36
N15 11/10

Revista Rovira i Virgili, 15

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista d'informació de la Universitat Rovira i Virgili

Citation preview

Page 1: Revista Rovira i Virgili, 15

N1511/10

Page 2: Revista Rovira i Virgili, 15

ÀMBIT CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES• DireccióEstratègicadel’Empresa• Tècniquesd’AnàlisiiInnovacióTurística• PlanificacióTerritorial:Informació,Einesi

Mètodes• DretAmbiental• Dretdel’EmpresaidelaContractació• EstudisdeDones,GènereiCiutadania• DretAmbiental• FormaciódelProfessoratd’Educació

SecundàriaObligatòriaiBatxillerat,FormacióProfessionaliEnsenyamentd’Idiomes

• FormaciódeProfessionalsdelaFormació• FormaciódeProfessionalsdelaFormació

(Mundusfort)• MigracionsiMediacióSocial• OrganitzacióIndustrial• ComunicacióPolítica,Institucionali

CorporativaalaSocietatdeRisc• PrevenciódeRiscosLaborals• Psicologiadel’Educació• SistemadeJustíciaPenal• TecnologiaEducativa:e-LearningiGestió

delConeixement

ÀMBIT D’ESTUDIS TÈCNICS• EnginyeriaAmbiental-MENTA• EnginyeriaElectrònica• SeguretatInformàticaiSistemes

Intel·ligents• EnginyeriaQuímicaideProcessos-MEQIP• InvestigacióenEnginyeriaTermodinàmica

deFluids• Enologia• Intel·ligènciaArtificial• NanociènciaiNanotecnologia• TecnologiesdeClimatitzacióiEficiència

EnergèticaenEdificis

ÀMBIT HUMANITATS• AntropologiaMèdicaiSalutInternacional• AntropologiaUrbana• ArqueologiaClàssica• ArqueologiadelQuaternariiEvolució

Humana(ErasmusMundus)• CiènciaCognitivaiLlenguatge• EnsenyamentdeLlengüesEstrangeres

(EspanyolLlenguaEstrangera/AnglèsLlenguaEstrangera)

• EstudisCulturalsenLlenguaAnglesa.TextosiContextos

• EstudisSuperiorsenLlengua,LiteraturaiCulturaCatalanes

• JoventutiSocietat• TraduccióiEstudisInterculturals• SocietatsHistòriquesiFormesPolítiquesa

Europa

ÀMBIT DE CIÈNCIES• SíntesiiCatàlisis• PolímersiBiopolímers• QuímicaalaIndústria• QuímicaTeòricaiComputacional• TècniquesCromatogràfiquesAplicades

ÀMBIT DE CIÈNCIES DE LA SALUT• AvaluacióiMesuradelaConducta• CiènciesdelaInfermeria• CondicionantsGenètics,Nutricionals

iAmbientalsdelCreixementidelDesenvolupament

• Neurociències• NutricióiMetabolisme• SalutMental:InvestigacióenPsiquiatria,

NeurotoxicologiaiPsicofarmacologia• EnvellimentiSalut

ESCOLA DE POSTGRAU I DOCTORAT Ctra.deValls,s/n-43007Tarragonawww.urv.cat/masters_oficials/masters_oficials.html

CENTRE INTERNACIONALAv.PaïsosCatalans,[email protected]

Page 3: Revista Rovira i Virgili, 15

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / SUMARI �

Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya SudEl passat mes d’octubre una comissió internacional va avaluar i el Ministeri d’Educació va re-soldre la convocatòria 2010 de Campus d’Excel·lència Internacional (CEI). La proposta presen-tada pel Pol de Coneixement Catalunya Sud fou reconeguda com a CEI amb l’objectiu, com diu la resolució, d’esdevenir un referent en l’àmbit regional europeu. En un moment crucial per a la nostra societat, en què la crisi economicofinancera corre el risc de convertir-se també en social, com s’insinua en alguns països, aquesta és una notícia molt oportuna i immillora-ble i és, també, el resultat desitjat d’un esforç col·lectiu que tots hem volgut carregar de raó, de consistència i coherència.

Ni la convocatòria 2009, en què el nostre projecte va ser reconegut com a prometedor, va re-presentar l’inici de res de particular, ni la concessió d’ara representa cap punt d’arribada. Un moment i l’altre són fites —aquesta d’ara molt i molt rellevant— que ens diuen que anem pel bon camí. Efectivament, aquest recorregut s’inicia amb el matrimoni tàcit entre les sin-gularitats socials, culturals i econòmiques de la nostra regió, el sud de Catalunya, amb l’es-tratègia de desenvolupament científic liderada per la URV, que ha conduït que dins el mapa d’instituts de recerca i centres tecnològics catalans s’ubiquin a les nostres comarques.

I aquesta rotunda realitat és la que ha fet possible el reconeixement: la solidesa d’un projecte coherent, travat, necessari i defensat per tots, sense fissures; agents del coneixement, sectors productius i Administració a tots els nivells: ajuntaments, Diputació i Govern de la Generali-tat. El valor del reconeixement, la rellevància de la distinció, guanya dimensió si agafem en perspectiva el resultat global de les dues convocatòries fixant-nos en el conjunt d’universitats que hi ha al capdavant dels projectes seleccionats. La primera observació que podem fer és que no hi falta cap universitat entre les que avui tenen presència en els principals rànquings globals, els que relacionen les 200, 500 o 600 universitats amb més impacte del món (Thi-mes Higher Education, QS, ARWU, Leiden, etc.) i només tres del total encara no hi figurem, les tres de mida petita en el mapa espanyol: Carlos III, Cantàbria i URV, la qual cosa il·lustra que hi ha una molt bona correlació entre el procés de selecció i l’impacte reconegut interna-cionalment. La segona observació és que el model que representa el nostre projecte té for-ça semblances amb els que a Cantàbria o Astúries han assolit els que lideren les seves úniques universitats respectives. Passa el mateix a Múrcia i a les Illes Canàries, amb l’agregació de les dues universitats de la comunitat autònoma.

La darrera conferència plenària de l’Associació Europea d’Universitats, dedicada aquesta oca-sió a “Diversities and Communalities”, remarcava la necessitat de fer atenció a la diversitat dins l’ecosistema universitari, després d’un intens procés de globalització amb caràcter uni-formitzador, fet que permet reflexionar sobre la singularitat del nostre projecte, amb una de-cidida projecció internacional tot mantenint un marcat caràcter territorial. En aquest sentit, som un molt bon exemple, molt necessari en aquest moment de crisi mundial, que les regi-ons han d’emergir com a motors d’innovació, competitivitat i progrés. Així ho ha fet palès l’OCDE, que els darrers dos anys ens ha convidat a explicar el nostre cas: el d’una universitat ben arrelada al seu territori que, junt amb tots els agents de generació de coneixement del seu voltant, desenvolupa un projecte de clara vocació internacional amb la visió de promoure el desenvolupament de la seva regió i el del seu país.

Acabo com vaig acabar també la nostra intervenció a Madrid: aquest és el nostre compromís pel qual ens movem.

Francesc Xavier Grau vidal, rector de la universitat rovira i virGili

Revista de la UniveRsitat RoviRa i viRgili, UniveRsitat pública de taRRagona

EDITAUniversitat Rovira i virgili

DIRECCIÓJosep M. arias

REDACCIÓberta Ramos, ignasi soler, cinta s. bellmunt, cristina Mallo.

gabinet de comunicació iRelacions externes c/ de l’escorxador, s/n. 43003 tarragonatel 977 558006 Fax 977 [email protected]

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICservei lingüístic de la URv

FOTOGRAFIARamon torrentsXavi Jurio Marià cebolla

MAQUETACIÓMedigrup digital s.a.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Rosa abelló tel 977 [email protected]

dipòsit legal: b - 48078 - 2004

urv és una publicació de distribució Gratuïta. si la voleu rebre, envieu les vostres dades per correu electrònic a: [email protected] per FaX al 977 55 82 58 o bé ens truqueu al telèFon 977 55 80 06

11/10 N15

SUMARIel teMaLa URV aconsegueix el segell de Campus d’Excel·lència InternacionalpÀGs. 4 i 5

la recercaUna tesi avalua els efectes de les tècniques culinàries en els alimentspÀG. 6

la ForMacióArrenca el grau de Pilot d’Aviació Comercial i Operacions AèriespÀG. 11

universitat-eMpresaDoradair i ImicroQ, VII Premis Reus a la Creació d’EmpresespÀG. 14

la urv a FonsEudald Carbonell inaugura el curs a la URVpÀG. 16

El Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci, una realitatpÀG. 17

Gent de casaEls professors d’Estadística del campus Sescelades, guardonats amb el Jaume Vicens VivespÀG. 26

el personatGeAlcalde d’El Vendrell: “La seu de la URV a la comarca és una aposta estratègica”pÀG. 34

Page 4: Revista Rovira i Virgili, 15

El CEICS, Campus d’Excel·lència Internacional

l projecte, renovat i millorat res·pecte al que es va elaborar l’any passat —i que va suposar

el reconeixement per part del Minis·teri com a projecte prometedor—, es va presentar públicament el passat 19 d’octubre a Madrid i competia amb altres 21 propostes d’arreu de l’Estat espanyol. El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va defensar els eixos prin·cipals d’aquesta nova aposta acom·panyat d’Anton Valero, president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i vicepresident de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE), i d’Antoni Massanell, president de Port Aventura i director general adjunt de “la Caixa”.

El projecte presentat, sòlid i consoli·dat, ha aconseguit l’aval d’un centenar d’institucions públiques i privades. Segons Grau, aquest “és el projecte de tot un territori i el d’una universitat regional amb projecció internacional”. Tant Grau com el seu equip han mos·trat la satisfacció per aquest reconeixe·ment i consideren que ara s’obren les portes a consolidar una estratègia que la Universitat va començar fa anys.

Un projecte prometedor renovat i milloratEn l’edició del 2009, el CEICS va rebre la qualificació de projecte promete·dor. La proposta que s’ha presen·tat enguany ha estat millorada i refor·çada amb nous eixos d’actuació. D’una banda, s’ha intensificat l’agregació estratègica de la Universitat, instituts d’investigació, centres de recerca, parcs

tecnològics, sector assistencial, empre·ses i administracions que formen part del Pol de Coneixement Catalunya Sud, l’associació promotora del Campus. En aquesta agrupació s’hi han impli·cat 25 entitats promotores i 57 de col·laboradores. Les relacions internacio·nals i la creació d’escoles de doctorat de referència en els àmbits de la quí·mica, la prehistòria i l’arqueologia són altres aspectes que han millorat.

La base de la proposta presentada per la URV és l’alt nivell que s’ha aconse·guit en la docència, la recerca i la trans·ferència en els cinc àmbits en què es basa la iniciativa: química i ener·gia, nutrició i salut, patrimoni i cul·tura, turisme i enologia. L’agregació de les estructures de recerca i transferèn·cia del territori ha donat com a resultat un projecte més fort que té com a mis·sió convertir·se en un referent interna·cional i un pol d’atracció de talent que contribueixi a millorar la seva projecció i la qualitat de la recerca.

Dels 14 centres reconeguts amb el segell internacional, cinc estan encap·çalats per universitats catalanes.

Tots aquests actors formen part del CEICS. Aquesta agregació suposa un conjunt de 1.600 investigadors i genera la publicació de més de mil arti·cles en revistes de referència internaci·onal l’any. El projecte busca incremen·tar el nivell d’excel·lència en els àmbits de la docència, la investigació i la trans·ferència per convertir·se en un referent amb visibilitat i atracció internacional.

Per aconseguir·ho s’han plantejat 24 actuacions pressupostades en 65 mili·ons d’euros que s’hauran d’executar fins al 2015. Són propostes que es dis·tribueixen en sis àmbits i destaquen les millores en l’àrea d’aliances i xarxes:

Escoles de doctorat temàtiques Una de les prioritats és la investigació associada al doctorat i el màster. S’en·fortiran tots els programes de doctorat

Es finançarà amb 3 milions d’Euros

el tema

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

E

S’ha complert l’objectiu: la proposta de Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS), que la URV va presentar a Madrid, ha estat reconeguda com a Campus d’Excel·lència Internacional en la categoria d’àmbit regional europeu. El Ministeri d’Educació ha valorat així l’aposta de la Universitat per desenvolupar un projecte sòlid i consolidat, que ha rebut el suport d’un centenar d’institucions agregades. Per començar a desenvolupar-lo, rebrà un finançament de tres milions d’euros, que s’afegeix als quatre milions d’euros aconseguits a la convocatòria del 2009.

Page 5: Revista Rovira i Virgili, 15

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL TEMA

i ja s’han signat els primers acords amb universitats espanyoles per crear escoles de doctorat de referència internacional en els àmbits de la química, la prehistò·ria i l’arqueologia.

Consolidació d’una xarxa de relacions internacionalsS’han subscrit convenis amb instituci·ons d’arreu del món per desenvolupar accions de docència, recerca i transfe·rència, principalment en les àrees dels cinc subcampus. Altres actuacions són l’impuls de beques per atreure talent internacional, la creació i adaptació dels centres de recursos per a l’aprenen·tatge i la investigació (CRAI) a tots els campus universitaris, la renovació d’in·fraestructures docents i esportives, la creació d’allotjaments per a universitaris i investigadors i la promoció d’un pro·grama per fomentar l’ocupació, entre d’altres. La menció de la convocatòria anterior i l’aportació de quatre milions d’euros del Ministeri d’Educació han permès desenvolupar algunes de les ini·ciatives proposades en el projecte.

Consolidació de l’agregació del CEiCsLa URV ha presentat ara el seu projecte amb el suport d’un centenar d’instituci·ons públiques i privades. Aquest setem·bre es va constituir l’Associació Pol del Coneixement Catalunya Sud, l’associ·ació promotora del Campus d’Excel·lència. En formen part 25 membres promotors i 57 col·laboradors.

Els membres promotors, a banda de la URV, són l’Institut Català d’Investi·gació Química (ICIQ), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Insti·tut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut d’In·vestigació en Energia de Catalunya (IREC), l’Institut d’Investigació Sani·tària Pere Virgili (IISPV), el Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i Oci a les Comarques de Tarragona (CMCTUR), l’Institut d’In·vestigació i Tecnologia Agroalimentà·ries (IRTA), l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), la Fundació Univer·sitat Rovira i Virgili (FURV), el Parc Científic i Tecnològic de Tarragona (Tarragona), el Parc Científic i Tecnolò·

el potencial del territori

La URV i 22 instituts d’investigació, parcs i centres tecnològics, hospitals i asso·ciacions empresarials de la demarcació de Tarragona van constituir el passat 16 de setembre l’associació promotora i gestora del CEICS. Aquest projecte compta també amb el suport de la Diputació de Tarragona i dels ajuntaments amb seus universitàries (Tarragona, Reus, Vila·seca, Tortosa, el Vendrell, Constantí i Falset).El CEICS s’ha dotat d’un sistema de governança a través de l’associació pro·motora, batejada com Pol del Coneixement Catalunya Sud, que disposa d’una Oficina Tècnica de Campus i d’un sistema d’informació i comunicació. Està formada per 26 institucions dedicades a la recerca i l’ensenyament que coinci·deixen en l’objectiu de contribuir al desenvolupament d’una societat basada en el coneixement. El projecte rep el suport de 98 entitats i administracions públi·ques, que tenen com a fita generar sinergies entre totes les parts per potenciar la recerca que es fa a la Catalunya Sud i, especialment, contribuir a la seva interna·cionalització.

gic de Turisme i Oci (Vila·seca), el Parc Tecnològic del Vi – VITEC (Falset), el Tecnoparc – Parc Tecnològic del Camp (Reus), el Centre Tecnològic de la Quí·mica de Catalunya (CTQC), el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS), la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada (FET), l’Hospital Universi·tari de Tarragona Joan XXIII, l’Hos·pital Universitari Sant Joan de Reus, l’Hospital Psiquiàtric Universitari Insti·tut Pere Mata, l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l’Associació Empre·sarial Química de Tarragona (AEQT), l’Agrupació Empresarial Innovadora de Nutrició i Salut (AINS), la Federa·ció Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) i l’Agrupació Empresarial INNOVI.

funcionament de l’oficina Tècnica del CEiCsEn aquests moments hi treballen qua·tre persones, que s’encarreguen d’im·pulsar el sistema de comunicació i d’informació conjunt del Campus. Aquest organisme ha de donar relle·

vància internacional a tota la potència investigadora del territori.

Centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigaciódel campus CatalunyaPart del finançament del 2009 s’ha destinat a posar en marxa del CRAI. Es tracta de la transformació de la biblio·teca, amb la integració de serveis per als estudiants i investigadors.

La URV va rebre també un milió d’eu·ros del Ministeri de Ciència i d’Innova·ció per a projectes de recerca i transfe·rència. Aquests diners s’han invertit en infraestructures vinculades a l’àmbit de la química i l’energia.

En la convocatòria d’aquest 2010 es van presentar un total de 22 projectes. D’aquests, 7 ja havien obtingut la qua·lificació de projecte prometedor i un va obtenir la qualificació de CEI d’àmbit regional. Els 14 restants són projectes nous, que van superar la primera fase de la convocatòria d’enguany.

Page 6: Revista Rovira i Virgili, 15

� LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

emma Perelló és l’autora de la tesi “Avaluació dels efectes de diverses tècniques culinàries

sobre el contingut de diversos conta-minants químics en aliments d’am-pli consum a Catalunya. Exposició die-tètica”. Dirigida per Joan Maria Llobet i Josep Lluís Domingo, del Departa-ment de Ciències Mèdiques Bàsiques, la tesi parteix del fet que, en contrast amb els beneficis per a la salut d’una dieta equilibrada, una qüestió d’interès relacionada amb el consum regular de certs aliments és el risc derivat de l’ex-posició a potencials substàncies tòxi-ques que contenen.

L’estudi dóna una visió global de l’es-tat actual de la contaminació química en aliments cuinats de més consum a Catalunya. Es van analitzar diferents grups d’aliments així com diverses tècni-ques culinàries.

Els contaminants avaluats van ser: arsènic, cadmi, mercuri, plom, dioxines i furans, bife-nils policlorats, èters difení-lics policlorats, èters difenílics polibromats, hexaclorobenzè, hidrocarburs aromàtics policí-clics i compostos perfluorats.

El resultat més important va ser que no s’ha trobat cap forma de cuinar que de manera significativa, per a tots els aliments i contami-nants avaluats, modifiqui prou el contingut de conta-minants. Les conclusions de l’estudi poden ser útils com a guia per seleccionar dife-rents tècniques culinàries a l’hora de preparar una dieta saludable amb baix contin-gut de tòxics.

La formació

Una tesi avalua els efectes de les tècniques culinàries en els aliments

G

Gemma Perelló n’és l’autora

La recerca

eLs grups i centres de recerca i innovació cer-tifiquen eL seu sistema de gestió de La quaLitatUn total de dinou grups de recerca i quatre centres d’innovació ja comp-ten amb el certificat del seu sistema de gestió de la qualitat de la recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) segons les normes ISO. L’empresa cer-tificadora TÜV Rheinland Group va fer les auditories i els grups les han supe-rat amb èxit.

El programa de certificació de la qua-litat dels grups de recerca el va enge-gar la URV a finals de 2005. Al gener de 2008 es va aconseguir el certificat per als primers dotze grups de recerca i tres centres d’innovació segons la norma ISO 9001:2000. Més tard, al maig de 2009, van obtenir el certifi-cat sis grups de recerca més, al mateix temps que es va adaptar el sistema a la versió 2008 de la norma.

Enguany s’ha fet una nova auditoria, que ha permès incorporar al sistema el Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicologia (TecnATox) i el grup de recerca Laboratori de Toxi-cologia i Salut Mediambiental (LTSM), de manera que sumen en total dinou grups de recerca i quatre centres d’in-novació que tenen certificats vigents fins a l’abril del 2012.

eL projecte de recerca europeu K4care, eL miLLor deL mes en saLut segons La ue“Knowledge Based Homecare eSer-vices for an Ageing Europe”, coor-dinat per la Universitat Rovira i Vir-gili, va ser escollit projecte destacat del mes –al març– pel portal temà-tic de salut de la Unió Europea. Es tracta d’una iniciativa que facilita els tractaments mèdics domiciliaris de la gent gran amb discapacitats utilit-zant les TIC.

A K4CARE hi participen 13 institucions acadèmiques i industrials de set paï-sos europeus, coordinades pel profes-sor David Riaño, del Grup de Recerca en Intel·ligència Artificial (Banzai) de la URV, i està finançat pel sisè Programa marc de la Comissió Europea.

El projecte treballa per combinar les experiències dels sistemes de salut i de les tecnologies de la informació i la comuni-cació (TIC) de diferents països europeus per crear, implementar i validar un model d’assistència sanitària a domicili als paci-ents de la tercera edat, de manera que millori l’eficiència dels serveis de salut per a tota la ciutadania d’Europa.

Així, ha desenvolupat un prototipus de plataforma Internet per gestionar la informació necessària per garantir un servei d’atenció domiciliària basat en les TIC i per automatitzar la coordina-ció dels equips de professionals involu-crats en l’assistència domiciliària.

Page 7: Revista Rovira i Virgili, 15

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

extracte de llavors de raïm ric en proantocianidines podria aplicar-se en productes farma-

cològics per tractar la síndrome meta-bòlica. Aquesta és la conclusió de l’es-tudi realitzat pels investigadors de la URV Lluís Arola, Isabel Baiges i Cinta Bladé, i per Johan Palmfeldt i Niels Gregersen, de la Universitat d’Arhus, de Dinamarca. El treball, que va ocupar la portada de juliol de MCP Molecular & Cellular Prote-omics, es titula “Lipogenesis is decreased by grape seed proanthocyanidins accor-ding to liver proteomics of rats fed a high fat diet”.

És el primer estudi que descriu els efectes d’aquestes molècules, les proantocianidi-nes, sobre el perfil de proteïnes en fetge

de rates que pateixen síndrome metabò-lica. El grup del professor Lluís Arola és

expert en recerca d’aquests compostos, sobretot els que es troben al vi.

El treball publicat demostra que hi ha un patró de proteïnes hepàtiques dife-rent entre animals amb síndrome meta-bòlica alimentats amb dieta alta en greixos i animals de les mateixes carac-terístiques alimentats a més a més amb un extracte de llavors de raïm ric en pro-antocianidines. Les proantocianidines corregeixen l’excés de greixos degut a la dieta i, a més, els investigadors pro-posen que els mecanismes d’acció implicats estarien regulats per aques-tes proteïnes diferents, que podrien ser considerades com a possibles dianes farmacològiques per tractar la síndrome metabòlica.

La URV participa en un estudi sobre malalties metabòliques

InvestIGuen PossIbles aPlIcacIons a PartIr de l’extracte de llavors de raïm

l’

conferència púbLica a tarragona deL físic juan ignacio cirac, premi prín-cep d’astúriesEl jove científic espanyol, de l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica d’Alema-nya i premi Príncep d’Astúries de recerca científica i tecnològica 2006, va impar-tir el 16 de març la conferència “Com-putación cuántica: nuevas tecnologías pera el siglo XXI”. La ponència organitzar amb motiu de la VI Trobada Francoespa-nyola de Química i Física de l’Estat Sòlid, que va tenir lloc a l’Aula Magna del cam-pus Catalunya del 17 al 20 de març. El científic va tractar, amb llenguatge sen-zill i entenedor, alguns dels fenòmens quàntics més impactants, la possibilitat de construir nous sistemes informàtics i de comunicació basats en aquests fenò-mens i algunes implicacions filosòfiques.

josep LLuís domingo, coeditor en cap de La revista Human and ecoLogicaL risK assesment El professor Josep Lluís Domingo, director del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV, ha estat nomenat coeditor en cap de la

revista nord-americana HERA, d’avalu-ació de riscos humans i ecològics, del grup editorial Taylor & Francis. És editor també de la revista Environment Inter-national. Amb aquesta nova responsa-bilitat, Josep Lluís Domingo forma part del reduït nombre de professors univer-sitaris de l’Estat espanyol que són coe-ditors d’una revista científica interna-cional.

neix La revista cataLana de dret ambientaLLa Revista Catalana de Dret Ambiental és una coedició de la URV, a través del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona Alcalde Pere Lloret, i el Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. El primer número d’aquesta publicació científica va sortir al juny passat amb la intenció de divulgar el treball dels investigadors i convertir-se en una font d’informació de referència per als professionals. La revista està dirigida pel catedràtic de Dret Inter-nacional Públic i Relacions Institucionals Antoni Pigrau, és semestral i en format electrònic, d’accés gratuït i fruit de la col-laboració del CEDAT i la Generalitat. Es pot consultar a http://www.rcda.cat.

tres nous projectes de recerca en desman-teLLament de centraLs nucLearsEl Centre Tecnològic Mestral té tres nous projectes de recerca, derivats del tan-cament de la central nuclear Vandellòs I. El president d’ENRESA, José Alejan-dro Pina, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van signar el 26 d’abril passat els contractes dels projectes al Rectorat.

Els tres nous treballs són: el primer, “Modelització de la fluïdomecànica i del transport de calor en l’atmos-fera del calaix”, coordinat pel pro-fessor Ildefonso Cuesta, del Departa-ment d’Enginyeria Mecànica. El segon, “Implantació dels sistemes de ges-tió de qualitat i medi ambient a la petita empresa a l’hora del desmante-llament”, coordinat per la professora Marta Schuhmacher, del Departament d’Enginyeria Química. El tercer, “Estudi de la correlació entre valors de difusió/lixiviació i les propietats mecàniques de paquets de residus”, coordinat pel pro-fessor Francesc Díaz, del Departament de Química Física i Inorgànica.

Page 8: Revista Rovira i Virgili, 15

� LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

l Servei de Recursos Científics i Tècnics (SRCiT) va presentar el 3 de febrer un sistema de monito-

ratge d’olors per als polígons petroquí-mics de Tarragona, fruit del conveni de col·laboració de la URV amb l’Associa-ció Empresarial Química de Tarragona (AEQT) que es manté des de l’any 2004.

L’SRCiT assessora des de fa sis anys la indústria química, a partir de la seva experiència i acreditació en la recerca en l’àmbit de les olors. En l’actuali-tat els bombers dels parcs químics fan dues rondes diàries d’inspecció per detectar olors i recollir dades de l’ori-gen, i han rebut formació per identifi-car-les i valorar-les.

El president dels parcs, Joan Maria Garcia, va remarcar els aspectes més rellevants que aporta el nou sistema digital: disponibilitat in situ de la ubica-ció dels potencials focus de olor, fulls de seguretat de productes, plànols d’apli-cació d’empreses, dades meteorolò-

giques locals i en temps real, sistema de localització geogrà-fica GPS (Global Position Sys-tem) i finalment sincronització immediata amb l’AEQT i l’SR-CiT de les dades recollides amb un informe de situació als polí-gons químics.

Martí Yebras, director de l’SR-CiT, va presentar una nova fase de treball. Es proposa establir un canal de recollida de dades de percepció indi-vidual del grau de molès-tia en cada zona, la qual cosa necessitarà observadors voluntaris anònims, amb con-fidencialitat garantida per la Universitat, que es com-plementarà amb la presen-tació de resultats i propos-tes de millora a una comissió de seguiment formada per l’Administració i les empreses implicades.

Sistema de monitoratge d’olors als polígons petroquímics

convenI entre la urv I l’aeQt

nous materiaLs per a La fotònica, L’energia, eL medi ambient i La seguretatUn factor fonamental en el salt tecnolò-gic és la creació de nous materials amb característiques i propietats dissenyades especialment per a unes a determina-des funcions. El Centre en Enginyeria de Materials i Micro/nanoSistemes (EMaS) n’ha creat per aplicar-los en camps de futur.

En uns casos es tracta de nous cristalls amb propietats òptiques especials i en d’altres, de l’aplicació de la nanotecnolo-gia per obtenir materials o catalitzadors amb determinades propietats electròni-ques i químiques.

L’EMaS és un centre de recerca de la URV integrat per 89 investigadors que treba-llen en diferents àmbits de l’enginyeria

de materials, microsistemes i nanosiste-mes, com la simulació, el disseny, l’elec-trònica i l’enginyeria mediambiental.

Alguns dels resultats més destacats de la tasca d’EMaS són: cèl·lules solars fotovol-taiques orgàniques nanoestructurades, nous materials molt eficients en l’emissió de llum blanca, micro/nanosistemes de sensors de gasos, les tecnologies fotòni-ques, un compost que permet confinar, guiar i variar el color de la llum i magmo-lècules per eliminar la radioactivitat en aigües contaminades.

segons investigadors de La urv, eL vessament de petroLi deL goLf de mèxic va ser més gran que L’estimació iniciaLAplicant tècniques d’anàlisi d’imatges, el grup de recerca ECoMMFiT de la URV va estimar que el vessament de petroli

que es va produir al golf de Mèxic al mes de maig passat era de 33.000 barrils per dia, entre cinc i nou cops més del que es va informar inicialment.

La primera estimació publicada del ves-sament de petroli en l’accident de la pla-taforma petrolífera del golf de Mèxic va ser de 5.000 barrils per dia (794.935 litres diaris, aproximadament 700 TM). Per valorar el impacte, si el vessament s’allargués durant 60 dies amb aquests valors, el total de cru abocat equivaldria al de l’accident del Prestige, calculat en 40.000 TM.

Amb la tècnica d’anàlisi d’imatges PIV (Particle Image Velocimetry), que mesura la velocitat mitjançant imatges de par-tícules, ja utilitzada en estudis anteriors pel grup ECoMMFiT, els professors Anton Vernet, Jordi Pallarès i Ildefonso Cuesta van analitzar les imatges del vídeo.

e

Page 9: Revista Rovira i Virgili, 15

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

l primer congrés internacio-nal en honor del professor de la URV i brillant historiador Pere

Anguera, traspassat enguany, es farà a l’abril de l’any vinent. Es titula “Iden-titats, símbols i mites de la contempo-raneïtat a Catalunya i Espanya”, tema al qual va dedicar la seva recerca. Mit-jançant el diàleg i la feina conjunta d’estudiosos i especialistes, es treba-llaran els grans temes que van consti-tuir els eixos principals de la seva tasca investigadora i s’inscriuen en les preo-cupacions fonamentals de la historio-grafia contemporània actual.

Aquest esdeveniment l’ha promogut el grup de recerca de la URV i consolidat de la Generalitat de Catalunya Ideolo-gia i Societat a la Catalunya Contem-porània (ISOCAC), format per Ramon

Arnabat, Montserrat Duch, Xavier Ferré, Antoni Gavaldà, Xavier Moreno, Josep Maria Pons i Joan Maria Thomàs.

El Congrés s’estructurarà a l’entorn de quatre àmbits sobre els quals s’espe-ren comunicacions: Història local: cul-tura, política i identitat; Construcció d’identitats nacionals i mites, símbols i representació; Liberalisme i antilibera-lisme. El carlisme i El catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya.El comitè organitzador està format per Mercè Costafreda, Xavier Filella i Ramon Arnabat, Montserrat Duch, Meritxell Ferré i Magí Sunyer, de la URV. S’ha rebut el patrocini de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, i la col·laboració del Cen-tre de Lectura, l’Associació d’Història Contemporània (AHC), el Centre d’His-

tòria Contemporània de Catalunya (CHCC), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner, el Centre Català de París i L’Avenç.

La URV treballa en el I Congrés Internacional Pere Anguera

e

tres projectes de La urv sobre immigració obtenen ajuts de La generaLitatEl Comissionat per a Universitats i Recerca i la Secretaria per a la Immi-gració de la Generalitat van concedir ajuts a tres projectes de recerca de la URV sobre la immigració i els impac-tes en la societat catalana. Els dirigei-xen Montserrat Soronellas, Mercedes Teruel i Lluís Díaz.

Un total de 19 grups de recerca de sis universitats rebran entre 10.000 i 15.000 euros per elaborar un treball sobre immigració que ha d’estar aca-bat en el termini d’un any i ha d’in-cloure propostes concretes d’actuació.

Comissionat i Secretaria també van adjudicar 28 beques per a màsters, postgraus i doctorats. Tant els ajuts als grups de recerca com les beques s’han atorgat en el marc de la convocatòria d’ajuts per incentivar la recerca apli-cada ARAFI 2009 de la Direcció Gene-ral de Recerca.

A la URV la professora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social Montserrat Soronellas és responsable del projecte “La immigració de dones estrangeres a la Catalunya rural en el context de la transformació econòmica i social de les comunitats rurals”.

Mercedes Teruel, del Departament d’Economia, dirigeix “La immigració a Catalunya i els efectes sobre els salaris i la productivitat en les empreses indus-trials”.

Lluís Díaz, també del Departament d’Economia, ha presentat el projecte “Determinants sociodemogràfics, incen-tius i rendiments econòmics de l’apre-nentatge de l’idioma català per part de la població immigrant a Catalunya”.

La urv anaLitza Les noves necessitats de La gent gran deL vendreLLL’Ajuntament del Vendrell ha encarre-gat al Departament de Pedagogia de la URV un estudi de la realitat social i cultural de la gent gran del municipi,

per tal de conèixer-ne les necessitats i ajudar a eradicar la idea que iden-tifica el col·lectiu amb els estereotips més negatius sobre la vellesa. El tre-ball, finançat a través del Pla de bar-ris, l’encapçala el professor de la URV Enrique Fuentes.

L’equip compta amb la col·laboració dels consultors Aitor Garcia, de la URV, i Jordi Solé, de la UOC. L’estudi ha de tenir en compte la crisi econò-mica, la situació de les pensions de jubilació, la viduïtat i els plans de pen-sions privats de cara a la coparticipa-ció en les millores i qualitat de vida de les persones grans. També ha d’es-tudiar com ha canviat la situació de les dones grans, que progressivament han passat de ser viudes a ser treba-lladores amb jubilació per rendes pro-fessionals.

Com a conclusions, es faran propos-tes per millorar les condicions de vida de la gent gran i de planificació d’acti-vitats i serveis municipals que comple-tin els actuals.

es farà al mes d’abrIl

Page 10: Revista Rovira i Virgili, 15

10 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

l’eQuIP InvestIGador està encaPçalat Per JordI duch

mb mètodes matemàtics i com-putacionals similars als utilitzats pera l’anàlisi de les xarxes soci-

als, un nou treball ha quantificat la participació i contribució o rendiment de cada jugador en els equips de fut-bol que van participar en l’Eurocopa 2008. Els resultats obtinguts confir-men, amb dades objectives, l’opinió subjectiva del públic i, per exemple, conclou que Xavi i Sergio Ramos van ser els jugadors més valuosos del cam-pionat.

L’estudi l’ha realitzat un equip de recerca internacional amb base a la Universitat Northwestern (Evanston, Estats Units) format pel català Jordi Duch, professor del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemà-tiques de la URV; el professor portu-guès Luis A. Nunes Amaral, i l’estudi-

ant nord-americà Joshua S. Wait-zman, d’aquella Universitat.

El treball, titulat “Quantificant el ren-diment en una activitat en equip” (Quantifying the performance of indi-vidual players in a team activity) es va publicar el 16 de juny a Plos ONE (http://www.plosone.org/seccióScien-cePolicy), portal de publicacions cien-tífiques d’accés lliure de Public Library of Science.

L’estudi ha tractat l’equip de futbol com una xarxa, en què cada jugador és un node i cada passada de pilota, una connexió. En aquesta xarxa s’in-clouen dos nodes especials que repre-senten els objectius considerats: xutar a porta i xutar fora. Un cop dibuixada la xarxa, es quantifica la importància

de cada node mitjançant l’estudi de la seva centralitat. En l’estudi de xar-xes socials la centralitat és una mesura que indica la importància de cada node segons algun criteri: qui te més veïns, qui és més important a l’hora de transmetre informació... En el cas del futbol, aquest estudi ha definit una nova mesura de centralitat (flow centrality) que mesura en quantes jugades que acaben en un xut intervé cadascun dels jugadors de l’equip.

Tractant aquesta mesura de la centra-litat de forma adequada, el mètode permet obtenir una puntuació del ren-diment de cada jugador, comparar jugadors d’un mateix equip, jugadors de diferents equips i el rendiment dels equips.

El Consell de l’Institut Català d’Arqueolo-gia Clàssica va quedar oficialment cons-tituït els dies 7 i 8 d’abril. Està format per deu experts del món de l’arqueolo-gia amb reconegut prestigi internacio-nal, que assessoraran l’Institut en la seva activitat científica. El Consell el compo-nen Géza Alföldy, professor de la Univer-sitat de Heidelberg (Alemanya) i doctor honoris causa de la URV; Vassilis Aravan-tinós, director general d’Antiguitats de la Beòcia (Grècia); Zahi Hawass, director general d’Antiguitats Egípcies; Manuel

Bendala, professor d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid; George Fabre, professor de la Universi-tat de Pau (França); Simon Keay, profes-sor de la Universitat de Southampton; Emilio Marín, professor de la Universitat d’Split i ambaixador de Croàcia al Vaticà; Ricardo Olmos, director de l’Escola Espa-nyola d’Història i Arqueologia del CSIC a Roma; Dirce Marzoli, directora de l’Ins-titut Arqueològico Alemany a Madrid, i Paolo Sommella, professor de la Universi-tat de La Sapienza de Roma.

La urv excava aL jaciment ibèric de La punta de La ceLLa, a saLouUna desena de membres del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV, dirigits pel professor Jordi Diloli, van excavar durant l’estiu aquest jaci-ment ibèric on també hi havia un campus internacional d’excavaci-ons per a joves, coordinat per Samuel Sardà, de la Universitat.L’equip d’arqueòlegs va estudiar aquest ampli jaciment ubicat al casc urbà de la població (Racó de Salou), descobert als anys quaranta del segle passat per col-laboradors de Salvador Vilaseca.

a

Un estudi de la URV determina quins futbolistes són més valuosos

constituït el consell científic assessor de l’icac

Page 11: Revista Rovira i Virgili, 15

11 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

L’acte de lliurament de títols a 241 per-sones va tenir lloc al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV de Reus l’11 de juny passat. El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va presidir l’acte acompanyat per la directora del Cen-tre de Formació Permanent de la Fun-dació URV, Charo Romano, i la regidora d’Educació i Formació de l’Ajuntament, Misericòrdia Dosaiguas.

La directora de l’Observatori de la Igual-tat de la URV, la professora de Sociolo-gia Inma Pastor, va impartir la conferèn-cia “Les dones i les ciències”.

Els 241 estudiants van estar acompa-nyats per 24 professors que van impar-tir cursos i sis representants d’instituci-ons i empreses col·laboradores. A l’acte, obert a tothom, van assistir més de 500 persones.

Comença el nou màster universitari d’envelliment i salutEl 10 de setembre van començar les classes del màster Envelliment i Salut, un dels nou oficials que ofereix la Universi-tat el curs 2010-11 i que dóna el tret de sortida als estudis de postgrau al cam-

pus Terres de l’Ebre. La majoria de per-sones matriculades són professionals de la infermeria i dels serveis socials.L’objectiu principal d’aquest màs-ter, que compta amb 40 places que ja s’han cobert, és formar professionals que treballin en àmbits relacionats amb aquesta etapa de la vida, de manera que siguin capaços d’afrontar problemes amb una visió holística i integradora, tant dels factors determinants de la salut en la vellesa com sobre la prestació de serveis de promoció de la salut i d’aten-ció sanitària. El programa dels estudis presenta una doble orientació, professi-onal o investigadora.

Jornades sobreQuímiCa verdaLa Facultat de Química va organitzar del 28 al 30 d’abril les Jornades sobre Química Verda. Evitem la Generació de Residus, adreçades als estudiants del centre. Aquesta activitat, patroci-nada per la Càtedra DOW-URV de Des-envolupament Sostenible i la Societat Catalana de Química (IEC), amb la col-laboració de DOW i REPSOL, va ofe-rir un conjunt d’activitats lectives i lúdi-ques per ajudar a desenvolupar criteris en aquest camp.

la formaCió

l Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA) va superar amb èxit el procés de verificació i

obtenció de la titulació de Pilot d’Aviació Comercial i Operacions Aèries. Es con-verteix així en el primer i únic centre a tot l’Estat que ofereix un títol universitari ofi-cial per a la formació de pilots. La presen-tació oficial de la nova titulació de grau es va fer coincidint amb la graduació dels joves de la sisena promoció de gra-duat superior en Aviació Comercial, Pilot de Transport de Línia Aèria, el 16 de juliol passat a la Sala Santa Llúcia de Reus.

La nova titulació oficial és també una important fita en el reconeixement pro-

fessional de la carrera de pilot comercial, ja que mai abans aquests estudis havien estat reconeguts de manera oficial pel Ministeri d’Educació.

El primer curs del nou grau va començar al setembre al Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació, ubicat al costat de l’aeroport de Reus. Està previst que els antics alum-nes graduats en el títol propi de Pilot de Transport de Línia Aèria puguin adap-tar els seus estudis en un futur proper per tal d’aconseguir la nova titulació ofi-cial de grau.

La creació del grau representa un avenç molt important per als futurs

titulats i per al sector, ja que reconeix i equipara els estudis de pilot als de qualsevol altra titulació oficial. Això permet l’accés a la funció pública, així com a altres activitats professionals per a les quals és imprescindible dis-posar d’una titulació oficial. També esdevé un plus valorat per la majoria de companyies d’aviació.

El CESDA és un centre vinculat a la URV i està gestionat per la Funda-ció Rego, formada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Reus i el Col·legi Oficial de Pilots d’Aviació Comercial, a més de la Universitat.

Arrenca el grau de Pilot d’Aviació Comercial i Operacions Aèries

El primEr i únic a tot l’Estat

E

la fundaCió urv lliura els títols propis urv de postgrau 2010

Page 12: Revista Rovira i Virgili, 15

12 LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

n total de 53 alumnes de més de 55 anys van rebre el 20 de juliol els certificats i títols del

programa URV Ciutadana de mans del rector, Francesc Xavier Grau, i de la vicerectora d’Estudiants i Comunitat Universitària, Maria Bargalló.

El curs 2009-10 va ser el tercer del programa URV Ciutadana. Als alum-nes no els cal titulació prèvia ni proves d’accés i es dissenyen un pla formatiu personalitzat i flexible, en què escullen assignatures de diferents centres.

En l’acte es van entregar 19 certificats d’assistència i 34 certificats d’aprofita-ment (assignatures avaluades positiva-ment). Dels certificats d’aprofitament,

dos van correspondre a títols propis de la URV, ja que els alumnes Joan Antoni Solé i Josep M. Pujol van superar 60 crèdits acadèmics ECTS. En aquest

curs, el centre preferit pels estudiants va ser la Facultat de Lletres. Majoritàri-ament, es van matricular en assignatu-res d’Història i d’Antropologia.

la formaCió

53 alumnes reben els títols de URV Ciutadana 2009-2010

lliuramEnt dE cErtificats

lliurats els CertifiCats university port aventura147 treballadors de Port Aventura van rebre el 18 de maig els diplomes dels cursos impartits pel Centre de Forma-ció Permanent de la Fundació URV. En l’acte de lliurament dels certificats que acrediten la realització dels cursos, pro-gramats a mida pel Centre de Formació Permanent de la Fundació URV (CFP), van intervenir el president del Comitè Executiu de Port Aventura, Sergio Feder, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau.

Poden accedir a aquests cursos les per-sones que hagin obtingut una bona avaluació del seu rendiment i el poten-cial. Una part dels alumnes graduats va estudiar el programa gerencial o espe-cialista universitari de Direcció de Parcs Temàtics i Oci. Una altra part va fer els cursos d’especialització (extensió uni-versitària) en Hoteleria, en Restaura-ció o en Parcs Temàtics i Oci (o Opera-cions). I finalment una altra part, que va cursar els tres anteriors, va obtenir el títol de postgrau especialista universi-tari de Gestió de Parcs Temàtics i Oci.

L’any 2006 es va formalitzar un acord de col·laboració entre la URV i Port Aventura per dur a terme aquest programa de for-mació. Des de 2007 s’han format i han obtingut el certificat 352 persones.

un reCital de Jaume sisa inaugura la universitat d’estiu

El cantautor galàctic Jaume Sisa va subs-tituir la conferència inaugural de la Uni-versitat d’Estiu per un magnífic reci-tal biogràfic a l’Aula Magna del campus Catalunya el 22 de juny passat. Enguany es van matricular més de 800 persones als cursos que es van impartir entre juny i setembre. En total es van oferir 42 cur-

sos de temes científics i d’actualitat, que es van impartir en deu seus diferents del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

la generalitat distingeix tretze estudiants de tarragona amb QualifiCaCió d’exCel·lent a les pauUn total de 162 joves van rebre el 26 de juliol les distincions que atorga la Gene-ralitat als estudiants que van obtenir una nota igual o superior a 9 a les PAU. Del total, quatre són del Tarragonès; un, del Baix Penedès; quatre, del Baix Ebre, i quatre, del Baix Camp. Són: Juan Vela (9,65), un dels deu millors estudiants de Catalunya amb resultats iguals o superi-ors al 9,500; Cristina Guerri (9,35); Laura Mor i Javier Sol (9,3); Irene Cinta Barceló i Mar Bosch (9,15), Mireia Guarner i Anna Pérez i Mireia Seguí (9,1); Ismael Antó i Lídia Moyano (9,05), i Andrea Rodríguez i Reyes Vallès (9).

Setanta del total de 162 estudiants guar-donats procedeixen de centres públics, i 92, de centres privats. D’aquests 162, 103 són noies i 58, nois.

u

Page 13: Revista Rovira i Virgili, 15

13 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

ls rectors de les universitats d’Antananarivo, Yaoundé I i el delegat del rector de la de

Dakar van signar l’11 de juny passat, juntament amb el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, l’acord per impar-tir el màster universitari de Ciències Soci-als del Desenvolupament: Cultures i Desenvolupament a l’Àfrica, promogut per l’Institut Catalunya-Àfrica. El pro-grama s’ha iniciat aquest curs 2010-11.

Les institucions participants en el màs-ter són la UPF, UdL, URL, UB, les uni-versitats de Dakar, Yaoundé I, Antana-narivo i la URV, que coordina el màster (professor Josep Sànchez Cervelló).

La delegació universitària africana, convi-dada per l’Institut Catalunya-Àfrica, es va reunir amb l’Associació Catalana d’Uni-versitats Públiques (ACUP). En el marc del Consorci Interuniversitari de Gestió Universitària (CIGU), que integra des del gener passat les vuit universitats públi-ques catalanes de l’ACUP i cinc universi-tats africanes (les esmentades i la Univer-sitat Eduardo Mondlane de Moçambic), s’ha posat en marxa un projecte pioner a l’Estat, que és desenvolupar aplicacions informàtiques específiques basades en programari lliure per gestionar la recerca.

Aquestes universitats actualment estan en plena fase de modernitza-

ció, i la col·laboració catalana busca crear aliances estables i posar en marxa altres iniciatives, com la crea-ció de la Plataforma d’Educació Supe-rior Àfrica-Espanya (African-Spanish Higher Education Platform), que per-metrà obrir la participació a altres uni-versitats africanes i situar Catalunya i l’Estat espanyol com a referents inter-nacionals en aquesta àrea de la coo-peració universitària.

Aquesta acció de l’ACUP s’emmarca en el Pla de projecció internacional 2010-15, que prioritza la responsabilitat social, la cooperació i el desenvolupament inter-nacional.

Conveni amb les universitats d’Antananarivo i Dakar

màstEr sobrE culturEs i dEsEnvolupamEnt a l’àfrica

riChard stallman, a les vii Jornades àtiC 2a

Richarc Stallman va ser un dels ponents que va intervenir l’1 de juliol passat a les Jornades de TIC Àtic 2a, en les quals s’analitza l’evolució que fan els usuaris des del món analògic fins al digital, tot explicant el compor-tament d’ambdós entorns.

Stallman, reconegut mundialment perquè va fundar el Moviment del sof-tware lliure i del projecte GNU, va

explicar quina és la clau per dispo-sar d’una societat digital lliure, que fomentaria la inclusió de persones en un món digital bo.

La trobada, de caràcter gratuït, també va comptar amb les ponències de Mar Camacho i David Comuñas, que van parlar sobre “Pares analògics i fills digitals” i “Identitat digital”, respecti-vament.

augmenta la demanda per estudiar a la urv el Curs 2010-11El nombre global d’estudiants que ha elegit la URV ha augmentat notable-ment, i també s’ha incrementat lleu-gerament els qui l’han escollit com a primera opció. Així es desprèn de les dades fetes públiques per la Generali-tat sobre la primera assignació de pla-ces universitàries a Catalunya i les cor-responents notes de tall a cada estudi i universitat.

Un total de 3.983 joves van sol-licitar estudiar a la URV com a pri-mera opció, xifra que suposa un lleu-ger augment de l’1% respecte als 3.942 de l’any passat, i una mica infe-

rior a l’increment del conjunt del sis-tema universitari català, que ha estat del 2,3%. La demanda total (totes les opcions) per estudiar a la URV també ha augmentat un 7,5%, de 18.466 sol·licituds l’any passat a 19.855 enguany.

El nombre d’alumnes assignats a la URV en la primera distribució de pla-ces realitzada per la Generalitat va passar dels 2.988 estudiants de l’any passat als 2.849 d’enguany, un 4,87% menys; mentre en el conjunt del sis-tema català les assignacions s’han mantingut estables (39.425 ara per 39.453 fa un any). L’assignació de pla-ces en primera opció a la URV suposa el 7,2% del total del sistema català, un nivell similar al mantingut en els últims anys. Aquest primer reparti-ment és resultat de les preferències tri-ades pels estudiants que volen comen-çar estudis universitaris.

Els estudis que la Universitat va posar en marxa a Coma-ruga (el Vendrell) el curs 2009-10 i la renovada oferta del campus Terres de l’Ebre a Tortosa han tingut una gran demanda, superior a l’oferta de places en tots els casos.

E

Page 14: Revista Rovira i Virgili, 15

14 UNIVERSITAT-EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

UNIVERSITAT-EMPRESAEs valorEn Els millors projEctEs EmprEsarials

ls projectes empresarials Doradair i ImicroQ, relacionats amb la URV, van guanyar la setena edició dels

Premis Reus a la Creació d’Empreses, lliu-rats el 29 d’abril.

Els responsables dels projectes guanya-dors van rebre cadascun un premi de 6.000 € i la possibilitat d’ubicar la nova empresa al Viver d’Empreses de REDESSA (Reus), Concactiva (Montblanc) o la Ribera (Flix), amb una bonificació del 50% del preu del lloguer durant el primer any.

Doradair és un projecte empresarial per implantar una nova aerolínia regional amb base a Reus. Promogut per Alberto Ara, Javier Martín i Manuel Blanco, plan-teja la introducció d’una nova aerolínia, amb l’objectiu de millorar les connexi-ons estatals del Camp de Tarragona. Vol consolidar-se a mitjà i llarg termini com a referent del transport aeri oferint un ser-vei alternatiu i innovador que opera amb avions de dinou places.

El jurat va valorar l’elevada qualificació dels promotors, estudiants del Centre Estudis Superior en Aviació (CESDA), i sobretot el seu tarannà emprenedor per engegar una iniciativa innovadora al ter-ritori. També va tenir en compte que es tracta d’un projecte altament especialit-

zat. Integrated Microsystems for Quality of Life SL (ImicroQ) és una empresa de creació recent centrada en la comercia-lització de tecnologia. Produeix microsis-temes que permeten el pretractament i la detecció a través de biosensors d’anà-lisi en la indústria alimentària, el benes-tar i el diagnòstic clínic.

Promogut per Ioanis Katakis, Pablo Lozano, Diego Bejarano, Viviana Duarte i Carlos Arias, ImicroQ sorgeix de la volun-tat d’emprenedors de la URV de transfe-rir els resultats de les investigacions a la societat.

Els microsistemes que comercialitzen són integrats serigrafiats a baix cost, per al mercat de l’anàlisi i seguretat alimentà-ria i el del diagnòstic humà. El jurat va valorar la contribució d’aquesta estruc-tura empresarial, que combina l’experi-ència i el saber fer amb un renovat espe-rit emprenedor d’alt nivell tecnològic.

premis ideesEl 29 d’abril, en la cloenda de les VIII Jor-nades d’Emprenedoria i les IX Jornades de Creació Empreses, es van lliurar per primer cop els Premis Idees a les millors idees de negocis. Convocats per l’em-presa pública liderada per l’Ajuntament de Reus REDESSA i Sèniors Espanyols

per a la Cooperació Tècnica (SECOT), s’hi havien presentat 71 projectes. El pri-mer premi estava dotat amb 900 €; el segon, amb 800 €, i el tercer, amb 700.

Agustí Miguel Carvajal va guanyar el primer, amb la proposta “Servei d’ex-ternalització de venda per Internet”. La idea planteja aplicar la tecnologia del web 2.0 de les xarxes socials per crear una central de vendes 2.0, que es pen-jaria, segons el tipus de producte i cli-ent, en altres llocs webs comercials més coneguts a escala nacional i inter-nacional.

Gora Merseburger va rebre el segon premi per la idea “Tecnologia per a la mitigació del canvi climàtic (Tecnolmit)”, una empresa de base tecnològica inte-grada per professionals multidisciplinaris amb l’objectiu de treballar per suavitzar el canvi climàtic.

Joan Maria Rovira va ser el tercer pre-miat, per la proposta “Combustible net. Instal·lació de carregadors per a cot-xes elèctrics”. Consistia en una empresa adaptada a la nova situació del mercat de l’automoció, amb el creixement en el mercat del cotxes elèctrics, que instal-laria dispensadors d’electricitat per car-regar les bateries dels cotxes elèctrics.

E

Doradair i ImicroQ, VII Premis Reus a la Creació d’Empreses

Page 15: Revista Rovira i Virgili, 15

15 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT-EMPRESA

a firma GMV Soluciones Globa-les Internet SA i la URV van sig-nar el 27 de febrer passat un

conveni marc de tres anys de durada prorrogables per treballar conjunta-ment en diferents àrees d’informàtica.

GMV Soluciones Globales Internet S.A, amb seu a Tres Cantos (Madrid) (http://www.gmv.es/), és un grup empresarial tecnològic de capital pri-vat amb presència internacional. Fun-dat l’any 1984, ofereix solucions, ser-veis i productes en sectors diversos: aeronàutica, banca i finances, espai, defensa, sanitat, seguretat, trans-port, telecomunicacions, tecnologies de la informació per a administracions públiques i gran empresa.

URV i GMV tenen àmbits d’interès comú, en els quals col·laboraran: programa d’estudiants becaris, projectes final de carrera; cooperació en projectes nacio-nals i internacionals d’investigació, espe-

cialment de tecnologies de la segure-tat de la informació; projectes propis de recerca de GMV, i sessions formatives per als estudiants. Per materialitzar les activi-tats, se signaran convenis específics.

La URV signa un conveni amb l’empresa GMVL

trEballaran conjuntamEnt En difErEnts àrEEs d’informàtica

LA URV, PER LA INSERcIó LAboRAL dE PERSoNES dIScAPAcITAdESEl director general de la Fundació Adecco, Francisco Mesonero, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van subscriure el 6 d’abril un conveni marc de col·laboració per a la integració laboral de persones amb discapacitat que inclou la participació en projectes d’àmbit estatal. En concret, Adecco donarà suport als estudiants discapacitats de la URV que estiguin a punt de graduar-se, en el seu pas al món laboral, oferint-los estades en empreses mitjançant programes de cooperació educativa.

El conveni marc, d’un any de durada prorrogable tàcitament, ofereix possibilitats àmplies de col·laboració, que es concretaran en convenis específics per a programes.

La Fundació Adecco és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la inserció laboral de persones que per diferents motius tenen grans dificultats per trobar feina, com el sector dels discapacitats.

Classificada com beneficoassistencial per part del Ministeri de Treball i Afers Socials, la va fundar el 1999 Adecco, empresa líder mundial en el sector dels recursos humans.

cooPERAcIó EN foRMAcIó coNTINUAdA I INNoVAcIó La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i la URV van establir un conveni el 3 de febrer passat que van signar el president, Josep Pere Colat, i el rector, Francesc Xavier Grau, per col·laborar en la millora de la competitivitat de les cooperatives a través de la innovació, entre altres àrees.

El conveni estableix la participació en activitats relacionades amb la recerca i transferència de coneixement i la formació continuada. Té caràcter general, i per tant serveix de marc a les activitats concretes que es puguin realitzar a proposta de qualsevol de les dues parts.

Les cooperatives estan interessades a millorar la competitivitat del sector

a través de la innovació, en especial en l’àmbit de la viticultura. La Universitat té dos àmbits prioritaris amb relació directa amb el sector agrari: la nutrició i salut, i l’enologia i viticultura. Existeixen dues estructures específiques de transferència de coneixement lligades a aquestes prioritats: el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS), al Tecnoparc de Reus, i el VITEC, el Parc Tecnològic del Vi ubicat a Falset, que dóna servei a cellers i viticultors des de la verema del setembre passat.

A partir d’aquesta correspondència, està previst que la col·laboració es concreti en projectes d’R+D+I, en prestació de serveis especialitzats per part del personal docent i investigador de la URV, en difusió i promoció de l’oferta científica i tecnològica de la URV entre els tècnics de les cooperatives de la FCAC a través dels seus canals de difusió, en interlocució en la detecció i satisfacció de necessitats tecnològiques de les cooperatives agràries catalanes i en accions de formació continuada.

Page 16: Revista Rovira i Virgili, 15

16 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

lA URV A FONS

udald Carbonell va impartir la lliçó inaugural que donava el tret de sortida al curs acadè-

mic 2010-11 de la URV, el passat 28 de setembre. Amb el títol “El futur de l’es-pècie humana”, el catedràtic de Prehis-tòria de la URV, director de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector del projecte Ata-puerca va resumir el seu pensament. Carbonell va opinar sobre l’espècie humana, l’Homo sapiens: el passat, el present i també el futur en un dis-curs estructurat en diversos apartats. Els mecanismes evolutius que han desenca-denat l’Homo sapiens han estat la base de la recerca al llarg de la seva vida.

Després de la intervenció, es van lliurar els premis extraordinaris de final d’estu-dis i els premis als millors esportistes de la URV. Es va entregar la Medalla de la Uni-versitat al personal jubilat el curs anterior 2009-10, es va fer el reconeixement al personal acadèmic i d’administració i ser-veis que ha complert 25 anys de dedica-ció a la Universitat i també a un nou pro-fessor distingit, Xavier Correig.

El rector, Francesc Xavier Grau, va par-lar sobre els reptes de la URV per al curs 2010-11. Després de felicitar els membres de la comunitat universitària que havien estat distingits, va expressar un sentit record per les persones que ens han deixat al llarg d’aquest any.

En la seva intervenció, el rector va plan-tejar diferents reptes. La URV és avui una universitat coneguda i recone-guda per la seva qualitat en docència i recerca, per la productivitat científica, per la projecció internacional i pel des-tacat impacte territorial; s’ha consoli-dat com una universitat investigadora, té plantejada la qualitat com a estratè-gia, i s’ha convertit en referent i motor social, cultural i econòmic del sud de Catalunya. És aquella universitat inter-nacionalment rellevant i localment útil

que es plantejava ser. El rector va agrair públicament i expressament al col·lectiu docent i investigador, al personal d’ad-ministració i serveis i a l’estudiantat la contribució als bons resultats obtin-guts.

També va remarcar que s’han accentuat algunes febleses que cal reconèixer, com la necessitat de millorar l’organit-zació, la professionalització, l’estructura de serveis, la relació i coordinació entre aquests i, particularment, la millora del sistema de gestió a través d’una anàlisi de processos que permeti simplificar-los i automatitzar-los, en la mesura que sigui possible.

Com a cloenda, membres de l’Aula de Música de la URV van interpretar el Gau-deamus Igitur, dirigits per Montserrat Rios.

E

Eudald Carbonell inaugura el curs a la URV

Amb unA ponènciA sobrE El futur dE l’EspèciE humAnA

Inauguració del campus Terres de l’Ebre

L’acte d’obertura oficial del curs al campus Terres de l’Ebre es va fer el 8 d’oc-tubre amb dos protagonistes principals: la qualitat universitària i la marxa de les obres del nou campus, que va visitar el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat pel rector de la URV i el director del cam-pus, Azael Fabregat. A l’acte d’inauguració el director de l’Agència Catalana de Qualitat Universitària (AQU Catalunya), Josep Anton Ferré, va pronunciar la lliçó “La millora contínua com a garantia de qualitat”.

L’edifici que acollirà el nou campus l’han projectat els arquitectes Joan Ravet-llat, Carme Ribas i Josep Ferrando i tindrà prop d’11.000 m2. El pressupost d’ad-judicació és de 8.273.837,37. La resta, fins a 15 milions d’euros, es dedicarà a l’equipament de l’edifici, que es preveu que estigui llest per al curs 2011-12.

La superfície construïda és de 9.835,80 m2. La planta baixa és la més oberta i s’hi disposaran el vestíbul amb l’espai d’exposicions, el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), el Servei de Gestió Acadèmica i la cafeteria. A la planta primera, els tres tipus d’aules que compliran les necessi-tats docents. A la planta segona s’organitzaran els departaments amb els dife-rents despatxos per al PDI, i finalment a la planta tercera s’hi ubicarà la direcció junt amb els espais per a extensió universitària i recerca.

L’edifici té una capacitat prevista per a mil persones i es pot accedir a tots els ser-veis per l’avinguda de Remolins. El solar de nova creació es troba a la zona del Parc Firal de Tortosa, al nord de la ciutat, en un àmbit emplaçat entre el marge del riu Ebre i el barri de Remolins.

Page 17: Revista Rovira i Virgili, 15

17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

a URV va perfilant la cons-trucció i consolidació dels parcs científics i tecnològics

que té repartits pel territori. Amb la inauguració el 14 de juny pas-sat del PCT de Turisme i Oci a Vila-seca, que enguany ja ha acollit tres unitats d’R+D+I, s’ha fet un pas endavant en matèria d’infraestruc-tures que donen suport a la pre-missa amb què treballa la Univer-sitat: apostar per la recerca com a funció essencial per fonamentar la docència i avançar cap al progrés de la societat.

El PCT de Turisme i Oci és un òrgan compartit de coordinació i gestió de la recerca, la formació, la innovació i el des-envolupament empresarial, que va sor-gir de l’oportunitat de col·laborar entre els agents públics i privats d’una de les zones del Mediterrani més orientades cap al turisme.

Aquesta infraestructura té com a mis-sió esdevenir un pol de l’economia del coneixement de turisme amb projecció internacional, generar un entorn ideal per a la inversió turística en R+D+I i pro-duir coneixement per al desenvolupa-ment del sector turístic, sota el prisma de la sostenibilitat.

Amb una superfície de 1.200 metres quadrats, disposa d’espais de despatxos per a agrupacions innovadores empre-sarials, entitats, empreses i companyies derivades del sector turístic i de l’oci, i també per a les associacions que formen part de la Federació Empresarial d’Hote-leria de Tarragona (FEHT).

Des d’aquest any 2010 treballen a les instal·lacions a Vila-seca tres uni-tats d’R+D+I. D’una banda, el Con-sorci per a la Millora de la Competiti-vitat del Turisme i Oci a les comarques de Tarragona hi desenvolupa el Pla MCTUR (de millora de la competitivi-tat del turisme i oci a les comarques de

Tarragona), finançat per la convocatò-ria quadriennal FEDER 2007-10 eix 1 a la demarcació.

D’una altra, la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada, que des de 2001 impulsa l’Observatori de Turisme de Costa Dau-rada, té també la seu a les instal·lacions del Parc. Finalment, la Unitat de Trans-ferència de Tecnologia (UTT) del mateix Parc, desenvolupa programes i activitats de transferència de diverses temàtiques en l’àmbit del turisme i l’oci.0.

ETSADe la seva banda, les obres de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura avancen a bon ritme. L’any 2011 entrarà en fun-cionament al campus Bellissens de Reus el nou edifici. Catorze mesos va ser el ter-mini fixat per finalitzar les obres el dia que es va fer l’acte de col·locació de la primera pedra, el 28 de gener.

L’Escola tindrà 5.000 metres quadrats construïts, distribuïts en tres edificis lon-gitudinals. Estan organitzats al voltant de dos patis arbrats que es tanquen a l’exte-rior mitjançant els nuclis de comunicació i espais de servei, de manera que s’emfa-titzaran les vistes cap als patis des de l’in-terior. Consta de planta subterrània i tres plantes d’alçada. L’edifici orientat al sud està dedicat als tallers, el cos central es destina a aules i l’orientat al nord està previst per a despatxos. El conjunt està disposat amb façana a l’avinguda de la Universitat.

El projecte preveu les necessi-tats específiques de l’ensenya-ment d’Arquitectura, com un taller de maquetes i sala d’ex-posicions a la planta baixa, o tallers de projectes i aplicacions gràfiques, a més de les aules teòriques, gràfiques, seminaris i despatxos convencionals.

L’obra es fa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, que assumeix les despeses de la

redacció del projecte, així com dels permi-sos, llicències i la direcció d’obres.

VITECEl Parc Tecnològic del Vi de Falset (VITEC) s’està convertint en un refe-rent pel que fa a la recerca i la innova-ció tecnològica del sector vitivinícola català, que treballa per millorar la com-petitivitat. El 26 de juliol l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va visitar les instal·lacions, amb motiu d’una trobada organitzada per la Denominació d’Ori-gen Montsant.

El VITEC va començar a gestar-se l’any 2005 i està gestionat per la Funda-ció privada Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica. Actualment la formen les DO Montsant, Qualifi-cada Priorat i Terra Alta; l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), l’Ajuntament de Falset, els consells comarcals del Priorat i la Terra Alta i la URV.

IPHESLa segona fase de les obres de la futura seu de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) s’han adjudicat per un valor de 2,3 milions d’euros. Els tre-balls de construcció de la nova seu corpo-rativa, que s’està construint al campus Ses-celades, van començar al juliol i es preveu que l’edifici estigui enllestit en un termini de 13 mesos, amb l’objectiu de fer el tras-llat a la nova seu a finals del 2011.

El Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci, una realitat

l

novEs infrAEstructurEs

Page 18: Revista Rovira i Virgili, 15

18 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

l’INSTITUT d’ESTUdIS CATAlANS ANAlITzA lA SITUACIó dEl CATAlà A lA URVL’Associació d’Escriptors del Camp i l’Ar-xiu de Folklore, que ha posat en marxa la URV com a espai de recerca i dinamitza-ció del territori, van ser dos dels referents esmentats durant les Jornades organit-zades per la Secció Filològica de l’Insti-tut d’Estudis Catalans (IEC), que van tenir lloc al campus Catalunya els dies 11 i 12 de juny de 2009.

Durant dos dies, diversos membres de la Secció i experts tarragonins van analit-zar la llengua, la literatura i la cultura del Tarragonès. La Secció Filològica està pre-sidida pel catedràtic i primer rector de la URV, Joan Martí i Castell.

Es van fer dues sessions acadèmiques, amb les intervencions dels escriptors Joan Cava-llé i Olga Xirinacs, els professors de la URV Carme Oriol, Josep Maria Pujol, Miquel Ángel Pradilla i Magí Sunyer, que també és escriptor. A més, hi van participar Jordi Bertran, gestor cultural; Daniel Recasens, professor de la UAB, i Joaquim Torres.

Durant les intervencions es va posar de manifest una certa preocupació pels can-vis que experimenta la tradicional vari-etat geogràfica, pressionada pel model estàndard i també pels canvis a les zones urbanes i costaneres, on la llengua entra en contacte amb altres llengües, com va posar de manifest Miquel Àngel Pradilla.

El CTTI dE lA FUNdACIó URV REP UNA NOVA ACREdITACIó dE qUAlITAT Representants de TÜV Rheinland van entregar al rector, Francesc Xavier Grau, el 8 d’abril el certificat que acredita que el Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació ha implantat i aplica un sis-tema de gestió dels projectes de recerca i de transferència de tecnologia d’acord amb la norma UNE 166002:2006. El CTTi es converteix així en el primer centre de transferència de tecnologia públic de l’Estat espanyol que aconsegueix aquesta certificació, que garanteix als clients la qualitat dels processos que ofereix.

certificat renovatEl sistema de gestió “Disseny, gestió i

avaluació d’accions formatives de forma-ció permanent” del CFP de la Fundació URV ha obtingut un certificat positiu de l’avaluació de TÜV Rheinland, segons les normes ISO 9001:2008, i ha renovat la certificació obtinguda l’any 2007.

dISTINgIdES dUES bONES PRàCTIqUES dE lA URVEl sistema de gestió de la qualitat de R+D+I dels grups de recerca i centres d’innovació i el pacte de dedicació del personal acadèmic van ser les dues bones pràctiques avaluades positivament en la convocatòria de Telescopi Espanya, de la Càtedra Unesco de Direcció Universitària de la UPC.

Telescopi és la Xarxa d’Observatoris de Bones Pràctiques de Direcció Estratègica Universitària a Amèrica Llatina i Europa, formada per divuit països. Cada país té el seu Observatori, i en la convocatòria del de l’Estat espanyol del primer semestre de 2010 han participat dotze universi-tats, entre les quals la URV, i s’hi han pre-sentat un total de 23 propostes de dife-rents àrees.

Es desenvoluparà el projecte turístic “El paisatge dels genis”

n conveni sig-nat el 13 de juliol entre el Patronat

de Turisme de la Diputació de Tarragona, els ajunta-ments de Reus, el Vendrell, Mont-roig del Camp i Horta de Sant Joan i la URV farà possible que es dugui a terme la iniciativa “El paisatge dels genis”. Es tracta d’un projecte turís-tic impulsat per la inquietud dels munici-pis signants, per crear una oferta turística que aprofiti el potencial de la vincula-ció de les figures genials de Pablo Picasso, Joan Miró, Antoni Gaudí i Pau Casals amb el territori. Aquest producte cultural intangible ha de desenvolupar una oferta turística singular,

integradora, especial i diferenciadora utilit-zant els valors associats a aquestes figures universals. L’estudi i projecte per a l’estra-tègia de desenvolupament d“El paisatge dels genis” els ha realitzat el Servei d’As-sistència Municipal en Turisme, promogut pel Patronat de Turisme i el Servei d’Assis-tència Municipal de la Diputació.Es preveu un pla d’actuacions, així com

un organisme extern que gestioni aquesta oferta turística. Amb aquesta finalitat, en el marc del Consorci MCTUR que gesti-ona el Pla per a la millora de la compe-titivitat del turisme i oci a les comarques de Tarragona, sub-vencionat per l’ajut

Feder eix 1 a la demarcació de Tarragona, s’ha creat l’Oficina tècnica de desenvo-lupament de producte amb l’objectiu de posar en valor els recursos turístics intangi-bles del territori.

Aquesta Oficina tècnica té la seu al Parc Científic de Turisme i Oci, situat al campus Vila-seca de la URV.

Es vol AprofitAr lA vinculAció dE pAblo picAsso, JoAn miró, Antoni GAudí i pAu cAsAls Amb El tErritori

u

Page 19: Revista Rovira i Virgili, 15

19 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

ràcies a un conveni signat entre l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el rector, Francesc

Xavier Grau, el 9 de juny, els centres cívics de Tarragona posaran en marxa cinc antenes del coneixement. Serà als barris de Bonavista, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Torreforta i la Part Alta.

Aquesta és una experiència nova i singu-lar, ja que fins ara les antenes del conei-xement s’havien creat en poblacions on la URV no té centres amb activitat aca-dèmica, com una manera de propa-gar activitats i ser present a la zona. Per això aquest pacte amb la ciutat implica un canvi, ja que vol aprofitar les sinergies entre les activitats culturals de les antenes del coneixement i les dels centres cívics i de Tarragona en general.A través de l’estructura de coordina-ció de les antenes, que formen el Cam-pus Extens de la URV, els centres cívics podran aprofitar les activitats que nei-xen o es programen en antenes d’altres ciutats, però també podran projectar les seves activitats arreu de la demarcació.

la pobla de mafumet Durant aquest curs es posarà en marxa

l’Antena del Coneixement de la URV a la Pobla de Mafumet, gràcies arran d’un acord signat el 21 d’abril entre el rec-tor, Francesc Xavier Grau, i l’alcalde, Joan Maria Sardà. L’Antena, ubicada al Casal Cultural, disposarà d’aula i auditori per a cursos i actes, espai de treball amb ordi-nadors, sala d’atenció al públic i despatx per al director de l’Antena, que ha de ser una persona coneixedora i integrada la zona. El conveni té una vigència de tres anys i és prorrogable automàticament.

torredembarraEl 3 de febrer es va inaugurar aquest nou centre del Campus Extens. La ges-tió de l’Antena del Coneixement de Torredembarra ha estat encomanada al Centre d’Estudis Sinibald de Mas, entitat cultural de la vila fundada el 1983.

A l’acte d’inauguració hi van assis-tir Daniel Masagué, alcalde de Torredembarra; Rosa M. Guasch, regi-dora de Cultura i Patrimoni i presidenta del Patronat Municipal de Cultura; San-tiago J. Castellà, vicerector de Relacions Externes de la URV, i Esteve Morros, pre-sident del Centre Sinibald de Mas i res-ponsable de l’Antena.

Les antenes del coneixement, als centres cívics de Tarragona

G

cAmpus ExtEns dE lA urv

Les diferents institucions que donen suport a la Càtedra Universitat-Empresa de Foment de l’Emprenedoria i Cre-ació d’Empreses de la URV van reno-var el passat 7 d’abril els pactes en un acte al qual van assistir el direc-tor de la Càtedra, Pere Segarra, repre-sentants de la Univesitat i del Consell Social, presidents de les cambres de

comerç de Tarragona, Albert Abelló; de Tortosa, José Luis Mora, i de Valls, Marcel·lí Morera. També hi van ser pre-sents el vicepresident de la Cambra de Reus, Xavier Colom; el president de la CEPTA, Josep Antoni Belmonte; el presi-dent de PIMEC, Josep Joaquim Sendra, i José Lledó, representant de la Funda-ció Bancaja.

lA URV FOmENTARà lA UTIlIT-zACIó dEl TRANSPORT PúblIC La URV posarà en marxa un Pla de pro-moció del transport públic, per reduir les emissions que es generen amb el trans-port privat. Aquesta iniciativa és conse-qüència del Pla de medi ambient aprovat enguany, que es fixa l’objectiu de dis-minuir un 20% els gasos efecte hiverna-cle, sobretot les emissions generades pel transport en vehicle privat. Una enquesta va servir per conèixer els hàbits de trans-port (un 48,9% dels universitaris utilit-zen el cotxe) i els fluxos de mobilitat des dels municipis. Es va proposar que la URV i l’Autoritat de Transport Metropolitana (ATM) col·laborin per abaratir una targeta universitària, amb l’objectiu de fomentar la utilització del transport públic.

Es crea la primera Antena Cultural de la URV, a Tortosa

La primera Antena Cultural del Cam-pus Extens de la URV es va consti-tuir el 5 de maig. Es tracta d’una iniciativa que s’implanta a les pobla-cions on la Universitat ja té presèn-cia a través de centres propis, com el campus de les Terres de l’Ebre.L’Antena Cultural de Tortosa, gràcies a l’Ajuntament, servirà per seguir organitzant i programant activi-tats culturals de forma estable. Des de l’any 2006 el CTE ha organitzat actes mitjançant l’Aula d’Art i activi-tats culturals, coordinada per la pro-fessora Núria Gil, que en continua sent la responsable en aquesta nova etapa.

Està previst doblar l’activitat cultu-ral que s’ofereix, de manera que hi hagi una activitat cultural a la set-mana. Es dotarà d’una pàgina a Internet des d’on se’n farà difusió a fi d’ampliar i consolidar la presèn-cia de la Universitat al territori, molt més enllà de l’oferta d’estudis.

RENOVAT El SUPORT A lA CàTEdRA d’EmPRENEdORIA

Page 20: Revista Rovira i Virgili, 15

20 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

AnAlitzEn El sistEmA univErsitAri cAtAlà

lA UNIVERSITAT ROmANESA bAbES bOlyAI I lA URV INICIEN lA COl·lAbORACIóEl rector de la Universitat Babes Bolyai, Andrei Marga, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van signar el 18 de juny dos acords de cooperació, per fer un intercanvi acadèmic i cultural en les àrees d’educació, recerca i altres ac-tivitats, de cara a fomentar la internaci-onalització de l’educació superior.

Les àrees de cooperació inclouen tots els programes oferts per qualsevol de les universitats que es considerin de-sitjables i factibles, com intercanvi de professorat, personal investigador, per-sonal tècnic i administratiu; intercanvi d’estudiants universitaris, de postgrau, de doctorat i de postdoctorat; pro-jectes conjunts de recerca, conferèn-cies conjuntes, programes culturals conjunts i intercanvi de materials aca-

dèmics, publicacions i altra documen-tació.

El segon acord de cooperació compro-met específicament la Facultat de Lletres de la Universitat Babes-Bolyai i el seu De-partament de Llengua i Literatura Angle-sa, amb la Facultat de Lletres de la URV i el seu Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys.

Aquesta cooperació se centrarà en la re-cerca dels vincles històrics, literaris, espi-rituals, culturals, interculturals i d’altres tipus entre Romania i Espanya, i tam-bé en l’organització d’activitats acadè-miques i el foment de xarxes de recerca al voltant d’aquests temes, així com en l’àrea de traduccions. Alhora, s’impulsa-ran dos projectes de recerca al voltant de l’impacte de les noves tecnologies en els processos culturals, un referit a l’imagi-nari narratiu i com apareix en la novel·la

contemporània i un altre, sobre els pro-cessos de traducció i els contextos cul-turals.

REPRESENTANTSUNIVERSITARIS A bERlíN CONEIxEN lA UNIVERSITAT Els professors i investigadors Matthias Driebb, Stephan Enthaler i Anna Fisher, de Química Inorgànica; Siegfred Blechert, de Química Orgànica, i Reinhard Sc-homäcker, d’Enginyeria Química, es van desplaçar a la URV i a l’ICIQ els dies 26 i 27 de juliol.

La visita es va produir després que la URV es desplacés a ambdós centres al de-sembre passat. Stephan Enthaler i Anna Fisher són investigadors júniors del grup de recerca del Clúster d’Excel·lència Uni-fying Concepts in Catalysis (UNICAT) i els altres tres professors són de la Universitat Tècnica (TU) de Berlín.

Experts internacionals de l’OCDE visiten la Universitat

na delegació d’experts interna-cionals de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupa-

ment Econòmic (OCDE) va visitar la URV el 4 de març per analitzar la contribució de les universitats al desenvolupament econòmic, social i cultural de Catalunya.

El projecte, impulsat per l’Associa-ció Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), juntament amb altres institu-cions catalanes, té per missió analitzar l’impacte de l’activitat universitària i ren-dir comptes de les universitat a la soci-etat i consta de dues fases. La primera consisteix en l’elaboració d’un informe d’autoavaluació, en què s’han analitzat els mecanismes i els canals de relació entre la Universitat i la societat (mitjan-çant les funcions de formació, investiga-ció i transferència de coneixement). La segona fase implica la publicació d’un informe dels experts internacionals de l’OCDE, que avaluarà i farà recomana-cions per a la contribució de les univer-sitats al desenvolupament regional de Catalunya.

universitat de playa Ancha Catalina Rojas, directora general de Ges-tió de la Docència, i Teresa Bruna, direc-tora general de Gestió de la Qualitat, de la universitat xilena de Playa Ancha, es van desplaçar del 12 al 15 de juliol a la Universitat per conèixer altres experièn-cies. La visita formava part del seu pro-jecte disseny i implementació de la uni-tat de millora docent.

universitat del caire Els dies 5, 6 i 7 de juliol professors d’En-ginyeria Química i d’Arqueologia de la Universitat del Caire es van desplaçar a la URV per intensificar les col·laboracions i

acordar un conveni de mobilitat d’estu-diants. Totes dues institucions treballen conjuntament en un projecte de recerca de l’AECID.El projecte és “Development of new heat integrated distillation columns for minimum environmental impact and energy saving”, de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Des-envolupament (AECID). Mamdouh Gadalla, del Departament d’Enginye-ria Química (DEQ) i del grup de recerca SUSCAPE, n’és l’investigador principal de la URV i Nabil Abdel Moneim és l’in-vestigador principal de la universitat egípcia.

u

Page 21: Revista Rovira i Virgili, 15

21 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

l rector de la URV es va pre-sentar com a únic candidat a les eleccions que es van

fer el 6 de maig. Francesc Xavier Grau va aconseguir el suport ma-joritari dels diferents col·lectius de la comunitat.

Grau, rector de nou per al proper període, va explicar que en la cam-panya electoral havia volgut su-mar persones al seu projecte. Es va proposar, en línies generals, enfor-tir la Universitat: completar les in-fraestructures (campus i centres), enfortir el capital humà amb atracció de talent (en tots tres col·lectius, professorat, es-tudiants i personal d’administració i ser-veis), i millorar la gestió d’acord amb el creixement de la Universitat.

L’equip de professors compromesos en diferents responsabilitats a la candida-tura per dirigir la URV sumen tretze per-sones, set de les quals són dones. Els membres de l’equip són Josep Manel Ri-cart, vicerector de Política Acadèmica i Ci-entífica; Maria Marquès, vicerectora de

Docència i EEES; Aurora Ruiz, vicerectora de Postgrau i Formació Permanent; Rosa Solà, vicerectora d’Investigació i Relacions amb Institucions Sanitàries; Misericòrdia Carles, vicerectora de Transferència i In-novació; Encarnació Ricart, vicerectora de Societat i Relacions Institucionals, i Maria Bargalló, vicerectora d’Estudiants i Co-munitat Universitària.

També en formen part Josep Palla-rès, vicerector de Personal Docent i In-vestigador; Xavier Farriol, vicerector d’Organització i Recursos; Anna Ardèvol,

vicerectora de Relacions Internaci-onals; Azael Fabregat, director del campus Terres de l’Ebre; Ángel-Pío González, delegat del rector per a la Formació Permanent del PDI i ICE; Antoni Gonzàlez i Sen-martí, secretari general, i Manuel Molina, gerent.

El 24 de maig es va fer el nome-nament del nou equip i el 7 de juny, la presa de possessió. El rec-tor va manifestar personalment i en nom de tota la comunitat uni-

versitària el reconeixement i l’agraïment pel molt i bon treball i la dedicació de Montserrat Duch, Mercè Gisbert i Santia-go Castellà, fins al moment vicerectores i vicerector de la Universitat.

Eleccions al claustreTambé es van fer les eleccions al Claus-tre, a les juntes de centre i consells de de-partament en el sector d’estudiants, així com a la Comissió de Coordinació del campus Terres de l’Ebre de PAS i estudi-ants. De 154 escons elegibles, s’han ocu-pat 112 i 42 han quedat vacants.

lES UNIVERSITATS dE lA UNIó PEl mEdITERRANI POTENCIA-RAN lA mObIlITAT La Primera Conferència de Rectors d’Uni-versitats dels Països de la UpM va te-nir lloc al recinte històric de l’Hospital de Sant Pau (Barcelona) el 29 de juny. La ci-ta va servir per aprovar un document amb set propostes, entre les quals hi ha facilitar l’intercanvi d’alumnes i docents, imprescindible per construir l’espai euro-mediterrani.

S’hi van reunir rectors, altres represen-tants universitaris i més de cent experts dels 43 països de la Unió pel Mediterrani, i la declaració aprovada es va fer arribar als ministres Euromed d’Educació Superi-or, Investigació i Innovació.

D’entre les propostes, destaca l’acord per donar més facilitats als estudiants

per al reconeixement dels crèdits apro-vats en les diferents universitats i fer els intercanvis d’estudiants i personal do-cent més flexibles que ara. En els 43 pa-ïsos hi ha prop de 2.000 universitats on estudien 27 milions de persones. Van de-manar a la Comissió Europea més inver-sió per poder modernitzar les universitats dels països socis mediterranis i afavorir la competitivitat.

També es va proposar la creació d’un Consell Interuniversitari que inclogui les universitats de la zona amb l’objec-tiu d’avançar en la construcció de l’espai euromediterrani d’educació superior; la constitució d’un Observatori de l’Educa-ció Superior i la Investigació, i l’obertura d’un portal en línia de les universitats de la UpM que serveixi per compartir i inter-canviar el coneixement entre professorat, personal investigador i estudiants.

l’ESCOlA TèCNICA SUPERIOR d’ENgINyERIA CElEbRA El gIRlS dAyGirls Day és una jornada de portes ober-tes de l’ETSE, adreçada a les noies de 3r d’ESO de la demarcació de Tarragona, que pretén donar a conèixer la profes-sió d’enginyera i fomentar l’increment d’estudiants dones en els ensenyaments d’aquesta branca.

El 18 de maig l’ETSE i l’Observatori de la Igualtat de la URV van convidar 45 noies estudiants de secundària a participar en la jornada, de gran tradició als països an-glosaxons.

Amb aquesta iniciativa, ETSE i Observato-ri volen actuar com un element cohesio-nador i coeducador per revisar els rols de gènere transmesos i majoritàriament as-sumits en la divisió sexual del treball.

Francesc Xavier Grau renova el mandat quatre anys mésE

ElEccions A lA univErsitAt

Page 22: Revista Rovira i Virgili, 15

22 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

a Universitat, a través del Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària, ha convocat el Pla

d’acció social, adreçat a ajuntament i en-titats. Amb aquesta iniciativa es vol pro-moure la realització de programes d’acció social que es desenvolupin localment i que duguin a terme institucions o entitats de la demarcació de Tarragona.

Aquestes entitats han de ser sense ànim de lucre i han de tenir experiència en el camp social, els projectes preferiblement han de durar un any i el màxim concedit per projecte és de 10.000 €.

Dels nou projectes presentats per ajun-taments, associacions i fundacions pri-vades, la Comissió tècnica avaluadora ha resolt la convocatòria d’ajuts a qua-tre projectes.

El projecte del Curs d’Habilitats Socio-laborals l’ha presentat l’Ajuntament de Mont-roig del Camp. Se li han concedit 10.000 € del total del projecte, que su-ma 23.576 €.

El Curs d’Atenció al Familiar Cuidador de Persones Dependents, presentat pel mateix Ajuntament, vol facilitar la in-serció laboral a persones aturades que tenen cura de persones dependents. També han atorgat 10.000 € d’un total d’11.676 €.

L’Associació de Malalts d’Alzheimer de la Sénia ha proposat una iniciativa per atendre les persones amb malalties de-generatives i els seus familiars. Es trac-ta de formar les persones cuidadores d’aquests malalts. El projecte rep 7.000 € dels 84.100 € que costa.

Els Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amposta han presentat un projecte de suport a les famílies reagrupades. També reben 10.000 € d’un total de 17.146 €.

La URV atorga 37.000 euros a quatre projectes socials

urv solidàriA

l

AdHESIó mUNICIPAl A lA dEClARACIó PER UNA xARxA PER lA COOPERACIóEls ajuntaments de Reus, Tarragona, Cambrils, Mont-roig del Camp, el Morell, Salou i Alcover es van adhe-rir a la Declaració per una Xarxa de municipis per la cooperació, en una trobada que va tenir lloc al campus Catalunya l’1 de març. Aquesta inici-ativa, impulsada pel centre de Coope-ració al Desenvolupament URV Soli-dària, està oberta a la participació de tots els ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

COOPERACIó SOlIdàRIA dE lA URV dURANT l’ESTIUEquador, Guatemala, Mèxic, el Perú, Senegal, l’Índia, el Camerun i Nicaragua són els països on es van fer projectes de cooperació propis de la URV o d’altres organitzacions tarrago-nines. A través del Centre de Coopera-ció al Desenvolupament URV Solidària hi van participar cinquanta persones.

Els projectes són diversos. A Guatemala es van desplaçar quinze

membres de la Coral de la URV, que a través del cant coral volien dinamit-zar i cohesionar comunitats. També a aquest país hi ha dos projectes més amb l’ONG Milpa: un de salut i gover-nabilitat i un altre sobre gènere i sobi-rania alimentària. A Mèxic onze estudiants han treba-llat en la promoció de la salut en col-laboració amb l’ONG Reus Societat Civil, en la VI Trobada Taller de Forma-dors i Promotors de Salut a les Comu-nitats Indígenes de la Zona Nord de Xiapas. A Senegal es van desplaçar cinc persones (professors i alumnes), que en col·laboració amb l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona van treballar en la formació d’especialistes i profes-sionals de l’Hospital de Touba i centres de salut de la regió de Diourbel.

A l’Equador cinc persones, en col-laboració amb Enginyeria Sense Fron-teres, van participar en un projecte d’enfortiment de la gestió pública ambiental. Van donar suport a la tra-mitació de denúncies i inspeccions ambientals en matèria de contami-

nació per vessaments de cru a l’Ama-zònia equatoriana i van capacitar les persones en matèria química amb ajuda tècnica. Al Perú la URV pren part en dos pro-jectes. Un és d’integració social, en col·laboració amb l’organització Sura. L’altre, en col·laboració amb Grufides, és de suport jurídic ambiental.

lA URV AjUdA xIlE I FINANçA l’ONg dE RESCAT CANí K-9L’equip de salvament amb gossos de Creixell va treballar a la població de Tomé, al nord de la ciutat de Concep-ción, i la URV Solidària en va finan-çar els desplaçaments. L’ACUP, de la qual forma part la URV, va expressar el condol i la solidaritat amb el poble xilè, que va patir un fort terratrèmol al mes de març, trametent-li un mis-satge d’esperança. També va mani-festar la voluntat d’intensificar en tot allò que sigui possible les vies de col-laboració amb les universitats xilenes i el suport a la comunitat acadèmica i al sector educatiu i científic del país.

Page 23: Revista Rovira i Virgili, 15

23 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

l comunicador Joaquim M. Puyal va ser investit el 2 de març doc-tor honoris causa per la URV, en

un acte acadèmic al qual el van acom-panyar amb entusiasme col·laboradors, amics i personalitats del món del perio-disme i de la cultura. El cap del Depar-tament d’Estudis de Comunicació, Jordi Farré, va fer de padrí de doctorand.

Farré va presentar els mèrits del popu-lar periodista i comunicador (Barcelona, 1949), punt de referència per al públic en la normalització del català als mitjans de comunicació i en la creació de nous formats televisius en l’època de la tele-visió que va començar “a fer país” i va conformar una cultura catalana en un sentit ampli.

Un cop investit pel rector de la URV, Francesc Xavier Grau, el periodista, lli-cenciat en Filologia Romànica i Ciències de la Informació, que sempre ha exercit professionalment alhora que practica-va la reflexió i la investigació, va explicar la seva “fórmula” en el discurs d’investi-dura. L’origen de tot és el seu amor de-clarat per les paraules. Bandejant un discurs llegit, micròfon en mà i adre-çant-se al públic, va fer una lliçó de co-municació en directe, amb reflexions en veu alta sobre el camí seguit, plenes de retalls autobiogràfics. Va parlar de la im-portància del ritme, de les pauses, del to, de la mirada, a la televisió i en les lo-cucions, amb la projecció de fragments de vídeo.Al final de la seva intervenció el va acompanyar la seva neboda Aina, com a símbol del futur, que per a ell és el que compta, i va donar les gràcies a tots els seus col·laboradors per la seva tasca.

Francesc Xavier Grau, en el discurs de benvinguda al nou doctor, va afirmar, tant a títol personal com en qualitat de rector, que la seva incorporació a la comunitat de la URV és un honor i un privilegi. Joaquim M. Puyal, va conclou-re, “ens ha acompanyat tota la vida i és una persona estimada per tot el país”.

investidura de Josep fontana L’acte d’investidura de l’historiador Josep Fontana es va celebrar el 10 de juny al Paranimf de la URV. La professora d’Història Contemporà-nia Montserrat Duch va apadrinar el doctorand.

Fontana (Barcelona, 1931) ha es-tat catedràtic d’Història Contempo-rània en diferents universitats. Ha treballat els models de transició de l’antic règim cap al capitalisme, la implantació del liberalisme a Espa-nya i Catalunya i, especialment, la formació del mercat peninsular al llarg del segle XIX. Té una extensa bibliografia i ha estat mereixedor de di-verses distincions.

Llicenciat en Filosofia i Lletres (sec-ció d’Història, UB, 1956), va fer la te-si doctoral dirigida per Fabià Estapé, a la mateixa universitat el 1970. Va ser As-sistant lecturer a la Universitat de Li-verpool (1956-1957) i ha ocupat la càtedra d’Història Econòmica a les uni-versitats de València (1974-1976) i Au-tònoma de Barcelona (1976-1991), de la qual va ser degà i vicerector i, des de 1991, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, en l’actualitat en condició d’emèrit. També va dirigir l’Institut Uni-versitari d’Història Jaume Vicens Vives de 1991 a 2002.

Pel que fa a guardons, va obtenir el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca el 1997 i va ser nomenat doc-tor honoris causa per la Universitat

Nacional del Comahue (Argentina) el 2002. L’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla l’11 de novembre de 2002 i també va ser guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit ci-entífic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya el 2003. Va obtenir la Creu de Sant Jordi el 2006 i el Premi Naci-onal de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2007.

Ha investigat temes d’història contem-porània, d’història de la hisenda públi-ca, especialment en el període de 1814 a 1848, i d’història de la historiogra-fia. Ha publicat una vintena de llibres i ha estat membre del Consell Científic de l’Institut Europeu Universitari (Florència) avaluador dels Starting Grants de la Co-missió de Recerca Europea, president de l’Associació d’Història Econòmica Espa-nyola i figura al consell de diverses revis-tes internacionals.

Joaquim M. Puyal, investit doctor honoris causa per la URV

rEconEixEmEnt profEssionAl

E

El catedràtic de Prehistòria de la URV i director de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social va ser inves-tit el 30 d’abril passat doctor hono-ris causa per la Universitat de Burgos. La investidura va ser conjunta amb els altres dos codirectors del projecte

d’Atapuerca. A l’acte, presidit per la reina Sofia, va apadrinar Eudald Car-bonell, José María Bermúdez i Juan Luis Arsuaga el vicerector d’Ordenació Acadèmica i professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de Burgos (UBU), Manuel Pérez.

EUdAld CARbONEll, INVESTIT HONORIS CAUSA PER lA UNIVERSITAT dE bURgOS

Page 24: Revista Rovira i Virgili, 15

24 publicacions / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

obra d’Òscar Saladié i Josep Oli-veras, que es va presentar el 7 de setembre, reflexiona, a través del

coneixement, sobre el desenvolupament econòmic de les societats. Constitueix el número 31 de la col·lecció Universitat Rovira i Virgili de Publicacions URV amb el suport de la càtedra DOW-URV de Desenvolupament Sostenible.

És sostenible el nostre desenvolupament? El llibre intenta respondre aquesta pre-gunta, alhora que planteja una sèrie d’in-terrogants perquè el lector reflexioni i extregui les seves conclusions a partir de

l’anàlisi de la informació que hi apareix, acompanyada d’una notable presència de figures i quadres amb dades.

El creixement econòmic de les societats es basa en una sèrie d’activitats humanes que generen riquesa, però també provo-quen impactes ambientals perquè utilit-zen un important contingent de recursos naturals, molts dels quals no es poden renovar i estan en vies d’esgotament.

El veritable desenvolupament s’ha de fonamentar tant en la viabilitat econò-mica com en la protecció del medi ambi-

ent i en l’equitat social. Només així es podrà afirmar que el nostre creixement és sostenible, d’acord amb la definició que apareix a l’informe Brundtland: “des-envolupament que atengui les neces-sitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures d’atendre les seves necessitats.”

publicacions

L’

Presentat el llibre Desenvolupament sostenible

càtedra dOW-UrV

carme oriol, membre del consell editorial de la revista FabulaLa professora del Departament de Filo-logia Catalana Carme Oriol és membre del consell editorial de la revista Fabula, publicada per Walter de Gruyter (Ber-lín). Es tracta d’una publicació internaci-onal de referència sobre la investigació folklòrica, narrativa històrica i compara-tiva, considerada de primer nivell. Els arti-cles d’aquesta revista científica tracten sobre l’estudi de les diverses formes de la tradició narrativa popular (rondalles, lle-gendes, acudits i anècdotes, exemples, faules, balades, gèneres contempora-nis) i amb la interrelació entre les tradici-ons orals i literàries. La revista està inclosa als índexs d’impacte de l’àmbit d’Huma-nitats com ara CARHUS, ERIH, Isi Web of Knowledge o Arts and Humanities Cita-tion Index.

editat el llibre memòries de donesEl llibre Memòries de dones, coordinat per la professora de la URV Coral Cua-drada i publicat per Arola Editors, es va presentar el 4 de febrer al teatre El Magatzem de Tarragona. L’ordre d’es-tructuració interna de l’obra s’ha con-

fegit des de diferents paràmetres. En primer lloc, aplega les col·laboracions relatives a la perspectiva de la histò-ria, presentades segons una disposició cronològica; en segon lloc, l’òptica del treball de les dones en l’exemple del conreu de l’arròs al Delta; després, l’es-criptura de les memòries; a continua-ció, la visual antropològica. Per últim, tres mostres concretes d’aplicació: a la ciutat de Barcelona, al Montsià i al Sàhara.

antropologia mèdica, primera col·lecció de lli-bres electrònics de la urvLa col·lecció de llibres electrònics d’An-tropologia Mèdica es va presentar el 27 de gener a la sala de graus del campus Catalunya, fruit de la col·laboració entre el Departament d’Antropologia, Filoso-fia i Treball Social i Publicacions URV. El format electrònic potenciarà la difusió internacional d’aquestes obres. Es tracta de la primera iniciativa de Publicacions URV en aquest terreny, en un context de creixent debat sobre la publicació electrònica i sobre els lectors de lli-bres electrònics. Aquests suports obren les portes a una difusió internacional impossible d’assolir amb els clàssics.

el llibre construir la ciutat recull propostes urbanístiques per a reus dels estudiants d’arquitecturaLa publicació Construir la ciutat, patro-cinada per l’Ajuntament de Reus, és un recull de reflexions i propostes d’interven-ció urbanística i arquitectònica del tercer curs del l’assignatura Urbanística i Pro-jectes, de l’Escola Tècnica Superior d’Ar-quitectura impartida el curs 2008-09. La publicació posa sobre la taula les reflexi-ons dels joves sobre dos espais concrets de la ciutat amb una forta capacitat d’es-tructuració urbana: l’estació d’autobu-sos, a la carretera de Salou, i el Pavelló Olímpic Municipal, al barri Fortuny.

La col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat contribueix al debat obert a l’entorn de l’urbanisme reusenc, amb processos com el Pla Estratègic i Agenda 21 Reus Demà i la revisió del Pla d’Orde-nació Urbanística Municipal.

El treball es concreta en dos àmbits d’ac-tuació, emplaçaments amb usos intensos que en condicionen la centralitat, atesa la gran accessibilitat. Són: l’estació d’autobu-sos i l’entom del Pavelló Olímpic Municipal.

Page 25: Revista Rovira i Virgili, 15

25 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / publicacions

s tracta d’un recull de biogra-fies elaborades per diferents historiadors sobre sis personat-

ges de les Terres de l’Ebre de l’època. Coordinat per la professora Núria Gil, és el primer llibre editat per Publica-cions URV a la col·lecció Universitat Rovira i Vigili, sèrie Campus Terres de l’Ebre.

El llibre neix a partir del cicle de con-ferències “Personatges de la història

social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XIX”, realitzat l’any 2007. La publicació una aproximació al que va ser el segle XIX al territori.

La coordinadora de l’obra, Núria Gil, també va ser la responsable del cicle de conferències en les quals van par-ticipar diferents historiadors i estudi-osos com Josep Bayerri, Roc Salvadó, Jacobo Vidal, Emili Llorente, Emeteri Fabregat o Ferré Trill.

Ja s’estan gestant dos llibres més per a la sèrie, un que recollirà les xerrades del cicle “Ebrencs del segle XX” i un altre sobre una selecció d’escriptors de la zona.

Ebrencs del segle XIX, primer llibre de la sèrie Campus Terres de l’Ebre

recUll de biOgrafies

es presenta la inserció en el mercat de treball dels estudiants de la urvEl director de l’Observatori de l’Ocupació, Ferran Mañé, va presentar el 21 de juny el seu llibre La inserció en el mercat de treball dels estudiants de la URV. Aquest treball constitueix el número 28 de la col·lecció Universitat Rovira i Virgili, de Publicacions URV. La publicació és fruit de l’anàlisi de les dades sobre la inser-ció laboral de l’Agència de la Qualitat de Catalunya. Els resultats que van obtenir d’estudiar la inserció laboral dels alum-nes de la URV que es van graduar durant el curs 2003-04 van ser molt positius.

reedició del llibre deFensa de la democràcia, d’antoni rovira i virgiliLa presentació de Defensa de la demo-cràcia es va fer el dilluns 12 de juliol al vespre al Paranimf, a càrrec de l’editorial Pòrtic i el Memorial Democràtic. La ree-dició de l’obra, que vuit dècades després de ser publicada per la Fundació Valentí Almirall conserva plena vigència i actua-litat, constitueix el primer número de la nova col·lecció Debat Democràtic.

En el llibre han escrit presentacions Miquel Caminal i Francesc Xavier Grau. Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882-1949) va ser periodista, escriptor, intel-lectual, filòleg, historiador, ideòleg i polí-

tic republicà federalista, i la Universitat pública de les comarques de Tarragona va adoptar el seu nom.

la batalla del wolFramio. estados unidos y españa, de pearl Harbor a la guerra Fría 1941-1947L’obra, del professor i investigador del Departament d’Història i Història de l’Art Joan M. Thomàs, és la segona part del seu llibre, Roosevelt y Franco. De la Guerra Civil a Pearl Harbor. Va aparèixer la setmana del 17 al 21 de maig i està publicat per l’Editorial Cátedra. L’obra, juntament amb l’anterior de l’autor, completen el seu estudi sobre la política de l’Administració Roosevelt envers Espa-nya durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

ilercavònia Futur i la urv coeditan la Història de les terres de l’ebreMés de 200 experts participen en la redacció de la Història de les Terres de l’Ebre, una enciclopèdia de 7 volums que s’editaran els propers anys de mans de la Fundació Privada Ilercavònia Futur i la URV. El primer volum, Art i cultura, va sortir publicat al mes de juliol.

L’objectiu del conveni Ilercavònia-URV, signat el 15 de març a Tortosa, és coedi-tar Història de les Terres de l’Ebre, i està

obert a la incorporació d’altres institu-cions. La col·lecció és un projecte orde-nador per conèixer des del més estricte punt de vista científic els orígens i els contextos d’un territori complex, en què els esdeveniments més estudiats i expli-cats de la història en general també hi han deixat petjada.

Els volums de l’enciclopèdia són: Prehis-tòria i món antic, Història medieval, His-tòria moderna, Història contemporània, Art i cultura, Etnologia i Economia i ter-ritori.

editada l’obra el rei Jaume i en l’imaginari popular i en la literaturaDins la col·lecció Recerca de Publica-cions URV s’ha publicat El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura, a cura de Carme Oriol i Emili Samper, tots dos del Departament de Filolo-gia Catalana. Presenta onze aportaci-ons fetes per especialistes que estudien la importància de la figura del monarca català en els àmbits de l’imaginari popular i de la literatura.

Aquest volum es coedita amb Publica-cions de la Universitat de les Illes Bale-ars (2010). Ja ha estat distribuïda i es pot trobar a l’Arxiu de Folklore del Departa-ment de Filologia Catalana, al campus Catalunya.

E

Page 26: Revista Rovira i Virgili, 15

26 gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

gent de casa

El llicenciat en Enologia el curs 2008-09 Josep Odó va ser l’alumne que va obte-nir millor expedient acadèmic i, per tant, el guanyador del X Premi Jaume Ciurana

d’Enologia, dotat amb 3.000 euros i patrocinat per l’empresa Rius i Rius. Aquesta consulto-ria vitivinícola de Vilafranca

del Penedès manté una relació excel·lent amb la Facultat. El lliurament del premi va tenir lloc al Paranimf de la Universitat el 6 d’abril.

A l’acte van assistir l’empresari Miquel Rius, el fill de l’enòleg català que dóna nom al premi; Jaume Ciurana, que va presidir el jurat del premi; Oriol Guevara, director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), i el degà del cen-tre, Albert Bordons de Porrata-Doria.

Eduard Mata, director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, va fer la conferència “La seguretat alimen-tària i el vi”. Hi van ser presents també nombrosos estudiants de la Facultat.

l Govern de la Generalitat va conce-dir el 31 d’agost la distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent

universitària a aquest equip de professors, per l’adaptació de les assignatures d’Esta-dística als entorns virtuals d’autoaprenen-tatge, que ha permès passar de l’enunciat clàssic a l’enunciat guia.

Aquestes distincions premien l’excel·lència en la docència universitària. Les distinci-ons, cadascuna de les quals està dotada amb 20.000 \, s’atorguen tant a profes-sors universitaris com a grups de treball. L’import s’ha de destinar a projectes d’in-novació o de millora docent.

El grup guardonat està encapçalat pel professor Josep Maria Mateo, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ), i format pels professors Carles Barberà, Ferran Borrell, Jordi Cuesta, Albert Fernández, Mariano Moreno, Carme Olivé, Mercè Pérez, Dolors Puigja-ner, Francesc Puigjaner i Agustí Solanas.

El projecte del grup de la URV ha trans-format els mètodes d’aprenentatge de les assignatures d’Estadística, ja que les ha adaptat a entorns virtuals. Un dels canvis més interessants que planteja l’EEES con-

Els professors d’Estadística del campus Sescelades, guardonats

Distinció Jaume Vicens ViVes a la qualitat Docent uniVersitària

sisteix a individualit-zar l’aprenentatge dels estudiants, convertits en part activa, que treba-llen conjuntament amb els professors per aconseguir un resultat òptim i par-ticular per a cada individu.

L’esforç princi-pal del projecte guardonat ha estat adaptar els enun-ciats dels problemes, de manera que l’aprenentatge sigui més fàcil acompa-nyant el procés lògic de resolució. Això s’aconsegueix facilitant als joves una eina informàtica que els permeti seguir un ritme d’autoaprenentatge individu-alitzat, basat en la resolució de proble-mes, complementari del treball realitzat a l’aula. A més, el professorat disposa d’una nova eina per conèixer l’evolu-ció individual de cada estudiant i, a par-tir d’aquesta informació, pot introduir les rectificacions necessàries en el des-envolupament de les classes presencials per aconseguir els coneixements finals desitjats.

El mètode combina les classes teòriques presencials amb classes pràctiques assis-tides per ordinador i amb treball perso-nal dels estudiants. El mètode es basa en dos punts principals: subdividir proble-mes complexos en preguntes més curtes i simples, creant un enunciat guia perquè ha d’acompanyar l’alumne en la resolu-ció del problema fins a arribar al resul-tat final, i utilitzar un entorn virtual per accedir fàcilment a aquests problemes en qualsevol moment.

Com a resultat, la majoria dels joves enquestats consideren que l’estructuració en apartats dels exercicis és adequada per al seu aprenentatge.

E

Josep odó, premi Jaume ciurana d’enologia

Ant

onio

Zam

ora

Page 27: Revista Rovira i Virgili, 15

27 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / gent de casa

estudiant d’Enginyeria Química Josep Grau va ser guardonat en la 31a edició del premi Dow,

que es va fer el 22 de març. El jurat en va valorar competències, projecte i trajectòria tant curricular com personal, així com l’alt nivell dels finalistes.

El premi consisteix en 10.000 € per desenvolupar un projecte personal. En el cas del guanyador, era cursar el màster d’Història de la Ciència: Tecnologia i Societat, compartit entre la UB i la UAB. La motivació de Josep Grau per fer aquests estudis és la unió de lletres i ciència, tecnologia i pensament especulatiu, que l’interessa especialment. Paral·lelament, l’alumne vol impulsar dos projectes personals: un de desenvolupament de programari, destinat a estudiants i professionals de l’enginyeria, que serà innovador, i l’altre, de comercialització dels dissenys de joguines que ha fet i dels quals té prototipus. El premiat té per objectiu trobar un productor o fabricant interessat en aquests productes.

Els quatre finalistes, Elisenda Just, Francisco José Suñé, Carlos García i Oriol Peiró, van presentar també projectes de qualitat.

guanyador del premi “m’agrada l’enginyeria”Josep Grau és també guanyador del premi “M’agrada l’enginyeria” al millor vídeo, convocat per Enginycat. El jurat el va considerar el vídeo, titulat “I love enginyeria”, el millor dels quinze presentats i va rebre el premi el 20 març.

L’obra guanyadora es va projectar a l’estand d’Enginycat al Saló de l’Ensenyament a Barcelona, per estimular l’alumnat de batxillerat a escollir estudis d’enginyeria. Els membres de jurat van valorar que la seva obra mostra, de manera molt senzilla però molt clara, que la ciència i la tecnologia poden ser en qualsevol lloc, fins i tot en uns nens i un poble petit.

L’estudiant Josep Grau rep el premi Dow 2010 L’

també ha estat guanyaDor Del premi “m’agraDa l’enginyeria”

gloria Álvarez, tercer premi nacional a l’excel·lència del ministeri d’educacióLa llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Gloria Álvarez va rebre el 25 de maig a l’Auditori Nacio-nal de Música de Madrid el Premi Nacio-nal d’Excel·lència, que el Ministeri d’Edu-cació concedeix anualment als estudiants amb millor rendiment acadèmic. Gloria Álvarez va obtenir una mitjana d’expedi-ent acadèmic de 9,05.

Aquests premis s’organitzen per titula-cions o per agrupaments de titulacions tenint en compte si són estudis de primer cicle, de primer o segon cicle o només de segon cicle i el nombre d’estudiants que anualment acaben la carrera en cada titulació. A més, s’estableixen tres cate-gories de premis amb diferents assigna-

cions econòmiques: el primer premi està dotat amb 3.300 €; el segon, amb 2.650 € i el tercer, amb 2.200 €.

la Festa de l’enginy premia sis estudiants de secundària de la demarcació de tarragonaMario Castellano, Jordi Ferré, Vanessa Fibla, Mireia Pérez, Andrés Ramírez i Marc Roca, ara ja estudiants de la URV, van rebre el 6 de març un diploma del Departament d’Universitats com a autors de projectes premiats de ciència o tec-nologia. El Consell Social convoca i atorga anualment els Premis a treballs de recerca de batxillerat i de síntesi de cicles formatius de grau superior.

La Festa de l’Enginy és una de les acci-ons que s’emmarca en el programa Engi-nycat de la Generalitat, que treballa per

promoure les vocacions cap als estudis de ciència, tecnologia i enginyeria.

sergio nasarre, coordinador d’un grup de recerca internacional sobre l’habitatgeEl catedràtic de Dret Civil de la URV, Ser-gio Nasarre, va ser nomenat coordinador responsable del grup de recerca interna-cional Legal aspects of housing, land and planning. El grup forma part de la Xarxa de Recerca Europea sobre Habitatge, que té la seu a Suècia i agrupa més de mil investigadors.

Aquesta xarxa està formada per més de cent institucions i els investigadors es dediquen a l’estudi de l’habitatge de manera interdisciplinària. Nasarre des-envolupa la seva activitat de recerca en matèria hipotecària i d’habitatge.

Page 28: Revista Rovira i Virgili, 15

28 gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

anna cortadelles, mireia toda i aleJandro thérèse, premis apellcEls tres joves van ser els guanyadors del IV Premi Joves.lit de narrativa i poesia per Sant Jordi, que convoca l’Associació de Professionals i Estudio-sos en Llengua Catalana. Els premis es van lliurar el 23 d’abril al vespre, a la

khaima dels Escriptors del Camp, a la Rambla de Tarragona.

Mireia Toda, de la Riera de Gaià, va rebre el primer premi en la catego-ria de 14 a 17 anys, per l’obra pre-sentada, “Joc de mirades”. En la mateixa categoria Alejandro Thérèse, d’Altafulla, es va fer mereixedor d’un

accèssit per l’obra “Els lladres que robaven capgrossos”.

El primer premi en la categoria de 18 a 21 anys se’l va emportar l’obra “El pes de la pluja”, d’Anna Cortadelles, de Reus. El premi per als guanyadors és de 600 € i una beca per a l’Escola de Lletres de Tarragona, i per l’accèssit, de 300 €.

estudiant Núria Roigé, de l’IES Flix, va ser la

guanyadora d’entre els finalistes al Premi de recerca de secun-dària sobre la Ribera d’Ebre amb el tre-ball “Accessibilitat a la gent d’Ascó”. Van quedar finalistes Aina Pubill, Joaquín Gasu-lla i Gerard Vinyes. L’acte de lliurament va tenir lloc a l’Es-cola de Música de Flix el 15 de juny.

El premi consistia en un ordinador portàtil, que entregava l’Antena del Coneixement de la URV a la Ribera d’Ebre; una subscripció com a sòcia del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre durant dos anys, i una beca per rebre gratuïtament a casa les publi-cacions que l’entitat editi durant el mateix període.

terres de l’ebreMíriam Albesa va rebre el 17 de juny el primer premi de recerca de batxi-llerat a les Terres de l’Ebre; el segon, Maite Targa, i el tercer, Paula Sánchez. El primer premi de recerca de CFGS va ser per a Erika Jolan i Diana Erhan; el segon, per a Yolanda Audí, Andrea Anamaria Laza i Àlex Ferré, i el tercer, per a Maria José Borull.

Els convoquen el Consell Social de la URV i la Cambra de Comerç Tortosa. El primer premi està dotat amb 500 €; el segon, amb 300 €, i el tercer, amb 150 €.

alt camp Irene Ferré va ser mereixedora del premi al millor treball de recerca de batxillerat de l’Alt Camp. Aquesta estudiant de l’IES Narcís Oller de Valls va rebre el 7 de juliol l’ordinador portàtil que atorga l’Antena del Coneixement de la URV a la pobla-ció. El jurat va fer menció especial a la gran qualitat d’un segon treball, del jove David Cunillera.

premis a l’excel·lència de cambrilsEls alumnes Roger Gutiérrez, Halyna Palyushok, Rosa M. Vernet i Gerard Ballester van ser guardonats el 12 de juliol amb els Premis a l’Excel·lència de Cambrils, que organitzen conjuntament l’Antena del Coneixement de la URV a la població i l’Ajuntament. Roger Gutiér-rez va obtenir la millor nota d’accés a la Universitat; Halyna Palyushok, la millor nota del cicle de grau superior de Ges-tió Administrativa; Rosa M. Vernet, del cicle de grau mitjà de Gestió Administra-tiva, i Gerard Ballester va acabar el cicle d’estudis màxims de l’Escola Municipal de Música.

Facultat de lletresEls premis de recerca de batxi-llerat de la Facul-tat de Lletres van distingir sis estudiants. Juan Vela, Oriol Teixell, Marta Perpiñà, Ricard Borrego, Maria Lucea i Meritxell Méndez

van ser els joves guanyadors de l’edi-ció 2009-10 d’aquests premis. Van rebre 350 € d’ajut per matricular-se en algun ensenyament del centre i 150 € en material bibliogràfic. Els pre-mis també inclouen 100 € en material bibliogràfic per al centre de secundà-ria on estan matriculats els estudiants guanyadors.

geografiaL’estudiant Sílvia Ferré va rebre el premi al millor treball de recerca de batxillerat de Geografia, que tracta sobre l’energia eòlica. Miriam García i Anna Gallardo es van fer mereixedores de dos accèssits.

Ferré és autora del treball “Horitzons arti-ficials, sobre l’impacte paisatgístic de les centrals eòliques a la Conca de Barberà”, i ha estudiat a l’Institut Martí l’Humà de Montblanc. Miriam García va ela-borar el treball “El conreu del safrà en la comarca del Jiloca”, i és estudiant de l’Institut Torreforta de Tarragona. Anna Gallardo, autora de “La propietat de la terra al delta de l’Ebre”, estudia a l’Insti-tut Joaquim Bau de Tortosa.

Núria Roigé, guanyadora del Premi de recerca de secundària L’

sobre la ribera D’ebre

Page 29: Revista Rovira i Virgili, 15

29 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / gent de casa

l metge cirurgià de l’Hospital Maricopa de Phoenix i llicenciat a la URV, Jordy Cox, va ser guardo-

nat el 25 de març amb la Medalla d’Ho-nor de la Fundació del Congrés d’EUA, per la seva tasca de cooperació a Haití. Aquesta Medalla és la distinció civil més alta que es concedeix als EUA. Entre les vint persones finalistes, Cox va ser pro-posat per l’Estat d’Arizona, on viu i tre-balla, i finalment va ser el premiat.

Jordy Cox (Tarragona, 1972) va formar-se a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut on enguany ha fet la lliçó inaugural de curs. Cox va ser un estu-diant brillant, premi extraordinari de la seva promoció, que va deixar record. Va seguir la formació als Estats Units, a

l’Hospital John Hopkins de Baltimore, al Medical College de Wisconsin de Milwaukee i a la Universitat de Ten-nesee, a Memphis. Es va especialitzar en cures intensives.

Va iniciar la cooperació solidària quan estudiava a Reus amb una petita ONG, Metges Solidaris, que va néixer de l’Hospital Sant Joan de la mà del metge anestesista Dr. Peréz Paga, i amb la qual va visi-tar per primer cop Haití l’any 1996. Jordy Cox ha treballat com a metge cooperant a la guerra civil de Costa d’Ivori, al Congo i últimament, de nou a Haití, amb la catàstrofe que va provocar el terratrèmol del gener passat.

Jordy Cox, Medalla d’Honor de la Fundació del Congrés d’EUA

La URV lamenta profundament la mort de Marta Acosta Mendoza, estu-diant de Filologia Anglesa de la Uni-versitat, i de Clara Zapater Caminal, estudiant de Psicologia de la UAB i filla de Francisco Zapater, fins fa pocs mesos síndic de greuges de la URV.

La Universitat va expressar el seu condol i suport a les famílies, amics i amigues i comunitats universitàries de totes dues víctimes, un condol que va fer extensiu a totes les altres persones afectades pel tràgic accident del 24 de juliol passat en un festival musical d’Alemanya.

La Universitat va declarar dos dies de dol i la bandera institucional va one-jar a mig pal.

altres defuncions L’investigador nord-americà Joseph A.C. va morir el passat 1 de març. Pro-fessor de la Universitat de Virginia a Charlottesville (Estats Units), va estar molt vinculat a l’ETSEQ i va fer sempre d’ambaixador de la URV.Durant els anys noranta va formar

part del comitè que va avaluar l’àm-bit d’Enginyeria Química de la URV i va participar diverses vegades en semi-naris del programa de doctorat de l’Escola Tècnica Superior d’Enginye-ria Química. També va exercir com a ambaixador de la Universitat promoci-onant-ne les activitats.

El professor associat del Departament de Gestió d’Empreses Albert Cantó, de 39 anys, va traspassar el 20 de juny passat. Cantó impartia l’assignatura Introducció al Màrqueting (Àrea de Comercialització i Investigació de Mer-cats), a la Facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials.

Vicenç Claramonte, professor associat del Departament d’Enginyeria Quí-mica, va morir a finals de juliol als 59 anys. Era enginyer industrial, treba-llava a Asfaltos Españoles S.A.(ASESA) i feia classe a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química.

El professor del Departament de Dret Privat, Processal i Financer va morir a

finals del mes d’agost. Ramon Arca-rons exercia la docència a la Facultat de Ciències Jurídiques i a l’Escola Uni-versitària de Turisme i Oci.

E

per la seVa tasca De cooperació a haití

la universitat, amb les Famílies de les estudiants marta acosta i clara zapater

montserrat palau rep la distinció m. antòniaFerrer 2010La professora de Filologia Catalana Montserrat Palau va rebre el 9 de març passat la distinció de l’Observatori de la Igualtat com a persona que ha destacat en la defensa dels drets de les dones.

L’Observatori de la Igualtat de la Uni-versitat Rovira i Virgili atorga anual-ment aquesta distinció, que porta el nom de la professora d’Història de la Universitat URV M. Antònia Ferrer.

Montserrat Palau va encetar a la Uni-versitat els estudis de dones i gènere en la literatura catalana. El jurat va entendre que la tasca de Montse Palau per visibilitzar les dones escriptores i les seves aportacions a la literatura catalana, així com el seu compromís amb la implementació del Pla d’igual-tat de la URV, la feien adient de rebre aquest guardó.

Page 30: Revista Rovira i Virgili, 15

30 gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

premis del consell social a treballs de recerca de batxillerat i de síntesi El jurat de la quarta edició d’aquests premis va valorar els 34 treballs pre-sentats i en va escollir deu elaborats per joves de centres de secundària de Tarragona, Reus i Valls. També es va resoldre el nou premi Maria Helena Maseras, que es concedeix a un treball de recerca de batxillerat en estudis de dones i gènere.Els joves premiats van rebre un ordi-nador portàtil, l’import dels crèdits matriculats a primer curs d’un ense-nyament de la URV el curs 2010-11 fins a un màxim de 1.500 euros en el cas que l’estudiant no tingui matrícula gratuïta, i un xec de 300 € per al seu centre, per a l’adquisició de material didàctic i/o bibliogràfic.

El premi Maria Helena Maseras a un treball de recerca de batxillerat en estudis de dones i gènere va recaure en el treball “L’experiència migratòria de les dones senegaleses”, de Jordina

Masvidal, del Col·legi Sagrat Cor de Jesús de Tarragona.

les estudiants clara brull, cristina sentís i núria Flores, premiades per la Fundació gresolAquestes tres estudiants van rebre els premis als millors expedients acadèmics de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials que concedeix la Funda-ció Gresol. L’acte d’entrega es va fer el 8 d’abril a la sala de graus del centre.

Enguany es va arribar a la quarta edi-ció dels premis-beques, que va lliurar el president de la Fundació Gresol, Antoni Pont, acompanyat de la degana de la Facultat, Glòria Barberà.

L’estudiant Clara Brull té el millor currículum acadèmic de la llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses; Cristina Sentís, de la llicenciatura d’Economia, i Núria Flores, de la diplomatura de Ciències Empresarials. Els premis són de 2.000 €.

miquel àngel pradilla, premi lupa d’or de la societat catalana de sociolingüísticaEl professor del Departament de Filo-logia Catalana de la Universitat Miquel Àngel Pradilla s’ha fet mereixedor exa-equo del premi Lupa d’Or, que atorga la Societat Catalana de Sociolingüís-tica, de l’Institut d’Estudis Catalans. Pradilla dirigeix la xarxa científica CRUSCAT (Coneixements, Representa-ció i Usos del Català).

El professor de la URV va guanyar la Lupa d’Or per l’obra La tribu valenci-ana. Reflexions sobre la desestructura-ció de la comunitat lingüística (Onada Edicions, 2008). L’altre guanyador va ser Josep Conill, autor de l’obra Del conflicte lingüístic a l’autogestió: materials per a una sociolingüística de la complexitat (Institut d’Estudis Cata-lans, 2008). El premi es va lliurar en el marc de l’assemblea de la Societat Catalana de Sociolingüística.

n la segona edició d’aquest con-curs de sostenibilitat es van endur el primer premi l’equip

d’Andrea Conde, Cinta González, Ali-cia Penalva, Clara Roig i Marina Sierra; el segon va ser per a Emma Ripollés, Marta Muñoz, Anaïs Martínez i Shana Cases, i el tercer, per a Carlos García i David Kaufmann.

El 21 de juny es va realitzar el concurs a l’Escola Tècnica Superior d’Enginye-ria Química de la URV, en el qual van participar estudiants de secundària de centres de Tarragona, Reus i Salou.

Durant el curs anterior s’havia impar-tit a la Universitat un curs de forma-ció destinat a professorat de secundà-ria, en què es va presentar el mòdul de formació “Sostenibilitat: el futur de l’illa”, del projecte de divulgació de la química APQUA. Una de les activitats

que preveia el mòdul era la realització d’un projecte d’implantació industrial per part de l’alumnat.

Aquesta iniciativa es basa en un esce-nari concret, una illa, en què han d’instal·lar una fàbrica de guix o una de cola, i definir-ne aspectes com situ-ació, càlculs de producció, diagrama de procés, instal·lacions, obtenció de primeres matèries, subministraments d’energia i aigua, gestió dels residus,

personal, impacte sobre el medi natu-ral i humà, etc. Es tracta d’un projecte amb continguts transdisciplinaris que s’alinea totalment amb el treball basat en competències que promou l’ET-SEQ, el nou sistema educatiu català i també la Comunitat Europea.

Enguany, dels vuit grups d’alumnes par-ticipants es va valorar l’informe pre-sentat per cadascun, un pòster expli-catiu en què es resumia el projecte i la defensa davant el jurat. Les estudi-ants de 4rt d’ESO guanyadores del pri-mer premi, Andrea Conde, Cinta Gon-zález, Alicia Penalva, Clara Roig i Marina Sierra, són del Col·legi Sant Pau Apòs-tol de Tarragona i el projecte es deno-mina “I’Glue”.

El concurs es va organitzar en el marc del projecte APQUA, amb el suport de l’ETSEQ i de l’ICE.

Lliurats els premis APQUA a estudiants de secundàriaE

ii eDició Del concurs De proJectes D’implantació inDustrial

Page 31: Revista Rovira i Virgili, 15

31 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / gent de casa

na enquesta realitzada per la URV ha dibuixat el perfil de l’estudiant de la Universitat en l’ús de les TIC.

L’alumne és cada vegada més mòbil (prop del 60% utilitza un ordinador portàtil per a activitats acadèmiques i un 25% navega a través de la telefonia mòbil) i viu més connectat (més del 70% es connecta cada dia a xarxes socials).

L’estudiant Salvador López va guanyar el sorteig després d’haver participat a l’en-questa. El premi consistia en una matrícula gratuïta al curs de la Universitat d’Estiu de la URV Quadratonics, SA: un joc per pole-mitzar sobre la “desigualtat” de gènere en un entorn 2.0 (virtual). En l’enquesta vir-tual, realitzada per E-management com un projecte de recerca educativa finan-çat per l’ICE, hi van participar més de 400 alumnes.

A escala competencial existeix una bretxa digital (a favor de l’alumnat masculí), quant al coneixement del maquinari i tas-ques de manteniment de l’ordinador o

l’ús de tecnologia mòbil. L’alumnat mas-culí té més preferència per treballar en entorns més tecnològics (equips virtuals) i utilitza les xarxes socials de manera dife-rent, ja que es mostra més obert a inter-relacions amb persones que no coneix. En contraposició, les alumnes utilitzen més la xarxa per comunicar-se amb companys de classe. L’ús de podcasts, webcasts, marca-dors socials o dossiers electrònics és molt minoritari entre tots dos col·lectius.

Amb una necessitat creixent de treballar en equips virtuals, el 61% no ha utilitzat mai eines ofimàtiques en línia com Goo-gle Docs (percentatge que passa al 70% si es parla de blocs o wikis), i un 75% no ha realitzat cap assignatura virtual a la URV.

El nivell de satisfacció de l’alumnat amb el Moodle és alt, encara que gairebé la mei-tat dels enquestats se salten classes pre-sencials quan els materials estan dispo-nibles al Moodle. Més dels 70% de les persones enquestades considera que les TIC milloren el seu rendiment acadè-

mic, però només un 35% està molt satis-fet amb la formació que rep a la universi-tat en relació amb el desenvolupament de les seves competències digitals i l’ús de les TIC, en un marc en què només una tercera part és conscient de les competències digi-tals que demanen les empreses.

incorporació a la universitatLa vicerectora Maria Bargalló va lliurar el 19 de maig un reproductor de música i vídeo iPod Touch 32 GB a l’alumna Alèxia Folch, per haver participat en l’enquesta virtual d’opinió als estudiants de primer curs i guanyar el sorteig. Folch va ser una de les 985 persones que van contestar l’enquesta.

Com cada any, la Universitat du a terme l’estudi “La incorporació dels alumnes de primer curs a la Universitat”, en què ana-litza els aspectes docents que en determi-nen la integració en el primer quadrimes-tre de vida universitària. L’anàlisi es fa des del punt de vista dels alumnes i inclou tres àmbits: social, cognitiu i afectiu.

L’estudiant de la URV, cada vegada més conectat a les TIC

la unitat de cirurgia, dis·tingida en el congrés internacional de l’associació europea de cirurgia endoscòpicaEspecialistes de tot el món en cirur-gia endoscòpica es van congregar al 8è Congrés Internacional de l’Asso-ciació Europea de Cirurgia Endoscò-pica (EAES), que va tenir lloc a Gine-bra (Suïssa) del 16 al 19 de juny. En aquesta cita internacional, dos dels tre-balls presentats per la Unitat de Cirurgia de la URV van ser dels deu escollits com a millor presentació tipus pòster d’un total de 700.

El primer dels dos distingits portava per títol: “Analysis of the weight-reducing and metabolic efficacy of laparoscopic sleeve gastrectomy”, i l’havien redactat els professors Cabrera, Sabench, Vives, Feliu, Hernández, Blanco, Socías, Piñana, Domènech, Sánchez, i Del Castillo.

L’altre es titulava “Effects of experimen-tal duodenal exclusion by means of phy-sical barrier: preliminary results”, elabo-rat per Sabench, Hernández, Cabrera, Vives, Socías, Blanco, Sánchez i Del Castillo.

lliurats els diplomes 2009·10 als estudiants xinesos Un total de 108 alumnes procedents de quatre universitats xineses van rebre el 7 de juny el diploma que acredita que van cursar els estudis a la URV. Així, 14 van fer el Curs d’Espanyol Ini-cial, 60 van es van matricular al curs Llengua i Cultura Hispà-nica, 28 van fer el curs d’espe-cialista univer-sitari de Llen-gua Espanyola

com a Llengua Estrangera i sis van cur-sar el màster d’Ensenyament de l’Espa-nyol com a Llengua Estrangera.

Aquests 108 estudiants procedeixen de les universitats de Dalian, Shenzhen, Tianjin i Nanjing i van fer estudis a la Facultat de Lletres. Les professores res-ponsables d’aquesta mobilitat universi-tària, a través de convenis entre la URV i les universitats d’origen, són Sara Pujol i Esther Forgas (Departament de Filolo-gies Romàniques).

U

l’alumne salVaDor lópez, guanyaDor De l’enquesta sobre l’ús De les tic a la urV

Page 32: Revista Rovira i Virgili, 15

32 gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

antonio m. garcía español renova càrrecEl professor Antonio M. García Español va ser reelegit el 14 de maig director del Departament de Filolo-gies Romàniques. La secretària del Departament és la professora M. Ángeles Caamaño, que repeteix en la responsabilitat. Pel nou període, Antonio M. García Español es pro-posa continuar la política encetada de consens amb tothom per prendre decisions, i la Comissió Permanent del Departament activada en el man-dat anterior continuarà complint la funció d’agilitzar aquest procés.

antonio echevarren, medalla de la reialsocietat espanyola de química 2010El catedràtic de Química Analítica de la URV i investigador de l’Institut Català d’Investigació Química Anto-nio Echevarren va rebre el 14 de maig la Medalla de la Reial Societat Espa-nyola de Química 2010.

La Junta de Govern de la Socie-tat també va concedir nou premis d’àrea, a químics espanyols i euro-peus, i quatre premis a químics joves, entre els quals hi ha el jove investiga-dor de l’ICIQ Rubén Martín. Ambdós són caps de grup de recerca a l’Ins-titut.

La investigació del professor Echevar-ren treballa en noves reaccions basa-des en l’ús de complexos de metalls de transició com a catalitzadors i a aplicar-les per a la síntesi de produc-tes naturals complexos i biològica-ment actius.

L’objectiu principal de Rubén Martín al laboratori és proporcionar solucions a problemes sintètics rellevants i des-afiants, ja que se centra en l’activació selectiva i catalitzada per metalls de compostos relativament inerts de gran importància, com el CO2 i els enllaços C-H, C-C i C-O.

manola brunet, escollida presidenta del grup obert d’experts l’opace 2La professora de Geografia de la URV Manola Brunet presidirà l’OPACE 2 durant quatre anys. El grup dóna suport al procés d’implantació i millora dels serveis globals d’informació i pro-ductes climàtics de l’Organització Meteorològica Mundial.

Brunet, que també dirigeix el Cen-tre de Recerca de Canvi Climàtic de la URV, va ser escollida nova presidenta del Grup Obert d’Experts sobre Vigilàn-cia i Anàlisi Climàtica Global i Regional de l’Organització Meteorològica Mun-dial. La Comissió es va reunir al febrer a

Antalya (Turquia), per establir el pla de treball pel període 2010-14 i reorien-tar la gestió.

En aquesta etapa l’OPACE 2 aju-darà durant el procés d’implantació i millora dels serveis globals d’informa-ció i productes climàtics de l’Organitza-ció Meteorològica Mundial. Es pretén, doncs, enriquir la informació, els pro-ductes i serveis climàtics que propor-cionen als països més coneixements i eines electròniques per analitzar la vari-abilitat i el canvi climàtic.

salvador anton, reelegit director de l’escola uni·versitària de turisme i ociLa Junta de Centre de l’Escola Univer-sitària de Turisme i Oci va escollir Sal-vador Anton director per quatre anys més, el segon mandat, en la sessió del 13 de maig. El catedràtic de Geografia ha estat implicat en l’Escola des de la creació, fa nou anys.

Anton està acompanyat en l’equip de direcció per Marta Gemma Nel·lo, sub-directora, fins ara responsable de l’en-senyament de Turisme, responsabili-tat que ocupa Misericòrdia Domingo, i Jordi Blay, responsable de l’ensenya-ment de Geografia i Ordenació del Ter-ritori. Jesús Angla és el secretari de l’Es-cola i Noemí Rabassa, la coordinadora dels programes de màster de Turisme.

l catedràtic de Tecnologia Elec-trònica del Departament d’En-ginyeria Electrònica, Elèctrica i

Automàtica (DEEEA), Xavier Correig, ha estat nomenat professor distingit, com a reconeixement als serveis prestats a la Universitat.

Va participar activament en el disseny i implantació dels estudis d’Enginye-ria a la URV, va ser el primer director del DEEEA durant vuit anys i vicerector d’In-novació, Transferència i Societat. S’ha especialitzat en l’àmbit dels sensors

semiconductors i els sistemes d’ol-facte electrònic, ha dirigit deu tesis doctorals i ha publicat més d’un centenar d’articles en revistes inde-xades.

Des de 2007 dirigeix la Plataforma Metabolòmica, una estructura de recerca singular finançada pel Ciber en Diabetis i Malalties Metabòli-ques, l’Institut d’Investigació Sani-tària Pere Virgili i la URV, que està al servei de la recerca biomèdica i bio-tecnològica.

Xavier Correig, professor distingit de la Universitat E

cateDràtic De tecnologia electrònica

Page 33: Revista Rovira i Virgili, 15

33 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / gent de casa

n el marc dels Pre-mis Catalunya Social 2010, que

convoca el Departa-ment d’Acció Social i Ciutadania, l’Institut Interuniversitari d’Estu-dis de Dones i Gènere (IIEDG) va guanyar el 9 de setembre el premi DIXIT d’investigació social, que distingeix el desenvolupament pio-ner de projectes d’in-vestigació i anàlisi de les condicions de vida de les dones, des d’una perspec-tiva interdisciplinària.

Els Premis Catalunya Social reconeixen aquelles persones i organismes que tre-ballen per un país més solidari i cohe-

sionat. L’Institut Interuni-versitari d’Estudis de Dones i Gènere té la voluntat de reunir la gran majoria dels grups de recerca en estu-dis de dones i gènere. Actu-alment, està format per set universitats catalanes (Universitat de Barcelona, Universitat Rovira i Vir-gili, Universitat de Girona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Autò-noma de Barcelona, Univer-

sitat de Vic i Universitat de Lleida) a les quals properament s’afegirà la Universi-tat Pompeu Fabra.

L’IIEDG guanya el premi DIXIT d’Investigació Social

alexis roda i mercè taratiel, premi del consell social L’agent multimèdia Alexis Roda i Mercè Taratiel, auxiliar de suport a l’Oficina de Suport al Deganat, tots dos de la Facul-tat de Ciències Econòmiques i Empre-sarials, van guanyar en la convocatò-ria 2010 el Premi del Consell Social a la qualitat i millora contínua de la gestió administrativa i tècnica personal d’ad-ministració i serveis, amb el projecte de millora de la gestió de la borsa de tre-ball del centre.

El projecte té per objectiu l’automatit-zació de la borsa de treball, amb una aplicació informàtica que realitza un seguit de tasques que fins ara es feien manualment i que augmenta les pres-tacions del servei. La borsa treballa per la inserció laboral d’estudiants i titulats de la Facultat.

El premi està dotat amb 5.000 €, que s’hauran de destinar a activitats o mit-jans relacionats amb el projecte o avantprojecte guardonat.

l’equip de dietistes de l’estudi predimed guanya el premi dietista de l’any 2010El premi Dietista de l’Any 2010 en la

modalitat col·lectiva es va concedir a l’equip de professionals de l’estudi PREDIMED, per la seva feina en l’edu-cació nutricional preventiva i terapèu-tica. Aquest guardó es va atorgar en el marc de les les XIV Jornades Nacio-nals de Nutrició Pràctica que es van fer els dies 26 i 27 d’abril a Madrid.

Els guanyadors van rebre un diploma, una dotació de 1.500 € i la publi-cació d’un resum del seu treball a la Revista de Nutrición Práctica 2011. El premi Dietista de l’Any té l’objectiu de fomentar el desenvolupament d’acti-vitats de promoció de la salut, i donar a conèixer i posar en relleu les funci-ons del dietista nutricionista. L’edició d’enguany estava orientada a projec-tes plantejats en el camp de l’educació nutricional preventiva i terapèutica.

PREDIMED és un estudi prospectiu en què participen 19 grups de set comunitats autò-nomes (www.pre-dimed.org) coor-dinats des de l’Hospital Clínic de Barcelona pel doc-tor Ramon Estruch.

Hi participa la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV a Reus, dirigida per Jordi Salas-Salvadó.

l’estudiant ares monells, guanyadora del ii concurs de FotograFia digital L’estudiant de Periodisme Ares Monells va guanyar el II Concurs de fotogra-fia digital amb una instantània del campus Sescelades on contraposa els volums de dos edificis al vespre entre dues llums, la natural i l’artificial. La fotografia ha il·lustrat gràficament la Memòria 2009-10 de la URV i l’estudi-ant va rebre un premi de 600 €.

En la primera edició, les obres havien de retratar el campus Catalunya i la guanyadora també va ser una estudi-ant de Periodisme, Mar Cirera.

E

institut uniVersitari D’estuDis De Dones i gènere

Page 34: Revista Rovira i Virgili, 15

34 EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Quina ha estat la seva expe-riència personal i familiar amb el món universitari?Jo sóc d’una generació en què no era gaire freqüent anar a la universitat. No n’hi havia ni tantes ni les mateixes les possibilitats d’accés que ara. Per tant, jo vaig fer una carrera però no universitària. Sóc pèrit mercantil. I els meus estudis van ser, com molta gent d’aquella època, a base de treballar i estudiar. I si podies avançar un any la carrera estudiant durant l’estiu, doncs ho feies. Pel que fa als meus fills, ells dos són universitaris: un biòleg i un llicenciat en disseny industrial.

I com ha viscut el pas d’un context com el seu, amb tantes dificultats, a un com el dels seus fills, amb moltes més opcions?El sistema educatiu ha evolucionat, som en la societat del coneixement. He viscut aquesta evolució d’una manera molt participativa fins allí on m’ha estat possible en algunes preses de decisions en l’àmbit comarcal. Aquí vam començar a implantar estudis uni-versitaris a través de la diplomatura de Relacions Laborals, impulsada a tra-vés del Consell Comarcal amb la cre-ació del Consorci Universitari del Baix Penedès, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili. I tinc la satisfacció d’haver lide-rat aquesta iniciativa amb el suport de la societat civil. Van ser alguns particu-lars els qui van posar damunt la taula la possibilitat de tirar endavant estu-dis universitaris. I aquesta carrera que s’està extingint com a conseqüèn-cia de la transformació dels títols en graus encara està impartint els darrers

“La seu de la URV a la comarca és una aposta estratègica”

Benet Jané, alcalde del Vendrell

el personatge

L’alcalde del Vendrell, Benet Jané, no amaga la satisfacció per la implantació d’una seu de la Universitat Rovira i Virgili al Baix Penedès. “Estem contents i el territori respondrà”, diu en aquesta entrevista. Amb tot, recorda que cal millorar la comunicació de la comarca amb la res-ta del Camp de Tarragona per resoldre satisfactòriament la mobilitat en totes dues direccions i lluitar contra el perill de desafecció.

Page 35: Revista Rovira i Virgili, 15

35 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

cursos. Per tant, he viscut en primera línia la implantació de la universitat al Baix Penedès i els seus creixents efec-tes positius sobre el territori. Ara hi ha un debat obert sobre si tothom ha de tenir accés a la universitat o bé si s’han de potenciar altres estudis formatius com la formació professional i tots els relacionats amb els oficis. Crec que és un debat important perquè és bo que tinguem molts universitaris, que tin-guem aquesta societat del coneixe-ment en ple funcionament, però que també es dediquin recursos a la prepa-ració de bons professionals des d’altres nivells de formació.

Quin balanç fa de la implica-ció de l’Ajuntament del Vendrell en tot aquest procés? Com pot influir la Universitat en l’evolució del municipi i de la comarca?Crec que la URV pren una decisió intel·ligent quan fa el pas d’implan-tar ensenyaments propis a la comarca —ja anem pel segon curs i amb uns excel·lents resultats de matrícula, per damunt de les previsions. La Universi-tat ha fet una aposta adequada obrint una seu a Sancta Maria Maris. Perquè a ningú se li escapa que durant molt de temps molta gent, entre ells jo, hem estat clamant al desert per aconseguir millores per a la comarca. Penso que mesures com la implantació de la Uni-versitat redueixen la desafecció del Baix Penedès respecte al Camp de Tarragona i la resta de la demarcació. I aquest dis-tanciament no ha estat pas per volun-tat nostra. Tenim un imant tant potent al nord, Barcelona i la seva àrea metro-politana, que si el Camp de Tarragona no estira i fa el que ha de fer, doncs això ens arrossega. Per tant, tots els estaments, no només el polític, han de fer un esforç per acostar aquesta comarca, enfortir els lligams per rete-nir-la o la força d’atracció de Barcelona

pot ser imparable. En aquest sentit, doncs, la seu de la URV és una aposta estratègica. Ja hi ha més d’apostes d’altres sectors i espero que això conti-nuï. Recordem que també està oberta la discussió sobre les vegueries. Nosal-tres ens sentim part del Penedès, però s’hauria de buscar una solució. Amb tot, en aquests moments hi ha d’altres prioritats. La URV, junt amb la Diputa-ció, han estat les primeres institucions que han entès les nostres necessitats i aspiracions.

Caldria un esforç en infraes-tructures per millorar l’encaix del Baix Penedès amb la resta de la demarcació de Tarragona?Jo crec que com a conseqüència del que hem fet bastants persones d’expli-car i d’intentar mentalitzar tots els sec-tors, s’ha d’anar constituint un lobby potent per parlar amb l’Administra-ció i per fer mans i mànigues perquè es potenciï el transport, sobretot el fer-rocarril, perquè es millorin les infraes-tructures en general. I si s’ha de tirar endavant una segona conurbació de rodalies, doncs que es faci. És ridícul que un estudiant del Baix Penedès vin-gui a l’estació del Vendrell i per anar a Tarragona hagi d’agafar un tren fins a Sant Vicenç i allí fer transbord a un altre tren. Això no pot ser. Aquest mateix estudiant se’n va a Bellaterra i tot i que també haurà de fer canvi de tren a Martorell hi trobarà molta més freqüència. Per anar a Tarragona ha de fer 33 quilòmetres i uns 80 per anar a Bellaterra. Si volem estrènyer relacions, s’ha de resoldre aquest problema que afecta la mobilitat dels nostres ciuta-dans per anar a estudiar o treballar.

CURRÍCULUMBenet Jané, aLCaLde deL VendReLL

Benet Jané i Palau té 67 anys i tot i que va néixer a Sant Jaume dels Domenys, ha viscut tota la vida al Vendrell. Es va formar com a pèrit mercantil i s’ha dedicat al món em-presarial. Està casat, té cinc fills i és avi de sis néts.

Ha estat regidor de Convergèn-cia i Unió al Vendrell des del 1979, quan es van constituir els primers ajuntaments democràtics. L’any 1995 va accedir per primer cop a l’alcaldia, després que la formació que encapçalava guanyés les elec-cions municipals. Un resultat que es va repetir l’any 1999. Jané va ser alcalde de la vila entre el 1995 i el 2003 i ho és en l’actualitat, des de l’any 2007. La funció pública a l’Ajuntament l’ha compaginat amb el càrrec de president del Consell Comarcal del Baix Penedès entre el 1988 i el 2007.

“la Universitat ha entès les necessitats i aspiracions del territori i hi ha donat una desposta intel·ligent”

Quin paper creu que hauria de tenir la Universitat en la potencia-ció d’aquest territori?Jo crec que el fet de venir aquí ja ha estat una aposta estratègica. Al ter-ritori estem francament contents. La presència de la Universitat amb una seu estimula els ciutadans i sobretot prestigia una comarca. Això és bonís-sim. Què més hauria de fer? Consoli-dar-se i ampliar ensenyaments, però ja anirà venint. Entenem perfectament que no és una cosa d’avui per demà. I el territori respondrà. No només res-pondrà sinó que des del Baix Penedès es podrà captar alumnat d’altres zones pròximes.

Page 36: Revista Rovira i Virgili, 15

36 EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

���������������������

�����������������������������������������������������������������������������

������������������������������������������������������������������������������

�����������������������������������������������������������

�������������������������������������������������������������

�����������������������������������������������������

����������������������������������������������������������������������������������

�����������������������

��������������������������������������������������������������

��������

�����������������