36
Revista de la universitat pública de Tarragona / Març 2005 nº4 Biotecnologia i Arquitectura NOUS ENSENYAMENTS PEL PROPER CURS A LA URV El Campus de les Terres de l’Ebre, una realitat P REU PÚBLIC ALS CENTRES UNIVERSITARIS DE T ORTOSA

Revista Rovira i Virgili, 4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

rRevista d'informació de la Universitat Rovira i Virgili

Citation preview

Page 1: Revista Rovira i Virgili, 4

Revista de la universitat pública de Tarragona / Març 2005 nº4

Biotecnologia i Arquitectura

NOUS ENSENYAMENTS PEL PROPER CURS A LA URV

El Campus de les Terres de l’Ebre, una realitat

PREU PÚBLIC ALS CENTRES UNIVERSITARIS DE TORTOSA

Page 2: Revista Rovira i Virgili, 4
Page 3: Revista Rovira i Virgili, 4

SUMARIPÀGINES 5, 6 I 8 LA FORMACIÓ

NOUS ENSENYAMENTSEl proper curs 2005-06 la Universitat Rovira i Virgili posarà en marxa els estudis d’Arquitectura i Biotecnologia. Amb aques-tes noves carreres la URV arriba als 52 títols de tots els àmbits del coneixement.

PÀGINA 14 UNIVERSITAT-EMPRESA

JORNADES D’EMPRENEDORSLes societats REDESSA i Reus Capital de Negocis, la CEPTA, la Cambra de Comerç de Reus i la URV han renovat el conveni per organitzar les III Jornades d’Emprenedors, que es realitza-ran el 13 i 14 d’abril, i convocar els II Premis Reus a la creació d’empreses 2004.

PÀGINA 19 LA URV A FONS

CAMPUS DE LES TERRES DE L’EBREEls alumnes de les Terres de l’Ebre es podran matricular pel curs 2005-06 a preu públic als centres universitaris de Tortosa adscrits a la URV. És el pri-mer pas per posar en marxa el cam-pus de la URV a les Terres de l’Ebre.

PÀGINES 34 I 35 EL PERSONATGE

LA RECERCA MILLORA LA QUALITAT DE VIDA

Lluís Masana, a cavall entre l’Hospital de Sant Joan i la Facul-tat de Medicina i Ciències de la Sa-lut, fa més de 20 anys que exerceix l’assistència, la docència i la recerca. El seu món és el metabolisme lipídic, l’arteriosclerosi i el risc cardiovascu-lar. La URV li va reconèixer els mèrits l’any 2003 nomenant-lo profes-sor distingit junt amb altres quatre membres destacats de la comunitat universitària.

PÀGINA 9 LA RECERCA

MILLORA DE LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICAEn el rànquing de producció científica del 2004, la Rovira i Virgili ocupa la quarta posi-ció entre les universitats ca-talanes i la vintena entre les de tot l’Estat, segons l’informe presentat en l’últim Consell de Govern de la Universitat.

PÀGINA 13 ELS SERVEIS

ACREDITACIÓ DE QUALITAT PER LA BIBLIOTECAEl Servei de Biblioteca i Documentació de la URV ha rebut la certificació de qualitat 2005 de l’Agencia Nacional de Eva-luación de la Calidad y Acreditación (ANECA), un organisme públic independent que controla el sistema d’ensenyament superior a l’Estat.

PÀGINA 36 LA CONTRAPORTADA

ANY DEL CINEMA

La Universitat Rovira i Virgili ha con-vertit el 2005 en l’Any del Cinema amb una àmplia programació de pel·lícules i fòrums que va començar el 13 de desembre i acabarà el 20 de maig. És el tercer any cultural consecutiu després del del teatre i el de la música.

PÀGINA 18 LA URV A FONS

NOU SÍNDIC DE GREUGESL’advocat Francisco Zapater és el nou sín-dic de greuges de la URV per als propers cinc anys, en substitució d’Isabel Baixe-ras. Zapater exerceix a Tarragona des de 1980, fa classes de dret, és membre de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates i és articulista de diferents publicacions.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / SUMARI 3

Page 4: Revista Rovira i Virgili, 4

4 5

què disposo no m’hi puc estendre.Des de la URV no només tenim aquesta opinió de forma generalitzada, sinó que amb els anys i amb l’esforç de moltes persones hem aconse-guit un bon nivell de productivitat científi ca de qualitat i hem esdevingut al nostre país un nucli signifi catiu de generació de coneixement. Així ho avala l’anàlisi de la situació que es presenta en aquest número de la revista i també en són un bon refl ex els nous i signifi catius projectes d’àmbit europeu aconseguits.

Esperit creatiu i crític

ROVIRA I VIRGILIRevista de la universitat pública de Tarragona

Número 4

Desembre 2004 -

Març 2005

ROVIRA VIRGILI ÉS UNA PUBLICACIÓ DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA. SI LA VOLEU REBRE, ENVIEU LES VOSTRES DADES PER CORREU ELECTRÒNIC A: [email protected], PER FAX AL 977 55 82 58 O BÉ ENS TRUQUEU AL TELÈFON 977 55 80 06

EDITAVicerectorat d’Innovació, Transferència i Societat

DIRECCIÓJosep M. [email protected]

REDACCIÓBerta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S.BellmuntGabinet de Comunicació i Relacions [email protected]/ de l’Escorxador, s/n. 43003 TarragonaTel 977 558006 –Fax 977 558258

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICServei Lingüístic de la URV

FOTOGRAFIARamon Torrents

MAQUETACIÓMedigrup Digital S.A.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi [email protected] 977 558006

IMPRESSIÓNuer TradeDipòsit legal: B - 48078 - 2004

Hom pot creure que una universitat com la nostra ha de centrar els es-forços a impartir docència i a trans-ferir els coneixements a la societat, i

reservar la recerca a les grans universitats me-tropolitanes o als centres de recerca especialit-zats. És una opinió que comparteix força gent al nostre país, no només molts ciutadans me-tropolitans sinó també alguns dels que els me-tropolitans anomenen perifèrics.És una opinió ben diferent de la que tenim la gran majoria dels universitaris de la URV. Per moltes raons. La primera, perquè sense que els professors dediquin una bona part del seu temps a generar coneixement, és a dir, a inves-tigar, no és possible impartir una bona docèn-cia al nivell universitari, no només perquè això permet estar al dia dels coneixements sinó per-què confereix als professors les habilitats ne-cessàries per transmetre als estudiants l’esperit creatiu i crític propi de la formació universi-tària. La segona, perquè sense una bona activi-tat investigadora no és possible tenir un paper correcte en la formació avançada, el que ara seran els màsters i els doctorats, sense la qual una estructura docent no és ben bé una uni-versitat. La tercera, perquè cal utilitzar tots els recursos públics disponibles, humans i mate-rials, per generar coneixement a través de la investigació científi ca per ser competitius so-cialment i econòmicament. En podria enume-rar força més, tot i que amb el curt espai de

Desembre 2004 -

OPINIÓ

OPINIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Page 5: Revista Rovira i Virgili, 4

4 5

LA URV OFEREIX 52 TÍTOLS DE TOTS ELS ÀMBITS D’ESTUDI

És una oferta equilibrada que compleix el compromís de la Universitat de res-pondre a les necessitats d’educació su-perior de l’entorn. Així, té orientats

els estudis de ciències experimentals i tecno-logia cap als camps de la química, l’enologia, l’electrònica, la informàtica i les indústries agràries i alimentàries. En ciències de la salut,

a més de la medicina, ofereix estudis de fisio-teràpia, nutrició i infermeria. En ciències socials treballa en el camp del turisme, les diverses fa-cetes de l’educació, la psicologia, l’economia, l’administració d’empreses i les ciències del tre-ball, el dret i la comunicació. Les humanitats engloben els estudis de llengües i filologies, geografia, història, antropologia i arqueologia.

LA FORMACIÓ

Biotecnologia i Arquitectura, novetats del 2005EL CURS 2005-06 LA URV POSARÀ EN MARXA ELS ESTUDIS D’ARQUITECTURA I DE BIOTECNOLOGIA. PER A LA UNIVERSITAT, IMPARTIR AQUESTS ENSENYAMENTS SIGNIFICA AMPLIAR EL SEU CAMP D’ACCIÓ EN DOS ÀMBITS D’ESTUDI AMB MOLT DE FUTUR I CREAR UN NOU CENTRE, EL QUE EN FA 12 A LA URV. AMB AQUESTES NOVES CARRERES LA UNIVERSITAT ARRIBA ALS 52 TÍTOLS DE TOTS ELS ÀMBITS DE CONEIXEMENT.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

Page 6: Revista Rovira i Virgili, 4

6 7 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI

ArquitecturaARQUITECTURA

Els estudis d’Arquitectura de la URV tenen el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

AMB ELS NOUS ESTUDIS D’ARQUITECTURA, LA URV ENTRARÀ EL CURS VINENT EN L’ÀMBIT DE L’URBANISME I LA CONSTRUCCIÓ, UN SECTOR ECONÒMIC CLAU A LES COMARQUES DE TARRAGONA. ELS ARQUITECTES S’OCUPEN DE PROJECTAR I CONTROLAR LA CONSTRUCCIÓ D’EDIFICIS I DE FER EL PLANEJAMENT I DESENVOLUPAR ELS ESPAIS EN UN SENTIT AMPLI: URBANISME, PAISATGISME, INTERIORISME, ETC.

Arquitectura és un ensenyament de cinc anys de durada, als quals s’ha d’afegir el projecte de final de ca-rrera. La URV oferirà seixanta places

d’aquests nous estudis, que al llarg del temps s’ha constatat que tenen una àmplia deman-da a les comarques de Tarragona. Per a la Uni-versitat, aquest ensenyament suposa incorporar un nou àmbit de coneixement. Per això rebrà el suport de la Universitat Politècnica de Ca-talunya, que a través de l’Escola Tècnica Su-perior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), col·laborarà en el disseny i la posada en mar-xa. Els estudis tindran tots els avantatges d’un projecte totalment nou, que comença de ze-ro, i alhora totes les garanties de nivell i de qua-litat que dóna l’experiència de la UPC en aquest àmbit. S’impartirà provisionalment a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, al campus Bellisens, i per al tercer curs s’espera disposar de l’edifici propi de la nova Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, capaç d’acollir tots els estudis d’aquest àmbit que la URV pugui oferir.

Per construir el nou centre la URV ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Reus. S’aixecarà al campus Bellisens, al costat de l’actual Facul-tat de Ciències Econòmiques i Empresarials, on també s’ha de reubicar en el futur la Facul-tat de Medicina i Ciències de la Salut, i al costat d’on es vol fer el parc tecnològic de la ciutat, el Tecnoparc. El consistori reusenc hi col·labora avançant el finançament de les obres del nou edifici, i la Generalitat s’ha compromès a in-cloure el retorn del seu valor en un futur pla d’inversions.

Page 7: Revista Rovira i Virgili, 4

6 7 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI

Page 8: Revista Rovira i Virgili, 4

8 9 LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

BiotecnologiaBIOTECNOLOGIA

HOMOLOGAT OFICIALMENT FA TRES ANYS, BIOTECNOLOGIA ÉS UN ENSENYAMENT NOU EN EL SISTEMA UNIVERSITARI DE L’ESTAT ESPAN-YOL. LA URV L’OFERIRÀ A PARTIR DEL CURS VINENT CONJUNTAMENT AMB LA UNIVERSITAT DE LLEIDA. FINS ARA A CATALUNYA NOMÉS S’IMPARTIA A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA I A LA UNIVERSITAT DE VIC (PRIVADA).

La biotecnologia és clau per als avenços continus en la investigació del funcio-nament dels éssers vius. És una branca que té a veure amb temes d’actualitat

que generen tanta expectativa com l’enginyeria genètica, les cèl·lules mare, els biosensors, els microxips de DNA o de proteïna, el diagnòstic molecular, la clonació terapèutica o les teràpies genètiques, entre altres. Els estudis de Biotecnologia estan molt relacio-nats amb la bioquímica i la biologia molecu-lar i les tecnologies. Per tant, s’articulen molt bé amb una sèrie d’ensenyaments que fa mol-ts anys que s’imparteixen a la URV, com els de Bioquímica, Química, Enginyeria Química, En-ginyeria Tècnica Agrària en Indústries Alimen-tàries i Enologia. És una especialització que molt probablement es convertirà en un dels fu-turs ensenyaments europeus de grau.Aquest ensenyament s’impartirà al campus Ses-celades, amb una oferta de quaranta places i una duració recomanada de quatre anys. El projecte docent és conjunt de les facultats de Química i d’Enologia i de l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria Química. El disseny i els plans d’estudis es compartiran amb la Universitat de

Lleida. Això no afectarà els alumnes, ja que ca-da un cursarà els estudis a la seva universitat, però els obrirà possibilitats d’especialització: a Lleida, en temes relacionats sobretot amb els estudis agraris i amb biomedicina, i a Ta-rragona, en àmbits relacionats amb indústries alimentàries, nutrició, biomedicina i medi am-bient. Es tracta d’uns estudis molt professionalitzadors i amb uns camps d’aplicació que creixeran en el futur. El titulat en Biotecnologia serà una per-sona que, coneixent les estructures i els proces-sos que conformen la matèria viva, serà capaç de dissenyar-los i utilitzar-los en la producció de béns i serveis. Són coneixements que s’apliquen en els camps agroalimentari, veterinari, me-diambiental, farmacèutic, nutricional, química fina, microelectrònic o els laboratoris d’anàlisi, entre altres. Per les seves característiques i aplicacions, es tracta d’una especialització amb grans expecta-tives per al teixit empresarial de les comarques de Tarragona i, amb seguretat, serà un factor d’innovació i modernització dels sectors pro-ductius d’aquests territoris i en general de Ca-talunya

Page 9: Revista Rovira i Virgili, 4

8 9

La funció de la Universitat és aportar coneixements a la so-cietat, tant per contribuir al desenvolupament econòmic

com per millorar les condicions de vi-da dels ciutadans. Per això considera que la recerca forma part inseparable de la tasca docent i de formació dels titulats. Això és especialment impor-tant en els estudis de doctorat, que en el futur seran màsters europeus.L’informe de visibilitat científica elabo-rat per la Universitat indica que durant el 2004 els investigadors de la URV van publicar 325 articles científics, a un ritme de més d’un article per dia lectiu. Són dades de la publicació en revistes especialitzades de tot el món recollides per la base de dades Cu-rrent Contents, de l’Institute for Scien-tific Information (ISI) dels Estats Units, una referència reconeguda interna-cionalment. D’acord amb les dades del Current Contents, fent la mitjana de publicacions de les diferents àrees de coneixement, la URV va aportar el 2004 el 6,6% de la producció científi-ca de Catalunya i ocupa la quarta po-sició en el rànquing, després de les grans universitats de Barcelona. Res-pecte a les universitats de tot l’Estat, la URV publica l’1,6% de tots els articles científics i ocupa la posició 20 en el rànquing de centres d’investigació es-tatals. Aquestes dades confirmen les posicions obtingudes per la URV en els últims set anys, amb una tendèn-cia a millorar. Si es considera la ràtio

INFORME SOBRE LA VISIBILITAT CIENTÍFICA DE LA URV

La URV va millorar el nivell de producció científica el 2004 EN EL RÀNQUING DE PRODUCCIÓ CIENTÍFICA DEL 2004, LA ROVIRA I VIRGILI OCUPA LA QUARTA POSICIÓ ENTRE LES UNIVERSITATS CATALANES I LA VINTENA ENTRE LES DE TOT L’ESTAT, SEGONS L’INFORME DE VISIBILITAT CIENTÍFICA PRESENTAT EN L’ÚLTIM CONSELL DE GOVERN. AQUESTA BONA POSICIÓ ÉS MOLT IMPORTANT PER A LA URV, PERQUÈ INDICA QUE L’APOSTA PER UNA RECERCA DE QUALITAT DÓNA BONS RESULTATS.

LA RECERCA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

de publicacions per professor, la posi-ció de la URV a l’Estat puja fins al lloc 8, la qual cosa indica que la produc-tivitat científica de la URV és molt al-ta. L’ISI també elabora uns informes, denominats Essencial Science Indica-tors (ESI), sobre els centres de recerca més productius del món en els últims deu anys. De les 22 àrees de recerca que inclou l’ESI, la URV hi apareix en quatre: química, enginyeries, medi-cina clínica i ciències socials. Aquesta visibilitat científica de la URV és simi-lar a la d’universitats de l’Estat molt més grans, com la de Màlaga o la Po-litècnica de València, i convé tenir en compte que hi ha 36 universitats de

l’Estat que no són visibles en cap àrea. La URV se situa en la novena posi-ció estatal i quarta de Catalunya en nombre d’àrees en què es visible. Tal com es pot veure en la taula de visi-bilitat científica, la URV assoleix llocs molt destacats en el rànquing de l’Estat i del món pel que fa al nombre d’articles publicats pels seus investiga-dors. En la majoria dels casos, la po-sició encara és millor quan s’analitza el nombre de cops que aquests arti-cles són citats per altres investigadors, cosa que indica que les publicacions científiques de la URV són molt valo-rades i tingudes en compte per la co-munitat científica.

VISIBILITAT CIENTÍFICA DE LA URV EN ÀMBITS DESTACATS DE L’ESI - NOVEMBRE DE 2004

ÀREESCENTRES

DESTACATS AL MÓN

POSICIÓ DE LA URV AL MÓN

PER ARTICLES EN CITES / ARTICLE

QUÍMICA 749 464 306

ENGINYERIES 911 727 311

MEDICINA CLÍNICA 2.534 1.333 2.233

CIÈNCIES SOCIALS 583 566 52

ÀREESCENTRES

DESTACATS A L’ESTAT

POSICIÓ DE LA URV A L’ESTAT

PER ARTICLES EN CITES / ARTICLE

QUÍMICA 749 464 306

ENGINYERIES 911 727 311

MEDICINA CLÍNICA 2.534 1.333 2.233

CIÈNCIES SOCIALS 583 566 52

Page 10: Revista Rovira i Virgili, 4

10 11 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Aquesta iniciativa la coordinen les profesores Vanessa Fierro i Flor Siperstein, del Departament d’Enginyeria Química de la Univer-

sitat Rovira i Virgili, investigadores del pro-grama Ramón y Cajal. Les sessions es van fer a la sala de graus de l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria Química.Lignocarb és una xarxa de recerca i d’intercanvi d’investigadors i estudiants de doctorat entre universitats europees i d’Amèrica Llatina per investigar sobre la lig-nina. És el primer projecte del programa AL-FA de la Unió Europea, de col·laboració amb Amèrica Llatina en docència i investigació, en el qual participa la URV i n’és la responsable.Aquesta iniciativa té com a objectiu valo-ritzar la lignina, la substància que dóna rigidesa a les plantes. Actualment consti-tueix un residu en alguns processos indus-trials, en especial en la fabricació de paper i de bioetanol, i es crema per generar ener-

Reunió de la xarxa Lignocarb a la URVINVESTIGADORS EUROPEUS I D’AMÈRICA LLATINA VAN PARTICIPAR DEL 23 AL 25 DE FEBRER A TARRAGONA EN UNA REUNIÓ DE LA XARXA LIGNOCARB, UN PROJECTE COMUNITARI PER DONAR VALOR INDUSTRIAL A LA LIGNINA, UNA SUBSTÀNCIA PRESENT A LES PLANTES.

gia. Pretén desenvolupar noves aplicacio-ns de la lignina i dels carbons activats que produeix en els camps mediambiental i de l’emmagatzematge d’energia. Això perme-tria aplicar-la en productes de més valor afe-git i milloraria l’aprofitament dels recursos naturals i la competitivitat de les tecnologies basades en la biomassa. Es necessita un nucli de professionals amb coneixements avançats, i la xarxa facilita un intercanvi d’investigadors entre els dos con-tinents. En el projecte hi participen sis uni-versitats europees —Edimburg, Lieja, Henry Poincaré de Nancy, Evora i Provença—, i sis d’Amèrica Llatina —Simón Bolívar, de Cara-cas (Veneçuela), Autònoma de Puebla i Au-tònoma de Chihuahua (Mèxic), Pontificia Bolivariana de Medellín (Colòmbia), Buenos Aires (Argentina) i Lorena (Brasil). En el pro-grama intervenen 25 professors i 40 estu-diants de doctorat, dura inicialment tres anys i té un pressupost de 688.000 Euros

Page 11: Revista Rovira i Virgili, 4

10 11

LA URV PARTICIPA EN EL COMITÈ DE GESTIÓ DEL PROGRAMA NOMIRACLE

Gran projecte europeu per avaluar el risc mediambientalES CREARAN NOVES EINES PER ANALITZAR EL RISC QUE COMPORTEN ELS PRODUCTES QUÍMICS

No hi ha miracles. El medi ambient no corregeix per si mateix els desequilibris que provoca l’activitat humana.

Aquest és el principi de què parteix el gran projecte de recerca NoMiracle, que ha posat en marxa la Unió Euro-pea per desenvolupar eines que per-metin avaluar de forma integral el risc que comporten els productes químics que es troben en el medi ambient. El programa es denomina Nous Mètodes per a la Valoració Integra-da del Risc i dels Factors Estressants Acumulatius en el Medi Ambient a Europa (NoMiracle, en l’acrònim en anglès). El projecte enfoca l’anàlisi del risc ambiental des d’una perspecti-va nova, multidisciplinària i interdisci-plinària. Científics de diferents àrees com toxicologia i epidemiologia, eco-toxicologia aquàtica o terrestre, quí-mica ambiental, bioquímica, física, matemàtiques, informàtica o ciències socioeconòmiques treballen per des-envolupar noves eines d’anàlisi que tinguin en compte l’acció combinada dels productes biològicament actius en unes condicions ambientals deter-minades. Cal elaborar i alimentar bases de da-des molt més completes i complexes que les actuals sobre els produc-tes químics existents, les possibles mescles i degradacions, les reaccio-ns en condicions variables, la toxi-citat i l’impacte mediambiental. També s’han d’estudiar les interac-cions entre diferents compostos, ja que l’exposició simultània a diversos agents tòxics no és igual a la suma dels efectes de cada un per separat. Cal diferenciar geogràficament els efectes, creant bases de dades amb els factors climàtics, ambientals, hu-mans i culturals, com la percepció so-cial del risc, per exemple. El conjunt representa un gran volum d’informació, que requereix crear ei-nes d’intel·ligència artificial per rela-

cionar tots els factors alhora. S’ha de pensar que hi ha aproximadament uns 70.000 productes químics sintè-tics, que actualment no es poden ava-luar en tots els escenaris possibles. L’objectiu és disposar de noves i po-tents eines d’anàlisi que permetin en el futur desenvolupar mapes de risc que prevegin tots els factors presents en una zona determinada.

EL PAPER DE LA URV El director del grup de recerca Fenò-mens de Transport de la URV, Dr. Fran-cesc Giralt, participa en el comitè de gestió del projecte. Concretament, co-ordina els anàlisis transdisciplinàries dels fenòmens ambientals. La URV elaborarà bases de dades dels productes químics més significatius. També establirà models de predic-ció de la biodegradació dels compos-tos químics, aspecte molt important per estudiar la mobilitat i el destí fi-nal dels productes químics en el me-di ambient.Un altre camp en què treballaran els investigadors de la URV és el disseny de models intel·ligents. D’una ban-da, per completar amb eines infor-màtiques les dades que no arriben a proporcionar els estudis químics. D’una altra, per establir automàtica-ment a través d’algoritmes matemà-tics les interaccions dels molts factors que interactuen en la determinació

de l’existència de risc en un escenari concret, i arribar així a fer possibles els mapes de risc d’una zona en un mo-ment determinat. Els investigadors de la URV es plan-tegen aplicar de forma experimen-tal els avenços del projecte a la zona del delta de l’Ebre, amb possibi-litats d’estendre aquesta anàlisi a l’elaboració d’un mapa de risc del conjunt de les comarques de Tarra-gona. Aquesta és una proposta que s’haurà de concretar a mesura que avancin les investigacions en marxa.

80 INVESTIGADORS DE 17 PAÏSOSLes dades del projecte NoMiracle en reflecteixen l’ambició. Forma part del VI Programa marc de recerca de la UE i està inclòs en el Pla Europeu so-bre Medi Ambient i Salut 2004-10. Hi participen 38 grups de recerca de 17 països europeus. Té un pressu-post global d’onze milions d’euros (més de 1.800 milions de les anti-gues pessetes) per una durada pre-vista de cinc anys. A mitjan gener els 80 investigadors que participen ac-tualment en el projecte es van reunir a Barcelona per definir els escena-ris inicials i seleccionar els produc-tes químics prioritaris que s’havien d’estudiar. La reunió va significar la posada en marxa oficial del projec-te. Del pressupost global, la URV té assignats 400.000 euros i hi dedica una dotzena d’investigadors.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

Page 12: Revista Rovira i Virgili, 4

12 13 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

El municipi de la Sénia acolli-rà el futur Centre de Difusió Tecnològica del Moble grà-cies al conveni signat el 23

de desembre passat a l’Ajuntament per Josep M. Rañé, conseller de Tre-ball i Indústria; l’alcalde, Víctor Pla; el president de la Confederació Ca-talana de la Fusta, Joan Sabater, i el rector de la Universitat Rovira i Virgi-li, Lluís Arola.El Centre de Difusió Tecnològica del Moble de Catalunya és el primer d’aquestes característiques que es posa en marxa a tot Catalunya i rep el suport del Govern català. El nou espai, tot i estar concebut amb un àmbit d’actuació més local, donarà servei a la indústria del moble de to-tes les comarques catalanes. L’objectiu d’aquest organisme serà desenvolupar serveis tecnològics, i fer difusió i formació en l’àmbit del moble, activitats que fins ara només es duien a terme fora de Catalun-ya, sobretot i per proximitat a Valèn-

cia. Les actuacions es duran a terme d’una manera complementària amb les que s’organitzen a l’entorn. Segons l’estudi de viabilitat fet prèviament, les principals línies d’actuació són els serveis relacio-nats amb assajos i homologacions de producte, la promoció de la in-novació en les empreses del sector, l’acostament de la tecnologia a les empreses, la formació dels treballa-dors i el servei de consultoria. Estarà situat a la Sénia, ja que en aquesta zona es troba el nucli més important d’empreses del sector. El Departament de Treball i Indústria, a través del Centre d’Innovació i Des-envolupament Empresarial (CIDEM), l’Ajuntament de la població i la Con-federació Catalana de la Fusta i del Moble facilitaran el suport financer necessari per garantir l’èxit de la ini-ciativa. A més, la Sénia hi aportarà els terrenys on es construirà el cen-tre, i la Confederació, la maquinària i els estris necessaris per posar-lo en

marxa. La Universitat Rovira i Virgili hi col·laborarà amb el coneixement.L’estudi de viabilitat ha permès conèixer el teixit industrial relacionat amb les tecnologies de la fusta i el moble del Baix Ebre i de Catalunya, i detectar les necessitats principals pel que fa a serveis tecnològics, difusió i formació.La creació del Centre respon a l’objectiu del Departament de Tre-ball i Indústria de fomentar la tec-nologia en les activitats industrials que mostren un important poten-cial de creixement, com és el cas de la indústria del moble. Tal com diu l’acord, una presència superior d’aquest sector en la indústria cata-lana tindrà efectes beneficiosos so-bre la resta del teixit industrial de Catalunya. La Generalitat considera la transferència tecnològica com un dels eixos estratègics per al desenvo-lupament industrial.

Neix el Centre de Difusió Tecnològica del Moble

Centre en Tecnologiesde la Nutrició i Salut

El futur Centre en Tecnolo-gies de la Nutrició i Salut va iniciar el 10 de novembre passat el procés de creació

amb la signatura d’un conveni entre el conseller de Treball i Indústria, Jo-sep M. Rañé; l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Peréz; el rector de la URV, Lluís Arola, i els vicepresidents de Tecnoparc Reus, Josep Morató i Àn-gel Cunillera.L’acte de signatura per crear aquest nou centre tecnològic va tenir lloc al Palau de Fires i Congressos. Prèvia-ment, s’havia constituït davant notari la societat promotora del Tec-

noparc de la ciutat, un soci de la qual és la URV.La signatura ha estat el primer pas en el naixement d’aquest nou orga-nisme, ja que esdevé el punt de par-tida per elaborar un estudi que en confirmarà l’orientació. Aquest tre-ball farà conèixer el teixit industrial relacionat amb la nutrició i la sa-lut de les comarques de Tarragona i detectarà quines són les necessi-tats principals pel que fa a R+D+I. Aquesta informació permetrà es-tablir els recursos humans, físics i econòmics del futur centre. La nova estructura contribuirà a po-

tenciar el sector de la nutrició i la salut aprofitant el coneixement uni-versitari, basat en la capacitat de què disposa la Universitat Rovira i Virgili en aquest camp. Es crearà una unitat compartida de serveis per a la recerca, el desenvolupament i la uti-lització d’infraestructures. La ubica-ció física serà al futur Tecnoparc de Reus.El Centre Tecnològic de Reus és el primer d’un conjunt de tres cen-tres relacionats amb l’aplicació de la biotecnologia en l’àmbit de les in-dústries agroalimentàries que es desenvoluparan a Catalunya.

Page 13: Revista Rovira i Virgili, 4

12 13

ELS SERVEIS

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ELS SERVEIS

LA BIBLIOTECA DEL CAMPUS SESCELADES BAT EL RÈCORD D’OCUPACIÓEl mes de gener passat la Biblioteca del campus de Sescelades va registrar 53.671 entrades en plena època d’exàmens i va doblar l’ocupació habitual. Aquesta biblioteca dóna servei a cinc centres de la Universitat i a més de 5.000 alumnes.

Aquest és un dels equipaments més grans de la Universitat i del 10 al 28 de gener, el període d’exàmens corresponent al primer quadrimestre, és quan les sales han estat més utilitzades. L’horari habitual es va reforçar durant el cap de setmana i estava ober-ta de dilluns a divendres de 8.30 h a 20.30 h; dissabtes, de 10 h a 20 h, i diumenges, de 10 h. a 14 h. Al llarg d’una setmana, en diferents torns, hi van treballar una trentena de persones.La Biblioteca va entrar en funcionament al novembre de 2003 per a tres centres, i des d’aquest curs 2004-05 serveix també els nous centres construïts a Sescelades, la Facultat de Química i la d’Enologia. L’edifici té 5.500 metres quadrats, distribuïts en tres plantes i un soterrani. La Biblioteca té 736 punts de lectura i capacitat per te-nir 100.000 volums. A més de les sales de lectura d’accés directe als llibres, disposa de sis sales per estudiar en grup i una sala de formació d’usuaris, una planta amb sales d’informàtica de lliure accés amb capacitat per a 420 persones i diverses sales per estu-diar individualment.Quant a l’equipament, hi ha ordinadors de lliure accés connec-tats a la xarxa, connexions per als ordinadors portàtils a través de cable i de tecnologia sense fils, i dues màquines d’autopréstec que permeten agilitzar el servei. L’edifici és accessible per a mi-nusvàlids, està climatitzat i té accessos independents de la resta del campus per poder obrir el cap de setmana i en horaris en què escoles i facultats estan tancades. Els arquitectes que ha dissenyat l’edifici són José Antonio Martí-nez i Elias Torres. L’edifici participa en el programa europeu Uni-versol i aprofita la façana de l’edifici per instal·lar-hi una central fotovoltaica que pot generar fins 20 Kw de potència elèctrica a partir de l’energia solar.

Biblioteca de qualitat

El Servei de Biblioteca i Documenta-ció de la URV ha rebut la certificació de qualitat 2005 de l’Agència Estatal d’Avaluació de la Qualitat i Acredi-tació (ANECA), un organisme públic independent que controla el sistema d’ensenyament superior a l’Estat. Aquesta certificació és vàlida per tres anys i reconeix la feina feta alhora que facilita l’accés a programes i re-cursos econòmics externs per conti-nuar millorant els serveis.El comitè d’avaluació de l’ANECA ha valorat com a bons els nou íte-ms analitzats en alguns dels quals la URV està pel damunt de la mitja-na de la xarxa espanyola de biblio-teques universitàries. Aquest procés de certificació és similar al que es fa amb els ensenyaments i permet as-sumir amb més garanties l’adaptació de la URV al nou model docent que comporta l’espai europeu d’educació superior establert arran de la declaració de Bolonya.En l’anàlisi del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV s’han re-visat aspectes estructurals com els recursos financers, bibliogràfics, es-pai físic i equipaments. També s’han tingut en compte resultats de fun-cionament de les biblioteques com visitants, circulació, préstec interbi-bliotecari, formació dels usuaris, uti-

lització de recursos electrònics i grau de satisfacció dels usuaris. També s’han estudiat qüestions relaciona-des amb els processos de funciona-ment com el grau d’integració del Servei de Biblioteca a la institució, la

relació entre el Servei i la docència i la recerca, la gestió i l’organització, la política de capacitació, formació i promoció del personal, i els plans de millora i de participació en projectes d’innovació i cooperatius.

Page 14: Revista Rovira i Virgili, 4

14 15

II PREMIS REUS A LA CREACIÓ D’EMPRESES

LES SOCIETATS REDESSA I REUS CAPITAL DE NEGOCIS, LA CEPTA, LA CAMBRA DE COMERÇ DE REUS I LA URV HAN RENOVAT EL CON-VENI PER ORGANITZAR LES III JORNADES D’EMPRENEDORS QUE ES REALITZARAN EL 13 I 14 D’ABRIL I LA CONVOCATÒRIA DELS II PREMIS REUS A LA CREACIÓ D’EMPRESES 2004.

L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, president de Reus Desenvolupament Econòmic, SA (REDESSA); Sebastià Ca-bré, president de la Confederació Em-

presarial de la Província de Tarragona (CEPTA); Francesc Cabré, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus; Àn-gel Cunillera, president de Reus Capital de Ne-gocis, i Lluís Arola, rector de la URV, van signar l’acord de col·laboració.L’objectiu d’aquest conveni és fomentar l’esperit i la iniciativa empresarial a les comarques de Ta-rragona. Les institucions signants es compro-meten a fer-se càrrec de promoure i organitzar les dues activitats programades i de la dotació econòmica dels premis.S’obre la convocatòria del II Premis Reus a la Creació d’Empreses, adreçats a tots els empre-nedors de les comarques de Tarragona amb una idea de negoci, especialment als joves i als alumnes de la URV que finalitzin els estudis uni-versitaris. En aquest sentit, es vol premiar els dos millors projectes de creació d’empresa de l’any 2004.

Poden participar-hi persones físiques i jurídi-ques, amb un projecte cadascuna. El concurs es divideix en dues fases i el termini de presen-tació de projectes es va acabar el 17 de gener d’enguany. Les millors idees han estat seleccio-nades per poder participar en la segona fase del concurs. Els autors tindran dret a rebre un curs de formació, que s’impartirà a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, per redac-tar el pla d’empresa i de viabilitat econòmica; i tindran a la seva disposició un grup de profes-sors de la URV, juntament amb professionals, que els oferiran una tutoria personalitzada per elaborar el pla d’empresa.Les III Jornades d’Emprenedors tindran lloc el 13 i 14 d’abril a la Facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials i al Palau de Fires de Reus. Durant aquests dies es lliuraran els dos premis, de 5.000 EUROS cadascun. A més del premi, s’oferirà als guanyadors la possibi-litat d’instal·lar-se al Viver d’Empreses de RE-DESSA amb bones condicions econòmiques. Per a més informació, consulteu www.urv.net/emprenedoria

UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

UNIVERSITAT-EMPRESA

II Premis Reus a la Creació d’Empreses

Page 15: Revista Rovira i Virgili, 4

14 15 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT - EMPRESA

I FÒRUM D’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA

PROP DE 300 ALUMNES I EXALUMNES DE LA URV VAN VISITAR ELS ESTANDS DEL PRIMER FÒRUM D’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA, QUE EL 17 I 18 DE NOVEMBRE VA ACOLLIR 28 EMPRESES AL CAMPUS SESCELA-DES. EL FÒRUM, ORGANITZAT PER LA UNIVERSITAT, TENIA L’OBJECTIU DE POSAR EN CONTACTE EMPRESES I ALUMNES PER MILLORAR LA INSER-CIÓ LABORAL DELS ESTUDIANTS. ES VAN FER DUES ACTIVITATS: LA FIRA D’EMPRESES I LES JORNADES D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL.

La trobada estava dirigida als alum-nes d’últim curs i exalumnes de la URV, que van tenir l’oportunitat de sa-ber com fan les empreses la selecció

de personal i van poder presentar-se a les que van participar a la Fira. Les empreses obtenien una visió panoràmica sobre el perfil dels es-tudiants i titulats de la Universitat, a més de dades i currículums per seleccionar joves pro-fessionals en el futur.

A la Fira d’Empreses hi estaven representa-des les organitzacions empresarials més signi-ficatives dels diversos sectors econòmics de les comarques tarragonines (vegeu el quadre ad-junt). Durant els dos dies també es van fer 23 presentacions de les companyies assistents.D’altra banda, els estudiants d’últim curs que participaven en les Jornades d’Orientació Pro-fessional rebien formació directa sobre la re-cerca de feina, les competències professionals més destacables i l’autoocupació, la manera de crear una empresa i els ajuts existents. Al Fòrum els visitants també podien informar-se sobre els serveis públics d’ocupació, els pro-grames d’orientació que gestionen, els canals per anar a treballar a l’estranger i els progra-mes institucionals de suport.

El Fòrum estava organitzat per la Universi-tat, i va comptar amb el suport del Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, del Fons Social Europeu i del Pacte de San-tes Creus (Pacte Territorial per a l’Ocupació de les Comarques Tarragonines). A la pàgi-na del Fòrum hi trobareu tota la informació: http://www.urv.net/forumocupacio. Tam-bé podeu adreçar-vos als telèfons 977 558 756 - 977 558 690, o a l’adreça electrònica [email protected].

El contacte de l’estudiant amb l’empresa

EMPRESES PARTICIPANTS-ASM DIMATEC INGENIERÍA-TEA-CEGOS, SA-UNIVERSAL PORT AVENTURA-REPSOL YPF-FUTURA SYSTEMS, SL-LEAR CORPORATION-GRUPO CASTILLA-CASTILLA INFORMÁTICA PROFESIONAL-DOW CHEMICAL IBÉRICA, SL-PROJECT & SOFTWARE-MIGUEL TORRES, SA-BAYER-UNIVERSIA-BESTHOTELS-BORGES-ASOCIACIÓN NUCLEAR ASCÓ-VANDELLÒS II-LA CAIXA-CAIXA TARRAGONA-GRUP CODORNIU-BIG DRUM-BASF ESPAÑOLA, SA-GRUP SAGESSA-CEPTA-SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA-NEW SOFT NETWORKS-TQ TECNOL, SA-APPLUS-IDIADA-COL·LECTIU D’EMPRESARIS DELS MOBLES DE LA SÈNIA

Page 16: Revista Rovira i Virgili, 4

16 17

BASF s’incorpora al Patronat de l’ICIQ L’empresa BASF Espanyola SA s’ha incorpo-rat al Patronat de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), a través del vicepresident i con-seller delegat Erwin Rauhe. BASF té a Tarrago-na un dels centres productius més importants d’Europa i aportarà 150.000 euros anuals els tres primers anys, equivalents al període de vi-gència del conveni. Mitjançant la participació en els òrgans de govern de la Fundació ICIQ, aquesta empresa química, conjuntament amb REPSOL YPF i Bayer, que també en formen part, contribuirà amb la seva experiència a establir la proposta que ha de definir les línies de re-cerca del centre. L’ICIQ és un centre de recer-ca impulsat i finançat per la Generalitat, amb l’ambició de convertir-se en una institució de referència en l’àmbit de la química, adscrit a la URV i dirigit actualment per Miquel Àngel Pe-ricàs. Les instal·lacions de l’ICIQ, que es van inaugurar al juliol del 2003, ocupen una su-perfície de 7.000 m2 al campus de Sescelades. Actualment, el centre disposa de 23 laborato-

ris que poden utilitzar els grups de recerca. Els àmbits de recerca principals de l’ICIQ són els processos de catàlisi, la química supramolecu-lar, les tecnologies netes, les nanotecnologies i, en conjunt, els diferents aspectes del procés químic/reacció química.

CONVENI DEL GRUP DE RECERCA EN DRET DEL MEDI AMBIENT AMB L’EMPRESA MUNI-CIPAL AIGÜES DE REUS

Aigües de Reus i el grup de recerca en Dret del Medi Ambient, que pertany al Departament de Dret Públic de la URV, han signat un con-veni per fer un estudi comparatiu sobre els re-glaments municipals que ordenen el règim de subministrament i tractament d’aigües muni-cipals. Totes dues parts faran l’estudi conjun-tament, en compartiran els resultats, decidiran la conveniència de la publicació i la possibili-tat d’organitzar jornades i seminaris sobre te-mes d’actualitat en dret ambiental que siguin d’interès comú. Els responsables del grup de re-cerca en Dret del Medi Ambient són els profes-sors Antoni Pigrau i Josep Ramon Fuentes.

CONVENI AMB L’EMPRESA BAYER POLÍMEROS PERQUÈ ELS LLICENCIATS DE LA FACULTAT DE QUÍMICA HI FACIN ESTADES DE PRÀCTIQUES

La URV i l’empresa Bayer Polímeros han signat un acord de col·laboració perquè els nous lli-cenciats de la Facultat de Química facin estades de pràctiques a les instal·lacions de l’empresa. Es tracta d’una beca que premiarà els alumnes

amb bon expedient acadèmic i un itinerari cu-rricular adient, amb la intenció d’ampliar la for-mació rebuda. Les beques són per sis mesos renovables fins a un any i en tots els casos són remunerades. El conveni de col·laboració entre Bayer Polímeros i la URV és per un període de quatre anys.

CONVENI AMB EL NOU CENTRE D’ENGELHARD CATALYST CENTER, PRODUCTOR DE CATALITZADORS A BASF, PERQUÈ ELS QUÍMICS HI FACIN PRÀCTIQUES

La URV també ha arribat a un acord perquè els llicenciats de la Facultat de Química facin pràc-tiques professionals en una nova empresa del polígon químic sud. Es tracta de l’empresa En-gelhard Catalyst Center, que està posant en marxa un centre integral de producció del cata-litzador Lynx dins del recinte de l’empresa BASF a Tarragona. L’empresa i la Facultat han signat un conveni per seleccionar conjuntament al-guns dels nous llicenciats per fer pràctiques re-munerades a la planta. La selecció tindrà en compte l’expedient acadèmic i l’itinerari curri-cular seguit al llarg dels estudis. Aquest tipus de pràctiques tenen un seguiment per part de l’empresa a través d’un tutor, i també de la Fa-cultat a través del diàleg entre totes dues parts.

UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Page 17: Revista Rovira i Virgili, 4

16 17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

El cartell guanyador es titula Ab-sorcions i els autors són Ivan Favà i Carles Torras, tots dos professors de la URV. El premi és de 600 euros.El cartell Absorcions presenta una esponja, un objecte suggeridor se-gons els autors, que han treballat materialment i estèticament, per-què, com la Universitat, absorbeix l’entorn, es nodreix d’ella mateixa i dóna de si mateixa el pensament, el coneixement, la interacció amb la societat... La línia que separa els dos colors de l’esponja, groc i verd, és el nivell d’aquest procés, que continua sempre.Els cartells són originals i inèdits, de concepció i tècnica lliures, i po-dia participar en el concurs qual-sevol persona amb un màxim de dues obres. El jurat va valorar l’originalitat, la qualitat gràfica del treball i la capacitat informativa.Les altres obres a concurs han es-tat: Manòmetre del temps, també dels autors del cartell guanya-dor; L’evolució i 13 anys de la URV, d’Albert Solé i Anna de León; Pas-satemps i pensador, d’Isaac Miró; Vivat Academia, de Xavier Arna-vat i Elena Cruz; París i Budapest, de Matthieu Virolleaud; Gresol, de Francesc Miró; Estratègia del castell, de Fernando Montes; Sa-biduría I i Sabiduría II, de Ma-nuel Cuesta; i Sumem un any més, d’Eduard Vizcaya.El jurat el formaven la vicerectora de Comunitat Universitària, el coordi-nador i un representant dels profes-sors de l’ensenyament d’Història de l’Art, la directora del Museu d’Art Modern de Tarragona, un membre del personal d’administració i serveis i un estudiant.

XIII ANIVERSARI DE CREACIÓ DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

XIII aniversari URVEL 13 DE DESEMBRE PASSAT ES VA COMPLIR EL XIII ANIVERSARI DE CREACIÓ DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, I AMB AQUEST MOTIU, ES VA CONVOCAR UN CONCURS DE CARTELLS COMMEMORATIUS QUE ES VAN EXPOSAR AL VESTÍBUL DEL PARANIMF FINS AL 15 DE GENER.

L’obra Absorcions, presenta una esponja com a Universitat, que absorbeix l’entorn, es nodreix d’ella mateixa i dóna de si mateixa el pensament, el coneixe-ment, la interacció amb la societat...

“ABSORCIONS” IVAN FAVÀ I CARLES TORRAS >>

Page 18: Revista Rovira i Virgili, 4

18 19 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Cal actuar preventivament per alertar de la proximitat dels perills

Francisco Zapater és la tercera per-sona que ocupa la Sindicatura de Greuges de la URV, després d’Isabel Baixeras, que ho ha estat de 1999 a 2004, i de Matias Vives, que ho va ser des de 1994, primer durant un període provisional. Els tres titu-lars són advocats en exercici. La Sin-dicatura de Greuges de la URV va ser una de les primeres creades en una universitat catalana i Catalun-ya ha estat pionera en la implantació d’aquesta figura a l’Estat. El nou sín-dic fa un balanç provisional dels pri-mers mesos del càrrec després d’un traspàs tranquil.

QUINA ÉS LA PRIMERA IMPRESSIÓ D’UNA INSTITUCIÓ DESCONEGU-DA PER A VOSTÈ?La Universitat és com un gran

NOU SÍNDIC DE GREUGES DE LA URV

vaixell amb diversos comparti-ments. Hi ha un pont de comanda-ment que seria el rector, el Consell Social, etc. Els passatgers serien els estudiants. Entenc que les funcions del síndic són facilitar la comunica-ció entre els membres de la comu-nitat universitària, però també en té una de preventiva per alertar de la proximitat de perills. Jo crec que la salut de la URV és bona. Els pos-sibles terratrèmols que pateix són de 0,2 en l’escala de Ritcher quan en altres àmbits, com en el de la justícia, que és on em moc habi-tualment, són del 8,9. QUINS OBJECTIUS PRINCIPALS TÉ?El mandat del síndic és de cinc anys, un termini considerable per poder fer coses. Dos mesos són poc temps. Amb tot, el primer objectiu és vetllar pels drets de la comunitat universi-tària. El segon és tractar d’ajudar-la a trobar solucions. El tercer és actuar preventivament fent recomanacions. I el quart seria potenciar i divulgar aquesta figura encara jove de la Sin-dicatura de Greuges.

POSA MOLT D’ÈMFASI EN LA TAS-CA PREVENTIVA. PER QUÈ?Tots som subjectes de drets però també d’obligacions. A Tarragona fa 30 anys hi havia 100.000 habi-tants i 3 jutjats. Avui som 125.000 persones i hi ha 16 jutjats. S’han fomentat molt els drets de la gent, però no tant les obligacions. Hi ha síndics per tot arreu: defensor del pueblo, síndic de greuges de Ca-

talunya, síndics de les universitats, defensors dels lectors als diaris, defensors dels accionistes en les entitats financeres i empreses…

HA CONTACTAT AMB ALTRES SÍN-DICS UNIVERSITARIS?Sí. Al juliol es farà una reunió de síndics de Catalunya i a l’octubre, de l’Estat. I he trobat que la ma-joria de síndics són gent de la uni-versitat. Això té l’avantatge del co-neixement de la institució però l’inconvenient és el compromís per la vinculació, que pot condicionar l’arbitratge. La tradició de la URV ha estat triar síndics externs…

QUIN ÉS EL PAPER SOCIAL DE LA UNIVERSITAT?La que jo vaig conèixer era molt diferent. Molt compromesa amb problemes socials aliens a la ma-teixa universitat. Ara és més pro-fessional, tot i que es troba a faltar aquell compromís. Ara, si he de triar, prefereixo l’actual perquè de-mostra que tenim una estabilitat social. La URV és jove però força consolidada i amb projecció.

EL CLAUSTRE DEL 26 DE NOVEMBRE VA DESIGNAR L’ADVOCAT FRANCISCO ZAPATER SÍNDIC DE GREUGES PER ALS PROPERS CINC ANYS EN SUBSTITUCIÓ D’ISABEL BAIXERAS. ZAPATER, DE 58 ANYS, EXERCEIX A TARRA-GONA DES DE 1980, FA CLASSES DE DRET, PERTANY A L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE JURISTES DEMÒCRATES I ÉS ARTICULISTA DE DIFERENTS PUBLICACIONS.

El primer objectiu es vetllar pels drets de la comunitat universitària

Page 19: Revista Rovira i Virgili, 4

18 19

Primer pas del campus de l’EbreLA MATRÍCULA DELS CENTRES UNIVERSITARIS DE TORTOSA JA SERÀ A PREU PÚBLIC

Els alumnes de les Terres de l’Ebre es po-dran matricular el curs 2005-06 a preu pú-blic als centres universitaris de Tortosa adscrits a la URV. És el primer pas de la po-sada en marxa del campus de les Terres de l’Ebre, que ja compta amb el suport de la Generalitat perquè la URV pugui complir amb el mandat del Parlament de Catalunya de crear un sistema públic d’educació supe-rior a les comarques ebrenques. En el marc d’aquest projecte, el campus ja disposa de seu administrativa gràcies a l’acord entre la URV i la Fundació Cinca-Piqué.

El mandat del Parlament de Catalunya és cons-truir un sistema públic d’educació superior a les Terres de l’Ebre (Llei de creació de la URV 36/1991 i resolucions posteriors), i la URV materia-litza així la voluntat de constituir-se com a uni-versitat de referència al sud de Catalunya. Per coordinar aquest procés, el rector de la URV, Lluís Arola, va nomenar mesos enrere el profe-sor Azael Fabregat delegat del campus. Fabre-gat va ser membre fundador de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre, de la qual va ocu-par la vicepresidència durant dos anys. Ha estat

coordinador de l’estudi previ per a la implanta-ció dels estudis de la URV a l’Ebre, realitzat des de la Universitat.Actualment, a les Terres de l’Ebre hi ha dos cen-tres universitaris adscrits a la URV: l’Escola Uni-versitària d’Infermeria Verge de la Cinta, on s’imparteix la diplomatura en Infermeria, i l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr. Manyà, on s’estudia la diplomatura en Cièn-cies Empresarials i la diplomatura en Turisme.El Dr. Azael Fabregat (Tortosa, 1953) és catedrà-tic d’Enginyeria Química i abans d’aquest no-menament ha estat director del Departament d’Enginyeria Química durant dos mandats des de l’any 2000.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

El campus ja disposa de seu administrativa gràcies a l’acord amb la Fundació Cinca-Piqué

Page 20: Revista Rovira i Virgili, 4

20 21

LES NOVES NORMES INTERNACIONALS DE COMPTABILITAT

Av. de la Universitat, 1 – 43204 Reus, Campus BellisensTel.: 902 33 78 78 / 977 75 98 01 http://www.fcee.urv.net a/e: [email protected]

Jorge Tua, catedràtic de Comptabilitat de la Universitat Autònoma de Madrid, va pro-nunciar el passat 24 de febrer

la conferència “Nuevas normas in-ternacionales de contabilidad: nue-vas reglas, nuevos conceptos” a la sala de graus de la Facultat de Cièn-cies Econòmiques i Empresarials.

Les normes internacionals de compta-bilitat han estat adoptades a través de reglaments per aplicar-les directa-ment a la Unió Europea, i l’Estat es-panyol hi ha d’adequar la normativa comptable. Jorge Tua és també presi-dent de l’Associació Espanyola de Pro-fessors Universitaris de Comptabilitat.

Ha estat membre del grup d’experts que ha elaborat l’”Informe sobre la situación actual de la contabilidad en España y las líneas generales pa-ra abordar su reforma” (Libro blan-co para la reforma de la contabilidad en España, 2002) per a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), del Ministeri d’Economia i Hi-senda. És membre del grup de treball que s’encarrega de redactar un do-cument que serveixi de base per a la possible reforma de la legislació mer-cantil en matèria comptable.L’acte estava organitzat per la Facul-tat, l’Associació d’Antics Alumnes del centre i el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

FACULTAT DE CIÈNCIES D’ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

INAUGURACIÓ DE CURS DE LA FACULTAT D’ENOLOGIA

AV. RAMÓN Y CAJAL, 70 – 43005 TARRAGONA, CAMPUS CENTRETEL.: 977 25 00 00 HTTP://WWW.URV.NET/CENTRES/ENOLOGIA A/E: [email protected]

L’acte oficial d’obertura del curs 2004-05 i la commemora-

ció del setzè aniversari de l’inici dels estudis d’Enologia a Tarrago-na es van fer el 24 de novembre amb una lliçó de Pau Roca, se-cretari de la Federació Espanyola del Vi, so-bre “Nuevos retos pa-ra el vino español”, a la nova Facultat d’Enologia, al campus Sescelades.

Durant l’acte també es van presentar els nous vins elaborats al celler ex-perimental del Mas dels Frares, que forma part de la Facultat d’Enologia; i una enquesta sobre grau d’ocupació dels lli-cenciats en Enologia, elaborada pel mateix centre. Segons aquest estudi, més del 95% dels titulats treballen i, a més, ho fan en tasques re-lacionades amb la seva formació. Més del 61% estan en un celler i tenen contracte indefinit.

FACULTAT D’ENOLOGIA

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Page 21: Revista Rovira i Virgili, 4

20 21

En els darrers sis mesos, un bon nombre de pro-fessors i estudiants de l’ETSE han estat premiats

per la seva trajectòria acadè-mica. Aquests guardons de-mostren que l’Escola avança en l’excel·lència universitària i ja és una referència a Catalunya en l’ensenyament de les tecnologies de la informació i de les comuni-cacions (TIC).

Al juliol de 2004, el professor Ben-jamí Iñíguez va obtenir la Distinció a la Recerca de la Generalitat de Cata-lunya, per la investigació en electrò-nica. Al setembre, el professor Josep

Domingo, actual director de l’ETSE, va aconseguir el premi TOYPS’2004, atorgat per les Joves Cambres de Ca-talunya, per la trajectòria científica i tecnològica. També a finals de set-embre, Cèsar Mauri, enginyer infor-màtic per la URV, professor associat de l’ETSE i fundador de l’empresa CreaSystems, va rebre el premi Excel·lència 2004 a la innovació tec-nològica que concedeix el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Teleco-municació de Catalunya. A l’octubre de 2004, els professors Josefina Ga-valdà i Jaume Massons van aconse-guir la Distinció Vicens Vives pel seu projecte docent a l’Enginyeria Tècni-ca de Telecomunicació, especialitat

Telemàtica. Finalment, també al mes d’octubre, Alexandre Viejo Galicia, estudiant d’Enginyeria Tècnica en In-formàtica de Sistemes, va guanyar un accèssit en la segona edició dels Premis de l’Associació Catalana per la Intel·ligència Artificial al millor pro-jecte final de carrera. El seu projecte el codirigien els professors de l’ETSE Aïda Valls i Toni Moreno.

PLUJA DE PREMIS A L’EXCEL·LÈNCIA ACADÈMICA

AV. DELS PAÏSOS CATALANS, 26 – 43007 TARRAGONA, CAMPUS SESCELADESTEL.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 HTTP:// WWW.ETSE.URV.NET A/E: [email protected]

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA

NOU CAP DEL DEPARTAMENT D’ENGINYERIA QUÍMICA

AV. DELS PAÏSOS CATALANS, 26 – 43007 TARRAGONA, CAMPUS SESCELADESTEL.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 HTTP:// WWW.ETSEQ.URV.NET A/E: [email protected]

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA QUÍMICA

El professor Io-anis Katakis ha es-tat escollit nou cap del Departament

d’Enginyeria Química en les eleccions fetes el 17 de des-embre, a les quals també es va presentar Joan Salvadó. Katakis substitueix Azael Fabregat, que ha estat no-menat delegat del rector per coordinar la posada en marxa del campus de les Terres de l’Ebre.

Acompanyen el nou respon-sable Jordi Grifoll com a secre-tari del Departament i Josep

Font com a secretari d’estudis graduats.Ioanis Katakis ha estat fins ara responsable del grup de re-cerca en Bioenginyeria i Bio-electroquímica, tasca deixarà arran del nou càrrec. Conti-nuarà sent el director del cen-tre d’innovació Dinamic, de biotecnologia aplicada. Llicen-ciat en Enginyeria Química el 1988 per la Universitat Aris-tòtil de Tessalònica, a Grècia, país on va néixer, va obtenir el doctorat en la matèria el 1994 per la Universitat de Texas (Austin, EUA).

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS

Page 22: Revista Rovira i Virgili, 4

22 23

PRÀCTICA QUIRÚRGICA I REFLEXOTERÀPIA PODAL

AV. DE ROMA, 17 – 43005 TARRAGONA, CAMPUS CENTRETEL.: 977 25 01 25 HTTP:// WWW.URV.NET/CENTRES/INFERMERIA A/E: [email protected]

L’Escola Universiària d’Infermeria ofereix en-guany dos cursos de postgrau d’especialista uni-

versitari en Pràctica Quirúrgica d’Infermeria de Quiròfan i en Re-flexoteràpia Podal. També se n’imparteix un d’extensió universitària: Bioenergia i Teràpia Floral. En conjunt, els cursos es-tan adreçats a professionals de la salut i altres persones interessa-des. Per a més informació, consul-teu www.fundacio.urv.net. D’altra banda, l’Escola va participar el des-embre passat en la Marató de TV3 amb l’organització d’una xocolata-da solidària.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA

ESTUDI ANTROPOLÒGIC SOBRE EL BARÇA

PLAÇA IMPERIAL TÀRRACO, 1 – 43005 TARRAGONA, CAMPUS CENTRETEL.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 HTTP://WWW.URV.NET/LLETRES/ A/E: [email protected]

L’antropòleg Jordi Salvador va llegir a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres el 15 de desembre passat la tesi

doctoral titulada “Futbol, metàfo-ra d’una guerra freda”, el primer estudi antropològic del Barça.

Els professors Joan Prat i Joan Jo-sep Pujadas, del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, han dirigit la tesi.El futbol, concretament el FC Bar-celona, ha estat fins avui un espai molt poc visitat des de les ciències socials. Per què el Barça ocupa tant d’espai social a Catalunya? Quina societat és aquesta en què molta

gent dedica una part important del seu temps a se-guir la trajectòria d’un club de fut-bol? A emocionar-se amb els gols, les victòries o les derrotes? Per què s’articulen discur-sos nacionals en nom seu? Amb aquest tre-ball s’obre un ca-mí cap a l’antropologia de l’esport i es demostra que l’estudi del Ba-rça és també l’estudi de la nostra societat, ja que s’hi demostra que

els estadis de futbol esdevenen un espai privilegiat per llegir els va-lors d’una societat, les tensions i la transformació.

FACULTAT DE LLETRES

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Page 23: Revista Rovira i Virgili, 4

22 23

PREMI A L’EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL EN MEDICINA

C/ SANT LLORENÇ, 21 – 43201 REUS, CAMPUS VAPOR NOUTEL.: 902 33 78 78 / 977 75 93 45 HTTP://WWW.URV.NET/CENTRES/FMCS/INDEX.HTML A/E: [email protected]

El professor i degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Ro-drigo Miralles, va rebre

el 19 de novembre el premi a l’excel·lència professional en Me-dicina, que concedeix el Consell de Col·legis de Metges de Ca-talunya. El lliurament es va fer durant el Primer Congrés de la Professió Mèdica que va tenir lloc a Sitges. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va lliurar per primer cop aquests premis per distin-gir metges i metgesses amb un comportament exemplar en el te-

rreny de l’assistència, l’educació mèdica, la recerca o la bioètica. Es tracta d’una distinció de caràcter moral, que no comporta cap retri-bució econòmica. Rodrigo Miralles, de 59 anys, exerceix la docèn-cia a la Facultat de Me-dicina i Ciències de la Salut des del 1982. És professor titular d’universitat del Departament de Ciències Mèdi-ques Bàsiques i degà del centre. Treballa en les àrees de coneixe-ment de patologia quirúrgica de l’aparell locomotor i biomecànica

clínica. És cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Universi-tari Sant Joan de Reus.A més, practica la cooperació in-ternacional fa més de deu anys amb el Marroc i Moçambic.

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

CINEMA DE LA DIVERSITAT

CTRA. DE VALLS, S/N – 43007 TARRAGONA, CAMPUS SESCELADESTEL.: 902 33 78 78 / 977 55 80 98 HTTP://WWW.FCEP.URV.NET A/E: [email protected]

Aquest curs 2004-05 el cineclub de la FCEP dedica diverses sessions a un ci-nema ben allunyat dels nostres mo-dels cinematogràfics habituals: fugim,

doncs, gairebé del tot, de referències america-nes i europees, pròpies del nostre entorn im-mediat, i ens endinsarem en obres d’altres països i cultures.

La selecció que ofereix pretén eixamplar la nos-tra experiència cinematogràfica cap a autors i temes que reflecteixen justament un ventall ric de possi-bilitats d’aquesta aldea global en què s’ha conver-tit el planeta: s’hi veuran terres i persones de la Xina, l’Afganistan, Rússia, l’Iran, Cuba, l’Índia, el Brasil, el Vietna, etc. amb estils i preocupacions també ben di-versos: la descripció realista de situacions problemàti-ques, el discurs ecologista avant la lettre del mestre

Kurosawa, un clàssic del cinema indi, Satyajit Ray, re-cuperat recentment, la ironia i la sàtira de la vida cu-bana actual, etc.Programació de les sessions:www.fcep.urv.net

FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS

Page 24: Revista Rovira i Virgili, 4

24 25 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI

REVISIÓ DEL MODEL TURÍSTIC

C/ SANT PERE, 25 – 43480 VILA-SECA, CAMPUS VILA-SECATEL.: 977 39 57 09 HTTP://WWW.EUTO.URV.NET A/E: [email protected]

ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI

L’Escola Universitària de Turisme i Oci (EUTO) de Vila-seca va inaugurar el curs el 3 de desem-

bre passat amb la lliçó de Felipe González Abad, director general de l’empresa SAVIA Amadeus, titulada “La revisión del modelo turístico y los retos para la for-mación”, que es va impartir a l’Aula Magna del centre.

El conferenciant és director gene-ral de Savia Amadeus, la compan-yia de màrqueting de l’empresa Amadeus Travel Distribution a l’Estat espanyol i Portugal. És el principal proveïdor de tecnologia

de les agències de viatge espanyo-les i té més del 90% d’aquest mer-cat, que utilitza el seu sistema de reserva global. Una de les claus de l’èxit és que fa més de 23 anys que

és pionera en l’ús de tecnologia punta com a eina estratègica. La part crítica del negoci és la trans-missió de dades, i opera amb Tele-fónica Data.

MÀSTER D’ASSESSORIA JURÍDICA D’EMPRESA

AV. DE CATALUNYA, 35 – 43002 TARRAGONA, CAMPUS CENTRETEL.: 902 33 78 78 / 977 55 83 82 HTTP://WWW.FCJ.URV.NET A/E: [email protected]

La Facultat de Ciències Jurídiques va iniciar al darrer trimestre de l’any les activitats acadèmi-

ques de la primera edició del màster d’Assessoria Jurídica d’Empresa.

Aquest curs, conjuntament amb la tercera edició del màster en Dret Ambiental i la segona del postgrau en Gestió Global de la Immigra-ció, s’ha afegit a l’oferta formativa per a postgraduats de la Facul-tat. El màster en Assessoria Jurídica d’Empresa ha nascut amb la vo-luntat de donar resposta a la reite-rada demanda del nostre territori

pel que fa a la forma-ció integral de pro-fessionals dedicats a l’assessorament jurí-dic de l’empresa. En l’acte d’inauguració, que va anar a càrrec del director del màs-ter, Dr. Àngel Urqui-zu, i del degà de la Facultat, Dr. Santiago J. Castellà, Ramon M. Mullerat va impartir la lliçó titulada “L’advocat d’empresa a Europa i als Estats Units”. Mulle-rat és advocat del prestigiós des-patx Mullerat i Associats, ha estat professor en diverses universitats europees i espanyoles, i és mem-

bre destacat del l’Institut Ameri-cà de Lleis i de la American Law Institute (ALI) i de l’Associació In-ternacional d’Advocats, on és responsable de la Secció de Dret Empresarial del Subcomitè Internacionald’Ètica Empresarial In-ternacional.

FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Page 25: Revista Rovira i Virgili, 4

24 25 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ EL

CA

MP

US

CONSTITUCIÓ DEL CONSELL ASSESSOR DE BIOQUÍMICA

PLAÇA IMPERIAL TÀRRACO, 1 – 43005 TARRAGONA, CAMPUS CENTRETEL.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 HTTP://WWW.QUIMICA.URV.NET A/E: [email protected]

FACULTAT DE QUÍMICA

El tarragoní Àngel Pelli-cer, un dels bioquímics més reconeguts i oncòleg prestigiós, professor del

Departament de Patologia Mo-lecular de la Universitat de Nova York, dirigeix el Consell Assessor Extern de Bioquímica de la URV, constituït el passat 3 de desembre.

En formen part Joan Guinovart, director de l’Institut de Recerca Bio-mèdica del Parc Científic de Bar-celona i president de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biolo-gia Molecular; Joaquim Barricah, di-rector general de Morella Nuts SA; Joaquim Brufau, director del Cen-

tre Mas Bové de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA); Eduard Rius, consultor a Catalunya de Price Water-house Coopers; Misericòr-dia Soronellas, professora de Biologia de l’IES Gau-dí, de Reus; Demetrio Sán-chez, director de la secció de diagnòstic molecular d’R+I+D Biokit, SA; Pe-re Estupinyà, responsable de l’edició científica del programa de divulgació científica de RTVE, i M. Teresa Serafini, investigadora dels Laboratoris Esteve SA a Barce-lona. El Consell ha de treballar en

l’adequació dels plans d’estudis a les habilitats que el món laboral exigeix als titulats d’aquest ensen-yament, que s’imparteix a la Facul-tat de Química de Tarragona.

Page 26: Revista Rovira i Virgili, 4

26 27

CONGRÉS EUROPEU DE LES OBRES PÚBLIQUES ROMANESTarragona va acollir del 3 al 6 de novembre el Congrés Europeu de les Obres Públiques Romanes, organitzat pel Col·legi d’Enginyers Tèc-nics d’Obres Públiques, amb motiu del 150è aniversari de la professió d’enginyer civil d’obres públiques. La reunió, que es va dur a terme a la sala d’actes del campus Centre de la URV, es va convertir en un punt de trobada dels professionals de l’enginyeria, l’arquitectura i la cultura.

DIA: 3

MES: NOVEMBRE

URV

DIA A DIA

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

RECULL DE NOTÍCIES

INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC A ECONÒMIQUESLa Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials va celebrar l’inici oficial de curs amb M. Teresa Costa, secretària d’Indústria i Energia de la Generalitat, que va impartir la lliçó “La innovació com a eix estratègic de la política industrial”.La conferenciant, doctora en Ciències Econòmiques per la UB, hi és catedràtica d’Economia Aplicada al Departament d’Econometria, Estadística i Economia Es-panyola. És membre de l’Institut d’Economia de Barcelona i pertany al Centre de Recerca en Federalisme Fiscal i Economia Regional.

DIA: 3

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES ECONÒMIQUES I

EMPRESARIALS

INAUGURAT EL CURS A LA FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUESEl catedràtic i magistrat José Almagro va inau-gurar el curs de la Facul-tat de Ciències Jurídiques amb la lliçó titulada “Re-flexiones sobre el apren-dizaje del Derecho”. L’acte acadèmic va te-nir lloc a l’Aula Magna i hi van assistir el degà del centre, Santiago Castellà; el president del Conse-ll Assessor del centre, Jo-sep Gomis; el rector, Lluís Arola, i l’alcalde de Tarra-gona, Joan Miquel Nadal.

DIA: 10

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE

CIÈNCIES JURÍDIQUES

PASQUAL MARAGALL INAUGURA EL CURS DEL CESDAEl Centre d’Estudis Superiors d’Aviació (CESDA) va inaugurar oficialment el curs acadèmic amb la presència de Pasqual Maragall, president de la Ge-neralitat. Durant l’acte es va presentar la memòria acadèmica del centre i es van lliurar les beques als millors estudiants. El CESDA, centre adscrit a la URV, està situat a la carretera de l’aeroport de Reus, s/n.

DIA: 13

MES: NOVEMBRE

CESDA

Page 27: Revista Rovira i Virgili, 4

26 27

IMPLICACIONS ECONÒMIQUES DE LA CULTURA L’XI Simposi d’Economia, organitzat per la Facultat i el Departament d’Economia, va fer durant dos dies una anàlisi econòmica de la cultura per conèixer-ne la contribució al desenvolupament econòmic i social, i les siner-gies amb l’educació, el medi ambient i el turisme.

DIA: 16

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES ECONÒMIQUES I

EMPRESARIALS

XIII SETMANA PSICOLÒGICALa XIII Setmana Psicològica, titulada “Tota situació té sortida”, es va fer del 22 al 25 de novembre a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Estava organitzada pel Departament de Psicologia i el Comitè d’Alumnes. Els estudiants hi van ampliar coneixements i van compartir opinions i in-quietuds sobre diversos temes de psicologia.

DIA: 22

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES DE L’EDUCACIÓ I

PSICOLOGIA

LA PSICOTERÀPIA I LES NOVES TECNOLOGIESLes jornades Els Tractaments Psicològics al Segle XXI: Psicoteràpia i Noves Tecnologies, adreçades a alumnes i professionals, que van tenir lloc a la Fa-cultat de Ciències de l’Educació Psicologia, van exposar les aplicacions que tenen les TIC als tractaments psicològics.Estaven organitzades per la Unitat de Psicologia Clínica i de la Salut del De-partament de Psicologia i van rebre el suport el Col·legi Ofi cial de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona..

DIA: 10

MES: DESEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES DE L’EDUCACIÓ I

PSICOLOGIA

DIA A DIADIA A DIADIA A DIA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / DIA A DIA

JORNADES DE DRET PENALEl Codi Penal després de l’1 d’octubre de 2004 i les reformes introduïdes van ser els temes que va tractar la darrera edició de les Jornades de Dret penal organitzades per l’Àrea de Dret Penal del Departament de Dret Pú-blic, a la Facultat de Ciències Jurídiques. Les va presentar el catedràtic Gon-zalo Quintero, que ha substituït Miquel Prats, mort el 2003, en la càtedra d’aquesta àrea.

DIA: 16

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES JURÍDIQUES

LA PSICOTERÀPIA I LES NOVES TECNOLOGIESLes jornades Els Tractaments Psicològics al Segle XXI: Psicoteràpia i Noves Tecnologies, adreçades a alumnes i professionals, que van tenir lloc a la Fa-cultat de Ciències de l’Educació Psicologia, van exposar les aplicacions que tenen les TIC als tractaments psicològics.Estaven organitzades per la Unitat de Psicologia Clínica i de la Salut del De-partament de Psicologia i van rebre el suport el Col·legi Ofi cial de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona.

DIA: 10

MES: DESEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES DE L’EDUCACIÓ I

PSICOLOGIA

Page 28: Revista Rovira i Virgili, 4

28 ANÀLISI / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA 29 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ D

IA A

DIA

PRESENTACIÓ D’UN LLIBRE SOBRE DONES I DICCIONARIS L’obra De mujeres y diccionarios: evolución de lo femenino en la 22ª edi-ción del DRAE es va presentar al local tarragoní Lo Raconet, a la plaça de la Font. Les autores d’aquesta publicació són les professores i investigadores universitàries Esther Forgas i Eulàlia Lledó, de la URV, i Mª Ángeles Calero, de la Universitat de Lleida. Coral Cuadrada, professora d’Història i coordi-nadora del grup de recerca GRÈC va presentar el llibre, que l’ha publicat l’Instituto de la Mujer, del Ministeri de Treball i Afers Socials (2004).

DIA: 25

MES: GENER

FACULTAT DE

LLETRES

DIA A DIADIA A DIADIA A DIA

EL RECTOR VISITA LES TERRES DE L’EBRE El rector, Lluís Arola, va visitar Sant Carles de la Ràpita i Tortosa en el marc de les gestions per crear el campus de les Terres de l’Ebre de la URV, que co-mençarà a ser una realitat el proper curs 2005-06. L’acompanyaven el vice-rector d’Ordenació Acadèmica i Recerca, Francesc Xavier Grau; el delegat del rector per a aquest campus, Azael Fabregat, i el delegat del Govern de la Ge-neralitat a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó. Van visitar el Centre d’Aqüicultura de la Ràpita i la Fundació Cinca-Piqué, seu administrativa del campus.

DIA: 19

MES: GENER

URV

PUBLI

Page 29: Revista Rovira i Virgili, 4

28 ANÀLISI / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA 29 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ D

IA A

DIA

II SEMINARI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA CLÀSSICA Dins el doctorat interuniversitari en arqueologia clàssica que imparteixen la UAB, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la URV, es van programar del 23 al 25 de febrer quatre seminaris internacionals d’especialització. També hi van participar tècnics d’altres universitats espanyoles, italianes, franceses, angleses i alemanyes.

DIA: 23

MES: FEBRER

ICAC, URV I UAB

DIA A DIADIA A DIADIA A DIA

PUBLI

RELLEU A LA DIRECCIÓ DE L’ETSEL’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria va fer eleccions a fi nals de febrer. El fi ns ara director de l’ETSE, Josep Domingo, catedràtic de Ciència de la Com-putació i Intel·ligència Artifi cial, havia acabat el mandat de tres anys. En les eleccions va resultat elegit nou director Javier Maixé, professor de Tecno-logia Electrònica i únic candidat en aquests comicis. El seu mandat és per quatre anys, d’acord amb el nou Estatut de la Universitat.

DIA: 25

MES: FEBRER

ESCOLA

TÈCNICA SUPERIOR

D’ENGINYERIA

Page 30: Revista Rovira i Virgili, 4

30 31 GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Laura Bonet, de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Camarles, va guanyar el primer premi, dotat amb 1.800 euros, amb el treball “La qualitat de les aigües

que bevem... els pous”. Marina Sirisi, de l’IES Berenguer d’Entença, va merèixer el segon pre-mi amb el treball “L’oli d’oliva. Procés tecnològic i anàlisi química”, amb una dotació econòmi-ca de 900 euros. Finalment, el tercer premi va ser per a Marc González i M. Carmen García, de l’IES Flix, autors del treball “El mercuri. Apli-cacions a la indústria. Efectes a la natura. Estudi pràctic amb plantes”, dotat amb 300 euros.Els premis de recerca en química, adreçats a centres de secundària, s’atorguen a treba-lls d’investigació pura i aplicada, de millores de qualitat de la docència en química o de di-fusió de la química en l’entorn. Han de ser presentats per estudiants vinculats a centres d’ensenyament, públic o privat, preferentment de 3r, 4t d’ESO o batxillerat, sota la tutorització

PREMIS DE RECERCA EN QUÍMICA DE SECUNDÀRIA

Premis de recerca en química de secundària

GENT DE CASA

d’un o més professors del centre. Amb aques-ta iniciativa, la Facultat i l’AEQT volen incenti-var l’esperit científic entre les noves generacions d’estudiants.Aquesta sisena edició ha mostrat una alta quali-tat en els tretze treballs presentats per alumnes de deu instituts de secundària de les comarques de Tarragona. Els temes han estat molt variats: estudis sobre substàncies com el mercuri, el clor, l’alcohol, la cafeïna, l’aigua, l’oli o els pig-ments, sempre en relació amb la vida quotidia-na i el medi ambient; treballs més tècnics, com el desmantellament de la central de Vandellòs, l’estudi de la central hidroelèctrica de Riba-roja, o l’estudi d’aerodinàmica i qüestions més espe-cífiques i d’actualitat, com el biodièsel, la clima-tologia i la contaminació.El jurat va valorar en els treballs aspectes com l’originalitat, la tasca experimental desenvolupa-da i les preguntes plantejades.

QUATRE JOVES DE BATXILLERAT VAN GUANYAR LA SISENA EDICIÓ DELS PREMIS DE RECERCA EN QUÍMICA, LLIURATS EL 17 DE NOVEMBRE A LA SALA DE GRAUS DE LA FACULTAT DE QUÍMICA I PATROCINATS PER L’ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL QUÍMICA DE TARRAGONA.

Page 31: Revista Rovira i Virgili, 4

30 31 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / GENT DE CASA

PREMIS DE RECERCA EN QUÍMICA DE SECUNDÀRIA

Lliurament del V Premi KaufmannLA FUNDACIÓ PER A L’ESTUDI DE LA GESTIÓ EN LA INCERTESA (FEGI), LA FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS I L’AJUNTAMENT DE REUS VAN LLIURAR EL 12 DE NOVEMBRE EL V PREMI KAUFMANN AL PROFESSOR LOFTI A. ZADEH, DE LA UNIVERSITAT DE CALIFÒRNIA, DURANT UN ACTE AL SALÓ DE PLENS DEL CONSISTORI.

Lotfi A. Zadeh (Baku, 1921) és una autoritat mundial en la teoria de la incertesa i dels con-junts borrosos. Va publicar l’any 1965 l’article “Fuzzy Sets”, en què proposava una nova àlgebra, anomenada lògica difusa, que emulava la manera de pensar de les persones. Més tard, el 1973, va publicar l’article “Outline of a New Approach to the Analysis of

Complex Systems and Decision Processes”, en el qual clarament definia aquesta àlgebra que ha donat lloc als estudis de gestió de la incertesa i actualment té una aplicació creixent, des de sis-temes de control aplicats al Metro, per exemple, fins a aplicacions per fer previsions de l’evolució del mercat financer.

LUIS CÓRDOBA, PREMI DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES AL MILLOR CURRÍCULUM UNIVERSITARI

L’alumne de la URV Luis Córdoba ha quedat entre els set premiats ex aequo al millor cu-rrículum universitari que convoca el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Els guardons es van lliurar l’11 de novembre, dins dels actes de la Jornada dels Economistes.Luis Córdoba és llicenciat en Administració i Di-recció d’Empreses i actualment fa el segon cicle d’Economia a la Facultat de Ciències Econòmi-ques i Empresarials. Enguany cursa un Erasmus a l’estranger.

PREMI DE RECERCA DE BATXILLERAT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES

El Departament de Filologia Catalana ha con-vocat la tercera edició del Premi de recerca de

batxillerat de llengua i literatura catalanes. Hi poden participar els alumnes de tots els instituts d’ensenyament secundari de les comarques de Tarragona i el termini per presentar-hi treballs és el 20 de maig.

El premi té la voluntat de potenciar les capaci-tats reflexives, expositives i creatives dels joves, i vol donar a conèixer la tasca de recerca i estudi portada a terme per l’alumnat de secundària, amb la divulgació i el reconeixement de la feina feta en comú amb els professors. Poden presentar-se al premi treballs de recerca que hagin estat aprovats pel tutor/a i el tribu-nal. Han de ser inèdits i no haver estat pre-miats en cap altre concurs. La convocatòria del premi és la del curs 2004-05, i els alumnes han d’haver cursat 2n de batxillerat i aprovat aquest treball l’any 2005 o el 2004; en queden exclosos els treballs que l’any passat ja s’hi van presentar.

La distinció està dotada amb 350 euros, i es lliura un certificat de la Facultat de Lletres. Els treballs s’han d’enviar al Departament de Filo-logia Catalana, a la Facultat de Lletres (plaça Imperial Tàrraco, 1, Tarragona). Per a una infor-mació completa, adreceu-vos al tel. 977 559 743 (Departament de Filologia Catalana).

Page 32: Revista Rovira i Virgili, 4

32 GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

ÚLTIM COMIAT A JOSEP LAPORTE

Últim comiat a Josep LaporteJOSEP LAPORTE, QUE VA SER COMISSIONAT PER A UNIVERSITATS I RECERCA DE LA GENERALITAT I IMPULSOR DE LA CREACIÓ DE LA UNI-VERSITAT ROVIRA I VIRGILI I DE LES DE GIRONA I LLEIDA, VA MORIR EL PASSAT 15 DE FEBRER. TRES DIES DESPRÉS ES VA CELEBRAR UNA CERI-MÒNIA CIVIL AL CEMENTIRI DE REUS ABANS DE L’ENTERRAMENT. LA MORT LI VA SOBREVENIR DURANT UN ACTE DE FEINA COM A PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS AL PALAU DE LA GENERALITAT.

El 19 de setembre de 2003 Josep La-porte va pronunciar la lliçó inaugu-ral de curs a la URV, que va titular “L’Institut d’Estudis Catalans, una ins-

titució singular”. En el discurs va fer esment, amb afecte cap a la URV, que una de les ac-cions que recordava amb més satisfacció de la seva responsabilitat anterior en el món de l’ensenyament era l’expansió del mapa univer-sitari de Catalunya, moment del naixement de la universitat tarragonina.Va presentar, de manera clara, sintètica i bri-llant, l’entitat que presidia, encara tan desco-neguda per tothom, tot i que és la màxima autoritat acadèmica en les terres de llengua i cultura catalanes. Va resumir diferents projectes planejats per l’IEC i va remarcar dues qüestions relacionades amb la Universitat de fa dos anys, encara vigents avui: la necessitat que el Govern català invertís més en recerca per al desenvo-

lupament científic, econòmic i social de Cata-lunya, i la conveniència que l’IEC i universitats col·laboressin assíduament, ja que són entitats complementàries.Josep Laporte, nascut a Reus el 1922, va fer es-tudis de llicenciatura de Medicina a la Universi-tat de Barcelona (1939-45), on es va doctorar amb un premi extraordinari, i hi fou profes-sor adjunt de Farmacologia fins al 1967. Va completar la seva formació al Departament de Farmacologia d’Oxford (1962) i a l’Institut de Recerca farmacològica Mario Negri de Mi-là (1966). L’any 1967 va obtenir per oposició la càtedra de Farmacologia de la Facultat de Me-dicina de Cadis, que va ocupar durant dos anys. D’allí va passar a la mateixa càtedra de Valèn-cia i posteriorment, a la de Terapèutica i Farma-cologia Clínica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou elegit rector a l’abril de 1976.

Page 33: Revista Rovira i Virgili, 4

32

Page 34: Revista Rovira i Virgili, 4

34

La recerca millora la qualitat de vida

LLUÍS MASANA MARÍN

Lluís Masana Marín (Barcelona, 1953) és doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic d’universitat de l’Àrea de Medicina del De-partament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovi-ra i Virgili. A més, dirigeix el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Va ser degà de la Facultat de Medicina de la URV del 1994 al 1996. La seva tasca investigadora, que ha completat amb es-tades a Londres, s’ha centrat en el metabolisme lípid i l’arteriosclerosi. Ha estat fundador i director de la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi de la Facultat i de l’Hospital, cofundador de la Fundació Joan Abelló per a l’estudi de l’arteriosclerosi, director de l’Institut de Recer-ca en Ciències de la Salut de Reus i membre del Consell Assessor de Recerca Biomèdica de Catalunya. Actual-ment presideix la Societat Espanyola d’Arteriosclerosi i pertany a diverses societats mèdiques catalanes, espan-yoles i internacionals. Ha publicat més de 100 treballs en revistes internacionals i és autor i col·laborador de capí-tols diversos en textos de medicina interna i patologia.

LLUÍS MASANA MARÍN

LLUÍS MASANA ÉS HOME DE BATA BLANCA, A CAVALL ENTRE L’HOSPITAL DE SANT JOAN I LA FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT, ON FA MÉS DE 20 ANYS QUE EXERCEIX L’ASSISTÈNCIA, LA DOCÈNCIA I LA RECERCA. EL SEU MÓN ÉS EL METABO-LISME LIPÍDIC, L’ARTERIOSCLEROSI I EL RISC CARDIOVASCULAR. LA URV LI VA RECONÈIXER ELS MÈRITS L’ANY 2003 NOMENANT-LO PROFESSOR DISTINGIT JUNT AMB ALTRES QUATRE MEMBRES DESTACATS DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA.

COM VEU EL MODEL DOCENT I LA INSERCIÓ LABORAL DELS TITULATS?R. En els últims deu anys hi ha ha-gut un canvi molt important de l’orientació de les titulacions univer-sitàries per adaptar-les a les necessi-tats laborals. Tradicionalment la gent podia ser metge, advocat, arquitec-te, etc. En canvi, ara hi ha titulacio-ns més curtes, més adaptades a les exigències del mercat laboral. Això ha de continuar. S’ha de fl exibilit-zar més i és clar que la universitat ha d’estar al servei de la societat. Pro-bablement el que ara té més impac-te és el nostre pla d’integració a la

Unió Europea i la corresponent ho-mologació de titulacions. Cal oferir una formació bàsica al més ràpi-da possible que et permeti entrar de forma immediata al mercat la-boral i, a partir d’aquí, anar afegint-hi formació de postgrau que doni la capacitació específi ca per àrees concretes. Però en el nostre camp, el sanitari i el mèdic, això és menys fl exible.

SOCIETAT, ADMINISTRACIONS, ELS COL·LECTIUS PROFESSIONALS A UNA?Jo només puc parlar del meu àm-bit i en aquest cas el primer nive-

ll de formació recau en la universitat però, un cop assolida la llicenciatura de Medicina, la resta de la formació és fora de la universitat. En aquests moments la formació de postgrau mèdica es troba fonamentalment en el sistema sanitari i l’especialització no es pot aconseguir dins del siste-ma universitari. Passem del Ministeri d’Educació al de Sanitat. I en aquest cas sí que hi ha una discrepància important. Això va canviar fa 20 o 25 anys, quan hi havia escoles pro-fessionals als hospitals que perme-tien obtenir l’especialització i un dia es va decidir optar pel sistema MIR.

El trasllat de Medicina a Bellissens i el Tecnoparc poden convertir Reus en referència biomèdica europea

EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Page 35: Revista Rovira i Virgili, 4

34

ginecologia, medicina interna…) i, per tant, penso que cal reorganitzar el sistema. Em sembla que aquesta mesura implica més reorientar grups que ja estan formats que no pas augmentar el nombre de titulats.

QUINA SALUT TÉ LA RECERCA?Dins de les diferents àrees de la cièn-cia, la recerca biomèdica catalana és de les més potents. Aproximada-ment el 50% de la producció cientí-fica que es fa a Catalunya pertany a aquesta àrea. El procés per arribar a aquest nivell ha estat molt complex i s’ha passat per moltes etapes. Primer la dotació d’infraestructures als cen-tres, després la formació de personal i ara estem en una fase d’aconseguir una carrera professional per als in-vestigadors que els permeti plan-tejar-se viure de la recerca. També s’està en un procés d’aglutinació d’estructures per crear les masses crí-tiques necessàries. Ha passat l’època dels esperits individuals inquiets i ara hem de competir amb Europa i el món, i això requereix equips humans i tècnics importants i de qualitat. En el seu moment a la Facultat vam aglutinar la nostra recerca amb la que es feia a l’Hospital de Sant Joan, a l’Institut Pere Mata i a l’Institut de Recerca en Ciències de la Salut (IR-CIS) amb el suport de la Fundació Reddis, la qual cosa va permetre una primera unió important de grups de recerca. Això ara tornarà a evolucio-nar amb la Universitat i la fusió amb l’estructura de recerca que l’Institut Català de la Salut té a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i en d’altres cen-tres del territori. Es crearà un gran Institut de Recerca Biomèdica ano-menat Pere Virgili. L’Institut Carlos III del Ministeri de Sanitat ho demana i ho fa perquè és la tendència domi-nant a Europa.

LA TRANSFERÈNCIA ÉS UNA AS-SIGNATURA PENDENT? EL TECNO-PARC HI POT AJUDAR?Nosaltres donem servei a empre-ses en assajos clínics, en la posa-da a punt de fàrmacs, però es tracta d’una transferència passiva. En can-vi, tenim una assignatura pendent importantíssima que és la capacitat de crear oportunitats emprenedores o d’empresa. Nosaltres no produïm patents ni dissenyem gaires coses que després tinguin utilitat des del punt de vista de la comercialització o que puguin donar riquesa des del punt de vista econòmic. Cal que la nostra recerca bàsica propiciï la crea-ció de noves molècules, nous tracta-ments, nous sistemes de maneig de pacients. També estem per sota dels nostres desitjos pel que fa a acon-seguir que la nostra recerca doni re-sultats immediats en la millora dels pacients. La recerca bàsica que es fa a les facultats encara no és recone-guda ni apreciada per la majoria dels pacients i de la societat com una co-sa que ha millorat la seva qualitat de vida, la seva salut. Pel que fa al Tec-noparc, si es porta bé, ha de con-solidar Reus com un gran centre de recerca biomèdica. S’ha triat un àm-bit primordial com el nutricional, amb un potencial econòmic al da-rrere molt important tant en el camp dels fàrmacs com dels aliments. Això no existeix a Espanya i si Reus juga bé es pot convertir en una referència europea. Ara bé, no es pot fer de fi-reta. S’ha de consolidar i fer-ho amb molta professionalitat.

QUINA HA ESTAT LA CLAU DE L’EVOLUCIÓ DE LA FACULTAT DE MEDICINA?És el resultat d’una feina ben feta i de la influència positiva de les estructures sanitàries de la zona perquè hi ha ha-gut benefici mutu. També ha coincidit gent amb empenta i ganes de fer co-ses. És una de les facultats més pres-tigioses de Catalunya i reconeguda arreu per la seva docència i recerca.

EL TRASLLAT DE LA FACULTAT A BE-LLISSENS POT SER UN NOU IMPULS?Això esperem. La unió física de la Facultat amb l’Hospital de Sant Joan crearà sinergies molt importants. Es vol projectar un hospital altament tecnificat.

Aquest sistema ha estat molt bé, però jo penso que faria falta més im-plicació universitària en la formació d’especialistes. I l’altre aspecte en el qual la universitat comença a entrar és la formació contínua, en la qual altres estructures com els col·legis de metges i les xarxes de salut ja han entrat amb força.

COM ARRIBEN ELS ALUMNES A LES AULES?Els estudiants no són res més que un reflex de la societat i de com se l’educa. Òbviament nosaltres a un es-tudiant, quan arriba, no li exigim unes bases científiques però sí un grau mí-nim de capacitat de raonament i tre-ball, d’expressió. En tot això trobem mancances importants. Quan lle-gim els exàmens o quan s’expressen en públic hi trobem sorprenentment mancances. Hi ha una certa falta de formació general en la cultura mínima per accedir a estudis superiors.

FARAN FALTA MÉS METGES?De moment hi ha una deman-da molt alta per accedir a Medici-na. Aquesta Facultat és la que té la nota de tall més alta de la URV i es-tà només a una o dues centèsimes de la de la Universitat Autònoma de Barcelona. A Medicina, a finals dels anys setanta, es va establir una po-lítica de reduir l’accés i això ha faci-litat que sortissin els alumnes que realment feien falta. A partir d’aquí, quan un estudiant acaba Medici-na, entra en un sistema de forma-ció que és molt dur. Estudia sis anys la carrera, després en passa entre un i dos preparant-se per al MIR, que és una oposició estatal en la qual entra tot el programa dels estudis i hi ha una relació d’entrada d’un de cada cinc que s’hi presenten. Si l’aprova, pot accedir a formar-se com a es-pecialista durant cinc anys més. En l’actualitat el nombre de places i el nombre de gent que surt de les fa-cultats està equilibrat. I aquest exa-men del MIR s’ha convertit més en una distribució que en una selecció. L’estudiant de Medicina té el pro-blema dotze anys després d’haver començat la carrera. Fins fa poc hi havia un atur important en moltes especialitats; en canvi, en aquest mo-ment falten alguns metges especia-listes (radiologia, anestèsia, pediatria,

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE 35

Page 36: Revista Rovira i Virgili, 4

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ A

LISI

3

la contraportadaLA CONTRAPORTADA

Entre moltes pel·lícules, s’han projectat les trilogies de La Guerra de les Galàxies i El Padrino i l’11 de maig està pro-gramada la d’Indiana Jones. També s’han vist títols com Rojo sangre, Mujeres en pie de guerra, Haz conmigo lo

que quieras. El 31 de març es farà una sessió especial dedicada a “Cinema i Guerra Civil”.Finalment, el 18 de maig es podrà veure l’última cinta programa-da, Atún y chocolate. Aquell mateix dia es lliuraran els premis del concurs de curtmetratges organitzat per la URV amb motiu de l’Any del Cinema, i el dia 20 de maig es projectaran els curts guan-yadors i finalistes i s’entregaran els premis del sorteig a l’enquesta de les deu millors pel·lícules de la història del cinema segons la URV, al Rectorat.Per participar en el certamen de curtmetratges i el concurs sobre les millors pel·lícules de la història del cinema, consulteu la informació a http://www.urv.net/any_del_cinema/indice.htm

LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HA CONVERTIT EL 2005 EN L’ANY DEL CINEMA AMB UNA ÀMPLIA PROGRAMACIÓ DE PEL·LÍCULES I FÒRUMS QUE VA COMENÇAR EL 13 DE DESEMBRE I ACABARÀ EL 20 DE MAIG. ÉS EL TERCER ANY CULTURAL CONSECUTIU DESPRÉS DE DEL TEATRE I EL DE LA MÚSICA.

Un any de pel·lícula a la URV