Barri VellfloritENTREVISTA

Maria Cobarsí,promotora deTemps de FlorsQUALITAT DE VIDA

Pensions cap a munt?

202n trimestre 2005

Barri VellfloritENTREVISTA

Maria Cobarsí,promotora deTemps de FlorsQUALITAT DE VIDA

Pensions cap a munt?

2 Editorial

graeixo molt sincerament al ConsellMunicipal de la Gent Gran que em donila possibilitat d'escriure aquest editorialper parlar d'un esdeveniment ciutadà

tan grat i plaent com és Girona, Temps de Flors.

La flor, les flors, és un obsequi que expressa amor, es-tima, amistat, afecte... I, en aquest sentit, crec moltsincerament que Girona, Temps de Flors és un obse-qui de la ciutadania a la ciutat. Un regal generós. Unexcepcional esdeveniment cultural i ciutadà que, anyrere any, un important nombre de persones: ciutada-nia, professionals, associacions, entitats (amb el suportde les administracions), amb il·lusió i civisme ofrenena ciutadans d'arreu per implicar-los a gaudir de vells inous entorns. Exquisits i curiosos arranjaments florals,i propostes artístiques, permeten acostar-nos, endin-sar-nos, descobrir o redescobrir, el nostre fantàstic iseductor Barri Vell.

Certament, encerts i desencerts han marcat la vida dela mostra floral de Girona. Sortosament, però, aques-ta popular tradició que feliçment hem heretat, i de la

qual aquest any hem celebrat la 50a edició, incorpo-ra, edició rere edició, nous participants. Una rica ba-rreja generacional que, a més d'assegurar-ne la conti-nuïtat, fa possible combinar entranyables composi-cions i visions tradicionals amb excitants propostesemergents i atrevides. Per uns dies, el patrimoni mo-numental de la ciutat s'agermana amb harmoniosesespècies vegetals i diversos llenguatges artístics.

El bagatge de l'exposició de flors, des del I ConcursoExposición Provincial de Flores de 1954 fins a l'actualGirona, Temps de Flors, ens ha brindat l'oportunitat dedifondre arreu un esdeveniment de gran valor cultu-ral, una aventura col·lectiva i oberta que ha tingut ité la participació ciutadana com a element clau delsèxits d'ahir i d'avui. Amics i amigues de la revista ElRoure, heu estat també una peça clau. Junts ens en fetgrans al llarg d'aquests 50 anys i continuem partici-pant en els esdeveniments de la ciutat amb il·lusió.

Isabel Salamaña i SerraREGIDORA DEL BARRI VELL

A50 anys de flors

Núm. 20 - Juny 2005Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Carmel Rosa, Enric Homet,Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat,Pere Vilà, August Moret i Joan Miró

CORRESPONSALS:Laura Contreras (C. Jubilats St. Jordi CaixaCatalunya), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís),Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilatsde Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes iJubilats de Vila-roja), Luís Herrera (Assoc. G. G.La Unió), Félix Álvarez (Assoc. de Pensionistes iJubilats St. Joan), Antonio Almario (Assoc. dePensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G."Onyar"), Laura Martínez (Caixa Terrassa Club60) i Esteve Barberà (Assoc. G. G. Barri Vell).

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Jordi CarreraDisseny: Juanjo ValerosImpressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

SUMARI2 EDITORIAL 50 anys de flors3 OPINIÓ6 CIUTAT Vida associativa de la gent gran

11 Anem a caminar12 Fundació Tutelar: la protecció de la gent gran13 CONSELL G.G. Animem a participar14 ENTREVISTA Maria Cobarsí, organitzadora de la primera

exposició de flors a Girona de la postguerra16 QUALITAT Pensions 2005

DE VIDA17 Arriba l’estiu!18 La pera, una fruita que treu la sed19 CULTURA Parlem de tennis de taula20 Un poble per recordar 21 100 any de la mort de Jules Verne23 BARRIS Girona, de les primeres pedres als nostres dies24 AHIR I AVUI Girona, temps de flors

o tinc un amic, en Joan, psi-còleg, que afirma que ell,mirant la cara d'una perso-

na, li descobreix si té tendències pro-gressistes o conservadores.-Això significa -li pregunto encurio-sit- que el tan significat lliure albir ollibertat d'escollir no és propi de lanaturalesa humana?-La tan preuada llibertat personal -em respon- és a pura il·lusió.-Noi, que fort! Demostra-m'ho -lidemano.-Mira, la responsabilitat humana(temperament, caràcter) és única entot l'univers per a cada un de nosal-tres. I ens ve donada tant pelstrets heredats dels nostresavantpassats (herència genèti-ca) com pels trets adquirits del'ambient -família, escola, es-glésia, etc.- Tant és així quecada persona valora els fenò-mens de la realitat de maneradistinta. Individualitzada.-I per què passa tot això?-Tots els éssers humans estem dotatsd'unes glàndules internes. Les quals,donades certes condicions, sota l'es-tímul del cervell, segreguen unessubstàncies, dites hormones, que in-unden el corrent sanguini i també elmateix cervell. Aquestes hormonessón les causants que la nostra cons-ciència experimenti emocions, senti-ments, pensaments, intuïcions, etc.En fi, que reaccioni determinant ladinàmica del nostre procedir.És el poder de la matèria sobre lament.-Posa'm exemples, si et plau.-Mira, la més excelsa de les emocionshumanes és l'enamorament, pel qualgairebé tots, alguna vegada, hi hem

perdut el seny. És una sensació in-descriptible. Apassionada. Però tem-poral i cega. Que ens imposa criterisi conductes.-Bé, però, Joan, estàs parlant d'uninstint.-En efecte. L'instint sexual. La méspoderosa de les forces biològiques.Destinada a perpetuar l'espècie. Sen-se ella no naixerien infants. Ni tam-poc s'esdevindria el sublim amor demare.Tampoc, però, el salvatgisme dels

violadors. Ni la repugnant barbàriedels pedòfils. Tots ells reincidents im-penitents. És ella qui ens assigna, acada un de nosaltres, sense que hipodem fer res, la inclinació cap a l'-heterosexualitat o cap a l'homose-xualitat. -Però, digue'm, passa el mateix forade l'instint sexual?-I tant! Podria fer una llista intermi-nable de gent sense necessitats eco-nòmiques fins i tot personatgesil·lustres, rellevants, tals com diri-gents polítics, magistrats, clergues,militars, professionals, etc., que han

estat jutjats (els pocs que s'han dei-xat enxampar, és clar), per haver co-mès corrupteles i martingales de totamena, dins del tortuós món del diner.-Més exemples?-Jon Dillinger, el temut gàngster delsEstats Units, titllat d'enemic públicnúmero u, matà als seus pares a sangfreda.La mare Teresa de Calcuta, socorrentabnegadament els pobres nens des-emparats, va actuar tota la vida comuna veritable santa.Hi ha persones que exerceixen de te-rroristes, mafiosos, etc. Altres, en-canvi, es fan voluntaris de la Creu

Roja o de Metges Sense Fronteres.Fins i tot Jesucrist, com a home,no fou lliure d'escollir la sevasort. Perquè estava predestinata morir crucificat.-No em sembla pas, tot el quedius, d'una lògica clàssica.

-Doncs, no ho és pas, perquè,sortosament, la imatge que per-

cebem els humans de nosaltres ma-teixos és tan afalagadora com en-ganyosa. Ens veiem bellíssimes per-sones. Ens sentim justos, veraços, ín-tegres. Els perversos són sempre elsaltres. Però per damunt de tot, totsens creiem dotats -el cervell ens en-ganya- de plena llibertat d'elecció.-Però quin és el perquè de tot ple-gat?-Doncs, mira, l'ésser humà és un put-xinel·li del seu propi inconscient,(immens, desconegut, compulsiu)nucli dels nostres complexos, quejuntament amb la presó ambiental,predetermina, de forma subtil, desdel fons de la ment, les opcions con-ductuals humanes. -I jo que em creia lliure!

▼ APROPA’T A LA PSICOLOGIA

Tu ets lliure?

3Opinió

J

per Albert Juncà Pedrosa

4 Opinió

er poder contar esdeveni-ments, curiositats huma-nes, socials, climàtiques,

etc., les persones d'edat madu-ra i amb desig de deixar-ne constàn-cia, posseïm uns avantatges que pelsol fet d'haver existit llarg temps jatenim bagatge per fer-ho amb au-toritat manifesta, ja que sembla queels nostres possibles interlocutorspoden trobar en les exposicions elfeix de vivències d'un caire tan dis-tint del que avui es porta, que no te-nim ni necessitat de ser grans eru-dits per fer-nos interessants, ja queamb la veracitat dels relats creiemque n'hi ha prou per obrir una peti-ta o gran història.I així, quan hem entrat de ple en lail·lusió de creure que aquells esdeve-niments poden tenir un interès ge-neral i per tant semblen dignes depublicar-se, resulta que en el fur in-tern s'inicien una sèrie de problemesde tot ordre que fan trontollar la fe-liç idea i ens menen cap a un camíde dubtes i incerteses marcades perla més profunda i inversemblantconfessió, puix que aquella autobio-grafia, relat, memòria, etc., indefec-tiblement han d'anar plens d'actes icasos farcits de persones que n'ocu-paren el principal argument. I am-baquest motiu es mouen tots els filsde la intimitat reservada fins al mo-ment que encetem la idea i, natural-ment, a fi de donar-li més veracitatdecidim emprendre-la amb consul-tes confidents i confiades als prota-gonistes més interessants de la nos-tra generosa narració, però, renois!,tot d'un plegat ja sorgeixen contra-posicions als teus raonaments histò-rics, pel fet que si els principis i ar-

guments no són pas per incloure elsactors en un camp de flors i violesnaturalment amb la pretensió d'in-tentar deformar els propis criteris derigor i honestedat, l'avinentesa es fadifícil quan no impossible. I bencomprovat…Exposat el problema amb aquestasimplicitat, sembla que la solucióideal seria no embolicar-s'hi i deixaraquella fal·lera per a gent més capa-citada i forçuda per rebre elogis icops amb autoritat i fermesa enl'entrellat entre el camp de les lle-tres i el de la justícia, perquè, segonsaparences i opinions, les dues cièn-cies solen trobar-se en infinitat decasos on la bona fe del cronista i laincertesa del testimoni exigit el dei-xen indefens davant d'uns casos decaire negatiu ben certs però d'im-possible demostració.

Ara bé, quins senders ha de recórrerl'indefens narrador quan aquellaidea inicial ha estat executada sensepensar en els interessos creats delsactors d'aquelles històries i totes finsa la signatura ja són plasmades?Diuen que n'hi ha de distintes con-cepcions, però la més potable i lamenys perillosa sembla ser, segonscriteris posats entre lletres i justícia,la de canviar els noms dels principalsactors i… passa'm a buscar! Una al-tra seria la de recórrer al castellàquan diu allò de "Donde dije digo,digo Diego" i falsejar-ho tot fins fer-ne un conte o novel·la. I una tercerapodria consistir a deixar-la dormir…Possiblement existeixin altres recur-sos, però precisament per la pocaconeixença de l'entrellat del tema,de moment hem escollit la darreraopció, i a esperar temps millors…

▼ OPINIÓ

Autobiografies, memòries...? Sí, sí...

P

per Enric Homet i Romà

▼ CARTES

FE D’ERRADES

L’article del darrer número d’El Roure, titulat “Cops amagats de la memòria!”, estava signat sota el nomde Jubilus Gerontologia, quan s’havia d’haver especificat que l’article era fruit d’una reflexió que va fer lagent gran que va participar en un taller de memòria organitzat per Jubilus.

25/11/04 - DIARI DE GIRONA

Els ministres d´Economia i Financesde la Unió Europea van demanar ahira Espanya que apliqui les reformes enel seu sistema de pensions previstespel Pacte de Toledo per evitar riscos allarg termini en la sostenibilitat de lesfinances públiques derivats de l´en-velliment de la població. Aquesta re-

comanació s´inclou en el dictamenadoptat avui pels vint-i-cinc sobrel´actualització del programa d´esta-bilitat d´Espanya per al període2004-2008.El vicepresident Econòmic del Go-vern, Pedro Solbes, va destacar ahirque tant la Comissió Europea com elConsell de Ministres havien mostrat

un "suport clar" al programa d´esta-bilitat espanyol amb "algunes críti-ques i comentaris"."L´estratègia pressupostària esbossa-da en el programa situa a Espanya enuna posició relativament favorablepel que fa a la sostenibilitat a llargtermini de les finances públiques,malgrat els costos pressupostaris pre-vistos per l´envelliment de la pobla-ció", assenyala el dictamen de l´Eco-fin.

▼ APUNTS DE PREMSA

▼ IN MEMÒRIAM

Sra. Pagans,

Mai no ens cansarem de mencionar les millores que diaa dia s'observen a la nostra ciutat, amb la intenció claramentdirigida a imitar les grans urbs europees exemplars en la cir-culació viària, on es mostren respectuosos envers les per-sones que per edat, condició, físic, etc., no tenen més remeique aprofitar aquell lloc sagrat per a ells com són les vora-vies.

Evidentment que la Girona moderna tendeix a donar faci-litats a la circulació de bicicletes i motos amb llocs d'aparca-ment reservats, per anar-nos mentalitzant d'aquell esperitconvivencial tan convenient per desfer el caos circulatori d'u-na ciutat poc preparada per al trànsit intens.

Però malauradament allò en què no està preparada la ciu-tat i menys una minoria dels qui hi circulen, és en educació

viària.Les bicicletes, atès que no tenen el seu vial concret,circulen per les voravies amb una llibertat absoluta i en totesdireccions. I comptant que el dret de les persones ha de pre-valdre rigorosament, no arribem a comprendre aquesta im-punitat tan manifesta, i això quan no és per sentir l'estrebadade bosses o moneders com no fa gaire fou sorpresa la mevaesposa.

A la perifèria com és ara el barri de Sant Narcís, caminantper les voreres i a la teva mà, en hores punta t'arriben a fersonar el timbre perquè t'apartis. I això, fins i tot algunes mo-tos. I pel que fa a la fressa que fan…

Atentament,

Enric Homet (Gent Gran “L’Esplai”)

5Opinió

Al nostre estimat amic Joan XifraGinesta, tresorer de l'Associació deJubilats la Unió del Pont Major.

Ens vas deixar com els grans lluita-dors, morint amb les botes posades.Te'n vas anar en silenci, el dia 29 demaig.Vas ser un home honest, de gran ta-

rannà i sempre et recordarem enaquesta associació pel teu saber feri treball diari al Centre Cívic, sempreal costat de la gent gran i del barri.Has deixat una petjada inesborrableentre nosaltres, que serà difícil d'o-blidar. Seguirem el camí que hastraçat.Des d'aquestes línies oferim el nos-

tre més sentit condol a la teva espo-sa Teresa, fills i néts.

Joan, mai t'oblidarem.Descansa en pau.

El secretari de La Unió del Pont Major

Brusel·les vol que Espanya reformi lespensions pel risc d´envelliment de la població

6 Ciutat

Una de les activitats més actives a l'Esplaide Poeta Marquina de la Fundació "la Cai-xa", són els cursos d'informàtica, on sen'imparteixen quatre des del setembre finsal juny següent en les especialitats d'inicia-ció, edició, ampliació i fotografia, amb as-sessorament constant del voluntariat AS-VOL promogut per aquesta Fundació. Tot ihavent-hi anunciades unes imminentsobres de remodelació general dels localsde l'entitat, les classes d'informàtica segui-ran impartint-se perquè la seva ubicacióno quedarà afectada. Ara bé, com tota ac-tivitat docent, l'estiu serà un bon descansper reprendre-les amb noves forces. Elscursos anunciats s'han vist molt concorre-guts, amb deixebles gironins, siguin o nosocis de l'Esplai, aplicats. És d'esperar queen obrir-se el curs el mes de setembre hihagi el mateix entusiasme que s'ha fet pa-

tent fins ara.Resten pendents d'ubicació, per a les obresanunciades, totes les altres activitats de

l'Esplai, amb l'interès de la Fundació per tro-bar un lloc adient a les especialitats que s'hiconreen.

El dia 6 de juny i dintre de la Festa Major delbarri vam celebrar el Dia de la Gent Gran,amb el programa següent:A les 9.30 h a l'església parroquial, missacantada, en sufragi dels socis difunts del'Esplai, i en general per a tots els del barri.Després de la missa, concert per la Coralde la Gent Gran de l'Esplai Onyar, que ensvan oferir unes escollides cançons del seuextens repertori.A les 17 h, el Nostre Esbart dansaire ens vaoferir les molt boniques i típiques dansescatalanes que s'havien programat per aaquesta diada i que van ser les següents:

● Ball de la Balanguera,de Bellmunt de To-relló.

● Ball de Rocle,de l'Areny de Ribagorça.● La Quadrilla, dansa molt vistosa que es

ballava a Granollers el dia de Carnaval.● Ball de Nyacres,deSant Pere Pescadori

Castelló d' Empúries.● Ball de Muntanya.- Aquesta dansa és tí-

pica de les nostres comarques ponenti-nes com són la Cerdanya, el Ripollès,Osona i també les comarques de la Ga-rrotxa i l'Alt Empordà.

● Ball de cintes, de les Preses d'Hostalets.● Ball de bastons, de Sant Feliu de Codines.● Ball dels cercolets, de la comarca de Pe-

nedès.

I per finalitzar, van ballar una molt conegu-da sardana amb punts diversos i variats,

que queda molt vistosa i espectacular i pera la qual cal una bona interpretació, prousubtil entre els ballarins, si es vol treure totala gràcia d'aquell ball.I continuant amb la festa, a les 17.30 h, a laplaça de l'Assumpció, gran ball de fi de fes-ta, amenitzat pel conjunt Harmonia.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Josep Casals

Cursos d’informàtica

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

VIDA ASSOCIATIVASSeecccciióó ddeeddiiccaaddaa aallss ccaassaallss ii aassssoocciiaacciioonnss ddee ggeenntt ggrraann ddee GGiirroonnaa,, ccoomm aa eessppaaii dd’’iinntteerrccaannvvii,, ddeeppaarrttiicciippaacciióó,, rreellaacciióó iinntteerrggeenneerraacciioonnaall eenn llaa vviiddaa ddee llaa cciiuuttaatt ii ccoomm aa eexxppoonneenntt ddee ccoohheexxiióó ssoocciiaall..

FOTO: NARCÍS FERRER

7Ciutat

Dintre del conjunt d'activitats habituals quetenen lloc al llarg de l'any cal fer esment dedues que per la seva transcendència i perl'esperit de participació són especialmentrellevants:La primera és la convocatòria dels premisliteraris intergeneracionals amb la partici-pació dels alumnes de les escoles veïnes itambé obert a la gent gran de les nostrescontrades. Va ser un èxit de participació.La segona, la I Jornada de Juntes i Res-ponsables de Centres de Gent Gran de lesComarques Gironines i d'Osona. A mésdels intercanvis d'opinions, mètodes de tre-ball i convivència (dinar comunitari, actua-ció del grup musical), el Sr. Antoni Vilar,professor de la UDG-FEP va fer una confe-rència sobre el projecte de la nova Llei deserveis socials a Catalunya amb col·loquiposterior. També va ser molt valorada pelsassistents.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR” Josep Majó

Recull d'activitats del mes de desembre

VIDA ASSOCIATIVA

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Marcos Cano

Amb l'arribada de l'estiu tota cuca viu... i lagent gran de l'Associació de Pensionistes iJubilats de Vila-roja, traiem una bona partde la nostra activitat al carrer. Així, el grupque ja fa temps surt amb petites excursionsi caminades s'ha engrandit i busca nous ra-cons de la ciutat per explorar. També estempreparant la revetlla de Sant Joan, que fa-rem al pati del Centre Cívic, alguns anys l'-hem celebrat fora del sector però ens veniade gust compartir-ho amb la gent del barri.Una altra activitat molt esperada és la Sor-tida Gran, que consisteix a viatjar durantuna setmana a algun punt de la geografiaespanyola, aquest any anirem a Cantàbria!Acabem de celebrar la Diada de la GentGran per fer un homenatge a la vellesa, icol·loquem la gent gran del sector com aprotagonistes de totes les mirades...Aquest és l'inici de nombrosos berenars itertúlies d'estiu en què el temps s'allarga iles converses ens conviden a relacionar-nos. L'estiu també és sinònim de festa ma-jor, nosaltres ja fa temps que ens entrenemamb els balls que anem fent durant l'any, ila festa major és l'oportunitat de posar-hoen pràctica, divertir-nos fent una de les ac-tivitats que més ens agrada: ballar.

Durant el llarg estiu, una part dels nostressocis marxen de vacances al sud, Granada,Còrdova, Extremadura,... és un retroba-ment familiar intens; els que quedem apro-fitem l'agost per deixar la Llar de Jubilats apunt al nou curs que ens espera.

A l'estiu... tota cuca viu!

A l’estiu... tota cuca viu!

8 Ciutat

Cafè Tertúlia, a càrrec de M. Pau Domínguez

Amb el títol "Herboristeria. Guia pràctica deles plantes medicinals i les seves propietatscuratives" es va iniciar la xerrada que va serseguida amb molt d'interès per una nodridaassistència de socis.Després de les explicacions es va establirun torn obert de paraules molt interessant.La mare naturalesa ens brinda a tots la sortde les plantes que afavoreixen la nostra sa-lut i així gaudir d'una millor qualitat de vida.Al final de la xerrada els components del'Associació de la Unió del Pont Major vanfer una infusió per a tothom, acompanyadade galetes i cafè.

Visita a la incineradora

Segons teníem programat i dins les activi-tats que realitzem a la Unió de la Gent Grandel Pont Major, vam fer una visita a la plan-ta incineradora. Vam sortir del Centre Cívic de Pont Major idesprés d'un passeig a peu ens vam dirigira Campdorà, lloc on està situada la plantade residus.Feia un dia fantàstic i vam poder gaudir d'unmatí meravellós i contemplar els verdscamps esquitxats de flors multicolors que

ens regalava la primavera. Com estava previst, vam ser re-buts per un tècnic de l'empresaque ens va ensenyar amablementtot el procés i funcionament de laplanta, des que arriba la brossafins a la incineració, el reciclatge ila transformació en energia. La vi-sita fou tan interessant que ens haservit per adonar-nos de com hemde tenir en compte la neteja de lanostra ciutat i així evitar-ne la con-taminació tot respectant el medi ambient.Finalitzada la visita vam ser amablementconvidats pel nostre bon amic i companyde Junta, Pere Mercader, a un piscolabis a

la seva casa de Campdorà. De tornada vam poder contemplar i gaudirde les meravelloses planes de Campdoràen un dia esplèndid de primavera.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis HerreraVIDA ASSOCIATIVA

El Club 60 de Caixa Terrassa de Girona,continuant en la seva línia d'organitzaciód'activitats culturals, durant el trimestreabril-juny d'aquest any, ha fet un total de 8cursos, en els quals hem tingut una partici-pació de 103 persones.Per altra banda, també ha organitzat dife-rents sortides al Palau de la Música i al Te-atre Nacional de Catalunya, amb una assis-tència de 183 persones.Per aquest mes de juny, com a activitat d'undia, anem a visitar Gósol i el Pedraforca,per això hem coordinat autobusos des dediferents poblacions de la província de Gi-rona i en aquests moments, hi ha apunta-des 223 persones.Actualment, el Club 60 està preparant elprograma d'activitats que s'edita trimestral-ment, i que està previst que arribi al domi-cili d'aquelles persones que ho sol·liciten

durant el mes d'agost. Estem segurs que serà un programa moltvariat, amb una àmplia oferta d'activitats,viatges, concerts, sarsueles i conferències,

obert i a l'abast de tothom, amb l'esperan-ça de cobrir la demanda d'activitats cultu-rals que sabem que hi ha a la ciutat de Gi-rona per part de la gent gran.

CLUB 60 DE CAIXATERRASSA DE GIRONA Maria-Mercè Costa

9Ciutat

VIDA ASSOCIATIVACLUB DE JUBILATS SANT JORDI CAIXA CATALUNYA Laura Contreras

Sovint es pensa que el joc d'escacs és ori-ginari de l'Índia. Però hi ha moltes històriesrelacionades amb els inicis i la creació d'a-quest joc d'enginy. Alguns afirmen que els escacs van néixerde la saviesa d'un home que els va crearper donar una lliçó al rei que tiranitzava elseu poble. Aquest, va prometre al savi queli donaria tot allò que volgués, i el savi li vademanar només la quantitat de blat quesortís de col·locar un gra a la primera ca-sella del tauler, dos a la segona, quatre a latercera... i així successivament. El rei igno-rant del que allò significava li ho va conce-dir, i quan es va adonar del resultat, vacomprendre que no hi havia prou blat a totel país per pagar el savi, i és que la xifra pu-java a 18.446.744.073.709.551.615grans, una quantitat que respondria a unacollita de setanta vegades tots els conti-nents.Aquest joc d'enginy va passar per diversescivilitzacions i va ser objecte d'estudi demolts matemàtics i erudits. Amb aquestes referències, no és estranyque avui dia sigui uns dels jocs més inte-ressants i més reconeguts del món, practi-cat per diferents grups culturals. I és que noes poden negar les valuoses propietats queposseeix. Des del mes de maig, i a càrrec de la Fede-

ració Catalana d'Escacs, el Club Sant Jordide Girona ha començat a gaudir d'un cursd'iniciació als escacs i de perfeccionament.Mai hauríem pensat que una activitat comaquesta tindria tant èxit entre els nostressocis, però així ha estat. De fet, quan aca-ben les classes, se'ls pot veure molts diespel Club jugant i fent els exercicis pràcticsjunts, opinant i raonant per arribar a una so-lució lògica en comú. No cal dir que jugar a aquest joc estimula idesenvolupa les capacitats de les personesque el practiquen. En definitiva, es tracta d'una activitat mentalque ajuda a reforçar la concentració, afavo-reix el desenvolupament d'estratègies per ala resolució de problemes, fomenta el tre-ball en grup, l'activació i manteniment de lamemòria, la comprensió de conceptes ma-

temàtics, etc. Per la qual cosa és un exerci-ci molt positiu per controlar i mantenir sa elnostre cervell amb totes les seves capaci-tats. Des del punt de vista de l'envelliment, ésimportant realitzar activitats que estimulinles capacitats mentals com un mitjà d'a-conseguir una qualitat de vida òptima i sa-ludable; i això s'aconsegueix activant i fentservir els recursos que posseïm i que evita-ran l'estancament de les nostres aptituds. Així doncs, hemd'assenyalar la importànciad'orientar les activitats d'oci de les perso-nes grans fins a un aprenentatge continu ones trobin propostes que els permetin des-envolupar per si mateixos les seves capaci-tats, i al mateix temps, donar a les pràcti-ques formatives una àmplia dimensió re-creativa i social.

Els escacs: una activitat sana per exercitar la ment

El Barri Vell de Girona ha es-tat, en les últimes dècades,l'escenari més visible delcanvi de fesomia de la ciutat.La transformació urbanísticas'ha fet evident sobretot en elnucli històric, degradat iabandonat durant tants anys iara netejat, reconstruït i reha-bilitat. El Barri Vell s'ha con-vertit en una joia de la coronagironina; allò que s'exhibeixamb orgull en els cartells pu-blicitaris i que provoca la vin-guda massiva de forasters ituristes.Però aquesta millora del barrisovint només ho ha estat de façana; s'ha li-mitat al seu aspecte extern, al marge de la

vida dels seus habitants. Alguns n'han estatforagitats per operacions especulatives; elsqui encara hi vivim comprovem que la nos-

tra qualitat de vida no ha pas evo-lucionat al mateix ritme que elprogrés urbanístic de la zona.Ara estem contents perquè l'Ajun-tament, accedint a una petició rei-terada, ha cedit a l'Associació deGent Gran del Barri Vell un localper desenvolupar-hi les seves ac-tivitats. Esperem que aquest pri-mer punt de trobada sigui el ger-men d'un veritable centre cívic delbarri que aculli i estimuli totamena d'iniciatives de cultura i delleure. Tots els qui amb el nostrearrelament al Barri Vell garantimla seva vitalitat necessitem un llocper al cultiu de les relacions so-

cials i per a la pràctica col·lectiva del civis-me amb la màxima plenitud.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL Narcís-Jordi Aragó

10 Ciutat

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Félix Álvarez

Des de la Llar de Jubilats Sant Joan, aquestdarrer trimestre, hem seguit fomentant lesactivitats i tallers que, a part del componentlúdic que ja aporten, al mateix temps siguinútils per mantenir i millorar la salut del nos-tre cos i de la nostra ment. Hem continuatoferint els cursos de gimnàstica de mante-niment i el taller de memòria per a gentgran, encaminats a no rovellar-nos tant físi-cament com mentalment. Han continuatfent-se també el taller de manualitats i el ta-ller de puntes de coixí, per fomentar la cre-ativitat dels alumnes en els camps de la de-coració i la pintura.A més, cada dos diumenges a la tarda escontinuen celebrant els balls en la nostra

sala d'actes, amb una assistència de públiccada vegada més gran i de molts punts dela ciutat de Girona, i s'ofereix un espai oberta tothom qui hi vulgui venir a passar unabona estona.Seguint amb l'esperit de donar a conèixer lanostra Llar i obrir-la a tots els públics i a to-tes les edats, fa un parell de mesos es vainstal·lar l'aula "todos.es" que, des del Mi-nisteri d'Indústria, es potencia perquè lagent amb menys recursos tingui la possibi-litat de conèixer el funcionament d'Internet(aquesta campanya consisteix en una aulaitinerant per donar a conèixer Internet a to-thom que hi estigui interessat amb ses-sions d'iniciació gratuïtes). La nostra Llar

va ser l'escollida per instal·lar aquesta aula(únic punt de la ciutat de Girona), amb mésde 30 ordinadors disponibles, des del 29de març fins al 19 d'abril, i per aquí vanpassar prop de mil persones (moltes d'ellesjoves) que, a part de poder gaudir del fun-cionament d' Internet i aprendre a usar-lo ,van poder conèixer (la majoria per primercop) la nostra seu i les activitats que ofe-rim.Finalment, cal assenyalar que properamentcelebrarem la festa de Sant Joan, com unapetita festa major per a la nostra Llar, ambl'actuació del grup Elcano, el dia 24 de junya partir de dos quarts de dues del migdia.Hi sou tots convidats!

En aquests dies se celebra laFesta Major de Germans Sà-bat i Polígons. El nostre barries posa de gala, i a l'ambientes nota l'alegria i l'animaciópròpies de l'esperat esdeveni-ment.Coincidint amb aquestes fes-tes, els dies 10, 11 i 12 dejuny es va poder visitar l'expo-sició de treballs d'artesania,pintures i manualitats al nos-tre casal i que ha estat tot unèxit. Hem tingut l'honor decomptar amb la presència dela nostra alcaldessa, Sra.Anna Pagans, que va fer unbreu comentari per elogiar la feina ben fetade totes les persones que han col·laboraten aquesta exposició portant els seus tre-balls, i desitjar-los unes bones festes.A final de juny es donen per finalitzats els

programes d'activitats, fins passat l'estiu,motiu pel qual la Junta invita a tots els par-ticipants de les diverses seccions a un re-frigeri de companyonia on, entre altres co-ses, se sol fer un breu recordatori dels ob-

jectius aconseguits i els que hiha que millorar. Es parlarà, unavegada més, dels molts bene-ficis que té tant l'exercici físic

com el mental per a totes les persones,però sobretot per a la gent gran. I segur queaquest benefici s'aconsegueix realitzantqualsevol de les activitats que normalmentes desenvolupen al nostre casal.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Antonio Almario

Un grup de participants de lasecció "Gimnàstica" amb laseva monitora, sortint delnostre casal per fer una pas-sejada, realitzant un recorre-gut pels camins de "CanBellvitge", amb motiu del co-miat del curs fins el pròximsetembre.

VIDA ASSOCIATIVA

Acte inaugural amb la nostra Sra. Alcaldessa. Vestits de paper de la desfilada.

Quan parlem d'activitat física,parlem de qualsevol moviment delcos produït pels músculs i que técom a resultat una despesa d'ener-gia. I parlem d'exercici físic quanaquesta esmentada activitat és pla-nificada, estructurada i repetitiva i téper objectiu mantenir-nos en bonaforma. Finalment haurem de definiraquesta forma física com la capaci-tat de desenvolupar les activitats dela vida diària amb vigor i diligència,sense fatigar-nos excessivament iamb prou energia per gaudir de lesactivitats de lleure i també per poderafrontar les emergències que es pre-sentin.

D'altra banda, està ja ben demos-trat que tant la mala forma físicacom el sedentarisme estan relacio-nats amb el desenvolupament de di-versos trastorns que són la causa demoltes morts i incapacitats en elspaïsos desenvolupats.

I quin tipus d'exercici haurem depracticar?... Doncs bé, caminar és undels més recomanats pels professio-nals de la salut i també un dels mésassequibles per a la gran majoria deles persones.

Una bona manera de fer exercici al'estiu és sortir a passejar a les horesde fresca i triar llocs ombrívols itranquils i per això us parlarem arade tres itineraris que per les seves ca-racterístiques ens semblen molt ade-quats de recomanar per a l'època del'any que ja s'acosta:

LA DEVESALa Devesa ocupa quaranta hectà-

rees de terreny i té uns dos mil sis-cents plàtans centenaris, alguns delsquals fan seixanta metres d'alçària.Però la Devesa no és només una ex-tensió d'arbres. És també un verita-

ble retall de la història de Girona: vapassar de ser un lloc de trobada illeure durant les primeres dècadesdel segle XX a un progressiu abando-nament que s'ha explicat de diversesmaneres, des del "boom" del vehicleutilitari dels anys seixanta que vatransformar la vida social gironinafins a la reordenació urbanística delsector que va comportar un allunya-ment físic de la Devesa respecte a laciutat. Actualment, però, potser us hiacosteu per fires, hi aneu a mercat,gaudiu de les nits d'estiu a les carpes,hi passegeu el gos, hi feu fúting" o,simplement, hi passegeu.

LES RIBES DEL TER L'itinerari, des de Fontajau fins

passat l'Hospital Josep Trueta, circu-la paral·lel al riu i permet observaruna zona de gran importància ecolò-gica, a més de descobrir imatges in-èdites de la ciutat des del riu. Durantel recorregut, us podeu aturar a labassa de la Barca per observar-hifauna diversa (ocells, amfibis i les úl-times tortugues de rierol de la co-marca) i vegetació; a l'aiguabarreigde l'Onyar i del Ter; davant de l'illadel Ter, un espai on hi viuen moltesespècies de plantes i animals entreels quals destaca la genera i el visóamericà; i a la pollancreda que us

portarà fins al final del recorreguton, a l'hivern, hi ha un impressionantdormidor de corbs marins.

LA VALL DE SANT DANIELAnomenada antigament vall um-

brosa, vall tenebrosa o vall profunda,la vall de Sant

Daniel és un indret tranquil i defàcil accés ben proper al centre de laciutat. A part d'estar carregada d'his-tòria amb noms com el de la comtes-sa Ermessenda, fundadora

del monestir de monges benedic-tines, o el mateix Sant Daniel, les res-tes del qual es conserven al monestir,és un indret molt adequat per obser-var diferents espècies de vegetació(alzina, roure, suro, pi, vern, auró ne-gre i auró blanc, bruc, llentiscle, jon-ça…), de fauna (invertebrats aquà-tics, peixos, amfibis…) i assaborir l'ai-gua de les fonts: d'en Pericot, d'enFita, dels Lleons, del Ferro, del Bisbe.

Així doncs, aprofitem aquest en-torn tant a l'abast que tenim i gau-dim-ne ara que arriba el bon temps,.Bon estiu i bones passejades per atothom...

Caseta de la DevesaCENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL

I RECURSOS EDUCATIUS DE LA CIUTAT EQUIP MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE LA SALUT

Anem a caminar

11Ciutat

CASETA DE LA DEVESA

40 ANYS DE CCOO

12 Ciutat

La primavera de l'any 2003 es vapresentar a la nostra ciutat un nouprojecte social que venia a cobriruna necessitat cada vegada més sen-tida a la demarcació de Girona, do-nat que cada cop hi ha més gentgran -o amb problemes mentals-que necessita la protecció d'un tutoro curador i no té família o aquestano està en disposició fer-se càrrec dela situació. Parlem de la Fundació Tu-telar de les Comarques Gironines.

Els objectius de la Fundació eren,principalment, la protecció de lespersones grans que ho necessitin, lesque pateixen trastorns mentals ipersones amb disminució psíquica, através de l'exercici de càrrecs tute-lars de persones declarades judicial-ment incapacitades o sotmeses aprocessos d'incapacitació. La Funda-ció també s'orienta a la defensa, pro-moció i desenvolupament dels drets,l'estudi de la seva situació i l'assesso-rament dels familiars de les personesexpressades anteriorment, així com aprocurar la millora de la seva quali-tat de vida present i futura

Després d'un inici marcat per acti-vitats molt orientades als aspecteslegals i organitzatius de constitució iregistre dels serveis davant l'admi-nistració de la Generalitat de Cata-lunya, durant l'any 2004 la FundacióTutelar ha experimentat un vertigi-nós creixement de la seva activitatsocial, tant des del punt de vista delscàrrecs tutelars que ha assumit entan poc temps, com de l'assessora-ment a familiars i professionals sobresituacions d'incapacitació i tutela.

Concretament, en finalitzar l'any2004, la Fundació ha arribat als 122càrrecs tutelars (21 defenses judicialsen procediments oberts d'incapaci-tació, 98 tuteles i 3 curateles), i haassessorat 32 famílies, i s'ha compro-mès amb 8 d'elles a assumir tutelesdels seus parents incapacitats quanfaltin els actuals tutors o aquests noestiguin en disposició d'exercir el cà-rrec per qualsevol circumstància.

Entre els serveis que presta laFundació, el més important és el ser-vei d'atenció tutelar a les personesincapacitades, a partir de l'encàrrec

judicial, amb tres grans dimensions:gestió de les necessitats bàsiques id'atenció social dels tutelats; gestiódel patrimoni; representació jurídi-ca. Aquest servei també inclou l'e-xercici del càrrec de defensor judicialde persones que estan sotmeses aprocessos d'incapacitació, mentre nohi ha una sentència judicialreferenta això.

També hem de destacar que laFundació presta de manera gratuïtaserveis d'informació i assessorament,així com la realització de gestions,per a les famílies de persones incapa-citades, o que per la seva situació espoden considerar presumptes inca-paços, que ho necessitin. En algunscasos aquest assessorament pot arri-bar a assumir compromisos de futur,com són les pretuteles, fet que supo-sa una gran tranquil·litat per aaquells familiars que pateixen perl'atenció dels seus parents incapaci-tats quan els tutors actuals ja no se'npuguin fer càrrec.

Josep Maria SolerGERENT DE FUNDACIÓ TUTELAR

FUNDACIÓ TUTELAR

La protecció de la gent gran

Una jornada memorableEl 40è aniversari de CCOO va reunir el passat 12 de maig un miler de persones al Pavelló Municipal de Fontajau

La primera reunió, segons ens diula història, per intentar organitzar elsindicat en el conjunt de les comar-ques gironines es va fer a l'esglésiadel Carme de Girona l'any 1976. Moltabans, però, ja estaven formats elsprimers nuclis de comissions obrerescreats a l'entorn de les fàbriques Safade Blanes, actualment la Nylstar, iTorras Papel de Sarrià. També exis-tien ja altres nuclis dispersos de co-missions obreres al voltant d'empre-ses importants del sector tèxtil, ma-lauradament avui en dia ja tancades,

com la Gassol de Salt o la Burèsd'Anglès, o altres del sector de la me-tal·lúrgica, com la Farga, avui Con-forsa, de Ripoll. La Unió Intercomar-cal de CCOO va voler recordar la his-tòria i donar el protagonisme als seusveritables protagonistes, és a dir, elsvells militants que amb la seva lluitahan fet possible que CCOO sigui enl'actualitat la primera organitzaciósindical.

Un dels moments més destacatsde l'assemblea, alhora que entranya-ble, va ser la projecció d'un curtme-

tratge que a grans trets situava elsaspectes més rellevants del movi-ment sindical arreu de les comarquesgironines.

La celebració del 40è aniversari esva tancar amb un merescut home-natge a les persones amb més devint-i-cinc anys d'afiliació, que vanrebre de mans de diferents responsa-bles sindicals una insígnia comme-morativa.

Jordi LloverasSECRETARI DE COMUNICACIÓ

CCOO-COMARQUES GIRONINES

13Consell G.G.

El reglament del Consell Munici-pal Gent Gran diu que les problemà-tiques que afecten el complex del'ampli món de la vellesa, així com lanecessitat d'establir espais de debat ide coordinació amb les diverses ins-titucions, entitats, associacions pú-bliques i privades que treballen i de-fensen el col·lectiu de gent gran dela ciutat, crea un òrgan consultiu departicipació, promoció i supervisió.Per això es crea el Consell.

El Consell, en representació de lacorporació, l'integren l'alcalde/essa ala presidència, el regidor/a de ServeisSocials, que a la vicepresidència, unregidor/a de cada grup polític i re-presentants d'associacions, casals,institucions i d'altres.

Avui en dia, hi ha dues comissions:la revista El Roure i Gent Gran-Ciu-tat.

El Roure és el portaveu del Con-sell. S'ha incrementat la redaccióamb nous reptes, amb participacionsde diverses entitats, s'ha fet més àgil,comprensiva i popular.

Gent Gran-Ciutat, ja ho diu l'eslò-gan. A més de vetllar i treballar peruna vida millor per a la gent gran,establint serveis a domicili per a totsels que ho necessitin, per millorar-losi fer-los la vida més fàcil i digna din-tre de les seves possibilitats.

Actualment, l'Ajuntament es faresponsable dels serveis d'ajuda adomicili i dóna molts d'aquests ser-veis i d'altres que estan en curs.

Ens queda molt camí per fer, calcontinuar treballant per aconseguiruna vida digna sigui quin sigui el ni-vell econòmic i social de les personesde més edat.

A l'altre apartat, ciutat, també enspreocupem per les mancances que alnostre entendre afecten la ciutat,tant pel que fa a la gent gran com ala resta de la ciutadania. S'han fetmoltes propostes, algunes s'han por-tat a terme (poques), d'altres estanen fase d'estudi i altres no han des-pertat interès, encara que no enshem cansat de reivindicar-les a lesinstitucions que han de donar les so-lucions.

S'han exhaurit els termes? Haquedat saturat i esgotat tot el ba-gatge emprat? Considerem que s'hande remodelar les perspectives i, per-

què no sucumbeixi, es necessitennous arguments, noves iniciatives, fi-nalitats, idees, els vostres suggeri-ments: de les entitats, dels col·legisprofessionals i dels ciutadans, quetots tenim coses a dir sobre com vo-lem la nostra ciutat.

Animem a participar i contribuiren tot allò que afecti la millora de lanostra qualitat de vida. Aquí us dei-xem el nostre correu electrònic: elroure@ajgirona.org

Narcís AmagatMEMBRE DEL CONSELL MUNICIPAL

DE LA GENT GRAN

El ConsellMunicipal dela Gent Gran

ANIMEM A PARTICIPAR

14 Entrevista

- Què vas estudiar de jove?- Jo vaig treure el títol d'intendentmercantil, que només tenia una altranoia de la província de Girona.- De què servia aquest títol?- Per fer de professora o per treballaren una agència.- I de qui va sortir la idea d'orga-nitzar una exposició de flors a Gi-rona?- De la Sección Femenina de Falange.- Per raons polítiques?- No! Jo llavors portava el departa-ment anomenat Hermandad de laCiudad y el Campo. Jo vinc de pagèsi sempre m'han agradat les coses delcamp i per això vaig fer el que vaigpoder per tirar-la endavant.- Però algun motiu especial devíeutenir.

- Bé, nosaltres volíem promocionarla floricultura. A Girona ja hi haviamolta gent que tenia flors a casaseva, però nosaltres volíem que en-cara n'hi haguessin més.- Qui hi havia a més de tu?- Maria Bachs i altres noies. A méstot seguit s'hi van afegir els floricul-tors de Girona d'aquell temps.- Com ara quins?- Martinoy, Baró, Perpinyà... Una deles principals col·laboradores des delprimer moment va ser la senyoraFranquet, i també hi havia les senyores Farreres, Claret, Vila,Bartrina, Albertí de Sant Feliu i altresque ara no recordo.- Així es pot dir que vau ser lespioneres de les exposicions de florsa Girona.- No, perquè resulta que ara el sen-yor Cortés, remenant papers vells, hadescobert que ja se'n va fer una a fi-nals del segle XIX, cap al 1890. Hatrobat un diploma del que va guan-yar llavors el primer premi i que té el

nom de Puxan. Després, Jordi Gibertho ha confirmat amb documentstrobats a l'arxiu municipal. A més,abans de la Guerra Civil també se'nvan fer tres més, els anys 1934, 35 i36.- On es va fer l'exposició del segleXIX?- A l'Odeón que era un local que hihavia davant del seminari. Va seramb motiu de la celebració del segoncentenari de la mort de Calderón dela Barca...- Però què hi tenia a veure Calde-rón de la Barca amb les flors?- No ho sé... Suposo que es devienorganitzar diferents actes culturals iun d'ells va ser l'exposició de flors.- I vosaltres on vau fer la vostraprimera exposició?- Al saló de descans del teatre muni-cipal, que ens va deixar l'Ajunta-ment. A més, l'Ajuntament sempreens ha prestat una gran col·labora-ció, especialment per mitjà de la bri-gada d'obres.

LLaa mmaajjoorriiaa ddeellss ggiirroonniinnss ggrraannss ccoo--nneeiixxeenn MMaarriiaa CCoobbaarrssíí ii CCoorrrreettggeerr,,nnaattuurraall ddee VViilloobbíí dd''OOnnyyaarr,, qquuee vvaasseerr dduurraanntt mmoolltt tteemmppss llaa ddeelleeggaa--ddaa ddee llaa SSeecccciióónn FFeemmeenniinnaa aa GGii--rroonnaa ii qquuee vvaa ffoorrmmaarr ppaarrtt ddee ll''ee--qquuiipp qquuee vvaa iinniicciiaarr lleess eexxppoossiicciioonnssddee fflloorrss qquuee ssee cceelleebbrreenn ddeess ddee ffaa5500 aannyyss.. AAmmbb ttoott,, ddiiuu qquuee aarraa ss''hhaaddeessccoobbeerrtt qquuee llaa pprriimmeerraa ddee ttootteessjjaa vvaa tteenniirr lllloocc aa ffiinnaallss ddeell sseegglleeXXIIXX ii qquuee ttaammbbéé ssee''nn vvaann ffeerr ttrreessmmééss aabbaannss ddeell 11993366.. SSeeggoonnss eellllaaaaqquueesstt aannyy hhaann vviissiittaatt ll''eexxppoossiicciióómmééss ddee mmiigg mmiilliióó ddee ppeerrssoonneess iiccrreeuu qquuee eell sseeuu ffuuttuurr eessttàà aasssseegguu--rraatt ppeerrqquuèè hhii hhaa mmoollttaa ggeenntt iimm--pplliiccaaddaa qquuee hhii ttéé uunnaa ggrraann aaffeecc--cciióó..

Maria CobarsíDiu que ja es va fer una exposició de flors a finals del segle XIX

i que aquest any l'han visitat més de mig milió de persones

FOTO: SALVADOR GARCIA-ARBÓS /EL PUNT

- Rebíeu alguna subvenció els pri-mers anys?- Cosme Cases, que era diputat deCultura, ens donava una petitaquantitat. I també ens va ajudar moltl'arquitecte Claret i el president de laDiputació, Joan Llobet.- Recordes alguns participants dela primera exposició?- Sí; la senyora Pinós, que ja haviaparticipat en les d'abans de la guerra.Va portar una flor anomenada "an-turium", o alguna cosa així, i que jafeia trenta anys que la cultivava. L'-havia portat d'Holanda i aquí no esconeixia gaire. Després també hi par-ticipava Primitiva Costa, que vaguanyar un primer premi amb unram de roses de pitiminí.

- Qui hi havia al jurat?- El senyor Gòmez del Cercle Artístic,el fotògraf Lux, Bellsolà de la Cam-bra de la Propietat i el pintor Tapio-la.-Hi va venir molta gent?- No la vam pas comptar, però ens vasorprendre molt que la cua per visi-tar l'exposició anés del saló de des-cans fins a la plaça del Vi.- Vau fer molta propaganda?- Cap! Vam tenir sort que Gerión, osigui el doctor Bolós, en va parlarmolt bé a la seva columna que escri-via cada dia al diari Los Sitios... Vapronosticar que tindríem un granèxit i que duraria molts anys. Bé,també ens van ajudar molt altres pe-riodistes de llavors com Sureda, Gay,

Maria Alonso, Francina Boris, JaumeTeixidor, Pepe Vilà...- I vosaltres també vau creure desdel primer moment que tindríeuèxit?- Sí, perquè vam pensar que si trobà-vem alguns fanàtics de les flors eltindríem assegurat. La senyora Fran-quet els va assessorar molt bé a totsdes del principi.- Però somniàveu l'èxit actual?- No, però el fet és que vam comen-çar de gairebé no-res i hem vist comha anat creixent sense parar. Si ha-gués començat gros potser s'hauriamort aviat.- Sabeu quanta gent ha visitatl'exposició aquest any?- Exactament, no. Però sabem que esvan repartir al voltant de 500.000fullets que servien de guia i això quenomés en donàvem un per parella oper família.- Així deveu estar molt contentesara de la col·laboració de la gent.- Sí, molt! Aquest any jo he comptatque en el tram més monumental dela ciutat, és a dir, des del seminarifins al Galligants, hi havia 158 per-sones treballant-hi, tant en espaisinteriors com exteriors. A més hi ha-via moltes altres persones que for-maven part dels equips, tal com alprincipi havíem tingut la senyora Fe-rreres, la senyora Claret i altres queno recordo, com ja t'he dit abans...- Tots els col·laboradors són de Gi-rona mateix?- No, hi ha gent de Barcelona, l'Ar-gentina, Corea, el Brasil, Portugal...- Són immigrants?- No, hi ha arquitectes que estudienpaisatgisme a Barcelona i vénen aquía fer pràctiques.- Per acabar, us agradaria afegiralguna cosa nova a l'exposició?

- Cada any s'hi afegeixen nous ele-ments i espais. S'han rehabilitat llocscom el Quarter dels Alemanys que haquedat preciós. La primera vegadaque hi vam entrar no es podia pas-sar de brutícia i herbes... Va ser unagran idea de Josep Tarrés aprofitaraquell espai i també fer arribaraquest any el trenet fins a Torre Gi-ronella i la Vall de Sant Daniel. - Doncs, no pareu, no pareu, si usplau!

Pere Madrenys

15Entrevista

Organitzadora de la primera exposició de flors a Girona de la postguerra

- Una flor?- Totes.- Un color?- Groc i taronja.- Una pel·lícula?- No vaig gaire al cinema.- Un papa?- Joan Pau II.- Un rei?- El d'Espanya.- Un futbolista?- Casillas i Valdès.- Divorci?- Que cadascú faci el que vulgui, peròjo defenso la família tradicional.- Avortament?- No.- Escola pública o privada?- Totes dues.- El fet més agradable de la tevavida?- No en sabria dir cap.- I el més dolorós?- La mort dels pares.- Què hi ha més enllà del cementiri?- Déu nos en guard que no hi haguésres més!- Has dit alguna mentida en aques-ta entrevista?- Jo no en dic mai de mentides!- Maria, tens el cel guanyat!

A RAIG!

“A Girona ja hi haviamolta gent que tenia florsa casa seva, però nosaltresvolíem que encara n'hihaguessin més.”

Conseqüents amb la defensa delsdrets dels jubilats, reivindiquem comun dret fonamental les prestacionseconòmiques i sociosanitàries a lesquals té dret tota persona humana.

Les persones grans som ciutadansde ple dret i tenim els mateixos dretsque la resta dels ciutadans.

Les persones grans hem de poderviure amb decència i obtenir els re-cursos econòmics que ens permetinviure amb dignitat i amb unes pen-sions decents, i denunciem la preca-rietat d'algunes d'aquestes pensions id'alguns serveis.

Hem de valorar positivament elspassos que el govern de l'Estat fa enmatèria de pensions i en el que fa re-ferència al salari mínim interprofes-sional.

Podem afirmar que totes les pen-sions mínimes tenen un incrementaddicional d'acord amb l'incrementdel cost de la vida, cosa que no hapassat amb el govern del Partit Po-pular.

Esperem que l'actual govern man-tingui aquests increments en relacióamb el cost de la vida en totes lespensions mínimes durant la legisla-tura per aconseguir que cap pensiósigui inferior al límit de pobresa.

La quantia del salari mínim inter-professional és la més baixa dels paï-sos de la Unió Europea.

REIVINDICACIONS, MÍNIMES I JUSTES

● Augmentar el sou mínin interpro-fessional el 30% per arribar al50%.

● Equiparar les jubilacions no con-tributives i assistencials al sou mí-nim.

● Augmentar les pensions de viude-tat el 80% per arribar al 100%.

● Fer compatibles les pensions deviudetat amb el SOVI (sembla queestà aprovat).

● Cobrar el 100% en el cas de jubi-lacions anticipades no voluntà-ries, als 65 anys.

● Revisar l'IPC. A Catalunya cadaany puja el 0,50% més que lamitjana d'Espanya ja que el costde la vida és superior. Amb el go-vern del PP hem tingut un dèficitdiferencial acumulat del 3%.

● Augmentar els serveis públics.● Augmentar els centres de dia i

amb transport públic.● Augmentar el nombre de residen-

cies públiques. Alleugerir els trà-mits adquisitius. Anul·lar les llistesd'esquerra.

● Obrir el pis de la residència de Pa-lau, que fa molts anys que és tan-cat.

● Protegir les persones dependents.● Subsidiar les famílies que cuiden

gent gran amb dependència, mi-nusvàlids i discapacitats.

● Regularitzar la discriminació dequè són objecte els pensionistesque cobren una mitjana superioral sou mínim i que passen delcòmput. establert, els quals nopoden accedir a una residènciapública i no tenen prou ingressosper anar a una de privada.

Narcís Amagat

16 Qualitat de vida

Pensions 2005

Majors 65 anys AMB cònjuge acàrrec (jubilació i incapacitat)

* Sense garantia de mínims

Font: Min. de Treball - DdeG/GRAFÍA

Majors 65 anys SENSE cònjugea càrrec (jubilació i incapacitat)

Menors 65 anys AMB cònjuge acàrrec (jubilació)

Majors 65 anys SENSE cònjugea càrrec (jubilació)

Incapacitat permanent total qualificada(de 60 a 64 anys) AMB cònjuge

Incapacitat permanent total qualificada(de 60 a 64 anys) SENSE cònjuge

Pensió viduïtat amb 65 anys

Pensió viduïtat (de 60 a 64 anys)

Pensió viduïtat (menors de 60anys)

Pensió viduïtat (menys de 60anys amb càrregues familiars)

Orfandat i Favor de familiars perbeneficiari

Prestació per fill a càrrec ambminusvalidesa del 65%

Prestació per fill a càrrec ambminusvalidesa del 75%

SOVI

484,89 524,01 39,12 8,07 99,82

411,76 438,71 26,95 6,55 84,70

453,16 489,72 36,56 8,07 93,38

388,66 408,78 25,12 6,55 79,10

* 489,72 - - -

* 408,78 - - -

411,76 438,71 26,95 6,55 84,70

383,66 408,78 25,12 6,55 79,10

306,15 326,20 20,05 6,55 63,14

383,66 408,78 25,12 6,55 79,10

124,46 132,62 8,16 6,56 25,76

268,09 285,64 17,55 6,55 47,28

402,14 428,46 26,32 6,54 70,92

299,67 313,21 13,54 4,52 61,74

276,30 288,79 12,49 4,52 56,98

Import2004

(euros/mes)

Import2005

(euros/mes)

Augment mensual sobreimport actual 2004

Importpaga única

gener(euros/mes) %

REVALORACIÓ DE LES PENSIONS MÍNIMES 2005

Arriba l’estiu!

17Qualitat de vida

Protegiu-vos del sol i la calor

A casa controleu la temperatura

● Durant les hores de sol, tan-queu les finestres on hi toca

● Obriu les finestres de casadurant la nit per refrescar-la

● Estigueu-vos a les estancesmés fresques

● Recorreu a algun tipus de cli-matització (ventiladors, airecondicionat) per refrescarl'ambient. Si no teniu aire con-dicionat mireu de passar coma mínim dues hores al dia enllocs climatitzats (centres co-mercials, cinemes…)

● Preneu dutxes fredes d'unamanera freqüent

Al carrer, eviteu el sol directe● Porteu una gorra o barret● Utilitzeu roba lleugera (com la

de cotó). De colors clars i queno sigui ajustada

● Procureu caminar a l'ombra,estar sota un para-sol quansigueu a la platja i descanseuen llocs frescos del carrer oen espais tancats que estiguinclimatitzats

● Porteu aigua i beveu-ne sovint● Mulleu-vos una mica la cara i,

fins i tot, la roba● Vigileu en els trajectes amb

cotxe durant les hores de méssol i no hi deixeu els infantsamb les finestres tancades

Limiteu l'activitat física● Eviteu sortir a les hores del

migdia, que és quan fa méscalor

● Reduïu les activitats intenses

Beveu i vigileu amb l'alimentació

● Beveu aigua i sucs de fruitatant com pugueu, fins i totsense tenir set

● No prengueu begudes alcohò-liques

● Eviteu els menjars molt ca-lents

Informeu-vos bé● Informeu-vos dels horaris dels

centres d'atenció primària queteniu més a prop, tant del

vostre municipi com del llocon aneu de vacances

● 902 111 444. Recordeuaquest número de SanitatRespon, que us atén les 24h,on us indicaran els centressanitaris oberts i us podendonar consells de salut

● Recordeu que a les oficinesde farmàcia podeu obtenir in-formació sobre com evitarproblemes acusats per el ca-lor

● Seguiu les prediccions meteo-rològiques que us puguin anti-cipar els dies més calorosos.

● Acudiu amb antelació als pro-fessionals sanitaris i socialsper prevenir problemes i tenircura de la vostra salut

Un any més la primavera ha arribatamb força i els primers moments decalor es deixen sentir. Hem de co-mençar a preparar-nos per a aques-ta etapa que com totes les coses tébeneficis, però també pot comportaralguns inconvenients.El fet que les temperatures pugin ique en alguns moments puguin arri-bar a ser extremes ja pot suposar uninconvenient en general, i en parti-cular per a les persones que pateixenalgun problema crònic o que per al-gun motiu es trobin en una situacióde major vulnerabilitat.Les temperatures molt extremes il'excés de calor (l'anomenada "onadade calor") produeixen una pèrdua delíquids i de sals minerals, clor, potas-si, sodi, etc.) necessaris per a l'orga-nisme, i aquest fet pot acabar agreu-jant una malaltia crònica o provocardeshidratació i esgotament.Si l'exposició a temperatures tan ele-vades es perllonga es pot patir uncop de calor, una situació que potacabar sent greu.

Hi ha alguns símptomes que ens po-den alertar que algú està patint uncop de calor: temperatura molt alta,mal de cap, nàusees, set intensa,convulsions, somnolència i pèrdua deconeixement. Davant d'aquestssímptomes, traslladeu la persona aun indret més fresc, doneu-li aigua,mulleu-la i venteu-la.

I AVISEU URGENTMENT ELS SERVEISSANITARIS (061) Hauríem de prestar especial atencióa aquests consells, sobretot si enstrobem en algun dels següents grupsde persones o som familiars o cone-guts d'algú que es trobi dins d'a-quests grups:● Persones més grans de 75 anys● Persones amb discapacitats físi-

ques o psíquiques i limitacions demobilitat o autocura

● Persones que realitzen una activi-tat física important

● Nadons● Persones amb hipertensió arterial,

diabetis, malalties cardiorespira-tòries, del fetge, Parkinson, Alz-heimer, obesitat o altres de cròni-ques

● Persones que prenen una medica-ció especial (tranquil·litzants, an-tidepressius, psicòtrops o diürè-tics)

Cat Salut/Servei Català de la Salut

Equip Municipal de Promoció de la Salut

Ajuntament de Girona

CONSELLS

GASTRONOMIA

18 Qualitat de vida

HISTORIALa pera és una fruita d'o-

rigen asiàtic , més concreta-ment del litoral de Mar Cas-pi, a l'antiga Pèrsia fins quedesprés de diverses dinastieses va convertir en l'actualIran. Sembla ser que ja eraconeguda 2000 anys abansde Crist encara que en estatsalvatge, la pera va ser moltpreuada pels grecs que elssymposion , el nom que esdonava a les segones partsdels banquets es consumienmoltes elaboracions culinà-ries i grans plats. Tot seguit, desprésd'aquestes fartaneres, es posaven almig de les taules, grans safates deperes, pomes, magranes, raïms i fi-gues.

Els romans també la van estimar iconsumir moltíssim. L'escriptor llatíPlini el Vell ja deia en aquell tempsque n'hi havia unes 40 varietats. Lacuina romana acompanyava els gui-sats de peix amb prunes, peres, al-bercocs i altres fruites, al contrarid'ara que les mesclem amb la carn,sobretot de caça. Després de lapoma, la pera és la fruita més consu-mida.

VARIETATS MMÉS UUSUALSLa pera (pyrus communis) li han

posat el sobrenom de "la patriarca deles cent fruites". De les mes de milvarietats que existeixen a tot el món,n'hi ha que contenen molta aigua,altres són tant dolces com la mel, oaltres de cruixents i de sabor agrada-ble. A casa nostra podem trobar Pe-res de Sant Joan, Pera erculina, Peraconference, Pera williams, Pera lli-monera, Pera blanquilla, Pera dePuigcerdà, entre d'altres.

LES PPERES II LLA SSALUTLa pera és una fruita que el nostre

cos l'assimila amb molta facilitat, pertant la poden prendre tot tipus depersones que tinguin problemes in-testinals, estomacals o hepàtics. Éslaxant, desintoxicant, i diürètica ( perla seva pell) i el seu alt percentatgede potassi ajuda a regular la tensióarterial elevada. A més a més afavo-reixen la secreció salivar i el funcio-nament del aparell digestiu. Crua,triturada, o en suc és excel·lent. Cui-ta encara és molt millor per les per-sones amb problemes estomacals. Sila consumim amb la pell, millor quesigui de cultiu ecològic. Inclòs lesflors, les fulles i les arrels, es fan ser-vir per a usos medicinals.

COMPOSICIÓ100 grams de pera crua aporten al

nostre organisme un 83% d'aigua,70 calories, la major part en formade sucres, és per això que constitueixuna font ràpida d'energia i és un ali-ment substitutiu del sucre en moltscasos, i amés sol ésser ben toleradapels diabètics; un 10% d'hidrats decarboni, un 0% de greixos, un 0'5%

de proteïnes; un 3 % de fi-bra. També és una font im-portant de vitamina C amb4'7 mg per cada 100 grams,encara que ens hauríem demenjar 5 peces per satisferla quantitat necessària re-comanada.

La quantitat de sucresaugmenta considerable-ment quan aquesta pera laconsumim cuita en almívar,en forma de melmelada,compota, gelats, sorbets,etc...

A l'hora de la compra...Hem de vigilar d'adquirir les peres

de consistència ferma, amb la pell lli-sa i sense taques. Si pot ser que esti-guin el punt just de maduració, sinó,deixant-les uns dies fora de la neve-ra ja van madurant.

LES PPERES AA LLA CCUINALa manera més primitiva i senzilla

de menjar les peres és crua, amb laseva pell que ens aporta tots els seusnutrient, però a la cuina la podemdisfressar de moltes maneres, depe-nent de la varietat ja que existeixenmés de mil tipus diferents a tot elmon o de la temporada que ens tro-bem. Una de les coses bones que te lapera és que com n'hi ha tantes varie-tats, tot l'any en tenim d'un tipus od'un altre.

Un suc de peres simplement aca-bades de liquar o combinades ambllet és un excel·lent esmorzar o bere-nar. També combina molt bé amb io-gurt, kèfir formatges, sobretot el ti-pus blau i el pa integral o de cereals.

Pep Nogué i PuigvertCELLER DE CAN ROCA

La pera, una fruita que treu la sed

Girona ha estat des de sempreuna ciutat molt vinculada a l'esportde tennis de taula, amb el qual s'haidentificat, els nostres equips hanarribat a representar-nos en compe-ticions de la categoria absoluta tanta nivell nacional com internacional,això li va permetre ser elegida percelebrar diversos campionats, delsquals en citemels següents:

1962.L'expedició gironina, en elscampionats d'Espanya celebrats aOviedo, va guanyar la seva classifica-ció per jugar a la màxima categoria.1967 i 1981 es van celebrar a Gironaels campionats d'Espanya absoluts.En dues ocasions hem pogut veure laselecció nacional xinesa al pavellód'esports de la Devesa. En anys pos-teriors es van celebrar al pavelló delGEiEG de Girona, els campionats deles seleccions nacionals: Espanya-França, Espanya-Suïssa i Espanya-Ir-landa. Actualment, el tennis de taulaes prou conegut per tota la provínciagironina, i els seus clubs participenen les competicions catalanes d'ele-vat nivell de joc.

A les instal·lacions del GEiEG dePalau és on habitualment es reunei-xen -diversos dies a la setmana-grups de jubilats que amb una in-creïble vitalitat i tècnica de joc, estancontents i feliços fent l'esport queells sempre tant han estimat i quehan practicat durant una bona partde la seva vida.

El Casal de la Gent Gran de Giro-na és un altre lloc on es practicaaquesta activitat des de l'any 1996.En els campionats socials que se ce-lebren al casal, solen participar-hi aprop de vint jugadors, entre ells hi haun grup que forma l'equip del casal,el qual els representa en les compe-ticions interclub de caràcter amistósi altres. Alguns d'aquests jugadors

són velles glòries del tennis de taulagironí, són gent gran que han estatdes de sempre enamorats del seu es-port preferit, i com que hi han estattant de temps vinculats, ara es ne-guen a abandonar-lo, mentre pu-guin gaudir de la seva companyia. Ésben cert que aquelles jornades in-tensives de joc quedaren endarrere, itambé és veritat que ja no surten tanperfectes com abans els topspin, elsefectes cortades, les forehand, etc.,etc., però encara conserven moltatècnica que a vegades fan sortir ambenergia.

Entre aquestes velles glòries, queal mateix temps són els més vete-rans, hi ha els nostres companys Ra-fael Gómez Márquez (84 anys) i Ri-card Soto Esteban (80 anys) (ambdósa les fotos que s'acompanyen), tam-

bé els ja no tan veterans, com elscompanys Josep Gauchia i ManelNavarro, a qui podem veure a la fo-tografia de la dreta, que també te-nen un interessant historial en elsambients del tennis de taula.

Fins a l'actual temporada tant enRafel com en Ricard van participaren els campionats socials del casal ien els torneigs interclub, peròtot ique deixaran de participar-hi, sem-pre estaran vinculats al tennis detaula col·laborant amb tots, bé fentd'àrbitres, preparant campionats oacompanyant l'equip en les sevessortides i sempre amb el respecte il'admiració de tots els companys deltennis de taula.

Aprofitem aquestes línies per en-viar-los una cordial salutació.

Antonio Almario

Parlem de tennis de taula

19Cultura

ESPORTS

A dalt, els jugadors d'Onyaramb en Rafel i en Ricard iun grup d'acompanyant, enla seva visita al C.N. deSant Andreu.A l’esquerra, l'equip de ten-nis de taula d'homes i do-nes a les instal·lacions de laFederació Catalana de ten-nis de taula a Barcelona.

La recuperació històrica de les víc-times de la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) ens va portar l'1-11-05,dia de Tots Sants a l'agradable loca-litat del Molar, propera a Móra laNova (Tarragona).

Durant la Batalla de l'Ebre (juliol-novembre de 1938), concretament elmes de setembre, dos avions de caçarepublicans del tipus Polikarpov I-16"Mosca" foren abatuts sobre el ter-me municipal del Molar, en un delsmés grans combats aeris d'aquellanefasta guerra civil.

Avui ens hem reunit aquí per in-augurar un monòlit en memòria delsdos pilots

de l'Aviació Republicana "La Glo-riosa", que pilotaven aquells dosavions i que estaven enterrats deforma anònima, sense cap senyalit-zació, en el cementiri d'aquesta loca-litat junt amb alguns centenars decombatents del XV Cos de l'ExercitRepublicà.

Des d'aquest 11r de novembre de2004, Jopep Torras Pujol (33a Mos-ca) i Manuel

Vega Gómez ( 5a Mosca), descan-sen més dignament gràcies a l'inesti-mable col·laboració de l'Ajuntamentdel Molar, del seu alcalde, Joan Sal-vador Llorens, d'ADAR (Associaciód'Aviadors de la República) i de laminuciosa i eficient recerca portadaa terme per l'amic i soci d'ADARIsaac Montoya Salamó, dels fets es-devinguts aquells fatídics dies 20 i 22

de setembre de 1938, ells ens hanpermès restablir i conèixer detallsd'aquell combat, de l'heroica mortque sofriren i també del lloc en quèestaven enterrats.

Va ser un acte multitudinari, amés dels qui hi anaven de Barcelonai altres contrades, varen assistir-himassivament molts dels veïns del po-ble del Molar.

Després de l'ofrena de rams deflors i de la inauguració del monòlit,es va oferir un refresc servit al Casalde Jubilats, situat en el mateix edifi-ci de l'Ajuntament. Finalment tots elsassistents varen compartir un dinarde confraternitat al restaurant L'Em-barcador a la riba del riu Ebre.

És d'agrair molt, vull fer-ho ennom d'ADAR i en nom propi, a l'A-juntament del Molar i al seu alcalde,

Sr. Joan Salvador, la seva decisivacol·laboració, convocant un ple mu-nicipal que per unanimitat va apro-var erigir l'avui inaugurat monòlit acàrrec de les arques municipals.També,el tracte afectiu rebut pertots els assistents a l'acte, les autori-tats locals i els veïns d'aquest inobli-dable poble del Molar.

F. Pararols

20 Cultura

Unim les veusfins que al compàs dels verbscaiguin els mites.

E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Un poble per recordar

D'esquerra a dreta: Antonio Ramí-rez i Francesc Pararols, expilots;Antonio Vilella de la direcció d'A-DAR; Àngel Sanz, cap de l'esqua-drilla de "Moscas"dels dos pilots memorats; JoanSalvador Llorens, alcalde del Mo-lar, i Francisco Vinyals, presidentd'ADAR (Federació Catalana).

A més dels treballs d'Eins-tein (comentats en el númeroanterior), aquest any es com-memora el centenari de lamort de Jules Verne (1828-1905). L'autor francès de no-vel·les iniciàtiques de viatgesextraordinaris i d'aventures varecórrer el món més amb laimaginació que en la realitat.Coneixia els països més exòticsa través de les lectures de laRevue des deux mondes. Lesseves narracions contenen ri-tuals de pas i poden llegir-se,tot canviant la mirada, a edatsdiferents. Com a autor, no for-ma part dels escriptors de cà-non. No escrivia novel·les lite-ràriament perfectes i, ara, fins itot no resulten políticamentcorrectes, ja que contenen ele-ments d'antisemitisme tronat.Avui, ha de semblar un autorexcessivament detallista ambels aspectes tecnològics delsseus relats, que les editorials dela nostra joventut ja publica-ven convenientment alleuge-rits dels paràgrafs massa fei-xucs per als lectors als quals esdestinaven. I, tanmateix, enca-ra em fa gràcia llegir-lo (ara enla versió completa).

Una lectura de Verne quanes tenen més anys fa descobrir unaspecte imprevist. Els relats, sempreamb final feliç, són en realitat histò-ries de frustració i de fracàs. A la Llu-na, no hi arriben. El Nautilus és en-golit per un xuclador; tot i que no ésdestruït, es perdrà per a la humani-tat, amb el seu creador, a l'illa miste-riosa, abans que l'illa salti pels aires itota la treballada obra humana delsnàufrags desaparegui. Hatteras nopot físicament arribar al pol nord: unvolcà ho impedeix. Fracassa, sortosa-

ment, l'intent de redreçar l'eix te-rrestre per un error "no humà" decàlcul. L'enamorada del castell delsCàrpats no és real i la seva veu és unagravació. Fins i tot els viatgers de lavolta al món creuen que han fracas-sat el dia que arriben a Londres. Ver-ne era, potser, un pessimista ocult. Éssimbòlic que una de les sevesnovel·les es tituli Hèctor Servadac...És a dir, cadavres al revés.

Verne gairebé va passar tota laseva vida entre Nantes, Amiens i Pa-

rís. Ell també podia dir que ha-via fracassat, almenys pel quefa als seus somnis juvenils d'a-ventures. Volia ser un autor te-atral, va convertir-se ennovel·lista. I la vida familiar nova ser prou afortunada. Com amostra de les contradiccionsque li va tocar viure, Verne,conservador per naturalesa, vaser elegit al consell municipalper una llista d'esquerres.

Quan va morir, Verne va dei-xar algunes novel·les inacaba-des que, d'acord amb l'editorHetzel, va completar el seu fill.Michel Verne va modificar elsrelats. Els va fer encara méspessimistes, més amargs, comes pot veure a Els nàufrags delJonathan o a El volcà d'or. I ,sobretot, al conte curt Ahir idemà, que il·lumina amb unallum nihilista tot el llinatgehumà, les civilitzacions quecrea i la seva incapacitat peraprendre dels errors. Fins i totva introduir-hi personatgescompletament nous, com elmeravellós savi excèntric de Lacaça del meteor. Aquests da-rrers anys, a França, s'han edi-tat aquestes novel·les segons laversió paterna, el redactat pre-vi a les modificacions introduï-

des pel fill.I amb tot això, encara podem i

hem de llegir Verne. Jo us aconsellodues novel·les i una narració curtaencisadorament madurs. Dues no-vel·les que s'inspiren en Poe: L'esfinxdel glaç i La Jangada (la segona con-té una curiosa intriga criptogràfica).I un relat, encara que hagi passat perla ploma del fill: L'etern Adam.

Joan Miró Ametller

21Cultura

100 anys de la mort de JULES VERNE

22 Barris

GIRONADe les primeres pedresals nostres dies

Girona té infinitat d'angles sota elsquals pot ser objecte d'observació.Enfocarem aquí, encara que sigui demanera superficial, el seu aspecte ac-tual i alguna cosa del perquè, aixícom també alguna cosa sobre el seuextraradi. Deixem, per tant, al margequalsevol altre enfocament.

L'enclavament geogràfic d'un país,d'una regió o d'una població té, ne-cessàriament, conseqüències en elseu ésser i el seu devenir. El fet deviure en aquell o aquelles, semprecondiciona els seus habitants de for-maindefugible, i no tan sol en les se-ves característiques ètniques sinó quetambé en la seva mentalitat i en elseu quefer vital; mentalitat que alllarg dels anys significa civilització. Lacultura, que és el seu fruit, conformaaixí les seves múltiples manifesta-cions personals que donen forma alseu enclavament residencial, fins i totals seus paisatges. Girona, per la seva

posició propera al mar i a una cadenade muntanyes, explica que ha estaten el transcurs dels segles, terra depas i arribada. El Pirineu, per la sevaespecífica configuració entre dosmars, sempre significà frontera natu-ral, i si bé va ajudar a mantenir-laprotegida dels pobles del nord, no fouobstacle infranquejable perquè elsvinguts d'altres terres no poguessinirrompre en aquest país en múltiplesocasions. La Mediterrània tampoc vaocasionar major resistència a lesconstants incursions dels pirates, bàr-bars i la resta degent de mala mena,que en les seves imprevisibles inva-sions van sembrar de destrucció imort tota la zona costanera.

Les múltiples invasions van confi-gurar, ja des de l'inici de la seva his-tòria, la mateixa Girona amb la cons-trucció d'un recinte emmurallat, delqual les primeres restes, encara visi-bles, van patir millores i ampliacionssuccessives fins a convertir-se en sò-

lides fortificacions per afrontar elspossibles combats amb els enemics.Aquest recinte tancat va marcar du-rant anys la seva estructura urbana ila seva fisonomia, que si bé ésparal·lel al de totes les poblacionsamb anàlogues circumstàncies, el fetde l'eclosió en si mateixa dels seushabitants, accentuà el caràcter propide la localitat i dels seus residents.

Per una altra part, el perill cons-tant de la gent vinguda de la mar vatenir una incidència considerable enla zona marítima. Va fer que es cons-truïssin estratègiques torres de vigi-lància en diversos enclavaments de laseva geografia a fi de prevenir elsseus habitants amb senyals. I aixítambé es van fortificar molts delsseus llogarrets i, en especial, de les se-ves esglésies per defensar els veïnsque s'hi congregaven, perquè erenles construccions més sòlides, i pertant, podien donar una millor empa-ra. La petjada de tot això no passa en

EL BA

absolut desapercebuda en la nostraconfiguració ambiental.

Les primeres notícies de Gironaapareixen lligades ja a la qüestió de-fensiva: els seus vestigis ibèrics, restesde les seves muralles. Roma en parlatambé com a petita ciutat romana ila seva memòria queda reflectida enel reforç de recintes defensius ante-riors, en valuosos sepulcres i signifi-catives petjades perdurables que ambDioclecià deixa alguns màrtirs, com elpatró de la ciutat, sant Narcís. El pasislàmic, des del sud per una vegada,també ens va aportar breus indicisque van deixar lloc, per l'empenta delcristianisme, a les esplendors del ro-mànic, art religiós principalment.Amb el floriment del gòtic, que es vasuperposar a l'art anterior moltes ve-gades, va continuar aquesta esplen-dor.Girona va aconseguir una granriquesa de monuments. Monumenta-litat que l'exaltació barroca va fermés que notable. Els segles que hansucceït han estat més modestos. Laciutat tancada dins de les seves satu-rades muralles es va mantenir gaire-bé allunyada dels esdeveniments ex-terns i l'estretor dels seus murs tam-poc va facilitar durant dècades gransconstruccions. Després, l'enderroca-ment, a principis del segle passat, delsconstrenyits límits, que va tenir en

l'època una gran aclamació popular,va fer esperar amb això un importantrenaixement. En realitat es va tractard'un renaixement de poca entitat inomés s'ha vist reflectit, en els anyssegüents, en un molt modest desen-volupament urbanístic posteriorsense cap ambició projectista. Moltmediocres van ser els plans i moltmodest l'empenta i l'esforç dels ciu-tadans per millorar-los. Del panora-ma que ha continuat no pot dir-sesinó que han continuat en una pro-vinciana mediocritat.

Continua Girona, a pesar de tot,essent de transcendental interès pelmagnífic conjunt que ens van deixarels nostres avantpassats, encara en

part desvirtuats per nombroses i in-necessàries destruccions patrimo-nials, sacrificis el recordatori delsquals seria molt dolorós ja que deixaen evidència la poca sensibilitat quevan tenir certs consistoris.

Continua, així mateix, l'indubtableinterès que desperta, per altra part, laseva proximitat al mar, lliurat ja deperilloses contingències i alliberat amés de qualsevol tipus de limitacióde la seva llibertat expansiva. És unmar retallat d'abruptes penya-segatsde bonics colors, d'acollidores platgesi generoses aigües estivals, aigüesque de moment tenen un poder d'a-tracció indiscutible, que seguirà sem-pre que l'excessiva i incontrolada ex-pansió no converteixi la zona en unafranja d'inhòspit i intolerable ciment.

I tampoc ha minvat l'interès per lamuntanya propera, ara enormementpotenciat per diversitat de cases d'-hospedatge dispersades pel paisatge.Aquestes muntanyes són d'indubta-ble bellesa encara, amb els seus po-bles rurals de bonics colors locals id'una vaga autenticitat, i també re-matada per petites esglésies, perdu-des en amagats racons, que ofereixenun moment de religiosa pau i descansper a una nostàlgica evocació al pas-sat als excursionistes propis i forans,amants de la natura i del solitari en-cant que donen paratges de difícilaccés massiu.

Tot aquest immens actiu descritens obliga a mantenir amb ànim elseu valor inqüestionable i també ensobliga que aportem la nostra contri-bució, en la mesura que sigui possi-ble, per paralitzar la seva ruïna, dete-riorament evident que afecta moltsàmbits fins avui, i a millorar-los, per-què els nostres descendents puguinsentir-se orgullosos dels seus avant-passats i gaudir de l'encara bella terraque ens ha acollit.

Pere Llosas

23Barris

RRI VELL

Ahir i avui

Ajuntament de Girona. CRDI (Torres, 1970)

"Temps de Flors - 50 anys", maig de 2005 (Fotografia: Roger Colom)

Girona, temps de flors

Ah

ir24

Avu

i