Dossier de premsa

EXPOSICIONS

Ronda de mort a Sinera. El món espriuà d’Armand Cardona

I Salvador Espriu a la Biblioteca Museu Víctor

Balaguer

Any Espriu 2013

Dossier de premsa

Any Espriu a Vilanova i la Geltrú

El 2013 es commemora el centenari del naixement de Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 – Barcelona, 22 de febrer de 1985). L’objectiu de l’Any Espriu és el de difondre l’obra i la figura del poeta, narrador i dramaturg amb diferents activitats organitzades arreu del país. Vilanova i la Geltrú es suma a l’Any Espriu amb un programa d’activitats divers, la programació del qual es va presentar a mitjans del passat mes de setembre, i inclou activitats relacionades amb el teatre i la música, així com també s’han organitzat exposicions, xerrades... per tal de retre homenatge a un dels autors més insignes de les lletres catalanes. Les activitats estan organitzades per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, l’Auditori Eduard Toldra, el Teatre Principal, la xarxa de Biblioteques Municipals i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

El programa de les activitats es pot consultar a la web www.vilanova.cat/doc/doc_18163263_1.pdf o bé es pot trobar a diferents punts de la ciutat (biblioteques, centres cívics, museus...)

Exposició Ronda de mort a Sinera. El món espriuà d’Armand Cardona Del 26 d’octubre al 24 de novembre de 2013. Teatre Principal Del 29 de novembre al 25 de gener de 2014. Auditori Eduard Toldrà L’exposició

L’exposició Ronda de mort a Sinera. El món espriuà d’Armand Cardona mostra la relació que va establir Armand Cardona Torrandell amb l’univers espriuà de Ronda de Mort a Sinera a través d’imatges de les escenografies, cartells i díptics que va realitzar per les diferents representacions del muntatge teatral. Ronda de Mort va sorgir de la iniciativa del director de teatre Ricard Salvat de portar a escena un muntatge que recollís de manera essencial el món espriuà de Sinera i ho tirà endavant amb l’estreta col·laboració del mateix Espriu. Fou el mateix Salvat qui escollí al pintor vilanoví per a realitzar les escenografies de Ronda de Mort a Sinera, amb el desig de crear un estil propi per a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual que seguís els pressupòsits del realisme. Segons afirmava anys

Dossier de premsa

més tard Ricard Salvat: aquesta va ser la gran aportació d’Armand Cardona a l’escenografia; saber crear una síntesi entre les propostes del Berliner Ensemble i la seva aportació completament personal. La mostra també permetrà veure un mural de quatre plafons de fusta, “Dansa de la mort de Ronda”, que va fer l’artista l’any 1985 durant el XVIIè Festival Internacional de Teatre de Sitges en homenatge a Salvador Espriu i la Ronda de Mort a Sinera, que va estar exposat a la ja desapareguda Galeria Montparnasse de Vilanova i la Geltrú en una exposició en homenatge al poeta mort aquell mateix any.

En els plafons hi surt representada la mort, personatge central de l’obra, que amb la seva gran dalla blava sega les vides de quatre personatges de l’obra que apareixen a la part inferior dels plafons. També hi apareixen escrits els versos de Teseu de la Ronda de Mort a Sinera: “Omnes vulnerant, ultima necat” (Totes les hores fereixen i la última mata)/ el rellotge ha cantat clar/ 1,2,8 o 4/ qualsevol t’ha de pelar/però quan la daga et segui/ xisclaràs en català”. Els plafons i el Cartell de la Biennal de Venècia són propietat de la família Cardona. I les fotografies de les representacions de Ronda de Mort a Sinera provenen del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. La mostra està organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb la col·laboració de l’associació Armand Cardona Torrandell.

La inauguració tindrà lloc el dissabte 26 d’octubre a les 19.30h al Teatre Principal. Ronda de mort a Sinera. Les escenografies

“Mentre els actors assajaven, l'Espriu arrodonia algun diàleg, la Carme Serrallonga

corregia la dicció, en Ricard Salvat i la Maria Aurèlia Capmany s'ocupaven de la

direcció del moviment escènic i jo treballava a l'escenografia a dalt, al segon

semicercle, a la Cúpula del Coliseum on es trobava l'Escola Adrià Gual. Quan acabaven

els assaigs, pujaven tots a dalt on jo treballava. Recordo l'Espriu amb aquella modèstia

tan descarada: "No hi treballi massa, jo no m'ho mereixo".... Més tard vaig fer una

altra versió escenogràfica de la Ronda de mort a Sinera per al teatre Grec i també vaig

fer-ne una altra en tela enrotllable per a les representacions que van muntar-se a

Venècia. En total, doncs, vaig realitzar tres escenografies per a aquesta obra. Va ser

una col·laboració total amb la resta de persones que hi intervenien, des de l'autor

mateix fins a l'últim actor. És una forma ideal de treballar que he tornat a trobat

poques vegades. Va donar-se per atzar, o potser més ben dit per la necessitat que

teníem d'aquest atzar. La necessitat va determinat l'atzar, certament. Va ser una

petita aventura heroica de la qual em sento molt orgullós. Les meves altres

Dossier de premsa

col·laboracions al teatre ja no han tingut tanta llum com aquella. Potser perquè el

teatre s'ha anat professionalitzant.” Fragment del llibre Diàlegs a Barcelona. A. Cardona Torrandell – Iago Pericot. Conversa transcrita per Xavier Febrés.

L’any 1965 Armand Cardona Torrandell s’inicià al món teatral amb la realització de l’escenografia per a l’obra de Salvador Espriu Ronda de mort a Sinera, dirigida per Ricard Salvat i produïda per la companyia de teatre Adrià Gual. Un muntatge a partir de textos i poemes d’Espriu al voltant del mite de Sinera (transposició literària que l’autor creà invertint l’ordre de les lletres d’Arenys) i que s’estrenà al Teatre Romea de Barcelona.

Escena de la representació de Ronda de Mort a Sinera. 1970. Pau Barcelò (fotògraf). MAE

Amb aquesta escenografia Cardona va ser finalista al “Premio Escenografías del Teatro Latino” L’any 1970, la companyia Adrià Gual presentà una segona versió de Ronda de mort a Sinera d’Espriu. Un cop més, el decorat fou de Cardona Torrandell. La representació tingué lloc al Teatre Romea de Barcelona i es presentà també al Palazzo Grassi dins de la XXIX Biennal de Venècia. L’any 1975 es va presentar la 3ª versió del muntatge al Teatre Grec de Montjuïc, per commemorar el 10º aniversari de l’estrena de l’obra. Cardona va fer per tercera vegada l’escenografia d’aquest text. Els decorats que pintava Cardona són considerats com a veritables obres d’art. Hi ha sempre en el seu treball una voluntat denunciatòria, una protesta contra els genocidis, la crueltat i l’estupidesa dels homes. El món espriuà d’Armand Cardona A finals dels anys setanta Cardona va anar deixant la realització d’escenografies però els personatges teatrals que més el van colpir, els continuà representant en les seves pintures. L’univers de personatges del món espriuà serà una constant en el treball de Cardona, fins al punt de fer-los protagonistes de moltes de les seves obres: Batalla de dos cecs captaires, El carro d’en Quel·la o els retrats de l’Esperanceta Trinquis. Per la seva part Espriu va homenatjar a Cardona en el seu poema “Món de Cardona Torrandell”, que forma part del seu últim poemari Per a la bona gent (1984).

Dossier de premsa

MÓN DE CARDONA TORRANDELL A Jean-Michel Fossey

En veure't clar, mirall obscur, sabràs que Déu és acte pur.

Quan desaprens això, ninot, et colgues viu al fons del clot. Als teus aücs, per rius de sucs acut, xau-xau, la fam dels cucs. Però de lluny entenc un crit: "No llorda pau, sinó neguit!" Mida de tot, l'home. Més fort que temps, espai, amor o mort. Torna-te'n, doncs, entre la gent. Acull despert el gran lament. Els ulls oberts de bat a bat, vés fent-los eina de combat. "Cal que m'ensenyis contra qui, perquè no m'erri de camí". Contra l'astut que, per un mos, voldrà fermar-te com un gos. El somni vell, sovint trencat, duu l'etern nom de llibertat. Si véns al reng, no tindràs llar ni sols un bri d'aire de mar. "Jo lluitaré - n'accepto el preu - de sol a sol, per tot arreu".

Salvador Espriu

Dossier de premsa

Plafons “Dansa de la Mort de Ronda” Exposició Salvador Espriu a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Del 25 d’octubre al 24 de novembre de 2013 L’exposició permetrà veure el fons documental de Salvador Espriu que hi ha a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i que inclou correspondència, llibres i manuscrits.

La Biblioteca Museu Balaguer durant els darrers vint anys ha rebut importants donacions bibliogràfiques i documentals. Destaquen les de Joan-Enric Roig Santacana, advocat, bibliòfil i col·leccionista de llibres de gastronomia. Les de José Cruset, periodista i poeta vinculat a Vilanova i la Geltrú en la seva joventut. I més recentment la de Joaquim Molas. En aquests llegats es troba la font per mostrar la presència de Salvador Espriu a la Biblioteca Museu. Salvador Espriu va mantenir una bona relació epistolar amb José Cruset de tal manera que en el seu arxiu es conserven un total de vint-i-tres targetes de visita o petites cartes escrites amb la lletra minúscula i característica d’Espriu. A aquestes s’afegeixen també algunes més de les que el poeta va adreçar a Joaquim Molas i dues targetes que va escriure al músic vilanoví Eduard Toldrà. Pel que fa a Joan Enric Roig Santacana, s’exposaran els llibres que Espriu li va dedicar.

Dossier de premsa

Informació i horaris

Ronda de mort a Sinera. El món espriuà d’Armand Cardona Teatre Principal Del 26 d’octubre al 24 de novembre de 2013 Rambla Principal. 4 www.elprincipal.cat – info@elprincipal.cat Tel. 93 814 19 52 Auditori Eduard Toldrà Del 30 de novembre al 25 de gener de 2014 Carrer Olesa de Bonesvalls, 8 www.auditoritoldra.cat – info@auditoritoldra.cat Tel. 93 814 00 00 (Ext. 3130) Salvador Espriu a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Del 25 d’octubre al 24 de novembre de 2013 Biblioteca Museu Víctor Balaguer Av. Víctor Balaguer, sn www.victorbalaguer.cat – informacio@victorbalaguer.cat Tel. 93 815 42 0 2 Matins: De dimarts a divendres de 10 a 14h. Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14h. Tardes: De dimarts a dissabte de 17 a 19h, dijous de 19 a 21h.