Revista de la universitat pública de Tarragona / Juliol 2005 nº5

La URV ofereix 13 màsters

europeus La Universitat d’Estiu ha tingut

més de 800 alumnes

LA URV IMPULSA LA DECLARACIÓ DE TARRAGONA PER CREAR UN MODEL

EDUCATIU A LA MEDITERRÀNIA

II FÒRUM D’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA, A L’OCTUBRE

EUDALD CARBONELL: “EL MÓN NOMÉS FUNCIONARÀ AMB UNA ÀMPLIA XARXA DE

RELACIONS. LES FRONTERES POLÍTIQUES SÓN COSES DEL SEGLE XIX”

SUMARIPÀGINA 5 LA FORMACIÓ

LA URV OFEREIX MÀSTERS EUROPEUSPer al curs 2005-06 l’aposta de la URV per l’espai europeu d’educació superior es concreta en una oferta de 13 màsters europeus propis en pràcticament tots els àmbits del coneixe-ment, amb un fort component internacional.

PÀGINES 34 I 35 EL PERSONATGE

EUDALD CARBONELL: “TENIM UNIVERSITATS DEL XIX I CONEIXE-MENTS DEL XXI”

Eudald Carbonell és un referent en la investigació de la Prehistòria Anti-ga i l’Evolució Humana. El seu nom va associat al jaciment d’Atapuerca (Burgos) i al premi Príncep d’Astúries aconseguit per aquest treball de re-cerca de projecció internacional.

PÀGINA 9 LA RECERCA

REUNIÓ D’INVESTIGADORS DE LA XARXA TEMÀTICA DE CATÀLISI HOMOGÈNIAMés de cent investigadors es van trobar el 10 de juny a la Fa-cultat de Química de la URV per tractar amb representants del sector empresarial químic sobre l’aplicació d’aquesta tèc-nica en els processos industrials.

PÀGINA 14 UNIVERSITAT-EMPRESA

II FÒRUM D’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA, A L’OCTUBRELa facilitació de la inserció laboral dels titulats és un dels ob-jectius de la Universitat Rovira i Virgili i per això els dies 19 i 20 d’octubre se celebrarà la segona edició del Fòrum d’Ocupació Universitària al campus Sescelades.

PÀGINA 36 LA CONTRAPORTADA

LA MÚSICA DE LA URV

L’Orquestra XVI-XXI de la URV va néixer el curs 1999-2000. La diri-geix el professor Markus Schikora i la formen entre quinze i vint mú-sics: professors, alumnes i personal d’administració i serveis de la Univer-sitat. Està oberta també a exalumnes de la URV.

PÀGINA 30 LA GENT DE CASA

PRIMERES PROMOCIONS DE NUTRICIÓ, ECONOMIA I TURISMEAquest curs s’han graduat les primeres promocions de les di-plomatures de Nutrició Humana i Dietètica i de Turisme, i també de la llicenciatura d’Economia, de quatre anys.

PÀGINA 17 LA URV A FONS

FÒRUM UNIVERSITARI DE LA MEDITERRÀNIA I DECLARACIÓ DE TARRAGONA35 universitats de 17 països de dins i fora d’Europa van signar la Declaració de Tarra-gona durant el Fòrum Uni-versitari de la Mediterrània, celebrat a la URV els dies 2 i 3 de juny.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / SUMARI 3

4 5

mecanisme contrastat i ben acceptat per les uni-versitats europees, ha revisat a fons l’estructura, l’organització, la direcció, la interacció amb la so-cietat i l’ús de la nostra autonomia.El comitè extern de l’EUA ha elaborat ja el seu in-forme oral i públic, emès en acabar el procés d’avaluació. Aquest text, quan ens arribi en for-ma escrita, el farem públic per tal que la societat conegui com és avaluada la nostra institució.Ara per ara, un cop escoltat l’informe oral, estic molt satisfet de les conclusions dels avaluadors, ja que constaten que la URV està fent una bona fei-na en docència i recerca i que manté una relació bona i positiva amb la societat. Detecten i posen sobre la taula els punts forts, com tot el procés engegat recentment de transformació pedagò-gica per adaptar-nos al que és norma a Euro-pa, i també els punts febles, centrats en aspectes que ens preocupen força, com l’escassa mobilitat dels estudiants, la feble internacionalització de la nostra activitat o la necessitat d’incidir amb més força en la selecció del professorat.El balanç, com deia fa un moment, és del tot sa-tisfactori i ens fa ser molt optimistes pel que fa al futur proper de la URV, perquè ara que ens co-neixem millor podrem aplicar polítiques que ens permetin seguir en la direcció actual i millorar en-cara més el nivell de qualitat de la Universitat.

Lluís Arola i Ferrer / Rector de la URV

Universitat pública i transparent

ROVIRA I VIRGILIRevista de la universitat pública de Tarragona

Número 5

Juliol 2005

ROVIRA VIRGILI ÉS UNA PUBLICACIÓ DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA. SI LA VOLEU REBRE, ENVIEU LES VOSTRES DADES PER CORREU ELECTRÒNIC A: REVISTA@URV.NET, PER FAX AL 977 55 82 58 O BÉ ENS TRUQUEU AL TELÈFON 977 55 80 06

EDITAVicerectorat d’Innovació, Transferència i Societat

DIRECCIÓJosep M. Ariascapgc@urv.net

REDACCIÓBerta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S.BellmuntGabinet de Comunicació i Relacions Externesrevista@urv.netC/ de l’Escorxador, s/n. 43003 TarragonaTel 977 558006 –Fax 977 558258

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICServei Lingüístic de la URV

FOTOGRAFIARamon Torrents

MAQUETACIÓMedigrup Digital S.A.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi Garciasecgc@urv.netTel 977 558006

IMPRESSIÓNuer TradeDipòsit legal: B - 48078 - 2004

La millor forma, al meu entendre, d’enfortir l’autonomia de les universitats és exercir-la al màxim de les nostres pos-sibilitats. No per la voluntat de ser autò-

noms per poder anar per lliure, sinó per tal que la Universitat pugui dur a terme de la millor ma-nera possible la missió que la societat li encoma-na. Com més autonomia tenen les universitats, millor funcionen com a institucions, millor for-men els seus estudiants i millor generen i transfe-reixen coneixement.Per ser autònoms des d’un sistema públic, cal disposar d’instruments vàlids per avaluar el fun-cionament de la institució i així poder rendir comptes de forma contrastada davant la socie-tat. Per llei tenim obligació d’avaluar anualment el nostre funcionament econòmic mitjançant el sistema d’auditories externes i control pels òr-gans de la Generalitat, un sistema que funciona i és efectiu pel control i pel respecte al funcio-nament autònom. Des de fa anys l’Agència de Qualitat Universitària avalua la docència que im-partim. No tenim, però, sistemes acreditats per avaluar el funcionament de la institució com a tal i de forma global. Per això, convençuts de la necessitat de poder presentar davant la societat una avaluació externa global de la URV, durant aquest curs acadèmic hem estat implicats en un procés d’avaluació que ha dirigit la Unió Euro-pea d’Universitats (EUA), la qual, a través d’un

OPINIÓ

OPINIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

4 5

LA MAJORIA, LLIGATS A DOCTORATS DE QUALITAT

La convergència cap a l’espai europeu d’educació superior ja està en marxa. En aquest nou marc la Universitat Ro-vira i Virgili aposta decididament per

la formació de postgrau professionalitzado-ra i també d’iniciació a la recerca, d’acord amb els cànons i criteris establerts a la Declaració de Bolonya. Per al curs 2005-06 la decisió de la URV es concreta en una oferta de 13 màsters euro-peus propis en pràcticament tots els àmbits del coneixement, amb un fort component interna-cional, i la majoria lligats a programes de doc-torat reconeguts amb la menció de qualitat del Ministeri d’Educació i Ciència. Més informació a www.urv.net.La Declaració de Bolonya, signada el 19 de juny de 1999 pels ministres d’Educació de 29 estats, manifesta la necessitat de promoure la convergència entre els sistemes d’educació su-perior dels diferents estats europeus per tal de facilitar als titulats la integració en un mer-cat laboral sense fronteres i oferir un marc més atractiu a estudiants d’arreu del món. Propo-

sa com a objectiu assolir el desenvolupament harmònic d’un espai europeu d’educació supe-rior abans de l’any 2010, que tingui com a eix l’aprenentatge i que sigui plenament respec-tuós amb la diversitat de cultures, de llengües i de sistemes d’educació i amb l’autonomia uni-versitària.

LA FORMACIÓ

La URV ofereix 13 màsters europeus

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

MÀSTERS QUE S’OFEREIXEN · ARQUEOLOGIA· ARQUEOLOGIA DEL QUATERNARI I EVOLUCIÓ HUMANA · CATÀLISI · CIÈNCIES DE LA INFERMERIA· DRET AMBIENTAL · DRET DE L’EMPRESA I DE LA CONTRACTACIÓ · ENGINYERIA AMBIENTAL · ENGINYERIA QUÍMICA I DE PROCESSOS · ESTUDIS CULTURALS MEDITERRANIS. GESTIÓ DE CONFLICTES INTERNACIONALS · NUTRICIÓ I METABOLISME · QUÍMICA A LA INDÚSTRIA · RECERCA EN ENOLOGIA

LA URV ÉS UNA DE LES UNIVERSITATS DE MÉS NIVELL DE QUALITAT DE L’ESTAT EN AQUEST ÀMBIT

DOS NOUS PROGRAMES DE DOCTORAT REBEN LA MENCIÓ DE QUALITAT DE L’ANECALa URV ja ofereix 18 doctorats de qualitat del total de 27 que es poden fer el curs 2005-06. Els dos darrers reconeguts per l’Agència Esta-tal d’Avaluació i Qualitat (ANECA) han estat el doctorat en Quaternari i Prehistòria, del Depar-tament d’Història, Història de l’Art i Geografia, i el doctorat en Organització Industrial: Em-presa i Mercats, dels departaments de Gestió d’Empreses i d’Economia.El programa de doctorat en Quaternari i Pre-història es fa en col·laboració amb el màster Erasmus Mundus de la mateixa matèria que ja s’imparteix, i el dirigeix el professor Robert Sala.

El doctorat en Organització Industrial: Empre-sa i Mercats està dirigit pel professor Ignasi Bru-net. Això vol dir que dos de cada tres doctorats tenen reconegut un alt nivell, la qual cosa con-verteix la URV en una de les universitats de més nivell de qualitat de l’Estat en aquest àmbit. Els programes pertanyen a tots els àmbits del co-neixement (humanitats, ciències socials i jurídi-ques, ciències socials i jurídiques/ciències de la salut, ciències experimentals/ciències de la salut, ciències experimentals, ensenyaments tècnics), i per tant la qualitat és transversal a tots els cen-tres i departaments implicats.

6 7 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI

La URV estrena Arquitectura i Biotecnologia

INAUGURACIÓ DE CURS AL CAMPUS DE LES TERRES DE L’EBRE I A TARRAGONA

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

L’OFERTA D’ENSENYAMENTS DE LA URV PER AL PRÒXIM CURS 2005-06 S’AMPLIA AMB ARQUITECTURA, AMB UNES 60 PLACES, QUE S’IMPARTIRÀ AL CAMPUS BELLISENS DE REUS, I BIOTECNOLOGIA, AMB UNA QUARANTENA DE PLACES, QUE ES FARÀ AL CAMPUS SESCELADES DE TARRAGONA, CONJUNTAMENT AMB LA UNIVERSITAT DE LLEIDA.

Ambdós ensenyaments tenen demanda a la demarcació, són importants per al des-envolupament del territo-

ri i eren dels reclamats com a prioritaris per la Universitat. L’acte d’inauguració de curs al campus de les Terres de l’Ebre es farà el dilluns 5 de setembre, a les 12 h, a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. El dimecres 21 de setembre tindrà lloc la inauguració a Tarragona, a les 11 h, al Paranimf del Rectorat.L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Ro-vira i Virgili inicia la seva activitat pro-visionalment a les instal·lacions de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, tot i que s’ha començat a redactar el projecte del seu edifici. La URV ha rebut el suport de la UPC i de la seva Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Biotecnologia s’impartirà al campus Sescelades de Tarragona, i la URV i la Universitat de Lleida han dissen-yat conjuntament el projecte docent i compartiran professors. Els alum-nes de la URV seguiran els estudis a Tarragona i els de la UdL, a la capi-tal del Segrià, tot i que s’obriran a tots els estudiants més possibilitats d’especialització: a Lleida, relaciona-

da amb el camp agrari, i a Tarragona, amb l’enginyeria química i les indús-tries alimentàries. D’altra banda, el procés de posada en funcionament del campus de les Terres de l’Ebre avança satisfactòriament. El curs vinent els alumnes es matricularan a preus públics en els centres adscrits fins ara a la URV, l’Escola Verge de la Cinta i el

Centre Universitari Doctor Manyà de Tortosa, que abans de l’inici del curs passaran a ser propis. El campus de les Terres de l’Ebre ja disposa de seu ad-ministrativa gràcies al conveni signat amb la Fundació Cinca Piquer al mes de juny, que ha permès a la URV dis-posar d’un edifici al carrer Teodor Gon-zález de Tortosa.

LA UNIVERSITAT D’ESTIU HA TINGUT PROP DE 800 ALUMNESEntre el 27 de juny i el 15 de juliol la Universitat d’Estiu de la URV ha tingut un total de 759 alum-nes, un increment de més del 8%respecte a l’any passat, en els 31 cursos de literatura, teatre, ci-nema, art, medicina, salut, enologia, comunica-ció, empresa, turisme o esport, oferts a Tarragona, Reus, Cambrils, Salou i Vinebre. Les activitats s’han

desenvolupat en centres universitaris i també a les instal·lacions de les diferents institucions i enti-tats col·laboradores com el Museu d’Art Modern, el Col·legi d’Arquitectes, l’IES Baix Camp, l’IES Sal-vador Vilaseca, el Club Nàutic de Salou, el Palau de Fires i Congressos de Reus i el Centre Cultural i Ocu-pacional de Cambrils.

6 7 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / ANÀLISI

8 9 LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Obre portes a Reus el Centre de Formació Permanent

LA FUNDACIÓ URV OFEREIX MÉS DE 150 CURSOS

L’OFERTA DEL CENTRE DE FORMACIÓ PERMANENT, QUE ARA S’UBICA A REUS, RESPON A LA VOLUNTAT DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI I DE LA FUNDACIÓ URV DE POSAR A L’ABAST DELS CIUTADANS I DE LES EMPRESES UNA ÀMPLIA PROPOSTA DE FORMACIÓ PERMANENT, AMB L’OBJECTIU DE FACI-LITAR L’ACTUALITZACIÓ DE CONEIXEMENTS I L’ESPECIALITZACIÓ PROFESSIONAL.

Basada en uns criteris de qualitat acadèmica, adaptació a les demandes del teixit econòmic i social i amb una visió d’anticipació, s’estructura en dos grans programes: els estudis de postgrau —màsters i especialista universitari—, adreçats a persones amb titulació universitària que vo-len especialitzar-se professionalment, i els cursos d’extensió universitària, adreçats a professionals i a la població en general, amb independència de la seva titulació acadèmica. La Fundació URV ofereix més de 150 cursos, dels quals més d’un terç són de postgrau, en les especialitats de dret i administració pública, eco-nomia i empresa, educació i psicologia, eines de gestió, enginyeria, ENOLOGIA i agroalimentació, llengües i comunicació, política i societat, quími-ca, salut, tecnologies de la informació, turisme, esport i lleure, i història i geografia.

MÉS INFORMACIÓ: http://www.fundacio.urv.es/formacio

193 ESTUDIANTS EN EL PROGRAMA ERASMUSAugmenta cada any el nombre d’estudiants in-teressats en els intercanvis del programa euro-peu Erasmus i per al curs 2005-06 seran 193 els alumnes de la URV que faran una estada en un al-tre país europeu. Les dotacions econòmiques de la Generalitat i la URV s’han incrementat per estimu-lar la mobilitat dels joves.Les estades a Europa d’alumnes de la URV el curs 2005-06 sumen 1.061 mesos. En la reunió infor-mativa organitzada el passat mes de maig, Rosa Caballol, responsable de Relacions Internacio-nals de la URV; Susana de Llobet, responsable de l’Oficina de Relacions Internacionals, i John Bates, director del Servei Lingüístic, van explicar als alum-nes les últimes informacions pràctiques sobre el viatge i l’estada a l’estranger prevista per al curs 2005-06. Els joves que se’n van han estat seleccio-nats pel coordinador de mobilitat del seu centre i

els estudis que cursaran a la universitat de destí es-tan reconeguts acadèmicament per la URV. La be-ca Sòcrates-Erasmus està pensada per ajudar a sufragar les despeses addicionals que suposa viu-re a l’estranger, però la novetat d’enguany és que l’alumne hi sumarà ajudes més grans de la URV i del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i en pot aconseguir d’altres.

8 9

Aquesta xarxa temàtica, aprovada en el Pla de Re-cerca de Catalunya i re-novada en convocatòries

successives, aplega onze laboratoris situats a Catalunya (UB, UAB, URV, UdG, PCB, ICMAB-CSIC, ICIQ) dedi-cats a estudiar els processos catalit-zats per metalls de transició en fase homogènia.La reunió tenia un doble objectiu: compartir coneixements i tecnolo-gies entre els grups catalans, la qual cosa permetrà avançar en el desen-volupament i innovació en l’àrea de la catàlisi homogènia, i promoure les col·laboracions amb la indústria, do-nant a conèixer la investigació que realitza la xarxa. En la línia d’aquest segon objec-tiu, les dues xerrades previstes van anar a càrrec de dos investigadors de la indústria: Juan Almena, de De-gussa AG, procedent de Frankfurt, i Paul Moran, de Dowpharma (Chi-

CONTACTE ENTRE LA RECERCA I EL SECTOR EMPRESARIAL QUÍMIC

Reunió d’investigadors de la xarxa temàtica de Catàlisi MÉS DE CENT INVESTIGADORS DE LA XARXA CATALANA DE CATÀLISI HOMOGÈNIA AMB METALLS DE TRANSICIÓ ES VAN TROBAR EL 10 DE JUNY A LA FACULTAT DE QUÍ-MICA DE LA URV PER TRACTAR AMB REPRESENTANTS DEL SECTOR EMPRESARIAL QUÍMIC SOBRE L’APLICACIÓ D’AQUESTA TÈCNICA EN ELS PROCESSOS INDUSTRIALS. EL CENTENAR D’INVESTIGADORS PERTANYIEN ALS GRUPS DE RECERCA QUE CONSTITUEIXEN LA XARXA I LA TROBADA ES VA FER A LA SALA DE GRAUS DE LA FACULTAT, AL CAMPUS SESCELADES.

LA RECERCA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

rotech Technology), procedent de Cambridge. L’eficiència dels proces-sos catalítics és essencial perquè l’èxit econòmic de la indústria química va-gi acompanyat del respecte al medi ambient. L’ús de catalitzadors en un mitjà homogeni permet dur a terme els processos de síntesi amb menys cost energètic que els processos no catalitzats i amb millor selectivitat. D’aquesta manera es conserven els recursos i es redueixen temps, pro-ductes secundaris, residus i despeses. La catàlisi homogènia s’aplica a camps de producció tan diversos com polímers, additius en alimenta-ció, fàrmacs, productes fitosanitaris, cosmètics i detergents, entre altres. El desenvolupament d’un nou procés

catalític requereix diferents etapes des del disseny i la síntesi dels cata-litzadors, l’optimització de l’activitat catalítica i selectivitat del sistema fins a l’escalatge industrial. Cadascu-na de les etapes necessita un tipus d’especialització, la qual cosa justifica l’existència d’una xarxa d’investigació de centres geogràficament pròxims i amb formacions complementàries, ja que poden col·laborar i oferir la seva experiència als industrials interessats. La reunió estava organitzada pel grup de Catàlisi Homogènia, dirigit per la professora Carmen Claver, del Departament de Química Física i In-orgànica de la URV. Per a més infor-mació, podeu consultar la pàgina web www.uab.es/catalysis.

L’ús de catalitza-dors permet con-servar els recursos i reduir temps, pro-ductes secundaris, residus i despeses

10 11 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Aquesta és la 32a edició de la trobada, i ha re-unit a Tarragona 700 científics internacionals per discutir els nous resultats i les orientacio-ns en la física de plasmes, amb aportacions d’àrees científiques com la fusió nuclear iner-cial i magnètica, l’astrofísica i el disseny de línies d’actuació en règims rellevants per a reactors de fusió nuclear. La Conferència va permetre l’intercanvi de co-neixements i l’accés a la informació dels pro-jectes més actuals, fomentant la cooperació entre els grups de recerca, estatals i interna-cionals. Organitzat pel Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològi-

Tarragona, capital europea de la física de plasmaCOINCIDINT AMB L’ANY DE LA FÍSICA, CENT ANYS DESPRÉS QUE EINSTEIN PLANTEGÉS LA TEORIA DE LA RELATIVITAT, TARRAGONA VA ACOLLIR LA CON-FERÈNCIA EUROPEA DE FÍSICA DE PLASMA DEL 27 DE JUNY A L’1 DE JULIOL.

ques (CIEMAT), organisme públic del Ministeri d’Educació i Ciència, el comitè organitzador in-cloïa el catedràtic Francesc Díaz, de la URV.La realització d’aquest important congrés a Tarragona té relació amb la frustrada candida-tura de Vandellòs per acollir el projecte de re-cerca internacional ITER, per desenvolupar la fusió nuclear com a font d’energia controla-da. En el transcurs de la trobada es va con-firmar que el laboratori de l’ITER es farà a Europa ni no al Japó, concretament a la locali-tat francesa de Cadarache.

MÉS INFORMACIÓ: http://eps 2005.ciemat.es/

VA APLEGAR 700 CIENTÍFICS INTERNACIONALS

10 11

VA CONVOCAR ESTUDIOSOS DE L’ESTAT ESPANYOL I D’IRLANDA, PERÒ TAMBÉ DEL BRASIL, PORTUGAL, TUNÍSIA I FRANÇA

5è Congrés de l’Associació Espanyola d’Estudis IrlandesosDEL 26 AL 28 DE MAIG ES VA CELEBRAR A TARRAGONA EL 5È CONGRÉS INTER-NACIONAL DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA D’ESTUDIS IRLANDESOS SOTA EL LEMA REESCRIVINT LES FRONTERES / RE-WRITING BOUNDARIES IN IRISH STUDIES, DE CARÀCTER MULTIDISCIPLINARI. TAMBÉ ES VA OFERIR AL PÚBLIC UN ESPECTACLE DE MÚSICA I DANSA IRLANDESA A L’AUDITORI DE CAIXA TARRAGONA.

A la trobada hi van participar especialistes i postgraduats que treballen en el camp dels estudis irlandesos,

però estava oberta a qualsevol perso-na interessada pels aquests àmbits. La reunió va comptar principalment amb estudiosos de l’Estat espanyol i d’Irlanda, però també del Brasil, Por-tugal, Tunísia i França. Els estudis irlandesos són interdiscipli-naris i s’ocupen de la literatura, la llen-gua, el cinema, la música, la dansa i les altres arts, la comunicació o la his-tòria. El congrés estava estructurat en tres sessions simultànies de ponències i quatre conferències plenàries. Es van fer a la Facultat de Lletres i al Museu d’Art Modern de Tarragona. . Els estudis irlandesos han pres molta volada en els últims anys, per la pro-jecció internacional de l’art i la lite-ratura irlandesa i perquè aquest país s’ha convertit en cas paradigmàtic per estudiar les identitats i els conflic-tes nacionals actuals. Alhora, el con-grés va tractar un aspecte de plena actualitat, ja que Irlanda viu un in-tens procés de revisió de la seva tra-dició històrica, dels tòpics “nacionals” i de la relació de les llegües irlandesa i anglesa. Es van presentar una sèrie de ponències sobre literatura i història d’Irlanda, però també tallers de músi-ca, cançons i llengua irlandesa.Entre els ponents destacava el jo-ve poeta Louis de Paor (nascut a Austràlia però d’origen irlandès, que escriu en irlandès i és mem-bre de Paraules sense Fronteres http://www.munsterlit.ie/Conwriters/LouisdePaor.htm), que va parlar d’”Un no-poeta no-escrivint no-poesia en

no-irlandès per un no-poble”, o la professora Christine St Peters, de la Universitat Victoria de British Colum-bia (Canadà), que va fer la primera ponència plenària del congrés sobre la relació de la literatura contemporà-nia escrita per dones amb els temes d’identitat i de gènere(“Crossing Bor-ders without ‘Proper Maps’: An-ne Enright, Colm Toíbín, and Éilís Ní Dhuibhne Attempt the Art of Carto-graph”). Completant el congrés es va programar un espectacle de mú-sica i dansa irlandesa, obert al públic en general, el divendres 27 de maig a l’Auditori de Caixa Tarragona, a càrrec del grup Tuath, format per sis músics que pertanyen a la quarta generació d’una família de músics i es dediquen a la recerca sobre la llengua, la músi-ca i la dansa irlandesa. Durant el con-grés Tuath va dirigir tres tallers sobre

els àmbits esmentats. La coordinado-ra d’AEDEI 2005 va ser la professo-ra de la URV Cristina Andreu, del grup de recerca organitzador, Transforma-cions Culturals i Literàries en Anglès i Alemany (T-CLAA). (Departament de Filologies Anglogermàniques). Per a més informació, consulteu http://www.fage.es/AEDEI_2005

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

III JORNADES SOBRE JOSEP M. JUJOLLa figura de l’arquitecte i artista Josep M. Jujol va ser el centre les III Jornades Art i Arquitectura de l’Imaginari, or-ganitzades a Tarragona els dies 5, 6 i 7 d’abril. Tenien com a objectiu con-tinuar descobrint i divulgant l’obra, encara poc coneguda a Catalunya, de l’artista. Van tenir lloc a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya demarcació de Tarragona i les orga-nitzaven la URV i l’Ajuntament, amb el suport del Consell Comarcal del Tarragonès i del mateix Col·legi. El coordi-nador de les Jornades era el professor Antonio Salcedo, de l’àrea d’Història de l’Art de la URV. Al llarg dels tres dies s’estudià la connexió entre la produc-ció de Jujol i els arquitectes, escultors i altres creadors lligats a l’imaginari com Antoni Gaudí o Salvador Dalí, i els elements simbòlics i onírics.

12 13 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

El municipi de Vilalba, a la Terra Alta, va obrir al pú-blic al juny passat el jaci-ment arqueològic del Turó

del Calvari. Es tracta d’un únic edi-fici, aïllat, que tenia funcions cultu-rals durant la primera edat del ferro, únic a l’Occident mediterrani. L’Àrea d’Història Antiga de la URV ha treba-llat en tot el procés, des de l’excavació

i l’estudi fins a la restauració i museït-zació del monument, a l’aire lliure. L’edifici va estar en ús des del 625 fins al 575 aC, i també s’hi ha pogut re-cuperar un conjunt ceràmic. L’estudi s’emmarca en les línies de recerca de l’àrea d’Història Antiga de la URV, del Departament d’Història, Història de l’Art i Geografia, i és l’únic jaciment arqueològic en què la URV s’ha en-

carregat des de la descoberta fins a la devolució a la societat. El finança-ment ha anat a càrrec de diverses ins-titucions, l’Ajuntament de Vilalba, el Consell Comarcal de la Terra Alta, la Generalitat i la Fundació Caixa Tarra-gona. Arran d’aquest treball, el grup d’investigació ha estat convidat per la Universitat de Lleida a participar en un projecte d’R+D.

S’inaugura el jaciment arqueològic del Turó del Calvari

S’analitzarà l’evolució de l’ager tarraconensis de l’any 500 aC fins al 712 dC. Es fa-ran estudis del poblament,

l’articulació del territori i la xarxa viària; de paleobotànica: evolució de la vegetació, dels cultius, de la fau-na i del clima; de geologia: sedimen-tologia, edafologia, recursos hídrics i minerals. Es desenvoluparà du-rant els propers tres anys i ACESA hi aporta 150.000 euros.El treball es titula “Estudi del paisat-ge arqueològic antic de l’ager tarra-conensis (a la dreta del riu Francolí)”. Els ajuntaments signants són el

d’Alcover, Almoster, Cambrils, Caste-llvell, Constantí, Montbrió, el Morell, la Pobla de Mafumet, Reus, Riudo-ms, Salou, la Selva del Camp, Tarra-gona, Vilallonga del Camp, Vila-seca i Vinyols i els Arcs.Es tracta d’una iniciativa de gran abast, que vol ser molt oberta al te-rritori on ha de desenvolupar-se, i s’ha plantejat en col·laboració amb diverses institucions que treballen en aquest espai. S’emmarca en la línia de recerca de l’ICAC sobre arqueo-logia del paisatge, poblament i te-rritori i forma part del projecte Orbis Romani, de la Unió Acadèmica In-

ternacional, gestionat a Catalunya per l’Institut d’Estudis Catalans. En el projecte hi participaran a més de l’ICAC i el IEC, investigadors d’altres universitats (UB, UAB, URV, UOC), fins a un total de dotze persones.

ES FARAN ESTUDIS DEL POBLAMENT, L’ARTICULACIÓ DEL TERRITORI I LA XARXA VIÀRIA

Investigació del paisatge arqueològic de l’ager tarraconensisL’INSTITUT CATALÀ D’ARQUEOLOGIA CLÀSSICA INICIA UN PROJECTE DE RECERCA MULTIDISCI-PLINARI SOBRE EL PAISATGE DE L’AGER TARRACONENSIS, BONA PART DE L’ACTUAL CAMP DE TARRAGONA. HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES AL CONVENI SIGNAT AMB L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, L’EMPRESA ACESA, LA URV I DIVERSOS AJUNTAMENTS DEL TARRAGONÈS I EL BAIX CAMP, ELS DOS CONSELLS COMARCALS I LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA.

Es desenvoluparà durant els propers tres anys i ACESA hi aporta 150.000 euros

12 13 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

Prop de quaranta investi-gadors de set països llati-noamericans es van reunir els dies 5 i 6 d’abril a Salou

per discutir els avenços del progra-ma “Desenvolupament de catalit-zadors homogenis i bifàsics per a la valorització de matèries primeres in-saturades mitjançant reaccions de carbonització”. La reunió estava or-ganitzada pels grups de Catàlisi Ho-mogènia de la UAB i de la URV.

Els participants pertanyien a labora-toris de recerca de Mèxic, Xile, Brasil, Portugal, Colòmbia i Veneçuela, i a les universitats Autònoma de Barce-lona i Rovira i Virgili de Tarragona.Aquest projecte utilitza catalitzadors homogenis per convertir alguns deri-vats del petroli en productes de valor comercial. Un dels objectius és re-duir el percentatge d’olefines de les naftes incorporant-hi productes oxi-genats. Es tracta, doncs, d’una alter-

nativa als additius dels carburants, i permetria obtenir combustibles amb un menor impacte mediambiental. Forma part del Programa de Co-operació Iberoamericana de Ciència i Tecnologia pel Desenvolupament (CYTED). Un dels objectius és trans-ferir els resultats de la recerca als sis-temes productius i de serveis dels països participants.

Reunió de científics per reduir l’impacte ambiental dels carburants

John Fenn es va doctorar en Química per la Universi-tat de Yale el 1940. Fou cate-dràtic d’Enginyeria Química

en aquesta universitat fins a l’any 1987, i actualment exerceix com a enginyer de recerca a la Universi-tat de Virgínia. El 1988 va publicar el mètode ESI (Electro Spray Ioniza-tion), una nova tècnica basada en l’espectroscòpia de masses que per-met detectar i analitzar proteïnes. L’any 2002 va compartir el premi Nobel de Química amb el japonès Koichi Tanaka i el suís Kurt Wüthrich, pel desenvolupament de mètodes d’identificació i d’anàlisi estructu-ral de macromol·lècules biològiques,

que han contribuït a comprendre millor els processos vitals.A la URV, dins el programa de doctorat de Enginyeria Quími-ca i de Processos, del Departament d’Enginyeria Química, s’imparteixen 35 seminaris durant tot el curs adreçats als estudiants de doctorat, tot i que també estan oberts a totes les persones interessades. Els seminaris van començar el 5 de novembre i han acabat el 22 de juliol. Són multidisciplinaris i els fan tant professors investiga-dors de la URV com d’altres univer-sitats i professionals de la indústria. S’imparteixen seminaris qualifica-ts d’alt nivell, com el que va fer Wal-

ter E. L. Spiess durant la Setmana de la Ciència de la URV, al novembre; el que ha fet Avelino Corma, premi Eugene J. Houdry; el de John Fenn, i el d’Amable Liñán, premi Príncep d’Astúries.

ELS SEUS TREBALLS HAN CONTRIBUÏT A COMPRENDRE MILLOR ELS PROCESSOS VITALS

Seminari de John Fenn, premi Nobel de Química 2002L’INVESTIGADOR JOHN FENN, DE LA UNIVERSITAT COMMONWEALTH DE VIRGÍNIA I PREMI NOBEL DE QUÍMICA 2002, VA FER AL MES DE JUNY UN SEMINARI D’ALT NIVELL INCLÒS EN EL PROGRAMA DE DOCTORAT D’ENGINYERIA QUÍMICA I VA PRONUNCIAR UNA CON-FERÈNCIA A L’AULA MAGNA DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA.

14 15

PUNT DE TROBADA ENTRE ELS UNIVERSITARIS I LES EMPRESES

LA FACILITACIÓ DE LA INSERCIÓ LABORAL DELS TITULATS ÉS UN DELS OBJECTIUS DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI I PER AIXÒ ELS DIES 19 I 20 D’OCTUBRE ES DURÀ A TERME LA SEGONA EDICIÓ DEL FÒRUM D’OCUPACIÓ UNIVERSI-TÀRIA AL CAMPUS SESCELADES, ENGUANY CENTRAT EXCLUSIVAMENT EN LA FIRA D’EMPRESES. LA INCORPORACIÓ DELS TITULATS DE LA URV AL MERCAT LABORAL ÉS MOLT SATISFACTÒRIA, SEGONS L’ESTUDI DE L’AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI A CATALUNYA (AQU CATALUNYA), QUE INDICA QUE EL 93% TROBA FEINA ABANS D’UN ANY.

El Fòrum s’adreça als alumnes d’últim curs i exalumnes de la URV, que tenen l’entrada lliure i gratuïta, i d’aquesta manera tenen l’oportunitat de saber

com les empreses seleccionen el personal i de presentar-se a les que tenen estand a la Fira. Hi estaran representades les empreses més signi-ficatives dels diversos sectors econòmics de les comarques tarragonines, que obtindran una vi-sió panoràmica sobre el perfil dels estudiants i titulats de la Universitat i dades i currículums per poder triar joves professionals en el futur.Els visitants també poden informar-se sobre els serveis públics d’ocupació i els programes d’orientació que gestionen per anar a treba-llar a l’estranger i els programes institucionals de suport. El Fòrum està organitzat per la Uni-versitat, i ha comptat amb el suport del Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, del Fons Social Europeu i del Pacte de Santes Creus (Pacte Territorial per a l’Ocupació de les Comar-ques Tarragonines). A la pàgina del Fòrum hi trobareu tota la informació: http://www.urv.net/forumocupacio/ També podeu adreçar-vos als tel. 977 558756-977 558690, o a l’a/e magb@urv.es.

INFORME SOBRE LA INSERCIÓ LABORALRespecte a la situació laboral dels titulats de la URV, segons els resultats de l’enquesta de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Univer-sitari a Catalunya (AQU Catalunya) es desprèn que les xifres són especialment remarcables i per sobre de les de Catalunya, atesa la baixa taxa d’atur.

La classificació per sexe mostra que un 64,6% dels graduats analitzats són dones —cinc punts per sobre del percentatge de do-nes de les universitats del SUC (59,1%)—, que es titulen preferentment en estudis de cièn-cies socials (59,3%), humanitats (14,3%) i sa-lut (14,1%). En referència al temps de recerca de la prime-ra feina, un 41,6% dels estudiants de la URV troben feina abans d’acabar els estudis, un 16,8% ho fan en menys d’un mes, un 18% en-tre un mes i tres mesos, un 8,7% entre tres i sis mesos, un 7,9% entre sis i dotze mesos i un 6,9% triga més d’un any. Els titulats que presenten un percentat-ge d’ocupació més elevat per àrees de co-neixement són els de les titulacions tècniques (95,8%), seguit de ciències de la salut (93,4%) i socials (92,8%). Els casos en què menys del 90% de titulats es troben en una situació labo-ral activa són les humanitats (88,8%) i les cièn-cies experimentals (77,9%).

UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

UNIVERSITAT-EMPRESA

El II Fòrum d’Ocupació Universitària es farà a l’octubre

14 15 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT - EMPRESA

JORNADES D’ECODISSENY

LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI LIDERA LA DIFUSIÓ DE L’ECODISSENY ENTRE LES PETITES I MITJANES EMPRESES PER ENCÀRREC DE LA UNIÓ EUROPEA.

La nova legislació europea i espanyola planteja a la indústria del sector elèctric-electrònic una adaptació dels productes a criteris mediambientals estrictes. Les

restriccions a l’ús de determinades substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics, i les limitacions a la generació de residus són dues de les regulacions que obligaran les empreses a revisar el disseny i composició dels produc-tes amb criteris ecològics. Per aquests motius, la Unió Europea fa una campanya informativa entre les pimes del sector elèctric-electrònic so-bre els avantatges de l’ecodisseny, amb 28 jor-nades en 20 països. A l’Estat espanyol el centre d’innovació SIMPPLE, de la URV, s’encarrega de fer la difusió dels coneixements en ecodisseny d’aquesta campanya.La millor forma d’afrontar aquest repte amb ga-

ranties és aplicar els principis de l’ecodisseny. Es tracta de tenir en compte de forma sistemàtica els requisits ambientals en el disseny dels apare-lls. L’anàlisi del cicle de vida del producte, des del procés de producció fins a l’ús o l’amortització, permet introduir millores amb criteris d’eficiència energètica, evitar els materials tòxics i preveure la reutilització de productes i components o el re-ciclatge de materials. Per a les petites i mitjanes empreses (pimes) aquesta serà una eina estratè-gica per competir amb èxit en el mercat. Es trac-ta de complir la legislació ambiental, però també d’obtenir els avantatges d’imatge i de màrque-ting dels productes ecològics, un valor afegit ca-da cop més important.

MÉS INFORMACIÓ: www.simpp le.com - www.ecodesignarc.info

L’ecodisseny: una eina estratègica per a les pimes

BASF FA DONACIÓ D’UN EQUIP DE LABORATORI PER ALS ESTUDIS D’ENGINYERIA MECÀNICAEs tracta d’un equip de desenvolupament propi de l’empresa BASF, adequat a les necessitats pe-dagògiques de l’ensenyament d’Enginyeria Tèc-nica Industrial en l’especialitat de Mecànica. És resultat de l’estreta col·laboració establerta en-tre l’empresa i l’ETSEQ.L’equipament permet fer pràctiques d’anàlisi

de vibracions i equilibratges de motors dins l’assignatura Laboratori de Màquines i Mecanis-mes de segon curs, en l’àmbit del manteniment predictiu. Està constituït per un motor elèctric i una bomba centrífuga que ha estat modifica-da per poder provocar desequilibris coneguts en el rodet.

CONFERÈNCIA DE REPSOL SOBRE EL PRESTIGE

En el marc de la cloenda del curs d’Actualit-zació Cientificotècnica en la Indústria Petroquí-mica (ACTIP), Fernando Steegmann, de Rep-sol YPF, va pronunciar el passat mes d’abril una conferència sobre el procés de buidatge del pe-trolier Prestige i el repte que ha significat. El curs ACTIP està organitzat per la Facultat de

Química i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, i el patrocina la Fundació REPSOL. Du-rant l’acte de cloenda es va fer el lliurament de diplomes de la quarta edició del curs, dirigit a actualitzar i aprofundir els coneixements dels alumnes de Química i d’Enginyeria Química en les especificitats de la indústria petroquímica.

16 17

Enresa encarrega quatre nous projectes de recerca a la URV

El Centre Tecnològic Mestral, el cen-tre d’R+D de l’empresa estatal Enresa per al desmantellament de centrals nuclears, ha encarregat quatre nous

projectes de recerca de la URV en el marc del conveni de col·laboració que es va signar al des-embre de 2003. Un està relacionat amb les me-sures radiològiques; un altre, amb el tractament de dades per al control del procés, n’hi ha un de tècniques de fitorestauració de sòls contami-nats i finalment, un sobre l’impacte econòmic en l’entorn. En l’acte de signatura dels contrac-tes van ser presents el president d’Enresa, José Alejandro Pina; el director Vandellòs I, José Ra-mon Armada, i el rector de la URV, Lluís Arola. El primer es denomina “Automatització de la inspecció de mesures radiològiques”, diri-git pel professor Francesc Serratosa, de l’Àrea d’Arquitectures i Tecnologia de Computadors. El segon projecte és “Tractament i modelitza-ció de dades per al control d’un desmantella-

ment” i el dirigeix Xavier Guardiola, del Centre d’Innovació de la URV SIMPPLE.

El tercer projecte és “Fitorestauració de sòls contaminats per radionucleids i modelitza-ció matemàtica del procés”. El director és Jordi Grifoll, profesor d’Enginyeria Química. El quart projecte és “Impacte econòmic del desmantellament d’una central nuclear”, diri-git per Maria Llop, professora de Fonaments d’Anàlisi Econòmica.

UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

L’ANY PASSAT JA EN VAN CONTRACTAR ALTRES TRES

PREMIS 1R-4T I DOWEl jurat dels premis 1r-4t de l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria Química, patrocinats per l’empresa DOW, va atorgar el guardó de l’àmbit Enginye-ria Química Industrial, que ha treballat el projec-te “Derivats de l’etilè”, a l’equip format per Víctor Doz, Maria Audi, Ivanka Gascó, Pedro Ignacio Huer-tas i Pilar Poyatos. En l’àmbit d’Enginyeria Química, el premi va ser per a l’equip de Mireia Borràs, Lau-ra Gené, Christian Ruiz, Laura Torrente i Lucía Vico. El premi consisteix en material bibliogràfic per valor d’uns 2.000 Euros. D’altra banda, l’alumne Albert Palomar ha guanyat la 26a edició del premi DOW, que consisteix en 6.000 Euros en metàl·lic per fer el projecte proposat i una placa commemorativa. L’alumne disposa d’una beca per cursar el Màster en Enginyeria del Medi Ambient, de la Universitat Buc-knell (PA), als EUA. En l’acta del jurat s’ha fet constar l’alt nivell dels quatre finalistes: Cristina Crespín, Mar-ta Feliu, Mercè Miró i Montserrat Rovira.

GRADUACIÓ DE QUÍMICA INDUSTRIAL I PREMI PARSIQuaranta estudiants d’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial, van celebrar al juny la cerimònia de gradua-ció, i Yolanda Cuenca va rebre el premi PAR-SI al millor alumne. Per segona vegada es va lliurar el premi PARSI a l’alumne que, havent assolit un excel·lent nivell acadèmic, ha de-mostrat també més capacitat de lideratge i de superació personal en el decurs del es-tudis, com estableixen les bases. La guan-yadora, Yolanda Cuenca, rebrà un ajut de 3.000 euros i té la possibilitat de realitzar una estada professional en pràctiques en qualsevol delegació europea de la multina-cional PARSI-pci , dedicada a la seguretat i protecció contra incendis.

16 17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

La conveniència, o fins i tot la necessitat, d’evitar que la Me-diterrània esdevingui una fron-tera entre els pobles de les

riberes nord i sud és una fita reco-neguda per tothom des de fa anys. Per reforçar el paper històric de la Mediterrània com a espai de tro-bada intercultural, convé fomentar l’aproximació entre la formació dels futurs dirigents d’uns i altres països. Per impulsar aquesta iniciativa la URV, amb el suport econòmic de la Comis-sió Europea (projecte Jean Monnet), va organitzar el Fòrum Universitari de la Mediterrània al Rectorat. El procés iniciat a Tarragona tindrà continuïtat amb l’organització d’una segona edi-ció del Fòrum a càrrec de la Universi-tat de Malta l’any que ve. El procés de Bolonya per fer convergir les universitats europees en un espai comú d’educació superior l’any 2010 planteja un marc interessant on es pot desenvolupar una iniciativa més àmplia de cooperació i convergèn-cia amb els països del nord d’Àfrica i de l’est mediterrani que no pertanyen a la Unió. El Fòrum ha posat en co-mú les visions de totes les parts sobre

FÒRUM UNIVERSITARI DE LA MEDITERRÀNIA, CELEBRAT ELS DIES 2 I 3 DE JUNY

La URV impulsa un espai universitari euromediterrani

aquests temes, per conèixer les inten-cions i expectatives d’uns respecte als altres, debatre els principis que han de guiar aquesta relació i valorar el paper que hi han de tenir les universitats.

DECLARACIÓ DE TARRAGONAEl Fòrum va aprovar la Declara-ció de Tarragona, punt de partida d’un pla d’acció per crear una xarxa d’universitats i centres de recerca de la Mediterrània que serveixi de pla-taforma per impulsar un espai euro-mediterrani d’educació superior i recerca. Així doncs, el document vol iniciar el camí cap a la creació d’un espai d’educació superior comú a les dues ribes, la del nord i la del sud. En un àmbit més concret, s’haurà de crear una xarxa d’educació superior, constituïda per universitats i centres de recerca de la Mediterrània, amb el suport de les institucions polítiques comunitàries estatals i regionals dels països que en formen part. Aquesta xarxa tindrà com a objec-tius: desenvolupar competències amb els programes conjunts de re-cerca, ensenyament, formació del

LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI HA PRES LA INICIATIVA D’IMPULSAR UN ESPAI D’EDUCACIÓ SUPERIOR A L’ÀREA MEDITERRÀNIA, OBRINT UN PROCÉS DE COOPERACIÓ UNIVERSITÀRIA MÉS INTENS ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ELS PAÏSOS VEÏNS. HO HA FET ORGANITZANT EL FÒRUM UNIVERSITARI DE LA MEDITERRÀNIA, QUE ELS DIES 2 I 3 DE JUNY VA APLEGAR MEMBRES DE 35 UNIVERSITATS I D’INSTITUCIONS DE DISSET PAÏSOS DE DINS I DE FORA DE LA UNIÓ EUROPEA I DEL QUAL VA SORTIR LA DECLARACIÓ DE TARRAGONA.

personal docent i del personal tècnic i administratiu; afavorir l’ocupació juvenil en els sectors d’elevades competències culturals, amb cursos i iniciatives pilot de caràcter empre-nedor, amb el suport de les univer-sitats; impulsar la construcció de les relacions entre joves, docents, inves-tigadors i personal tècnic i adminis-tratiu augmentant els intercanvis, la mobilitat i la comunicació; respec-tar el patrimoni cultural i ambiental euromediterrani amb traduccions de textos, mòduls d’ensenyament euromediterranis, programes d’agermanament, i altres iniciatives de formació i difusió.Aquesta nova xarxa ha de reforçar el diàleg intercultural i els valors hu-manístics profundament arrelats en les cultures de tots els països ad-herits, amb la participació de la societat civil, i també afavorir la lli-bertat acadèmica i independència de les universitats. Més informació: www.unimedforum.netEl Fòrum Universitari de la Medite-rrània forma part de l’Àgora Univer-sitària de la Mediterrània (AUMed), iniciativa impulsada per la Univer-sitat Rovira i Virgili i la Universi-tat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració de l’Institut Europeu de la Mediterrània. Té la finalitat de crear un nucli amb projecció interna-cional que fomenti la realització de cursos, debats i reunions de treball al voltant de la Mediterrània i contri-bueixi a establir xarxes de coopera-ció, en especial entre les universitats i els organismes afins.

18 19 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

El Comitè d’Avaluació Externa de l’EUA valora positivament la URVEl comitè extern de l’EUA es va des-plaçar de l’11 al 14 de maig a Tarra-gona per conèixer personalment la realitat de la Universitat en els dife-rents àmbits i continuar així aquest procés d’avaluació iniciat a l’octubre de 2004 que acabarà properament amb un informe final escrit. El Comitè d’Avaluació Externa (CAE) estava format per Jarmo Visakor-pi, antic rector de la Universitat de Tampere (Finlàndia) i antic president del Consell Finlandès d’Avaluació de l’Educació Superior; la professo-raMaria Helena Nazaré, rectora de la Universitat d’Aveiro (Portugal); el professor Edward Jezierski, vicerector de Docència de la Universitat Tècnica Lódz (Polònia), i Nina Arnhold, coor-dinadora de programes de l’EUA.L’objectiu d’aquest programa d’avaluació és enfortir la cultu-ra de qualitat entre els membres de l’EUA, entre els quals hi ha la URV; disseminar les bones pràctiques en gestió estratègica, donar suport a l’aprenentatge mutu i acompanyar les universitats en la gestió del canvi.L’avaluació sospesa la gestió estratè-

L’INFORME ORAL AVALA LA QUALITAT DE LA DOCÈNCIA I LA RECERCA

gica, les diferents polítiques adop-tades, l’organització de les activitats i el seguiment, i la gestió de la qua-litat. Se centra en l’autoavaluació o informe intern que prèviament ha redactat el Comitè d’Avaluació Ins-titucional (CAI), format per dotze persones de la URV, que ha identi-ficat les fortaleses i les debilitats de la institució. Ha seguit el mètode de l’avaluació externa per semblants (professionals universitaris i no mem-bres de l’administració).L’Associació Europea d’Universitats, amb seu a Bèlgica, ha comple-tat deu edicions del programa d’avaluació institucional i ha realit-zat fins ara 110 avaluacions a uni-versitats de 35 països d’Europa, d’Amèrica del Sud i d’Àfrica.

A Catalunya, a iniciativa del De-partament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Ge-neralitat, cinc universitats, entre les quals hi ha la URV, són avaluades globalment de forma voluntària com a institucions en aquesta nova edició del programa de l’EUA. Són la UPC, la UOC, l’UdL i la UAB, i el DURSI es fa càrrec de les despeses del procés.

ELS AVALUADORS EXTERNS DE L’ASSOCIACIÓ EUROPEA D’UNIVERSITATS (EUA), EXPERTS D’UNIVERSITATS EURO-PEES, CONSTATEN EN EL SEU INFORME ORAL QUE LA URV ESTÀ FENT UNA BONA FEINA EN DOCÈNCIA I RECERCA I QUE MANTÉ UNA RELACIÓ BONA I POSITIVA AMB LA SOCIETAT.

Aquest programa d’avaluació volun-tària pretén enfor-tir la cultura de qualitat entre els membres de l’EUA

LA URV, PRIMERA UNIVERSITAT CATALANA AMB SIGNATURA DIGITAL CERTIFICADA PER ALS SEUS MEMBRES

Les 14.000 persones (personal docent, estudiants i personal d’administració i serveis) de la Universitat Rovira i Virgi-li poden tenir signatura digital certifica-da per la Generalitat, una funció que s’incorporarà als nous carnets univer-sitaris personalitzats que, a més, man-tenen les prestacions actuals. Aquesta capacitat és el motor del canvi cap a l’e-Universitat, és a dir, la implantació de l’administració electrònica.Els membres de la comunitat universi-tària podran signar i xifrar documents en format electrònic per realitzar trà-mits administratius, signar electrò-nicament actes i accedir als recursos informàtics amb la mateixa validesa ju-

rídica que tenen el tràmit presencial o el paper. Aquesta validesa s’estén a to-ta la Universitat, però també a totes les entitats externes que tinguin relacions de certificació. La posada en marxa de tots aquests serveis es farà progressivament, ten-int en compte que requereixen desple-gar en tots els ordinadors de la URV els aparells i programes necessaris per llegir el carnet i certificar la signatu-ra. D’altra banda, també servirà per a actuacions de docència, per a la im-plantació de serveis virtuals relacionats amb la docència semipresencial i vir-tual, i per a la implantació d’eines de suport a la docència (tutoria virtual,

xats, fòrums, etc.). Això ha estat possi-ble gràcies al reconeixement de la URV com a entitat de certificació (EC-URV). El 27 de maig van signar un conve-ni Miquel Huguet, director del Cen-tre de Supercomputació de Catalunya (CESCA); Ramon Canal, president de l’Agència Catalana de Certificació-CA-TCert i secretari General del Departa-ment de Governació i Administracions Públiques, i Lluís Arola, rector de la URV. Hi van assistir també Jordi Pericàs, vicepresident de l’Agència Catalana de Certificació-CATCert i director gene-ral de Localret; Jordi Masias, director d’aquesta agència, i Rafael Jené, direc-tor general de Caixa Tarragona.

18 19 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

DINERS RECAPTATS PER ALS DAMNIFICATS DEL TSUNAMI A LA CREU ROJA

LA URV SOLIDÀRIA HA PREPARAT PER ENGUANY QUATRE PROJECTES DE COOPE-RACIÓ INTERNACIONAL PROPIS. ES DURAN A TERME A CHIAPAS (MÈXIC), NICA-RAGUA, SENEGAL I BÒSNIA-HERCEGOVINA. ELS DESENVOLUPARAN ALUMNES DE LA UNIVERSITAT EN COL·LABORACIÓ AMB ONG DE LES COMARQUES DE TARRA-GONA I AMB GRUPS DE DINAMITZACIÓ LOCAL EN ELS PAÏSOS ON ES TREBALLARÀ.

Com cada any, la URV Solidària també subvencionarà cinc projectes d’altres ONG de les comarques de Tarrago-na. En total els ajuts atorgats sumen

48.000 euros i es destinen a Chiapas (Mèxic), Nicaragua, dos a Guatemala i al Sàhara Occi-dental. La URV Solidària va lliurar a la Creu Roja un do-natiu de prop de 10.000 euros per ajudar les víctimes del tsunami del 26 de desembre pas-sat. Es va obrir un compte corrent i es va esco-llir aquesta entitat humanitària per donar-li el fons. Creu Roja treballa als indrets afectats del

sud-est asiàtic, disposa d’una capacitat logística provada i d’una bona estructura organitzativa. L’acte va tenir lloc el 12 d’abril al Deganat de la Facultat de Ciències Jurídiques i hi van as-sistir Tomàs Grau, vicepresident autonòmic de l’entitat; Ramon Grau, president local; Anto-ni Pigrau, secretari general de la URV, i Joana Zaragoza, vicerectora de Comunitat Univer-sitària, copresidents de la Comissió URV Soli-dària. El fons lliurat, de 9.964,98 Euros, suma les aportacions individuals dels universitaris, els beneficis de la loteria solidària Nadal 2004 i els donatius dela Gerència i del Consell Social.

La URV Solidària té enguany quatre projectes de cooperació internacional propis

CLOU L’ANY DEL CINEMA A LA URVLa projecció de Mar adentro, la premiada obra d’Alejandro Almenábar, va servir per cloure l’Any del Cinema de la URV el passat mes de maig a la Facultat de Ciències Jurídiques. També es van lliurar els premis del certamen de curtmetratges i els del concurs sobre les deu millors pel·lícules de la his-tòria del cinema. L’Any del Cinema ha estat el ter-cer any cultural de la URV, enguany dedicat al món de la cinematografia com a expressió artística i so-cial, després de l’Any del Teatre i l’Any de la Mú-sica. Aquest projecte cultural ha ofert del 13 de desembre a l’11 de maig catorze obres i s’han es-

collit pel·lícules espanyoles molt recents per donar a conèixer el cinema actual del país. En cada sessió s’ha convidat un membre de l’equip per poder-ne parlar directament, i també s’han projectat cinc trilogies. Es van poder veure Rojo sangre (2004), La Mari (2003), El viaje de Mazin (2004), Mujeres en pie de guerra (2004), Haz conmigo lo que quieras (2003), Nosaltres els vençuts (2003), Caudillo (1977), El Bola (2000), i les trilogies de La Guerra de les Galaxias, El Padri-no, El mundo de Apu, Trilogia de la vida? Qatsi i la d’Indiana Jones.

FESTA I HAVE A DREAM I JURIDICOGRESCAEls alumnes de quart curs d’Enginyeria Química van organitzar, com cada any, del 27 al 29 d’abril, la festa I have a Dream, oberta a tothom, per fi-nançar-se part del viatge de fi d’estudis. Cinema, activitats esportives com el bàsquet, futbol sala, conferències, campionats de botifarra, i molta mú-sica van conformar el programa. Els actes d’I ha-ve a Dream es van fer entre el campus Sescelades i

el Complex Educatiu de Tarragona. D’altra ban-da, el 31 de març els alumnes de la Facultat de Ciències Jurídiques van organitzar una nova edi-ció de la Juridicogresca amb activitats espor-tives, la fira, on s’exposaven manualitats fetes pels presos del centre penitenciari de Tarragona, amb els quals la Facultat manté relació, la tradi-cional gimcana i dinars populars.

20 21

VII JORNADES DE FINANCES

Av. de la Universitat, 1 – 43204 Reus, Campus BellisensTel.: 902 33 78 78 / 977 75 98 01 http://www.fcee.urv.net a/e: secemp@urv.net

Les institucions d’inversió col·lectiva satis-fan cada vegada més la necessitat de ca-nalitzar professionalment l’estalvi cap a les empreses emissores d’actius financers.

La importància d’aquestes institucions és tal que l’Àrea de Finances de la FCEE va decidir organit-zar unes jornades i dedicar-les a la reflexió sobre el seu funcionament.Les conferències es van programar de tal mane-ra que abastessin les diverses tipologies de la gestió col·lectiva de carteres, i es va convidar professionals de força prestigi en aquest àmbit. Així, el dimecres 6 d’abril van participar el Sr. Alfonso Roa, president del Comitè d’Acreditació d’EFFPA-Espanya, que va dis-sertar sobre tendències de futur i sobre la selecció dels fons d’inversió, i el Sr. Ferran Fernández, que va parlar sobre l’experiència directa en gestió de car-teres. El dijous 7 el Dr. Màxim Borrell, catedràtic

d’Economia Financera, va explicar el funcionament dels fons Hedge i va descriure les tasques dels pro-fessionals de les gestores. El Sr. Jon Icazuriaga, ge-rent d’Untitled Art Consulting, va reflexionar sobre la inversió col·lectiva en art i el Sr. Josep Torres, delegat a Barcelona d’Afinsa, va dissertar sobre la inversió en béns tangibles de col·lecció.

FACULTAT DE CIÈNCIES D’ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

16È CICLE DE CONFERÈNCIES DE LA FACULTAT D’ENOLOGIA

C/Marcel.lí Domingo, s/n Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 337878/977 558600 http:/www.urv.net/centres/Enologia a/e: secenol@urv.net

Durant el mesos de ma-rç i d’abril la Facultat d’Enologia va orga-nitzar el 16è cicle de

conferències. Aquest cicle anual consta de quatre conferències i el lliurament del premi Jaume Ciurana. Les pronuncien exper-ts francesos i de centres de l’Estat espanyol, i hi han col·laborat l’empresa Rius&Rius i el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Pèrits Agrícoles de Catalunya. La prime-ra conferència la va pronunciar el professor Alain Razungles, d’Agro Montpellier, Unitat Mixta de Re-cerca en Enologia. Va parlar sobre “Influence du soleil sur les aromes

et lerus précurseurs”, i seguida-ment es va fer entrega del premi Jaume Ciurana.La segona va anar a càrrec del pro-fessor Miguel Alcaide, de l’Escola d’Enginyers Forestals de la Univer-sitat de Còrdova, que va tractar d’”El futuro de las ingenierías téc-nicas agrícolas en el espacio euro-peo de educación superior”.La tercera conferència va ser “Nue-vos retos para la industria de pa-nificación” i la va pronunciar el professor Manuel Gómez, de l’Escola Superior d’Enginyeries Agràries de la Universitat de Valla-dolid del Campus de Palència.La quarta i última conferència la va

fer Manuel Ruiz, de l’Estació Eno-lògica d’Haro, sobre “Actualiza-ción en vitivinicultura ecológica”.

FACULTAT D’ENOLOGIA

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

20 21

El campus Sescelades va ser escenari al mes de maig del segon Concurs de ginys me-cànics autopropulsats en què participen els estudiants de primer curs d’Enginyeria

Tècnica Industrial Mecànica, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química. Si l’any passat es tractava de fer catapultes i el con-curs el guanyava qui aconseguia llençar un objecte al més lluny possible, enguany s’havia de cons-truir un mòbil autopropulsat. Les demostracio-ns es van fer davant els laboratoris de les Escoles Tècnica Superior d’Enginyeria i d’Enginyeria Quí-mica Es demanaven vehicles impulsats únicament per energia gravitatòria (algun sistema de pesos i contrapesos), que havia de transportar un bric de llet al més lluny possible. Les limitacions al disseny dels aparells van ser les dimensions (amplada, llar-gada i altura) i la prohibició d’utilitzar cap tipus

d’acumulador d’energia, com molles o equivalents. Aquest concurs es fa dins de l’assignatura Projecte Integrador i té el patrocini del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona.

PROJECTE DE TELEFONIA MÒBIL AL SERVEI DELS TURISTES

Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etse.urv.net A/e: secetse@urv.net

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA

II CONCURS DE GINYS MECÀNICS AUTOPROPULSATS

Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etseq.urv.net A/e: secetseq@urv.net

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA QUÍMICA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS

L’alumne de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Xavier Viejo va presentar al

mes de juny el projecte final de carrera d’Enginyeria In-formàtica, titulat “Turist@. Agentes al servicio del turis-ta mediante telefonía móvil”. Permet obtenir informació dels monuments, museus, exposicions i activitats cultu-rals i lúdiques de la ciutat. El projecte que presenta és una versió millorada del pro-totipus elaborat per les estudiants Pilar Zapata i Mont-serrat Batet, que permet acce-

dir a diversos serveis a través del telèfon mòbil. A través del mòbil, l’usuari pot conèixer la seva situació dins la ciutat, i avançar-se a les peti-cions de l’usuari. Si ha indicat que li agrada l’art, quan passi per davant d’un edifici singu-lar o una exposició d’art, au-tomàticament l’avisarà a través del mòbil. Els professors Antonio Moreno i Aïda Valls, del grup de recer-ca Banzai, grup de recerca en intel·ligència artificial, del De-partament: Enginyeria Infor-màtica i Matemàtiques, han dirigit el projecte.

22 23

CLAUSURA DEL CURS DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA

Av. de Roma, 17 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 977 25 01 25 http:// www.urv.net/centres/infermeria A/e: secinf@urv.net

Carme Nogués, professora i primera di-rectora que va tenir el centre, va pro-nunciar el 16 de juny la lliçó magistral de la clausura del curs parlant sobre

“Desenvolupament personal i professional”. La sessió es va fer al saló d’actes de la Facultat de Ciències Jurídiques. Hi van assistir Roser Ri-comà, directora del centre; M. Antònia Mar-torell, cap del Departament d’Infermeria, i la responsable de l’ensenyament, Carme Vives. A continuació van rebre l’orla una vuitante-na de nous diplomats en Infermeria, acom-panyats per la família, amics i el personal del centre. A l’Escola Universitària d’Infermeria s’imparteixen la diplomatura en Infermeria i el graduat de Ciència i Mètode en Infermeria, el curs que ve convertit en màster europeu de Ciències de la Infermeria.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA

PROTESTES PER HISTÒRIA DE L’ART I FILOLOGIA CATALANA

Plaça Imperial Tàrraco, 1 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 http://www.urv.net/lletres/ A/e: secllet1@urv.net

Els alumnes de la llicen-ciatura d’Història de l’Art es van sumar al mes de maig a les mobilitzacions

de tot l’Estat espanyol per pro-testar contra la possible supres-sió d’aquest ensenyament de la programació acadèmica espan-yola en el futur espai europeu d’educació superior. La llicenciatura d’Història de l’Art consta de 300 crèdits i s’imparteix a la Facultat de Lletres de la URV. Actualment hi ha 109 alumnes de primer a quart curs. Els estu-dis van començar el curs 2001-02 i el professor responsable de l’ensenyament és Antonio Salcedo.

D’altra banda, el Con-sell de Govern d’abril va acordar elevar al Ministe-ri d’Educació, Cultura i Es-port el desacord respecte a la política de la Subco-missió d’Humanitats del Consell de Coordinació Uni-versitària pel que fa als tí-tols de grau de Filologia. La llengua i la literatura cata-lanes s’han englobat dins el títol de grau Llengües i Literatures Europees Mo-dernes, i l’han deixat en una situa-ció inferior i subsidiària respecte de la llengua castellana, i no com una llengua oficial de l’Estat espanyol.

La URV sol·licita una titulació de grau específica que permeti l’estudi de la llengua i de la literatura prò-pies del país.

FACULTAT DE LLETRES

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

22 23

JORNADES DE SORTIDES PROFESSIONALS I ALUMNES INTERNS

C/ Sant Llorenç, 21 – 43201 Reus, Campus Vapor NouTel.: 902 33 78 78 / 977 75 93 45 http://www.urv.net/centres/fmcs/index.html A/e: secmed@urv.net

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut ha dut a terme els darrers mesos diverses jornades

informatives sobre les sortides professionals de Medicina, Fi-sioteràpia i Nutrició Humana i Dietètica. Hi han participat professionals destacats del sector, col·legis pro-fessionals i també exalumnes. En aquestes sessions els alumnes re-ben informació sobre l’exercici pro-fessional i també se’ls explica el tràmit de gestionar el títol i cer-tificat acadèmic en finalitzar els estudis. D’altra banda, creix la de-manda l’activitat d’alumne intern

de suport a la recerca. És una figu-ra molt sol·licitada que permet re-bre una formació teoricopràctica en contacte amb les activitats de recerca de les unitats de la Facultat i també possibilita participar durant dos cursos en grups de recerca. Tot

s’organitza a través de seminaris de recerca i de recursos informàtics i finalment els alumnes poden pre-sentar els seus treballs als premis Sant Lluc en la modalitat de Recer-ca: programa Alumnes Interns. En-guany s’han fet 23 seminaris.

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

2ES JORNADES D’EDUCACIÓ

Ctra. de Valls, s/n – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 80 98 http://www.fcep.urv.net A/e: secedu1@urv.net

La Facultat d’Educació i Psi-cologia va organitzar la tercera setmana del mes de març les 2es Jornades

d’Educació, que en l’actualitat engloben els ensenyaments de Pedagogia, Psicopedagogia, Ma-gisteri i Educació Social. Alguns d’aquests ensenyaments anaven fent en el passat les respec-tives setmanes o jornades, però ara és el segon any que es duen a ter-me conjuntament, de manera que la Facultat manté avui dia aques-tes Jornades i la Setmana de Psi-cologia. L’organització va gairebé tota a càrrec de l’alumnat, que de manera voluntària es compromet

a participar en les diverses tasques. Al voltant d’una trentena llarga de persones van aportant idees i fan equips de treball en els diversos apartats organitzatius (infraestruc-tura, comunicació, conferències, tallers…) per oferir un bon ventall d’activitats que omplin tota la set-mana en un horari dens i aprofitat. El paper del professorat (un mem-bre representant dels diversos en-senyaments) és de suport i d’ajut en allò que més convingui per a la bona marxa de l’organització, però en cap cas hi ha protagonisme es-pecial. Aquest any el tema “Els va-lors: l’assignatura pendent”. Al voltant d’una sèrie de reflexions de

diversos col·laboradors, en forma de conferències, taules rodones i cinefòrum, els participants van po-der aprofundir en la necessitat de potenciar novament valors edu-catius i humans bàsics en la tasca formadora.

FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS

24

ES PRESENTA EL LLIBRE PARQUES TEMÁTICOS. MÁS ALLÁ DEL OCIO

C/Joanot Martorell, 15, Vila-seca, Campus Vila-secaTel: 977 395709 http:/www.euto.urv.net a/e: euto@urv.net

ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI

El professor Salvador An-ton, director de l’Escola Universitària de Turisme i Oci, és l’autor del llibre

Parques temáticos. más allá del ocio, publicat per l’editorial Ariel en la col·lecció Turismo (2005), que el passat mes de maig va presentar Pedro Nueno, profes-sor de l’IESE, a l’Hotel Caribe Ressort de Port Aventura.En l’obra es planteja quin és el paper dels parcs temàtics en el desenvolupament del turisme, l’impacte econòmic i l’impacte te-rritorial. En complir-se deu anys de l’obertura de Port Aventura, segui-da de la creació de tres parcs més

a l’Estat espanyol (Isla Mágica, Te-rra Mítica i Warner Bros), l’anàlisi del paper dels parcs temàtics en el desenvolupament del turisme es fa imprescindible. L’autor ha rastrejat l’origen dels parcs temàtics des dels jardins europeus, les exposicions uni-versals i els parcs d’atraccions, passant pel llenguatge cinema-togràfic i la creació de les condi-cions de mercat que els han fet possibles. Ha seguit la història de la implantació, desenvolupament i extensió des dels Estats Units fins a Àsia i la implantació a Eu-ropa i a l’Estat. En la segona part s’analitzen les bases socials de

l’èxit dels parcs, l’urbanisme i els impactes territorials, econòmics i turístics, analitzant casos com els d’Orlando i París. Finalment, An-ton defineix els fonaments per a la implantació i desenvolupament d’un parc temàtic.

CONSTITUÏT EL CONSELL ASSESSOR DE JURÍDIQUES

Av. de Catalunya, 35 – 43002 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 83 82 http://www.fcj.urv.net A/e: secjur@urv.net

La Facultat de Ciències Ju-rídiques disposa des del mes de juny de Consell As-sessor extern, format per

vuit persones qualificades i pro-vinents de diferents sectors re-lacionats amb els ensenyaments que imparteix, a més del respon-sable el centre. Els membres són Josep Gomis, ex-president del Consell Social de la URV; i Antoni Vives i Pere Lluís Hu-get, degans, respectivament, del Col·legi d’Advocats de Tarragona i del de Reus; Antonio Carril, pre-sident de l’Audiència Provincial de Tarragona; Ramon Mullerat, del bufet barceloní Mullerat Advoca-

ts; Joan Aregio, president de la Diputació de Tarrago-na; Francesc Blasco, degà del Col·legi de Graduats So-cials de Catalunya; M. Pilar Puig, presidenta del Col·legi de Diplomats en Treball So-cial de Catalunya, i el degà de la Facultat de Ciències Jurídiques, Santiago Cas-tellà. L’objectiu general del Consell és aportar al cen-tre una perspectiva exter-na de les necessitats socials, per poder ajustar-hi l’ ofer-ta acadèmica, les activitats investigadores i la divulga-ció del coneixement.

FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

24

CONSTITUCIÓ DEL CONSELL ASSESSOR DE QUÍMICA

C/Marcel.lí Domingo, s/n 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 337878/977 558600 a/e: secquim@urv.net

FACULTAT DE QUÍMICA

La Facultat de Química disposa des del mes de març de Consell Asses-sor, un òrgan previst en

el nou Estatut de la URV per as-sessorar els responsables de la llicenciatura sobre els plans d’estudis i les habilitats que el món laboral exigeix als titulats. Està integrat per dotze perso-nes, de reconegut prestigi i re-presentatives de l’entorn social.Presidit per Piet W.N.M. van Leeuwen, de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ),en formen part José María Chillida, director de BASF Española S.A.; Alfred Arias, de Dow Chemical

Ibèrica S.L.; Ramón Nieto, de Rep-sol Química; Juan Leo, de Repsol Petróleo; Antonio Aguado, de Ba-yer Hispania; Javier Hernández, de Clariant Ibérica S.A; César Valdés, de Transformadora de Etileno, Jo-

sep Beltran, representant de la pe-tita empresa; Alfredo Vara, del Col·legi de Químics de Catalunya; Josep Lluís Pau, delegat de Medi Ambient a Tarragona, i Mercè Re-casens, de l’IES Jaume I de Salou.

26 27

MÉS DE MIL ALUMNES A LES JORNADES DE PORTES OBERTESEls alumnes dels IES de la demarcació de Tarragona van visitar els dies 2 i 16 de març tots els centres de la Universitat Rovira i Virgili i van re-bre informació de tots els ensenyaments, inclosos els nous per a l’any vinent d’Arquitectura i Biotecnologia. També es van fer tallers de preinscripció i de PAU.

DIA: 2

MES: MARÇ

URV

DIA A DIA

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

RECULL DE NOTÍCIES

JAVIER MAIXÉ, NOU DIRECTOR DE L’ETSEJavier Maixé és des del 25 de febrer el nou di-rector de l’Escola Tècnica Superior Enginye-ria (ETSE) i substitueix Josep Domingo, que ho ha estat els tres últims anys. Maixé és pro-fessor titular de l’àrea de coneixement de Tec-nologia Electrònica i membre del Grup de Recerca d’Automàtica i Electrònica Industrial. Ha format equip directiu amb els professors Jean-Pierre Deschamps, Maria Ferré, Domè-nec Puig, Alfonso José Romero, José Antonio Barrado i José Luis Ramírez.

DIA: 3

MES: MARÇ

ESCOLA

TÈCNICA SUPERIOR

D’ENGINYERIA

DIA INTERNACIONAL DE LES DONESEl dies 8 i 9 de març el grup de recerca GRÈC (Gènere, Raça Ètnia i Clas-se) celebrà el Dia Internacional de les Dones amb dues conferències, una d’història de les dones i una altra sobre la política catalana per a la do-na, l’estrena d’un documental sobre el moviment feminista a Tarragona, un recital poètic i una mostra de cinema fet per dones. Una de les confe-renciants va ser la historiadora Àngela Jackson. El GRÈC ha presentat re-centment la web, on es pot trobar tota la informació sobre el grup i sobre l’associació Xarxa-Món, http://www.urv.net/grups_recerca/grec/.

DIA: 8

MES: MARÇ

URV

JOSEP BERTRAN, DELEGAT DEL RECTOR PER A ARQUITECTURAJosep Bertran ha estat nomenat delegat del rector per posar en mar-xa l’ensenyament d’Arquitectura. Doctor arquitecte i professor titular de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la UPC, Josep Bertran (Vi-lafranca del Penedès, 1948), prové del Departament d’Expressió Gràfica Arqui-tectònica. En aquest primer any acadè-mic, l’ETSA està ubicada provisionalment a la Facultat de Ciències Econòmiques i Em-presarials de Reus, mentre s’espera la cons-trucció d’un edifici propi pròxim, a l’àrea de Bellisens. El telèfon de contacte és 977 759878 i l’a/e etsa@urv.net.

DIA: 1

MES: ABRIL

ESCOLA

TÈCNICA SUPERIOR

D’ARQUITECTURA

26 27

BERNAT LÓPEZ, CAP DE LA UNITAT PREDEPARTAMENTAL DE COMUNICACIÓLa Unitat Predepartamental de Comunicació Audio-visual, Publicitat i Periodisme va elegir el14 d’abril el professor Bernat López com a cap, càrrec que ocu-pava des d’abril de 2002, nomenat pel rector. Ber-nat López (Igualada, 1968) és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB i doctor en Ciències de la Comunicació per la mateixa Universitat. S’ha es-pecialitzat en l’estudi de l’estructura i les polítiques de comunicació, amb una atenció especial per la comunicació de proximitat i per les noves modali-tats i sistemes comunicatius.

DIA: 14

MES: ABRIL

FACULTAT DE

LLETRES

AULA DE DEBAT: EUROPA I CUBAL’aula d’extensió universitària Aula de Debat va organitzar el 6 d’abril un diàleg obert al públic sobre l’actualitat cubana i les relacions amb la Unió Europea, a la sala de juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques. Hi van in-tervenir Kenia Jiménez, economista de la Universitat de l’Havana, i Joan Casanovas, historiador llatinoamericanista i professor de la URV. La coordi-nadora de l’Aula de Debat és la professora d’Història Montserrat Duch.

DIA: 6

MES: ABRIL

URV

VII JORNADES D’ACTUALITZACIÓ EN VITICULTURA I ENOLOGIAEl Centre de Referència en Tecnologia dels Aliments de la Generalitat de Cata-lunya i la Facultat d’Enologia de la URV van organitzar del 4 al 6 de maig les VII Jornades d’Actualització en Viticultura i Enologia. S’hi van presentar les últi-mes novetats sorgides de la recerca en aquests camps i van tenir lloc a l’Auditori Caixa Penedès - Fòrum Berger-Balaguer de Vilafranca del Penedès. També hi col·laboraven l’Ajuntament del municipi i la denominació d’origen Penedès.

DIA: 4

MES: MAIG

FACULTAT

D’ENOLOGIA

DIA A DIADIA A DIADIA A DIA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / DIA A DIA

V MOSTRA DE TEATRE INTERUNIVERSITARITarragona va acollir els dies 10 i 11 de maig la V Mostra de Teatre Interuniver-sitari amb la participació de quatre universitats (Lleida, Girona, Vic i URV). Les representacions es van fer a la Sala El Magat-zem. El grup de la Universitat de Lleida va po-sar en escena Les bruixes de Salem, d’Arthur Miller; l’Aula de Teatre de la Universitat de Vic va representar Ell(e)s, una creació prò-pia a partir de textos de Sergi Belbel i Pere Sa-gristà, entre d’altres autors; l’Aula de Teatre de la Universitat de Girona protagonitzà Curs 2005, obra col·lectiva pròpia, i l’Aula de Tea-tre de la URV va oferir un recital poètic amb textos de Pablo Neruda, Octavio Paz, Julio Cortázar i altres escriptors.

DIA: 10

MES: MAIG

URV

28 29

DOMÈNEC SÁNCHEZ CERVELLÓ, DIRECTOR DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES MÈDIQUES BÀSIQUESEl nou cap del departament de Ciències Mèdiques Bàsiques és des del 3 de juny el professor Domènec Sánchez Cerve-lló. Substitueix en el càrrec Jordi Mallol, que l’havia ocupat en funcions durant el mes de maig, i Verònica Piera, que l’havia deixat a fi nals d’abril. Domènec Sánchez Cervelló és catedràtic d’escola universitària de Fisiologia i pertany al grup de recerca del Laboratori de Toxi-cologia i Salut Mediambiental.

DIA: 3

MES: JUNY

FACULTAT DE

MEDICINA I CIÈNCIES

DE LA SALUT

DIA A DIADIA A DIADIA A DIA

JORNADES D’INNOVACIÓ DOCENT ALS CENTRES DE SECUNDÀRIAL’Institut de Ciències de l’Educació va organitzar el 20 de maig una Jornada d’Innovació i Millora Contínua per a centres de secundària amb una bona acollida perquè s’hi van inscriure més de 180 professionals. Les sessions es van fer a l’IES-SEP Francesc Vidal i Barraquer de Tarragona i hi van participar experts de la UPC, de la URV, del Departament d’Educació de la Generali-tat i de diversos centres educatius de la demarcació. Per a més informació, consulteu http://www.ice.urv.es/.

DIA: 20

MES: MAIG

INSTITUT

DE CIÈNCIES

DE L’EDUCACIÓ

LA URV, A LA MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONESEl documental La quadratura del cercle, de la URV, va participar els dies 10 i 16 de juny en la XIII Mostra Internacional de Films de Dones dut a terme al cinema Verdi Park de Barcelona. El treball es una crònica del moviment fe-minista dels setanta a Tarragona, obra d’un grup d’alumnes de diferents ensenyaments (Comunicació i Filologia Romànica) denominat Les Filles de Lilith. L’obra va ser seleccionada en l’apartat relatiu a feminismes i combina imatges d’arxiu i entrevistes.

DIA: 10

MES: JUNY

URV

JORNADES D’ESTIU DE NEUROTOXICOLOGIA I PSICOFARMACOLOGIALa Facultat de Medicina i Ciències de la Salut va acollir del 13 al 16 de juny les Jornades d’Estiu de Neurotoxicologia i Psicofarmacologia, inclo-ses en el programa de doctorat amb el mateix nom. Les sessions les van impartir catorze professors, de la URV i pertanyents a universitats de Ca-talunya, d’Espanya i de l’estranger (Estats Units, Canadà, Itàlia). Les co-ordinava la professora Maria Teresa Colomina, del Departament de Psicologia i de la secció de Toxicologia del Laboratori de Toxicologia i Sa-lut Mediambiental de la URV.

DIA: 13

MES: JUNY

FACULTAT DE

MEDICINA I CIÈNCIES

DE LA SALUT

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

28 29

ANTONI PIGRAU, NOMENAT ASSESSOR DE L’INSTITUT INTERNACIONAL PER LA PAU

El catedràtic Antoni Pi-grau va ser nomenat el 22 de juny membre de la comissió d’experts per estudiar la creació de l’Institut Internacio-nal per la Pau, que pre-tén crear el Govern de la Generalitat. El nou òrgan està format per quinze persones i as-sessorarà el conseller del Departament de Re-lacions Institucionals i Participació, Joan Sau-ra. Antoni Pigrau, ca-tedràtic de Dret Internacional Públic de la URV, exerceix la docència a la Facultat de Ciències Jurídiques. Director del grup de recerca en Dret Am-biental, és secretari general de la Universitat i membre del Consell de Di-recció, i anteriorment havia estat vicerector de diferents àrees. També és coresponsable de la URV Solidària

DIA: 22

MES: JUNY

FACULTAT DE

CIÈNCIES JURÍDIQUES

DIA A DIADIA A DIADIA A DIA

CONFERÈNCIA SOBRE ELECTRÒNICA A L’ETSEEl professor Alfonso Torres, de l’Institut Nacional d’Astrofísica Òptica i Elec-trònica (INAOE) de Mèxic, va pronunciar l’1 de juliol una conferència sobre les activitats d’aquest centre creat l’any 1972. L’acte va tenir lloc al Depar-tament d’Electrònica, Elèctrica i Automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. L’INAOE atorga graus de mestria i doctorat en ciències amb l’especialitat en electrònica.

DIA: 1

MES: JULIOL

ETSE

JORNADA SOBRE PROGRAMARI LLIURE I LES PIMES El Centre de Transferència de la Fundació URV va acollir el 15 de juliol una jornada sobre el programari lliure i les petites i mitjanes empreses per orien-tar-les en la innovació i en la reducció de despeses en les tecnologies de la informació. La sessió estava organitzada per SIMPPLE S.L., empresa nascu-da de la Universitat i van col·laborar en la materialització CatPL, Inforama Serveis Informàtics, GPL Tarragona, el Centre d’Innovació i Desenvolupa-ment Empresarial (CIDEM) i la Xarxa IT, xarxa de centres de suport a la inno-vació tecnològica de la Generalitat.

DIA: 15

MES: JULIOL

URV

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / DIA A DIA

30 31 GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

La graduació de la primera promoció de la diplomatura en Nutrició Humana i Dietèti-ca es va celebrar el 6 de maig

al Palau de Fires i Congressos de Reus amb l’assistència de la seixantena d’alumnes que han fet el tercer curs a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. El padrí va ser l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Prèviament a l’acte de graduació es van fer una jornada d’orientació professional i una taula rodona sobre l’experiència professional. D’altra banda, el lliura-ment d’orles a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials va tenir lloc el 18 de juny a l’Aula Magna del centre. En total van ser-hi presents 243 alumnes, que ja són llicenciats en Economia o en Administració i Di-recció d’Empreses, o bé diplomats en Ciències Empresarials. El padrí de les promocions d’enguany dels tres en-senyaments va ser José Julio Moya, director general d’ASM Dimatec In-geniería, S.A. Entre els llicenciats en Economia hi havia elsde la primera promoció de l’ensenya-ment de quatre anys (2001-05). Fi-nalment l’acte de lliurament de les orles dels primers seixanta diploma-ts en Turisme, de l’Escola Universi-tària de Turisme i Oci, es va celebrar l’1 de juliol a l’Hotel Port Aventura. La directora del parc temàtic, Mer-cedes de Pablo, va ser la padrina de la promoció.

GENT DE CASA

AQUEST CURS 2004-05 S’HAN GRADUAT LES PRIMERES PROMOCIONS DE LES DIPLOMATURES DE NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA I DE TURISME, I DE LA LLICEN-CIATURA D’ECONOMIA, DE QUATRE ANYS. ELS ACTES ACADÈMICS VAN APLEGAR ALUMNES, PROFESSORS I FAMILIARS AL VOLTANT DEL SIMBÒLIC LLIURAMENT D’ORLES.

30 31 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / GENT DE CASA

Mor el professor de Pedagogia Vicent FerreresVICENT FERRERES, CATEDRÀTIC DE PEDAGOGIA DE LA URV, VA MORIR L’11 DE JUNY A BARCELONA. EL DIA 17 ES VA CELEBRAR UN ACTE RELIGIÓS EN EL SEU RECORD A L’ESGLÉSIA DE SAN FRUCTUÓS DE TARRAGONA I EL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA I LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA TENEN PRE-VIST ORGANITZAR UN ACTE EN LA SEVA MEMÒRIA EL CURS VINENT.

Vicent Ferreres, nascut a Castelló i de 59 anys, va ser mestre d’educació primària durant divuit anys abans

de formar part de la Universitat, on va entrar com a professor el 1986. Va ser un dels primers docents de Pe-dagogia i des d’aquesta data va viure tot el procés d’evolució a la URV de l’ensenyament i del centre on actual-ment s’imparteix aquest estudi.Va ser professor primer de l’Escola Universitària de Formació del Profes-sorat de Tarragona, després de la Fa-cultat de Filosofia i Lletres de la UB a Tarragona, i des de 1992 era cate-dràtic de Pedagogia de la URV. Di-

rector de l’Institut de Ciències de l’Educació durant vuit anys, del 1993 al 2001 va ser cap del seu departa-ment.També va ser coordinador adjunt de la Comissió de Disseny de Propos-tes de Formació del Professorat de la Universitat, del Ministeri d’Educació; president de comitès d’avaluació ex-terna en el I i II Pla de Qualitat de les Universitats (1999-2003) i del PEI (ANECA, 2005), del Ministeri. En els últims anys va participar en cinc pro-jectes d’investigació finançats ex-ternament, d’alguns dels quals era l’investigador principal. A més, va ser autor de nombroses publicacions.

EL PROFESSOR MARIÀ CASAS, MEMBRE DE LA REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI Marià Casas, professor titular del Departament d’Enginyeria Mecànica, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV, on imparteix Disseny Gràfic en l’Enginyeria i Topografia i Construcció, ha estat elegit acadèmic per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la seva faceta de gra-vador i escultor i d’activista de l’art. Casas (Flix, 1941) és llicenciat en Belles Arts i arquitecte tècnic, i ha

exercit la professió d’aparellador durant molts anys compaginant-la amb la docència. Ha fet nombro-ses exposicions de les seves obres a Tarragona, Reus, Salou, Girona, Lleida, Barcelona, Saragossa, València, Castelló i Madrid. Ha fundat les sales Contratalla, des d’on convoca la Biennal Internacional de Gravat Con-tratalla, i és editor d’obra gràfica original d’una tren-tena d’artistes.

JOAN BERTRAN HA GUANYAT EL III PREMI DE RECERCA DE FILOLOGIA CATALANA El Departament de Filologia Catalana ha lliurat el III Pre-mi Treball de Recerca de Llengua i Literatura Catalanes a l’alumne de secundària Joan Bertran. El treball premiat es ti-tula “Elaboració d’una novel·la: l’ull del drac”, i l’autor, Joan

Bertran, estudiava 2n de batxillerat a l’Institut Gabriel Ferra-ter de Reus i és un alumne de matrícula d’honor. El premi vol potenciar les capacitats reflexives, expositives i creatives de l’alumnat dels centres d’ensenyament secundari.

32 GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

DUES ALUMNES DE LA URV, LES MILLORS ESPORTISTES CATALANES EN PÀDEL I EN ESCACS

Millors esportistes de la URV del 2005DURANT LA FESTA DE L’ESPORT DE LA URV, QUE VA TENIR LLOC EL 12 DE MAIG AL PARA-NIMF, ES VA LLIURAR UN RECONEIXEMENT A TOTS ELS JOVES QUE HAN PARTICIPAT EN ELS CAM-PIONATS D’ESPANYA I DE CATALUNYA UNIVERSITARIS. ELS ESPORTISTES MÉS DESTACATS HAN ESTAT BÀRBARA PINTADO, JAVIER HERNANDO, LAURA GONZÁLEZ I ALICJA CHMIELINSKA.

B àrbara Pintado és atleta i medallista d’or en disc, medalla de bronze en pes i medalla de bronze en martell als Cam pionats de Catalunya Universitaris. Javier Hernando és ju-doka i medallista de bronze en la categoria de 73 quilos

als Campionats Universitaris de Catalunya i va arribar a quarts de final en el Campionat d’Espanya Universitari, que es va dur a ter-me a Granada. Laura González, de la Facultat de Ciències Jurídiques, ha estat la mi-llor esportista catalana de pàdel, i Alicja Chmielinska, alumna Eras-mus de la Facultat de Lletres, en escacs. Van ser premiades en l’acte de cloenda dels Campionats de Catalunya Universitaris el 16 de juny, a Barcelona.El mateix dia de la Festa de l’Esport es van jugar les finals de les lli-gues universitàries de la URV a l’estadi del CF Gimnàstic. Luis César, entrenador del Gimnàstic de Tarragona, pronuncià una conferència

IVÀ GALLEGO, GUANYADOR DEL PREMI JAUME CIURANA D’ENOLOGIA

Coincidint amb el cicle de conferències de la Facultat d’Enologia, el passat mes de març es va atorgar el cin-què premi Jaume Ciurana al millor alumne, Ivà Gallego,. El premi, que porta el nom de l’il·lustre enòleg català, va ser instituït per la Facultat i l’empresa consultora vitiviní-cola Rius&Rius de Vilafranca del Penedès, que el patroci-na. Gallego és llicenciat en Biologia per la UB i llicenciat en Enologia per la URV. Ha fet estades de pràctiques als laboratoris dels cellers Miguel Torres, a l’Incavi i a Pro-ducteurs de Mont-Touch, al Llenguadoc. L’alumne ha re-but un premi en metàl·lic de 3.000 Euros.

EL NEGRE CRIANÇA DE LA URV, PREMIAT PER LA DO TARRAGONA

El Celler Experimental de la URV ha guanyat el primer premi en la categoria de negres criança del concurs de vins que cada any organitza la denominació d’origen Ta-rragona. El premi demostra la qualitat de la feina del Celler i la importància pedagògica del treball dels estu-diants d’Enologia a la finca. L’anyada 2002 al Mas dels Frares va ser molt bona. En el negre criança de la URV, la varietat cabernet sauvignon aporta el 50% del cupatge, el merlot un 20% i la resta és garnatxa i ull de llebre..

JOSÉ ANTONIO CABELLO REP EL PREMI LEAR A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA

L’alumne José Antonio Cabello, de segon cicle d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial, ha guanyat aquest premi, instituït per l’empresa Lear i la Fundació Ciutat de Valls. S’atorga, juntament amb reconeixements a Ángel Torrado de la URV, i Xa-vier Bielsa de la UPC també pels seus treballs, en la 22a Nit de Premis a Valls. El treball presentat per An-tonio Cabello es titula “Inversor bidireccional d’un motor-generador per a un automòbil de tecnologia híbrida”. El Premi a la Innovació Tecnològica està do-tat amb 3.000 Euros .

L’ESTUDIANT SALVADOR OLIVELLA, PREMI SANT JORDI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

Salvador Olivella, enginyer tècnic agrícola i estudiant d’Enologia, ha guanyat la 21a edició del Premi Sant Jor-di de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el treball titulat “Estudi de l’activitat lipoxigenasa durant els estadis prefermen-tatius de Vitis vinifera”. L’estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de les empreses Caves Gramona, Caves Nadal i la Cooperativa Vitalpe.

32

34

Tenim universitats del segle XIX i coneixements del XXI

EUDALD CARBONELL

EUDALD CARBONELL ÉS UN REFERENT EN LA INVESTIGACIÓ DE LA PREHISTÒRIA ANTIGA I L’EVOLUCIÓ HUMANA I EL SEU NOM VA ASSOCIAT AL JACIMENT D’ATAPUERCA (BURGOS) I AL PREMI PRÍNCEP D’ASTÚRIES ACONSEGUIT PER AQUEST TREBALL DE RECERCA DE PRO-JECCIÓ INTERNACIONAL. ÉS EL DIRECTOR DEL FUTUR INSTITUT CATALÀ DE PALEOECOLOGIA HUMANA I EVOLUCIÓ SOCIAL QUE PORTARÀ A LA URV EXPERTS MUNDIALS. PREDICA UN CANVI PROFUND EN LES UNIVERSITATS BASAT EN LA SOCIALITZACIÓ DEL CONEIXEMENT I LA TECNOLOGIA, I EN EL TRENCAMENT DE LES ACTUALS ESTRUCTURES ELITISTES.

Com va arribar a la URV?Treballava com a becari al Conse-ll Superior d’Investigacions Cien-tífi ques a Madrid, després a la Universitat Complutense i al Museu de Ciències Naturals, i l’any 1988 em va arribar notícia que hi havia una plaça de Prehistòria a Tarrago-

na. Va ser accidental perquè no te-nia cap interès de venir aquí.

Se n’ha penedit algun cop d’aquesta decisió?No. A Tarragona vaig trobar l’acollida de dues persones a les quals dec tot: Rodolfo Cortés i Fran-

cisco Javier Faci Lacasta, dos grans amics que em van convèncer que no marxés d’aquí.

Com veu les universitats? Crec que les universitats tenen mol-ts problemes operatius. Estan totalment desfasades. Tenim orga-

Han passat de ser avantguardes a rereguardes i patim la falta d’anticipació històrica en el coneixement

EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

CURRÍCULUMCURRÍCULUM

Eudald Carbonell i Roura va néixer a Ribes de Freser (Girona) el 17 de Eudald Carbonell i Roura va néixer a Ribes de Freser (Girona) el 17 de febrer de 1953. Va cursar estudis superiors a Girona, Barcelona i París. febrer de 1953. Va cursar estudis superiors a Girona, Barcelona i París. És doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Ma-És doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Ma-rie Curie (1986) i en Història per la Universitat de Barcelona (1988). Ha rie Curie (1986) i en Història per la Universitat de Barcelona (1988). Ha estat becari del CSIC a la Universitat Complutense, al Museu Nacio-estat becari del CSIC a la Universitat Complutense, al Museu Nacio-nal de Ciències Naturals de Madrid i a l’Institut de Paleontologia Hu-nal de Ciències Naturals de Madrid i a l’Institut de Paleontologia Hu-mana de París. Ha efectuat viatges d’investigació i treball de camp a mana de París. Ha efectuat viatges d’investigació i treball de camp a França, EUA, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Algèria, Kenya, Tanzània, Tadji-França, EUA, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Algèria, Kenya, Tanzània, Tadji-kistan i Etiòpia, entre d’altres països, on ha desenvolupat projectes de kistan i Etiòpia, entre d’altres països, on ha desenvolupat projectes de recerca relacionats amb sistemes tècnics en la prehistòria antiga, com-recerca relacionats amb sistemes tècnics en la prehistòria antiga, com-portament social en l’evolució humana i socialització del coneixement. portament social en l’evolució humana i socialització del coneixement. En l’actualitat és catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Vir-En l’actualitat és catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Vir-gili de Tarragona i investigador principal del grup d’Autoecologia Hu-gili de Tarragona i investigador principal del grup d’Autoecologia Hu-mana del Quaternari de la mateixa Universitat i director de l’Institut mana del Quaternari de la mateixa Universitat i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Codirigeix Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Codirigeix el projecte d’Atapuerca (Burgos) i també dirigeix les excavacions a el projecte d’Atapuerca (Burgos) i també dirigeix les excavacions a l’Abric Romaní (Capellades). És autor, entre d’altres, dels llibres Plane-l’Abric Romaní (Capellades). És autor, entre d’altres, dels llibres Plane-ta humà, Encara no som humans i Els somnis de l’evolució. Ha rebut ta humà, Encara no som humans i Els somnis de l’evolució. Ha rebut diversos premis i reconeixements: premi Príncep d’Astúries per la In-diversos premis i reconeixements: premi Príncep d’Astúries per la In-vestigació Científi ca i Tècnica a l’equip de recerca d’Atapuerca (1997); vestigació Científi ca i Tècnica a l’equip de recerca d’Atapuerca (1997); premi Ciencias Sociales y Humanidades, concedit per Junta de Caste-premi Ciencias Sociales y Humanidades, concedit per Junta de Caste-lla i Lleó (1998); medalla Narcís Monturiol, concedida per la Generali-lla i Lleó (1998); medalla Narcís Monturiol, concedida per la Generali-tat de Catalunya (2000); distinció de la Generalitat de Catalunya per la tat de Catalunya (2000); distinció de la Generalitat de Catalunya per la Promoció de la Recerca Universitària (2001), i professor distingit de la Universitat Rovira i Virgili (2003).

34

tan gros que la gent se sent incapaç de sortir-se’n. Tots veiem que això no funciona. Estem vivint de models que ja no funcionen.

La recerca pot ser el trampolí d’una altra universitat?La recerca és el fonament de tot el que és universal. Jo mai no he entès que els professors d’una universitat puguin fer la gestió del coneixement si ells no en tenen. Les universitats necessiten tres tipus de professors: gestors, pedagogs i investigadors.

Atapuerca és un referent d’investigació?És un projecte científic i social ge-nerat fa gairebé trenta anys. Ha permès situar la paleontologia i la prehistòria d’aquest país com a re-ferència mundial, però també gene-rar un debat entre la societat sobre el sentit de l’evolució humana i l’organització social. Jo vaig venir a aquesta Universitat amb un pa sota el braç. Ara mateix tenim 22 doctors treballant i situats entre els primers grups de recerca del món.

L’Institut Català de Paleoecolo-gia Humana i Evolució Social és fill d’Atapuerca?Sí, sens dubte. Que ningú tingui el mínim dubte que en aquest país els polítics no haguessin facilitat els re-cursos econòmics per fer aquest Ins-titut ni cap altre relacionats si no s’hagués demostrat la consistència del projecte.

Què aportarà aquest Institut?Penseu que estem parlant de projec-tes importantíssims. L’estructuració d’un institut amb personalitat pròpia lligat a la URV possibilitarà unes rela-cions acadèmiques i de recerca que en cinc anys ens convertiran en refe-rent mundial.

Pot aportar reflexions a l’abast dels ciutadans per interpretar què està passant al món?Nosaltres podrem crear un obser-vatori que ens permetrà contrac-tar investigadors d’arreu del món i aportar a la consciència d’espècie coneixement específic per generar criteris d’organització. És la trans-ferència a la societat que ha de fer qualsevol recerca bàsica.

La creació de l’espai europeu d’educació superior va en la línia del futur universitari al qual es refereix?El món només funcionarà amb una àmplia xarxa de relacions. Les fron-teres polítiques són coses del se-gle xix. És el segle de les xarxes, de la planetització, de la fragmentació de l’espai i l’acceleració del temps. Qualsevol política o dinàmica que no vagi en aquest sentit està aboca-da al fracàs històric.

L’estructura econòmica dominant afavorirà aquest procés?La recerca bàsica s’anticipa i l’aplicada n’és la conseqüència. Els diners s’han d’invertir en aquests processos. Ara s’inverteix un 1,5% del PIB en recerca i ens hauríem de situar al més aviat possible en el 3 d’altres països europeus. D’això n’és molt conscient l’actual president del Govern espanyol. Jo estic convençut que a mitjan segle xxi hi dedica-rem un 15%. Estem vivint enca-ra amb esquemes de la consciència primat en la qual preval el nego-ci i l’explotació furtiva dels recur-sos. Al segle xxi ens humanitzarem i s’imposarà la consciència ètica i eco-lògica d’espècie.

Satisfet del resultat dels seus darrers llibres de divulgació cientí-fica?M’he dedicat quatre o cinc anys es-pecíficament a això i des d’en fa un que he retornat amb intensitat a la recerca. El futur passa per socialit-zar el coneixement; això vol dir sor-tir al carrer i no convertir-lo en torres d’ivori basades en l’elitisme com a forma d’organització jeràrquica. Penso que hem de retornar a la so-cietat els diners que ella ens dóna per a la investigació.

nitzacions del segle xix i planteja-ments i coneixements del xxi, i això és un llast. L’any 88, quan vaig venir a Tarragona, teníem classes massifi-cades i he vist una evolució en dos sentits. La tecnologia s’ha implantat a la societat molt més ràpid que a les universitats. I hi ha hagut un can-vi d’alumnes brutal. Quan vaig venir el 30% eren dones i ara són el 60%. Crec que les universitats han passat de ser avantguardes a rereguardes i patim la falta d’anticipació històrica en el coneixement.

Com es pot resoldre aquest canvi de paper?Jo no tinc la solució però sí plante-jaments per analitzar-lo. Abans, per tenir la resposta del coneixement universal, havies d’anar a Oxford, Cambridge, Sorbona, Harvard, Ber-keley, a les grans universitats, per-què les biblioteques i els sistemes tècnics estaven concentrats en poc llocs. Actualment la resposta s’estén a les persones perquè la tècnica s’ha eixamplat els darrers quinze anys. Si bé això ha afavorit la socialitza-ció de la universitat, les universi-tats en general no han estat capaces d’anticipar-se històricament en els processos educatius. Ara estem vi-vint una fractura social i cultural, i això és molt greu.

Com han de ser les noves universitats?La universitat és un element de so-cialització. Jo he vist una decadèn-cia progressiva en aquests processos perquè estem encallats en una dialèctica del segle xix i amb una perspectiva del segle xxi. Segura-ment cal revisar si les estructures ac-tuals, provinents de quan estudiava una minoria, segueixen sent vàlides ara que són majoria. Potser el se-gle xxi a Occident és una xarxa de coneixement que surt fora d’espais particulars acadèmics i la socialitza-ció del coneixement passa per ge-nerar altres estructures o xarxes no tancades.

Aquesta visió del futur en xarxa és compartida per altres?Jo faig autocrítica des de dins de la universitat i hi veig molta confusió, incapacitat per entendre el marasme en què estem posats. Hi ha un forat

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE 35

Rev

ista

de

la u

nive

rsita

t púb

lica

de T

arra

gona

/ A

NÀ

LISI

3

la contraportadaL’ORQUESTRA XVI-XXI

Hi ha clarinets, flautes, trompetes, oboès, saxos, trombó, fogot, contrabaix i timbalers convidats. A més de gaudir de la música en el temps de lleure, l’Orquestra es propo-sa divulgar composicions creades des del segle xvi, espe-

cialment de les èpoques menys conegudes com el Renaixement, el Barroc o la música contemporània; i pretén també ser una eina per potenciar les relacions entre el món musical i l’acadèmic.

Per contactar-hi adreceu-vos a Ramon Aloguín (tel.977 558081, a/e rap@orgov.urv.es) o Markus Schikora, a/e ms@fcep.urv.es.

L’ORQUESTRA XVI-XXI DE LA URV VA NÉIXER EL CURS 1999-2000 I LA DIRIGEIX EL PROFESSOR MARKUS SCHIKORA, DE L’ÀREA DE MÚSICA DEL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA. L’ORQUESTRA LA FORMEN ENTRE QUINZE I VINT MÚSICS: PROFESSORS, ALUMNES I PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS DE LA UNIVERSITAT, I ESTÀ OBERTA TAMBÉ A EXALUMNES.

La música de la URV