Nº14, Juny, 2014

SÍÍÍ..NEU!

CEIP RODAMILANS

SINEU

NOTÍCIES

EXPERIMENTS

VIATGE D’ESTUDIS

VIDA SANA

VISITA SINEU

2

Era necessari un canvi en el nostre sistema educatiu?

La meva opinió és que sí, però no estic gens d’acord amb la manera com s’ha fet, ni amb alguns dels objec-tius que es pretenen. Una majoria absoluta relativa no

és cap motiu per canviar lleis ni per fer decrets se-guint camins contraris a tot allò que s'intenta ense-nyar a l’escola: diàleg, pensament crític, consens, res-

pecte envers la diversitat... Un canvi per millorar qualsevol cosa, no parteix de la imposició, de cercar culpables i molt manco de mentir per aconseguir uns objectius. El canvi s’hauria d’haver fet a partir d’una

reflexió seria, objectiva, funcional i consensuada amb

totes les parts implicades en l’educació.

Quina necessitat hi hauria de tenir al diccionari la pa-raula consens si no hi hagués persones que pensassin

distint i haguéssim d’arribar a acords?

Si analitzam el que ha passat aquest darrer curs, pa-reix que la societat no ha aprés res del que hem in-tentat inculcar als nostres alumnes els darrers 40 anys. Però tampoc és així, dia 29 de setembre es ma-nifestaren més de 100.000 persones demanant diàleg,

consens i no foren escoltades.

Durant els anys que he fet feina, he conegut dues, tres o quatre lleis d’educació. La veritat és que hem seguit fent feina més o manco de la mateixa manera. També és cert que amb l’experiència i la formació que ens procuràvem, anàvem millorant i canviant la metodolo-

gia. Era de sentit comú, t’havies d’adaptar a la diversi-tat, noves cultures, noves tecnologies... Però això ho fèiem perquè teníem ganes de millorar, ja que pro-gressivament augmentava la nostra responsabilitat envers els infants. Les normatives són a vegades tan males d’interpretar i de posar en pràctica que allò rutinari no ens deixa veure el que realment és impor-

tant i no trobam el temps per fer-ho.

Dic això perquè imposar noves lleis, poca cosa canvia

si no hi ha la implicació de tota la comunitat educati-va, els professionals els primers -que són els que re-alment coneixen la problemàtica- i sobretot si aques-

ta nova llei no ve acompanyada dels mitjans suficients per aplicar-la. Ara bé, això que he dit fins ara ho sap tothom. A mi em demanaren com ho veia des de fora i

en aquestes estic.

Abans d'acabar de donar la meva opinió, vos diré que

crec que quasi és una utopia pensar que l’educació es despolititzarà, i em costa creure que al sistema li in-teressi una educació integral que pugui formar perso-nes capaces de millorar la societat en els aspectes bàsics. Dit d’una altra manera, malgrat tot hi ha per-sones formades que millorarien la gestió pública,

però..........

Per tant, esmentaré els aspectes que, en la meva opi-nió, s’haurien de tenir ben presents a un centre públic

que és el que jo conec.

El Projecte Educatiu de Centre ha de ser un document

importantíssim, funcional i respectat per tots els membres de la comunitat educativa, en el qual l’adqui-sició de competències n'és la finalitat prioritària. Ca-da racó de l’escola (biblioteca, hort, menjador, gim-nàs...) ha d'esdevenir un mitjà per millorar les compe-tències dels alumnes i de tots els membres de la co-

munitat educativa.

Vos imaginau un país on les persones que volen go-vernar-lo tenen ben assolida la competència Social i

Ciutadana . O sia, persones capaces d’emetre un judici crític sobre la realitat que els envolta i que saben ac-tuar-hi per millorar-la. Persones que tenen clar quins

són els valors que milloren la cohesió social, que es relacionen amb els altres mostrant empatia, domini de la comunicació i desig d’interacció... Seria fantàs-

tic.

Editorial

3

Editorial

Experimentam 4

Treball cooperatiu 5 anys 6

Còmic 5è A 8

Visita Sineu 10

Còmic 12

Fotos grup 14

Parchiplicación 22

Vida sana 24

Notícies 26

Apadrinament lector 28

Disfresses 30

Personal del centre 32

Poesies 34

Som científics 38

Rubiols 40

Dimonis de Sineu 42

Sineu poble de tradicions 44

English corner 46

Jocs de pati 49

Viatge d’estudis 52

Aula de pensar 54

Sumari

L’escola ha de reflectir el treball sobretot d'un equip de persones, però a la vegada de professionals, amb objec-tius bens clars i funcionals i a on cadascú té ben clar qui-

na és la seva responsabilitat dins l’equip.

Els membres de la comunitat educativa han de ser capa-ços d’emetre judicis crítics en el moment oportú, però evitar la crítica fàcil a tot. Sempre hi haurà diversitat de pensament i s’ha de respectar, però és més important cercar el consens i aconseguir-ho per marcar línies d’actuació que no es poden posar en entredit constant-

ment.

Podria afegir més propostes i també dir que molts són

els mestres que hem intentat moure'ns per aconseguir

les que he esmentat abans, però cal recordar-ho.

Per acabar vos plantejaré una serie de qüestions que no

cal que respongueu:

Volem realment millorar l’educació?

La volen millorar els polítics o què?

La meva resposta ja la sabeu. Pens que podrà canviar

quan tots voldrem que passi.

Durant aquests anys de democràcia l’educació ens ha

proporcionat coneixements suficients perquè fossin ca-paços de millorar coses, però entre tots ens hem ador-

mit.

Serà necessari perdre-ho tot per començar de bell nou?

Arnau Mateu Gelabert

Salut i bon estiu

PORTADA. Hort i pati de l’escola..

Nom de la revista: Sííí,, Neeeu!! Nº 14

Revista del CEIP Rodamilans

COORDINADOR: Maria Jordà.

COL·LABOREN Mestres, nins i nines de l’escola.

DIPÒSIT LEGAL: PM 1694-2014

4

Experimentam

Amb verdures de l’hort i pintura

5

Amb ous,

vinagre i més

Amb fulles de la tardor

Alumnes de 3 anys

6

Treball cooperatiu

7

Alumnes de 5 anys

8

9

Alumnes de 5è A

10

Visita Sineu EL CONVENT DE LES GERMANES DE LA CARITAT. El Palau dels Reis de Mallorca de Sineu (Mallorca) és un edifici de principis del segle XIV, possiblement construït sobre un an-tic alcàsser musulmà, manat bastir pel rei Jaume II de Ma-llorca l’any 1309. L’any 1583, el rei Felip I de Mallorca (II de Castellà) el cedí a les monges concepcionistes, que al dia

d’avui hi segueixen residint en estricta clausura, les quals han adaptat l’edifici a la vida conventual transformant-lo intensament al llarg dels segles. Aquest palau fa tota una cantonada .El conjunt actual és molt heterogeni, és el qual li destaca l'antiga torre mestra,

reformada a l'any 1987, i una església barroca.

CONVENT DELS MÍNIMS va ser fundat l'any

1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una

gran reforma en què es va aixecar el claustre,

entre d'altres elements. L'any 1835 va passar a

mans civils a causa de l'exclaustració dels pares

mínims. Des de 1877 constitueix la seu de l'Ajun-

tament. La façana principal té un alçat de dues

plantes amb un portal central barroc.

L'ABEURADOR Es va construir al 1904.

Servia per donar aigua els cavalls. L'abeu-

redor es un diposit circulat tancat per una

paret de pedra.

4. SA QUINTANA Fa 81 anys que es va construir.

Era un centre escolar però ara és un espai d'aco-

llida de diferents associacions del poble.

11

LA CREU DELS MORTS fou bastida l'any 1585, i té elements gòtics i renaixentistes. La creu pròpi-ament dita és llatina; els braços acaben en meda-llons estrellats i els entrebraços estan ornats amb motius vegetals. Al capitell es poden apreci-ar quatre símbols alternats: dos escuts de Sineu,

l'anagrama de Jesús i la seva data de construc-ció, el 1585. Du gravats els escuts de Sineu i de l'antic Regne de Mallorca. Si agafam el carrer del vent arribarem a la Creu dels Morts o, com era coneguda antigament, la Creu d'en Rapó. Val a dir que també s'han trobat documents que es refe-reixen a aquesta creu com la "Creu de la Placeta

d'en Rapó".

Si pujam pel carrer Major arribarem a Sa Pla-

ça, on està situada L'ESGLÈSIA DE SANTA

MARIA de Sineu.

L'antiga església fou víctima d'un incendi l'any

1505 i immediatament després es començà la

construcció del nou temple, també d'estil gò-

tic.

L'ESTACIÓ Es va inagurar al 1879, el 2 de febrer.

L'estació de Sineu es una estació de tren de servei

ferroviari de Mallorca. Esta situada a l'extrem

nord de la vila de Sine.

LLEO DE SANT MARC Just devora l'església

es pot admirar el monument a sant Marc , da-

vant la rectoria. És una escultura feta amb

planxa de coure obrada, que data de 1945.

És una escultura feta amb planxa de coure

obrada, que data de 1945. És obra de Joan Mai-

mó i va ser enllestida en els tallers de Can Se-

guí de Palma. A títol de curiositat podem esmen-

tar que el coure procedia de les calderes de

l'Hotel Formentor.

Alumnes de 4t. B EP

12

13

Alumnes de 5è A

14

Educació Infantil

4 anys

5 anys A

15

5 anys B

3 anys A

3 anys B

16

1rA

1rB

17

1 r Cicle Educació primària

2n A

2n B

18

2n Cicle Educació primària

3r A

3r B

19

4t A

4t B

20

5è A

5è B

21

3r Cicle Educació primària

6è A

6è B

22

Parchiplicación

Historia del parchís

23

Reglas parchiplicación

Grupo de música

Alumnes de 3r A

24

Per tenir una vida sana podem anomenar una

cosa bona i dues de dolentes. L'esport és una

cosa molt bona perquè t'ajuda a estar en forma.

El tabac i l'alcohol, en canvi, són dolents perquè

et pots morir i et poden provocar moltes malal-

ties.

SALUT I ESPORT:

Per una vida sana és important fer esport. Quan

fas esport els músculs s'enforteixen. El doctor

Alejandro Pancho de l'Acadèmia de Salut Inter-

nacional, ens afirma que les persones que fan

esport tenen una vida més saludable. També fent

esport tens millor forma física, que és bona per

l'autoestima.

L’esport és molt important per la salut. Si fas

esport, pot canviar la teva vida. En canvi, la man-

ca total d’exercici, et perjudica.

L’esport millora la força muscular, millora la re-

sistència cardiovascular, la coordinació, el con-

trol d’una sèrie de moviments que seran bàsics

en el futur i augmenta la teva confiança.

RECOMANACIONS PER FER ESPORT:

Cerca un esport que t’agradi, comença amb es-

ports suaus. Practica’l amb regularitat, la cons-

tància és molt important. És més recomanable

practicar esports que exercitin tot el cos. La

competició no és el més important de la pràctica

esportiva.

EL TABAC:

El tabac és molt, però que molt dolent. Si en una

sala només fuma una persona ja està fent fumar

els altres. A més, fumar perjudica la salut i si

encara estàs creixent o si ets un infant et perju-

dica més. La pitjor cosa de fumar és que et pots

morir i pots tenir càncer pel contingut d'un ci-

garret, substàncies cancerígenes com la naftila-

mia, la toulidina, el pirè, l'uretà, la disenzocridi-

na, el cadmi, el benzopirè, el vinil i el poloni-210.

La nicotina va als pulmons, entra a la sang i arri-

ba al sistema nerviós en set setmanes. Les ve-

nes i les artèries es constrenyen i augmenta la

pressió arterial i s'accelera el ritme cardíac. El

tabac provoca moltes coses dolentes, com per

exemple malalties com l'asma, càncer de pulmó,

malalties cardiovasculars, pèrdua de fertilitat,

càncer de laringe i de faringe, etc...

El tabac és un assumpte seriós. Els nins que fu-

men és poden fer addictes al tabac i quan siguin

majors d’edat poden tenir malalties molt greus

com el càncer de pulmó. Com més es fumi més

tos i mal de coll tenim. Hem de tenir cura amb el

tabac.

Les coses bones de deixar de fumar: als 20 mi-

nuts tot es torna normal. Vint-i-quatre hores

després de deixar de fumar millora l'olfacte i el

gust.

Com tenir una vida sana

Cuida el teu cos!

25

Disminueix el risc d'atac al cor. Entre un i nou

mesos després desapareix la tos i la cogestió, la

fatiga i les dificultats respiratòries. Un any des-

prés baixa a la meitat el risc de càncer de pulmó,

de laringe i faringe. El risc cardíac és similar al

de la resta de persones.

L'ALCOHOL:

L’alcoholisme és un hàbit que seria millor també

no prendre, pot produir malalties i molts proble-

mes psicològics.

L'alcohol és un depressiu, ja que, a la sensació

inicial d'eufòria, li segueix un estat de somnolèn-

cia amb visió borrosa, falta de coordinació mus-

cular, augment del temps de resposta, disminu-

ció de la capacitat de comprendre i atendre i

pèrdua del control emocional. Si és excessiu pro-

dueix acidesa d'estómac, vòmits, diarrea, baixa la

temperatura corporal, mal de cap, i si les dosis

han estat molt elevades poden produir coma i en

alguns casos la mort.

L'alcohol perjudica molts d'òrgans del nostre cos.

Pots beure de tant en tant però l'abús d'alcohol

et pot perjudicar molt, ja que pot provocar:

Al cervell, la reducció del nombre de

cèl·lules nervioses.

Al pulmons, la disminució de la resistència

a les infeccions.

La inflamació del fetge i lesions, cicatrius

i mort irreversible de les cèl·lules hepàtiques

I a l'estómac, lesions hemorràgiques i

càncer.

Això no significa que no et puguis veure una cer-

vesa amb els teus amics, però no has d'abusar

de l'alcohol. Sobre tot et perjudica si estàs crei-

xent.

ELS MEDICAMENTS:

Medicaments sí, però que els recepti el metge!

No prenguis medicament sense que el te recepti

el metge.

I també si el metge et diu que et prenguis el me-

dicament a les dues no el te prenguis a les nou, i

Article elaborat pels alumnes de sisè A

26

GUANYADORS

DIBUIX I REDAC-

CIÓ DE SANT

MARC.

L’AMIPA FA UNA DONACIÓ DE LLIBRES PER A LA

BIBLIOTECA DEL CENTRE .

GUANYADORA

DEL

SORTEIG DEL

ME

HOMENATGE A ANTÒNIA REAL

TEATRE FÒRUM “RACISME”.

DIADA DE RECICLATGE A L’ESCOLA. PARES I MARES DELS NOSTRES ALUMNES VAREN FER JOCS

27

XERRADA PER A PARES SOBRE ELS PERILLS

EL PARC MÒBIL D’EDUCACIÓ VIÀRIA

LES MALALTIES RARES VAN A L’ESCOLA

JUBILACIÓ DEL DIRECTOR ARNAU MATEU

SOM SOLIDARIS

UN CURS MARCAT

PEL

COLOR VERD.

28

Apadrinament lector

Aquest mes de gener hem començat un nou projecte a l’escola:

l’ APADRINAMENT LECTOR

Cada infant de 5 anys té un padrí o padrina de 6è amb qui un cop cada quinze dies s’ajunta per llegir.

D’aquesta manera asseguram la lectura regular als nins i nines que ja n’han après o que estan en

aquest procés.

Els aspectes més positius de l’activitat són:

1. Motiva a llegir als alumnes. 2. Responsabilitza als més grans de l’atenció i cura dels pe-tits, i els fa conscients de que ells són el seu exemple, amb tot el que això implica. 3. Afa-

voreix la relació entre els nivells. 4. Crea lligams emocionals i afectius entre fillols/es i

padrins.

Els objectius d’aquesta activitat són diversos:

1- Millorar el nivell lector dels alumnes que participen.

2- Treballar diferents estratègies de lectura.

3- Fomentar actituds d’interès envers la lectura.

4- Millorar la comprensió lectora.

5- Que els nostres alumnes més grans treballin i assumeixin el compromís i la responsabilitat de vet-

llar pels alumnes de cicle inicial o infantil. Desitgem que se sentin “importants” dins del procés lector

dels més petits i, d’aquesta manera, fomentar el seu propi interès envers la llengua escrita amb res-

pecte a la diversitat de cadascú.

6- Ampliar el temps i els espais de comunicació oral entre els infants en llengua vehicular de l'escola.

29

El projecte d'apadrinament lector ha tingut molt

bona acollida, tant pels alumnes de 5 anys, que

mostren molt d’interès per la lectura, com pels

més grans que se senten importants pel com-

promís i responsabilitat que aquesta activitat

comporta.

Estela Tortella

30

31

Alumnes de 1r B

32

EQUIP DIRECTIU Magdalena , Joan, i Joana Maria

(,cap d’estudis, Director, secretari)

TUTORES 5 ANYS

Marga i Magdalena TUTORES 3 ANYS

Mari i Miquela

TUTORES 1r EP.

Joana Maria, Marga, Bàrbara (practicant UIB) En Toni practicant i en Jaume mestre d’educació

FISIOTERAPEU-

TA. Yolanda

ATE. Antonia i Inés

TUTORES 2n EP. Maria i Maria

Cati tutora de 4 anys i n’Estela de música.

Miriam, Maria i Miquela. Equip de suport

EQUIP DIRECTIU Joana Maria, Arnau i Joan

(secretari, director, cap d’estudis, )

33

TUTORES 3r . Catalina i Pilar TUTORS de 4rt Toñi i Miquel

Toninaina i Maria José TUTORES 6è EP.

En Toni practicant i en Jaume mestre d’educació

FISIOTERAPEU-

TA. Yolanda

Tomeu mestre de religió.

Yolanda la fisioterapeuta

Gabriela, Carmen i Bel tutores de 5è

EOEP Na Magdalena la psicopedagoga i en Biel PTSC

L’equip d’anglès Tania, auxiliar de conversa, Maria, Joana Maria, Carmen i Pilar.

34

Poesia Aquestes poesies les hem fetes a partir del tema LLUITA relacionat amb el drac de la llegenda de

Sant Jordi. Hem participat a un concurs que organitza El Secar de la Real .. Alumnes de 4t. A

LA GUERRA La guerra ve amb dolor,

sense color. Els soldats venen amb la mort

i suc de sang. Això cansa,

però utilitzen armes i química nuclear

i ho fan sense aturar. La bandera blanca

mai sortirà. I la política

no ho solucionarà. Tots morts.

No n'hi ha un míssil. Ha estat una pena

fa oi i tristesa.

Daniel García Vázquez

LA LLUITA la lluita és dolor i la preocupació, amb els soldats

que mataran a tothom la destrucció amb armes, fan que la violència arribi a la tristesa.

Patricia Matín

LA VERITAT DE LA GUERRA La guerra, plena de tristesa

por i dolor i soldats no satisfets amb el que

fan.

Hi ha desgràcies, no et pots amagar, els soldats vénen de tots els països fent destrucció

ai! quina tristor i destrucció.

Passen els dies però les armes encara

són a les mans, les persones cauen

al terra fora respirar. Els enemics vénen

d'aquí i d'allà després de tres dies

la Pau arribarà.

Lluc Jaume Pastor

LLUITA Sang de persones, de guerres i

soldats, que ve amb la lluita i la tristesa,

la mort és la guerra i els soldats ja es posen en fila.

Guerra i oi, amargura i mort, sang de soldats vermellla com

la ros, la gent sent dolor perquè la sang

els regalima.

Paula Fuster Antich

LA LLUITA La guerra és dolenta.

La guerra mata al soldat. Un mal dia una lluita va començar.

I la gent del poble se'n va anar. Tanta sort que la guerra va acabar

bé. Armes a baix! Va dir el sergent i la

guerra va acabar. Molts de morts hi ha a la guerra. I els soldats tenen por de la des-

trucció. Sí, hi ha taques i míssils a la guer-

ra. Sí, també hi ha bombes nuclears. I quan acaba la guerra tot està

malbé. La guerra acaba i tot està bé.

Biel Oliver Gelabert

LA GUERRA

La lluita és la guerra La guerra és la lluita Uns innocents moren I els dolents maten.

Tans sols el món vol estar en Pau Altres també.

Per la nit fa por Oh!!! en Rafel ha mort

Rafel torna , lluita, la guerra d'Es-panya

Joan Ferriol Ferriol

La guerra ve amb dolor, sense color. Els soldats venen amb la mort i suc de sang. Això cansa, però utilitzen armes i química nuclear i ho fan sense aturar. la lluita és dolor i la preocupació, amb els soldats que mataran a tothom la destrucció amb armes

35

LA LLUITA Quan ve la guerra

ve la lluita quan ve la lluita

ve la mort. Quan culls una metralladora,

et pots morir, i si et dispara

la mort t'espera. Quan vénen els soldats,

el cor batega, molt ràpid i si te feren, el teu cor

s'atura, la sang s'atura i et mors.

Rafael Sans Morillo

LLUITA

Sang de persones, de guerres i soldats,

que ve amb la lluita i la tristesa, la mort és la guerra i els

soldats ja es posen en fila. Guerra i oi, amargura i mort, sang de soldats vermella com

la ros, la gent sent dolor perquè la sang

els regalima.

Paula Fuster Antich

LA GUERRA Alerta!

La guerra s'acosta. Amagueu-vos!

Que quasi és aquí. Vénen amb armes, soldats i míssils,

tancs i bombes

i moltes més coses.

Tir a tir

mor la gent. La preocupació

pels seus fills augmenta

la por. El colom cull el vol

i amb la branca d'olivera vola d'alt el sol

mentre la guerra s'extingeix.

Daniel Troya

LA LLUITA La lluita és dolor i la preocupació, amb els soldats

que mataran a tothom. La destrucció amb armes, fan que la violència arribi a la tristesa.

Patricia Martín Costa

LLUITA

La lluita és mort per a La gent sent amargor ,pels nens i

nines. Una bomba nuclear va matar a tots

els nens dels paisos Índia i de la Xina

Tothom creu que una bomba nucle-ar va matar

A un nin de set anys. O els policies varen intentar investigar.

Neus Gelabert

SENSE TÍTOL

La lluita ja és aquí els soldats s'acosten, amb armes i míssils,

quan acabarà la lluita, ja estam cansats volem

la pau! Aturau-vos! ja!

No volem persones mortes, ni armes ni míssils.

Cristina Montenegro Munar

LA GUERRA La guerra,

la guerra ve, a aquest país. La gent mor

amb els dispars, es fan sang al cor.

Però quan la guerra se'n va, tothom es posa content.

La gent riu i esta contenta.

Marina Capó Fiol

LA LLUITA La lluita és molt perillosa per a to-

thom. L'arma, la mort i el dolor.

Una lluita hi ha molts de morts, Injustícies, destruccions, dolor i

també molta Tristesa

Anam a la lluita i guanyam. Destrucció i lluita, el moment més

Estúpit de la nostra vida.

Sang, mort, violència, guerra i mort.

Tristesa, amargura i terror. Renou de la mort i de la violència. Una mort pot provocar moltes de

tristeses. Contempla la mort i la sang.

Com es la violència l'arma i la mort.

I mira que es de dolenta la mort. On ha passat?

Maria de Lluc Ramis

nuclear i ho fan sense aturar. la lluita és dolor i la preocupació, amb els soldats que mataran a tothom la destrucció amb armes,

36

Article elaborat pels alumnes de tercer A

LA LLUITA La lluita és dolor,

por i mort, però pitjor és la guerra perquè per tot sang hi ha.

La lluita és amargura per a tothom i els soldats

La lluita és tristesa guerra donen encara més

míssils i les armes. La lluita és por i oi

encara més la destrucció pels

nins i nines tot això és preocu-pació.

i cansament perquè homes hi ha guerra, sang,

tristesa i morts de nins i nines. La lluita són bombes nuclears

armes i violència per tots, però els soldats no pensen amb els nins i nines perquè el que

volen és guerra.

Alex Gómez Casas

VA LLUITA

A la lluita hi ha violència, i els soldats tenen por,

llancen míssils i bombes nu-clears

i fa que tenguin preocupa-ció

per la destrucció.

Hi ha dolor també por, amargura,

cansament i oi per a les persones

mortes i plenes de sang. Les famílies

tenen desgràcies i també tristeses.

Perquè es preocupen per la mort.

Marc Ramis Niell

LLUITA Sang de la guerra, violència i

amargura, que ve del teu cor, tristesa i

mort, cansament i amargura tristesa

i mort. Guerra, l'arma i la mort.

Guerra, tristesa, amargura i mort.

Ve la lluita cada instant guerra i

preocupació. La mort és la guerra, bombes

nuclears. Preocupació i amargura, vio-

lència i mort.

Antònia Llull Munar

SENSE TÍTOL Quan ve la guerra

és la lluita Quan se'n va la violència

ve la pau. Quan hi ha un imperi

per governar mai desaprofitar.

Quan acaba la guerra tothom està amargat i,

molt de dolor.

Marc Bergues

SENSE TÍTOL

Destrucció.

La destrucció és mal pel món.

Escara disparen

es maten

tants americans

russos d'Amèrica

vella d'un gegant

colla de nins i nines

amb lloriguera

illeta petita

ona d'una platja.

Naomi Yuquilema Mendoza

37

Aula joc simbòlic

38

1. Un cop tenguis tots els ingredients preparats, has d'abocar un tassó d'aigua al reci-

pient i afegir-hi dues cullerades de detergent. Remena fins que es dissolgui del tot.

Blandi blub casolà

JUGAM A FER DE CIENTÍFICS

MATERIAL: Cola blanca, líquida.

Detergent líquid.

Aigua.

Colorant (opcional, pot servir el que es

ven per a pastisseria, cúrcuma, espècies grogues...)

ESTRIS:

Un tassó petit que farem servir de mesu-

rador. Un altre recipient que hi puguis posar la

mà dedins. Preparació

39

2. Ara mesura aproximadament 160 cc. de cola blanca (equivalent a un poc més

de mig tassó).

4. Remena amb paciència fins que quasi tota la mescla líquida es torni com a gelatinosa.

3. Aboca la cola al recipient que conté el detergent i l'aigua. Ves remenant la mescla amb

la cullera, anant en compte de no vessar-la. Si et costa amb la cullera ho pots fer amb la

mà.

40

5. Si vols que el teu "blandi blub" tengui color, ara és el moment d'afegir-hi el colorant. Continua re-

menant i observa com el teu "blandi blub" va agafant consistència.

I llestos, ja hi pots jugar! Guarda'l dins un pot tapat.

La Química

és la ciència que ens explica

perquè han canviat la cola,

l'aigua i el detergent quan les

hem mesclat.

Visca la Química!

Article elaborat pels alumnes de segon A

41

Article elaborat pels alumnes de tercer B

42

43

Alumnes de 4 anys

44

Els alumnes de 5èB hem estudiat les mesures tradicionals per això vàrem anar a xerrar amb l'amo

En Biel Gelabert “mariner”, un dels pocs homes que fa barcelles, perquè ens explicàs què és una

barcella, d'on prové i com es fan.

Viu a Sineu i feia feina de mecànic perquè ara està jubilat.

Què és una barcella? Una barcella és un instrument de mesura per pesar el gra.

Perquè va decidir fer barcelles? Amb un amic varen quedar d'acord.

Què és un almud? Un almud és una barcella més petita.

Quants d'anys va fer barcelles? Durant 10 anys.

On les venia? A les fires.

Quin motlle usareu? No n'hi havia per la barcella original.

Encara en feis? Què valen? No en feim. No hi havia preu.

SINEU, POBLE DE TRADICIONS (mesures de pes de gra del segle XIII)

45

“Set almuds no fan barcella” (ho diuen d'una cosa que ret poc)

Aquí vos deix una informació abstreta de la

Enciclopèdia de Mallorca:

Barcella, almud i mig almud

(imitació,en roure o nord , de tamany real)

A Mallorca , en el segle XII,el conreu del gra

tenia molta importància.

Aleshores, hi havia uns instruments perquè

els pagesos i conradors poguessin mesurar

el gra:la barcella, l'almud i mig almud .També

hi havia altres mesures com la quartera , la

mitja quartera ,la mitja barcella i el cortí.

La barcella és la més gran de les tres mesu-

res i equival a la sisena part d'una quarte-

ra .La barcella es divideix en sis almuds .La

Barcella mallorquina en lloc de tenir quatre

costats , és de parets rodones, de manera

que la seva forma és tronco-cònica .La Bar-

cella té una cabuda aproximadament 11 quilo-

grams de gra.

L'almud que és una sisena part de la Barcella,

té com subdivisió immediata el mig almud

(anomenat també simplement mig: “un mig”,

“dos mitjos”).

La Barcella de Sineu

De la importància que va arribar a tenir el

conreu del blat n'és un exemple l'existència

de l'anomenada Barcella de Sineu, la qual es

pot considerar el model de mesura oficial de

cereals i altres àrids de Mallorca. Fou cons-

truïda entre els anys 1230 a 1240 per

encàrrec del Rei En Jaume I , el conqueridor,

com model i mostra de les demés que es

construirien en aquella època , per mesura

de forments tals com blat , or-

di ,civada,faves,ciurons i altres llegums.

Els primers mostassafs de Mallorca , i segons

aquesta , es construïssin les altres.

La Barcella de Sineu és de bronze , de forma

troncònica i es guarda dins una vitrina de

l'Arxiu Municipal situat a les dependències de

la casa consistorial.

“A barcella per garba” (ho diuen del blat que ret molt i també de tota cosa que dóna profit).

Article elaborat pels alumnes de cinquè A

46

English Corner ith the students of 5th grade we started the school year working on people's de-scriptions. They drew their classmates and then they described them. Here you can see of these pictures and descriptions. We usually work a lot on role-plays too. If you want to see the videos of some of these short plays, you can have a look at our school English blog.

He is Pep and he's 10 years old. He lives in Sineu. He's thin and a little

short. He has got brown short straight hair. He has got green eyes

and lots of freckles on his nose.

In the picture he's wearing a red jumper, black jeans and black and

blue trainers.

He's a nervous and funny boy. He's intelligent but a little distracted.

He likes playing football and likes riding his bike.

His name is Pedro. He's 11 years old. He lives in Sineu too. He's tall

and strong. He has got brown short straight hair and brown eyes.

In this picture he is wearing a green jumper, blue trousers and

brown shoes.

He's smart, happy, nice, friendly and quiet.

He likes playing basketball, drawing and train miniatures.

Her name is Victoria. She's 10 years old. She lives in the outskirts

of Sineu. She's tall and thin. She's got long wavy brown hair and

blue eyes. She has got some freckles.

In this picture she's wearing a pink and white shirt, pink trousers

and white trainers.

She has got a strong character. She's nervous, talkative and hap-

py with her friends.

She loves doing gymnastics and drawing.

W

47

4. She lives in Sencelles. She is about 36 years old. She is tall. She has got long dark wavy hair. She

has got brown eyes. She usually wears trousers and colourful

shirts.

Her character is happy, nice, frien-

dly, quiet and intelligent.

She teaches the little children.

by Joan Gabriel, Joan, Claudia

and Vicenç.

5. This teacher lives in Sta Eugènia. She's about 40 years old. She's medium height. She has got long

straight blond hair, brown eyes and

she sometimes wears glasses.

She usually wears dresses. She's

fun, smart and friendly. Her hobbies

are writing and drawing.

by Lucia O, Maria, Victòria and

Thays.

6. He lives in Maria de la Salut. He's about 40 years old. He is very tall and strong. He has got grey short

hair and a beard. He has got brown

eyes and a big face.

He usually wears jeans and shirts.

His character is angry and joker. He

likes computers and ICT.

by Josemi, Francesc, Donovan

and Ilham.

7. She lives in Inca. She's middle-aged. She's strong, tall and thin. Her

hair is blond, straight and short.

She has got brown eyes, a big nose

and a small mouth.

She usually wears tracksuits.

Her character is strict, smart and

happy.

Her hobbies are running and sports.

by Guillem, Lucia R, Sofia and

Magdalena.

8. She lives in Montuiri. She is tall

and thin.

She has got brown short wavy hair.

She has got brown eyes.

She is nice, kind and smart.

She usually wears black glasses, jeans, boots, jackets, scarfs and

big earrings.

She likes football a lot.

by Mateu, Ismael, Bernardo and

Andreu

1. Miquela Barceló 2. Magdalena Ge-novart 3. Catalina 4. Cati 5. Mª José

6. Miquel 7. Toninaina 8. Bel

1. She is 42 years old. She is me-

dium height and a little fat. She has got blond straight hair. She has got

green eyes. She usually wears dif-ferent blouses, black trousers and scarfs. Her character is nice, happy and friendly. She is smart. Her hobbies are painting, swimming in the beach in summer, and she

likes walking. She works with the small children.

by Antònia, Gisela and Laura.

2. This teacher is a middle-aged

woman. She's thin and very tall. She has got long wavy black hair.

She has got brown eyes.

She's usually wearing blue jeans,

woolly jumpers and boots.

She is smart, happy, hard-worker

and friendly.

She likes working in the orchard

and planting.

by Pep,MªAgnès,Safia and Marc A.

3. She is tall and thin. She lives in

Lloret. She has got blond short cur-ly hair. She has got brown big eyes

and glasses. In her arm she has got

a wart.

She usually wears elegant clothes,

earrings and high-heels.

She's nice, friendly and strict.

Her hobbies are riding a bike, dan-

cing and she likes being a teacher.

by Mª Francisca, Ibtissam, Pedro

Article elaborat pels alumnes de cinquè A i B

48

SCHOOL ORCHARD

Article elaborat pels alumnes de sisè

49

50

51

Dibuixos elaborats pels alumnes de primer A

52

Alguns dels alumnes que no havien anat mai

amb avió, ens conten la seva impressió i di-

uen que: Va ser divertit i ens va agradar que la

primera vegada que vàrem anar amb avió fos

amb els nostres amics.

Quins altres mitjans de transport heu utilit-

zat durant aquest viatge? Partírem amb un

autobús fins a l'aeroport on agafàrem l'avió i

després un altre cop amb autobús durant qua-

tre hores i mitja fins a l'hotel Or Blanc (Espot).

Què es el que vàreu trobar més divertit o

que vos va agradar més de l'hotel? Era un

hotel divertit perquè era rodó i els passadissos

eren circulars. També ens va agradar que els

dematins ens arreglessin les habitacions i ens

varen tractar molt bé.

Quines activitats vàreu fer? Vàrem fer canoa,

rafting, multiaventura (rocòdrom, ponts tibe-

tans i tirolina), tir amb arc i vàrem fer un pas-

seig per la muntanya.

Quina de les activitats ens va agradar més?

Per què? El rafting, perquè va ser molt emocio-

nant, ens vàrem poder tirar dins el riu, vàrem

passar per una zona de ràpids que es deia ren-

tadora i ens vàrem embotir dins un vestit de

neoprè, alguns pareixíem “botifarronets” i d'al-

tres un bon “camaiot”.

Què destacaríeu de les altre activitats? De la

canoa diríem que va ser una activitat molt tran-

quil·la, encara que ens vàrem banyar i vàrem

tenir l'oportunitat de veure un talp.

De multiaventura trobam que des del principi

pareixia difícil, però si seguies les passes era

senzill, segur i emocionant.

Després férem tir amb arc i vàrem fer una

competició Sineu-Lloret, va guanyar Sineu! En-

cara que vàrem acabar amics.

De la visita al parc natural d'Agües Tortes ens

va agradar pujar amb 4x4. Trobar munts de neu

i jugar-hi, caminar fins al salt d'aigua de la Ra-

tera, alguns vàrem córrer i va ser molt divertit

perquè va començar a ploure i ens vàrem ba-

nyar. Va ser una activitat completa.

El dimarts 6 de maig els alumnes de 6è partírem de viatge d'aventura cap els Pirineus, va ser una su-

per experiència.

Viatge d’estudis

53

On estàveu exactament i quins pobles

vàreu visitar? Érem a la zona del Pallars

Sobirà (Lleida), l'hotel estava al petit muni-

cipi Espot, també visitàrem Llavorsí, Sort i

férem una passejada per Barcelona.

Com va anar la relació amb els com-

panys de Lloret? La relació va ser bona

perquè eren simpàtics, amables, divertits,

alegres i per això ha estat molt fàcil fer-nos

amics.

Conclusió: Ens ha agradat molt aquest viat-

ge perquè hem estat tres dies i mig amb els

nostres companys, hem anat amb avió, hem

fet activitats diferents, divertides i emocio-

nants i també hem fet amics de Lloret que

eren ben agradables. Si en tinguéssim que

fer un altre no dubtaríem en tornar-lo a re-

petir.

Article elaborat pels alumnes de sisè B

54

55

Elaborat pels alumnes de segon B

56

CEIP RODAMILANS

CARRER DE LES CORTS S/N

07510 SINEU

tel. 971 52.02.26 / Fax. 971 52.09.30

ceiprodamilans@gmail.com

http://www.ceiprodamilans.com/

Twitter: @ceiprodamilans