rigorcorrecció precisiócoherència claredatLlibre d’estilde la Diputació de Barcelona

L’estil és el coneixement de la llengua: de la seva estructura i de la seva funcionalitat. A mesura que hi aprofundim, descobrim les possibilitats que ens ofereix de combinar i disposar els elements lingüístics per a expressar amb la màxima claredat les idees. És així com creix la consciència lingüística, que ens empeny a cercar la precisió, el rigor, la concreció i la coherència en els nostres escrits, pensant sempre en el destinatari que els ha de rebre. Aquest és el camí cap a la qualitat i la competència lingüístiques, que el bon govern, la transparència administrativa i la comunicació amb la ciutadania ens exigeixen.

La Diputació de Barcelona ha tingut un paper actiu i rellevant en moments decisius de la història de la llengua catalana. Ara, com a institució de suport als governs locals, té la ferma voluntat de vetllar pel bon ús de la llengua, patrimoni col·lectiu essencial i factor de cohesió social i nacional.

Llibre d’estilde la Diputació de Barcelona

«[...] els organismes públics haurien de tenir una cura especialíssima de preparar funcionaris intel·ligents, zelosos, amb esperit obert a tots els veritables avenços que, en l’exercici de la seva funció, no siguin autòmates, esclaus de la rutina, sinó inquiets enamorats d’un ideal de perfecció per als serveis de què es cuidin.»

Enric Prat dE la riba

Memòria adreçada a la Diputació de Barcelonapel seu president Don Enric Prat de la Riba: segon període de sessions de 1910

Autors: Lluïsa Tena Fargas (coord.)Ferran Ballester MateosEster Haba MontésDomènec Ribes i MateuUnitat Lingüística de la Diputació de Barcelona

Contingut revisat pel Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans

Primera edició: abril de 2016Disseny i maquetació: Pele // PELIA Comunicació Visual

© Diputació de Barcelona

Producció: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de BarcelonaDipòsit legal: B 10237-2016ISBN: 978-84-9803-742-5

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP

Llibre d'estil de la Diputació de BarcelonaBibliografia. ÍndexISBN 9788498037319. – 9788498037425 (llibre electrònic)I. Tena Fargas, Lluïsa, dir. II. Barcelona (Catalunya : Província). Diputació III. Institut d'Estudis Catalans1. Català – Estil – Manuals, guies, etc. 2. Català – Ús – Manuals, guies, etc. 3. Art d'escriure – Manuals d'estil811.134.1'38(035)811.134.1'271(035)808.1(035)

ÍNDEX

Presentació 12

Nota preliminar 14

Introducció 15

I. MODEL DE LLENGUA 191. Redactar amb eficàcia 202. Llenguatge correcte i respectuós 26

2.1. Llenguatge no discriminatori 262.2. L’anomenat «llenguatge no sexista» 28

2.2.1. Gènere gramatical i sexe biològic 29312.2.2. Aplicació mecànica d’algunes recomanacions

2.3. Pautes per a elaborar textos adequats 352.3.1. Destinats a una persona concreta coneguda 352.3.2. Destinats a una persona, home o dona 362.3.3. Destinats a un grup heterogeni d’homes i dones 38

2.4. L’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua» 393. El llenguatge a Internet i a les xarxes socials, i la localització

de productes informàtics 433.1. Introducció 433.2. Criteris lingüístics 44

3.2.1. Registre 443.2.2. Llengua 443.2.3. Tractament personal 453.2.4. Criteris de traducció 453.2.5. Convencions gràfiques 45

3.3. Pautes d’estil 483.3.1. El web de la Diputació de Barcelona i la Intradiba 483.3.2. Twitter 513.3.3. Facebook 543.3.4. Youtube 55

3.4. Localització de productes informàtics 573.4.1. Aspectes generals 573.4.2. Criteris de redacció segons el tipus d’informació 58

3.5. Glossari bàsic de terminologia de les xarxes socials 593.6. Els falsos amics en l’àmbit de la informàtica 61

II. QÜESTIONS D’ESTIL 634. La puntuació i els signes de puntuació 64

4.1. La coma 654.2. El punt 744.3. El punt i coma 774.4. Els dos punts 784.5. Els punts suspensius 804.6. Els signes d’interrogació i admiració 824.7. Els guions 83

4.7.1. El guionet 834.7.2. El guió mitjà 844.7.3. El guió llarg 84

4.8. Els parèntesis 854.9. Els claudàtors 874.10. Les cometes 88

4.10.1. Cometes dobles 884.10.2. Cometes simples 91

4.11. La barra inclinada 925. Tractaments personals i tractaments protocol·laris 94

5.1. Emissor 945.2. Destinatari 965.3. Tractaments protocol· laris i tractaments generals 98

5.3.1. Protocol· laris 995.3.2. Generals 100

6. Fórmules de salutació i comiat 1026.1. Salutació 1026.2. Comiat 102

7. Datació 1047.1. Separada del text 1047.2. Dins del text 104

8. Dades de contacte i horaris 1078.1. Adreces 1078.2. Telèfon, adreça electrònica i adreça web 1098.3. Hores i horaris 111

8.3.1. Sistema tradicional 1118.3.2. Sistema internacional 1118.3.3. Horaris: hores i dies 112

9. Enumeracions 1169.1. Enumeracions verticals 1169.2. Enumeracions coherents 118

10. Perfet simple, perfet perifràstic 12011. Arcaismes 122

III. CONVENCIONS 12412. Abreviacions 125

12.1. Abreviatures 12612.1.1. Formació, gènere i nombre 12612.1.2. Escriptura 128

12.2. Sigles i acrònims 128129130

12.2.1. Gènere i nombre 12.2.2. Apostrofació 12.2.3. Sigles i acrònims no catalans 131

12.3. Símbols 13212.4. Abreviacions d’ús freqüent 134

13. Majúscules i minúscules 14013.1. Funció demarcativa 141

13.1.1. A l’inici de text i després de punt 14113.1.2. Després de coma i punt i coma 14113.1.3. Dins d’un parèntesi 14113.1.4. Després del signe d’interrogació i del d’admiració 14213.1.5. Després de dos punts 14213.1.6. Després de punts suspensius 14213.1.7. En una citació textual 142

13.2. Funció distintiva 14313.2.1. Noms de persones, animals i vegetals 14313.2.2. Noms de coses 14413.2.3. Noms de lloc 153

14. Escriptura dels nombres 15815. Ordenació alfabètica 164

15.1. Ordenació alfabètica de mots 16415.2. Ordenació alfabètica de grups de mots 166

15.2.1. Lletra per lletra o mot per mot 16615.2.2. Ordenació alfabètica de casos especials 168

16. Criteris de traducció 17116.1. Noms referents a persones 171

16.1.1. Noms de persona 17116.1.2. Personatges reals i de ficció 17216.1.3. Càrrecs i tractaments protocol·laris 173

16.2. Noms referents a coses 17316.2.1. Entitats 17316.2.2. Fets històrics, culturals i festius 17616.2.3. Obres d’art, publicacions i mitjans de comunicació 17816.2.4. Noms de productes 18016.2.5. Documentació oficial i normativa 181

16.3. Noms referents a llocs 182182183183

16.3.1. Estats, nacions, regions i poblacions 16.3.2. Comarques i petites regions naturals 16.3.3. Accidents geogràfics 16.3.4. Toponímia urbana 184

17. Tipus de lletra 18517.1. La lletra rodona 18517.2. La lletra cursiva 18717.3. La lletra negreta 19117.4. La lletra versaleta 191

18. Citació dels recursos bibliogràfics 19318.1. Llistes bibliogràfiques 193

18.1.1. Monografies 19318.1.2. Parts o capítols de monografies 19618.1.3. Publicacions en sèrie 19718.1.4. Parts de publicacions en sèrie 19718.1.5. Documents en línia 19818.1.6. Mapes 199

18.2. Referències bibliogràfiques a peu de pàgina 199

IV. QÜESTIONS GRAMATICALS 20119. Ortografia 202

19.1. Amb guionet o sense 20219.2. L’apostrofació 204

19.2.1. Articles i preposició: el, la, de 20419.2.2. Pronoms febles 20519.2.3. Hac aspirada 20619.2.4. Essa seguida de consonant 20619.2.5. Noms propis 206

19.3. La ela geminada 20719.4. Rere, enrere, darrere, endarrere, darrera 208

20. Morfologia i sintaxi 21120.1. El nom i l’adjectiu qualificatiu 211

20.1.1. El gènere 21120.1.2. El nombre 21320.1.3. Noms que fan d’adjectiu 21720.1.4. Posició de l’adjectiu respecte al nom 21720.1.5. Concordança entre el nom i l’adjectiu 21820.1.6. Concordança entre el nom i el participi 218

20.2. L’article definit 21920.2.1. Concordança entre l’article i el nom 219

20.2.2. Omissió de l’article 22020.2.3. L’article que acompanya noms propis 22120.2.4. L’article en l’expressió de quantitats 22220.2.5. L’article personal 22220.2.6. L’article lo 223

20.3. Demostratius 22720.3.1. Abús dels demostratius 22720.3.2. Ús impropi dels demostratius 228

20.4. Possessius 22920.4.1. Possessius forts 22920.4.2. Abús dels possessius 229

20.5. Indefinits 23120.5.1. Tots, tothom, qualsevol 23120.5.2. Cada un, cadascun; cada u, cadascú 23220.5.3. Diversos, alguns, uns quants, diferents, varis 23320.5.4. Uns, alguns, uns quants 23420.5.5. D’un a un, d’un en un, un per un 23420.5.6. Altre, un altre, d’altres 23420.5.7. Mateix 236

20.6. Els pronoms 23920.6.1. Pronoms personals forts 23920.6.2. Pronoms personals febles 23920.6.3. Pronoms relatius 250

20.7. El verb 25320.7.1. L’infinitiu 25320.7.2. Les perífrasis verbals 25720.7.3. Verbs transitius i verbs intransitius 25920.7.4. Verbs de règim preposicional 26220.7.5. Verbs pronominals i verbs no pronominals 26320.7.6. Verbs de règim diferent coordinats 26420.7.7. Temps verbals 26520.7.8. El gerundi 27020.7.9. Oracions actives i oracions passives 27620.7.10. La concordança 27720.7.11. L’ús dels verbs ser i estar 279

20.8. Adverbis 28320.8.1. Adverbis acabats en -ment 28320.8.2. Adverbis de quantitat 28320.8.3. Adverbis de negació 28920.8.4. Adverbis i locucions adverbials de temps 292

20.9. Preposicions i locucions preposicionals 294

20.9.1. Les determinacions temporals 29420.9.2. Les determinacions d’espai 29920.9.3. El complement directe i la preposició a 30420.9.4. Els mitjans de locomoció 30520.9.5. La preposició de 30520.9.6. Les preposicions per i per a 30620.9.7. Canvi i caiguda de preposicions 31020.9.8. Altres locucions preposicionals 310

20.10. Conjuncions i locucions conjuntives 31320.10.1. La conjunció copulativa i i la conjunció disjuntiva o 31320.10.2. Les conjuncions distributives 31420.10.3. La conjunció adversativa sinó 31520.10.4. La conjunció consecutiva doncs 31620.10.5. La conjunció copulativa que 31720.10.6. La conjunció causal i final perquè 31820.10.7. Les locucions copulatives i també, com també i així com 32120.10.8. Les locucions comparatives 321

21. Terminologia 32221.1. Paraules noves 322

21.1.1. La derivació 32521.1.2. La composició 33021.1.3. Remarques ortogràfiques en els mots derivats i compostos 33221.1.4. La lexicalització de les sigles 33321.1.5. Els manlleus 334

21.2. Lèxic administratiu i jurídic 33821.3. Els topònims 339

21.3.1. L’article en els topònims 34221.3.2. Topònims no catalans 34421.3.3. Els adjectius tot i mig davant de noms de lloc 345

ANNEXOS 3471. Els verificadors ortogràfics i gramaticals 3482. Comarques, municipis i gentilicis de la província de Barcelona 360

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA 374

12

Presentació

La cura per la llengua ha estat un element definidor de la tasca de la Diputa-ció de Barcelona d’ençà que, el 1907, per iniciativa directa d’Enric Prat de la Riba, es va crear l’Institut d’Estudis Catalans, pocs anys abans que l’obra de la Mancomunitat de Catalunya —impulsada pel mateix Prat de la Riba en bona mesura sobre l’estructura administrativa de la Diputació de Barcelona—engegués un vast programa de modernització del país en què l’ordenació i el bon ús del català —en tots els àmbits i, també, en l’administratiu— ocupava un lloc destacat. La Mancomunitat, amb la Diputació de Barcelona al capda-vant, va obrir el camí a l’ús del català en la vida administrativa, amb iniciati-ves remarcables i essencials com l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local. Es va plantar així la fructífera llavor que va fer possible la normalitza-ció lingüística de l’etapa republicana, escapçada per la dictadura franquista.

És un fet que, tot i les sotragades que ha patit el país —i, amb ell, la llengua—, la Diputació de Barcelona ha tingut un paper actiu i rellevant durant les etapes de represa i normalització de la llengua catalana. Així va ser el 1976 —un any abans del retorn de Josep Tarradellas, el qual, ostentant la doble presi-dència de la Diputació i de la Generalitat restaurada, va desplegar una cabdal obra de recuperació lingüística—, quan es va crear l’Oficina de Català de la Diputació, que va propiciar el retorn al català de la funció d’eina natural de comunicació oficial. L’Oficina, activa entre 1976 i 1990, va comptar amb l’aportació de personatges de gran vàlua com l’escriptor Joan Sales, que la va dirigir entre 1981 i 1983.

Quan el Parlament de Catalunya va aprovar la primera Llei de normalització lingüística, el 1983, la Diputació va ser la primera Administració pública que s’hi va adherir i que va aplicar-ne decididament els principis.

Ara, novament, en un moment excepcional per al nostre país, la llengua ca-talana encara ens planteja reptes que les institucions no podem defugir. La Diputació fa nous passos endavant amb l’objectiu de vetllar pel bon ús de la llengua. I no és només per l’esperit de fidelitat al nostre patrimoni col·lectiu, sinó per la necessitat de cercar un llenguatge més planer que ens ajudi a expli-

13

car l’acció de govern, a recuperar i incrementar la confiança de la ciutadania a partir de la transparència administrativa i l’accés a la informació pública. La transparència ens obliga a una comunicació veraç, objectiva, comprensible i accessible i, per tant, a l’ús d’un llenguatge clar, precís i rigorós, aquell que contribueix a la credibilitat i l’eficàcia de les institucions.

Amb el present llibrE d’Estil, la Diputació es dota d’una obra de referència, una eina a l’abast de tothom, que contribuirà —n’estic segura— a la qualitat lingüística que correspon a les exigències del bon govern i la comunicació amb la ciutadania.

MErcè conEsa i Pagès

Presidenta de la Diputació de Barcelona

14

Nota preliminar

El compromís inequívoc de la Diputació de Barcelona amb la llengua catala-na ens empeny a actuar decididament a favor del nostre patrimoni lingüístic.

El març del 2013 es va crear la Unitat Lingüística, tot recuperant l’esperit i el llegat de l’Oficina de Català (1976-1990). El novembre del mateix any, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans van signar un con-veni de col·laboració que, a més de sumar esforços per a commemorar els centenaris de les Normes ortogràfiques i de la Mancomunitat de Catalunya, establia el suport i l’assessorament de l’Institut d’Estudis Catalans amb vista a l’elaboració d’un llibre d’estil de la Diputació de Barcelona.

Un any després, el novembre de 2014, la Diputació, de conformitat amb la normativa aplicable, va posar en marxa un nou òrgan competent en matèria de política lingüística, que conserva i amplia notablement les funcions de l’anterior. D’acord amb el decret de creació de l’actual Òrgan de Política Lingüística, les funcions que té atribuïdes són, entre d’altres, vetllar per la qualitat lingüística i la comunicació eficaç, fomentar la formació i el per-feccionament dels coneixements de la llengua general i dels llenguatges d’especialitat i vetllar per l’aplicació i la difusió del Llibre d’estil de la Diputació de Barcelona.

L’elaboració d’aquesta publicació concreta i culmina de manera significativa aquests passos recents, que tenen l’objectiu de promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social, i la ferma voluntat de reforçar la imatge de la Diputació com a govern supralocal i com a eina de servei públic.

Us animo, doncs, a compartir aquest objectiu, a fer-lo vostre i a treballar activament en pro de la nostra llengua, entesa com un factor de cohesió social i nacional.

XaviEr ForcadEll i EstEllEr

Coordinador general de la Diputació de Barcelona i president de l’Òrgan de Política Lingüística

15

Introducció

El català és una llengua normalitzada i normativitzada: tenim una ortogra-fia, una gramàtica i un diccionari normatius. D’altra banda, el coneixement de la llengua catalana és un requisit d’accés a la funció pública. Per què ne-cessitem un llibre d’estil, doncs?

Cada un de nosaltres, en el nostre lloc de treball particular, formem part d’un autor col·lectiu o un comunicador plural —com vulgueu—, responsable de les manifestacions lingüístiques més diverses, externes i internes, d’una única institució: des d’un missatge de correu electrònic fins a un decret, passant per un rètol o un butlletí electrònic. Sens dubte, totes aquestes manifestacions són indissociables de la imatge que la institució projecta a la ciutadania i a les altres institucions. Un llibre d’estil ajuda a configurar una imatge corporativa homogènia i unívoca, de la qual la llengua, sempre al servei d’una comunicació eficaç, és la part essencial.

Resoldre els dubtes lingüístics que ens plantegem a l’hora d’escriure en relació amb l’ús normatiu de la llengua és la finalitat pragmàtica d’aquest llibre d’estil, plenament conscients, però, que no podia ser mai una obra acabada, perquè els dubtes són il·limitats, imprevisibles i canviants.

Hi hem obviat els aspectes comunicatius que no són lingüístics (disseny, tipografies, etc.) i no hi hem inclòs la documentació administrativa, un ca-pítol essencial per a qualsevol Administració pública. La preparació dels models demana un treball de col·laboració contínua entre lingüistes i ex-perts en dret i gestió, que en el cas de la Diputació de Barcelona hem pogut iniciar gràcies a la voluntat i la implicació de la Secretaria General.

Criteris lingüístics

Els criteris generals que adoptem o proposem responen a dos principis: el de respecte a la normativa i el d’un model de llengua que ens ajudi a comunicar-nos amb eficàcia.

16

Així doncs, respectem el corpus normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, la institució «encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català» (art. 1 de la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüísti-ca de l’Institut d’Estudis Catalans). En aquest sentit, hem tingut el privilegi de comptar amb l’assessorament de l’Institut, gràcies a la revisió acurada que el cap del Servei de Correcció Lingüística, Josep M. Mestres i Serra, ha fet del contingut íntegre del llibre.

Com és habitual, els colors verd i vermell dels exemples marquen la di-ferència entre el que és normatiu i el que no ho és, o entre la correcció i la incorrecció. De fet, però, el que de veritat delimiten és la diferència entre el que és català i el que no ho és. La Mostra de Teatre comença el dia 1. Apropa’t! o Hi han moltes botigues on poder comprar no és català. Només són paraules catalanes travades en una estructura que no ens és pròpia. Adquirir aquesta consciència lingüística és l’única via per a arribar a la qualitat que volem.

El segon principi ens empeny a l’eficàcia i la qualitat de la comunicació. I això té a veure amb la transparència informativa a què l’Administració s’ha de comprometre i amb el dret dels ciutadans a reclamar-la. Estem obligats, per tant, a endinsar-nos en el coneixement de la llengua, sense el qual no és possible expressar amb eficàcia comunicativa i generositat les idees.

Contingut

El contingut s’estructura en quatre parts: «Model de llengua» (cap. 1-3), «Qüestions d’estil» (cap. 4-11), «Convencions» (cap. 12-18) i «Qüestions gramaticals» (cap. 19-21).

Per començar, hem de saber quina imatge —que volem homogènia i uní-voca— vol projectar la institució. A la primera part i a la segona parlem, doncs, del model de llengua i d’algunes qüestions que en defineixen l’estil. En aquest sentit, el llibre és una declaració de principis.

17

L’apartat «Redactar amb eficàcia» de la primera part inclou recomanacions per a afinar un model de llengua correcte, precís, clar, concís, genuí i adequat a la situació comunicativa. A continuació tractem del llenguatge respec-tuós, que inclou l’anomenat llenguatge igualitari, i del llenguatge adequat al context comunicatiu d’Internet i les xarxes socials.

A «Qüestions d’estil» revisem la puntuació —lligada a la sintaxi o com a simple convenció mancada de significació—, els tractaments personals i protocol·laris, les fórmules de salutació i comiat, la datació, les dades de contacte i horaris, les enumeracions, l’ús del perfet simple i el perfet peri-fràstic, i l’ús dels arcaismes.

Dediquem la part tercera a les «Convencions», perquè no és una finalitat menor aconseguir una pràctica homogènia en aquests aspectes no estric-tament lingüístics o, si més no, que cauen fora del terreny normatiu. No podem donar per bo un escrit si no comprovem la coherència dels criteris aplicats en les convencions següents: abreviacions, majúscules i minús-cules, escriptura dels nombres, ordenació alfabètica, traducció, tipus de lletra i referències bibliogràfiques. En aquest punt, el llibre té una funció reguladora.

Un llibre d’estil no és pas una gramàtica, però sí que ens pot recordar algunes regles gramaticals que hem de tenir molt clares per a escriure correctament. A l’última part, «Qüestions gramaticals», recollim les que hem considerat imprescindibles. Al primer capítol hi tractem tres aspectes de l’ortografia: el guionet, l’apòstrof i la ela geminada. En el capítol 20 repassem aspectes morfològics i sintàctics que posen en evidència els errors, les mancances i els tics més habituals: les concordances incorrectes, l’omissió o l’excés de pronoms, l’abús dels possessius, els usos verbals inadequats, les construc-cions impròpies amb preposicions i conjuncions, etc. Finalment, al capítol 21 recordem els mecanismes de creació de paraules noves, el tractament dels manlleus, el lèxic administratiu i jurídic, i la toponímia.

Acabem amb dos annexos. El primer repassa els avantatges i desavantat-ges dels verificadors lingüístics dels paquets ofimàtics Microsoft Office i LibreOffice, i presenta el corrector de SoftCatalà i l’ESLUB, un assistent

18

per a la revisió de textos. El segon annex és una llista amb les comarques, els municipis i els gentilicis de la província de Barcelona.

Agraïments

A Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, pel seu assessorament i suport, imprescindibles, i la seva generosa disponibilitat.

A Ramon Torrents, cap de l’Oficina de Català de la Diputació de Barce-lona (1983-1990), per la seva contribució decisiva a l’apartat «Qüestions gramaticals».

A Joan A. Rabella, cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, pel seu assessorament en matèria de toponímia.

A Xavier Dilla, del Gabinet de Premsa i Comunicació, i a Xavier Palau, responsable de les proves de llengua catalana en els processos selectius, de la Direcció dels Serveis de Recursos Humans, pels seus suggeriments i aportacions.

A Carles Negredo i Anna Serrano, de l’Oficina Tècnica d’Internet, per la lectura del capítol «El llenguatge a Internet i a les xarxes socials, i la lo-calització de productes informàtics».

A l’Associació Lectura Fàcil, per la lectura de l’apartat «Llenguatge correc-te i respectuós».

Lluïsa tEna Fargas

Cap de la Unitat Lingüística de la Diputació de Barcelona

I. MODEL DE LLENGUA

20I . M O D E L D E L L E N G UA

1. REDACTAR AMB EFICÀCIA

Principis bàsics

1. Pensem abans d’escriure i concentrem-nos en la informació essencial. L’es-tructura bàsica d’un text és: inici, desenvolupament i cloenda.

2. Busquem sempre la comoditat del destinatari. Posem-nos en el seu lloc: què sap i què no sap; què li hem d’explicar i què no cal que li expliquem.

El destinatari ha de comprendre el missatge immediatament i plenament.

3. Adeqüem el missatge a la situació comunicativa: canal, intencionalitat, relació emissor-destinatari i tema.

Trobem el to adequat i mantinguem-lo al llarg de tot el text.

3.1. Decidim el tractament més adequat de l’emissor i el destinatari i man-tinguem-lo al llarg de tot el text.

Li haig de comunicar… Si tenim cap dubte… Li agraïm… Us haig de comunicar… Si teniu cap dubte… Us agraeixo…

Aquesta coherència exigeix parar una atenció especial a les formes verbals i als pronoms.

4. Elaborem els documents amb responsabilitat i sentit crític. Siguem cons-cients que els nostres escrits han de tenir el grau de qualitat lingüística que s’espera d’una administració pública.

5. Redactem sense errors ortogràfics. Ajudem-nos dels verificadors i tinguem-ne en compte les limitacions.

Precisió, rigor, coherència, brevetat

1. Triem les paraules que recullen el diccionari normatiu i els diccionaris especialitzats.

21I . M O D E L D E L L E N G UA

pantallazo captura de pantalla

presencialisme laboral presentisme laboral (‘ser-hi sense produir’)

contemplar una possibilitat considerar, recollir, reconèixer, preveure… una possibilitat

timing temporalització (‘distribució d’una acció en el temps’)

streaming reproducció en temps real

advertència (‘avís amb comminació’) advertiment (‘avís sense comminació’)

complimentar un formulari emplenar un formulari

1.1. Fem servir la mateixa paraula per a referir-nos a la mateixa cosa.

Feu-hi constar les dades següents: nom i cognoms, adreça postal, codi de l’expedient. El número d’expedient…

Si fem servir denominacions diferents per a un mateix concepte, dificultem la comprensió del text.

1.2. Siguem curosos amb el nom exacte de les denominacions: entitats, lleis, reglaments, programes, plans, jornades, cursos, premis, beques, publicacions, adreces, topònims, etcètera.

2. Vigilem la concordança en gènere i nombre.

(al peu d’una sol·licitud…) Un cop signada, envieu-ho a… Un cop signada, envieu-la a…

Una taxa i un impost abusiu Una taxa i un impost abusius

22I . M O D E L D E L L E N G UA

D’acord amb el que estableix l’article 123.2 de la Llei d’urbanisme i l’apartat c del Reglament… D’acord amb el que estableixen l’article 123.2 de la Llei d’Urbanisme i l’apartat c del Reglament…

3. Triem formes verbals en lloc de construccions nominals. El verb és més directe i menys abstracte que el substantiu.

Han portat a terme una avaluació del projecte final. Han avaluat el projecte final.

A fi de realitzar la pavimentació… A fi de pavimentar…

La secretària procedeix a donar lectura a l’acta… La secretària llegeix l’acta…

4. Evitem paraules buides o expressions innecessàries que no aporten cap signi-ficat. La prolixitat i l’excés d’abstracció fan pensar que no tenim clar el missatge que volem comunicar o que no dominem l’objecte de la comunicació i neces-sitem amagar-nos darrere d’una cortina de fum.

La implementació de la prevenció d’uns hàbits poc saludables en matèria d’alimen- tació sempre serà menys costosa que els tractaments mèdics de les malalties poste- riors que aquells poden causar o originar. Prevenir els mals hàbits alimentaris costa menys que tractar les malalties que oca- sionen.

Formuleu la vostra sol·licitud del servei de missatgeria amb suficient antelació a la seva prestació. Sol·liciteu el servei de missatgeria amb prou antelació.

5. Evitem ambigüitats.

Podeu personalitzar les consultes, comprovar l’estat, la factura dels anuncis, acce- dir a les liquidacions…

(L’estat, de què?)

(Dels anuncis:) Podeu personalitzar les consultes, comprovar l’estat i la factura dels anuncis, accedir a les liquidacions…

23I . M O D E L D E L L E N G UA

(De les consultes:)Podeu personalitzar les consultes i comprovar-ne l’estat, consultar la factura dels anuncis, accedir a les liquidacions…

6. Redactem amb frases actives i no abusem de les frases gaire llargues.

Han estat dictades trenta-cinc resolucions favorables pel Servei de Contractació.El Servei de Contractació ha dictat trenta-cinc resolucions favorables.

El balanç no pot ser aprovat dins de la Comissió mentre els documents comptables no siguin examinats pels auditors.La Comissió no pot aprovar el balanç si els auditors no examinen els documents comptables.La Comissió no pot aprovar el balanç abans que els auditors examinin els docu-ments comptables.

L’ordre natural de la frase ens ajuda a ordenar les idees i a redactar amb claredat.

(complements circumstancials) subjecte + verb + complement directe / atribut + complement indirecte (complements circumstancials)

7. Evitem les construccions de futur amb valor d’obligació.

Els treballadors començaran la jornada de treball a l’hora que determina el Reglament.Els treballadors han de començar la jornada de treball a l’hora que determina el

Reglament.

El futur no té valor imperatiu. Indica simplement una acció no esdevin-guda. En una norma no futura, sinó de caràcter permanent hem d’utilitzar una construcció en present.

Els secretaris de l’òrgan aixecaran acta de les sessions.Els secretaris de l’òrgan aixequen / han d’aixecar acta de les sessions.

8. Evitem certes construccions de gerundi.

El gerundi expressa una acció simultània o anterior a l’acció expressada pel verb principal.

Cada dia esmorza llegint el diari. (acció simultània)Han entrat corrent. (modal, indica la manera com han entrat)Planificant i programant, han aconseguit els objectius. (acció anterior)

24I . M O D E L D E L L E N G UA

El gerundi no expressa una acció posterior o produïda a conseqüència de l’acció anterior. A Va caure de la bicicleta trencant-se una cama, veiem que, expressat en gerundi, l’efecte (trencar-se la cama) sembla simultani, tot i que és evidentment posterior. La solució és Va caure de la bicicleta i es va trencar una cama o bé Caient de la bicicleta es va trencar una cama.

La recent reforma de la Llei ha dotat aquestes entitats d’una seguretat jurídica que no tenien, contribuint al seu desenvolupament.La recent reforma de la Llei ha dotat aquestes entitats d’una seguretat jurídica que no tenien i ha contribuït a desenvolupar-la.La recent reforma de la Llei, que ha dotat aquestes entitats d’una seguretat jurí-dica que no tenien, ha contribuït també a desenvolupar-la.

9. Puntuem correctament.

Tots els assistents, que eren tècnics municipals, van participar en el fòrum.(= tots els assistents eren tècnics municipals)

Tots els assistents que eren tècnics municipals van participar en el fòrum.(= uns quants assistents eren tècnics municipals i d’altres, no; només els tècnics municipals van participar en el fòrum)

10. Lliguem les frases i els paràgrafs amb connectors.

11. Organitzem bé la informació. Ajudem-nos dels paràgrafs: cada paràgrafés una unitat significativa.

12. Apliquem les convencions sobre l’ús de majúscules i minúscules,abreviacions i escriptura de les xifres.

Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunyal’Administració local, les administracions localsl’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, els ajuntaments del Maresmeel producte interior brut, PIBde 9 h a 14.30 h32.000 hab.

13. Revisem el text abans de donar-lo per acabat. A continuació, posem-nos en el lloc del destinatari: és prou comprensible i coherent, el text?

25I . M O D E L D E L L E N G UA

14. Introduïm-hi les correccions i les millores que calguin.

— Fem de l’escriptura un acte conscient.

— Quan escrivim, parla la Diputació de Barcelona.

— D’escriure, se n’aprèn.

— Els ciutadans, les institucions i el personal de la Diputació esperen que la nostra comunicació escrita tingui el grau de qualitat lingüís-tica pròpia d’una administració.

26I . M O D E L D E L L E N G UA

2. LLENGUATGE CORRECTE I RESPECTUÓS

El primer signe de respecte al destinatari d’un escrit és la claredat absoluta amb què hem redactat el missatge que li hem adreçat. Això ens pot haver obligat a revisar i reconstruir la nostra comunicació, de manera que resultés ordenada, clara i inequívoca. Per a començar, ser respectuós amb els destina-taris dels nostres escrits vol dir procurar que ens entenguin a la primera. I això només és possible si utilitzem un llenguatge correcte, precís i adequat a cada situació comunicativa. Per tant, vol dir comunicació eficaç i transparència informativa; vol dir textos llegibles i comprensibles immediatament.

Com a Administració pública hi estem obligats: els ciutadans han d’entendre sense dificultats una normativa, una informació sobre un servei públic, una comunicació personal, etc.1 Per a aconseguir-ho, és imprescindible posar-se en el lloc de qui l’ha de rebre i tenir el domini necessari dels recursos de la llengua. En àmbits com els serveis socials, l’habitatge, la salut o l’educació, alguns ajuntaments, amb el suport de l’Associació Lectura Fàcil (ALF), mem-bre de la International to Easy-Read Network, editen material divulgatiu amb criteris de comprensibilitat que parteixen del principi de la democràcia lecto-ra: «Tothom ha de tenir accés a la informació, a la literatura i a la cultura per a poder participar de manera activa i responsable en la societat».

2.1. Llenguatge no discriminatori

El llenguatge de l’Administració pública no admet cap distinció arbitrària respecte a una persona o col·lectivitat per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, condició social, ètnia, ideologia, edat, cultura, religió o opció sexual.

persones amb discapacitat discapacitats

persones amb discapacitat mentaldiscapacitats mentalsdeficients mentals

1. Vegeu el capítol VI, «Accessibilitat en la comunicació», de la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat.

27I . M O D E L D E L L E N G UA

immigrant (treballador o treballadora) en situació irregularil·legal, indocumentat, irregular

afectats d’autisme (sida, esquizofrènia, anorèxia…)persones afectades de…malalts de…autistes, sidosos, esquizofrènics, anorèctics…

Totes les expressions dels exemples que recomanem d’evitar prenen la part pel tot, reflecteixen estereotips que fomenten la discriminació i banalitzen les malalties. N’hi ha algunes que fins i tot han estat degradades perquè s’uti-litzen com a insult en el llenguatge groller. D’altra banda, és del tot gratuït recórrer a conceptes mèdics o condicions humanes doloroses per a dibuixar la realitat (autisme polític, situació esquizofrènica, deliris nacionalistes…).

Es tracta de no substantivar situacions individuals que diuen alguna cosa de les persones, però només alguna cosa: parlem de persones que tenen una si-tuació individual, i no a l’inrevés.

Finalment, hem d’usar amb rigor els termes deficiència, discapacitat i minusvalidesa. La Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) de l’OMS, de l’any 2001, defineix els dos primers termes de la manera següent:

— Deficiència: pèrdua o dèficit en el funcionament d’una estructura corporal o d’una funció corporal.

— Discapacitat: resultat de la interacció entre la deficiència d’una persona i les barreres de l’entorn, que comporta una limitació en l’activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions que els altres ciutadans.

Per tant, la discapacitat és conseqüència d’una deficiència, però no totes les deficiències tenen com a conseqüència una discapacitat.

Els termes equivalents de deficiència i discapacitat en espanyol i anglès són, respectivament: deficiencia i impairment; discapacidad i disability.

La Classificació del 2001 no inclou el terme minusvalidesa; però, d’acord amb la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses

28I . M O D E L D E L L E N G UA

(CIDDM), de l’any 1980, el podem definir de la manera següent: «Situació de desavantatge d’un individu determinat a conseqüència d’una deficiència o d’una discapacitat que limita o impossibilita la participació social que li corres-pondria segons l’edat, el sexe o factors socials i culturals».

Els termes equivalents en espanyol i anglès són minusvalía i handicap.

2.2. L’anomenat «llenguatge no sexista»

Entenem que la voluntat d’aconseguir una redacció no discriminatòria envers les dones s’inscriu en el context del llenguatge respectuós amb les persones i les cultures. Tanmateix, el «llenguatge sexista» ha ocupat capítols sencers de llibres i manuals d’estil, i ha estat objecte de nombroses controvèrsies que han fet saltar espurnes en els mitjans de comunicació.

Des del punt de vista de la simple lectura, resulten enfarfegosos i, per tant, de més difícil comprensió, els textos farcits de pares i mares, alumnats, persones consumidores, els nens i les nenes…, perquè són expressions innecessàries (no útils) i antieconòmiques (el principi d’economia lingüística regeix, en general, totes les llengües: «comunicar el màxim amb el mínim esforç»).

Des del punt de vista de la igualtat entre homes i dones, no totes les sensi-bilitats coincideixen. N’hi ha que consideren que l’expressió els professors invisibilitza les professores i que, de retruc, subordina les professores als professors. I n’hi ha que consideren que visibilitzar les dones mitjançant les anomenades «formes dobles» i altres recursos lingüístics no és el camí cap a una societat igualitària, i que, fins i tot, pot tenir un efecte bumerang, en el sentit que marcar pot arribar a ser discriminador. Vist d’una altra manera: els uns creuen que el llenguatge pot ajudar a canviar la realitat; els altres, que la llengua s’adapta a la realitat canviant del món i, doncs, el que cal és canviar la realitat, però en àmbits altres que la llengua.

Sigui com sigui, és constatable que en el camí cap a la redacció no discrimi-natòria s’han comès dos errors de conseqüències importants:

— confondre gènere gramatical i sexe biològic, i— aplicar mecànicament les recomanacions per a evitar l’anomenat «ús

sexista del llenguatge».

29I . M O D E L D E L L E N G UA

2.2.1. Gènere gramatical i sexe biològic

En el sistema gramatical de les llengües romàniques, el gènere és una propie-tat dels substantius que afecta el marcatge i la concordança. A què ens referim quan parlem de marcatge?

Segons la versió provisional de la nova gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, «L’adjectiu alt, per exemple, no conté cap element que assenyali explícitament que es tracta d’una forma masculina singular. […] L’existència d’aquest tipus de formes sense marques flexives explícites està directament relacionada amb les oposicions de marcatge que s’esta-bleixen en les categories gramaticals. De fet, les categories gramaticals s’estructuren generalment a partir d’oposicions binàries, en les quals un dels membres de l’oposició és marcat i l’altre, no marcat».

És a dir, en l’oposició alt/alta, alt és l’element no marcat, i alta és l’element marcat (amb la terminació -a). El mateix passa respecte a la categoria de nombre: en l’oposició singular/plural, el singular és el valor no marcat i el plural, el marcat, generalment amb la terminació -s: alt/alts.

Quina diferència hi ha entre els valors no marcats i els valors marcats? Els no-marcats es poden usar en lloc dels marcats; a l’inrevés, no.

A La balena és un animal mamífer, balena té un valor genèric i extensiu; per tant, inclou totes les balenes, les balenes mascles i les balenes femelles. A L’hora del lector, lector té un valor genèric i extensiu; per tant, inclou tots els lectors (homes i dones).

En general, el gènere és inherent als substantius: la finestra, el llibre, la pluja, el núvol. Però quan el gènere estableix oposicions de sexe —i continuem ci-tant la gramàtica de l’IEC—, «el masculí és la forma no marcada semàntica-ment. El caràcter no marcat del masculí es pot constatar fàcilment en el valor extensiu d’aquest gènere en contextos plurals. Efectivament, un nom masculí plural (com els avis o els llops) pot designar un grup sexualment heterogeni de mascles i femelles, però un nom femení ha de fer referència necessària-ment a un grup de femelles (com les àvies o les llobes). El caràcter no marcat del masculí es pot constatar igualment en el fet que la concordança amb mots de gènere diferent es fa en masculí (El meu pare i la meva àvia eren rossello-nesos; tots els avantpassats meus són italians menys ells dos)».

30I . M O D E L D E L L E N G UA

Si, per exemple, en la presentació d’un llibre qui el prologa es refereix al «llibre que el lector té a les mans», no hauríem d’entendre que amb aquesta expressió es pretén excloure les lectores de l’obra, com tampoc no hauríem d’entendre que s’adreça a un sol lector, una sola persona, sinó a tots els possibles lectors.

Quan, amb aquest caràcter general, diem el lector, el ciutadà, el contribuent, de fet, no ens volem referir mai a una sola persona ni fem al·lusió a cap sexe concret.

Respecte a la concordança dels elements neutres, és evident que no hi ha cap parlant que dubti entre dir això és bo o això és bona, tothom estava enfadat o tothom estava enfadada.

Efectivament, la relació entre gènere i sexe és relativa. Entre els noms que es refereixen a persones o animals, n’hi ha alguns de significat idèntic però diferents a l’hora de designar un individu del sexe masculí o femení: home, dona; cavall, euga (o egua); un grup de mots formalment invariables però obligats a la concordança (un conserge, una conserge), i finalment els anome-nats mots epicens: de gènere arbitrari (la persona), es refereixen tant a homes com a dones.

El context ens fa veure si formes no marcades, per exemple, funcionari (fun-cionari públic, empleat públic o treballador públic) o funcionaris, ens diuen alguna cosa del sexe dels seus referents.

Carles Riba va ser funcionari de la Diputació de Barcelona.Dos membres de la família són empleats públics: una advocada i un mestre.

Codi ètic dels treballadors públicsEstatut bàsic de l’empleat públicLa Unió General de Treballadors

Hi insistim: la forma no marcada no exclou les dones perquè no fa cap referència al sexe (una altra cosa és la percepció que això sigui així).

Tensions entre cristians ortodoxos i musulmansS’entén per família nombrosa la formada per:— un o dos ascendents amb tres fills o més, siguin comuns o no.2

2. Extret del web del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (consulta: 25-8-2014).

31I . M O D E L D E L L E N G UA

En el cas del nombre, com hem dit més amunt, el singular és el no-marcat i el plural és el marcat. És a dir, el singular es pot referir a un objecte o individu o a molts.

El llibre més venut el Dia del LlibreL’hora del lectorEscola de la DonaEl diumenge és el dia tradicionalment dedicat al descans.

Només el llibre més venut es refereix a un sol objecte. A Dia del Llibre, L’hora del lector i Escola de la Dona, Llibre, lector i Dona es refereixen, respectiva-ment, a qualsevol llibre, a tots els llibres, a qualsevol lector, a tots els lectors, i a qualsevol dona, a totes les dones, com també El diumenge parla de tots els diumenges de l’any.

2.2.2. Aplicació mecànica d’algunes recomanacions

Formes dobles

L’aplicació mecànica o la interpretació desafortunada de les recomanacions per a evitar el llenguatge sexista ha produït escrits recarregats amb duplica-cions i perífrasis artificioses, allunyades d’un estil directe i clar.

El grau d’aptitud dels i de les participants admesos/eses i convocats/ades a les pro-ves de suficiència serà avaluat per un comitè d’experts/tes segons que les persones participants optin per alguna de les categories laborals de tècnic/a superior, mitjà/ana, administratiu/iva, auxiliar administratiu/iva i subaltern/a.

L’ús coherent de les fórmules dobles en textos llargs sovint és inviable i contrari a la claredat i al principi de l’economia del llenguatge. En textos administratius i jurídics,3 que demanen un llenguatge precís que no pugui generar dubtes d’interpretació, l’alternança entre fórmules no sexistes i l’ús del masculí no marcat té, en l’exemple següent, conseqüències pel que fa a l’ambigüitat del discurs.

S’entén per família nombrosa la formada per:— un o dos ascendents amb tres fills o més, siguin comuns o no.

3. En aquest sentit, és il·lustratiu el text que els Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya van presentar a la Jornada Balanç del Document «Acord sobre l’ús no sexista de la llengua» (vegeu sanjaumE, Margarida, a l’annex «Bibliografia consultada»).

32I . M O D E L D E L L E N G UA

— un o dos ascendents amb dos fills o filles, siguin comuns o no, sempre que almenys un d’aquests tingui reconeguda una discapacitat o estigui incapaci-tat per treballar.4

La primera descripció de la família nombrosa recull una forma no marcada (tres fills). La segona, en canvi, sembla que fa servir l’anomenada forma doble (fills o filles). Una de dues: o els tres fills del primer enunciat són tots del sexe masculí o la composició de la família nombrosa del segon enunciat ha de ser aquesta:

— tenir dos fills de sexe masculí i que un d’ells tingui reconeguda una disca-pacitat, o

— tenir dues filles.

Per tant, si ens referim a col·lectius integrats per homes sols o per homes i dones:

Un comitè d’experts ha d’avaluar els participants admesos que optin a la categoria laboral de tècnic mitjà.

I si ens referim a un col·lectiu de dones:

Un comitè d’expertes ha d’avaluar les participants admeses que optin a la categoria laboral de tècnic mitjà.

Vegem un exemple amb una forma no marcada en singular:

Desenvolupament de rols— Administrador sectorial— Referent de formació— Participant— Formador

Així, és clar que les funcions d’administrador sectorial, referent de formació, participant i formador poden ser exercides per homes o dones.

Ara bé, serien incorrectes els exemples següents?

4. Extret del web del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (consulta: 25-8-2014).

33I . M O D E L D E L L E N G UA

Un comitè d’experts i expertes ha d’avaluar els i les participants admesos/es que optin a la categoria laboral de tècnic/a mitjà/ana.

Administrador/a sectorialFormador/a

Doncs no, perquè la flexió de gènere és un mecanisme del nostre sistema lingüístic. Tanmateix, la profusió de formes dobles és del tot contrària a una sintaxi clara.

La brevetat, obligada, dels exemples que comentem no ajuda gaire a fer-nos una idea de la complexitat que representa, d’una banda, redactar textos llargs amb formes dobles, i, de l’altra, interpretar-los correctament.

Noms col·lectius i genèrics

Els noms col·lectius designen amb la forma singular una pluralitat d’individus. El diccionari normatiu recull, entre d’altres, els següents:

professoratalumnatelectoratfuncionariatvoluntariat

No totes les paraules acabades en -at són un nom col·lectiu. Amb el sufix -at formem noms que indiquen condició, títol, demarcació, jurisdicció, etcètera.

bisbe > bisbatcomte > comtatjutge > jutjatdegà > deganat

Ciutadania i ciutadà, per exemple, no són termes del tot equivalents. En l’àmbit del llenguatge jurídic, ciutadania significa «condició i dret que tenen les perso-nes que pertanyen a una comunitat política que expressa el vincle existent entre aquesta i els seus membres». Fora d’aquest llenguatge d’especialitat, ciutada-nia ha estès el seu significat a ‘conjunt de ciutadans’. L’exactitud obliga a l’ús més recte possible del vocabulari en cada cas.

34I . M O D E L D E L L E N G UA

En conseqüència, no és el mateix ciutadania comunitària (o de la Unió Euro-pea) que ciutadà comunitari (o de la Unió Europea):

És ciutadà de la Unió Europea tota persona que té la nacionalitat d’un estat membre. La ciutadania de la Unió, per tant, s’afegeix a la ciutadania nacional sense substi-tuir-la.5

Tampoc no són termes totalment equivalents joves, jovent i joventut. Jovent només significa ‘conjunt de joves’; en canvi, joventut també és un ‘període de la vida’ i la ‘qualitat de jove’. La sinonímia poc exacta hauria de ser, doncs, evitada en el llenguatge de l’Administració.

Infància i infantesa són períodes de la vida; però infància ha estès el seu significat a ‘els infants’. Adolescència i vellesa, però, no són el conjunt d’adolescents i vells, sinó períodes de la vida.

Així doncs, podem millorar l’autoestima dels adolescents, però no podem millorar l’autoestima de l’adolescència.

Cal estar molt atents al context per a no caure en incongruències semàntiques i, com sempre, consultar el diccionari.

Els mots persona i part

La persona interessada, la part demandant, la part contractant, la part ac-tora, etc., són expressions habituals en els formularis administratius i en els documents jurídics.

Per bé que en dret es fa la distinció entre la persona física i la persona jurí-dica, en general l’abús de la paraula persona seguida d’un adjectiu ha donat lloc, més d’una vegada, a expressions ambigües i n’ha diluït el significat. Persones treballadores no és un sinònim perfecte de treballadors ni persones consumidores ho és de consumidors.

Com a individus de l’espècie humana, la condició de persona se’ns pressuposa.

5. Extret de la Comissió Europea: http://ec.europa.eu/spain/barcelona/xarxes_informacio/any-europeu-ciuta-dans2013/ciutada-ue_ca.htm (consulta: 26-8-2014).

35I . M O D E L D E L L E N G UA

2.3. Pautes per a elaborar textos adequats

2.3.1. Destinats a una persona concreta coneguda

El principi gramatical de la concordança exigeix que, quan fem referència a una persona determinada, adaptem el discurs al gènere que li correspon:

La impulsora del projecte és una enginyera agrònoma.L’impulsor del projecte és un enginyer agrònom.

Per tant, la denominació de les ocupacions i els càrrecs ha de concordar amb la persona que l’exerceix o l’ocupa: l’infermer, la infermera; el jutge, la jut-gessa; el metge, la metgessa.

Si ens referim a una dona, diem la presidenta, la secretària (general, tècnica, administrativa, etc.), l’administradora, l’advocada, l’àrbitra, l’arquitecta, la directora, la doctora, la inspectora, la interventora, la metgessa, la ministra, la mossa d’esquadra, la notària, la regidora, la tècnica especialista, la tèc-nica mitjana, etcètera.

En l’exercici de certes professions, algunes dones semblen preferir prendre el nom masculí genèric: la metge, la senyora advocat, la jutge titular. Aquesta tendència és contrària a la generalització ja acceptada i normal en termes semblants, com presidenta, directora, etcètera.

Així com un gran nombre de noms tenen una forma marcada, n’hi ha d’altres que no s’adapten fàcilment a la flexió (cap, vocal, fiscal; malgrat caporala, generala, majorala, manescala, mariscala, menestrala, oficiala, sotsoficiala) o bé hi oposen dificultats de diversa índole (agent, peó, pilot, etc.). Entrenen la condició d’invariabilitat la major part dels adjectius o derivats verbals substantivats (cedent, contribuent, docent, reclamant, regent, sol·licitant, etc.), però no tots (aprenenta, doctoranda, sergenta, tinenta).

En aquests casos, trobem un auxili gramatical que no introdueix cap dificul-tat en el llenguatge: la necessària concordança d’un article determinat, un adjectiu, etc., defineix clarament el gènere de qui ocupa el càrrec o exerceix la professió o l’ofici (l’auxiliar administrativa, la cap administrativa, l’agent tributària, la gerent, la fiscal, etc.).

36I . M O D E L D E L L E N G UA

Finalment, el sufix -essa marca com a femenins uns quants substantius: baro-nessa, abadessa, jutgessa, etc. De vegades, els femenins acabats en -essa po-den tenir connotacions negatives, ja que sovint s’associen també a l’accepció ‘muller de’. Potser per això conviuen alcalde/alcaldessa; advocada/advo-cadessa.

Al diccionari normatiu (http://dlc.iec.cat), les formes femenines acabades en -essa que tenen entrada pròpia remeten a les formes acabades en -a (si exis-teixen) o a les formes no marcades (si no tenen flexió), que són les preferents. El mot alcaldessa s’ha de considerar, en aquests moments, una excepció; per-què, malgrat que en el diccionari normatiu remet a alcalde, la consolidació i l’ús generalitzat que té la forma femenina en l’àmbit de l’Administració local (juntament amb el fet que la terminació -essa està en recessió en el sentit de ‘muller de’) fa que s’hagi de considerar alcaldessa el mot preferent, mentre espe-rem que el diccionari el reconegui en pla d’igualtat amb la forma no marcada.

Pel que fa als altres noms d’oficis, la consulta al diccionari ens ha de resoldre qualsevol dubte sobre la denominació preceptiva de professions, càrrecs i oficis.

2.3.2. Destinats a una persona, home o dona

Si ens referim a una persona que no sabem si és home o dona, podem fer ser-vir la forma no marcada; l’organisme o la unitat administrativa, sempre que no comporti cap inexactitud; frases o perífrasis; les paraules persona o part, i la forma doble.

És preceptiu l’informe de l’interventor.El signant de l’informe és responsable de…Són competències del director de centre: dirigir i coordinar…El demandant pot exercir el dret a…El director ha de signar la sol·licitud.És preceptiu l’informe de la Intervenció.Qui signa l’informe és responsable de…La part demandant pot exercir el dret a…La persona que signa l’informe és responsable de…

És preceptiu l’informe de l’interventor o interventora designat. És preceptiu l’informe de l’interventor o interventora designat/ada. (L’adjectiu concorda amb la forma no marcada.)

37I . M O D E L D E L L E N G UA

És preceptiu l’informe del gerent o la gerent.És preceptiu l’informe del o la gerent. (Si el substantiu és invariable, és preferible repetir-lo.)

El director o directora ha de signar la sol·licitud.El director o directora han de signar la sol·licitud.(El verb d’una forma doble que fa de subjecte concorda amb el verb en singular.)

En el cas de les salutacions de cartes, circulars, missatges de correus electrò-nics, etc., és recomanable fer servir la doble salutació.

Senyor,Senyora,

Benvolgut soci,Benvolguda sòcia,

A l’hora de redactar documents preimpresos o en línia, hem de preveure que les persones que emplenaran les caselles amb les dades que es demanen tant poden ser homes com dones i, per tant, el text hi ha de concordar.

Recomanem, doncs, usar fórmules aptes per als dos gèneres:

Data de naixement… nascut/uda a…Domicili… domiciliat/ada a…

Si això no és possible, utilitzarem la forma doble sencera.

Dades del director o directora artísticDades del director o de la directora artístic o artísticaDades del director o directora artístics

En aquestes fórmules podem prescindir de l’article que precedeix el segon element i la preposició que precedeix el segon article.

L’adjectiu, que no cal que tingui una forma doble, concorda en gènere i nom-bre amb el substantiu no marcat.

En última instància, utilitzarem la forma doble abreujada, que té com a recurs gràfic la barra inclinada:

Nom d’usuari/ària:

38I . M O D E L D E L L E N G UA

Formes dobles abreujades

Singular Plural

director/a jutge/essa funcionari/ària (1) soci/sòcia (2) directors/ores (1) socis/sòcies (2)

pedagog/a metge/essa advocat/ada (1) grec/grega (2) pedagogs/ogues (1) tècnics/tècniques (2)

alumne/a alcalde/essa administratiu/iva (1)

mosso/a benvolgut/uda (1)

(1) Si la forma femenina i la masculina presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal, s’ha d’escriure la terminació femeni-na des de la vocal tònica incloent-hi aquesta.

(2) Quan la forma femenina i la masculina presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal i l’estalvi d’espai de la forma abreu-jada resultant no és significatiu, escriurem les dues formes senceres.6

2.3.3. Destinats a un grup heterogeni d’homes i dones

El tractament recomanat en el llenguatge administratiu (de vós) estalvia i fa innecessària tota distinció de gènere i de nombre quan el destinatari és objecte directe; i no fa distinció de gènere quan el destinatari és l’objecte indirecte.

Us convoquem a la reunió ens estalvia de fer referència explícita al gènere i al nombre:

El convoquem a la reunió.La convoquem a la reunió.Els convoquem a la reunió.Les convoquem a la reunió.

Us agraïm l’assistència ens estalvia de fer referència al nombre:

Li agraïm l’assistència.Els agraïm l’assistència.

6. Extret de: Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua. Barcelona: Generalitat deCatalunya, 2005.

39I . M O D E L D E L L E N G UA

(Vegeu el capítol 5, «Tractaments personals i tractaments protocol·laris».)

A banda del tractament personal, per a referir-nos a un grup format per homes i dones, recomanem els plurals masculins englobadors o bé la forma singular no marcada:

Els socis, els col·laboradors i els voluntaris treballen en el mateix projecte.Els estudiants i els professors s’han posat d’acord. Els auxiliars tècnics són el col·lectiu més nombrós.Els auxiliars tècnics, el 67 % dels quals són dones, són el col·lectiu més nombrós.Fes-te el carnet de soci.Servei d’atenció a l’usuari.

També ens hi podem referir amb mots col·lectius, mots indefinits, expressions despersonalitzades o adjectius.

Atenció sanitària a la població immigrant.Qualsevol membre del comitè d’empresa té el dret a… Cap membre del comitè d’empresa no té dret a… Tothom es pot beneficiar dels avantatges socials. Qui tingui interès a participar en… Amb la col·laboració de…Redactat per…Fotografies de…Heu de presentar un informe mèdic.

En el cas de les salutacions de cartes, circulars, missatges de correus electrò-nics o a l’inici de les intervencions orals, és recomanable fer servir la doble salutació.

Senyors, senyores,Benvolguts socis, benvolgudes sòcies,Benvolgudes sòcies, benvolguts socis,Benvolguts i benvolgudes col·legues,Benvolgudes i benvolguts col·legues,

2.4. L’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua»

La jornada «Visibilitzar o marcar? Repensar el gènere en la llengua catalana», que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el març de 2010, va posar sobre

40I . M O D E L D E L L E N G UA

la taula els usos i abusos de les fórmules i recomanacions no sexistes que en els últims gairebé vint anys han amarat el llenguatge administratiu i polític. Arran d’aquesta jornada es va constituir un grup de treball per a continuar l’anàlisi de l’aplicació dels criteris no sexistes. En van formar part, entre al-tres organismes, la Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. El resultat d’aquesta feina és el document «Acord sobre l’ús no sexista de la llengua».

Acord sobre l’ús no sexista de la llengua

Aquest document és fruit de les reunions dutes a terme pel grup de treball que, a petició del GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades), es va constituir arran de la jornada «Visibilitzar o marcar», que va tenir lloc el 19 de març del 2010 a la Universitat de Barcelona.

El grup està format per representants dels organismes següents:

— Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya— Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya— Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya— Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona— Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona— Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona— Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades

Els textos de les administracions públiques han d’estar lliures d’usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcèntrics de la llengua. Entenem per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes, habitualment les dones; i entenem per usos androcèntrics els que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones.

Les administracions catalanes des de fa anys treballen en l’elaboració i la difusió de criteris i orientacions per evitar aquests usos sexistes i androcèntrics. L’experiència acumulada en aquest àmbit i l’anàlisi dels textos que actualment produeixen diversos organismes públics han permès consensuar els principis generals següents:

Primer. És evident que en català i altres llengües el gènere dels substantius no té cap relació directa amb el sexe dels referents. Malgrat això, l’assimilació de la categoria gramatical de gènere a la noció biològica de sexe és a l’origen de moltes confusions relacionades amb aquests conceptes. Cal partir de la consideració que la llengua catalana, com a sistema lingüístic, té el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere. Això no obstant, la progressiva presència de les dones en molts àmbits socials i de responsabilitat, i la tendència a relacionar gènere i sexe en els casos en què els referents són animats, han fet que cada vegada més es pugui percebre que el masculí pot ser excloent, encara que la referència no es faci a cap persona específica.

41I . M O D E L D E L L E N G UA

Segon. Tenint cura de no trair el funcionament genuí del català, les administracions públiques han de pro-moure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en els textos institucionals, sobretot en les referències genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions, particularment en singular. I òbviament, quan un text fa referència a una persona determinada, o a un grup de persones del mateix sexe, s’ha d’adaptar el discurs al gènere que correspon.

Tercer. Cal afavorir la claredat i la simplicitat dels textos administratius i respectar-hi els principis de neutralitat i concisió. Per aquest motiu, cal donar preferència, en general, als recursos que no comporten l’ús de formes dobles, com ara noms col·lectius i epicens, i expressions imperso-nals.

Quart. Alguns recursos poden funcionar en uns textos i contextos, però no pas en uns altres. Per exemple, adjuntar la terminació femenina a la forma masculina després d’una barra inclinada pot anar bé en textos breus i esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics; en canvi, no és adequat en textos llargs o d’estil més cohesionat.

Cinquè. En les referències fetes en plural a col·lectius que poden ser constituïts tant per homes com per dones, s’entén que el masculí té valor genèric, llevat que s’especifiqui expressament (o es dedueixi inequívocament del context) el contrari. Aquestes referències, per tant, en pro dels principis d’economia i de simplicitat, habitualment no es dupliquen. Si hi ha una voluntat de precisar o d’emfasitzar la referència a dones i homes dins del text, es poden fer servir formes dobles.

Sisè. Les guies o directrius d’estil i de redacció de textos, especialment les que inclouen recomana-cions per evitar els usos sexistes i androcèntrics, no es poden aplicar d’una manera mecànica. Cal tenir en compte el tipus de text, el significat i el context lingüístic i comunicatiu (a qui ens adrecem i amb quina intenció comunicativa ho fem).

Setè. Si bé evitar un llenguatge amb usos androcèntrics o sexistes és una qüestió de base social, cal tenir en compte que la major part d’elements per dur-ho a terme són de tipus lingüístic. Per aquest motiu, a l’hora d’utilitzar una llengua lliure d’aquests usos, especialment quan es propo-sen solucions noves, o en cas de dubtes i dificultats, és important la intervenció de lingüistes amb vista a garantir que les solucions siguin correctes des del punt de vista gramatical.

El grup de treball considera convenient que les autoritats lingüístiques i les institucions facin un seguiment de l’evolució d’aquests usos. Aquest seguiment ha de permetre posar en comú observacions i propostes amb relació a l’aplicació dels criteris difosos per fer visibles les dones en els textos.

Barcelona, 7 d’octubre del 2010

Font: http://www.gela.cat/Document.pdf

La tendència a confondre gènere gramatical i sexe biològic ha tingut com a conseqüència en alguns àmbits la percepció social que el masculí és excloent.

Conscients d’aquesta evidència, hem de tendir a l’equilibri entre els usos no sexistes del llenguatge i la qualitat lingüística, amb la finalitat de buscar la màxima comoditat per a totes les sensibilitats.

Cada context comunicatiu admet possibilitats diverses que ni han de violen-tar l’estructura pròpia de la llengua ni han de ser l’aplicació mecànica de les

42I . M O D E L D E L L E N G UA

recomanacions sobre l’ús no sexista del llenguatge. La consideració d’algu-nes variables del text —emissor, destinatari, intenció, adequació, funciona-litat, grau de formalitat, coherència, seguretat jurídica— i el coneixement dels recursos de la llengua ens ajudaran a trobar la redacció més adequada en cada cas.

43I . M O D E L D E L L E N G UA

3. EL LLENGUATGE A INTERNET I A LES XARXES SOCIALS,I LA LOCALITZACIÓ DE PRODUCTES INFORMÀTICS

3.1. Introducció

Internet i les xarxes socials complementen els canals de comunicació que té l’Administració amb la ciutadania. D’una banda, proporcionen informació i respostes immediates als usuaris que també poden servir a d’altres; de l’altra, els redirigeixen cap als recursos adequats per tal que puguin ampliar la informació i, finalment, faciliten la creació de xarxes d’usuaris que pro-dueixen i comparteixen coneixement, útil tant per a ells com per a l’Admi-nistració.

Cada xarxa social utilitza un llenguatge i unes formes de comunicació dife-rents, i és bàsic conèixer-les per a transmetre eficaçment el nostre missatge. Tot i això, hi ha uns quants factors comuns que, aplicats correctament, ens ajudaran a millorar els nostres textos a Internet:

— els titulars han de ser descriptius i han d’incloure paraules clau perquè els motors de cerca les puguin localitzar;

— els titulars totalment amb majúscula són més difícils de llegir i, en el context d’Internet, equivalen a cridar;

— en la redacció, és preferible l’ús d’estructures senzilles, paràgrafs breus que continguin una sola idea i l’abandonament de frases subordinades;

— cal no abusar dels tipus de lletra i utilitzar sempre els que estiguin disponibles a tots els ordinadors.

A l’hora d’adaptar un producte informàtic a la nostra llengua (el que es coneix per localització), també cal regir-se pels principis de claredat i formalitat, de manera que els usuaris no han de percebre que el text del programari és una traducció.

44I . M O D E L D E L L E N G UA

3.2. Criteris lingüístics

3.2.1. Registre

El registre ha de tenir un to formal, concís, clar i neutre, tot i que, atesa la immediatesa i el context de diàleg de les xarxes socials, també ha de ser pro-per als usuaris. Hem d’utilitzar un llenguatge no discriminatori, i també evitar tant els tecnicismes com els vulgarismes.

3.2.2. Llengua

Utilitzem la varietat estàndard de la llengua catalana. Escrivim en català tots els termes estrangers que tinguin equivalent o traducció i emprem els neologismes i les formes adaptades pel TERMCAT (www.termcat.cat) per a evitar, en la mesura que sigui possible, l’ús dels anglicismes característics del món d’Internet.

Pel que fa a la frase, adoptem l’ordre més lògic i neutre de la llengua cata-lana, que és:

(complements circumstancials) + subjecte + verb + complement directe / atribut + complement indirecte (complements circumstancials)

Mirem d’evitar errors freqüents com ara les nominalitzacions innecessàries, l’abús d’oracions passives pronominals o les construccions incorrectes de ge-rundi, entre d’altres.

La Diputació pagarà el finançament de la nova carretera.La Diputació finançarà la nova carretera.

Per part del Departament d’Hisenda es faran les inspeccions necessàries.El Departament d’Hisenda farà les inspeccions necessàries.

La Junta de Govern ha discutit amb profunditat aquest tema, comunicant el se-cretari els acords de la Comissió al Ple.La Junta de Govern ha discutit amb profunditat aquest tema i el secretari ha comunicat els acords de la Comissió al Ple.

45I . M O D E L D E L L E N G UA

3.2.3. Tractament personal

Atès el caràcter volgudament formal i, al mateix temps, proper, per a l’emissor fem servir la primera persona del plural (nosaltres) o la forma impersonal, i ens dirigim al destinatari amb la segona persona del plural (vosaltres) o del singular (tu), en funció del mitjà i del context. (Vegeu l’apartat 3.3 per a exemples concrets en cada mitjà i xarxa social. Per al tractament en el diàleg persona-ordinador, vegeu l’apartat 3.4.)

3.2.4. Criteris de traducció

En general, es tendeix a donar en forma catalana el nom de personatges histò-rics i sants (Guillem Tell, sant Antoni de Pàdua); els càrrecs (el president del Govern espanyol); les institucions (Ministeri d’Educació, Cultura i Esports); les associacions i ONG (Metges sense Fronteres); els partits polítics (Partit So-cialista Obrer Espanyol); les exposicions, les fires, els premis i les distincions (Fira del Llibre de Frankfurt, Copa d’Europa), i els topònims i els accidents ge-ogràfics si tenen una forma tradicional en català (Saragossa, Osca, el Danubi).

No es tradueixen els noms propis de persona, les denominacions d’organitza-cions i empreses (El Corte Inglés); les universitats i museus si són coneguts pel nom original (British Museum, però Museu del Prado); les conferènci-es, jornades i congressos (III Congreso Internacional sobre Patología Dual); les publicacions periòdiques (diari Le Monde), i les vies públiques (la plaça Mayor de Madrid).

3.2.5. Convencions gràfiques

Abreviacions

Les abreviacions són molt útils a Twitter, on l’espai està limitat a 140 ca-ràcters. En aquest mitjà s’accepta l’abreviació dels noms de persona: Josep Maria Tutusaus es pot escriure JM Tutusaus. En les altres xarxes socials, és preferible escriure el nom sencer o bé les abreviatures corresponents separa-des: J. M. Tutusaus.

En les sigles (abreviacions que es formen amb majúscules), no és correcte duplicar les lletres com a marca de plural. Tampoc no hi ha d’haver espais en blanc entre lletres ni les inicials han de portar punts:

46I . M O D E L D E L L E N G UA

RH RRHHOTAN O.T.A.N.

Davant les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els articles el i la i la preposició de seguint les regles generals d’apostrofació:

l’ONU l’OTAN

Els símbols no porten punts ni espais entremig. Tampoc no porten marques de plural:

m (metre) min (minut)km (quilòmetre o kilòmetre)

(Vegeu el capítol 12, «Abreviacions».)

Escriptura de nombres

Cal seguir els criteris d’escriptura dels numerals amb lletres o amb xifres (vegeu el capítol 14, «Escriptura dels nombres»). Excepcionalment, i només per qüestió de limitació d’espai, escrivim amb xifres els casos en què caldria fer-ho amb lletres (especialment a Twitter).

la dècada dels 50

Recordem que els congressos, les jornades, les fires, etc., es poden escriure tant en lletres com en xifres, d’acord amb el que hagin establert els organitzadors.

V Jornades Municipals / Cinquenes Jornades Municipals / 5es Jornades Municipals

Recursos tipogràfics

Facebook, Twitter i Youtube no permeten usar la cursiva, la negreta ni la ver-saleta. Per tant, en els casos en què caldria utilitzar aquests recursos tipogrà-fics (vegeu el capítol 17, «Tipus de lletra») fem servir les cometes simples.

La Diputació presenta el ‘Llibre blanc dels govern locals’.

En el cas del web de la Diputació de Barcelona i de la Intradiba, fem servir aquests recursos tipogràfics normalment.

47I . M O D E L D E L L E N G UA

Apòstrofs

Hi ha dos tipus d’apòstrofs: el rodó (’) i el recte ('). Atès que l’apòstrof rodó pot donar errors de codificació quan passem un document de Word a HTML, utilitzem sempre l’apòstrof recte.

Tinguem present que és incorrecte utilitzar l’accent tancat (´) per a escriure l’apòstrof.

Si utilitzem un editor de textos per a preparar els nostres escrits, hem de deshabilitar l’autocorrecció de cometes rectes a cometes rodones per a evi-tar l’apòstrof rodó. (A Word, cal desactivar la casella «Cometes rectes per cometes corbades», a «Fitxer» > «Opcions» > «Correcció» > «Opcions de correcció automàtica» > «Format automàtic a mesura que escric».)

Símbols

Cal respectar les formes establertes i recordar que no porten punts ni espais entremig, i que tampoc no porten marques de plural.

Atès que Facebook, Twitter i Youtube no admeten caràcters subindexats o superindexats, tenim aquestes alternatives:

— Per al símbol de metre quadrat (m2): si no disposem d’espai podem escriu-re mq (que és preferible a m2).

— Per al símbol de l’aigua (H2O) i del diòxid de carboni (CO2): per força hem d’escriure H2O i CO2, respectivament.

En el cas del web, disposem de dues etiquetes HTML específiques per a es-criure el subíndex i el superíndex.

H₂O per a H2Om² per a m2

48I . M O D E L D E L L E N G UA

La ela geminada

Recordem que el punt de la ela geminada és volat, i així s’ha d’escriure. La manera habitual d’escriure la ela geminada és amb tres caràcters: l·l, L·L. En els teclats d’escriptori, això s’aconsegueix prement tres tecles: Ela (l, L) + Punt volat (·) + Ela (l, L). Habitualment, el punt volat es troba a la part superior de la tecla del número 3. La notació HTML decimal és ·.

En alguns teclats de telèfons mòbils i tauletes digitals, el punt volat apareix com a opció del punt normal quan mantenim premuda aquesta tecla. Darre-rament, alguns models de dispositius mòbils han incorporat la ela geminada de tres caràcters com a opció de la tecla l, L (també cal mantenir-la premuda perquè aparegui aquesta opció).

No hem de confondre el punt volat de la ela geminada amb un altre punt que, tot i ser volat, acostuma a ser de grans dimensions (•) (anomenat rodoneta —bullet, en anglès). Aquest fals punt volat és un error creixent a les pàgines web que hem d’evitar sempre.

Tampoc no són admissibles el punt baix (L.L), el guionet (L-L) i els caràcters «Ŀ» i «ŀ» per a escriure la ela geminada.

3.3. Pautes d’estil

3.3.1. El web de la Diputació de Barcelona i la Intradiba

Continguts

La comunicació de la Diputació a través d’Internet s’estructura en dos grans blocs, a partir del contingut temàtic adreçat als diferents destinataris o públics potencials:

— El web de la Diputació de Barcelona abasta la demanda del públic ex-tern: ciutadans, institucions i mitjans de comunicació. Aquest web ha de difondre informació institucional i de promoció, fet que comporta que hi hagi d’haver una bona integració de la informació, un sistema de navega-ció versàtil i una imatge corporativa acurada.

49I . M O D E L D E L L E N G UA

— El web intern o intranet (Intradiba) s’adreça als treballadors de la Dipu-tació i posa èmfasi especial en la millora de la comunicació interna, la integració d’informació, l’accés a bases de dades, l’agilitació de processos administratius o de transaccions, etcètera.

Dins de la Intradiba hi ha diversos nivells d’accessibilitat, des de la informa-ció oberta i accessible a tothom, fins a les pàgines amb accés restringit a un col·lectiu o a unes àrees determinats.

Recursos tipogràfics

La tipografia és definida per les plantilles i els estils de la Diputació de Barcelona. Cal recordar, però, que hem d’evitar els subratllats perquè es poden confondre amb un enllaç. Tampoc no és recomanable l’ús de colors ni de les majúscules fora dels usos habituals.

La negreta es pot fer servir per a destacar paraules o fragments de text, però ho hem de fer amb mesura; en cas contrari, perd tota la força distintiva i pot fer més pesada la lectura.

La cursiva ha de ser emprada de manera molt restrictiva perquè no es llegeix tan bé a Internet. Només la utilitzem en els casos en què està indicada (vegeu l’apartat 17.2, «La lletra cursiva»).

Les cometes baixes (« ») serveixen principalment per a identificar les citaci-ons textuals d’enunciats pronunciats o publicats per algú altre.

Recordem que l’ús simultani de dos recursos tipogràfics o més acostuma a ser incorrecte, atès que tenen funcions diferents. Així, per exemple, hem d’evitar casos com el següent, en què s’usen simultàniament cometes i cursiva:

El primer dels actes serà la taula rodona «Les biblioteques, un projecte d’èxit? Una mirada 100 anys després», i comptarà amb la participació de l’escriptor i expolític Antoni Dalmau i de l’historiador Borja de Riquer. Divendres 23 de maig, a les 18 h, a Can Serra.

Per a esmentar una taula rodona o una exposició, amb les cometes en tenim prou; la negreta i la cursiva tenen altres funcions, i aquí hi són sobreres. Així doncs, caldria escriure:

50I . M O D E L D E L L E N G UA

El primer dels actes serà la taula rodona «Les biblioteques, un projecte d’èxit? Una mirada 100 anys després», i comptarà amb la participació de l’escriptor i expolític Antoni Dalmau i de l’historiador Borja de Riquer. Divendres 23 de maig, a les 18 h, a Can Serra.

Pel que fa als guions, recordem que n’hi ha de diversos tipus i que cadascun té funcions diferents. Tot i que a simple vista ens poden semblar idèntics o equivalents, els cercadors no els consideren iguals; per això, l’ús exacte dels guions, i també de les convencions tipogràfiques en general, és una condició indispensable si volem facilitar la localització dels documents.

1. El guió llarg (—) —em dash, en anglès— s’utilitza, entre altres funcions,per a marcar un incís dins del text; no hi ha d’haver cap espai en blanc entre el primer guió i el mot que el segueix, ni entre el segon guió i el mot que el precedeix. La combinació de tecles per a escriure aquest caràcter a Windows és Alt + 0151 i el codi HTML és — o —. Cal no confondre’l ni amb el guionet (-) ni amb el signe de menys (–).

En aquest sentit, i emmarcat en la promoció de l’activitat física i la lluita contra el sedentarisme –causant de més de 3.334 morts anuals a Catalunya-, neix el projecte d’aprofitar rutes.En aquest sentit, i emmarcat en la promoció de l’activitat física i la lluita contra el sedentarisme —causant de més de 3.334 morts anuals a Catalunya—, neix el projecte d’aprofitar rutes.

2. El guionet (-) —hyphen, en anglès— s’utilitza principalment per a unir motsi números d’ordre que denoten un interval. Disposa d’una tecla pròpia per a escriure’l. El codi HTML és -. No deixem cap espai en blanc ni davant ni darrere del guionet, excepte si uneix elements formats per més d’un mot.

En aquest curs 2013 – 2014 han participat en el projecte vint-i-cinc ens locals.En aquest curs 2013-2014 han participat en el projecte vint-i-cinc ens locals.

Marató del Mediterrani-Gran Premi Diputació de Barcelona.Marató del Mediterrani - Gran Premi Diputació de Barcelona.

3. El signe matemàtic menys o guió mitjà (–) —en dash, en anglès— s’usacom a signe de subtracció i en els casos en què acompanya xifres. La com-binació de tecles per a escriure aquest caràcter a Windows és Alt + 0150 i el codi HTML és – o –. No l’hem d’utilitzar en els usos reser-vats al guionet (-) o al guió llarg (—).

51I . M O D E L D E L L E N G UA

-20 °C –20 °C

3.3.2. Twitter

Continguts

Els micromissatges de Twitter poden informar sobre notícies i novetats del web, notes de premsa, noves publicacions, apunts als blogs, transmissions en directe d’actes (conferències, jornades, congressos…), publicacions de víde-os i presentacions, convocatòries públiques de processos de selecció, actes d’agenda, enllaços d’interès, alertes, etc. Els tuits també han de servir per a generar diàleg i donar resposta als usuaris.

No s’han de piular actes ni agendes amb contingut polític. L’activitat dels diputats només es piula si l’exerceixen en qualitat de representació del pre-sident o presidenta. L’activitat del president o presidenta sí que es piula, tant els actes com l’agenda.

Llengua

Els tuits s’han de redactar en català, la llengua d’ús a la Diputació de Barcelona. Ocasionalment, i en funció de la informació de què es tracti, també es poden redactar en espanyol i anglès. En el cas dels retuits, es respecta la llengua original dels tuits.

Tractament personal

Per a l’emissor fem servir la primera persona del plural (nosaltres) o la forma impersonal:

Presentem a l’e-Àgora de #Mataró la guia @parcataula amb @matarocat #DipuBcn-DeLesPersones

Es prepara la 16a edició de Fira Gran Catalunya http://bit.ly/Od6NEk

Per al receptor, si responem una pregunta o aclarim un dubte a un usuari, po-dem dirigir-nos-hi amb la segona persona del singular (tu):

52I . M O D E L D E L L E N G UA

@usuari Trobaràs tota la informació sobre el #DiaEuropeuDelsParcs en aquest enllaç: bit.ly/1lh0wB7

Si oferim una informació dirigida als nostres seguidors, podem fer servir la se-gona persona del singular (tu) o la segona persona del plural (vosaltres), segons el context i el missatge:

Vols viatjar gratis per Europa? Diverses #bibliotequesxbm sortegen bitllets d’Interrail #turisme http://bit.ly/Rqh7ep

Avui ja podeu recollir el còmic de @Mancomunitat100 a les @bibliotequesXBM o a la nostra llibreria

Estructura dels tuits

Els tuits poden contenir text, enllaços (preferentment escurçats), etiquetes (hashtags), imatges, etcètera.

— Tuit normal: Text + enllaç + #etiqueta

Avui comencen les obres de reparació integral del pont osonenc de la Gleva http://bit.ly/1mCDwC2

— Tuit en la transmissió en directe d’un acte: Autor + «Citació» + #etiqueta

Salvador Esteve: «La Mancomunitat, primera experiència d’autogovern moderna, perviu, ampliada i consolidada» #centicent

— Tuit d’un acte: Dia i hora + Text + «Títol de l’acte»

Dv. 21-3 19.00 h Presentació de l’exposició «La Mancomunitat de Catalunya. Cultura i pedagogia» al @mhistoriacat

Pel que fa als retuits i les mencions, en repiulem aquells que siguin significa-tius i estiguin directament relacionats amb l’activitat de la Diputació i sempre d’acord amb la seva identitat corporativa (missió, visió, objectius i valors). Es poden repiular tuits d’organitzacions amb què la Diputació té una relació estreta. No es repiulen tuits de càrrecs polítics que no tinguin un contingut institucional evident.

53I . M O D E L D E L L E N G UA

— Retuits: RT + @nomdelperfilretuitejat + Text + enllaç + #etiqueta

RT @bibliotequesXBM. Reprenem el cicle «Avui també és Sant Joan», converses entre autors i psicòlegs sobre les emocions a la literatura

— Retuits modificats (perquè contenen errades lingüístiques o són poc ente-nedors):

Text + enllaç + #etiqueta + via @nomdelperfilretuitejat

T’agrada escriure? El Museu Marítim convoca un concurs de microrelats sobre els ví-kings i el mar #Literatura via @bibliotequesXBM

Recursos tipogràfics

Atès que aquesta xarxa social no permet l’ús de la cursiva, la negreta ni la versaleta, en els casos en què aquests recursos siguin necessaris fem servir les cometes simples.

La Diputació presenta el ‘Llibre blanc dels govern locals’

Abreviatures dels dies de la setmana, de les dates i de les hores

Es recomana fer servir les formes abreujades per als dies de la setmana i les dates. Per raons d’economia d’espai, també podem escriure les abreviatures sense punt:

— Dies de la setmana: dl., dt., dc., dj., dv., ds. i dg.— Dates: dia (en número) - mes (en número)

Cal indicar les expressions horàries separant l’hora dels minuts per mitjà d’un punt (12.30), i normalment se segueix el sistema de vint-i-quatre hores.

Abreviatures + text + enllaç + #etiquetaDc. 30-5 12.30 h Cloenda del 8è Challenge de Mitges Maratons Gran Premi @DipuBcn http://ow.ly/i/5nLVe #DipuBcnDeLesPersones

També per qüestions d’espai podem prescindir d’alguns articles i preposi-cions als nostres tuits, però només quan sigui inevitable.

54I . M O D E L D E L L E N G UA

Etiquetes

Pel que fa a les etiquetes dels tuits, és preferible accentuar-les seguint les normes ortogràfiques (#DiputacióAlTeuCostat #Comunicació #Mataró) i que escrivim la inicial de cada mot amb majúscula (#FiraModernistaTerrassa #Jo-NoEmPerdoLaF1 #DipuBcnDeLesPersones).

3.3.3. Facebook

Contingut

Aquesta xarxa comparteix informació, fotografies, vídeos i enllaços entre usuaris que es coneixen. A més, els usuaris poden participar en les comunitats que els interessin. Facebook també ofereix la possibilitat d’enviar missatges privats tant als contactes com a les persones que no es coneixen però que són a Facebook, i de crear esdeveniments per a animar o convidar a la participació en algun acte.

A Facebook es visibilitzen informacions de fonts pròpies, sempre pensant que qui ho llegeix és el ciutadà: activitats, notícies, publicació de nous vídeos, fotografies, presentacions, novetats del web, publicacions… Per tant, no hi tenen cabuda actes o agendes polítiques o discursos amb contingut polític. L’activitat dels diputats només es pot incloure si l’exerceixen en representa-ció de la Presidència.

Llengua

La llengua que fem servir a Facebook és la catalana. Si responem preguntes d’un usuari concret, podem fer servir la mateixa llengua amb què se’ns ha adreçat.

Tractament personal

Per a l’emissor fem servir la primera persona del plural (nosaltres) o un tracte impersonal.

Donem accés a la cultura amb nou bibliobusos i la Xarxa de Biblioteques Públiques. Ho vols veure? http://youtu.be/Mo2wrAL6np4 #DipuBcnDeLesPersones

55I . M O D E L D E L L E N G UA

Ahir es va retre l’homenatge institucional a l’obra de la Mancomunitat de Catalunya, amb motiu dels cent anys de la seva proclamació. El seu llegat encara perdura, tant políticament com en infraestructures i serveis.

Per al receptor podem fer servir indistintament la segona persona del singular (tu) o la segona personal del plural (vosaltres), segons el context i el caràcter que vulguem donar al nostre missatge.

Busques feina? N’ofereixes? Tenim un web on pots accedir a les ofertes de treball dels més de 150 serveis locals d’ocupació de la província de Barcelona. Presenta-hi la teva candidatura en línia i fes-ne el seguiment. I si tens una empresa i llocs de treball va-cants, et dirigim al Servei Local d’Ocupació més pròxim perquè t’assessorin i t’ajudin a trobar el millor candidat. http://www.diba.cat/slo

Llegir no és car. A la Llibreria de la Diputació de Barcelona (av. Diagonal, 393) podeu adquirir més de mig centenar de llibres a 1 euro!http://www1.diba.cat/llibreria/Destacats.asp?ID=369&Opener=Libreria#.U3r7hNJ_ vTr

Recursos tipogràfics

Tal com fem a Twitter, a Facebook fem servir les cometes simples en els casos en què caldria utilitzar la cursiva, la negreta o la versaleta.

La Diputació de Barcelona va publicar la revista ‘San Jorge’ del 1951 al 1977, un pe-ríode marcat per la dictadura. El nostre Arxiu Històric n’ha digitalitzat els 102 exem-plars i els publica a través del seu web per tal de poder rellegir un període de la vida institucional i política del segle passat.

Els escriptors María Dueñas i Albert Sánchez Piñol semblen invencibles. Sabíeu que ‘Victus’ encapçala la llista de les novel·les més prestades a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona durant el primer trimestre d’aquest any i que ‘El tiempo entre costuras’ i ‘Misión Olvido’ de l’escriptora de Puertollano ocupen la segona i tercera posició?

3.3.4. Youtube

Contingut

Youtube és una plataforma social que permet veure vídeos, pujar-los i com-partir-los. La Diputació de Barcelona hi publica audiovisuals divulgatius, in-formatius i didàctics de productes, serveis o campanyes de comunicació, els

56I . M O D E L D E L L E N G UA

quals s’ordenen per llistes de reproducció (on s’agrupen vídeos de temàtica semblant). També té diversos canals temàtics: Xarxa de Parcs Naturals, Xar-xa de Biblioteques Municipals, etc. A l’hora de pujar continguts en aquesta plataforma cal tenir en compte que el títol ha de ser tan explicatiu com sigui possible; que la descripció ha de ser precisa i ha de donar el màxim d’infor-mació (qui hi apareix, data d’enregistrament, si forma part d’una sèrie, etc.), i que les etiquetes (paraules clau) han de ser rellevants per tal de millorar els resultats de cerca.

Llengua

Com a Facebook, fem servir la llengua catalana, però si responem a un usuari concret, podem fer servir la mateixa llengua que aquest ha utilitzat. En el cas de vídeos promocionals (turisme, parcs naturals, etc.), també podem fer servir altres llengües.

Tractament personal

Per a l’emissor fem servir la primera persona del plural (nosaltres) o un trac-tament impersonal:

Per a la Diputació de Barcelona l’economia és molt més que les grans dades macro-econòmiques, i molt més també que els grans fluxos monetaris o els mercats globals. Per això treballem amb la idea que l’àmbit local també és fonamental en l’economia.

En el camp del benestar social es dóna suport a l’atenció a la gent gran i a les persones amb discapacitats.

Per al receptor fem servir principalment la segona persona del plural (vosal-tres), tot i que en casos concrets també podem fer servir la segona persona del singular (tu):

A través d’aquest vídeo podeu conèixer el funcionament del Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH). Aquest servei s’adreça a les persones que no poden fer front al pagament de la hipoteca o que preveuen que no ho podran fer.

Recursos tipogràfics

Són els mateixos que a Twitter i a Facebook: cometes simples en aquells ca-sos en què faríem servir cursiva, negreta o versaleta.

57I . M O D E L D E L L E N G UA

Presentació del llibre ‘Mapa de serveis i indicadors d’habitatge de la província de Barcelona’.

3.4. Localització de productes informàtics

La localització és el procés pel qual un producte informàtic s’adapta a la llengua i la cultura d’un país o d’un mercat determinat.

A continuació presentem tot un seguit de recomanacions que poden ser útils per a la localització de productes informàtics en català.

3.4.1. Aspectes generals

— L’usuari del programari no ha de notar que el text és una traducció. Per a aconseguir-ho, cal evitar els anglicismes, utilitzar un to formal i sense expressions col·loquials i fer servir el tractament de vós (corresponent a la segona persona del plural).

— Per raons d’economia d’espai, es desaconsella l’ús de formes dobles de

gènere. Es poden fer servir formes més genèriques com Us donem la ben-vinguda, Tothom o Traduït per.

— A diferència de l’anglès, en català les oracions passives no són tan fre-

qüents i, a més, l’ordre dels elements també és diferent.

Your signature is not displayedLa vostra signatura no es pot veure

The file has been savedS’ha desat el fitxer

— A l’hora de traduir els gerundis de l’anglès, hem de tenir en compte que en català es poden adoptar diverses solucions: construcció en/a + infinitiu (Hi ha hagut un error en suprimir les dades), oracions coordinades (L’aplicació s’ha instal·lat i ocupa 821 kB), oracions de relatiu (Fitxer que conté la docu-mentació), infinitius (Proveu de reiniciar l’ordinador), adjectius (Plantilla nova a partir d’una d’existent) o els mateixos gerundis (Voleu continuar important la informació?), etcètera.

58I . M O D E L D E L L E N G UA

— Evitem traduir expressions angleses com sorry, please o may perquè ocu-pen més espai i no aporten cap informació addicional. D’altra banda, és preferible redactar de manera explícita les expressions sintètiques de l’anglès.

The file has been saved. Continue?S’ha desat el fitxer. Voleu continuar?

— L’ús del punt o de la coma com a separadors de decimals i milers canvia segons les llengües. En les quantitats que s’expressen amb xifres, els mi-lers se separen amb un punt, i els decimals, amb una coma; als Estats Units d’Amèrica, però, és a l’inrevés.

13,897.77 (en anglès)13.897,77 (en català)

— Els missatges d’error que en anglès comencen sense cap introducció prèvia i només amb el mot Error…, els traduïm per S’ha produït un er-ror… (sempre que l’espai ens ho permeti).

Error opening fileS’ha produït un error en obrir el fitxer

3.4.2. Criteris de redacció segons el tipus d’informació

Quan l’usuari dóna instruccions a l’ordinador utilitzem sempre el present d’imperatiu en segona persona del singular (que correspon al tractament de tu). En cap cas no fem servir l’infinitiu, atès que en català no indica ordres. Així, diem Edita en lloc d’Editar, i Obre en lloc d’Obrir.

Vés a la pàgina següentAneu a la pàgina següentAnar a la pàgina següent

Quan l’ordinador s’adreça a l’usuari la forma que utilitzem és l’imperatiu en segona persona del plural (que correspon al tractament de vós). Tot i això, d’acord amb la llengua oral, cal evitar sempre que es pugui l’ús explícit de la paraula vós.

59I . M O D E L D E L L E N G UA

Marqueu les opcions que us interessinMarca les opcions que t’interessinMarcar les opcions que interessin

3.5. Glossari bàsic de terminologia de les xarxes socials

Per influència de l’anglès i de l’espanyol, molt sovint fem servir paraules o expressions relacionades amb les xarxes socials que són incorrectes o que tenen un equivalent normalitzat en català. Sempre que sigui possible, cal uti-litzar la forma catalanitzada del mot.

La llista següent presenta les equivalències més freqüents.

Forma anglesa i espanyola Forma catalana

anonimise, to; anonymize, toanonimizar

anonimitzar

app app, apli, aplicació per a mòbil(plural: apps, aplis)

blog blog

blog, to bloguejar

blogger bloguer

chat xat

click, tohacer clic

clicar, fer clic (sobre/damunt/en/a), fer un clic (sobre/damunt/en/a)

cloud computingcomputación en nube informàtica en núvol

community manager gestor de comunitats

discussion thread fil de discussió

e-government administració electrònica

fake account compte fals

feed, news feed (file) canal de continguts, fil de continguts

handle identificador

60I . M O D E L D E L L E N G UA

Forma anglesa i espanyola Forma catalana

hashalmohadilla, cuadradillo coixinet

hashtag etiqueta

host amfitrió

link, hyperlink enllaç

log in iniciar la sessió

log out finalitzar la sessió

networking treball en xarxa, gestió de xarxes

news feed (Facebook) canal de notícies

on line, on-line en línia

plug-in connector

password contrasenya

post, topostear fer un apunt

post; posting apunt (si el text té una certa especialització i extensió: article)

retweet repiulada, retuit

retweet, to repiular, retuitejar

RSS reader agregador

self-portrait, selfieautofoto, autoretrato autofoto

social media mitjà de comunicació social

spamcontenido no deseado contingut brossa

streaming reproducció en temps real

trending topic tema del moment

tweet piulada, tuit

tweet, to piular, tuitejar

tweeter piulador, piulaire, tuitaire, tuitejador

unfollow deixar de seguir

61I . M O D E L D E L L E N G UA

upload penjar, pujar

wall mur

web analytics, web metering analítica web

webinar seminari en línia

widget giny

Wi-Fi Wi-Fi (i no wifi o wi-fi)

workflow cicle de treball

3.6. Els falsos amics en l’àmbit de la informàtica

La semblança formal entre dues paraules, una d’anglesa i una altra de catala-na, no sempre vol dir que aquestes paraules siguin equivalents. És el que se sol anomenar falsos amics. Alguns dels més freqüents en l’àmbit de la infor-màtica són els següents.

Expressió en anglès Traducció inadequada Traducció adequada

actual actual real

actually actualment realment

assist, to assistir ajudar

billion bilió mil milions

boot, to botar arrencar

command comanda, comandament ordre

current corrent actual

data data dades

enter, to (ús transitiu) entrar introduir

font font tipus (de lletra)

inconsistence inconsistència incoherència

introduce, to introduir presentar

question qüestió pregunta

reboot, to rebotar arrencar de nou

62I . M O D E L D E L L E N G UA

Expressió en anglès Traducció inadequada Traducció adequada

recipient recipient receptor, destinatari

recreate, to recrear tornar a crear

remove, to remoure treure, eliminar, suprimir, esborrar

resume, to resumir reprendre

summary sumari resum

support, to suportar admetre, funcionar amb, perme-tre l’ús de, ser compatible amb

63

II. QÜESTIONS D’ESTIL

64I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

4. LA PUNTUACIÓ I ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

La puntuació està estretament relacionada amb la sintaxi, que de vegades ens obliga a posar un signe de puntuació i de vegades no ens ho permet. És el cas, per exemple, que entre el subjecte i el verb i entre el verb i els complements de frases ordenades, no hi posem coma.

Alguns comerços del municipi han obert els seus establiments més tard de l’hora habitual. Els qui vagin de colònies han de portar una autorització signada pels pares. Qui menja sopes se les pensa totes.

A més de la sintaxi, hi ha altres elements que intervenen en la puntuació: la llargada i la complexitat interna de les frases, el pes de les convencions tipogrà-fiques i la intenció del text, que, en la llengua oral, es tradueix en l’entonació i el ritme. Un text ben puntuat permet ser llegit adaptant la respiració a la sintaxi; un text mal construït o mal puntuat no pot ser llegit correctament.

En un gran nombre de casos, l’ús dels signes de puntuació és preceptiu, perquè té a veure amb el significat del text, fins al punt que un ús incorrecte pot donar a entendre al receptor un missatge erroni: no és el mateix Els estudiants, que van participar en la protesta, van ser expedientats que Els estudiants que van participar en la protesta van ser expedientats. En el primer cas, si eliminem l’incís explicatiu, obtenim Els estudiants van ser expedientats; és a dir, tots, perquè tots van participar en la protesta i, per tant, tots van ser expedientats. En el segon cas, en canvi, entenem que hi ha estudiants que van participar en la protesta i d’altres que no hi van participar, i que només els primers van ser expedientats.

Igualment, davant la incertesa de si la vicepresidenta rebrà o no rebrà un alcalde, per exemple, és essencialment diferent que ens diguin No el rebrà que No, el rebrà.

65I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— La puntuació no és una convenció, sinó una eina d’expressió per a qui escriu i una eina d’interpretació per a qui llegeix.

— La puntuació neix amb la construcció de la frase, perquè és una re-

presentació de la sintaxi: escrivim i puntuem alhora. — Una puntuació incorrecta pot alterar la significació del text i, doncs,

la interpretació. — Ens equivoquem menys si escrivim frases no gaire llargues acabades

amb punt, més que no pas si escrivim llargs períodes.

4.1. La coma

La coma (,) és un signe de puntuació que serveix per a marcar pauses breus. Entre la coma i la paraula precedent no hi ha d’haver cap espai; entre la coma i la paraula següent en deixem un.

Hi ha casos en què l’ús de la coma és imprescindible, d’altres en què és optatiu i d’altres en què l’ús és totalment inacceptable.

La coma té les funcions següents:

— Marca les enumeracions o elements d’una sèrie (mots, expressions o fra-ses) si no els separen les conjuncions i, ni i o.

Avui hem de redactar un decret, dos dictàmens i tres oficis. Antoni M. Badia i Margarit es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, inicià els seus treballs d’investigador i esdevingué catedràtic de gramàtica històrica a la Universitat de Barcelona. Tot ho ha fet amb constància, amb intel·ligència, sense vanitat. La Comissió no ha rebut ni suport ni finançament.

66I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Ara bé, si els elements de la sèrie són nombrosos, complexos o no pertanyen al mateix nivell de coordinació, posem la coma abans de la conjunció amb la finalitat de fer més comprensible el text.

No hi han donat suport ni els responsables, ni els coordinadors, ni la Comissió. La Comissió és integrada per set membres de prestigi docent i investigador adscrits al cos de funcionaris docents universitaris o a centres públics d’investigació, o experts de prestigi internacional. Els ciutadans demanen transparència, i l’Administració pública ha de donar compte de la seva gestió.(La segona i no coordina «transparència» i «l’Administració», sinó «Els ciutadans» i «l’Administració».)

Els elements enumerats a ratlla seguida es poden encapçalar amb marques iden-tificadores, generalment amb lletres seguides del parèntesi de tancament.

Coherència amb les prioritats d’Europa 2020: a) creixement intel·ligent, b) creixe-ment sostenible, i c) creixement integrador.

(Per a la disposició vertical de les enumeracions, vegeu l’apartat 9.1, «Enu-meracions verticals».)

— Delimita els incisos, és a dir, les explicacions, els aclariments o les apo-sicions, encara que al davant hi hagi una conjunció.

Aquesta instrucció, de conformitat amb l’article 21 de la Llei 30/1992, de 26 de no-vembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment adminis-tratiu comú, obliga a […] Tots els grups, fins i tot els de l’oposició, van aprovar la proposta. La proposta, força debatuda, ha estat aprovada. L’ampliació de la biblioteca, benvolguts conciutadans, és del tot necessària. El regidor d’Urbanisme, Pere Rius, va presidir l’acte.

Per a puntuar correctament, hem d’identificar bé els incisos. L’incís afegeix una explicació a un component de la frase, una explicació que podem elimi-nar sense alterar el significat de la frase.

67I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

El regidor, Pere Rius, es va oposar a l’ampliació del crèdit.(Entre les persones que podien aprovar l’ampliació del crèdit o que s’hi podien opo-sar només hi havia un regidor, i aquest regidor s’hi va oposar. Si eliminem l’incís, no alterem el significat de la frase, perquè, de regidor, només n’hi havia un.)

El regidor Pere Rius es va oposar a l’ampliació del crèdit.(Entre les persones que podien aprovar l’ampliació del crèdit o s’hi podien oposar, hi havia, com a mínim, dos regidors; i només el regidor Pere Rius s’hi va oposar. Si eliminem l’incís, alterem el significat de la frase: com que hi ha més d’un regidor, no sabrem quin regidor s’hi va oposar.)

Passa exactament el mateix si l’incís és una oració de relatiu:

Els congressistes, que van intervenir en el debat, van assistir a l’acte de cloenda.(L’incís diu alguna cosa dels congressistes, de tots. Si eliminem l’incís, el sentit de l’oració no canvia: Tots els congressistes van assistir a l’acte de cloenda.)

En canvi:

Els congressistes que van intervenir en el debat van assistir a l’acte de cloenda.(Entenem que hi ha congressistes que van intervenir en el debat i uns altres que no, i que tots els que hi van intervenir van assistir a l’acte de cloenda. Dels que no hi van intervenir, no sabem si van assistir a l’acte de cloenda o no.)

— Evita ambigüitats.

A la sessió, del Ple no se’n va parlar.(no es va parlar del Ple)

A la sessió del Ple, no se’n va parlar.(no es va parlar d’un assumpte concret) Les jornades han estat organitzades per les àrees de Presidència, Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies, i Territori i Sostenibilitat. (l’última coma esvaeix el dubte d’on comença i acaba el nom de cada àrea)

— Finalitza les fórmules de salutació i de comiat si no inclouen un verb.

Senyors,Senyora, Benvolgut amic, Atentament,Cordialment,

68I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Us saludo cordialment.

(Vegeu l’apartat 6, «Fórmules de salutació i comiat».)

— En una datació, separa la localitat de la data.

Vic, 20 de gener de 2014

— En una adreça, separa el carrer del número, i el número del pis, però no el pis de la porta.

Av. dels Països Catalans, 10, 6è 3a

— En llistes i bibliografies, separa les inversions de l’ordre habitual entre el nom i el cognom.

solà, Joan (dir.). Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1999.

— En els nombres amb decimals, separa la part entera de la fracció decimal. En aquest cas l’ús de l’apòstrof és incorrecte.

Cal millorar el 62,5 % dels espais de serveis per al personal dels mercats.Cal millorar el 62’5 % dels espais de serveis per al personal dels mercats.

— Pot delimitar els complements circumstancials de temps i de lloc. Tot i que en aquests casos l’ús de la coma és força subjectiu, recomanem de posar-la si el complement va a l’inici de l’oració, si és llarg o si no va seguit d’un verb.

Al començament del segle XiX, el municipi tenia 347 habitants. El municipi tenia 347 habitants al començament del segle XiX. El municipi, al començament del segle XiX, tenia 347 habitants. (necessàriament entre comes: és un incís entre el subjecte i el verb) A la dècada dels setanta, el municipi patí un fort aiguat. A la dècada dels setanta es construí el pont nou. El 31 d’octubre acaba el termini.

69I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

A l’aula annexa del laboratori de química, l’aire era irrespirable. L’aire era irrespirable a l’aula annexa del laboratori de química. A l’aula annexa del laboratori de química hi ha un projector.

Separem amb comes les indicacions del dia, l’hora i el lloc:

Farem la reunió el 19 de gener, a les 9.30 h, al Servei de Secretaria.

— Marca una pausa després de certs adverbis acabats en -ment i després de paraules i expressions de sentit adverbial —especialment, quan afecten tota l’oració— o conjuntiu. Per exemple:

Artísticament, la part més notable del monestir és la portalada. En primer lloc, cal presentar les sol·licituds. D’una banda, la data de la reunió estava acordada i, de l’altra, l’ordre del dia ja no admetia més punts. D’una banda, la data de la reunió estava acordada; de l’altra, l’ordre del dia jano admetia més punts. En definitiva, no podran presentar el projecte a la reunió del dia 15. En tot cas, no renuncien a poder-lo presentar abans d’acabar l’any.

Aquesta coma no és preceptiva en tots els casos, sinó que depèn de la com-plexitat del text anterior o posterior al mot o l’expressió en qüestió.

Probablement arribaran a un acord.(possible amb coma)

així mateixal capdavallara béa més a mésde fet doncs en canvi en conseqüènciaen definitiva

en realitat en tot casd’una bandade l’altra en primer llocen segon lloc és a direxceptefinalment

no obstant això per consegüent per exempleper tant primerament probablement respectivament tanmateix

70I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Generalment, els assistents a les jornades reben la documentació deu dies abans. (possible sense coma) Han sortit tots els resultats excepte el seu.(possible amb coma)

A l’interior de l’oració, com a incisos que són, van entre comes.

La reunió té, naturalment, una gran transcendència per al futur del país. La trobada no és, doncs, un simple acte protocol·lari.

— Indica un verb elidit. Posem una coma entre el subjecte i el complement per a marcar l’omissió d’un verb que sobreentenem.

El Col·legi de Metges, a favor de la universalitat de l’assistència sanitària. Cinc per tres, quinze. Els ponents internacionals rebran el dossier en anglès, i els altres, en català.Els ponents internacionals rebran el dossier en anglès; els altres, en català. El volum I tracta de fonologia, i el II, de sintaxi.

— En general, delimita oracions subordinades (condicionals, adversatives, temporals, causals, finals, concessives…), sobretot si són llargues i van abans que l’oració principal.

Si voleu destacar alguna publicació en el butlletí electrònic, enllaceu-la a la fitxa cor-responent del web de la llibreria.Ho farem si no hi ha més remei. La jornada ha presentat projectes innovadors, però no ha tingut gaire repercussió.És una tasca feixuga però apassionant. Quan arriben els ruixats torrencials, els veïns de la riera tremolen.Avisa’m quan arribin. Ens hi oposem perquè no és ètic.Com que la intenció és compartir el coneixement generat, hem d’establir els canals adequats. Per a triar els candidats amb criteris de mèrit, capacitat, igualtat i publicitat, és impres-cindible establir procediments.

71I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Encara que sigui legal, no és ètic. Comprovada la capacitat professional, els candidats passen a la prova selectiva se-güent.

— Marca certs canvis en l’ordre natural de la frase: complements circumstan-cials + subjecte + verb + complements que depenen del verb (directe, in-directe, preposicional, atribut, altres circumstancials). Com hem dit abans, una frase ordenada i senzilla no necessita puntuació interna: Avui alguns comerços del municipi han obert els seus establiments més tard de l’hora habitual.

Focalitzacions sense pronominalització

Als fets, ens referim.A Tarragona, treballa.Al contracte, consta la data de lliurament.

En aquests tres exemples, la coma indica una inflexió del to, ja que pro-nunciem amb èmfasi els elements que hem desplaçat a l’esquerra amb la intenció de focalitzar-hi l’interès (Als fets, A Tarragona i Al con-tracte) per a contrastar-los amb una possibilitat que neguem, implíci-tament o explícitament:

Ens referim als fets (i no a les paraules)Treballa a Tarragona (i no a Barcelona)La data de lliurament consta al contracte (i no al pressupost)

La coma també és obligatòria quan alterem l’ordre lògic de la frase desplaçant el subjecte a la dreta.

El Servei Comptable és al quart pis. És al quart pis, el Servei Comptable.

El director ha tornat de vacances.Ha tornat de vacances, el director.

72I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Focalitzacions amb pronominalització

L’oració Un expert ha redactat l’informe segueix un ordre lògic:

subjecte + verb + complement directe.

Si volem focalitzar l’interès en el complement directe l’informe, el desplacem a l’esquerra, al començament de l’oració. El resultat és la construcció impossible L’informe ha redactat un expert; per això, pronominalitzem el complement directe informe amb el pronom feble corresponent (el, l’):

L’informe l’ha redactat un expert.

En aquests casos, el desplaçament a l’esquerra i la pronominalització consegüent no fan sempre necessària la coma. Ara bé, si la seqüència desplaçada es complica sintàcticament i s’allarga, recomanem l’ús de la coma.

L’informe que haurà de valorar la Comissió en la reunió de la setmana vinent, l’ha redactat un expert.

(Vegeu «Pleonasmes» a l’apartat 20.6.2, «Pronoms personals febles».)

Anticipació del pronom feble i desplaçament a la dreta

L’oració Ja es va fer una auditoria dels contractes adjudicats segueix un ordre lògic: complement circumstancial temporal + subjecte elidit + verb + complement de règim o preposicional.

73I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Si ens convé subratllar que l’auditoria ja s’ha fet, perquè aquesta és la intenció del missatge o perquè l’emissor i el destinatari sobreentenen els contractes adjudicats, obtenim la frase:

Ja se’n va fer una auditoria, dels contractes adjudicats.

En aquests casos, quan avancem el pronom i desplacem el complement pronominalitzat a la dreta, la coma és obligatòria:

En té molts, de recursos.No el valoren, l’esforç.Les toleren per mantenir l’estatus, les males pràctiques.

1. Els canvis en l’ordre lògic dels elements que componen l’oració no són recomanables en el llenguatge administratiu. Els desplaçaments compliquen la sintaxi i, per tant, la puntuació. Això no obstant, són un recurs expressiu molt valuós en altres registres. 2. Algunes oracions tenen un ordre intern propi que no coincideix amb el general. Així doncs, no hem d’interpretar que els elements de l’ora-ció s’hagin desplaçat.

— En les oracions interrogatives, per exemple, el verb va al davant del subjecte i l’element sobre el qual s’interroga va al començament de l’oració:

És definitiva la decisió?Han adjudicat l’obra?Què volen els veïns?Quants casos s’han produït fins ara?Com és que no han accelerat els tràmits?

74I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Precisament, si col·loquem el subjecte davant del verb i, doncs, alte-rem l’ordre propi de les interrogatives, necessitarem una coma.

Els veïns, què volen?Els tràmits, com és que no els han accelerat?

— En algunes oracions el verb sol anar davant del subjecte:

Es lloguen cadires.Arriben turistes d’arreu.

4.2. El punt

El punt (.) marca el final d’una oració independent i amb sentit complet i la separa de la següent, amb la qual manté una relació significativa. Segons quin sigui el grau d’aquesta relació, parlem de punt i seguit o de punt i a part.

El punt i a part marca el final d’un paràgraf, un dels elements que ajuden a es-tructurar el text. És recomanable exposar una idea del tema que ens ocupa a cada paràgraf i no fer-los ni massa llargs, perquè dificulten la comprensió del text, ni massa curts, perquè es perd l’encadenament lògic del discurs.

Entre el punt i la paraula precedent no deixem cap espai; entre el punt i la paraula següent, n’hi deixem un.

Les funcions del punt són les següents:

— Denota les paraules abreujades en forma d’abreviatura, a excepció de les que duen una barra inclinada.

núm. númeroh. habitantsfra. facturatel. telèfonn. de la t. nota de la traductorac. carrerc/ carrers/n sense número

75I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

El símbols i les sigles mai no duen punt final.

(Vegeu el capítol 12, «Abreviacions».)

— Separa les hores dels minuts en les representacions horàries.

Obert de 8 h a 14.30 h

(Vegeu el capítol 8, «Dades de contacte i horaris».)

— Separa de tres en tres les xifres dels numerals cardinals.

7.500.000 €47.883 habitants

No posem punt si la xifra no expressa una quantitat, sinó un element con-cret d’una sèrie.

telèfon 934 042 222NIF 37851567-A o 37851567Ap. 1045any 2015

(Vegeu els capítols 8, «Dades de contacte i horaris», i 14, «Escriptura dels nombres».)

— Separa referències numèriques o alfanumèriques de classificacions, apar-tats i subapartats, lleis, etcètera.

l’apartat 2.5 els articles 12.1, 13.3 i 14.3 el paràgraf 12.1.a

No hi ha espai ni abans ni després del punt.

76I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

No duen punt final

— El peu de les signatures ni les datacions dels escrits.

(signatura)Pere RiusRegidor d’Urbanisme Barcelona, 12 de gener de 2015

— Els títols, subtítols, capítols, apartats i subapartats, si no és que són citats en un text seguit.

La reforma comptable (títol de llibre)

Conceptes previs: formulació, rendició i aprovació (capítol)Empleats, funcionaris i personal laboral, per categories i gènere (taula)Estructura organitzativa bàsica: nivells polític i administratiu (gràfic)La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)Torna la indústria. Estan preparades les ciutats?

Els dos últims exemples són títols de llibres. Tinguem en compte que, si la seqüència posterior al punt, tant si forma part del títol com si n’és el subtítol, passa a una segona línia, el punt s’elimina.

La vida lenta Torna la indústriaNotes per a tres diaris Estan preparades les ciutats?(1956, 1957, 1964)

— Els peus de fotografia o il·lustració.

Emili Juncadella, antic propietari del castell de MontesquiuMapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona, 1887

Si el peu consta d’una oració amb puntuació interna o de més d’una oració, podem optar per acabar-lo amb punt. En aquest cas, haurem de considerar tots els peus del document i adoptar el criteri que més s’ajusti al conjunt.

77I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— Els rètols.

Respecteu la naturaSala d’esperaAccés a l’aparcament

4.3. El punt i coma

El punt i coma (;) marca una pausa més intensa que la coma però menys que el punt. Indica una certa relació de proximitat entre els dos fragments.

Entre el punt i coma i la paraula precedent no deixem cap espai; entre el punt i coma i la paraula següent en deixem un.

Les funcions del punt i coma són les següents:

— Separa elements d’una enumeració llargs o que contenen comes.

Hi ha tres estructures de redacció del contracte o el conveni: la tradicional, més retò-rica, en què el text es basa en una frase principal i moltes de subordinades; una altra, més esquemàtica, en què el text s’estructura en apartats independents, i una altra, amb format d’imprès, amb els diferents apartats identificats amb epígrafs.

Hi han assistit la regidora de Cultura, Laura Casals; la interventora, Anna Martínez, i el secretari, Pau Jové.

Si l’últim element enumerat va precedit de les conjuncions i, o o ni, l’últim punt i coma se substitueix per una coma.

— Pot separar l’oració principal de les subordinades adversatives i con-secutives, sobretot si la mateixa subordinada o l’oració principal te-nen comes internes.

Ens hi hem compromès; sapigueu, però, que no serà fàcil.

Els pares i els professors, conscients de la situació de l’escola, han fet noves propos-tes; per tant, aconseguiran una resolució satisfactòria.

78I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Els recursos han minvat; però, tanmateix, tenim la responsabilitat i la voluntat de prestar el servei. Hem d’atendre totes les consultes; posem fil a l’agulla, doncs. El projecte inicial tenia certs errors; ara bé, si ens asseguren que els han esmenat, el podem tornar a prendre en consideració.

És intercanviable amb els dos punts, sobretot quan expressem una conse-qüència.

Hem d’atendre totes les consultes: posem fil a l’agulla, doncs.

— Separa frases estretament relacionades. La segona pot expressar un co-mentari, una observació o una oposició respecte a la primera.

Les famílies que hem visitat han perdut la prestació; i això és el que ara ens ha de preocupar. A primera hora del matí, molt boirós; després, un dia radiant.

4.4. Els dos punts

Els dos punts (:) indiquen una pausa més llarga que la coma i menys que el punt. Com el punt i coma, expressen una certa relació de proximitat entre els dos fragments que uneixen; però assenyalen que no s’ha enunciat un pensa-ment complet, sinó que el sentit lògic del període encara s’ha de tancar. Entre els dos punts i la paraula precedent no hi deixem cap espai; entre els dos punts i la paraula següent en deixem un, a excepció de si fan la funció de signe matemàtic (en aquest cas, deixem un espai abans i després dels dos punts).

Seguim la convenció de no fer-los servir dues vegades seguides dins d’una mateixa seqüència, si no és que entremig hi ha un punt o un punt i coma.

Contractes modificats: servei de neteja de les dependències del carrer de Minerva: procediment obert amb més d’un criteri, servei de desratització i desinfecció de les dependències del carrer de Londres: procediment obert amb un criteri […]

79I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Contractes modificats: servei de neteja de les dependències del carrer de Minerva (procediment obert amb més d’un criteri); servei de desratització i desinfecció de les dependències del carrer de Londres (procediment obert amb un criteri) […]

Les funcions dels dos punts són les següents:

— Introdueixen enumeracions, que poden anar precedides de les expressions per exemple, següents i com ara.

La presentació es va fer als municipis següents: Bigues i Riells, Santa Maria de Palautordera i Granollers.

No són necessaris i, per tant, no els posem, si la continuïtat de la frase no es trenca.

La presentació es va fer a: Bigues i Riells, Santa Maria de Palautordera i Granollers. La presentació es va fer a Bigues i Riells, Santa Maria de Palautordera i Granollers.

(Per a la disposició de les enumeracions verticals, vegeu l’apartat 9.1, «Enu-meracions verticals».)

— Introdueixen explicacions, aclariments, advertiments, resums, conclusi-ons, conseqüències o causes.

La van nomenar directora: l’anterior es va jubilar. Longitud de façana: la que resulta de mesurar la línia recta que uneix els punts ex-trems de la porció de façana que limita l’habitatge. Han estat elaborats protocols contra el maltractament i l’abús sexual de la infància, la tercera edat i les persones amb discapacitat: tres col·lectius vulnerables que calia protegir. Hem d’atendre totes les consultes: posem fil a l’agulla, doncs.

En alguns casos poden ser intercanviables amb el punt i coma.

Hem d’atendre totes les consultes; posem fil a l’agulla, doncs.

80I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— Introdueixen exemples.

Vegem-ne alguns problemes: un de finançament, un de funcionament i un d’imatge social.

— Marquen l’inici d’una citació textual en estil directe.

El president va afirmar: «La Diputació vol contribuir a reforçar les polítiques locals de proximitat a favor de la cohesió, el progrés econòmic i la convivència».

En canvi quan fem servir l’estil indirecte no utilitzem els dos punts:

El president va afirmar que «la Diputació vol contribuir a […]».

— Segons la norma ISO 8601, separen les hores dels minuts i els minuts dels segons (14:30 h), però a la Diputació de Barcelona utilitzem el punt, la fórmula més habitual: 14.30 h.

(Vegeu el capítol 8, «Dades de contacte i horaris».)

— Són un dels signes matemàtics de la divisió (els altres són la barra inclinada i la barra horitzontal). Hem de deixar un espai en blanc abans i després, com en els altres signes matemàtics, llevat de la barra inclinada (/), que indica també la divisió. És intercanviable amb la barra inclinada.

50 : 2 = 2550/2 = 25

— Indiquen la relació entre les distàncies mesurades sobre un mapa o un plà-

nol i les distàncies reals corresponents. En aquest cas, es poden ometre els espais precedent i següent.

un mapa provincial a escala 1:50.000

4.5. Els punts suspensius

Els punts suspensius (…) indiquen interrupció. En són tres, i només tres, que s’escriuen immediatament després de la paraula que acompanyen.

81I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Amb el processador de textos Word de Microsoft, podem obtenir els tres punts suspensius pitjant la combinació de tecles «Alt + Control + . (punt)».

Si són al final de l’oració, absorbeixen el punt. Abans dels punts suspensius no hi pot anar cap coma ni punt i coma; després, sí.

Les funcions dels punts suspensius són les següents:

— Tanquen enumeracions inacabades, que, com a mínim, han de constar de dos elements.

Hi venen de tot: equipament per a la llar, joguines, roba …Hi venen de tot: equipament per a la llar, joguines, roba.…Hi venen de tot: equipament per a la llar, joguines, roba, …Hi venen de tot: equipament per a la llar,… Hi venen de tot: equipament per a la llar, joguines, roba…Hi venen de tot: plats, gots, cassoles…; nines, cotxes, puzles…; pijames, mitjons, jerseis…

Els punts suspensius i la paraula etcètera (etc.) no es poden escriure se-guits, perquè en part fan la mateixa funció.

Hi venen de tot: equipament per a la llar, joguines, roba…, etc.Hi venen de tot: equipament per a la llar, joguines, roba, etc.

— Expressen reticència, dubte, por, estranyesa o una interrogació implícita.

No gosen dir la veritat…Estan molt amoïnats…Ja et deus imaginar per què t’han vingut a veure…Passeu, passeu…

— Indiquen un pensament o una frase inacabats.

Diuen que…Qui no vulgui pols…

— Entre claudàtors, indiquen l’omissió d’una part d’una citació.

82I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Els apartats 1 i 2 de l’article 84 de la Llei 30/1992 exposen textualment: «Instruïts els procediments, s’han de donar a conèixer a les persones interessades […]. Les persones interessades, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, po-den al·legar i presentar els documents i les justificacions pertinents.»

4.6. Els signes d’interrogació i admiració

El signe d’interrogació (?) marca preguntes directes. El d’admiració o ex-clamació (!) reflecteix una entonació que pot expressar sorpresa, admiració, perplexitat, queixa, amenaça, etcètera.

D’acord amb la recomanació de l’Institut d’Estudis Catalans, que té en comp-te la tradició i la pràctica de les llengües veïnes (italià, portuguès, francès, anglès, alemany, etc., a excepció del castellà), usem els signes d’interrogació i d’admiració només al final de l’oració.

Quants ajuntaments hi ha a la comarca de l’Anoia?

Entre parèntesis, els signes d’interrogació i admiració expressen dubte, incre-dulitat o ironia respecte a la seqüència precedent.

És l’últim (!) Nadal de la crisi. És l’últim (?) Nadal de la crisi.

En les oracions parcialment interrogatives, separem amb una coma la part no interrogativa de la que sí que ho és.

Si no arriben a un consens, quines alternatives hi ha previstes?

— Abans dels signes d’interrogació i admiració no hi va cap espai en blanc.

Presentarà la moció ? No s’ho pensen !Presentarà la moció? No s’ho pensen!

83I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— Si els signes d’interrogació i admiració coincideixen amb un punt, se suprimeix el punt. Si la frase continua, sí que hi posem coma o punt i coma.

On són?. On són?

Aquestes són les cinc preguntes: qui?, com?, on?, quan? i per què?

— Amb un signe n’hi ha prou.

No heu acabat els deures????No heu acabat els deures?Apunta-t’hi!!Apunta-t’hi!

4.7. Els guions

Hi ha tres tipus de guions, que tenen usos diferents: el guionet (-), el guió mitjà (–) i el guió llarg (—).

4.7.1. El guionet

El guionet (-) és un signe gràfic que senyala la partició de paraules a final de ratlla i uneix mots compostos i verbs amb pronoms.

(Vegeu el capítol 19, «Ortografia».)

A banda d’aquestes funcions, en té dues més:

— Uneix sèries numèriques.

p. 38-53curs acadèmic 2014-2015carrer Major, 49-51

84I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— Uneix mots com ho faria una preposició o una conjunció.

acció-reacció (principi d’acció i reacció) relació causa-efecte (relació entre la causa i l’efecte) relació pares-fills (relació entre pares i fills)trajecte Hostalric-Montmeló (des d’Hostalric fins a Montmeló)

Si cada element que uneix el guionet consta d’un sol mot, no s’ha de deixar espai ni abans ni després; si algun dels elements està format per més d’un mot, s’ha de deixar un espai abans i després del guionet.

línia R2: Aeroport - Maçanet Massanes Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d’Urgell, 1940 - Barcelona, 2010)

4.7.2. El guió mitjà

El guió mitjà (–) és el signe intermedi entre el guionet i el guió llarg. Algunes tipografies ens indueixen a confondre’l amb el signe menys (-), que va a l’al-tura del traç horitzontal del signe més (+). Si els col·loquem l’un al costat de l’altre, observem perfectament la diferència (– -).

Indica subtracció o resta i valors negatius.

Amb espai abans i després:

4.444 - 22 = 4.422 a + b - c = 0

Sense espai:

-3 -5 °C

4.7.3. El guió llarg

El guió llarg (—), també anomenat simplement guió, és aproximadament dues vegades més llarg que el guionet.

Amb el processador de textos Word, l’escrivim prement alhora les tecles Con-trol + Alt + signe menys (del teclat numèric).

85I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Les funcions del guió llarg són les següents:

— Delimita incisos, i s’escriu enganxat a la primera i a la darrera paraula. Cal reparar la coberta del poliesportiu —tal com recomana l’informe tècnic— al més aviat possible.

Si l’incís coincideix amb el final de la frase, no es posa el guió de tancament.

Cal reparar al més aviat possible la coberta del poliesportiu —tal com recomana l’informe tècnic—.Cal reparar al més aviat possible la coberta del poliesportiu —tal com recomana l’informe tècnic.

— En els diàlegs, un guió marca la intervenció de l’interlocutor; dos gui-ons, l’incís del narrador.

—N’esteu segurs? —No —van contestar amb decisió—, però ens hi hem d’arriscar.

— Pot substituir el nom d’un autor del qual es fa constar més d’una obra.

solà, J. Estudis de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1972-1973. 2 v.— Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Editorial Empúries, 1994.

— Introdueix els elements d’una enumeració disposats verticalment.

(Vegeu l’apartat 9.1, «Enumeracions verticals».)

4.8. Els parèntesis

Els parèntesis ( ) són un signe doble que utilitzem per a afegir informació secundària al text. S’escriuen units, sense cap espai en blanc, al text que con-tenen.

Les funcions dels parèntesis són les següents:

— Inclouen un incís, un aclariment, una dada, etcètera.

86I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

A partir de les dades extretes de l’enquesta (Baròmetre de la Comunicació i la Cultu-ra) i dels censos (els últims, els del 2011), s’observa l’evolució de les competències lingüístiques de la població entre els anys 2007 i 2011.

Les dades revelen una davallada de les escoles inclusives (v. el gràfic 14).

(Continua a la pàgina següent.)

Gràcies a l’ABS (sistema antibloqueig), les rodes del camió no es van bloquejar.

El somni d’una nit d’estiu (A Midsummer Night’s Dream) és una de les obres més complexes de William Shakespeare.

El punt, dins o fora del parèntesi?

— Si l’incís és una oració que té sentit per ella mateixa, comencem l’oració amb majúscula i l’acabem amb punt:

(Continua a la pàgina següent.)

— I a l’inrevés: si l’incís és una oració que no és completa, la comen-cem amb minúscula i, per tant, no acaba amb punt:

Les dades revelen una davallada de les escoles inclusives (v. el gràfic 14).

El punt que ve a continuació del parèntesi és el punt final de l’oració Les dades revelen […]

— En les llistes verticals, el parèntesi de tancament pot acompanyar la lletra o la xifra d’ordre.

a) 1)b) 2)c) 3)

(Vegeu el capítol 9, «Enumeracions».)

87I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

4.9. Els claudàtors

Els claudàtors [ ] són un signe doble amb una funció semblant a la dels parèn-tesis, però d’ús molt més restringit. S’escriuen units, sense cap espai en blanc, al text que contenen.

Les funcions dels claudàtors són les següents:

— Inclouen els punts suspensius que indiquen una omissió en una citació.

Els acords municipals o comarcals sobre alteració de termes s’han d’adoptar amb el quòrum […] i s’han de sotmetre a informació pública per un període de seixanta dies, com a mínim.

— En una citació, delimiten les intervencions de la persona que transcriu.

«La Diputació ja va expressar el seu parer i les seves inquietuds [les al·legacions formulades a l’avantprojecte de llei que el Departament de Governació va sotmetre a informació pública el juny del 2013] respecte a les reformes que propugnen una reordenació de les competències i funcions dels governs locals catalans.»

— En les referències bibliogràfiques, delimiten la informació que, pròpia-ment, no en forma part.

[s. d.] sine data (‘sense data de publicació’)[en línia] publicació accessible en línia[Consulta: 15 gener 2015] data en què s’ha consultat la publicació

— Inclouen el mot sic (en llatí, ‘així’), que posem al costat d’un mot equivo-cat o inintel·ligible en una citació.

«Mitjançant el Decret 2014/200, de data 26 de novembre de 2044 [sic], s’ha aprovat inicialment el Projecte d’urbanització del carrer d’Elisenda de Montcada.»

— Inclouen un incís dins d’un altre incís delimitat per parèntesis.

A partir dels censos (els últims [2011]), s’observa l’evolució de les competències lingüístiques de la població.

88I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

4.10. Les cometes

Hi ha tres tipus de cometes: les llatines o baixes (« »), les angleses o altes (“ ”) i les simples o senzilles (‘ ’). Les llatines i les angleses tenen les mateixes funcions.

Sempre que és possible, utilitzem les cometes llatines, que amb el processa-dor de textos MS Word obtenim amb les combinacions Alt + 174, per a obrir-les, i Alt + 175, per a tancar-les.

Davant de cometes, la preposició de i els articles el i la segueixen les normes de l’apostrofació. En aquests casos, les cometes llatines ens estalvien la in-comoditat de tenir dos signes contigus massa semblants si féssim servir les angleses. En els exemples següents la preposició de s’apostrofa davant els títols d’articles periodístics.

L’autor d’“Avui o mai” respon a les crítiques.

L’autor d’«Avui o mai» respon a les crítiques.

En canvi, si el text entre cometes comença amb un article determinat (el, la, els, les), no es produeix la contracció:

Els impulsors del foment de la lectura.

L’autor d’“El foment de la lectura, el foment de la dignitat” respon a les crítiques.

L’autor d’«El foment de la lectura, el foment de la dignitat» respon a les crítiques.

Quan hem de posar cometes dins d’unes altres cometes, seguim aquest ordre: llatines, angleses i simples.

«… “… ‘…’ …” …»

Pere Vidal ha escrit: «La Guerra Civil va ser una guerra entre germans. Com afirma Carles Pons: “El llegat del ‘caïnisme’ perviurà durant generacions”».

4.10.1. Cometes dobles

La funció principal de les cometes dobles (llatines i angleses) és delimitar una citació o una transcripció textual. Encara que la citació o la transcripció es

89I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

faci en una llengua que no sigui el català, no utilitzem la cursiva, perquè les cometes són suficients per a diferenciar el text citat o transcrit de la resta.

Si són breus, van dins de la mateixa oració o del mateix paràgraf.

Segons el tercer acord, «els assessors lingüístics formen part del tribunal amb veu i sense vot».

El president ha afirmat que «la Mancomunitat va emprendre una ambiciosa acció política en l’àmbit dels serveis públics bàsics».

Si la citació o la transcripció ve després de dos punts i finalitza una oració o un paràgraf, podríem pensar que necessitem dos punts: l’un per a tancar l’ora-ció que va entre cometes, i un altre per a tancar l’oració inicial.

El president afirmà: «La Mancomunitat va emprendre una ambiciosa acció política en l’àmbit dels serveis públics bàsics.».

No és així: no podem posar un punt abans de les cometes i un altre després. Tenim dues opcions vàlides: o prioritzem el punt que tanca l’oració inicial o prioritzem el punt que tanca l’oració entre cometes. Ens decantem per la pri-mera opció, tant si la citació o la transcripció comença amb majúscula com si comença amb minúscula.

El president ha afirmat: «La Mancomunitat va emprendre una ambiciosa acció política en l’àmbit dels serveis públics bàsics».

El president ha recordat: «[…] les vies locals són una infraestructura que cal mantenir, millorar i actualitzar».

Si la citació o la transcripció té més d’un paràgraf, fem servir les cometes d’obertura en el primer, i les de tancament, a l’inici dels paràgrafs següents i a l’acabament de l’últim.

«La disposició transitòria tercera assenyala quina ha de ser la normativa comptable a aplicar en l’elaboració i la rendició de comptes corresponents a exercicis anteriors al 2015. »La disposició derogatòria única deixa sense efecte totes les normes del mateix rang o inferior en allò que s’oposin al que disposa la nova Instrucció de comptabilitat, la contradiguin o hi resultin incompatibles, i deroga de manera expressa la Instrucció del

90I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

model simplificat de comptabilitat local aprovada per l’Ordre EHA/4042/2004, de 23 de novembre.

»Finalment, la disposició final única estableix l’entrada en vigor de la present Ordre l’1 de gener de 2015.»

Si la citació o la transcripció literal la fem com un text a part (un lema, una dedicatòria, etc.) o bé és molt llarga (per exemple, un conveni inclòs en un decret), la podem marcar amb un cos més petit que el del text general o situar-la en una posició diferent amb la tecla «Tab(ulador)» del teclat.

També emmarquem entre cometes:

— Títols de parts d’una obra: capítols o apartats d’un llibre, articles de pu-blicacions periòdiques, capítols de programes de ràdio i televisió, poemes, cançons, etc.

El capítol «Conclusions i propostes» del llibre Avaluació de la transferència de la formació a l’Administració pública de Catalunya és revelador.

L’article «El canvi de paradigma en la jurisprudència constitucional sobre la compe-tència lingüística dels empleats públics» ha estat publicat al núm. 61 de la Revista de Llengua i Dret.

«Transhumàncies, camí ramader», del programa Caminant per Catalunya que emet la XAL, descobreix una zona del Lluçanès.

Joan Margarit recita «Estimar és un lloc» i «Vinc d’allí», dos poemes del seu llibre Des d’on tornar a estimar.

Els títols de l’obra (llibre, publicació periòdica, programa de televisió i poemari) s’escriuen amb lletra cursiva.

(Vegeu el capítol 17, «Tipus de lletra».)

— Títols de conferències, ponències i discursos.

Us convidem a assistir a la conferència «Vivències».

— Títols específics d’exposicions, mostres i jornades que no incloguin el nom genèric corresponent a l’activitat.

91I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

L’exposició «Ciutats compartides» va rebre el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2014.

«El valor social dels museus» és el títol de la XXVI Jornada de la Xarxa de Museus Locals.

En canvi, si el títol de l’activitat inclou la designació genèrica, escrivim amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que el constitueixen i prescindim de les cometes.

(Vegeu el capítol 13, «Majúscules i minúscules».)

— Eslògans, lemes i campanyes.

Comença la campanya «Viu el parc».

Les campanyes «Cap infant fora de joc» i «La fam no fa vacances».

L’altra funció de les cometes és connotar una paraula o un grup de paraules amb un sentit especial: ironia, èmfasi, distanciament, etcètera.

Va canviar de departament «voluntàriament».

La campanya «Fem més. Fem país» explica l’acció de govern de la Diputació de Barcelona.

«Afinem la llengua»

4.10.2. Cometes simples

Amb les cometes simples (‘ ’) indiquem:

— Les paraules o grups de paraules que formen part del títol d’una obra o d’un titular de premsa i que dins del text s’escriuen en cursiva.

Dins del text:

El pailebot Santa Eulàlia és el vaixell insígnia del Museu Marítim.

El comitè d’experts inclou acadèmics, periodistes, polítics, directors de think tanks i altres persones enteses en la matèria.

92I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Titulars:

El ‘Santa Eulàlia’ salpa avui cap a l’Alguer

El ‘think tank’ dels mitjans digitals

— El significat d’una paraula o una frase.

Anoia ve del llatí vulgar Amnucula (‘riu petit’).

4.11. La barra inclinada

La barra inclinada (/) indica una relació entre dos elements que s’oposen o s’alternen entre si.

Si relaciona dos mots, no deixem cap espai ni abans ni després; si els elements que relaciona tenen més d’un mot, deixem un espai abans i després.

notificació d’entrada / sortida de mercaderiesson pare / el seu parenom de l’usuari/ària funcionari interí temporal i/o personal laboral temporal

La barra inclinada també té aquestes altres funcions:

— En els documents normatius separa el número d’ordre de l’any en què s’ha promulgat.

Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística

— Pot substituir el punt en algunes abreviatures.

c/s/n

(Vegeu l’apartat 4.2 d’aquest capítol i també el capítol 12, «Abreviacions».)

93I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— És un dels signes matemàtics de la divisió i dels trencats (sense espai ni davant ni darrere).

50/2 = 25 x/y = z1/3 de la població

En aquesta mateixa funció, és intercanviable amb els dos punts:

50 : 2

— Forma part d’algunes unitats de mesurament, amb el valor de fracció.

90 km/hm3/s

— Separa els elements de les pàgines web (tret de la sigla HTTP).

http://www.diba.cat/cido

94I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

5. TRACTAMENTS PERSONALS I TRACTAMENTSPROTOCOL·LARIS

En el procés de redacció, abans de començar a escriure hem de decidir quin tractament personal donarem a l’emissor i quin tractament donarem al receptor, d’acord amb la relació entre l’un i l’altre i d’acord amb la situació comunicativa.

5.1. Emissor

La veu de l’emissor es pot expressar amb els pronoms personals jo, nosaltres i es.

Jo (pronom personal de la primera persona de nombre singular)

El tractament general i habitual del redactor és la primera persona del singular (exposo, proposo, comunico, faig saber, envio, demano, adjunto…), amb un jo implícit, d’acord amb un estil directe i una major implicació de l’emissor.

L’ús del jo permet distingir les opinions o les accions de la persona que redac-ta de les de l’ens que representa, cosa que de vegades ens pot estalviar alguna ambigüitat.

Nosaltres (pronom personal de la primera persona de nombre plural)

S’utilitza quan l’emissor designa col·lectivament, en el context de l’escrit, dues o més persones entre les quals s’inclou ell mateix.

Si un emissor individual escriu en nom d’un col·lectiu (de la Diputació de Barcelona o d’una àrea, per exemple) i vol subratllar aquest aspecte, és ade-quat fer servir la primera persona del plural (hem treballat, agraïm, ens pro-posem…). En aquest cas, el centre emissor predomina sobre l’individu que signa el document.

També és habitual l’anomenat plural de modèstia, el nosaltres, que només inclou un autor individual, sobretot en textos especialitzats.

95I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Es (pronom que denota que l’acció expressada pel verb és deguda a una per-sona indeterminada)

Aquest tractament amaga la veu de l’emissor i reflecteix un distanciament entre ell mateix i el destinatari.

Els autors de textos científics o assagístics acostumen a fer-lo servir (se sol entendre, es diu…).

En el llenguatge administratiu, la tercera persona del singular ha estat un tractament tradicional en la redacció de certs documents com el certificat, l’informe, la sol·licitud o el saluda (certifica, exposa, demana, saluda). Ac-tualment, però, només es conserva en el saluda (la presidenta de la Diputació de Barcelona saluda la directora de […] i es complau a […]), un document estrictament protocol·lari que tendeix a ser substituït per una carta o una in-vitació, per exemple.

Despersonalització del subjecte

Tota acció expressada en una frase té normalment un subjecte. Res no justifica que el llenguatge administratiu recorri a fórmules artificioses que amaguen el subjecte responsable d’una acció.

Per tant, és aconsellable evitar frases com Des de l’Àrea de Territori s’ha promogut una campanya de […] i construir-les seguint l’ordre lògic: L’Àrea de Territori ha promogut una campanya de […]

La construcció Per l’Àrea de Territori s’ha promogut una campanya de…, a més d’artificiosa, és incorrecta. Sempre podem recórrer a una passiva com La campanya de […] ha estat promoguda per l’Àrea de Territori si el cas ho justifica (en aquest cas, volem focalitzar l’atenció en la campanya).

96I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

5.2. Destinatari

Tu (pronom personal de segona persona de nombre singular)

El tractament de tu és el més informal i cordial; expressa familiaritat amb l’interlocutor i, per tant, és l’adequat quan busquem proximitat i complicitat:

Viu el Parc!

Vine a fer turisme a prop de Barcelona!

Fes-te el carnet de la biblioteca.

El tractament de tu no és propi del llenguatge administratiu.

Vós (pronom personal de segona persona)

El tractament de vós és el recomanable en el llenguatge administratiu escrit, perquè:

— és més respectuós que el tu,— és menys distant que el vostè,— evita haver de distingir entre masculí i femení, i també entre singular i plural.

En una frase com Aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben atentament, el tractament de vostè ens obligaria a distingir els quatre casos següents:

Aprofito l’avinentesa per a saludar-la ben atentament.Aprofito l’avinentesa per a saludar-lo ben atentament.Aprofito l’avinentesa per a saludar-les ben atentament.Aprofito l’avinentesa per a saludar-los ben atentament.

Vostè, vostès (pronom personal de segona persona)

Aquests pronoms personals de segona persona són fórmules de tractament que denoten formalitat amb un distanciament marcat.

Li (masc. o fem.) agraeixo l’acceptació de la proposta i els seus suggeriments. Els (masc. o fem.) agraeixo l’acceptació de la proposta i els seus suggeriments.

97I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Els (masc. o fem.) convocaré al més aviat possible.El (masc.) / La (fem.) convocaré al més aviat possible.

Vostè o vostès són els tractaments habituals en la llengua oral, en reunions o actes formals, com ara les sessions del Ple.

— Per coherència, hem de mantenir al llarg de tot l’escrit els tracta-ments fixats. Aquesta coherència exigeix parar una atenció especial a les persones verbals, als pronoms febles de complement directe i indirecte i als possessius (vegeu la taula «Correspondències»).

Li [a vostè] agraeixo [jo] l’acceptació de la proposta i la vostra [de vós] col·laboració.Us [a vós] agraeixo [jo] l’acceptació de la proposta i la vostra [de vós] col·la-boració.

Et [a tu] convocarem [nosaltres] al més aviat possible.Us [a vós] convocaré [jo] al més aviat possible.

— El tractament de vós és el recomanable en el llenguatge administratiu escrit.

— Els tractaments protocol·laris s’haurien d’anar substituint per les for-mes de tractament general senyor o senyora.

— Les fórmules d’afalac i submissió no són admissibles entre els di-ferents òrgans jeràrquics de l’Administració ni entre els ciutadans i l’Administració, que està al seu servei.

98I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Correspondències

Tractament Persona verbal CD CI Possessius

Vós 2a persona del plural us (davant de verb) vostre, vostra, -vos o -us (darrere de vostres verb, segons que acabi en consonant o vocal) Vostè 3a persona del singular el, l’ (davant de verb) li seu, seva -lo o ’l (darrere de verb) la, l’ (davant de verb) -la (darrere de verb)

Vostès 3a persona del plural els (davant de verb) els seus, seves -los o ’ls (darrere de verb) (davant de verb) les -los o ’ls (darrere de verb)

El pronom de complement indirecte és li (sing.) i els (pl.), tant si es refereix al gènere masculí com al femení.

Els presentarem la proposta dimarts vinent.(a ells, a elles)

La combinació els hi no pot representar només el complement indirecte plural, que és els.

Els hi presentarem la proposta dimarts vinent.(a ells, a elles)

5.3. Tractaments protocol· laris i tractaments generals

Les disposicions i els tractaments protocol·laris estan regulats legalment per disposicions oficials. En el nostre cas la font principal és el Decret 189/1981, de 2 de juliol, que estableix les normes de protocol i cerimonial en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, així com el Decret 459/1981, de 6 de no-

99I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

vembre, que el modifica parcialment. D’acord amb aquesta regulació, el protocol compleix la funció de fer explícites les relacions entre els diversos nivells de les autoritats i institucions, i estableix uns determinats codis de comunicació entre aquests nivells entre si i també amb la ciutadania.

Tal com ja han recollit altres fonts recents, la democratització administra-tiva, que es distingeix per una evident aproximació dels representats po-lítics a la ciutadania i per un clar distanciament de la pretèrita tendència a la sacralització del poder, ha portat a rebaixar les formes dels tractaments protocol·laris en alguns contextos. Així, es pot dir que el protocol és ade-quat i es manté especialment, tant en el registre oral com en l’escrit, quan l’escenificació és un factor important i es tracta de situacions solemnes (com ara inauguracions, premis i celebracions) o de documents d’una cer-ta formalitat. En canvi, quan el document o la situació tenen un caràcter relativament general o una difusió molt àmplia, les administracions públi-ques tendeixen actualment a limitar o relaxar l’aparat protocol·lari i per això s’ha generalitzat el tractament senyor/senyora, que és independent del càrrec o categoria que s’ocupa.

5.3.1. Protocol· laris

Els tractaments protocol·laris són un títol de cortesia que es dóna a una persona, pel càrrec o per la categoria que ocupa.

Hi ha dues maneres de combinar el tractament protocol·lari, el càrrec i el nom i els cognoms:

— Fórmula de tractament + nom i cognoms, càrrec

Molt Honorable Senyora Núria de Gispert i Català, presidenta del Parlament de Catalunya

— Càrrec, fórmula de tractament + nom i cognoms

Presidenta del Parlament de Catalunya, Molt Honorable Senyora Núria de Gispert i Català

100I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Si ens adrecem a una persona que ocupa diversos càrrecs que tenen tractaments protocol·laris diferents, fem servir el tractament corresponent al càrrec pel qual ens hi adrecem.

Il·lma. Sra. Mercè Conesa i Pagès(si ens hi adrecem com a alcaldessa de Sant Cugat del Vallès)

Excma. Sra. Mercè Conesa i Pagès(si ens hi adrecem com a presidenta de la Diputació de Barcelona)

És important recordar que en alguns casos es conserva el tractament proto-col·lari amb caràcter honorífic.

Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira

5.3.2. Generals

En general, el tractament de senyor i senyora i altres tractaments de cortesia sense entitat legal, com doctor, professor o mestre, s’escriuen sencers i amb minúscula.

la doctora Josefina Castellvíel professor Martí Boada

Només s’escriuen amb majúscula si els abreugem o formen part d’una fórmula protocol·lària.

la Dra. Josefina Castellvíel Prof. Martí BoadaIl·lustríssima Senyora Mercè Conesa i PagèsIl·lm. Sr. Rafael Ribó i Massó

Si ens adrecen simultàniament a persones que no tenen tractament protocol·lari i a persones que sí que en tenen, podem escriure tots els tractaments amb majúscula.

Hi intervindran l’Il·lustríssim Senyor Josep Mayoral i Antigas i el Senyor Jordi Soler i Insa.

101I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Les formes tradicionals de respecte En/Na/N’ han deixat pas a la forma ge-neral i habitual senyor/senyora.

És del tot inadmissible l’acumulació de les formes Senyor En o Senyora Na, que combinen la forma tradicional de respecte amb el tractament general actual, segurament per imitació del castellà Señor Don i Señora Doña.

102I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

6. FÓRMULES DE SALUTACIÓ I COMIAT

6.1. Salutació

Triem la fórmula de salutació d’acord amb el grau de relació entre l’emissor i el destinatari i el grau de formalitat del conjunt del text:

— Senyor o Senyora correspon a una situació neutra. Respectuosa i atenta alhora, és la més general.

— Distingit senyor o Distingida senyora correspon a una situació molt for-mal.

— Benvolgut company/amic o Benvolguda companya/amiga correspon a si-tuacions de franquesa i cordialitat.

Després de la fórmula de salutació s’hi posa una coma.

Il·lustríssim Senyor Alcalde,

El gènere masculí o femení de la salutació ha de concordar amb el destinatari. Si els destinataris són un col·lectiu que inclou homes i dones, la salutació ha de preveure totes dues possibilitats, separades per una coma.

Senyor, senyora,Distingit senyor, distingida senyora,Benvolgut company, benvolguda companya,

Hem d’evitar salutacions amb simples adjectius, com ara Benvolgut, Benvol-guda, i optar per la forma completa: Benvolgut senyor, Benvolguda senyora.

6.2. Comiat

Triem la fórmula de comiat d’acord amb el to de la salutació de l’encapçala-ment i el grau de formalitat del conjunt del text. De més a menys formalitat, aquestes són unes quantes fórmules possibles:

103I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Us saludo amb respecte.Aprofito aquesta avinentesa per a saludar-vos ben atentament.Atentament,Ben atentament,Cordialment,Una salutació cordial,Ben cordialment,

Després de la fórmula de comiat hi posem una coma, llevat que sigui una frase verbal (com els dos primers exemples anteriors), en què hi posem un punt.

En la documentació administrativa les fórmules de salutació i comiat es reser-ven a la carta, als missatges de correu electrònic i a escrits anàlegs de caràcter interpersonal.

104I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

7. DATACIÓ

7.1. Separada del text

La datació dels documents, separada del text, inclou la població, el dia, el mes i l’any.

S’han de tenir en compte els aspectes següents:

— La datació no ha d’anar introduïda per la preposició a.

— La població se separa de la data amb una coma.

— El dia s’escriu amb xifres, tret d’algun document específic, en què s’ha d’escriure amb lletres.

— El mes s’escriu amb lletres, amb minúscula inicial i precedit de la preposi-ció de o d’. En el cas dels formularis, limitem la preposició a la consonant d (la persona que l’emplena afegeix una e o un apòstrof, segons convingui).

— L’any s’escriu amb xifres i no duu cap punt després del miler perquè no és cap xifra comptable.

— Tampoc no es posa cap punt al final de la datació.

A Barcelona, el 25 de Juliol de 2.015.Barcelona, 25 de juliol de 2015

— El lloc que ocupa la datació varia segons el tipus de document administratiu.

— Alguns documents tenen una datació doble: l’habitual d’emissió i la del re-gistre d’entrada o sortida, que és la que compta per a la tramitació formal.

7.2. Dins del text

La datació se sol expressar amb el dia (en xifres), el mes (en lletres) precedit per de o d’ i l’any (en xifres) precedit per de o d’.

105I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

5 de juliol de 2015

Si ens convé expressar-la íntegrament amb xifres (per limitacions d’espai, per raons informàtiques, d’ordenació, etc.), seguim aquests criteris:

— no utilitzem el zero per a indicar xifres inferiors al 10, — fem servir el guionet per a separar el dia del mes i el mes de l’any, i — escrivim la xifra de l’any sencera.

5-7-2015

Aquesta és la forma generalitzada en el nostre context i és la que utilitzem a la Diputació de Barcelona.

En el context internacional hem de saber que la norma ISO 8601 segueix el criteri d’especificar els períodes de temps més llargs i després els més curts (any, mes i dia) i de representar el mes i el dia amb dos dígits:

2015-07-05

12 de setembre de 2015 o del 2015?

Totes dues formes són correctes. De fet, quan diem del 2000 ometem la paraula any i fem la contracció entre la preposició i l’article.

Tradicionalment la data s’ha expressat sense l’article entre la preposició de i l’any, però amb l’arribada de l’any 2000 els parlants van tendir a posar-hi l’article: 1 de gener del 2000. I sembla que aquesta tendència de la llengua oral es manté davant dels anys del segle XXi.

Pel que fa a la datació dels documents, la convenció és seguir el criteri tradicional i, per tant, prescindir de l’article.

Barcelona, 12 de setembre de 2015

106I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

En tots els altres casos, quan citem anys dins d’un text, podem optar per escriure l’article o no. El que és imprescindible és ser coherents amb el criteri adoptat.

De 1997 al 2006 va ser alcalde de la ciutat.De 1997 a 2006 va ser alcalde de la ciutat. Del 1997 al 2006 va ser alcalde de la ciutat.

A 31 de desembre de 2015?

Si volem subratllar la idea de situació o estat, la combinació a + data (en xifres o amb el numeral corresponent) és correcta només si la pre-posició va després d’un substantiu.

balanç a 31 de desembre de 2015

Altres opcions:

balanç tancat el 31 de desembre de 2015balanç del 31 de desembre de 2015

Si la datació va precedida d’un verb, cal fer servir l’article, i no la pre-posició.

decisió presa el 31 de desembre de 2015decisió presa a 31 de desembre de 2015

107I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

8. DADES DE CONTACTE I HORARIS

8.1. Adreces

L’adreça consta del nom de la via pública, el número de l’edifici, el pis i la porta, el codi postal i la població. A l’hora d’escriure una adreça hem de tenir en compte els aspectes següents:

— El nom genèric de la via pública pot anar sencer o abreujat.

avinguda o av.carrer, c. o c/carretera o ctra.passatge o ptge.plaça o pl.passeig o pg. travessera o trav.

— En text seguit, el nom genèric o descriptiu s’escriu amb minúscula.

S’han traslladat al carrer Major.

En les adreces, s’escriu amb majúscula per posició.

Carrer Major, 31

— Entre el genèric i el nom propi de la via pública hi sol haver la preposició de i algun altre element.

carrer de Sèneca, avinguda del Doctor Trueta, baixada de Can Valls

Només si el nom de la via pública és un adjectiu, una lletra o un número, no hi va la preposició de.

carrer Major, avinguda Diagonal, carrer F, carrer 4

— Si optem per abreujar el nom genèric, podem estalviar-nos la preposició.

c. Sèneca, av. Doctor Trueta, bda. Can Valls

108I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— El número se separa del nom de la via pública amb una coma. Entre el nú-mero i el pis hi va una coma; entre el pis i la porta també hi hauria d’anar una coma, però es pot ometre per un criteri de simplificació (i sempre que no hi hagi possibilitat de confusió).

c. Major, 49, 2n 1a

Per escriure el número del pis i de la porta abreugem els ordinals amb la xifra i l’última lletra de la paraula desplegada: 2n 2a. Afegir-hi el punt després de la lletra és optatiu: 2n. 2a. I, fins i tot, és possible fer servir les lletres volades: 2n 2a.

Per una qüestió de simplificació, i també d’extensió d’ús, l’abreviatura preferent és la primera; és a dir, sense el punt final. Vegeu més informació al capítol 12, «Abreviacions».

Altres denominacions que poden formar part d’una adreça, i les abreviatu-res corresponents, són les següents:

apartament apmt. àtic àt.

sobreàtic s/àt (sense punt, perquè inclou una barra) baixos bxs. barri b. barriada b. bloc bl. cantonada cant. entresòl entl. escala esc. despatx desp. dreta dta. esquerre-a esq. principal pral.

— Davant del número de l’edifici no cal posar ni núm. ni n.

— Els números correlatius corresponents a un mateix edifici s’uneixen amb un guionet (sense cap espai ni abans ni després).

carrer de Sant Carles, 43-47

109I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— El codi postal identifica la província, la població i el districte. La població s’escriu a continuació del codi, després d’un espai. La sigla de codi postal és CP, però no s’acostuma a escriure en les adreces.

08700 Igualada

8.2. Telèfon, adreça electrònica i adreça web

Escrivim aquestes dades de contacte seguint les pautes següents.

— Els números de telèfon els expressem amb xifres aplegades en grups de tres:

934 022 222

Entre els grups dels números de telèfon no hi ha d’haver punts.

934.022.222

L’abreviatura de telèfon és tel. Entre l’abreviatura i el número hi ha d’ha-ver un espai:

Tel. 934 022 222Tel.934 022 222

— L’expressió adreça electrònica és la utilitzada per a enviar o rebre un mis-satge de correu electrònic.

No l’hem de confondre amb correu electrònic, que és l’aplicació en un ordinador o en una xarxa de diversos usuaris per mitjà de la qual es poden enviar missatges personalitzats i rebre’ls.

El missatge que es transmet d’una bústia electrònica a una altra s’anomena missatge electrònic o correu electrònic. Nosaltres recomanem la primera opció, sobretot en contextos poc explícits.

Si teniu problemes amb el correu, envieu un missatge a l’adreça suporttecnic@diba.cat.

110I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

L’abreviatura a/e (‘adreça electrònica’) és útil quan es presenten proble-mes d’espai (en un imprès per emplenar, per exemple); però, en altres con-textos (paper de carta, targeta de presentació, etc.), l’ús del signe de l’arrova com a separador ja ens indica que es tracta d’una adreça electrònica.

L’equivalent anglès e-mail té un valor genèric, que val tant per al terme adreça electrònica com per al terme correu electrònic.

— El substantiu normatiu web, anglicisme provinent de la simplificació de World Wide Web, pot ser masculí o femení.

En masculí, a més de fer referència al sistema que permet cercar informa-ció a Internet, equival a lloc web (‘conjunt de pàgines web que una organit-zació, una empresa o una persona pública posa a disposició dels usuaris’).

Busqueu l’oferta de serveis de la Diputació de Barcelona al webhttp://www.diba.cat/

En femení, equival a pàgina web (‘document amb informació codificada com-patible amb el sistema de comunicacions de la xarxa Internet’).

Els ginys són aplicacions que permeten integrar en una pàgina web informació externa.

— En els textos esquemàtics (targetes de presentació, paper de carta, rètols, cartells, etc.) les adreces electròniques i les de llocs o pàgines web s’escri-uen en rodona i no es marquen de cap manera.

En un text seguit les marquem en cursiva, però si el text és digital els pro-cessadors de textos les solen convertir en enllaços, de manera que queden marcades gràficament (en general, subratllades i de color blau).

http://www.diba.cat

En les citacions bibliogràfiques les escrivim en rodona i entre parèntesis angulars:

institut d’Estudis catalans. Diccionari de la llengua catalana (en línia). 2a ed., actual. 31 juliol 2015. Barcelona: IEC, 1997. <http://dlc.iec.cat> [Consulta: 31 juliol 2015].

111I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

8.3. Hores i horaris

8.3.1. Sistema tradicional

La forma tradicional d’expressar l’hora és referir-se sempre a l’hora a la qual ens acostem, mitjançant els quarts, i es basa en el cicle de dotze hores abans i després del migdia. Les referències a la part del dia o l’hora es poden obviar si el context és prou explícit.

un quart de vuit (del matí o del vespre) dos quarts de vuit (del matí o del vespre) tres quarts de vuit (del matí o del vespre)

Si hem de precisar més, podem afegir un nombre determinat de minuts o re-córrer al mig quart (entre set i vuit minuts).

un quart i cinc de vuit / un quart de vuit i cinc minuts un quart i deu de vuit / un quart de vuit i deu minuts dos quarts i mig de vuit

Quan ens referim a una hora justa, fem servir l’expressió en punt.

Quan falten només uns quants minuts per arribar a l’hora següent, podem dir falten tres minuts per a les nou, però no són les nou menys tres minuts; de la mateixa manera que no diem les tres menys quart, sinó tres quarts de tres.

Si la indicació horària no ha de ser gaire precisa, hi ha l’expressió quarts de (entre un quart i tres quarts) i l’adjectiu tocat/ada (que indica que passen pocs minuts de l’hora esmentada). Per exemple: quarts de nou, les nou tocades.

8.3.2. Sistema internacional

En general, quan ens convé més precisió horària recorrem al sistema interna-cional. Basat en el cicle solar de vint-i-quatre hores, ens estalvia la referència a la part del dia.

A diferència del sistema tradicional, la indicació horària s’expressa amb xi-fres i mira cap a l’hora que ja ha passat, no cap a l’hora en què hem entrat.

112I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

L’hora que acaba de passar va acompanyada del símbol h (sense punt, com qualsevol altre símbol) o del terme hores.

7 h o 7 hores7 h. (h. és l’abreviatura de habitants!)

Els minuts s’expressen amb dos dígits seguits del símbol min (sense punt, com qualsevol altre símbol).

7 h 30 min7 h 30 min.7 h 30 m (m és el símbol de metre!)

Si volem ser més concisos, escrivim correlativament les hores i els minuts se-parats amb un punt (o amb dos punts, segons la norma ISO 8601) i no amb una coma, ja que els minuts no són decimals, seguits del símbol h o del terme hores.

7.30 h (fórmula preferent a la Diputació de Barcelona)7:30 h7,30 h

Entre les xifres i el símbol sempre hi ha d’haver un espai.

7 h 30 min7h 30min

No és correcte expressar l’hora en xifres i fer referència a la part del dia.

L’acte comença a les 18.30 h de la tarda.L’acte comença a dos quarts de set de la tarda.L’acte comença a les 18.30 h.

8.3.3. Horaris: hores i dies

Les expressions temporals referides a l’hora s’introdueixen amb la prepo-sició a.

L’acte és a les vuit del vespre.

113I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Convé recordar que la part del dia compresa entre la tarda i la nit és el vespre, que, depenent de si és estiu o hivern, pot anar des de les set fins a les nou o les deu, aproximadament.

Les abreviatures dels dies de la setmana són:

dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.

Si ens convé establir els dos grups dels dies de la setmana (dilluns, dimarts i dimecres, d’una banda, i dimarts i dijous, de l’altra) podem fer servir les combinacions DDD i dd, respectivament.

El dilluns o dilluns?

Els dies de la setmana poden funcionar com a substantius o com a ad-verbis. En funció substantiva els precedeix l’article el o els; en funció adverbial, no.

a) El dilluns 15 de setembre comença el curs escolar.

El substantiu dilluns va acompanyat per una data (15 de setembre) que fa d’adjectiu.

b) Dilluns comença el curs escolar (frase enunciada entre el 8 desetembre i el 14 de setembre)

c) Dilluns va començar el curs escolar (frase enunciada entre el16 de setembre i el 22 de setembre)

A l’apartat b ens referim al dilluns immediatament posterior al moment en què enunciem la frase; és a dir, al dilluns que ve.

A l’apartat c ens referim al dilluns immediatament anterior al moment en què enunciem la frase; és a dir, al dilluns passat.

114I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

En tots dos casos el substantiu dilluns té valor adverbial. És com dir demà o demà passat o ahir o abans-d’ahir. Expressions equivalents: dilluns vinent o dilluns passat.

Notem que si volguéssim expressar la data tant a b com a c, la posarí-em entre comes, perquè és una explicació i no una especificació, com passava a l’apartat a.

Dilluns, 15 de setembre, comença el curs escolar.Dilluns, 15 de setembre, va començar el curs escolar.

El (o els) dilluns o dilluns?

Quina diferència hi ha entre El (o els) dilluns al matí es reuneix la co-missió mixta i Dilluns al matí es reuneix la comissió mixta?

— En el primer cas, dilluns funciona com a substantiu (per tant, el pre-cedeix l’article el o els) i té un sentit distributiu, és a dir, indica que el fet de reunir-se s’esdevé cada setmana en aquell dia: La comissió es reuneix cada dilluns, els dilluns de cada setmana.

Notem que tant podem dir el dilluns com els dilluns, perquè el signifi-cat del singular i del plural és idèntic: cada dilluns de cada setmana.

Un altre exemple: Els teatres tanquen el dilluns o Els teatres tan-quen els dilluns.

— En el segon cas, dilluns té una funció adverbial (per tant, no el pre-cedeix cap article). El significat de l’oració és que la comissió es reu-nirà el dilluns immediatament posterior al moment en què enunciem la frase; es reunirà el dilluns vinent.

Horaris breus

Fora de textos seguits, l’article que acompanya els dies de la setmana (amb valor distributiu) no és imprescindible perquè es tracta de textos esquemàtics.

115I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Els diumenges / el diumenge, tancat. Diumenges / Diumenge, tancat.

De dilluns a divendres, de 8 h a 15 h; dissabtes, de 8 h a 13.30 h; diumenges, tancat

De dilluns a divendres, de 8 h a 15 h; dissabte, de 8 h a 13.30 h; diumenge, tancat

Períodes

A l’hora d’establir una correlació cronològica per a indicar el comen-çament i el final d’un període, fem servir les preposicions simples de i a o les preposicions compostes des de i fins a.

de 8 h a 15 hde l’1 de gener al 28 de febrer

des de les 8 h fins a les 15 hdes de l’1 de gener fins al 28 de febrer

El que no fem és barrejar en una mateixa correlació una preposició simple amb una preposició composta.

de l’1 de gener fins al 28 de gener

116I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

9. ENUMERACIONS

Les enumeracions es poden disposar a ratlla seguida o verticalment. A rat-lla seguida, els elements s’escriuen l’un darrere l’altre, separats per comes o punts i comes. (Per a més informació sobre aquest tipus d’enumeració, con-sulteu el capítol 4, «La puntuació i els signes de puntuació».)

9.1. Enumeracions verticals

Aquest tipus d’enumeració disposa els elements d’una sèrie o les parts d’un tot de manera vertical.

Els elements enumerats s’introdueixen amb lletres, números, guions llargs o pics.

Les lletres van seguides d’un parèntesi de tancament. Les lletres s’escriuen en cursiva; els parèntesis, en rodona.

a)b)c)

El número va seguit d’un punt. No hi hem d’afegir cap altre signe de puntuació.

1. 1.-2. 2.-3. 3.-

Si els elements enumerats són breus, paraules soltes o grups de poques parau-les, tendim a escriure’ls amb minúscula i a prescindir del signe de puntuació al final de cada element enumerat. Per exemple:

La prova és obligatòria i consisteix en l’avaluació de les competències professionals següents:— compromís professional— orientació al servei públic— pensament analític— recerca d’informació

117I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— flexibilitat i obertura al canvi— rigor i organització.

Altres maneres de presentar elements enumerats breus:

— amb minúscula inicial i coma — amb minúscula inicial i punt i coma— amb majúscula i punt.

Objectius de la reunió:a) presentar l’avaluació del curs,b) consensuar les propostes de millora.

Objectius de la reunió:— presentar l’avaluació del curs a partir de l’informe redactat per la tècnica de for- mació;— consensuar les propostes de millora.

Objectius de la reunió:1. Presentar l’avaluació del curs.2. Posar en comú les propostes de millora.

Sigui quin sigui el model que adoptem, l’hem de mantenir en tot el document.

En canvi, si els elements d’una enumeració són llargs i sintàcticament com-plexos, els escrivim amb majúscula inicial i un punt final.

2.1. El carnet de la biblioteca permet fer ús dels diferents serveis, com ara el préstec, l’accés a Internet i la inscripció en cursos i tallers, entre d’altres.

2.2. Tenir el carnet també comporta tenir dret als descomptes i a les bonificacions que s’estableixen en el marc dels convenis subscrits amb entitats de la ciutat.

2.3. El carnet serveix per a totes les biblioteques de la ciutat de Barcelona i de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província (en endavant, XBM). També és vàlid a totes les biblioteques integrades al Sistema de Lectura Pública de Catalunya.7

7. Extret de la «Normativa d’ús de les biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona». <http://w110.bcn.cat/Biblioteques/Continguts/Documents/Fitxers/Normativa_us_bibBCN.pdf> (consulta: 23-3-2015).

118I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

9.2. Enumeracions coherents

Una enumeració introduïda per una frase ha de tenir coherència interna. És a dir, d’una banda, cada un dels elements enumerats s’ha de correspondre amb la frase introductòria; de l’altra, els elements enumerats han de mantenir l’ho-mogeneïtat entre ells, de manera que tots siguin de la mateixa naturalesa (el primer mot de cada element ha de ser un nom, un infinitiu, etc.).

En cas d’alerta per vent, recomanem:1. Evitar els desplaçaments per carretera.2. Aneu amb compte amb el mobiliari urbà, l’enllumenat, les motos i els cotxes aparcats, els contenidors i l’arbrat.3. El tancament de portes i finestres.4. És convenient retirar de balcons i terrasses els elements inestables.5. Consultar les prediccions del temps i l’estat de les carreteres.

Només els punts 1, 3 i 5 són coherents amb la frase introductòria: Recomanem evitar […], el tancament […], consultar […]. Al punt 2 hi falta la conjunció que: Recomanem [que] aneu amb compte amb […]. El punt 4 és insalvable: Re-comanem és convenient […].

D’altra banda, els elements enumerats no són homogenis: dos infinitius, un nom amb article i dues frases verbals diferents entre si. En aquest exemple, optem per una versió breu i clara: l’infinitiu, ja que es tracta d’indicar accions.

En cas d’alerta per vent, recomanem:1. Evitar els desplaçaments per carretera.2. Anar amb compte amb el mobiliari urbà, l’enllumenat, les motos i els cotxes aparcats, els contenidors i l’arbrat.3. Tancar portes i finestres.4. Retirar de balcons i terrasses elements inestables.5. Consultar les prediccions del temps i l’estat de les carreteres.

Tanmateix, també és possible fer servir noms, com en l’exemple següent:

Objecte de la proposta:— Anàlisi dels usos actuals dels mitjans informàtics.— Consideració de les necessitats sorgides.— Programació del funcionament de l’atenció a les necessitats internes i externes.

119I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

— Formació del personal que donarà aquest servei.— Avaluació del bon funcionament dels sistemes implantats.

120I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

10. PERFET SIMPLE, PERFET PERIFRÀSTIC

La significació del perfet simple i del perfet perifràstic del mode indicatiu és idèntica: expressar accions passades i acabades. Optar per una forma o per l’altra és una mera qüestió d’estil, però sobretot de registre.

El perfet simple presenta el model següent: (jo) cantí/perdí/sentí, (tu) can-tares/perderes/sentires, (ell o ella) cantà/perdé/sentí, (nosaltres) cantàrem/perdérem/sentírem, (vosaltres) cantàreu/perdéreu/sentíreu, (ells o elles) cantaren/perderen/sentiren.

El perfet perifràstic es construeix amb el present d’indicatiu del verb anar, que fa d’auxiliar, seguit de l’infinitiu del verb de què es tracta.

van innovar, va estudiar, vam resistir

Les formes del present d’indicatiu són: (jo) vaig, (tu) vas, (ell o ella) va, (nosal-tres) vam, (vosaltres) vau, (ells o elles) van.

Les variants vares, vàrem, vàreu i varen són admissibles en l’àmbit general, però no són recomanables en textos formals.

Són inadequades les formes vàreig o vai per a la primera persona del singular, i vem i veu per a la primera i segona persona del plural, respectivament.

Entre les dues possibilitats que ofereix el català d’expressar una acció passa-da i acabada, la més utilitzada és la forma perifràstica. I també és la que més s’adequa al registre dels textos que habitualment emet la Diputació de Barce-lona. Com a norma general, doncs, utilitzarem la forma perifràstica.

Tanmateix, si pretenem que el text tingui un grau de formalitat alt (una decla-ració o un acord institucional, una placa commemorativa, etc.), podem recór-rer a l’ús del perfet simple:

El president donà per finalitzat l’acte.

El 1907 Enric Prat de la Riba fundà l’Institut d’Estudis Catalans.

121I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

Si ho fem, cal tenir en compte les indicacions següents:

— És preferible evitar l’alternança del perfet simple i el perfet perifràstic en una mateixa frase o paràgraf:

La Junta de Govern Local va aprovar el Projecte executiu de la rehabilitació del centre cívic i n’encarregà l’execució a l’empresa esmentada. La Junta de Govern Local va aprovar / aprovà el Projecte executiu de la rehabilitació del centre cívic i en va encarregar / n’encarregà l’execució a l’empresa esmentada.

— Per la poca vitalitat en la llengua oral no és recomanable l’ús de la primera persona del singular (cantí, perdí, sentí…).

122I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

11. ARCAISMES

En el registre neutre i formal, els arcaismes (els mots que han caigut en desús) i els cultismes (els mots manllevats a les llengües clàssiques) no són adequats.

La llista següent presenta arcaismes o formes arcaïtzants i les expressions equivalents actuals.

adés, adesiara de tant en tant

àdhuc fins i tot

aital tal

ans abans, sinó [que]

ambdós, ambdues tots dos, totes dues

car perquè, ja que

d’antuvi, de bell antuvi des del començament, d’entrada, primer de tot

ensems juntament, alhora

hom es

llur, llurs el seu, la seva, els seus, les seves

mant, manta, mants, mantes nombrós, nombrosa, nombrosos, nombroses

onsevulla, onsevulga, onsevol en qualsevol banda

o sia o sigui, és a dir

puix que atès que, ja que

quelcom (pron. o adv.) alguna cosa (pron.), una mica, un poc (adv.)

sens sense

tostemps, tothora sempre

ultra a més de

123I I . Q Ü E S T I O N S D ’ E S T I L

L’adjectiu i pronom ambdós, ambdues, que el diccionari defineix ‘Tots dos, totes dues; l’un i l’altre’, és, de fet, un arcaisme que no deu el seu triomf sinó a l’analogia formal amb l’equivalent castellà ambos. En un llenguatge que no es vulgui allunyar de les formes consagrades per l’ús, és sempre preferible tots dos a ambdós.

A més a més, amb tots dos ens movem dins una fórmula que admet d’estendre els casos a altres quantitats (tots tres, tots cinc, tots vint, etc.).

Els arcaismes ans, mant/a i sens perviuen en les locucions ans al con-trari, a manta (‘en abundància’), d’una banda, i sens dubte, sens falta, sens fi, sens mesura o sens perjudici, de l’altra.

Aquesta última locució, pròpia del llenguatge jurídic i administratiu, indica que l’oració principal no contradiu ni exclou la subordinada:

En l’aprovació definitiva d’una figura del planejament urbanístic, els actes presumptes es poden acreditar i fer valer d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú, sens perjudici del que disposa l’article 106 quant a l’executivitat dels plans.(art. 91, apartat 6, de la Llei d’urbanisme)

III. CONVENCIONS

125I I I . C O N V E N C I O N S

12. ABREVIACIONS

Les formes abreujades de paraules o de grups de paraules poden simplificar la redacció o la presentació del text, però no n’han de dificultar mai la com-prensió i la claredat.

Si preveiem que hem de repetir al llarg del text la denominació d’un orga-nisme o d’una llei, per exemple, i sobretot si aquesta denominació és llarga, ens anirà bé recórrer a formes escurçades. També són recomanables quan necessitem estalviar espai, com acostuma a passar en taules, gràfics, figures, llistes, etc., i fins i tot en impresos i formularis. En canvi, en textos formals és recomanable prescindir-ne.

Per a garantir la comprensió del text:

— Hem de fer servir les abreviacions convencionals: les que hi ha al final d’aquest capítol i a l’opuscle publicat per la Secretaria (actualment, Di-recció General) de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, consultable a http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publi-cacions/altres/arxius/abrevia.pdf. Si hi trobem dues formes abreujades diferents, optarem, en general, per la més breu.

pàgina p. pàg.vegeu v. veg.

— N’hem de fer un ús coherent. Això vol dir que, com que hi ha paraules que tenen més d’una opció d’abreujament, hem de triar sempre la ma-teixa opció (abreviatura, sigla o símbol), tenint en compte el tipus de text i el context.

Per exemple, si per a referir-nos a societat limitada optem per la sigla SL i no per l’abreviatura s. l., hem de ser coherents en la tria de l’abreviació al llarg del text.

A l’hora de triar, preferim la sigla, perquè en general és més breu, i el sím-bol, perquè té un ús internacional.

126I I I . C O N V E N C I O N S

— Si considerem que les abreviacions que volem fer servir són poc habi-tuals o possiblement desconegudes per als nostres destinataris, n’hem d’indicar l’expressió desenvolupada. En aquest cas, depenent del nom-bre d’abreviacions, podem elaborar una llista annexa al document amb les abreviacions i les denominacions senceres equivalents, o bé posar-les entre parèntesis després de la forma desenvolupada la primera vegada que apareixen en el text.

L’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) és un organisme autònom local de la Di-putació de Barcelona.

A partir d’aquí, considerant que els lectors ja n’han pres nota, podem utilit-zar la sigla sistemàticament.

L’ORGT gestiona i recapta ingressos de dret públic.

Bàsicament, hi ha tres classes d’abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.

12.1. Abreviatures

L’abreviatura és la representació escurçada d’un mot o d’un conjunt de mots per alguna o algunes de les seves lletres, la primera de les quals és sempre la inicial.

12.1.1. Formació, gènere i nombre

Quan s’abreugen mots, es pot fer:

— Per suspensió, ometent la part final del mot.

ajuntament/s aj.apartat/s apt.article/s art.departament/s dept. habitant/s h. professor/a, professors/ores prof. pàgina/es p. registre/s reg. següent/s seg. telèfon/s tel.

127I I I . C O N V E N C I O N S

Aquest tipus d’abreviatures no admet la marca de gènere ni de nombre. El context s’encarrega de desfer les possibles ambigüitats. No s’ha d’indicar mai el plural amb la duplicació de la inicial o l’addició d’una -s.

pàgines 84-93 i següents pp. 84-93 i ss. p. 84-93 i seg.

números de telèfon núms. de tels. núm. de tel.

articles 3 i 7 arts. 3 i 7 art. 3 i 7

— Per contracció, conservant la part inicial i final del mot.

administratiu admtiu. carretera ctra. factura fra.general gral.nombre nre.senyor Sr.

Aquest tipus d’abreviatures admet la marca de gènere i nombre; senzilla-ment, perquè conserven el final que té el mot abans d’escurçar-lo.

admtiu. admtiva. admtius. admtives. nre. nres.fra. fres.Sr. Sra. Srs. Sres.

Quan s’abreuja un conjunt de mots, mantenim íntegres tots els articles i les preposicions, i també els espais que els separen abans d’abreujar l’expressió.

comissió de serveis com. de serv.junta de govern j. de gov.nota de l’autor, nota de l’autora n. de l’a.

Les abreviatures que porten una barra inclinada —en comptes de punt—, prescindeixen de les preposicions, dels articles i dels espais que conté l’ex-pressió.

a favor nostre f/n

128I I I . C O N V E N C I O N S

Al marge que les abreviatures tinguin plural o no, s’han de respectar les va-riacions dels articles.

nota de l’editor, nota de l’editora n. de l’ed. nota dels editors, nota de les editores n. dels ed., n. de les ed.

12.1.2. Escriptura

Les abreviatures acaben amb un punt final —la major part— o inclouen una barra.

av. avingudas/n sense número

Si poden acabar tant en punt com en barra, hem de triar entre l’un o l’altra. El punt i la barra inclinada no poden coincidir mai en una mateixa abreviatura.

c. carrerc/ carrerc/. carrer

Les abreviatures porten els mateixos accents, apòstrofs i majúscules que els mots que representen.

màxim màx. mínim mín. l’apartat g de l’article 21 l’apt. g de l’art. 21 Excel·lentíssima Senyora Excma. Sra.

A final de ratlla no partim les abreviatures ni, si és possible, separem l’abreviatura de la xifra o l’element al qual acompanya.

l’art. | 21 n. de | l’ed. n. | de l’ed.

12.2. Sigles i acrònims

La sigla és la representació abreujada de certes denominacions, habitualment formada per les lletres inicials, amb majúscules, sense punts i sense espais entremig, dels mots que les integren, llevat d’articles, preposicions i conjun-

129I I I . C O N V E N C I O N S

cions. S’utilitzen com a equivalents de les denominacions que representen i tant poden ser noms propis com comuns.

CIJ Centre d’Informació JuvenilUB Universitat de BarcelonaAD autorització de despesaIAE impost sobre activitats econòmiques

Però no sempre es formen tan estrictament, perquè la intenció és que siguin llegibles i que no es confonguin amb altres sigles o mots.

ADN àcid desoxiribonucleicTV televisióR+D recerca i desenvolupament

Un subconjunt de les sigles molt semblant gràficament és l’acrònim, que es forma amb la màxima llibertat mitjançant fragments dels mots que fan part de la deno-minació desenvolupada, amb la finalitat de poder ser pronunciat sil·làbicament.

MACBA Museu d’Art Contemporani de BarcelonaOBNEO Observatori de Neologia

De vegades la sigla o l’acrònim es converteixen en l’única forma (o la més divulgada) amb què s’identifica una institució o un producte, fins al punt que es converteix en una paraula que s’incorpora a la llengua general. El pas de sigla o acrònim a nom propi o comú no es fa de cop i volta, sinó que segueix un procés en què intervenen diversos factors que determinen la incorporació a la llengua general o no.

light amplification by stimulated emission of radiation > LASER > làser, làsers

(Vegeu l’apartat 21.1, «Paraules noves».)

12.2.1. Gènere i nombre

El gènere i el nombre de la sigla és el mateix que el del primer nom del conjunt de mots que integren la denominació que representa.

el NIF el número d’identificació fiscalles OP les ordres de pagamentuna ONG una organització no governamental

130I I I . C O N V E N C I O N S

les PAU les proves d’accés a la universitat

12.2.2. Apostrofació

Les sigles i els acrònims es poden llegir lletra per lletra, sil·làbicament (com un mot) o, sempre que calgui, desplegades.

IPC > i-pe-ceONG > o-ena-ge FMI > efa-ema-i

IVA > i-vaOMS > omsAMPA > am-pa

PK > punt quilomètricFMI > Fons Monetari InternacionalCCOO > Comissions Obreres

Davant de sigles i acrònims que es lletregen, hem de considerar si comencen amb vocal o amb consonant.

— Amb vocal inicial: se segueixen les regles d’apostrofació generals.

l’ABS l’ADNl’IPC d’ADNl’ONG la UGTl’IBI la UPCl’ESO

— Amb consonant inicial: si el nom de la primera consonant comença amb vocal (efa, erra, ema…), s’apostrofen l’article definit singular (el, la) i la preposició de.

el Fons Monetari Internacional > l’FMI > el FMI

la formació professional > l’FP > la FP de formació professional > d’FP > de FP

de recerca i desenvolupament > d’R+D > de R+D

131I I I . C O N V E N C I O N S

Si el nom de la primera consonant comença amb consonant (pe, de, ce, be…), evidentment no s’apostrofen ni els articles ni la preposició de.

el PC, de PCel DVD, de DVDla CNT

Davant de sigles i acrònims que es llegeixen com a mots corrents, els articles (el, la) i la preposició de s’apostrofen segons les normes generals d’apostrofació.

l’IBI l’IVA l’OMS l’AMPA l’ISO

12.2.3. Sigles i acrònims no catalans

Si les sigles i els acrònims d’origen estranger no han consolidat una forma catalana (en el cas de les que representen designacions comunes), utilitzem la forma corresponent a la llengua d’origen.

UNICEF United Nations International Children’s Emergency Fund

RAM random acces memory (‘memòria d’accés aleatori’)

URL uniform resource locator (‘localitzador uniforme de recursos’)

— Les sigles i els acrònims no tenen una forma per al plural. És in-correcte indicar-ne el nombre afegint-hi una -s (amb majúscula o minúscula) precedida d’un apòstrof, o no, o duplicant-ne les lletres.

les ADF’s, ADFs, ADFS les ADF les associacions de defensa forestal els PC’s, PCs, PCS els PC els personal computers (‘ordinadors personals’)

132I I I . C O N V E N C I O N S

les AMPA’s, AMPAs les AMPA les associacions de mares i pares les AD’s, ADs, ADS les AD les autoritzacions de despesa els RRHH els RH els recursos humans els EEUU els EUA els Estats Units d’Amèrica

Tanmateix, s’han de respectar les sigles dobles si l’entitat l’ha fixada així per a representar-se o, excepcionalment, si existeix per tradició per a evitar confusions: CCOO (Comissions Obreres), PPCC (Països Catalans).

— Les sigles i els acrònims, a diferència de les abreviatures, s’escriuen sense punts i no deixen cap espai entremig.

T.S.J.C. TSJC Tribunal Superior de Justícia de CatalunyaR.D.L. RDL reial decret llei R D L RDL reial decret llei

— Les sigles i els acrònims s’escriuen amb lletra rodona, tant si es re-

fereixen a una denominació no catalana com si es refereixen a una denominació que s’escriu en cursiva.

RIP RIP requiescat in pace (‘en pau descansi’)BOPB BOPB Butlletí Oficial de la Província de BarcelonaGEC GEC Gran enciclopèdia catalana

12.3. Símbols

El símbol és un signe gràfic que serveix per a designar una paraula o un valor, com ara els punts cardinals, les magnituds físiques, les unitats de pesos, me-sures i monedes o els elements químics.

Aquestes abreviacions són una convenció adoptada i avalada per organismes normalitzadors reconeguts internacionalment, i per això mateix permeten la comprensió interlingüística en els àmbits de la ciència i la tècnica.

133I I I . C O N V E N C I O N S

L’escriptura dels símbols segueix les convencions següents:

— S’escriuen sense punt (llevat que es tracti d’un punt final de línia) i són invariables (no tenen marca de plural).

18 h 30 min 18 h. 30 min.

45 km45 kms

— Quan els símbols acompanyen xifres que expressen quantitats, s’ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol, incloent-hi els símbols % (tant per cent), ‰ (tant per mil) i ° (grau, llevat que aparegui la rodoneta tota sola perquè es tracta d’un angle), contràriament al que acostumen a fer alguns diaris.

18 h 30 min18h 30min

el 60 % de professors el 60% de professors

una temperatura de 25 °C una temperatura de 25°C una temperatura de 25° C

forma un angle β de 90°

En qualsevol cas, no es pot separar, en un canvi de ratlla, el símbol de la quantitat a la qual acompanya.

Els símbols referits a una unitat només es poden fer servir quan formen part d’una fórmula o quan aquesta unitat s’expressa amb xifres.

15 km / 15 kilòmetres / 15 quilòmetresquinze km

— S’escriuen amb minúscula els símbols de les unitats de mesurament; i amb majúscula inicial, els símbols dels elements químics, de les unitats de me-surament que han pres el nom d’una persona, de les monedes (que poden portar més d’una majúscula) i dels punts cardinals.

134I I I . C O N V E N C I O N S

m metreNa sodiW watt SEK corona suecaN nordMB megabyte

Hi ha casos en què es combinen majúscules i minúscules (fins i tot a co-mençament de línia) d’una manera sorprenent.

potencial d’hidrogenkilovoltampere

pH [‘pe hac’] kVA [‘quilovoltampere’] kW kilowatt

El litre es pot representar de dues maneres: l o L, però es recomana de fer servir la ela majúscula per a evitar la confusió amb el número 1.

una ampolla d’1 L

Dins un text amb majúscula, els símbols es mantenen en la tipografia que els correspongui (per exemple, amb lletra minúscula).

HORARI: 12 h - 14 h

2n CONGRÉS INTERNACIONAL

— Davant els símbols començats per una lletra de l’alfabet català no s’apostrofa mai cap partícula, de manera que l’article singular (el, la) i la preposició de es mantenen íntegres, independentment de com es pronunciï el que ve al darrere.

el Ac l’actinide H2O d’aiguade Ag de plata / d’argent

12.4. Abreviacions d’ús freqüent

Els numerals ordinals es formen, a excepció dels quatre primers, afegint les terminacions -è, -ena, -ens i -enes als cardinals corresponents: vuitè, vuitena, vuitens, vuitenes.

135I I I . C O N V E N C I O N S

Les abreviacions corresponents es formen amb la xifra i la lletra final, en el cas del singular, o les dues lletres finals, en el cas del plural: 8è, 8a, 8ns, 8es.

Numerals ordinals

1r 1r. primer 1rs 1rs. primers1a 1a. primera 1es 1es. primeres2n 2n. segon 2ns 2ns. segons2a 2a. segona 2es 2es. segones3r 3r. tercer 3rs 3rs. tercers3a 3a. tercera 3es 3es. terceres 4t 4t. quart 4ts 4ts. quarts4a 4a. quarta 4es 4es. quartes 5è 5è. cinquè 5ns 5ns. cinquens5a 5a. cinquena 5es 5es. cinquenes25è 25è. vint-i-cinquè 25ns 25ns. vint-i-cinquens25a 25a. vint-i-cinquena 25es 25es. vint-i-cinquenes32è 32è. trenta-dosè 32ns 32ns. trenta-dosens32a 32a. trenta-dosena 32es 32es. trenta-dosenes

Si l’ordinal s’expressa amb xifres romanes, no escrivim cap lletra a conti-nuació de la xifra.

IV Jornades Castelleres III Conferència de Cultura CientíficaIVes Jornades Castelleres IIIa. Conferència de Cultura Científica

Mesos de l’any

gen. gener set. setembrefebr. febrer oct. octubreabr. abril nov. novembrejul. juliol des. desembreag. agost

136I I I . C O N V E N C I O N S

Els mesos de març, maig i juny no tenen forma abreujada.

(Per als dies de la setmana i els elements propis d’una adreça, vegeu el capítol 8, «Dades de contacte i horaris».)

Sigles

BD base de dadesBOE Boletín Oficial del EstadoBOPB Butlletí Oficial de la Província de BarcelonaBOPC Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya

C circularCIF codi d’identificació fiscal

D decretDL decret lleiDLEG decret legislatiuDO denominació d’origenDOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

F foliFJ fonament jurídic

I instruccióIAE impost sobre activitats econòmiquesIBI impost sobre béns immoblesIPC índex de preus de consumIRPF impost sobre la renda de les persones físiquesIVA impost sobre el valor afegit

L llei

NIF número d’identificació fiscal NIE número d’identificació d’estranger

O ordreOM ordre ministerial

137I I I . C O N V E N C I O N S

PD postdataPIB producte interior brutPK punt quilomètricPMF preguntes més freqüents

R resolucióRD reial decretRDLEG reial decret legislatiuRDL reial decret lleiRO reial ordre

SA societat anònimaSAN sentència de l’Audiència NacionalSAP sentència de l’Audiència ProvincialSC societat en comanditaSCI societat cooperativa il·limitadaSCL societat cooperativa limitadaSCCI societat cooperativa catalana il·limitadaSCCL societat cooperativa catalana limitadaSCOOP societat cooperativaSCP societat civil privadaSL societat limitadaSTC sentència del Tribunal Constitucional

TR text refós

TM terme municipal

Símbols

€, EUR euroM€, MEUR milió d’euros

g grammg mil·ligramkg kilogram (o quilogram)

138I I I . C O N V E N C I O N S

Símbols

t tonaL, l litre cL, cl centilitre mL, ml mil·lilitre

m metrecm centímetremm mil·límetrekm kilòmetre (o quilòmetre)

h horamin minuts segon

a àreaha hectàrea

cal caloriakcal kilocaloria

r revoluciórpm revolució per minutrps revolució per segon

V voltkV kilovolt

W wattkW kilowatt

139I I I . C O N V E N C I O N S

Punts cardinals

E est ENE est - nord-est ESE est - sud-est N nordNE nord-est NNE nord - nord-est NNO, NNW nord - nord-oest NO, NW nord-oest

O, W oest ONO, WNW oest - nord-oest OSO, WSW oest - sud-oest

S sud SE sud-estSO, SW sud-oest SSE sud - sud-estSSO, SSW sud - sud-oest

140I I I . C O N V E N C I O N S

13. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Escrivim la lletra inicial d’un mot amb majúscula o amb minúscula per dos motius: per la posició que el mot ocupa en el text (funció demarcativa) o bé per la mateixa naturalesa del mot (funció distintiva).

En el primer cas, l’ús de la majúscula no presenta gaires problemes. En el segon, hem de saber distingir entre nom comú i nom propi per a poder aplicar la norma segons la qual la lletra inicial dels noms propis o dels noms comuns que fan el paper de propis s’escriu amb majúscula.

el Consell Comarcal del Bagesles competències dels consells comarcalsun consell de savis, una carretera comarcal

l’Ajuntament de Sabadell, els ajuntaments del Vallès Occidental, les finances dels ajuntaments

Bages i Sabadell són noms propis; els noms comuns consell i ajuntament i l’adjectiu comarcal formen part d’una designació referida a una identitat úni-ca i singular: Consell Comarcal del Bages i Ajuntament de Sabadell.

Com veurem més endavant, l’excepció a aquesta norma són els noms de càrrecs, oficis, professions i titulacions (la presidenta de la Diputació de Barcelona) i els noms compostos amb guionet (Vila-rodona).

Recordem que les majúscules s’han d’accentuar segons les regles d’accentuació, exactament igual que les minúscules; i això és també pre-ceptiu per a la llengua espanyola.

ACCÉS D’EMERGÈNCIA

Ajuntament d’Òdena

141I I I . C O N V E N C I O N S

13.1. Funció demarcativa

Utilitzem la majúscula o la minúscula segons el lloc que ocupa el mot en el text i segons el contacte que tingui amb els signes de puntuació.

13.1.1. A l’inici de text i després de punt

Sempre fem servir la majúscula a inici de text i després de punt.

El Palau Güell és un equipament cultural, propietat de la Diputació de Barcelona. Al llarg dels anys, la Diputació […]

13.1.2. Després de coma i punt i coma

Sempre escrivim minúscula després de coma i punt i coma, llevat que la coma tanqui la salutació d’una carta i a continuació iniciem un paràgraf nou.

La Comissió Especial de Comptes té la funció d’emetre un informe sobre els comptes anuals de la Diputació; es reuneix, com a mínim, un cop l’any.

Benvolguda senyora,M’adreço a vostè per […]

13.1.3. Dins d’un parèntesi

Si el parèntesi d’obertura ve després d’un punt (o després dels signes d’interrogació o admiració o després dels punts suspensius equivalents a un punt), el text entre parèntesis comença amb majúscula i acaba amb punt abans del parèntesi de tancament.

Heu d’aplicar el protector solar corresponent una hora abans. (Trieu el factor solar segons el tipus de pell.)

En canvi, si el parèntesi d’obertura no ve després d’un punt o un signe equi-valent, el text entre parèntesis comença amb minúscula i no acaba amb punt abans del parèntesi de tancament.

Posa’t el protector solar (una estona abans de sortir al carrer).

142I I I . C O N V E N C I O N S

13.1.4. Després del signe d’interrogació i del d’admiració

Si el signe d’interrogació o admiració fa la funció de punt, fem servir la ma-júscula.

On l’heu de presentar? Al Registre en horari d’atenció al públic.

Si no fa la funció de punt, posem la inicial amb minúscula.

Tinc molts dubtes: on l’haig de presentar?, quan?, en quin suport?

13.1.5. Després de dos punts

La norma general indica que, després de dos punts, escrivim minúscula.

Tenen dos objectius: donar suport tècnic i afavorir l’autonomia local.

13.1.6. Després de punts suspensius

Després dels punts suspensius que marquen l’acabament d’una oració, escri-vim majúscula.

A la pàgina web trobareu documents, imatges, vídeos… També hi podeu fer cerques i deixar-hi comentaris.

13.1.7. En una citació textual

Si la citació constitueix una oració completa, la iniciem amb majúscula i l’acabem amb un punt abans de les cometes de tancament.

«Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que An-glaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps —segle onzè— van reunir-se a Toluges —avui França— per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven en contra de la guerra.» (Pau Casals a l’ONU, 24 d’octubre de 1971.)

Si la citació és un element de l’oració, la iniciem amb minúscula i no hi ha d’haver punt abans de les cometes de tancament.

Durant l’acte un assistent va assenyalar que «era necessària una revisió de la política de subvencions».

143I I I . C O N V E N C I O N S

En aquest cas, el fragment transcrit és el complement directe de l’oració un assistent va assenyalar […].

(Vegeu també l’apartat 4.10, «Les cometes».)

13.2. Funció distintiva

Per regla general, els noms propis s’escriuen amb majúscula inicial, i els noms comuns i els noms genèrics, amb minúscula.

13.2.1. Noms de persones, animals i vegetals

— Noms propis i hipocorístics de persones i noms de divinitats i éssers mito-lògics. Els escrivim amb majúscula inicial.

Pep, Buda, Al·là, Afrodita, Ícar, Hèrcules

— Noms referits a animals i vegetals singularitzats, com ara els arbres monu-mentals. Escrivim amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que els componen, tret d’articles i preposicions.

Milú, Floquet de Neu, el Pi de les Tres Branques, l’Om del Banc de la Paciència, el Plàtan de la Font de la Pineda

— Noms científics llatins d’animals i vegetals. Escrivim amb majúscula la denominació del gènere; amb minúscula, l’espècie i la subespècie.

el rossinyol (Luscinia megarhynchos)el faig (Fagus sylvatica)

— Sobrenoms, pseudònims, malnoms, dinasties, llinatges. Escrivim amb majúscula els noms i adjectius que en formen part.

Guifré el Pelós, Pere Quart, Plini el Vell, el Timbaler del Bruc, els Reis Mags, els Habsburg, els Trastàmara

— Càrrecs oficials, titulacions acadèmiques, títols nobiliaris i eclesiàstics. Els escrivim amb minúscula inicial.

144I I I . C O N V E N C I O N S

la presidenta de la Diputació de Barcelonal’alcaldessa d’aquest municipidoctora en ciències polítiquesllicenciat en filologia anglesael rei Felip VIel bisbe de Vicel rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

En l’àmbit universitari, se sol escriure amb majúscula inicial les titula-cions acadèmiques oficials.

Només quan els càrrecs van precedits de tractaments protocol·laris són escrits amb majúscula inicial.

l’Excel·lentíssima Senyora Presidenta de la Diputació de Barcelonala Il·lustríssima Senyora Alcaldessa d’aquest municipiSa Majestat el Rei Felip VIl’Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Bisbe de Vic l’Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

— Tractaments genèrics. Els escrivim amb minúscula.

la doctora de guàrdiael senyor Riussant Francesc d’Assísmossèn Ballarín

Només s’escriuen amb majúscula inicial si els abreugem.

Dra. HernándezSr. RiusSt. Francesc d’AssísMn. Ballarín

(Vegeu l’apartat 5.3, «Tractaments protocol·laris i tractaments generals».)

13.2.2. Noms de coses

— Noms d’objectes personalitzats o singularitzats. Escrivim amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que els componen, tret d’articles i preposicions.

145I I I . C O N V E N C I O N S

el Tramvia Blau, l’Excalibur, el Tren dels Llacs, el Tren Groc, la Taula Rodona del rei Artús

— Noms de productes

Distintius d’origen i qualitat. Escrivim amb majúscula inicial tots els subs-tantius i adjectius que els componen, tret d’articles i preposicions.

Mongeta del Ganxet, Patates de Prades, Denominació d’Origen Penedès, Calçot de Valls

Denominacions de productes a partir del topònim d’origen. Escrivim amb minúscula el topònim, perquè substitueix la denominació genèrica.

un penedès negre (un vi del Penedès)un maó semisec (un formatge de Maó)

Noms comercials. Els escrivim amb majúscula; quan passen a ser noms comuns, amb minúscula.

Post-it (denominació complementària de nota adhesiva)Tipp-Ex (denominació complementària de diluent de líquid correctiu o paper correctiu)Tetra BrikWambaRimmel

bric (‘envàs de cartó impermeabilitzat per a productes alimentaris líquids’)vamba (‘sabatilla de sola de goma per a practicar esport’)rímel (‘pasta cosmètica que s’aplica a les pestanyes’)

— Noms d’entitats, institucions, organismes oficials i no oficials, òrgans de gestió, empreses o establiments (i els seus òrgans de govern o unitats inter-nes) formalment constituïts. Els escrivim amb majúscula.

Ajuntament de Berga

Si s’esmenten ells mateixos o ens hi referim col·lectivament (és a dir, en plural), s’escriuen amb minúscula.

el personal d’aquest ajuntament, els ajuntaments del Bages

146I I I . C O N V E N C I O N S

la Diputació de Barcelonaels tècnics d’aquesta diputació, les quatre diputacions catalanes

el Servei de Planificació i Desenvolupamentel cap d’aquest servei, els serveis implicats en el projecte el Consell Comarcal del Prioratel president d’aquest consell comarcal, tots els consells comarcals l’Organisme Autònom de Gestió Tributàriales oficines d’aquest organisme, organismes autònoms amb entitat jurídica pròpia la Comunitat Valencianaels funcionaris d’aquesta comunitat autònoma, les competències de les comunitats autònomes el Ministeri d’Economia i Competitivitatl’Ordre ECC/131/2014 d’aquest ministeri, els ministeris implicats l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Martí de TorroellaLes entitats municipals descentralitzades es regeixen per la Junta de Veïns. la Policia Municipal de Mollet del Vallès, el Cos de Mossos d’Esquadraun agent d’aquesta policia municipal, les policies municipals Es va identificar com a mossa d’esquadra. el Ple de l’Ajuntament de Tianael Ple, la Mesa, la Junta de Portaveus i la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya, la Comissió de Benestar, Família i Immigracióen les sessions dels plens, les funcions de les juntes de portaveus, la constitució de les meses electorals, les comissions de seguiment la Universitat de Barcelona, la Facultat de Dret, l’Institut de Recerca Jurídica, l’Ob-servatori de Bioètica i Dret, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Vic, la Xarxa Vives d’Universitatsles universitats catalanes L’Àrea Metropolitana de Barcelona està formada pel Consell Metropolità, la Junta de Govern, el Consell d’Alcaldes i la Comissió Especial de Comptes. el Col·legi de Periodistes de Catalunya la publicació digital d’aquest col·legi, els col·legis professionals la Societat General d’Autors i Editorsels objectius d’aquesta societat, les societats d’autors i editors

147I I I . C O N V E N C I O N S

l’Associació de Veïns de Cal Casteller de la Riereta, l’Associació de Familiars i Afectats per Malaltia Mentalels objectius d’aquestes associacions

l’Ateneu Torrellenc, la Junta Directiva d’aquest ateneules juntes directives dels ateneus

la Federació d’Ateneus de Catalunya, la Federació Catalana de Voluntariat Socialles entitats integrades en aquesta federació

l’Hospital General Universitari de la Vall d’Hebron, l’Àrea Maternoinfantil l’Hospital Mútua Terrassa, el Servei d’Urgènciesel Centre d’Atenció Primària (CAP) Sant Andreu de la Barcal’Equip d’Atenció Primària (EAP) Esparregueral’atenció als usuaris dels hospitals, dels centres d’atenció primària (CAP) i dels equips d’atenció primària (EAP)

el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, la Sala Ovidi Montllor, el Teatre Círcol Ca-tòlic, el Patronat Cultural i Recreatiu, l’Auditori Municipal de Montcada i Reixac, el Teatre Auditori de Granollers

l’Espai Cívic Centre, l’Espai Cívic de Fàtimaels centres cívics d’Igualada

l’Escola Bressol Garbí, l’Escola Bressol Belluguets, l’Escola Bressol El Tren de Sant Nicolau, el Jardí d’Infància Sol-Solet, el CEIF Creu Alta les escoles bressol públiques de Sabadell

la Xarxa de Biblioteques Municipals, la Biblioteca Pere Casaldàliga, la Biblioteca La Bòbila, la Biblioteca del Casino, la Biblioteca Aigüestoses, la Biblioteca de Sant Fruitós de Bages, la Biblioteca de Can Llaurador, la Biblioteca Districte 3, el Bibliobús Pedraforcaels usuaris d’aquesta biblioteca, el servei de préstec de les biblioteques municipals

el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, el Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, el Centre Excursionista de Catalunya, l’Esbart Dansaire Castell de Tona, els Castellers de Sant Cugat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Casa Museu Verdaguer, el Museu Marítim de Barcelona, l’Hotel Balneari Font Vella, la Fonda del Saumell, el Parc Natural del Montseny

— Designacions d’entitats juridicoadministratives i religioses. Apliquem el mateix criteri que en el punt anterior, però escrivim amb minúscula els adjectius i els complements de nom.

148I I I . C O N V E N C I O N S

l’Administració local, l’Administració pública el personal al servei de les administracions públiques

l’Estat francèsel cap d’estat, els estats europeus, un cop d’estat, un estat propi, l’estat del benestar (però el cap de l’Estat o els pressupostos de l’Estat, si ens referim a un estat concret)

el Govern central, el Govern catalàla relació entre governs

l’Església catòlica, les esglésies cristianes

— Designacions incompletes i designacions sinònimes. És corrent que, per a evitar repeticions, les institucions, entitats, etc., no s’esmentin elles ma-teixes amb la designació completa, sinó amb una part del nom propi o bé amb un sinònim; això passa quan el context és prou explícit o per a evitar la repetició del nom propi.

És important saber diferenciar una denominació incompleta d’una denomi-nació sinònima, perquè el criteri d’ús de la majúscula és diferent en un cas i en altre. En el primer cas, escrivim amb majúscula el nom incomplet.

Designació completa Designació incompleta o reduïda

l’Ajuntament de Vacarisses l’Ajuntament

la Diputació de Barcelona la Diputació

el Consell Comarcal del Priorat el Consell Comarcal

la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals la Corporació

l’Institut Nacional de la Seguretat Social la Seguretat Social*

* Com a nom comú que designa la prestació d’un servei, escrivim seguretat social amb minúscula.

Designació oficial Designació sinònima

el Parlament de Catalunya la cambra catalana

l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el consistori vilanoví la corporació municipal

la Diputació de Barcelona la corporacióles comarques de Barcelonala demarcació provincial

149I I I . C O N V E N C I O N S

En el segon cas, és a dir, quan fem servir un sinònim o una denominació coreferent, escrivim amb minúscula tots els substantius i adjectius, perquè reben la consideració de nom comú.

— Fets i períodes temporals

Festivitats cíviques, religioses i polítiques. Escrivim amb majúscula ini-cial tots els elements que componen aquestes designacions, tret d’articles i preposicions.

la nit de Sant Joan, la Festa Major de Tiana, la Patum de Berga, el Cap d’Any, el Dia Mundial del Medi Ambient, l’Any Internacional de les Biblioteques, per Nadal, els Tres Tombs, l’Ou com Balla, l’Onze de Setembre, la Diada de Sant Jordi, Tots Sants

Fets històrics singulars. Hi apliquem el mateix criteri que en el punt an-terior.

la Revolució Francesa, la Segona Guerra Mundial, la Segona República, la Guerra Civil, el Maig del 68, la Nit dels Ganivets Llargs, la Revolució dels Clavells, la Primavera Àrab

Períodes històrics i divisions temporals. En general s’escriuen amb minús-cula inicial.

la prehistòria, l’edat mitjana, l’edat contemporània, la primavera, l’estiu, el gener, el febrer, el dilluns, el dimarts

Però escrivim amb majúscula inicial el substantiu de les edats prehistòri-ques i els temps geològics i paleontològics.

el Juràssic, el Plistocè superior, el Paleolític, el Neolític

— Moviments culturals, estils artístics i literaris, doctrines, ideologies. En general també s’escriuen amb minúscula inicial.

l’art preromànic, el romànic, el gòtic, el classicisme, l’humanisme, el realisme, l’impres-sionisme, el cubisme, l’idealisme, el romanticisme, el neorealisme, el neoclassicisme, el surrealisme, el minimalisme, el cristianisme, l’islam, el federalisme, el capitalisme

150I I I . C O N V E N C I O N S

Quan el moviment cultural o artístic ha acabat per designar un període his-tòric, s’escriu amb la inicial amb majúscula.

el Renaixement, el Barroc, la Il·lustració, la Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme

— Activitats educatives, científiques i socials.

Cicles educatius, assignatures, disciplines, etc. S’escriuen amb minúscula inicial.

educació secundària obligatòria (ESO), formació professional (FP), cicle de grau mit-jà (CGM), química inorgànica, gramàtica descriptiva

En l’àmbit universitari, se sol escriure amb majúscula inicial el nom de les assignatures.

Congressos, jornades, simposis, trobades, festivals, competicions, fires, mostres, exposicions, etc. S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que els componen, tret d’articles i preposicions. Si ens hi referim amb una denominació que no és l’exacta, s’escriuen amb minúscules.

VI Congrés de Mercats Municipals un congrés sobre mercats municipals IX Jornada de Seguretat Alimentària i Administració Localles jornades sobre seguretat alimentària I Simposi Internacional sobre el Noucentismel’organització d’un simposi internacional VIII Trobada d’Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obacles trobades d’estudiosos organitzades per l’Àrea d’Espais Naturals 17è Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona la Caminada Popular de Monistrol de Calders, el XXIII Gran Premi de Marxa Ciutat de Viladecans, els Jocs Olímpics la Fira de la Candelera, el Saló de l’Ensenyament, el Saló Internacional del Turisme la VI Mostra de Teatre Inclusiu, el Cicle de Jazz de Manlleu la I Exposició del Lluçanès Viu, l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel

151I I I . C O N V E N C I O N S

Si la denominació de l’activitat no inclou la denominació genèrica (con-grés, jornada, exposició, etc.), s’escriu entre cometes i només la inicial del primer mot amb majúscula.

la jornada «Nous usos de la biblioteca pública» la caminada solidària «Clubs amb cor» l’exposició fotogràfica «Traç · Baix · Walk · 2015»

(Vegeu també l’apartat 4.10, «Les cometes», i el capítol 17, « Tipus de lletra».)

Cursos i seminaris. S’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula.

Curs pràctic per a la contractació dels subministraments d’energia elèctrica en baixa tensió Seminari d’actualització per a electes locals

(Vegeu també l’apartat 4.10, «Les cometes», i el capítol 17, «Tipus de lletra».)

Comunicacions, ponències i discursos. S’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula. Aquests títols van entre cometes.

«Productes de proximitat. Peix de la costa catalana» és una ponència de la IX Jor-nada de Seguretat Alimentària i Administració Local

(Vegeu també l’apartat 4.10, « Les cometes».)

Premis i distincions. S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que componen aquestes designacions, tret d’articles i preposicions.

el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Honorífic Joaquim M. de Castell-arnau, els Premis Emprenedor XXI 2015, la Creu de Sant Jordi

— Títols d’obres i publicacions

Títols de llibres, d’obres teatrals, musicals, cinematogràfiques i d’arts plàstiques. Només s’escriu amb majúscula la lletra inicial de la primera paraula. Aquests títols s’escriuen en cursiva.

152I I I . C O N V E N C I O N S

Diccionari de la llengua catalana, Terra baixa, Els segadors, Blade Runner, El crit

(Vegeu també el capítol 17, «Tipus de lletra».)

Publicacions periòdiques. S’escriuen amb majúscula inicial tots els ele-ments que les componen tret d’articles i preposicions. Aquests títols s’escriuen en cursiva.

El Diari de la Diputació L’AparadorLa Veu de l’AnoiaDescobrir Catalunya

(Vegeu també el capítol 17, «Tipus de lletra».)

Parts d’una obra o d’una publicació periòdica. S’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula. Aquests títols van entre cometes.

«Infància i natura: a la recerca d’un oci saludable» és un article publicat a la revista Sostenible.cat.

(Vegeu també l’apartat 4.10, «Les cometes», i el capítol 17, «Tipus de lletra».)

Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents. Només s’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula i els noms propis que formin part del títol.

Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL)

Decret 98/2014, de 8 de juliol, sobre el procediment de mediació en les relacions de consum

Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals

Projecte de llei de l’impost sobre els habitatges buits

Informe de la Comissió Europea sobre la lluita contra la corrupció a la UE

l’Estatut d’autonomia de Catalunya

l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP)

153I I I . C O N V E N C I O N S

Però les designacions genèriques de classes de documents i tramitacions s’escriuen amb minúscula: les lleis catalanes, els decrets presidencials, els informes emesos. Les parts genèriques de les obres i els documents legals s’escriuen amb minúscula.

el preàmbul, la disposició transitòria primera, el capítol IV, l’apartat b de l’article 34, la secció tercera, el títol primer

Programes, plans, projectes. Només s’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula i els noms propis que formen part de la designació.

el Programa d’acció tutorialel Pla estratègic de formació (PEF)el Pla únic d’obres i serveis (PUOSC)el Projecte executiu d’arranjament de la piscina municipal

Documents acreditatius, impostos, taxes. S’escriuen amb minúscules, en-cara que es representin amb una sigla.

el document nacional d’identitat (DNI)el codi d’identificació fiscal (CIF)la llicència fiscal l’impost sobre el valor afegit (IVA)l’impost de béns immobles (IBI)la taxa anual equivalent (TAE)

13.2.3. Noms de lloc

— Planetes, constel·lacions, estrelles. S’escriuen amb majúscula inicial.

Mart, l’Óssa Major, Sírius, la Via Làctia, la Terra (planeta), el Sol (estrella), la Lluna (satèl·lit)

Però els escrivim amb minúscula quan els citem genèricament: una posta de sol, avui hi ha lluna plena.

— Denominacions geogràfiques, geopolítiques, geoturístiques i geohistòri-ques. S’escriuen amb majúscula inicial.

154I I I . C O N V E N C I O N S

l’Àsia Menor, el Pròxim Orient, el Tercer Món, la Banya d’Àfrica, la Ciutat de la Llum, la Costa Daurada, la Tasseta de Plata

— Noms de lloc no catalans. S’escriuen amb majúscula. Si els topònims van amb article, aquest s’escriu amb majúscula i no es contrau com passaria si el topònim fos català o s’hagués catalanitzat.

el viatge a Los Angeles, l’ambaixador d’El Salvador, vi de La Rioja

En canvi, en el cas de topònims catalanitzats l’article s’escriu amb minús-cula, i si cal, es contrau amb la preposició precedent:

ha arribat del Caire, els carrers de l’Havana

— Noms de lloc catalans: s’escriuen amb majúscula. Si porten article, aquest s’escriu amb minúscula i es contrau com un article qualsevol.

els habitants del Prat del Llobregat, Castellar de n’Hug, els municipis del Vallès

— Demarcacions i divisions territorials. S’escriu amb minúscula la designa-ció genèrica que les acompanya potestativament.

la província de Barcelona, la comarca del Bages, el bisbat de Terrassa, el comtat de Besalú, la regió del Llenguadoc

— Noms d’entitats locals territorials (municipi, comarca, agregat, entitat mu-nicipal descentralitzada, barri). S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que els componen, tret d’articles i preposicions.

l’Ametlla del Vallès, Pacs del Penedès, Santa Maria de Montcada, Miralpeix (barri), la Serra-de-Senferm (barri)

— Accidents i llocs geogràfics. S’escriu amb minúscula la designació genèri-ca que els acompanya.

la mar Mediterrània, el delta del Llobregat, l’ermita de Sant Medir, la península Ibè-rica, la plana de Vic, el turó de Montgròs, la font dels Caçadors, la pica d’Estats, les illes Medes

Però de vegades aquest genèric ha esdevingut part del nom propi o en un context determinat funciona com a tal:

155I I I . C O N V E N C I O N S

el Barri Gòtic, les Illes Balears (denominació de la comunitat autònoma), el Delta (el delta de l’Ebre), la Península (la península Ibèrica)

— Els punts cardinals s’escriuen amb minúscula (el nord, l’est…), però si ens hi referim amb els símbols internacionals (N, S, E i O o W) o formen part d’un topònim o una designació geopolítica, els escrivim amb majúscula.

Catalunya del Nord, Amèrica del Sud, Corea del Nord, Irlanda del Nord, Àfrica del Sud, el pol Nord, el diàleg Nord-Sud

— Noms de carrers, places i altres vies urbanes i interurbanes. S’escriu amb minúscula la designació genèrica que els acompanya.

el carrer Major, la plaça de Lluís Companys, l’avinguda de la Ribera, la rambla del Celler, el passeig de Mar, el moll de Ponent, la ronda Moreta

En canvi, quan la designació genèrica és usada absolutament com a nom de lloc, s’escriu amb majúscula inicial.

la Gran Via, la Rambla, la Travessera, la Carrerada

— Monuments i edificis singulars. S’escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius.

el Palau Güell, l’Edifici del Rellotge, el Palau de la Música Catalana, la Casa de l’Ar-diaca, la Porxada, la Torre Simón, les Drassanes Reials de Barcelona, la Casa de les Punxes, el Cau Ferrat

— Dependències d’edificis. S’escriuen amb majúscula inicial quan es tracta d’una denominació específica d’una dependència singular, i amb minúscu-la inicial quan es tracta de designacions genèriques.

el Saló de Cent, el Pati dels Tarongers, el Saló dels Canelobres

(Vegeu l’apartat 21.3, «Els topònims».)

156I I I . C O N V E N C I O N S

— Les majúscules han de tenir tots els accents que necessitin, exac-tament igual que les minúscules; això també és preceptiu per a la llengua espanyola.

— Els càrrecs s’escriuen amb minúscula, si no és que van precedits del tractament protocol·lari.

la vicepresidenta primera, l’alcaldessa, el president, la diputada d’Esports, el regidor d’Ensenyament, el conseller d’Economia i Coneixement

— En els títols de documents oficials, plans i projectes s’escriu amb majús-

cula la inicial del primer mot.

Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern

Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària

Projecte de llei de governs locals de Catalunya

Pla director de salut mental i addiccions

Projecte de modernització dels processos de gestió

— Les denominacions que donen lloc a una sigla segueixen els criteris exposats. Que les sigles s’escriguin amb majúscules no vol dir que els noms també s’hi hagin d’escriure.

l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP)els centres d’atenció primària (CAP)una autorització de despesa (AD)l’impost sobre el valor afegit (IVA)el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)

— Si sabem distingir entre noms comuns i noms propis, resoldrem amb eficàcia un percentatge molt important de casos.

157I I I . C O N V E N C I O N S

Nom comú Nom propi

les diputacions catalanes la Diputació de Barcelona

les administracions locals l’Administració local

els estats europeus l’Estat espanyol

les lleis catalanes la Llei de protecció de dades

els organismes autònoms l’Organisme Autònom de Gestió Tributària

— En els casos dubtosos hem de ser coherents i mantenir el criteri que hàgim adoptat al llarg de tot el text.

158I I I . C O N V E N C I O N S

14. ESCRIPTURA DELS NOMBRES

En un text en què apareix alguna xifra aïllada, el criteri general a l’hora d’es-criure els numerals cardinals és el següent.

— Si s’expressen amb tres mots o menys, s’escriuen amb lletres.— Si s’expressen amb tres mots o més, s’escriuen amb xifres (en el cas dels

números compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou, la conjunció i no es compta com a paraula).

En aquest projecte participaran trenta-dos ajuntaments.

S’han inscrit cent trenta-quatre participants al cros de la Diputació.

Cal designar tres representants per a la Comissió de Seguiment.

Es van registrar 426 assistents a les jornades.

Una població de 32.578 habitants.

En alguns casos no tenim en compte el criteri general, sinó la naturalesa de la dada numèrica. Les dues taules següents especifiquen aquests casos.

Quantitats aproximades S’hi han apuntat unes cent vint-i-cincpersones.

L’edat de les personesi la durada de les coses

els més grans de divuit anysun pont de dos-cents anys

Percentatges Només si no n’escrivim el símbol.

l’onze per cent

Alguns imports En els documents notarials i en alguns textos administratius i jurídics, al costat dels imports amb xi-fres se sol escriure aquests mateixos imports amb lletres.

una subvenció de 256.000 € (dos-cents cinquanta-sis mil euros)

Amb lletres

159I I I . C O N V E N C I O N S

Davant d’abreviacions Si fem servir abreviaci-ons, escrivim el numeral amb xifres aràbigues.Si fem servir el mot sencer, l’escrivim amb lletres.

55 kg10 L60 €21 % d’IVAcinquanta-cinc quilos / cinquanta-cinc kilograms / cinquanta-cinc quilogramsdeu litresseixanta eurosel vint-i-u per cent d’IVA

Sessions Sessions En la darrera sessió de la Comissió, la sessió 10, […].

Punts de l’ordre del dia Debatrem tot seguit els punts 3 i 4.Aquesta proposta constitueix el punt 2 de l’ordre del dia.

Resultats de les vota-cions

La proposta s’ha aprovat per 10 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions.

Les dècades El numeral referit a les dècades és singular; és a dir, el mot anys i el nombre de la dècada no concorda en nombre.

la dècada dels seixantaels anys trentaels seixantes la dècada dels seixantesels trentesels anys trentes

Les hores Si s’expressen segons el sistema tradicional.

Ha arribat a un quart de nou.Són les tres tocades.

Dates Només quan commemo-ren alguns fets singulars.

l’Onze de Setembrel’11 de Setembre

Amb xifres

Amb lletres

160I I I . C O N V E N C I O N S

Textos normatius Tots els textos legals i normatius s’identifiquen amb xifres aràbigues i amb una barra inclinada entre el número de sèrie i l’any, i sense punts ni espais de separació entre els milers i les centenes.

la Llei 1/1998, de 7 de gener, de polí-tica lingüísticael Decret 10/2015el Reial decret 23/2012

Articles, apartats i annexos

Es tracta de modificar l’apartat 2 de l’article 37.Són els punts 2 i 3 de les resolucions.A l’annex 1 del document trobareu la llista de participants.

Números de registre i numeracions d’iden-tificació (textos legals i normatius, esmenes, propostes, jutjats, etc.).

la norma ISO 9001el Jutjat número 2Desestimem les esmenes 6 i 34.

Dates, telèfons i horaris

Dies i anys correspo-nents a una data

25 de desembre de 2014

Els números de telèfon. Si són de nou xifres, han de dur un espai cada tres xifres.

el 112900 900 020933 046 500

En els horaris de mitjans de transport o de qual-sevol servei públic i, en general, quan volem ser precisos, fem servir el sistema de notació horària internacional (de les 0 a les 24 hores) per a evitar confusions i visua-litzar la informació.

Utilitzem un punt (en comptes de dos punts o una coma) per a separar les hores dels minuts.

Horari: de 9 h a 14 hTren amb destinació a Vilafranca: sortida a les 8.10 h i arribada a les 9.00 h

Amb xifres

161I I I . C O N V E N C I O N S

No posem cap punt al codi postal per a indicar els milers i separem el nom del carrer, plaça, passeig, etc., del número, del pis i de la porta mit-jançant comes.

Carrer de Santa Madrona, 26. 08001 BarcelonaC/ Velázquez, 90, 4a pl. 28006 Madrid

Vies públiques Llevat de la N-II i anàlogues, per tradició.

N-142A-2C-234

Cursos acadèmics i altres períodes

Per a evitar confusions, no abreugem la segona part de la correlació.

el curs 2014-2015el curs 2001-02la temporada 2016-2017la temporada 2016-17

Pla de mandat 2016-2019Pla de mandat 2016-19

Quantitats Quantitats que inclouen fracció decimal.Els decimals han d’anar separats de la part entera amb una coma i no pas amb un punt o un apòstrof.

L’índex que es dóna és el 23,5 L’índex que es dóna és el 23’5L’índex que es dóna és 23.5

En una correlació, cal anar amb compte d’escriure les quantitats completes.

20.000 o 23.000 euros 20 o 23.000 eurosVegeu les pàgines 120-132. Vegeu les pàgines 120-32

Quantitats pertanyents a llistes o enumeracions, encara que siguin d’un sol dígit.

Al recapte d’aliments es van recollir 1t de sucre, 400 kg d’arròs, 300 L de llet, 150 L d’oli i 250 kg de llegum.

Amb xifres

Adreces postals

162I I I . C O N V E N C I O N S

Darrere de substantius Quan fem servir el nu-meral no pas per a indi-car la quantitat que hi ha d’alguna cosa, sinó quina posició ocupa dins una sèrie, l’hem d’escriure amb xifres.En els exemples, no vo-lem dir que hi ha 12 files, i 236 expedients, sinó que designem una fila en concret i un expedient en concret. En aquests casos, no hem d’escriure cap punt per a separar els milers.

la fila 12l’expedient 236

Textos científics En l’àmbit científic, la precisió numèrica és important.

Poseu en el tub d’assaig 5 gotes d’etanol.El vehicle té un volum de càrrega de 3,5 m3.

— Les xifres romanes tenen un valor ordinal; per tant, no s’hi pot afegir mai cap lletra:

II Trobada d’Estudiosos del MontsenyIIa Trobada d’Estudiosos del Montseny

— Recordem que els ordinals, tret dels quatre primers que tenen formes específiques (primer -a, segon -a, tercer -a i quart -a), es formen afe-gint la terminació -è i -ena als cardinals corresponents: vint-i-unena edició, setantè aniversari.

— Els ordinals es poden representar amb xifres aràbigues; aquestes abreviatures es formen afegint l’última lletra del nom de l’ordinal, si formem un singular, i les dues últimes, si formem un plural: 2a (segona), 2es (segones).

163I I I . C O N V E N C I O N S

— És preferible homogeneïtzar el text encara que sigui contravenint alguna de les convencions esmentades: Els municipis entre 500 i 3.500 habitants es poden acollir a […], millor que Els municipis entre cinc-cents i 3.500 habitants es poden acollir a […]

164I I I . C O N V E N C I O N S

15. ORDENACIÓ ALFABÈTICA

En els nostres textos i documents, a vegades necessitem ordenar llistes de paraules o grups de mots. Poden ser els crèdits d’una exposició, els ponents d’unes jornades, l’índex analític d’una publicació, les referències bibliogràfi-ques d’un llibre o els ajuntaments que col·laboren en un programa.

Tot i que hi pot haver més d’un criteri a l’hora d’ordenar aquests elements, nor-malment fem servir l’ordenació alfabètica, que classifica els elements d’acord amb el nostre alfabet.

Si l’ordenació de mots solts a penes té dificultats, l’ordenació dels grups de mots presenta una casuística àmplia i complexa que ens fa dubtar molts cops. Per a aquests darrers, hi ha dos models d’ordenació alfabètica (contínua o lletra per lletra i discontínua o mot per mot), i ens cal adoptar un criteri o l’altre.

15.1. Ordenació alfabètica de mots

L’alfabet en català és el següent:

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

Per a ordenar alfabèticament els mots en una llista, seguim aquest ordre. No obstant això, també hem de tenir en compte les consideracions següents:

— Els dígrafs ll, ny i rr (i els espanyols ch i ll) es consideren seqüències de dues lletres independents.

canut centcanya chardonnay

— La seqüència l·l és considerada com si fos una ll. Si dos mots només es distingeixen perquè l’un s’escriu amb ll i l’altre amb l·l, es posa primer el que duu ll.

cellacel·la

165I I I . C O N V E N C I O N S

— La ç es considera com una c; si dos mots només es distingeixen perquè un s’escriu amb c i l’altre amb ç, es posa primer el que duu c.

placaplaça

— Els mots amb guionet es classifiquen com si no en portessin, excepte si es tracta de noms propis. Aleshores es considera que hi ha un espai en comptes del guionet.

Palafolls Josep LluísPalau-solità i Plegamans Josep-LluísPallejà

— L’accent i la dièresi no es tenen en compte; si dos mots o més només es diferencien pel diacrític, l’ordre és el següent:

1r. El mot que no porta accent gràfic.2n. El mot que porta accent agut.3r. El mot que porta accent greu.4t. El mot que porta dièresi.5è. El mot que porta accent circumflex.

bota sol marquesbóta sòl marqués

marquès

— Les majúscules tampoc no es tenen en compte; si dos mots o més només es diferencien per aquest aspecte, en primer lloc va el mot escrit totalment amb minúscula.

junta de portaveusJunta de Portaveus de la Diputació de Barcelona

— La ñ espanyola es tracta com si fos una n; si dos mots només es distingeixen perquè un s’escriu amb n i l’altre amb ñ, es posa primer el que duu n.

Castané, JordiCastañé, PereCastaneda, Júlia

166I I I . C O N V E N C I O N S

15.2. Ordenació alfabètica de grups de mots

15.2.1. Lletra per lletra o mot per mot

Els dos tipus d’ordenació alfabètica de grups de mots són l’ordenació lletra per lletra (o sistema continu) i l’ordenació mot per mot (o sistema discontinu). Cal decidir-se per un dels dos abans d’iniciar una ordenació o indexació. Els diccionaris i les enciclopèdies normalment utilitzen l’ordenació lletra per lle-tra, mentre que el sistema de mot per mot és molt útil per a llistes de paraules compostes que comencen amb la mateixa paraula. Cadascun d’aquests dos sistemes té avantatges i desavantatges que tot seguit veurem. La Diputació de Barcelona opta, preferentment, per l’ordenació mot per mot o sistema discontinu. Ordenació contínua o lletra per lletra

Aquesta ordenació segueix l’ordre alfabètic sense tenir en compte els espais en blanc o els caràcters no alfabètics (guionets, apòstrofs, accents, etc.).

Sant Adrià de Besòs (SantAdriàdeBesòs)Santa Eugènia de Berga (SantaEugèniadeBerga)Sant Agustí de Lluçanès (SantAgustídeLluçanès)

Sant Llorenç de Morunys (SantLlorençdeMorunys)Sant Llorenç d’Hortons (SantLlorençdHortons)

La Gran enciclopèdia catalana utilitza aquest sistema. És el més senzill d’apli-car, però té el gran inconvenient que genera interrupcions en algunes sèries de mots, sobretot en terminologia.

alfabetalfabet fonèticalfabèticamentalfabetitzacióalfabetitzaralfabet Morsealfabet telegràficalfabet xinès

167I I I . C O N V E N C I O N S

L’ordenació discontínua o mot per mot

Aquesta ordenació té en compte els espais en blanc i els caràcters no alfa-bètics (guionets, apòstrofs, etc.) que hi ha entre els mots. Els grups de mots s’ordenen de la manera següent: en primer lloc, van els espais en blanc; des-prés, els caràcters no alfabètics, i, finalment, els caràcters alfabètics.

Sant Agustí de LluçanèsSant Llorenç d’HortonsSant Llorenç de MorunysSanta Coloma de Queralt Santpedor

És el sistema que fa servir l’Institut d’Estudis Catalans en els textos cientí-fics i el TERMCAT, i el que la Diputació de Barcelona recomana d’utilitzar. S’acosta al sistema d’ordenació automàtica dels ordinadors, tot i que és més difícilment automatitzable i requereix la consideració de diverses regles, però presenta l’avantatge que agrupa els termes que pertanyen a una mateixa sèrie lèxica sense les interrupcions que provoca l’ordenació contínua. Vegem-ho en l’exemple següent.

Lletra per lletra o ordenació contínua Mot per mot o ordenació discontínuaFotografies: Fotografies: Arxiu de la Diputació de Barcelona Arxiu d’Enoturisme PenedèsArxiu de La Roca Village Arxiu de l’Oficina de Turisme Arxiu del Circuit de Barcelona - Catalunya de CastelldefelsArxiu del Club de Golf Llavaneres Arxiu de la Diputació de BarcelonaArxiu del Club de Golf Terramar Arxiu de La Roca VillageArxiu del Consorci de Turisme Arxiu de Turisme de Barcelonadel Baix Llobregat Arxiu del Circuit de Barcelona - Catalunya Arxiu del Museu de les Mines de Cercs Arxiu del Club de Golf LlavaneresArxiu de l’Oficina de Turisme Arxiu del Club de Golf Terramarde Castelldefels Arxiu del Consorci de TurismeArxiu del Real Club de Golf El Prat del Baix Llobregat Arxiu d’Enoturisme Penedès Arxiu del Museu de les Mines de Cercs Arxiu de Turisme de Barcelona Arxiu del Real Club de Golf El Prat

168I I I . C O N V E N C I O N S

15.2.2. Ordenació alfabètica de casos especials

Topònims amb article

Els articles inicials dels topònims catalans o catalanitzats no s’han de tenir en compte a l’hora d’ordenar-los, tant si van al davant del topònim com al darrere. A més, l’article s’ha d’escriure amb minúscula.

el Caire Caire, ella Canonja Canonja, lal’Havana Havana, l’Espot Espotl’Espunyola Espunyola, l’l’Esquirol Esquirol, l’Estamariu Estamariula Vilella Baixa Vilella Baixa, la

Els articles inicials dels topònims no catalans o no catalanitzats s’escriuen amb majúscula, però tampoc no es tenen en compte a l’hora d’ordenar.

AngelatsLos AngelesEl BierzoLa Riojala Roca del Vallèsla Vansa i Fórnols

Antropònims

Els noms de persona s’ordenen després de desplaçar el nom de fonts al final, que se separa dels cognoms amb una coma. Els que no tenen segon cognom passen al capdavant. L’ordenació es fa mot per mot, sense tenir en compte la i entre cognoms. En els antropònims catalans, no es considera que formin part del cognom les partícules o nexes gramaticals que els precedeixen; per tant, en una ordenació es posposen al nom de fonts.

Amat, Rafel d’Perejoan Abat, CarmePerejoan i Cases, RuthRiquer, Borja deSampere i Ros, Esteve

169I I I . C O N V E N C I O N S

En els antropònims espanyols i llatinoamericans es considera que les par-tícules d’enllaç no formen part del cognom si són preposicions, però si són articles sense preposició, sí que en formen part.

La Rosa, Gerardo Olmo, Antonio del

Si l’ordenació d’antropònims es fa a ratlla seguida en comptes de vertical-ment, seguim les mateixes normes; l’ordre és determinat pels cognoms encara que escrivim primer el nom de fonts.

Agraïments: Carles d’Abadal, Joan Aixalà, Oriol de la Cruz, Hans von Klitzing, Pere La Puente, Xavier Pallarès, Manel Pineira, Júlio Piñeira i Enric Vall de Vidal.

Termes que contenen xifres

Els termes que contenen xifres van al capdavant d’una llista, però a partir d’aquí es poden ordenar de maneres diferents: d’una banda, seguint l’ordenació que con-sidera les xifres com a caràcters o símbols gràfics, no com a dígits; i de l’altra, seguint l’ordenació segons el seu valor o quantitat. A la Diputació de Barcelona recomanem aquesta segona (ordenació pel valor o quantitat) perquè té l’avantatge que disposa els grups de mots seguint un ordre més lògic o natural.

Ordenació segons els caràcters Ordenació segons la quantitat

192.545.000 € PIB 4 diputacions4 diputacions 41 comarques41 comarques 947 municipis7.519.349 habitants 7.519.349 habitants947 municipis 192.545.000 € PIB

15.3. L’automatització de l’ordenació

Amb el processador de textos MS Word, les opcions d’ordenació alfabètica es troben al menú Taula > Ordenar, on se’ns ofereixen les opcions d’ordenació numèrica, alfabètica o per dates i per ordre ascendent o descendent. També ens permet aplicar diversos criteris consecutius i indicar si la llista duu en-capçalament, entre altres opcions.

170I I I . C O N V E N C I O N S

Abans de res, és imprescindible seleccionar el text que volem ordenar; si no ho fem així, se’ns ordenarà tot el document en funció de l’inici dels paràgrafs.

171I I I . C O N V E N C I O N S

16. CRITERIS DE TRADUCCIÓ

A l’hora de traduir textos del català a altres llengües o a la inversa ens convé tenir un criteri clar sobre l’adaptació o no de certes denominacions, com ara un càrrec, una institució, una llei, un topònim. Com veurem a continuació, hi ha dues variables que condicionen el criteri: el caràcter oficial del text i el pes de la tradició.

Per raons pràctiques i de freqüència d’ús, les propostes que fem són, pre-ferentment, del català a l’espanyol i de l’espanyol al català.

16.1. Noms referents a persones

16.1.1. Noms de persona

La forma original dels noms i els cognoms no pot ser alterada en cap cas. En un text en català, hem de preservar l’accentuació dels cognoms en espanyol, tret que la persona interessada hagi adoptat les normes d’accentuació catalana.

En català En espanyolJosep Lluís Sert Josep Lluís Sert Avel·lí Fernández Avel·lí FernándezMaría Ruiz García María Ruiz GarcíaDavid Fernàndez David Fernàndez

A l’hora d’escriure els noms de persona hem de tenir en compte els casos d’alfabets no llatins (el ciríl·lic, l’hebreu, l’àrab, etc.), en què cal un sistema d’adaptació gràfica. Hi ha dos tipus d’adaptació: la transliteració i la trans-cripció. — La transliteració intenta donar l’equivalència gràfica de l’alfabet original

en l’alfabet llatí.

F’odor Mikhajlovič DostojevskijMikhail Sergejevic Gorbačov

172I I I . C O N V E N C I O N S

— La transcripció reprodueix amb signes del nostre alfabet la pronúncia de la llengua original.

Fiódor Mikhàilovitx DostoievskiMikhaïl Serguéievitx Gorbatxov

És més recomanable la transcripció, perquè és més fàcil d’identificar i s’acosta més a la pronúncia original. Per a consultar l’adaptació catalana de noms propis provinents d’alfabets no llatins, ens podem fixar en les recomanacions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000074.pdf) i en dos diccionaris enciclopèdics: el Gran La-rousse català (que opta per transcriure’ls) i la Gran enciclopèdia catalana (que opta per transliterar-los, per bé que també en dóna una transcripció).

16.1.2. Personatges reals i de ficció

En general, els personatges reals i de ficció es tradueixen.

En català En espanyolPere el Gran Pedro el GrandeAlexandre el Gran Alejandro Magnoel rei Artús el rey Arturosant Francesc d’Assís san Francisco de Asísel papa Francesc el papa FranciscoHomer Homeroen Patufet Garbancito

En canvi, no es tradueixen els personatges que no tenen tradició d’haver estat traduïts ni les variants dels noms (renoms, pseudònims, hipocorístics, etc.).

En català En espanyolWilliam Shakespeare William ShakespeareMarguerite Yourcenar Marguerite Yourcenarel Noi del Sucre El Noi del SucreEl Lute el LutePep (Guardiola) Pep (Guardiola)Pepe (Rubianes) Pepe (Rubianes) Leonardo da Vinci Leonardo da VinciJohann Sebastian Bach Johann Sebastian Bach

173I I I . C O N V E N C I O N S

16.1.3. Càrrecs i tractaments protocol·laris

Les designacions dels càrrecs es tradueixen i, en general, els tractaments pro-tocol·laris també.

En català En espanyolla consellera d’Educació la consejera de Educaciónla cap del Servei de Recursos Humans la jefa del Servicio de Recursos Humanosel president del Govern el presidente del Gobiernol’Il·lm. Sr. Alcalde de l’Ajuntament el Ilmo. Sr. Alcalde del Ayuntamiento de Toledo de Toledo

En el cas que la traducció creï dubtes d’adscripció, hem d’evitar les ambigüitats.

El director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat de Catalunya El portaveu del Govern espanyol

D’altra banda, cal respectar els tractaments anglesos Sir, Lord i Lady (que s’escriuen en rodona precedint el nom de persona) i alguns altres que, si es tradueixen, perden les connotacions territorials, ideològiques i polítiques: le-hendakari (‘president’) o Führer (‘guia’).

Un concert irrepetible dirigit per Sir John Eliot GardinerReunió entre el president i el lehendakari

16.2. Noms referents a coses

16.2.1. Entitats

Per regla general, es tradueix el nom de les institucions, les entitats oficials i les que depenen d’alguna manera de l’Administració, i també els seus òrgans de gestió.

En català En espanyolMinisteri d’Educació, Cultura Ministerio de Educación, Cultura i Esport y DeporteAjuntament de Cadis Ayuntamiento de CádizAgència Tributària Agencia Tributaria

174I I I . C O N V E N C I O N S

El nom de la Diputació de Barcelona es tradueix de la manera següent:

espanyol Diputación de Barcelona

anglès Barcelona Provincial Council

alemany Provinzialverwaltung Barcelona

francès Conseil de la province de Barcelona

italià Consiglio provinciale di Barcelona

Es tradueix la part genèrica de les associacions, fundacions, organitzacions no governamentals, entitats sense finalitat de lucre i institucions religioses.

En català En espanyolAssociació de Mestres Rosa Sensat Asociación de Maestros Rosa SensatFundació Pere Tarrés Fundación Pere TarrésAjuda en Acció Ayuda en AcciónCreu Roja Cruz RojaMissioners Claretians Misioneros ClaretianosTeatre Municipal de Figueres Teatro Municipal de Figueres

Hi ha casos, però, que no es tradueixen, perquè la voluntat o tradició de l’entitat així ho marca.

En català En espanyolInstitut d’Estudis Catalans Institut d’Estudis Catalans Greenpeace Greenpeace

En el cas d’universitats, instituts, escoles i museus, es tradueix la designació genèrica i el topònim si té traducció. Quan en la llengua d’arribada ja existeix aquesta denominació, cal afegir algun terme per a aclarir l’expressió.

En català En espanyolUniversitat Nacional Universidad Nacional d’Educació a Distància de Educación a DistanciaInstitut d’Estudis Financers Instituto de Estudios FinancierosEscola Tècnica Superior Escuela Técnica Superiorde Nàutica i Màquines Navals de Náutica y Máquinas NavalesMuseu Nacional d’Art de Catalunya Museo Nacional de Arte de Catalunya

175I I I . C O N V E N C I O N S

Escola Tècnica Superior Escuela Técnica Superior de Ingeniería d’Enginyeria (València) (València)

D’altra banda, no es tradueix el nom propi que acompanya el genèric ni tam-poc el nom d’institucions que no tenen un equivalent clar en català o que són conegudes pel seu nom original.

En català En espanyolNational Gallery National GalleryUniversitat Complutense de Madrid Universidad Complutense de MadridLondon School of Economics London School of Economics

El nom de les empreses i de grups artístics (teatre, música, dansa, etc.) no es tradueix, tret que el tinguin registrat en diverses llengües. Els seus òrgans de gestió, però, sí que es tradueixen.

En català En espanyolEl Corte Inglés El Corte Inglés Telefònica TelefónicaDepartament de Compres Departamento de Comprasde Teixits Casacuberta de Teixits CasacubertaCompañía Nacional de Teatro Clásico Compañía Nacional de Teatro ClásicoXiquets de Reus Xiquets de Reus

Per regla general, el nom dels partits polítics i sindicats s’ha de traduir, tot i que hi ha noms que només s’utilitzen en la forma original.

En català En espanyolConvergència Democràtica de Catalunya Convergencia Democrática de CataluñaComissions Obreres Comisiones ObrerasBildu BilduSinn Féin Sinn Féin

Les sigles i els acrònims no es tradueixen. Només es tradueix el nom de les entitats o conceptes que representen.

En català En espanyolISO (Organització Internacional ISO (Organización Internacionalper a la Normalització) para la Normalización)INEM (Institut Nacional d’Ocupació) INEM (Instituto Nacional de Empleo)

176I I I . C O N V E N C I O N S

No obstant això, hi ha casos en què s’usa la denominació de la llengua d’arribada, perquè s’ha consolidat la traducció i s’ha generat una nova sigla o acrònim.

En català En anglèsOTAN (Organització del Tractat NATO (North Atlantic Treatyde l’Atlàntic Nord) Organization)ONU (Organització de les Nacions Unides) UNO (United Nations Organization) [habitualment, UN]

(Vegeu l’apartat 12.2, «Sigles i acrònims».)

16.2.2. Fets històrics, culturals i festius

En general, la designació d’aquests fets es tradueix, tret que no hi hagi un equivalent (la Patum, el chupinazo, Aberri Eguna).

Festivitats cíviques, religioses i polítiques

En català En espanyolNadal (la) NavidadDia Europeu dels Parcs Naturals Día Europeo de los Parques Naturalesla Puríssima la Inmaculada Concepciónl’U de Maig el Primero de Mayo

Fets històrics singulars

En català En espanyolla Guerra del Francès la Guerra de la Independenciala treva dels Dotze Anys la tregua de los Doce Años

Moviments artístics i culturals

En català En espanyolimpressionisme impresionismoRenaixement Renacimientogòtic góticoart pop arte pop

Hi ha alguns moviments que no es tradueixen i, en alguns casos, cal escriure’ls en cursiva.

177I I I . C O N V E N C I O N S

En català En espanyolRenaixença Renaixença

Llengua original En catalàart nouveau art nouveau New Age new-ageBauhaus Bauhaus

Congressos, convencions, jornades, festivals i fires

Per norma general, cal respectar la denominació oficial del certamen.

Mobile World CongressOktoberfestCongreso Nacional de Hospitales y Gestión SanitariaJornada sobre els Drets Socials a Europa

No obstant això, hi ha esdeveniments que tenen una traducció consolidada.

Fira del Llibre de FrankfurtBiennal de Venècia

Les designacions de conferències, ponències i discursos s’expressen en la llengua en què es fan; si es considera necessària la traducció, pot anar a continuació entre parèntesis.

En catalàEl 14 de desembre es farà la conferència «El teatro cortesano del Siglo de Oro: del texto al escenario», de Nuria Alkorta.

En anglèsLa conferència de David Gough «How can town and city councils incorporate scientif-ic evidence into their decision making about local-level programmes?» (‘Com poden els ajuntaments incorporar evidència científica al disseny de programes d’àmbit lo-cal?’) va anar seguida d’una taula rodona.

En espanyolLa ponencia «Bertolt Brecht, director d’escena» parece muy interesante.

178I I I . C O N V E N C I O N S

Programes, projectes, premis i distincions

Per regla general, el criteri és traduir-ne la denominació.

l’Ós d’Or del Festival de Cinema de Berlín Lliga de Campionsel Premi Nobel de la Pau

Cursos i assignatures

Es tradueixen a la llengua d’arribada.

En catalàl’assignatura de matemàtiques de l’ESOel Curs de traducció jurídica de la Universitat Humboldt de Berlínel Grau d’humanitats de la Universitat de Valladolidel Màster en gestió mediambiental de la Universitat de Múrciael Postgrau en gestió dels conflictes laborals de la UNED

En espanyolla asignatura de Catalán de la ESOel Curso de Traducción Jurídica de la Universidad de Barcelonael grado de Física de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragonael máster en Lingüística Aplicada de la Universidad de Parísel posgrado en Técnicas de Edición de la UOC

16.2.3. Obres d’art, publicacions i mitjans de comunicació

Obres científiques, tècniques, literàries i cinematogràfiques

Si les obres tenen una versió en català, les citem en aquesta llengua.

En català En la llengua originalCims borrascosos Wuthering HeightsEl roig i el negre Le Rouge et le NoirLa rosa porpra del Caire The Purple Rose of Cairo

Si no tenen traducció, les citem en la llengua original. Si cal, podem posar-ne la traducció tot seguit entre parèntesis i entre cometes simples.

Species Plantarum (‘Les espècies de les plantes’)

179I I I . C O N V E N C I O N S

Obres musicals

És recomanable mantenir el títol original de les obres musicals i dels títols de les cançons, si no se n’ha fet una versió en la llengua d’arribada.

Il barbiere di Siviglia «Yellow Submarine», de The Beatles«Escolta-ho en el vent», de Bob Dylan

Sí que es tradueixen, però, si els títols provenen de llengües molt allunyades.

El trencanous, de Txaikovski

A vegades, s’expressa el títol en versió original amb la traducció entre pa-rèntesis i cometes simples.

Götterdämmerung (‘El capvespre dels déus’)Die Zauberflöte (‘La flauta màgica’)

Obres d’art

Es tradueix el nom de les obres d’art, tret que es coneguin internacionalment pel nom d’origen o bé no tinguin un equivalent en la llengua d’arribada.

En català En espanyolEl somni, de Salvador Dalí El sueño, de Salvador DalíLas meninas, de Diego Velázquez Las meninas, de Diego VelázquezDona i ocell, de Joan Miró Dona i ocell, de Joan Miró

Publicacions periòdiques

No es tradueixen els títols de les publicacions periòdiques, els títols d’articles de revistes ni tampoc els títols de col·leccions (de llibres, de còmics, de fascicles, etc.).

En català En espanyolel diari El Periódico el diario El Periódicola revista Cucafera la revista Cucaferael diari Ara el diario Ara«J’accuse», d’Émile Zola «J’accuse», de Émile Zolacol·lecció «Els Nostres Clàssics» colección «Els Nostres Clàssics»

180I I I . C O N V E N C I O N S

No s’han de traduir tampoc els noms dels diaris oficials i dels butlletins, de la mateixa manera que no ho fem amb les altres publicacions periòdiques.

En català En espanyolButlletí Oficial de la Província Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de BarcelonaDiari Oficial de la Generalitat Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de Catalunya Boletín Oficial del Estado Boletín Oficial del Estado

Mitjans de comunicació

El nom de les emissores de ràdio i les cadenes de televisió no es tradueix.

En català En espanyolChannel 4 Channel 4Radiotelevisión Española Radiotelevisión EspañolaRàdio i Televisió d’Andorra Ràdio i Televisió d’Andorra

16.2.4. Noms de productes

Distintius d’origen i qualitat

Es tradueix la denominació comuna i es manté invariable el topònim, tret que no tingui una forma tradicional en la llengua d’arribada.

En català En espanyolPatates de Prades Patatas de PradesPernil de Terol Jamón de TeruelPoma de Girona Manzana de Girona

Quan el topònim, però, es tracta com un nom comú, es tradueix si té una forma equivalent en la llengua d’arribada.

En català En espanyolun jabugo excel·lent un jabugo excelenteun penedès extraordinari un penedés extraordinarioun manxego sec un manchego seco

181I I I . C O N V E N C I O N S

Productes i marques registrades

Igual que el nom de les empreses, els productes i les marques registrades no es tradueixen, tret que la mateixa empresa n’hagi registrat la traducció o les traduccions.

En català En espanyolSEAT León SEAT LeónSEAT Terra SEAT TerraMcPollastre McPolloTargeta Lliga BBVA Targeta Liga BBVA

Hi ha marques registrades que han esdevingut noms comuns. En aquest cas, es fa servir la forma catalana amb minúscula inicial.

En català En espanyolun ibuprofèn un ibuprofenouna aspirina una aspirinaun jeep un jeepun vehicle tot terreny / un tot terreny un vehículo todoterreno / un todoterrenoel rímel el rímel

16.2.5. Documentació oficial i normativa

Atesa l’oficialitat del català i de l’espanyol, la documentació oficial i les dis-posicions normatives s’han de traduir sempre.

En català En espanyolLlei orgànica 6/1985, de l’1 de juliol, Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio,del poder judicial del Poder JudicialLlei 27/2013, del 27 de desembre, Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalització i sostenibilitat de Racionalización y Sostenibilidadde l’Administració local de la Administración Local

Si el text legal correspon a adscripcions orgàniques diferents, hi podem afegir la referència a l’Administració que emet el text a fi d’evitar ambigüitats.

D’acord amb la Llei d’horaris comercials de l’Estat i la Llei d’horaris comercials de Catalunya […]De acuerdo con la Ley de Horarios Comerciales del Estado y la Ley de Horarios Comer-ciales de Cataluña […]

182I I I . C O N V E N C I O N S

Si hem de citar fragments de textos legals de l’Administració de l’Estat, hem de fer servir la versió catalana publicada pel Boletín Oficial del Esta-do (http://www.boe.es/buscar/suplementos_ca.php).

Si no n’hi ha, és recomanable fer una traducció tan literal com sigui possible.

16.3. Noms referents a llocs

16.3.1. Estats, nacions, regions i poblacions

Els noms d’estats, nacions, comunitats autònomes i regions naturals o divisions administratives de caràcter regional poden tenir una forma tradicional catalana segons la dimensió del territori i la relació històrica que s’hi ha tingut.

Castella Las Hurdes Mèxic els Picos de Europa Cornualla El HierroSardenya la Manga del Mar Menorles Canàries Cognacel cantó dels Grisons

Atès que l’aranès és oficial a Catalunya, escrivim en aquesta llengua els to-pònims de l’àmbit territorial d’Aran, excepte el nom de tot el territori, que es tradueix per tradició.

VielhaBossòstAiguamògVal d’Aran (aranès), Vall d’Aran (català), Valle de Arán (espanyol), Aran Valley (anglès)

En textos no oficials es tradueixen els noms de pobles i ciutats que tenen una for-ma tradicional en català. En textos oficials, respectem els topònims originals.

Saragossa Oriola Alcanyís

183I I I . C O N V E N C I O N S

l’HavanaMarràqueix Acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el London City Hall

Si no tenen traducció en català, es deixen en la llengua original, i en cas de portar article, aquest s’escriu amb majúscula per a indicar que forma part de la llengua original (vegeu l’apartat 21.3.1, «L’article en els topònims»).

São PauloLos AngelesLas Palmas de Gran CanariaOurense

16.3.2. Comarques i petites regions naturals

No es tradueixen les denominacions de les comarques i les petites regions naturals.

En català En espanyolRías Baixas Rías BaixasBerguedà (dins el text, el Berguedà) El BerguedàValle de los Pedroches Valle de los PedrochesAlt Penedès (dins el text, l’Alt Penedès) L’Alt Penedèslas Hurdes Las Hurdes

Com en l’apartat anterior, si en la llengua original la denominació va prece-dida d’article, en la llengua d’arribada aquest article s’escriu amb majúscula per a indicar que forma part de la llengua original (vegeu l’apartat 21.3.1, «L’article en els topònims»).

16.3.3. Accidents geogràfics

En la toponímia major, es tradueix tant la part genèrica com la part concreta, sempre que hi hagi tradició. Hi ha casos, però, en què el genèric ha passat a formar part de la denominació; en aquest cas, hem de respectar la forma original.

En català En espanyolla serralada dels Carpats los montes Cárpatosla serralada de l’Himàlaia la cordillera del Himalayala mar Càspia el mar Caspiol’illa de Madeira la isla de Madeira

184I I I . C O N V E N C I O N S

els aiguamolls de Pals los Aiguamolls de Pals Sierra Morena Sierra Morena

Quan es tracta de geografia regional o local, només es tradueix el nom genèric.

En català En espanyolel torrent de la Manresana el torrente de La Manresanael puig d’Agulles el monte de Agullesel riu de Bitlles el río de Bitllesla platja del Remolar la playa de El Remolar

16.3.4. Toponímia urbana En el cas de vies urbanes i barris, es manté el nom oficial i es tradueix només la part genèrica, és a dir, les denominacions com ara carrer, plaça o avinguda.

En català En espanyolel carrer Major la calle Majorel barri de Vallparadís el barrio de Vallparadísel passeig de Cristóbal Colón (Sevilla) el paseo de Cristóbal Colón (Sevilla)el parc d’El Retiro el parque del Retiro

No es tradueixen els genèrics de vies públiques que es coneixen amb el nom original.

En català En espanyolTimes Square (Nova York) Times Square (Nueva York)la Schillerstrasse (Frankfurt) la Schillerstrasse (Fráncfort)la Carrera de San Jerónimo (Madrid) la carrera de San Jerónimola travessera de Gràcia (Barcelona) la Travessera de Gràcia

En el cas de les adreces, tant els genèrics com els topònims s’han d’escriure en la forma original.

Delegació a Brussel·les de la Diputació de Barcelona Avenue des Arts, 3-4-5B-1210 Bruxelles

185I I I . C O N V E N C I O N S

17. TIPUS DE LLETRA

Les variacions en la composició de les lletres són un recurs que ens permet remarcar una part del text amb finalitats diverses.

L’ús d’un tipus de lletra o un altre no és arbitrari, sinó que se cenyeix a les convencions establertes. En aquest aspecte formal, també és important pre-sentar uns textos homogenis i coherents.

Pel que fa a les fonts, els tipus i els cossos de lletra, recomanem la consulta del Manual d’imatge de marca i el Manual de papereria corporativa de la Diputació de Barcelona.

17.1. La lletra rodona

És el tipus de lletra de forma circular i dreta que s’utilitza com a base per a la composició dels textos, combinada i en oposició a la cursiva i a la negreta. Hem d’evitar duplicar els recursos tipogràfics, com, per exemple, escriure en cursi-va i amb majúscula alhora, en cursiva i entre cometes alhora, etcètera.

Escrivim en rodona:

— El text general del document.

— Els noms d’entitats i organismes (i de les seves unitats internes) i de mar-ques comercials, tant si són catalanes com si no ho són.

Organisme de Gestió Tributària Unitat de Suport a l’Educació EspecialConsell Escolar MunicipalSmart Cities CouncilDecathlonMcAfeeBon Preu

(Vegeu també el capítol 13, «Majúscules i minúscules».)

186I I I . C O N V E N C I O N S

— Les activitats com ara congressos, simposis, jornades, trobades, festivals, competicions, fires, mostres, premis, distincions, exposicions, etc., tant si s’escriuen en català com en una altra llengua (en aquest cas, es respecten els criteris tipogràfics propis de cada llengua).

VI Congrés de Mercats Municipals

Smart City Expo World Congress, i no Smart City Expo World Congress Congrès mondial des langues vivantes, i no Congrès mondial des langues vivantes

XII Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials

VII Trobada d’Estudiosos del Garraf i d’Olèrdola

17è Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona Festival Tradicionàrius 2015

XV Cursa Solidària de Barberà del Vallès Fira d’Artesans Premi Nobel de la Pau Medalla d’Or al Mèrit Cívic

Exposició Universal de Barcelona (1888)

Si la denominació de l’activitat no inclou el mot genèric (congrés, jornada, exposició, etc.), s’escriu entre cometes i porta només la inicial del primer mot amb majúscula.

el cicle de jornades «Entitats esportives sense ànim de lucre: novetats fiscals i laborals» I caminada «Sumant capacitats» l’exposició «Mira l’Àfrica»

(Vegeu també l’apartat 4.10, «Les cometes», i el capítol 13, «Majúscules i minúscules».)

187I I I . C O N V E N C I O N S

— Les conferències i les xerrades.

«Compra saludable: què ens diuen les etiquetes»«La transparència en la contractació pública»

(Vegeu també l’apartat 4.10, «Les cometes», i el capítol 13, «Majúscules i minúscules».)

— Els títols de textos legals i documents administratius.

Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplica-bles a les piscines d’ús públic Reglament municipal sobre protecció de la legalitat urbanística Ordenança general de subvencions

(Vegeu també el capítol 13, «Majúscules i minúscules».)

— En un text en cursiva, la rodona fa les funcions de la cursiva.

Consulteu l’article publicat a la Revista de Llengua i Dret.

17.2. La lletra cursiva

La lletra cursiva (anomenada també lletra itàlica, itàlica o, simplement, cursiva) s’inclina cap a la dreta imitant més o menys la lletra manuscrita.

Escrivim en cursiva:

—Els títols específics d’obres d’art i de creació considerades majors: lli-bres; diaris, revistes i publicacions periòdiques; cartells, opuscles i catàlegs; pel·lícules, obres teatrals i musicals; programes i sèries de ràdio i televisió; pintures i escultures.

La novel·la El pèndol de Foucault es va editar el 1989.El diari Ara

188I I I . C O N V E N C I O N S

La revista SàpiensButlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB)El cartell Aidez l’Espagne, de Joan MiróPodeu descarregar l’opuscle Costa Barcelona al web de la Diputació de Barcelona. Ànima és la pel·lícula inspirada en la tràgica mort de la indigent M. Rosario Endrinal.Les entrades per a Dies feliços s’han esgotat.L’art de la fuga (Die Kunst der Fuge), de J. S. Bach.

TV3 emet el programa Sense ficció.Va ser el concursant d’El gran dictat que va jugar més setmanes. La masia és una pintura de Joan Miró.La llobera, escultura de bronze de Manolo Hugué.

— Les parts de les obres anteriors (un capítol, un article, una secció, una escena, un fragment, etc.) s’escriuen amb lletra rodona i entre cometes.

«Un de cada quatre», l’últim documental de Sense ficció. «Estudis sobre dret lingüístic», un article publicat al núm. 62 de la Revista de Llengua i Dret.

— Noms de vaixells, aeronaus i ferrocarrils.

El pailebot Santa Eulàlia La Garrafeta, amb tracció a vapor, fa el trajecte entre Lleida i Balaguer. L’incendi del Hindenburg va posar fi a l’ús del dirigible com a sistema de transport de passatgers.

— Els sobrenoms o pseudònims que acompanyen el nom real.

El poeta Joan Oliver, Pere Quart.

Si van sols, els escrivim en rodona:

Pere Quart va organitzar el Servei de Biblioteques del Front.

També escrivim en rodona els sobrenoms de reis, papes i sants.

189I I I . C O N V E N C I O N S

Martí l’HumàJaume I el Conqueridor

— Els advertiments, ajudes o remissions en el text, que generalment s’escriuen entre parèntesis.

(Continua a la pàgina següent.)(Ve de la pàgina anterior.)(vegeu la taula 4)

— En les obres teatrals, les acotacions, incloent-hi els parèntesis que les em-marquen.

Puck: Atenció, rei de les fades; sento l’alosa del matí. (Surten tots. Sonen corns de caça.)

— Les lletres que encapçalen elements d’una enumeració.

Normalment respirem:a) 32 cops per minutb) 48 cops per minutc) 16 cops per minut

Quan s’esmenten dins el text, també les escrivim en cursiva, però prescin-dint dels parèntesis:

D’acord amb el que estableixen els apartats c i d de l’article 34.

— En general, les lletres que utilitzem com a símbols de nombres o com a magnituds físiques.

Teorema de Pitàgores: a2 = b2 + c2

— Les lletres, els mots o les frases que volem emfasitzar sense voluntat d’afegir-hi cap connotació o ironia.

Una política de cooperació basada en la responsabilitat compartida.

La funció de connotar correspon a les cometes (vegeu també l’apartat 4.10, «Les cometes»).

190I I I . C O N V E N C I O N S

— Els mots o les frases amb sentit metalingüístic, és a dir, respecte a les quals donem una informació morfològica o lèxica.

El mot brífing és un manlleu adaptat.Preferim l’adverbi sovint a freqüentment o amb freqüència.

— Les paraules o les expressions en una altra llengua.

assumpte sub iudicedéjà vucondició sine qua nondoctora honoris causa

Les citacions textuals no s’escriuen en cursiva, sinó en rodona i entre cometes, encara que siguin en una altra llengua:

Pitàgores deia: «Eduqueu els infants i no serà necessari castigar els homes».

Juli Cèsar va dir a Brutus: «Tu quoque, fili mi?».

— El nom científic de les espècies animals i vegetals (la inicial del primer mot s’escriu amb majúscula).

L’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) és un rapinyaire diürn. El romaní (Rosmarinus officinalis), una planta aromàtica de la Mediterrània.

(Vegeu també el capítol 13, «Majúscules i minúscules».)

Els signes de puntuació s’escriuen en rodona o en cursiva d’acord amb el tipus de lletra emprat com a base del text, però cal tenir en compte que si el signe de puntuació forma part del text en cursiva, s’escriu també en cursiva.

Representen Qui té por de Virgina Woolf? al Teatre Romea.Qui té el Manual d’estil?

191I I I . C O N V E N C I O N S

17.3. La lletra negreta

La lletra negreta és de traç més gruixut que les altres de la mateixa família.

La funció més habitual de la negreta és facilitar la localització immediata d’una paraula dins del text, però convé no abusar-ne per a no desviar exces-sivament l’atenció dels lectors. Un text ple de negretes té l’efecte contrari: diluir l’atenció que es vol aconseguir.

Escrivim en negreta:

— Paraules destacades dins del text.

El termini de presentació de les sol·licituds acaba el 9 de novembre. — Títols i subtítols, i epígrafs de documents administratius.

Fets Fonaments de dret Pactes

La negreta pot ser també rodona o cursiva, i de vegades s’utilitza l’una o l’altra per a diferenciar els títols d’apartat dels subtítols corresponents.

17.4. La lletra versaleta

La lletra versaleta (vErsalEta) és una majúscula de la mateixa alçària que la minúscula del mateix tipus, però idealment amb el gruix de la versal (o ma-júscula) corresponent.

Escrivim en versaleta:

— Els numerals romans dels segles.

El segle Xiv fou el moment culminant de la Catalunya medieval.

192I I I . C O N V E N C I O N S

— Els cognoms dels autors en les referències bibliogràfiques i els noms dels personatges en les obres teatrals.

corominEs, Joan. Itineraris: Excursions a la recerca del mot, de la paraula viva. Barcelona: Ara Llibres, 2014. lady macbEth: Oh, mai no veurà el sol aquest demà!

193I I I . C O N V E N C I O N S

18. CITACIÓ DELS RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

18.1. Llistes bibliogràfiques

Les llistes bibliogràfiques han de ser coherents, clares i completes. La Dipu-tació de Barcelona pren com a model les normes de l’Institut d’Estudis Cata-lans, que segueixen les Regles angloamericanes de catalogació, i els criteris que la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya proposa a l’opuscle Citació bibliogràfica, que segueix al seu torn la norma ISO 690:2010, marc internacional per a la redacció de referències i citacions biblio-gràfiques de fonts impreses i electròniques.

La llengua de redacció de les referències bibliogràfiques és el català. Així doncs, els llocs d’edició, les abreviatures del número d’edició, de fascicle, etc., els escrivim en la forma catalana. Per exemple: Saragossa i no Zarago-za, Nova York i no New York, 2a i no 2.ª

18.1.1. Monografies

Les monografies són publicacions no seriades que contenen un text complet i homogeni en un sol volum o bé en un nombre limitat de volums. En aquesta clas-sificació s’inclouen els llibres i les parts o els capítols d’un llibre, i les normes.

cognom, Nom o organismE rEsPonsablE. Títol: Subtítol. Núm. d’edició. Lloc d’edició: Editorial, any. (Col·lecció; número)

Responsabilitat principal o autoria

El cognom o els cognoms s’escriuen en versaleta, i a continuació, després d’una coma, el nom en rodona. Si el cognom va precedit d’una partícula, s’escriu en rodona minúscula darrere el nom.

miquEl i lloPis, Anna de.

Quan la responsabilitat d’una referència bibliogràfica recau en més d’un autor (però no més de tres), els noms se separen amb punt i coma.

graElls, Jordi; vivEs, Núria.

194I I I . C O N V E N C I O N S

Quan hi ha més de tres autors es posa el primer autor (segons l’ordre en què apareixen a la publicació) i l’abreviatura et al. (et alii, ‘i altres’) en cursiva i entre claudàtors. No és recomanable de posar Diversos, ni les sigles incorrec-tes AAVV, DDAA o AADD.

mEstrEs, Josep M. [et al.]

En determinades obres col·lectives, no hi ha estrictament una autoria perso-nal i qui hi consta és la persona responsable de l’edició, la coordinació, la compilació o la direcció. En aquests casos, darrere del cognom i del nom cal escriure entre parèntesis l’abreviatura corresponent: ed., coord., comp., dir., etc. Cal recordar que aquestes abreviatures no varien, tant si es tracta d’una persona o més d’una, com d’un home o una dona.

cabré, M. Teresa; Payrató, Lluís (ed.). Documents de planificació lingüística: Me-mòria dels programes de postgrau de planificació lingüística impartits a la Uni-versitat de Barcelona durant el període 1987-1993. Barcelona: PPU: Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Secció Lingüística Catalana, 2000. (Lingüística Catalana; 4)

martí, M. Antònia (coord.). Les tecnologies del llenguatge. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 2001. (Manuals; 53)

riba, Oriol (dir.). Vocabulari de mineralogia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2000.

Quan l’autoria recau en un organisme, si aquest organisme té entitats subor-dinades, es fan constar darrere la unitat immediatament superior, en ordre descendent i separades per punt.

diPutació dE barcElona. àrEa d’hisEnda i rEcursos intErns. intErvEnció gEnEral. sErvEi d’assistència a la gEstió Econòmica local. Gestió patrimonial: Manual de normes i procediments. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2015.

Si hem d’esmentar el traductor, el curador de l’obra o qui n’ha confegit les notes o el pròleg, utilitzem una d’aquestes fórmules, precedida i seguida d’un punt.

shakEsPEarE, William. Enric V. Pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva. Barcelona: Vicens Vives, 1984. (Obra Dramàtica Completa de William Shakespeare; 10)

195I I I . C O N V E N C I O N S

El títol del llibre

El títol s’escriu en cursiva i se separa de l’autor amb un punt.

ParcErisas, Francesc. Calendari llaminer.

En cas d’haver-hi un subtítol, s’escriu en cursiva i se separa del títol amb dos punts en rodona. La inicial del primer mot del subtítol s’escriu amb majúscula.

bastart, Jordi. Costa de Barcelona: Guia turística.

El número d’edició

Si l’obra és la primera edició, no s’ha d’explicitar; només indiquem la se-gona edició i les posteriors. S’escriu el número de l’edició a continuació del títol, precedit d’un punt, amb l’ordinal abreujat, sense punt (2a, 3a, 5a…), i l’abreviatura ed. (‘edició’), també en rodona.

koontz, Christie; gubbin, Barbara A. B. (ed.). Directrius de l’IFLA per al servei de les biblioteques públiques. 2a ed., rev. Barcelona: Col·legi Oficial de Biblioteca-ris-Documentalistes de Catalunya, 2013.

El número de volum

Quan una obra consta de dos volums o més, la informació del número de vo-lum es fa constar després del títol. S’escriu l’abreviatura vol. (‘volum’) en rodona i el número del volum amb xifres aràbigues.

masana, Heribert. 100 gegants: Petita guia dels gegants de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: El Cep i la Nansa, 2014.

Quan es referencia un volum que té títol propi, es fa constar el número del volum després del títol general, precedit per un punt. S’escriu, en rodona, l’abreviatura vol. i el número del volum amb xifres aràbigues. A continuació, s’escriu, en cursiva, el títol del volum, precedit per dos punts.

closa, Joan; lacuEsta, Raquel. (dir.). Restaurar o reconstruir. Vol. 1: Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments: Memòria SPAL 2002-2012. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència. Gabinet de Premsa i Comunicació, 2014. 625 p.

196I I I . C O N V E N C I O N S

El peu editorial

S’escriu el nom de la població on s’ha editat el llibre, seguit de dos punts; a continuació el nom de l’editorial, seguit d’una coma i, finalment, l’any de l’edició, i s’acaba amb un punt.

vicEns, Albert (coord.). Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 30 excursions amb encant. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2014.

Si hi ha més d’una editorial, se separen amb dos punts.

vigués, Ezequiel. Teatre de putxinel·lis. Pròleg de Xavier Fàbregas. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1976. (Monografies de Teatre; 2)

El nombre de pàgines

Si es vol fer constar el nombre de pàgines, cal fer-ho amb una xifra aràbiga precedida d’un punt i seguida de l’abreviatura p. (‘pàgines’) en rodona. Els milers se separen amb punt.

gràcia, Marc; ordóñEz, José Luis (coord.). Les pinedes de pi pinyer. Barcelona: Di-putació de Barcelona, 2013. 167 p.

La col·lecció

La col·lecció se cita entre parèntesis, amb el nom de la col·lecció en primer lloc i després, separat per un punt i coma, el número que l’obra hi ocupa. Les inicials de noms, adjectius, adverbis i verbs van amb majúscules. El número de la col·lecció es compon amb xifres aràbigues.

llobEt, Toni. Flora i fauna del Parc Natural del Montseny. 2a ed. Figueres: Brau, 2012. (Guies Il·lustrades de Natura; 4)

18.1.2. Parts o capítols de monografies

Respecte a la citació de les parts o capítols d’una monografia, cal tenir en compte si són físicament independents (per exemple, volums) o no.

197I I I . C O N V E N C I O N S

cognom, Nom. «Títol de la part de la monografia». A: cognom, Nom. Títol de la mo-nografia. Núm. d’edició. Lloc d’edició: Editorial, any. (Col·lecció; número), núme-ro de la pàgina inicial-número de la pàgina final.

Si no són físicament independents, se’n cita l’autor o el responsable principal (cognom en versaletes i nom en rodona) i el títol de la part entre cometes, se-guit de la preposició a amb majúscula i dos punts (A:) i les dades bibliogràfi-ques de l’obra completa. Si els autors són els mateixos, s’ometen la segona vegada. Al final de la citació bibliogràfica, cal indicar la primera i la darrera pàgina del capítol, secció, etc., dins de l’obra completa, precedit per una coma i l’abreviatura p. (‘pàgines’).

altés, Núria; PEjó, Xavier. «El procés de redacció». A: Manual de redacció adminis-trativa. Vic: Eumo editorial, 2001, p. 11-98.

18.1.3. Publicacions en sèrie

Les publicacions que apareixen amb una periodicitat determinada i amb un contingut variable s’escriuen en cursiva i amb majúscula inicial, tret d’articles i preposicions.

Títol (Lloc de publicació: Editorial), època, volum, número (dia mes any).

Revista Catalana de Musicologia (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Musicologia) (2001-).

18.1.4. Parts de publicacions en sèrie

Per a fer la referència bibliogràfica d’un article que forma part d’un número concret d’una revista, es dóna el nom i cognoms de l’autor i el títol de l’article, seguit del títol de la revista, el número, el mes i l’any entre parèntesis, i la primera i la darrera pàgina de l’article, separades amb un guionet.

cognom, Nom. «Títol de l’article». Títol (Lloc de publicació: Editorial), època, vo-lum, número (dia mes any), números de les pàgines inicial i final.

198I I I . C O N V E N C I O N S

masanés, Cristina; strubEll, Toni. «Isabel Cinc Hores: La primera sindicalista cata-lana». Sàpiens, núm. 148 (octubre 2014), p. 34-36.

Per a fer la referència bibliogràfica d’un article aparegut en un diari o d’una norma legal en un butlletí oficial, cal fer constar la data completa de publica-ció (dia mes any) de l’article en xifres aràbigues i la paginació.

ortEga, Rudolf. «Les frases desfetes». El País (26 octubre 2014), p. 45. catalunya. «Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística». Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya, núm. 2553 (9 gener 1998), p. 291-297.

18.1.5. Documents en línia

Per a citar els documents en línia, després del títol de les monografies o de les publicacions en sèrie s’escriu l’expressió en línia entre claudàtors, en rodona, i al final de la referència s’indica l’adreça d’Internet entre angles i la informa-ció de la data de consulta [Consulta: dia mes any] escrita entre claudàtors.

cicrEs, Jordi; gavaldà, Núria. «La lingüística forense: la llengua com a evidència». Revista de Llengua i Dret [en línia] (Barcelona: Generalitat de Catalunya: Escola d’Administració Pública de Catalunya), núm. 61 (juny 2014), p. 60-71. <http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-20.8030.02.54> [Consulta: 15 juliol 2014].

Separem les adreces a Internet i les electròniques seguint aquests criteris:

— després d’una barra inclinada o d’un punt,— abans de l’arrova, en el cas de les adreces electròniques,— com a últim recurs, abans d’un guionet o d’una ratlla baixa o sotaratlla.

En cap cas no s’hi ha d’afegir un guionet per a indicar la partició, perquè l’adreça es desfiguraria.

En el cas que l’obra estigui publicada en paper i en línia, s’escriu primer la referència en paper i es fa constar a continuació l’expressió en rodona També disponible en línia a:, tot seguit l’adreça d’Internet entre angles i, al final, la data de la consulta entre claudàtors i en rodona.

199I I I . C O N V E N C I O N S

gEnEralitat dE catalunya. dEPartamEnt dE cultura. dirEcció gEnEral dE Política lingüística. Documentació jurídica i administrativa. Barcelona: Direcció Ge-neral de Política Lingüística, 2002. (Col·lecció Criteris Lingüístics; 5). També disponible en línia a: <http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/document.pdf> [Consulta: 15 setembre 2015].

18.1.6. Mapes

En el cas dels mapes, la referència bibliogràfica es construeix seguint l’estructura següent:

organismE rEsPonsablE. Títol (descripció material). Escala del mapa. Núm. d’edició. Lloc d’edició: Editorial, any.

àrEa dE tErritori i sostEnibilitat. oFicina tècnica dE cartograFia i sIg local. Província de Barcelona: Mapa topogràfic (material cartogràfic). Escala 1:150.000. 7a ed. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2013.

En el cas que sigui una publicació en línia, cal afegir la data de la consulta i l’adreça d’Internet.

sErvEi dE cartograFia i FotomEtria dE la diPutació dE barcElona. Sant Lleïr (mate-rial cartogràfic) [en línia]. Escala 1:5.000. Barcelona: Institut Cartogràfic i Geolò-gic de Catalunya, 2009. <http://www.icc.cat/vissir3/?lang=ca_ES&toponim=Sant%20Lle%C3%AFr%20de%20Casabella&zoom=9&lat=4666926&lon=385202& layers=B00FFFFFTF> [Consulta: 30 març 2015].

18.2. Referències bibliogràfiques a peu de pàgina

Les referències bibliogràfiques a peu de pàgina se solen utilitzar quan no hi ha una llista bibliogràfica al final del document o bé quan considerem més pràctic que el lector tingui la informació bibliogràfica a la mateixa pàgina. Si el document conté una llista bibliogràfica al final, la referència a peu de pàgina se simplifica al màxim.

Josep m. mEstrEs [et al.]. Manual d’estil…

Les referències bibliogràfiques dins del text s’escriuen entre parèntesis i segueixen els esquemes següents:

200I I I . C O N V E N C I O N S

— Autor i data: (Sorribes, 2013)

— Autor, data i pàgines: (Margalló, 2010, p. 26-30)

— Autors i dates diferents: (Cases, 2005; Tur, 2006)

— Títol i data: (norma internacional ISO 9001:2001)

— Més d’un autor i data: (Badia i Solà, 1998)

201

IV. QÜESTIONS GRAMATICALS

202I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

19. ORTOGRAFIA

19.1. Amb guionet o sense

Amb guionet Exemples

1. Els numerals (ordinals i cardinals)

Cal posar guionet entre la desena i la unitat, i entre la unitat i la centena. La sigla DUC (desena - unitat - centena) ens ajuda a recordar aquesta norma.

Del vint-i-u al vint-i-nou, s’hi afegeix una i entre guionets.

trenta-tres, cinc-cents, dos-cents vuitanta-set, vint-i-tresè

vint-i-quatre

2. Els compostos que comencen amb elnom d’un punt cardinal

sud-est, nord-americà, sud-africà

3. Alguns compostos repetitius i expressius poti-poti, xup-xup, xino-xano, pengim-penjam

4. Els compostos a partir de mots catalans

4.a. Si el primer element duu accent gràfic

més-dient, pèl-curt, pèl-roig

4.b. Si el primer element (o el segon) acaba amb vocal i el segon (o el tercer) comença amb r-, s- o x-

penja-robes, guarda-roba, busca-raons, cama-sec, gira-sol, pica-soques, poca-solta, penya-segat, cul-de-sac, para-xocs

4.c. Si l’aglutinació dels elements potalterar o dificultar la lectura

pit-roig, plats-i-olles, cinc-en-rama, Bell-lloc

5. Alguns compostos que són manlleus no adaptats

dalai-lama, ex-libris, action-painting

6. Un grup reduït de mots abans-d’ahir, adéu-siau

7. Els substantius derivats amb el prefix no-

Davant d’un adjectiu, el mot no funciona com a mot independent, no com a prefix.

la no-violència, la no-obligatorietat, el no-alienament, els no-violents, els no-catalanoparlants, el no-res

Els moviments no violents, els països no alineats, els ciutadans no catalanoparlants

203I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Sense guionet Exemples

1. La resta de compostos sordmut, compravenda, curtcircuit

2. Els mots construïts amb prefixos, a excepció del punt 7 de l’apartat anterior

avantprojecte, vicepresidenta, exdiputat, plusvàlua, quasicontracte, proamericà, preinscripció, sotsarrendatari, subdirector, transeuropeu, ultramar, besavi

3. Els mots construïts amb formes prefixades acabades generalment en -o i de vegades en -i

audiovisual, socioeconòmic, fisicoquímic, sociolingüístic, hispanoamericà, politicoeconòmic, psicoteràpia, indoeuropeu, piscifactoria

Alguns termes compostos formats per dos noms s’escriuen separats i sense guionet.

paraula clau (i similars: aspectes clau, persones clau, motius clau, peces clau…), in-forme proposta, escola taller, camió cisterna, bar restaurant, alcaldessa presidenta, magistrada jutgessa, diputat president, tren tramvia.

La formació del plural d’aquests mots depèn de la relació entre els seus dos components.

Si la relació és de subordinació, escrivim en plural el primer mot.

paraules clau, aspectes clau, persones clau, peces clau, motius clauinformes propostaescoles tallercamions cisternabars restauranttrens tramvia

Si la relació és de coordinació, fem el plural de tots dos components.

alcaldesses presidentesmagistrades jutgessesdiputats presidents

204I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

19.2. L’apostrofació

L’apòstrof és un signe gràfic que indica l’elisió de vocals corresponents als articles definits el i la, a la preposició de i a alguns pronoms febles.

Consisteix en una coma volada (’) que té una tecla pròpia a la línia superior del teclat alfabètic, que comparteix amb el símbol d’interrogació de tanca-ment. No l’hem de confondre amb l’accent tancat (´).

l’ésser humà l´ésser humà

Després de l’apòstrof no hem de deixar cap espai en blanc.

l’ ésser humà

Hi ha dos tipus d’apòstrofs: el rodó o tipogràfic (’) i el recte ('). El primer és sobretot recomanable en textos destinats a l’edició en paper; el segon, en textos fets en HTML.

Si hem de fer servir l’apòstrof rodó o tipogràfic amb el programa de tracta-ment de textos Word, hem d’activar la casella «Cometes rectes per cometes corbades», seguint la ruta «Fitxer» > «Opcions» > «Correcció» > «Opcions de correcció automàtica» > «Format automàtic a mesura que escric» (a la versió 2010 del Word).

(Per a l’ús de l’apòstrof en els textos destinats a Internet, vegeu l’apartat 3.2.5, «Convencions gràfiques».)

19.2.1. Articles i preposició: el, la, de

S’apostrofen

Categoria gramatical Exemples

el (art., masc. sing.) Davant de vocal (o hac muda + vocal ): l’

l’agost, l’espai, l’idioma, l’humor, l’institut, l’intèrpret

la (art., fem. sing.) Davant de vocal (o hac muda + vocal): l’

l’àgora, l’eina, l’habitació, l’Imma, l’oració, la institució, la inflexió, l’urna

205I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

de (prep.) Davant de vocal (o hac muda + vocal): - d’

corrent d’aire, caminar d’esma, punt d’inflexió, sessió d’obertura, proble-mes d’interpretació, taques d’humitat

el, la, de Davant de xifres (aràbigues i romanes): l’, l’, d’

l’11 d’abriluna població d’11 milions d’habitantsl’XI edició dels premis

No s’apostrofen

Categoria gramatical Exemples

la Davant i o u àtones (precedides o no per hac)

la instància, la idea, la història, la humanitat, la intèrpret, la UAB, la INTERPOL

Davant les lletres i el nom de les lletres

la e, la f, la efa, la ema, la hac

Davant els mots una (l’hora), ira, host i Haia

la una, la ira, la host, la Haia

el, la, de Davant i o u amb valor semi-consonàntic (i, hi, u, hu + vocal)

el iogurt, el ioga, el iode, el iotla iaia, la iarda, la hiena, la UOC, la UEFAtintura de iode, un amic de Huelva

Davant els símbols El O2 (‘oxigen’ o ‘oxigen molecular’) es troba a la natura en estat lliure.La Ag (plata)

19.2.2. Pronoms febles

En contacte amb el verb o amb un pronom feble, les vocals d’alguns pronoms febles s’elideixen.

t’escriu, ajuda’ls, te’n recordes, s’alça, l’obre, n’agafa, se’n penedeix

(Vegeu la taula de l’apartat 20.6.2.)

S’apostrofen

206I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

19.2.3. Hac aspirada

No s’apostrofen ni els articles ni la preposició davant de paraules que comen-cen amb aquest so, generalment noms propis, i els seus derivats, o estrange-rismes no adaptats.

la pregunta de Hamlet, l’horror de Hitler, la figura de Hume, la síntesi filosòfica del hegelianisme, el hobby del hippy

Hem d’estar atents als estrangerismes adaptats, davant els quals s’apostrofen els articles i la preposició.

l’hàmster el hàmsterl’hoquei el hoqueil’handbol el handbolcursa d’handicaps cursa de handicaps

19.2.4. Essa seguida de consonant

S’apostrofa l’article masculí, perquè la essa es pronuncia precedida d’una vocal neutra. En canvi, no s’apostrofen ni l’article femení ni la preposició de.

l’statu quol’Sporting de Lisboala Schola Cantorumuna obra de Schnitzler

19.2.5. Noms propis

Davant de topònims catalans i topònims estrangers adaptats apostrofem d’acord amb la norma general d’apostrofació i, quan cal, fem la contracció.

l’Espunyola, l’Anoia, l’Alt Camp, cingles de l’Avenc, l’Havana; del Caire, del Masnou

Davant de topònims no adaptats, l’article, si hi va, l’escrivim amb majúscula i no fem la contracció.

el desert d’El Álamo, El Salvador, originari d’El Puerto de Santa María

Davant d’organismes, entitats i empreses que inclouen un article en la seva

207I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

denominació (per tant, l’article s’escriu amb la inicial amb majúscula), no fem la contracció amb la preposició de.

un article d’El Temps, els promotors d’Els Quatre Gats

— El pronom feble femení la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides per la hac o no). És la mateixa regla que s’aplica en els casos de l’article la.

la identifiquen l’identifiquenla humilien l’humilienla invoquen l’invoquenla hi van donar l’hi van donar

— En la combinació de dos o més pronoms, davant o darrere del verb, l’apòstrof s’escriu tant a la dreta com sigui possible. Per tant, si el verb comença amb vocal, el segon pronom s’apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent.

te’n vas t’en vasme l’envia me’l enviate n’ofereix te’n ofereixte n’has anat te’n has anat

(Vegeu l’apostrofació davant de cometes i de sigles i acrònims als apartats 4.10, «Les cometes», i 12.2, «Sigles i acrònims», i també l’apostrofació o contracció de l’article definit que acompanya els topònims a l’apartat 21.3.1, «L’article en els topònims».)

19.3. La ela geminada

El que coneixem amb el nom de ela geminada és la representació gràfica d’un so real i viu en alguns parlars (per exemple, en fal·lera, til·la, xarel·lo, etc.), i també una reminiscència etimològica ben acordada al sistema fonètic català.

208I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— El punt entre les dues eles és volat, és a dir, més alt que el signe normal de puntuació; al teclat, l’obtenim pitjant simultàniament la tecla de les majús-cules i la tecla del número 3.

— En la separació de síl·labes a final de ratlla, cadascuna de les dues eles per-tany a una síl·laba diferent i, per tant, se’n deixa una al final de la primera ratlla i l’altra va al començament de la segona. El punt volat es canvia per un guionet.

— Cal distingir entre: al·locució (‘discurs’) i elocució (‘manera d’articular els sons’; ‘tria de mots per expressar els pensaments’)al·ludir (‘referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la’) i eludir (‘evitar’)anul·lar (‘tornar nul’) i anular (‘dit’; ‘relatiu a l’anell’)estel·lar (‘relatiu als estels i a les estrelles artístiques’) i estelat (‘ple d’estels’) rebel·lar-se (‘refusar l’obediència’) i revelar (‘fer visible’)vil·la (‘casa’) i vila (‘població’)

— Fem atenció a un grup de paraules d’ús freqüent que sovint s’escriuen in-correctament, amb ela geminada en lloc de ela: celebrar, elaborar, religió, selecció, solució, etcètera.

(Vegeu l’apartat «La ela geminada» del capítol 3, «El llenguatge a Internet i a les xarxes socials, i la localització de productes informàtics».)

19.4. Rere, enrere, darrere, endarrere, darrera

El 1932, el Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra, va establir en a la terminació dels mots rera, darrera, enrera i endarrera. Una revisió del mateix diccionari va admetre més endavant una forma secundària d’aquests adverbis i preposicions acabada en e. Finalment, ja fa uns quants anys, l’Institut d’Estudis Catalans, per motius etimològics i per més confor-mitat amb els parlars occidentals, va resoldre prescindir de la terminació a, i avui només s’admeten les formes acabades en e.

209I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

rere i els seus derivats i compostos s’escriuen amb e final: darrere, en-rere i endarrere; rerefons, rereguarda, rerepaís, rerecor, rereduna.

— Rere i darrere són preposicions o adverbis.

Com a preposició Exemples

Introdueixen un complement. Dia rere dia Darrere la proposta hi ha molt d’esforç.

La preposició darrere pot anar seguida de la preposició de. En aquest cas, accepta al davant la preposició a o la contracció al.

Darrere de l’escenari A darrere de l’escenariAl darrere de l’escenariA darrere l’escenariAl darrere l’escenari

Com a adverbi Exemples

Darrere fa de complement del verb i pot anar introduït per la preposició a o la contracció al.

Ens hem de posar darrere / a darrere / al darrere

— El mot darrere també és un substantiu masculí.

Unes reformes que entren per la porta del darrere.Els darreres d’una casa.

— Enrere i endarrere són adverbis.

Els hem deixat endarrere.Han de fer un pas enrere.És l’hora del compte enrere.

— Darrera és la forma femenina de l’adjectiu darrer, sinònim de últim.

La darrera proposta és la que val.De totes les propostes que han presentat, la darrera és la que val.(El substantiu proposta hi és implícit.)

210I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

La darrera (adj. f.) vegada que el vaig veure per la porta del darrere (nom m.) vaig fer un pas enrere/endarrere (adv.) i em vaig amagar darrere/dar-rere de/a darrere de/al darrere de (prep. i loc. prep.) la columna.

211I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

20. MORFOLOGIA I SINTAXI

20.1. El nom i l’adjectiu qualificatiu

20.1.1. El gènere

Pel contacte entre llengües, la força de la llengua més forta en nombre de parlants i vies d’expansió fa que moltes de les seves característiques passin a la llengua amb menys recursos. El gènere gramatical dels noms n’és un cas, i per procurar evitar els errors més comuns, en donem una llista, no pas com-pleta però sí orientativa.

Noms masculins (cat.) Noms femenins (esp.)

els afores las afueras

un avantatge una ventaja

el bacteri la bacteria

el batent la batiente

el canal (‘via navegable’), peròla canal (‘canonada’)

el canal (o la canal)

el compte la cuenta

el corrent la corriente

el costum la costumbre

el deute la deuda

el dubte la duda

un enzim una enzima

un escafandre una escafandra

un escaire una esquadra

un estratagema una estratagema

el front la frente (o el frente)

el full (de paper, d’un llibre) la hoja

el llegum la legumbre

212I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Noms masculins (cat.) Noms femenins (esp.)

el llum la lámpara

el nas, els narius la nariz, las narices

un orde (‘persones unides per una regla’) una orden

el pebre la pimienta

el pendent la pendiente

el pols la sien

el riure la risa

el senyal la señal

el suggeriment la sugerencia

el tèrmit la termita

Noms femenins (cat.) Noms masculins (esp.)

una allau un alud

una anàlisi un análisis

la calor el calor (o la calor)

la dent el diente

una esplendor un esplendor

la fi (‘acabament’), però el fi (‘propòsit’) el fin

la icona el icono

la nespra el níspero

una olor el olor

la pols el polvo

les postres el postre

la resplendor el resplandor

la resta el resto

la síncope el síncope

213I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

la síndrome el síndrome

la son (‘ganes de dormir’), però el son (‘acte de dormir’)

el sueño

la suor el sudor

la xocolata el chocolate

la vall el valle

20.1.2. El nombre

Remarques sobre la formació del plural

-os o -sosLa major part dels noms masculins aguts acabats en -s formen el plural afe-gint-hi -os: país, països, embús, embussos. Depenent de com pronunciem el plural, hem d’escriure una essa (so sonor) o dues esses (so sord). En cas de dubte, podem consultar el DIEC (http://dlc.iec.cat/). Si l’entrada del nom que busquem no diu res sobre el plural, vol dir que no hem de doblar la essa. En cas contrari, el diccionari ens especifica la forma del plural.

permís avís compromís accés congrés esbós (pl. -essos) (pl. -essos) (pl. -ossos)

Per tant, els plurals correctes són: permisos, avisos, compromisos, accessos, congressos, esbossos.

També els adjectius de dues terminacions acabats en -s fan el plural amb la terminació -os.

convuls, convulsos fals, falsos amistós, amistosos escàs, escassos

Si dubtem de la pronunciació de la essa intervocàlica i, per tant, no sabem si hem d’escriure una essa o dues, només cal consultar el DIEC. Com que l’entrada dels adjectius de dues terminacions ofereix la forma marcada (amistós -osa, escàs -assa), només cal fer el plural amb el mateix criteri.

amistós, amistosa, amistosos, amistosesescàs, escassa, escassos, escasses

214I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

-s o -os Els noms masculins aguts i els adjectius acabats en -sc, -st, xt- i -ig poden formar el plural afegint -s o -os. En general, és preferible el plural acabat en -os. Les formes discos, gustos, textos i passejos són preferibles a discs, gusts, texts i passeigs.

La terminació -ig del singular es pot transformar en -j- o -tj- en el plural.

sondeig, sondejos (com sondejar)desig, desitjos (com desitjar)

Si dubtem entre -j- o -tj-, podem consultar el diccionari. Si el diccionari no diu res sobre el plural, significa que l’hem de fer amb -j. En cas contrari, el diccionari ens especifica la forma amb -tj-.

mareig sorteig torneig bloqueig rebuig enuig safareig (pl. -igs o -tjos) (pl. -igs o -tjos) (pl. -igs o -tjos)

Per tant, els plurals correctes acabats en -os són: marejos, sortejos, tornejos, bloquejos, rebutjos, enutjos, safaretjos.

Hem d’evitar els errors següents:— Les terminacions en -e d’alguns noms i adjectius masculins acabats

en -x o -xt:

un pretexte per no actuar en un contexte complexeun pretext per no actuar en un context complex

document annexe; fluxe de població; grup fixe, mixte, heterodoxe, ortodoxe; ciutadà perplexe; mirall convexe, moviment reflexe document annex; flux de població; grup fix, mixt, heterodox, ortodox; ciutadà perplex; mirall convex, moviment reflex

— Els plurals en -es d’alguns noms i adjectius masculins acabats en -x o -xt.

215I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

pretextes per no actuar en contextes complexes pretextos per no actuar en contextos complexos

documents annexes; fluxes de població; grups fixes, mixtes, heterodoxes, ortodoxes; ciutadans perplexes; miralls convexes, moviments reflexes documents annexos; fluxos de població; grups fixos, mixtos, heterodoxos, ortodoxos; ciutadans perplexos; miralls convexos, moviments reflexos

Les formes acabades amb -es només corresponen al plural femení.

documentacions annexes, situacions complexes, idees fixes, comissions mixtes

— Fer invariables alguns noms variables:

la crisis, els parèntesi

Els noms següents són invariables en espanyol, però variables en català.

l’anàlisi les anàlisis la crisi les crisis la síntesi les síntesis la tesi les tesis la dosi les dosis la hipòtesi les hipòtesis el parèntesi els parèntesis

Singulars genuïns, plurals innecessaris

Pel que fa al nombre, és obligat de recordar la interferència causada per la pro-pensió de l’espanyol a unes formes plurals que en català eren desconegudes i semblen del tot innecessàries. L’exemple més popular d’aquesta diferència és la referència a Nadal, festivitat en la qual l’espanyol fa conviure Navidad amb Navidades, amb una preferència com més va més forta per la segona forma. La festa de Nadal té aquest sol nom, i en plural només és acceptable en la referència al Nadal de diversos anys.

Arriba Nadal.Els nadals de la nostra infància.

216I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

En el mateix sentit, ens queixem pel soroll o pel fum, i no pels sorolls i pels fums, i evitem els productes amb sucre afegit (però no amb sucres afegits).

En sentit contrari, en català parlem de els llimbs i els cabells, per exemple, allà on l’espanyol només hi veu el limbo i el pelo.

També és el cas de tabac, que en català entenem que designa en general els productes procedents d’aquesta planta, i tabacos (espanyol), en què diríem que cada tabac designa una varietat diferent.

La llista següent presenta unes quantes divergències més entre les dues llengües.

el paraguas el paraigua

las cercanías la rodalia (la rodalia de Vilafranca; els trens de rodalia, malgrat el nom oficial de Rodalies)

¡Felices Pascuas! Bona Pasqua!, però més alegre que unes pasqües

los Carnavales el Carnaval o el Carnestoltes (només n’hi ha un cada any)

¡Buenos días!, ¡Buenas tardes!, Bon dia!, Bona tarda!, Bon vespre!, ¡Buenas noches! Bona nit!

el rascacielos el gratacel

la quitanieves la llevaneu

los campeonatos mundiales el campionat mundial (referits a una única sèrie de partits o competicions, que, parlant d’un sol conjunt, no reclamen el plural)

los escombros la runa

tenemos frutas y verduras tenim fruita i verdura

las legumbres el llegum

217I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

«Padre nuestro «Pare nostre que estás en los cielos…» que esteu en el cel…»

un dolor de muelas un mal de queixal

paseando por las Ramblas passejant per la Rambla

20.1.3. Noms que fan d’adjectiu

En el cas d’usar un nom amb valor adjectiu referit a un nom anterior (camions cisterna), el nom aposat (cisterna), que fa funció d’adjectiu, se sol mantenir invariable.

paraules, peces, factors, punts, problemes, qüestions claucèl·lules mareescoles bressolhores puntapassos zebramides, formats, fitxes, cursos estàndard vehicles tot terreny (o, simplement, tot terreny) bicicletes tot terreny (o BTT)motocicletes i camions tot terrenytorrons extra (‘de gran qualitat’), però pagues extres (‘extraordinàries’)vols xàrter (o, simplement, xàrters).

(Vegeu l’apartat 21.1.2, «La composició».)

20.1.4. Posició de l’adjectiu respecte al nom

L’adjectiu es pot situar a continuació del nom a què es refereix o bé precedir-lo, però la posició preferible és la de l’adjectiu a continuació del nom.

dimarts vinent, el mes entrant, el juny passat, la parada següent, un ajuntament exemplar, una sessió tensa

En certs casos, és evident que la posició de l’adjectiu modifica el sentit del sintagma.

un home pobre un pobre home

una certa confiança una confiança certa

els casos possibles els possibles casos

218I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Anteposat al nom, l’adjectiu en pot reforçar el valor.

una animada discussió = una discussió (molt) animada

l’amable funcionària = una funcionària (molt) amable

20.1.5. Concordança entre el nom i l’adjectiu

— L’adjectiu referit a dos o més noms de diferent gènere adopta la forma masculina plural.

protocols, codis i normes adequats

Si féssim concordar l’adjectiu amb el nom normes, els protocols i els co-dis, no serien adequats.

protocols, codis i normes adequades

Si l’ordre dels noms no és significatiu, pot resultar adequat desplaçar els masculins a la posició més pròxima a l’adjectiu.

normes, protocols i codis adequats

— L’adjectiu que afecta dos noms singulars o més s’expressa en plural.

una associació i un centre cívic beneficiaris d’ajuts

— Si un o més adjectius complementen un mateix nom, podem escriure el nom en plural per a evitar ser repetitius o bé escriure el nom en singular i repetir l’article davant de cada adjectiu.

la comunitat cristiana, la comunitat jueva i la comunitat musulmanales comunitats cristiana, jueva i musulmanala comunitat cristiana, la jueva i la musulmana

20.1.6. Concordança entre el nom i el participi

Quan combinem elements masculins i femenins referits a un mateix verb, hem de respectar la concordança del participi amb els noms masculins, si n’hi ha. Si

219I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

l’ordre no és un aspecte determinant en l’enumeració, pot resultar més còmode desplaçar els masculins a la posició més pròxima al participi.

Reclamen els ajuts i les subvencions ja concedits però encara no satisfets.Reclamen les subvencions i els ajuts ja concedits però encara no satisfets.Reclamen els ajuts i les subvencions ja concedides però encara no satisfetes.

L’associació i el seu president van ser saludats per la diputada.

El consell i la seva presidenta, acompanyats de l’alcalde, […]

20.2. L’article definit

20.2.1. Concordança entre l’article i el nom

En l’enumeració de noms que responen a conceptes o fets diversos, o bé po-sem l’article davant de cada nom, especialment si hi ha canvi de gènere o nombre, o bé l’ometem sempre.

Amb article:

Estudi dels canvis, regulacions i adaptacions necessaris.Estudi dels canvis, les regulacions i les adaptacions necessaris.

Reclamen els ajuts i Ø subvencions.Reclamen els ajuts i les subvencions

Sense article:

Aliments rics en fitonutrients, licopens i antocianines, com ara remolatxa, tomà-quet, pebrot, poma vermella, cireres, maduixes, etcètera.

Si ens interessa ser concisos, és acceptable d’estalviar la repetició del segon article i els següents quan els noms tenen el mateix gènere i nombre.

Informe sobre les similituds i Ø divergències de la nova proposta.

Aquesta omissió també és acceptable quan l’article del primer té una forma en masculí.

220I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Reclamen els ajuts, Ø subvencions i Ø préstecs.

Però no ho és, si l’article del primer nom té una forma en femení.

Reclamen les subvencions, Ø ajuts i Ø préstecs.

20.2.2. Omissió de l’article

— És aconsellable ometre l’article quan dos noms o més van seguits d’un complement que els afecta a tots.

Els ajuntaments i Ø consells comarcals amb plans d’obres particulars es poden adreçar a l’oficina tècnica.Els ajuntaments i els consells comarcals amb plans d’obres particulars es poden adreçar a l’oficina tècnica.

En el primer exemple, entenem que tant ajuntaments com consells comar-cals tenen plans particulars d’obres; en el segon, però, la indicació es fa a tots els ajuntaments, i la referència als plans particulars només s’atribueix als consells comarcals.

— En certes indicacions de lloc amb els verbs ser o anar, la llengua tradicio-nal ha lexicalitzat fórmules en què és visible l’absència de l’article definit. Consignem alguns d’aquests casos: a ciutat, a pagès, a escola, a col·legi, a classe, a estudi, a mercat, a plaça, a fira, a futbol, a muntanya, a mar, a taula, a teatre, a Palau.

Aquesta construcció sense article —no preceptiva però sí digna de ser recordada— es refereix únicament a casos en què el context ja ha deter-minat: Dissabte anirem a fira, però Ens trobarem a la fira d’Argentona.

— És recomanable no introduir les aposicions amb article, ni indefinit ni definit.

La proposta se centra en l’avaluació dels riscos psicosocials, un àmbit / l’àmbit en què s’ha d’intervenir decididament.La proposta se centra en l’avaluació dels riscos psicosocials, àmbit en què s’ha d’intervenir decididament.

221I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

20.2.3. L’article que acompanya noms propis

Malgrat que la major part dels noms propis de marques, productes o enti-tats no inclouen l’article definit, en un alt nombre de casos incorporen noms comuns. En les al·lusions que hi puguem fer, l’article, tot i no pertànyer literalment a la marca, hauria d’acompanyar aquests noms comuns, fins en el cas que els noms propis siguin estrangers però fàcils d’entendre.

Els mots ajuntament, diputació, companyia, consell, organització, asso-ciació, etc., que entren en la composició de molts noms propis, reclamen doncs aquest article, malgrat que, aïllats, no necessiten l’acompanyament de l’article: Ajuntament de Manresa, Diputació de Barcelona, Companyia de Dansa Clàssica, Institut del Teatre, Associació de Municipis, etc. Així, resultaria xocant llegir Acte patrocinat per Associació de Municipis, La sessió tindrà lloc a Institut del Teatre, ja que, essent associació i institut noms comuns, la llengua els acompanya espontàniament de l’article: Acte patrocinat per l’Associació de Municipis, La sessió tindrà lloc a l’Institut del Teatre.

Actuació de la Companyia de Dansa ClàssicaActuació de Companyia de Dansa Clàssica

Acte organitzat pel Foment de Cultura PopularActe organitzat per Foment de Cultura Popular

Aquest principi és extensiu als noms estrangers fàcilment interpretables.

Una edició especial de l’Evening PostInauguració a Igualada d’una exposició de la Smithsonian Institution

L’article ha de ser objecte del seu paper funcional. En una frase com El diari Financial Times publica un editorial contundent, prescindim de l’article anglès The perquè topa amb l’article català El.

Per analogia, no s’hauria d’arraconar l’acompanyament de l’article davant els noms de certes marques, entenent que es tracta de companyies, societats, etcètera.

Els trens de la RenfeInauguració de noves instal·lacions a la Bayer

222I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Els socis de l’Òmnium CulturalUna avaria a les línies de la FECSA / de la Telefònica

(Vegeu també els apartats 19.2.5, «Noms propis», i el 21.3.1, «L’article en els topònims».)

20.2.4. L’article en l’expressió de quantitats

En l’expressió de quantitats, d’uns quants anys ençà s’ha adoptat l’hàbit d’acompanyar indiscriminadament aquestes quantitats de l’article definit. No obstant això, no és acceptable quan es limita a expressar un nombre, una simple quantitat no referida a cap altra magnitud.

Han arribat als 3.400 adherits.La recaptació ha assolit els 9.501.000 €.

Han arribat a 3.400 adherits.La recaptació ha assolit 9.501.000 €

Així com diem Tenen 3.400 adherits i no Tenen els 3.400 adherits, no hi ha cap motiu per dir Han arribat als 3.400 adherits.

Sembla que l’ús de l’article definit adquireix un relleu especial en presència del verb superar. No hi ha cap problema, però, a dir L’exposició ha superat 131.400 visites, equivalent a L’exposició passa de 131.400 visites.

L’article definit semblaria acceptable en el cas d’acompanyar quantitats de les anomenades rodones:

Han arribat als 100.000 socis.A prop dels 3 milions d’euros de recaptació!

20.2.5. L’article personal

No és propi de les comunicacions de l’Administració l’ús de l’article personal en la referència a noms de persona. En textos oficials, no escrivim en Pere Jou, l’Antònia Oliver, sinó el senyor Pere Jou, la senyora Antònia Oliver. Si el text ultrapassa la formalitat i entra en el terreny del llenguatge col·loquial, aquest article no sols és legítim, sinó fins aconsellable.

223I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

En textos neutres, tampoc no és adequat davant de noms de personatges his-tòrics o de rellevància cultural o social.

un conte de Pere Caldersun conte d’en Pere Calders

(Vegeu el capítol 5, «Tractaments personals i tractaments protocol·laris».)

20.2.6. L’article lo

L’article lo i los són formes masculines antigues que només es mantenen en alguns parlars occidentals i en algunes expressions (tot lo dia, tot lo món, per lo senyal de la santa creu, etc.).

En català no hi ha un article neutre equivalent al lo espanyol. S’ha d’evitar, de totes passades, caure en el parany d’uns esquemes mentals i lingüístics allunyats del model formal i rigorós de llengua que correspon a les comuni-cacions de l’Administració.

Vegem en els exemples següents que les vies d’expressió no responen me-cànicament a un criteri únic ni a uns esquemes prèviament fixats. Substituir l’article espanyol lo per allò és sovint tan incorrecte com mantenir el lo.

Incorrecte Correcte

Lo verdader i lo falsAllò verdader i allò fals

La veritat i la mentida El verdader i el fals

Hem de treballar el/lo millor que sapiguem.

Hem de treballar tan bé com sapiguem.

No saps el/lo cansats que estem! No saps que cansats estem! No saps com n’estem, de cansats!No saps que cansats que estem!

Va manifestar el/lo desencertat que trobava la proposta.

Va manifestar com trobava (de) desen-certada la proposta.Va manifestar fins a quin punttrobava desencertada la proposta.

224I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Cal complir l’estipulat.Cal complir allò estipulat.

Cal complir el que hem/s’ha estipulat.Cal complir les estipulacions.

Qui resoldrà el/lo del teu company? Qui resoldrà això/allò del teu company?Qui resoldrà el cas del teu company?

Segons el/lo dit, […]Segons allò dit, […]

Segons el que es va dir / s’ha dit, […]Segons allò que es va dir / s’ha dit, […]

El/Lo que se us comunica a fi que […] Us ho comunico/comuniquem a fi que […]

Es va decidir suspendre la reunió, el/lo que es comunicà a tothom.

Es va decidir suspendre la reunió, i això es comunicà a tothom.Es va decidir suspendre la reunió, cosa que es comunicà a tothom.Es va decidir suspendre la reunió, la qual cosa es comunicà a tothom.

Els hem d’avisar, el/lo que exigeix escriure’ls.

Els hem d’avisar, i això exigeix escriure’ls.Els hem d’avisar, la qual cosa exigeix escriure’ls.

Es va arribar a un acord, el/lo que facilitarà noves reunions.

Es va arribar a un acord, la qual cosa / i això facilitarà noves reunions.

Van actuar segons l’anunciat.Van actuar segons allò anunciat.

Van actuar com havien anunciat.Van actuar segons el que havien anunciat.

Vist el/lo tard que s’havia fet, […] Veient que s’havia fet tan tard, […]Tard com s’havia fet, […]Com que s’havia fet tan tard, […]

Segons l’aprovat, ara cal redactar la proposta. Segons allò aprovat, ara cal redactar la proposta

Segons el que s’ha / es va / s’havia / aprovat, ara cal redactar la proposta.

Parlen d’allò institucionalitzat. Parlen de la institucionalització / de la cosa institucionalitzada / del caràcterinstitucional.

225I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Ja sabeu el/lo que es va arribar a irri-tar el regidor.

Ja sabeu com es va arribar a irritar el regidor.

Hi ha construccions típiques de l’espanyol —molt abundants i que fóra il·lusori de voler inventariar totalment— en què no és possible mantenir la construcció de l’espanyol amb la simple substitució de lo per un equivalent català (el, allò) i que demanen, doncs, reconstruir la frase.

[…], lo que me extraña mucho. […], i ja m’estranya.[…], i m’estranya molt / d’allò més.[…], la qual cosa m’estranya molt.

¿qué hay de lo mío? què hi ha del meu cas / d’allò que vaig dir?

a lo grande sense estar-se de res, sense deixar res al marge, sense estalviar res

a lo loco de qualsevol manera, a la babalà

a lo máximo al màxim, a tot estirar, pel cap alt

a lo mejor potser, a la millor

por lo menos almenys, pel cap baix, com a mínim

a lo sumo a tot estirar, com a màxim

da lo mismo tant se val, tant és

de lo contrario en cas contrari, si no, altrament

en lo concerniente a pel que fa a, pel que pertoca a, en allò que afecta

en lo sucesivo en endavant, d’ara endavant

es lo mismo és el mateix, és igual, tot és u, tant se val

ir a lo suyo anar a la seva

lo alarmante del caso el que alarma del cas, la cosa / el fet alarmant del cas

226I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

lo complicado era […] la complicació venia de […]la cosa complicada era […]el que era complicat […]

lo cortés no quita lo valiente ser educat no treu pas ser valentcortesia no nega valentia

lo de siempre allò de sempre, la cançó de sempre

lo demás tret d’això, fora d’això, la resta

(ser) lo de menos això rai

lo indecible una cosa de no dir

lo más pronto posible com més aviat millor, tan aviat com sigui possible / es pugui

lo mejorcito de su promoción el bo i millor de la seva promoció

lo normal la cosa normal, el més normal

(Admira) lo silencioso de esta calle Admira el silenci d’aquest carrer

lo suficiente prou, en quantitat suficient

lo suyo no són las matemáticas el seu fort no són les matemàtiques

lo uno y lo otro una cosa i l’altra, això i allò

por lo general en general

por lo pronto d’entrada, de bon començament

por lo tanto per tant, doncs

por lo visto pel que es veu, pel que sembla

227I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

20.3. Demostratius

Els demostratius marquen relacions de proximitat i llunyania respecte a l’espai en què se situen els interlocutors de l’acte de parla. Comprenen els de-terminants demostratius (aquest, aquesta, aquests aquestes; aquell, aquella, aquells, aquelles), els pronoms demostratius neutres (això, allò) i els adverbis demostratius (ací, aquí, allí, allà).

El nom especificat pel determinant demostratiu pot ser explícit o implícit. Quan és implícit, el demostratiu té la funció de pronom.

Tanca aquesta finestra, però aquella deixa-la oberta

El pronom aquest fa referència sempre a l’element que és més a prop; aquell, a l’element que és més lluny.

Si en aquesta matèria entren en conflicte l’interès privat i l’interès públic, aquest té prioritat sobre aquell.

Si en aquesta matèria entren en conflicte l’interès públic i l’interès privat, aquell té prioritat sobre aquest.

La claredat del text demana un ús rigorós dels pronoms, de manera que no hi ha d’haver cap dubte sobre l’element a què fa referència el pronom.

La Unitat de Comptabilitat i la Unitat de Contractació s’han adscrit a la Direcció de Suport Administratiu i actuen sota les directius d’aquesta.La Unitat de Comptabilitat i la Unitat de Contractació s’han adscrit a la Direcció de Suport Administratiu i actuen sota les directius de la Direcció / d’aquesta direcció.

20.3.1. Abús dels demostratius

Si no ens cal expressar un grau de proximitat o llunyania, hem d’evitar l’ús dels demostratius.

Han d’avaluar els recursos i decidir si aquests són suficients.Han d’avaluar els recursos i decidir si són suficients.

En els exemples següents, en tenim prou amb l’article, més neutre, i, a més a més, alleugerim el text.

228I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

La inscripció és oberta a les persones que hi estiguin interessades.La inscripció és oberta a aquelles persones que hi estiguin interessades.

La delegació de funcions només és possible en els casos que determina el Re-glament.La delegació de funcions només és possible en aquells casos que determina el Reglament.

Ens podeu consultar tots els dubtes que tingueu.Ens podeu consultar tots aquells dubtes que tingueu.

20.3.2. Ús impropi dels demostratius

Igualment, hem d’evitar els usos impropis dels demostratius en funció de pronom.

L’alcalde del municipi i el secretari d’aquest van rebre els visitants a l’entrada de l’ajuntament.La directora i la secretària d’aquesta n’estaven al cas.Correspon a la comissió estudiar els projectes i fer una selecció d’aquests.Els assistents s’han organitzat en grups de treball. Els integrants d’aquests han de presentar una proposta de treball.

Aquests exemples, no pròpiament incorrectes però sí artificiosos, els podem resoldre així:

— prescindint del pronom,— amb un possessiu,— repetint el nom a què es refereix el pronom, o— substituint-lo per un pronom feble.

L’alcalde i el secretari del municipi van rebre els visitants a l’entrada de l’ajuntament.La directora i la seva secretària n’estaven al cas.Correspon a la comissió estudiar els projectes i fer-ne una selecció.Els assistents s’han organitzat en grups de treball. Els integrants dels grups / d’aquests grups han de presentar una proposta de treball.

229I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

20.4. Possessius

20.4.1. Possessius forts

Els possessius anomenats forts (el meu / la meva, el teu / la teva, el seu / la seva, el nostre / la nostra, el vostre / la vostra, el seu / la seva, i les formes corresponents en plural) poden precedir o seguir el nom que especifiquen. En el primer cas, el més habitual, van precedits sempre de l’article, en general, el definit.

la vostra proposta, els seus projectes, les vostres il·lusions

Quan es posposen al nom, no van precedits de l’article.

són amics vostres, és veïna seva

Hi ha una sèrie d’expressions en què el possessiu es posposa al nom.

casa meva és casa vostra en presència vostra la meva casa és la vostra casa en la vostra presència

a càrrec seu en poder seu al seu càrrec en el seu poder

a petició seva en nom seua la seva petició en el seu nom de part vostra en representació sevade la vostra part en la seva representació

20.4.2. Abús dels possessius

A diferència d’altres llengües, en català els adjectius possessius solen anar acompanyats d’un article —article definit o, no tan sovint, indefinit—: el teu veí, la vostra sol·licitud, una seva germana / una germana seva.

Per una simple qüestió d’economia, el català no és tan propens a l’ús de pos-sessius com ho són l’espanyol, el francès o l’anglès. El català arriba a ne-cessitar dues o tres síl·labes allà on aquelles llengües en tenen prou amb una o dues.

230I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

nuestro vecino, our neighbor, nôtre voisin, el nostre veí

Sovint fem un ús excessiu de possessius que no aporten cap informació addi-cional als termes que acompanyen —ben al contrari, sovint poden crear con-fusió en el missatge. Sense ser esclaus dels esquemes i usos d’altres llengües, els possessius s’han d’administrar amb economia i limitar-los als casos en què resulten necessaris i útils.

En els exemples següents podem reconèixer la vacuïtat del possessiu.

El futbolista ha estat operat del seu genoll esquerre.Els projectes presentats s’han de seleccionar per la seva funció social i la seva utilitat pública.Les propostes s’han de valorar en tots els seus aspectes.Una de les característiques de l’equip és la seva versatilitat.

Per tant, n’hem de prescindir.

El futbolista ha estat operat del genoll esquerre.Els projectes presentats s’han de seleccionar per la funció social i la utilitat pública.Les propostes s’han de valorar en tots els aspectes. Una de les característiques de l’equip és la versatilitat.

Els possessius referits a parts o aspectes del cos són sempre redundants; en canvi, les construccions amb el pronom feble de complement indirecte li re-sulten més naturals.

Han hagut d’operar el seu genoll.Li han hagut d’operar el genoll. / L’han hagut d’operar del genoll.Li han pres la seva cartera.Li han pres la cartera.

Per a referir-nos a objectes d’un o diversos posseïdors, els pronoms li i els ofereixen l’avantatge de la simplicitat i resulten, per tant, més aconsellables.

Han canviat l’ordinador de l’Adriana > Li han canviat l’ordinador.(preferible a Han canviat el seu ordinador)

Han canviat l’ordinador de l’Adriana i el d’en Xavier > Els han canviat l’ordinador. (preferible a Han canviat els seus ordinadors)

231I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Finalment, hem d’evitar expressar amb un possessiu un concepte que no és estrictament de pertinença. Les expressions verbals, més conformes al model de llengua que les de caràcter nominal, i els pronoms febles també poden es-talviar l’ús de possessius innecessaris.

Han presentat la proposta per a la seva aprovació.Han presentat la proposta perquè sigui aprovada.

Faran tot el possible per a la seva integració a l’escola.Faran tot el possible perquè s’integri(n) a l’escola.

Aquesta resolució serà vigent des del moment de la seva publicació al diari oficial.Aquesta resolució serà vigent des del moment de ser publicada / de publicar-se / que es publicarà al diari oficial.

L’objectiu és ambiciós. Hauran de treballar de valent per al seu assoliment.L’objectiu és ambiciós. Hauran de treballar de valent per a assolir-lo.

La recent reforma de la Llei, dotant la dessalinització d’una seguretat jurídica que no tenia, ha contribuït al seu desenvolupament.La recent reforma de la Llei, dotant la dessalinització d’una seguretat jurídica que no tenia, ha contribuït a desenvolupar-la.

Van haver de reforçar els contraforts introduint en el seu interior una ànima d’acer.Van haver de reforçar els contraforts introduint-hi una ànima d’acer.

Un cop acordat el protocol, s’han de difondre els seus avantatges.Un cop acordat el protocol, se n’han de difondre els avantatges.

20.5. Indefinits

20.5.1. Tots, tothom, qualsevol

Aquesta mena de quantificadors expressen indeterminació o vaguetat. Po-den funcionar com a adjectius o com a pronoms, a excepció de tothom, que només funciona com a pronom.

Tots els convidats van saludar l’alcalde (adj.)Tots van saludar l’alcalde (pron.)Tothom va saludar l’alcalde (pron.)

232I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Qualsevol empleat us explicarà com heu d’emplenar la sol·licitud (adj.)Qualsevol us ho explicarà (pron.)

El plural de l’adjectiu qualsevol és qualssevol.

Ha dit que entrin dos representants qualssevol.Ha dit que entrin dos representants qualsevols.

20.5.2. Cada un, cadascun; cada u, cadascú

L’adjectiu indefinit cada un o cadascun significa ‘tota persona o tota cosa que forma part d’un conjunt’. Només presenta flexió de gènere (cada una, cadascu-na) i va sempre seguit de la preposició de.

Cadascuna / cada una de les participants serà entrevistada per la presidenta del jurat.Saben el nom de cadascun / cada un dels seus treballadors.

Pot ser equivalent a l’adjectiu tots/totes.

Totes les participants seran entrevistades per la presidenta del jurat. Saben el nom de tots els seus treballadors.

El pronom indefinit cada u o cadascú significa ‘tota persona, tothom’. És inva-riable i sempre fa referència a persones. El fem servir quan l’element a què es refereix l’adjectiu indefinit és conegut i es pot deduir del context.

Cada una / Cadascuna serà entrevistada per la presidenta del jurat. Saben el nom de cadascú / cada u.

És equivalent al pronom tothom.

Tothom serà entrevistat per la presidenta del jurat.Saben el nom de tothom.

233I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

No s’ha de fer servir l’adjectiu cadascun com un pronom o el pronom cadascú com un adjectiu.

Saben el nom de cadascun (adjectiu utilitzat com a pronom)Saben el nom de cadascú dels seus treballadors (pronom utilitzat com a adjectiu) Cadascun és responsable dels seus actes.Cadascú / Cada u és responsable dels seus actes.

El director parlarà amb cadascú dels empleats.El director parlarà amb cadascun / cada un dels empleats.

20.5.3. Diversos, alguns, uns quants, diferents, varis

L’indefinit diversos té dos significats: ‘alguns, uns quants’ i ‘de distinta espècie o mena’. En el primer cas, s’anteposa al nom a què es refereix; en el segon, s’hi posposa. Només pot ser plural: diversos, diverses.

Tenim diverses (‘algunes, unes quantes, tres, cinc…’) qüestions pendents.Tenim tasques diverses (‘diferents entre si’).

L’indefinit diferents significa ‘alguns, uns quants, diversos’. No presenta flexió de gènere ni de nombre.

Tenim diferents qüestions pendents.Tenim diferentes qüestions pendents.

L’indefinit varis, vàries significa ‘de distinta espècie o mena’, ‘variades’ i, en aquest sentit, és sinònim de diversos.

Tenim tasques vàries.Aquí trobareu receptes vàries i consells alimentaris.

En cap cas podem atribuir a varis la primera significació de diversos (‘al-guns’, ‘uns quants’). És del tot incorrecte.

234I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Tenim vàries qüestions pendents. Tenim algunes qüestions pendents.

Ho han dit vàries vegades.Ho han dit unes quantes vegades.

Vàries persones han resultat ferides.Algunes persones han resultat ferides.

Una altra cosa ben diferent són els adjectius qualificatius divers, diversa, di-versos, diverses; diferent, diferents, i distint, distinta, distints, distintes, que signifiquen ‘que no és el mateix’: opinions diverses, caràcter diferent, criteris distints.

20.5.4. Uns, alguns, uns quants

És incorrecte utilitzar uns en lloc de alguns i uns quants, perquè uns no té valor quantificador.

Ja fa unes setmanes que està de baixa.Ja fa unes quantes setmanes que està de baixa.Ja fa algunes setmanes que està de baixa.

Amb uns exemplars més n’hi haurà prou.Amb uns quants exemplars més n’hi haurà prou.Amb alguns exemplars més n’hi haurà prou.

20.5.5. D’un a un, d’un en un, un per un

Els participants han d’entrar d’un a un / d’un en un / un per un.Els participants han d’entrar un a un.

20.5.6. Altre, un altre, d’altres

— L’indefinit altre pot funcionar com a adjectiu i com a adverbi i, en general, s’utilitza posposat a un article, definit o indefinit.

Ho comunicaran una altra vegada (adj.)Dóna-me’n una altra (pron.)Té altres / unes altres intencions (adj.)L’altra part proposarà unes altres clàusules / altres clàusules (adj.)

235I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

En alguns casos l’omissió de l’article constitueix un error.

No van venir els representants convocats, sinó altres.No van venir els representants convocats, sinó uns altres.

Altre convidat a l’acte va ser el professor Romeu.Un altre convidat a l’acte va ser el professor Romeu.

No és correcte atribuir a altre un determinat valor quantitatiu que té en es-panyol. En català l’expressem amb l’adverbi més.

Per a respondre, el tribunal us concedeix altres dos mesos.Per a respondre, el tribunal us concedeix dos mesos més.

La víctima anava amb unes altres tres persones.La víctima anava amb tres persones més.

La combinació d’altres és sovint objecte d’usos inadequats.

Tenim d’altres llibres.El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i d’altres publicacions oficialsEsperàvem d’altres resultats.És vocal del consell, però a més a més té d’altres càrrecs.

Quan altres acompanya el nom a què es refereix, hem d’evitar la combinació d’altres.

Tenim altres llibres.El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i altres publicacions oficialsEsperàvem altres resultats.És vocal del consell, però a més a més té altres càrrecs.

En canvi, quan el nom a què es refereix altres és representat pel pronom feble en, és aconsellable la preposició de.

Tenim aquests llibres, però ens en portaran d’altres.Aquests llibres no ens interessen. Ensenyeu-nos-en d’altres.

La preposició de és igualment obligatòria davant d’adjectius qualificatius o possessius que fan d’atribut del pronom en o d’un element sobreentès.

236I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Tenim expedients arribats fa poc i molts altres de més antics.Hem rebut l’escrit del secretari i un (altre) de vostre.Un home mort i un (altre) de ferit.

Observem en aquest últim exemple un cas en què podríem prescindir de altre per tal com la partícula partitiva de ja ens indica l’antecedent a què ens hem de remetre.

L’exemple següent presenta un d’altres que, si bé seria aconsellable, aquí topa amb la preposició de que trobem a continuació, aquesta sí imprescindible. En aquest cas és preferible no fer precedir altres de la preposició, que limitarem a l’adjectiu anteriors referit a dades.

Envieu-nos les dades sol·licitades i, si en teniu, altres d’anteriors.Envieu-nos les dades sol·licitades i, si en teniu, d’altres d’anteriors.

La falca entre d’altres, que trobem tan habitualment per a indicar un vague etcètera (Estudiarem, entre d’altres, la matriculació als cursos), hauria de ser evitada, sobretot per imprecisa. En lloc seu és preferible entre altres coses / punts / aspectes / temes, etcètera.

La combinació a d’altres, amb què sovint s’intenta evitar la combinació a altres, ni tan sols es produiria si, en el cas de locatius, ens regíem per l’ús normal de a i en davant d’indeterminats: Una entitat activa en altres muni-cipis, millor que a d’altres municipis. (Vegeu l’apartat 20.9, «Preposicions i locucions preposicionals».)

20.5.7. Mateix

L’indefinit mateix indica ‘identitat’. Com a pronom, significa ‘la mateixa cosa’, i és invariable.

Sempre fan el mateix. Com a adjectiu, presenta flexions de gènere i nombre, i s’anteposa al nom.

Els dos autors són de la mateixa generació.Els responsables del projecte són dos tècnics del mateix nivell.Els mateixos afectats ho han afirmat.Tenen les mateixes intencions.

237I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Amb ús emfàtic, és invariable i, en general, es posposa al nom.

L’alcalde mateix compareixerà davant els mitjans.Té l’escola al seu carrer mateix.La presidenta mateixa ha revisat l’examen.Ens reunirem a casa seva mateix.

Amb aquest ús remarquem que es tracta precisament de l’element designat i no d’un altre.

Un error molt freqüent que cal evitar és l’ús pronominal impropi de mateix; és a dir, fer servir el mateix per a substituir un nom que ja s’ha esmentat.

El dia 2 van fer la prova escrita. El resultat de la mateixa se sabrà el dia 10.

Han anat al local de l’associació i han escorcollat les persones que han trobat reunides en el mateix.

La màquina ja està gairebé acabada de muntar, però encara no hem rebut la major part d’accessoris de la mateixa.

Han estat cridats a declarar els col·laboradors de l’empresari; i encara convé que compareguin a declarar tots els afectats que han presentat queixes contra el mateix.

La resistència dels bacteris als antibiòtics és deguda a l’abús dels mateixos.

La primera prova es durà a terme el dia 2 de febrer, i la segona, el dia 24 del mateix.

Han analitzat les causes de l’augment de casos de sida i les conseqüències del mateix.

Tenim molts recursos per a evitar aquests errors: suprimir el mateix quan no és necessari, substituir-lo per un pronom feble (hi, en), un pronom fort, un demostratiu o un possessiu, repetir el nom, canviar la frase, etcètera.

238I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

El dia 2 van fer la prova escrita. El resultat se sabrà el dia 10.

Han anat al local de l’associació i han escorcollat les persones que hi han trobat reunides.

La màquina ja està gairebé acabada de muntar, però encara no n’hem rebut els accessoris.

Han estat cridats a declarar els col·laboradors de l’empresari; i encara convé que compareguin a declarar tots els afectats que han presentat queixes contra ell.

La resistència dels bacteris als antibiòtics és deguda a l’abús que se’n fa.

La primera prova tindrà lloc el dia 2 de febrer, i la segona, el dia 24 del mateix mes.

Han analitzat les causes i les conseqüències de l’augment de casos de sida.

Un altre error molt freqüent és utilitzar l’adjectiu propi en comptes de l’emfàtic el mateix.

El propi alcalde compareixerà davant els mitjans.Té l’escola al seu propi carrer.La pròpia presidenta ha revisat l’examen.

L’adjectiu propi, pròpia, propis, pròpies és correcte quan indica posses-sió o significa ‘adequat’.

Tenen els seus propis protocols.Aquestes declaracions no són pròpies d’un polític responsable.

239I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

20.6. Els pronoms

20.6.1. Pronoms personals forts

Els pronoms personals poden ser forts o febles. Són forts: jo, mi, tu, ell, ella, si (reflexiu i recíproc), nosaltres, nós, vosaltres, vós, ells, elles i si (reflexiu i recíproc).

El pronom ell/ella referit a objectes inanimats

El pronom ell/ella referit a objectes inanimats, no expressament condemnable en ell mateix, ha de ser administrat amb la prudència que neix dels recursos propis de la llengua, com és ara en molts casos els pronoms adverbials en i hi.

La utilitat d’aquests dos pronoms és visible en els exemples següents.

Aviseu de qualsevol anomalia en la resposta o, si dubteu d’ella, escriviu-nos.Aviseu de qualsevol anomalia en la resposta o, si en dubteu, escriviu-nos.

Aprovada la primera Llei de normalització lingüística, la Diputació de Barcelona fou la primera administració pública a adherir-se a ella.Aprovada la primera Llei de normalització lingüística, la Diputació de Barcelona fou la primera administració pública a adherir-s’hi.

20.6.2. Pronoms personals febles

Els pronoms personals febles, monosil·làbics i sempre àtons, van units a les formes verbals conjugades, a l’infinitiu i al gerundi.

Complementdirecte

Complementindirecte Adverbial Adverbial

Singular

1a persona em em

hi en

2a persona et et

3a persona

la li

el li

es es

ho

240I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Complementdirecte

Complementindirecte Adverbial Adverbial

Plural

1a persona ens ens

hi en

2a persona us us

3a persona

els els

les els

es es

Forma dels pronoms segons la posició respecte al verb

Davant de verb començat en consonant em et es en el la els ens us

Davant de verb començat en vocal m’ t’ s’ n’ l’ l’, la els ens us

Darrere de verb acabat en consonant -me -te -se -ne -lo -la -los -nos -vos

Darrere de verb acabat en vocal ’m ’t ’s ’n ’l -la ’ls ’ns -us

Canvi en el pronom es

En contacte amb un verb començat amb el so de essa (representada per s o per c) i d’acord amb la pronúncia, el pronom es es converteix en se per evitar la cacofonia (també és correcte no fer aquesta conversió, però és molt reco-manable fer-la).

Els resultats se sabran demà passat. Se centralitzarà el servei d’informació.

Col·locació dels pronoms respecte al verb

Els pronoms febles admeten dues posicions respecte al verb: sovint es poden situar tant davant el verb com darrere; en la major part dels casos és preferible col·locar-los en la primera posició.

Em voldreu ajudar.Voldreu ajudar-me?

241I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

L’han d’acompanyar a l’hospital.Han d’acompanyar-lo / d’acompanyar-la a l’hospital.(Quan el pronom fa de complement directe, el fet de situar el pronom darrere l’infinitiu pot tenir l’avantatge de marcar clarament el gènere.)

Anem-los / Anem-les a visitar. Anem a visitar-los / visitar-les.

Els hem de comunicar els resultats.Hem de comunicar-los els resultats.

Vine’ns a veure.Vine a veure’ns.

No podem posar els pronoms alhora davant el verb i darrere.

Han volgut preservar el patrimoni > L’han volgut preservar / Han volgut preservar-lo.L’han volgut preservar-lo.

El pronom neutre ho

Amb el pronom ho representem un complement directe neutre o tota una oració.

Ja sabem allò que ens vau dir → Ja ho sabem.Els han demanat que assisteixin a l’acte → Els ho han demanat.

És incorrecte ometre el pronom ho en presència del pronom tot.

Hem repassat els qüestionaris i ja tenim tot controlat.Hem repassat els qüestionaris i ja ho tenim tot controlat.

Els hem demanat les dades i ara tenim tot a punt.Els hem demanat les dades i ara ho tenim tot a punt.

El pronom ho pot representar l’atribut (oracions en què el verb és ser, estar, semblar o esdevenir).

Fan veure que estan enfeinats, però no ho estan gairebé mai.Són molt treballadors → Ho són molt.

242I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

La llengua oral també sol expressar aquest atribut amb el pronom en.

No n’estan gairebé mai (d’enfeinats).En són molt (de treballadors).

El pronom li i el pronom els

El plural del pronom li, de complement indirecte, no és en cap cas «lis». El verificador ortogràfic dels processadors de text admet aquest mot perquè fi-gura al diccionari, però no com a pronom, sinó com a nom d’una flor: flor de lis.

El plural de li és els, amb les variants los i ’ls, segons la posició.

Els pronoms de complement indirecte no presenten flexió de gènere: els pronoms li i els es refereixen tant al masculí com al femení.

Representació pronominal del complement indirecte singular

Heu de portar l’expedient al director→ Li heu de portar l’expedient.

Heu de portar l’expedient a la directora→ Li heu de portar l’expedient.

Porteu l’expedient al director→ Porteu-li l’expedient.

Porteu l’expedient a la directora→ Porteu-li l’expedient.

Representació pronominal del complement indirecte plural

Heu de portar l’expedient als directors → Els heu de portar l’expedient.

Heu de portar l’expedient a les directores → Els heu de portar l’expedient.

Porteu l’expedient als directors→ Porteu-los l’expedient.

243I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Porteu l’expedient a les directores→ Porteu-los l’expedient.

Envia l’expedient als professors→ Envia’ls l’expedient.

Envia els expedients a les professores→ Envia’ls els expedients.

Combinació de li amb els pronoms el, els, la, les, ho

En unió d’un complement directe representat pels pronoms el, la, els o les, el pronom li pren la forma hi i canvia de posició.

Proposarem l’acte a la directora / al director → L’hi proposarem. Van donar la medalla al guanyador / a la guanyadora → La hi van donar.Proposarem els actes a la directora / al director → Els hi proposarem.Proposarem les decisions a la directora / al director → Les hi proposarem.

En aquest cas, els complements directe i indirecte canvien de posició: l’indirecte, que segons l’ús general ocupa el primer lloc, passa al segon, i el primer és ocupat pel complement directe. Recordem que, en unió d’un com-plement directe representat pel pronom ho, el pronom li ni pren la forma hi ni canvia de posició.

Proposarem això al director / a la directora → Li ho proposarem.Proposarem això al director / a la directora → L’hi proposarem.

Cal evitar l’error freqüent de considerar que també el plural de li, és a dir, els, pren la forma hi i canvia de posició.

— Proposarem l’horari als directors / a les directores. Els hi proposarem. Els el proposarem.

— Proposarem l’actuació als directors / a les directores. Els hi proposarem. Els la proposarem.

244I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— Proposarem els horaris als directors / a les directores. Els hi proposarem. Els els proposarem.

— Proposarem les actuacions als directors / a les directores. Els hi proposarem. Els les proposarem.

— Proposarem això als directors / a les directores. Els hi proposarem. Els ho proposarem. — Proposem l’horari als directors / a les directores. Proposem-els-hi. Proposem-los-el.

— Proposem l’actuació als directors / a les directores. Proposem-els-hi. Proposem-los-la.

— Proposem els horaris als directors / a les directores. Proposem-els-hi. Proposem-los-els.

— Proposem les actuacions als directors / a les directores. Proposem-els-hi. Proposem-los-les.

— Proposem això als directors / a les directores. Proposem-els-hi. Proposem-los-ho.

Combinació de li amb el pronom feble en

En contacte amb el pronom en, la forma normativa és li’n.

Poseu una cadira a / per a la secretària→ Poseu-li’n una. (complement indirecte + complement directe)Donarem més temps a l’aspirant → Li’n donarem més. (complement indirecte + complement directe)

245I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

És admissible, per bé que no en els registres més formals, la substitució del pronom li per hi.

Poseu una cadira per al secretari / per a la secretària → Poseu-n’hi una.

El pronom hi com a complement indirecte inanimat

Quan el complement indirecte és animat (persona o animal), el representem amb el pronom propi d’aquest complement, li. Si el complement és inani-mat (cosa o fet), el representem amb el pronom hi, tant en singular com en plural.

No doneu puntades de peu al gos → No li doneu puntades de peu.Heu picat molt fort a la porta → Hi heu picat molt fort.

Dedicarem una atenció preferent a qui faci una sol·licitud → Li dedicarem una atenció preferent.Dedicarem una atenció preferent als sol·licitants → Els dedicarem una atenció preferent.Dedicarem l’atenció necessària a la sol·licitud / a les sol·licitud/s → Hi dedicarem l’atenció necessària.

Pronoms adverbials

Els pronoms adverbials són en (amb les variants n’, -ne i ’n) i hi. La inexistèn-cia en espanyol dels pronoms adverbials equivalents a en i a hi fa que el lloc que correspon a en i hi sigui a vegades ocupat per combinacions estranyes i allunyades de les catalanes.

El pronom en

El pronom en pot representar complements directes indeterminats, quantifi-cats i, així mateix, determinacions referides al lloc des d’on s’esdevé l’acció i complements de règim preposicional introduïts amb la preposició de.

L’antecedent d’aquest complement és sempre introduïble per la preposició de.

De solucions màgiques, no n’espereu. No n’hi ha!De Manresa no n’hem tingut cap notícia.Ja n’hi ha prou! (de xerrameca, de perdre el temps…)

246I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Hem anat a l’Ajuntament, i quan hi entràvem, en sortia el regidor d’Educació (de l’Ajuntament). Els tècnics són a la reunió, però en sortiran aviat (de la reunió).L’autobús ha anat a Argentona, però en tornarà de seguida (d’Argentona).No ens hem recordat d’avisar-vos → No ens n’hem recordat (d’avisar-los)

És un error greu d’ometre el pronom en quan representa un complement necessari.

Sortiran de la feina a les cinc; nosaltres no sabem quan sortirem.Sortiran de la feina a les cinc; nosaltres no sabem quan en sortirem. Prop d’un miler de persones encerclen el CIE de la Zona Franca per exigir el tancament.Prop d’un miler de persones encerclen el CIE de la Zona Franca per exigir-ne el tancament.

El pronom hi

El pronom hi pot representar un complement indirecte (com hem vist als apartats anteriors), un complement de règim preposicional i un complement de lloc.

— Complement introduït amb preposició

El pronom hi representa un complement preposicional, de règim verbal o no, introduït amb les preposicions amb, en o a (en el cas de la preposició a, sempre que no introdueixi un complement indirecte animat, com hem vist a l’apartat «El pronom hi com a complement indirecte inanimat»).

Ens ha caigut una feinada, però ja hi estem acostumats (a la feinada).Accedirem a les peticions justificades→ Hi accedirem.Pensen sovint en els companys→ Hi pensen sovint.Doneu conformitat a la iniciativa? → Hi doneu conformitat?Ara tenim un reglament i tothom s’hi ha d’atenir (al reglament).Amb els inspectors hi parlarem quan tindrem els documents a punt.

247I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— Complement de lloc

El pronom hi representa el complement de lloc on s’esdevé, per on passa o cap on es produeix l’acció del verb.

Deixo el pressupost a la taula de la directora→ Ja l’hi trobarà.Ja són a la sala els vocals? → Sí, hi acaben d’entrar.Per aquell carrer no hi solen passar camions.No som a l’oficina, però ara hi anem. Ja van amb l’uniforme reglamentari? Sí, ja hi van.

Com en el cas del pronom en, és un error greu d’ometre el pronom hi quan representa un complement necessari.

Ens han cridat a la reunió però no podem anar.Ens han cridat a la reunió però no hi podem anar.

La marató ens fa córrer a tots: apunta’t!La marató ens fa córrer a tots: apunta-t’hi!

— Verbs que incorporen necessàriament el pronom hi

Certs verbs adopten un significat diferent de l’habitual quan es combinen amb el pronom hi. Així, haver, sentir, veure i tocar o ser (en frases negatives) pre-nen un significat propi: ‘existir’, ‘tenir la facultat de l’oïda’, ‘tenir la facultat de la vista’ i ‘tenir seny o criteri’, respectivament.

Demà hi haurà tempestes al Pirineu.Demà haurà tempestes al Pirineu.

Hi sent poc perquè ha tingut un refredat.Sent poc perquè ha tingut un refredat.

Si no encenem més llums, no ens hi veurem.Si no encenem més llums, no ens veurem.

248I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

És una persona de molta edat, però hi toca molt.És una persona de molta edat, però toca molt.

No feu cas del que us digui: no hi és tot / no hi toca gaire.No feu cas del que us digui: no és tot / no toca gaire.

Es dóna el mateix cas, també, amb caure-hi (‘recordar-se’n’), dir-hi (‘opinar’) i jugar-s’hi (‘arriscar-se a perdre’), entre d’altres.

Sabia el nom de l’autor, però ara no hi caic.Sabia el nom de l’autor, però ara no caic.

Ha arribat el moment de dir-hi la nostra.Ha arribat el moment de dir la nostra.

S’hi juguen la credibilitat.Es juguen la credibilitat.

Pleonasmes

El pleonasme és la repetició innecessària d’un element en una mateixa frase. Per un coneixement a vegades insuficient de la llengua, però també per la possible por d’ometre pronoms febles, són tan aviat absents allà on són indis-pensables com en trobem d’abusius on no en calen.

Acte en honor dels músics Puig, Pujol i Pujolar, dels quals se’n commemora el seu centenari.(Triple al·lusió al mateix complement: dels quals, en i el seu.)Acte en honor dels músics Puig, Pujol i Pujolar, dels quals es commemora el centenari.

L’aplec es farà en una esplanada on s’hi pot aparcar sense dificultat.(Hi es refereix a l’esplanada, ja representada per on.) L’aplec es farà en una esplanada on es pot aparcar sense dificultat.

És un fet del qual encara en paguem les conseqüències. (Del qual i en tenen el mateix antecedent: un fet.)És un fet del qual encara paguem les conseqüències.

Hi ha persones que la seva estratègia és generar dubtes.Hi ha persones l’estratègia de les quals és generar dubtes.

Sovint la solució gramatical a aquest pleonasme consisteix a aplicar me-cànicament la combinació el qual, amb què el missatge, tot i ser formalment

249I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

correcte, s’allunya de les vies normals d’expressió. És aconsellable consi-derar solucions més amables.

Hi ha persones que no tenen més estratègia que generar dubtes.Hi ha persones que no tenen cap altra estratègia que generar dubtes.Hi ha persones sense cap altra estratègia que generar dubtes.

Vine-hi a la nostra associació!Vine a la nostra associació!

Entreu-hi sense trucar(Exemple d’un rètol en una porta, on és evident que el pronom hi es refereix a un lloc on ja som i que, per tant, no necessita ser indicat per cap pronom.) Entreu sense trucar

És un error freqüent el que podem anomenar pleonasme del complement indirecte, que modernament s’ha introduït per calc de l’espanyol.

Van demanar-li al secretari una còpia de l’acta de la sessió.Van demanar al secretari una còpia de l’acta de la sessió.

Tota la classe li va proposar a la professora que facilités els apunts. Tota la classe va proposar a la professora que facilités els apunts.

Quan alterem l’ordre lògic dels elements de l’oració o quan volem emfasitzar-ne algun, escrivim el pronom feble i l’element representat pel mateix pronom.

A en Joan no li han concedit el permís que demanava.A qui se li ocorre demanar permís per a fer això!Als tècnics no els sembla bé la falta de planificació. A nosaltres no ens han dit res.A l’acte hi van assistir la presidenta i el diputat.A l’èxit hi han contribuït tots.

De vegades convé separar amb una coma l’element representat pel pronom de la resta de l’oració.

250I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

El tens, l’informe que ens ha demanat?D’això, no ens n’ha dit res. No hi aneu, al carrer, que plou a bots i barrals. No hi podrem passar, per aquí.

En aquests casos, llegim la coma com una inflexió de la veu o una pausa.

(Vegeu «Focalitzacions amb pronominalització» i «Anticipació del pronom feble i desplaçament a la dreta» del capítol 4, «La puntuació i els signes de puntuació».)

20.6.3. Pronoms relatius

El pronom relatiu (considerat «determinant» en la gramàtica provisional de l’IEC) representa un nom expressat en l’oració, explícitament o implícita-ment. L’oració subordinada introduïda pel pronom relatiu constitueix tot un adjectiu o un sintagma nominal respecte a la principal.

Els pronoms relatius són que, el qual (amb les variants de gènere i nombre), què, qui i on.

El relatiu simple que

El pronom que —amb la mateixa forma que la conjunció que— pot realitzar funcions de subjecte, complement directe o complement de temps.

Els regidors que han arribat són tots del Bages.(que= ‘els quals regidors’ determina quins regidors)

Els actes que convoca la Diputació són anunciats al butlletí.(que= ‘els quals actes’ determina quins actes)

Els aspirants, que s’han identificat personalment, han de passar la prova.(que= ‘els quals aspirants’ explica quins aspirants)

Ens reunirem el dia que vingui el secretari.(que= ‘en el qual’ indica una circumstància de temps)

Amb aquestes funcions, els pronoms que i el qual, la qual, els quals, les quals poden, en teoria, ser usats indistintament, tot i que sol ser suficient i més preferible l’ús de que que no pas de el qual.

251I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Els relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals

Aquests pronoms relatius són adequats per a evitar la construcció incorrecta d’una preposició seguida d’un article determinat i el relatiu que.

Aquest llibre recull les intervencions del debat en el que es va abordar la solució de la crisi.Aquest llibre recull les intervencions del debat en el qual / en què es va abordar la solució de la crisi.

Les activitats a les que es refereix el projecte han de ser especificades en el do-cument.Les activitats a les quals / a què es refereix el projecte han de ser especificades en el document.

D’una manera semblant, no és correcta la utilització del relatiu neutre el que quan l’antecedent és una frase sencera. En aquest cas, hem de fer servir les formes cosa que o la qual cosa.

Ha fet una primavera molt seca, el que augmenta el risc d’incendis estivals.Ha fet una primavera molt seca, cosa que / la qual cosa augmenta el risc d’incendis estivals.

El pressupost s’ha reduït, el que dificulta la continuïtat del projecte.El pressupost s’ha reduït, cosa que / la qual cosa dificulta la continuïtat del projecte.

La duplicació d’aquests relatius amb el pronom feble en és necessària quan el relatiu es veu afectat per un quantificador.

S’han aprovat quatre partides pressupostàries, de les quals se n’executaran tres de manera immediata.Hem rebut cinc propostes de renovació del servei, de les quals n’hem avaluat dues com a molt encertades.

El relatiu fort què

El pronom relatiu fort o tònic què (que coincideix en la forma amb l’inter-rogatiu) va sempre precedit d’una preposició —normalment, a, amb, en, de, en, per. És intercanviable amb el relatiu compost i pot representar un complement indirecte, un complement preposicional o un complement cir-cumstancial.

252I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

El públic a què s’adreçava el conferenciant era molt jove.(‘al qual’, complement indirecte)La situació a què s’exposa l’ajuntament és molt delicada.(‘a la qual’, complement de règim preposicional)El projecte de què parlem és inviable.(‘del qual’, complement de règim preposicional)Les obres a què es va referir el conferenciant encara no s’han acabat.(‘a les quals’, complement de règim preposicional)He portat les eines amb què ho faré. (‘amb les quals’, complement circumstancial)La sala en què ens reunirem no és gaire gran.(‘en la qual’ / ‘on’, complement circumstancial)

El pronom fort qui

Amb el pronom qui —homògraf i homòfon de l’interrogatiu personal—, tam-bé precedit de preposició, representem persones o coses personificades que poden tenir la funció de complement indirecte i complement preposicional.

Les companyes a qui ho hem anunciat ens han felicitat.(‘a les quals’, complement indirecte)Us presento l’assessora de qui us vaig parlar.(‘de la qual’, complement de règim preposicional)

Els pronoms qui i què resulten útils per a descarregar els textos i evitar les fre-qüents repeticions de les formes amb qual, que els poden fer més artificiosos i feixucs.

El treball de què parlem. / El treball del qual parlem.Han arribat els tècnics a qui vam demanar assessorament. / Han arribat els tècnics als quals vam demanar assessorament.

El relatiu locatiu on

El pronom on és un pronom relatiu de lloc, substituïble per en el qual, en la qual, en els quals, en les quals.

El despatx on / en el qual ens reunirem.Demà visitarem les instal·lacions on / en les quals es farà la competició.

253I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Només s’utilitza quan es refereix a llocs reals, no quan es refereix a llocs (o temps) figurats.

És un recinte on es poden organitzar tota mena d’actes.

Ens referim a una situació on no s’admeten solucions improvisades.Ens referim a una situació en què no s’admeten solucions improvisades.

Ha estat una etapa on s’han aguditzat les dificultats financeres del consorci.Ha estat una etapa en què s’han aguditzat les dificultats financeres del consorci.

20.7. El verb

En totes les formes verbals optem per les variants que el diccionari normatiu considera principals: cabre, caldre, doldre, tenir, valer, venir, treure (i tots els seus derivats), etc., en comptes de caber, caler, doler, tindre, valdre, vindre, traure, etcètera.

Preferim el verb ser en aquesta forma, tot i que el diccionari normatiu la considera secundària de ésser. Reservem la forma ésser al substantiu: l’ésser humà, els éssers vius.

En el participi i el gerundi del verb ser o ésser adoptem les formes principals previstes per la normativa: estat i essent. I és que la forma sent coincideix amb el present d’indicatiu del verb sentir, que en certs casos pot induir a equívoc.

20.7.1. L’infinitiu

La nominalització de l’infinitiu

Quan l’infinitiu fa la funció de substantiu, admet la flexió de gènere i de nom-bre (masculí o femení, singular o plural) i l’article o un altre determinant al davant.

Han estudiat uns parlars en particular.Els sopars han de ser rics en vitamines i minerals.

Ara bé, quan l’infinitiu funciona com a verb, les gramàtiques desaconsellen acompanyar-lo de l’article determinat.

254I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

El caminar ja el cansa.Caminar ja el cansa.El fet de caminar ja el cansa.

Correspon al secretari el convocar la sessió del consell.Correspon al secretari convocar la sessió del consell.

Només en algunes frases fetes l’article ha estat consagrat per l’ús.

Una cosa més vella que l’anar a peu.Al seu entendre, és una situació inadmissible.

Les construccions «nom + a + infinitiu» i «a + infinitiu»

No podem condemnar la construcció «nom + a + inFinitiu», que la llengua ha consolidat per a designar accions pendents de fer.

coses a fer, coses a dir, res a veure, res a dir, res a perdre, molt a perdre

Tanmateix, hem d’evitar-ne l’abús que a hores d’ara es pot detectar en alguns escrits. La llengua té altres recursos per a expressar la destinació o l’acció a què s’ha de sotmetre un objecte (el nom).

la quantitat a pagarla quantitat per pagarla quantitat que s’ha de pagar

els punts a tractar els punts per tractarels punts que s’han de tractar els casos que el consell escolar ha d’aprovarels casos que han de ser aprovats pel consell escolarels casos a aprovar pel consell escolar

L’últim exemple és el que s’ha d’evitar: quan es fa explícit el complement agent. Evitem també l’omissió d’un verb conjugat o impersonal en frases com:

A destacar la generositat d’alguns membres de l’equip.Volem / Cal destacar la generositat d’alguns membres de l’equip.

255I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Les construccions «en + infinitiu» i «al + infinitiu»

La combinació «en + inFinitiu» introdueix determinacions temporals.

En acabar el discurs, tothom va aplaudir. (= Quan va acabar el discurs, tothom va aplaudir.)

En registres no formals és admissible la combinació «al + inFinitiu» amb el mateix valor.

Al baixar del tren, va ensopegar.(= Quan va baixar del tren, va ensopegar.)

Aquesta construcció no introdueix determinacions causals i, doncs, no és ad-missible.

En arribar tard, no els van deixar entrar.Com que van arribar tard, no els van deixar entrar.No els van deixar entrar, perquè van arribar tard.

— No fem servir l’infinitiu per a expressar ordres, instruccions, avi-sos o recomanacions. L’infinitiu no té valor d’imperatiu.

Veure la taula 3.Vegeu la taula 3.

Trucar abans d’entrar.Truqueu abans d’entrar.

(Vegeu l’apartat 20.7.7, «Temps verbals».)

— La combinació «de + inFinitiu» no té valor condicional. La cons-trucció correcta és una frase condicional amb el verb conjugat.

256I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

De no presentar-se al·legacions al projecte, el termini d’execució serà l’acordat.Si no es presenten al·legacions al projecte, el termini d’execució serà l’acordat.

D’haver-se utilitzat la tramitació d’urgència, ens hauríem de preguntar si era prou justificada.En cas que s’hagués utilitzat la tramitació d’urgència, ens hauríem de preguntar si era prou justificada.

— La combinació «Pronom rElatiu o intErrogatiu + inFinitiu» és in-correcta si no es refereix al mateix subjecte. La construcció correc-ta és una frase amb un verb conjugat.

On anar?On podeu/cal/es pot anar?

La pàgina web informa sobre com arribar al parc i què fer-hi.La pàgina web informa sobre com podeu arribar / s’arriba al parc i què hi podeu / s’hi pot fer. Com abordar els rumors?Com s’han d’abordar / cal abordar els rumors? Per què fer esport?Per què hem de fer / s’ha de fer / cal fer esport?

La combinació és correcta si es refereix al mateix subjecte.

Treballem en un espai en què / on costa molt concentrar-se.No sap ni què dir ni què fer.No saben com abordar els rumors.

— L’ús de l’infinitiu sol per a introduir una frase o per a afegir una idea final (l’anomenat infinitiu d’introducció) no és correcte. L’infinitiu sol no arriba a tenir força verbal i no expressa gramaticalment cap idea; per això hi hem d’anteposar un verb conjugat.

Comunicar-vos que, després d’una aturada tècnica, s’ha restablert el sistema de correu electrònic.

257I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Us comuniquem que, després d’una aturada tècnica, s’ha restablert el sistema de correu electrònic.

Finalment, agrair-vos les aportacions que heu presentat.Finalment, us vull agrair les aportacions que heu presentat.

20.7.2. Les perífrasis verbals

La probabilitat, la suposició i la incertesa

La probabilitat, la suposició o la incertesa s’expressen amb el verb «deure + inFinitiu». En cap cas no fem servir el futur d’indicatiu per a expressar proba-bilitat en el present o el condicional per a expressar probabilitat en el passat.

Com deveu saber, l’acte començarà a les vuit del vespre.Com sabreu, l’acte començarà a les vuit del vespre.

Anem cap a la sala, perquè ja deuen haver acabat la reunió.Anem cap a la sala, perquè ja hauran acabat la reunió.

La conferència va acabar molt tard —ja devien ser quarts de deu tocats.La conferència va acabar molt tard —ja serien / deurien ser quarts de deu tocats.

La mateixa idea de probabilitat, suposició o incertesa es pot expressar amb un adverbi (potser, probablement, segurament…).

Potser ja ho sabeu. Probablement ja han acabat.Segurament eren quarts de deu.

En aquest cas, la forma verbal adequada és el futur d’indicatiu; en cap cas no ho són el subjuntiu ni el condicional.

El professor potser arribarà més tard.El professor potser arribi més tard.

La conferència potser va acabar molt tard.La conferència potser acabaria molt tard.

258I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

L’expressió de l’obligació

L’obligació s’expressa amb les perífrasis haver de, ser necessari i amb el verb caldre. La perífrasi tenir de no és recomanable. És sempre inacceptable la perífrasi tenir que.

Hem d’atendre les visites amb diligència.És necessari atendre les visites amb diligència.Cal atendre les visites amb diligència.Tenim que atendre les visites amb diligència.

En el primer exemple, la forma personal del verb haver (hem) permet persona-litzar el subjecte al qual correspon l’acció del verb. Aquesta forma d’expressió és la més recomanable.

En els exemples segon i tercer, la perífrasi és necessari, invariable, i el verb caldre, impersonal, fan que l’acció no sigui atribuïble a cap subjecte determi-nat. Aquests darrers usos són més propis d’enunciats o instruccions.

Amb tot, el verb caldre, molt reivindicat per la genuïnitat i economia que el caracteritzen, no ha de ser objecte d’un ús indiscriminat. L’ús d’aquest verb a l’inici de la frase pot comportar solucions artificioses.

Cal retornar / Cal que retorneu aquesta butlleta abans del dia 30.

Amb aquesta oració, més que el caràcter d’obligació, expressem la idea de necessitat (el mateix que tindria amb la perífrasi ser necessari: És necessari retornar…).

El simple imperatiu indica prou la necessitat de complir l’obligació.

Aquesta butlleta s’ha de retornar / ha de ser retornada abans del dia 30.

Un altre recurs que encara millorarà aquestes construccions és l’ús d’un verb conjugat, que donarà un caràcter més personal i directe a la comunicació.

Retorneu, si us plau, aquesta butlleta abans del dia 30.

259I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

La perífrasi anar a En la formulació de frases d’anunci o previsió (en espanyol, per exemple, Vamos a empezar), el català és més aviat contrari a l’ús del verb anar.

Si bé no hi ha res a objectar a una frase com Quan anàvem a sortir, es va posar a ploure —que conviu amb Quan anàvem per sortir es va posar a ploure—, és incorrecte l’ús del verb anar.

El concert va a començar.Anem a construir un nou país.Anem a tenir sort.El concert està a punt de començar / començarà tot seguit.Ara construirem un nou país / hem de construir un nou país.Tindrem sort.

(Sobre estar a punt, vegeu l’apartat 20.7.11, «L’ús dels verbs ser i estar».)

20.7.3. Verbs transitius i verbs intransitius

Els verbs transitius normalment exigeixen un complement directe. En canvi, els intransitius no l’admeten.

El complement directe és la persona o cosa sobre la qual recau l’acció d’un verb transitiu. A diferència de l’espanyol, que usa en molts casos la preposició a davant el complement directe, en català aquest complement és introduït en general sense cap preposició.

La directora rebrà els aspirants.La directora rebrà als aspirants.

Aquests canvis no haurien d’afectar l’horari d’atenció al públic.Aquests canvis no haurien d’afectar a l’horari d’atenció al públic.

El fracàs escolar preocupa els mestres.El fracàs escolar preocupa als mestres.

(Vegeu l’apartat 20.9.3, «El complement directe i la preposició a».)

El complement d’objecte directe no demana aquesta preposició fora d’uns quants casos:

260I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— Davant els pronoms personals forts (jo, tu, ell, nosaltres…) i en casos de desplaçament del complement directe a una posició anterior al verb.

A ells, no els espereu, perquè arribaran tard.La directora ha convidat a les candidates i a vosaltres.S’estima molt a si mateixa, però no als altres.Als mestres els preocupa el fracàs escolar.

En els exemples segon i tercer, els complements directes —a les candidates i a vosaltres i a si mateixa, però no als altres— reclamen la preposició pel fet que són elements germans o paral·lels dels referents de la parella: en el primer cas, a vosaltres ha de dur necessàriament la preposició, i això fa que també n’hagi de dur a les candidates; en el segon, a si mateixa ha de ser obligatòria-ment introduït per la preposició, que fa extensiva la necessitat de la preposició davant altres: als altres. En l’últim exemple veiem que la inversió de l’ordre teòricament lògic —el desplaçament del complement directe a la posició ini-cial— exigeix la preposició, sense la qual iniciaríem la lectura entenent els mestres com el subjecte, que en aquesta oració és el fracàs escolar.

— Davant els pronoms tothom, tots, el qual, la qual i qui o que.

El cap del nostre servei rep a tothom que ho demana.Les aspirants es van presentar a la junta i tot seguit el delegat les va saludar personalment a totes.La societat a la qual servim no admet l’opacitat. El professor a qui hem convidat ha de confirmar si podrà assistir a l’acte.

El exemples segon i tercer també els podem formular així:

Les aspirants es van presentar a la junta i tot seguit el delegat les va saludar totes personalment.La societat que servim no admet l’opacitat.

— En casos en què la preposició sembla necessària per a desfer un possible equívoc o ambigüitat.

S’empaiten com el gat a la rata.Ens han enganyat com als cargols. Els departaments X i Y s’han d’informar l’un a l’altre.Els hem rebut amb la mateixa atenció que als nostres col·legues.

261I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

En certs casos, la duresa que podem veure en l’absència de la preposició pot ser resultat d’haver concebut la frase segons un esquema diferent del pròpiament català.

Aquesta situació ha obligat a Protecció Civil a adoptar mesures extraordinàries.Aquesta situació ha obligat que Protecció Civil hagi hagut d’adoptar / adoptés mesures extraordinàries.

Confusió entre els verbs transitius i intransitius

La confusió entre els règims verbals implica errors en l’ús de les preposicions i els pronoms febles.

És corrent, per exemple, la confusió entre el complement directe i l’indirecte o, el que és el mateix, entre el règim transitiu o intransitiu dels verbs. Són transitius: afectar, preocupar, entusiasmar (diferent de entusiasmar-se, pro-nominal i intransitiu), etcètera.

El nou reglament afecta i preocupa el candidat→ El nou reglament l’afecta i el preocupa. El nou reglament afecta i preocupa al candidat → El nou reglament li afecta i li preocupa.

La proposta ha entusiasmat la directora → La proposta l’ha entusiasmada.La proposta ha entusiasmat a la directora → La proposta li ha entusiasmat.

La directora s’ha entusiasmat amb la proposta → La directora s’hi ha entusiasmat.

Són intransitius: contactar, telefonar (trucar), apel·lar, incumbir, recórrer, etcètera.

Si teniu cap dubte, poseu-vos en contacte / contacteu amb el tècnic → Si teniu cap dubte, poseu-vos-hi en contacte.Si teniu cap dubte, contacteu el tècnic → Si teniu cap dubte, contacteu-lo.

—No he pogut telefonar / trucar al Josep —Ara li truco / telefono jo.—No he pogut telefonar / trucar el Josep —Ara el telefono / truco jo.

L’organització apel·larà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya→ L’organització hi apel·larà.L’organització apel·larà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya → L’organització l’apel·larà.

262I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Aquestes mesures incumbeixen al personal sanitari → Aquestes mesures li incumbeixen.Aquestes mesures incumbeixen el personal sanitari→ Aquestes mesures l’incumbeixen. Els advocats recorreran contra la sentència → Els advocats hi recorreran en contra.Els advocats recorreran la sentència → Els advocats la recorreran.

Per a saber si un verb és transitiu o intransitiu, n’hi ha prou de consultar el diccionari normatiu (http://dlc.iec.cat) i fixar-nos en les abreviacions que pre-cedeixen la definició: v. tr. (‘verb transitiu’) i v. intr. (‘verb intransitiu’).

20.7.4. Verbs de règim preposicional

Certs verbs demanen un complement introduït per una preposició (el comple-ment preposicional): contribuir (a), penedir-se (de), informar (de), consistir (en), trigar (en), amenaçar (amb), ajudar (a), entre moltíssims altres.

Aquestes actuacions han contribuït a la cohesió del barri.Aquestes actuacions han contribuït a cohesionar el barri.

Es penedeixen dels acords que van adoptar.Es penedeixen d’haver adoptat aquells acords.

Ens han informat de la suspensió de l’acte.

La solució consistirà en la venda de participacions.

No han trigat gens en la resposta.

Han amenaçat amb un control indiscriminat de les entrades i sortides.

Davant d’infinitius i la conjunció que

Quan el complement d’una oració construïda amb algun d’aquests verbs és un infinitiu, les preposicions en i amb canvien en a o de.

La solució consistirà a vendre participacions.La solució consistirà en vendre participacions.

No han trigat gens a respondre.No han trigat gens en respondre.

263I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Han amenaçat de controlar indiscriminadament les entrades i sortides.Han amenaçat amb controlar indiscriminadament les entrades i sortides.

Malgrat els règims preposicionals, davant la conjunció que, en català —di-ferentment del que fa l’espanyol— la preposició desapareix.

Aquestes actuacions han contribuït que el barri es cohesioni.Aquestes actuacions han contribuït a que el barri es cohesioni.

Ens han informat que l’acte s’ha suspès.Ens han informat de que l’acte s’ha suspès.

La solució consistirà que els socis venguin participacions.La solució consistirà en que els socis venguin participacions.

Han amenaçat que controlaran indiscriminadament les entrades i sortides.Han amenaçat amb que controlaran indiscriminadament les entrades i sortides.

Si aquesta combinació resulta ambigua, forçada o poc clara, és possible de recórrer a un infinitiu o al sintagma el fet que, com veiem tot seguit.

Volem contribuir que els tràmits siguin els mínims. Volem contribuir a aconseguir que els tràmits siguin els mínims.

La solució proposada consisteix que els voluntaris s’organitzin en grups de cinc. La solució proposada consisteix a organitzar els voluntaris en grups de cinc.La solució proposada consisteix en el fet que els voluntaris s’organitzin en grups de cinc.

(Vegeu l’apartat 20.9.7, «Canvi i caiguda de preposicions».)

20.7.5. Verbs pronominals i verbs no pronominals

Hem d’evitar de totes passades de fer pronominals certs verbs que, com els se-güents, no ho són: caure, riure (tret que signifiqui ‘burlar-se’), pujar, baixar, demanar (tret que signifiqui ‘interrogar-se’), seure (sinònim de asseure), lle-gir, passar, etcètera.

Un altre vianant va caure aquí mateix.Un altre vianant es va caure aquí mateix.

El públic va riure molt.Li agrada riure’s de si mateix i de tothom.El públic es va riure molt.

264I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Han pujat a l’autobús.S’han pujat a l’autobús.

Baixarem a la pròxima parada.Els preus pugen. Els preus baixaran.Ens baixarem a la pròxima parada.Els preus s’han pujat.Els preus es baixaran.

El conferenciant va demanar un projector.El conferenciant es va demanar un projector.El conferenciant es va demanar quines intencions de vot té la població menor de divuit anys.(ell mateix, retòricament)

Els últims convidats no van poder seure.Els últims convidats no es van poder seure.Els van fer seure / asseure a la primera fila.Els van fer seure’s a la primera fila.

Primer heu de passar per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.Primer us heu de passar per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.

Hem de diferenciar entre apujar i apujar-se, abaixar i abaixar-se, asseure i asseure’s.

Les formes no pronominals funcionen com a verbs transitius; les pronomi-nals, com a verbs intransitius.

Els preus s’han apujat.Els preus s’abaixaran.

Van fer asseure / seure els convidats a les primeres files.Els convidats no es van asseure a les últimes files.

20.7.6. Verbs de règim diferent coordinats

Cal evitar coordinar verbs de règims diferents. Per exemple, el verb inscriure demana la preposició a; gaudir, la preposició de.

Inscriviu-vos i gaudiu de les activitats.Inscriviu-vos a les activitats i gaudiu-ne.

265I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Els diferents règims verbals han d’estar ben reflectits en l’oració que formulem. Una bona solució és mantenir el complement del primer (a les activitats) i subs-tituir el complement del segon per un pronom feble (ne= de les activitats).

Evitem també la coordinació entre un verb amb un complement sense prepo-sició (verb transitiu) i un verb preposicional.

Alguns col·legues han revisat i s’han apuntat al projecte.Alguns col·legues han revisat el projecte i s’hi han apuntat.

Tanmateix, algunes expressions amb verbs coordinats com anar i tornar, entrar i sortir o pujar i baixar han estat consagrades per l’ús i les podem considerar correctes.

anar i tornar de la feina a peuentrar i sortir de la feinapujar i baixar del tren

20.7.7. Temps verbals

Indicatiu present

L’indicatiu present expressa una acció actual o de caràcter permanent.

La Diputació és una institució de govern local.

Ens veiem dilluns.Ens veurem dilluns.

Si volem referir-nos a accions que es consideren del moment actual amb valor permanent (lleis, normes, etc.), en català preferim el present, contràriament a l’espanyol, que opta pel futur.

Aquest Decret llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.La presente Ley entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Boletín Ofi-cial del Estado.És competència de la Comissió redactar un pla estratègic contra el dopatge en l’esport.Será competencia de la Comisión la redacción de un plan estratégico contra el dopaje en el deporte.

266I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

L’ús del present és conseqüència del punt de vista que el català prefereix adoptar: el del lector o usuari, que té la perspectiva de present i d’actualitat.

L’ús del futur —que és inadequat en català— és conseqüència d’adoptar el punt de vista del redactor de la norma, que té la perspectiva de futur respecte a l’aprovació d’aquesta norma.

Imperfet d’indicatiu

L’imperfet d’indicatiu s’aplica a accions passades, no tancades, que tenen un matís de continuïtat.

La sessió s’allargava més del que s’havia previst.

És un error freqüent fer servir el perfet o el perfet perifràstic d’indicatiu, que indica una acció acabada, en comptes de l’imperfet.

La convocatòria no exigia titulació de grau mitjà.La convocatòria no va exigir titulació de grau mitjà.

Defensava el seu argument d’una manera impecable.Defensà el seu argument d’una manera impecable.

Futur

El futur es refereix a accions no esdevingudes però previsibles i relativa-ment segures.

La sessió s’allargarà.La pròxima reunió serà el dia 30.Quan el Consell haurà dictaminat sobre les propostes, us comunicarà la seva decisió.

En aquest darrer cas, convé recordar la preferència del català pel futur més que no pas pel subjuntiu.

Quan el Consell hagi dictaminat sobre les propostes, us comunicarà la seva decisió.

Malgrat l’ús tan estès del futur amb valor imperatiu, aquest ús no és pròpia-ment funció d’aquest temps verbal.

267I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Les sol·licituds s’enviaran al departament corresponent.

En aquest cas cal expressar normalment l’obligació amb la perífrasi haver de, si el simple present no sembla prou clar.

Les sol·licituds s’han d’enviar al Servei de Cultura. Les sol·licituds s’envien al Servei de Cultura.

Subjuntiu

El subjuntiu és el mode verbal que expressa accions no esdevingudes, possi-bles, esperades o desitjades.

Ens conviden perquè hi assistim. (present de subjuntiu)Com voldríeu que ho féssim? (imperfet de subjuntiu)

En textos dispositius, instruccions i altres indicacions, el subjuntiu es conjuga en present i no en imperfet, com es veu sovint per influència de l’espanyol.

Si no presenteu al·legacions a la resolució anterior, us considerarem automàtica-ment admesa al concurs.Si no presentéssiu al·legacions a la resolució anterior, us considerarem automàti-cament admesa al concurs.

Imperatiu

Reservem l’imperatiu a la introducció d’ordres, instruccions, avisos i re-comanacions.

Adreceu-vos al servei d’atenció personal.Truqueu abans d’entrar.

Generalment, fem servir la segona persona del plural (vós) perquè ens adrecem a destinataris desconeguts (instruccions en un formulari, plafons informatius, rètols, avisos, etc.) i perquè és el tractament prevalent en to-tes les formes verbals conjugades dels textos administratius.

Comuniqueu qualsevol incidència al servei emissor.Si canvieu de domicili o telèfon, feu-nos-ho saber.

268I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Evitem l’ús de formes impersonals, que hem d’adreçar sempre directament a l’interlocutor, singular o plural.

En la resposta, indiqui’s la referència d’aquest escrit.En la resposta, indiqueu la referència d’aquest escrit.

Ara bé, si l’ordre, la instrucció, l’avís o la recomanació és en negatiu, no uti-litzem l’imperatiu, sinó el present de subjuntiu.

Trepitgeu l’herba amb els peus descalços.No trepitgeu l’herba. Distraieu els nens.No distragueu el conductor.No distraieu el conductor. Responeu després de llegir les preguntes atentament.No respongueu sense pensar.No responeu sense pensar.

Per a evitar la deshidratació, beveu molta aigua.Si heu de conduir, no begueu alcohol.Si heu de conduir, no beveu alcohol.

Com que la forma de l’imperatiu i del present de subjuntiu no coincideixen sempre (en els exemples, només les del verb trepitjar), hem d’estar atents a la morfologia verbal, que podem comprovar a http://www.diccionari.cat, per exemple.

Correspondència dels temps verbals

Aquests exemples indiquen combinacions temporals correctes: a) No volen que vinguem. (present d’indicatiu + present de subjuntiu)

b) No volien que vinguéssim. (imperfet d’indicatiu + imperfet de subjuntiu)

c) No van voler que vinguéssim. (passat d’indicatiu + imperfet de subjuntiu)

d) No voldran que vinguem. (futur d’indicatiu + present de subjuntiu)

269I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

e) No crec que vulguin que vinguem. (present de subjuntiu + present de subjuntiu)

f ) No crec que volguessin que vinguéssim. (imperfet de subjuntiu + imperfet de subjuntiu)

Els tres moments a què corresponen els temps verbals —present, passat i fu-tur— han de trobar paral·lelisme en les altres formes verbals sobre les quals es projecta l’acció i que, per tant, s’hi relacionen.

a) Si diem no volen que vinguem, totes dues formes verbals, d’indicatiu i subjuntiu, es conjuguen en temps present (d’indicatiu i subjuntiu).

b) i c) En no volien / no van voler que vinguéssim, l’indicatiu i el subjun-tiu es conjuguen en passat, si bé en la primera part és facultatiu d’optar per l’imperfet o el passat.

d) En l’acció encara no produïda o possible, No voldran que vinguem, al futur voldran li correspon el present de subjuntiu, perquè el futur d’indicatiu es projecta a un moment encara no real que expressem en present de subjuntiu.

e) i f) A una acció en mode indicatiu situada en el present o el futur, correspon doncs una possibilitat que expressem en present de subjun-tiu (No crec que vulguin que vinguem); a una acció passada amb una hipotètica repercussió en el futur, correspon una forma d’imperfet de subjuntiu (No crec que volguessin que vinguéssim).

En oracions condicionals o que expressen eventualitat, cal evitar l’error de construir l’acció possible en plusquamperfet de subjuntiu (hagués cantat…) i no en condicional compost (hauria cantat…), com correspon.

Ens hauria interessat rebre les vostres ofertes.Ens hagués interessat rebre les vostres ofertes.

Si haguéssiu demanat ajut, us n’hauríem ofert.Si haguéssiu demanat ajut, us n’haguéssim ofert.

Creiem que la conferència els hauria interessat.Creiem que la conferència els hagués interessat.

270I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Encara que l’haguéssiu convidat, no hauria vingut. Encara que l’haguéssiu convidat, no hagués vingut.

20.7.8. El gerundi

El gerundi és sempre una forma subordinada al verb que expressa l’acció principal.

Treballant sense mitjans, difícilment se’n sortiran.

Sempre es refereix a una acció simultània a l’expressada pel verb principal de l’oració.

Els assistents van acabar l’acte cantant l’himne del club. (La fi de l’acte i el cant de l’himne van ser simultanis.)

El gerundi també pot indicar una característica adverbial, generalment de manera.

Parlant la gent s’entén.(Indica la manera com s’entén la gent.)

El gerundi no es refereix mai a una acció acabada, sinó simultània a la del verb principal. En l’exemple següent, el gerundi, indicant una acció posterior a la principal —condició remarcada, a més a més, per la locució adverbial tot seguit— és incorrecte.

S’acordà concedir l’ajut als ajuntaments esmentats, comunicant-ho tot seguit als al-caldes. S’acordà concedir l’ajut als ajuntaments esmentats, i tot seguit es comunicà als alcaldes.

Considerem l’exemple següent en les dues formes proposades.

La recent reforma de la llei ha dotat la dessalinització d’una seguretat jurídica que no tenia, contribuint al seu desenvolupament.La recent reforma de la llei, dotant la dessalinització d’una seguretat jurídica que no tenia, ha contribuït al seu desenvolupament.

Veiem en la primera un exemple del tan freqüent i incorrecte gerundi dit de pos-terioritat, on el gerundi contribuint indica una acció posterior a l’expressada

271I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

pel verb principal ha dotat: la llei dota la dessalinització d’una seguretat jurí-dica que no tenia, i això, en un acte posterior, contribueix a desenvolupar-la. És un gerundi mal aplicat i incorrecte.

En la segona versió, invertim els modes verbals, de manera que allò que era el verb principal pren forma de gerundi, i el gerundi passa a verb principal. Allò que originalment era un gerundi i que, de fet, és el resultat últim de l’acció, ara és el verb principal de l’oració.

Aquesta possibilitat d’invertir les formes verbals, tot i no ser aplicable a tots els gerundis incorrectes, és útil en un gran nombre de casos, i el resultat obtin-gut són unes oracions gramaticalment correctes, més simples i clares.

Quan el gerundi uneix dues frases independents que no tenen cap relació de subordinació, és convenient separar-les amb un punt i seguit o amb la con-junció i.

L’acte es tancà amb la intervenció del president, essent un dels punts no tractats el nomenament de nous vocals.L’acte es tancà amb la intervenció del president. Un dels punts no tractats va ser el nomenament de nous vocals.

El gerundi especificatiu és molt freqüent en el llenguatge jurídic i administra-tiu espanyol —l’anomenat gerundi del BOE—, però també és incorrecte. En català hem d’evitar les formes calcades de l’espanyol i limitar l’ús del gerundi als casos que acabem de descriure.

Perífrasis i construccions de gerundi

— La perífrasi «venir + gErundi»

És incorrecte l’ús del verb venir amb funció de verb auxiliar.

El Consorci ve convocant subvencions als ens locals cada any.

Aquesta construcció, que ha adquirit una gran difusió especialment en textos jurídics espanyols, pot ser fàcilment evitada.

El Consorci convoca subvencions als ens locals cada any.

272I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— La perífrasi «portar + gErundi»

La perífrasi «portar + gErundi» és incorrecta en català. Si volem indicar que una acció s’allarga en el temps, podem fer servir altres construccions com «fer + EXPrEssió tEmPoral + que».

La Diputació de Barcelona porta anys recuperant el patrimoni arquitectònic.La Diputació de Barcelona fa anys que recupera el patrimoni arquitectònic.

L’alcalde porta una estona esperant.L’alcalde fa una estona que s’espera.

— Les perífrasis «continuar + gErundi», «seguir + gErundi» i «prosseguir+ gErundi».

Per a indicar que una acció té una continuïtat en el temps, podem fer servir les perífrasis següents: «continuar + gErundi», «seguir + gErundi» i «pros-seguir + gErundi» (aquesta darrera, en llenguatge formal).

La Diputació de Barcelona continua oferint molts serveis bàsics als municipis petits.Se segueix mantenint el mateix nivell d’inversió.El secretari prossegueix la seva intervenció llegint els articles pertinents.

— La perífrasi «estar + gErundi»

Aquesta perífrasi és correcta quan té un valor de continuïtat o repetició.

Mentre nosaltres treballem, els altres estan badant.

Si no es vol destacar la durada de l’acció, és preferible no utilitzar aquesta perífrasi.

— Què està fent?— Està atenent les consultes.

— Què fa?— Atén les consultes.

— La construcció «tot + gErundi»

La construcció «tot + gErundi» remarca la idea de simultaneïtat d’accions.

273I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Tot caminant, anàvem conversant.

És correcte l’ús d’aquesta expressió en aquest cas, però no quan la simul-taneïtat no s’hi adiu.

Va arreglar l’avaria tot llegint el manual de la màquina.

En aquesta darrera frase, la lectura del manual, tot i ser necessària, no és simultània a la reparació.

Cal també evitar l’ús de la construcció «tot i + gErundi».

Tot i sent veïns, no es veuen mai.

En aquests casos podem fer servir la construcció «tot i + inFinitiu».

Tot i ser veïns, no es veuen mai.

El gerundi i el participi present

En la major part dels verbs, les formes del gerundi coincideixen amb les del que la gramàtica anomena participi present, és a dir, la «forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l’acció verbal», que de vegades també pot fer d’adjectiu.

El testimoni, declarant els fets, reconeix la culpa. (gerundi)La declarant no va respondre al que el jutge li demanava. (participi present, substantiu)

Anàvem caminant. (gerundi)Anant de camí vam trobar un caminant ferit. (participi present, substantiu)

En certs casos, però, el gerundi difereix del participi present.

Tots vam anar contribuint a la campanya. (gerundi)Es va demanar una millor col·laboració dels contribuents. (participi present, substantiu)

Aquelles circumstàncies, eximint-nos dels càrrecs, ens permetien prosseguir. (gerundi)Circumstàncies eximents (participi present, adjectiu)

Venint de la feina he trobat en Serra. (gerundi)Dijous vinent es reunirà la junta de l’associació. (participi present, adjectiu)

274I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

En tot cas, remarquem que el gerundi no admet mai la flexió de plural, mentre que aquesta flexió és possible i natural en el participi present.

Depenent del Consell Comarcal, tots els organismes han de presentar la documentació estipulada.

Organismes dependents del Consell Comarcal.Organismes depenents del Consell Comarcal.

Organismes independents.Organismes indepenents.

Altres usos incorrectes del gerundi

Interferència de l’anglès en l’ús del gerundi

Tot i que a un infinitiu anglès correspon un infinitiu català —com s’esdevé amb un gerundi en una llengua i en l’altra—, el sistema anglès recorre sovint al gerundi per expressar allò que en català diem amb un substantiu o un infini-tiu. El llenguatge informàtic, les instruccions dels ordinadors i els programes han contribuït en gran manera a aquesta proliferació de gerundis, que hauríem d’evitar.

Editing imagesEditant imatgesEdició d’imatges

An error has occurred when downloading fileS’ha produït un error baixant el fitxerS’ha produït un error en baixar el fitxer

Exporting dataExportant les dades S’estan exportant les dades

(Vegeu el capítol 3, «El llenguatge a Internet i a les xarxes socials, i la localització de productes informàtics».)

275I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Gerundi usat com a adjectiu

Cal, així mateix, evitar l’ús del gerundi com a element adjectival.

Un anunci convocant la reunió.Un anunci de convocatòria de la reunió / pel qual es convoca la reunió.

Redacteu un informe justificant la subvenció.Redacteu un informe en què justifiqueu la subvenció.Redacteu un informe amb la justificació de la subvenció.

Usos del gerundi

Usos correctes Usos incorrectes

1. Quan indica acció simultània o anterior a la del verb principal.

Sempre parla cridant molt.Quan el van avisar, va anar-hi corrent.

1. Quan indica una acció posterior a la del verb principal, tant si expressa coordinació com si expressa finalitat o conseqüència.

El president va arribar a la seu a les nou del matí, sortint-ne a les dotze tocades (i en va sortir)

La Diputació actua en molts municipis, fent possible la redistribució dels recursos (de manera que fa)

2. La construcció «tot + gErundi»

Anaven a l’escola tot cantant.

2. La construcció «tot i + gErundi»

Tot i esforçant-s’hi, no se’n va sortir (esforçar-s’hi)

3. Les perífrasis «continuar + gErundi», «seguir + gErundi» i «prosseguir + gErundi»

Segueixen fent tot el que volen.

3. La perífrasi «venir + gErundi»

Aquest col·lectiu ve gaudint d’un privilegi immerescut (gaudeix)

4. La perífrasi «portar + gErundi»

Porta molt temps treballant al mateix depar-tament (Fa molt temps que treballa)

276I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

5. Quan fa d’adjectiu d’un nom.

La Diputació ha concedit una subvenció sane-jant l’ajuntament (que saneja / per a sanejar).

20.7.9. Oracions actives i oracions passives

Com el gerundi, la passiva és un recurs del nostre sistema lingüístic, ni millor ni pitjor que qualsevol altre. La recomanació reiterada d’evitar-la pel mal ús que se n’ha fet pot haver causat un cert rebuig a recórrer-hi.

Hi ha dues menes d’oracions passives.

— passiva perifràstica = verb ser + ParticiPi del verb que indica l’acció

— passiva pronominal = pronom es + vErb que indica l’acció en 3a persona, singular o plural

Els tècnics del Servei de Contractació han organitzat la jornada. (oració activa)

La jornada ha estat organitzada pels tècnics del Servei de Contractació.(oració passiva perifràstica) S’ha organitzat una jornada (passiva pronominal)

La formulació més recomanable és la primera, però no podem descartar en cap cas la segona i la tercera, que tenen una altra utilitat.

En la passiva perifràstica, quan volem expressar qui fa l’acció del verb, el verb acostuma a anar seguit d’un complement introduït amb la preposició per, en cap cas amb la locució per part de.

Els immigrants han estat atesos així que han arribat al port.Els immigrants han estat atesos per metges i treballadors socials així que han arribat al port.Els immigrants han estat atesos per part de metges i treballadors socials així que han arribat al port.

277I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Podem recórrer a les construccions passives, si ens interessa invisibilitzar el subjecte o centrar l’atenció en l’objecte de l’acció del verb.

El mateix any es creà la Junta de Museus. L’ermita fou construïda entre 1436 i 1491.Els immigrants han estat atesos així que han arribat al port.

En textos administratius i jurídics preferim les construccions actives, en què el subjecte és ben explícit.

20.7.10. La concordança

La concordança és objecte d’errors freqüents. El subjecte i el verb han de concordar en persona i nombre.

D’acord amb el que estableixen el reglament i les normes internes, s’han conce-dit ajuts a les entitats seleccionades.

D’acord amb el que estableix el reglament i les normes internes, s’han concedit ajuts a les entitats seleccionades.

El subjecte de la primera oració no és el singular reglament, sinó el plural constituït per el reglament i les normes internes.

Cal no perdre de vista l’element central a què fa referència el verb i evitar concordances falses.

L’abandonament progressiu de l’activitat agrària és una de les raons que expli-quen la proliferació del senglar.L’abandonament progressiu de l’activitat agrària és una de les raons que explica la proliferació del senglar.(De les raons que expliquen la proliferació, l’abandonament progressiu n’és una.)

Detall d’una de les llànties que flanquegen el saló central.Detall d’una de les llànties que flanqueja el saló central.(D’una de les que flanquegen el saló, se n’ofereix un detall.)

És fàcil incórrer en l’error de fer concordar el verb amb l’element que con-centra l’interès de la lectura, que, tanmateix, només és una part del tot a què ens referim.

278I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

La concordança dels noms col·lectius

Si un nom col·lectiu fa de subjecte pot concordar amb el verb en singular o en plural.

Com més complements tingui el subjecte i com més allunyat estigui del verb, més tendim a fer la concordança en plural.

El grup no ha perdut la confiança.

La Junta de Portaveus acordà celebrar una sessió extraordinària.

La gent aplaudia. A mesura que el discurs avançava i s’allunyava de les paraules que esperaven sentir, van començar a abandonar la sala.

Si el subjecte és un nom quantitatiu seguit per la preposició de i un nom en plural, preferim fer la concordança en plural.

Una cinquena part dels aturats de Barcelona són joves.

Un gran nombre de residents són extracomunitaris. La concordança del verb haver-hi

El verb impersonal haver-hi admet només les formes de tercera persona del singular: hi ha, hi havia, hi va haver (hi hagué), hi haurà, hi hauria, hi hagi, etcètera.

Són impròpies de registres formals els plurals del verb: hi han, hi havien, hi van haver (hi hagueren), hi hauran, hi haurien, hi hagin, etcètera.

Dilluns hi haurà tres actes sindicals.Dilluns hi hauran tres actes sindicals.

Hi ha unes visites que s’esperen.Hi han unes visites que s’esperen.

No hi va haver més propostes.No hi van haver més propostes.

279I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

La concordança dels verbs en passiva pronominal

La concordança s’ha de guiar pel complement.

Es necessiten bons professionals.(= Els bons professionals són necessitats.)Es necessita bons professionals.

Es necessita experiència.(= L’experiència és necessitada.)

En aquesta proposta s’han plantejat dos objectius. (= Dos objectius han estat plantejats.)En aquesta proposta s’ha plantejat dos objectius.

No s’admeten animals de companyia, excepte els gossos pigall.(= Els animals de companyia no són admesos.)No s’admet animals de companyia, excepte els gossos pigall.

La concordança del participi

Fem concordar el participi d’un verb compost (hem complert, has complert, heu complert, etc.) amb el complement directe del verb quan aquest comple-ment directe és femení i hagi estat substituït per un pronom feble (la, les, en).

Han publicat la notícia → L’han publicada.

No han previst les baixes → No les han previstes.

Han fet còpies → N’han fetes.

Hem rebut dues circulars → N’hem rebudes dues.

20.7.11. L’ús dels verbs ser i estar

Els verbs ser i estar, amb infinitius idèntics en català i espanyol, poden tenir, però, significats sovint diferenciats, i en certs casos inversos. No és cert que el verb ser sigui «més català» que el verb estar.

Bàsicament, els usos d’aquests verbs són els següents:

280I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

1. Existència, la simple constatació d’un fet: ser

Europa és una realitat anterior a la política europea.

No és pas que no li ho hagin dit.

2. Determinacions de lloc

— Transitòriament o sense referència a la permanència o la durada, i localit-zacions en sentit figurat: ser

Els vostres col·legues encara són a la sortida.Ara vindrà la secretària, que és al pis de dalt.Ara mateix són a Mataró.

La sortida és al capdavall del corredor.

El museu és molt a la vora del centre.

Quin dia som? Avui som dimarts.

L’alcaldessa és amb els tècnics.

— Amb referència a la permanència o la durada: estar

Estaran dos mesos a l’estranger.

A Rubí avui estan de festa major.

En Pere està de vacances.

Els metges estaran un parell de dies a establir el diagnòstic.

Amb el mateix significat: treballar o tenir la feina en un lloc, viure en un lloc, estar-se.

Ja fa deu anys que està en el mateix departament.Ja fa deu anys que treballa en el mateix departament.Ja fa deu anys que s’està en el mateix departament.Ja fa deu anys que és en el mateix departament.

No sempre és fàcil veure el matís de cada verb en les determinacions de lloc. En cas de dubte, és aconsellable no abusar de ser: un estar fora de lloc pot ser fàcilment disculpat; un ser impropi sempre resultarà més xocant.

281I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

3. Qualitats característiques de subjectes animats

— Permanents o irreversibles: ser Aquesta nena és molt entremaliada.

El guia és un bon coneixedor del territori.

Quan la policia va arribar, la víctima ja era morta.

— Transitòries: estar

Ara estan enfeinats. No els distraguem ni els diguem res.

Per què estaves amoïnada?

En Pere estava malalt, però ara ja està bo.

4. Qualitats característiques de subjectes inanimats (tant permanents com tran-sitòries): ser o estar

La paperera és / està buida.

El menjar ja és / està fred.

L’expedient està tancat.

5. La veu passiva: ser

Els immigrants són atesos pel personal mèdic.

La documentació va ser revisada per l’auditora.

Aquestes circumstàncies no seran previstes pel nou reglament.

Els verbs ser i haver-hi

A diferència del verb estar, el verb ser sovint és intercanviable amb el verb haver-hi.

El secretari? El trobareu aquí mateix: és entrant a mà dreta.Entrant a mà dreta hi ha el secretari.El secretari està entrant a mà dreta.

282I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Al despatx hi ha unes persones que s’esperen.Les persones que s’esperen són al despatx.Al despatx estan unes persones que s’esperen.Les persones que s’esperen estan al despatx.

Entre els autors que han obtingut la distinció hi ha Lluís Soler i Benet Riera.Entre els autors que han obtingut la distinció estan Lluís Soler i Benet Riera.

Els documents sol·licitats són a la xarxa interna, però ara no n’hi ha cap de disponible.Els documents sol·licitats estan a la xarxa interna, però ara cap no està disponible.

Perífrasis amb el verb estar

En certes perífrasis amb el verb estar, és freqüent l’ús erroni del verb ser.

Per exemple, la perífrasi estar a punt (de), amb què expressem una acció o un moment imminent o pendent.

Estem a punt? Podem començar?Som a punt? Podem començar? El segon acte estava a punt d’acabar.El segon acte era a punt d’acabar.

El manual està a disposició / està a l’abast de tothom.El manual és a disposició / és a l’abast de tothom.

Està de vacances, però està al corrent de tot.És de vacances, però és al corrent de tot.

Qui està a l’atur està a favor d’aquestes mesures.Qui és a l’atur és a favor d’aquestes mesures.

Les oficines no estan en condicions: estan en obres. Les oficines no són en condicions: són en obres.

No patiu: estem amb vosaltres.No patiu: som amb vosaltres.

(Vegeu la perífrasi «estar + gErundi» a l’apartat 20.7.8, «El gerundi».)

283I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

20.8. Adverbis

20.8.1. Adverbis acabats en -ment

A partir de la forma femenina o invariable d’un adjectiu i la terminació -ment, podem formar adverbis de manera: aquests adverbis es refereixen a la manera particular de fer alguna cosa, de procedir o de ser.

Han actuat sàviament.Vam estar còmodament instal·lats.Ens van tractar amablement i educadament.Reben ajudes tant directament com indirectament.

Els adverbis dels exemples anteriors deriven de les formes femenines sàvia, còmoda, educada, directa i indirecta i de l’adjectiu invariable amable.

És desaconsellable l’acumulació dels adverbis en -ment. Cal no perdre de vista la possibilitat de modificar el segon adverbi i així, en el tercer exemple, transformar educadament en amb educació.

Ens van tractar amablement i amb educació.

Quan, successivament, es repeteixen dos o més adverbis de manera, és pos-sible prescindir de la terminació -ment de l’últim o dels últims sempre que el primer l’expressem en la forma completa.

Reben ajudes tant directament com indirecta.Reben ajudes tant directa com indirectament.

20.8.2. Adverbis de quantitat

L’adverbi gens i el pronom res

Hem d’evitar confondre l’ús de l’adverbi gens amb el del pronom res; ja que res només significa ‘cap cosa’.

No tenen res, però no deuen res.No s’esforcen en res.Res no els espanta.No tenen por de res.

284I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

De tot el que han explicat, no he entès res.—Què duus, a la mà? —Res.

Gens significa ‘en cap quantitat’ o ‘en una quantitat mínima’. Precedint un substantiu i en contextos negatius, sempre va seguit de la preposició de.

No han caminat gens. No s’esforcen gens.No tenen gens de por.L’explicació no m’ha resultat gens clara.No ens entretindrem gens.—Va ploure, ahir? —No. Gens ni mica.

És un error usar res amb el valor de gens. Res no fa referència a conceptes mesurables, com ara els quilòmetres, l’esforç, la por o el temps.

No han caminat res. No s’esforcen res.No tenen res de por.L’explicació no m’ha resultat res clara.No ens entretindrem res.No va ploure res.

En espanyol, tant el pronom res com l’adverbi gens coincideixen en un sol mot, nada.

Espanyol CatalàNo han caminado nada. No han caminat gens.No tienen miedo de nada. No tenen por de res.La explicación no ha sido nada clara. L’explicació no ha estat gens clara.No tenemos nada de azúcar. No tenim gens de sucre.No habla nada de inglés. No parla gens d’anglès.

285I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— L’expressió no res equival a la negació de tota cosa o bé a una cosa mínima, insignificant.

Ho tindrem llest en un no res. Té un dormir molt prim: no res el desperta.Què vols, ara? —No res.

— Substantivada, l’expressió no res s’uneix amb un guionet: no-res.

Molts filòsofs han tractat sobre el no-res.

En oracions interrogatives i condicionals, res i gens adquireixen sentit posi-tiu: ‘alguna cosa’ o ‘alguna quantitat d’alguna cosa’.

Si volen res, ja ens avisaran.—Us devem res? Tenen gens d’esperança?

Els adverbis i adjectius bastant, força i molt L’adverbi força, etimològicament equivalent a molt, té actualment un matís més aviat restrictiu o concessiu, en el sentit que, quan diem d’algú que ha millorat força, no deixem de voler dir que probablement no ha millorat prou o que podria haver millorat més.

L’adverbi bastant té un valor semblant al que actualment donem a força en el sentit de grau o quantitat suficient, si bé, generalment, amb el matís que amb aquest grau o quantitat suficient no arriba al grau desitjable o més alt possible.

Finalment, l’adverbi molt marca un valor alt en aquesta escala.

Ha après força.Ha après bastant.Ha après molt.

286I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Quan actuen com a adjectius, d’aquests tres mots només força és invariable.

Tenen força possibilitats.Tenen forces possibilitats.Tenen bastantes possibilitats.Tenen moltes possibilitats.

L’adjectiu bastant, seguit de la preposició de, deixa de tenir flexió de gènere.

bastant sorollbastant de sorollbastanta aiguabastant d’aigua

Els adverbis i adjectius gaire, molt i massa

L’adverbi i adjectiu gaire significa ‘molt’ en oracions negatives (precedit de no o darrere de sense), en oracions interrogatives i en oracions condicionals.

No vénen gaire sovint.Ha menjat sense gaire gana.Sabeu gaire geografia?Si esteu gaire cansats, no us podreu concentrar.

Probablement, l’oblit de gaire i l’ús abusiu de molt o massa es produeix a causa que en espanyol no hi ha cap adverbi exactament equivalent.

No vénen molt/massa sovint.Ha menjat sense molta/massa gana.Sabeu molta geografia?Si esteu molt/massa cansats, no us podreu concentrar.

L’adverbi i adjectiu gaire ocupa, en aquests casos, la posició que en oracions positives tindrien molt o, eventualment, massa.

Vénen molt/força sovint.Ha menjat amb molta/força gana.Saben molta/força geografia.Estan molt/força cansats.

En la funció d’adjectiu, gaire admet la flexió de nombre, que considerem preferent.

287I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Avui no s’han presentat gaire mocions. Avui no s’han presentat gaires mocions.

En les oracions negatives, massa, que expressa una idea de quantitat excessi-va, no s’ha de confondre amb gaire.

No ha parlat massa.(ens referim a unes paraules excessives)

No ha parlat gaire.(ens referim a unes paraules escasses)

En la funció d’adjectiu, massa és invariable.

Tenen massa privilegis.Tenen masses privilegis.

L’adverbi i adjectiu prou

El mot prou, sempre invariable, pot ser adverbi però també adjectiu.

No els destorbis, que ja tenen prou feina. Ja sabien prou què havien de fer.Amb aquest material ja en tindrem prou per a tots els inscrits.Ja portes prou diners per a convidar-nos a tots?

Es considera un anglicisme la construcció prou com per a; cal, doncs, evitar-la.

El treball fet en aquell segle no ha estat prou com per a eliminar aquest pro-blema.El treball fet en aquell segle no ha estat prou per a eliminar aquest problema.

L’adverbi com de la primera frase de l’exemple no afegeix cap signi-ficació ni té tradició en català.

288I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Les formes tan i tant

— El mot tan sempre fa d’adverbi —per tant, és invariable— i significa ‘en el mateix grau’. Pot modificar adjectius, adverbis o locucions adjectivals i adverbials.

No són tan intransigents com semblen.S’expressen tan lliurement com poden.Si aneu tan de pressa, se us escaparan els detalls. L’autobús li va passar tan a frec que el va fer trontollar.

— El mot tant és un adjectiu i un pronom, amb flexió de gènere i nombre,

que significa ‘la mateixa quantitat o nombre’; davant d’un nom, admet la preposició de.

Aquest ajuntament té tants serveis com l’ajuntament veí. (adjectiu)Voleu dir que en té tants? (pronom)No feu tant d’enrenou. (adjectiu) Sempre en fan tant? (pronom)

I també és un adverbi que modifica el verb de l’oració.

No correu tant!Han corregut tant que han arribat els primers.

No hem de confondre l’ús adverbial de tant amb l’adverbi tan, que, com hem vist, modifica un adjectiu, un adverbi o una locució adjectival o adverbial.

Hi van insistir tant que finalment els van atendre.(adverbi que modifica el verb)

No sembla un diagnòstic tan greu.(adverbi que modifica un adjectiu) Vindran tan aviat com sigui possible.(adverbi que modifica un altre adverbi)

289I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Avancen tan a poc a poc que els costarà d’arribar.(adverbi que modifica una locució adverbial)

Les correlacions tan […] com i tant […] com — Amb l’adverbi tan, seguit d’un altre adverbi o un adjectiu i de l’adverbi

com, construïm oracions comparatives.

L’últim acord ha estat tan desfavorable com els anteriors.Són tan a prop com nosaltres.

— Amb la correlació tant […] com ens referim a dos elements (l’un introduït

per tant i l’altre, per com) que formen part d’un conjunt.

Formen part de la comissió tant funcionaris com interins.Tant la regidora com l’alcalde han donat suport a les famílies afectades.

20.8.3. Adverbis de negació

La doble negació: els mots negatius mai, res, ningú, enlloc, tampoc,gens i cap

La gramàtica aconsella no ometre l’adverbi de negació no en oracions en què entren els mots també negatius mai, res, ningú, enlloc, tampoc, gens i cap. En alguns casos, però, convé no oblidar que el català prefereix sovint una es-tructura sintàctica pròpia que envia a una posició posterior aquestes partícules negatives.

Ell no ho faria mai. (Millor que Ell mai no ho faria.)No hi ha res a dir.No ens ho ha dit ningú. (Millor que Ningú no ens ho ha dit.)No aniran enlloc.Tampoc no ho sabran.No s’esforcen gens.No han donat cap explicació.

290I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Algunes expressions també demanen l’adverbi no en frases negatives.

No han afrontat ni un problema.Ni l’una ni l’altra no se’n fan responsables.

En canvi, quan van abans del verb, els mots mai, res, cap, gens, enlloc i ningú permeten la presència de l’adverbi no, però no l’exigeixen. D’aquí que siguin correctes, en aquest cas, tant les oracions amb no com les oracions sense no (les parelles de frases següents tenen el mateix significat).

Res no els afecta.Res els afecta.

De negatiu a positiu

Els mots mai, enlloc, cap i ningú adquireixen sentit positiu en oracions con-dicionals i interrogatives, com passa amb els mots res, gens i gaire (vegeu els subapartats anteriors «L’adverbi gens i el pronom res» i «Els adverbis i adjectius gaire, molt i massa»).

No vénen mai.Si mai guanyen, ja en parlarem. (= alguna vegada) Ho havíeu vist mai? (= alguna vegada)

No ho hem vist enlloc, això. Si malgrat els obstacles arriben enlloc, tindran molt de mèrit. (= a algun lloc)Heu vist enlloc la grapadora? (= en algun lloc)

No ens han donat cap explicació.Sabeu cap tècnic que ens pugui ajudar? (= algun)Si arriba cap tècnic, digueu-li que passi. (= algun)

No confia en ningú.Hi ha ningú que el vulgui ajudar? (= algú, alguna persona)Si arriba ningú, digueu-li que passi. (= algú, alguna persona)

291I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Enlloc no és el mateix que en lloc

— Enlloc és un adverbi que vol dir ‘en cap lloc’, i en frases interroga-tives i condicionals vol dir ‘en algun lloc’.

No trobo el resguard enlloc.Aquestes mesures no van enlloc.(L’expressió no anar enlloc significa ‘no conduir a res, no ésser bo per a res’.)Heu vist enlloc el resguard?Si el trobes enlloc, porta-me’l.

— En lloc és una construcció prepositiva que va seguida de la preposi-ció de amb la qual constitueix una locució preposicional i, amb un complement (alguna cosa o algú), que significa ‘en comptes de’ o ‘en substitució de’.

En lloc de queixar-te, busca una solució.Horaris racionals en lloc de presentisme laboral.En lloc del diputat, presidirà l’acte la vicepresidenta.

La correlació no […] pas

La partícula de reforçament o emfasització pas, inexistent en espanyol i gai-rebé preceptiva en francès en tota oració negativa, té utilitat per a remarcar i subratllar el valor negatiu d’una proposició, sovint acompanyada de l’adverbi de negació no, com en els exemples següents.

El verb amidar significa ‘prendre la mida’, no pas ‘fer tal o tal mida’.La present disposició afecta els casos futurs, no pas els antics.

Vegem també un cas en què amb pas resoldrem a plena satisfacció una cons-trucció que l’espanyol fa segons un altre model.

Lo que se ha afirmado en nada afecta a la seguridad del menor. Allò que hem afirmat no afecta pas la seguretat del menor.

292I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

20.8.4. Adverbis i locucions adverbials de temps

— L’adverbi de temps alhora significa ‘a un mateix temps’. Aquest adverbi no s’ha de confondre amb la locució a l’hora de, que significa ‘en el moment de’.

A l’hora de prendre una decisió, es tindrà en compte l’informe tècnic i el financer alhora.(= En el moment de prendre una decisió, es tindran en compte l’informe tècnic i l’informe financer al mateix temps.)

— La locució adverbial de temps a hores d’ara significa ‘ara’, ‘en aquests moments’. No oblidem que aquesta locució és introduïda amb la preposi-ció a.

A hores d’ara ja deuen haver rebut la notícia.Hores d’ara ja deuen haver rebut la notícia.

— La locució adverbial de temps al més aviat possible és sinònima de les expressions tan aviat com sigui possible i com més aviat millor, locucions que considerem preferents.

Ho acabarem tan aviat com sigui possible.Ho hem d’acabar com més aviat millor.Presenteu la proposta al més aviat possible.

Si canviem l’adverbi aviat per un altre, obtenim significats diversos.

Ho fan tan bé com saben.Avalueu els resultats de la campanya tan objectivament com pugueu. Els ho explicarem com més clarament millor.Com més lluny millor!

Construïdes amb un adjectiu en lloc d’un adverbi, les expressions que segueixen no són correctes.

Expliqueu la proposta tan breu com sigui possible.Expliqueu la proposta com més breu millor.Expliqueu la proposta al més breu possible.Expliqueu la proposta tan breument com sigui possible.

— Les locucions adverbials de temps d’ara endavant, en endavant, d’avui endavant i des d’ara són sinònimes i signifiquen ‘a comptar des d’ara’.

293I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Tanmateix, tinguem en compte que la locució d’ara en endavant és una mena de combinació de les dues primeres del tot incorrecta.

D’ara endavant no s’admeten fotocòpies.D’ara en endavant no s’admeten fotocòpies.

La Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació (en en-davant, LOCE), […] La Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació (d’ara en endavant, LOCE), […]

— La locució adverbial temporal de tant en tant significa ‘a intervals’. Són del tot incorrectes les expressions de quan en quan, de tant en quant i alguna que altra vegada.

De tant en tant ha d’anar a Brussel·les.De quan en quan ha d’anar a Brussel·les.De tant en quant ha d’anar a Brussel·les.Alguna que altra vegada ha d’anar a Brussel·les.

— L’adverbi ençà denota un moviment en l’espai o en el temps des d’una po-sició o situació anterior o més allunyada cap a la direcció on és el parlant o el qui escriu: Feu ençà aquestes cadires (= acosteu-les), que així hi cabrem tots. En aquest sentit, l’antònim de ençà és enllà: Feu enllà aquestes cadi-res (= allunyeu-les), que així hi cabrem tots.

Amb la locució d’ençà de introduïm el moment a partir del qual es pro-dueix una acció o un estat. És incorrecte ometre la preposició de.

D’ençà de l’aplicació del Reglament, els casos conflictius han disminuït.D’ençà l’aplicació del Reglament, els casos conflictius han disminuït.

No és correcte canviar la preposició de per la preposició des de:

Des de l’aplicació del Reglament ençà, els casos conflictius han disminuït.De l’aplicació del Reglament ençà, els casos conflictius han disminuït.

Des d’aleshores ençà, els casos conflictius han disminuït.D’aleshores ençà, els casos conflictius han disminuït.

(Vegeu l’apartat 20.9.7, «Canvi i caiguda de preposicions».)

294I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— L’adverbi mentrestant introdueix el temps durant el qual s’esdevé una altra acció. Va separat de la resta de la frase, generalment amb una coma. No s’ha de confondre amb la conjunció temporal mentre.

La directora despatxava amb l’interventor; mentrestant, el secretari atenia les trucades.La directora despatxava amb l’interventor; mentre, el secretari atenia les trucades.

Nosaltres prepararem els dossiers; vosaltres, mentrestant, envieu les invitacions.Nosaltres prepararem els dossiers; vosaltres, mentre, envieu les invitacions.

La conjunció temporal mentre es refereix a accions simultànies.

Mentre la directora despatxa amb l’interventor, el secretari atén les trucades.Mentre nosaltres preparem els dossiers, vosaltres envieu les invitacions.

Ni l’adverbi mentrestant ni la conjunció mentre tampoc no s’han de con-fondre amb mentre que, que indica la contraposició entre dues accions.

Ells fan d’intermediaris, mentre que nosaltres hem de resoldre els problemes.

— L’adverbi sovint equival a freqüentment, amb freqüència, moltes vegades. Desafortunadament, aquestes expressions guanyen terreny a l’adverbi so-vint, que és molt útil i econòmic.

Sovint plega tard.Presenten mocions tot/molt sovint.

20.9. Preposicions i locucions preposicionals

20.9.1. Les determinacions temporals

Per a introduir les expressions de temps, seguim els criteris següents:

— L’hora és precedida per la preposició a.

L’acte és a les set del vespre.

— El dia no és introduït per cap preposició.

El període de recaptació voluntària acaba l’11 de juny.

295I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— Les parts del dia, en general, són introduïdes amb la preposició a, però en cap cas amb la preposició per.

El Registre també és obert a la tarda.El Registre també és obert per la tarda.

— Les setmanes i quinzenes no van introduïdes per cap preposició.

La primera setmana / quinzena del mes de juny s’obrirà la borsa de treball.

— Els mesos, de vegades són introduïts amb una preposició i de vegades no en porten.

Si l’expressió temporal és genèrica, és a dir, si només conté la indicació del mes, l’escrivim introduïda amb les preposicions a o per.

La majoria del departament fa vacances a l’agost.Pel maig, cada dia un raig.

Si l’expressió temporal és concreta, és a dir, si el mes va precedit d’un de-terminant o seguit d’un complement (l’any, per exemple), l’escrivim sense preposició.

El Pla de formació d’enguany comença l’octubre de 2015.Les proves de l’oposició es faran el maig vinent.

— Les estacions de l’any, com els mesos, de vegades són introduïts per una preposició i de vegades no.

Si l’expressió temporal és genèrica, és a dir, si només conté la indicació de l’estació, l’escrivim introduïda generalment amb la preposició a o per.

La biblioteca s’inaugurarà a l’hivern.Per la tardor arriben les primeres pluges.Per Pasqua canten caramelles.

Si l’expressió temporal és concreta, és a dir, si l’estació va precedida d’un determinant o seguida d’un complement, l’escrivim sense preposició.

La biblioteca s’inaugurarà passat l’hivern.

296I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

La biblioteca s’inaugurarà l’hivern vinent.Marxaran l’estiu vinent.

— L’any no és introduït per cap preposició; simplement, comencem amb l’article el o amb l’expressió l’any.

El 2013 les Nacions Unides van declarar el 2015 Any Internacional de la Llum.El desplegament del Pla de biblioteques es va iniciar l’any 1998.

— Les dècades i els segles s’introdueixen amb les preposicions a o en.

A / En la dècada dels anys cinquanta la població va experimentar un fort impuls.L’ermita fou construïda al / en el segle Xvi.

— Les dècades no admeten plural. Hi va haver una forta riuada a la dècada dels seixantes.Hi va haver una forta riuada a la dècada del seixanta.

Locucions preposicionals

— Les locucions a l’inici de, a/al començament de, a/al principi de i a la pri-meria de.

a l’inici del curs acadèmica començament de setembreal començament de la sessióa principi de temporadaal principi de la temporadaa la primeria de l’hivern

Hi ha expressions similars que, amb article, no admeten el plural.

als inicis deals començaments deals principis dea les primeries de

— Les locucions a la fi de, a/al final de i a l’acabament de.

a la fi de la sessióa final de curs

297I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

al final del cursa l’acabament de l’estiu

Només és admissible el plural de la locució a finals de.

a finals d’estiuals finals de l’estiuals acabaments de l’estiu

— Les locucions a mitjan i a mig/mitja. Aquestes locucions sinònimes signi-fiquen cap a la meitat d’un espai de temps. Recordem que la paraula mitjan és invariable i que no admet la posposició de la preposició de.

a mitjan mesa mig junya mitjan de mesa mitjans de mes

a mitjan segle XX

a mitja / a mitjan setmana

— La locució d’aquí a. Indica la fi d’un espai de temps a comptar del moment en què parlem.

D’aquí a un mes començaran les proves.D’aquí a una setmana tornem de vacances.D’aquí a quinze dies comença el curs.D’aquí a un any lliuraran el projecte.

Són incorrectes les locucions dintre de i dins de.

Dintre / Dins d’un mes començaran les proves.Dintre de poc acaba el termini.Dintre d’uns dies farà vacances.

— La locució al cap de indica la fi d’un espai de temps.

La prova serà el dia 7 i al cap d’un mes en sabrem el resultat.La prova serà el dia 7 i dintre d’un mes en sabrem el resultat.

298I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— La locució a comptar de indica el moment inicial d’un període de temps.

[…] quinze dies a comptar de la publicació de l’anunci en el Butlletí Oficial de la Província.

Un sinònim d’aquesta expressió és l’adjectiu comptador/a, que demana anar seguida de la preposició composta des de.

[…] quinze dies comptadors des de la publicació […][…] quinze dies comptadors de la publicació […]

La indicació de la periodicitat: cada quan

Els mots dia, setmana, mes i any s’usen sense auxili de cap preposició quan porten implícita una idea de periodicitat, de freqüència.

El correu es recull dues vegades el dia.El balanç es fa una vegada el mes.Vénen tres vegades l’any.Les quotes són de 30 euros el mes.

De fet, això, que no caldria aclarir si no és pel fet que el castellà entra aques-tes fórmules amb preposició, no és sinó una manifestació més del fet que dia, mes, setmana i any són termes que en català no exigeixen normalment cap preposició.

Les correlacions de […] a i des de […] fins a

Per a indicar el començament i el final d’un període de temps, podem recórrer a les preposicions de […] a o des de […] fins a.

El període d’inscripció és del dia 15 al dia 30.Des del dia 15 fins al dia 30.

És preferible no barrejar la preposició simple amb una de composta.

El període d’inscripció és del dia 15 fins al dia 30.El període d’inscripció és des del dia 15 al dia 30.

299I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

20.9.2. Les determinacions d’espai

Quan ens referim a un lloc, l’introduïm gairebé sempre amb una preposició.

L’Ajuntament és al carrer Major.

Només si l’espai es fa explícit amb un adverbi de lloc, l’ús de la preposició és facultatiu.

Eren dalt.Eren a dalt.Seguiu avall.Seguiu cap avall.

Les determinacions d’espai es refereixen bàsicament als quatre casos següents:

1. L’indret on una persona, una cosa o una acció es produeixen o s’esdevenen. S’expressa habitualment amb les preposicions a o en.

El trobareu a l’oficina de recaptació.Això s’ha de desar en aquell arxivador.

Aquesta circumstància també es pot expressar amb dins (o dintre) i dins de.

2. L’indret d’on o des d’on una persona, cosa o una acció es produeixen, pro-venen o arriben. S’expressa habitualment amb la locució prepositiva des de o amb la preposició simple de.

Han portat això del magatzem.Vindran directament de / des de Sant Celoni.Des d’ / D’aquell turó es poden veure els pobles del voltant.

300I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Cal evitar l’abús de la combinació des de per a indicar l’agent o el res-ponsable d’una acció (vegeu el text destacat «Despersonalització del subjecte» de l’apartat 5.1, «Emissor»).

Des de la Secretaria ens demanen retornar els formularis.Des de la Regidoria de Transport i Mobilitat s’ha organitzat una jornada de participació ciutadana.

En aquests casos, eliminem la preposició i fem visible el subjecte:

La Secretaria ens demana que retornem els formularis.La Regidoria de Transport i Mobilitat ha organitzat una jornada de par-ticipació ciutadana.

3. L’indret cap (a) on o fins on una persona, una cosa o una acció es produeixen, van, s’orienten o s’adrecen. S’expressa habitualment amb les preposicions a, en, cap, cap a, fins, fins a.

Els paquets s’han d’enviar a l’escola.Quan arribareu en aquell carrer, heu d’agafar el camí de l’esquerra.Feu-les entrar en aquest despatx.Arribarem fins a la font.Les ruïnes són cap als afores de la vila.Anem cap amunt. (però també Anem amunt)Hauran de tornar fins dalt. (però també fins a dalt)

4. L’indret per on una persona, una cosa o una acció es produeixen o passen per arribar a un altre punt. S’expressa habitualment amb la preposició per.

Passeu per aquest cantó.Llegiu atentament el full d’instruccions per davant i per darrere.

Les preposicions a i en

Davant les determinacions de lloc les preposicions a i en es podrien conside-rar fins a un cert punt intercanviables.

301I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Per a decidir-nos per l’una o per l’altra, considerem primer la mena d’espai a què ens referim: si és un lloc figurat, indeterminat o abstracte, preferim gene-ralment la preposició en.

en teoriaen la vida realen la pràcticaen plena joventuten somnis

Els ponents debaten l’activitat privada en centres públics.La conferenciant ha dissertat en diversos centres cívics.Els terroristes pretenien actuar en locals públics.Aquest partit vol tenir regidors en altres municipis.Aquest partit es vol expandir a/en altres municipis.

Si és un indret físic o determinat, haurem de considerar l’element posterior a la preposició, que, en la llengua parlada, es regeix pels fets següents:

— Davant consonant, donem preferència a la preposició a (a l’escola, a la sala, a l’interior de l’ajuntament), perquè és més natural, respecte a la preposició en (en l’escola, en la sala, en l’interior de l’ajuntament). La preferència per la primera (a) sobre la segona (en) respon, en gran part, a la més gran simplicitat i economia dels sons a pronunciar, i, si bé això és propi de la llengua parlada, té una repercussió i transcendència directa sobre la llengua escrita.

A la sala on ens vam reunir.L’anunci de licitació es pot consultar al Servei de Contractació.Aquesta obra es pot consultar a totes les universitats de Catalunya.

— Davant vocal, si la preposició fa referència a una situació estàtica (indret on una cosa o una persona són, estan o es produeixen), totes dues preposi-cions es consideren igualment correctes.

Eren al carrer de casa.Eren en el carrer de casa.

— Davant adjectius o pronoms demostratius (aquest, aquesta, aqueix, aqueixa, aquell, aquella) i davant elements d’indeterminació (un, una, algun, alguna,

302I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

cert, certa), tant en expressions de situació com de moviment és recomana-ble atenir-se també als usos orals, que prefereixen la preposició en.

L’oficina és en un pis del mateix carrer.Es van reunir en aquell despatx.En certs departaments no treballen a la tarda.

Subratllem que, amb una marcada diferència respecte al que s’esdevé en es-panyol, la preferència per en en comptes de a val també en el cas que les de-terminacions de lloc indiquin punt de final o de destinació d’una acció o quan són regides per un verb de moviment (lloc cap on es produeix una acció).

Han anat a la sala.Han anat en aquella sala.Vam arribar al cim.Vam arribar en aquell cim.Ens arribarem en aquelles cases.

Les preposicions dalt, damunt, darrere, davant, baix, dins/dintre, sobre, sota, prop i fora

Les preposicions provinents d’adverbis de lloc, com ara dalt, dins, dintre, sobre i sota, poden anar seguides de la preposició de o totes soles.

Totes les frases següents són correctes:

Les nenes són dalt l’habitació.El gat s’ha enfilat dalt de l’armari.El portamonedes és dins la cartera.El mocador és dins de la bossa.Hi ha esparadrap dintre la farmaciola.Dintre del calaix hi ha el que busques.Deixa el llibre sobre la taula.Deixa la jaqueta sobre de la cadira.Darrere la porta hi ha l’abric.Davant de l’escola hi havia molta gent.Porta una camisa sota el jersei.La paperera és sota de l’escriptori.

Aquestes mateixes preposicions poden anar precedides de la preposició a, segons els graus de formalitat. Aquesta preposició se sol utilitzar quan es vol expressar moviment o direcció.

303I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Deixa el llibre a sobre (de) la taula.Posa’t unes mitges a sota dels (els) pantalons.Va pujar a dalt (de) la teulada.La barca és a dintre (de) la zona vigilada.

Les preposicions cap i cap a

Davant d’adverbis de lloc (aquí, allà, ençà, enllà) i davant de demostratius (aquest, aqueix, aquell) utilitzem la preposició cap per a indicar ‘direcció a’.

Veniu cap aquí.Caminen cap aquell turó.

En els altres casos utilitzem la locució prepositiva cap a.

Cap a la dreta o cap a l’esquerra?L’empresa camina cap a l’èxit.

La mateixa locució indica proximitat en el temps.

Arribaran cap al migdia.

Les preposicions fins i fins a

— La preposició fins, sola o en combinació amb a o en, expressa el terme en l’espai o en el temps on algú o alguna cosa arriba.

Escrivim fins o fins a d’acord amb el que faríem en absència de fins. Si diem S’ha d’arribar al final, Aneu al punt de sortida, L’aigua els arribava als genolls, direm també:

S’ha d’arribar fins al final.Aneu fins al punt de sortida.L’aigua els arribava fins als genolls.

Igualment, si diem Ens veurem demà, Ho enviaran el dia 1, Tancaran a l’agost o Ho farem l’any que ve, direm:

No ens veurem fins demà.No ho enviaran fins el dia 1. Treballaran fins a l’agost.No ho farem fins l’any que ve.

304I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Els exemples anteriors permeten observar que la locució prepositiva fins a es redueix a fins quan l’element que la segueix no admet de ser introduït amb la preposició a.

— Seguida dels demostratius aquest, aqueix i aquell, l’article un o l’indefinit algun, la preposició a també es pot elidir, o substituir-se per en.

Aneu fins a aquella casa.Aneu fins aquella casa. Aneu fins en aquella casa.

— La a és optativa amb aquells elements que també l’admeten optativament en altres contextos: l’interrogatiu i relatiu on, i les preposicions dalt, da-munt, darrere, davant, baix, dins/dintre, sobre, sota, prop i fora.

Fins (a) on vols anar a parar?Camineu fins (a) dalt.L’aigua arribava fins (a) baix de tot.

Cal tenir en compte, però, que la a no és optativa en el cas de sota i sobre.

Mireu d’arribar fins a sobre/sota la finestra.

20.9.3. El complement directe i la preposició a

El complement directe en català va generalment sense l’acompanyament de la preposició a amb què l’espanyol introdueix aquest element, encara que es refereixi a persones.

Aquest problema no preocupa gens el nou director.Aquest problema no preocupa gens al nou director.

Aquesta mesura afecta els ciutadans.Aquesta mesura afecta als ciutadans.

El regidor ha saludat els convidats.El regidor ha saludat als convidats.

(Vegeu l’apartat 20.7.3, «Verbs transitius i verbs intransitius».)

305I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

20.9.4. Els mitjans de locomoció

Per a introduir els mitjans de locomoció, utilitzem la preposició amb, però també es correcta la preposició en.

S’hi pot anar amb avió o amb tren.S’hi pot anar en avió o en tren.

Observem que no és el mateix anar amb tren que pujar al tren, o arribar-hi amb autobús que pujar o agafar l’autobús.

20.9.5. La preposició de

— Tal com s’esdevé amb els verbs preposicionals (acostumar-se a, consistir en, etc.), certs noms i adjectius tenen un règim propi que exigeix introduir amb unes determinades preposicions els complements corresponents. So-vint, aquest règim preposicional varia entre llengües i és preceptiu atenir-se al propi. Els exemples següents en són només una mostra.

Se sent pudor de socarrim.Se sent pudor a socarrim.

No hem de tenir por d’equivocar-nos.No hem de tenir por a equivocar-nos.

Elles van ser les primeres d’arribar a l’acte.Elles van ser les primeres a arribar a l’acte.

El conferenciant no va fer esment de cap nom conegut.El conferenciant no va fer esment a cap nom conegut.

Han fet cas del vostre consell i han anat a reclamar.Han fet cas al vostre consell i han anat a reclamar.

Trobarem la solució del vostre cas.Trobarem la solució al vostre cas.

La situació dels residents estrangers és diferent de la dels autòctons.La situació dels residents estrangers és diferent a la dels autòctons.

El rebuig de la proposta va causar que se suspengués la reunió.El rebuig a la proposta va causar que se suspengués la reunió.

306I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— Amb la preposició de podem introduir optativament infinitius en funció de subjecte o de complement directe.

Els agrada molt de jugar a cartes.Procurarem d’assistir a l’acte.Ens han prohibit d’anar-hi.

— Amb la preposició de també podem introduir l’agent d’una oració passiva.

Allò era una cosa ben sabuda de tothom.

Omissions indegudes

Amb la preposició de introduïm l’adjectiu referit a un terme omès i representat pel pronom en.

Ja hem rebut les carpetes. N’han dut deu blanques i vint blaves. Ja hem rebut les carpetes. N’han dut deu de blanques i vint de blaves.

Carpetes per arxivar, n’hi ha les que vulguis.De carpetes per arxivar, n’hi ha les que vulguis.

La preposició de forma part de la construcció «només de + inFinitiu».

Només veure’s, ja s’han reconegut.Només de veure’s, ja s’han reconegut.

20.9.6. Les preposicions per i per a

Els dos factors que regeixen els usos de les preposicions per i per a són: la categoria gramatical (nom, adjectiu, article, pronom, adverbi i infinitiu) del nom que les segueix i la significació que expressen.

Davant d’un element nominal (nom, adjectiu, article, pronom)

Escrivim per en els casos següents:

307I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— Causa o motiu

Un arbre abatut pel vent.Actuar per interès.Un minut de silenci per les víctimes.No hauríem de pagar per l’ús del programa.Treballen pel bé comú?

— Lloc

Ha sortit per la porta del darrere.Fer passar per l’adreçador.

— Temps

El va llogar per un any.Pel maig, cada dia un raig.Dos cops per setmana.

(Vegeu l’apartat 20.9.1, «Les determinacions temporals».)

— Mitjà o instrument

Enviarem la convocatòria per correu electrònic.Se n’ha sortit per constància i voluntat.

— Distribució

700 € per alumne.Dues peticions per ajuntament.Un dossier per assistent.

— Identificació (‘en qualitat de’, ‘com a’)

Van donar el projecte per finalitzat.S’ha donat per al·ludit.

— L’agent de l’acció (en les oracions passives)

El director del centre ha estat rebut per la diputada.El conveni a què us referiu va ser signat pel president.Han fet dur el paquet per en Joan.

308I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

(= En Joan transportava el paquet; no n’era el destinatari.)

— Opinió

Pels juristes, aquesta llei és innecessària per als ciutadans.Pel cap de servei, el projecte és viable.(Altres opcions: segons els juristes, a parer dels juristes; en opinió del cap de servei)

— Bescanvi

Ella ha decidit per tothom.Un milió i mig d’euros per quinze mesos de presó.Fer passar bou per bèstia grossa.

Escrivim per a en els casos següents:

— Destinació o finalitat

Per a un plantejament correcte, necessitem més dades.El sobre era per a ella, la vicepresidenta.Han fet dur el paquet per a en Joan. (= En Joan l’havia de rebre; n’era el destinatari.)

Davant de conjunció (o locució conjuntiva) i adverbi (o locució ad-verbial)

En aquests casos escrivim per.

Estem satisfets per com ho han resolt.Ho volen per demà passat; és a dir, per dijous.Mireu les petjades: han passat per aquí. Això serà per quan vindreu.

Davant d’infinitiu

La dificultat d’establir amb seguretat quina de les dues formes (per o per a) ha de precedir els infinitius ha estat des de fa molts anys motiu de vacil·lació i controvèrsia entre especialistes.

En general, davant d’infinitiu considerem sempre correcta la forma per.

309I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— Finalitat, destinació

Es reuneixen per arribar a un acord.Se’n va anar per no sentir-lo.Han vingut per veure l’alcalde.

Però quan la finalitat no depèn d’un verb (sinó d’un substantiu, un adjectiu, un adverbi o una construcció impersonal o passiva) i quan la finalitat no és imputable a voluntat o intenció, la preposició correcta és per a.

Una música per a relaxar-se.És massa tard per a queixar-se.Aquest mètode no és el més adequat per a valorar els indicadors.Per a comunicar-se correctament, s’han de tenir les idees clares.Va ser nomenat per a impulsar el projecte.

— Acció pendent

Tenim molta feina per fer. Decrets per signar.Pis per llogar.

— Concessió

Se’n surt prou bé, per tenir l’entorn que té.Per no entendre-hi gaire, ho dissimula força. Aquesta nena és molt baixa per tenir l’edat que té.

D’acord amb la normativa actual, l’infinitiu causal és una construcció incorrecta. En lloc de la preposició per, hem de fer servir una conjunció causal, com ara perquè.

No han pogut signar el contracte per no presentar-se una de les parts. No han pogut signar el contracte perquè una de les parts no s’ha presentat.

Si l’acció introduïda per la preposició es refereix al passat, podem fer servir l’infinitiu compost.

310I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

No ha estat admesa per no presentar la sol·licitud a temps.No ha estat admesa per no haver presentat la sol·licitud a temps.No ha estat admesa perquè no va presentar la sol·licitud a temps.(= Com que no va presentar la sol·licitud a temps, no ha estat admesa.)

20.9.7. Canvi i caiguda de preposicions Davant d’un infinitiu, les preposicions en i amb canvien i passen a ser, res-pectivament, a i de.

Hem posat tot el nostre esforç a acabar el projecte.Hem posat tot el nostre esforç en acabar el projecte.

Estan d’acord a assumir responsabilitats.Estan d’acord amb assumir responsabilitats.

Davant la conjunció que, el català no admet cap preposició.

En cas que s’estableixi una pròrroga, rebreu una comunicació.En cas de que s’estableixi una pròrroga, rebreu una comunicació.

No hi ha manera que entenguin la situació.No hi ha manera de que entenguin la situació.

La solució proposada consisteix que els treballs s’ajornin una setmana.La solució proposada consisteix en que els treballs s’ajornin una setmana.

(Vegeu l’apartat 20.7.4, «Verbs de règim preposicional».)

20.9.8. Altres locucions preposicionals

Com a / com

L’expressió com a significa ‘en qualitat de’, ‘en condició de’, ‘en tant que’, ‘amb la condició de’.

El diputat va subscriure el conveni com a representant de la Diputació de Barcelona.Se n’adjunta un exemplar com a model.

311I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Amb la mateixa forma com a introduïm sovint altres elements d’identificació:

Projecte de reordenació de la masia coneguda com a Mas d’en Bassa.

Aquests casos admeten també una fórmula equivalent i potser preferible amb per.

Projecte de reordenació de la masia coneguda per Mas d’en Bassa.

Hem de diferenciar entre la locució prepositiva com a i l’adverbi com. Entre altres funcions, l’adverbi uneix termes comparables entre ells o que admeten una relació d’igualtat. Si diem S’estimen com germans, entenem que les persones a qui ens referim no són germanes, sinó que han establert una relació pròpia de germans, igual a la dels germans (= s’estimen com si fossin germans).

Si, en canvi, diem S’estimen com a germans, hem d’entendre que aquelles persones són efectivament germanes, ja que la forma com a és sinònima de en tant que, en condició de.

Amb data / en data

Sovint hi ha confusió en l’ús de les formes quasi homòfones amb data i en data. La primera s’utilitza per a indicar la data de redacció d’un document; la segona, per a fer referència a la data de presentació o de recepció del do-cument.

Vam rebre, en data 27 de gener de 2015, la citació amb data 18 de febrer de 2015 en què convoqueu la reunió general.

D’altra banda, cal no abusar de la paraula data perquè moltes vegades no aporta cap informació complementària, i, doncs, pot ser directament omesa.

segons l’informe del [amb data] 12 de novembre l’informe rebut [amb data] el 12 de novembre

Sense / sens

De les dues formes, sense i sens, l’habitual és la primera. Tanmateix, la va-riant sens es manté en construccions ja fixades.

312I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

sens dubtesens faltasens fisens mesurasens nombre

Amb […] / sense

Quan combinem les preposicions amb i sense, el nom i els complements que l’acompanyen han d’anar després de la primera preposició i, si es vol, després de la segona.

Volen tirar endavant el projecte amb consentiment o sense.Volen tirar endavant el projecte amb consentiment o sense consentiment.

Hem de començar la reunió amb els coordinadors o sense.Hem de començar la reunió amb els coordinadors o sense els coordinadors.

No és correcte, però, anteposar les dues preposicions al nom.

Volen tirar endavant el projecte amb o sense consentiment. Hem de començar la reunió amb o sense els coordinadors.

Degut a

Aquesta construcció s’usa incorrectament com a locució prepositiva causal.

Degut a un descuit, hi ha hagut un incendi.A causa d’un descuit, hi ha hagut un incendi.

No van poder convocar l’acte degut al mal temps.No van poder convocar l’acte a causa del mal temps / perquè feia mal temps.

Degut és usat correctament quan és, efectivament, un participi que concorda amb un substantiu.

Hi ha hagut un incendi degut a un descuit.Els bons resultats han estat deguts a l’esforç.

313I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Quant a

Aquesta locució és sinònima de respecte a, pel que fa a, a propòsit de, etc. La traducció literal de l’espanyola en cuanto a no és correcta.

Quant als terminis, ens hem de cenyir als establerts.En quant als terminis, ens hem de cenyir als establerts.

Per mitjà de / mitjançant / a través de

Per mitjà de i mitjançant són locucions sinònimes.

S’hi han posat en contacte mitjançant l’associació de veïns.

Amb aquestes locucions resolem l’ús poc aconsellable de la locució a través de, que preferim reservar a casos en què es faci referència a un espai físic que es travessa.

La llum que passa a través de la finestra il·lumina la taula.

Procurem no abusar de les locucions per mitjà de i mitjançant. Segons els con-textos, les preposicions simples per, en o amb expressen la mateixa relació.

Només s’han comunicat mitjançant el correu electrònic.Només s’han comunicat per correu electrònic.

Feu la petició mitjançant aquest formulari.Feu la petició en aquest formulari.

Només s’hi pot arribar mitjançant un esforç col·lectiu.Només s’hi pot arribar amb un esforç col·lectiu.

20.10. Conjuncions i locucions conjuntives

20.10.1. La conjunció copulativa i i la conjunció disjuntiva o

Seguides de paraules començades amb i o amb o, al contrari del que s’esdevé en espanyol, el català no té unes formes alternatives amb què substituir les conjuncions i i o.

314I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

íntegre i imparcialrecte o oblic

íntegre e imparcialrecte u oblic

En el llenguatge general, la combinació d’aquestes dues conjuncions amb la barra inclinada és ambigua i, per això mateix, no és recomanable. És pre-ferible fugir de la inconcreció i ser explícits: si hem d’expressar una relació d’addició, fem servir la conjunció i; si hem d’expressar una opció o una rela-ció d’alternança, fem servir la conjunció o.

pels sistemes de concurs, concurs oposició o oposició(= per qualsevol d’aquests sistemes)

selecció de personal funcionari interí i personal laboral(= la selecció afecta tots dos col·lectius alhora)

La conjunció o no s’accentua mai, ni quan va entre xifres.

La quota és de 45 o 50 €.La quota és de 45 ó 50 €.

20.10.2. Les conjuncions distributives

Les conjuncions distributives expressen alternativa.

Ni blanc ni negre.O baixeu, o pugem.Ara riuen, ara ploren.Els uns han votat a favor; els altres, en contra.No solament no aproven la iniciativa, sinó que hi presentaran una alternativa.Un got mig ple mig buit.

Ja sigui […] o no és cap locució distributiva.

Ja sigui amb avió o amb tren hi arribaran a temps.Ja sigui amb avió ja sigui amb tren hi arribaran a temps.

315I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Amb avió o amb tren hi arribaran a temps.Sia amb avió o amb tren hi arribaran a temps.Sia amb avió o sia amb tren, hi arribaran a temps.Sia amb avió sia amb tren, hi arribaran a temps.

20.10.3. La conjunció adversativa sinó

Amb la conjunció sinó corregim una negació anterior.

En aquest cas, la titulació no és un requisit, sinó un mèrit. No solament heu d’emplenar el formulari, sinó que hi heu d’adjuntar la documentació.

No parlen d’autoritat, sinó d’autoritarisme.

Sinó també significa ‘altra cosa que’ o ‘(res) més que’.

No fan sinó justificar-se.(= No fan altra cosa que / (res) més que justificar-se.)

No hem de confondre la conjunció sinó amb la combinació condicio-nal si no, que expressa una condició negativa.

Si no = la conjunció condicional si + l’adverbi de negació no

No podrem començar la presentació si no arriben a temps.Si la proposta no està ben fonamentada, no els escoltaran.

Observem que si canviem la frase negativa per una d’afirmativa, la combinació si no es redueix a la conjunció condicional si.

Podrem començar la presentació si arriben a temps.Si la proposta està ben fonamentada, els escoltaran.

De vegades, la combinació si no representa tota una oració anterior, que s’elideix per tal de no repetir-la.

316I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Les instruccions han de ser clares; si no, ningú no les entendrà. (= Les instruccions han de ser clares; si les instruccions no són clares, ningú no les entendrà.)

En aquests casos, si no ha d’anar seguit d’una coma.

Altres conjuncions adversatives que expressen oposició o contrarietat són però, amb tot, en canvi, ara, ara bé, no obstant això, això no obstant.

20.10.4. La conjunció consecutiva doncs

La conjunció doncs expressa:

— conclusió o conseqüència

Tothom hi està d’acord? Doncs s’aprova la proposta.Passem, doncs, a la proposta següent.El projecte és complex i encara no esteu preparats; doncs no us hi podeu comprometre.

Locucions sinònimes: per tant, en conseqüència, per consegüent, així doncs.

— represa del discurs: […] Dèiem, doncs, que l’ús de la biomassa contribueix al desenvolupament econòmic local.

[…] Doncs bé, en aquella vella teoria es basen les aportacions actuals.

La conjunció doncs no té valor causal; és a dir, un valor equivalent a perquè o ja que.

La proposta s’ha aprovat, doncs tothom hi estava d’acord.La proposta s’ha aprovat perquè tothom hi estava d’acord. Han quedat exclosos de la convocatòria, doncs no compleixen tots els re-quisits.

317I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Han quedat exclosos de la convocatòria perquè no compleixen tots els re-quisits.

La conjunció doncs és incorrecta sempre que es pugui substituir per perquè o ja que.

20.10.5. La conjunció copulativa que

La conjunció que no té cap mena de contingut; simplement uneix l’oració principal amb la subordinada.

L’escola necessita que les famílies s’hi impliquin. Han dit que ho faran.Ens hem d’afanyar, que arribaran aviat.

És incorrecte ometre la conjunció que introductora de frases subordi-nades substantives equivalents a això.

Us demanem llegiu atentament aquestes indicacions.Us demanem que llegiu atentament aquestes indicacions.(= Us demanem això.) Confiem sabreu resoldre aquesta situació amb imparcialitat. Confiem que sabreu resoldre aquesta situació amb imparcialitat.(= Confiem en això.)

Us agrairem estudieu les esmenes tan aviat com sigui possible.Us agrairem que estudieu les esmenes tan aviat com sigui possible.(= Us agrairem això.)

(Vegeu també l’apartat 20.9.7, «Canvi i caiguda de preposicions».)

Cal distingir les diferents significacions de que (sense accent, pronunciat amb vocal neutra) i què (amb e oberta accentuada).

318I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

que conjunció Volen que siguem més clars.

Estan convençuts que la situació pot millorar. pronom relatiu, substituïble Els aspirants que no han estat admesos per el qual, la qual, els quals, tenen quinze dies per presentar les quals en les oracions esmenes o reclamacions. explicatives Els aspirants, que / els quals s’han sentit perjudicats, han protestat. adverbi, que modifica un Que bé que ho han fet! adjectiu o un altre adverbi Que lluny que volen arribar! què pronom interrogatiu, Què han dit? equivalent a quina cosa No saben què han dit. pronom relatiu, sempre La convocatòria a què / a la qual et precedit de preposició i refereixes encara no s’ha publicat. intercanviable per el qual, la qual, els quals, les quals Els assumptes de què / dels quals han parlat són de tràmit.

(Vegeu l’apartat 20.6.3, «Pronoms relatius».)

20.10.6. La conjunció causal i final perquè

La conjunció perquè introdueix causa i finalitat.

Com a conjunció causal és sinònima de ja que, com que, per tal com, atès que, vist que, a causa que, per raó que.

La majoria li dóna suport, perquè la seva credibilitat és inqüestionable.Com que la seva credibilitat és inqüestionable, la majoria li dóna suport.Aquest projecte és molt difícil que vagi endavant, ja que ens hem d’ajustara les limitacions pressupostàries.

319I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

La construcció donat que és incorrecta.

De vegades s’usa com a locució causal, equiparable a les que acabem d’esmentar.

Donat que ens hem d’ajustar a les limitacions pressupostàries, aquest projecte és molt difícil que vagi endavant.Vist que ens hem d’ajustar a les limitacions pressupostàries, aquest pro-jecte és molt difícil que vagi endavant.

Altres vegades s’utilitza amb un significat condicional (‘suposant que’). En aquest cas l’hem de substituir per la conjunció condicional si o una locució equivalent (posat que, si de cas).

Donat que en el termini de quinze dies no s’arriba a cap acord, s’ha de seguir el procediment que estableixen els articles següents.Si en el termini de quinze dies no s’arriba a cap acord, s’ha de seguir el procediment que estableixen els articles següents.

La combinació degut a tampoc no és una locució causal.

La instal·lació ha finalitzat abans d’hora degut a un error.La instal·lació ha finalitzat abans d’hora a causa d’un error.

Degut a la beca, ha pogut continuar els estudis.Gràcies a la beca, ha pogut continuar els estudis.

Degut a una avaria, els trens circulen amb retard.Per culpa d’una avaria, els trens circulen amb retard.

Aquest avís pot variar degut a canvis legislatius posteriors.Aquest avís pot variar per canvis legislatius posteriors.

Degut a és usat correctament quan, en efecte, és el participi del verb deure, concorda amb un substantiu i va seguit de la preposició a.

L’avaria és deguda al mal estat de les instal·lacions. Això és degut a la falta d’inversions.

320I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Com a conjunció final, perquè és sinònim de a fi que, amb la finalitat que, per tal que.

Preparen una reunió perquè els agents socials rebin la informació necessària.S’ha ampliat el pressupost a fi que la instal·lació es pugui adaptar a la normativa sobre incineració i emissions a l’atmosfera.

Observem que el verb de les oracions causals va en indicatiu (és, hem d’ajustar) i el de les oracions finals va en subjuntiu (rebin, pugui).

És un error freqüent la confusió entre:

— perquè: un sol mot accentuat, sempre amb l’accent obert.— per què: dos mots, el segon dels quals sempre amb accent obert.— per a què: tres mots, l’últim dels quals sempre amb accent obert.

Qualsevol altra combinació és impossible: per que, per a que, peraque.

perquè conjunció que introdueix No han vingut perquè tenien causa o finalitat un compromís. Ha cridat ben fort perquè tothom la sentís. el perquè substantiu, sempre amb el perquè de tot plegat article; sinònims: motiu, raó els perquès del seu comportament

per què per (preposició) + què Per què no heu vingut a la reunió? (pronom interrogatiu) = per (= per quin motiu no heu vingut) quin motiu?, per quina causa? Introdueix frases Tothom es va demanar per què interrogatives directes (amb no vau anar a la reunió. signe d’interrogació) (= per quin motiu no hi vau anar) i indirectes (sense signe d’interrogació).

per (preposició) + què Aquests són els motius per què (pronom relatiu) no han vingut. Aquest pronom relatiu (= aquests són els motius pels quals es pot substituir no han vingut) per el qual, la qual, els quals, les quals.

321I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

per a què per a (preposició) + què Per a què serveixen les comissions? (pronom interrogatiu) (= quina finalitat tenen les comissions) Ens han donat unes eines que no sabem per a què serveixen. (= quina finalitat tenen aquestes eines)

20.10.7. Les locucions copulatives i també, com també i així com

Les locucions i també i com també tenen sentit copulatiu o continuatiu. La locució així com també és innecessària i redundant.

Hi van assistir l’alcalde i els regidors, com també un grup de veïns.

Ha parlat de la pobresa i la desigualtat, i també de les distintes respostes que les societats hi han donat. Ha parlat de la pobresa i la desigualtat, així com també de les distintes respostes que les societats hi han donat.

La locució així com introdueix un element que entra en comparació amb un altre de posterior, en part de sentit oposat al primer.

Així com l’any passat van obrir un concurs públic, aquest any contractaran per adjudicació directa.

Si bé el diccionari també li atribueix el valor de i també, recomanem de no servir-nos-en, amb la finalitat d’evitar confusions.

20.10.8. Les locucions comparatives

Per a expressar un augment o una disminució correlatius de dues accions, fem servir com més […] més, com més […] menys, com menys […] menys i com menys […] més. Totes les altres expressions són incorrectes.

Com més ens hi esforcem, més bons resultats tindrem.Quant més ens hi esforcem, més bons resultats tindrem.Contra més ens hi esforcem, més bons resultats tindrem.

Com menys hi entenen, més experts es consideren.Quant menys hi entenen, més experts es consideren.

322I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

21. TERMINOLOGIA

21.1. Paraules noves

Constantment, la llengua crea paraules noves per a denominar conceptes nous que el progrés del coneixement científic i els canvis de l’entorn social generen. Paraules noves per a denominar conceptes nous: els anomenats neo-logismes:

els mòbils intel·ligents i les ciutats intel·ligents, les tauletes, la wiki, un espai Wi-Fi, el ratolí, el coixinet, el correu brossa, una autofoto, els bloguers, els brífings i els contra-brífings, el bàner, els gestors de comunitats, la bioeconomia, els mileuristes, l’assetja-ment psicològic i l’assetjament immobiliari, l’ecotaxa i l’ecohotel, l’empoderament, la bretxa digital, la nanotecnologia, el sincrotró, el boirum i la pluja àcida, els vehicles híbrids i un vol xàrter, aliments de quilòmetre zero, la quarta edat, R+D+I, etcètera.

Generalment, els neologismes provenen de la llengua predominant en un determinat àmbit d’especialitat.

En el lèxic musical, per exemple, són universalment adaptats i acceptats els italianismes (adagio, allegro i allegretto, andante, soprano i mezzosoprano, prima donna, crescendo i diminuendo, camerino, etc.), com en el de la cuina ho són els gal·licismes (brassé, entrecôte, foie gras, fondue, menú, poché, soufflé, etc.).

No cal dir que l’anglès és la llengua d’origen de la major part dels productes i els conceptes que a hores d’ara ens arriben.

Les llengües s’han dotat de canals normatius i de fixació, i els òrgans que les regeixen tenen la responsabilitat de parar atenció a les novetats i a les neces-sitats dels parlants.

El TERMCAT, creat el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, treballa pel desenvolupament terminològic i s’ocupa, entre altres aspectes, de la normalització dels neolo-gismes del lèxic d’especialitat (tècnic, científic i humanístic). La seva tasca s’emmarca en el procés de normalització de la llengua catalana i en el context global de la societat del coneixement, la diversitat i el multilingüisme.

323I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

El Consell Superior del TERMCAT té la responsabilitat de fixar cada ter-me després d’un estudi lingüístic, terminològic i social, i d’un intercanvi d’opinions amb els especialistes de l’àmbit de què es tracti. El resultat és un terme clar, precís, simple, sense ambigüitats i conforme a l’estructura pròpia de la llengua.

A la Diputació de Barcelona el criteri és utilitzar el terme català dels neolo-gismes, per a la qual cosa hem de consultar els recursos terminològics que ofereix el TERMCAT: el Cercaterm i la Neoloteca. A la llarga, els termes es perceben amb naturalitat i queden fixats a la llengua.

El Cercaterm és un servei de consultes en línia que ajuda a resoldre qualsevol dubte terminològic.

Pel que fa a la detecció de terminologia nova o en ús en altres llengües i les noves propostes d’equivalències en català, el Consell Supervisor destria la forma més coherent amb els patrons de formació de neologismes terminolò-gics de la llengua catalana des d’una perspectiva lingüística, terminològica i de l’ús. Tots els neologismes normalitzats es poden consultar a la Neoloteca.

324I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Finalment, la col·lecció «Diccionaris en Línia» aplega més de seixanta diccio-naris dels àmbits de les ciències humanes, les ciències de la vida i de la salut, les ciències jurídiques i econòmiques, els esports, i la indústria i la tecnologia.

Els mecanismes que té la llengua per a crear paraules noves són la derivació, la composició, la lexicalització de sigles i l’adaptació dels anomenats man-lleus.

325I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

(Sobre l’ús del guionet en les paraules derivades i compostes, vegeu l’apartat 19.1, «Amb guionet o sense».)

21.1.1. La derivació

La derivació consisteix a combinar un mot existent en català amb prefixos o sufixos, que en poden matisar o canviar el significat i la categoria gramatical.

Deixant de banda els prefixos cultes grecs i llatins, aquests són els prefixos més productius:

abiòtic, apàtrida, asimètric, atípic; antepenúltim, antesala; antiadherent; antiboira, anticonstitucional, anticorrosiu, antidisturbis, antiincendis; avantguarda, avantprojecte

bescanviar, bestreure; bianual, bidimensional, bipartidisme, biplaça

confraternitzarEl prefix con- presenta les variants com-, col-, cor- i co- segons el radical a què s’ad-junta: commensurable, col·lateral, correlació, coautor, coreferent, coresponsabilitat

contraatacar, contraindicació, contraprestació, contrasignatura

desacatar, descàrrec, desestimar, desglaç, desheretar, desobeir, despenalitzar, dessali-nització; variant, es-: esblanqueir

disconformitat, discontinuïtat, disparitat

envasar, ennegrir; variant, em-: embalar, emblanquinar, emmagatzemar

expresident, exministre; extraradi, extraterritorial

hiperinflació, hipermercat, hiperrealisme; hipotensió, hipoventilat

incompliment, indefensió, injust, inseguretat, insolvència, invalidesaEl prefix negatiu in- presenta les variants im-, il-, ir- segons el radical a què s’adjun-ta: impaciència, improcedent, improvisar, il·legible, il·lícit, irreal, irrevocable.

infraestructura, infravalorar; interdisciplinarietat, interinstitucional, intermediació, interposar

perdurar, perseguir; postguerra, postgrau, postoperatori

preacord, preadopció, precampanya, preexistir, prejubilació, prereserva, prerequisit,

326I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

preselecció, preveure, previsualitzar

proamericà, proreferèndum

reactivar, reincident, reincorporar, reingrés, reinserció, replantejament; variant, res-: ressituar, ressò, ressol

quasicontracte, quasidelicte

semicercle, semiautomàtic; sobrepassar, sobreprotegir, sobresaturat, sobresou

sotasignat, sotaescrit; subdelegat, subministrar, subscriure

superestructura, supermercat; supralocal, suprasensible

transacció, transcendir, transcórrer, transsepte; variant, tras-: traslluir, traspassar, tras-puar

ultradreta, ultrasò

vicerector, vicesecretari

Remarques sobre els sufixos

Sufixos verbals

Amb un substantiu i el sufix -itzar es formen un bon nombre de verbs: orga-nitzar, caracteritzar, sistematitzar, etc. Per analogia amb aquests verbs, se’n formen d’altres que no són correctes: aterroritzar, garantitzar, improvitzar, matitzar i monitoritzar, en lloc de aterrir/terroritzar, garantir, improvisar, ma-tisar i monitorar (derivats de terror, garantia, improvís, matís i monitor).

Altres verbs derivats incorrectament: col·lisionar per col·lidir, decepcionar per decebre, pol·lucionar per pol·luir, traïcionar per trair, polimentar per polir, tutorar per tutoritzar, formatejar per formatar…

Sufixos nominals

El sufix tradicional que, afegit a un verb, forma un substantiu que indica l’acció del verb és -ada: abraçada, bustiada, gelada, ensulsiada, esgarrapa-da, rentada…

327I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Al costat de rentada, però, tenim rentatge. I és que amb els sufixos -atge, -ció, -ment, -ura i d’altres també formem substantius amb sentit d’acció, però espe-cialment referits a operacions tècniques: alienació, impugnació, reestructuració, acordonament, ensorrament, parlament, aterratge, drenatge, monitoratge, peri-tatge, investidura, lligadura, soldadura (o soldatge).

Així doncs, reservem la rentada per a les activitats domèstiques i parlem del rentatge en sec, el rentatge de gasos, el túnel de rentatge, la solució de ren-tatge, la línia de rentatge, el rentatge a l’àcid, etcètera.

Amb el sufix -at (en castellà, -ado) no obtenim substantius d’acció: asse-cat, buidat, especejat, etiquetat, refinat, etc. En aquests casos diem: túnel d’assecatge, buidatge d’un dipòsit o d’un aqüífer, línia o sala d’especejament, normes d’etiquetatge, refinatge d’olis usats, etcètera.

Amb el sufix -ada també formem substantius referits a conceptes geomètrics: alçada, llargada i amplada, derivats dels adjectius alt, llarg i ample.

Els sinònims alçària, llargària i amplària deriven dels mateixos adjectius, però amb el sufix -ària, amb el qual també obtenim fondària, grandària, grossària i gruixària (gruix).

En l’àmbit contenciós administratiu, parlem del recurs d’alçada o simplement de l’alçada.

Sufixos adjectivals

Confusions en la derivació o, simplement, el contacte amb el castellà ens po-den fer cometre alguns errors, com ara els que segueixen:

— espacial / *espaial / especial

Espacial és l’adjectiu que significa ‘relatiu o pertanyent a l’espai’: orien-tació espacial, neurona espacial, resolució espacial, llançadora espacial, interacció espacial, tecnologia aeroespacial…

L’Agència Espacial Europea és l’organització que aglutina la investigació espacial al continent.

328I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Espaial és un derivat inexistent.

L’adjectiu especial no té res a veure amb l’espai. Simplement vol dir ‘ca-racterístic, particular, peculiar’: Necessitem un permís especial.

— línia > lineal / *linial; alinear / *aliniar

Del substantiu línia no deriva linial, sinó lineal. D’aquí ve, probablement, la confusió entre línia / línea, lineal / linial i alinear / aliniar.

L’adjectiu lineal significa ‘pertanyent a la línia’, ‘que consisteix en línies’ o ‘que sembla una línia’: perspectiva lineal, dibuix lineal, creixement li-neal, gràfic lineal, erosió lineal, programa lineal, ciutat lineal…

El verb alinear, i no aliniar, significa ‘situar (persones o coses) en una línia’: alinear les xifres en columnes, llibres ben alineats en els prestatges…

En l’àmbit esportiu diem que l’entrenador alinea els jugadors que han de disputar un partit o, més habitualment, comunica l’alineació d’un partit.

Finalment, en política internacional, alinear-se vol dir ‘arrenglerar-se al costat d’un gran bloc’.

En el context de la guerra freda va sorgir el moviment dels països no alineats; és a dir, els que professaven el no-alineament.

No confonguem alinear amb alienar (derivat de aliè), que en llenguatge administratiu vol dir ‘fer passar a altri la propietat o el domini d’alguna cosa’: Li han estat alienades un terç de les propietats.

— rendible / rentable

Si del terme econòmic renda en diem renta (el terme castellà), és probable que diguem rentable, rentabilitat i rentabilitzar, dels quals només rentable (un adjectiu derivat del verb rentar) és un mot català: una peça de vestir rentable vol dir ‘que es pot rentar’, no ‘que rendeixi o que sigui rendible’.

Així doncs, del substantiu renda deriven l’adjectiu rendible, el substantiu rendibilitat i el verb rendibilitzar.

329I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Derivats equivalents i derivats no equivalents

Amb els sufixos -itar i -itzar i l’adjectiu àgil obtenim dos verbs derivats amb la significació de ‘fer àgil’.

Hem d’agilitar/agilitzar els tràmits.

També diem indistintament: emfatitzar i emfasitzar, solitud i soledat, escas-setat i escassesa, ensenyament i ensenyança, abundós i abundant, viduïtat i viudetat, grisenc i grisós, reembossar i reemborsar, autenticar i autentificar, etcètera.

En general, però, mots derivats del mateix terme amb prefixos o sufixos dife-rents o no són equivalents o només ho són parcialment. Per això és convenient assegurar-nos de l’adequació del derivat al concepte que volem expressar.

És el cas de l’adjectiu viari -ària i del substantiu vial, dos mots derivats de via. Via-ri significa ‘relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes’. Per tant, diem:

xarxa viària, disciplina viària, comportament viari, domini públic viari, educació viària, enllumenat viari, infraestructura viària, mobiliari viari, seguretat viària, serveis viaris

El substantiu vial, en canvi, significa ‘caminal ample, ordinàriament amb ar-bres a cada costat’ i no s’accepta com a adjectiu.

alineació de vial, amplària de vial

Altres exemples:

— Del mot desert deriven els verbs desertificar i desertitzar, dels quals fem derivar, respectivament, els substantius desertificació i desertització, que tenen significacions parcialment diferents.

La desertificació és la transformació d’un territori en desert per causes humanes i la desertització és el procés natural de formació d’un desert.

Els incendis provocats, les males pràctiques agrícoles i l’excés de pastures són causes de desertificació.L’erosió del sòl i les roques, la sequera i les inundacions són causes de desertització.

— Tampoc no és el mateix valorar que valoritzar, ni valoració que valoritza-ció. En la gestió ambiental, la valorització d’un residu és el procés pel qual

330I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

un residu o un component del residu torna a ser útil, i valoritzar és dur a terme una valorització.

La majoria ha valorat positivament el projecte sobre la valorització energètica de residus.

— Els adjectius nutritiu i nutricional fan referència a la nutrició; però no-més nutritiu vol dir ‘que nodreix’. Així doncs, parlem d’element nutritiu, suplement nutritiu, valor nutritiu, substàncies nutritives, però d’anèmia nutricional, carència nutricional, desequilibri nutricional, trastorn nutri-cional…

— En l’àmbit del llenguatge administratiu i jurídic parlem d’òrgans decisoris, de la part decisòria o resolutiva d’un document o d’una comissió amb ca-pacitat decisòria. Així com decisiu, -iva significa ‘que decideix o resol’, decisori, -òria sig-nifica ‘que té poder de decidir’, especialment ‘aplicat a un fet que tot sol determina la decisió d’un procés’.

— No és el mateix una directiva que una directriu.

L’adjectiu directiu -iva significa ‘que dirigeix’: junta directiva, comitè di-rectiu, preceptes directius…

La forma directiva usada com a substantiu és refereix a la norma bàsica que promulguen alguns organismes internacionals i que han de complir tots els seus membres.

El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea han dictat tres directives sobre la contractació pública, l’adjudicació de contractes de concessió i la contractació de sectors especials.

El substantiu directriu és la línia o norma de caràcter general que guia la conducta o l’actuació d’algú o d’algun grup:

Van actuar d’acord amb les directrius de la Regidoria de Sanitat.

21.1.2. La composició

Amb la composició obtenim nous termes combinant dos mots preexistents o més:

331I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

afroamericà, autoescola, autofoto (angl., selfie)

bioeconomia, bioètica

ciberespionatge, compravenda, curtmetratge

ecosistema, ecotaxa (o taxa ecològica), extraescolar

guardaespatlles, guarda-roba

interacció

llargmetratge

mileurista, macroeconomia, maldecap, maternoinfantil, microeconomia, multicul-tural, multidisciplinari -ària (format amb l’adjectiu disciplinari, no disciplinar), muntacàrregues

nanotecnologia, neorealisme, nouvingut -uda, nounat -ada, nord-est

poliesportiu, politicosocial, portaequipatge, psicosomàtic

reposapeus, retroacció

publicoprivat -ada, pluridisciplinari -ària

quadrienni

retrovirus

serbobosnià, sociolaboral

teleespectador, teleradar Un bon nombre de termes compostos estan formats per dos substantius que s’escriuen separats i sense guionet.

acord marc, alcalde -essa president -a, concurs oposició, cotxe escombra, decret llei, diputat -ada president -a, escola taller, estat membre

La formació del plural d’aquests termes depèn de la relació entre els substan-tius que el formen.

332I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Si la relació és de coordinació, escrivim en plural els dos substantius. És el cas de alcalde president: alcalde i president del Ple municipal. Per tant, el plural és alcaldes presidents i alcaldesses presidentes.

Exemples similars: diputats presidents, diputades presidentes; magistrats jutges, magistrades jutgesses; magistrats presidents, magistrades presidentes. No és el cas dels fiscals antidroga, ja que el segon component d’aquest terme és un mot invariable. Tampoc no diem pas mesures antidrogues, sinó mesures antidroga.

Si la relació no és de coordinació, sinó de subordinació, només formem el plu-ral del primer element, que fa de nucli. És el cas del terme acord marc, amb què ens referim a un acord que és el (o fa de) marc per a futurs acords; per tant, el plural és els acords marc.

Exemples similars:

bar restaurant, bars restaurant; cafè concert, cafès concert; camió cisterna, camions cisterna; camió tractor, camions tractor; casa fonda, cases fonda; ciutat estat, ciutats estat; conferència col·loqui, conferències col·loqui; conferència debat, conferències debat; cotxe bomba, cotxes bomba; cotxe escombra, cotxes escombra; curs pont, cursos pont; escola bressol, escoles bressol; escola taller, escoles taller; esquema resum, esquemes resum; estat membre, estats membre; estat nació, estats nació; granja escola, granges escola; hotel restaurant, hotels restaurant; llar residència, llars residència; país membre, països membre; paper moneda, papers moneda; parau-la clau, paraules clau; pas zebra, passos zebra; pla pilot, plans pilot; pont grua, ponts grua; taller debat, tallers debat; vagó restaurant, vagons restaurant; vaixell escola, vaixells escola

21.1.3. Remarques ortogràfiques en els mots derivats i compostos

Sovint dubtem entre escriure r o rr i s o ss en els mots derivats i compostos.

Les dues primeres síl·labes de coresponsabilitat i correspondre, per exemple, es pronuncien amb erra vibrant. Segons la norma general, totes dues s’haurien d’escriure amb doble erra, perquè el so es pronuncia entre vocals, com fem a càrrec, error, irrefutable, territori, etcètera.

Passa el mateix a ultrasò i pressupost. I és que el so de la essa sorda entre vocals s’escriu amb doble essa: cessar, comissió, dimissionari, dissolució, processal, possessió, etcètera.

333I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Hem de recordar que, en els mots derivats i compostos, la regla general és que les consonants r i s no doblen encara que representin el so de la erra vibrant i de la essa sorda entre vocals:

antiràbic, arítmia, contrarestar, coreferència, coresponsabilitat, eradicar, extraradi, fo-toresistència, infraroig, ludicorecreatiu, polirítmia, vicerectorat

aerosol, anglosaxó, asimètric, contrasenya, cromosoma, economicosocial, ecosiste-ma, higienicosanitari, polisèmia, prosector, telesèrie, vicesecretari, ultrasò

Aquesta és la raó per la qual coresponsabilitat i ultrasò s’escriuen amb una erra i una essa, respectivament.

Ara bé, s’escriuen amb consonant doble els mots que en llatí ja tenien ss o rr i els mots que tenen tradició històrica en català. És el cas de correspondre i pressupost, respectivament. Altres exemples:

bancarrota, corregir, correlació, correlatiu, correspondència, correspondre, corrompre, derrocar, derruir, prerrogativa, prorrata, prorrogar, prorrompre, pressentir, pressupo-sar, pressupost, prosseguir, resseguir, ressituar, ressortir, ressò, ressonància, tornassol

Convé remarcar que la doble essa en casos com sotssecretari, transsexual, dessalar i dissort és el resultat de la consecutivitat de la -s final del prefix (sots-, trans-, des-, dis-) i la s- inicial de l’arrel.

21.1.4. La lexicalització de les sigles

La lexicalització de les sigles i els acrònims produeix nous termes que s’in-corporen a la llengua.

Per exemple, el díode electroluminescent, o díode emissor de llum, és conegut per la sigla LED (light emitting diode), la qual s’ha lexicalitzat i s’ha incorpo-rat a la llengua: el led, que fa el plural regular els leds, tot i que encara no és normativa. El pas de majúscula a minúscula i la flexió ens indiquen que s’ha produït la lexicalització.

Casos similars:

— objecte publicitari il·luminat > OPI > l’opi, els opis (aquesta lexicalització encara no és normativa)

334I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— petita i mitjana empresa > PIME > la pime, les pimes (aquesta lexicalitza-ció encara no és normativa)

— radio detection and ranging (‘detecció i localització mitjançant ones de ràdio’) > RADAR > radar > el radar, els radars

— síndrome d’immunodeficiència adquirida > SIDA > la sida

Si la lexicalització no és possible i la sigla té una alta freqüència d’ús, s’incorpora igualment a la llengua, tant si el nou terme es fixa a partir del català com si es fixa a partir de la llengua d’origen:

— asymmetric digital subscriber line (‘línia d’abonat digital asimètrica’) > ADSL > l’ADSL, les ADSL

— centre d’assistència primària > CAP > el CAP, els CAP— compact disc (GB) / disk (US) (‘disc compacte’) > CD > el CD, els CD— debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats > DAFO > anàlisi DAFO,

anàlisis DAFO— equip d’atenció a la infància i l’adolescència > EAIA > l’EAIA, els EAIA— empresa de treball temporal > ETT > l’ETT, les ETT— global positioning system (‘sistema de posicionament global’) > GPS > el

GPS, els GPS— oferta pública d’adquisició > OPA > l’OPA, les OPA — organització no governamental > ONG > l’ONG, les ONG— preguntes més freqüents > PMF (en anglès, FAQ, frequently asked questions)— recerca, desenvolupament i innovació > R+D+I— wireless fidelity, fidelitat sense fil > Wi-Fi: punt d’accés Wi-Fi, punts d’accés Wi-Fi

Fixem-nos que les sigles funcionen com a termes invariables, exactament igual que el llapis, els llapis, i que no duen punts.

21.1.5. Els manlleus

Els manlleus són termes que passen d’una llengua a una altra.

Davant d’un manlleu, l’opció preferent és fixar una forma pròpia creada amb els recursos interns de la llengua:

335I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Descartada la primera opció, els manlleus s’adapten a l’escriptura i a la pro-nunciació de la llengua catalana: amb l’accentuació gràfica, amb l’adaptació de vocals i consonants, i amb la incorporació d’una e inicial en les paraules començades amb essa líquida. Un cop adaptats, els mots manllevats flexionen i poden ser l’arrel de derivats i compostos, com qualsevol altre mot.

accèssit (ll., accessit)

bàner (angl., banner)

bit (angl., byt)

brífing (angl., briefing) > contrabrífing

bumerang (angl., boomerang)

còmic (angl., comic)

curri (angl., curry)

cuscús (àr., kuskus)

currículum (ll., curriculum)

escàner (angl., scanner) > escaneig, escanejar

administració electrònica (angl., e-government)

apoderament (angl., empowerment)

butlletí digital d’informació (angl., newsletter) ‘fitxer amb informació breu i recent associada a un tema o una comunitat d’interès que un internauta pot rebre regularment per correu electrònic mit-jançant subscripció’

ciutat intel·ligent (angl., smart city)

dades massives (angl., big data)

dades obertes (angl., open data)

disseny web adaptatiu (angl., responsive web design)

en línia (angl., on-line)

enllaç i enllaçar (angl., link i to link)

fracturació hidràulica o hidrofracturació (angl., hydraulic

fracking, hydrofracturing)

llibre electrònic o llibre digital (angl., e-book)

micromecenatge (angl., crowdfunding)

publitramesa (angl., mailing)

pluja d’idees (angl., brainstorming)

maquinari i programari (angl., hardware i software)

marxandatge (angl., merchandising)

reproducció en temps real (angl., real time system, streaming system)

revista d’empresa (angl., newsletter) ‘publicació periòdica editada per una organització destinada al seu públic intern i extern’

saber fer (angl., know-how)

taller (angl., workshop)

336I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

eslàlom (angl., slalom)

eslògan (angl., slogan)

esmaixar (angl., smash) > esmaixada

espot (angl., spot)

esprai (angl., spray)

esprint (angl., sprint) > esprintar > esprintador -a

esquaix (angl., squash)

esquetx (angl., sketch)

estand (angl., stand)

estàndard (angl., standard) > estandarditzar

estatus (ll., status)

estic (angl., stick)

estoc (angl., stock)

estrès (angl., stress) > estressant, estressar

flaix (angl., flash)

forfet (fr., forfait)

fòrum (ll., forum)

gurmet (fr., gourmet)

gueto (it., ghetto)

hàbitat (ll., habitat)

handbol (aguda i sense hac aspirada, de l’anglès handball)

hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta; de l’anglès hockey)

màrqueting (angl., marketing)

màster (angl., master)

memoràndum (ll., memorandum)

míting (angl., meeting)

mòdem (angl., modem, format a partir dels termes modulator i demodulator)

píxel (angl., pixel)

púding (angl., pudding)

puzle (angl., puzzle)

quòrum (ll., quorum)

ral·li (angl., rally)

ràpel (fr., rappel)

ràtio (ll., ratio)

superàvit (ll., superavit)

súmmum (ll., summum)

tiquet (angl., ticket)

tòner (angl., toner)

vídeo (a través de l’anglès, del ll. video, ‘jo veig’)

xador (persa, chaddor)

xat (angl., chat) > xatejar (o ‘fer un xat’)

337I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

best-seller (angl.)

boom (angl.)

bottoming (angl.)

bypass (angl.)

chaise longue (fr.)

collage (fr.)

foie (fr.)

fondue (fr.)

freelance (angl.)

hat-trick (angl.)

leitmotiv (al.)

vol-au-vent (fr.)

ab initio

ad hoc

a posteriori

a priori

cum laude

de facto

de iure

ex aequo

ex novo

ex abrupto

grosso modo

honoris causa

in situ

lato sensu

motu proprio

mutatis mutandis

per capita

per se

post scriptum

sine die

sine qua non

statu quo

stricto sensu

sub iudice

Finalment, hi ha manlleus que entren a formar part del nostre repertori lèxic directament, sense cap de les adaptacions que acabem de veure.

Formen part d’aquest grup de mots les locucions llatines, com ara:

338I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Els manlleus adaptats s’escriuen en lletra rodona; i els que no ho han estat, en cursiva.

escàner, best-seller

Ara bé, els manlleus no adaptats, un cop arrelats en el lèxic comú, s’escriuen en rodona.

amateur

blog > bloguer -a, bloguejar, audioblog

copyright

croissant > croissanteria

kiwi

jazz > jazzístic

rock > rocker

surf > surfista

web, simplificació de World Wide Web

wiki

(Vegeu l’apartat 17.2, «La lletra cursiva».)

21.2. Lèxic administratiu i jurídic

El llenguatge d’especialitat és un subsistema de la llengua constituït pel con-junt de mitjans lingüístics propis d’un camp de coneixement i d’experiència particulars. Es caracteritza per un vocabulari especialitzat concret i per unes normes especials per a la selecció, l’ús i la freqüència de recursos lèxics i gramaticals del llenguatge comú.

El llenguatge administratiu és el llenguatge d’especialitat que té com a àm-bit d’ús l’Administració i com a matèria objecte de comunicació, l’activitat administrativa. Cal tenir en compte, però, que sovint el destinatari final del procés comunicatiu és el ciutadà. Per tant, els textos administratius, a més de donar resposta a les necessitats de coneixement entre especialistes, han de ser prou clars perquè qualsevol persona els pugui entendre.

Els trets distintius del llenguatge administratiu són la formalitat, que vol dir adoptar un to neutre, respectuós i objectiu, i la funcionalitat, que està relacio-nada amb l’eficàcia comunicativa; és a dir, amb la precisió, la concisió i la

339I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

claredat. La precisió exigeix evitar ambigüitats i l’ús unívoc dels termes, les expressions i la fraseologia propis.

Els enllaços següents ens ajuden a resoldre els dubtes terminològics més fre-qüents:

Diccionari de dret administratiu:http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/

Diccionari de dret civil:http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150/

Diccionari jurídic de l’Institut d’Estudis Catalans:http://cit.iec.cat/DJC/default.asp?opcio=0

Justiterm:http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/justiterm

Terminologia bàsica de l’administració electrònica i els processos:http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/

«Terminologia i fraseologia jurídica i administrativa normalitzada» a la pàg. 28 de Criteris de traducció de textos normatius del castellà al ca-talà:http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/7_criteristraduccionorm.pdf

Vocabulari de la planificació estratègica:http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/35/

Vocabulari de la responsabilitat social:http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/175/

21.3. Els topònims

Els topònims (els noms propis de lloc) formen part del nostre patrimoni his-tòric i cultural i, en aquest sentit, cal preservar-los. Els utilitzem fonamental-ment com a referències geogràfiques en el territori.

340I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

L’article 18 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que:

— els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, ex-cepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa;

— la determinació de la denominació dels municipis i les comarques es re-geix per la legislació de règim local, i

— la determinació del nom de les vies urbanes i els nuclis de població de tota mena correspon als ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya correspon al Govern de la Generalitat, incloent-hi les vies interurbanes, sigui quina en sigui la dependència.

D’altra banda, el Decret 78/1991, de 8 d’abril, sobre l’ús de la toponímia dins el territori de Catalunya estableix que s’ha de fer constar la forma ofi-cial dels topònims de Catalunya en els casos següents:

— la retolació a les vies urbanes i interurbanes;— els rètols externs i interns en els serveis al públic;— tots els impresos, les capçaleres impreses de tota mena de papers, els segells

i els mata-segells, la premsa escrita, els fullets publicitaris i altres elements anàlegs fabricats o editats a Catalunya per a difusió interna;

— els mapes, les guies i, en general, les publicacions descriptives del territori que s’editin a Catalunya, i

— tots els registres públics de Catalunya, incloent-hi els dependents de l’Administració de l’Estat.

L’obra de referència per a l’ús dels topònims és el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, que podem consultar en línia. Per als topònims estrangers, podem consultar la Gran enciclopèdia catalana i el portal lingüís-tic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ÉsAdir.

La forma lingüísticament normativa és la forma oficial, tot i que deu mu-nicipis de Catalunya (tres de la província de Barcelona) tenen una forma oficial que no coincideix amb la forma normativa.

341I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Forma oficial Forma normativa

Figaró-Montmany el Figueró i Montmany

Navàs Navars

Torrelavit Terrassola i Lavit

En la documentació oficial fem servir sempre la primera forma; en els altres contextos comunicatius, podem fer servir la forma normativament correcta.

Hi ha tres classes de topònims:

— Els que presenten una part genèrica (que adscriu el topònim a una classe determinada d’accidents geogràfics) i una part concreta (que identifica el topònim entre els de la mateixa classe i en constitueix el nom propi).

la comarca del Bagesel riu Llobregatla font de la Budellera

— Alguns topònims consisteixen en un genèric toponimitzat; és a dir, que ha esdevingut nom propi tot sol.

l’Avetedal’Estany

— Els que inclouen el que originàriament era un descriptiu, però que ja no designa allò que designava en un principi.

el Pont d’ArmenteraMolins de Rei

— Els que estan formats per un mot o un conjunt de mots que no són descrip-tius.

BadalonaPalau-solità i Plegamans

Cal tenir en compte que només hi ha un genèric per a cada topònim i que la resta és el nom propi.

342I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

el monestir de Sant Llorenç del Muntel mas del Molí del Menutel dolmen de Pedra Gentil

(Vegeu l’apartat 13.2.3, «Noms de lloc».)

21.3.1. L’article en els topònims

En contextos descriptius, l’article determinat que precedeix els topònims segueix les normes generals respecte a l’apostrofació i a les contraccions amb les preposicions.

— L’article s’escriu amb minúscula, llevat dels topònims no catalans ni cata-lanitzats, i es contrau amb les preposicions a i de quan pertoca.

Així, per exemple, són incorrectes casos com els següents:

Vénen de L’Alguer.Passaran per L’Espunyola.Es trobaran a Les Cabanyes.La Comissió es reunirà a El Prat de Llobregat.La biblioteca d’El Papiol. Passaran per El Masnou.Treballa a Els Hostalets de Pierola.

Aquests topònims s’han d’escriure de la manera següent:

Vénen de l’Alguer.Passaran per l’Espunyola.Es trobaran a les Cabanyes.La Comissió es reunirà al Prat de Llobregat.La biblioteca del Papiol.Passaran pel Masnou.Treballa als Hostalets de Pierola.

L’article dels topònims en altres llengües s’escriu amb la inicial amb ma-júscula i no es contrau amb les preposicions a i de: Las Vegas, a Los Ange-les, d’El Bierzo. La majúscula de l’article marca el canvi de llengua.

— Les partícules en/na també s’escriuen amb minúscula: Castellar de n’Hug.

343I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Duen article:

— Un bon nombre de poblacions: l’Hospitalet de Llobregat, el Brull, la Po-bla de Lillet, la Roca del Vallès, la Quar.

— Les comarques dins de text seguit, excepte Osona: el Vallès Occiden-tal, la Selva, l’Alt Penedès, les Garrigues.

— Alguns noms d’estats, països i regions: les Bahames, les Canàries, els Es-tats Units d’Amèrica, el Iemen, l’Iraq, el Marroc, la Reunió, El Salvador, el Sudan, el Tibet, la Toscana.

— Alguns altres topònims forans: Las Palmas, La Rioja, Los Angeles, El Es-corial, Le Havre (l’article s’escriu amb majúscula i no es contrau amb les preposicions).

Hi ha casos en què l’ús de l’article és opcional: (la) Bretanya, (l’) Aràbia Saudí, (l’) Argentina, (el) Congo, (la) Llombardia, (el) Níger, (l’) Occident, (l’) Orient, (la) Septimània, (la) Sibèria, (l’) Úmbria, (la) Xampanya.

— Els noms de continent que duen un complement: l’Àfrica negra, l’Amèrica Llatina, l’Europa de l’Est.

Els noms dels continents no duen article, excepte Àfrica i Àsia, que tant en poden dur com no. És igualment correcte: l’Àfrica que Àfrica, l’Àsia que Àsia.

No duen article:

— La majoria de noms de poblacions: Abrera, Dosrius, Gelida, Igualada, Lluçà, Olost, Sallent, Vallirana.

— En cartografia, els topònims precedits d’un genèric: Serra de Mercadell, Carena de Vernencs, Cingle de Romegats, Roca del Corb, Puig de l’Àliga, Puig Cornador, Turó de Collsesplanes, Turó del Grèvol, Torrent de Can Dodes, Sot de l’Infern, Font del Bisbe (exemples extrets del mapa se-güent).

344I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Detall del mapa de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

En aquest context, a més de prescindir de l’article, el genèric s’escriu amb la inicial amb majúscula. En canvi, en contextos descriptius hem d’escriure els genèrics amb minúscula i precedits de l’article que corres-pongui: la serra de Mercadell, la carena de Vernencs, el cingle de Romegats, la roca del Corb, el puig de l’Àliga, el puig Cornador, el turó de Collsespla-nes, el turó del Grèvol, el torrent de Can Dodes, el sot de l’Infern, la font del Bisbe.

En enumeracions, llistes, gràfics i contextos aïllats similars, que demanen l’estalvi de caràcters, s’omet l’article quan el nom d’una comarca (o país) segueix (sovint entre parèntesis) el nom d’un municipi o d’un altre topò-nim: la Llagosta (Vallès Oriental), Bagdad (Iraq).

(Vegeu també el capítol 15, «Ordenació alfabètica».)

21.3.2. Topònims no catalans

Per regla general, fem servir la forma catalana o adaptada dels topònims forans que en tenen.

— Ciutats i pobles: Àlaba, Terol, la Corunya, Osca, Saragossa, Aquisgrà, Torí, Bolonya, Brussel·les, Colònia, Copenhaguen, Milà, Londres, Hèlsin-ki, Pequín.

— Estats, nacions i regions: Guipúscoa, Castella - la Manxa, Astúries, Illa de França, Saxònia, Txetxènia, Cap Verd, Nova York.

345I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

— Comarques i petites regions naturals: la Vall d’Aran, els Monegres, l’Alt Millars.

Hi ha topònims que no tenen traducció en català i que es deixen, per tant, en la forma original:

— Ciutats i pobles: Huelva, Ciudad Real, Ciempozuelos, Dos Hermanas, Montecarlo, Buenos Aires.

— Comarques i petites regions naturals: Rías Baixas, El Bierzo.

— Accidents geogràfics (orogràfics i hidrogràfics): Picos de Europa, el parc de Doñana, les illes Galápagos, Grand Canyon.

— Noms de barris: Lavapiés, Chinatown.

— Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes: Paseo de Reco-letos, Quai d’Orsay, Times Square.

En les adreces, tots els topònims (ciutats, regions, carrers, places, etc.) s’han d’escriure en la llengua i en la forma originals.

Delegació a Brussel·lesDiputació de BarcelonaAv. des Arts, 3-4-5B-1210 BruxellesTel. +32 (0) 2 223 35 21

(Vegeu també el capítol 16, «Criteris de traducció».)

21.3.3. Els adjectius tot i mig davant de noms de lloc

Davant de noms de lloc sense article, els adjectius tot i mig es mantenen invariables.

tot Barcelona tot Catalunya mig Europa

346I V. Q Ü E S T I O N S G R A M AT I C A L S

Però si el topònim va precedit d’article, l’adjectiu tot concorda en gènere.

tota la Garrotxatota la Catalunya del Nord

Ara bé, si l’article és en plural, generalment els adjectius es mantenen invariables.

tot les Cabanyestot els Hostalets

Tanmateix, hi ha casos en què el sentit comú ens porta a fer-hi concordar l’article en gènere i en nombre.

tots els Països Catalanstots els Estats Units d’Amèricatotes les illes Marshall

Si es vol evitar aquesta construcció, també es pot recórrer a l’ús d’una perífrasi com ara tota la població, tot el poble, tota la gent de, etcètera.

tota la població de les Cabanyestot el poble dels Hostalets

347

ANNEXOS

348A N N E XO S

ANNEX 1 ELS VERIFICADORS ORTOGRÀFICS I GRAMATICALS

El desenvolupament tecnològic ha afavorit l’aparició d’eines i de recursos en els entorns ofimàtics que ajuden a millorar la qualitat lingüística dels textos. Tanmateix, el procés de correcció d’un escrit no es pot reduir a la utilització del verificador ortogràfic, ja que aquestes eines tenen avantatges i desavantat-ges que cal tenir presents.

Avantatges

Quan revisem un text, cal detectar i esmenar errors de tipus ortogràfic, mor-fològic, sintàctic, semàntic, terminològic i tipogràfic. Els verificadors que integren els processadors de textos ajuden a localitzar molts dels errors orto-gràfics d’un document. En conseqüència, aquesta part de la tasca de revisió la podeu encomanar al verificador ortogràfic.

Els asesors legals van mostrar elseu desacord amb la decisio del Gobern.

El verificador detecta els errors següents:

Els asesors legals van mostrar elseu desacord amb la decisio del Gobern.

I, per tant, ens ajuda a corregir la frase:

Els assessors legals van mostrar el seu desacord amb la decisió del Govern.

Desavantatges

La verificació automàtica només permet detectar errors ortogràfics del text, però no és infal·lible: no assenyala tot el que és incorrecte i pot assenyalar com a incorrectes solucions correctes. Per tant, tot i que és de gran ajuda tenir el corrector activat mentre s’escriu, la intervenció humana sempre és neces-sària per a assegurar la qualitat lingüística del text final.

Quan escrivim una paraula en un document, el verificador la cerca en el seu diccionari intern. Si la paraula hi apareix, el verificador no s’hi atura, encara que l’ús que se’n faci sigui incorrecte: perquè s’ha emprat un mot en comptes

349A N N E XO S

d’un altre que formalment s’hi assembla, perquè el significat no s’ajusta al context, perquè no concorda en gènere o nombre amb la resta d’elements de la frase, etcètera.

Els verificadors no distingeixen:

— els parònims (paraules que tenen grafies similars) Aquest canvi és una avantatja (en comptes de un avantatge) molt evident.

— els homòfons (paraules que tenen el mateix so, però una grafia diferent) Hem botat (en comptes de votat) la candidata del teu partit.

— les paraules que duen accent diacrític (serveix per a diferenciar mots que tenen la mateixa forma, però significats o funcions diferents)

Aquesta zona es caracteritza per un sol (en comptes de sòl) àrid.

— les expressions que, segons el context, s’escriuen amb una sola paraula o amb més d’una

No sabem perquè (en comptes de per què) han vingut pocs visitants.

— si un terme s’ha d’utilitzar en singular o en plural, ni quin ha de ser el gè-nere (masculí o femení) dels mots que l’acompanyen.

Han fet un anàlisis profund (en comptes de una anàlisi profunda) de la situació eco-

nòmica.

A més, cal tenir present que el vocabulari que inclou el diccionari del veri-ficador és limitat. Atès que el verificador marca com a incorrecta qualsevol paraula que no recull el diccionari intern, és possible que marqui determinats termes que, de fet, són vàlids: per exemple, formes verbals, gentilicis, man-lleus, neologismes, noms propis, paraules formades per afixació o composi-ció, tecnicismes, etcètera.

Així, els verificadors probablement detectarien com a incorrecte el terme des-tacat de la frase següent, el qual, en realitat, és del tot acceptable:

350A N N E XO S

Els canvis economicosocials formen part dels objectius del Govern.

En conclusió, les eines de verificació ortogràfica ajuden a millorar la qualitat lingüística d’un escrit, però cal tenir en compte que tenen limitacions i que poden, per tant, induir a errors.

1. Microsoft Word

Llengua

Per a definir o modificar la llengua en un document del Microsoft Word (MS Word), hi ha diverses opcions:

— Triar l’opció «Revisió» > «Llengua» > «Defineix la llengua de correcció».— Fer doble clic a la llengua activa que apareix a la barra d’estat del Word (part inferior de la pantalla).

Les dues accions obren el quadre de diàleg «Llengua»:

Si volem que el Word revisi el document a mesura que escrivim, ens hem d’assegurar que no està seleccionada l’opció «No revisis ni l’ortografia ni la gramàtica».

351A N N E XO S

Si en un document en català tenim, per exemple, un fragment en espanyol que volem revisar, seleccionem «Espanyol» i hi fem un doble clic.

Per a canviar la llengua definida per defecte en els documents nous, només cal prémer el botó «Configuració per defecte» i el canvi de llengua, en principi, ha de quedar registrat a la plantilla Normal.dot, que és on es desen els canvis que fem en la configuració del programa.

Correcció

Per a triar les opcions de correcció automàtica, hem d’anar a «Fitxer» > «Opcions» > «Correcció».

— «Ignora les paraules en MAJÚSCULES». Omet els mots escrits amb ma-júscula. És millor que no estigui seleccionat, perquè evitarem la possibili-tat de deixar passar un error en un títol de document o d’apartat escrit amb majúscula.

— «Ignora les paraules que continguin nombres». Omet els mots que conte-nen lletres i xifres barrejades. Per defecte està seleccionat.

352A N N E XO S

— «Ignora les adreces d’Internet i de fitxers». Omet les seqüències que l’MS Word identifica com a adreces d’Internet o com a noms de fitxer acabats amb un punt seguit de l’extensió del fitxer. Per defecte està seleccionat. Tot i això, en el cas d’algunes adreces d’Internet, els elements separats per guionets o barres inclinades poden quedar marcats.

— «Marca les paraules repetides». Detecta com a errors dues paraules idèn-tiques seguides.

— «Fes suggeriments només del diccionari principal». Els suggeriments no-més surten del diccionari principal del Word, és a dir, no aprofita els mots introduïts en els diccionaris personals. Per defecte no està seleccionat.

En un segon apartat, hi ha unes quantes opcions més. Llevat de la primera, la resta d’opcions només funcionen amb llengües en què el verificador inclou el mòdul gramatical, com ara l’anglès o l’espanyol:

— «Revisa l’ortografia a mesura que escric». Fa que aparegui el subratllat vermell en els mots que no reconeix. Per defecte està seleccionat.

— «Fes servir l’ortografia contextual». L’MS Word revisa l’ortografia tenint en compte el context de la paraula. El subratllat que apareix en aquest cas és blau.

— «Marca els errors gramaticals a mesura que escric» (només per a les llen-gües amb mòdul gramatical). La verificació revisa la gramàtica i subrat-lla els errors en verd.

— «Mostra les estadístiques de llegibilitat». L’MS Word mostra un quadre de diàleg amb informació sobre el nombre de caràcters, paraules, frases, etc., i sobre la llegibilitat del text.

Al final del quadre apareixen dues opcions més:

— «Amaga els errors ortogràfics només en aquest document». Els mots des-coneguts no queden subratllats, però el verificador és actiu. Per tant, si es fa la verificació automàtica del document, es revisen els mots desconeguts. Per defecte no està seleccionat.

— «Amaga els errors gramaticals només en aquest document» (només per a les llengües amb mòdul gramatical). Els errors gramaticals no queden subratllats, però els podem veure amb la verificació automàtica, si és que el verificador disposa de mòdul gramatical.

353A N N E XO S

Traducció

Una darrera aplicació que pot ser útil és l’eina de traducció que incorpora l’MS Word. Aquesta opció és a la pestanya «Revisió» > «Tradueix». En pri-mer lloc, anem a «Trieu la llengua de traducció…» per a definir les opcions de la traducció i triar el sentit més habitual (per exemple, «català > espanyol» o «espanyol > català»).

L’opció «Tradueix el document» fa una traducció de tot el document i l’obre en un navegador web. L’opció «Tradueix el text seleccionat» obre un menú a la dreta de la pantalla amb el text traduït —que prèviament hem seleccio-nat— i un botó per a inserir la traducció directament al nostre document. En aquest menú, també tenim l’opció de traduir tot el document sencer.

Finalment, si activem l’opció «Minitraductor», quan passem el ratolí per da-munt d’una paraula o d’una frase seleccionada apareix una petita pantalla amb la traducció corresponent. Al principi, aquesta pantalla és semitranspa-rent; perquè sigui sòlida i en puguem llegir bé el contingut només hem de passar-hi el cursor per damunt.

Cal tenir en compte que els textos que traduïm s’envien per Internet a un pro-veïdor de traducció automàtica en format HTML sense xifrar.

Diccionaris personalitzats

L’MS Word permet que els usuaris vagin completant el lèxic del programa afegint en el diccionari personalitzat els mots que el verificador desconeix. Aquesta acció no es fa sobre el diccionari principal, que no és editable, sinó que es fa amb el diccionari personalitzat que l’MS Word crea.

Per a afegir un mot nou al diccionari personalitzat, hem de triar l’opció «Afe-geix al diccionari» del menú emergent o prémer el botó corresponent del qua-dre de diàleg de la revisió ortogràfica. Abans d’incloure un mot nou sempre hem d’estar segurs que el mot és correcte. En aquest sentit, ens poden ajudar molt els diferents recursos dels motors de cerca directa. Si tenim més d’un diccionari personalitzat, els mots nous s’afegiran al diccionari que hàgim marcat com a predeterminat.

354A N N E XO S

El diccionari personalitzat és editable, i hi podem accedir mitjançant l’opció «Fitxer» > «Opcions» > «Correcció» > «Diccionaris personalitzats» > «Edita la llista de paraules».

Per defecte, el diccionari personalitzat de l’MS Word queda associat a totes les llengües. Això vol dir que qualsevol mot que hi afegim es registra en un sol fitxer independentment de la llengua del document. És recomanable, per tant, tenir un diccionari personalitzat per a cada llengua de treball, per a evitar barreges lingüístiques que poden ser perilloses.

Per a associar un diccionari personalitzat a una llengua determinada, canviem el paràmetre a la part inferior del quadre de diàleg, que per defecte està asso-ciat a totes les llengües.

Quan associem el diccionari personalitzat a una llengua, en editar un docu-ment en una altra de diferent, primer hem de crear un altre diccionari perso-nalitzat associat a aquesta altra llengua si hi volem afegir cap mot.

355A N N E XO S

Per a crear un diccionari personalitzat nou, només hem de prémer el botó «Crea» del quadre de diàleg dels diccionaris personalitzats.

2. LibreOffice

En aquest paquet ofimàtic podem definir tant la llengua de la interfície com la llengua que serà objecte de revisió —la llengua en què habitualment escri-vim— modificant les opcions generals de l’aplicació.

Aquestes opcions es poden modificar des de qualsevol programa dels que formen el paquet ofimàtic.

Per exemple, en el menú del Writer, l’aplicació de tractament de textos, si anem a «Eines» > «Opcions» > «Configuració de la llengua» > «Llengües» podem determinar quina serà la llengua per defecte de totes les aplicacions del LibreOffice. Això ens facilita posteriorment la correcció dels textos, ja que si marquem l’opció corresponent, automàticament el programa asse-nyala els errors ortogràfics a mesura que escrivim, tant en el Writer com en la resta d’aplicacions d’aquest paquet ofimàtic. Així doncs, hem de seleccio-nar «català» com a llengua per defecte de les aplicacions del LibreOffice.

En el menú «Ajuda a l’escriptura» hem de seleccionar l’opció «Revisar l’escriptura a mesura que es teclegi».

356A N N E XO S

Ara ja tenim configurat el Writer i la resta d’aplicacions del LibreOffice en català. A mesura que escrivim, el corrector marcarà els errors i les paraules mal escrites.

Si en un document en català tenim, per exemple, un fragment en espanyol que volem revisar, anem al menú «Eines» > «Llengua», escollim «Per a la selecció» (hem de seleccionar el text abans) o «Per al paràgraf» (no cal que seleccionem el text) > «Més», i en el desplegable «Llengua» seleccionem «Espanyol».

357A N N E XO S

També podem definir la llengua en el menú «Format» > «Caràcter». Podem seleccionar el text, un paràgraf o més o el document sencer.

El menú «Eines» > «Ortografia i gramàtica» ofereix alternatives als errors lingüístics que detecta, i no és incompatible amb el procés de verificació or-togràfica que actua a mesura que s’escriu.

El LibreOffice ofereix també l’opció de crear diccionaris personalitzats.

358A N N E XO S

3. El corrector de SoftCatalà

És un corrector gramatical i d’estil que, a més de detectar errors ortogràfics, marca errades gramaticals, tipogràfiques, sintàctiques, de puntuació, de picatge, confusions, etc., i fa recomanacions d’estil. Té en compte les principals variants territorials de la llengua i és completament configurable.

El corrector es pot usar de diferents maneres: en un editor en línia, com el de la pàgina web de Softcatalà; com a programa independent (aquesta opció és desaconsellable llevat de fer-ho en ordinadors personals); com a extensió del processador de textos LibreOffice, o com a extensió del navegador Firefox.

El corrector en català s’ha desenvolupat sobre la plataforma de programari lliure i multilingüe LanguageTool, amb els coneixements tecnològics i lin-güístics de Riurau Editors i Softcatalà.

4. ESLUB. Assistent per a la revisió de textos en català

L’ESLUB és un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. No és un corrector automàtic, sinó que és un programa per a localitzar i esmenar de-terminats errors habituals o per a aplicar algunes tries lèxiques, morfològiques i sintàctiques d’acord amb els criteris lingüístics de la Universitat de Barcelona.

Les rutines de revisió estan agrupades en quatre apartats (sintaxi, lèxic, orto-grafia i convencions) i es poden seleccionar una per una o totes en bloc. En executar el programa, quan l’ESLUB localitza alguna seqüència problemàti-ca, apareix un quadre de diàleg amb les propostes d’esmena.

El quadre de diàleg mostra com a títol el nom de la rutina activa. En un qua-dre de text apareix la frase amb la seqüència problemàtica. En la part inferior

359A N N E XO S

del quadre de diàleg hi ha una llista desplegable amb les propostes de canvi possibles («Opcions») i els botons d’ordres.

L’ESLUB està programat en Visual Basic i es distribueix com una plantilla associada al programa MS Word, principalment perquè gran part de les tas-ques de revisió de textos es fan amb aquest programa.

Per a instal·lar l’ESLUB, heu de descarregar la plantilla a http://www.ub.edu/sl/ca/alt/recursos/eslub i seguir els passos d’instal·lació. Per al Word 2010, hem de desar la plantilla a: C: > Fitxers de programa (x86) > Microsoft Office > Office14 > STARTUP.

Quan tornem a obrir l’MS Word, apareix un missatge que ens diu que hi te-nim noves aplicacions i un advertiment de seguretat sobre l’habilitació de les macros. Cliquem sobre «Habilita el contingut» per a continuar.

Finalment apareix la nova pestanya «Complements», on trobarem la macro ESLUB a punt per a fer-la servir.

360A N N E XO S

ANNEX 2COMARQUES, MUNICIPIS I GENTILICIS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

L’obra de referència sobre la toponímia de Catalunya és el Nomenclàtor ofi-cial de toponímia major de Catalunya, editat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans (2009). És consultable en línia a http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/03_documen-tacio/02_territori_i_mobilitat/cartografia/nomenclator_oficial_de_toponi-mia_de_catalunya/.

1. Comarques

Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelonès Berguedà Garraf Maresme MoianèsOsona Selva Vallès Occidental Vallès Oriental

A excepció d’Osona, dins de text seguit cal escriure l’article definit davant del nom de les comarques catalanes (amb minúscula, excepte que sigui a co-mençament de paràgraf o després de punt). No obstant això, no cal fer servir l’article quan el nom de la comarca apareix en mapes, quadres sinòptics, llis-tes, enumeracions o entre parèntesis després del nom d’un municipi.

2. Municipis, comarques i gentilicis

Abrera Baix Llobregat abrerencs

Aguilar de Segarra Bages aguilanencs

Aiguafreda Vallès Oriental aiguafredencs

Alella Maresme alellencs

Alpens Osona alpensins

Ametlla del Vallès, l’ Vallès Oriental ametllatans

361A N N E XO S

Arenys de Mar Maresme arenyencs

Arenys de Munt Maresme arenyencs

Argençola Anoia argençolencs

Argentona Maresme argentonins

Artés Bages artesencs

Avià Berguedà avianesos

Avinyó Bages avinyonencs

Avinyonet del Penedès Alt Penedès avinyonetencs

Badalona Barcelonès badalonins

Badia del Vallès Vallès Occidental badiencs

Bagà Berguedà baganesos

Balenyà Osona hostalencs

Balsareny Bages balsarenyencs

Barberà del Vallès Vallès Occidental barberencs

Barcelona Barcelonès barcelonins

Begues Baix Llobregat beguetans

Bellprat Anoia bellpratencs

Berga Berguedà berguedans

Bigues i Riells Vallès Oriental biguetans

Borredà Berguedà borredanesos

Bruc, el Anoia bruquetans

Brull, el Osona brullencs

Cabanyes, les Alt Penedès cabanyencs

Cabrera d’Anoia Anoia cabrerins

Cabrera de Mar Maresme cabrerencs

Cabrils Maresme cabrilencs

Calaf Anoia calafins

Calders Moianès calderins

Caldes de Montbui Vallès Oriental montbuiencs

Caldes d’Estrac Maresme caldencs

Calella Maresme calellencs

Calldetenes Osona calldetenencs

Callús Bages callussencs

Calonge de Segarra Anoia calongins

Campins Vallès Oriental campinencs

Canet de Mar Maresme canetencs

Canovelles Vallès Oriental canovellins

362A N N E XO S

Cànoves i Samalús Vallès Oriental canovins

Canyelles Garraf canyellencs

Capellades Anoia capelladins

Capolat Berguedà

Cardedeu Vallès Oriental cardedeuencs

Cardona Bages cardonins

Carme Anoia carmetans

Casserres Berguedà casserrencs

Castell de l’Areny Berguedà

Castellar de n’Hug Berguedà castellanesos

Castellar del Riu Berguedà castellanencs

Castellar del Vallès Vallès Occidental castellarencs

Castellbell i el Vilar Bages castellvilarencs

Castellbisbal Vallès Occidental bisbalencs

Castellcir Moianès castellcirencs

Castelldefels Baix Llobregat castelldefelencs

Castellet i la Gornal Alt Penedès castelletencs

Castellfollit de Riubregós Anoia castellfollitencs

Castellfollit del Boix Bages castellfollitencs

Castellgalí Bages castellgalinencs

Castellnou de Bages Bages castellnouencs

Castellolí Anoia castellolinencs

Castellterçol Moianès castellterçolencs

Castellví de la Marca Alt Penedès almuniencs

Castellví de Rosanes Baix Llobregat castellvinencs

Centelles Osona centellencs

Cercs Berguedà cercorins

Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental cerdanyolencs

Cervelló Baix Llobregat cervellonencs

Collbató Baix Llobregat collbatonins

Collsuspina Moianès collsuspinencs

Copons Anoia coponencs

Corbera de Llobregat Baix Llobregat corberencs

Cornellà de Llobregat Baix Llobregat cornellanencs

Cubelles Garraf cubellencs

Dosrius Maresme dosriuencs

Esparreguera Baix Llobregat esparreguerins

363A N N E XO S

Esplugues de Llobregat Baix Llobregat espluguins

Espunyola, l’ Berguedà

Esquirol, l’ Osona esquirolencs

Estany, l’ Moianès estanyencs

Figaró-Montmany* Vallès Oriental figueronencs

Fígols Berguedà figolencs

Fogars de la Selva Selva fogarencs

Fogars de Montclús Vallès Oriental

Folgueroles Osona folguerolencs

Fonollosa Bages fonollosencs

Font-rubí Alt Penedès font-rubinencs

Franqueses del Vallès, les Vallès Oriental franquesins

Gaià Bages gainaesos

Gallifa Vallès Occidental gallifans

Garriga, la Vallès Oriental garriguencs

Gavà Baix Llobregat gavanencs

Gelida Alt Penedès gelidencs

Gironella Berguedà gironellencs

Gisclareny Berguedà gisclarenyesos

Granada, la Alt Penedès granadencs

Granera Moianès granerins

Granollers Vallès Oriental granollerins

Gualba Vallès Oriental gualbencs

Guardiola de Berguedà Berguedà guardiolencs

Gurb Osona gurbetans

Hospitalet de Llobregat, l’ Barcelonès hospitalencs

Hostalets de Pierola, els Anoia hostaletencs

Igualada Anoia igualadins

Jorba Anoia jorbencs

Llacuna, la Anoia llacunencs

Llagosta, la Vallès Oriental llagostencs

Lliçà d’Amunt Vallès Oriental lliçanencs

Lliçà de Vall Vallès Oriental lliçanencs

Llinars del Vallès Vallès Oriental llinassencs

Lluçà Osona lluçanencs

Malgrat de Mar Maresme malgratencs

Malla Osona mallencs

364A N N E XO S

Manlleu Osona manlleuencs

Manresa Bages manresans

Marganell Bages marganellesos

Martorell Baix Llobregat martorellencs

Martorelles Vallès Oriental martorellesencs

Masies de Roda, les Osona rodencs

Masies de Voltregà, les Osona

Masnou, el Maresme masnovins

Masquefa Anoia masquefins

Matadepera Vallès Occidental matadeperencs

Mataró Maresme mataronins

Mediona Alt Penedès medionencs

Moià Moianès moianesos

Molins de Rei Baix Llobregat molinencs

Mollet del Vallès Vallès Oriental molletans

Monistrol de Calders Bages monistrolencs

Monistrol de Montserrat Moianès monistrolencs

Montcada i Reixac Vallès Occidental montcadencs

Montclar Berguedà montclarencs

Montesquiu Osona montesquiuencs

Montgat Maresme montgatins

Montmajor Berguedà montmajorencs

Montmaneu Anoia montmaneuencs

Montmeló Vallès Oriental montmelonins

Montornès del Vallès Vallès Oriental montornesencs

Montseny Vallès Oriental montsenyencs

Muntanyola Osona

Mura Bages muratans

Navarcles Bages navarclins

Navàs* Bages navassencs

Nou de Berguedà, la Berguedà novetans

Òdena Anoia odenencs

Olèrdola Alt Penedès olerdolencs, mogencs [de Moja] i molantencs [de Sant Pere Molanta]

Olesa de Bonesvalls Alt Penedès olesans

Olesa de Montserrat Baix Llobregat olesans

Olivella Garraf olivellencs

365A N N E XO S

Olost Osona olostencs

Olvan Berguedà olvanesos

Orís Osona orisencs

Oristà Osona oristanencs

Orpí Anoia orpinencs

Òrrius Maresme orriencs

Pacs del Penedès Alt Penedès

Palafolls Maresme palafollencs

Palau-solità i Plegamans Vallès Occidental palauencs

Pallejà Baix Llobregat pallejanencs

Palma de Cervelló, la Baix Llobregat palmarencs

Papiol, el Baix Llobregat papiolencs

Parets del Vallès Vallès Oriental paretans

Perafita Osona perafitencs

Piera Anoia pierencs

Pineda de Mar Maresme pinetencs

Pla del Penedès, el Alt Penedès

Pobla de Claramunt, la Anoia pobletans

Pobla de Lillet, la Berguedà pobletans

Polinyà Vallès Occidental polinyanencs

Pont de Vilomara i Rocafort, el Bages vilomarencs

Pontons Alt Penedès pontonencs

Prat de Llobregat, el Baix Llobregat pratencs

Prats de Lluçanès Osona pradencs

Prats de Rei, els Anoia pradencs

Premià de Dalt Maresme premianencs

Premià de Mar Maresme premianencs

Puigdàlber Alt Penedès

Puig-reig Berguedà purreigtencs

Pujalt Anoia pujalencs

Quar, la Berguedà quartencs

Rajadell Bages rajadellencs

Rellinars Vallès Occidental rellinassencs

Ripollet Vallès Occidental ripolletencs

Roca del Vallès, la Vallès Oriental roquerols

Roda de Ter Osona rodencs

Rubí Vallès Occidental rubinencs

366A N N E XO S

Rubió Anoia rubionencs

Rupit i Pruit Osona rupitencs

Sabadell Vallès Occidental sabadellencs

Sagàs Berguedà

Saldes Berguedà saldencs

Sallent Bages sallentins

Sant Adrià de Besòs Barcelonès Adrianencs

Sant Agustí de Lluçanès Osona

Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat santandreuencs

Sant Andreu de Llavaneres Maresme llavanerencs

Sant Antoni de Vilamajor Vallès Oriental vilamajorins

Sant Bartomeu del Grau Osona

Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat santboians

Sant Boi de Lluçanès Osona santboiencs

Sant Cebrià de Vallalta Maresme cebrianencs

Sant Celoni Vallès Oriental santcelonins

Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat climentons

Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental santcugatencs

Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès

Sant Esteve de Palautordera Vallès Oriental santestevencs

Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat sesrovirencs

Sant Feliu de Codines Vallès Oriental codinencs

Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat santfeliuencs

Sant Feliu Sasserra Bages santfeliuencs

Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental santfostencs

Sant Fruitós de Bages Bages santfruitosencs

Sant Hipòlit de Voltregà Osona santhipolencs

Sant Iscle de Vallalta Maresme isclencs

Sant Jaume de Frontanyà Berguedà

Sant Joan de Vilatorrada Bages santjoanencs

Sant Joan Despí Baix Llobregat santjoanencs

Sant Julià de Cerdanyola Berguedà cerdanyolencs

Sant Julià de Vilatorta Osona santjulianencs

Sant Just Desvern Baix Llobregat santjustencs

Sant Llorenç d’Hortons Alt Penedès hortonencs

Sant Llorenç Savall Vallès Occidental santllorencins

Sant Martí d’Albars Osona

367A N N E XO S

Sant Martí de Centelles Osona

Sant Martí de Tous Anoia touencs

Sant Martí Sarroca Alt Penedès martinencs

Sant Martí Sesgueioles Anoia santmartinencs

Sant Mateu de Bages Bages santmateuencs

Sant Pere de Ribes Garraf ribetans

Sant Pere de Riudebitlles Alt Penedès santperencs

Sant Pere de Torelló Osona santperencs

Sant Pere de Vilamajor Vallès Oriental santperencs

Sant Pere Sallavinera Anoia santperencs

Sant Pol de Mar Maresme santpolencs

Sant Quintí de Mediona Alt Penedès quintinencs

Sant Quirze de Besora Osona santquirzencs

Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental santquirzencs

Sant Quirze Safaja Moianès santquirzencs

Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès sadurninencs

Sant Sadurní d’Osormort Osona

Sant Salvador de Guardiola Bages guardiolencs

Sant Vicenç de Castellet Bages santvicentins

Sant Vicenç de Montalt Maresme santvicentins

Sant Vicenç de Torelló Osona santvicentencs

Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat vicentins

Santa Cecília de Voltregà Osona

Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat colomins

Santa Coloma de Gramenet Barcelonès colomencs

Santa Eugènia de Berga Osona santaeugenencs

Santa Eulàlia de Riuprimer Osona

Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental santaeulaliencs

Santa Fe del Penedès Alt Penedès

Santa Margarida de Montbui Anoia montbuiencs

Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès

Santa Maria de Besora Osona besorencs

Santa Maria de Martorelles Vallès Oriental martorellencs

Santa Maria de Merlès Berguedà

Santa Maria de Miralles Anoia mirallencs

Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental palauencs

Santa Maria d’Oló Moianès olonencs

368A N N E XO S

Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental perpetuencs

Santa Susanna Maresme susannencs

Santpedor Bages santpedorencs

Sentmenat Vallès Occidental sentmenatencs

Seva Osona sevencs

Sitges Garraf sitgetans

Sobremunt Osona martinencs

Sora Osona sorencs

Subirats Alt Penedès subiratencs

Súria Bages suriencs

Tagamanent Vallès Oriental tagamanentins

Talamanca Bages talamanquins

Taradell Osona taradellencs

Tavèrnoles Osona

Tavertet Osona

Teià Maresme teianencs

Terrassa Vallès Occidental terrassencs

Tiana Maresme tianencs

Tona Osona tonencs

Tordera Maresme torderencs

Torelló Osona torellonencs

Torre de Claramunt, la Anoia torredans

Torrelavit* Alt Penedès

Torrelles de Foix Alt Penedès torrellencs

Torrelles de Llobregat Baix Llobregat torrellencs

Ullastrell Vallès Occidental ullastrellencs

Vacarisses Vallès Occidental vacarissencs

Vallbona d’Anoia Anoia vallbonencs

Vallcebre Berguedà vallcebresos

Vallgorguina Vallès Oriental vallgorguinencs

Vallirana Baix Llobregat valliranencs

Vallromanes Vallès Oriental vallromanesos

Veciana Anoia vecianencs

Vic Osona vigatans

Vilada Berguedà viladins

Viladecans Baix Llobregat viladecanencs

Viladecavalls Vallès Occidental vilacavallencs

369A N N E XO S

Vilafranca del Penedès Alt Penedès vilafranquins

Vilalba Sasserra Vallès Oriental vilalbencs

Vilanova de Sau Osona vilanovins

Vilanova del Camí Anoia vilanovins

Vilanova del Vallès Vallès Oriental vilanovins

Vilanova i la Geltrú Garraf vilanovins

Vilassar de Dalt Maresme vilassarencs

Vilassar de Mar Maresme vilassarencs

Vilobí del Penedès Alt Penedès vilobinencs

Viver i Serrateix Berguedà viverencs i serrateixencs

* Formes oficials no coincidents amb les normatives

En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; en aquests casos, podem fer servir algunes expressions com els de… o els ciutadans de… Per exemple: els de Capolat, els ciutadans de l’Espunyola.

També es pot donar el cas que una mateixa localitat tingui més d’un gentilici (olerdolencs, mogencs i molantencs) o que diverses localitats tinguin el mateix (vilanovins, olesans, pobletans).

3. Municipis per comarques

Alt Penedès Avinyonet del Penedès Cabanyes, les Castellet i la Gornal Castellví de la Marca Font-rubí Gelida Granada, la Mediona Olèrdola Olesa de Bonesvalls Pacs del Penedès Pla del Penedès, el Pontons Puigdàlber Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Llorenç d’Hortons Sant Martí Sarroca Sant Pere de Riudebitlles Sant Quintí de Mediona Sant Sadurní d’Anoia Santa Fe del Penedès Santa Margarida i els Monjos Subirats Torrelavit Torrelles de Foix Vilafranca del Penedès Vilobí del Penedès Anoia Argençola Bellprat

370A N N E XO S

Bruc, el Cabrera d’Anoia Calaf Calonge de Segarra Capellades Carme Castellfollit de Riubregós Castellolí Copons Hostalets de Pierola, els Igualada Jorba Llacuna, la Masquefa Montmaneu Òdena Orpí Piera Pobla de Claramunt, la Prats de Rei, els Pujalt Rubió Sant Martí de Tous Sant Martí Sesgueioles Sant Pere Sallavinera Santa Margarida de Montbui Santa Maria de Miralles Torre de Claramunt, la Vallbona d’Anoia Veciana Vilanova del Camí

Bages Aguilar de Segarra Artés Avinyó Balsareny Calders Callús

Cardona Castellbell i el Vilar Castellfollit del Boix Castellgalí Castellnou de Bages FonolosaGaiàManresaMarganellMonistrol de Montserrat Mura Navarcles Navàs Pont de Vilomara i Rocafort, el Rajadell Sallent Sant Feliu Sasserra Sant Fruitós de Bages Sant Joan de Vilatorrada Sant Mateu de Bages Sant Salvador de Guardiola Sant Vicenç de Castellet Santa Maria d’Oló Santpedor Súria Talamanca Baix Llobregat Abrera Begues Castelldefels Castellví de Rosanes Cervelló Collbató Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat Esparreguera Esplugues de Llobregat Gavà

371A N N E XO S

Martorell Molins de Rei Olesa de Montserrat Pallejà Palma de Cervelló, la Papiol, el Prat de Llobregat, el Sant Andreu de la Barca Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat Sant Esteve Sesrovires Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Torrelles de Llobregat Vallirana Viladecans Barcelonès Badalona Barcelona Hospitalet de Llobregat, l’ Sant Adrià de Besòs Santa Coloma de Gramenet Berguedà Avià Bagà Berga Borredà Capolat Casserres Castell de l’Areny Castellar de n’Hug Castellar del Riu Cercs Espunyola, l’

Fígols Gironella Gisclareny Guardiola de Berguedà Montclar Montmajor Nou de Berguedà, la Olvan Pobla de Lillet, la Puig-reig Quar, la Sagàs Saldes Sant Jaume de Frontanyà Sant Julià de CerdanyolaSanta Maria de Merlès Vallcebre Vilada Viver i Serrateix Garraf Canyelles Cubelles Olivella Sant Pere de Ribes Sitges Vilanova i la Geltrú

Maresme Alella Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d’Estrac Calella Canet de Mar Dosrius

372A N N E XO S

Malgrat de Mar Masnou, el Mataró Montgat Òrrius Palafolls Pineda de Mar Premià de Dalt Premià de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Cebrià de Vallalta Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Susanna Teià Tiana Tordera Vilassar de Dalt Vilassar de Mar

MoianèsCaldersCastellcirCastellterçolCollsuspinaEstany, l’GraneraMoiàMonistrol de CaldersSant Quirze de SafajaSanta Maria d’Oló

Osona Alpens Balenyà Brull, el Calldetenes Centelles

Collsuspina Esquirol, l’ Folgueroles Gurb Lluçà Malla Manlleu Masies de Roda, les Masies de Voltregà, les Montesquiu Muntanyola Olost Orís Oristà Perafita Prats de Lluçanès Roda de Ter Rupit i Pruit Sant Agustí de Lluçanès Sant Bartomeu del Grau Sant Boi de Lluçanès Sant Hipòlit de Voltregà Sant Julià de Vilatorta Sant Martí d’Albars Sant Martí de Centelles Sant Pere de Torelló Sant Quirze de Besora Sant Sadurní d’Osormort Sant Vicenç de Torelló Santa Cecília de Voltregà Santa Eugènia de Berga Santa Eulàlia de Riuprimer Santa Maria de Besora Seva Sobremunt Sora Taradell TavèrnolesTavertet

373A N N E XO S

Tona Torelló Vic Vilanova de Sau Selva Fogars de la Selva

Vallès Occidental Badia del Vallès Barberà del Vallès Castellar del Vallès Castellbisbal Cerdanyola del Vallès Gallifa Matadepera Montcada i Reixac Palau-solità i Plegamans Polinyà Rellinars Ripollet Rubí Sabadell Sant Cugat del Vallès Sant Llorenç Savall Sant Quirze del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat Terrassa Ullastrell Vacarisses Viladecavalls

Vallès Oriental Aiguafreda Ametlla del Vallès, l’ Bigues i Riells Caldes de Montbui

Campins Canovelles Cànoves i Samalús Cardedeu Figaró-Montmany Fogars de Montclús Franqueses del Vallès, les Garriga, la Granera Granollers Gualba Llagosta, la Lliçà d’Amunt Lliçà de Vall Llinars del Vallès Martorelles Mollet del Vallès Montmeló Montornès del Vallès Montseny Parets del Vallès Roca del Vallès, la Sant Antoni de Vilamajor Sant Celoni Sant Esteve de Palautordera Sant Feliu de Codines Sant Fost de Campsentelles Sant Pere de Vilamajor Santa Eulàlia de Ronçana Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Palautordera Tagamanent Vallgorguina Vallromanes Vilalba Sasserra Vilanova del Vallès

374

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

375B I B L I O G R A F I A C O N S U LTA DA

agulló, M. Alba; camPs, Oriol (dir.).ÉsAdir [en línia]. [Sant Joan Despí]: Televisió de Catalunya: Catalunya Ràdio, 9 febrer 2006. <http://esadir.cat/> [Consulta: 3 novembre 2014].

alcoba, Santiago (coord.). Lengua, comuni-cación y libros de estilo [en línia]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. <http://dfe.uab.es/dfeblog/salcoba/files/2009/07/libro-estilo.pdf> [Consulta: 2 desembre 2014].

altés juan, Núria; PEjó orEllana, Xavier. Elaboració de documents administratius: Manual de consulta. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2010. <http://www. diba.cat/c/document_library/get_file?uui-d=4809a936-cf01-47f9-bad1-ba9028c4e4d7&-groupId=477806> [Consulta: 4 novembre 2014].

bibiloni, Gabriel. «Llengua, gènere i sexe» [en línia]. [s. d.]. <http://bibiloni.cat/textos/genere.html> [Consulta: 1 octubre 2014]. Aquest article és una compilació dels set articles que foren publicats a L’Espira, suplement cultural del Diari de Balears entre el 21 de març i el 25 d’abril de 2009.

― Recomanacions per a l’ús de la toponímia [en línia]. <http://bibiloni.cat/toponimia> [Consulta: 5 febrer 2015].

botia lóPEz, Pere. Llegibilitat en el llibre: Glos-sari il·lustrat. Barcelona: Pere Botia, 2013.

caPó, Jaume; vEiga, Montserrat. Abreviacions. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística, 2005. També disponible en línia a:

<http://llengua.gencat.cat/web/.content/docu-ments/publicacions/altres/arxius/abrevia.pdf> [Consulta: 3 novembre 2014].

cassany, Daniel. Esmolar l’eina: Guia de redacció per a professionals. Barcelona: Em-púries, 2009. (Biblioteca Universal; 217)

― En línia: Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó, 2011.

Cercaterm [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2000. <http://www.termcat.cat/es/Cercaterm/Fitxes/> [Consulta: 3 novembre 2014].

The Chicago Manual of Style. 16a ed. Chicago: University of Chicago, 2014.

Citació bibliogràfica [en línia]. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lin-güística, 2012. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 1)

<http://llengua.gencat.cat/perma-link/21763174-5384-11e4-8f3f-000c29cdf219> [Consulta: 2 desembre 2014].

comisión EuroPEa. dirEcción gEnEral dE traducción. Cómo escribir con claridad [en línia]. Luxemburg: Oficina de Publicacions de

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

― Tècniques d'expressió escrita. Manual de consulta [en línia]. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014.

<http://www.diba.cat/document_library/get_file?uui-d=0c25ead2-eb73-40ca-8310-bfa527a78036&groupId=477806> [Consulta: 28 octubre 2014].

376B I B L I O G R A F I A C O N S U LTA DA

la Unió Europea, 2011. <http://bookshop.europa.eu/es/c-mo-escribir-

con-claridad-pbHC3010536/> [Consulta: 13 agost 2014].

coromina, Eusebi. El 9 Nou: Manual de redac-ció i estil, 1a ed. Manlleu: El 9 Nou / El 9 TV, 2008.

costa carrEras, Joan. «“Tot Los Angeles i mig Estats Units estan en crisi.” Notes sobre l’ús de ‘mig’ i ‘tot’ davant de topònims». Llen-gua i Ús, núm. 12 (1998).

Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB) [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona, setembre 2011.

<http://www.ub.edu/cub/> [Consulta: 2 desembre 2014].

Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català [en línia]. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència. Secretaria de Política Lin-güística, 2010. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 7)

<http://llengua.gencat.cat/perma-link/2b871910-5384-11e4-8f3f-000c29cdf219> [Consulta: 3 novembre 2014].

Criteris lingüístics del Departament de Justícia [en línia]. 7a ed. Barcelona: Generalitat de Ca-talunya. Departament de Justícia, 2013. <http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/serveis/llenguatge_juridic/de_quines_eines_disposo/criteris_linguistics_gene/criteris_linguistics.pdf> [Consulta: 2 desembre 2014].

Criteris lingüístics UPC [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia, 2014.

<http://www.upc.edu/slt/ca/recursos-redaccio/

criteris-linguistics> [Consulta: 2 desembre 2014].

diPutació dE BarcElona. Documents admi-

― Manual de papereria corporativa. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2012. [Consulta: 28 octubre 2014].

― Manual d’imatge de marca [en línia]. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014.

<http://www.diba.cat/docu-ments/553295/14491305/Manual+imatge+de+-marca+setembre+2015/a2b08ec3-0fd4-4f97-8097-a25f1d3f00c3> [Consulta: 28 octubre 2014].

EgEa garcía, Carlos; sarabia sánchEz, Alicia. «Clasificaciones de la OMS sobre discapacidad». Boletín del Real Patronato sobre Discapacidad, núm. 50 (2001), p. 15-30. També disponible en línia a:

<http://www.um.es/discatif/METODOLOGIA/Egea-Sarabia_clasificaciones.pdf> [Consulta: 1 octubre 2014].

Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. Facsímil de: 7a ed., 3a reimpr. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2006. També disponible en línia a:

<http://publicacions.iec.cat/repository/pd-f/00000044%5C00000005.pdf>[Consulta: 2 desembre 2014].

ginEbra, Jordi; montsErrat, Anna. Diccionari d’ús dels verbs catalans: Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. 2a ed. Barcelona: Educaula, 2009. (Aula; 12)

graElls, Jordi [et al.]. Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cul-tura. Direcció General de Política Lingüística, 1999. També disponible en línia a:

nistratius: Models i comentaris lingüístics. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999.

377B I B L I O G R A F I A C O N S U LTA DA

<http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informa-cio_i_difusio/publicacions_en_linia/criteris_ling_col/criteris_de_traduccio_de_noms_deno-minacions_i_toponims/>

[Consulta: 3 novembre 2014].

Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2011.

<http://llengua.gencat.cat/web/.content/docu-ments/publicacions/altres/arxius/guiausosnose-xistes.pdf>

[Consulta: 2 desembre 2014].

Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, 2013.

<http://www.gencat.es:8000/xarxessocials/pdf/guia_xarxa.pdf>

[Consulta: 18 novembre 2014].

Guia pràctica de català [en línia]. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya, 2013.

<http://www.uoc.edu/serveilinguistic/pdf/Guia-catala-20130129.pdf>

[Consulta: 3 novembre 2014].

institut d’Estudis catalans. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana, 2007. També dispo-nible en línia a: <http://dlc.iec.cat>

[Consulta: 2 desembre 2014].

institut d’Estudis catalans. sEcció Filolò-gica. «Ordenació alfabètica en català». A: Do-cuments de la Secció Filològica, I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1990, p. 81-83.

― Gramàtica de la llengua catalana: (Versió pro-visional) [en línia]. Vol. I. Barcelona: IEC, 2002.

<http://www.iec.cat/institucio/seccions/Filolo-gica/gramatica/default.asp>

[Consulta: 3 novembre 2014].

― Proposta per a un estàndard oral de la llen-gua catalana, II: Morfologia. 4a ed., 4a reimpr. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2005. També disponible en línia a:

<http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filolo-gica/pdf/Proposta%20estndard%202.pdf>

[Consulta: 30 setembre 2014].

institut d’Estudis catalans. sErvEi dE corrEcció lingüística; institut d’Estudis catalans. sErvEi Editorial. «La traduc-ció de noms propis a altres llengües en les publicacions de l’IEC». Versió 1, 18.12.2014. A: Critèria: Espai web de correcció de l’IEC. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2014/07/ 5-2-2_Traducci%C3%B3-de-noms- propis_01.pdf>

[Consulta: 13 febrer 2015].

— «La redacció de les instruccions en les pàgines web i en els programaris en gene-ral». Versió 1, 11.3.2015. A: Critèria: Es-pai web de correcció de l’IEC. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2014/07/2-1_Instruccions-p%C3%A0gines-web_01.pdf>

[Consulta: 18 novembre 2014].

— «Regles d’ús de les majúscules i les minúscu-les». Versió 1 ter, 27.5.2015. A: Critèria:Espai web de correcció de l’IEC. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2015/05/3-1-2_Regles-de-ma-j%C3%BAscules-i-min%C3%BAscu-les-amb-%C3%ADndex_01-ter.pdf>

[Consulta: 2 desembre 2014].

378B I B L I O G R A F I A C O N S U LTA DA

intErnational standard organization. Data elements and interchange formats - Informa-tion interchange - Representation of dates and times. ISO 8601:2004 [en línia]. Ottawa: ISO, 2004. <http://www.iso.org/iso/catalogue_detai-l?csnumber=40874> [Consulta: 1 octubre 2014].

junyEnt, Carme. «Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení». Vilaweb [en línia] (Barcelona) (3 abril 2014).

<http://www.vilaweb.cat/noti-cia/4153027/20131031/carme-junyent-saca-bi-comedia-desdoblar-masculi-femeni.html> [Consulta: 1 octubre 2014].

llach, Quico; mas, Jordi. [et al.]. Guia d’estil per a la traducció de productes informàtics. Barcelona: Softcatalà, 2010.

<http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:-Guia_d%27estil_de_Softcatal%C3%A0>

[Consulta: 18 novembre 2014].

Llibre blanc de les xarxes socials de la Univer-sitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012.

<http://www.ub.edu/web/ub/galeries/docu-ments/noticies/llibre_blanc_UB.pdf>

[Consulta: 18 novembre 2014].

Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parla-ment de Catalunya [en línia]. Barcelona: Par-lament de Catalunya, desembre 2014. <http://www.parlament.cat/document/intrade/6412>

[Consulta: 4 març 2015].

Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears [en línia]. Palma: Govern de les Illes Balears. Presidència, 2006.

<https://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M110907134647681188847&lang=-CA&cont=55710>

[Consulta: 1 octubre 2014].

Majúscules i minúscules [en línia]. 3a ed. Barce-lona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüís-tica, 2004. (Criteris Lingüístics; 1)

<http://llengua.gencat.cat/web/.content/docu-ments/publicacions/altres/arxius/majus.pdf>

[Consulta: 2 desembre 2014].

Manual de correcció dels diaris de sessions [en línia]. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2014.

<http://manualdecorreccio.blogspot.com/2007/01/25-citacions.html>

[Consulta: 25 novembre 2014).

Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Política Lingüística i Institut Català de la Dona, 2005. (Col·lecció Criteris Lingüístics; 6). També disponible en línia a:

<http://llengua.gencat.cat/permalink/c8d39276-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219>

[Consulta: 1 octubre 2014].

marigó, Montserrat. «Com redactar bé». A: Programa Innova [en línia]. Barcelona: Uni-versitat Politècnica de Catalunya, 2001.

[Consulta: 18 novembre 2014].

mEstrEs, Josep M. «L’ordenació alfabètica de mots i expressions en l’edició de llibres». A: Po-trony, Lluc; romaní, Joan Maria (cur.). Indexa-ció, terminologia i llenguatge jurídic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2011, p. 13-47.

mEstrEs, Josep M. [et al.]. Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos. 4a ed. (corr. i

ampl.). Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associació de Mestres Rosa

Sensat, 2009. Inclou un disc òptic (CD-ROM).

379B I B L I O G R A F I A C O N S U LTA DA

Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 1999. <http://www.termcat.cat/es/Neoloteca/> [Consulta: 3 novembre 2014].

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. 1a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Institut d’Estudis Catalans, 2003. Se-gona edició (2009) disponible en línia a: <http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_norma-tiva_i_documentacio/03_documentacio/02_terri-tori_i_mobilitat/cartografia/nomenclator_ofi-cial_de_toponimia_de_catalunya/>

[Consulta: 2 desembre 2014].

ParlamEnt dE catalunya; gEnEralitat dE catalunya; univErsitat dE barcElona; gruP d’Estudi dE llEngüEs amEnaçadEs. Acord sobre l’ús no sexista de la llengua [en línia]. Barcelona, 7 octubre 2010.

<http://www.gela.cat/Document.pdf> [Consulta: 1 octubre 2014].

Pujol, Josep M.; solà, Joan. Ortotipografia: Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenya-dor gràfic. 2a edició, rev. Barcelona: Colum-na, 1995.

rabElla, Joan Anton. «L’ús de l’article determi-nat i dels descriptius geogràfics en la toponímia catalana». Llengua i Ús, núm. 51 (2012), p. 78-85. <http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/257211/344286>

rabElla, Joan Anton (coord.). Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya. Comissió de Toponímia de Catalunya: Institut d’Estudis Catalans, 2006.

«Recomanacions per a un ús no sexista del

llenguatge». Gabinet Lingüístic [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

<http://www.upf.edu/gl/criterisupf/sexisme.html> [Consulta: 26 agost 2014].

Referències i citacions bibliogràfiques: Criteris de redacció [en línia]. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2012. <http://www.parlament.cat/tematics/ref_bibliografiques.pdf>

[Consulta: 14 octubre 2014].

roca, Ignacio M. «Todas las vascas son vascos, y muchos vascos también vascas. Género y sexo en el castellano» [en línia]. Boletín de la Real Academia Española (Madrid), vol. lXXXiX, quadern ccXciX, (gener-juny 2009). També disponible en línia a:

<http://www.fundeu.es/noticia/todas-las-vascas-son-vascos-y-muchos-vascos-tambien-vascas-genero-y-sexo-en-el-castellano-6469>

[Consulta: 1 octubre 2014].

ruaiX i vinyEt, Josep. Català complet/2. Moià: Josep Ruaix, 1998.

― Català complet/3: Curs superior de llengua. 1a reimpr., corregida. Moià: Josep Ruaix, 2000.

sanjaumE, Margarida. «Balanç de l’Acord sobre l’ús no sexista de la llengua: anàlisi de textos parlamentaris» [en línia]. Text presentat a la Jornada Balanç del Document «Acord sobre l’ús no sexista de la llengua». Barcelona, 6 de novembre de 2013.

<http://www.gela.cat/lib/exe/fetch.php?id=-nous_textos_genere&cache=cache&media=ba-lanc_acord_parlament.pdf>

[Consulta: 3 novembre 2014].

sErra, Enric [et al.]. Argumenta [en línia]. Bar-celona: Universitat Autònoma de Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

<http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/index.html> [Consulta: 2 desembre 2014].

sErra, Montserrat. «El tractament del gènere en les denominacions d’oficis i càrrecs». A:

380B I B L I O G R A F I A C O N S U LTA DA

Confonem gènere i sexe?: Llenguatge no sexista: fenomen, límit i aplicació [en línia]. Actes de la V Jornada de Llenguatge Jurídic i Administratiu Universitari (Universitat de Barcelona, 15 abril 2005). Barcelona: Univer-sitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2007.

<http://www.ub.edu/sl/cilaj/actes/VJornada/7_Serra.pdf>

[Consulta: 1 octubre 2014].

sErrat, Jordi. «Llenguatge i discriminació so-cial». A: Social.cat (blog en línia) (4 juny 2014)

<http://www.social.cat/opinio/llenguat-ge-i-discriminacio>

[Consulta: 1 octubre 2014].

Servei lingüístic [en línia]. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, 2014. <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/home/index.html>

[Consulta: 3 novembre 2014].

solà, Joan (dir.). Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. 1a ed. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria d’Edicions i Publicacio-ns, 1995.

tERMCAT. cEntrE dE tErminologia. Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf>

[Consulta: 4 novembre 2014].

― L’ordenació de termes. Barcelona: TERMCAT, 2008. També disponible en línia a:

<http://www.termcat.cat/docs/docs/Ordenacio-Termes.pdf>

[Consulta: 2 desembre 2014].

― Bibliografia: Criteris de presentació en els treballs terminològics. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Termino-logia, 2009. (En Primer Terme; 6). També disponible en línia a:

<http://www.termcat.cat/docs/docs/Bibliogra-fia.pdf>

[Consulta: 3 novembre 2014].

― Localització de productes informàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2014.

<http://www.termcat.cat/docs/docs/Localitza-cioProductesInformatics.pdf>

[Consulta: 2 desembre 2014].

― Vocabulari de les xarxes socials. Barcelona: TERMCAT, 2014.

<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/156/Presentacio/>

[Consulta: 18 novembre 2014].

torrEnts, Ramon. «Ajuts informàtics: el verifi-cador ortogràfic, un amic perillós». Editat a la intranet de la Diputació de Barcelona, 2010.

UdG llengua: Guia lingüística i d’estil [en línia]. Girona: Servei de Llengües Modernes de la UdG, 2010.

<http://www.udg.edu/Portals/160/docs/estil_udg/llibre_estil/UdG%20Llengua-Guia.pdf>

[Consulta: 3 novembre 2014].

univErsitat autònoma dE barcElona. sErvEi dE llEngüEs i obsErvatori PEr a la igualtat. Guia per a l’ús no sexista del llen-guatge a la Universitat Autònoma de Barcelo-na. 2a ed., revisada i actualitzada. [Barcelona]: Servei de Publicacions de la UAB, 2011. També disponible en línia a:

<http://www.uab.cat/doc/llenguatge> [Consulta: 1 octubre 2014].

univErsitat dE barcElona. «l’ESLUB, un assistent per corregir textos en català». Retrucs [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 7 octubre 2009.

<http://www.ub.edu/retrucs/leslub-un-assistent-per-corregir-textos-en-catala>

[Consulta: 27 novembre 2014].

381B I B L I O G R A F I A C O N S U LTA DA

― «Diccionaris personalitzats del Word». Retrucs [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 14 abril 2010.

<http://www.ub.edu/retrucs/diccionaris-perso-nalitzats-del-word>

[Consulta: 9 desembre 2014].

― «Actualització dels apunts sobre el Word». Retrucs [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 23 gener 2013.

<http://www.ub.edu/retrucs/actualitzacio-dels-apunts-sobre-el-word>

[Consulta: 12 novembre 2014].

― Guia de configuració de la llengua dels docu-ments i del verificador del Word [en línia]. Barce-lona: Universitat de Barcelona, maig 2013.

<http://www.ub.edu/retrucs/guia-de-configura-cio-de-la-llengua-dels-documents-i-del-verifi-cador-del-word/>

[Consulta: 12 novembre 2014].

univErsitat dE valència. sErvEi dE Política lingüística. Gramàtica zero. El millor ús amb la mínima gramàtica. [València]: Universitat de València. Servei de Política Lingüística, 2011. També disponible en línia a: <http://www.uv.es/splweb/Documentos/gramatica_zero.pdf>

valls, David. «Una alta càrrega». El Singular-digital.cat [en línia] (20 febrer 2012).

<http://www.mon.cat/cat/notices/2012/02/una_alta_carrega_81189.php>

[Consulta: 1 octubre 2014].

vilaró, Francesc. Criteris lingüístics per a la senyalització viària. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1992.

XarXa vivEs d’univErsitats. 20 recomana-cions per redactar bé: Guia breu per redactar continguts acadèmics d’acord amb els estàn-

dards de qualitat interuniversitària [en línia]. [Castelló de la Plana]: Xarxa Vives d’Univer-sitats. 2011.

<https://www.upc.edu/slt/ca/recursos-redaccio/criteris-linguistics/guia-redaccio-continguts-aca-demics>

yzaguirrE, Lluís de. «Contra la violència de gènere gramatical» [en línia]. [s. d.].

<http://www.gela.cat/lib/exe/fetch.php?id=-nous_textos_genere&cache=cache&media=-violenciageneregramatical.pdf>

[Consulta: 1 octubre 2014].