36
N14 02/10 Campus d’Excel∙lència Internacional Catalunya Sud Impuls a la Internacionalització del territori

Revista Rovira i Virgili, 14

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista d'informació de la Universitat Rovira i Virgili

Citation preview

Page 1: Revista Rovira i Virgili, 14

N1402/10

Campus d’Excel∙lència Internacional Catalunya Sud

Impuls a la Internacionalització del territori

Page 2: Revista Rovira i Virgili, 14

ÀMBIT CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES• DireccióEstratègicadel’Empresa• Tècniquesd’AnàlisiiInnovacióTurística• PlanificacióTerritorial:Informació,Einesi

Mètodes• DretAmbiental• Dretdel’EmpresaidelaContractació• EstudisdeDones,GènereiCiutadania• DretAmbiental• FormaciódelProfessoratd’Educació

SecundàriaObligatòriaiBatxillerat,FormacióProfessionaliEnsenyamentd’Idiomes

• FormaciódeProfessionalsdelaFormació• FormaciódeProfessionalsdelaFormació

(Mundusfort)• MigracionsiMediacióSocial• OrganitzacióIndustrial• ComunicacióPolítica,Institucionali

CorporativaalaSocietatdeRisc• PrevenciódeRiscosLaborals• Psicologiadel’Educació• SistemadeJustíciaPenal• TecnologiaEducativa:e-LearningiGestió

delConeixement

ÀMBIT D’ESTUDIS TÈCNICS• EnginyeriaAmbiental-MENTA• EnginyeriaElectrònica• SeguretatInformàticaiSistemes

Intel·ligents• EnginyeriaQuímicaideProcessos-MEQIP• InvestigacióenEnginyeriaTermodinàmica

deFluids• Enologia• Intel·ligènciaArtificial• NanociènciaiNanotecnologia• TecnologiesdeClimatitzacióiEficiència

EnergèticaenEdificis

ÀMBIT HUMANITATS• AntropologiaMèdicaiSalutInternacional• AntropologiaUrbana• ArqueologiaClàssica• ArqueologiadelQuaternariiEvolució

Humana(ErasmusMundus)• CiènciaCognitivaiLlenguatge• EnsenyamentdeLlengüesEstrangeres

(EspanyolLlenguaEstrangera/AnglèsLlenguaEstrangera)

• EstudisCulturalsenLlenguaAnglesa.TextosiContextos

• EstudisSuperiorsenLlengua,LiteraturaiCulturaCatalanes

• JoventutiSocietat• TraduccióiEstudisInterculturals• SocietatsHistòriquesiFormesPolítiquesa

Europa

ÀMBIT DE CIÈNCIES• SíntesiiCatàlisis• PolímersiBiopolímers• QuímicaalaIndústria• QuímicaTeòricaiComputacional• TècniquesCromatogràfiquesAplicades

ÀMBIT DE CIÈNCIES DE LA SALUT• AvaluacióiMesuradelaConducta• CiènciesdelaInfermeria• CondicionantsGenètics,Nutricionals

iAmbientalsdelCreixementidelDesenvolupament

• Neurociències• NutricióiMetabolisme• SalutMental:InvestigacióenPsiquiatria,

NeurotoxicologiaiPsicofarmacologia• EnvellimentiSalut

ESCOLA DE POSTGRAU I DOCTORAT Ctra.deValls,s/n-43007Tarragonawww.urv.cat/masters_oficials/masters_oficials.html

CENTRE INTERNACIONALAv.PaïsosCatalans,[email protected]

Page 3: Revista Rovira i Virgili, 14

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / SUMARI �

El futur de l’economia del coneixementDavant la crisi econòmica i financera, s’ha establert el consens en l’estratègia de sortida

d’evolucionar més intensament cap a una economia centrada en el coneixement, necessària

per mantenir i fer créixer els nivells de benestar de la nostra societat. Així, els sistemes univer-

sitaris i de recerca d’arreu però especialment aquells que, com el nostre, encara requereixen

creixements que els permetin acostar-se a la potència que despleguen els sistemes més des-

envolupats, s’enfronten a l’important repte de liderar clústers de coneixement, com a motors

de l’evolució cap a aquesta nova economia que ha de permetre la sostenibilitat i el progrés

del nostre model social.

L’any 2000 a Lisboa i dos anys més tard a Barcelona, els governants de la Unió Europea es

van comprometre en una estratègia orientada a convertir Europa en l’economia més dinàmi-

ca i competitiva del món, basada en el coneixement, i per fer-ho es van marcar un objectiu

molt clar: una inversió del 3% del PIB en recerca i desenvolupament l’any 2010. L’estratègia

de Lisboa era llavors el camí necessari per competir mundialment davant les potències dels

EUA i Japó i les economies asiàtiques emergents. La Unió Europea ha anunciat l’aprovació

en les properes setmanes de la nova estratègia fins al 2020, centrada, atesa la conjuntura ac-

tual, a afavorir el creixement i l’ocupació i que alhora pugui donar resposta a dues de les fe-

bleses de l’estratègia d’aquests darrers anys: d’una banda, la dificultat en l’assoliment dels

objectius quantitatius i de l’altra, la indispensable contribució del suport local i regional.

En el nostre cas, la Universitat Rovira i Virgili, des de la seva creació, ha tingut com a objec-

tiu principal dotar el territori d’una estructura del coneixement amb visibilitat i reconeixement

internacional i avui dia és un element clau en la cohesió del territori i en la interacció amb les

institucions i agents de la demarcació. Ha assolit una dimensió acadèmicament sòlida, cientí-

ficament rellevant i substancial quant a transferència de coneixement. Els resultats en docèn-

cia, recerca, impacte socioeconòmic i projecció internacional del darrer curs ens mostren una

institució ben posicionada, activa, que duu a terme la missió que té encomanada i que lidera

el procés de transformació en societat del coneixement d’un territori que té tots els elements

per ocupar un lloc amb nom propi en aquesta imprescindible Europa del coneixement.

En aquest sentit, el principal repte és potenciar l’excel·lència i visibilitzar un pol internacional

d’impuls a la societat del coneixement en les comarques meridionals de Catalunya, basat en

el potencial científic, social i econòmic. La nostra regió, la Catalunya Sud, té una dimensió so-

cioeconòmica similar a la de regions europees amb nom propi, reconegudes regions del co-

neixement com la de Tampere a Finlàndia o la de Shannon a Irlanda, i fins i tot superior a la

d’alguns països de la Unió Europea. Aquest ha estat, precisament, l’enfocament central de la

participació recent en la convocatòria de Campus d’Excel·lència Internacional.

La situació de crisi actual ens dóna, doncs, l’oportunitat d’avançar cap a aquesta societat del

coneixement, un model en què les universitats, els centres de recerca, tecnològics i d’inno-

vació hi tenen un paper cabdal. Les estructures de coneixement del nostre territori, el treball

dut a terme i el projectes que les institucions, entitats i empreses hem definit conjuntament

permeten pensar que estem preparats per assolir el repte i aconseguir que la nostra regió

surti d’aquesta crisi amb unes bases reforçades per a la projecció internacional, per a l’emer-

gència com a regió del coneixement, atractiva per al talent, per a les inversions i per a una vi-

da de qualitat.

Francesc Xavier Grau vidal, rector de la universitat rovira i virGili

Revista de la UniveRsitat RoviRa i viRgili, UniveRsitat pública de taRRagona

EDITAUniversitat Rovira i virgili

DIRECCIÓJosep M. arias

REDACCIÓberta Ramos, ignasi soler, cinta s. bellmunt, cristina Mallo.

gabinet de comunicació iRelacions externes c/ de l’escorxador, s/n. 43003 tarragonatel 977 558006 Fax 977 [email protected]

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICservei lingüístic de la URv

FOTOGRAFIARamon torrentsXavi Jurio Marià cebolla

MAQUETACIÓMedigrup digital s.a.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi garciatel 977 [email protected]

dipòsit legal: b - 48078 - 2004

urv és una publicació de distribució Gratuïta. si la voleu rebre, envieu les vostres dades per correu electrònic a: [email protected] per FaX al 977 55 82 58 o bé ens truqueu al telèFon 977 55 80 06

02/10 N14

SUMARIel teMaLa URV aspira al reconeixement de Campus d’Excel·lènciapÀGs. 4 i 5

la recercaPresentat a Tarragona l’Institut de Recerca en Energia de CatalunyapÀG. 6

la ForMacióEl campus Vila-seca imparteix els graus de Turisme i GeografiapÀG. 13

universitat-eMpresaAtorgats els premis Sant Lluc 2009 i els ajuts de ReddispÀG. 15

la urv a FonsLa URV posa en marxa la seu del Baix PenedèspÀG. 18

Eleccions a Claustre i a rector al maigpÀG. 22

Gent de casaEudald Carbonell i Rosa M. Calaf, Premis Nacionals de CulturapÀG. 28

el personatGeAlcalde de Tortosa: “La URV ajuda a vertebrar el territori”pÀG. 34

Page 4: Revista Rovira i Virgili, 14

La URV aspira al reconeixement de Campus d’Excel·lència

l projecte del CEICS neix de l’agregació estratègica de la URV amb els diferents agents

generadors de coneixement del terri-tori: sis instituts públics de recerca —investigació química (ICIQ), recerca en energia (IREC), arqueologia clàs-sica (ICAC), paleoecologia i evolu-ció social (IPHES), sanitari Pere Virgili (IISPV) i recerca i tecnologia agroali-mentàries (IRTA)—, quatre parcs cien-tífics i tecnològics —Química-Energia a Tarragona, Enologia-Viticultura a Fal-set, Nutrició-Salut a Reus i Turisme-Oci a Vila-seca—, els hospitals universitaris —Sant Joan i Pere Mata a Reus, Joan XXIII a Tarragona i Verge de la Cinta a Tortosa—, l’Administració local —ajun-taments i Diputació— i la participació de trenta empreses líders i dels agents socioeconòmics —cambres de comerç, sindicat i patronal.

El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, acompanyat del reconegut pale-ontòleg Eudald Carbonell,, i de Clau-dia Barba, una jove mexicana docto-rada el 2002 que treballa al centre de recerca de L’Oréal a París, van presentar el projecte de campus Catalunya Sud a Madrid el 25 de novembre.

L’estratègia s’instrumenta a través dels principals àmbits d’especialitza-ció regional amb projecció interna-cional, impulsant la generació d’una xarxa de coneixement a escala esta-tal. L’àrea d’influència del projecte Catalunya Sud abasta 6.000 km2 i una població propera a les 800.000 per-

sones, un 10,7% de Catalunya i un PIB de 18.570.976 milions d’euros (any 2006), que representa el 10,1% català. Té el 19,1% del patrimoni de Catalunya i concentra el 21,1% d l’ac-tivitat turística (pernoctacions, 2008). El 9,8% de la població que treballa a la indústria alimentària és a Tarragona, que concentra el 90% de la produc-ció d’energia, i la producció química que s’hi genera constitueix la meitat de tota la producció catalana. S’hi origi-

nen també la meitat de les DO vitiviní-coles del país.

La configuració física del projecte té una vocació d’alta penetració en tot el territori, amb una distribució equilibrada de les infraestructures. Tarragona i Reus concentren la major part de recursos, però també s’estén a Vila-seca, Tortosa i Falset, en conso-nància amb la distribució dels sectors productius. Aquesta presència territo-

Projecció internacional d’un territori excel·lent

El tEma

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

E

La Universitat Rovira i Virgili treballa per consolidar el campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS). El projecte engloba un conjunt coordinat d’estructures per gene-rar, transmetre i aplicar el coneixement a la innovació de manera que esdevingui el motor de Tarragona, Regió del Coneixement, regió de referència internacional en diversos àmbits especialitzats: química i energia, enologia i viticultura, nutrició i salut, turisme i oci i patrimoni i cultura. Després d’haver estat reconegut com a projecte prometedor per part del Ministeri d’Educació el passat 26 de novembre, la URV torna a presentar la candidatura a ser recone-guda com a Campus d’Excel·lència Internacional de l’Estat.

El potencial del territori

Tarragona té una dimensió socioeco-nòmica similar a la de regions euro-pees amb nom propi, com Shan-non a Irlanda, Neubranderburg a Alemanya o Finlàndia-Sud, i fins i tot superior a la d’algun país de la Unió Europea. També disposa d’un enorme potencial: un gran patri-moni històric i cultural, una impor-tant riquesa mediambiental i una

activitat econòmica singular, amb un teixit industrial molt especialitzat en àmbits bàsics de l’economia espa-nyola. A més, la posició geogràfica és estratègica, ja que està situada en la intersecció de l’eix del Mediter-rani i de l’eix de l’Ebre, amb impor-tants infraestructures de comunicaci-ons internacionals aèrIes, marítimes i ferroviàries.

Page 5: Revista Rovira i Virgili, 14

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL TEMA

Projecció internacional d’un territori excel·lent

rial s’ha complementat amb una xarxa d’aules per a la gent gran i la configu-ració d’un Campus Extens a través de les antenes del coneixement.

ObjEctius pEr al 2015La suma d’estructures ha de fer aug-mentar l’impacte internacional i la potència de generació, transmissió i aplicació de coneixement, i també promoure la internacionalització de la regió. Per això es posen com a objec-tius per a l’any 2015 incrementar la recerca, doblant el nombre de publi-cacions científiques i de tesis doc-torals; la captació de talent, aug-mentant un 50% els estudiants de postgrau en general i els estrangers en particular, i la participació decidida del sector productiu, incre-mentant un 50% els contrac-tes de transferència de tecno-logia, duplicant les empreses de base tecnològica, multipli-cant l’espai dels centres tec-nològics i aconseguint que participin en el projecte un centenar d’agents. També es pretén establir un nou concepte de campus, tant per al sistema de ges-tió com des del punt de vista social i urbanístic. L’objectiu és consolidar un model social integral de campus, amb ele-vada integració al territori, en el qual participin els dife-rents agents de la triple hèlix: universitat/recerca, empresa i administració pública. Entre altres objectius, es planteja tenir disponibles per al 2015 fins a 500 places de residèn-cies universitàries o triplicar les instal·lacions esportives.

campus d’ExcEl·lència dE l’EstatEn la primera convocatò-ria, el Ministeri d’Educació va atorgar 4 milions d’eu-ros a la URV per destinar-los al CEICS. El projecte es va posicionar com un dels quinze primers de l’Estat per la qualitat. La Universi-

instituts d’investigació

institut català d’investigació Quí-mica (iciQ)institut d’investigació en energia de catalunya (irec)

Parcs científics i centres tecnològics

Parc científic i tecnològic de tarragona (tarragona)centre tecnològic de la Química de catalunya (ctQc)centre tecnològic Mestral

sector Productiu-Químic i energia

Basf dow repsolaeQt- associació empresarial Química de tarragonaassociació nuclear ascó-vandellòs

instituts d’investigació

institut d’investigació sanitària Pere virgili (iisPv)institut d’investigació i tecnologia agroalimentàries (irta)

Parcs científics i centres tecnològics

tecnoParc-Parc tecnològic del camp (reus)centre tecnològic en nutrició i salut (ctns)

sector Productiu – nutrició i salut

industrias rodríguez, s.a. (virginias)grupo PintalubaBig drum ibérica, s.a.Borges, s.a.la Morella nuts, s.a.cambra arrossera del Montsià

HosPitals universitaris

Hospital universitari de tarragona joan xxiiiHospital universitari sant joan de reusHospital Psiquiàtric universitari institut Pere MataHospital de tortosa verge de la cinta

instituts d’investigació

institut d’investigació i tecnologia agroalimentàries (irta)institut català de la vinya i el vi (incavi)

Parc tecnològic del vi-vitec (falset)vitec-cit

Parcs científics i centres tecnològics

Parcs científics i centres tecnològics

Parcs científics i centres tecnològics

instituts d’investigació

instituts d’investigació

sector Productiu-vitivinícola

doc Priorat do Montsantdo terra alta do conca de Barberàdo tarragona do catalunyado Penedèsfreixenet

institut d’investigació de turisme de catalunya (irtuca)

Parc científic i tecnològic de turisme i oci (vila-seca)fundació estudis turístics costa daurada

sector Productiu-turístic

Port aventurafeHt-federació empresarial d’Hostaleria i turisme de tarragona

institut català d’arqueologia clàs-sica (icac)institut català de Paleoecologia Humana i evolució social (iPHes)

Parc científic i tecnològic de tarragona

adMinistració

administració localadministració autonòmica

universitat rovira i virgili

organismes Públics d’investigació (oPi)

centres tecnològics

sector Productiu

Qu

íMic

ai e

ner

gia

nu

tric

i sa

lut

eno

log

iatu

risM

ePa

triM

on

i i c

ult

ura

El cEics s’Estructura En 5 subcampus

tat presentarà una nova candida-tura a la convocatòria d’enguany, en què accedirà directament a la fase internacional i presentarà el pro-jecte davant la Comisió Internacio-nal del CEI.

Els 4 milions d’euros atorgats a la URV en forma de crèdit a la primera convocatòria se sumen al milió d’eu-ros ja concedits pel Ministeri de Cièn-cia i Innovació en el subprograma d’R+D i Transferència, perquè és un Campus Excel·lent en Investiga-ció i Transferència. Aquest finança-ment permetrà “anar més ràpid” en la construcció d’infraestructures, com ara el centre d’investigació i aprenen-tatge o les instal·lacions esportives.

En tots aquests anys de funciona-ment, la Universitat ha aconseguit una dimensió acadèmicament sòlida i cien-tíficament rellevant, i ha liderat pro-jectes d’abast territorial, com el Pla Estratègic del Camp de Tarragona. El CEICS es planteja sumar —com diu el lema, “la suma que multiplica”— les capacitats de la Universitat, els insti-tus de recerca, els centres tecnològics, els hospitals i centres de recerca pri-vats, per potenciar conjuntament les respectives investigacions, de manera que contitueixi un gran campus.

En suma, la proposta del CEICS ha aconseguit la participació de 41 ins-titucions i entitats i el suport de 30 empreses.

Page 6: Revista Rovira i Virgili, 14

� LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

a Generalitat ha creat l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) per investigar el desenvolu-

pament tecnològic en l’àmbit de l’ener-gia, transformar l’actual model energè-tic i fer-lo més sostenible. El va presentar Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances i president del Patronat de l’Ins-titut, al Paranimf de la Universitat el 16 de novembre passat.

El Patronat de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya està format per l’Administració pública, les universitats i l’empresa privada. A banda de la Gene-ralitat, també pertanyen a aquest nou organisme el Govern de l’Estat –a tra-vés del Centre d’Investigacions Energè-tiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) i de l’Institut per a la Diversifi-cació i l’Estalvi Energètic (IDAE)–; les uni-

versitats –UB, UPC i URV–, i representants del món de l’empresa privada –Endesa, Gas Natural i Societat General d’Aigües de Barcelona.

Durant el primer semestre de l’any, l’Institut ocuparà 2.000 m2 de l’edi-fici d’R+D+I de la Química Sosteni-ble, situat al Parc Científic i Tecnològic de Tarragona. A mitjà termini, està pre-vist que l’IREC construeixi la seva seu al mateix Parc Científic.

El centre de Barcelona treballarà sobre-tot en el camp de l’estalvi i l’eficiència energètiques, i el de Tarragona centrarà l’activitat en la recerca en matèria de biocombustibles i energia eòlica marina, entre altres.A Tarragona l’IREC vol esdevenir un punt de referència internacional en

la investigació en aquests dos camps. Quant a l’energia eòlica marina, des-envoluparà solucions apropiades per instal·lar aerogeneradors lluny de la costa i a grans profunditats, per tal d’evitar-ne l’impacte visual i poder aprofitar els corrents eòlics més forts i regulars, que es produeixen a alta mar.

El Centre ja treballa en el projecte d’una plataforma marítima d’assajos, que té com a objectiu servir de labo-ratori per testar les noves tecnologies que es requereixen en aquest camp abans que surtin a la venda al mer-cat. Aquesta iniciativa, que serà una de les més importants del món, ha de permetre el treball conjunt dels prin-cipals centres de recerca, les universi-tats internacionals i les empreses del sector.

La formació

Presentat a Tarragona l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya

L

InvestIgarà el desenvolupament tecnològIc en l’àmbIt energètIc

La recerca

Presentació deL centre de canvi cLimàtic aL camPus terres de L’ebreEl Centre de Canvi Climàtic es va pre-sentar el 8 d’octubre passat a l’Audi-tori Felip Pedrell de Tortosa. Aquest òrgan té com a base el grup de recerca en Canvi Climàtic de la URV i pretén convertir-se en un punt de referència internacional en la recons-trucció i anàlisi instrumental del canvi climàtic. El C3 neix com una estructura de

recerca amb seu al campus Terres de l’Ebre i associada al departament de Geografia de la URV. Té com a mis-sió excel·lir en la recerca, la docèn-cia reglada i no reglada, la capaci-tació internacional, l’assessorament científic, la transferència de coneixe-ment i la divulgació dins l’àmbit de la reconstrucció i anàlisi instrumen-tal del canvi climàtic. Vol contribuir a desenvolupar la societat del conei-xement i la innovació a les Terres de l’Ebre.

estudiants de La urv fan de voLuntaris ambientaLs Per fomentar La recoLLida seLectiva de residusUna trentena d’estudiants d’Engi-nyeria Química es van formar en un seminari sobre gestió dels residus urbans i van col·laborar com a volun-taris ambientals en una campanya de sensibilització de l’Ajuntament de Tarragona informant porta per porta la ciutadania per millorar la recollida selectiva.

A través del projecte educatiu APQUA (Aprenentatge dels Productes Quí-mics, els seus Usos i Aplicacions) de la URV, organizat per Science Shop o portal públic de la ciència, es va impartir als joves un seminari pràc-tic iniciat el 28 de setembre a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV sobre gestió dels residus urbans, campanyes de sensibilització ambiental i tècniques de comunicació amb persones adultes.

Page 7: Revista Rovira i Virgili, 14

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

l Parc Tecnològic del Vi (VITEC) es va activar coincidint amb la verema, amb la realització

de projectes de recerca i transferèn-cia tecnològica per a cellers i viticul-tors de diferents denominacions d’ori-gen catalanes. És un dels quatre parcs cientificotecnològics que ha impulsat la URV al territori.

El projecte de VITEC es va iniciar el 2005, fruit de la col·laboració de la Universitat amb el sector vitivinícola i les administracions locals. Neix amb la voluntat de ser un centre de referència per a la recerca i la innovació tecnolò-gica del sector vitivinícola català, que millorarà la seva competitivitat.

El Parc el gestiona la Fundació Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica, format actualment per les DO Montsant, Qualificada Priorat i Terra Alta; l’Institut de Recerca i Tecno-logia Agroalimentàries (IRTA) i l’Insti-tut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), a

més de la URV, l’Ajuntament de Falset i el Consell Comarcal del Priorat. Actualment, centra l’activitat en l’exe-cució de projectes d’R+D+I per a cellers i viticultors de diferents DO de Catalunya. Amb una superfície inicial de 1.200 m2, VITEC està equipat amb laboratoris, cambres fredes, sala de tast, sala de microvinificacions i despat-xos, i preveu generar 30 llocs de treball qualificats en els cinc propers anys, fet

que suposarà un fort impuls a l’ocupa-ció qualificada de la comarca.

El projecte del Parc ha significat una inversió inicial de 3.796.057,37€, finançat per les convocatòries d’infra-estructures de parcs científics i tecno-lògics del Ministeri de Ciència i Inno-vació. S’ha destinat a la construcció de l’edifici del Centre Tecnològic del Vi, que completa la fase I de desenvolupa-ment de VITEC.

El Parc Tecnològic del Vi de Falset, plenament operatiu

vol ser un centre de referèncIa per a la recerca I la InnovacIó tecnològIca del sector vItIvInícola

e

descobreixen una desena de noves LLars de foc i una quinzena de negatius de fusta a L’abric romaníEl jaciment neandertal abric Romaní, situat a Capellades, va celebrar el 2009 l’any del centenari de la descoberta per Amador Romaní, convertit en un refe-rent mundial per conèixer el món nean-dertal. Aquest agost passat les excavaci-ons van donar noves descobertes en una campanya realitzada per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Es van trobar una desena de noves llars de foc i una quinzena de negatius de fusta atribuïts a neandertals, amb una antiguitat compresa entre els 55.000 i 60.000 anys.

L’abric Romaní es referma com el jaci-ment arqueològic més important del món pel que fa a eines de fusta i fogars excavats durant els últims gairebé 30

anys. Fins al moment s’han investigat més de 300 fogars i s’han localitzat més de cent eines de fusta que tenen entre 40.000 i 56.000 anys

Premi a un estudi sobre La utiLitat de La cirurgia de L’obesitat Per tractar maLaLties reLacionades amb aLteracions metabòLiquesLa Societat Catalana de Cirurgia va con-cedir el premi Manuel Corachán al millor treball presentat en les Sessions Cientí-fiques del curs 2008-09 a la Unitat de Cirurgia de la URV. Es va lliurar el dia 15 d’octubre, en l’acte d’obertura del curs acadèmic de la Societat.

El treball es titula “Transposició ileal com a cirurgia metabòlica: estudi experimen-tal”. Demostra que les tècniques quirúr-giques aplicades en la cirurgia bariàtrica

(cirurgia de l’obesitat), fins ara destinades únicament a pacients obesos mòrbids, també podrien implantar-se en pacients simplement obesos o amb sobrepès, en els casos que pateixen les comorbiditats associades (malaltia cardiovascular, dia-betis M2, dislipidèmia, síndrome meta-bòlica, etc.) en una fase molt severa.

Aquesta mena de cirurgia s’aplica amb l’objectiu de fer perdre significativa-ment l’excés de pes dels pacients, però també per millorar les seves comorbidi-tats. Algunes d’aquestes tècniques pro-voquen unes modificacions hormonals i metabòliques amb incidència en les comorbiditats que podrien millorar i fins i tot guarir-se.

Els autors són els professors investigadors M. Hernández, F. Sabench, S. Blanco, A. Sánchez, A. Cabrera, M. Vives, J. Sánchez i D. del Castillo.

Page 8: Revista Rovira i Virgili, 14

� LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

un modeL matemàtic Preveu La difusió d’aLgunes ePidemiesInvestigadors de la Universitat de Saragossa i de la URV han desenvolupat un model matemàtic que prediu la incidència dels virus o les malalties infeccioses a través de les xarxes de transport o comunicació. Se n’ha publicat un article al número de setembre de la revista de l’Acadèmia de les Ciències dels Estats Units, Proceedings of the National Academyof Sciences.

Els autors del treball són Yamir Moreno, físic de l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos (BIFI) de la Universitat de Saragossa; Àlex Arenas, professor de la URV (Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques) i també membre del BIFI, i Sandro Meloni, doctorand de la Universitat Roma III, d’Itàlia. La teoria forma part de la seva tesi doctoral al BIFI, sota la supervisió del Dr. Moreno.

l grup de recerca en Quimiome-tria, Qualimetria i Nanosensors ha creat un biosensor que detecta de

forma immediata concentracions molt baixes de Salmonella typhi, el bacteri que causa la febre tifoide. La tècnica es basa en l’ús de nanotubs de carboni i frag-ments sintètics d’ADN que, en unir-se a l’agent patogen, activen un senyal elèctric.

Aquest grup de recerca pertany al Depar-tament de Química Analítica i Química Orgànica. L’equip, liderat pel professor Francesc Xavier Rius i l’investigador Jordi Riu, ha ideat una tècnica que detecta concentracions extremadament baixes del bacteri que causa la febre tifoide.

El funcionament del nou biosensor, els detalls del qual es van publicar en la revista científica Angewandte Che-

mie International Edition, es basa en mesuraments electroquímics per mitjà de nanotubs de carboni equipats amb aptàmers. Segons Xavier Rius, el nou biosensor és capaç de detectar con-centracions de bacteri extremadament baixes d’una forma immediata, fàcil i fiable.

Aquesta nova tècnica permet detec-tar petites quantitats de microorganis-mes d’una forma simple i pràcticament en temps real, mentre que els mèto-des tradicionals per identificar i quantifi-car microorganismes impliquen un o dos dies d’anàlisis.

L’estudi s’emmarca en les investigaci-ons internacionals que busquen mèto-des més efectius i ràpids per detectar ele-ments patògens de tota mena.

desenvolupat per la unIversItat de saragossa I la urv

e

Un biosensor detecta el bacteri de la febre tifoide

FACULTAT DE LLETRESGrau d’Anglès

Grau de Llengua i Literatura Hispàniques

Grau de Llengua i Literatura Catalanes

Grau d’Història

Grau d’Història de l’Art

Grau de Publicitat i Relacions Públiques

Grau de Comunicació Audiovisual

Grau de Periodisme

FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES

Grau de Dret

Grau de Relacions Laborals i Ocupació

Grau de Treball Social

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA

Grau d’Infermeria

FACULTAT D’ENOLOGIAGrau de Biotecnologia

Grau d’Enologia

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGUINYERIA QUÍMICA

Grau d’Enginyeria Mecànica

Grau d’Enginyeria Química

Grau d’Enginyeria Agroalimentària

ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI

Grau de Turisme

Grau de Geografia i Ordenació del Territori

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA

Grau d’Enginyeria Elèctrica

Grau d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Grau d’Enginyeria Informàtica

Grau d’Enginyeria Telemàtica

FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA

Grau d’Educació Social

Grau d’Educació Primària

Grau d’Educació Infantil

Grau de Pedagogia

Grau de Psicologia

FACULTAT DE QUÍMICAGrau de Bioquímica i Biologia Molecular

Grau de Química

FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

Grau d’Administració i Direcció d’Empreses

Grau d’Economia

Grau de Finances i Comptabilitat

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA

Grau d’Arquitectura

Més informació:

Page 9: Revista Rovira i Virgili, 14

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

a Unitat de Nutri-ció Humana de la URV ha realitzat

l’estudi EFINUT, dirigit pel professor Jordi Salas, els resultats del qual es van presentar el 14 de gener al campus Catalunya. La conclusió d’aquesta recerca indica que una ració de fruita seca al dia millora la salut cardio-vascular i redueix el risc metabòlic de diabetis.

Els resultats del treball els van publicar recent-ment a la prestigiosa revista Nutrition, Meta-bolism and Cardiovascu-lar Disease els investiga-dors d’EFINUT, dirigit per l’equip de Nutrició Humana i el CIBE-Robn, de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid.

Fins a l’actualitat no s’havia realit-zat cap estudi per tal de conèixer si la fruita seca podria millorar la resistència a la insulina, un estadi previ a l’aparició de diabetis.

La síndrome metabòlica és un con-glomerat d’alteracions metabòliques que s’associen a l’obesitat abdominal i

comporten més risc per desenvolupar diabetis i malaltia cardiovascular. Entre aquestes alteracions metabòliques des-taquen un augment de la glucosa a la sang, un augment del greix circulant, una disminució del colesterol HDL (la fracció protectora del colesterol, també anomenat colesterol bo) i un augment de la pressió arterial.

EFINUT va consistir a recomanar durant 12 setmanes a un grup de voluntaris una dieta baixa en greix i saludable des

del punt de vista de pre-venció cardiovascular. La meitat d’aquests volunta-ris van rebre, a més, una ració de 30 grams al dia d’una barreja de fruita seca que havien d’incor-porar a la seva dieta.

Els primers resultats publicats de l’estudi indi-quen que els volunta-ris que van incorpo-rar diàriament a la dieta una ració de fruita seca (nous, avellanes i amet-lles) van millorar diferents paràmetres relacionats amb el risc de desenvo-lupar malaltia cardiovas-cular (paràmetres d’in-flamació i oxidació) i, a

més, van reduir significativament la resistència a la insulina. Aquests resul-tats suggereixen que consumir habitu-alment fruita seca podria disminuir el risc de desenvolupar malalties coronà-ries i diabetis.

L’estudi EFINUT ha estat finançat fona-mentalment pel Ministeri d’Educació i Ciència, l’Institut de Salut Carlos III, prin-cipal òrgan públic de finançament de la investigació sanitària i la Fundació Con-sell Interncional de Fruita Seca (INC).

Noves dades sobre els beneficis de la fruita seca

l

La marató de tv3finança estudis de La urv i deL Pere mataDos projectes de recerca en què participen investigadors de la Universitat i de l’Hospital Universitari Psiquiàtric Institut Pere Mata de Reus han rebut fons de la Fundació La Marató de TV3 de la convocatòria 2008.

El primer projecte estudia els malestars dels adolescents i les seves estratègies per afrontar l’adversitat i hi participen un grup de setze investigadors de

diverses universitats catalanes. Es titula “Els malestars dels adolescents. Estils de vida, salut mental i estratègies profanes d’afrontament de l’adversitat”.

Els responsables són els professors Ángel Martínez, de la Facultat de Lletres de la URV, i Carme Gómez, de l’Institut d’Infància i Món urbà CIIMU, de Barcelona. Està finançat amb 112.447€.

El segon estudi tracta sobre predictors d’episodis psicòtics i maníacs. Es titula “Predictors hormonals,

inflamatoris, genètics, familiars i clínics de l’increment ponderal i síndrome metabòlica en primers episodis psicòtics i maníacs: estudi prospectiu d’un any d’evolució centrat en l’eix hipotalàmic-pituïtari-adrenal”.

Els responsables d’aquest treball són els professors Antonio Labad, de l’Hospital Psiquiàtric Universitari Pere Mata, i Rebecca Reynolds, del Centre de Ciències Cardiovasculars de la Universitat d’Edimburg. Està finançat amb 349.086€.

mIllora la salut cardIovascular I redueIx el rIsc metabòlIc de dIabetIs

Page 10: Revista Rovira i Virgili, 14

10 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

estudi “Pobresa i exclusió social basada en el gènere. El cas del Camp de Tarragona” l’han ela-

borat el professor Ignasi Brunet, direc-tor del grup d’Anàlisi Social i Orga-nitzativa de la URV, i Francesc Valls, membre del grup. El treball demostra que el risc de pobresa entre les dones es multiplica quan s’analitza indepen-dentment del nucli familiar i posa en relleu l’alt risc de pobresa que pateixen moltes persones quan s’analitza la seva situació econòmica desvinculant-la de l’entorn familiar més immediat.

L’estudi de Brunet i Valls demostra que molts individus en ser valorats autò-nomament estan sotmesos a una situ-ació de risc que el context familiar

emmascara. D’aquesta manera, s’ha avaluat la situació real dels membres de la família i s’ha posat de manifest una qüestió que, molt habitualment, deriva en domini o dependència de la família.

Els resultats del treball es basen en una anàlisi quantitativa d’una mostra de 3.676 enquestes i en una anàlisi qualitativa de 29 entrevistes biogràfi-ques a dones en situació de pobresa i/o exclusió social i 10 entrevistes a agents socials fetes els anys 2008-09. Demostren que en les valoracions autònomes el risc de pobresa es mul-tiplica en el cas de les dones mentre que en el cas dels homes només aug-menta sensiblement.

Estudi sobre pobresa iexclusió social basada en el gènere

l’

elaborat pels professors IgnasI brunet I francesc valls

20% de descompte a la resta de consultes i tractaments (excepte pròtesis).

Tarifes vàlides fi ns al 31-12-10. P

romoció no acum

ulable a altres ofertes.

Ara només per ser membre de la COMUNITAT UNIVERSITÀRIA DE LA URV, et podràs benefi ciar d´excepcionals tarifes en el tractament de la correcció visual per làser. No deixis passar aquesta oportunitat.

902 130 100www.clinicabaviera.com

TARIFA URV

1.075-1.175€/ull 925€/ullCORRECCIÓ PER LÀSER*

75€ 35€CONSULTA PROVES PRÈVIES

TARIFA PRIVADA

PROMOCIÓ

35€

URVdes de març fi ns al maig

H i p e r m e t r o p i a • M i o p i a • A s t i g m a t i s m e*Excepte Lasik Customitzat

875€/ull

P R O M O C I Ó C O R R E C C I Ó V I S U A L P E R L À S E R

Ara és el moment de treure`t les ulleres

Imprescindible acreditació a la teva primera visita a la clínica.

CB Barcelona. C/Ganduxer, 71 I C/ Balmes, 183. Tel. 93 362 49 90CB Hospitalet. Rambla Just Oliveras, 48. Tel. 93 260 05 10CB Mataró. C/ Pirineus, 36 cantonada Vía Europa. Tel. 93 741 92 00CB Reus. C/Castellvell, 12-14. Tel. 977 32 80 60CB Sabadell. C/Prat de la Riba, 53-55. Tel. 93 745 09 52CB Tarragona. C/Pere Martell, 41. Tel. 977 25 19 32

TARIFES VÀLIDES NOMÉS PER A CLÍNIQUES DE CATALUNYA.

un nou ProtocoL informàtic Permet Preservar La Privadesa deLs usuaris de cercadors d’internetUn grup d’investigadors de la UAB, la UOC i la URV han creat un protocol per distorsionar el perfil d’usuari que generen els cercadors d’Internet, com Google, Yahoo! o altres, de manera que no puguin emmagatzemar les cerques que es fan.

L’objectiu és preservar la privadesa dels internautes. Els detalls del protocol informàtic el van publicar a la revista Computer Communications: “Preserving user’s privacy in web search engines”. Computer Communications 32 (13-14): 1541–1551, 2009 els autors, Jordi Castellà-Roca, Alexandre Viejo, Jordi Herrera-Joancomartí.

El prototip de l’eina ja s’ha provat i ara es treballa en una versió definitiva que es pugui integrar fàcilment en les principals plataformes i navegadors.

Page 11: Revista Rovira i Virgili, 14

11 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

a URV va signar el 20 de juliol passat un conveni amb l’Institut de Turisme d’Espanya (TURESPAÑA),

la Societat Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques (Segittur) i les altres 13 universitats de l’Estat espanyol que compten amb estudis de postgrau de Turisme. D’aquesta manera es posava en marxa el sistema d’informació de la investigació científica a través d’Internet, SICTUR.

Aquest projecte forma part del conjunt d’actuacions d’impuls a la “Nova economia turística del Pla del turisme espanyol Horitzó 2020”. Es tracta de crear una base de dades amb tota la informació generada per grups de recerca, instituts, administracions o empreses privades del sector i fer-la accessible a través d’Internet. L’objectiu és facilitar la modernització i el canvi tecnològic en el sector turístic d’una banda i en la seva gestió, de l’altra.

L’empresa pública Segittur serà l’encarregada de posar en funcionament la infraestructura tecnològica necessària per poder compartir informació científica en turisme. D’altra banda, cadascuna de les universitats tindrà la responsabilitat d’alimentar i mantenir actualitzada la informació sobre estudis de què disposin sobre el sector, investigacions, enquestes, etc.

Nou sistema d’informació científica en turisme de l’Estat

l

i congrés de La xarxa internacionaL d’investigadors en turisme, cooPeració i desenvoLuPamentEls dies 15 i 16 d’octubre va tenir lloc a la Pineda el I Congrés de la Xarxa Internacional d’Investigadors en Turisme, Cooperació i Desenvolupament, el punt de partida de la xarxa recentment constituïda. El van organitzar la Unitat Predepartamental de Geografia de la URV i el Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural de la UdL.

Els objectius principals de la xarxa són generar coneixement sobre cooperació; centralitzar, compartir i transferir informació, i incidir en les agències de cooperació.

El ponents principals del congrés van ser Donald Hawkins (Escola de Negocis de la Universitat George Washington), François Vellas (coordinador de Turisme del grup Desenvolupament, Universitat de Tolosa de Llenguadoc), Xavier Font (Centre Internacional de Turisme Responsable, Regne Unit) i Mimoun Hillali (Institut Superior de Turisme de Tànger).

PLa de miLLora de La comPetitivitat deL turisme i L’oci El Parc Científic i Tecnològic del Turisme i Oci de Vila-seca desenvo-luparà aquest Pla de millora, que ha

rebut un ajut Feder d’1.137.000 €. La presentació d’aquesta gran inversió en recerca i innovació en el sector turístic es va fer el 21 d’octubre al Rectorat, a Tarragona.

Aquest és el primer gran projecte deri-vat directament de la gestió de l’Ofi-cina Tarragona, Regió del Coneixe-ment. L’objectiu general és millorar la competitivitat de l’activitat del turisme a les comarques de Tarragona a tra-vés de tres línies d’actuació: afavorir la innovació en les empreses i destinaci-ons turístiques, promoure un turisme ordenat i sostenible i donar suport a noves iniciatives, noves empreses i noves persones emprenedores.

L’estratègia que s’ha de seguir és impulsar la intel·ligència competitiva i la transferència de tecnologia.

L’emPresa tecnoLògica m-bot soLutions, a L’exPosició “connecta amb La innovació” deL mnactecL’empresa de la URV M-BOT Solutions ha format part de l’exposició “Connecta amb la innovació”, del mNACTEC, ubicada a la rambla d’Ègara 270 de Terrassa, que es pot visitar fins al 7 de març. L’objectiu de la mostra és acostar la recerca a la societat amb exemples reals d’empreses on la innovació és la base de la seva activitat.

M-BOT Solutions SL és derivada de la URV i es va constituir l’any 2006. Aquesta firma dissenya, fabrica, programa i comercialitza robots, alhora que desenvolupa productes de base tecnològica i va néixer del grup de recerca en Robòtica i Visió Intel·ligent (RIVI) de la URV.

L’exposició forma part d’un projecte ambiciós que té per objectiu transmetre el valor de la innovació, fent visibles elements que es produeixen als centres de recerca, universitats i empreses del territori català. Per això s’han escollit sis empreses de base tecnològica com a exemples.

el projecte forma part de les actuacIons d’Impuls a la “nova economIa turístIca del pla del turIsme espanyol HorItzó 2012”

Page 12: Revista Rovira i Virgili, 14

12 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la URV van subscriure el 24 de novem-

bre passat un conveni específic de col-laboració per fomentar la investigació conjunta al territori.

La primera acció consistirà a convocar públicament una beca per al curs 2010-11, i les altres tres, una per curs, en un període de quatre anys, termini de vigència del conveni. Els treballs expe-rimentals per obtenir el títol de Doctor i basats en aquest programa IRTA-URV de personal investigador en formació estaran codirigits per un investigador de l’IRTA i un docent de la URV. El becari s’adscriurà a un dels departaments de la URV vinculat al programa oficial de postgrau, durà a terme la seva activitat experimental majoritàriament a l’IRTA i

la part lectiva, a la Universitat. La beca es podrà renovar anualment, fins a un màxim de 48 mesos.

El conveni obre les portes a una col-laboració més àmplia que es materia-litzarà en el futur. L’IRTA disposa d’un

gran potencial investigador al centre de Sant Carles de la Ràpita, amb un centenar de persones, i per a la Uni-versitat l’impuls a la recerca conjunta és un avenç cap a la regió del conei-xement de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Cofinançaran beques de personal investigador en formació

l’Irta I la urv

l’

eL gruP de cromatografia i aPLicacions mediambientaLs estudiarà L’atmosfera deL Port de tarragona La URV i l’Autoritat Portuària (APT) van signar el 19 de novembre passat un conveni marc de col·laboració, que promou la cooperació tecnològica i científica. La primera activitat programada consisteix a estudiar l’atmosfera del Port de Tarragona.

Amb l’acord totes dues organitzacions van establir un marc d’actuació per col·laborar en activitats de formació de personal, recerca científica, desenvolupament tecnològic, intercanvi d’experts i en la utilització i comercialització a tercers de tecnologia desenvolupada conjuntament per la URV, a través dels departaments i instituts, i per l’Autoritat Portuària.

En el marc d’aquest document, l’APT ha contractat l’estudi “Caracterització de l’atmosfera del Port de Tarragona”. L’objectiu és avaluar la qualitat de

l’atmosfera del recinte portuari.El treball valorarà la qualitat de l’aire del recinte portuari en comparació d’altres zones de la ciutat i identificarà les activitats que provoquen canvis significatius a fi de poder disposar de procediments de millora. El pressupost d’aquest contracte és de 141.840 €, pels quatre anys de durada.

La urv Patenta un microsistema sensor caPaç de detectar seLectivament traces de benzèEl microsistema l’ha desenvolupat el grup de recerca MINOS de la URV, dins el projecte Nano2Hybrids del 6è Programa marc, amb la col·laboració de dues institucions de recerca belgues, una de Luxemburg i l’empresa SENSOTRAN SL, que explotarà la patent.

El grup de recerca que participa de la URV, Microsistemes i Nanotecnologies per a l’Anàlisi Química (MINOS), pertany al Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica.

L’empresa SENSOTRAN, SL té la seu al Prat de Llobregat.Nano2Hybrids té per objectiu obtenir aparells de butxaca personal, capaços de detectar gasos en l’ambient, en aquest cas el benzè. Per això treballa amb sensors electrònics basats en nanotecnologia.

La base de treball són els nanotubs de carbó. Estructures en forma de cilindre, buides a l’interior i amb les parets constituïdes per àtoms de carbó. Tenen una longitud d’algunes micres (1.000 micres = 1 mil·límetre), però amb un diàmetre d’entre 1 i 15 nanòmetres (1.000 nanòmetres = 1 micra). Els nanotubs de carbó tenen múltiples aplicacions.

En el cas dels sensors de gasos, s’aprofita que la conductivitat elèctrica varia en contacte amb determinats gasos. Amb l’adhesió de petites agrupacions d’àtoms de metalls en posicions predissenyades i controlades, se n’augmenta la sensibilitat i la selectivitat.

Page 13: Revista Rovira i Virgili, 14

13 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

La formació

l campus Vila-seca ofereix des del setembre el nou grau de Turisme, ensenyament que

fins ara era de cicle mitjà, i ha incorpo-rat el primer curs del nou grau de Geo-grafia i Ordenació del Territori, que fins aquest curs s’havia impartit al cam-pus Catalunya. Aquest grau acabarà per impartir-se íntegrament a Vila-seca a mesura que els estudiants que encara cursen la carrera al campus Catalunya finalitzin els estudis. Els dos ensenya-ments es van presentar el 25 de juny a la sala d’actes de l’EUTO.

El nou títol de Turisme, amb un primer curs amb matèries bàsiques pròpies dels diferents ensenyaments de la branca de ciències socials, aprofundeix en la for-mació per competències en els àmbits tant de la gestió i planificació de desti-nacions i productes com de la gestió i administració d’allotjaments i altres ser-veis turístics.

L’Escola, i per tant el campus Vila-seca, afegeix un nou ensenyament en l’àmbit de les ciències socials, el de Geografia i Ordenació del Territori, que substitu-eix la llicenciatura de Geografia. Aquest nou títol de grau permet formar-se en àmbits de gran repercussió social com l’ordenació del territori, el medi ambi-ent, les tecnologies de la informació geogràfica o el canvi climàtic.

El grau de Geografia i Ordenació del Territori, del Departament de Geo-grafia de la Universitat Rovira i Vir-gili, està estructurat en quatre anys de 60 crèdits cadascun. Es plantegen dues intensificacions diferents: plane-jament territorial i desenvolupament local, per una banda, i canvi climàtic i medi ambient, per l’altra.

El campus Vila-seca imparteix els graus de Turisme i Geografia

Des Del mes De setembre

e

La UE rEnova EL màstEr ErasmUs mUndUs En QUatErnari i PrEhistòria dE La UrvLa Comissió Europea va notificar l’acord per renovar el màster Erasmus Mundus en Quaternari i Prehistòria de la URV, que permetrà gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que repre-senta formar part d’aquest programa, per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la Universitat.

Des del curs 2004-05, gràcies a la recerca que es realitza des de l’IPHES amb participació en els principals pro-jectes mundials del seu àmbit, la URV imparteix el màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evo-lució Humana. En aquesta oferta aca-dèmica hi col·laboren altres instituci-ons europees: Universitat de Ferrara (Itàlia), Museu Nacional d’Història Natural (França), Institut Politècnic de

Tomar (Portugal), Universitat de Trás-ós-Montes i Alt Douro (Portugal), a més de la URV.

Des que es va posar en marxa, cada curs s’hi incorporen una quinzena de nous estudiants procedents de tot l’Estat espanyol i de països d’arreu del món, sobretot d’Itàlia, Portugal, Algèria, l’Índia, Tailàndia, Marroc, Geòrgia i Mèxic. Alhora, ha vingut a Tarragona professorat d’altres indrets com l’Argentina, Xile i Mèxic a impartir els seus coneixements. En aquests anys, s’han presentat més d’una cinquantena de tesis de màster, recerca preceptiva per obtenir el títol Erasmus Mundus un cop superada la mobilitat pertinent.

Els projectes de recerca que es des-envolupen actualment a Euràsia, en els quals pren part molt activament l’IPHES, com Atapuerca a l’Estat espa-nyol i Dmanisi a Geòrgia, són alguns

dels atractius per captar alumnat, que veu la possibilitat de treballar en exca-vacions claus per aprofundir en temes molt importants en l’estudi de l’evolu-ció humana.

Precisament, un dels elements que ha tingut molt en compte la UE ara per a la renovació i abans per a la pri-mera concessió de l’Erasmus Mundus és aquesta recerca de qualitat, que es du a terme des de fa més de 15 anys i amb projectes en què coparticipen els socis, els quals tenen en la base els registres més importants de l’evolució humana.

Aquest màster forma part de l’elit internacional, en el marc de la mobi-litat que exigeix el pla de Bolonya. D’aquesta manera, des de l’IPHES es pretén consolidar Tarragona com un referent mundial per a l’estudi de l’evo-lució humana.

Page 14: Revista Rovira i Virgili, 14

14 LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

s el primer màster universitari d’aquestes característiques que s’ofereix arreu de l’Estat espanyol.

L’aposta s’avança a l’exigència de forma-ció de postgrau que caldrà acreditar a partir del 2011, segons la Llei reguladora de l’accés a l’exercici de l’advocacia apro-vada l’any 2006.

Aquest curs, que va començar a impar-tir-se al setembre i té una durada d’un any, constitueix l’escola de pràctica jurí-dica necessària per exercir l’advocacia en l’àmbit del torn d’ofici, el servei d’orienta-ció jurídica i l’assistència lletrada a les per-sones detingudes. La direcció acadèmica la fa el professor Frederic Adan, i el coor-dinen Moisès Gebellí, Josep Pons i Cán-dido Jornet.

El programa proporciona una formació similar a la de l’Escola de Pràctica Jurí-dica i constitueix un màster propi de la URV (60 ECTS). Les classes són sobretot

pràctiques, de manera que es potencia la formació dels llicenciats en Dret per assegurar la qualitat del servei jurídic que presten als clients. El curs es divi-deix en pràctiques internes i externes.

El màster és fruit del conveni signat el 15 de juliol pels col·legis d’advocats de Tortosa, Reus i Tarragona amb la Facul-tat de Ciències Jurídiques.

La formació

Organitzen el primer màster d’Accés a l’Advocacia

É

la UrV i els col·legis D’aDVocats

L’acte de reconeixement i de lliurament de diplomes de la segona edició d’aquest programa es va fer el 22 de juliol a la sala de graus del campus Catalunya. 64 per-sones de més de 55 anys van estudiar a les aules universitàries.

Per a l’edició 2008-09 es va ampliar l’oferta d’assignatures als centres, i es va eliminar la restricció del màxim de matrícula per quadrimestre, que el pri-mer curs va ser de 18 crèdits.

La Urv i La diPUtació dE tarragona organitzEn Un PostgraU En Economia i gEstió PúbLica LocaLEl postgrau en Economia i Gestió Pública Local és un títol propi de la URV, adap-tat al procés de convergència europeu dels estudis d’ensenyament superior i fruit d’un conveni entre la Diputació de Tarragona i la Universitat. La primera edi-ció és la del curs 2009-10 i el pla d’es-tudis té el valor acadèmic de 20 crè-dits europeus (ECTS). L’imparteixen divuit experts, entre professorat universitari i professionals.

El curs forma professionals en l’àmbit de l’economia local, i dota de coneixe-ments i de competències el personal tèc-nic dels ajuntaments per tal que pugui exercir les funcions relacionades amb la gestió dels recursos, el control pressupos-tari i els mecanismes de provisió de ser-veis públics.

Estudiants de la Universitat centreamericana José simeón cañas faran formació de postgrau a la Urv

El rector de la UCA, José María Tojeira, i el de la URV, Francesc Xavier Grau, van signar el 3 de juliol un conveni de col·laboració per pro-moure que estudiants d’El Salvador cursin màsters universitaris i realitzin tesis doctorals a la URV.

D’acord amb aquest conveni, la UCA, amb seu a San Salvador, farà publicitat de les ajudes que atorga la URV a alumnes per fer estudis de màster i de les beques predoc-torals, dirigides a aquelles persones

que fan una tesi doctoral. A més, s’estableix un programa de cofi-nançament de beques predoctorals per a estudiants seleccionats conjun-tament, en què la Universitat apor-tarà el 60% de la beca i la UCA, el 40% restant.

La UCA també cofinançarà en un 40% un nombre de beques predoc-torals a determinar entre les dues parts cada any, a partir del curs 2009-10. Aquests ajuts estan desti-nats a fer la tesi doctoral a la URV.

64 PErsonEs van ParticiPar En La sEgona Edició dE La Urv ciUtadana

Page 15: Revista Rovira i Virgili, 14

15 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT-EMPRESA

UNIVERSITAT-EMPRESA

BANcAjA AMPlIA lA col·lABoRAcIó AMBlA URVEl 15 d’octubre passat es va fer pública la resolució de 32 beques Bancaja 2009 per a la mobilitat estudiantil, per un valor total de 40.000 €. En el mateix acte es va presentar el programa Ban-caja Joves Emprenedors, que reforçarà la Càtedra d’Emprenedoria i Creació d’Empreses de la URV.

De 159 sol·licituds inicials es van atorgar 32 beques, que es concedeixen per expe-dient acadèmic. Cadascuna està dotada amb ajuts entre 600 i 2.000 €.

La major part de les beques són per a estudiants dones, que també eren la majoria de sol·licitants. Són dels ense-nyaments de ciències socials, de cièn-cies de la salut i d’ensenyaments tèc-nics. Els països de destí són europeus, sobretot el Regne Unit, Alemanya i França, i també Turquia i Nicaragua. Des de l’any 2007 en les tres edicions de les beques, Bancaja n’ha concedit a la URV 94, amb una aportació total de 120.000 €.

També es va preparar el conveni entre la Fundación Bancaja i la URV per crear el programa Bancaja Joves

Emprenedors, en el marc de la càtedra de Foment de l’Emprenedoria i Crea-ció d’Empreses de la URV, que es va crear el 2006 i dirigeix actualment el professor Pere Segarra. Aquest con-veni, dotat amb 25.000 €, permetrà reforçar l’actuació de la Càtedra d’Em-prenedoria, iniciativa del Consell Social orientada a fomentar l’emprenedo-ria en general i entre els estudiants de la Universitat en particular. La Càte-dra també rep el suport de les cam-bres de comerç de Reus, Tortosa, Valls i Tarragona, la Diputació, la Confede-ració Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) i Pimec.

A lA FAcultAt de MedicinA i ciències de lA sAlut

ls premis Sant Lluc es van conce-dir el 21 d’octubre passat a onze

estudiants i els ajuts predoctorals per fer la tesi, a dues estudiants més. Aquest guardó, que rep el suport de la Funda-ció Privada Reddis, va adreçat als alum-nes, que hi participen amb pòsters que sintetitzen diferents activitats.

En la modalitat de recerca va guanyar el treball titulat “Estandarización expe-rimental de la técnica de exclusión duo-denal en animales obesos y su aplicabi-lidad en el campo de la regulación de la ingesta”. És obra de l’equip d’alum-nes interns de la Unitat de Cirurgia Neus Aracil, Cristina Bas, Laura Blanch, Mireia Castellano, Marta París i Àngela Garcia.

En la modalitat d’educació per la salut es va premiar el treball “Fem un pas contra el càncer”, d’Aina Serra, Laia Ferré i Josep Iglésies. En la modalitat de mobilitats acadèmiques i clíniques, de vuit treballs presentats va ser conside-rat el millor “Intercanvi clínic a Linkö-ping (Suècia), de Gemma Vilà. En la modalitat de mobilitat de cooperació va guanyar el treball “Projecte de coo-peració internacional a Chiapas 09”, de Cristina Mas. El premi són 600 € en cada modalitat.

També es van lliurar els premis Consell Social URV a la qualitat en la docència 2009 a l’equip autor del projecte “Ava-luació de competències transversals en l’ensenyament de Medicina”. L’equip l’han coordinat els professors Montserrat Giralt, Montserrat Jové, Antoni Castro i Josep Ribalta. La resta de professors par-ticipants són Lluís Anglada, Maria Cabré, Joan Fernández, Antonio Infante, Jordi

Jové, Emili Mayayo, Encarna Mur, José Luis Paternain, Francesc Xavier Pastor i Francesc Sureda.

Els ajuts predoctorals per a la realit-zació de la tesi doctoral, que conce-deix la Fundació Privada Reddis, van ser per a Núria Ibarrola, Vanessa Serret i Laura Lluís. Cada jove va rebre un ajut de 2.600 €.

E

Atorgats els premis Sant Lluc 2009 i els ajuts de Reddis

Reddis entrega les beques de mobilitat a trenta estudiants de la Facultat de ciències Econòmiques i Empresarials

La Fundació Privada Reddis va lliurar el 17 de setembre les beques 2008-09 als joves de la Facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials que han fet una estada anual o quadrimestral en una universitat europea o nord-americana.

L’import total destinat a les beques va ser en aquesta edició de 18.000 €, i els joves van fer estades acadèmiques de cinc o de deu mesos. La Fundació Pri-vada Reddis concedeix aquestes beques des de l’any 1995.

Page 16: Revista Rovira i Virgili, 14

16 UNIVERSITAT-EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

l 4 de desembre Port Aventura va lliurar els 20 ajuts anuals a treballadors que estudien a la

Universitat, en reconeixement per l’es-forç de les persones que combinen els estudis i la feina a l’empresa.

Aquest és el cinquè any que Port Aven-tura atorga aquests ajuts i la meitat dels treballadors seleccionats ja n’ha-vien rebut el 2008. Una persona ha obtingut l’ajut durant quatre anys con-secutius, i per a dues més aquest és el tercer any. El 2008 es van concedir aju-

des a 26 treballadors estudiants.

Aquestes persones treballen en àrees diverses de l’empresa com l’assessoria jurí-dica i els serveis cen-trals, els hotels, res-taurants, operadors o espectacles. Els estu-dis que fan a la URV també són molt variats: Publicitat i Relacions Públi-ques, Psicologia, Turisme i Oci, Peri-

odisme, Psicopedagogia, Medicina, Educació Infantil, Educació Social, Mestre de Llengua Estrangera, Engi-nyeria Química, Infermeria i Dret.

Beques per a treballadors que estudien a la URVE

ReconeixeMent AnuAl de PoRt AventuRA

ESTABlERTA lA col·lABoRAcIó ENTRE El cENTRE d’ART lA REcToRIA I lA UNIVERSITATL’Associació Centre d’Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor i la URV s’han unit, mitjançant dos convenis, per fomentar l’art. El 30 de juliol passat van signar els acords al Rectorat Josep Maria Llesuy, per part de l’Associació, i Francesc Xavier Grau, per la URV.

El conveni marc estableix que totes dues institucions, que tenen per objectiu el progrés cultural i social de les persones, intercanviaran informació sobre les activitats respectives que siguin d’interès comú.

Des dels anys vuitanta l’Associació acull artistes que fan creació durant la seva estada a La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Hi participen tant artistes estrangers (del Japó, Brasil o Jordània) com espanyols que treballen la ceràmica, l’escultura, la pintura i la fotografia. L’Associació concedeix beques per donar suport a la creació artística.La Rectoria ha iniciat una nova etapa en què pretén consolidar-se com a entitat cultural en l’àmbit autonòmic, i vol comptar amb l’assessorament de la URV en les tasques de direcció. És per això que el segon conveni signat, de caràcter específic, facilita que la professora

emèrita de la URV Mercè Jordà, del Departament d’Història i Història de l’Art, com a activitat de tercera missió o de relació amb l’entorn, assumeixi la direcció del Centre.

La Rectoria es proposa, mitjançant una fundació, projectar internacionalment la producció creativa dels joves valors. En el futur es preveu que aculli estudiants en pràctiques de la Universitat i investigadors del Departament d’Història i Història de l’Art.

l’AgèNcIA ESTATAl d’AdMINISTRAcIó TRIBUTàRIA SIgNA UN coNVENI AMB lA URVEl conveni per a la cessió d’informació fiscal, destinada a facilitar i agilitar els procediments administratius universitaris, es va signar el 21 de juliol passat. Hi van ser presents el delegat de l’Agència Tributària a Catalunya, Joan Cano, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau.

L’acord estableix un sistema estable i periòdic de subministrament telemàtic d’informació tributària i els procediments i les condicions de traspàs d’aquesta informació. La finalitat és que la Universitat pugui exercir les seves funcions d’una forma àgil, respectant la legislació que protegeix les dades de caràcter personal.

S’informa de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per atorgar beques i ajuts universitaris, i sobre la situació d’estar al corrent en el compliment d’obligacions tributàries, per als procediments administratius de contractació i de concessió d’ajuts i subvencions.

coNVENI ENTRE El coNSoRcI dE lA TElEVISIó dIgITAl TERRESTRE dEl cAMP dE TARRAgoNA I lA URVEls alcaldes de Constantí, Montblanc, Salou, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca, el rector de la URV i la presidenta del Consorci per a la Gestió de la TDT van presentar el 18 de juny el conveni amb la Universitat. El document estableix la col·laboració en matèria de formació i producció audiovisual i en el projecte de televisió pública del Camp de Tarragona.

En la signatura hi van participar el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; la presidenta del Consorci per a la Gestió de la TDT, Begoña Floría, i els alcaldes de Constantí, Josep M. Sabaté i Sans, Josep Andreu; de Salou, Antoni Banyeres; de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; de Torredembarra, Daniel Masagué; de Valls, Albert Batet, i de Vila-seca, Josep Poblet.

Page 17: Revista Rovira i Virgili, 14

17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT-EMPRESA

REPSol, lA FUNdAcIó EcoM I lA URV col·lABoREN PER A lA INSERcIó lABoRAl dE lES PERSoNES AMB dIScAPAcITATJoan Pedrerol, director del complex industrial de Repsol a Tarragona; Anna Collado, representant d’ECOM, i Francesc Xavier Grau, rector de la URV, van signar el 9 de setembre un conveni per treballar conjuntament en la millora de la inserció laboral de les persones amb discapacitat.

Es tracta de facilitar que alumnes o exalumnes de la URV trobin feina. ECOM és una fundació privada que es dedica a fomentar i gestionar el coneixement dels diferents col·lectius de persones amb discapacitat física i les seves necessitats.

Totes tres institucions portaran a terme accions formatives per a aquest col·lectiu. Segons estableix el conveni, la Fundació ECOM, mitjançant el Servei d’Inserció Laboral (SIL) de Tarragona, ha d’informar la URV de les ofertes de treball que gestioni per a treballadors amb discapacitat, i oferirà els seus serveis d’orientació professional als estudiants i antics alumnes de la URV.Repsol acollirà en pràctiques els participants de les accions de formació dutes a terme, així com els estudiants

de la URV amb discapacitat, depenent dels perfils professionals disponibles i la capacitat dels centres de treball.

La URV difondrà entre la comunitat universitària, i en especial entre els estudiants amb discapacitat, els serveis d’orientació professional que presta la Fundació ECOM i col·laborarà amb Repsol en els processos de selecció de personal per cobrir llocs de treball.

lA càTEdRA URV-REPSol d’ExcEl·lèNcIA EN coMUNIcAcIó AToRgA cINc AjUTS A AlUMNES dE docToRAT Aquesta càtedra ha atorgat cinc ajuts destinats a l’alumnat del programa de Doctorat en Comunicació que es matriculi el treball de 12 crèdits per presentar-lo durant el curs 2009-10. Les persones que se’n van beneficiar van ser els cinc estudiants d’aquest programa amb un millor expedient acadèmic en les assignatures de doctorat. Aquests ajuts s’afegeixen als vuit que la Càtedra va assignar el curs passat per donar suport a alumnes que participen en aquest programa.La Càtedra també va aportar un ajut per editar la revista acadèmica internacional

Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, i ha contribuït a la publicació de l’estudi “El sistema mediàtic a la demarcació de Tarragona: una radiografia”, encarregat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i elaborat pel Departament d’Estudis de Comunicació de la URV.

l’oBRA SocIAl “lA cAIxA” I l’AcUP SIgNEN UN coNVENI PER PRoMoURE lA REcERcA A cATAlUNyAEl president de “la Caixa” i de la Fundació “la Caixa”, Isidre Fainé, i la presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, Imma Tubella, van signar el 14 de desembre un conveni de col·laboració per posar en marxa RecerCaixa, un nou programa per fomentar la recerca a Catalunya.RecerCaixa té dos objectius bàsics: donar suport als professionals que investiguen a les universitats i centres catalans, i atreure investigadors d’arreu finançant els projectes més innovadors. L’Associació Catalana d’Universitats Públiques s’encarregarà del desplegament i la difusió de RecerCaixa, al qual l’Obra Social “la Caixa” destinarà 9 milions d’euros fins al 2014 i serà dirigit per l’exrector de la UAB Lluís Ferrer.

l 18 de novembre setze estudiants de la URV van rebre

les acreditacions de les beques anuals, de 5.000 € cadascuna. Aquestes beques estan patrocina-des per la Fundació Rep-sol i el Consell Social de la URV. Faciliten a les famí-lies amb dificultats espe-cials l’accés i la perma-nència dels seus fills a la URV, perquè hi cursin estudis. Les beques són renovables durant tots els cursos acadè-mics de l’ensenyament escollit.

Dels cinc estudiants afavorits enguany, dues cursen Comunicació Audiovisual;

un, Geografia; una, Biotecnologia i un altre, Química. Dels onze estudiants que van renovar beca, dos segueixen Adminis-tració i Direcció d’Em-preses; una, Ciències Empresarials; una, Història de l’Art; una, Història; una, Medi-cina; un, ETI Informà-tica de Sistemes; un, ETI Telecomunicaci-ons; una, Dret; una

altra, Psicologia, i una altra, Mestre Educació Especial.

E

Es lliuren les beques Fundació Repsol-Consell Social

A setze estudiAnts de lA uRv

Page 18: Revista Rovira i Virgili, 14

18 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Signat el conveni per crear l’antena del coneixement de la Urv a torredembarraEl passat 19 de gener l’alcalde Daniel Masagué i el rector Francesc Xavier Grau van subscriure el con-veni de l’Antena del Coneixement de Torredembarra. El Centre torrenc d’Es-tudis Sinibald de Mas s’encarregarà de gestionar-la.

El Campus Extens universitari es materi-alitza desplegant en el territori antenes del coneixement, que volen apropar el coneixement a les persones i posar-lo al seu servei, a través de la universitat pública de referència, la URV.

Les antenes han de captar les neces-sitats de cada zona, vinculades a la missió de la URV, i donar-hi resposta; estendre i apropar els serveis i les acti-vitats universitàries, en funció de les possibilitats, i esdevenir un nucli dina-mitzador i proactiu d’activitats d’inte-rès territorial i difusor dels valors socials que inspiren la Universitat com a insti-tució. Compten amb el suport econò-mic de la Diputació de Tarragona.

Una addenda al conveni signat entre el consistori i la Universitat esta-bleix que s’encarrega el desenvolu-pament de l’antena al Centre d’Estu-dis Sinibald de Mas, on s’establirà la seu universitària (c/ Capella, 6, local 8). El Centre d’Estudis torrenc, presi-dit per Esteve Morros, manté una acti-vitat cultural continuada a la població. Forma part de l’Institut Ramon Mun-taner, que reuneix els centres i insti-tuts d’estudis dels territoris de parla catalana, i està unit a la URV mitjan-çant un conveni de col·laboració.

el negre criança 2007 de la Urv gUanya el SiSè concUrS de vinS UniverSitariS de mariborLa Universitat de Maribor, a Eslovènia, va organitzat la Competició Internaci-onal Universitària de Vins el dia 15 de setembre. La URV hi va participar per primer cop amb el vi Negre Criança 2007, elaborat per la Facultat d’Eno-logia al celler experimental Mas dels Frares. Va ser considerat el millor vi en la categoria de vins Negres i el grup d’experts li va donar la màxima pun-tuació (86/100) entre els quinze vins

de diferents universitats que s’hi pre-sentaven.

El Negre Criança de la URV va ser declarat campió del concurs per davant del Cabernet Franc 2007 de la Universitat de Pécs (Hongria) i el Pro-bus de la Universitat Novom Sadu (Sèrbia). Aquest vi ja va guanyar dos cops, els anys 2005 i 2006, el primer premi de la Denominació d’Origen Tarragona.

Bona collitaD’altra banda, la collita del 2009 ha comportat la satisfacció d’estudiants i professors que cada any elaboren els vins al celler experimental Mas dels Frares. La climatologia de l’any pas-sat va ser favorable a la qualitat i sani-tat del raïm, per les precipitacions a la primavera, la qual cosa va facili-tar el creixement de les plantes, i per l’estiu sec i amb elevades temperatu-res a final d’agost, que va permetre una bona maduració. De la collita del 2009, que es va començar a veremar el 24 d’agost, es va fer una produc-ció total de 15.100 litres, 8.200 de vi blanc i 6.900 de vi negre.

la Urv a FonS

La URV posa en marxa la seu del Baix Penedès

a Universitat pública de Tarragona va obrir portes a les

instal·lacions de Sancta Maria Maris, a Coma-ruga, on s’imparteixen dos ense-nyaments de l’EEES, els graus d’Infermeria i d’Edu-cació Infantil.

Tant en Infermeria com en Educació Infantil es van oferir 40 places de pri-mer curs a preus públics, i continuarà fins a l’extinció la diploma-tura de Relacions Laborals. Fins ara s’im-partia com a ensenyament d’una escola adscrita a la URV, l’Escola Universitària

Sancta Maria Maris, impulsada pel Con-sorci Universitari del Baix Penedès. El Consell de Govern ja va aprovar el mes d’abril de 2009 una partida per

adequar infraestruc-tures, entre les quals el recinte de Coma-ruga, perquè pugui acollir els nous estu-diants. La Universitat vol implicar-se d’una manera decidida en el territori, oferir als joves la possibilitat de formació superior vàlida i propera en camps altament sol-licitats i, més enda-

vant, poder implantar altres ense-nyaments que satisfacin la demanda social i aprofitin sinergies amb el mer-cat laboral.

A SAnCtA MAriA MAriS, CoMA-rugA

L

Page 19: Revista Rovira i Virgili, 14

19 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

alcalde, Lluís Miquel Pérez, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van signar el passat 21 de

gener un conveni de col·laboració per desplegar el campus amb la construc-ció de diversos edificis educatius i de ser-veis, i consolidar la presència università-ria a Reus.

Les dues institucions col·laboren des de fa anys per activar un programa d’inver-sions que consolidi la presència de la uni-versitat a la ciutat. El conveni, signat a l’Ajuntament, complementa acords ante-riors que ja fixaven aquesta relació per fer realitat l’Escola Tècnica Superior d’Ar-quitectura (ETSA), el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) i el Centre de Bioempreses.

Les actuacions incloses en el nou con-veni són: el projecte d’urbanització i urbanització parcial del campus, l’edi-

fici de serveis i primera fase del Cen-tre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) i la remodela-ció dels espais alliberats de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresari-als. També s’hi preveuen: instal·lacions esportives, habitatges de lloguer per a joves estudiants i professors, i la redac-ció d’estudis previs de la nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

Primera pedra de l’EtSA i del Campus terres de l’EbreL’acte simbòlic de col·locació de la pri-mera pedra de l’edifici de l’Escola Tèc-nica Superior d’Arquitectura va tenir lloc el 28 de gener al campus Bellis-sens de Reus. Les obres corresponen a la construcció de tot l’edifici i el ter-mini d’execució està previst en 14 mesos. L’Escola tindrà 5.000 m2 cons-truïts, distribuïts en tres edificis longi-tudinals.

L’ensenyament d’Arquitectura va començar el curs 2005-06 a la URV a Reus. S’imparteix a l’edifici de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i en mòduls provisionals fins que s’acabi la construcció de l’edifici propi. Amb aquesta nova edificació continua la con-figuració del campus Bellissens.

D’altra banda, l’inici simbòlic de les obres del campus Terres de l’Ebre es va fer el 2 d’octubre passat a l’avinguda Remolins de Tortosa amb la col·locació de la primera pedra.

La superfície construïda serà de 9.835,80 metres quadrats i té una capacitat prevista per a 1.000 perso-nes. Construcciones PAI S.A. és l’adju-dicatària de les obres, per un valor de 8.273.837,37 € IVA exclòs. Es preveu que el nou campus entri en funciona-ment el curs 2011-12.

Reus i la URV desplegaran el campus Bellissens

L’

ES ConSoLidA LA PrESènCiA univErSitàriA A LA CAPitAL dEL BAix CAMP

la Urv va celebrar la 14a Fira de la ciència eStrenant Ubicació Del 18 al 20 de novembre la URV va organitzar la 14a Fira de la Ciència i la va ubicar per primer cop al campus Catalunya. Aquesta mostra s’emmar-cava en els actes celebrats amb motiu de la Setmana de la Ciència que, amb el lema “Viu la ciència”, va tenir lloc a tot Catalunya del 13 al 24 de novembre.

Uns 1.200 estudiants de secundària van passar per la carpa instal·lada a la plaça de la Concòrdia del campus. La vintena de grups de recerca, instituts, centres i departaments que van partici-par en aquesta mostra de recerca, des-envolupament i innovació van donar a conèixer als estudiants i tota la ciutada-nia en general els treballs d’investiga-ció i de transferència de tecnologia que duen a terme en els diferents àmbits: ciències, ciències de la vida, ciències de la salut, ciències socials, enginyeries i humanitats.

Es van fer moltes acti-vitats divulgatives per-manents i els visitants també van poder par-ticipar en l’activitat Enlaira’t, pujant a un globus instal·lat en el recinte per participar en un concurs de foto-grafia. Al mateix cam-pus també es van pro-gramar projeccions de pel·lícules, conferèn-cies i tallers. El 19 de novembre l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i la Facultat de Quí-mica van atorgar els premis de recerca de secundària i l’endemà es va resoldre el Con-curs d’Avatars per a Estudiants, convocat pel Grup de Recerca E-management.

Page 20: Revista Rovira i Virgili, 14

20 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

l’ong K-9 de Salvament va reScatar Un nen de noU meSoS amb vida a HaitíL’ONG Unitat Canina de Rescat i Salva-ment K-9 de Creixell, finançada pel Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària, va viatjar el 14 de gener a Port-au-Prince (Haiti), per col·laborar durant una setmana amb les tasques de rescat dels damnificats pel terratrèmol. Els volun-taris van poder salvar un nadó viu de sota les runes en un suburbi de la ciutat.

L’acció va tenir lloc en una casa ensorra-da al barri de Petionville, on els gossos van detectar vida sota els enderrocs. Durant les tasques d’aquells dies van localitzar també cossos sense vida enmig de les runes dels edificis. L’equip estava format per cinc per-sones: Pere Frutos, Jordi Huguet, Jaume

Tomàs, Marcos Saraiba i Paulo Leyte, i els gossos Óscar, Kun, Aitor i Aiko.

K-9 ha treballat a Filipines, Perú i Pakistan. El Centre de Cooperació al Desenvolu-pament URV Solidària disposa d’un fons econòmic per fer front a les emergències, i manté un conveni de col·laboració amb l’ONG de rescat. L’Ajuntament de Creixell ajuda a finançar-la.

motxilleS per a cent inFantS de la regió marroqUina d’oUjda La Jove Cambra de Tarragona, amb la col·laboració de l’Obra Social de Caixa Tarragona i la mediació de l’Oficina del Vo-luntariat de la URV, van donar 100 motxilles escolars a l’Associació Marroquina IRFANE.

Aquesta associació treballa en diversos projec-tes que tenen com a destinataris els infants, els joves, el medi ambient i diverses millores per a la població de zones rurals, com fer arri-bar l’aigua potable a aquests indrets.

Les 100 motxilles donades van es van destinar a les zones rurals de la provín-cia d’Oujda, al nord-est del Marroc.

CooPErACiÓ

i trobada de mUnicipiS per a la cooperació en el deSenvolUpament del camp de tarragona i leS terreS de l’ebreURV Solidària va organitzar amb l’Ajun-tament de Tarragona la I Trobada de Municipis per a la Cooperació en el Des-envolupament del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que va tenir lloc el 19 de novembre al campus Catalunya amb la intenció de promoure una xarxa de municipis sobre cooperació en el desen-volupament i acció social. Hi van partici-par els ajuntaments de Reus, Cambrils, Mont-roig del Camp, Salou, Vilallonga del Camp, Alcover i Tarragona.

Regidors, tècnics i persones amb compe-tències d’acció social i cooperació en el desenvolupament de cada institució van debatre la constitució de la xarxa i van establir una estratègia de treball com-partida amb l’objectiu de potenciar la cooperació des del món local. En aques-ta primera trobada hi van participar els ajuntaments de Reus, Cambrils, Mont-roig, Salou, Vilallonga del Camp, Alcover i Tarragona.

URV 15/2/10 10:12 P�gina 1

Page 21: Revista Rovira i Virgili, 14

21 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

l Consell de Govern del 9 de juliol passat va acordar cre-ar aquest òrgan, per tal de se-

guir la inserció laboral de l’alumnat. Es tracta d’una una eina permanent per estudiar les trajectòries i la situació laboral dels titulats i titulades, a fi de disposar d’una informació actualitza-da, fiable i útil per a la presa de deci-sions internes estratègiques de la URV i per emetre informes sobre les deci-sions dels estudiants abans, durant i després del seu pas per les aules.

Els objectius més importants de l’Ob-servatori són: actuar com a òrgan per-manent de recollida i anàlisi de la informació rellevant en matèria d’in-serció laboral i de les necessitats for-matives de les empreses, promoure estudis sobre els processos d’inserció professional dels estudiants i actuar com un centre de recursos i d’asses-sorament en matèria d’ocupació, al

servei tant de la comunitat universi-tària com de la societat. L’Observatori

es dotarà d’una direcció i de personal tècnic de recerca.

la Urv, membre de la xarxa llatinoamericana de UniverSitatS d’inveStigacióLa Universitat forma part de RIDUP, Xarxa Llatinoamericana d’Universitats de Recerca, impulsada per la Univer-sitat de Sao Paulo i Universia. Els cen-tres es van reunir en el 75è aniversari de la fundació de la Universitat de Sao Paulo, els dies 21 i 22 de setembre.

En el marc de la celebració de l’ani-versari d’aquesta universitat brasilera (USP), es va organitzar la trobada USP i Llatinoamèrica: Educació, Ciències i Tecnologia, en la qual van participar 65 universitats convidades, espanyoles i americanes.

La xarxa RIDUP està formada per 65 universitats i centres, dels quals 40 són americanes i 25, de l’Estat es-panyol, escollides com les millors en recerca segons el rànquing Scimago/Scopus.

La xarxa RIDUP aportarà els valors de transdisciplinarietat i internacionalització als seus membres, i ha de constituir un in-terlocutor privilegiat per establir polítiques de recerca a la regió. Es va constituir un Consell Gestor de la nova formació.

col·laboració amb la UniverSitat de torontoLa URV i la Universitat canadenca de To-ronto van signar un acord marc de coope-ració el 16 de juliol passat al Rectorat. La col·laboració s’iniciarà entre l’Escola Uni-versitària d’Infermeria i la Facultat d’In-fermeria Lawrence S. Bloomberg de la universitat canadenca.

L’acord estableix el marc institucional per a la realització de programes d’estudi i de recerca, per a la difusió i el desenvolupa-ment científic, tecnològic i cultural, i per a l’intercanvi d’informació i formació uni-versitàries.

La cooperació pot incloure alguna de les activitats següents: l’intercanvi de personal

docent i investigador, d’estudiantat i de personal d’administració i serveis; progra-mes conjunts de recerca, participació en seminaris, intercanvi de documents cientí-fics i d’ensenyament i programes conjunts de formació.

l’aUla de teatre va celebrar el 15è aniverSariL’Aula de Teatre de la URV va celebrar el 15è aniversari l’any 2009 amb un progra-ma molt ampli d’activitats. Destaquen un curs de formació teatral de tres anys de durada, que neix per omplir un buit que hi ha al territori en aquest àmbit. El respon-sable de l’Aula és Joan Pascual, director i professor de teatre.

En 15 anys prop de mil persones han pas-sat per l’Aula de Teatre, que en aquest temps ha muntat una trentena d’especta-cles, ha fet una important tasca de recerca i ha impulsat la formació i la creació tea-tral i alhora ha contribuït a dinamitzar la vida cultural, dins i fora de la Universitat.

S’aprova la creació de l’Observatori de l’OcupacióE

SEguiMEnt dE LA inSErCiÓ LABorAL dE L’ALuMnAt

Page 22: Revista Rovira i Virgili, 14

22 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

a comunitat universitària celebra-rà el proper dijous 6 de maig les eleccions a rector i a Claustre, ai-

xí com a Juntes de centre, Consells de departament i també els comicis de la Comissió de Coordinació del campus Terres de l’Ebre. El termini per presen-tar candidatures a rector s’inicia el 19 d’abril i finalitza el 26 del mateix mes. Pel que fa a la resta de convocatòries electorals, es poden presentar candida-tures de l’11 al 18 de març.

El mandat de rector dura quatre anys, amb possibilitat de tornar-se a presen-tar una sola vegada. El màxim respon-sable de la Universitat s’elegeix per vot universal i ponderat per sectors, d’acord amb uns coeficients fixats a l’Estatut de la URV. El vot anticipat es podrà emetre fins al 5 de maig com a data màxima.

Pel que fa al Claustre, màxim òrgan de representació de la Universitat, es re-nova cada quatre anys en els sectors de professorat i PAS, i cada dos anys en el d’estudiants.

Per primer cop, a les eleccions a Claus-tre s’ha implantat la modalitat del vot electrònic, que podran emetre del 3 al 6 de maig els PDI dels departaments ubicats a la Facultat de Lletres, la Fa-cultat de Ciències Econòmiques i Em-presarials i l’ETSE, i els estudiants dels ensenyaments impartits a aquests ma-teixos centres, així com els PAS de to-ta la Universitat. La votació anticipada o per correspondència finalitza el 5 de maig.

El mateix dia de les eleccions la Uni-versitat disposarà dels resultats provi-

sionals, que es podran recórrer davant la Junta Electoral fins al 10 del ma-teix mes.

Eleccions a rector i Claustre el 6 de maig

El 26 d’abril Es tanca El tErmini pEr prEsEntar candidaturEs a rEctor, i El 18 dE març, a claustrE

l

Es constituEix El consEll dEl Pla Estratègic i agEnda 21 dE rEusEl passat 19 de gener es va fer una reunió per constituir el consell que dirigirà els treballs del procés de revi-sió del Pla Estratègic i l’Agenda 21 a Reus, que s’ha encarregat a la URV. També es va presentar la proposta metodològica que se seguirà. La reunió la van presidir Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus i president del Consell del Pla; Francesc Xavier Grau, rector de la URV, i Isaac Sanromà, pre-sident de la Cambra de Comerç de Reus.

Pilar Pérez, regidora de Participació i Ciutadania, en va fer la introducció, en què va explicar que la planificació estratègica de les ciutats al segle XXI es planteja el repte de trobar respos-tes a circumstàncies i problemes glo-bals en el plànol local.

L’actualització del Pla segueix la tasca iniciada el 1999, amb el Pla Estratè-gic Reus Impuls 2005, redactat per la Facultat de Ciències Econòmiques i

Empresarials, i l’Agenda 21, de 1997. Ajuntament i Universitat van signar un conveni de col·laboració a l’abril del 2009 per fer el Pla i l’Agenda. A l’oc-tubre de 2008 el consistori va apro-var per unanimitat una moció per ela-borar-lo.

El rEctor va PrEsEntar El modEl dE la urv a coPEnhaguEn Estratègic i agEnda 21 dE rEusLa cloenda de la Conferència “L’edu-cació superior en temps de crisi, rep-tes i oportunitats”, va comptar amb la intervenció del rector de la URV, Francesc Xavier Grau, el qual va par-ticipar també en una taula rodona sobre “Governança i qualitat”. La Con-ferència la va programar l’Organizació per a la Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic, del 28 al 30 de juny a Copenhaguen.

Aquest esdeveniment va aplegar més d’un centenar de participants, res-ponsables d’universitats, polítics implicats en l’educació superior i as-sociacions d’universitats, cambres de

comerç i empreses relacionades amb el sector.

El rEctor intErvé En El lliuramEnt dE cErtificats audit a lEs univErsitats Les agències de qualitat ANECA, AQU i ACSUG, juntament amb la CRUE, van entregar el 16 de setembre a Madrid els certificats AUDIT de sistemes de garantia interna de qualitat (SGIC) a centres universitaris, entre els quals l’EUTO i la Facultat de Química de la URV.

Dos centres de la URV, l’Escola Univer-sitària de Turisme i Oci i la Facultat de Química, van rebre el certificat AUDIT d’aquesta primera convocatòria. Són els dos centres pilot amb què la Unitat de Qualitat i Planificació de la URV va iniciar l’adaptació dels models de qua-litat de la Universitat a les directrius i recomanacions del programa AUDIT, amb la intenció de tenir un model genèric aplicable a tots els centres. La URV va plantejar l’extensió d’aquest model als altres deu centres en la con-vocatòria 2009 del programa.

Page 23: Revista Rovira i Virgili, 14

23 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

acte d’inauguració del curs acadèmic 2009-10 va rebre la primera lliçó de la directora

de Televisió de Catalunya, Mònica Ter-ribas, que també és professora titu-lar del Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la UPF. La lliçó inaugural que va pronunciar portava per títol “Qui defensa el ser-vei públic de radiodifusió?”. Des d’una visió lúcida i crítica, es va centrar en els principals condicionants que atempten avui contra la funció de ser-vei públic que han de fer tots els mit-jans de comunicació, entre els quals la ràdio i la televisió, siguin públics o privats.

Després de la intervenció de Mònica Terribas, es van lliurar els premis als millors esportistes de la URV, a més de 41 premis extraordinaris de finals d’es-tudis 2007-08 a graduats de llicencia-tures, enginyeries i diplomatures.

També es va fer el reconei-xement al professor distin-git Josep Guarro, catedràtic de Microbiologia de la Facul-tat de Medicina i Ciències de la Salut; el lliurament de la Medalla de la Universitat al personal jubilat el curs 2008-09, i el reconeixement al per-sonal acadèmic i d’adminis-tració i serveis que ha complert 25 anys de dedicació.

Durant el primer trimestre del curs es van fer altres inauguracions: el 7 d’octubre, l’Es-cola Universitària de Turisme i Oci; el 14 d’octubre, el màster oficial en Dret de l’Em-presa i de la Contractació; el 16 d’octubre, el curs del campus Terres de l’Ebre; el 22 d’octubre, el de la Facultat de Ciències Eco-nòmiques i Empresarials; el 28 d’octubre, el curs de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia; el 13 de novembre, les Aules de la Gent Gran i la Facultat de Química; el

23 de novembre, el de la Facultat d’Enolo-gia, i el 3 de desembre, el màster universi-tari en Dret Ambiental.

Antenes del ConeixementEl 28 de setembre també es va inaugu-rar el curs de l’Antena del Coneixement de Salou, que forma part del Campus Extens de la URV. D’altra banda, el 4 de desem-bre va començar les activitats l’Antena del Coneixement de Móra d’Ebre, fruit de l’acord entre l’Ajuntament i la Universitat, amb la participació del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).

Mònica Terribas va inaugurar el curs acadèmic 2009-10

dirECtorA dE tELEviSiÓ dE CAtALunyA

L’

Page 24: Revista Rovira i Virgili, 14

24 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Piet van Leeuwen, investit doctor honoris causa per la URV

l 14 d’octubre, la URV va cele-brar l’acte d’investidura de Pe-trus Wilhelmus Nicolaas Maria van

Leeuwen, investigador capdavanter en ca-tàlisi. La padrina, Carmen Claver, va pro-nunciar la laudatio sobre la seva persona destacant dos trets de l’investigador: la ca-pacitat per veure l’aplicació dels processos que estudia, afavorida per la seva llar-ga estada a l’empresa Shell, i la generosi-tat, la inclinació a compartir coneixements amb els altres.El químic continua lligat a la URV. És pro-fessor del màster oficial Síntesi i Catàlisi, presideix el Consell Assessor de la Facultat de Química i col·labora activament amb diversos grups de recerca del centre. Tam-bé va impartir docència en el doctorat en Química de la URV i és cap del grup que porta el seu nom a l’Institut Català d’In-vestigació Química (ICIQ) de Tarragona.

Després de ser investit doctor honoris causa pel rector, Piet Van Leeuwen va fer el discurs, una breu i clara exposició amb suport gràfic dels reptes que actualment es presenten en el desenvolupament mundial i en el medi ambient. També va parlar sobre el paper que ha de tenir la química i en concret els catalitzadors en

els processos industrials per fer una quí-mica sostenible.

Piet Van Leeuwen (Holanda, 1942) és un dels científics internacionals més rellevants en l’àrea de la catàlisi. Les contribucions que hi ha fet i els descobriments són avui en dia referència obligada en aquesta àrea de la química.

Doctor en Ciències Químiques per la Uni-versitat de Leiden (Holanda), va rebre el 1967 un premi especial de l’empresa Shell. Un any després, el 1968, va ser con-tractat per la companyia holandesa i es va traslladar a Amsterdam. Posteriorment va

treballar als Estat Units. D’aquesta època daten els descobriments de catalitzadors per a reaccions d’hidroformilació que en-cara ara utilitza la indústria. Des del 1979 fins al 1994 va ser director de la secció Fundamental aspects of Homogeneous Catalysis and Organometallic Chemistry de la química Shell.

Des del 1989 compagina la feina a l’em-presa amb la de professor a temps par-cial a la Universitat d’Amsterdam, on ha ocupat la primera càtedra de Catàlisi Ho-mogènia d’Holanda. La vida acadèmica, la recerca fonamental i la feina de profes-sor van fer que deixés la indústria i des del 1994 fins al 2004 va ser professor a temps complet a la Universitat d’Amsterdam. Des del 2004 és cap d’un grup de recerca a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) de Tarragona, activitat que compa-gina amb la recerca a la Universitat d’Amsterdam, on enguany ha acabat de dirigir les últimes tesis doctorals.

Ha rebut nombrosos premis i distinci-ons durant aquests anys. Cal destacar-ne la càtedra de la Unió Europea Marie Cu-rie d’Excel·lència i el premi Holleman de l’Acadèmia de les Ciències d’Holanda.

E

invEStigAdor quíMiC

conveni amb la UniverSitat qUintana rooEl rector de la Universitat de Quintana Roo, José Luís Pech, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van signar el 16 d’octubre al Rectorat un conveni per fomentar la col·laboració acadèmica i de recerca entre totes dues institucions.

Aquest conveni marc preveu l’intercanvi de docents, investigadors i estudiants entre totes dues institucions, la realització de projectes d’investigació conjunts, l’or-ganització conjunta d’activitats acadèmi-ques, conferències internacionals i l’edició de publicacions d’interès comú.La firma d’aquest acord constitu-eix el primer pas per establir una rela-ció institucional. El professor Joan Josep Pujadas, del Departament d’Antropo-

logia, Filosofia i Treball Social, és l’im-pulsor del conveni. La URV ha tingut alumnes mexicans de Yucatán estudi-ant Antropologia Urbana, així com pro-fessorat visitant. Pel mes de maig vinent es preveu signar dos convenis especí-fics de col·laboració en Turisme i Antro-pologia Urbana (estudis comparatius de fronteres).

organitzat el vi FòrUm d’UniverSitatS eUromediterrànieSEl Fòrum o associació euromediterrà-nia d’universitats es va reunir del 26 al 28 d’octubre per tractar dels motors de trans-formació de la universitat, la recerca i l’as-segurança de qualitat. El Fòrum Universitari Permanent Euro-med (EPUF) compta amb més d’un cente-

nar de socis, entre universitats, institucions i xarxes dels 44 estats de la Unió pel Medi-terrani. Significa el punt de trobada de representants institucionals, acadèmics i professionals reconeguts de les dues ribes, per discutir temes rellevants de la universi-tat i impulsar polítiques enfocades a la cre-ació de l’Àrea Euromed d’Educació Supe-rior. Hi va assistir el vicerector de Relacions Externes de la URV, Santiago Castellà.

La trobada la va organitzar la Secreta-ria Executiva de l’EPUF, que té la seu a la URV i està dirigida per Enric Olivé, direc-tor de la Càtedra pel Diàleg Intercultural al Mediterrani. En la sisena edició es va trac-tar sobre recerca i l’assegurança de quali-tat, com a motors de transformació de la universitat, i sobre la mobilitat interuniver-sitària a la regió.

Page 25: Revista Rovira i Virgili, 14

25 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

L’advocada Montserrat Boronat, nova síndica de greuges

rancisco Zapater, darrer síndic de greuges de la URV, va pre-sentar el 30 de novembre l’in-

forme 2008-09 i, després de cinc anys en el mandat, va donar pas a l’advo-cada Montserrat Boronat, el nomena-ment de la qual va ser votat a favor per unanimitat en el Claustre, a pro-posta del rector, Francesc Xavier Grau.

A la sessió també es van triar els represen-tants del Claustre al Consell de Govern. Del col·lectiu docent i investigador (agru-pació B) va ser escollit Jordi Farré, i de l’agrupació C, Frederic Adan. Del col·lectiu d’estudiants s’hi van incorporar Karen Cuevas i Nicolas David Vettas.

D’altra banda, els mem-bres de la Comissió Execu-tiva de la Conferència Estatal de Defensors Universita-ris, entre els quals encara hi havia Zapater, es van reunir el 4 de setembre al Recto-rat. Durant la trobada es va discutir una modificació dels estatuts de la Conferència Estatal de Defensors Univer-sitaris (CEDU) i es va treba-llar en la preparació del XII Trobada Estatal de Defen-sors, que es va fer a la Uni-versitat de Saragossa del 28 al 30 d’octubre.

SuBStituEix FrAnCiSCo ZAPAtEr

F

elS ServeiS inFormàticS de leS UniverSitatS catalaneS, a la UrvAmb el títol “Ús de les TIC per a la innovació docent”, ponents de dife-rents universitats catalanes van partici-par en la Trobada de Serveis d’Informà-tica de les Universitats Catalanes que es va fer l’11 de novembre al Rectorat.

El propòsit de les jornades va ser mos-trar, d’una banda, les tecnologies emergents avui dia per a la docència electrònica i, de l’altra, experiències que s’hi estan realitzant.

el Servei de correU electrònic, entre elS treS millorS de leS UniverSitatS de l’eStatLa Xarxa Acadèmica i de Recerca Espa-nyola (RedIRIS) va atorgar al servei de correu electrònic el certificat RACEv2, de xarxa acadèmica de correu electrò-nic de nivell avançat. Ha estat la pri-mera universitat pública catalana a rebre aquest reconeixement i la ter-cera de l’Estat espanyol en qualitat d’aquest servei.

La consecució d’aquest nivell RACEv2 certifica la qualitat amb què la Uni-versitat ofereix aquest servei a tota la

comunitat universitària. Els reconei-xements s’han atorgat després d’ava-luar-se 31 paràmetres diferents del servei de correu electrònic. La URV ha estat la tercera universitat més ben puntuada de tot l’Estat, després de les universitats de Saragossa i de La Rioja.

RACEv2 és una iniciativa que té com a objectiu exposar les millors recomana-cions per dissenyar, configurar i ges-tionar un servei de correu electrònic, tant des del punt de vista de l’excel-lència en la qualitat del servei ofert als usuaris locals de la institució com a la resta de les entitats amb les quals intercanvia correus electrònics.

trobada entre proFeSSionalS de la ràdio i alUmneS de periodiSme El 14 de desembre es va fer una sessió d’intercanvi entre estudiants i profes-sionals de la ràdio, organitzada dins l’assignatura Producció i Realització de Programes d’Actualitat, del 2n cicle de Periodisme. L’activitat va consistir que professionals del mitjà analitzes-sin i comentessin els espais radiofònics dissenyats i realitzats pels alumnes aquests dos últims mesos. Cada grup d’estudiants va presentar i defen-

sar el seu programa durant 10 minuts amb extractes sonors, i els professio-nals van formular preguntes i aportar idees per millorar la pràctica. L’activi-tat estava oberta al públic en general.

El professor organitzador de la pràc-tica i de l’assignatura va ser Antoni Pérez-Portabella.

geStorS d’UniverSitatS aFricaneS van viSitarla UrvDirigents d’universitats de Moçambic, Camerun, Senegal, Madagascar i Guinea Equatorial van visitar diverses universitats catalanes, entre les quals la URV, amb el Programa de formació en gestió universitària de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.

L’ACUP va organitzar aquestes visites i un grup d’aquests responsables es va desplaçar a Tarragona. Durant l’es-tada, van visitar el Servei de Recursos Educatius (SRE), adreçat tant als estu-diants com als docents. Aquest Ser-vei gestiona el Campus Docent Virtual. Després van participar en una acollida general, a la sala de juntes del Recto-rat, on els van rebre el vicerector de Relacions Externes, Santiago Castellà, i personal de la Universitat.

Page 26: Revista Rovira i Virgili, 14

26 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

La URV dedica el 2010 al’Any de les Dones i les Ciències

ProMogut PEr L’oBSErvAtori dE LA iguALtAt

iniciativa de l’Observatori de la Igualtat, la URV ha declarat el 2010 Any de les Dones i les

Ciències. Entre les accions previstes, destaca el cicle de conferències “Les dones i les ciències”, algunes de les quals estan programades dins la III Setmana de la Igualtat, adreçada a l’alumnat i titulada “Dones i producció de coneixement”, que es farà durant el mes de març en diversos centres.

També està prevista la celebració de l’acte institucional d’entrega de la distinció Maria Antònia Ferrer 2010, amb projecció d’un documental explicatiu del guardó i de la persona distingida, que es farà el 9 de març.

En col·laboració amb el Departament de Comunicació de la URV es realitzarà un documental sobre “Dones en enginyeria”, per mostrar la

comunitat universitària de les escoles tècniques superiors d’enginyeria, ETSE i ETSEQ, i detectar biaixos per raó de gènere en el funcionament. En aquesta línia s’organitzarà l’activitat Girls Day, Joves per l’Enginyeria, que pren el model d’una tradició força estesa als països anglosaxons. Consistirà en una jornada de portes obertes de les escoles per a estudiants dones de secundària, durant la qual es donaran a conèixer els ensenyaments tècnics a aquest col·lectiu.

D’altra banda, el premi M. Helena Maseras, que convoca el Consell Social, està dedicat al estudis de dones i gènere, i enguany es concedeix per primera vegada. Té dues modalitats, el Premi a les recerques d’alumnes de grau i postgrau, i el Premi a les recerques d’ensenyament secundari de la zona

del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

Al mes d’abril està prevista una jornada sobre l’estat de la recerca en Gènere, Dones i Feminismes. També s’organitzarà una jornada de formació sobre l’aplicació de la perspectiva de gènere a la docència.

Hi haurà diferents exposicions als centres universitaris i antenes del coneixement: “Amb a d’astrònoma”; “Llenguatge no sexista”, cedida pel Centre d’Estudis de la Dona de la Universitat d’Alacant; “Infància robada. La protecció de menors en el franquisme”, cedida per CIRCARE, Grup de Recerca Històrica; “Veus per la igualtat”, de la UPF, i “Científiques invisibles”, de la Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació (RUVID).

A

Page 27: Revista Rovira i Virgili, 14

27 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / publicacions

ublicacions URV ha estat la pri-mera editorial de parla no anglesa que s’ha sumat a la ini-

ciativa LibraryThing, un web en què internautes creen el catàleg en línia dels seus llibres i connecta les persones amb interessos comuns en la lectura. Els edi-tors poden sumar-se a la iniciativa apor-tant els llibres de la seva editorial per tal que els usuaris puguin fer lectures i valoracions de les novetats, mitjançant el programa Crítics Matiners.

Metre s’enllesteixen els preparatius tèc-nics i s’espera que s’hi afegeixin altres editorials catalanes, Publicacions URV ha iniciat una campanya de promoció dels seus llibres, entre els quals es tro-ben els de la col·lecció Llavors d’Idees.Així, doncs, els usuaris de LibraryThing

tenen la possibilitat de dema-nar un dels llibres següents per fer-ne una ressenya: Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho), d’Eudald Car-bonell i Policarp Hortolà; Sèries de ficció i construcció nacional, d’Enric Castelló; Blocs de cièn-cia, de Daniel Closa i Autet; El secret del vi del Priorat: el ter-rer, la història o la seva gent?, d’Armand Paz; L’exili literari republicà, edició a cura de Manuel Fuentes i Paco Tovar; Paisatges URV, d’Ignacio Álva-rez i Iván Martín, i Els estran-gerismes del català. Com són i perquè en tenim. Una apro-ximació sociolingüística, de Xavier Rull

publicacions

P

Publicacions URV, se suma a la iniciativa LibraryThing

Primera editorial de Parla no anglesa

El profEssor sErgio nasarrE coordina unllibrE sobrE lEs causEs jurídiquEs dE la crisi hipotEcària i immobiliàriaEl professor de la Facultat de Cièn-cies Jurídiques de la URV és un dels coordinadors del llibre La reforma del mercado hipotecario y otras medidas finanancieras en el contexto de la cri-sis económica, editat a Madrid per EDISOFER. Es tracta d’una obra col-lectiva sobre la crisi hipotecària i immobiliària, que analitza el context actual amb les causes jurídiques que hi han contribuït i que en dificulten la recuperació.

En aquesta publicació un grup de juristes i economistes, teòrics i pràc-tics, reflexionen sobre la incidència real en el mercat hipotecari i en l’ac-tual situació de crisi econòmica de la Llei 41/2007, de 7 de desembre. Aquest text ha suposat la modifica-ció legislativa més important pel que fa tant al dret real d’hipoteca com el referent als valors hipotecaris des de

la llei hipotecària de 1946 i la llei del mercat hipotecari de 1981, respecti-vament.

prEsEntat El llibrE La funció psicopedagògica en L’etapa d’educació secundària obLigatòria a cataLunyaL’obra de recerca La funció psicopeda-gògica en l’etapa d’educació secun-dària obligatòria a Catalunya es va presentar el 17 de desembre a l’Aula de Música de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Els autors són Belén Parera, Gemma Vedriel, Maria Vives i Gabriel Comes, coordi-nador de la publicació. Tots són pro-fessors de la URV i formen el grup de recerca en Educació Especial, vinculat al Departament de Pedagogia.

El llibre és fruit d’una investigació sub-vencionada per la Fundació Propeda-gògic, que ha tingut com a objectiu principal conèixer el pensament dels especialistes en orientació educativa (pedagogs, psicòlegs i psicopedagogs) que treballen en centres de secundària

de Catalunya sobre la seva tasca pro-fessional en l’etapa secundària obliga-tòria (ESO).

l’Editorial obrador Edèndum i publicacions urV, a l’Exposició “pEtits Editors, grans llibrEs”Obrador Edèndum i Publicacions URV van participar com a convidats a la mostra “Petits editors, grans llibres” que es va fer al Foment de les Arts i del Disseny (FAD) de Barcelona del 23 de desembre al 22 de gener. A la mos-tra es van exposar llibres publicats en els últims anys, en què la cura per la qualitat del contingut i de la forma està molt per sobre del rendiment econòmic.

El certamen estava format únicament i exclusivament per llibres i aplegava prop de 500 exemplars de 101 edito-rials, incloent-hi gèneres molt diver-sos, des d’assaig fins a narrativa, passant per poesia, llibre il·lustrat, monografies, llibre de referència, gui-ons, llibre infantil, còmic o llibre d’ar-tista, entre d’altres.

Page 28: Revista Rovira i Virgili, 14

28 gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

gent de casa

Josep oliveras, membre de la comissió de delimitació territorial de catalunyaEl Consell Interuniversitari de Catalunya ha designat el catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la URV, Josep Oliveras, mem·bre de la Comissió Nacional de Delimita·ció Territorial, en representació de les uni·versitats.

Oliveras és un dels tres membres titulars, representants de les universitats catalanes, a la Comissió de Delimitació Territorial. Està formada en total per 21 persones: vuit representants de la Generalitat, vuit de les entitats locals, un representant del Col·legi de Geògrafs i un de l’Institut d’Estu·dis Catalans, a més dels tres representants universitaris. El professor de Geografia de la URV Jordi Blay és el susbtitut de Josep Oliveras a la Comissió.

sara gomis, premi port aventura a la millor traJectòria en turismeEl lliurament de la 5a edició del premi Port Aventura a la millor trajectòria aca·

dèmica en Turisme es va fer l’11 de desembre a les 12 h a l’Aula Magna de l’EUTO. Sara Gomis té el millor expedi·ent acadèmic i quatre estudiants més van quedar finalistes.La premiada va rebre un premi de 2.000 € i les finalistes, Núria Martínez, Adaia Calderó, Sara Fernández i Patrícia Molina, van rebre un diploma de reco·neixement. Les cinc joves van cursar la diplomatura de Turisme 2006·09 i tenen els millors expedients acadèmics.

pau ortega i núria ventós, guanyadors dels premis deeaa-macmillanAquests joves de secundària van rebre l’11 de novembre el premi als millors estudiants en llengua anglesa en les PAU 2009. El Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys i l’editorial Macmi·llan els va atorgar un premi en metàl·lic i un lot de llibres.

El primer premi va ser per a Pau Ortega, de l’IES Baix Camp de Reus, que va rebre 400 € i un lot de llibres. El segon premi

el va guanyar Núria Ventós, de l’IES Joan Guinjoan de Riudoms, que va rebre 300 € i el lot de llibres corresponent.

Francesc Xavier rius, medalla narcís monturiol 2009 de la generalitatEl Govern de la Generalitat va concedir el 16 de desembre passat la Medalla i la Placa Narcís Monturiol a tretze investi·gadors i a tres entitats per la contribu·ció al progrés científic i tecnològic. Els guardons premien les persones i enti·tats que han contribuït de manera des·tacada al desenvolupament de la cièn·cia i la tecnologia al país.

El catedràtic de Química Analítica i responsable del grup de recerca con·solidat en Quimiometria, Qualime·tria i Nanosensors, Francesc Xavier Rius, va obtenir de la Medalla Nar·cís Monturiol per la seva contribució al progrés científic i tecnològic del país. L’Institut Català d’Investigació Quí·mica va ser distingit amb la Placa Nar·cís Monturiol.

l científic Eudald Carbonell va rebre el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica, i la periodista

i doctora honoris causa per la Universi·tat Rosa Maria Calaf, el Premi Nacional de Periodisme. L’acte de lliurament va ser el 3 d’octubre a Lleida. Cada premi està dotat amb 18.030 €. Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és catedràtic de Prehistòria de la URV, director de l’Institut Català de Paleoeco·logia Humana i Evolució Social i codirec·tor del Projecte Atapuerca. El van distingir amb el premi “per la seva aportació sub·til i reflexiva a la interpretació dels orígens de l’espècie humana, la creació d’un sis·tema d’anàlisi de la tecnologia prehistò·rica i el reconeixement de l’antic pobla·ment de la península Ibèrica a la serra

Eudald Carbonell i Rosa M. Calaf, Premis Nacional de Cultura

La GeneraLitat eLs concedeix eL Premi nacionaL de Pensament i cuLtura científica i eL Premi nacionaL de Periodisme, resPectivament

d’Atapuerca (Burgos), on ha desenvolu·pat un programa d’investigació multidis·ciplinari”.

De la periodista Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) el jurat va valorar “la molt digna culminació, l’any 2008, d’una dilatada i exemplar trajectòria com a reportera internacional a TVE i el seu compromís com a flamant presi·denta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona”. Va ser investida doc·tora honoris causa per la URV al maig de 2008 i es va convertir en la primera dona que s’incorporava com a tal a la comu·nitat universitària. Amb 38 anys de pro·fessió periodística, ha ocupat a TVE cor·responsalies d’alt interès informatiu, amb una tasca de qualitat, rigorosa i ètica.

E

Jordi Mestre/IPHES

Page 29: Revista Rovira i Virgili, 14

29 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / gent de casa

oger Prats, Natàlia Garcia, Grace Paul, Carlos Adam, Luis García, Santiago Oliva i Marta Samper

van ser els guanyadors dels dels premis de recerca de batxillerat de la Facultat de Lletres en diferents especialitats.

En Filologia Hispànica va guanyar Roger Prats, del Col·legi La Salle de Reus, amb el treball “No se preocupen, nada grave”.

En Filologia Catalana es van donar dos premis ex aequo: a Natàlia Garcia, autora d’”El català, llengua d’oci en els joves”, de l’IES A. Martí i Franquès de Tarragona, i a Grace Paul, autora de “Violència fisicopsicològica en els personatges femenins de la literatura catalana, castellana, francesa, anglesa i grega”, de l’IES Mare de Déu de la Candelera de l’Ametlla de Mar.En Història, el treball guanyador va ser “La

industria de Tortosa (1900·1929)”, de Carlos Adam, de l’IES Joaquim Bau de la ciutat. En Història de l’Art, el millor treball és “Carlos Díaz: pintor realista”, escrit per Luis García, de La Salle de Reus.

De Publicitat i Relacions Públiques, el premiat pel jurat va ser el de Santiago Oliva, també de La Salle de Reus, “Poder de seducción. Poder de venta”. Finalment, en Periodisme i Comunicació Audiovisual va guanyar Marta Samper, del mateix centre reusenc, amb el treball d’investigació “Tempus fugit”.

El premi va consistir en 150 € en material bibliogràfic per als alumnes i 100 € en material bibliogràfic per al seu centre, i 350 € d’ajut per als joves si es matriculaven en algun ensenyament de la Facultat de Lletres de la URV.

premis de recerca de batxi-llerat ciutat d’amposta 2009El 19 de juny també es van lliurar els II Premis de recerca de batxillerat Ciutat d’Amposta 2009. Begoña Muñoz va ser la guanyadora amb el treball “Les caramelles a Amposta durant la Guerra Civil” i Sergi Forcadell va guanyar un accèssit amb “El paludisme. Una malaltia d’ahir i d’avui”.

premis de recerca de batxillerat de l’alt campAlba Casas, estudiant de l’IES Narcís Oller, és l’autora del treball “Música i publicitat” que li va suposar el premi de recerca de batxillerat de l’Alt Camp, consistent en un ordinador portàtil, que va rebre en l’acte de lliurament el 29 de juny passat a la Casa Caritat de Valls.

S’entreguen els premis de recerca de batxilleratR

reconeixement a La tasca investiGadora deLs aLumnes

deu estudiants de secundària reben els guardos del consell social El Consell Social premia cada any els millors treballs de recerca de batxille·rat i de síntesi de cicles formatius de grau superior. El lliurament de la tercera edi·ció dels premis, que va ser per a joves de Reus, Tarragona i Alcanar, es va fer el 21 de setembre a Tarragona.

Els guanyadors van ser: Cinta Llasat, amb el treball “El projecte educatiu de la II República al Montsià”, i Vanessa Fibla, amb el treball “Cura sana. Remeis tradi·cionals d’Alcanar”, ambdues de l’IES Sol de Riu d’Alcanar; Andrés Ramírez, que va presentar “La saturació s’atura? Estudi sobre la descalcificació amb resines”, i

Jordi Ferré, autor de “Mètodes numèrics amb MATLAB”, tots dos de l’IES Gabriel Ferrater de Reus; Mario Castellano, amb “Evolució de la fórmula 1”, i Laura de la Morena, amb “Tarragona i la guerra del Francès”, de l’IES Sant Pere i Sant Pau; Mireia Pérez, que va presentar “Coneixem l’aspirina?”, de l’IES Campclar; Joan Pere·lló, amb “La navegació fluvial al riu Ebre”, i Jacint Canals, autor de “Del cep a la copa”, tots dos del Col·legi Sant Pau Apòs·tol, i Marc Roca, que va presentar el tre·ball “Generació de combustible a partir de l’energia eòlica”, del Col·legi Sagrat Cor.Van rebre com a premi la matrícula gratu·ïta de primer curs d’un ensenyament a la URV, un ordinador portàtil i un xec de 300 € per a l’adquisició de material didàctic i/o bibliogràfic, per al centre de secundària al qual pertanyen.

Xavier noguera guanya el premi eXcel·lència de batXillerat de cambrilsXavier Noguera, de l’IES Ramon Berenguer IV, va obtenir el premi amb una nota mitjana de 8,93 entre l’expe·dient acadèmic de batxillerat i les pro·ves d’accés a la universitat. Va rebre un ordinador portàtil en l’acte celebrat el 30 de juny a la Sala de Plens de l’Ajun·tament.

l’estudiant adrià inFante guanya el i concurs d’avatars de la urvLa primera edició del concurs “Dissenya el teu jo al ciberespai” va premiar l’estudi·ant de Ciències Empresarials Adrià Infante amb un iPod Nano de 8 GB.

El concurs estava adreçat als estudiants de la Universitat i als de secundària de les comarques de Tarragona, i en aquesta pri·mera edició van participar divuit persones. El grup organitzador de recerca, e·Mana·gement, pertany al Departament de Ges·tió d’Empreses (Facultat de Ciències Eco·nòmiques i Empresarials).

Page 30: Revista Rovira i Virgili, 14

30 gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

azael Fabregat rep la distinció Jaume vicens vives d’innovació docent de la generalitatEl catedràtic d’Enginyeria Química de la URV va rebre la Distinció Jaume Vicens Vives d’innovació docent de la Generali·tat durant l’acte d’inauguració de curs de la universitat catalana, el 18 de setembre passat a la seu de la UOC a Barcelona.

La distinció correspon al treball “Pro·blem solving: la competència”, concre·tat en l’assignatura extracurricular Estratè·gies de Resolució de Problemes: Elemental Dr. Watson, que imparteix fa vuit anys. Es tracta d’una assignatura singular en el món universitari català, orientada al plan·tejament i resolució de problemes, en què Fabregat promou entre l’alumnat d’es·tudis tècnics la seva capacitat de prendre decisions raonables i raonades.

El treball d’Azael Fabregat va merèixer el Premi Consell Social URV a la qualitat docent 2009, en la modalitat individual, i el Consell va presentar la seva candida·tura a la distinció Vicens Vives que ara li ha atorgat la Generalitat. Va ser el primer cop que la Generalitat atorga la distinció a un professor de la URV de forma indivi·dual. En la modalitat col·lectiva, el Consell Social de la URV va premiar el treball de la

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut “Avaluació de competències transversals en l’ensenyament de Medicina”.

lluís arola, president del consell català de recerca i innovacióEl catedràtic de Bioquímica i Biologia Mole·cular i exrector de la URV, Lluís Arola, va ser nomenat president i portaveu del Con·sell, que està format per catorze experts. El Consell Català de Recerca i Innovació ha d’assessorar el Govern i el sistema de recerca i innovació català sobre les estratè·gies a seguir a mitjà i llarg termini en cièn·cia, tecnologia i innovació, sobre les polí·tiques, sobre la planificació i l’avaluació sistèmica en recerca i innovació.

El Consell és també un organisme avalu·ador previst en el Pacte nacional per a la recerca i la innovació, aprovat a l’octu·bre de 2008. El 15 de setembre passat el Govern va aprovar el Decret de creació i el 22 de setembre va iniciar l’activitat, en presència del president de la Generalitat, José Montilla, i del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.

D’acord amb el Decret de creació, el Con·sell té com a funcions emetre informes dels plans de recerca i innovació abans de ser considerats pel Govern, formular

propostes i recomanacions, informar de l’evolució del sistema, fer l’avaluació sistè·mica del sistema de recerca i innovació i participar en el seguiment del Pacte naci·onal per a la recerca i innovació.

andrés ramírez, mireia pérez i maria guirro, premis de recerca en Química 2009Aquests tres estudiants de secundària van rebre el 19 de novembre, en el marc de la Setmana de la Ciència, els tres premis de recerca que atorguen la Facultat de Quí·mica i l’Associació Empresarial Química de Tarragona.

Andrés Ramírez, de l’IES Gabriel Ferrater de Reus, va guanyar el primer premi amb el treball “La saturació s’atura? Estudi sobre la descalcificació amb resines d’intercanvi iònic”. El premi consisteix en 1.000 € per a l’estudiant i 800 € per al centre.

Mireia Pérez, de l’IES Campclar de Tarragona, va rebre el segon premi, amb el treball “Coneixem l’aspirina?”. L’estu·diant va rebre 600 € i el centre, 400 €. El tercer premi va ser per a Maria Guirro de l’IES Berenguer d’Entença (Hospitalet de l’Infant, Vandellòs), autora del treball “La vitamina C: un elixir per a la salut”. Va rebre 300 € i el centre, 200 €.

l catedràtic de Dret Constitucional de la Facultat de Ciències Jurídiques va prendre possessió com a mem·

bre del Consell de Garanties Estatutàries en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, celebrat el 23 de novembre, amb la presència del presi·dent de la Generalitat, José Montilla.

El president va lloar la trajectòria del Consell Consultiu, que va ser substituït pel Consell de Garanties Estatutàries, destacant que va exercir les seves funci·ons consultives i de control des del rigor, l’objectivitat i la qualitat jurídica. Al seu parer, va assolir el prestigi que té des de la pròpia independència i imparcialitat.

El nou organisme amplia la composi·ció respecte a l’anterior, del qual Jaume Vernet ja formava part. El Consell de Garanties Estatutàries va passar a tenir

nou persones en lloc de set. Tots els membres són juristes de competència i prestigi reconeguts i amb més de quinze anys d’experiència professional.

Jaume Vernet, membre del Consell de Garanties EstatutàriesE

catedràtic de dret constitucionaL de La facuLtat de ciències Jurídiques de La urv

Page 31: Revista Rovira i Virgili, 14

31 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / gent de casa

historiador i escriptor Pere Anguera Nolla, natural de Reus, va morir el 4 de gener als 56 anys.

Era catedràtic d’Història Contemporània de la URV des de l’any 1992, va exercir també com a professor de l’Institut de Ciències de l’Educació, era membre de la Reial Acadèmia de Història, secretari de l’Associació d’Estudis Reusencs i fou president del Centre de Lectura de Reus.

El 10 d’octubre va morir Enric R. Anton, professor de l’ensenyament de Mestres, als 63 anys. Extraordi·nàriament implicat en la docència i tutor excel·lent, amb un gran contacte amb els estudiants i les seves famílies, impartia Ciències Experimentals a l’en·senyament de Mestres. Era llicenciat en Geologia.

Durant la seva trajectòria professional, va ser també professor de batxillerat a l’es·cola Sagrat Cor de Jesús i a La Salle. Es va incorporar a la docència universitària

el curs 1976·1977 i va coordinar el Cus d’Aptitud Pedagògica (CAP) de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE).

D’altra banda, el professor associat de la URV de l’àrea de Dret Administratiu del Departament de Dret Públic Juli Gens va morir als 51 anys el 20 de juliol.

Natural de Constantí, Gens va comen·çar a exercir la docència a la Universitat el 1996. Casat i amb dos fills, membre des·tacat de Convergència i Unió, va ser secre·tari d’organització de CDC de la Federa·ció de Tarragona. Entre altres càrrecs, va ser cap de gabinet de presidència de la Diputació de Tarragona amb Joan Aregio. Com a membre de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, va ocupar dife·rents responsabilitats a la Generalitat.

La URV perd Pere Anguera, Enric R. Anton i Juli Gens

maría isabel blázQuez, primer premi victoria Kent de la universitat de màlagaLa doctora en Antropologia per la URV María Isabel Blázquez va guanyar el premi Victoria Kent 2009 per la tesi I”deologías y prácticas de género en la atención sani·taria del embarazo, parto y puerperio: el caso del área 12 de la Comunidad de Madrid”.

María Isabel Blázquez va llegir la tesi al juny de 2008, dirigida per la professora Maria Luz Esteban, de la Universitat del País Basc, i tutoritzada pel professor Josep M. Comelles, de la URV.

L’estudi d’Isabel Blázquez mostra el fun·cionament i l’atenció sanitària de l’emba·ràs, part i puerperi des de la perspectiva antropològica i de gènere, i detecta com es desenvolupen determinades ideologies i pràctiques biomèdiques a la zona sani·tària estudiada de la comunitat madrile·nya. Proposa un model alternatiu que afa·voreixi l’autonomia per part de les dones i contribueixi a una visió més igualitària i integral de tots els agents que intervenen en el procés.

un eQuip de psicòlegs de la urv i l’once, millor comunicació oral en un congrés de geriatriaLa comunicació “Envejecer sin ver. Evalu·ación del ajuste a la discapacidad visual sobrevenida en la vejez” va rebre el primer premi al Congrés Estatal de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, que va tenir lloc a Bilbao del 3 al 6 de juny.

L’equip de recerca anomenat Proyecte Tarragona, format per membres del Departament de Psicologia de la Facul·tat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV i psicòlegs de l’ONCE, va rebre el premi Pañella Casas de Ciències Soci·als i del Comportament atorgat a la millor comunicació oral presentada al Congrés.

la coral de la urv va participar en un proJecte de cooperació internacional a nicaragua 35 cantaires de la Coral de la URV, dirigida per Monserrat Ríos, van viatjar del 2 al 12 de juliol a Nicaragua per dur a terme un pro·jecte de cooperació, organitzat amb la URV Solidària. Es tractava de potenciar el cant coral com a dinamitzador cultural i social.

Aquest és un dels projectes del Cen·tre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària que es van materialitzat l’estiu passat. La Fundación El Sueño de la Campana i el Comitè de Solidaritat Óscar Romero van ser els socis locals en aquell país.

l’estudiant mar cirera rep el premi del concurs urv de FotograFia digitalL’estudiant de Periodisme Mar Ciera va ser la guanyadora del concurs de foto·grafia digital del campus Catalunya. La seva instantània, que retrata un pont del campus, ha il·lustrat la portada de la Memòria 2008·09 de la URV i altres publicacions. Va rebre el premi el 30 de juliol de mans del rector, Francesc Xavier Grau. El primer premi del concurs és una quantiat en metàl·lic, 600 €.

Maria Font, professora de la Facultat de Ciències Jurídiques, va guanyar un accè·sit de 300 €. Margalida Batle, Laia Dol·cet, Mª José Rodríguez i Heliodoro Teje·dor van resultar finalistes del concurs. En total s’hi van presentar 118 fotogra·fies, fetes per 60 persones de la comuni·tat universitària.

L’

comunitat universitària

Page 32: Revista Rovira i Virgili, 14

32 gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

sergio nasarre i estela rivas, guardonats amb el segon premi de dret civil i mercantil del ceFEls professors del Departament de Dret Privat, Processal i Financer van guanyar el segon premi d’aquesta modalitat del Cen·tro de Estudios Financieros, pel treball “Las nuevas SOCIMI: ¿Solución para el alquiler de vivienda en España?” Es va lliurar el dia 24 de setembre a Madrid i la dotació eco·nòmica del premi és de 4.500 €.

El jurat de la modalitat estava format per destacats juristes: Andrés de la Oliva, cate·dràtic de Dret Processal de la Universi·dad Complutense de Madrid; Juan José Blanco, professor de Dret Civil de la Uni·versitat d’Alcalá; Carlos José Cabezas, del Col·legi d’Advocats de Madrid; Jesús Qui·jano, catedràtic de Dret Mercantil de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Valladolid i diputat al Con·grés; Nazareth Pérez, catedràtica de Dret Civil de la Universitat d’Alcalá, i Juana Pul·gar, catedràtica de Dret Mercantil de la Universitat Complutense de Madrid.

rosa maria valls-zamora, primera doctora en nutricióLa ja doctora qualificada amb excel·lent cum laude, Rosa Maria Valls·Zamora, és la primera diplomada en Nutrició Humana i Dietètica i després màster en Nutrició i Metabolisme. La seva tesi, amb menció

europea, constata efectes positius de pro·ductes de cacau en el risc cardiovascular.

Rosa Maria Valls·Zamora pertany a la pri·mera promoció de la diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica i també a la primera promoció del màster oficial en Nutrició i Metabolisme. El dia 9 d’oc·tubre va defensar la tesi doctoral, “Die·tary effects on cardiovascular disease risk biomarkers”, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus.

A la tesi s’estableixen, per primer cop, els efectes de productes del cacau en els biomarcadors de malalties cardiovasculars, que resulten positius en funció d’una sèrie de factors personals i dietètics. La inves·tigació ja ha donat com a resultat fins a set articles científics publicats en diferents revistes especialitzades.

marina casals, premiada amb l’eaie rising star awardL’Associació Europea d’Educació Interna·cional va atorgar el 19 de setembre, en el marc del congrés anual de l’Associació, el premi Rising Star a Marina Casals, coordi·nadora de la Unitat d’Internacionalització de la URV. Es concedeix a nous talents dins del camp de la internacionalització que col·laboren activament amb l’EAIE.

Juntament amb Marina Casals es va premiar un altre jove valor amb l’EAIE

Rising Star Award, Stephen Orme. L’As·sociació lliura cada any set tipus dife·rents de premis.

Marina Casals (Manresa, 1975) coordina la Unitat d’Internacionalització de la URV des de 2005.

Joan albert lópez, premiat per l’associació catalana d’intel·ligència artiFicialL’alumne del màster interuniversitari d’Intel·ligència Artificial Joan Albert López va rebre el 22 d’octubre a Cardona, en el marc del XII Congrés Internacional de l’As·sociació Catalana d’Intel·ligència Artifi·cial (HACIA), el premi a la millor tesi, que tracta de la millora dels sistemes de presa de decisions en medicina. El premi consis·teix en un diploma i una dotació econò·mica de 600 €.

L’HACIA va atorgar el premi a la millor tesi de màster en Intel·ligència Artifi·cial realitzada en una universitat dels Paï·sos Catalans. La tesi premiada es titula “Background knowledge to improve the induction of decision structures in medi·cine”, i va ser defensada a la Universitat al juny del 2008.

El treball es va fer sota la direcció del pro·fessor David Riaño, dins del Grup de Recerca en Intel·ligència Artificial (Banzai) de la URV.

lia Nadal, Alba Cruells, Tamara Roldán, Albert Rovira, Isabel Car·ranza i Núria Golobardes van

guanyat els Premis Publicity 2009, entregats en el marc de la II Jornada de Publicitat i Promoció Turística organit·zada pel Patronat de Turisme de Cam·brils, el 27 de novembre.

En el concurs, adreçat als estudiants de Publicitat, de Comunicació i de Turisme de la URV, havien de presentar la pro·posta d’un cartell per fer promoció d’una destinació lliure.

El primer premi va ser per a Èlia Nadal i Alba Cruells, per la proposta sobre “Münster, capital alemanya de la bici”.

Van guanyar dues acreditacions per al Festival El Sol de Sant Sebastià i l’allotja·ment a la mateixa ciutat per un cap de setmana. Tamara Roldán i Albert Rovira van que·dar segons amb la peça “Canberra. Naturalesa extrema” i van guanyat dues Nintendo Wii.

Isabel Carranza i Núria Golobardes van ser les terceres classificades, per la peça “Viet·Tangram”, i van obtenir dues subs·cripcions anuals a les revistes Emprende·dores i De Viajes, del grup Hachette.

Premis Publicity per a tres equips de Publicitat de la URVÈ

en eL marc de La ii Jornada de PubLicitat i Promoció turística

Page 33: Revista Rovira i Virgili, 14

33 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / gent de casa

l catedràtic de Mecànica de Fluids, Josep Anton Ferré, és el nou direc·tor de l’Agència per a la Quali·

tat del Sistema Universitari a Catalunya (AQU). Fins llavors era el vicerector de Transferència i Innovació i director gene·ral de la Fundació URV. El rector, Francesc Xavier Grau, va redistribuir les seves com·petències entre altres membres de la direcció de la Universitat.A pocs mesos del final del mandat de quatre anys del rector i el seu equip, que acaba al maig del 2010, les funcions les han assumit diferents vicerectorats.

La relació amb els instituts de recerca adscrits la gestiona Josep Manel Ricart,

vicerector de Política Acadèmica i de la Recerca; els centres tecnològics, els parcs

tecnològics, la implantació de l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC) i l’Oficina Tarragona, Regió del Coneixe·ment, depenen de Xavier Farriol, vicerec·tor d’Organització i Recursos, i les càte·dres universitat·empresa passen a ser competència de Santiago Castellà, vice·rector de Relacions Externes.

La màxima responsabilitat de la Fun·dació URV en els àmbits de transferèn·cia i innovació i de formació permanent, l’assumeixen les directores dels centres, Lourdes Jané i Charo Romano, respectiva·ment, i el seguiment de les empreses de base tecnològica el fa Josep Pallarès, vice·rector de Personal Docent i Investigador.

Josep Anton Ferré, noudirector de l’AQU

Josep ramon Fuentes, escollit cap del departament de dret públicEl professor de Dret Administra·tiu Josep Ramon Fuentes va ser esco·llit nou responsable en la sessió del 12 de novembre per 27 vots a favor i 3 en blanc. Fins llavors el cap de Depar·tament era el professor Mario Ruiz, de Filosofia del Dret.

El secretari del Departament és el pro·fessor Miquel Àngel Purcalla. El Con·sell de Departament està format per 36 persones, de les quals 30 van participar en les votacions.

Frederic adan, elegit degà de la Facultat de ciències JurídiQuesAmb 24 vots a favor i un en blanc, el professor de Dret Processal Frederic Adan va ser escollit degà de la Facul·tat en la Junta de Centre que es va fer el 12 de novembre. Adan, fins ara res·ponsable de l’ensenyament de Dret, substitueix en el càrrec Antoni Jordà.

El pla de treball que va presentar el nou degà s’organitza en set eixos: docèn·cia de grau, de postgrau, internacio·nalització de la docència, promoció

externa del centre, infraestructures, PAS i Grup d’Innovació Docent (GID). D’en·tre els objectius proposats quant a la docència de grau, hi ha garantir la qua·litat d’aquests nous ensenyaments, aconseguir un equilibri en la plantilla en titulacions amb augment dels crè·dits i potenciar les comissions de treball d’implantació del grau.

En la docència de postgrau, es pro·posa mantenir suports i col·laboració amb els màsters actuals, i estudiar·ne la implantació de nous, com Mediació Familiar o Anàlisi de Polítiques Públi·ques. Pel que fa a internacionalització, al pla es planteja la revisió de les proves d’homologació de títols estrangers.

antoni gonzález senmartí, president del consorci de biblioteQues universitàries de catalunyaEl professor de Filologia Grega i secre·tari general de la Universitat, Antoni González Senmartí, és el nou president del Consorci de Biblioteques Universi·tàries de Catalunya. Va ser triat en con·sens pel Consell de Govern del CBUC el 19 de novembre passat. La responsa·bilitat és per quatre anys i substitueix Jaume Casals, de la UPF.

El Consell de Govern està format per dos representants de cadascuna de les universitats públiques, dos represen·tants de la Biblioteca de Catalunya, integrada al CBUC, i dos del Comissi·onat per a Universitats i Recerca de la Generalitat. Antoni González Senmartí, membre del Consell de Direcció de la URV, és el responsable del Servei de Biblioteca i Documentació des de l’any 2005.

el proFessor bernd theilen, nou cap del departament d’economiaBernd Theilen va ser elegit amb 25 vots favorables com a màxim respon·sable del Departament d’Economia, en la sessió de Consell de Departa·ment que es va fer el 16 d’octubre.

El nou cap del Departament es va pro·posar com a objectius del mandat establir un centre de recerca en eco·nomia per millorar l’impacte de la recerca i la transferència que es fa en els grups de recerca del Departament, continuar la internacionalització del programa de doctorat en Economia i Empresa, augmentar el nombre d’es·tudiants i implementar els nous graus amb docència del professorat del Departament.

E

aGència Per a La quaLitat deL sistema universitari a cataLunya

Page 34: Revista Rovira i Virgili, 14

34 EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Què pot significar això per al conjunt de les Terres de l’Ebre?La Universitat té sempre un efecte terri-torial. Però com més petit és, més potent és encara i no només en l’àmbit educa-tiu sinó també en l’econòmic, social i cul-tural. Hem de saber trobar les sinergies empresa-universitat. També ajuda a crear una certa autoestima, que feia falta. La URV ajuda a vertebrar un territori.

Quina ha estat la seva experièn-cia com a estudiant universitari?Arribo l’any 1983 a la Facultat d’Eco-nòmiques de la Universitat de Barcelona. Era una universitat bas-tant diferent de l’actual, bastant mas-sificada. Encara que recordo que havia d’anar a classe mitja hora o tres quarts abans per assegurar-me lloc per seure. Amb tot, tinc un molt bon record de la meva època d’estudi-ant. Després vaig ser becari de doc-torat, professor en diferents modali-tats, primer a la mateixa Universitat de Barcelona, després a la Fundació Doc-tor Manyà, el centre adscrit a la Uni-versitat Rovira i Virgili (URV) i ara ja com a professor associat a la URV.

El pas per la Universitat l’ha marcat personalment?Efectivament. M’ha marcat perquè ja fa gairebé 30 anys que tinc rela-ció amb aquesta institució. Després d’acabar Econòmiques vaig començar els estudis de Dret a la UNED, que no vaig acabar. Hi ha hagut moments en què m’hi he dedicat completament i a la vegada també he fet una evolució. Hi vaig arribar per temes més teòrics d’hisenda pública i de sector públic, però després vaig acabar concretant-los a través de la meva activitat pro-fessional en la fiscalitat de l’empresa.

Realment mai he pogut separar total-ment l’activitat al despatx professional de la dedicació a la universitat. Crec que en cada moment de la vida et marca de forma diferent. Ara intento compaginar la tasca com a alcalde amb la docència. La universitat es molt pràctica i està en

contacte amb la realitat. No comparteixo els criteris d’alguns polítics, que l’acusen de teòrica.

Com viu com a alcalde el des-plegament universitari?El visc amb més normalitat del que pugui semblar. Tortosa és una ciutat que, malgrat tots els entrebancs que ha tingut en la història, ha mantingut la vocació universitària. Els 30o 40 anys s’havien fet molts esforços per conti-nuar-la i penso que tant l’Ajuntament com la Universitat Rovira i Virgili van encertar amb la col·laboració per ubicar-se a Tortosa i, per extensió, a les Terres de l’Ebre. Ara el consistori ha tingut la sort que hi ha una aposta decidida del Govern de la Generalitat i de la mateixa URV per aconseguir que aquest petit embrió que s’està desenvolupant tingui un reforç en l’edifici del campus, que servirà per créixer.

“La URV ajuda a vertebrar el territori”

ENTREVISTA A L’ALCALDE DE TORTOSA

el personatge

La Universitat Rovira i Virgili, les empreses i la societat han de trobar sinergies per aprofitar les oportunitats i encarar millor els reptes. Això és el que pensa l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que considera que la construcció del campus de les Terres de l’Ebre incrementarà també l’autoestima territorial. Bel participa en el projecte tant des del vessant polític com del docent, ja que és professor associat de la URV.

“L’impuls de la Universitat genera l’oportunitat de repensar l’estructura econòmica de les Terres de l’Ebre”

Page 35: Revista Rovira i Virgili, 14

35 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

Davant l’actual crisi econò-mica general, creu que la implan-tació de la Universitat genera una oportunitat per repensar l’estructura econòmica de les Terres de l’Ebre?Crec que és una oportunitat i una necessitat. Jo ressaltaria que tots n’hem de ser conscients, també el sec-tor empresarial, que aquestes col-laboracions universitat-empresa no han de tenir un resultat a curt termini sinó a mitjà i llarg. Per tant, la rendi-bilitat s’ha de veure més enllà de la immediatesa, tot i entendre l’actual limitació de recursos del sector econò-mic i de la mateixa universitat. I aquí també tenim un repte, saber encertar aquestes vies de col·laboració per evi-tar frustracions. Jo crec que s’estant posant les bases perquè això tingui èxit. Cal perseverar.

Pensa que la Universitat també pot facilitar la integració social?Efectivament. És un repte compartit amb les administracions públiques i la mateixa societat civil.

Què pot aportar la Universitat a la gent jove del territori?Jo crec que també té un paper durant els propers anys amb la gent que ara s’està formant i que es trobarà amb dificultats afegides que no han tin-gut fins ara els companys que s’han incorporat al món laboral els darrers 15 o 20 anys. S’haurà de fer un esforç

suplementari per dotar a tota aquesta generació de les eines necessàries per encaixar amb un mercat de treball més restringit i competitiu. Caldrà no només formar les persones en l’àm-bit estrictament acadèmic, professio-nal, sinó també com a ciutadans com-promesos amb l’entorn. Els resultats d’una universitat també s’hauran de mesurar per aquests intangibles i no només pel nombre de graduats o per la capacitat de recerca. Serà important saber què han acabat fent les perso-nes que s’han format en una univer-sitat, si ocupen llocs rellevants en la societat o no. La formació d’un estu-diant universitari es fa també fora de l’aula. I no totes les universitats donen les mateixes possibilitats. Jo he estat fins fa poc també professor de la UB, he col·laborat en postgraus de dife-rents universitats i, per tant, conec una mica aquest món. I penso que els estudiants de la URV són privilegi-ats pel nivell de qualitat de la forma-ció que reben i pels recursos de què disposen.

El model universitari de proximitat ha estat qüestionat en ocasions. Vostè en té cap dubte?Si li dic que no, no li seria sincer. Segur que durant els darrers 25 o 30 moltes vegades s’ha plantejat si el model era el adequat. Aquí corríem el perill d’un model excessivament cen-tralitzat o també d’excessivament dis-pers. Potser hi ha algunes universitats no són un model de descentralització

CURRÍCULUMFeRRan BeL,aLCaLde de ToRTosaNascut a Tortosa fa 44 anys. Casat amb dos fills. Es va llicenciar en Ci-ències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (UB) i va fer un postgrau en Economia i Gestió de la Hisenda Local i Auto-nòmica a la mateixa universitat.

Pertany al Col•legi d’Economistes de Catalunya, al Registre d’Econo-mistes i Assessors Fiscals i al Regis-tre d’Economistes Forenses.

Ha estat professor de Règim Fis-cal d’Empreses de la Universitat de Barcelona durant 18 anys i ac-tualment és professor associat del Departament de Dret Privat de la Universitat Rovira i Virgili. També ha treballat com a assessor d’em-preses.

Forma part de l’executiva i presi-deix la Comissió d’Hisendes Locals de l’Associació Catalana de Munici-pis (ACM).

Al juny del 2007 va accedir a l’al-caldia de la capital del Baix Ebre.

Durant la seva trajectòria ha ocu-pat els càrrecs següents:

President del Consell Comarcal del Baix Ebre (2003-07)

President del Consorci per a la Ges-tió del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre

President del Consorci Lidebre

President de la Mancomunitat Tortosa-Roquetes (2007-09)

També és soci de diferents entitats i associacions en les quals ha tingut diversos càrrecs.

activitat políticaPel que fa a l’activitat política, mi-lita a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Ha estat presi-dent local (1999-2003) i comarcal (2003-2007) de CDC i actualment forma part de l’executiva nacional de la coalició.

o d’universitat territorial. Però no ha estat el cas de la URV. Observant qual-sevol dels darrers rànquings, es pot comprovar que el seu model és extre-mament vàlid. Per tant, la descentralit-zació no ha de significar sempre pèr-dua de qualitat. Pots reivindicar una certa especialització.

Page 36: Revista Rovira i Virgili, 14

���������������������

�����������������������������������������������������������������������������

������������������������������������������������������������������������������

�����������������������������������������������������������

�������������������������������������������������������������

�����������������������������������������������������

����������������������������������������������������������������������������������

�����������������������

��������������������������������������������������������������

��������

�����������������