PRINCIPALS FESTES JUEVES

Les festes jueves es regeixen segons el calendari jueu. Aquest calendari és una barreja de calendari lunar i solar (anys lunisolars). L’any està dividit en dotze mesos de 29 i 30 dies alternativament. Per restablir la coincidència entre les estacions del calendari i les solars, s'afegeix un nou mes cada tres anys.

El càlcul jueu del temps comença amb la suposada data de la creació del món, segons la tradició jueva, el dilluns 7 de Setembre de 3760 aC (segons la era cristiana), data equivalent a l'1 del mes de Tixrí de l'any.D'aquesta manera, l'any gregorià de 2006 equival a l'any hebreu de 5766. Així doncs, per a convertir un any del calendari gregorià al seu corresponent hebreu, només cal sumar o restar la xifra de 3760 (2006 + 3760 = 5766), o bé, sumar a les tres últimes xifres de l'any hebreu, 1240 (766 + 1240 = 2006).

Mesos jueus CorrespondènciaTixrí setembre-octubreMarheixvan octubre-novembreKislev novembre-desembreTebet desembre-generXebat gener-febrerAdar febrer-marçNissan març-abrilIyyar abril-maigSivan maig-junyTammuz juny-juliolAb juliol-agostElul agost-setembre

ROIX HA-XANÀ (ROS HASANA)

Es tradueix per “l’inici de l’any”. Se celebra l’1 i 2 de tixrí. És la festa de cap d’any. S’anuncia el començament de l’any amb el so del xofar (un corn de cabra que s’utilitza per anunciar el dia de repòs del dissabte i les grans celebracions. Rememora l’animal que va sacrificar el patriarca Abraham en lloc del seu fill Isaac; simbolitza la submissió de la persona davant Jahvè). En aquesta festa es recorda Jahvè com a creador del món i jutge de totes les faltes comeses. Són dies de meditació en els quals les persones jueves fan una revisió de l’any que s’ha acabat i prenen mesures per tal de no tornar a fer allò que han trobat de negatiu en la seva actuació. Amb aquesta revisió comencen els dies de penediment que portaran a la celebració que veurem tot seguit

1

Rabí jueu fent sonar el xofar per anunciar el començament de l’any a la festa de Ros Hasanà

YOM KIPPUR

Es tradueix per “dia del perdó” i se celebra set dies després del Roix ha-Xanà, és a dir el 10 de tixrí. Simbolitza que tot allò de negatiu que una persona ha fet durant l’any acabat queda esborrat i comença l’any de manera realment nova. És un dia de dejuni en què es demana perdó a Jahvè per totes les faltes comeses. La celebració comença també amb el so del xofar.

Rabí fent sonar el xofar a la festa del Yom Kippur

2

SUKKOT

Es tradueix per “la festa de les cabanes o dels tabernacles”. Es recorda la protecció de Jahvè sobre el poble jueu en el seu pas pel desert. També se celebra la nova collita. Té lloc a la tardor, del 15 al 22 de tixrí. Les persones jueves construeixen una cabana (sukkà) al balcó o al pati de casa seva. Dins la cabana hi mengen i si l’espai es prou gran, també hi dormen. Simbolitzen amb això que el poble jueu es considera un poble que sempre està en camí (com quan eren nòmades o quan van travessar el desert sortint de l’esclavatge d’Egipte) en la recerca de Jahvè. Es prega per l’abundància de les pluges.

Cabana construïda en una escola jueva per a la festa de Sukkot

3

Dona jueva construint una cabana per a la festa de Sukkot

Dona jueva dins la cabana construïda per a festa de Sukkot. Els fruits penjats i la planta simbolitzen que és la festa de la collita.

4

Vista exterior de la cabana construïda per a la festa de Sukkot

En la celebració tothom es fabrica un ram consistent amb una palma guarida amb murtra i salze, símbol de la unitat del poble de Jahvè en la seva diversitat que s’anomena Lulav. La Lulav la porten a la mà juntament amb un fruit del poncemer. Aquest fruit s’anomena Etrog.

El ram s’agita mentre es recita el salm 118: “Hosanna al Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor”

5

Festa de Sukkot davant el Mur de les Lamentacions

6

Home amb la lulav i l’etrog a la festa de Sukkot

HANUKKÀ

És la “Festa de les llums”. Es tradueix per “consagració” o “dedicació” i se celebra del 25 de kislev al 3 de tebet.

Aquesta festa celebra el solstici d’hivern i la victòria del poble jueu contra l’invasor que volia destruir la religiositat jueva l’any 165 aC. Dura vuit dies i l’element típic és la Hanukià (o canelobre de nou braços) que es posa prop d’una finestra perquè la gent del carrer sàpiga que aquella és una casa jueva. Al llarg dels dies de festa, el més petit de la casa encén cada nit, amb l’espelma que fa nou, una espelma de la Hanukià. En aquesta festa la família s’intercanvia regals.

7

Hanukià amb totes les espelmes enceses

Festa de la Hanukkà a l’escola

8

El més petit de la família encèn una espelma de la Hanukià

9

Pare de família amb els seus fills encenent prop d’una finestra la Hanukià

10

PURIM

Es tradueix per la “festa de les sorts”. Es recorda l’alliberament del poble jueu del domini persa. Durant aquesta festa és molt important menjar i beure bé. Les persones es disfressen i es posen màscares. A la sinagoga es llegeix el primer llibre d’Ester i cada cop que es pronuncia el nom de l’enemic del poble jueu es pica a terra i es fa molt de soroll. Se celebra el 14 d’adar.

Nadó disfressat per a la festa de Purim

11

Grup de nenes i nens celebrant la festa de Purim a l’escola

Festa de Purim a la Sinagoga

PÈSSAH12

Es tradueix per “Pasqua”. La paraula pasqua significa “pas”. Se celebra l’alliberament del poble jueu de l’opressió egípcia. És una festa típicament familiar. Les dues primeres nits es fan sopars segons el seu ritual (Séder ha Pèssah) recordant el darrer sopar en l’esclavitud d’Egipte. A la taula hi ha d’haver pa sense llevat (matzà. En plural: matzot); herbes amargants (maror); un ou cuit, api i enciam; puré de pomes, dolç de dàtils, panses de raïm, trossets de nous, vi i canyella (jaróset) i una pota de be cuita al forn o directament al foc. Cada un d’aquests aliments té un significat religiós en relació al temps de l’esclavitud a Egipte i del pas pel desert. Solen servir-se en una safata que rep el nom de Keharà. A la Keharà també hi ha d’haver 4 gots per beure quatre copes de vi.

El fill petit de cada casa pregunta al pare per què aquest sopar és diferent al dels altres dies i el pare li explica la intervenció de Jahvè per alliberar el poble jueu i el significat dels diferents rituals que es fan.

Il.lustració d’una Keharà amb la disposició dels aliments de la Pèssah

Keharà per a la festa de la Pèssah

XAVUOT

13

Es tradueix per “festa de les setmanes” o Pentecosta i se celebra els dies 6 i 7 del mes de sivan. Es recorda l’aliança feta a la muntanya del Sinaí entre Jahvè i el poble d’Israel i la revelació per part de Jahvè del seu nom. S’ofereix a Jahvè pa i mel i les sinagogues es guarneixen amb flors.

Sinagoga jueva guarnida amb flors

14