60
EL ROMÀNIC EL ROMÀNIC El despertar de l’art a l’Europa del El despertar de l’art a l’Europa del Feudalisme Feudalisme

Romànic

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Romànic

EL ROMÀNICEL ROMÀNICEl despertar de l’art a l’Europa del El despertar de l’art a l’Europa del

FeudalismeFeudalisme

Page 2: Romànic

L’edat Mitjana, coneguda també com època medieval, s’inicia amb la caiguda de l’imperi romà d’Occident, l’any 476, i

dura al voltant de mil anys.

Després que bona part d’Europa estigués unificada sota el poder de Roma durant l’edat antiga, queda

dividida en sèrie de territoris ( regnes, comtats, etc.) amb un sistema social

conegut com a feudalisme.

Page 3: Romànic

El romànic és el tipus d’art que es desenvolupa a l’Europa Occidental als segles XI, XII i al primer quart del XIII.

Influències: Orientals, germàniques i romanes –d’aquí el nom de

romànic

Difusió: Es difondrà i desenvoluparà per tot Europa gràcies a:

les pelegrinacions de la Cristiandat (Santiago...). La construcció de monestirs.

Page 4: Romànic

CARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUESGENERALSGENERALS

És un art de tema religiós.

És un art essencialment rural.

Té un caràcter didàctic: finalitat educativa.

Antinaturalisme:ni perspectiva ni proporcions reals.

Representació de les figures rígides i frontals.

Page 5: Romànic

Es manifesta sobretot a l’Arquitectura construcció de castells, esglésies i monestirs,

mentre que la Pintura i l’Escultura es converteixen en arts decoratives de les edificacions.

Page 6: Romànic

L’ARQUITECTURAL’ARQUITECTURA

Page 7: Romànic

Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (I) (I) L’Església romànica:

Elaborada amb grans pedres anomenades carreus. De murs amples, estretes i de baixa altura. Poc il·luninades (finestres estretes i atrompetades) –lloc de recolliment i

oració-. Planta en forma de creu llatina –que evoca la creu en què va morir Crist-. La nau principal és més llarga i ampla i la transversal rep el nom de

transsepte. El lloc d’encreuament és el creuer, sobre el qual s’aixeca el cimbori ,

petita torre. Murs exteriors reforçats per contraforts, que suporten el pes dels arcs i

les voltes. Altar situat a la capçalera o absís, sovint de forma circular, i amb gírola o

deambulatori .

Page 8: Romànic

Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (II) (II)Unida a l’església, era habitual aixecar una torre campanar,

que servia per tocar a oració o de vigilància. Adosat a l’església, en els monestirs, es construïa un pati

porticat de planta quadrangular, anomenat claustre. Ús de l’arc de mig punt en portes i finestres. Ús de la volta de canó en sostres.

El conjunt arquitectònic i escultòric que es troba a la porta d’entrada rep el nom de portada.

Alguns dels seus elements són: l’arquivolta, un conjunt d’arcs concèntrics , el timpà , superfície plana en forma de semicercle dins de la qual s’acostuma a representar una escena bíblica en pintura o escultura.

Page 9: Romànic

Planta d’una església romànicaPlanta d’una església romànica

Page 10: Romànic

MANIFESTACIONS MANIFESTACIONS

ARQUITECTÒNIQUESARQUITECTÒNIQUES

Page 11: Romànic

A) El ROMÀNICA) El ROMÀNIC A LA A LA

PENÍNSULAPENÍNSULAIBÈRICAIBÈRICA

Page 12: Romànic

Preromànic Asturià Preromànic Asturià San Miguel de Lillo (Oviedo)San Miguel de Lillo (Oviedo)

Page 13: Romànic

Preromànic Asturià Preromànic Asturià Santa Maria del Naranco (Oviedo)Santa Maria del Naranco (Oviedo)

Page 14: Romànic

San Martín de Fromista (Palencia)San Martín de Fromista (Palencia)

Page 15: Romànic

Església de San Tirso –Sahagun- (Lleó)Església de San Tirso –Sahagun- (Lleó)

Page 16: Romànic

Catedral de ZamoraCatedral de Zamora

Page 17: Romànic

Santo Domingo de la Calzada Santo Domingo de la Calzada (La Rioja)(La Rioja)

Page 18: Romànic

San Juan de la Peña (Huesca)San Juan de la Peña (Huesca)

Page 19: Romànic

La Catedral de Santiago de CompostelaLa Catedral de Santiago de Compostela

Page 20: Romànic

Monestir de Leyre (Navarra)Monestir de Leyre (Navarra)

Page 21: Romànic

Església de Veracruz (Segovia)Església de Veracruz (Segovia)

Page 22: Romànic

Església de San Esteban (Segovia)Església de San Esteban (Segovia)

Page 23: Romànic

Joies del’Arquitectura romànicaJoies del’Arquitectura romànica

Portada de San Vicent de Ávila Panteó reial de Sant Isidoro de Lleó Claustre de Santo Domingo de Silos

Claustre del monestir de Pedralbes Portal de la Gloria de Santiago Cripta del monestir de Leyre

Page 24: Romànic

B) El ROMÀNICB) El ROMÀNIC A A

CATALUNYACATALUNYA

Page 25: Romànic

Monestir de Sant Pere de RodesMonestir de Sant Pere de Rodes

Page 26: Romànic

Monestir de Santa Maria de RipollMonestir de Santa Maria de Ripoll

Page 27: Romànic

Església de Sant Ponç de CorberaEsglésia de Sant Ponç de Corbera

Page 28: Romànic

Monestir de Sant Joan de les AbadessesMonestir de Sant Joan de les Abadesses

Page 29: Romànic

Sant Pau del Camp (Barcelona)Sant Pau del Camp (Barcelona)

Page 30: Romànic

Sant Martí del Canigó (Catalunya Nord)Sant Martí del Canigó (Catalunya Nord)

Page 31: Romànic

Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)

Page 32: Romànic

LA VALL DE BOÍ (Patrimoni de la Humanitat)LA VALL DE BOÍ (Patrimoni de la Humanitat)

Page 33: Romànic

La Vall de Boí La Vall de Boí

Sant Climent de Taüll Santa Maria del Coll Santa Eulàlia d’Erill

Santa Maria de Taüll Sant Feliu de Barruera Santa Maria de Cardet

Page 34: Romànic

C) El ROMÀNICC) El ROMÀNIC A A

EUROPAEUROPA

Page 35: Romànic

Església de Sant Serni (Toulouse)Església de Sant Serni (Toulouse)

Page 36: Romànic

Catedral d’Anguleme (França)Catedral d’Anguleme (França)

Page 37: Romànic

Abadia de Cluny (França)Abadia de Cluny (França)

Page 38: Romànic

Abadia de Murbach (França)Abadia de Murbach (França)

Page 39: Romànic

Mont Saint Michel (França)Mont Saint Michel (França)

Page 40: Romànic

Mont Saint Michel (França)Mont Saint Michel (França)

Page 41: Romànic

Catedral i Torre a Pisa (Itàlia)Catedral i Torre a Pisa (Itàlia)

Page 42: Romànic

Basílica de San Marcos (Venecia)Basílica de San Marcos (Venecia)

Page 43: Romànic

Catedral d’Spoletto (Itàlia)Catedral d’Spoletto (Itàlia)

Page 44: Romànic

Catedral de Worms (Alemania)Catedral de Worms (Alemania)

Page 45: Romànic

Catedral de Magúncia (Alemania)Catedral de Magúncia (Alemania)

Page 46: Romànic

Catedral de Spira (Alemania)Catedral de Spira (Alemania)

Page 47: Romànic

Saint Nicholas – BARFRESTON-(Anglaterra)Saint Nicholas – BARFRESTON-(Anglaterra)

Page 48: Romànic

L’ESCULTURAL’ESCULTURA

Page 49: Romànic

L’Escultura del romànic tenia una doble funció: decorativa i didàctica. Decorava l’interior i l’exterior de les esglésies amb escenes i

personatges bíblics i de tema religiós. Pretenia explicar al poble inculte la història sagrada extreta de la

Bíblia Depèn de l’arquitectura: les figures adopten les proporcions i

la forma de la superfície sobre la qual són esculpides. Materials: Pedra i fusta Tipus:

Portalades Capitells Talles De fusta policromada se solien col·locar en els altars

d’esglésies i monestirs. Motius: Crist i la Mare de Déu

Característiques de l’EsculturaCaracterístiques de l’Escultura

A dins i a fora de les esglésies.

Page 50: Romànic

Escultura. Portalades (I)Escultura. Portalades (I)

Temes: Crist i Mare de Déu Judici f inal Evangelistes, sants

i apòstols Escenes de la

Bíblia Lloc:

Columnes Timpà Arquivoltes Dintell

Portalada del monestir de Ripoll

Page 51: Romànic

Escultura. Portalades (II)Escultura. Portalades (II)

ArquivoltaArquivolta Llinda i TimpàLlinda i Timpà

Mainell i brancalsMainell i brancals

Conjunt completConjunt complet

Page 52: Romànic

Escultura. Capitells (I)Escultura. Capitells (I)

Temes: Escenes religioses:

Jesús sants i apòstols Bíblia Dimoni

Formes geomètriques Formes vegetals Escenes vida quotidiana Animals reals, mitològics, fantàstics i bestiari

Page 53: Romànic

Escultura. Capitells (II)Escultura. Capitells (II)

Page 54: Romànic

Escultura. Les tallesEscultura. Les talles

Fusta policromadaFusta policromada Es col·locaven sovint Es col·locaven sovint

als altarsals altars Temes:Temes:

Crist crucifixatCrist crucifixat DevallamentDevallament Mare de Déu i el nen Mare de Déu i el nen

Jesús beneintJesús beneint Sants i màrtirsSants i màrtirs

Page 55: Romànic

LA PINTURALA PINTURA

Page 56: Romànic

La Pintura del romànic també tenia una doble funció: decorativa i didàctica. Decorava l’interior de les esglésies –a l’altar i en els frescos- amb escenes i

personatges bíblics. Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana

podia llegir i conèixer els elements de la seva religió. Les Pintures romàniques tenen una gran força expressiva,

però tècnicament eren molt senzil les. Tècniques:

Pintures al fresc (a les parets, a l ’absis de les esglésies) Taules de fusta Miniatures (pintures que i l · lustren els l l ibres religiosos).

Motius: Pantocràtor (Crist en majestat) Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.

Característiques de la PinturaCaracterístiques de la Pintura

Page 57: Romànic

Pintura. Frescos (I)Pintura. Frescos (I)

Frescos En els murs i absis Gran força expressiva Senzillesa, sense volum ni profunditat Disposició frontal Predomini blau i vermell Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb l’infant

envoltada de la màndorla o ametlla mística

Page 58: Romànic

Pintura. Frescos (II)Pintura. Frescos (II)

AnunciacióAnunciació Adam i EvaAdam i Eva

PantocràtorPantocràtor

Mare de Déu i l’infantMare de Déu i l’infant

Pantocràtor i Pantocràtor i evangelistesevangelistes

Page 59: Romànic

Pintura. TaulesPintura. Taules

Taules:Taules: Situació:Situació:

Al frontal dels altarsAl frontal dels altars Capçalera de les Capçalera de les

esglésiesesglésies Material: fustaMaterial: fusta

Page 60: Romànic

Pintura. MiniaturesPintura. Miniatures

Il·lustraven i decoraven els llibres

Tipus de llibres: Biblia Beats Llibre de les hores