Embed Size (px)
Citation preview
El procés d’industrialització
Transformacions demogràfiques i socials
L’augment de la població europeaEs va produir com a conseqüència del manteniment d’altes taxes de natalitat i la dràstica reducció de la mortalitat. Aquest increment fou més significatiu a les ciutats.
La urbanitzacióLas ciutats van créixer degut a la immigració que procedeix de les zones rurals. La urbanització va ser ràpida, desordenada i sense planificació.
El naixement d’una societat capitalista divida en classesDavant la estamental-feudal, la societat de classes susposa, en principi, la igualtat dels individus davant la llei. La societat estarà estructurada al voltant de dues classes socials fonamentals: la burgesia i el proletariat.
Els canvis ocurreguts en l’economia van tenir repercusions en les estructures socials. Es van produir els següents fenòmens:
Transformacions demogràfiques i socials
Transformacions demogràfiques i socials
Transformacions demogràfiques i socials
La transformació de la societat
Les diferències entre les persones no estaven determinades per l’origen familiar o social sinó per la propietat privada i la riquesa personal.
Destaquen dos grups socials clarament diferenciats: la burgesia i el proletariat.
La societat va deixar de ser rural ja que la població de les ciutats va créixer molt i la població es va transformar en urbana.
El triomf de la burgesia
La burgesia era la propietària dels mitjans de producció, del capital, de les primeres matèries i de les fonts d’energia. Per tant podien obtenir guanys a partir de la iniciativa privada.La burgesia va imposar a tots els grups socials la seva visió del món.
La família es va convertir en la base fonamental de la burgesia. Per tant el matrimoni era un pas decisiu en el que importava més el factor econòmic que no pas els sentiments.
La mansió era el símbol del poder econòmic. Els salóns eren plens de mobles i de elements decoratius per ensenyar a les visites. La cuina era pel servei que també vivia a la mansió.
La higiene no es va cuidar fins ben entrar el segle XX.
La vida social era molt intensa. Era molt important relacionar-se al teatre, a l’òpera, als passejos... Els homes es reunien en clubs privats, casinos, cafès per parlar de política, negocis, jugar a cartes, escoltar música.
El vestir també era molt important: es cobrien casi tot el cos amb rics vestits plens d’ornaments.
Transformacions demogràfiques i socials
Transformacions demogràfiques i socials
Vivendas burgeses
Vestits de dones burgeses
La difícil vida del proletariat
Era la major part de la població urbana i també rebia el nom de classe obrera.Tan sols disposaven de la seva força de treball, que venien a canvi d’un salari.
Es casaven joves i tenien molts fills que a edat primerenca ajudaven a l’economia familiar.
L’home era el cap de família i aportava el sou més elevat. La dona seguia tenint el rol de mare i mestressa de casa tot i que el seu treball fora de casa era imprescindible per poder mantenir la família.
Els habitatges eren petits i poc compartimentats (poca intimitat) i les latrines i safarejos eren compartits.
La higiene personal era escassa tot i que l’ús del sabó es va estendre de manera molt ràpida.
El temps lliure quedava reduït degut a les llargues jornades laboral. Les dones continuaven amb la tasques domèstiques i els homes anaven a les tabernes per beure, jugar i xerrar.
La despesa en roba era reduïda, ja que el sou es destinava fonamentalment a comprar menjar i a pagar el lloguer.
Transformacions demogràfiques i socials
Transformacions demogràfiques i socials
Família proletària
Condicions laborals
El moviment obrer
Els orígens
Els orígens els trobem en el LUDISME, moviment en el molts obrers van destruir màquines perquè creien que restaven llocs de treball i empitjoraven les condicions de treball.
Poc a poc creixia la consciencia de classe: consciència de pertànyer a un grup social determinat amb característiques i interessos compartits.
Aquesta consciència portà amb el pas del temps a l’associacionisme dels obrers apareixen organitzacions com les mútues o les societats d’auxili mutu amb la finalitat d’ajudar als obrers en situacions de malaltia, accident, vellesa...
A partir de 1824 van aparèixer les agrupacions obreres de treballadors del mateix oficis, els SINDICATS o TRADE UNIONS, que van afegir reivindicacions de millores laborals i salarials i a nivell polític la demanda del sufragi universal.
Transformacions demográfiques i socials
Transformacions demogràfiques i socials
FRIEDERICH ENGELSKARL MARX
El socialisme
És un corrent de pensament que aportava la teoria al moviment obrer. Es distingeixen dos models:
- El socialisme utòpic, que proposava una societat fraternal i solidària que fomentés la propietat col·lectiva.
- El socialisme científic, molt més racional anomenat MARXISME pel fet que va ser Karl Marx juntament amb Friederich Engels el que va establir aquesta teoria.
Karl Marx i F. Engels va escriure el MANIFEST COMUNISTA al 1848 que establia les seves bases teòriques.
Segons el Manifest Comunista:
- el capitalisme es basava en l’explotació dels que posseeixen els mitjans de producció sobre els qui treballen amb aquests mitjans.
- aquesta situació feia créixer la formació de classes socials i la tensió que es derivaven de les seves grans diferències.
- Es proposava un canvi en els sistema de producció per arribar a una societat comunista.
- En aquesta societat els individus tindrien les mateixes oportunitats i la propietat dels mitjans de producció seria col·lectiva.
Transformacions demogràfiques i socials
L’anarquisme
És l’altre corrent de pensament.
Condemnava la desigualtat econòmica entre les persones i el sistema capitalista.Propugna la llibertat humana, la supressió de l’Estat i de qualsevol forma d’autoritat, de poder i de govern d’uns homes sobre uns altres.
També van defensar l’educació popular, la eliminació de la propietat privada i la col·lectivització dels béns i dels beneficis del treball.
El principal pensador: Mikhaïl Bakunin.
Transformacions demogràfiques i socials
MIKHAÏL BAKUNIN.
La Internacional Obrera.
La consciència de classe adquirida pels obrers els va fer adonar-se que els seus problemes eren els mateixos a tots els països industrialitzats.Per això es va fundar l’Associació Internacional de Treballadors o Internacionals obrera el 1864.
Les discrepàncies entre marxistes i anarquistes dificultava el funcionament de l’organització fins al punt de que el 1876 es va dissoldre.
El 1899 es va constituir la II Internacional Obrera com una associació de partits socialistes que s’havien fundat en diversos països.
Transformacions demogràfiques i socials
Monument a Moscou amb el símbols de la Internacional (martella i falç)
