3
l r.N Sr A Nr 1 O MARC GENERAL = ==== ======= Durada dels estudis M inim 5 a nys (preferiblement 6) Deler cicle (sense titol terminal ) i 2°n cicle Carga lectiv a : Credits, minim 450 i optim de 525 (exi g it per C.E.E.) Justificació: s'exi ge ig una formació clínic a en M edicina animal i les seves re- lacions amb les antropozoonosi; Cbntrol sanitari dels a liments d'ori g en anima l; Produ c ció animal. (Considerades en la C.E.E.) Relació amb la reform a dels ens enyam ents mitjans Uns bons estudis d'enseny ament mitjà, B.U.P. i c.o.u., que tenen de proporcionar a l'universitari de Ciències una més gr an i sòlida formació biolò g ica per als-- en Ciències. Primer curs preparatori Necessitat d'un curs prep a ratori d'accés a l a Facultat corresponent o en defecte unes proves d'±ngres més completes i objectives que l' a ctual ex am en de selecti-- vitat. El baix nivell dificulta els estudis específics. Sol apament entre brangues de l' a ctual F.P. i D iploma tures Se ns e Formació del professorat d'ense nyament secund a ri La formació del professorat es esencial per obtenir el nivell adequat a que fa - referència el punt an terior de reforma d'ensenyament mitjà. Generalització Generalitz a ció per a possibilitar l'es p ecialització posterior que tindrà efecte finalitz a da la llicenciatura. Un a br an ca, Clínic a, Bromatoló g ica o de Producció animal, estudiada en la llicenci a tur a pe r met, més t a rd, treb a ll ar en una de les a ltres, ja que el titol no f a separació. Demanda soci a l. La societat demana unes t asqu es determinades al profes s ional -- Veterinari: Clinica an ima l, Contrel i tecnolo gi a al iment ar ia, Producció r ama de- r a i de productes d'ori g en an i mal, i aquestes tenen que compliment a r.se a mb les Fa cult a ts de Veterinàri a. A decuació Europa Es d'obli ga t compliment le g isl a tiu asenyal at en les Directives 78/ 1026, C.E.E.; 78/ 1027, C.E.E.; 78/ 1023, C.E.E. i Comite 12-13 Feb rer del 85. A decua ció dels estudis de Llicenciats en Ciències Veterina ries . que permetin una

r.N Sr N~ A K~ Nr 'J~ r~~(J.[ A~ 1 O MARC GENERAL · 2013. 7. 22. · llicenci~ts en Ciències. Primer curs preparatori Necessitat d'un curs preparatori d'accés a l a Facultat corresponent

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: r.N Sr N~ A K~ Nr 'J~ r~~(J.[ A~ 1 O MARC GENERAL · 2013. 7. 22. · llicenci~ts en Ciències. Primer curs preparatori Necessitat d'un curs preparatori d'accés a l a Facultat corresponent

l

r.N Sr N~ A K~ Nr 'J~ r~~(J.[ A~ 1 O MARC GENERAL = ==== =======

Durada dels estudis

Minim 5 anys (preferiblement 6) Deler cicle (sense titol terminal ) i 2°n cicle Carga lectiva : Credits, minim 450 i optim de 525 (exigit per C.E.E.) Justificació: s'exigei g una formació clínica en Medicina animal i les seves re­lacions amb les antropozoonosi; Cbntrol sanitari dels aliments d'origen animal ; Producció animal. (Considerades en la C.E.E.)

Relació amb la reforma dels ensenyaments mitjans

Uns bons estudis d'ensenyament mitjà, B.U.P. i c.o.u., que tenen de proporcionar a l'universitari de Ciències una més gr an i sòlida formació biològica per als-­llicenci~ts en Ciències.

Primer curs preparatori

Necessitat d'un curs preparatori d'accés a l a Facultat corresponent o en defecte unes proves d'±ngres més completes i objectives que l'actual exam en de selecti-­vitat. El baix nivell dificulta els estudis específics.

Sol apament entre brangues de l'actual F.P. i Diplomatures

Sense come~tari.

Formació del professorat d'ensenyament secundari

La formació del professorat es esencial per obtenir el nivell adequat a que fa -referència el punt anterior de reforma d'ensenyament mitjà.

Especialització ~ Generalització

Generalitza ció per a possibilitar l'especialització posterior que tindrà efecte finalitzada l a llicenciatura. Una branca , Clínica , Bromatológica o de Producció animal, estudiada en l a llicenciatura per met, més t ard, treballa r en una de les altres, j a que el titol no f a separació. Demanda social. La societat demana unes t asques determinades al profess ional -­Veterinari: Clinica animal, Contrel i tecnologi a al imentari a , Producció r amade­r a i de productes d'origen ani mal, i aquestes tenen que complimentar.se amb les Facultats de Veterinària .

Adecuació ~ Europa

Es d'obligat compliment legisla tiu asenyal a t en les Directives 78/ 1026, C.E.E.; 78/ 1027, C.E.E.; 78/ 1023, C.E.E. i Comite 12-13 Febrer del 85. Adecuació dels estudis de Llicenciats en Ciències Veterinaries. que permetin una

Page 2: r.N Sr N~ A K~ Nr 'J~ r~~(J.[ A~ 1 O MARC GENERAL · 2013. 7. 22. · llicenci~ts en Ciències. Primer curs preparatori Necessitat d'un curs preparatori d'accés a l a Facultat corresponent

i~uala ció de coneixements amb els de les diferentes Comunitats. Aixó passa per: l r Una formació bàsica solida de pre-universi tat; 2°n Una formació completa de estudis específics amb intensa formació especialit­zada i 3er ResUm dels dos primers punts, es el de millorar l a relació a lumne/professor, que rebaixi el actual que és de 45/l (en Europa oscil a 6-8/l).

Truncalitat

La base de l a formació professional integral es el percentatge determinat per -­les rna teries anomenades Truncals, que tenen que donar una informació sobre les -tasques propies de l a professió Veterinaria (clínica mèdica, prevenció i control de mal alties, estudi de antropozoonosi, control i tipificació de productes ali-­mentaris i pecuaris, de producció animal ), a més de ésser el punt de partida per a l'especialitza ció del Llicenciat. Hi ha un mínim acc ept a t de 450 crèdits i un optirn que seria de 525 crèdits. Del 64 per 100 de rnateries truncals, depenents de normativa estatal, les diferents facultats completaran fins a 90 per 100 i la resta a lliure elecció de l'alumne, tot i respectant les normes de l a C.E.E ••

Relació de rnateries truncals: ~ ~ justificació

Corn que el estudi del Grup de Treball Tècnic n2 4 s'inclou en 336 crèdits, es a dir, amb un 64 per 100 dels crèdits totals, considerem que per arribar al 90 per 100 tenen que entrar les rnateries que a continuació s'exposaran.

2

Aquesta af irmació es conseqüència de l'experiencia que dona l'estudi del plan-­actual. Una decantació cap a una de les branques diferents. de les cursades en la Facultat és un fet en un 70 per 100 dels estudiants. I a i xò mateix ens dona rao per a reclamar les especialitzacions un cop finalitzada la Llicencia tura. Un lO per 100 d'elecció de rnateries es suficient. Ai x itindrern:

A) Materies basiques Tenen que aurnentar.se els crèdits en Biologia animal i Guirnica. Corn no s'arriba fins els 90 crèdits es tindria que incloure ja en el primer-­curs materies específiques de Ciències fonamentals, com Anatomia, etc •• per arribar fins els 90 crèdits.

B) Materiea específiques ler Grup: Ciències fonamentals

Considerem que tenen d'aumentar.se els crèdits de: Fisiologi a Bioquímica Farmacologia Microbiologia i Inmunologí a

on 2 Grup: Ciències Clíniques

Considerem que tenen d'aurnentar.se els crèdits de: Patologia general ( Nosolog~a , Fisiopatologi a i Propedeutica) Anatomía patológica

Page 3: r.N Sr N~ A K~ Nr 'J~ r~~(J.[ A~ 1 O MARC GENERAL · 2013. 7. 22. · llicenci~ts en Ciències. Primer curs preparatori Necessitat d'un curs preparatori d'accés a l a Facultat corresponent

3er Grup: Producció animal Considerem que tenen d~aumentar.se els crèdits de: Agronomia Producció animal Economia agraria i gest ió de l~Empresa ganadera

4rt Grup: Hi giene alimentari a

Practiques

Incloure les seguents materies: Microbiologi a dels al iments Anàlisis bioquímic dels aliments

Es fonament al que de cada materia es fagin unes practiques completes; els 6 me­sus que asenyala l~article ler/h) de la Directiva 78/1027, C.E.E. , en el seu-­anexe, no modifique aquesta necessitat.

Professors

Necessa~ia l'aproximació relació nQ aluones/nQ professors al nivell de C.E.E. , es a dir 3-9/1 •

3