Embed Size (px)
Citation preview
Treball realitzat per: Marta RodriguesMuneeb Ali
Index•Inici de la Revolució Francesa.
•Introdució.
•Desenvolupament
•L´imperi Napoleónic.
•Conclusió.
L´esclat
Supresió Antic RégimLa Radicalització
Inici de la Revolució Francesa
La Revolució Francesa va tenir inici a lány 1789 quan la Burguesia va aprofitar una situació de crisi per iniciar revolució que li va permetre arribar al poder.Va ser el model de revolució política de la seva època.
A finals del segle XVIII, el regne de França com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquía absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes.
Introducció
La Revolució Francesa va tenir
3 etapes.
Va succeir quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets del'Home i del Ciutadà.
Monarquía Constitucional
Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república.
Convenció Republicana
va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.
Directori
DESENVOLUPAMENT
L´esclat
Una monarquia absoluta amb la Cort plena de luxes. Privilegis il·limitats de l'Església i l'aristocràcia que impedien l'accés al poder d'una burgesia en alça. El poble, afamat i ofegat pels impostos. Era el model de societat europea de finals del segle XVIII.
El context en què va germinar a França una revolta popular que va esclatar amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789. Lluís Roura, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, analitza les causes de la Revolució Francesa, el fet històric que marca el pas del sistema de l'Àntic Règim al món contemporani.
Supresió Antic Régim
Els decrets de l´Assemblea Constituent i la Constitució van significar la fi de l´Antic Règim a França.
Els rei i els privilegiats van voler frenar les reformes. La guerra contra les potències europees va tenir com
a resultat la desaparició de la monarquia i la proclamació delaReplublica.
LA RADICALITZACIÓ
Arribats a setembre de 1792 es plantejarien les primeres fissures entre els revolucionaris. Per a una part dels revolucionaris el principal perill que plantejava la situació seria la subversió social, i per tant el retorn a l’ordre esdevindria una prioritat.
Per a d’altres revolucionaris, contràriament, la prioritat seria la defensa de la Revolució enfront del perill aristocràtic (contrarevolució a l’interior i aliança antifrancesa a l’exterior), i aquesta defensa imposaria l’aliança amb el pujant moviment popular i l’adopció d’una política excepcional que s’allunyava del liberalisme burgés.
L´Imperi Napoleónic
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès,Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
El 1804, per la Constitució de l’any XII, ratificada novament per un plebiscit en el qual va rebre una majoria aclaparadora (3,5 milions de vots a favor i només 2.579 en contra), Napoleó Bonaparte va convertir-se en l’emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I. Així, el nou emperador va ser consagrat, el 2 de desembre d’aquell any, pel propi Papa, Pius VII, a la Catedral de Notre Dame de París.
Tot i l’entusiasme jacobí dels anys de la Revolució, el pintor Jacques-Louis David (1748-1825) va ser també el pintor de l’Imperi, l’encarregat d’immortalitzar la nova glòria francesa que representava Napoleó. I seria el mateix emperador que encarregaria a l’artista parisenc, “primer pintor” de França des de 1804, la realització del quadre que havia de consagrar política i simbòlicament la seva coronació imperial en una obra monumental dedicada a la glòria de l’esdeveniment.
CONCLUSIÓ
La Revolució Francesa va tenir una gran quantitat de conseqüències, grans o de menys rellevància.
Els resultats de la Revolució van ser en general bones, excepte els que van provocar la separació de l'Església Catòlica francesa. La majoria d'aquestes conseqüències provocar millores en els sistemes socials, polítics i econòmics de França. Per això, es pot dir que la Revolució Francesa va ser molt beneficiosa per França.
Els ideals revolucionaris van passar a integrar la plataforma de les reformes liberals de França i Europa al segle XIX, així com servir de "motor" ideològic a les nacions llatinoamericanes independitzades en aquest mateix segle, i continuen sent avui les claus de la democràcia.
