revista supermontmany2

Concurs Portada: Els invents i Sant Jordi Guanyador: Xavi Carbonell (6è)

REVISTA

Nº 2 REVISTA DIGITAL SUPERMONTMANY

REVISTA DIGITAL SUPERMONTMANY Nº2

Escola Montmany | Figaró Montmany 2

FINALISTES CONCURS PORTADA:

Júlia 6è

Meritxell 5è

Asmae 2n

Carol 6è



Editorial Aquest és el segon número de la Revista de l’escola. Està dedicada especialment a la diada de

Sant Jordi juntament amb el tema de l’eix transversal: els invents.

Des de l’escola estem molt contents de les ganes i la il·lusió que han posat els i les alumnes i

mestres i les famílies per participar i escriure per a la revista de l’escola.

A tots els volem felicitar per l’esforç realitzat.

Endavant amb la revista!

Salutacions

La direcció

Seccions i continguts Portada. Concurs de dibuix (guanyadors i finalistes)

Editorial

Guanyadors i finalistes del concurs literari de Sant Jordi

Pàgina d’educació Infantil

Pàgina de Cicle Inicial

Pàgina de Cicle Mitjà

Pàgina de Cicle Superior

Entreteniments:

1. Invents estranys

2. Còmic

3. Receptes de cuina

4. Sudoku

5. Sopa de lletres

6. Entrevistes

7. Acudits

8. Les 7 diferències

Editorial: Aquesta revista ha estat editada pels alumnes de 4t:

Laia Irene

Pol Pau Toni

Kendra Sergi Max

Wissam



Guanyadors i finalistes del concurs literari de San t Jordi

Al concurs literari de Sant Jordi hi participen els alumnes de 3r a 6è. Aquest any havien d’escriure

un conte referent al projecte interdisciplinari dels invents i/o Sant Jordi

TERCER

PRIMER PREMI SEGON PREMI TERCER PREMI

Fàtima Boukbib Àlex Ferrer Soufian El Attar

Text guanyador:

EL BOLI SENSE TINTA

Hi havia una vegada un bolígraf divertit alegre i simpàtic amb tothom. Tenia la cara fina, els ulls

marrons, el nas xato i la boca riallera.

El bolígraf vivia a l’estoig d’un noi simpàtic, alegre i treballador. Al bolígraf li agradava jugar a cuit i

amagar.

Un dia que feia molt sol el bolígraf i els seus companys estaven jugant a cuit i amagar. Quan la

parava el bolígraf va caure perquè corria molt, es va fer molt mal i se li va vessar tota la tinta.

Es va posar molt trist pensant que ja no podia escriure mai més. Els seus companys el volien

animar però no podien. Més tard, quan va arribar el seu amo i el va veure tant trist li va preguntar:

- Què et passa bolígraf?

Ell va respondre:

- He vessat la tinta sense voler i ja mai mes podré escriure.

El seu amo li va dir:

- No et preocupis que no et llençaré, et desaré i podràs jugar amb els teus amics.

I tot això és tant veritat com que la rondalla s’ha acabat. I si us ha agradat bé i si no també.

Pseudònim: Llengües



QUART


Wissam Benomar Pol Díaz Laia Enèriz

Text guanyador:

EL PORTAMINES PETITÓ

Hi havia una vegada un portamines que vivia al Món d’estris. Era simpàtic i carinyós, amb la cara

fresca, els ulls entelats, el nas ample i la boca riallera. Era molt amable amb tothom. Però tenia un

gran problema: com que era el més petitó de tots la mina se li acabava molt ràpid quan jugava i

dibuixava amb els seus amics: el llapis, el bolígraf i la goma.

Els seus pares estaven cansats de comprar-li sempre una mina nova. Un dia van anar a veure el

savi maquineta perquè inventés una mina que mai s’acabés.

El savi, després de molt investigar, ho va aconseguir. I així el portamines va ser el promer estri en

utilitzar una mina inesgotable. I això és tant veritat que el conte s’ha acabat i si us ha agradat bé i

si no també.

Pseudònim: el piano estrany

CINQUÈ


Verònica Abad Nouhaila Boukbib Jennifer Delgado

Text guanyador:

RETORN AL PASSAT

Hi havia una vegada dos germans que vivien a Nova York juntament amb els seus pares. Ell es

deia Marc i era un bon noi; ella es deia Charlie i era molt simpàtica.

Un dia van anar a un museu on hi van trobar una màquina del temps que no funcionava. Els nens

es van repenjar a la màquina, varen tancar els ulls i de cop i volta es varen trobar al passat,

exactament a l’era dels dinosaures.

Un cop allà, un Tiranosaure Rex els va perseguir per tota la selva. El nen va veure la petjada que

hi havia al museu i hi va escriure “Estem atrapats a l’era dels dinosaures!!! SOS!!!. Unes amigues

que eren les reporteres de la revista “New York Times” ho van veure i van construir una màquina

del temps per anar-los a buscar però va resultar que tenia un defecte: calia endollar-la a la xarxa

elèctrica. Les noies no s’havien adonat d’aquest detall, però ho varen saber quan van pujar a la

màquina del temps ja que van prémer la palanca i no funcionava. Llavors el nen, tot enfadat, va

agafar l’endoll i va cridar:



- On trobarem l’electricitat a l’era dels dinosaures?

Llavors li va caure un llamp a sobre i gràcies a l’electricitat del llamp van poder tornar a casa sans i

estalvis.

Pseudònim: Dofí

SISÈ


Eloi Chiva Nica Sires Xavi Carbonell

Text guanyador:

UN INVENT MOLT RODÓ

Fa molts anys, en el Pla de la Calma, en una casa molt gran, vella, atrotinada, amb golfes i

subterrani hi vivia en Jocus Inventus.

En Jocus era un científic inventor, baixet, grassonet, amb cabells blancs, una mica calb, vestia

sempre xandall i calçava sandàlies. A l’hivern anava sense mitjons i a l’estiu amb mitjons. Era una

mica “friqui”.

Quan plovia no sortia ni mirava per les finestres perquè li feien por els trons i els llamps, fins i tot

es tapava el cap per no sentir-los.

En Jocus tenia 65 anys i un mal d’esquena que no li treia ningú, era horrible. Vivia sol, però no

estava mai sol, tenia la companyia d’un gos, una gata i un lloro. El gos era molt gran amb les

orelles llargues i punxegudes, el pèl de color canyella i un elegant caminar. Es deia Drac. La gata

era tota una bola de pèl blanc, s’enfilava a dalt d’una columna i es passava tot el dia allà mirant

de banda a banda. Es deia Puça. El lloro era un terrabastall, no parava de xerrar i xerrar, les

seves plomes eren de colors cridaners, blau, carbassa, groc, lila, negre, verd, vermell i mil colors

més, tenia per nom Pipote. Menjava tot el dia pipes i era el que més encoratjava en Jocus

Inventus.

Quan s’entrava a la planta principal, t’havies d’aturar perquè hi trobaves: llaunes, papers, diaris,

roba... En aquesta planta era on en Jocus Inventus treballava amb el seu últim invent, el patí

abrillantador. Amb el cant dels ocells i amb el sol que entrava per la finestra, li venia l’ inspiració.

Les golfes eren grans i lluminoses, s’havia de caminar amb el cap arronsat. Allà hi havia els

invents que havien superat les proves i estaven al mercat. Per el contrari, el subterrani acollia tots

aquells que no havien tingut èxit, aquest no havien ni sortit al mercat.

El patí abrillantador consistia en una plataforma en forma de patí amb dues cintes de velcro que

feien que el peu quedés subjecte en el patí. Es venia en pacs de dos, peu dret i peu esquerra. Per

les rodes sortia cera que abrillantava el terra.



Les botigues li van comunicar que alguns dels usuaris del producte l’havien tornat perquè al

patinar algunes persones queien. Aquesta va ser la nota que li va retornar el seu distribuïdor més

important.

En Jocus Inventus anava parlant fort. I en Pipote anava dient: pobre Jocus! pobre Inventus!

treballa!treballa!

En Jocus intentava trobar una solució pel seu invent, i després de caminar i caminar per la seva

sala va tenir un moment d’inspiració: convertir el seu patí en patinet, d’aquesta manera ningú

cauria i es podria fer més feina en menys temps, doncs el patí eren quatre rodetes cadascun

d’ells, amb un total de vuit rodetes, molt més segur ja que la persona estava de peu a la

plataforma i subjectada amb les mans.

En l’actualitat la casa d’en Jocus Inventus ha passar a ser un museu. Allà poden veure i tocar tots

els invents que va fer aquest gran científic i inventor. Per accedir-hi s’ha de trucar al telèfon: 900

258 963, és gratuït.

Pseudònim: Da Vinci



POEMES ENCADENATS DE P3, P4 I P5, 1r i 2n

Els alumnes d’aquestes classes van sortir a l’escenari a dir uns poemes encadenats hi ho van fer

molt bé.

Poema de P3

POEMA DE ST. JORDI Xiuxiueja la princesa, Mirant els núvols del cel, Amb uns ulls tristos i dolços, Com dues gotes de mel. Qui em vindrà a salvar? Qui m’alliberarà? D’aquest drac lleig i feréstec Que ara se’m vol menjar? No ploris, bufona. Deixa de patir. El sarau s’acaba, St. Jordi és aquí

Poema de P4 P5

Un drac, que era molt bèstia, a tothom feia patir,

i una bonica princesa s’estava a punt de cruspir.

Però, arriba sant Jordi, el cavaller més valent,

amb la cuirassa daurada i la capa esvalotada

que li voliea amb el vent.

El drac queda enlluernat,

plantat i garratibat

davant d'aquest personatge

tan lluent i engalanat.

Sant Jordi, amb un cop de llança

deixa el drac estabornit, salva la bella princesa

i, encara que ella ho volia, no serà el seu marit.

El temps corre, passa, ... vola!

Però tothom guarda a la memòria aquesta bonica història.

P-4 I P-5



POEMES DE 1r FESTA

Es personatges dels contes Han muntat un festassa On el convidat principal no és Sant Jordi, el cavaller triomfal, ni tampoc la princeseta, la donzelleta ideal.

És un altre amb menys glamur, mes ferotge i animal, que rondina i treu foc per cada dent i queixal.

És el drac! És el drac! Tots crideu . I esteu segurs Que encertareu

ENS PARLA EL DRAC Els contes i les llegendes Em deixen molt malament dient que em menjo princeses i tota mena de gent. Jo sóc una bona bèstia, m’agrada moltíssim llegir, passejar per la muntanya i,quant arriba la nit, dormir tranquil i feliç acotxadet al meu llit.

Si trobeu el bon Sant Jordi, feu-me un favor, si us plau, digueu-li que sóc pacífic, que no tinc res de babau i que m’agrada viure relaxat i amb molta pau.

LES QUATRE BARRES Sant Jordi és festa grossa i la millor ocasió per penjar la senyera del terrat i del balco.

Poema de 2n

El mes d’abril i l’alè de primavera

Isabel Barriel

Ens porta el mes d’abril Flaires de primavera,

Aromes exquisits I maduixes de primera.

Escampats per l’herba Els verds de mil en mil, Fruiters al camp florits

I arreu, un reguitzell de poncelles.

Temps de calor i tremolins, Hores assolellades,

una nevada inesperada o la dutxa d’un plugim.

És temps d’esclat a la natura, Capvespres i albades de pintura

Mar, seu de tots els blaus I somnis a pagès de collita futura.

L’alè de primavera

S’ha instaurat al carrer; Els llibres prenen vida i les roses són milers.

Passegen les princeses I els dracs pels papers; Amb elegants cavallers

A l’escola omplen parets.

Quina festa especial; Jocs florals i poesies,

Contes, llegendes i alegria! Quina festa especial; A la classe, poesies,

Contes llegendes i alegria!



La pàgina de Parvulari: Classe de P3

AQUEST TRIMESTRE HEM ESTAT TREBALLANT ELS INVENTS: EL TELÈFON I EL PARAIGÜES. AQUI TENIU UNA PETITA MOSTRA DE LA NOSTRA FEINA. QUÈ EN SABEM DELS PARAIGÜES I DELS TELÈFONS? DAVID: EL PARAIGÜES TÉ UN PAL. EL TELÈFON TÉ UNA ANTENA. NIDAA: EL TELÈFON PER PARLAR. JANA: EL TELÈFON ÉS PER TRUCAR A ALGUN NEN. EL PARAIGÜES ES PER AGUANTAR-LO QUAN PLOU. NAYARA: MÒBIL. “PARAGUAS BANDERA”. JANNA: TELÈFON (explicació: es posa la mà a l’orella). POL: UN PARAIGUES SERVEIX PER NO MULLAR-SE I EL TELÈFON PER TRUCAR. MANAR: TELÈFON ORELLA. PARAIGÜES EL PAL. GORKA: ELS PARAIGÜES TENEN UN PALET PER AGAFAR. EL TELÈFON SERVEIX PER TRUCAR ELS NENS QUE TRUQUEN. MARIA: ELS TELÈFONS SÓN PER TRUCAR ELS NUMEROS. EL PARAIGÜES S’AGAFA QUAN PLOU. SARA: TELÈFON JUGAR. PARAIGÜES UN PAL. QUÈ EN VOLEM SABER DELS PARAIGÜES I DELS TELÈFONS? DAVID: ON ESTAN ELS NÚMEROS PER TRUCAR? SI ES POT AGAFAR D’UNA ALTRA MANERA EL PARAIGÜES? NIDAA: HI HA PARAIGÜES EN FORMA DE LLEÓ? FA SOROLL EL TELÈFON? JANA: FAN LLUM ELS TELÈFONS I ELS PARAIGÜES? NAYARA: TENEN DIBUIXOS ELS TELÈFONS I ELS PARAIGÜES? JANNA: QUAN TELÈFON? PARAIGÜES? POL: COM ES DIU LO DE DALT DELS PARAIGÜES? COM ES TRUCA? MANAR: SON DE DIBUIXOS? GORKA: TOTS TENEN ANTENA? TOTS TENEN PAL? MARIA: EL PAL TÉ DIBUIXOS? PERQUÈ L’ANTENA? SARA: COM PARAIGUES? PICAR TELÈFON? D’ON TREUREM LA INFORMACIÓ? LLIBRES, ORDINADOR (Internet), PARES



La pàgina de Parvulari: Classe de P4 i P5

COM JA SABEU, EL TEMA DE L’EIX D’AQUEST ANY ÉS “ELS INVENTS”. A PARVULARI HEM TREBALLAT EL PARAIGÜES I EL TELÈFON . I A P-4 I

P-5 HEM PARLAT DEL SEU SERVEI.

PER QUÈ PODEM FER SERVIR EL PARAIGüES?

• PER NO MULLAR-NOS QUAN PLOU I QUAN NEVA. • PER ALGÚ QUE VAGI COIX, SI ESTÀ CANSAT; S’ASSEMBLA A UN

BASTÓ. • PER TAPAR-NOS EL CAP QUAN EL SOL ESCALFA MOLT; COM A

LA PLATJA AMB ELS PARA - SOLS.

PER QUÈ PODEM FER SERVIR EL TELÈFON?

• PER TRUCAR I DEMANAR A ALGUN AMIC SI PODEM ANAR A DORMIR A CASA SEVA.

• PER DEMANAR A ALGUN VEÍ SI VOL VENIR A JUGAR AL PARC AMB NOSALTRES.

• PER CONVIDAR ALS AMICS A LA NOSTRA FESTA D’ANIVERSARI. • PER PODER PARLAR AMB ELS AVIS I EXPLICAR-LOS COM HA

ANAT L’ESCOLA. • PER FER UN ENCÀRREC D’ALGUNA COSA QUE LLAVORS

ANIREM A COMPRAR. • PER DEMANAR AL METGE A QUINA HORA ENS POT VISITAR.



HEM FET UN TELÈFON AMB MATERIAL DE DESÚS -2 IOGURTS-. AQUEST ÉS EL RESULTAT:



LA PÀGINA DE CICLE INICIAL: PRIMER

El passat dia 12 de novembre, els nens i nenes de Cicle Inicial vam sortir pels boscos del Figaró a buscar la tardor:

Vam veure bolets que no es podien menjar

Les fulles estaven caient dels arbres. Hi ha arbres que perden totes les fulles i d’altres que no. Pel terra vam trobar aglans i vam descobrir que eren de les alzines.

Més tard vam menjar cireres de pastor que vam trobar pel bosc, eren molt bones! Però quan eren de color groc no! Encara s’havien de madurar.

Vam passar per un camí amb molts arbres. Pel terra hi havia moltes fulles de color groc, taronja i les més velletes , eren de color marró. Vam veure pinyes que estaven rosegades per ratolins i esquirols. Vam arribar fins a dalt d’una muntanya molt alta. Des d’allà vam veure el riu, la piscina, les cases, el castell, els cotxes que passaven per l’autovia i el tren per la via. Com que ja ho havíem vist tot vam tornar a l’escola. Ho vam passar molt i molt bé!

VAM ACONSEGUIR TROBAR LA TARDOR!

Redacció dels alumnes de 1r.



Els alumnes de 1r avui ens convertim en experts publicitaris i fem un anunci sobre alguna

joguina, cotxe, menjar... que ens agrada o ens agradaria molt que existís

Aquí en teniu uns exemples:

Dani 1r

Eric 1r



LA PÀGINA DE CICLE INICIAL: SEGON

La història d’un hort, una classe i uns gira-sols. No hi havia hort a l’escola i varem començar amb unes jardineres. Eren llavors de gira-sol el que vam sembrar. Les llavors van germinar i no sabíem que fer amb tantes plantes. Una carta escrita pel nens de la classe oferia plantes si portaven un test i terra, i va funcionar: els jardiners de segon trasplantaven els brots als testos.

Els jardiners trasplanten amb cura els brots.

Els gira-sols no paraven de créixer.

Malgrat la difusió de gira-sols continuàvem sense hort i havíem de trasplantar les plantes que no paraven de créixer. Amb un tauló de fusta i unes pedres vam fer un tancat, Un pare ens va portar dos sacs de terra i allí vam trasplantar els gira-sols i les altres plantetes que teníem en els mini-hivernacles. Desprès van arribar les tomaqueres de la fira del tomàquet de santa Eulàlia de Ronçana. Havia nascut l’hortet del Montmany.

Els companys de primer van ser els millors clients. La terra s’ha de remenar. Adobem la terra amb humus de cuc de terra. Ja podem plantar les tomaqueres.



Vam adquirir un termòmetre i un pluviòmetre i portem registre diari de temperatures i pluja. El nostre banc de llavors creix poc a poc. Classifiquem els pinyols de fruita, cereals, llegums, herbes... i hem fet un petit expositor.

Els pares dels nens de la classe ens han ajudat aportant eines, llavors, plantes de viver, unes fustes més adients, terra, humus... i hem vist créixer les plantes i el projecte. Els companys de l’escola ens han recolzat amb treball i aportant materials. Els nens reguen i cuiden de les plantes, observen i aprenen de la natura, cerquen informació sobre els insectes que van apareixent i dibuixen i pinten els colors de les flors. Veieu els gira-sols que hem pintat. Hem dibuixat flors amb aquarel·la amb en Mike May.

El futur és incert. Sabem el que passa als horts a l’estiu, i pot ser que la precarietat del muntatge ens farà desistir; malgrat les dificultats esperem continuar i seguir treballant, aprenent i gaudint amb aquesta eina potent que és un hort escolar.



Mikel 2n



LA PÀGINA DE CICLE MITJÀ: TERCER

A la classe d’anglès els alumnes de 3r han fet unes presentacions d’uns animals

I’m a guinea pig. I live in the form. I’ve got Two ears and whiskers. I haven‘t got long tail and tongue.

Jordi Pareras 3r

I’m a tiger. I live in the jungle . I’ve Got four legs and whiskers I’ haven’t Got a long body.

Paula 3r

I’m a leopard. I ‘m orange and black. I live in the jungle. I’ve got long whiskers. I haven’t got big ears.

Duae 3r



Els nens de cicle mitjà estem treballant l’invent del llapis i el volem millorar per això hem fet

el llapis del futur.

Alfons: Llagolígraf perquè té tres coses, un llapis, una goma i un bolígraf

Ania: Multicolor per poder pintar amb molts colors.

Fatima:LLacolor per fer doble color.

Soufian:Multillapis perquè escriu/doble.

Duae:Fredolic perquè no tingui fred.

Àlex:Llapis Estrella perquè m’agrada volar.



LA PÀGINA DE CICLE MITJÀ: QUART

Irene: spiderllapis fa rodones perfectes.

Wissam: llapis juganer vola i juga i també obeeix les teves ordres.

Pol: cistellapis més pràctic per transportar.

Laia: l.v.a.h.e. llapis teledirigit escriu doblament.

Max: asteollapis dispara i fa excursions a l’espai.

Sergi: multiusos il·lumina,esborra i fa punta.

Pau: avióllapis per defensar-te dels lladres.

Kendra: llapis papallona per rodar i viure.

Toni: banllap ventilador



La pàgina de Cicle Superior

El 17 de març de 2011 els nens de 5è varem anar d’excursió a La Garriga, al Parc del

Pinetons amb tota la gent del projecte VIU EL PARC.

Allí ens varem trobar amb el nostre amic Israel, un monitor de l’escola de natura del

nostre poble que ens ha acompanyat en altres excursions i que ens estimem molt.

Aquesta vegada no anàvem sols, estàvem amb moltes altres escoles de la zona del

Montseny i ens va tocar anar de companys amb els nens i les nenes de cicle superior

de l’escola de Viladrau.

Varem seguir el curs del riu Congost en el tram que passa per la Garriga i que ens

porta fins a Figaró. Actualment s’hi pot anar a peu, però el projecte és arreglar-lo per

poder-hi passar en bicicleta.

Durant el camí varem fer grups per endevinar quins arbres i arbustos ens anàvem

trobant, tot seguint una clau d’identificació era una guia d’arbres.. També varem

identificar alguns ocells i ens van explicar en quina estació surten.

Abans d’acabar l’excursió varem netejar les vores del riu que estaven molt brutes a

causa dels materials arrossegats durant les darreres pluges.

Desprès varem fer uns cartells sobre uns arbres i uns ocells a partir d’una endevinalla

que ens va proposar el nostre monitor Israel.

Al final ens vam poder quedar la guia d’arbres i un conte anomenat “En Pau, la Xara i la

dona d’aigua”

Vam dinar al parc dels Pinetons tot compartint l’aperitiu i vam tornar cap a l’escola en

tren. Va ser un dia rodó!

I si voleu veure el que vam fer, esteu atents a l’agenda del curs vinent i allí ens hi

trobareu.



A l’àrea de castellà hem fet uns còmics molt macos i aquí en teniu un de mostra

Un día en la frutería del pueblo, se vio una luz

extraña… Un líquido extraño se derramó sobre las frutas

Comenzaron a ¡crecer, crecer y crecer! y les comenzaron a salir : ojos, brazos, piernas, bocas… ¡Manzanita! ¡Platbanana! ¡Fresmalu!

A Fresmalu, se le ocurrió un plan para vengarse a

las otras frutas… A la mañana siguiente…



Ellos estaban murmurando…

A la mañana siguiente…

Ellas al final, de tanto comer, se murieron…

Carol 6è



Aquest apartat està realitzat integrament pels alum nes de 4t de l’escola

que són els reporters de la nostra revista

1. Un invent ben estrany...

Alguns diuen que els gossos no necessiten seguretat però si que en necessiten. Aquest nou i molt modern seient per els gossos te

l’han d’instal·lar al teu cotxe. Wissam

Es un invent molt útil. Serveix per passejar per casa mentrestant neteges.

Max

Es tracta d’una bicicleta que serveix per fer un passeig per el

mar,riu o estany. Max

És una moto per portar als nens a l’ escola.

Pau

És una tassa amb un forat per posar-hi galetes

Kendra És un teclat portàtil amb llums i a més a més es pot plegar

Kendra



Un rellotge estrany,per a saber l’ hora as de fer unes operacions matemàtiques molt difícils.

Laia

2. Còmic

Hem après a fer servir el programa online Comic Creator

Sergi

Pau



Toni

Laia

3. Receptes de cuina

Natilles Ingredients 1 l de llet ½ barra de canella 1 llimona 4 ous Maicena Sucre Primer posem a bullir el litre de llet junt amb mitja barra de canyella i la pell de la llimona, uns 10 minuts. Desprès separem las clares dels ous i les cuinem en la mateixa llet, batudes amb quatre cullerades de sucre. Ho retirem. Desfem els quatre rovells d’ou amb quatre cullerades de sucre i les tirem a la llet, sense deixar de remoure. A continuació desfem una cullerada i mitja de Maicena en una mica de llet i l’ afegim a la llet sense deixar de remoure per evitar que es talli. La tenim a foc lent fins que s’ especegi i desprès la deixem refredar en la nevera.

Sergi



Tacos Ingredients: 2 kg de carn de vedella dels Pirineus bruneta, 1 kg bolets, 2 pebrots verds 2 cebes, 1 kg tomàquets raf, 500 grams dàtils, 1 kg tacos de cansalada, 3/4 l. vermut negre del Montsià, 1 sobre de salsa amb pebrot verd. Són tacos que es preparen amb petites truites de blat de moro i s'escalfen amb vapor utilitzant una olla anomenada "vaporera". Els guisats generalment són de patata, carn i de llardons de porc, de pollastre i de picada , el qual pot ser simple carn mòlta amb verdures. Pot portar salsa verda o vermella.

Pau

Crema de xocolata Ingredients 125 g cobertura xocolata 3 rovells d’ou. 4 clares d’ou 3 cullerades de sucre 3 cullerades de llet 75 g de mantega nata muntada sal

Toni, 4t

CASSOLETES DE MADUIXES

Material necessari per elaborar-la:

• Bol, pot, forquilla, cullera i forn.

Ingredients:

• 10 cassoletes de pasta fullada. • 2 cullerades soperes de farina. • 3 cullerades soperes de sucre. • 2 rovells d’ou. • 1 decilitre de llet. • Vainilla en pols (la mida d’una cullereta de cafè). • 400 g de maduixes petites (o maduixots tallats petits).

Eleboració (tècnica culinària):

• Per fer una crema: 1. Batre els rovells d’ou amb el sucre, afegir-hi la llet, la farina i la vainilla. 2. Barrejar-ho bé i posar-ho al foc suau remenant fins que s’espesseixi. • Quan la crema sigui freda: 3. Omplir les cassoletes amb la crema i les maduixes, empolsar-les amb el sucre i posar-les de cinc a

deu minuts al forn suau. Presentació del plat:

• Cal servir-lo tebi. Família d’en Ferran Folia 2n



FLAM DE COCO Material necessari per elaborar-la: Bol, forquilla,batedora, flamera,recipient per al bany maria, forn. Ingredients: 100grams de coco ratllat. 1 pot petit de llet condensada. Caramel líquid. 4 ous. Elaboració (tècnica culinària):

• En un bol, barrejar-hi bé la llet condensada, els rovells d’ou i aigua (una mesura de la llauna de llet condensada).

• Afegir-hi les clares batudes a punt de neu i el coco ratllat i continuar remenant.

• Abocar-ho en una flamera (amb caramel líquid al fons) i coure ho al forn a 180 C al bany maria uns 40 minuts o fins que hagi quallat.

• Deixar-ho refredar, abocar-ho a la safata i posar-ho a la nevera. Presentació del plat: En una safata acompanyat de galetes.

Família d’en Ferran Folia 2n

PASTÍS DE FORMATGE - 100 gr. de mantega - 125 gr. de sucre - una branca de vainilla - 3 ous - la ratlladura fina de la pell de mitja llimona - 50 gr. de farina de blat - 500 gr. de formatge fresc Mercadona Barrejar la mantega tova, com una pomada, amb el sucre i la polpa negre de l'interior de la branca de vainilla. Afegir-hi els ous (a temperatura ambient), i la ratlla dura de llimona. Afegir-hi la farina passada pel sedàs. I per últim, el formatge fresc. Ha de quedar una mescla molt fina, homogènia i lligada. Abocar-ho en un motlle rodó, d'uns 20-25 cm

Família Júlia Pitarque P4



4. Sudoku

Irene

Solució:

Sergi

Solució:

Pau

Solució:



5. Les 7 diferències

Busca les 7 diferències

Irene

Wissam

Sergi



6. Endevina el dibuix

Irene Wissam

Pol Laia

Pau



7. Laberint

Irene Wissam

Pol Laia

8. Acudits

Era una granja tant seca tant seca Que les vaques treien llet amb pols.

Laia

Es troba un amic fregant dues monedes d’euro, l’un amb l’altre, insistentment… -Jordi, què fas? -Doncs ja ho veus, gastant uns euros…

Laia



En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre cap pregunta: - Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar l’aprovaré. Quants pèls hi ha a la cua d’un cavall? - Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres. - I com ho sap? - Perdoni, professor, però això ja és una altre pregunta.

Laia

-El meu fill va amb bicicleta des dels quatre anys.. -ah doncs ja deu estar lluny!!! Max

5. Un amic una mica ase, li pregunta al seu company? – Escolta, si un avió es pren foc, per on sortiré? – Per les notícies, per les notícies… Wissam

Era un noi, tant obedient, tant obedient que... quan la professora esborrava els apunts de la pissarra, ell ho esborrava del seu quadern. Pol

Un Català de festa a Sevilla: – Ballo bé? – Y yo que se si va llové o no va llové! Pol

Ei, què passa Josep? – Doncs mira, la meva mare, s’ha quedat sorda i cega… – Bufa, i ara aneu a l’hospital? – No! Anem a tallar el telèfon i l’electricitat!

9. Sopa de lletres

Busca 7 noms de fruita

Kendra

solució



Busca 7 noms d’animals

Max

solució

Busca 7 noms d’animals

Laia

solució

Caminada:

Castellseguer- Pla de les Coromines

Com es habitual en les nostres sortides sortim d’ un lloc a on podem deixar el cotxe aquest cop de nou serà l’

aparcament de l’ Ajuntament de Tagamanent, tot i que també es fàcil fer aquesta ruta per els que vinguin de Figaró

amb tren, ja que poden arribar fins a Sta. Eugenia del Congost per el camí del Congost.

Situats a l’Ajuntament de Tagamanent anirem direcció cap a la part del darrera i creuem el pont del Torn ,

immediatament girem cap a l’ esquerra en direcció Sta. Eugenia del Congost un cop allà i després de creuar el pont

del mateix nom, agafem i ens fiquem per sota el pas soterrani que trobem a la nostre esquerra i que ens ajudarà a

creuar la carretera C-17. Nomes treure el cap a l’ altre canto del pas girem a la nostre dreta ( Aquí en aquest indret hi

havia l’ antiga masia de la Casa Nova) i continuem paral·lels per el costat de la carretera fins arribar al camí de les

Cases del Solell.

Enfilem aquest camí per la part del darrera de la masia modernista de Pareras del Pla a pocs metres trobem un

encreuament, amen cap a la dreta per el camí mes planer en direcció sud que porta a Can Bosc de Figaró. Un cop

tenim Figaró davant nostre ( amb una vista excepcional del poble), el camí fa un gir fort cap a l’ esquerra per enfilar la

Vall de Vallcarquera, ara hem d’ estar atents ja a pocs metres a la nostre esquerra puja un petit corriol que hem d’

agafar, ( com a referència esta mes o menys a l’ alçada de la línia elèctrica). Anem pujant per aquest corriol anomenat



de la Sentinella ( te el seu inici a baix a la riera de Vallcarquera a on conflueix amb el Congost, i es l’ antic camí de pujar

cap a Tagamanent des de Figaró passant per Castellseguer ). Després de fer un tros curt però força dret ens trobem el

repetidor de TV de Figaró, ara el camí es més planer. Continuem fins a trobar-nos la carretera (que es la que va de la

C-17 cap a les cases del Solell , en aquest punt girem de nou cap a l’ esquerra, fins a trobar un encreuament a pocs

metres que de nou girarem a la dreta per enfilar-nos cap a Castellseguer .

Després de fer un quants centenars de metres ens trobem un encreuament al lloc a on hi havia la pedrera de Can Pere

Torn (ara en procés de restauració) (Si anem a l’ esquerra aniríem cap a Can Pere Torn i al nucli urbà de La Pedralba

tornant al punt d’ inici amb un recorregut total de uns 5,2 km. aprox.) Continuem el recorregut continuant la pista cap

a la dreta , passarem per varis encreuaments tancats amb portes i que formen part de la finca privada de Castellseguer.

Després d’ una pujada força costeruda ens trobem la masia de Castellseguer al davant nostre, coneguda per la gent del

país com a Seguer, continuem pujant i voltejant la casa sense entrar en cap moment en cap entrada de la finca fins

trobar-nos un encreuament (Collet de Seguer) a on girarem cap a l’ esquerra per enfilar-nos per sobre la cinglera del

Follo cap el pla de Seguer. No deixem aquesta pista en cap moment continuant resseguint la cinglera, fins el moment

que creuem un torrent (Sot del Joncar o torrent de Can Xesc) i que poc després trobarem uns senyals d’ un itinerari

marcat (Parcs naturals de la Diputació de Barcelona) i els seguirem girant a l’ esquerra, ara estem al Pla de les

Coromines, i anem seguint fins a baixar la cinglera per el Grau del Folló que ens portarà a la masia del mateix nom (El

Folló), avui dedicada al turisme rural i a la restauració. Un cop a la masia del Folló només ens cal agafar la carretera

asfaltada direcció avall, Però per no fer tant pesada la tornada a l’ arribar al primer encreuament girem a la nostre

dreta per la pista de terra cap a les Torretes del Folló i sense ja deixar aquest carrer anem baixant per el nucli urbà de

la Pedralba fins de nou creuar la carretera C-17 direcció cap l’ Ajuntament a on de nou acabem aquest recorregut.

Jaume Font Rosell

Juliol 2010



ENS RETROBEM L’ANY QUE VE! GRÀCIES A TOTS PER HAVER PARTICIPAT I A CONTRIBUIR AL FOMENT DE LA LECTURA

I L’ESCRIPTURA EN ELS MÉS PETITS

Documents

revista supermontmany2