www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

43

05

42

_1

87

4c_

v1

Any de la riuada 1874

Conca Francolí

Riu Francolí

Municipi L’Espluga de Francolí

Lloc Nord del municipi

Nom – Topònim Font Major

Situació de la marca Recinte interior de la Font Major

Nivell assolit 5,45 m (sobre la base del pont) + (0,5 m sobre el llit)

Tipus de marca Placa gran de pedra amb copiosa inscripció dels esdeveniments

Coordenades UTM (ETRS89) X: 341.354, Y: 4.584.783

Altitud (terrassa fluvial) 406,6 m a la base del terra del recinte on hi ha la Font Major

Observacions És el naixement del riu Francolí (punt més alt d’aigües permanents)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Riuada del riu Francolí a l’Espluga de Francolí

23 de setembre de 1874

Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori

5

Font: ACA (22/11/2011)

Font: ACA (02/10/2012)

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

43

05

42

_1

87

4c_

v1

DESCRIPCIÓ

Fonts:

- Iglésies, Josep: L’aiguat de Santa Tecla (23 de setembre de 1874). Col·lecció “Episodis de la història” núm. 156. Barcelona. Editorial Rafael Dalmau. 1971.

- Diari de Tarragona. 25, 26 i 27 de setembre de 1874. - Cròniques de riuades anotades a l'arxiu parroquial de la Riba.

- Transcripció de la crònica de l’aiguat del 23 de setembre del 1874 feta pel rector Ramon Lluch. El Brugent nº 29. 1982, pp. 6-7.

La inundació que va ocórrer la nit del 22 al 23 de setembre de 1874 i que va afectar principalment les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, el Priorat, l'Urgell i les Garrigues, s’anomena rovinada de Santa Tecla ja que aquesta festivitat és el dia 23 de setembre.

Les fortes pluges torrencials caigudes des de l’una fins a les sis de la matinada aquella nit van provocar el desbordament de rius i rieres, i es calcula que van causar uns 570 morts i l'enderroc de més de 700 cases.

La zona més afectada per aquest aiguat va ser el curs del riu Francolí, que cap a dos quarts de tres de la nit es va desbordar negant els camps propers i enderrocant un antic pont de fusta i els ponts de ferro de les dues línies del ferrocarril (Reus-Lleida i Tortosa-València). L'aigua va entrar a la ciutat tot inundant els barris inferiors i causant greus destrosses. Els dies següents es van trobar nombrosos cadàvers que la riuada havia arrossegat a les platges i als horts de la riba del Francolí. A Vimbodí la riuada se’n va endur el pont del ferrocarril i a l'Espluga de Francolí es van registrar 24 víctimes mortals. A Montblanc 8 persones van morir ofegades i la força de l'aigua es va endur onze cases, diversos molins i el pont del ferrocarril. A Vilaverd el corrent també s'endugué el pont del ferrocarril.

A l'estret de la Riba, on s'uneixen els cursos dels rius Brugent i el Francolí, l'aiguat va enderrocar nombroses cases i molins paperers causant víctimes mortals. Els torrents que discorren a tocar de Valls també van patir crescudes, causant l'enderroc de murs i algunes cases; hi va haver 2 desapareguts. La crescuda del Francolí va respectar el pont de Goi, construcció de l'època medieval.

Els dies següents, als termes del Rourell, el Morell, la Pobla de Mafumet i Puigdelfí es van recollir nombrosos cadàvers que l'aigua havia arrossegat.

El riu Gaià també va experimentar una forta crescuda. Al curs alt la riuada enderrocava nombroses cases de Pontils i les de la part baixa de Santa Perpètua. La crescuda va causar considerables danys al llarg de tot el seu curs, provocant una greu inundació al terme d'Altafulla on se’n va endur el pont del ferrocarril.

Al Baix Camp les rieres també es van desbordar enderrocant edificacions en poblacions com Reus, Riudoms, Cambrils i Mont-roig. A les platges entre l'Hospitalet de l'Infant i Cambrils es recolliren 17 cadàvers, i 40 més entre Cambrils i Salou.

Al Priorat els rius Montsant i Siurana i els seus afluents també van experimentar crescudes importants. A Cornudella es va inundar la població i es van esfondrar algunes cases i la meitat d'un pont. A Porrera l'aigua va arrencar les vinyes i els arbres propers als barrancs. A la Vilella Baixa la riuada esfondrava 14 cases i causava la mort d'un veí.

El cabal de l'Ebre també va augmentar si bé no tant com en d’altres ocasions. A Ginestar (Ribera d'Ebre) el barranc de Sant Isidre va inundar algunes cases ofegant tres persones. A Móra d'Ebre dos sentinelles del castell van morir per l'impacte d'un llamp.

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

43

05

42

_1

87

4c_

v1

“El dia 23 de setembre de 1874 baixà una forta riuada que els nats no tenien memòria de tal. En el terme d’aquesta parròquia causà els següents estralls: Se’n portà el molí paperer anomenat de l’estret de Vilaverd, el molí del Manchas, el mas de Viló, el Molí del Farré, el gran taller de ferreria del mateix nom, les baranes y un arc del pont, el Molinet de Figuerola, part del molí del Català i del de la Roca i el molí de Callas en les Roixeles. Les cases de la carretera de la part del riu totes més o menys sofriren danys de consideració. Caigueren totes les cases de la Costeta del Teixidó i del carrer del Tigre i s’endugué part de les cases, Bernades, Garriga i Sans. De la part de la font Gran s’endugué la riuada part del molí del Jant, per enter el molí dels Tresos, part del molí del Mas, part del molí de Cardó i arruïnà el molí de Pascual. Tres persones desaparegueren entre les runes o arrastrades per la corrent, a saber: un jove fadrí en el molí dels Tresos, un noi en el molí de Pasqual i un jove casat en el molí del Manches. El jove del molí dels Tresos i el del molí del Manches eren germans. No s’enumeren aquí les moltes pèrdues de parets, marges i arbres, que es pot suposar. Per socórrer a les famílies que quedaren del tot despullats, el Revd. Rector, Alcalde i dos senyors de la població feren una capta per tota ella, i arreplegaren en diners cinquanta i escaigs de duros i quaranta-set roves de pa i algunes peces de roba. La tribulació fou gran per tots i plàcia a Déu nostre Senyor que no vulgui problemes més amb calamitats tant fortes”.

RAMON LLUCH, Rector

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

43

05

42

_1

87

4c_

v1

MAPA D’UBICACIÓ

Mapa detallat de la zona, tram, lloc i punt del riu Francolí on està ubicada la Font Major i les plaques, situades concretament en el recinte inferior de la pròpia font. La placa de la riuada del 10 d’octubre de 1994 ha desaparegut, però la de 1874, situada sobre la de 1994 (o sigui, a la mateixa paret i més amunt) encara existeix.

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

43

05

42

_1

87

4c_

v1

FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ

Riu Francolí Font Major

L’Espluga de Francolí La Font Major està situada en una plaça al final del carrer Major, anomenada Placeta dels Goigs. L’ubicació exacta és al nord de la població i al marge dret del curs fluvial del Francolí. Es pot considerar que la font és el naixement del Francolí (punt més alt d’aigües permanents). A 200 m aigua amunt de la Font Major hi ha la confluència del riu Sec o barranc del Titllar amb el Francolí. Font: ACA (22/11/2011)

Riu Francolí Font Major

L’Espluga de Francolí Vista de les escales d’accés al recinte on hi ha la Font Major. Es tracta d’un conjunt constructiu molt harmònic. S’hi indica el naixement del riu Francolí. La cova de la Font Major sembla que va ser un nucli important des de l'eneolític fins al temps de la cultura ibèrica, i en general, segons les troballes arqueològiques, tota la zona devia estar molt poblada. La placa de la riuada de 1874 s’observa a la paret del fons. Font: ACA (22/11/2011)

Font Major. S’hi ha de

baixar per unes escales. Carrer Major

Placeta dels Goigs

riu Francolí

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

43

05

42

_1

87

4c_

v1

Riu Francolí Font Major

L’Espluga de Francolí Placa de la riuada de 1874 encerclada on es fa un relat dels esdeveniments relacionats amb la riuada. L’aigua surt cap al llit del riu Francolí. Hi ha, a més del gran brollador o surgència de la Font Major (a la present foto no es veu), una font de tres canelles que sí es pot observar. La construcció del conjunt, i dels edificis limítrofs, està feta amb pedres i còdols recollits de les terrasses fluvials properes. Font: ACA (22/11/2011)

Riu Francolí Font Major

L’Espluga de Francolí Vista de la Font Major, veiem el brollador i la surgència: és el naixement del riu Francolí. L’aigua surt i va a parar a un rentador o safareig que es va construir l’any 1904. El cabal que hi surt no permetria les labors pròpies de rentat de roba atès que, la part inferior del recinte de la Font Major està totalment negada per l’aigua. La placa superior adossada a la paret de carreus sobre la reixa relata la construcció del rentador. Font: ACA (22/11/2011)

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

43

05

42

_1

87

4c_

v1

Riu Francolí Font Major

L’Espluga de Francolí Foto de la font de les tres canelles, de l’any 1864, dins el mateix recinte de la Font Major. L’aigua es dirigeix cap al llit del riu Francolí. La Font Major es considera el naixement del Francolí, ja què és el punt més alt d’aigües permanents, encara que, de vegades, la font pot assecar-se, però aquest no és el cas. Font: ACA (22/11/2011)

Riu Francolí Font Major

L’Espluga de Francolí Sortida del cabal de la Font Major cap a la llera major del Francolí. Aquesta està formada per conglomerats fortament cimentats i resistents a l’erosió. La distància entre el curs normal del Francolí i la Font Major és d’uns 15 m. La pujada del nivell de les aigües ve donada per dos factors: la pròpia Font Major i el riu Francolí, doncs quan s’hi ajunten ambdós cabals la font no pot desguassar. Font: ACA (22/11/2011)

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

43

05

42

_1

87

4c_

v1

122 cm

77 cm

Riu Francolí Font Major

L’Espluga de Francolí Detall de la placa commemorativa de pedra calcària de la riuada de Santa Tecla (23/09/1874), de 122 cm x 77 cm. Quan parla dels dos rius es refereix al Francolí i al barranc del Titllar o riu Sec, que tributa a l’anterior pel marge dret i molt a prop de la Font Major. Parla molt clarament dels esdeveniments i de les desgràcies humanes i materials. Font: ACA (22/11/2011)

1,47 m Riu Francolí Font Major

L’Espluga de Francolí La disposició de les plaques commemoratives és la que es pot veure a la foto. La de la riuada de 1994 ha desaparegut, però encara hi ha algun vestigi de la seva presència. La diferència de nivell entre les dues riuades va ser d’1,47 m a favor de la de 1874. Font: ACA (22/11/2011)

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

43

05

42

_1

87

4c_

v1

MAPES i PLÀNOLS DE SECCIONS

El Francolí

ESCALA GRÀFICA

0 3 m.

Aprox. 20,00Aprox. 45,00

1,6

0

0,8

5

La Font Gran

M.D.M.E.

0,50

0

3,00

Riu Francolí. La Font Gran. Espluga de Francolí.

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya

Departament de Territori

i Sostenibilitat

Agència Catalana

de l'Aigua

EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:

NOVEMBRE 2011

DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:

_____DE______

PLÀNOL Nº:

FULL:

1

1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons

RIU FANCOLÍ. LA FONT GRAN. ESPLUGA DE FRANCOLÍ.

23 de setembre de 1874

Placa de la riuada

5,4

5

Nivell de la riuada

Aprox. 30,00

1,0

5Placa de la riuada del

10 d’octubre de 1994

10 d’octubre de 1994

1,4

5

Font: ACA

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D’INUNDACIONS

Riu Francolí. La Font Major. Espluga de Francolí

La Font Major