbourhoods Plan’ will

transform the uncertain future

of the area

Le Plan de zones urbai-

nes a levé les incerti-

tudes qui planaient sur

l’avenir du quartier

CULTURA P. 12

De Chamba a Vic, una exposició sobre Ghana a Vic

NOTICIES P. 9

La llei de cultes religiosos, a debat

SOCIETAT P. 19

Les parelles lingüístiques visiten Casserres

La exposición sobre Ghana se podrá visitar durante todo el mes de abrilAlmaàrid ax ghana mom-

kin atzaram di ac`hara an

abril am yakmar

The exhibition about Gha-na stays open throughout AprilL’exposition sur le Ghana

sera ouverte tout au long

du mois d’avril

La ley de cultos religiosos, a debatearqanun nadayanat aqat

di almunaqaca

The Law on Religious Wor-ship, under discussionLe débat autour de la

loi des cultes religieux

Las parejas lingüísticas visitan Sant Pere de Cas-serrestiyuyawin antutalayt

adanwajwan gha Sant

Pere de Casserres

The ‘Language Partners’ visit Sant Pere de Cas-serresLes tandems linguistiques

visitent Sant Pere

de Casserres

anbadar almujtamaà

di almunaqaca

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anemàcher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensamble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

4

REPORTATGE P. 6-7

Manlleu:

El gran canvi

del barri

de l’Erm

Ma_Abril_OK.indd 1 19/4/08 10:24:23

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Espai de Participació

[email protected]

I A NOSALTRES QUI ENS ESCOLTA?

La plataforma “Professors/es i mestres de les escoles concertades amb contracte programa” neix arran de la publicació al DOGC de 15 de Novembre de 2006 en que es concedeix “Contracte Programa” a 7 escoles de Catalunya, 3 de les quals són de Manlleu (Osona).Els delegats sindicals de les 3 escoles de Manlleu es reuneixen per a manifestar al Departament d’Educació la satisfacció d’aquest esdeveniment que suposarà un benefici per a les escoles i alumnes així com per a moltes famíli-es. Malgrat, però, aquest nou i esperançador panorama que se’ns presenta, i com agents protago-nistes que som en aquest procés de cohesió social, volem expressar la nostra disconformitat amb el tracte discriminatori que patim com a professionals de l’educació. Si aquest servei educatiu ha de garantir la gratuïtat de l’alumnat i el repartiment equitatiu d’alum-nes amb Necessitats Educatives Específiques tan en centres concertats com públics, no sembla lògic ni just que les condicions del personal docent siguin diferents.

I és per això que sol·licitem la homologació horària amb l’escola pública (a Primària es fan 2 hores lectives més i a Secundària 6), la homologació salarial (comple-ments per càrrecs com tutoria, ris-cos...) i la reducció d’hores lectives per càrrecs de gestió i coordinació (caps de departament, caps d’estu-di, coordinador de cicle, tutors...).Aquesta plataforma es consolida al curs 2007-2008 amb l’entrada als “Contracte Programa” de 20 esco-les més, 8 de les quals són d’Osona.Representants, doncs, d’aquestes 11 escoles d’Osona li donem nom propi al col·lectiu, afegim que en cap cas volem tenir la condició de funcionari i ens constituïm com a grup assambleari amb diferents ideologies, recolzats, això sí, pels 3 sindicats més representatius de l’ensenyament privat (USOC, UGT i CCOO).Grup de Mestres i professors/es d’escoles concertades amb con-tracte programa

http://professorat-concertades.blogspot.com/

RACISME

Per determinar si una societat és o no racista primer de tot caldria veure què significa ser racista. En la meva opinió, ser racista signifi-ca creure que un individu d’una determinada raça és superior a un individu que en pertany a una altra pel sol fet de formar part d’aquesta raça. Seguint aquesta de-finició crec que la nostra societat no és racista.A banda del que entenc com a ra-cisme, hi ha la por a la diversitat, al que és diferent del que nosaltres podem considerar com a normal, amb el benentès que cadascú té el seu patró de normalitat i que no té perquè coincidir amb el patró que puguin tenir els altres. Aleshores sí que crec que la nostra societat és una societat que té molta por, por al que és diferent, por al que és desconegut, por a qui vesteix diferent i a qui té costums diferents. Aquesta por ens pot portar a comportaments incor-rectes davant aquestes persones que tenen costums diferents als nostres.En resum, crec que la nostra societat no és racista, però és poruga, i per deixar de tenir por

cal ser obert a conèixer el que ens és desconegut, d’aquesta manera desapareixerà la por i serem una societat millor.Miguel de Unamuno va dir en una ocasió “mai coneixerem allò que temem”Alfred Paz. Torelló

LA RODA DE LA FORTUNA

Tampoc es pot dir que sigui racista del tot, perque hi ha coses que sí i també hi ha coses que no, si de-pengués de la paraula jo diria que és “raci”. La nostra societat, com moltes, té por de les novetats, ja va desemvolupar una experiència així amb la primera tongada forta d’immigració que es va produir als anys 50 i 60, va passar exactament el mateix que està passant ara, aquella gent que va venir amb una maleta de fusta o tan sols amb un farcell va haver de sobreviure a una societat que mai no havia experimentat un fenòmen com aquest i això fomenta la por, però la por a què? Doncs a haver de compartir tot un seguit de reli-gions, costums, cultures i el que fa més mandra, una feina, osigui, uns diners. La culpa no és pas de la gent que ve de fora per poder

menjar, només faltaria, perquè des dels temps de l’edat de pedra els humans hem estat nòmades. I la culpa tampoc és de la gent que ja és sedentaria de molts anys en un lloc que s’ha d’afrontar a unes noves regles de joc a casa seu. Però una de les coses curioses i que em fan pensar de forma optimista és que la gent que va venir als anys 50 i 60 ja molts se senten d’aquí (Paco Candel, Manuel Vazquez Montalbán i tants d’altres que viuen en l’anominat). Com també els que van venir als anys 80 i 90, que els seus fills ja se senten més d’aquí sense perdre les seves arrels, i suposo que els que venen ara als anys 2000 només serà questió de temps, ja que nosaltres hem de lluitar amb dues condicions adverses que són la supervivèn-cia de la nostra cultura i el no deseparèixer com a nació. Tot i que el temps em dirà si algún dia hauré d’emigrar a un altre país per poder menjar... Llavors seré jo que aniré a empipar la gent d’una altra regió del món sense tenir-ne cap culpa.Albert Portell. Vic

Ma_Abril_OK.indd 2 19/4/08 10:08:05

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Crees que la respuesta política a la sequía es cor-recta?

NEXT QUESTION:Do you think the political response to the drought is adequate?

ASEQSI ID GHAYASSEN:¿taàtaqadad bila aljawab asayasi ax aljafaf sahih?

LA PROCHAINE QUESTION : Pensez-vous que les mesures de lutte contre la sécheresse sont satisfai-santes ?

Diàleg social enmig de la boira

Eguany, a Osona, hem tin-gut poca boira; i de diàleg social encara menys.Catalunya i la nostra comarca estem immersos des de fa uns quants anys en un procés de trans-formació de la nostra base econòmica. Malau-radament el degoteig de

tancaments i reduccions de plantilla industrials no para: ara és la VICA i el darrer any Ofiltex a Olost, Obradors, Estabanell, Genis i Antel, Die-mens, Vitri, Colomer, la Farinera i de ben segur que me’n oblido alguns.A més, aquesta és una comarca que havia posat tots els “trumfos” del seu creixement en la cons-trucció (som la sisena comarca constructora de Catalunya en tant per cent del PIB). El sector pri-mari decreix, i molt. La indústria també, sobre-tot en nombre de treballadors, i la capacitat de creació de llocs de treball en el sector serveis té avui un sostre força clar a la Catalunya interior.Cal que la nostra comarca defineixi el seu model social i econòmic del futur. I ara bé quan el maten: aquesta comarca té una capacitat molt limitada de generar projectes compar-tits, no tan sols a nivells dels diversos pobles i ciutats, sinó del diversos sectors i agents socials. La nul•la participació dels sindicats en el Pla d’Innovació d’Osona o els malentesos en el futur, si algun dia el veiem, parc tecnològic en són bons exemples. Falten lideratges polítics, socials i econòmics, però sobretot falten espais per generar consens i diàleg social. Si algú es pensa que els sindicats sols hi són per gestionar i menjar-se els conflictes en el darrer esglaó, el dels més dèbils, el dels tancaments, va ben errat. El futur d’Osona requereix participació de tot-hom i la dels treballadors sobretot. (I si no ens hi volen al costat i de bracet potser ens hi trobaran al davant).

g

*

EDITORIAL

EDITORIALHace falta un diálogo social para definir el modelo de cre-cimiento económico de OsonaAR’MATBAÀixas ij anwamsawar yam-ghar ak almujtamaà bac anasan mamc yadja liqtisad di osona

EDITORIALSocial dialogue is necessary to define a model of econom-ic growth for OsonaEDITORIALIl faut instaurer un dialogue social pour définir le modèle de croissance économique du canton d’Osona

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

“Potser seria més exacte afirmar que a la nostra societat hi ha racisme. Hi ha percepcions i preju-dicis potents, així com situacions objectives d’exclusió, discrimi-nació i d’explotació. També hi ha mancances en la creació de mecanismes d’estudi, detecció i lluita efectiva contra el racisme. El recent estudi d’Amnistia Interna-cional “España, entre la desgana y la invisibilidad” denuncia tot això amb dades contrastables i exemples clars. Hi ha racismes actius i racismes passius, així com inhibició i contemporització amb conductes i actituds racistes. Aquest és un tema sobre el qual, sovint, es passa de puntetes o, simplement, no s’actua. Però vull ser optimista. També crec que -a la nostra societat- hi ha antirracis-me: persones, col·lectius i entitats que treballen amb coherència i constància denunciant situacions injustes o posant damunt la taula debats que són necessaris, higiè-nics, difícilment ajornables i en els que cal l’esforç de totes les parts. Gent que, en el dia a dia, actua i

viu en un entorn cada cop més complex i divers, però amb una idea clara: que no som idèntics, però sí iguals”.Josep Maria Brugera 50 anys. Vic

“La veritat, encara que faci pena, es que sí. Visc en un poble on hi ha moltes persones immigrants i alguns d’ells m’expliquen el que cobren i com els tracten, i no m’agrada gens”.Irene Serrahima 23 anys. Banyoles

“Des del moment que ens plante-gem si la nostra societat és racista, significa que el racisme existeix”.Xavier Barniol28 anys. Alpens

Sentint-ho molt, crec que SÍ. La so-cietat és racista encara que intenti amagar-ho. Penso que el que passa realment és que tenim tots el sen-tit de la propietat molt arrelat i tothom pensa que el racó de terra on viu és SEU. Això comporta que la gran part de població digui que és una “invasió” d’immigrants, que ens volen prendre el lloc, etc. Costa entendre el sentit de les altres cultures, els costums de cada població, i per aquest motiu, molta gent és racista. Penso que l’adaptació ha de ser mútua, ells s’han d’adaptar a nosaltres, però nosaltres ens hem d’adaptar a ells, hi ha d’haver una comprensió

mútua. Sempre costarà entendre les altres formes de vida, però no per això s’ha de deixar de respec-tar-les i intentar entendre-les.Alba Pifarré21 anys. Torrefarrera (Lleida)

I tant que sí! Una part de la socie-tat diu que no ho és i que s’ha d’in-tegrar els nouvinguts a les nostres costums i a la nostra vida. Però en realitat la meitat dels que ho diuen no es relacionen amb cap nouvingut o no fan cap acció per integrar realment els immigrants. L’altre part de la societat diu que no és racista, però que no hi ha treball per culpa dels immigrants i que el govern els facilita més les coses que als autòctons. I això tam-bé és ser racista, pensar que un no triomfa a la vida per culpa d’un immigrant és ser miserable. Jenny Llopis25 anys. Sentmenat

Creus que és racista la nostra societat?

LAS MENTIRAS DEL RACISMOIKHARRIQAN N’RÙNSORIA

THE LIES OF RACISMLAS MENSONGES DU RACISME

r

La identitat mai és una foto fixa, sinó una realitat canviant en diàleg permanent amb les noves aportacions. La formen un se-guit d’identificacions col·lectives que canvien amb el temps. Tres exemples de catalanitat forta d’influència forana: la nova cançó és una còpia de la “chansón” francesa que iguala o fins i tot supe-ra la versió original. El moviment del Rock català, és d’influència anglosaxona. I un del símbols màxims de catalanitat aglutinado-ra, el Barça FC, el va fundar un suís. Encara més important, cap dels tres exemples existien al segle XIX. La identitat que es resis-teix als canvis i es tanca en ella mateixa acaba desapareixent. C.P.

“La immigració posa en perill la identitat catalana (II)”

LES MENTIDES DEL RACISME :

Participa!

Propera pregunta

Creus que la resposta

política a la sequera és

correcte?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

Ma_Abril_OK.indd 3 19/4/08 10:08:07




4

Va iniciar un viatge per Catalunya del que encara no ha tornat. Tant li ha agradat el país?Sí, m’ha agradat Catalunya. Quan vaig arribar, la primera ciutat que vaig conèixer va ser Barcelona. Em lliguen coses molt especials a la ciutat, per exemple, el mar. Jo vinc de Tànger, una ciutat amb mar, i quan no estic en una ciutat amb mar, tinc la sensació d’estar empresonada. Barcelona és una ciutat oberta, culta, ho trobes tot, a Barcelona.

Des de llavors se la con-sidera una especialista en matèria d’immigració. Què la va sorprendre quan va arribar?La paraula especialista em sembla

una mica grossa, però es pot dir que en sé del tema, amb tota l’ex-periència que porto acumulada tant a nivell personal, com profes-sional en l’àmbit de la immigració. El que em va sorprendre o decep-cionar va ser el desconeixement que hi ha sobre el nostre món, de l’altra línia del Mediterrani, hi ha molts estereotips, molts prejudicis. Aixà m’ha donat una càrrega de feina per donar-nos a conèixer, per trencar aquests estereotips.

Per això es va anar involu-crant en associacions i entitats que treballen el tema...Sí, vaig passar per molts movi-ments, moltes activitats socials, des de temes lligats directament amb el racisme, de consultora i

assessora, a la mediació, temes de recerca... Tot això em serveix avui com a bagatge per tenir una visió més àmplia, més oberta, del que és el context social, la convivència, la pluralitat, la diversitat.

Des del 2004 és presidenta de Tamettut.Sí, perquè a l’inici la meva preocu-pació estava més lligada al context de la immigració, la diversitat, l’exclusió social, perquè vaig veure que la immigració estava molt lligada a l’exclusió social i que moltes vegades els problemes que trobem no són tant de cultura o religió, sinó de pobresa i exclusiósocial. També vaig tenir en compte els meus orígens amazics, un poble no minoritari però sí minoritzat, i el fet de que jo sóc

“No es pot canviar la societat amb la meitat de les persones”Salwa El Gharbi, Presidenta de l’Associació de Dones Amazigues per la cultura i el desenvolupament

Entrevista

L

Salwa El Gharbi,Presidenta de l’Associació de Dones Amazigues

Va néixer a Tànger i va estudiar Dret a la Universitat de Ciències Jurídiques i Econòmi-ques de Fez. Quan tenia 25 anys va empren-dre un viatge a Catalunya, del que encara no ha tornat. Des del 2004 Salwa El Gharbi pre-sideix Tamettut, l’Associació de Dones Amazi-gues per la cultura i el desenvolupament. És també responsable del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural d’Unescocat, i cap dels programes de diversitat.Sara Blázquez Barcelona

g“No se puede cambiar la sociedad con solo media parte de la sociedad”wanzamar an badar almujtamaà amgha sij anwazyan nalmujtamaà

“You can’t change society with only half the society”«On ne peut pas changer la société en s’appuyant seulement sur la moitié de la société »

Entrevista

Ma_Abril_OK.indd 4 19/4/08 10:08:13



una dona, i la discriminació que hi ha vers les dones, és una altra de les meves lluites diàries. Dona, immigrada i amaziga. Per això vam fundar l’Associació de Dones Amazigues, que era una cosa molt peculiar, perquè no vam tenir ni la sensibilitat de la pròpia gent del context amazic. Em va costar una mica explicar que era important, que la dona és la base, i que si es reivindica la igualtat, és contradic-tori que no es tingui en compte la dona. Però estic contenta, perquè cada vegada hi ha més gent que em contacta d’altres països, del Magreb o d’altres lloc d’Europa, per dir-me que han muntat també una associació de dones específica-ment amazigues.

Així, creu que és important que les dones s’organitzin?Totes les dones han d’organitzar-se, han de lluitar per la seva igual-tat. Hi ha elements discriminatoriscap a les dones que de vegades són interioritzats i no ens n’adonem que és discriminació, i nosaltres ho fem amb tota naturalitat. A més, si formes part d’algun context discriminatori, com a part d’un poble minoritzat, és un afegit.

Dins la cultura amaziga, la dona té un paper secunda-ri?És complicat perquè la cultura amaziga ja no és la cultura amazi-ga. A la nostra memòria amaziga, mil·lenària, històrica, lligada a la terra de Tamazgha, la dona era també lliure com l’home, es tenia molt en compte. La demostració és que quan es va acabar el poder de la presència dels amazigs a la zona d’Àfrica, abans de l’arribada dels àrabs, qui dominava la zona, era una dona, una reina. El que va passar després és que la societat amaziga va anar a la submissió del poder arabo-musulmà, i això afec-ta tant els homes, com les dones.Hem de lluitar per recuperar aquella dignitat, aquella igualtat.

Molta gent creu que les dones marroquines no es tenen gaire en compte, no són gaire visibles a la societat...Sí, és la transformació que va conèixer la societat amaziga amb el temps, amb les característiques històriques, socials, econòmiques. Hi ha les característiques de distribució de l’espai entre homes i dones, lligada al context de la tradició religiosa. Quan vaig anar a Nador, al I Congrés Amazic, hi havia gairebé 500 homes i no

passàvem de 12 dones. L’últim dia del congrés em vaig aixecar i vaig fer aquesta reivindicació, dient que això no és normal, i els vaig preguntar que si ells estaven allà, com és que no hi havia ni les seves amigues, ni germanes, ni filles, ni cosines... Com volen canviar la so-cietat amb només una mitja part de la societat? A partir d’aquell moment es va formar la Comissió de Dones Amazigues.

En quins àmbits treballen des de l’associació?

La majoria de les dones treballen en l’àmbit de la mediació. Es pot dir que jo formo mediadors, faig cursos per a l’orientació i inserció de les dones. Però no em refereixotant a formar mediadors, sinó que a través d’interioritzar i assimilar la mediació, les dones puguin tenir una millor inserció a la societat. De vegades tenen por a perdre els seus orígens, perquè estan en un espai que les està envaint, es crea una conflictivitat interna, i han de tenir la capacitat de mediar amb elles mateixes per aconseguir l’equilibri. Quines especificitats té la dona amaziga?Tota la meva trajectòria personalla lligo a aquesta identitat amaziga, penso que és el que em va ajudar a tenir força. Són uns orígens que van viure molts segles de discriminació, però tot i així, segueixen presents. I la dona dins la societat amaziga és una persona amb grans capacitats. M’agradaria que totes les dones amazigues decobrissin les sevs capacitats per poder avançar.

També forma part del Cen-tre UNESCO de Catalunya. Quins són els seus objec-tius?Les nostres línies de treball estan marcades per temes de formació, informació i sensibilització. Els temes de formació i informació estan molt lligades a les persones immigrades i al context adminis-tratiu. Tot està lligat al tema de la gestió de la diversitat, i la lluita contra la discriminació.

Existeix el feminisme mu-sulmà?No sé per què no podem parlar de feminisme a l’Islam, perquè el fe-minisme és la lluita de la dona per la seva igualtat i al món musulmàhi ha moltes dones que han lluitat. N’hi ha que han acceptat la situació i d’altres que s’hi han afrontat. La confessió religiosa és una altra cosa.

Quin missatge li transmetria a les dones amazigues d’Osona?

No les conec i a mi m’agrada jutjar les coses amb la convivència diària, però entenc que són dones que tenen dificultats, com moltes altres dones del món, que tenen molt camí per fer, i que han de fer aquest camí. Han de ser molt valentes, han d’intentar ser obertes, i no desesperar-se la primera vegada que se’ls tanca una porta. I ànims, perquè penso que la situa-ció de les dones és una mica complicada, a més, són dones amazigues, però estan absorvides per altres contextos de confessió religiosa, i tenen altres limita-cions socials. Han de lluitar, s’han de socialitzar, s’han d’intentar comunicar i dialogar amb l’altre.

g“Las mujeres tienen que ser valientes, abiertas, sin desesperarse la primera vez que se les cierra una puerta”``timgharin ixasa adirint motafatihat cu-jàat watrijint ca ar xasant atbalaà tawat

“Women have to be brave, open, and not give up the first time a door is closed to them”« Les femmes doivent être courageuses, ouvertes, et ne pas se démoraliser dès qu’elles essuient un refus »

“La im-migració està molt lligada a l’exclusió social. Els proble-mes que trobem no són tant de cultura o religió, sinó de pobresa i exclusió social”

Entrevista a la presiden-ta de la Associación de mujeres amazigasamsawar ak raissa nat-masmunt antamgharin imazighan

Interview with the Presi-dent of the Association of Amazigh WomenUne interview de la présidente de l’Association des femmes amazighes

g

Entrevista

Ma_Abril_OK.indd 5 19/4/08 10:08:15




6Reportatge

Manlleu: El gran canvi del barri de l’Erm

El tema del mes

Manlleu és el segon municipi més gran de la comarca d’Osona. A finals de l’any passat hi havia em-padronades 20.691 persones, 4.845 de les quals eren nouvingudes, un 23,42%. Tot i que el col·lectiu més nombrós és d’origen magrebí, ja que representen el 72,71% de la població estrangera establerta al municipi, a Manlleu hi resideix població procedent de 56 països di-ferents. El barri del municipi on es concentra més població nouvin-guda és l’Erm.Avui el barri de l’Erm té 1.004 habitatges i una població total de 3.343 veïns, un 55% són estrangers. Entre 1960 i 1975, la població de Manlleu va passar dels 9.400 als 15.000 habitants, va créixer en un 60%, un increment molt precipi-tat que va provocar importants dèficits urbanístics i arquitec-tònics en el nou barri. L’Erm va néixer allunyat del nucli urbà, amb construccions plurifamiliars que des de llavors han marcat la seva fisonomia. Hi destaquen els anomenats blocs de Can Mateu i de Can Garcia, de 297 i 256 habitatges, respectivament. Tenen una alçada força elevada, els de Can Garcia tenen planta baixa i 11 pisos, i amb una concentració de població sense precedents. Miquel Casanovas, actual secretari de l’Associació de veïns de l’Erm, explica que l’associació va néixer l’any 1978, en un barri sense asfaltar, on la sensació que imperava era que es tractava d’un barri allunyat de Manlleu, “estava abandonat”, diu Casanovas, “se sentia marginat”. Miquel Casano-vas és una de les persones que ha estat treballant pel barri des de la

dècada dels setanta, juntament amb l’Associació de Veïns i l’Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, “no només hem treballat per l’urba-nisme, sinó perquè Manlleu no es desentengui del barri”. Casanovas creu que “la gent amb dificultats s’ha d’organitzar”. És el que va fer la Peña Flamenca, una agrupació d’extremenys i andalusos que encara avui treba-lla pel barri mentre comunica la seva cultura. El mateix van fer les dones del barri. Fruit d’aquestes i altres associacions va néixer la Fira de Sant Jordi, “una festa del país, que cadascú celebra a la seva manera”, diu Casanovas. Entre els anys 1986 i 1990 va aparèixer una nova població al barri, noves persones procedents d’altres països, “es va haver de tornar a començar el procés”. Els nouvinguts es van ubicar als habi-tatges de mala qualitat, i el barri es va haver d’afrontar a un trenca-ment entre els veïns que ja hi eren i els que acabaven d’arribar, i fins i tot entre els mateixos veïns que ja hi convivien. Això va obligar el barri i tota la gent que hi treballa-va a refer el procés de trobada. Es van començar a muntar activitats, fins i tot es va crear una associació catalana-marroquina, amb l’objec-tiu de jugar un paper d’interlocu-ció als espais de trobada. Un dels espais més importants del barri de l’Erm, sens dubte, és l’Escola d’adults Miquel Martí i Pol, que facilita l’intercanvi i és un espai de trobada. És un projecte que ho aglutina tot, per fer-hi reunions, i que tothom es manifesti. Es pot dir que és el nucli dinamitzador del barri, “l’Escola no la va posar l’Ajun-tament, sinó els mateixos veïns”. A l’Erm, amb l’ajuda de l’Escola, s’hi han fet diverses activitats al llarg dels anys. Enguany, els veïns del barri celebren conjuntament el Ra-madà, la festa del xai, el Nadal, Sant Jordi i fins i tot organitzen un tast gastronòmic, “el menjar uneix tot-hom”, assegura Miquel Casanovas. A partir d’aquí, l’Ajuntament edita un llibre amb les diverses receptes, amb procedències tan diverses com el Marroc, Andalusia o Catalunya. A l’Erm també es celebra el Dia de la Convivència, que coincideix amb el final del Ramadà, i els veïns d’origen marroquí conviden a xocolata i a te la resta de veïns. Ara, la nova proposta és “Fem un barri net”, una campanya per conscien-ciar els veïns de la importància de mantenir net el barri, de no deixar mobles als contenidors... “només s’aconseguirà amb l’aportació de tothom”, diu Casanovas, “tots junts podem canviar una cosa que ens afecta a tots”. El darrer dissabte 12 d’abril, les diverses entitats del barri es van reunir i, equipats amb material de neteja i vestits amb samarretes taronges, van fer una neteja sim-bòlica del barri. Hi van participar més de 150 persones. Tot i que la

Com molts dels barris de Catalunya, el barri de l’Erm de Manlleu va néixer a principi de la dècada dels anys seixanta, quan es van construir els blocs de pisos de Can Garcia i de Can Mateu, per po-der proporcionar habi-tatge a l’allau de tre-balladors immigrants, especialment andalu-sos, que van arribar a la ciutat, encara que també van rebre, en menor proporció, per-sones originàries del mateix municipi.Sara Blázquez Manlleu

F: X

evi Quir

ante

gEl barrio del Erm de Manl-leu nació en los sesenta con la llegada de trabajadores andalucesDacar an Erm di manl-leu yaxraq di asatinat ak atwasit an yamhajan an andalusya

The Erm area of Manlleu developed in the ‘70s with the arrival of Andalusian workersLe quartier de l’Erm à Man-lleu a vu le jour dans les an-nées soixante avec l’arrivée des travailleurs andalous

Ma_Abril_OK.indd 6 20/4/08 10:23:05


Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

pluja va limitar la participació, es va aconseguir que fos una sortida intergeneracional i intercultural.El barri de l’Erm és un dels primers de Catalunya que s’ha be-neficiat dels ajuts de la Generalitat per a millorar el barri. El Pla de barris, impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat, té com a objectiudonar suport als ajuntaments que tenen projectes de rehabilitació integral de barris, que, per les seves característiques, requereixen una atenció especial de l’administració. La Generalitat va aprovar el projecte manlleuenc el 2004, que està integrat per 50 actuaci-ons i amb un pressupost de 178 milions d’euros. Aquesta llei de barris la despleguen conjunta-ment l’Institut de Desenvolu-pament de l’Erm, l’Ajuntament de Manlleu, i el PTOP, per tal

de donar resposta a les proble-màtiques socials, econòmiques i urbanístiques detectades al barri, connectar-lo a la resta de Manlleu i millorar la qualitat de vida i la convivència dels man-lleuencs. La creació de l’Institut de Deenvolupament de l’Erm va ser la primera i una de les més importants del Projecte d’in-tervenció integral, que porta a terme tota la gestió del projecte. Una de les actuacions més complexes, però, és la dels pisos de Can Garcia, ja que implica un total de 256 habitatges. L’objectiu és enderrocar l’edifici i reubicar les famílies en habitatges públics a diferents zones de Manlleu. Paral-lelament es porta a terme un programa de convivència per a la gestió de les comunitats. L’ajun-tament de Manlleu expropiarà i adquirirà la finca de Can Garcia, mentre que l’Institut Català del

Sòl construirà els habitatges neces-saris per al trasllat dels ocupants dels pisos de Can Garcia. Amb els edificis de Can Mateu i altres edificis, el projecte té previst rehabilitar-los i posar en marxa un programa de convi-vència. Però també es tenen en compte els equipàments del barri. Està previst remodelar el Mercat Municipal i construir-hi un apar-cament, i crear un accés indepen-dent al teatre del CEIP Puig-Agut de Manlleu, per així convertir-lo en un equipament cultural obert al barri, que entrarà a formar part de la xarxa de teatres de Manlleu, alhora, es milloraran les instal·lacions de l’escola. El primer equipament executat en la seva totalitat és el Casal Cívic Frederi-ca Montseny, que s’ha concebut per donar resposta i potencial el desenvolupament social i cultural de la ciutadania.

“La Peña Flamenca va po-tenciar la participació de la gent del barri”

En los próximos años, Manl-leu transformará el barrio

di rasnin idyaguran manlleu adyaàdar adcarIn the next few years, Manl-leu will transform the areaLa ville de Manlleu a prévu de transformer le quartier au cours des années à venir

g

F: X

evi Quir

ante

Miquel Casanovas

Tot i que ja fa set anys que viu a Málaga, Rafa Núñez va ser una de les persones clau al barri de l’Erm, en uns anys marcats per l’arribada de treballadors espanyols. L’any 1973 va arribar a Vic per treballar de professor al Jaume Callís. De seguida va co-mençar a tenir relació amb gent de Manlleu, que el convidaven a la majoria d’activitats que orga-nitzaven al barri de l’Erm, “vaig començar a tenir molt contacte amb la vida política i sindical de Manlleu”. Quan es va crear l’Associació de Veïns, va sorgir la idea de crear una relació entre Manlleu i la gent que arribava, sobretot de l’Andalusia oriental. “Vam fer exposicions i una mena d’intercanvi amb pobles com Al-caudete o Triana, però va ser poc

transcendent”. A partir d’aquí, se’ls va ocórrer la idea de crear la Peña Flamenca, ja que “a les festes de Sant Jordi i de Sant Antoni hi havia poca participació de la gent del barri”. Ell, amb Anto-nio García, van tirar endavant la Peña, que es reunia a l’Escola d’Adults, “el centre d’activitats del barri, i es va aconseguir incrementar la participació de la gent del barri”.Núñez creu que quan va arribar la immigració posterior d’altres països, “es va plantejar mala-ment la política d’integració”. Segons diu, es va basar massa en els trets culturals i lingüístics de les persones nouvingudes, en “destacar la diferència”, i això, creu, crea conflictes i problemes de convivència.

Rafa Núñez llegó de An-dalucía y fue presidente de la Peña FlamencaRafa Nùñes iruh gha anadalusya oca yadwar darayas natamsmunt flaminca

Rafa Núñez arrived from Andalusia and became President of the Peña FlamencaVenu d’Andalousie, Rafa Núñez a été président de la Peña Flamenca (Club de flamenco)

g

Ma_Abril_OK.indd 7 20/4/08 10:25:45




8

La unió fa la força

El camí que hem de recórrer les dones immi-grades a la nostra vida laboral està ple d’obsta-cles. La difi-cultat d’accés

i manteniment de l’ocupació, la manca d’oportunitats de promoció i accés a llocs de responsabilitat, la temporalitat de contractació, la precarització de sectors productius als quals la majoria de les dones immigrants accedeixen, l’atur, baixos salaris en comparació amb els homes, i les dificultats per a conciliar la vida personal i laboral constitueixen els nostres principals problemes.Si bé hi ha diferències entre els col•lectius de dones immigrades (paquistaneses, llatinoamericanes, subsaharianes, etc.), la desigualtat i les pitjors condicions respecte l’home i la dona autòctona és una constant per a nosaltres. I la denúncia de la nostra situació i la reivindicació de drets laborals i polítics que ens equiparin a qualsevol altre ciutadà home o dona d’aquest país han de ser l’eix central de les nostres accions.En aquest context i des de la meva experiència, el sindicat és una eina per a que, en primer lloc, les dones s’informin i coneguin els seus drets i obligacions, en segon lloc, per a que s’organitzin i participin en la seva millora i, finalment, ha de ser l’instrument mitjançant el qual, junts, dones i homes, ens emanci-pem en la igualtat de condicions i guanyem en qualitat de vida. La unió fa la força.

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Xevi Quirante (Fotografia)Amic AmazighCoordinació editorial:Imma BovéJordi LlopDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

Opinió Opinió

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anemàcher di Osona


Janette Vallejo

Opinió

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Consell Editorial:José Manuel Bueno Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Living together in Osona

Para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona

Living together in Osona Vivre ensamble à Osona

Ramon Ripoll lamenta que las escuelas de música no sean asequibles para todosRamon Ripoll yasawar bi ana madrasat anmuzika wadjint ca motawafira imarra

Ramon Ripoll laments that the music schools are not accessible to allRamon Ripoll regrette que les écoles de musique ne soient pas ouvertes à tous

Contracte de convivènvia

Música de portes obertes

Ja s’han acabat les eleccions. Les coses i algunes persones tornen a les seves posicions normals i tot el que ens queda són les resonàncies dels discursos i contra discursos. Ara toca allò que diuen els anglesos, wait an see, a veure què passa. Però els temes de debats electorals, con-tràriament al que pensa la majoria de la gent que els titlla d’inútils i mancats de contingut, de vegades desperten l’hàbit de reflexionar. Jo, una de les moltes coses que encara de tant en tant em ressonen al cap és “el contracte d’immigració” d’en Rajoy (segur que molta gent s’ha quedat més amb la “niña”). Evidentment no estic d’acord amb la proposta que el Sr. Rajoy va treu-re al final de la campanya per en-dur-se més vots, ni en forma ni en contingut. Això si, vaig riure molt en públic i en l’intimitat; és el mi-llor que es pot fer contra una cosa així. Però de vegades, alguna cosa s’aprèn, fins i tot dels discursos més

impertinents i anacrònics. És el que m’ha passat. Així que se m’ha acu-dit utilitzar l’expressió d’en Rajoy, però en comptes de “contracte” (no m’agraden), posaria “compromís” i en comptes “d’immigració”, posaria “de convivència”. Un compromís per a la convivència. No serà un contracte escrit, no serà discri-minatori ni excloent, ni portarà ningú al jutjats. Serà un “document públic” on cadascú anirà escrivint idees per conviure millor, expe-riències que ens faran créixer en els valors més nobles de la nostra condició humana. Adherim-nos-hi, signant-lo amb tota la força de la nostra voluntat. Tindrem un un món molt millor. Haig de donar les gràcies al Sr. Rajoy? Penso que sí, tot i no compar-tir en absolut el “contracte d’immigració”. M’ho mana la Convivència.

La música com el vent , no coneix fronteres , la seva escriptura , si la saps llegir, esdevé universal i tam-poc en coneix cap, de frontera. L’ensenyament musical a Cata-lunya , està molt ben articulat i de llarga tradició. Quasi a tots els pobles, per petits que siguin, hi ha una escola de música, algunes mu-nicipals, d’altres particulars i d’al-tres mig i mig , sempre conduïdes amb la voluntat de moltes persones que amb retribucions o sense hi posen tota l’ il·lusió per difondre i gaudir d’aquest art.He fet una petita enquesta a per-sones nou vingudes i m’he adonat que aquestes no tenen idea de la seva existència, per tant m’agrada-ria que totes aquestes escoles, fossin realment assequibles a tothom, que de les jornades de portes ober-tes se’n fes la suficient difusió, per despertar la seva curiositat.L’ altre problema, no totes les economies, i sobretot les classes

treballadores, poden permetre’s el luxe de destinar part dels seus ingressos a la cultura, que com tots sabeu ens surt prou cara. La meva proposta seria crear un número de beques proporcional al número de alumnes de cada escola, pagades pels ajuntaments, fundacions, oficines bancàries, empreses, etc, de cada ciutat o poble.He somiat, l’ Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalu-nya i l’Orfeó català, amb músics i cantaires de totes les ètnies, races i religions que viuen i treballen a Catalunya, interpretant el Pessebre de Pau Casals, al Palau de la Música. També ho he somiat de l’ escola-nia de Montserrat interpretant el Virolai, però això ja són figues d’un altre paner.

Abdelghani El molghy Afrass

Ramon Ripoll

d

d

La mayor dificultad para la mujer es conciliar la vida personal con la laboral

almuckil amaqran antam-ghat howa mamc gha tag atasmun alhayat anas ak alhayat narxadmatThe biggest difficulty faced by women is to combine their personal lives with workLe plus grand problème qu’affrontent les femmes, c’est de concilier vie famil-iale et vie professionnelle

g

Ma_Abril_OK.indd 8 19/4/08 10:08:43


Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

El Museu Episcopal de Vic va ser es-cenari el darrer dia 3 d’abril d’una conferència-debat sobre el Projecte de Llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos. La directora general d’Afers religiosos de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Coll, va explicar davant

de desenes de persones el fins ara projec-

te de llei, que encara s’ha

de debatre i aprovar al Par-lament. Coll va destacar

que “el projecte

pretén garantir el dret

de llibertat de culte, per això els ajun-

taments han de preveure els usos religiosos que es faran a cada muni-cipi. No es tracta de regalar espais ni pagar-los, però sí que haurien de reservar determinades zones”. Segons la Directora general d’Afers religiosos, també pretén garantir la seguretat i higiene dels veïns i dels usuaris dels centres, a través d’un reglament que ho reguli.Va quedar demostrat que la llei de centres de culte és una de les més esperades, van ser molts els participants que es van interessar en plantejar dubtes i proposar pre-

guntes. Coll va destacar que “seria molt bonic que fos multiconfes-sional, però cada culte té les seves necessitats”, va dir. Fins i tot el regidor d’Afers Socials i Ciutadania, Joan López, va voler donar el seu punt de vista, “evi-dentment que els ajuntaments han de tenir un paper important, però la Generalitat hi aporta poc”. El re-presentant municipal va reclamar que s’avanci en la llei, però que no caigui tota la responsabilitat en els ajuntaments. Alguns es van interessar per la llei, “no hi ha cap normativa”, va dir Coll, “com sempre Catalunya és capdavantera. De totes maneres, el projecte de no xoca amb cap llei estatal, ni amb la Constitu-ció”. La directora d’Afers religiosos, però, va dir que existeix un registre d’enti-tats religioses, on s’han d’inscriure.Una de les principals preocupaci-ons que va demostrar el públic és la voluntat de l’ajuntament d’ubicar els cen-tres de culte als polí-gons, allunyats del cen-tre de la ciutat. Coll creu

que els centres han d’estar prop del usuaris, no a la perifèria, “de totes maneres, cada ajuntament ha de saber quina mena de ciutat vol, en això la llei no s’hi fica”. “Molts centres de culte estan registrats com a entitats culturals, però si s’aprova la llei s’hauran de registrar com a entitats religioses”, va dir Coll, que també va voler dei-xar clar que els ajuts no seran per als centres nous, sinó per a aquells que ja funcionin i es vegin obligats a adaptar-se als nous reglaments, “òbviament, també els catòlics, si necessiten adaptar-se”.Sara Blázquez Vic

Breus Societat

La comunitat índia celebra el BaisakhiLa comunitat índia que viu a la comarca va celebrar dissabte 12 d’abril una festa molt típica del Punjab, al nord de la Índia, el Baisakhi, la festa de la fraterni-tat Sikh. Enguany és la primera vegada que es celebra aquesta festa religiosa a Vic, amb l’ajuda de totes les persones del Punjab que viuen a la ciutat. La celebració va tenir lloc al Casal Claret i va durar tot el matí. Primer es va fer la primera pregària/ofrena, “puja”, mentre es va repartir te, després, d’onze a una va tenir lloc la segona part de la pregària, “keertan”. Al migdia hi va haver menjar típic de la festa per tothom. Aquesta celebració també és una festa nacional a Bangladesh, on es celebra l’any nou bengalí. La comunidad india celebra la fiesta de la fraternidad sikhiwdan an india tahtafalan as ficta antafiqt nasikh

The Indian community cel-ebrates the Sikh Festival of BrotherhoodLa communauté indienne célèbre la fête de la con-frérie sikhe

Vic transforma el barri del RemeiL’Ajuntament de Vic va presentar la transformació integral del barri del Remei, que finalitzarà el 2009. El barri va néixer entre els anys sei-xanta i setanta i es caracteritza per la presència d’alguns habitatges de lloguer de preu assequible i també d’habitatges de compra de segona mà. La transformació es basa en recuperar la identitat del barri, potenciar la participació de les associacions i grups en la gestió dels processos de millora. El projecte avança en direcció a quatre col-lectius prioritaris: la gent gran, les dones, els joves, i els qui participen. Vic transformará integral-mente el barrio del Remei Vic yaàdar ij forma nataày-uc idcar na remei

Vic is to completely trans-form the Remei areaVic réaménagera en profon-deur le quartier du Remei

Vic debat el projecte de llei de centres de culte

I

Montserrat Coll resuelve dudas sobre el proyecto de ley de cultos re-ligiosos

Montserrat Coll ghas tacakukat du macroà qanun nadiy-anatMontserrat Coll resolves doubts about the planned Law on Reli-gious Wor-shipMontserrat Coll nous explique le projet de loi sur les cul-tes religieux

g

Ma_Abril_OK.indd 9 19/4/08 10:08:52




10

Matí: 11h- 13.30hTarda: 16.30- 19h

Vic:Dilluns: matí i tardaDimarts: tardaDimercres: matí i tardaDijous: matí

Manlleu:Dimarts: matíDijous: tardaDivendres: matí

- Assessorament jurídic en estrangeria- Orientació formativo-laboral- Treball comunitari i mediació intercul-tural.- Sensibilització- Formació

Publicitat

Ma_Abril_OK.indd 10 20/4/08 10:09:13

Les associacions de mares i pares(AMPES) que existeixen a la ma-joria d’escoles del nostre país

són una eina molt útil per a una educa-ció de qualitat. Són una plataforma decol·laboració i treball en equip amb elprofessorat que permet adequar el cu-rrículum escolar i l’oferta formativa, d’ocii de lleure a les necessitats educativesde l’alumnat, en funció de la realitat so-cial de les famílies i dels barris on estàubicat cada centre educatiu. Però mésenllà d’aquest paper, sens dubte fona-mental per al futur de les noves genera-cions, les AMPES també són una portad’entrada i de cohesió social molt im-portant per a moltes famílies d’origen es-tranger que han vingut a viure i atreballar a Catalunya. Perquè totes lespersones, vinguem d’on vinguem, coin-cidim en l’esforç i en el desig d’un futurmillor per als nostres fills i filles. I aixòpassa, sobretot, per una bona formacióacadèmica, per convertir l’escola en uncentre de referència i de qualitat que es-timuli el creixement personal.

El moviment associatiu de pares imares a Catalunya, tal com el coneixemactualment, té els seus orígens a finalsdels anys 60 amb uns objectius quesintonitzaven amb el context polític d’a-quell moment, en plena dictadura fran-quista, per reivindicar una escola per atothom i gratuïta, l’estabilitat del profes-sorat, una progressiva catalanització iuna escola participativa. El 1975 va néi-xer la Federació d’Associacions dePares d’Alumnes de Catalunya(FAPAC): [email protected] o al 93 43576 86 us informaran sobre com asso-ciar-vos a l’AMPA del vostre col·legi.També teniu a l'abast la Federaciód'Associacions de Pares d'Alumnesd'Ensenyament Secundari (FAPAES),amb més de trenta anys d'experiència,a [email protected] o al 93 278 21 43.Ens interessa a totes i a tots.

VIVIMJUNTS

Tothom a l’AMPA

Notícies

Núm. 1 abril 2008

Editorial

Apartir del 25 de març s’inicia el període de preinscripció per accedir als diferentscentres docents de Catalunya, que comprenen des de les llars d’infants fins a laformació de persones adultes. A part de la sol·licitud de preinscripció, cal pre-

sentar també una sèrie documents com ara el NIE, en el cas de les persones estrange-res. Totes les indicacions, calendari i criteris d’admissió es poden consultar awww.gencat.cat/preinscripcio o al telèfon 012.

Tingueu ben presents aquests punts:

Comença la preinscripció escolar

Notícies

Classes extraescolarsde llengües

Per tal de facilitar als alumnes d’altresnacionalitats el coneixement de lacultura i llengua d’origen pròpia, el

Departament d’Educació potencia les clas-ses de llengua estrangera per a aquestalumnat en horari extraescolar. Així, aque-lles escoles que ho sol·liciten organitzenfora d’horari lectiu classes de les diferentsllengües amb el suport del Departament. En el curs 2007-2008, 1.902 alumnes deCatalunya estudien la llengua materna coma activitat extraescolar als propis centres

docents. Les llengües que actualment espoden aprendre són l’àrab, el xinès, l’ama-zig, l’holandès, el portuguès i el romanès.La iniciativa va començar el curs 2004-2005 amb la llengua àrab, i en aquesttemps s’han anat incorporant progressiva-ment la resta de llengües. Actualment, ifruit d’una resolució del Parlament de Ca-talunya, s’està treballant per incorporarcom a llengua extraescolar el quítxua, quees parla a països com Equador, Bolívia,Xile o l’Argentina. Una altra de les llengüesque es volen afegir en un futur és l’urdú,que es parla majoritàriament a l’Índia i elPakistan. Amb aquesta iniciativa es vol re-conèixer i fomentar el plurilingüisme de l’a-lumnat d’origen estranger que estudia a lesaules catalanes.

Més informació: www.gencat.cat/educacio

llars d’infants: parvulariofins: hasta

admissió: admisióntingueu: tened

ben: bieninfants: niños

cadascun: cada unoimparteix: imparte

comprèn: comprende

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

lectiu: lectivodocentes: docentes

xinès: chinova començar: empezó

fruit: frutoafegir: añadir

rexonèixer: reconocer

qualitat: calidadubicat: ubicado

coincidim: coincidimosesforç: esfuerzo

desig: deseocol·legi: colegio

Educació infantil(0-3 anys) Fins als tres anys els nens i lesnenes poden anar a la llar d'infantson cursen el primer cicle de l'edu-cació infantil; l'edat mínima que hande tenir per accedir-hi és de 16 set-manes el dia 1 de setembre de l'anyque s'inicia el curs.

Educació primària(6-12 anys) L'educació primària és obligatòriaper als infants des dels 6 als 12 anys.S'estructura en tres cicles de dos cur-sos cadascun: l'inicial, el mitjà i el su-perior. En el cas dels centres docentspúblics, s'imparteix en els centresd'educació infantil i primària o CEIP.

BatxilleratEl batxillerat és voluntari, dura doscursos i consta de tres modalitats:ciències i tecnologia, arts i humani-tats i ciències socials. En el cas delscentres públics, s'imparteix als ins-tituts d'educació secundària o IES.

Educació infantil(3-6 anys) El segon cicle d'educació infantilcomprèn tres cursos que, en el casdels centres docents públics, s'im-parteixen en els centres d'educacióinfantil i primària o CEIP. Els nens hiassisteixen dels tres als sis anys.

Educació secundà-ria obligatòria (12-16 anys) L'educació secundària obligatòriao ESO s'estructura en quatre cur-sos que s'adrecen als alumnesd'entre 12 i 16 anys i que s'impar-teixen als instituts d'educació se-cundària o IES.

v v ju ts 5 d a : aquetac o / /08 3:09 ág a

Sóc equatorià i resideixo legal-ment a l’Estat espanyol des defa 4 mesos. Necessito bescan-

viar el meu permís de conduir per und’espanyol. Quins són els tràmitsque he de seguir i el termini de tempsen que ho puc fer?

Els titulars de permisos de conduir ex-pedits en països no comunitaris, podenconduir a l’Estat espanyol sempre queno hagin transcorregut més de sismesos, com a màxim, de l’obtenció dela seva residència legal a Espanya.Passat aquest termini, hauran de trami-tar un permís de conduir espanyol, lle-vat del cas que existeixi un conveni ambel seu país que permeti fer el bescanviper un permís espanyol equivalent. Ac-tualment, els països amb els quals exis-teix conveni a dia d'avui són: Andorra,Algèria, Argentina, Bolívia, Colòmbia,Corea del Sud, Equador, Japó, Marroc,Paraguai, Perú, República Dominicana,Uruguai, Veneçuela i Xile.Els permisos de conduir, un cop bes-canviats, seran retornats a l’autoritat queels va expedir. És a dir, si vostè decideixtornar a residir a l’Equador, podrà de-

manar que li sigui lliurat el seu permísequatorià per les autoritats competents. És necessari sol·licitar cita prèvia pertal de lliurar la documentació exigida ala Prefectura de Trànsit de la provínciaon estigui empadronat.

Per a més informació:Servei d'immigració en línia al tel. 012

www.gencat.cat

Aquesta és una secció que vol donarresposta als principals dubtes legals

que té la nova ciutadania de Catalunya.

Consultori Jurídic

Convalidaciódel permísde conduir

Presents a “Vive!Latinoamérica”

La Secretaria per a la Immigració delDepartament d'Acció Social i Ciuta-dania va estar present a la Fira “Vive!

Latinoamérica”, que es va celebrar a mit-jans de març a l'Hospitalet de Llobregat,amb un estand propi basat en el Pla deCiutadania i Immigració del Govern. L'es-pai va ser un punt de trobada amb infor-mació útil i dinàmica on els visitants vanpoder conèixer els diversos programes,serveis i activitats que promou la Generali-tat de Catalunya pel que fa a l'acollida i in-tegració de les persones immigradesd'origen estranger. La producció de l'estand ha comptat ambla col·laboració de la Direcció General de

Difusió Corporativa i està previst que es-tigui present en altres iniciatives adreça-des a persones nouvingudes com la firade L'Hospitalet. L'objectiu és que esde-vingui la carta de presentació del Governper aquells col·lectius que hagin vingut aviure i a treballar a Catalunya recentment.El secretari per a la Immigració, Oriol Amo-rós, va estar present en la inauguració ofi-cial d’aquesta fira.

2

resideixo: residobescanviar: cambiar

fer: hacerexpedits: expedidos

transcorregut: transcurridotermini: plazo

llevat: exceptoretornats: retornados

decideix: decidelliurat: entregado

empadronat: empadronado

mitjans: mediadosmarç: marzo

promou: promueveacollida: acogida

ha comptat: ha contadoaltres: otras

adreçades: dirigidasesdevingui: se convierta

hagin: hayanviure: vivir

Esports

“La promoció esportiva en el con-text de la diversitat cultural” vaser el títol de la jornada que la

Secretaria per a la Immigració i la SecretariaGeneral de l'Esport de la Generalitat de Ca-talunya van organitzar a mitjans d’aquestmes de març, per tal de potenciar la pre-sència de les persones d’origen immigrat almón de l’esport. La jornada va comptar ambla presència de responsables polítics i tèc-nics d'esports o immigració del món muni-cipal, representants de federacions i declubs esportius, i va permetre conèixer lesexperiències que s'estan duent a terme, pelque fa a la integració, en l'àmbit esportiu ca-talà i avançar en la definició del model i delscriteris que han de guiar les polítiques depromoció esportiva en la Catalunya delsegle XXI.Entenent l’activitat esportiva en el seu con-junt com una poderosa eina d’integració, el

secretari per a la Immigració, Oriol Amorós,i la secretària general de l'Esport, AnnaPruna, van destacar que “l’objectiu prioritaripel qual treballem és normalitzar l'accés deles persones immigrades a la societat d'a-collida, en igualtat de condicions, en comp-tes de fomentar competicions paral·leles,que dificulten el seu procés d'integració i in-tercanvi amb la resta de la societat”. Enaquest sentit, amb el desenvolupament delPla Català d’Esport a l’Escola –on un 20%del total d’alumnat és nouvingut- i amb elsPlans Educatius d’Entorn s’està augmentantl’index de participació de la població immi-grada en la pràctica esportiva i s’està com-pensant la desigualtat. Per la seva part, el secretari per a la Im-migració, Oriol Amorós, va destacar l'en-riquiment que ha representat l'arribadade població amb origens molt diversosper l'auge d'esports, fins ara minoritaris,

com el beisbol, els escacs, el voleibol, lalluita o el criquet.Amorós va fer èmfasi en la feina prèviaque, abans que els polítics, ja ha fet la so-cietat en l’àmbit esportiu i va reafirmar laimportància en la construcció de ciutada-nia des de l’esport. Segons el Secretariper a la Immigració, el fet esportiu contri-bueix al fet indiscutible que “vivim junts ivolem viure junts”.

mitjans: mediadosconèixer: conocer

duent a terme: realizandoentenent: entendiendo

eina: herramientaresta: resto

entorn: proximidadindex: índice

ara: ahora

Notícies

L’esport, eina d’integració

v v ju ts 5 d a : aquetac o / /08 3: 0 ág a

Des de Sant Pere de Rodes fins a Al-carràs, el camí de Sant Jaume tra-vessa Catalunya d’est a oest per

enllaçar amb altres rutes i arribar a San-tiago de Compostel·la.Aquesta ruta respon a la demanda creixentde pelegrins i persones que per interès re-ligiós, cultural, esportiu o turístic desitgen

fer aquest camí des de diferents punts, jasigui a peu, bicicleta o cavall.Venint del nord, s’entra pel Coll de Panissarsi la Jonquera, i s’inicia el Camí. Es continuacap a les ciutats de Figueres (Alt Empordà),Girona (Gironès), Vic (Osona), Manresa(Bages), Igualada (l’Anoia), Cervera (Sega-rra), Tàrrega (Urgell) i Lleida (Segrià).La ruta passa per monestirs com Montse-rrat, Sant Benet de Bages, Santa Maria del’Estany i Santa Maria de Vilabertran. Quan

s’arriba a Alcarràs, el final de la ruta, el Camícontinua fins a Fraga, Saragossa i Logronyoon s’enllaça amb el Camí Francès.En un futur pròxim també es preveu recu-perar el tram que uneix Tarragona i Lleida,passant pels tres monestirs cistercencsmés importants de Catalunya: Poblet, San-tes Creus i Vallbona de les Monges. I ja ensegon terme, també es contemplaran lesrutes del Camí Jacobeu de l’Ebre i les viesde pujada de Barcelona a Montserrat.

Aprendre català

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat

Foto

:Raf

aelL

opez

-Mon

ne

Foto

:Pac

oSa

nche

z

VIVIMJUNTS 3

camí: caminofins: hasta

arribar: llegarpelegrins: peregrinos

desitgen: deseancavall: caballo

monestirs: monasteriospreveu: prevee

uneix: unepujada: subida

Camí de Sant Jaume: camíde sol, camí de les estrelles

Monestir de Sant Pere de Rodes

Monestir de Montserrat i Montserrat Sant Benet de Bages

Foto

:Im

agen

Mas

v v ju ts 5 d a : aquetac o / /08 3: 8 ág a 3

4

Entrevista Sor Lucía, monja

Sor Lucía (Tucumán, Argentina, 1966)és un monja de l’orde de les Domi-níques Contemplatives que viu i tre-

balla a Manresa. Hi viu perquè resideix enun convent del segle XIII de la capital delBages, i hi treballa perquè realitza una im-portant feina per afavorir el diàleg i la con-vivència entre religions, i en pro de la pau.

Quan va arribar a Catalunya?

Vaig arribar a Catalunya des de l’Argentina fa14 anys, després d’haver ingressat en unconvent al meu país quan en tenia 18 i d’ha-ver passat una estada de 5 anys a València.

Quin coneixement tenia del nostre país al’Argentina?

A Tucumán, la meva ciutat, hi havia un im-portant grup de catalans exiliats i a partird’ells vaig conèixer Catalunya.

Després de la seva estada a València onva anar?

Vaig anar al convent de Santa Clara, del’orde de les Dominiques Contemplatives,a Manresa. És una ciutat molt maca i moltinteressant, on hi ha molt contacte amb lagent i una bona convivència entre les dife-rents cultures i religions existents. Al con-

vent som 8 monges: tres catalanes, una deLa Rioja, una de Pamplona i una altra deValència.

Vostè treballa habitualment en el diàleginterreligiós?

Sí, encara que també desenvolupem al-tres tasques. Treballem el diàleg interreli-giós a través de diferents activitats comtrobades, concerts i també la pregària.Vam celebrar el Parlament català de lesreligions, amb la participació de 1200 per-sones. I, de cara als joves, tenim l’Asso-ciació sòciocultural La Xarxa, amb la qualeditem una revista trimestral.

I li queda temps pels temes religiosos?

En realitat no són activitats del tot separa-des, ja que les trobades interconfesionalsper promoure la convivència tracten tambétemes de teologia, no són els únics, perquètambé abordem qüestions més de base,però sí que en parlem. El Diàleg interreligiòs,que fem des de fa 11 anys, reuneix més de300 persones en les seves trobades.

Què són les trobades interconfesionals?

Són espais de convivència entre personesque practiquen diferents religions, en un

marc de respecte mutu. Nosaltres, com amonges, no fem cap mena de proselitisme.Respectem totes les religions, que ca-dascú ha de viure a la seva manera i sensefaltar el respecte pels demés

Què hi fan en aquestes trobades?

Les trobades van nèixer una mica arran delsatemptats de l’11 de setembre als EstatsUnits. Va ser una època amb la sensibilitat aflor de pell per a molta gent i vàrem pensarque un encontre interconfessional era unabona iniciativa per contribuir a la pau.

Com i quan va aprendre català?

Bé, quan vaig arribar a Manresa em vaigadonar plenament de la realitat de Cata-lunya. I va ser aquí, amb l’ajuda del cursDigui-digui, que vaig aprendre la vostrallengua.

Ho considera important?

Sí, ho és. Ni entenc l’anticatalanisme quevaig veure que existia en alguns sectorsvalencians, ni entenc tampoc els que diuenque el castellà està amenaçat a Catalunya.El que està en perill és el català.

En aquest sentit, quins consells donariaals nouvinguts a Catalunya?

Que tant important és mantenir els orígenscom saber adaptar-se al lloc d’acollida. Elsimmigrants no han de tancar-se en les as-sociacions del propi país, no han de ferguetos. Cal obrir-se a la societat. Pel quefa al català, penso que la immersió lingüís-tica i cultural és una manera de sobreviureen el país d’acollida, és un enriquiment.

“Aprendre catalàés obrir-se a la societat”

Breus

Dia Internacionalde les Dones

El Dia Internacional de les Dones com-memora la mort, l’any 1911, de més decent treballadores nord-americanes, lamajoria d’origen immigrat, en un in-cendi suposadament provocat en la fà-brica de Nova York on treballaven. Allarg dels anys, les reivindicacions deles dones han anat variant segons lescircumstàncies del moment. L’Institut Català de les Dones, ambmotiu de la celebració internacionald’aquesta diada, va organitzar diversosactes arreu de Catalunya per tal de re-novar, un cop més, el compromís delGovern de la Generalitat envers les ciu-tadanes del nostre país.

Presentació del llibre"Festival de Sopes" de 9 Barris Acull

En el marc del “Festival de Sopes” queorganitza cada any l’entitat barcelo-nina 9 Barris Acull, Viena Edicions vapresentar el llibre "Festivals de Sopesdel món mundial”. La presentació vaanar a càrrec d'Eugenio Madueño, pe-riodista. També hi van intervenir Car-men Andrés, regidora del districte deNou Barris i Oriol Amorós, secretari pera la Immigració.El “Festival de Sopes” és una divertidainiciativa que té com a objectiu assabo-rir els gustos de les diferents receptesde sopes que es preparen arreu delmón, i que en l’edició de l’any passat vacomptar amb la contribució de més de60 participants. Més informació:http://9bacull.org/?q=node/85.

Butlletí electrònic sobre immigracióLa Secretaria per a la Immigració, haposat en funcionament un butlletí elec-trònic quinzenal sobre temes d’immi-gració. Es tracta d'un nou instrumentde comunicació útil que s'adreça atotes aquelles entitats, associacions,ens locals i persones que treballen enla gestió de la diversitat o bé que hiestan interessades.El butlletí conté seccions com actualitat,associacions i entitats, formació, publi-cacions, i un altre apartat que informade les últimes modificacions legislativesi convocatòries públiques en aquestamatèria, tant de la Generalitat com d'ad-ministracions superiors. Així mateix, in-corpora un breu recull de premsa i unaagenda d'actes o propostes culturals.Per donar-se d'alta només cal accedir ala pàgina d'Internet :www.gencat.cat/butlletins i omplir elformulari corresponent.

[email protected]/benestar/immigracio

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita alDepartament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibidala seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

VIVIMJUNTS

orde: ordenafavorir: favorecer

diàleg: diálogotrobades: reuniones

abordem: abordamosarran: a raíz

pell: pielencontre: encuentro

em vaig adonar: me di cuentaenriquiment: enriquecimiento

v v ju ts 5 d a : aquetac o / /08 3: ág a



Números Anteriors

Altres llengües, altres llocs

Aquest és el quart número de la Revista Mà, no et perdis els anteriors!

Pots demanar-los escrivint a:[email protected]

Es va declarar un gran incendi a “Laa-ri-n-sheikh”, a NadorUn espectacular incendi es va declarar al migdia del diumenge, prop de les tres de la tarda, a un habitatge del barri de Laari-n-sheikh, al centre de Nador (prop del mercat de les verdures de Dyour Bouchaal). L’incendi no ha produït desgràcies personals, però sí pèrdues materials importants al lloc del succés. Un cop declarat l’incendi, els diversos serveis de seguretat arribaren de seguida al lloc dels fets per comprovar-ne les conseqüències i el grau de les destrosses. De la mateixa ma-nera, feren acte de presència membres de Protecció Civil, que varen poder apagar el foc i evitar-ne la propagació. A més, s’hi van aplegar un bon nombre de ciutadans per seguir de prop les diverses etapes de l’incendi, i van expressar el seu pesar i la tristor pels fets.Segons les declaracions que Nador City ha pogut aconseguir, a l’habitatge on es va produir l’incendi hi viu un grup de persones procedents de diferents ciutats del Marroc que treba-llaven a Nador (tots ells solters sense família). Pel que fa a la causa de l’incendi, sembla que un curtcircuit elèctric en un dels cables de l’habitatge és la més probable.

Nador City 7 abril 2008

Mayor participación para migrantesEl proceso de la Asamblea Nacional Constituyente de Ecuador se abrió a la participación de emigrantes. La crónica es del Telégrafo de Guayaquil: “La posibilidad de que los migrantes puedan votar por todas las dignidades de elecci-ón popular fue el eje central de las intervenciones durante el primer Foro Virtual de la Asamblea Nacional Constituyente, realizado por la Mesa 2 de Organización, Participación Social y Ciudadana, durante el cual se entregaron propuestas de ecuatorianos residentes en Roma, Caracas, Madrid y Milán. Los asambleístas compartieron con la comunidad migrante los avances del proceso de redacción de la nueva Carta Magna en lo que tiene que ver con sus derechos. Una de las principales propuestas de los ecuatorianos residentes en España fue la necesidad de que los migrantes en el exterior participen en el próximo proceso electoral para ratificar lo aprobado por la Constituyente. El presidente de la Mesa 2, Virgilio Hernán-dez (PAIS), recordó que el Ecuador se extiende más allá del territorio nacional. “Queremos dar para poder exigir. Hemos planteado que vamos a permitir el derecho al voto de todos los extranjeros residentes en el Ecuador por más de cinco años para todos los cargos de elec-ción popular”, sostuvo. Se habló también de la posibilidad de suscribir convenios para poder ejercer las profesiones adquiridas en el Ecuador en otros países del mundo, garantías para el retorno al país, mayor seguridad ciudadana, mejorar la calidad de la seguridad social y man-tener una representación en la nueva Función Legislativa, como ocurrió en la Asamblea (...)”. David Guerrero. El Telégrafo, Guayaquil, 7 de abril de 2008

Major participació per a emigrants El procés de l’Assemblea Nacional Constituent de l’Equador es va obrir a la participació d’emigrants. La crònica és del Telégrafo de Guayaquil: “La possibilitat de que els emigrants puguin votar per totes les dignitats d’elecció popu-lar va ser l’eix central de les intervencions durant el primer Fòrum Virtual de l’Assemblea Nacional Constituent, realitzat per la Mesa 2 d’Organització, Participació Social i Ciutadana, durant el qual es van entregar propostes d’equatorians residents a Roma, Caracas, Madrid i Milà. Els assembleistes van compartir amb la comunitat emigrada els avanços del procés de redacció de la nova Carta Magna, que té relació amb els seus drets. Una de les princi-pals propostes dels equatorians residents a l’Estat espanyol va ser la necessitat de que els emigrants a l’exterior participin en el proper procés electoral per a ratificar el que es va aprovar a la Constituent. El president de la Mesa 2, Virgilio Hernández (PAIS), va recordar que l’Equador s’estén més enllà del territori nacional. “Volem donar per poder escollir. Hem plantejat que permetrem el dret a vot de tots els estrangers residents a l’Equador que portin més de cinc anys vivint al país, per a tots els càrrecs d’elecció popular”, va dir. També es va parlar de la possibilitat de subscriure convenis per a poder exercir les pro-fessions adquirides a l’Equador en altres països del món, garanties pel retorn al país, major seguretat ciutadana, millorar la qualitat de la seguretat social i mantenir una representació a la nova Funció Legislativa, com va passar a l’Assemblea (...)”.David Guerrero. El Telégrafo, Guayaquil, 7 de abril de 2008

Ma_Abril_OK.indd 11 19/4/08 10:09:13




12

Pel·lícula:

PersèpolisDirecció i guió: Marjane SatrapiFrança, 2007.

Feta per la iraniana Marjane Satrapi, relata com creix un règim fonamentalista islàmic. La pel-lícula està coescrita i codirigida per Satrapi i Vincent Paronnaud i està feta en blanc i negre.Persépolis narra la vida de la iraní Marjane Satrapi, y está inspirada en un cómic

Persèpolis itàawad alhayat an marjane Satrapi natath zi iran dij nalqalab modhik ‘Persepolis’, inspired by a comic, narrates the life of Iranian woman Marjane SatrapiTiré d’une bande dessinée, Persépolis s’inspire de la vie de l’iranienne Marjane Satrapi

Llibre:

Desfent el nus del mocadorRamon ErraLa Magrana, 2008

És la primer novel·la per a adults de l’escriptor lluçanenc. Abans ha-via publicat tres llibres de contes i viatges. Parla d’un cambrer retirat a la força després d’un accident de circulació que li ha desfigurat la cara, i es disposa a escriure sobre els clients del bar de carretera on ha treballat durant anys. Un chico que acaba de sufrir un accidente se dispone a escribir una historia

ij anwahram togha yaga lak-sida raxo itari ij nariwayaA young man who has just suffered an accident sets out to write a storyÀ peine remis d’un accident, ce jeune homme se dispose à écrire une histoire

Música:

Dimanche à BamakoAmadou&MariamManu Chao, 2005. Amadou i Mariam, tots dos cecs, són un duet procedent de Mali. Barregen ritmes tradicionals amb guitarres, violins, trompetes, trom-bons i percussió. Es un dúo musical de Mali que mezcla ritmos de su país con guitarras eléctricas y trompetas

Ij nalfanan zi mali itxadjad muzika nadawla anas ak guitarra aliktrika daflawtaTwo musicians from Mali who blend the rhythms of their country with electric guitars and trumpets.Un duo de musiciens maliens qui mélangent les rythmes de leur pays au son des guitares électriques et des trompettes

Web:

www.mhic.net

El Museu d’història de la immigra-ció de Catalunya és a Sant Adrià de Besòs. És un centre de recerca i difusió de la memòria i de les experiències migratòries de Cata-lunya al llarg de la història. El Museo de historia de la inmigración de Cataluña repasa las experiencias mi-gratorias del país.

Almathaf natarix an yam-hajan akatalunya itàawad itajriba nalhijra nalwatan The Catalan Museum of the History of Immigration explores the experiences of migration in this country Le Musée de l’histoire de l’immigration de Catalogne retrace les expériences migratoires qu’à connues le pays

Blog:

http://caraocreu.com/bloc/

Cara o Creu és el primer bloc sobre economia i borsa en català. És iniciativa de dos joves osonencs i recull diverses informacions, oinions i experiències dels propis autors. Com a la majoria de blocs s’hi poden deixar comentaris, que enceten, moltes vegades, interes-sants debats. Els autors fins i tot estan oberts a rebre opinions i informacions dels seus lectors, i convertir-los en redactors.

Es el primer blog de economía i bolsa en catalán

ablog amazwaro di liqtisad dalborsa di katalunyaThe first economics and stock market blog in CatalanLe premier blog sur l’économie et la bourse en catalan

Ressenyes

D’allà a aquí, de Chamba a Vic

Cultura

L’exposició es pot visitar fins el 2 de maig al Centre Comunitari de Vic

La mostra explica la vida quotidiana a Chamba, una zona de la meitat nord de Ghana (Àfrica) a través de fotografies i un vídeo. Tot va començar amb un viatge que un grup de membres de CHAYA (Chamba Youth Association), juntament amb Veus Diverses, van fer a la zona, on van fer les fotografies. Un cop a Vic van proposar a l’Ajuntament fer-ne una exposició, i van rebre el suport del Pla de Barris. “Els catalans no coneixen la cultura de Ghana, i amb

l’exposició aprofitem per explicar-la. Volem mostrar la nostra cultu-ra, el nostre menjar, les festes, les tradicions, l’educació, i els canvis entre la vida aquí i allà”, diu Dan-juma, el president de CHAYA. I és que el vídeo que es pot veure al Centre Comunitari està dividit en dues parts, una que mostra la vida a Chamba i una altra que explica la vida dels chambesos a Vic. Segons diu Danjuma, els dos-cents chambesos que viuen a Osona

hi viuen bé, “som com una família, fem molta pinya”, encara que la manera de viure és molt diferent. Tenen dificultats per trobar, per exemple, els seus productes culinaris, “és molt difícil trobar nyam, aquí ho substituïm per puré de patata, però no és el mateix”. De totes maneres, aquí s’han acostumat a menjar enciam, prendre te o cafè, productes que a Chamba només els consumeixen els rics. Una de les principals caracte-rístiques de la zona és la manca d’aigua potable, de fet, aquest va ser l’origen del viatge, i una de les parts principals de l’exposició. “Aquest problema fa que la vida sigui molt diferent que aquí. Els nens han d’anar a buscar aigua abans d’anar a l’escola, i quan hi arriben estan cansats i bruts”, explica en Danjuma. La població de Chamba ha de caminar uns quants quilòmetres per anar a buscar aigua a un embassament d’aigua bruta, és una de les princi-pals preocupacions dels chambe-sos, no hi ha infraestructures. Fins ara, ja són centenars les persones que han visitat “D’allà a aquí. De Chamba a Vic” al Centre

Comunitari. “Fins i tot ens estem plantejant de fer visites guiades”, diu Cristina Vilaró, tècnica del Pla de Barris de l’Ajuntament de Vic, i és que en Danjuma ja n’ha organit-zat alguna, li agrada poder explicar en primera persona les característi-ques de Chamba. L’èxit de l’expo-sició ha estat possible gràcies al treball conjunt entre l’ajuntament i CHAYA, “és important treballar conjuntament per facilitar la con-vivència”, diu en Danjuma, que ja està pensant traslladar l’exposició a altres municipis de la comarca.

El dia de la seva inauguració, ja es podia percebre l’interès que aixecava l’exposició “D’allà a aquí. De Chamba a Vic”, hi van assistir una vuitantena de persones. L’exposició es pot visitar al Centre Comu-nitari de Vic des de l’1 de març i ara, la gran afluèn-cia de gent que s’ha interessat per veure-la ha fet prorrogar-la fins el 2 de maig.

Sara Blázquez Vic

La exposición sobre Ghana se podrá visitar durante todo el mes de abril

Almaàrid ax ghana momkin atzaram di ac`hara an abril am yakmarThe exhibition about Ghana stays open throughout AprilL’exposition sur le Ghana sera ouverte tout au long du mois d’avril

g

Cultura

F: C

RIS

TIN

A V

ILA

RÓ

Ma_Abril_OK.indd 12 19/4/08 10:09:21



Preguntes Creuades Poesia

Cultura

Les preguntes de la Clara

La Daniela, osonenca d’origen bolivià, respon:

Què en penses dels cata-lans?Hi ha gent oberta, però també hi ha gent molt tancada, que diu que els immigrants no s’inte-gren, però tampoc ens deixen.

Què és el que esperes de Vic?Espero trobar gent agradable i una estabilitat per viure-hi.

T’has adaptat bé a la vida aquí?M’ha costat, i encara m’hi estic adaptant. És una cultura molt diferent. La gent és oberta, però no del tot.

Quins són els teus propòs-sits?Quan era a Bolívia estudiava Dret, m’agradaria poder conti-nuar estudiant i poder integrar-me molt més.

Quines coses trobes a fal-tar del teu país?Trobo molt a faltar la meva fa-milia, els meus amics, i la meva manera de viure allà.

La Clara, osonenca d’origen mallorquí, respon:

Penses que els immigrants s’adapten bé?Sí, però el problema és que hi ha molts prejudicis, i això fa que els costi més integrar-se totalment.

T’agrada conèixer altres cultures?Sí, m’encanta. Perquè penso que quanta més gent i més països coneguis, podràs opinar més i millor sobre el món.

Te n’aniries a viure a un altre país?Sí, com ja he dit m’agrada conèi-xer altres cultures. De fet, ja sóc una mica lluny, perquè sóc de Mallorca! Especialment m’agra-daria conèixer Llatinoamèrica, per exemple el teu país, Bolívia.

Per què vas voler ser vol-untària (Voluntariat per la llengua)?Perquè m’agrada molt ajudar la gent, a més trobo que s’ha de potenciar l’ús de la llengua catalana, sobre tot amb la gent que veniu de fora.

Les preguntes de la Daniela

CONTE DELS BALCANS

El bosque mágicoarghabat tasahat

The magic forestLa forêt enchantée

Potser va ser el preu de l’entrada el que va fer que, tot i ser un recital de poesia cata-lana i amaziga, no hi havia gairebé ningú d’origen amazic entre el públic. L’organitza-ció demanava vuit euros per entrar a la Jazz Cava de Vic el darrer divendres, 11 d’abril, a la nit. Tot i així, totes dues llengües minorit-zades es van agermanar a través de les veus de Khalid Elmokhtari, Najat el-Hachmi, Pilar Cabot i Anna Miralpeix, que van fer de la poesia una sola cosa, traspassant les barre-res lingüístiques. L’impulsor de l’acte és Biel Barnils, qui va proposar als autors implicar-se en aquest projecte, que va rebre el suport de l’IMAC, i es va incloure en el cicle “Lletra i Música”. Barnils, que en els darrers anys ha estat treballant temes de sociocultura, creu que “l’amaziga ja deu la segona llengua més parlada a Vic i a través de la cultura -en aquest cas la poesia- es poden tractar temes

socials, en aquest cas la nova ciutadania”.La poesia catalana i l’amaziga es va anar intercalant. Khalid Elmokhtari, un jove nas-cut a Nador, que resideix a Vic, va ser l’en-carregat de posar veu a la poesia amaziga. El raspose va demostrar una gran força per recitar. Com que la majoria d’assistents no entenien el significat de ls seves paraules, Najat el-Hachmi es va encarregar de fer cinc cèntims sobre els continguts dels poemes d’Elmokhtari, que tractaven l’amor, la terra, i els problemes de la gent. Ambdues poesies anaven acompanyades de música, una guitarra acompanyava la força de la poesia amaziga, mentre que Anna Miralpeix, al piano, acompanyava la sensibilitat de les paraules de Pilar Cabot. També Miralpeix va recital algunes de les seves poesies catalanes.Sara Blázquez Vic

La Jazz Cava va ser escenari d’un recital de poesia catalana i amaziga

Catalanes i amazigs se unen para recitar poesías.

Iktalanan di mazighan monan bac adàadan tiqasisin Catalans and Amazighs come to-gether to recite poetryCatalans et Imazighen se donnent la main autour d’un récital poé-tique

g

Preguntas cruzadas

ajwiba motaqatiàaCross-questioningQuestions croisées

gajwiba motaqatiàa

El bosc màgicHi havia una vegada un bosc màgic. La seva llegenda explica que quan hi entri una persona que estimi més la seva misèria que tota la felicitat d’aquest món, el bosc perdrà la seva màgia i passarà a ser un bosc normal. Molt a prop hi vivien una àvia i el seu fill gran, que mai entraven al bosc. Tot i que la mare sempre prohibia al seu fill d’entrar al bosc màgic, ell hi va anar a buscar llenya. Un dia es va asseure en un tronc per descansar i, de sota, en va sortir una serp, que es va convertir en una dona meravellosa de cabells rossos i llargs, vestida amb un vestit blanc i preciós, però com que era una serp, li va quedar llengua de serp. El noi es va enamorar i li va demanar que anés a viure amb ell. Mentrestant, una noia que venia llenya, li’n va donar una mica a l’àvia. Després va tor-nar el fill amb la dona-serp, la mare va notar que la noia tenia llengua de serp, va inten-tar parlar amb el fill, però ell no feia cas a ningú. La mare volia que la dona-serp marxés de casa seva, però gràcies a la dona-serp, el fill va decidir fer fora la seva mare. L’àvia tenia fred, però va recordar la llenya que li havia regalat aquella noia, la va encendre i en van sortir uns follets, que li van dir que el seu fill havia fet despertar els esperits del bosc màgic. Estaven tan esfadats, que el rei del bosc volia parlar amb ella. El rei li va dir que el seu fill ja tenia el seu càstig, i li va proposar a ella d’anar al seu poble, en el temps de la seva joventut. Quan hi entrés, ja no recordaria mai més que tenia un fill. Ella va dubtar, però tot i el mal que li havia fet, va decidir no abandonar el seu fill. L’àvia va ser la persona que estimava més la seva misèria que tota la felicitat del món, i la màgia del bosc va desaparèixer. La mare i el fill van viure feliços per sempre.

Ma_Abril_OK.indd 13 19/4/08 10:09:31




14Publicitat

Ma_Abril_OK.indd 14 19/4/08 10:09:33



Preparació

• En un recipient es posa el cous cous, se li tira la sal, l’oli i l’aigua. Es remena tot i es deixa reposar una estona.• Mentrestant, s’ha de tenir la cous-cousera al foc amb 2 litres d’aigua bullint• Se li tira el cous cous durant, al menys, 30 minuts. Es retira del foc i es torna a tirar un got d’aigua• Es deixa refredar una estona i es torna a posar al foc uns 30 minuts més.• Es treu de la couscousera i es posa en un plat fons. Se li tira el sucre, les panses, la mantega. Es remena tot i es forma una piràmide al plat.• Es decora amb la canyella, el sucre glasé i les ametlles (millor torrades i picades).

*

CuinaQuè fem aquestcap de setmana?

Cous cous dolçIngredients per a 4 persones

• 250 g : cous cous• 100 g : panses• 50 g : mantega• 50 g : sucre• 50 g : sucre glasé• 30 g : canyella• 50 g : ametlles• Sal, oli i aigua.

Per Sant Jordi, una rosa i un llibre. Aquesta tradició combina la rosa com a símbol de l’amor i el llibre com a símbol de la cultura. Es celebra cada 23 d’abril, una jornada per passejar i gaudir de l’espectacle de veu-re els carrers convertits en llibreries a l’aire lliure.Sant Jordi és conegut arreu del món per matar un drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Diu la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (Turquia), protagonista de la gran gesta ca-valleresca que la tradició catalana situa a Montblanc (Tarragona). Diuen que pels voltants d’una vila hi havia un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de volar, caminar i nedar, i tenia l’alè pudent, amb el que enverinava l’aire i produïa la mort de qui el respirava. Per tota aquella contra-da regnava el terror, ja que el drac es menjava els veïns i ho malme-tia tot. Els habitants li van donar tot el bestiar del poble i quan es va

acabar, van pensar de donar-li cada dia una persona que

li serviria de presa. El que era més complicat

era trobar cada dia una persona que es deixés menjar per aquell monstre. El veïnat va decidir, doncs, fer cada dia un sorteig i que aquell que

destinés la sort fos lliurat a la fera.

Un dia, la sort va vo-ler que la filla del rei

fos la destinada. La don-zella va sortir de la ciutat

i es va dirigir, sola, cap al llac on residia el drac. Quan va sortir

de la muralla, se li va presentar un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella li va dir que fugís ràpidament, que per allà rondava un monstre que se’l menjaria. Però el cavaller li va respondre que no temés, que no havia de passar res, ni a ell ni a ella. I és que havia vingut ex-pressament per combatre la fera i alliberar el sacrifici de la princesa, i també a la vila de Montblanc. El drac va sortir i el cavaller, que era Sant Jordi, el va ferir amb la llança i el va lligar pel coll. Li va donar a la princesa perquè ella mateixa el portés fins a la ciutat. El veïns van rebre amb els braços oberts a la princesa i al cavaller i van acabar de rematar aquell ferotge animal a la plaça major.De la sang que regalimava del drac en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb el sol i, de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, i li va regalar a la princesa en se-

nyal d’amor. El rei li va demanar que es casés amb la seva filla i li va dir que li donaria tot el seu or i la meitat del regne, però Sant Jordi va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d’aquell dia, la gent del poble va viure tranquil•la. És per això que el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril els nois regalen una rosa a les noies, de color vermell, que simbolitza la passió, i amb una espiga de blat, entesa com la fecunditat. Les noies, però, els regalen un llibre, i és que també s’escau en el Dia del Llibre, que l’any 1930 es va traslladar al 23 d’abril, dia de la mort de l’escrip-tor Cervantes. Cal recordar que aquest mateix dia van morir Josep Pla i Wiliam Shakespeare.

LA DIADA DE SANT JORDILa diada de Sant Jordiés diada assenyaladaper les flors que hi ha al mercati l’olor que en fan els aires,i les veus que van pel vent:“Sant Jordi mata l’aranya”.L’aranya que ell va matartenia molt mala bava,terenyinava les florsi se’n xuclava la flaire,i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.(...)Quan el Sant hagué passattot jardí se retornava:per’xò cada any per Sant Jordiés diada assenyaladaper les flors que hi ha al mercati l’olor que en fan els aires.Joan Maragall

Sant JordiSant Jordi és el patró de Catalunya, però és també el patró dels enamorats. Cada 23 d’abril tot Catalunya es vesteix de roses i llibres, els passeigs i carrers principals de les viles s’omplen de parades, que donen un aire festiu i alegre a la celebració. Sara Blázquez

COCINACuscús dulce, al estilo amazigAXXAM U SANWIsaysu admizid satariqa im-azighan

COOKERYSweet couscous, Amazigh styleCUISINEUn couscous sucré à la mode amazighe

El día de Sant Jordi es tam-bién el día del libro

anhar an Sant Jordi nata dij anhar àawad nalkitabThe day of Sant Jordi is also the day of the bookEn Catalogne, la Sant Jordi (Saint-Georges) est égale-ment la fête du livre

g

Ma_Abril_OK.indd 15 19/4/08 10:09:38




16

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11 CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic

RENFETel. 902 240 202

Autobús urbàTel. 93 889 25 77

Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17

Guàrdia UrbanaTel. 93 885 00 00

Mossos d’EsquadraTel. 93 881 57 00

BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

F: I

KER A

MA

S

Llengua

Completa el refrany o la frase feta amb la paraula que hi falta. Després escriu-la a les caselles corresponents.

1. A l’abril cada ...............val per mil 2. Pel maig cada dia un ..................Frases que expressen la importància de la pluja durant els mesos primaverals

3. Aquella classe està com una bassa d’.............; els alum-nes fan l’examen en absolut silenci.En calma, plàcida, serena

4. Els governants que abusen del seu poder han de tenir por que no es giri la ..........................Canviar radicalment una situació

5. Aneu amb compte de dir segons què, perquè hi ha roba ........................Haver-hi orelles innocents

6. Una cosa és procurar-se tot el que es necessita per viure, i l’altra és llançar la casa per la .............................Excedir-se en les despeses

Joc de frases fetes i refranys

INSTITUCIONS CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONA

LLIBRES PER LLEGIR

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

Guia de Serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

Selecció de deu contes de Pere Calders, un dels narra-dors més importants de la literatura catalana d’avui. Els contes que explica són divertits i sorprenents: amb poques línies –de vegades amb cinc o sis– és capaç d’explicar una història plena d’imaginació i d’humor.Inclou un CD amb l’enregis-trament del text.

Una novel·la històrica sobre una data fonamental per als lectors catalans: els anys previs a la derrota de 1714. Una novel·la convincent sobre les intrigues i conspi-racions que van portar a la derrota del 1714.

LANGUAGE Complete the popular say-ings!LANGUEComplétez les proverbes

16

3

24

5

LENGUA Completa los refranes!TOTALAYT (IRAS) Kamr ax al alghaz

g

Un lli-bre per començar a llegir en català

Jordi Mata, Un cadàver exquisit

Ma_Abril_OK.indd 16 19/4/08 10:09:41



Només comp-tabilitzen els partits dels sis equips dels Països Catalans (territoris de

cultura i llengua comuna, format per les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el País Valencià, Catalu-nya i la Catalunya Nord) entre ells de la Lliga de 1a Divisió.El Villareal continua líder seguit de l’Espanyol amb un partit

menys. Pendents d’incloure el Barça-Espanyol al tancar l’edició, el Barça té dos partits menys. Cal destacar el 0-3 del Mallorca al camp del València.

Classificació Partits Punts jugats

1 Villarreal 9 222 Espanyol 8 173 Barça 7 134 Mallorca 9 95 València 8 66 Llevant 9 5

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Llev. Mall. Val. Vill.Barça 5-1 1-2Espanyol 1-1 1-0 2-0 3-0Llevant 1-4 1-0 2-2 Mallorca 0-2 2-2 3-0 0-2 0-1València 0-3 1-2 0-0 0-3Villarreal 3-1 3-0 1-1 3-0

Taula de resultats

amb exercicis de cintura.Seguirem exercicis amb treball del tronc inferior i superior:· Arrepenjar els colzes a una paret, posar els peus a uns 3-4 passos d’ella i posar el cos en línia recta (50”).· Assegut a terra amb una cama estirada i l’altre flexionada per darrera, anar a buscar la punta del peu de la cama estirada sense doblegar el ge-noll (10”), intentar amb la mateixa postura estirar-se endarrera i buscar posar l’esquena a terra (10”). El mateix amb l’altre cama.· Girar el coll, en totes direccions (20”)· Agafar-se les mans, a darrera l’esquena i tibar cap amunt (10”)· Agafar-se el colze per darrera del coll, i tibar cap a baix (15” a cada braç).Podem ampliar aquest escalfament amb unes flexions de braços i uns abdominals senzills.

Salut i Esport

Sara Blázquez Vic

Gabriel Vizcaíno és una de les persones més compromeses amb la convivència i la integració de les persones immigrades, encara que reconeix que “al principi no ho feia per integració, però me’n vaig anar adonant que l’esport era molt útil per a facilitar la convi-vència entre nanos”. Vizcaíno era entrenador de l’OAR Vic i tenia un parell de joves nouvinguts que “tenien unes aptituds molt bones”. Aleshores, fa sis o set anys, aquests joves tenien moltes dificultats per poder jugar a futbol en un equip, “per fer la fitxa necessitaven la residència i molts més papers”. Als joves els feia mandra i els clubs eren bastant reticents. Però segons diu Vizcaíno, gràcies a la Penya Barcelonista Barcino, de Sant Adrià de Besòs, es va aconseguir que els joves immigrats pogues-sin jugar a futbol només amb el padró.Gabriel Vizcaíno es va dedicar vo-luntàriament a introduir nens im-migrats als equips de la comarca, “és una bona manera d’interreloa-cionar-se, de tenir coses a fer”, fins que l’Ajuntament de Vic va veure la necessitat de crear la plaça de dinamitzador esportiu, que la va ocupar durant dos anys. “Vaig poder posar nanos a Calldetenes, a Roda, a Vic... També vaig formar part de la Unió Esportiva de Vic de Futbol, que em va permetre conscienciar la gent de que el fet que aquests nens juguessin en equips de la comarca era una bona manera per integrar-los”. “Molta gent s’ha anat unint a

aquesta lluita per a la integració. He rebut molt suport per part dels entrenadors, al cap i a la fi, ells volen bons jugadors”, diu. El problema és que “moltes famílies no s’ho poden permetre”. Per això, quan Vizcaíno va comprovar la poca dedicació de l’Ajuntament per l’esport, va decidir crear l’As-sociació Esport i Cultura Solidària d’Arreu, per ajudar aquests joves no només a nivell esportiu, sinó també a nivell cultural, “vam pagar alguna matrícula i alguna quota de futbol”. Gabriel Vizcaíno assegura que aquests nois tenen l’autoestima baixa, que molts no coneixen la llengua, que a l’escola alguns van endarrerits, “es troben desampa-rats”, és per això que des de l’asso-ciació, Vizcaíno també els dóna un assessorament a l’hora de triar els estudis, els explica la importància d’estudiar, d’acabar l’ESO, de que estudiïn un mòdul, i fins i tot els ha fet classes d’anglès, aprofitant que és traductor.El que en un principi va començar per casualitat, s’ha convertit en una manera de viure, “em suposa una gran implicació personal”. Vizcaíno creu que és molt útil treballar per a la consciència social i la convivència, “sinó hi haurà dues societats, la gent ha de trencar esquemes”, però només demana implicació de la població autòctona, Vizcaíno posa molt èmfasi en el suport de la famílies dels nois immigrats, “s’han de conscienciar que els han d’acom-panyar a les activitats esportives, els costa molt. La integració dels pares és una assignatura pendent”.

“L’esport és una bona manera d’integrar-se”

g

Esport a Osona

Gabriel Viz-caíno cree que el deporte es una buena herramienta para la inte-gración

Gabriel Vizcaino itaàtaqad bi ana aryada dij nalwasila tas-bah aswatas itaàyucGabriel Viz-caíno believes that sport is a good way of integrating peopleGabriel Vizcaíno considère que le sport est un outil d’intégration efficace

gEl calentamiento sirve para prevenir posibles lesionesatasxinat nafàant adah-dant zi imkaniyat alaàtab

Warming up helps to avoid possible injuriesUn bon échauffement ré-duit le risque de blessure

L’escalfamentL’escalfament disposa a l’organisme per un treball posterior, ja que produeix una sèrie de reaccions que posen al cos en situació de poder realitzar un exercici intens en òptimes condicions. L’escalfament ha de començar amb una cursa suau modificant lleugerament el desplaçament (aixecant genolls, talons als malucs, afegint rotació de braços...), després realitzar petits salts (peus junts, obrint i tan-cant cames...) a continuació pujarem i baixarem una escala amb ritme i acabarem aquesta primera fase

Ma_Abril_OK.indd 17 19/4/08 10:09:45




18

Consells del mes És molt important que verifiqueu i controleu que la vostra empresa us hagi donat d’alta correctament i que no existeixin buits de cotit-zació: serien períodes que un ha treballat per l’empresa i aquesta no l’ha donat d’alta i cotitzat cor-rectament. Especialment, és molt important que comproveu que l’empresa no us hagi donat de bai-xa a la Seguretat Social quan esteu de baixa mèdica, sobretot en casos de contractes temporals, si heu tingut algun tipus de conflicte o si és una empresa, diguem-ne, poc de fiar... Quan estem de baixa mèdica, algunes empreses donen de baixa al treballador de la seguretat social sense comunicar-li l’extinció del contracte i això equival a un aco-miadament. També és important saber que el sistema de pagama-ment de conceptes salarials “en ne-gre” beneficia principalment a les empreses i acostuma a ser un greu perjudici pels treballadors ja que els diners “del sobre” no es cotitzen i, per tant, quan estem de baixa mèdica, quan acabem acomiadats i a l’atur, quan patim un accident amb seqüeles, etc. la quantitat que cobrarem serà molt inferior a la que ens tocaria si l’empresa hagu-és cotitzat els diners “en negre”. A més, quan el treballador cau en una situació de baixa mèdica, els “sobres” i “el diner negre” desapa-reixen i es molt complicat provar davant d’un jutge que l’empresa pagava conceptes salarials fora de la nòmina i la cotització.

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Entrevista a Glòria CarbonellDelegada sindical i infermera

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, la cotización en la Seguridad SocialIXEDDEM SE’L ÄZZdi ac`hara raxbar ax seguro Social

WORKING WITH DIGNITYSocial Security contributions this monthUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, les cotisations à la Sécurité sociale

Les cotitzacions a la Seguretat SocialQuan comencem a treballar, l’empresa està obliga-da a comunicar la vostra alta com a treballador a la Tresoreria General de la Seguretat Social, que és l’organisme del Ministeri de Treball encarregat de gestionar les cotitzacions a la Seguretat Social. A Vic, aquest organisme es troba situat a l’edifici del Sucre, a la primera planta. L’informe de vida laboral és el certificat que emet la Tresoreria General de la Seguretat Social on consten les altes i baixes i els dies que hem cotitzat a totes les empreses on hem treballat durant la nostra vida laboral. L’informe de bases de cotització és el cer-tificat que emet la T.G.S.S. on es fan constar les bases de cotització mensuals dels darrers 15 anys. La base de cotització mensual és la quantitat corresponent a la suma de tots els conceptes salari-als en còmput mensual. És a dir, tots els conceptes salarials que us surten en un mes a la nòmina (no compten dietes, indemnitzacions o quilometratge, per exemple) més la part proporcional correspo-nent a un mes de les pagues extraordinàries que cobreu al Nadal i a l’Estiu (la paga dividit entre 12 mensualitats es suma al a nòmina que cobreu mensual). La base de cotització sempre ha de venir indicada a la vostra nòmina. Sobre la base de cotització se us aplica el percen-tatge de seguretat social que ens toca pagar als treba-lladors, que s’anomena popularment com a “reten-ció” o quota obrera, per tres conceptes: contingències comuns, desocupació i formació professional. L’empresa també està obligada a pagar la seva part de cotitzacions i aplica els percentatges que li pertoquen també a la base de cotització pels següents conceptes: contingències comuns, accident i malaltia professional, formació profecional, desocupació i fons de garantia salarial. Aquestes cotitzacions que paguen treballadors i empreses serveixen per pagar totes les prestacions i pensions de seguretat social que s’anomenen CON-TRIBUTIVES: aquelles pensions o prestacions que els treballadors tenen dret en funció de les cotitzacions que hagin fet durant tota la seva vida laboral.

Quants anys fa que treballes a l’Hospital Gen-eral de Vic?Fa uns vint anys, i d’ells, uns quin-ze de delegada sindical i membre del comitè d’empresa.

Què ha canviat en aquests anys?L’hospital ha crescut molt, tant a nivell de demanda, com de número de treballadors. Això ha fet més difícil la tasca de delegada, ara som uns 1100 treballadors amb els de la Clínica.

S’ha millorat?Es va millorant, però molt lenta-ment. El professional sanitari no està gaire ben reconegut, ni social-ment, ni econòmicament. Pel que fa a drets, qualsevol treballador ha anat millorant, però no és una millora proporcional a la millora econòmica.

És fàcil la conciliació entre la feina i la vida personal?És molt complicada. No és fàcil ser dona, sindicalista i infermera, a més, les lleis no ho afavoreixen gens. Si redueixes la jornada, cobres menys. És complicat com-paginar-ho tot sense renunciar a la feina. Hi ha moltes dones al sector sanitari, i s’ha de treballar festius, caps de setmana. I hem de

fer-ho, ningú se’n deslliura, s’han de cobrir les 24 hores dels 365 dies de l’any. Cada vegada es necessita més gent, però cada vegada n’hi ha menys.

A què atribueix aquesta devallada de personal sani-tari?Està poc remunerat i és una feina poc atractiva pel que fa als horaris. Jo aposto per la professionalitat, més que per la vocació. S’ha de ser un bon professional, i això s’ha de reconèixer.

Què en pensa del debat que hi ha sobre la sanitat?No es pot dir que ha manca d’assistència, el que passa és que hi ha mala coordinació. Hi ha molts nivells assistencials, i s’han de coordinar molt bé. Ara s’estan in-tentant barrejar, però el personal de cada nivell assistencial, no te-nen les mateixes condicions. Falta organització, però tenim molts re-cursos. El que ha de quedar clar és que una persona que ho necessita mai estarà desatesa. A la comarca tenim molt bons professionals, però estan cansats i desmotivats. Tot i així, gràcies als professionals, la sanitat no falla.

Treball

“És complicat ser dona, mare, infermera i sindicalista”

“Hay poca coordinación en la sanidad de Osona”dini adrust an wamàawan di almajal nasahat di osona

“There’s little coordina-tion in the health sector in Osona”«Les soins de santé à Osona souffrent d’un manque de coordination»

g

Ma_Abril_OK.indd 18 19/4/08 10:09:49


Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Societat

Sant Pere de Casserres, el seu monestir romànic i el seu entorn natural, van ser l’escenari de la darrera sortida de les parelles lin-güístiques de la comarca d’Osona. En total, un grup de 50 voluntaris per la llengua, procedents de To-relló, Manlleu i Vic, es van trobar dissabte 12 d’abril a l’entorn natu-

ral de Casserres. De Vic, hi havia una

trentena de voluntaris,

que es van trobar a l’estació d’auto-busos. Persones

procedents del Marroc,

de l’Àfrica subsahariana,

de Llatinoamèrica i d’altres indrets del món, tots, par-laven català. La jornada va servir per conèixer les noves parelles adherides al Programa de Volunta-riat Lingüístic d’Osona i per gaudir d’una interessant visita cultural. Cada parella està formada per una persona que té la voluntat d’apren-dre la llengua catalana, i algú altre que l’ajuda. La manera és senzilla. Es troben una hora a la setmana, allà on volen, i parlen en català. La proposta està impulsada pel Cen-tre de Normalització Lingüística que, a més, ofereix als integrants del Voluntariat per la Llengua diverses activitats, entre les quals hi havia aquesta excursió. Les activitats del programa fomenten que les parelles es relacionin entre elles i amb altres persones que no

necessariàment assisteixen a cur-sos de català. Segons els organitza-dors, es tracta que les persones que hi participen descobreixin com és el lloc on són, les possibilitats que els ofereix la varietat cultural de que poden formar part i com és d’enriquidora l’experiència de compartir punts de vista des d’orígens culturals diversos. No cal dir que es tracta, a més, de fer que en aquestes activitats el català esdevingui llengua comuna, de relació, de cohesió social, de fer veure el català com a llengua útil i de participació. El darrer setembre, en motiu del Dia Europeu de les Llengües, la Comissió Europea va considerar que el programa de voluntariat lingüístic és una de les millors experiències pedagògiques que s’estan realitzant a Europa per fomentar l’aprenentatge d’una llengua.La propera sortida programada serà el mes de maig, i aques-ta vegada, les parelles aniran al teatre, a Manresa, tot i que la sortida que té més èxit, és la visita que les parelles fan esporàdi-cament al Camp Nou a Barcelona.

Sara Blázquez Sant Pere de

Casserres

Societat

‘Parelles lingüístiques’ a Sant Pere de Casserres

Las parejas lingüísticas visi-tan Sant Pere de Casserres

tiyuyawin antutalayt adan-wajwan gha Sant Pere de CasserresThe ‘Language Partners’ visit Sant Pere de CasserresLes tandems linguistiques visitent Sant Pere de Cas-serres

g

La Generalitat ofereix ajuts per a les famíliesAquest darrer més moltes famílies catalanes han demanat l’ajut per fills de 0 a 3 anys de la Generalitat de Catalunya. Totes les famílies que ho van demanar en anys anteriors han rebut una comunicació al seu domicili. Es pot renovar per telèfon, internet o a l’oficina d’Acció Ciuta-dana del Departament de Governació a Osona (Rambla del Carme 15 de Vic que és tancada al més d’agost). Podeu tenir més informació al 012 o a l’enllaç corresponent la pàgina web: www.gencat.cat. Prestació econòmica de caràcter universal per a fill a càrrec.Famílies beneficiàries:•Les famílies residents a Catalunya que tinguin infants nascuts entre l’1 de gener de 2005 i el 31 de desembre de 2008 (ambdues dates incloses). •Les famílies nombroses o famílies monoparen-tals residents a Catalunya que tinguin infants nascuts entre l’1 de gener de 2002 i el 31 de desembre de 2008 (ambdues dates incloses). •Les famílies residents a Catalunya que tinguin infants en acolliment o en adopció, sempre que la data de l’acta notarial, la sentència de l’adopció, l’acolliment, o bé la resolució adminis-trativa de l’acolliment estigui compresa entre l’1 de gener de 2005 i el 31 de desembre de 2008 (ambdues dates incloses). En el cas de les famílies nombroses o de les famílies monoparentals, entre l’1 de gener de 2002 i el 31 de desembre de 2008 (ambdues dates incloses).La família que es trobi en el primer dels supòsits anteriors i demani la prestació, rebrà 638 euros per a cada infant menor de 3 anys. En el segon cas, referent a les famílies nombro-ses o les famílies monoparentals, l’ajut serà de 745 euros per a cada infant menor de 6 anys. Els imports de la prestació econòmica s’ator-guen de forma proporcional en funció del mes de naixement de l’infant.També hi ha ajudes per part, adopció o aco-lliment múltiple de caràcter universal uns i lligats als ingressos els altres. Les ajudes es poden demanar durant tot l’any.

La Generalitat ayuda a las familias con hijos menores de tres añosGeneralitat atàawan familyat igha yadja ihamucan imazay-anan ax tartasnin

The Generalitat offers support to families with children under threeLa Generalitat (Gou-vernement catalan) four-nit des aides aux familles avec des enfants de moins de trois ans I

Ma_Abril_OK.indd 19 19/4/08 10:10:05

La meva veritatEl 24 de gener Josep Anglada va publicar un article a Osona Co-marca sobre el perill del radicalisme islàmic que,

segons diu, està arribant a Osona. Les idees racistes, feixistes, en realitat no tenen res a veure amb la realitat. Els votants d’Anglada volen que compleixi amb les seves obligacions socials, que els garanteixi un bon nivell de vida, no fa falta utilitzar la demagògia en les campanyes electorals. Osona fa més de trenta anys que està acollint immigrants de tots colors. Des dels anys 70 els musulmans estan vivint a la comarca sense cap problema, i contribueixen a la millora de la comarca perquè són treballadors. Vic és la capital de la convivència. Nosaltres agraïm l’esforç de les administracions, que estan fent un gran esforç a nivell sanitari, educatiu, de serveis. i de cooperació. Senyor Anglada, ha d’estar content, perquè ara Osona viu una estabilitat completa i l’existència dels estrangers, sobre-tot els musulmans, han donat més estabilitat perquè ara formen una part molt important de la ciuta-dania. Consideren que Vic i Osona és la seva segona pàtria. Gent com vostè és la que crea crispació entre la gent. Un polític ha de ser diplomàtic, intel·ligent, no ha de parlar d’una cosa sense saber el seu significat. Quina política apli-quen vostès? Miri, s’ha quedat sol, aquest és el resultat de les seves idees, que no serveixen per a res. Ha de tornar a la normalitat.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Abril 2008www.revistama.cat

MohamadiBouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Em sento un més jugant a futbol”

En Said Bouziane té disset anys i en fa tretze que viu a Catalunya, gairebé tota la seva vida. Malgrat tot, hi ha gent que el veu com un immigrant. Fa la mateixa vida que qualsevol jove de la seva edat. Estudia un mòdul d’Electrònica de consum a l’IES Vic, i en un futur, li agradaria dedicar-se a aquest món. A més, juga a futbol, “em sento igual i molt integrat amb els meus companys de futbol”. En Said juga amb el Roda de Ter. Des de la seva experiència, Said Bouzi-ane creu que “els immigrants es poden integrar al 100% i es sentiran com tots els catalans, però de vegades trobes gent que no et deixa”. %

Said Bouziane17 anys

“Me siento uno más con mis compañeros de futbol” at hisigh ijan anaghnit ak imadukar inu di atcama

“With my team-mates, I feel like just one more player” «Au football, avec mes coéquipiers, je me sens un joueur parmi d’autres»

No es verdad que haya radi-calismo islámico en Osona

wadji bu nican min aqan ila danita alislam radikali di osonaIt is not true that there is Islamic radicalism in OsonaLa réalité montre qu’il n’y a pas d’islamisme radical dans le canton d’Osona

g

Ma_Abril_OK.indd 20 19/4/08 10:10:13

Documents

Revista Mà 4 Osona