243r quatrimestre 2006

Llums de Nadal,temps d’il·lusió

ENTREVISTA

Antònia Canalsi Domènec Fita

Llums de Nadal,temps d’il·lusió

ENTREVISTA

Antònia Canalsi Domènec Fita

2 Editorial

ningú estranyarà que en determinatsmoments, els serveis municipals hand'intensificar la seva acció. El Nadal, lesFires, Setmana Santa o Girona, temps de

flors són períodes que reclamen una major dedicacióper tal d'assegurar donar una bona resposta de serveisa tothom. Cada període té les seves particularitats.

Quines són les del Nadal? Múltiples i diverses. És moltevident, que les accions de promoció comercial s'hande preveure amb temps i per exemple, l'enllumenatespecial de Nadal s'ha de fer amb prou temps per tro-bar bons emplaçaments, uns enllumenats que satisfa-cin les exigències energètiques dels temps presents i, ala vegada, que serveixi per a la finalitat que els co-merciants de la ciutat persegueixen i que no és altraque la de fer ambient. Aquests, els comerciants, ja fadies que han organitzat activitats i serveis com les lu-doteques de l'Eixample i de la zona centre per ajudarla gent a organitzar-se les tardes dedicades a comprar.

També cal preveure que, en aquests dies de tràfec,s'asseguri la recollida de residus, sobretot dels volumi-nosos (caixes i embalatges) que produïm quan desem-boliquem el que ens porten els Reis (i les caixes en quèarriben a les botigues on van a buscar-los). O preveu-re que abans del 31 de desembre estiguin col·locadesles papereres de reforç en llocs com la plaça de la Ca-tedral, on tanta gent espera que les darreres dotzecampanades de 2006 obrin pas a 2007. I que l'ende-mà, 1 de gener, caldrà anar a recollir les escombrariesfetes per les revetlles de Cap d'Any. Cal també pre-veure que aquests són dies de molt de moviment i quecal assegurar una mobilitat fluida, amb el que això voldir de més feina per a la policia i els serveis de la viapública.

Són dies de vacances a les escoles -prou que ho saben

els avis i les àvies- per això algunes associacions depares i mares hi organitzen casals i casalets. Va bé,doncs, que també les biblioteques ofereixin activitatsi obrin en aquestes dates i que els centres culturals icívics ofereixin una programació pensant en tots no-saltres i, especialment, els més petits. A l'Auditori hi hauna programació de concerts, al Teatre Municipal i alCentre Cívic Sant Narcís hi ha Pastorets i, en molts al-tres llocs, activitats que impliquen molta gent quetreballa dalt dels escenaris com a voluntària o com aprofessional, i fora dels escenaris, serveis als ciutadansquan molts d'aquests fan festa.

Fins i tot els serveis socials han de reforçar la feina quefan amb les operacions especials que s'organitzenquan la fred és un risc. I afegim en aquesta llista elsserveis que cal que estiguin previstos per a circums-tàncies excepcionals, com són les nevades (tot i queaquest any no sembla que hagin de ser abundoses...).

I les festes acabaran amb la cavalcada, que fa tempsque prepara la gent dels Manaies, que en té cura imolta, fins al darrer detall, i obliga a preparar recorre-guts, circulacions, recollida de residus des de l'Ajunta-ment.

En tots els barris hi ha moviment, en tots els sectorsciutadans hi ha activitat comercial i cultural, des del'Ajuntament, altres institucions i sobretot des de lesassociacions de la ciutat es proveeixen serveis de totamena. La ciutat per Nadal tampoc s'atura, ans al con-trari!

Joan Pluma1r TINENT D'ALCALDE

AEl Nadal a la ciutat

EQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret i Joan Miró

CORRESPONSALS:Laura Contreras (C. Jubilats St. Jordi Caixa Catalunya), JosepCasals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. dePensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió dePensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luís Herrera (Assoc. G. G. LaUnió), Félix Álvarez (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan),Antonio Almario (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà),Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G."Onyar"), Laura Martínez (Caixa Terrassa Club 60) i EsteveBarbarà (Assoc. G. G. Barri Vell).

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo ValerosCoordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo ValerosImpressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

Núm. 24 - 3r quatrimestre 2006

Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN:Una eina per a l’intercanvi i la comunicació

ls dies 4, 5 i 6 d'octubre esva celebrar el 5è Congrés

de la Gent Gran a Catalun-ya. L'auditori era constituït pelsdelegats representants dels casals ientitats afins a la gent gran.Les ponències que s'exposaren,prèviament estudiades, argumen-tades, discutides i preparades, esvan explicar als membres del Con-grés perquè en criteri propi es dia-loguessin i en conseqüència es pro-cedís a votar-les.Val a dir que el contingut de lesponències fou un compendi, un re-sum de totes les inquietuds perti-nents, i en síntesi aquestes reivin-dicacions, realitzades per diferentsinstitucions socials relacionadesamb la gent gran, es convertirenen exigències i reptes que s'en-grandiren per la magnitud condi-cionant del Congrés.Hi va haver una gran varietat d'es-menes defensades pels ponents.Algunes s'aprovaren i passarensense ambigüitats a les diferents

ponències, exhibint i millorant elsentit significatiu però sense qües-tionar el pes del redactat de les po-nències.Finalment, com a conclusió s'ela-borà un manifest, el redactat delqual és reduït. Tanmateix, el text éssuficientment expressiu i té unesfinalitats rigorosament eloqüents acurt i llarg termini.Com a prioritat, el manifest acor-dat exigeix al govern de la Genera-litat el compliment del seu com-promís d'impulsar i fer realitat elsacords d'aquest Congrés.

La societat ha de reconèixer la nos-tra contribució al benestar del paísen relació amb la gent que ens éspropera, a la comunitat on vivim,el conjunt del país i el món.En definitiva, va ser un Congréstranquil, sense incidències, ambuna cloenda plaent i congratulant-nos per la participació i el consensassolit, tot augurant un procés derehabilitació i desitjant que totesles intencions es transformin enfets puntuals i que siguin el pre-àmbul cap a un procés de benestarper a la gent gran.

▼ CONGRÉS

El congrés de la gent gran

3Opinió

E

per Narcís Amagat

SUMARI2 EDITORIAL El Nadal a la ciutat

3 OPINIÓ El Congrés de la gent gran

Ciclistes a la ciutat sí, però...

Carmel Rosa, la lluita continua

Vostè parla un dialecte!

6 CIUTAT Vida associativa de la gent gran

14 ENTREVISTA Antònia Canals i Domènec Fita

18 CULTURA Barcelona - Salamanca i viceversa

Unes reflexions sobre les ciències

22 BARRIS Records que són història

24 AHIR I AVUI Carme - Vista Alegre

4 Opinió

n un viatge que vaig ferl'any 1994 per Holanda i

Alemanya vaig poder com-provar que la bicicleta allí era un ve-hicle segur, pràctic i d'ús comú. Cosaque llavors jo vaig envejar, ja que hiveia una possibilitat per solucionarpart de l'aglomeració del trànsit aGirona, però posar-ho en pràcticaaquí s'ha convertit en un perill perals vianants i per als mateixos ciclis-tes.A Barcelona l'Ajuntament ha editatun codi de circulació per a ciclistesque els priva de circular per voreresd'amples menors de tres metres, elsobliga a portar timbre i llums homo-

logats. A més s'imposen multes alsinfractors.I a Girona què…? S'està incremen-tant dia rere dia l'ús de la bicicleta ala ciutat. Fins avui circulen sota latolerància municipal i també ciuta-dana, però hem de constatar que al-guns han malentès aquesta confian-ça. Dos exemples només: al tram delcarrer Joan Maragall, entre Jaume I iPompeu Fabra, que està i estarà se-gurament molt de temps encara enobres, no s'hi pot compartir la circu-lació de bicicletes i vianants alhora.Alguns ciclistes ho fan de maneratemerària posant en perill les perso-nes, donant ensurts... les discussions

són constants. A la rambla de la Lli-bertat i carrer Argenteria, sempremolt concorreguts, les bicicletes hicirculen ràpides; moltes vegades lagent gran i les persones que hi pas-segen amb nens tenen dificultat peresquivar-los, ja que vénen ràpids iper sortejar-los passen molt a propd'ells.No tinc res en contra dels ciclistes,però, com passa amb la majoria deles coses d'aquest món, sempre hi haqui tendeix a mantenir l'ordre i quitendeix al caos.Cal fer alguna cosa, abans que siguimassa tard i haguem tots de lamen-tar-ho.

▼ VIABILITAT

Ciclistes a la ciutat sí, però…per Francesc Pararols

E

n Carmel Rosa va voler cloure les seves memò-ries amb aquesta frase que es va fer famosa du-rant el maig del 68: "Només és el començament,

la lluita continua". De fet en Carmel va lluitar durant totala seva vida, amb l'empenta inesgotable i la tranquil·litatdels que saben que tenen la raó del seu costat, dels quehan lluitat per un món més just sense esperar res a can-vi, dels que volien que el socialisme desvetllés la part deveritat continguda en la paradoxa. A vegades és fàcilperdre's pels corriols feréstecs dels sentiments, però la ve-ritat, finalment, sempre troba una escletxa per on entrar.La vida no és mai un llarg riu tranquil i menys per als que,com en Carmel, van viure tots els avatars terribles del se-gle XX. Ell i l'Antònia Adroher, la seva companya d'exili ide militància política, els van viure i patir gairebé tots. Elpaís ha tardat massa a reconèixer el seu esforç, han ha-gut d'esperar fins gairebé el seu darrer alè per rebre unamodesta Creu de Sant Jordi, en pagament per tota unavida de lluita pel seu país.La seva lluita arrelava en una convicció profunda: que leslluites socials podrien transformar el món, començant pelseu país. En una època en què tot encara era possible, vacanviar el seu nom pel de "Roc" i va empunyar el fusellper anar a defensar drets inalienables i cotes més altes de

justícia i de llibertat. Vacreure com molts altresmilitants del POUM quees podia fer la revolució ia la vegada guanyar la guerra. Fou derrotat i empresonat,visqué en semiclandestinitat durant gran part de la sevavida, però no va deixar mai de lluitar.En Carmel ha mort, ara només em quedarà el seu record,la seva imatge pàl·lida contemplant les Rambles de Bar-celona per darrera vegada, com si en les seves pupil·less'hi reflectís encara el crepuscle d'un llunyà dia de juliolen què la història s'escrivia amb el fusell a la mà i l'espe-rança a la punta dels dits. Ens mirava com si la seva vidarellisqués definitivament cap a un indret inaccessible,però encara conservava un darrer somriure. Mentre el corguarda els records, l'esperit conserva les il·lusions.La història d'en Carmel, i la de l'Antònia, és una gran his-tòria i les grans històries no acaben mai. Nosaltres el se-guirem recordant, a ell i a tots els que com ell van ferpossible que la història continués. Ara cal, de nou, tornara mirar endavant, nosaltres només som una peça petitad'un engranatge que seguirà funcionant. La lluita conti-nua!

Quim Curbet

Carmel Rosa, la lluita continua

E

5

n un passat llunyà, milersd'anys abans de l'era cris-tiana, en una regió encara

avui imprecisa, situada, però, al nordd'Europa, hi habitava un poble forçanombrós. Havien aconseguit un certgrau de civilització en la prehistòria.Eren de raça blanca i costums pa-triarcals jerarquitzades. Bons genets,aguerrits i seminòmades.Els historiadors l'han anomenat elpoble indoeuropeu indoari.Probablement, moguts per una ex-cessiva densitat demogràfica, aquellsantics habitants del nord d'Europavaren iniciar abundants fluxos mi-gratoris -característica constant dela humanitat i en la recerca de terresmés riques i climes més benignes va-ren disgregar-se en totes direccions.El llenguatge -l'indoeuropeu- d'a-quella població, segons l'inexorablefenomen de la constant evolució deles llengües, va fragmentar-se enmultitud de parles diferenciades. Sónel que en anomenem dialectes, quesignifica parles derivades d'un tronccomú originari.En la seva marxa devers llevant-mig-dia varen arribar -sovintejant in-comptables assentaments interme-dis- fins a la llunyana península del'Indostan, on es va formar el dialec-te sànscrit: la primera llengua que vaaparèixer escrita, dos mil anys abansde Crist.Del sànscrit se'n deriven molts altresdialectes: el bengalí, l'indostaní, elromaní -el del poble gitano-, etc.Pel que fa al solar europeu, conque-rit també per l'idioma indoeuropeu,hi nasqueren abundants dialectes

emparentats. A l'orient sorgí el dia-lecte eslau que, al seu torn, fou pre-cursor dels dialectes rus, polonès,búlgar, etc.Al nord hi va aparèixer el dialectegermànic, el qual va generar, entremolts altres dialectes, l'alemany, l'an-glès, el grup escandinau, etc.A la ribera sud del continent europeus'hi desenvoluparen diversitat de dia-lectes entre els què troben els dosmés il·lustres que mai hagi creat lahumanitat: l'hel·lènic -grec- i el llatí,que encara il·luminen, avui, tota lacultura i el saber del món civilitzat.Al dialecte llatí li va escaure l'honorde colonitzar -a cavall del poderósexèrcit imperial de Roma- la resta del'esmentat continent.Abans de traspassar la barrera pire-naica, el llatí va diversificar-se en in-nombrables modalitats dialectals, lesmés importants de les quals foren elfrancès, l'italià i el romanès.Quant a la península Ibèrica, sota elsefectes de la romanització, el llatí vadialectitzar-se -com és llei- i donàlloc, en relativa simultaneïtat, amolts distints dialectes germans. Elsmés importants s'originaren a la pe-rifèria de l'esmentada península.Al nord, a la vella Cantàbria, s'hiconstituir el dialecte castellà. Que,

més tard, va estendre's per tot elcentre peninsular.A l'orient, el dialecte català es va es-campar pel regne de València i perles illes Balears. I a l'occident, el dia-lecte gallec, que s'estengué per tot elponent ibèric, actualment Portugal.Al sud, quan s'hi estava formant unnou dialecte, l'exèrcit de Castella,amb motiu de la reconquesta, va cas-tellanitzar el migdia peninsular.Estem en condicions, doncs, d'afir-mar que en la major part de les pà-tries d'aquest món s'hi parlen formesdialectals originàries d'un mateixidioma mare: l'indoeuropeu.Com és el cas dels països encapçalatsper (en ordre alfabètic) Atenes, Bar-celona, Berlín, Bucarest, Lisboa, Lon-dres, Madrid, Moscou, Nova Delhi,Països Escandinaus, París, Roma, Te-heran, Varsòvia, etc. És la inevitable i eterna dialectalitza-ció causada principalment per lesparles indígenes preexistents, per lesinvasions (el conqueridor imposa lapròpia llengua a la força), però, so-bretot, pel contaminador transcòrrerdels segles, que irresistiblement can-via la pronunciació i l'estructura dequalsevol idioma.De manera que les llengües espanyo-les actuals -castellà, català, gallec*,són dialectes del llatí. El llatí fou dia-lecte de l'indoeuropeu. I dialecte so-bre dialecte, la genealogia ens porta-ria fins als primers mots que un re-mot avantpassat nostre va balbuce-jar. La qual cosa significa, amablelector, que vostè i jo -tothom- par-lem un dialecte, de dialecte, de dia-lecte...

Opinió

▼ LA LLENGUA

Vostè parla un dialecte!

Eper Albert Juncà

"Era aleshores tota la terra una sola llengua i unes mateixes paraules"

La Bíblia. Gènesi. Cap XI, 1

* L'antiquíssima parla basca és també una llengua espanyola, que mai va deixar-se conquistar ni pel llatí ni per l'àrab.

6 Opinió

n el seu dietari de 1988 Prima-vera de l'àvia, Teresa Pàmies es

queixava de la falta de temps per lle-gir, i hi escrivia una reflexió adreçadaa Pere Calders: "Perquè només seremvells quan no tinguem projectes, oi?",li preguntava. I tenia part de raó.L'envelliment actiu, encara que és unterme relativament modern, és unconcepte universal i constant. Sem-pre hi ha qui se sent vell abans d'ho-ra: qui adopta una actitud passiva is'imbueix d'un pessimisme infundat.Però també són molts els que mante-nen les ganes d'afrontar nous reptesfins ben entrada la vellesa i fan servirles seves capacitats per potenciar no-ves facetes personals o professionals.Això demostra un fet obvi: en la di-versitat de maneres d'afrontar l'en-velliment influeixen diferents factors,entre els quals són especialment im-portants, encara que difícils de valo-rar, la història personal i la manera deser de cadascú. Amb l'adopció depautes saludables en la vida de cadadia, però també amb una actitud po-sitiva i oberta, i la voluntat de sentir-se part de la societat, augmenten lespossibilitats de tenir una vida i unavellesa satisfactòries. En canvi, la cre-ença, molt estesa, que en fer-se gransles persones esdevenen inútils o per-den les capacitats de desitjar i decidir,de gaudir i d'aprendre, impedeix viu-re aquest procés amb tota la sevaplenitud.

L'OMS defineix l'envelliment actiucom "el procés d'optimització d'opor-tunitats per lluitar per la salut, per laparticipació activa en la vida i per laseguretat d'assolir qualitat de vidaquan l' ésser humà envelleix". Però,evidentment, no tot depèn de les ac-tituds ni dels caràcters més o menysoptimistes i emprenedors. El fet ob-jectiu és que el bon manteniment dela salut en general -i concretament,de les facultats físiques i cognitivesbàsiques- és absolutament determi-nant. Com a individus, no és a lesnostres mans, per exemple, gestionarla qualitat del medi ambient o asse-gurar-nos una assistència mèdica dequalitat. És a l'administració a quipertoca garantir uns drets mínims,com ara la percepció d'unes pensionsdignes, l'accés a la salut, l'assistènciai l'educació al llarg de la vida o la pe-nalització de qualsevol discriminacióper raó d'edat.A Catalunya, hi viuen més d'un milióde persones grans. El 2020, el 20% dela població del país formarà part d'a-quest col·lectiu, que, d'homogeni, enté ben poca cosa. Les circumstànciespersonals modelen també aquestaetapa: l'existència d'una determinadaxarxa social o familiar, la situacióeconòmica, la formació prèvia, lavida en un entorn rural o urbà o, finsi tot, el fet de ser home o dona con-dicionen la qualitat de vida. Però,probablement, a tots és comuna la

voluntat d'accedir de manera àgil alsserveis que necessiten. I, sobretot, pera tots és exigible el dret a sentir-sereconeguts com a persones, tant enles situacions de petites mancancescom de discapacitats greus.Tenint en compte, doncs, que la ve-llesa és un tema de responsabilitatindividual i col·lectiva, i que afectaràcada cop un grup més ampli de la so-cietat, ens proposem col·laborar-hides de la nostra entitat, amb cursositinerants pertot Catalunya com araels de salut i qualitat de vida. Creiemque així podem donar eines perquèels que ho vulguin puguin cuidar-seuna mica més, informar-se del queels interessa i adquirir, així, més auto-nomia. Es tracta de no deixar de tenirprojectes i de mantenir, mentre siguipossible, una vida activa. Això és elque ajuda a plantar cara al temps. Elsque ho han fet i ho fan encara ensdemostren dia a dia que val la penaintentar-ho.

▼ APUNTS DE PREMSA

E

Plantem cara al temps

21/05/06 - Fermí Pons-Pons, director general de l'Obra Social Caixa Sabadell/EL PUNT

L'envelliment actiu, encara que és un terme relativament modern, és un concepte universal constant. Semprehi ha qui se sent vell abans d'hora: qui adopta una actitud passiva i s'imbueix d'un pessimisme infundat

L'OMS defineix l'envelliment actiu com "el procés d'optimitzaciód'oportunitats per lluitar per la salut, per la participació activa en lavida i per la seguretat d'assolir qualitat de vida quan l'ésser humàenvelleix”. Però, evidentment, no tot depèn de les actituds ni delscaràcters més o menys optimistes i emprenedors

7Opinió

om tothom sap l'avingudaSant Narcís comença a la

Rodona, Santa Eugènia, is'acaba quan troba la carretera deSanta Coloma de Farners. D'aques-ta avinguda parlaré únicament deltram comprès entre la plaça Marede Déu de Montserrat i el xamfràdel carrer Lepant. Adjunto un petitplànol d'aquest sector per a millorcomprensió del cas. Aquest tram ésde 400 metres i està autoritzataparcar automòbils a cada costatdel carrer. Hi ha tres passos de via-nants, un és a la plaça Mare deDéu de Montserrat davant del co-merç Quiotao, passats 250 metrestrobarem un altre pas de vianantsdavant de la carnisseria Coll, i eltercer pas de vianants, 150 metresmés endavant enfront de la casaque fa xamfrà amb el carrer Le-pant. Aquest últim pas està regulatper semàfors.Si ens situem en aquest tram mi-

rant cap a Santa Coloma, veuremque totes les botigues estan situa-des a l'esquerra, per tant els veïnsde la dreta del carrer, que sónmolts, han de travessar el carrerper anar a comprar, i el pas mésconflictiu és per als que han d'anara comprar a la farmàcia, ja queamb els automòbils aparcats acada costat, que estan molts junts

els uns als altres, és difícil de trobarun forat per passar d'una banda al'altra sense haver d'entretenir-sea buscar un forat per arribar a l'al-tra vorera, amb l'agreujant que hiha molts cotxes que, venint del ca-rrer Oviedo, tomben pel xamfrà dela farmàcia, per incorporar-se en eldens trànsit d'aquest tram de l'a-vinguda, que ha produït molts en-surts i algunes vegades més que unensurt als vianants.Caldria considerar la possibilitatque en aquest indret de l'avinguda,davant de la farmàcia, i sense per-judicar la fluïdesa del trànsit, espogués posar un pas de vianantsregulat per semàfor, així mateix elpas de davant la carnisseria Coll.Estic segur que si el grup municipaladient portés a cap aquesta qües-tió, els veïns d'aquest sector delbarri de Sant Narcís estarien moltagraïts.Gràcies anticipades.

▼ VIABILITAT

L’avinguda Sant Narcís té un tram perillós

C

per Josep Casals i Dorca

12345

11-- PPllaaççaa MMaarree ddee DDééuu ddee MMoonnttsseerrrraatt.. 22-- PPaass ddee ppeeaattoonnss ddaavvaanntt ddeell ccoommeerrçç QQII.. 33-- FFaarrmmààcciiaa.. 44-- CCaarrnniisssseerriiaaCCoollll.. 55-- PPaass ddee ppeeaattoonnss ddaavvaanntt ccaassaa xxaannffrràà cc// LLeeppaanntt..DDeell ppuunntt 22 aall ppuunntt 44 hhii hhaa 225500 mmeettrreess.. DDeell ppuunntt 44 aall ppuunntt 55:: 115500 mmeettrreess.. DDeell ppuunntt 22 aall ppuunntt 33:: 115566 mmeettrreess..DDeell ppuunntt 33 aall ppuunntt 44:: 9944 mmeettrreess.. LLaa ddiissttàànncciiaa ttoottaall ddeess ddeell ppuunntt 22 aall ppuunntt 55 ééss ddee 440000 mmeettrreess..

8 Ciutat

Aquest any, una vegada més, un gran nom-bre de gent del nostre centre col·laboracom a monitor en les visites guiades per lanostra ciutat, i dóna a conèixer el Barri Vellals participants del programa de vacancesde la Generalitat per a parelles casades quearribin a les noces d'or. Per als que ho des-coneixen, cal dir que té una durada de tresmesos, i que la dedicació i preparació deles explicacions que se'ls donen vol unapreparació i dedicació molt acurada. Tambéés cert que és una tasca molt agraïda, perl'interès i la relació que s'estableix.Aquest curs també hem tingut una nova ac-tivitat física com és la tècnica Pilates per alsque volen millorar la concentració, enfortirla part abdominal, la continuïtat dels movi-ments, les tècniques respiratòries, la preci-sió i en definitiva millorar les capacitats físi-ques. Per tant li augurem molt èxit.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

VIDA ASSOCIATIVASSeecccciióó ddeeddiiccaaddaa aallss ccaassaallss ii aassssoocciiaacciioonnss ddee ggeenntt ggrraann ddee GGiirroonnaa,, ccoomm aa eessppaaii dd’’iinntteerrccaannvvii,, ddeeppaarrttiicciippaacciióó,, rreellaacciióó iinntteerrggeenneerraacciioonnaall eenn llaa vviiddaa ddee llaa cciiuuttaatt ii ccoomm aa eexxppoonneenntt ddee ccoohheessiióó ssoocciiaall..

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Marcos Cano

Bons moments que no s’obliden

El dia 21 de juliol es va organitzar unacte a la Llar de Pensionistes i Jubi-lats de Vila-roja per homenatjar lapersona més gran de la Llar. Enaquest cas va ser una senyora, Lluï-sa Cufí amb 90 anys, a la qual vamobsequiar amb un ram de flors i unaplaca commemorativa que va fer-lisaltar les llàgrimes d'emoció. Tot seguit vam fer el berenar amb laresta de companys de la Llar, vamemplenar la sala de gom a gom, feiagoig veure a tothom junt entre riuresi paraules... Més tard vam acabar la celebracióamb una festa animada per un grupmusical molt conegut per nosaltres,que a la majoria ens va fer ballaramb cançons de sempre que ens recorda-ven vells moments. És impressionant comla música ens anima i ens fa moure senseproblemes. M'agrada veure la gent coms'ho passa bé ballant al mig de la pista ofins i tot en una cadira en un racó de la salamovent el peu al ritme de la música... ho

fan tots de meravella!És en aquests moments que ens adonemque fem feina, que és igual que hi hagi per-sones que només vinguin a fer el cafè ambles presses dels migdies, que hi hagi per-sones que juguin a cartes i desconnectindel món en cada partida, que hi hagi per-

sones que vinguin a fer algun curs de me-mòria, de gimnàstica, d'informàtica o no-més a passar l'estona davant de la televisió;res d'això compta si en moments com elsde l'altre dia ens podem ajuntar tots, dedi-car-nos uns bons moments i passar unatarda inoblidable.

Grup de monitors de les visites guiades a Girona.

Acte d'homenatge a Lluïsa Cufí.

9Ciutat

Castanyada popular

Com cada any i seguint la tradició, el dia 9de novembre es va celebrar la castanyadapopular al nostre centre cívic. Aquest fruittardorenc que ens ofereix la mare naturaembolicat en un folre de punxes i que men-gem ben torrat i que, acompanyat d'un bonmoscatell o una ratafia, ens dóna al paladarun gust exquisit.La tarda va ser molt animada i els socis vanpoder gaudir d'aquest fruit de tardor que vaservir d'excusa per passar una estona moltagradable entre tots els assistents. Espe-rem repetir-ho l'any vinent, si la salut ens hopermet.

Nadal

Ja s'acosta Nadal, dies de festa i pau.Aquestes festes esperades per tots, petits igrans, i que ens porten al cap tants de re-cords...Són dies de retrobament familiar id'alegria al voltant de la taula.

Ens reunim per celebrar el Nadal en com-panyia dels nostres éssers estimats.Des d'aquestes ratlles us desitgem als nos-

tres socis, amics i treballadors del nostreCentre Cívic de Pont Major unes molt bonesfestes de Nadal i un bon Any Nou.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis HerreraVIDA ASSOCIATIVA

Iniciem tallers!

A partir del moment en què ens jubilem,hem d'afrontar el repte de donar un nousentit a la nostra vida. I no cal interpretaraquesta frase amb un sentit gaire transcen-dent sinó que, allò que cal, de manera benpràctica, és fer-nos una agenda de vida, ésa dir, marcar-nos allò que volem fer, tot cer-cant-hi l'equilibri necessari.Segurament, haurem de dedicar un tempsa la família, a llegir, a estar informats, acontinuar formant-nos, a passejar i fer acti-vitat física, a participar i estar en contacteamb altra gent, a activitats ocioses, a des-cansar, i també a no fer res… Cadascú hade trobar el seu equilibri.Però, a més a més, hem de fer-nos fermsen la nostra pròpia determinació, hem deconfeccionar-nos la nostra agenda de vida.Per tot això volem donar les gràcies a totesles persones que, sense ànim de lucre, enshan donat la mà per fer créixer la nostra as-sociació. Ens han fet gaudir d'un munt d'ac-tivitats: recital de poesia, conferències, ac-tuacions de cant, un grup d'havaneres, flau-tes dolces, etc.

És el primer any que hem pogut iniciar elcurs amb dos tallers: el taller de català i elde ioga, els quals van començar el dia 3d'octubre i acabaran a finals de juny. Es fanels dimecres, gràcies a l'Ajuntament de Gi-rona que ens ha cedit el local del costat delFòrum un cop per setmana.

Amb la perspectiva que estem creixent,confiem amb l'ajuda de l'Ajuntament de Gi-rona de disposar de més dies del local.Sàpiguen, tots aquells que estiguin interes-sats a formar part d'aquest centre social,que els animem a associar-se, seran ben-vinguts!

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL M. Àngels Morera

Un moment de la castanyada popular.

Grup d’havaneres de la gent gran del Casal d’Onyar.

10 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVACLUB DE JUBILATS SANT JORDI CAIXA CATALUNYA Laura Contreras

El dimecres 9 de novembre l'AssociacióLapsus Espectacles va dur a terme una ac-tivitat molt interessant al Club Sant Jordi dela Fundació Viure i Conviure. Es tracta de Latornada, en què un actor narra petites his-tòries ambientades en la Guerra Civil i lapostguerra amb un acompanyament musi-cal que ens porta a aquell temps amb can-çons de l'època.El narrador dels contes va recitar poemes itextos d'autors tan rellevants com MarioBenedetti, Eduardo Galeano, Pablo Nerudao Antonio Machado, entre altres, fen ús dela seva fantàstica oratòria, que veritable-ment arribava a dins de tots els que l'escol-tàvem, amb la sensibilitat que les seves pa-raules ens feien sentir profundament i queens arribaven a l'ànima. També va explicar tant contes ficticis comhistòries reals basades en fets que van suc-ceir en aquesta guerra terrible que va patirel nostre poble. Algunes d'elles ens mostra-ven la greu situació de manipulació i mal-tractament que van patir famílies innocentsi la dura situació de gana i desesperacióque van haver d'afrontar persones que nitan sols entenien el què estava passant ique es trobaven dividits en diferents bàn-

dols sense motiu aparent, que enfrontavaamics d'infantesa, parents i companys.La música de l'època i els efectes de socompletaven la narració i la feien més pro-pera i fàcil d'entendre.L'activitat va acabar animant les personesque es trobaven al públic a explicar les se-ves vivències i la situació que van viure enla Guerra Civil. Aquest espectacle té la finalitat de retrobari recordar la memòria històrica d'aquestsfets per tal que no tornin a repetir-se maimés. Es tracta, doncs, de mirar cap enrereamb un esperit crític que mostri a futures

generacions la realitat del nostre poble, elpatiment i la lluita per la llibertat dels nos-tres avis, perquè puguin comprendre la ve-ritable naturalesa que conformen no nomésla Guerra Civil, sinó totes i cadascuna deles guerres que estan patint altres poblesactualment i que malauradament patiran enel futur.Per acabar voldria felicitar en nom de totsels socis i sòcies del Club Sant Jordi de Gi-rona els professionals que van participar enaquesta obra tan bonica que recordaremsempre i manifestar-los el nostre agraï-ment.

El Club 60 de l'obra social i cultural de Cai-xa Terrassa organitza un cicle de sarsuelaque comença a l'octubre i finalitza el mesde maig, amb un total de cinc sarsueles alllarg d'aquest període. Les representacions es faran al Teatre Mu-nicipal El Jardí de Figueres, tret de la sar-suela del mes de gener, que serà al TeatreMunicipal de Girona, a causa de les obresque s'estan portant a terme al Teatre de Fi-gueres.Aquesta sarsuela és a càrrec de la Com-panyia Lírica de la Ciutat Comtal que, entrealtres, inclou una orquestra formada perdotze músics que permeten sentir la sar-suela amb música en directe.La programació de la temporada 2006-2007 és la següent:- El barberillo de Lavapiés - 11 d'octubre de2006.- La verbena de la Paloma - 22 de novem-bre de 2006.- Molinos de viento i selecció lírica - 17 de

gener de 2007.- Gigantes y abezudos i selecció lírica - 27de març de 2007. Venda d'entrades a partirde l'1 de febrer. - Gent del camp - 30 de maig de 2007.Venda d'entrades a partir del 2 d'abrilLa venda de les entrades es fa al mateixClub 60 o a qualsevol oficina de Caixa Te-rrassa a un preu de 5 euros per als socis ide 15 euros per als no socis. L’entrada in-

clou el transport gratuït perdesplaçar-se fins al teatre. Els autocarssurten de Girona, Salt, Banyoles, Olot, Fi-gueres, Santa Coloma de Farners, Cassà dela Selva, Sant Feliu de Guíxols, Palamós,Sant Antoni de Calonge, Palafrugell, Torro-ella de Montgrí i Blanes.Us convidem, doncs, que us animeu a gau-dir de la sarsuela que organitzem, segurque repetiu! Us hi esperem!

CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA Maria-Mercè Costa

La tornada, una història dela Guerra Civil

Un moment de l'actuació de Lapsus Espectacles.

Una imatge dela sarsuela"La verbenade la Paloma".

11Ciutat

Al casal de Taialà hem tingut en les últimestemporades diversos monitors de gimnàs-tica, tots excel·lents professors i cadascund'ells amb un sistema i criteri personal perimpartir aquests cursos. Tots ells han dei-xat un bon record entre els socis partici-pants. L'actual curs també té un notable acolli-ment, amb molta assistència i satisfacciódels jubilats. Hi ha interès perquè els exer-cicis a realitzar siguin els més adequats iadaptats a les necessitats de la gent gran.Entre les persones que practiquen des de faanys la gimnàstica, n'hi ha una que consi-dero que es mereix un breu comentari enaquesta pàgina, es tracta de la nostra com-panya Gregoria Miguel Miguel, que als seus88 anys (12-08-1918) és la dona més ve-terana entre els socis del nostre casal. LaGregoria té una energia i vitalitat increïbleper la seva edat, com es pot veure en unad'aquestes fotos en la secció de gimnàsti-ca, i en una altra fent una passejada, on ellamarxa al davant de tot el grup.Li desitgem molt anys més gaudint de tanexcel·lent qualitat de vida.El passat mes d'octubre, es va celebrar alnostre casal la festa anual anomenada "Elveranillo del membrillo" amb la 9a Setma-na Cultural de la Gent Gran de Taialà. Enla festa, es va fer l'homenatge a la dona i al'home més gran de la nostra associació,

els quals van ser aquest any els companysFrancisco Amaya Rebollo i la ja menciona-da Gregoria Miguel Miguel, ambdós de 88

anys d'edat.Serveixin aquestes línies per felicitar-losamb una cordial abraçada.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Antonio Almario

A dalt, curs degimnàstica. Asota, GregoriaMiguel Miguel alcapdavant delgrup en una deles moltes passe-jades que orga-nitza l'Associació.

VIDA ASSOCIATIVA

Les activitats programades per aquest ter-cer quadrimestre són les següents:Sardanes i Dansa Catalana. Sardanescada dimarts de 17 a 18 h. Dansa catalanacada dimarts i dijous de 18 a 20 h. Vine aballar amb nosaltres!Manualitats Artístiques. Dibuix, pintura id'altres. Cada dimarts i dijous de 17 a 19h.Gimnàstica de Manteniment. Cada dilluns,dimecres i divendres de 10 a 11 h.Tai-Txi. Dimarts i dijous de 10 a 11h.A part de les activitats ja esmentades, tam-bé es realitzen les clàssiques de sempre,com són labors de la llar i d'artesania: gan-xet, punt, macramé, brodats, punt de creu,etc., cada dilluns i divendres de 17 a 20 h.El dia 29 de maig hem de lamentar l'òbit delnostre bon amic i company Ezequiel Blesa,membre de l'Esbart Dansaire, que trista-ment aquest dia va deixar-nos. Ezequiel, elsteus companys sempre et recordarem.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Josep Casals

Una de les classes de gimnàstica de manteniment.

12 Ciutat

L'Associació de Gent Gran de plaça PoetaMarquina, de la Fundació "La Caixa", sentun goig íntim i profund quan pot celebraresdeveniments tan característics de cons-tància i seriositat com el que avui tenim l'o-portunitat de mencionar, gairebé amb ve-neració, com és el grup teatral La Cuca deLlum, ja que la vitalitat i trajectòria no handefallit al llarg de vint-i-cinc anys de la sevacreació, i encara se'ns fa més meritòriaquan constatem que la direcció ha estatsempre confiada al senyor Isidor Balaste-gui. En aquest temps transcorregut, infini-tat de persones addictes a l'escena hananat desfilant i fruint d'un art subtil i capti-vador per als qui n'han sentit el "cuc" i així,el dia 2 d'octubre passat, recordant aque-lles dates d'una sortida incerta però il·lu-sionada, celebraren l'esdeveniment amb laposada en escena de Gente bien de San-tiago Rusiñol, al mateix Esplai que elsacull, amb excel·lent soltera, i encara entreels ja "novells" actors hi aparegué algunapersona d'aquells primers intents tan reei-

xits.Les associacions de gent gran solen orga-nitzar grups escènics de molt diverses ten-dències que fluctuen en el temps perquè lamateixa composició de persones i edatsels fa naturalment canviants. Però quans'hi han obert amb voluntats sinceres, jano defalleixen en el projecte, perquè hancomprovat el valor que representa per al

nivell personal i actiu dels seus membres,en comprovar que és una teràpia vitalitza-dora per a les seves facultats psíquiquesrejovenides.Amb l'enhorabona al grup escènic La Cucade Llum per tan lloable efemèride, anhelemque les distintes entitats que segueixen unatrajectòria semblant arribin amb goig a po-der-la celebrar com ells.

Trajectòria lloable del grup escènic La Cuca de Llum

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

Darrera actuació de La Cuca de Llum a l'Esplai, amb “Gente bien”, de Santiago Rusiñol.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Joan Farré

Durant aquest trimestre passat, ala Llar de Jubilats Sant Joan, heminiciat els cursos anuals que cadaany oferim als nostres socis, i,després del període d'inscrip-cions, podem dir que amb forçaèxit de participants, ja que la ma-joria de cursos i tallers han coberttotes les places ofertes. Tallerscom el d'Espai de Salut (on hi técabuda el Taller de GimnàsticaMental Entretinguda o el Taller deMemòria) o el de Gimnàstica deManteniment han superat en es-creix les inscripcions d'anys ante-riors, i els de Manualitats i Puntesde Coixí també han aconseguit ungran èxit de participació.Seguint amb la voluntat d'informar i asses-sorar els nostres socis en temes que pu-guin afectar la seva vida quotidiana, hemcontinuat organitzant xerrades, dutes a ter-me per professionals, relacionades amb te-mes com la salut i la prevenció de malalties(xerrada sobre la vacunació de la gent

gran) o amb temes com la seguretat viària(sobre precaucions que cal prendre i con-sells a seguir).En iniciar aquest curs hem seguit, igual-

ment, amb les nostres activitats de cairemés lúdic com els balls que celebrem a lanostra Llar del carrer Taga cada dos diu-menges i les sortides i visites culturals que

fem periòdicament.Aprofitem, doncs, des d'aquestes línies perconvidar-vos de nou a venir a la nostra Llari a gaudir d'una estona agradable amb totsnosaltres, així com també volem aprofitarper desitjar a tots els lectors de la revista ElRoure un bon Nadal i un molt bon any2007. Bones festes!

Els socis de la Llar de Jubilats Sant Joan us desitgem un molt bon any 2007.

VIDA ASSOCIATIVA

13Ciutat

Seguint la programació de les se-ves activitats ludicoculturals, l'A-DEGG va organitzar, per al dissabtedia 1 de juliol de 2006, la tercera sor-tida per visitar la ciutat de Girona i lavila de Besalú.

Els excursionistes es concentrarena les places de Virrei Amat i d'Orfilaon foren recollits per l'autocar.

A les 8 del matí van sortir per l'au-topista AP-7 i, durant el trajecte, lanostra companya Mary Luz, pel mi-cro, ens va anar fent un resum delsactes que tindria la nostra visita aGirona.

L'autocar ens va deixar a prop dela plaça Catalunya i els excursionis-tes vam anar a la Rambla per esmor-zar a les terrasses dels bars d'aquellaacollidora via.

Ja recuperades les forces ens vamdirigir, per la plaça del Vi, al centreFòrum on vam ser rebuts pel tinentalcalde de Serveis Socials i Joventut,Joan Olòriz, i els redactors de la re-vista El Roure, publicació del ConsellMunicipal de la Gent Gran, FrancescPararols, Enric Homet i Pere Ma-drenys, els quals formaren taula ambel nostre president Joseph Moratalla,que va obrir l'acte explicant els pro-pòsits de la nostra Associació per laDefensa de la Gent Gran i les activi-tats realitzades, que participa, a més,en el Consell de la Gent Gran del Dis-tricte de Sant Andreu de Barcelona ien la Permanent Municipal, comtambé fa aportacions a les ponènciesdels congressos que se celebren a fa-vor del nostre col·lectiu. El tinent al-calde, Sr. Olòriz, va fer una exposiciódels problemes en l'atenció als ciuta-dans en general i a la gent gran en

particular, i desolucions dona-des a la ciutat deGirona. El Sr. Pa-rarols, de l'equipde Redacció de la revista El Roure,ens va exposar la missió d'aquestmitjà creat com a eina per a l'inter-canvi i la comunicació del col·lectiude gent gran. El Sr. Homet ens vadonar una àmplia informació sobreels continguts de la revista amb te-mes d'opinió, cultura, vida associati-va, entrevistes, programes, etc., sem-pre d'interès per a la gent gran. I, fi-nalment, el Sr. Madrenys ens va reci-tar una poesia.

A continuació, amb la guia MariaRosa ens vam dirigir pel Barri Vell alsllocs més interessants i vam visitarl'antiga Via Augusta, el laberint decarrers estrets, a continuació vamcreuar el riu i vam veure la plaça dela Independència on la nostra guia

s'estengué en les explicacions sobreSant Narcís, patró de la ciutat, i laseva llegenda sobre les mosques alli-beradores. Després vam tornar acreuar el riu Onyar per visitar el calli els edificis més notables de l'anticbarri jueu.

Vam deixar Girona i amb l'autocarvam arribar fins a Besalú on vam di-nar al restaurant Siqués i vam acabarl'excursió visitant els carrers i edifi-cacions més emblemàtiques d'aques-ta vila medieval.

A una hora prudencial vam tornara Barcelona amb la sensació d'haverpassat un joiós dia instructiu i d'es-barjo.

Pedro Robles

Excursió aGirona i Besalú

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN

La Redacció de la revista haconsiderat que pot ser d'interès per aels lectors d'El Roure conèixer quinessón i què fan algunes de les entitats,associacions, etc., que treballen per ala gent gran.Amb aquest motiu introduïm unanova secció i avui us presentem laprimera associació.NOM:Associació per la Defensa de la GentGran (ADEGG)Membre de la Permanent del ConsellAssessor de la Gent Gran del'Ajuntament de Barcelona.ADREÇA:Centre Cívic de Sant Andreu. C/ Gran de Sant Andreu, 111Tel.: 93 311 99 53ÀMBIT TERRITORIAL:Ciutat de Barcelona

ANY DE FUNDACIÓ: 1991NOMBRE DE SOCIS: 400

OBJECTIUS:● Reivindicar els interessos de la gent

gran. ● Aconseguir el reconeixement social

i institucional de la gent gran.● Col·laborar amb les institucions en

la resolució de problemes queafecten aquest col·lectiu.

● Especial atenció als actes demobbing immobiliari.

ACTIVITATS:● Xerrades sobre temes d'interès i

d'actualitat.● Assessorament jurídic. ● Tallers.● Sortides ludicoculturals per

conèixer el país i la seva història.● Celebració de festes tradicionals.

FITXA

14 Entrevista

- Per què creu que li han conceditla Creu de Sant Jordi? - Per haver portat la creu que re-presenta ensenyar matemàtiques iper la meva tossuderia per millorar-ne l'ensenyament a les escoles, i de-dicar-me als mestres amb allò queen diem didàctica, o sigui, l'art d'en-senyar els infants.- Quants anys de la seva vida hafet aquesta feina?- Jo vaig començar a ensenyar el1953 a Barcelona als 23 anys i m'hejubilat als 70 anys a Girona, si béencara continuo fent conferències i

xerrades a Catalunya i fora de Cata-lunya.- A quina escola va començar aBarcelona?- Vaig començar a l'escola Talitha isis anys després vaig fundar i dirigirun parvulari i una escola en un su-burbi, anomenada Ton i Guida.Aquest nom és la manera com elpoeta Joan Maragall va traduir unconte dels germans Grimm. Eren elsanys seixanta i treballàvem en unescondicions molt precàries. Fixa'tque hi havia rates pertot arreu i joles espantava movent els peus.

- Per què va fundar aquesta escola?- Per motius humanitaris i cristians.- Les matemàtiques fan por als es-tudiants?- Sí, i el que és pitjor és que tambéfan por als mestres.- I a vostè no li han fet mai por?- No, però ha estat un camí quem'ha fet treballar molt.- Com s'ho ha arreglat per fer lesmatemàtiques més fàcils?- Jo no les he fet pas més fàcils. Elque he intentat és que servissin perdesenvolupar la intel·ligència i lapersonalitat dels nens.

AAnnttòònniiaa CCaannaallss ii TToolloossaa ééss uunnaapprrooffeessssoorraa ddee ddiiddààccttiiccaa ddee lleessmmaatteemmààttiiqquueess,, nnaassccuuddaa aa BBaarrccee--lloonnaa oonn vvaa iinniicciiaarr llaa sseevvaa aaccttiivviittaattppeerr ccoonnttiinnuuaarr--llaa mmééss ttaarrdd aa GGiirroo--nnaa ffiinnss aa llaa sseevvaa jjuubbiillaacciióó.. HHaa iinn--vveennttaatt uunn mmaatteerriiaall mmaanniippuullaabblleeqquuee ppoorrttaa eell sseeuu nnoomm ii sseerrvveeiixx ppeerrddeesseennvvoolluuppaarr llaa ccoommpprreennssiióó ddeellssnnoommbbrreess ii ddee lleess ooppeerraacciioonnss,, qquueeccoonnssiisstteeiixx eenn uunnss lllliissttoonneettss ddeeffuussttaa qquuee rreepprreesseenntteenn eellss ddeeuu pprrii--mmeerrss nnúúmmeerrooss nnaattuurraallss ii eellss sseeuussccoommppoonneennttss qquuaaddrraattss ii ccuubbss.. AAmmééss,, vvaa ffuunnddaarr ii ddiirriiggiirr eenn uunn ssuu--bbuurrbbii ddee BBaarrcceelloonnaa uunn ppaarrvvuullaarrii iiuunnaa eessccoollaa ddee pprriimmààrriiaa qquuee vvaaaarrrriibbaarr aa tteenniirr mmééss ddee qquuaattrree--cceennttss aalluummnneess.. PPeerr aaqquueesstteess ttaass--qquueess ddoocceennttss llaa GGeenneerraalliittaatt llii hhaaccoonncceeddiitt llaa CCrreeuu ddee SSaanntt JJoorrddii..

Antònia CanalsUna professora que no té por de les matemàtiques i que ara ha

rebut la Creu de Sant Jordi per haver inventat un sistema perensenyar-les i millorar la intel·ligència dels alumnes

FOTOS: JORDI S. CARRERA

- Quin mètode ha utilitzat?- Un mètode molt personal, un re-sum de coses que he anat aprenentde diferents llocs i persones. Es basaespecialment en la utilització dematerials manipulables.- Quins són aquests materials?- Són de diferents tipus i la majorpart poden ser coses naturals: am-polles, capses... per fer mesures.Cartrons, cordes, pilotes... per fergeometria. I també utilitzo pedre-tes, boles i reglets numèrics que es-tan formats per llistonets de fustaque representen els deu primers nú-meros naturals i els seus compo-nents quadrats i cubs.- No fa servir res més?- Sí, també utilitzo altres materials,anomenats blocs lògics de Dienes.- I això desenvolupa la intel·ligèn-cia i la personalitat?- Sí, perquè per comprendre bé lesmatemàtiques cal haver assolit unamaduració i una capacitat d'abs-tracció a les quals els nens i nenesarriben cap als tretze anys. Abans elseu pensament necessita recolzar-se en accions concretes per podertreure'n conclusions generals i l'ac-ció amb els materials serveix per aaixò. Per aquest motiu és importantfer-ne ús i no utilitzar només els lli-bres escrits i les figures geomètri-ques dibuixades.Això va d'acord amb la manera deser dels nens i nenes i, per tant, ésevident que ajuda la seva personali-tat molt millor que no pas unes tèc-niques mecàniques i rutinàries quesón les úniques que es fomentenquan les matemàtiques es fan no-més escrites.- I vostè també creu que el núme-ro 13 porta mala sort?- No, tots els números són molt bo-nics.

- Doncs, de què li ve el seu mal-nom?- No ho sé ni m'interessa... Això de-mostra que els números tenen uncert caràcter mític. A l'edat mitjanahi havia la creença que els matemà-tics eren diabòlics...- Què diu ara? Per què?- Perquè creien que això de com-prendre els números necessitavauna certa ajuda del diable. Va ser unpapa de l'edat mitjana que era ma-temàtic el qui va donar una empen-ta per introduir a Europa el sistemadecimal dels àrabs. Abans utilitzà-vem xifres romanes.- Vostè té algun número preferit?- Sí, el 72.- Per què?

- Perquè té molts divisors i permetfer un gran nombre d'operacions. Ésel doble d'un quadrat, la meitatd'un altre quadrat, són sis dotzenesi moltes coses més.- I què en farà ara, de la Creu deSant Jordi?- La posaré al costat de la meva tau-la de treball.- No la portarà penjada al coll?- No, perquè pesa massa.- Que és molt grossa?- No, la creueta és molt petita, d'es-malt vermell, però va muntada so-bre una placa d'uns 6 per 6 centí-metres.Felicitats, professora Antònia!

Pere Madrenys

15Entrevista

“Les matemàtiques fan por als estudiants i, elque és pitjor, també als professors.”

- Una flor?- La gensiana.- Un color?- El vermell.- Una pel·lícula?- El tercer hombre i Los niños delcoro.- Un actor?- Humphry Bogart.- Un papa?- Sant Pere.- Un rei?- Jaume I.- Un futbolista?- Pep Guardiola.- Divorci, sí o no?- Sí, si és justificat.- El fet més agradable de la sevavida?- No ho sé perquè n'he tingut molts.- Què hi ha més enllà del cementi-ri?- Espero que hi hagi una altra vidamillor.- M'ha dit alguna mentida? - No! No en tic cap necessitat.

A RAIG!

“He intentat que lesmatemàtiques servissin perdesenvolupar laintel·ligència i lapersonalitat dels nens.”

16 Entrevista

- I tu et penses que realment etmereixes la Creu de Sant Jordi?- Home, no ho sé. Devien tenir algu-na idea de les coses que he fet a lameva vida d'artista.- On vas aprendre pintura i escul-tura?- A mi em van portar de petit a l'-hospici, que llavors en deien Casad'Assistència i Ensenyament. Era entemps de Macià, i després ambFranco en van tornar a dir la Casade Misericòrdia. Allà hi havia el pro-fessor senyor Carrera, que era moltbon artista. - L'ensenyament era realment bo?- I tant! Abans de la guerra aprení-em amb el sistema Montessori, quefomentava les qualitats personals.Jo tenia cinc anys i em distingia per

la facilitat per les habilitats artísti-ques i el senyor Carrera em va en-senyar dibuix i escultura.- Quina va ser la primera obra queet van premiar?- Bé, vaig fer un ninotet de plastili-na que va agradar molt al presidentun dia que va venir a visitar-nos. Emva fer un petó i després, cada vega-da que hi havia alguna festa com elNadal o un sant, els mestres emfeien dibuixar coses adients...- Però vas anar a alguna escolad'art a aprendre'n?- Primerament el senyor Carrera emva acceptar a les classes que donavaa l'establiment mateix però, méstard, en veure que jo tenia afició perla plàstica em va enviar a l'Escolad'Arts i Oficis d'Olot.

- Quants cursos hi vas fer?- Dos. Vaig tenir sort que la Diputa-ció em subvencionava i que vaig te-nir per director de l'Escola el senyorMartí Casadevall, que tenia un tallerd'imatges de sants. Hi vaig poderanar i vaig aprendre a fer figures,motllos i les tècniques escultòri-ques. Després van enviar-me a Bar-celona, a l'Escola Superior de BellesArts. Allà vaig continuar fent escul-tura i també pintura.- Tenies amics i amigues?- Sí; l'any 1948 vam crear el grupFlama, anterior al conegut Dau delSet. I va resultar que a les classes del'Escola hi venia mossèn Camprubí,germà del famós Joan Capri, que erarector de la capella de Sant Xavierd'Horta, i ens la va fer pintar al

DDoommèènneecc FFiittaa ii MMoollaatt vvaa nnééiixxeerr aaGGiirroonnaa ffaa 7799 aannyyss ii vvaa sseerr iinnggrreess--ssaatt aa llaa CCaassaa dd''AAssssiissttèènncciiaa ii EEnn--sseennyyaammeenntt oonn vvaa iinniicciiaarr--ssee eennll''aarrtt ddee llaa ppiinnttuurraa ii ll''eessccuullttuurraa.. EEnnvveeuurree lleess sseevveess qquuaalliittaattss iinnnnaatteessllaa DDiippuuttaacciióó eell vvaa eennvviiaarr aa ll''EEssccoo--llaa dd''AArrttss ii OOffiicciiss dd''OOlloott ii mmééss ttaarrddaa ll''EEssccoollaa SSuuppeerriioorr ddee BBeelllleess AArrttssddee BBaarrcceelloonnaa.. AAllllàà,, ppiinnttaanntt uunnaaeessggllééssiiaa,, vvaa ssooffrriirr uunn ggrreeuu aaccccii--ddeenntt qquuee eell vvaa ddeeiixxaarr ppaarraappllèèggiiccppeerr aa ttoottaa llaa vviiddaa.. MMaallggrraatt aaqquueessttccoonnttrraatteemmppss hhaa aaccoonnsseegguuiitt rreeaa--lliittzzaarr uunnaa eexxtteennssaa qquuaannttiittaatt dd''oo--bbrreess qquuee aavvuuii eess ttrroobbeenn eessccaammppaa--ddeess aarrrreeuu.. RReecceennttmmeenntt,, llaa GGeennee--rraalliittaatt llii hhaa ccoonncceeddiitt llaa CCrreeuu ddeeSSaanntt JJoorrddii..

Domènec FitaUn artista que va caure d'una bastida, va quedar paraplègic

i ara té obra en molts països i la Creu de Sant Jordi

FOTOS: JORDI S. CARRERA

17Entrevista

grup. Després el van designar rectorde l'església de Betlem i també vademanar que la pintéssim. A mi emvan encarregar el baptisteri.- I vas fer una obra d'art?- De poc m'hi mato... És que comque entrava i sortia molta gent d'a-quella església jo només pintava denit. A més, al mossèn no li agradavagaire el que feia i m'enviava mestresde l'Escola perquè m'influïssin icanviés la manera de pintar. - Vaja! I vas canviar-la? - No, però una nit que estava solvaig caure de la bastida i vaig que-dar ferit a terra fins l'endemà. Vaigquedar paraplègic per a tota la vida.El metge em va dir que no anés ambcadira de rodes perquè no me n'ai-xecaria mai més. Per això sempre heanat amb bastons.- Vas estar molt temps a l'hospi-tal?- Uns dos anys, però em van ajudarmolt els amics, entre els quals hi ha-via la que seria després la mevadona, l'Àngela Rodeja.- Recordes el primer quadre quevas vendre?- No, perquè jo mai vaig tenir ideade vendre... Jo gaudia veient que les

meves obres agradaven a la gent iels les regalava...- Algun diner devies fer per viure?- Sí, és clar. Recordo que vaig pintarel tema d'un pagès sembrador. Des-prés el vaig reproduir en petit i envaig vendre alguns.- On tens pintures teves?- En tinc escampades arreu... És quea Barcelona l'Àngela hi tenia unagaleria i hi anava gent que no sé pasd'on era i no sé on van a parar elsquadres...- I les escultures, què?- També en tinc a molts llocs. Aquía Girona tinc el Crist jacent de lacatedral; les imatges de Maria i Jo-sep a l'església de Sant Josep; laVerge als Claretians; la columnaamb la història de Girona a Pedret;Sant Benet i el Viacrucis a Montse-rrat...- Al bisbe de Girona li agradaven

les teves imatges?- El Crist de la catedral no agradavaa alguns canonges i el bisbe Carta-ñà va venir a casa i em va dir quetambé l'havia de veure un metgeper allò de reproduir bé l'anatomiad'un cos humà. Però jo li vaig expli-car el sentit d'entrega que tenia elCrist tal com jo l'havia realitzat i emva dir: "Xic, endavant!" - T`has fet ric amb el teu art?- No, jo sempre he viscut al dia i hiha hagut moments difícils. Ambl'Àngela ens vam plantejar posaruna galeria d'art perquè a mi sem-pre m'ha agradat ser lliure...- Per molts anys ho puguis ser!

Pere Madrenys

“Jo mai vaig tenir idea de vendre, gaudia veient que lesmeves obres agradaven a la gent i els les regalava.”

- Una flor?- Les més exòtiques.- Un color?- L’aperlat.- Una pel·lícula?- Miracle a Milà.- Un actor?- Mastroianni.- Un papa?- Joan XXIII.- Un rei?- Cap.- Un futbolista?- Ronaldinho.- Divorci, sí o no?- En certes circumstàncies, si.- El fet més agradable de la seva

vida?- És viure.- Què hi ha més enllà del cementi-

ri?- No ho sé... No em preocupa gaire.- M'ha dit alguna mentida? - Em sembla que no.- M'ho crec.

A RAIG!

“Jo tenia cinc anys i emdistingia per la facilitatper les habilitatsartístiques.”

GASTRONOMIA

18 Qualitat de vida

PREPARACIÓ

El dia abans de preparar-lo, el nete-gem i posem el conyac a dins. Barregem la vedella i la carn magra,amb el greix de pernil, les pomesratllades i l'ou, ho salpebrem i hiafegim la nou moscada.El comencem a farcir, el cosim il'untem amb la mantega, es lliga i esposa en una placa del forn perquèes cogui durant uns 50 minuts atemperatura mitjana. S'acompanya amb unes verdurescom a guarnició i ja es pot menjar.

INGREDIENTS

- 1 gall dindi mitjà- 100 g de pernil salat- 1/4 kg de magre de porc picat- 1/4 kg de vedella picada- 50 g de greix de pernil picat- 100 g de llard de porc- 200 g de cebetes- 4 pastanagues- 50 g de mantega- 2 cullerades de sucre- 1 pastilla de caldo- 1 copeta de conyac- Nou moscada- 1 ou- Sal - Pebre

Gall d’indi farcit

PREPARACIÓ

Foneu la xocolata a trossos al banymaria, amb 5 cullerades d'aigua. Barregeu la mantega amb el sucrefins que quedi cremosa, afegiu-hi laxocolata tèbia, els melindros moltesmicolats i les fruites seques tritu-rades i barregeu-ho bé. Poseu tota la barreja en un motllerectangular, untat amb mantega ideixeu-ho reposar durant 24 horesamb un pes al cim. Desemmotlleu-lo i reserveu-lo finsque s'hagi de servir.

Torró de xocolata

Lluís Herrera, Centre Cívic del Pont Major

INGREDIENTS

- 250 g de mantega - 250 g de melindros - 100 g de nous pelades - 100 g d'avellanes - 8 cullerades de sucre - 1 rajola de xocolata

sense llet

Les Fires de Sant Narcís d'enguanyhan posat a l'abast de la gent de laciutat i dels seus visitants la possibi-litat de visitar l'exposició d'algunsdels documents retornats a la Gene-ralitat de Catalunya de l'Arxiu Gene-ral de la Guerra Civil a Salamanca.

Aquesta exposició fou inauguradael dia 24 al Centre Cultural la Mercèpel director general del PatrimoniCultural, Josep Carreté, l'alcaldessa,Anna Pagans, i altres autoritats. Elcomissari de l'exposició "El retorndels documents confiscats a Cata-lunya" és el gironí Ramon Alberch,subdirector general d'Arxius de laGeneralitat.

El llarg i tortuós camí d'aquestsdocuments comença quan el règim

franquista institueix uns serveis poli-cials especials que es dediquen a es-poliar el territori de Catalunya a me-sura que el seu exèrcit n'efectua l'o-cupació.

No deixen res sense escrutar. Con-fisquen tots els documents quecauen a les seves mans: d'ajunta-ments, d'entitats culturals, esporti-ves, carnets i documents personalsde molts ciutadans. Més tard, ser-vint-se'n, elaboren fitxers que elspermeten, per algun petit detall, in-culpar moltes persones com a afins ala República.

Per poder imaginar-se el volumd'aquest intencionat espoli noméscal mirar les xifres que dóna RamonAlberch quan diu: “l'estiu vinent ens

retornaran 1.600 caixes més de do-cuments, el triple del que ens han re-tornat fins ara”.

El retorn d'aquests documents re-quisats per esbirros de Franco i el seurègim a la Generalitat de Catalunyal'estem reivindicant els catalans comun acte de dret i de justícia des delfinal de la guerra (1936-1939) i so-bretot des de 1977, any del restabli-ment provisional de la Generalitat deCatalunya.

Mai havien d'haver sortit d'aquí,però la seva actual devolució, enpart, ajudarà a superar greuges co-mesos per la dictadura contra Cata-lunya i el seu poble.

Francesc Pararols

Barcelona - Salamanca i viceversa

19Cultura

FOTOS: PLURAL COMUNICACIÓ

20 Cultura

Unes reflexions sobre les ciències

Recordo dos comentaris que, aprimer cop d'ull, semblen descon-nectats. El primer el va fer fa molt detemps un professional de les ciènciesde la salut durant els instants previsa una reunió. La frase pronunciadava ser: "La medicina no és una cièn-cia exacta".

Volia dir moltes coses. En primerlloc, que la medicina és encara unart, és a dir, la destresa de guarir ma-lalties amb l'estudi, l'observació, l'ex-periència i la pràctica. Volia dir tam-bé que cada malalt és diferent i queel bon metge sap reconèixer la per-sonalitat del malalt i sap com trac-tar-lo també d'aquella manera quesolem anomenar "amb humanitat".Potser la frase significava moltes al-tres coses, però una de molt impor-tant és que la medicina no pot pre-veure exactament quina serà la reac-ció del malalt a un tractament espe-cífic.

L'altra frase la va pronunciar unpagès que col·laborava en una cam-panya d'extinció de focs un estiu, jafa molts anys. Es tractava de contro-lar un foc que s'enfilava per un ves-sant de muntanya. Si el foc arribavaa la carena, deia el camperol, baixa-ria com un llamp per l'altre costatcap a la vall. Llavors va dir: "El foc escombat amb foc".

La humanitat s'ha servit del focper desfer-se de boscos i matolls iobtenir terres de conreu, fins al puntd'haver provocat desastres ecològicsquan se n'ha abusat. El camperolsuggeria que calia crear un tallafoc,arranant la vegetació -potser cre-mant-la de manera controlada, si noes podia mullar fins a deixar-laxopa- a fi que el foc, quan arribésdalt de la carena, no trobés aliment is'extingís.

No fa pas tants anys, pels nostrespobles, feia més por la riuada que elfoc. El comentari sobre com comba-tre el foc amb el foc sembla ajustar-se a aquell principi general que esta-bleix que les eines utilitzades no hande ser mai més dures que el materialque es vol arreglar.

Permeteu-me fer algunes refle-xions com a ignorant de l'art sobreles ciències de la salut. Vull incloure-hi, a més de la medicina, la inferme-ria i la recerca que en molts camps(tant de ciència bàsica com d'aplica-da) es fa sobre la salut i no noméssobre les malalties.

Encara que es poden distingirmolts altres punts d'inflexió en laciència de la salut, en recordaré al-guns que a mi em semblen significa-tius. En primer lloc, la medicina gre-ga (atribuïda a Asclepi o Esculapi),perquè, amb el procediment queconsistia en què el malalt passés lanit sòl en un recinte aïllat per "saber"com es podia guarir, de fet incorpo-

raven el paper del mateix malalt enla seva curació. Evidentment, el can-vi, introduït per Hipòcrates, que vatransformar la medicina en ciència.Un altre és la instauració de les me-sures higièniques i sanitàries (espe-cialment les de salut pública) quevan ajudar a eradicar infeccions iplagues. La tercera, des del meu puntde vista, és l'obtenció de principis ac-tius de fàrmacs, vacunes i antibiòticsque permeten un tractament inten-siu de la malaltia, poden evitar-la odisminuir els efectes perniciosos. Éscert que ens hem trobat amb aspec-tes negatius al costat dels positius enanar per aquests camins; però,quants de nosaltres podem dir queestem vius gràcies a la penicil·lina?Qui pot fer-se avui una idea de qui-nes eren les conseqüències humanesi socials de les marques que deixavala verola a les persones que la supe-raven? No podem veure als cementi-ris de les nostres ciutats els monu-ments als morts de les epidèmies, en

21Cultura

NNAADDAALLEENNCCAA

Les campanes cantenla Nit de Nadal.Les campanes dringuendemanant la Pau.I, l'àngel de bronzede la Catedralrepeteix missatgesque el vent va escampant:Alegries dolces,donar-se les mans,mirar les personesamb els ulls molt clars,regalar somriuresi saber escoltar.La Nit del Déu-Homeno és només xampany,ni torrons, ni neules,va molt més enllà:És l'estrella blancaque en el cor roman.Asseure's a taulaamb el teu germà.Sentir el Sol que escalfai saber estimar.

Imma d'Espona

CCAANNTT DDEE DDEESSEEMMBBRREE

Espai de calmad'un capvespre arraulit.Els estornellsemprenen la voladasuggerent i enfollida.

Udols del venttravessen les finestres.Arpes de plujadesgranen melodies.L'hivern ha tret el cap.

Una llum blancaenvolta el meu silenci.A dins, el focabriga els pensamentscom un cant de bressol

Imma d'Espona

Descabdellant filaments de neurones,l'esperit creix.

E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

els temps que s'ignorava com es con-tagiaven? No va ser fonamental des-cobrir els bacils i els virus?

Un altre tomb en aquest camí haestat la utilització pels estudiososd'aparells i equipaments que perme-ten estudiar les característiques deles cèl·lules o, de manera poc agres-siva, l'estat de salut de les persones,des del microscopi, amb el qual Ra-món y Cajal va fer els seus esplèndidsestudis del teixit nerviós, fins a la to-mografia per emissió de positrons.

Alguns fàrmacs i les vacunes jacorresponen a una actuació que re-corda la manera de combatre el focamb el foc. La seva funció consisteixa estimular la producció pels centresactius metabòlics de substàncies queataquen els virus o els microorganis-mes invasors o bloquegen les viesd'accés a l'interior de les cèl·lules. Ésa dir, és el mateix sistema immunita-ri el que, impulsat pel fàrmac, reac-ciona contra la malaltia.

En el futur, potser veurem com esrealitza aquesta idea tot induint lageneració de formes específiques decèl·lules biològiques del nostre propisistema immunitari que actuïn sobreregions predeterminades, que elabo-rin anticossos concrets sense danyscol·laterals i que, per consegüent,s'adaptin al malalt i a la malaltia, queens mantinguin en estat de bona sa-lut, que reparin els teixits… És a dir,que combatin amb elements de la

seva pròpia naturalesa, com el focamb el foc.

També és previsible, un cop es tro-bi un procediment que sigui compa-tible amb els nostres principis ètics,que les soques de cèl·lules mare pu-guin contribuir a reparar teixits mal-mesos per malalties degeneratives,accidents o, simplement, pel pas deltemps. I, per què no?, que les investi-gacions sobre el genoma permetininduir la resposta correcta del nostremetabolisme a les seves pròpies dis-funcions.

En el futur, combinarem fàrmacssintètics, preparats naturals, repara-cions de teixits, respostes immunolò-giques i potser altres procedimentsavui impensables per millorar el nos-tre estat de salut. Els professionals deles ciències de la salut potser diranque la seva ciència es transforma enuna ciència menys exacta i qui sap sienyoraran l'art de la seva pràctica.No obstant això, cada solució com-portarà nous problemes, que potserno seran només d'ordre físic. Hi hau-rà malalties. Hi haurà malalts. Cadadia serà més important el tractehumà en l'exercici professional. I, alcapdavall, ens hauran de continuarensenyant a conviure amb nosaltresmateixos com feien els metges grecsamb els seus malalts fa més de tresmil·lennis.

Joan Miró Ametller

22 Barris

Records que són història

El barri del Carme-Vista Alegre, estàsituat a la vora dreta del riu Onyar is'estén des del Jardí d'Infància fins albarri de Vila-roja. Els orígens d'aquestnucli urbà són força recents. L'any1875, data del primer cens efectuat al'Estat espanyol, dels 14.165 habi-tants que hi havia a Girona, solament242 pertanyien al barri esmentat, sibé en el segle XIII existia un conventde frares carmelites, actualment des-aparegut, que va donar nom a la ba-rriada. Concretament fou edificat entemps del bisbe Bernat de Vilamarí(1292-1311) i enderrocat l'any 1653,i en aquells temps tota aquesta zonade fora muralla de la ciutat nomésera habitada per alguns modestosjornalers i treballadors.En els darrers anys del segle XIX i pri-mer terç del segle XX, a Girona, com

en d'altres ciutats, es va produir el fe-nomen de les urbanitzacions de case-ta i hortet, algunes de les quals -benpoques actualment- són visibles enels carrers propers al parc de Vista

Alegre. Els gironins hi acudien atretspel paisatge, aleshores gens magnífic,d'aquest sector de les fonts del Rei,del Canó, del Capritxo, de les aigüesllavors netes de l'Onyar als indrets deles Tres Roquetes i dels Tres Pals, on lagent anava a pescar i banyar-se. Peròfou el procés de creixement de la Gi-rona dels anys cinquanta i seixanta elque va anar configurant l'actual fe-somia del barri. L'any 1967 es va in-augurar l'Institut Jaume Vicens Vivesi un any més tard es va propiciar laconstrucció de la parròquia de SantaMaria de Vista Alegre. Parlar de Vista Alegre és parlar delseu camp de futbol, que es va inau-gurar el 29 de juny de 1922 amb lavisita del FC Barcelona, amb el seumític jugador Samitier, que es va en-frontar a la Unió Esportiva Girona

CARME - V

Parc infantil del carrer del Carme. FOTOS: JUANJO VALEROS

Records que són història

(predecessor de l'actual Girona FC). Elresultat d'aquell partit va ser de 5 a 2a favor del Barça. D'aquesta manera idurant molts anys fins a arribar a latemporada 1969-70, l'estadi de VistaAlegre va veure moltes tardes de bonfutbol. D'altra banda, el 1940 va serconstruïda una pista d'hoquei sobrepatins on jugava aquell extraordinariequip del Girona CH amb els jugadorsCaula, Colls, August Serra, Sastre,Bassó, Escriche, Ferrer, Tripla, Vilar,Ferran, Josep M. Vallmajó, etc. A la

barriada hi havia els tallers de l'espar-ter Fidel, l'obrador del flequer Serra,els tallers de tintoreria de l'Amos Pi-ferrer, la fàbrica de matalassos d'enSerrat, la fàbrica de marbre de l'Oli-ver de Veis, una fàbrica de taps, el ci-nema Familiar i el famós forn de calç,a dalt de tot. Cal també esmentar elCentre Republicà, avui pràcticamenten runes, i la clínica l'Aliança. Al cos-tat mateix de la carnisseria Cufí vanéixer la que després seria una de lesprimeres empreses gironines: COME-

XI. I qui no recorda, amb nostàlgia, elPatronat de la Joventut Sant PereClaver, al final del carrer Pasqual iPrats, on els anys quaranta tots elsdiumenges al matí s'impartia cate-quesi i a la tarda cinema, amb el Gor-do y el Flaco, en Charlot, etc. Finsaquí, a grans trets, una visió personald'aquesta barriada on hem passattota la nostra vida.

Jaume TeixidorExpresident de l'AVAP

23Barris

VISTA ALEGRE

Seu social de l’AVVAC.

Carrer del Carme. El riu Onyar.

Pista poliesportiva del Parc de Vista Alegre.

Ahir i avui

Antic camp de futbol de la UD Girona, al barri de Vista Alegre. Ajuntament de Girona. CRDI (Fototípia Thomas, ed.).

Imatge actual del Parc de Vista Alegre (Fotografia: Juanjo Valeros, 2006).

Carme - Vista Alegre

Ah

ir24

Avu

i